26. Abril 2024

Arxius de pere virgili | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Abril, 2023
roda-de-berà-ajuntament.jpg

L’ajuntament de Roda de Berà està fent pressió sobre l’Estat i la Generalitat perquè prenguin accions per estabilitzar les platges del municipi abans de l’estiu. L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virigili, es va reunir amb el subdelegat del Govern de l’Estat i amb el delegat del Govern de la Generalitat, Santi Castellà i Àngel Xifrè, respectivament, per continuar reclamant una solució urgent per estabilitzar les platges del municipi.

El Ministeri de Transició Ecològica ha anunciat que no aportarà sorra a les platges, i per això l’ajuntament ha buscat altres alternatives, com ara el transvasament de sorra en sec, transportant-la amb camions des de Costa Daurada fins a la platja Llarga i des de la Pallisseta a la Punta d’en Guineu.

El consistori ha de pagar aquests treballs de forma subsidiària, però després exigirà el pagament a qui li correspongui. La pavimentació del passeig de l’avinguda Fèlix Martorell ha hagut de ser ajornada a causa d’aquesta inversió en les platges.

A més, durant la reunió, també es va tractar la problemàtica per travessar la carretera nacional 340 i el projecte de l’accés i la sortida de l’AP-7 a Roda de Berà.

PUBLICITAT












REDACCIÓ11 Octubre, 2022
brosssa_CCT.jpg

Poques, molt poques vegades, baixen mogudes les aigües del Consell Comarcal del Tarragonès. Però, aquesta setmana, s’ha produït una revolta d’alcaldes de la comarca per forçar el president del Tarragonès, el socialista Òscar Sánchez, a afrontar una revisió en profunditat de la contracta de la brossa que es va adjudicar a FCC ara fa poc més de dos anys.

Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà

Liderats per l’independent Pere Virgili, alcalde de Roda de Barà, circula una carta de greuges que estan signant la resta d’alcaldes per forçar una trobada extraordinària que posi el focus sobre el servei de neteja i recollida comarcal.

Els alcaldes interpel·lats per Pere Virgili – que va ser president del Consel Comarcal – són aquells que el seu municipi està dins el servei mancomunat, per tant, no han rebut aquesta carta els alcaldes de Tarragona, Salou, Torredembarra i Constantí, donant-se la circumstància que l’alcalde de Constantí és l’actual president del Consell Comarcal del Tarragonès.

Les queixes de Pere Virgili, i d’altres alcaldes, en relació amb el servei que dóna FCC, és que no es compleixen una sèrie de compromisos que l’empresa va adquirir en l’oferta que va presentar en la licitació i que li va servir per guanyar el servei de la contracta.

Situació no és nova
Aquesta situació no és nova i, de fet, el líder sindical d’UGT, Angel Martin de Sande, ja va advertir, en el seu moment, que les contractes que s’estaven licitant darrerament només buscaven “duros a quatre pessetes”. Els darrers conflictes laborals viscuts a Salou i Reus li han donat la raó al sindicalista, perquè en el primer cas, tan sols 2 anys després de l’adjudicació, l’ajuntament ha hagut de reiniciar un procés per licitar de nou, augmentant el pressupost de la contracta un 25%.

En el cas de Reus, amb una nova empresa prestatària, després d’un duríssim enfrontament entre el Comitè d’Empresa i el consistori, finalment es va arribar a un acord que força l’ajuntament a revisar els termes econòmics de la contracta.

Alguns alcaldes pensen que la seva aportació, en forma de cànon, que paguen al Consell Comarcal, és superior al servei que reben

Veurem si també es repeteix aquest escenari de conflicte sindical al Tarragonès, just a les portes de les eleccions municipals, perquè el plec de condicions que van aprovar el Consell Comarcal, escanyava la negociació col·lectiva i els treballadors, segons ha pogut saber aquesta redacció, estan esmolant les eines per “assaltar” un per un els ajuntaments del Tarragonès i forçar una revisió de la contracta, al marge de si FCC compleix més o menys els compromisos de la seva oferta.

També dins el grup d’ajuntaments revoltats, no tot és unanimitat. Alguns alcaldes pensen que la seva aportació, en forma de cànon, que paguen al Consell Comarcal, és superior al servei que reben i aquest excedent financer serveix per cobrir el servei d’altres municipis que no arribarien a poder assumir el cost del seu servei.

Óscar Sánchez, president Consell Comarcal

Moció de censura…
En resum, l’Òscar Sánchez rep una espècie de moció de censura encoberta, davant la seva negativa a encarar un problema que, de fet, no l’afecta directament, a l’estar Constantí fora del servei mancomunat.

D’altra banda, un cop més, potser una licitació mal dimensionada provoca un conflicte de difícil solució i, al mateix temps, la part més feble, la dels treballadors, es pot convertir en el protagonista, si decideix emprendre accions contra els propietaris reals del servei: els ajuntaments mancomunats… i ara revoltats.

 

 

PUBLICITAT










REDACCIÓ25 Agost, 2022

Roda de Berà porta uns dies celebrant la Festa Major de Sant Bartomeu, una celebració que -per fi, després de tres anys de pandèmia- torna sense restriccions socials. En aquesta entrevista parlem amb l’alcalde del municipi, Pere Virgili, qui expressa les seves sensacions durant aquests dies festius. De fet, el batlle treu pit de la quantitat de persones que assisteixen als actes, en una època de l’any on Roda s’omple de turistes. Virgili confessa la seva passió pels actes més tradicionals, ja que pensa que són els que donen sentit a una Festa Major. D’altra banda, l’alcalde actualitza la situació de les ocupacions il·legals a la seva localitat, especialment castigada per aquesta problemàtica. Segons Virgili, el context ha millorat gràcies als nous mitjans de la Policia Local. Finalment, el batlle reclama solucions a llarg termini a l’Estat en relació amb l’afectació de les platges cada cop que hi ha un temporal. 

 

Hi havia ganes de festa a Roda?
Moltes. Des del primer dia de les festes ja hi havia moltíssima gent, i així seguim. Hi ha hagut moments on hem patit per l’espai per la manca de cadires. Ens agrada que hi hagi bona presència als actes. Ens mereixem una festa sense restriccions, una celebració com les d’abans. Feia tres anys que no fèiem una Festa Major com cal.

És fàcil compaginar el turisme amb les festes?
Hi ha molta gent que ve dels càmpings. Al recinte firal veus les terrasses dels bars plenes, i això s’agraeix perquè porten dos anys patint. Fa goig veure tanta gent pels carrers. Ara bé, no ho podem tenir tot tan apamat com a la festa petita, en la qual més o menys sabem qui vindrà a cada acte.

Quines activitats destaca del programa d’enguany?
Suposo que per carrincló, però a mi m’agraden molt els actes tradicionals. Les activitats noves o per a joves funcionen molt bé, per exemple cada nit hi ha Dj. a la zona firal, però a mi m’atrauen els actes de tota la vida, aquells que ens arrelen a Roda. En són exemple la professó, el Pa Beneït, l’ofici, el pregó… Són els que donen més sentit a una Festa Major. La resta d’activitats podrien emmarcar-se en una fira.

Quines activitats retornen després de dos anys amb Covid?
N’hi ha moltes. Totes aquelles que requerien una gran presència de persones al carrer. Per exemple la zona pels menuts, el recinte firal on un pot anar a prendre alguna cosa o a sopar, els espectacles infantils, el joc de les bitlles, etc. Només hem canviat una activitat, la del tobogan d’aigua. Tal com està la situació amb aquest recurs, vam creure que no era adient dur a terme un malbaratament d’aigua potable. Ho hem canviat per un circuit d’inflables a l’estil ‘Humor amarillo‘.

Algú m’estirarà les orelles, però jo crec que ha millorat la situació de les okupacions

Com li agradaria que es recordessin aquestes festes?
Són les Festes Majors del “re”, del reprendre, del reactivar, del retornar, del redescobrir, del retrobar, etc. És un goig tornar a veure les cares somrient. Els humans som animals de costums, i enguany, en tornar al nostre lloc de sempre al recinte firal, amb la mateixa gent de sempre al costat… Després de tres anys, les abraçades han estat més fortes que mai.

Canviant de tema. Creu que la situació amb les okupacions il·legals ha millorat a Roda de Berà?
Algú m’estirarà les orelles, però jo crec que sí. Hem introduït moltes eines i esforços. Tots els municipis de costa patim més o menys pel mateix i no tenim massa opcions per aturar una ocupació il·legal. A vegades la gent no s’ho creu. És un problema estatal. Patim okupacions de tota mena, però les que més ens preocupen són les de manca de convivència.

Fa poc hi va haver una manifestació per aquest motiu i jo vaig ser-hi per reclamar un canvi legislatiu, un que permeti actuar contundentment als Ajuntaments. Costa molt entendre que hi ha casos on podem enviar la policia, però no es pot desallotjar els okupes. Nosaltres hem fet esforços i estem una mica millor que anys anteriors. Tenim una plantilla amb més policies, i amb més mitjans tecnològics. Això ens dóna l’oportunitat d’actuar més ràpidament. És un afer greu que ha de resoldre el país.

Vostè s’ha compromès amb aquesta problemàtica. Com l’ha afectat a la seva persona?
Hi tens un sentiment d’impotència i de cremor perquè estàs fent tot el que pots i jo crec que hi ha la sensació per part d’alguns – no de masses – que estem de braços creuats i no és així. Alguna vegada m’han recriminat la meva no presència física quan s’estava okupant una casa. En aquesta legislatura de les conversions hi poses per davant algunes qüestions com la manca de sorra en les platges, durant un mes la manca d’aigua a les aixetes, durant molts mesos la pandèmia i en major o menor mesura la guerra d’Ucraïna i l’arribada d’alguns refugiats… un munt de temes que no estan al manual de ser alcalde.

Personalment, és clar que m’afecta perquè veus la desesperació i el neguit de les famílies que han treballat o estan treballant per a poder pagar la hipoteca cada mes i que en el seu barri, al seu carrer, es converteix en un entorn on els seus fills i filles no poden sortir tranquil·lament com estaven acostumats. Jo també reaccionaria, no amb violència, però amb una actitud més contundent.

En l’àmbit de costa, com lluitarà Roda contra les afectacions dels temporals de les platges?
És un problema global que l’ha de resoldre sobretot un país o un Estat com l’Espanyol que viu de i per les costes. Això no ho podem canviar d’un dia per l’altre. El nostre motor econòmic més important és el turístic, impulsat per les platges. Esperem aquesta mesa de treball conjunta, a veure si som capaços de tenir una solució menys agressiva i que afecti menys al municipi veí de Creixell.

Hem d’intentar accelerar un projecte de construcció d’uns espigons per protegir la zona més afectada, el nord de la platja Llarga que està sota l’ermita. És un projecte amb un cost de 3 milions d’euros. Són molts diners per a un Estat que viu del turisme? En la nostra mesura, lluitarem perquè tot això sigui una realitat com més aviat millor, però sabem que les administracions no tramiten de pressa.

PUBLICITAT




REDACCIÓ10 Agost, 2022
policia-roda-de-berà-1.jpg

La nova ordenança de Roda de Berà obliga als propietaris d’apartaments turístics a facilitar un telèfon de contacte a l’Ajuntament perquè, en cas que hi hagi problemes de convivència, puguin ser requerits abans que els policies vagin al domicili. A més també hauran de facilitar algunes dades sobre els arrendataris. “Ara ja saben que abans de fer la festa, tenim les seves dades”, ha explicat el sotsinspector de la Policia Local del municipi, Antonio Gómez.

L’alcalde, Pere Virgili, ha apuntat que tenen detectats un parell de gestors immobiliaris que fan publicitat enganyosa dels habitatges, fins i tot d’esquenes als propietaris.

Gómez ha comentat que cada estiu tenen una trentena d’avisos de veïns de pisos o xalets turístics que generen problemes de convivència, majoritàriament per festes no autoritzades. La nova ordenança, que va entrar en vigor el passat 5 d’agost, permet a la policia actuar amb més rapidesa i detall. “Fins ara identificàvem les persones que hi havia a l’interior, que normalment col·laboren i deixen entrar. Quasi sempre són gent de fora de Catalunya i la feinada era notificar la sanció”, ha indicat.

El fet de tenir les dades prèviament “els treu de l’anonimat”, reconeix el sotsinspector en cap. Les multes previstes van dels 3.000 als 600.000 euros i fins i tot es pot clausurar l’habitatge turístic. “Fins ara la policia no tenia cap empara legal per poder inspeccionar o ordenar el desallotjament de l’apartament que produeix els problemes” en un màxim de 24 hores, ha matisat l’alcalde. La normativa, pionera a demarcació de Tarragona, complementa l’ordenança de convivència i civisme aprovada per l’ajuntament fa uns mesos.

El policia ha detallat el procediment que seguiran a partir d’ara. “El primer que farem serà trucar el propietari, encara que siguin les tres de la matinada. L’informarem del problema que tenim i aixecarem una acta. Anirem al domicili i identificarem les persones que hi ha dins i mirarem qui és l’infractor”, ha comentat. Gómez ha admès que la presència policial “generalment” fa aturar el soroll, tot i que “moltes vegades són cases amb jardí i amb la festa no senten el timbre”. 

Massa gent
Un dels problemes que el consistori havia detectat eren els habitatges turístics ‘pastera’, en els quals s’hi acaben instal·lant més persones de les permeses o de les autoritzades pel propietari. Virgili ha assenyalat que aquest fenomen en alguns casos està promocionat per un parell d’immobiliàries que ja tenen identificades i que fins i tot fan publicitat falsa.

“Els pisos són llogats com a espais per fer-hi festes perquè s’anuncien dient que són en llocs aïllats quan no és el cas, perquè estan en mig de la trama urbana consolidada”, ha destacat. Tot plegat d’esquenes als amos, que en ocasions ni tan sols saben que aquells dies concrets la seva propietat ha estat arrendada, ha reconegut el batlle.

A Roda de Berà hi ha 495 habitatges turístics i la zona més problemàtica és la que hi ha a prop de la platja, i concretament en xalets. Per limitar aquestes pràctiques, la nova ordenança preveu que la cèdula d’habitabilitat marcarà el límit de persones que hi pot haver en cada immoble, i que el màxim serà de quinze persones.

PUBLICITAT














REDACCIÓ22 Agost, 2021

Roda de Berà, com a municipi turístic, travessa una temporada estiuenca vital per a molts dels seus sectors empresarials. A més, aquesta setmana s’estan vivint les seves Festes Majors en honor a Sant Bartomeu. Una festivitat que -com moltes altres- s’ha hagut d’adaptar i reinventar per a poder-se celebrar. A més, el poble va viure fa uns mesos una situació molt delicada a causa d’una ocupació il·legal a la urbanització de la Barquera. Per tal de saber-ne més de tots aquests temes, avui entrevistem a l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili.

 

Com estan sent aquestes festes marcades per les mesures anticovid?
Hem adoptat les mateixes mesures que l’any passat. Vam ser dels pocs que van optar per fer festa major a finals d’agost. Evidentment, amb totes les restriccions anticovid com els registres per poder fer la traçabilitat, la distància, la mascareta, el rentat de mans, ventilació… Lamentablement hem hagut de fer una Festa Major més semblant a la de 2020 que no pas a la de 2019 i esperem que a la de 2022: pocs actes, conservant aquells més tradicionals per mantenir l’essència i reconduint els balls a concerts asseguts.

Què s’ha deixat de fer?
Fa uns mesos ja vam decidir no fer actes com el bar i els espectacles que es fan cada nit a l’aparcament del camp de futbol. També vam decidir que no hi hagués fira.

Quin és el seu acte preferit? Aquell que és indispensable per les festes de Sant Bartomeu?
Segurament per edat, però per mi la processó. Potser hi ha algú que ens titlla de carques o de tradicionalistes, però jo no sóc pas devot. Per mi és l’acte més tradicional. N’hi haurà qui se’n vagi al ball de Festa Major, altres als concerts o el vermut a la plaça dels vins. Intentem que les festes siguin sempre una miscel·lània on tothom pugui trobar el seu punt.

Tenint en compte que Roda de Berà és un municipi turístic, com està sent aquesta temporada estiuenca? L’està salvant el turisme nacional?
Sí. La temporada ha començat més tard. D’aquí a 10 dies ja se’ns acaba, ja que serà més curta que la de l’any passat i, en conseqüència, no tan bona. La primera setmana d’agost encara trobaves un dia que no semblava que estiguéssim en temporada turística. D’altra banda, recordem que s’ha pogut fer turisme fora de Catalunya. Roda és un municipi sense places hoteleres, tot són càmpings de qualitat i segones residències. L’any passat, es va omplir.

Quin és l’origen dels turistes?
Hi ha molt turisme nacional i francès o francòfon: belga, luxemburguès, etc. També hi ha turisme britànic i rus, malgrat no haver tingut aquells pics que van tenir altres zones com Salou, seguim en una tendència ascendent. Tanmateix, el turisme d’Aragó, del País Basc, de Cantàbria és el que està aguantant la temporada.

Una de les seves preocupacions com a alcalde era la recuperació econòmica del poble. S’està assolint aquesta fita?
És difícil de dir perquè si dic que sí algú em titllarà d’optimista i si dic que no algú se’m referirà com a pessimista, però jo sincerament crec que sí. Nosaltres som un Ajuntament de servei al turisme. Hem de cobrir les necessitats a les segones residències, als càmpings i evidentment a la restauració. Aquest any hem notat un efecte: com que el 2020 moltes persones van passar més temps de l’habitual a les segones residències, van notar moltes mancances que han potenciat el sector de la construcció. Nosaltres hem detectat una pujada important de sol·licituds de llicències d’obra i, a més, parlant amb aquest sector ens han confirmat que han passat un hivern treballant al màxim. Evidentment també han tancat negocis de restauració o de comerç de proximitat. Lamentablement no han pogut aguantar la crisi.

Sembla que els empresaris estiguin contents, però que me’n diu del comerç de proximitat?
És complicat. Tenim una configuració geogràfica que separa el poble en 2. Llavors el comerç del nucli urbà difícilment es nodreix del turisme de les platges i a l’inrevés. Per tant, hi ha comerç de proximitat que s’ha vist afectat. Amb la nostra mida de municipi no tenim un centre on s’ajunti tot el comerç, i han de lluitar contra grans focus comercials de localitats properes. A més de la compra online, que ha vingut per quedar-se. Alguns negocis de proximitat s’han posat les piles aprofitant la nova pàgina web que els hi hem subvencionat. Amb aquesta els clients poden comprar per internet a la botiga del poble. Totes aquestes mesures ajuden. Els més visionaris ja avisaven que el comerç de proximitat ho tindria molt difícil per subsistir, i la pandèmia no ha fet res més que accelerar-ho amb les seves conseqüències.

L’Ajuntament de Roda ha destinat 2 milions d’euros a inversions. Cap a on han anat aquests diners?
Des que nosaltres vam entrar al Govern vam dir que tant de bo no se’ns recordi per cap obra, però alhora hem de ser capaços d’arribar al nostre ampli territori. Amb aquesta extensió intentem fer multitud de petites i mitjanes obres que són molt importants pel veí. Tenim millores en l’enllumenat, en el subministrament d’aigua, instal·lacions noves al poliesportiu municipal o a l’escola Cucurull, una nova sala de gimnàs a la piscina, etc. Això al final arriba als 2 milions d’euros. L’any que ve sí que segurament s’haurà de fer una gran inversió en una nova connexió d’aigua amb el Consorci d’Aigües de Tarragona i un nou dipòsit per evitar les restriccions relacionades amb aquest recurs. Creiem que ens suposarà entre mig milió i un milió d’euros. Són d’aquelles obres que en el ‘llibre del mal polític’ et dirien que no has de fer mai, perquè no es veurà. Però és una millora important pels rodencs d’ara i pels d’aquí a 20 anys.

La majora d’alcaldes estan molt preocupats pels botellots. A Roda també és un problema?
Evidentment que també ho és. Hem estat unes setmanes relativament tranquils amb el toc de queda, ja que els botellots se succeïen únicament entre el tancament de les guinguetes i l’inici del confinament nocturn. Els altres anys, les actuacions policials es concentraven als voltants d’aquests espais; però aquest estiu les festes s’han multiplicat per 10 i s’hi han distribuït pels domicilis del municipi. També s’ha reduït el nombre de persones per festa i, és clar, les actuacions policials no han anat a la baixa. Ara sense toc de queda hem augmentat la presència policial conjuntament amb els Mossos. A més, moltes vegades em sap greu perquè va associat a deixar platges brutes.

Què en pensa de la gestió de la pandèmia i de la postura judicial en alguns casos?
Algunes decisions estan sent una mica estranyes. Jo no voldria estar en la pell de qui gestiona la pandèmia a escala nacional. Ho dic seriosament, perquè estàs lluitant contra una cosa que no veus, no saps qui tens al davant i prens decisions pensant sempre que són les millors i al cap de deu minuts t’adones que allò és absolutament el contrari del que hauries d’haver fet. Moltes vegades és així, per tant com sabem que ens ha costat a nosaltres a nivell d’un petit municipi, puc entendre el que és gestionar-ho quant a govern. I la postura judicial, com que els jutges s’han cregut que ja saben i poden fer de polítics, no ens hauria d’estranyar que es pensin que saben fer de metges, d’epidemolegs, de sanitaris i d’infermers… És com si digués jo, que puc tenir el meu criteri com a alcalde de poble, però entenc que per sort la gent pensa molt més que jo i en aquest cas, el que has de fer si no vols parlar és escoltar a aquells que més en saben; i des de la postura judicial ja fa anys que fa falta, doncs no m’estranya que s’equivoquin sempre.

L’ocupació il·legal és un problema a Roda de Berà o més aviat ha deixat de ser un problema?
No, no ho ha deixat de ser. A nosaltres l’ocupació il·legal per part de les persones que exerceixen el civisme és un problema que l’ha de resoldre la manca d’habitatge públic d’aquest país. Ho tenien molt fàcil per solucionar-ho quan es van injectar els mil de milions que es van donar a la banca. Si jo et dono diners, ho faig per rebre alguna cosa a canvi. Si et dono seixanta mil milions d’euros, dóna’m sis-cents mil habitatges. No ha estat així, per tant, una oportunitat perduda. A partir d’aquí ha sorgit una oportunitat de negoci on aquell petit delinqüent, aquelles petites màfies, han vist una oportunitat de creixement. Si vols un apartament val 150 euros a l’any, si vols una casa adossada val 300 i si vols un xalet val 800 i això no té res a veure amb l’ocupació. Són petites màfies que tenen una bossa de negoci i molta gent que és pobre hi posa entre molts parèntesis i cometes, posa a la venda aquell immoble per a gent que està desesperada.

Això ha passat a Roda?
Sí, evidentment. Com a tots els municipis, sobretot als de costa. En un municipi d’interior és més difícil perquè no hi ha tanta mobilitat i qui es mou està molt més controlat. Però el problema no és l’ocupació en si, sinó l’incivisme d’aquelles persones que resideixen. Hem tingut èpoques una mica més dures. I sé que algun veí em criticarà perquè al costat de casa seva hi tindrà algun problema en concret, però jo m’ho he de mirar en global. Seguim tenint alguna ocupació de tant en tant, intentem posar mesures. Nosaltres com a Ajuntament fem el que podem i sobretot demanem en aquells que han de prendre les mesures que quan facin les lleis les pensin bé. També demanem als propietaris que prenguin mesures per protegir les seves propietats. Això li costa molt de fer als bancs.

Com de difícil va ser la gestió del conflicte de la Barquera?
Va ser complicat perquè jo intento sempre empatitzar o posar-me en el lloc de qui té el problema. Nosaltres ens vam reunir amb els veïns de la barquera, on hi va haver un conflicte de convivència, que es va transformar en un de violència. Els veïns se sentien violentats, pressionats… El veïnat ens demanava que actuéssim. La nostra actuació va ser de vigilància, de presència policial i poc més. I això costa d’entendre a la gent, a mi la llei no em va deixar enviar un policia a fotre-li una puntada a la porta, entrar dins i que se’n vagin. No puc i si vostè hi va, doncs potser hauré d’enviar al policia a què protegeixi a aquesta gent que és dins de la casa per molt que no sigui seva.

Vam assistir conjuntament com a govern amb tots els grups municipals a aquella concentració que es va fer a la Barquera, i vam intentar explicar què podíem fer des de l’Ajuntament. Finalment, els veïns sota la seva responsabilitat van decidir actuar directament i expulsar o aprofitar aquell moment on no hi havia ningú a la casa per recuperar-la. L’endemà el matí van aconseguir mitjans per poder-la tapiar i que la propietària al cap de dos dies instal·lés una alarma. Ara és un barri tranquil.

PUBLICITAT




REDACCIÓ2 Novembre, 2020

Pere Virgili és un home més del poble. Fa els possibles per empatitzar amb els seus conciutadans des del càrrec que ostenta: alcalde de Roda de Berà. El cap de l’executiu municipal és molt crític amb algunes decisions polítiques preses per gestionar la pandèmia. Entén que hi ha massa improvisació, tot i reconèixer que es tracta d’una pandèmia que ens ha agafat amb el peu torçat. Pere Virgili, en l’entrevista amb larepublicacheca.cat, fa retrets als bancs, perquè exigeixen molt i de vegades no estan a l’altura de les circumstàncies. Repassa l’actualitat política del seu municipi. Acusa el PSC de ser oposició a tot i a tots, fins i tot a la mateixa oposició. El polifacètic alcalde ha alertat pel perill de la burocratització i el control excessiu de les administracions locals: “Ens estan convertint en gestories”. Considera que el projecte polític ha d’estar reservat a l’equip de govern i els secretaris municipals, tresorers i interventors haurien de fer els possibles perquè les iniciatives es facin adaptant-se a la legalitat. Mai frenar projectes. També parla del fenomen okupa i dels problemes d’aigua que pateix el municipi. Ara per ara, no sap si tornarà a postular-se com a president de la corporació. Pere Virigili és un home que parla clar… sempre…

Com conviu amb el coronavirus?
Anem trampejant. Cada dia des del 14 de març que l’estat i la Generalitat es fan gairebé inventar; ens posen damunt la taula consells i poques solucions. Hi ha una improvisació diària.

Algun aspecte positiu que s’hagi destacat amb aquesta pandèmia?
Sí, el treball en equip, el voluntariat i la col·laboració ciutadana. S’ha posat en marxa una ona de solidaritat que ens orgulleix a tots com a poble.

Parlava d’improvisació…
Em refereixo sobretot al BOE i al Diari Oficial de la Generalitat que es publicaven a la vida amb vigència a partir de la primera hora de l’endemà. Això ens feia anar de bòlit i generava confusió. Després ha anat millorant, però hi ha molt de mareig.

I quina repercussió tenia en la ciutadania aquesta incertesa?
Cansar la gent i fer-nos perdre el temps perquè alguns mesures contradient les anteriors.

També heu optat pel teletreball a l’Ajuntament de Roda de Berà?
Sí, però no hem d’oblidar que som servidors públics i hem d’estar al peu del canó i de prestar el servei al ciutadà.

El teletreball ha vingut per quedar-se…
Sí i ha arribat més de pressa del que havíem previst i ha agafat les administracions una mica despistades. Com a ajuntament van reaccionar ràpidament. El març ja vam començar a fer els plenaris telemàtics i ara s’estan estudiant per fer les inversions necessàries per fer plens híbrids, per evitar la presència del regidor.

I pel que fa als funcionaris?
És una eina que funciona molt per la conciliació laboral i familiar, però hem de vigilar que no vagi en detriment del ciutadà. Hem de buscar el mig terme. El ciutadà també té dret a què l’atengui.

Li noto un to crític…
Hi ha de tot. El teletreball és un reflex del treball presencial. S’ha de regular el teletreball per evitar abusos, però també ha de ser una eina eficaç i productiva.

Què li sembla que sigui l’empresari a costejar els gestos del teletreball?
S’ha de parlar. És cert que amb el teletreball gastarem més llum a casa i estaré més hores connectat a Internet, però hem d’estudiar els pros i els contres. Si teletreballo no m’hi desplaço i si no ho faig, potser estaré estalviant temps i diners… Hem de valorar tots els aspectes.

Es parla molt de teletreball però ens oblidem que aviat hi haurà poc treball i més atur…
Exacte. Com a municipi turístic, a l’estiu tota cuca viu. Durant l’estiu hem tingut força afluència de gent. El problema vindrà ara. Com a municipi de serveis, hi ha gent que treballa mig any i gaudeix de l’altra meitat. Enguany tot serà diferent. La hibernació serà complicada, tenint en compte la paràlisi que arrosseguem des del març.

S’ha notat l’increment del padró?
Sí. Des del 14 de març hem notat una pujada d’un 3,5 per cent. En un any normal hauríem crescut un 1,5 %. Hi ha molta gent que s’ha preparat per un altre possible confinament.

Alguns han millorat la fibra òptica…
Hi ha de tot. HI ha uns serveis via ràdio que funcionen molt bé i ajudaran molt al teletreball.

Alcalde, el fenomen okupa és un hàndicap també a Roda de Berà?
Clar, tal com passa a qualsevol municipi de costa o que està situat a prop de les grans urbs. He de diferenciar el ser okupa del ser un delinqüent.

Entén, doncs, que hi ha una okupació per necessitat i una màfica que es dedica a fomentar aquest fenomen?
Evidentment. L’okupació per necessitat se li ha de donar una solució. Hem creat un problema entre tots que no hi era, salvant, amb els diners públics, els bans i no obligant-los a res… Amb els diners invertits els hauríem d’haver obligat a crear un parc públic d’habitatges (real). Vam ser benèvols amb els bancs.

És molt crític amb les entitats bancàries…
Moltíssim. Si pogués hi viuria sense passar pels bancs. Ells obliden que tu ets el seu client i que, per tant, treballen per tu. La presència dels bancs no hauria de ser imprescindible. Ara pràcticament ja no es pot fer res sense el banc. Ells estan controlant el sistema. Si en el seu moment els bancs haguessin estat on haurien d’estar i no haguessin fet fora la gent fora de casa seva, les coses serien ben diferents. Hi ha gent que okupa perquè no té altra alternativa. No deixa de ser curiós que abans tots aquells que eren traficants i delinqüents ara són API (Agent de la Propietat Immobiliària) i tots negocien la propietat…

És molt greu el que m’està dient… Com es frena això?
Canviant lleis i no allunyar-se de pedaços que no resolen res. Hem de salvaguardar la propietat privada. No estic dient que els bancs no tinguin drets, però hem de protegir la propietat dels particulars i defensar l’accés a l’habitatge.

A vostè no li agradaria que okupessin casa seva… oi que no?
Clar que no és agradable. Jo no estic, òbviament, a favor de l’okupació il·legal, però entenc que els bancs haurien d’ajudar perquè han cobrat molts diners públics.

Quina és la solució?
Crear un parc públic d’habitatge i després aprovar lleis que permetin que les persones pugui fer front als lloguers, evitant així les indesitjables okupacions. El que no pot ser és pagar un lloguer de 600 o 700 euros quan només tens 500 d’ingressos. Els ajuntaments, com a primera trinxera, ens trobem amb els problemes de convivència que acaben tenint relació amb la delinqüència. Ens manquen eines per a solucionar aquests problemes. Hi ha gent que okupa pisos d’entitats bancàries des de fa un munt d’anys i ni el veí ho sap.

Com es construeix aquest parc residencial si anem escurats…? Com estan els comptes de Roda de Berà?
Tenim una economia raonablement sanejada, tot i que el PSC diu que hi ha dèficit. Un dia els explicaré que és trobar-se físicament dins un calaix factures de 100 milions d’euros per pagar. Estem per sota del 10% de la ràtio d’endeutament, quan havia estat en el 120%. Ara com, a economia de xoc, hem pogut fer el primer pla de reactivació econòmica del municipi. Ara mateix el nostre programa electoral està desfasat. L’haurem de replantejar, amb l’objectiu de reduir despeses per poder mantenir-nos sanejats i fer front a les necessitats de caràcter social i laboral.

En els contactes que manté amb els empresaris del municipi, quines preocupacions li manifesten?
La incertesa és la principal enemiga. Estem fent els possibles per ajudar-los. Hem pagat les primeres subvencions per les PIME. Tenim previstos 240 mil euros. Som conscients que això són pedaços. Cal un pla de reactivació i ocupació.

El pressupost de l’any que ve serà difícil d’elaborar oi?
Molt. Hem de tenir en compte que els ingressos baixaran. Hem suspès les taxes de la via pública durant aquest any i que l’any 2021 haurem d’activar-les. També no podem oblidar que augmentarà la morositat, ja que la gent no tindrà diners. Els propers pressupostos seran molt complicats. Ja no podrem ser expansius. Estic convençut que, ara mateix, la gent prefereix uns bons serveis més que grans infraestructures o obres faraòniques.

Serà difícil pactar els pressupostos amb l’oposició?
Tindrem feina. En els darrers no he tingut cap vot en contra. Confio en la responsabilitat dels grups de l’oposició.

Vostè sol empatitzar amb els seus conciutadans. Quin ha estat el moment més dur…?
Sóc de tarannà positiu i intento ser pragmàtic. Vaig patir molt quan el virus va començar a entrar als geriàtrics. Vaig tenir moments d’angoixa. Estic orgullós perquè les dues residències del municipi són verdes perquè no tenen cap cas de coronavirus, gràcies a l’esforç dels seus responsables. Hem perdut gent coneguda. Fa pena veure la gent preocupada i angoixada…

Hi ha un clam popular que demana que els polítics no cobrin durant la pandèmia…
Li puc assegurar que els alcaldes i els regidors han treballat i molt. Més que mai.

No parlem dels regidors… parlem dels diputats, eurodiputats, senadors…
És un tema diferent. M’indigno quan algú demana que es pagui les dietes i els desplaçaments quan hi ha confinament. És un absurd. Que cobrin el sou base, però fora els complements.

S’hauria de reveure aquests extres…?
Sí, tenim una administració sobredimensionada.

Itàlia fa poc va reduir el nombre de diputats. S’hauria de fer el mateix a Espanya?
Em semblaria lògic. El Senat és una cambra absurda. Hauria de ser una cambra territorial, federal… També s’hauria de fer alguns canvis en les Diputacions… S’ha de racionalitzar.

Roda de Berà es troba amb un problema molt greu: l’escassetat de l’aigua…
Com a municipi de costa tenim avantatges i inconvenients. El creixement important que es va anar registrant des dels anys 60 ha comportat a un increment abismal del consum de l’aigua. En els darrers 20 anys, hem continuat urbanitzant i els recursos hídrics han anat baixant. La baixada del pou que abasteix gran part del municipi era alarmant en els darrers quatre mesos, un fet que ens ha obligat a imposar restriccions. Hi ha una comissió de l’aigua que estudia un nou servei d’aigua a tot el municipi i ha engegat campanyes de sensibilització i responsabilitat. Hem de saber que els pous no s’omplen quan plou. Farem inversions superiors al milió d’euros per resoldre el problema, però hem de ser curosos i responsables a l’hora d’estalviar l’aigua.

Hi ha pau social i política a l’ajuntament?
Tinc la sort d’haver governat amb majoria absoluta, d’haver passat a l’oposició perquè ens faltava només 12 vots. Vam aprendre molt perquè ens va tocar lidiar amb un govern d’absoluta foscor i poc donada a facilitar informació als partits de l’oposició. Després vam recuperar l’alcaldia però els calaixos estan completament buits. Vam trobar 7 milions en factures pendents de pagament….

Ara està tot al dia?
Sí.

Però hi ha una oposició força fragmentada…
Sí, és cert. El curiós és que el líder de l’oposició (PSC) fa oposició al govern i també als partits de l’oposició. Tinc excel·lents relacions personals amb el 90% del plenari i hi ha respecte mutu.

Es presentarà a les properes eleccions?
Ui, és molt lluny. Ara com ara no ho sé. Si em torno a presentar serà amb la mateixa fórmula: agrupació d’electors.

Però el seu projecte polític té recorregut?
I tant. Hi ha moltes coses a fer. I tenim un equip amb ganes de treballar en un projecte engrescador.

Vostè es preocupa molt en fer les coses bé i insisteix en el fet que siguin legals. És una preocupació?
Cada vegada és més difícil fer coses des de l’administració. Hi ha figures als ajuntaments – els habilitats nacionals: secretaris, interventors i tresorers – que vetllen que les coses es facin bé i dins la legalitat. Jo hi estic d’acord, però nosaltres tenim dos compromisos: amb la legalitat i amb la ciutadania. He d’intentar que caminin en parella. S’ha de ser imaginatiu i s’ha de fer interpretacions legals i llegir entre línies. És cert que hem de fer-ho bé, però hem de fer coses. No podem paralitzar-nos amb por a fer coses o a equivocar-nos.

L’obra de govern s’ha de tirar endavant. La burocratització és la nostra pitjor enemiga. Els ajuntaments ens estem convertint en gestories. Estem inundats de papers. Costa molt sortir la feina al carrer. La ciutadania mereix una mica més d’agilitat. Estem aquí per treballar per la gent. Si no és així, la nostra presència aquí per tot el sentit i val més que posin un gerent als ajuntaments i nosaltres marxem cap a casa. El govern és qui hauria de manar als ajuntaments i els secretaris, tresorers i interventors haurien de dir com dur a terme els nostres projectes polítics i de ciutat, sempre dins la legalitat. No es pot paralitzar per por a equivocar-nos.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Setembre, 2020
roda-de-berà_bar.jpg

Amb l’objectiu d’alleugerir la crisi dels restauradors, l’Ajuntament de Roda de Berà, liderat per Pere Virgili, ha decidit, en sessió plenària, suspendre el cobrament dels impostos relacionats amb l’ocupació de la via pública almenys fins al proper mes de desembre. Aquesta mesura pretén ajudar a reactivar l’economia municipal i pal·liar les dificultats que estan travessant comerciants i restauradors.

Des de l’inici de la crisi sanitària per la pandèmia de la Covid-19, l’Ajuntament de Roda de Berà s’ha intentat avançar a les conseqüències econòmiques i socials que suposaria per a moltes famílies i negocis el confinament i l’obligat tancament, primer, i les restriccions de les diferents fases de la desescalada, més tard, que no els van permetre dur a terme les seves activitats amb normalitat.

Una de les primeres mesures aprovades, a finals del mes de març en un primer paquet, va ser l’adaptació de les quotes tributàries en funció de la prestació del servei de recollida d’escombraries comercials per a aquells establiments que van haver de suspendre temporalment la seva activitat durant l’estat d’alarma.

D’aquesta manera, l’Ajuntament ha descomptat la part proporcional de la taxa d’escombraries comercials i industrials, des del 14 de març i durant el període de tancament obligatori, que segons el tipus d’establiment és diferent tenint en compte les fases del Pla de desconfinament.

Es va recalcular la taxa anual de cada establiment en funció dels dies d’activitat, regularitzant la quota anual i adaptant-la als dies d’obertura, és a dir, restant els dies en què per l’estat d’alarma els comerços i negocis no van poder obrir.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Maig, 2020

Pere Virgili és l’alcalde de Roda de Berà. Durant el confinament, s’ha esforçat perquè ningú quedés enrere. Ara, quan l’emergència sanitària està donant pas a la crisi econòmica, el batlle i el seu equip de govern està fent els possibles per ajudar als més necessitats. El pressupost municipal haurà de ser modificat per poder donar resposta als problemes reals de la ciutadania i teixit empresarial. Pere Virgili està preocupat amb la situació i lamenta que en alguns moments el seu municipi no ha rebut el tracte que ell esperava per part del govern central

Com està vivint aquesta crisi sanitària tant personalment com a nivell polític?
Això de ser alcalde d’un poble relativament petit et fa estar molt a prop dels ciutadans, i et sents implicat i reconegut tant a les dures com a les madures. Saps qui pot ser persona de risc, qui pot estar malalt, qui ha perdut algun ésser estimat, i això t’angoixa.

Però al mateix temps palpes molt de prop la solidaritat que ha crescut de manera també exponencial i et fa sentir orgullós de poder ser alcalde en aquests moments i veure com la immensa majoria dels rodencs i rodenques ha reaccionat des del voluntariat, als treballadors dels serveis essencials, tots.

A nivell de gestió, la feina se’ns ha multiplicat, hem de seguir gestionant el dia a dia com a servidors públics que som i alhora anar prenent mesures per poder pal·liar els efectes sobre els teixits social, laboral, associatiu els quals quedaran, malauradament, tocats.

Ja ha fet el test de coronavirus?
No.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
Evidentment en aquests moments la pandèmia sanitària, tot i que no podem fer-hi massa cosa des dels ajuntaments, ens preocupen les persones que treballen als centres sanitaris i de gent gran, els seus familiars, els seus amics. També ens preocupa el futur proper, la pandèmia econòmica i, de retruc, la social. Com a municipi turístic i de serveis la nostra economia, la de tots els veïns i veïnes, es veurà afectada en major o menor mesura.

No crec que un govern d’un altre color ho hagués fet millor, ningú podia estar preparat, i no voldria estar en la pell (de Pedro Sánchez)

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Des del primer dia vam fer allò que s’havia de fer, suspendre activitats, tancar edificis municipals i potenciar els serveis bàsics, com l’atenció telefònica i telemàtica, el Punt de Distribució d’Aliments, els serveis socials i els serveis de recollida de la brossa i neteja viària, creant en tots ells protocols d’actuació per minimitzar el risc de contagi. Hem desinfectat periòdicament tant les dependències municipals obertes com les vies públiques, amb mitjans propis i amb el suport d’industrials i pagesos del poble.

Gràcies a la Protecció Civil i a diversos voluntaris i voluntàries intentem que ningú se senti aïllat. Fem trucades i portem la compra a casa de la gent gran, perquè ells que són el col·lectiu més vulnerable no hagin de sortir de casa per res, i hem repartit més de 5.000 mascaretes de cotó confeccionades a casa.

La Policia Local ha fet multitud de controls per recordar la gent que ens hem de quedar a casa i, tot i que s’han interposat denúncies, estem contents de com ha respost la ciutadania. Cal recordar que som un municipi on la segona residència té una importància cabdal i cal reconèixer que majoritàriament s’ha respectat també en aquest cas l’ordre de confinament i així ens ho demostra el gairebé imperceptible creixement del consum d’aigua i les dades de la recollida dels residus.

Què s’està fent des de l’Ajuntament per tornar aquesta situació més suportable?
He de reconèixer, una vegada més, la ingent tasca feta pel departament de Comunicació, que aconsegueix tenir-nos a tots informats i entretinguts telemàticament, s’ofereixen moltes activitats per a grans i petits també des de la Biblioteca Municipal, la regidoria d’Esports o Joventut.

Entre la Policia Local i els voluntaris de Protecció Civil no deixem que cap infant es quedi sense celebrar el seu aniversari i que sigui, tot i les circumstàncies, especial.

Estem estudiant algunes mesures per poder compensar les pèrdues al comerç de proximitat, per ajudar als autònoms i a aquells que hagin patit un ERTO

I hem demanat als restauradors i locals d’oci que ens facin arribar els seus missatges d’esperança i ganes de retrobar-nos i els anem publicant a les xarxes socials.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
Tot i teletreballant, s’ha reforçat el departament de Serveis Socials, prioritzant l’atenció telefònica als més grans i s’ha multiplicat el repartiment d’aliments a les famílies vulnerables, que es fa directament als seus domicilis per evitar la propagació del virus. Aprofito per agrair les aportacions que particulars i empreses del municipi han fet al Punt de Distribució d’Aliments.

Com s’enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Com molts altres ajuntaments ja hem pres diverses mesures per parar el primer cop d’aquesta crisi, d’aquest canvi de cicle que ens ha tocat gestionar. Hem deixat de cobrar taxes per l’ocupació de via publica, de la brossa comercial, hem ajornat taxes i impostos i estem negociant amb Base un nou calendari fiscal.

Però amb això no n’hi haurà prou i haurem d’esperar quines mesures prenen les administracions superiors, l’Estat, la Generalitat i la Diputació de Tarragona per poder-les complementar, de fet ja estem estudiant algunes per poder compensar les pèrdues al comerç de proximitat, per ajudar als autònoms i a aquells que hagin patit un ERTO.

La nostra proposta passa per prorrogar el pressupost vigent modificant totes aquelles partides que calgui per poder atendre les noves necessitats que ens planteja aquesta situació, nova per a tots

Haurà de modificar el pressupost municipal?
Sí, segur, teníem a punt una proposta de pressupost per aquest 2020 per començar a negociar amb la resta de forces polítiques. Durant l’última junta de portaveus telemàtica, que anem celebrant setmanalment, ja vaig comunicar que la nostra proposta seria la de prorrogar el pressupost vigent modificant totes aquelles partides que calgui per poder atendre les noves necessitats que ens planteja aquesta situació, nova per a tots.

Estem negociant amb Base un nou calendari fiscal

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Està per veure quines seran les mesures que prendran els governs de l’Estat i de la Generalitat, però no tornarem a la normalitat, tornarem a una nova normalitat, i si no és així no haurem après res de res.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
Evidentment que no. Hi ha molta improvisació, molts globus sonda, un pas endavant i mig enrere, decrets publicats al BOE a les deu de la nit que entren en vigor l’endemà i moltes altres errades. No entenc tampoc la presència dels militars a les rodes de premsa. Tampoc crec que un govern d’un altre color ho hagués fet millor, ningú podia estar preparat, i no voldria estar en la seva pell.

Per altra banda, a nosaltres, a Roda de Berà, ni l’Estat ni la Generalitat ens ha proporcionat cap mena de material de protecció per als treballadors i treballadores dels serveis bàsics, ens hem hagut de buscar la vida i comprar al mercat lliure com qualsevol empresa privada. Sé que d’altres ajuntaments similars al nostre, sí han rebut material de l’Estat, però nosaltres no tenim color polític, serà per això?

Caminem cap a la ‘nova normalitat’, què li preocupa??
Per ordre cronogràfic, la pandèmia sanitària i els seus efectes sobre els veïns i veïnes; en segon lloc, el canvi de cicle econòmic i la seva repercussió sobre els teixits comercial, empresarial i laboral; i, per últim però menys important, els efectes que tot això tindrà sobre la vida social, sobre el conjunt de rodencs i rodenques i el seu futur.

Vull acabar, però, amb un missatge en positiu, d’esperança en el futur: si tots remem en la mateixa direcció i deixem de costat rèdits polítics d’uns i d’altres, ens en sortirem, segur.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Març, 2017
Pep_Ballesteros_Antonio_López2.jpg

CRÒNICADiu el refrany que qui dia passa, any empeny. Tot i així, la política també marca amb color vermell algunes dates del calendari i el relleu a la presidència del Consell Comarcal del Tarragonès no s’escapa d’aquesta punyetera “normalitat” cronològica. I és que en les files convergents del CCT creix la curiositat – i un cert desconcert –, pel que ja és un enigma polític: qui serà el relleu designat pel PSC en la presidència d’ens comarcal? Roc Muñoz podria convertir-se en la tercera via…

consell-comarcalL’actual president, el convergent alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, ja va tenir un accés controvertit al seu càrrec comarcal degut a temes judicials, però els socialistes van acceptar ‘pop’ com animal de companya amb l’objectiu d’apaivagar tensions i fer repartiment institucional amb un soci fiable. La sociovergència es va instal·lar al CCT com aquell oasi català que alguns troben a faltar…

Aquest mes de juliol tocaria fer relleu en la presidència i en la gerència del Consell Comarcal, segons es va acordar pels representants d’ambdues formacions (CDC i PSC) en les reunions que varen mantenir a l’hotel Imperial Tàrraco en el seu dia. I aquí comença el guirigall.

Antonio López o Daniel Cid…
En les files socialistes no es posen d’acord i això genera una inquietud creixent als convergents, que ara mateix no volen soroll institucional per diferents motius. D’una banda, inicialment, es va aPep_Ballesteros_Antonio_López2puntar Daniel Cid, alcalde socialista de Vespella de Gaià, com a presidenciable. Però llavors va arribar la moció de censura de convergents i republicans en l’Ajuntament del Catllar, que tenia el socialista Antonio López com a president del consistori. En aquella jornada, entre els assistents, es destaca la presència de l’alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, que va fer una afirmació que va donar un gir al guió més previsible.

Ballesteros va assegurar davant la seva tropa comarcal que Antonio López seria el relleu de Pere Virgili… i a canvi la moció de censura del Catllar no generaria una reacció en cadena en altres municipis ni al mateix Consell Comarcal. Tot agafat amb pinces.

Però al CCT, Ballesteros proposa i Begoña Floria disposa. I es que l’alcaldable Floria ni va estar en les reunions de l’hotel Imperial Tàrraco, ni va sentir les paraules del seu ‘jefe’ Ballesteros a la sortida de l’Ajuntament del Catllar, ni ha rebut cap instrucció directa amb el propòsit d’afavorir l’opció d’Antonio López a la presidència del Consell Comarcal.david_cid

I ella va fent…. abans a favor de Daniel Cid, després insinuant que la seva opció seria Dolors Fortuny (1ª tinent d’alcalde a Constantí) i, fins i tot, inconfessablement, ella mateixa.

Cid, López i Floria van protagonitzant la seva pròpia guerrilla i els convergents ja comencen a estar cansats i amoïnats que el PSC no s’aclareixi i que els protagonistes vulguin implicar-los a ells en el seu dilema intern, quan els convergents ja en tenen prou problemes ells solets.

I en mig de tot aquest enrenou, al darrer plenari del Consell Comarcal, surt un espontani de la CUP, Joan Pons (regidor de La Canonja) i crida l’atenció a Floria per que, segons paraules del cupaire, ella passa olímpicament dels plens, dels debats, dels documents, o sigui, en definitiva, que el cupaire exigent a Floria una mica més de respecte a la institució i als companys del plenari. En aquest cas, Daniel Cid en va prendre bona nota de la crítica, Antonio López va fer com que no coneixia a l’al·ludida i els convergents van amagar, a prou feines, les ganes de riure ja que, tot sigui dit, sembla que Pons tenia més que raó.rocmunoz5

Roc Muñoz, l’alternativa?
Caldrà estar atents als esdeveniments ja que la pilota és a la teulada socialista i amb implicats directes i indirectes. Ballesteros haurà de decidir si compleix les seves paraules o les reinterpreta o, com ja ha fet en altres ocasions, deixa fer a Floria com aquell que deixa fer a algú per impossible.

Caldrà observar si Roc Muñoz, com a nou responsable territorial i com implicat directe en qualitat d’alcalde de La Canonja, s’arremanga o mira cap a un altre costat. No ens oblidem de Carles Castillo que, d’ambició incontrolable com Floria, també haurà de dir la seva en aquest assumpte.

De tot plegat en podem extreure alguna conclusió: els convergents o ara pedecats, saben el que volen i el que no volen; els socialistes no saben el que volen ni el que no volen i de la resta cap menció significativa, tret del cupaire Pons, que no sabem si sap el que vol o no vol, però ha demostrat tenir nivell institucional. Ningú no podrà negar que com el Tarragonès ni n’hi ha res.

 


REDACCIÓ30 Desembre, 2015

ENTREVISTA

 

Pere Virgili és alcalde de Roda de Berà i  president del Consell Comarcal del Tarragonès. Quan falten només dos dies per acabar l’any 2015, el batlle mira enrere i respon a les quatre preguntes plantejades per aquest diari. En el 2016 se centrarà en aplicar el seu programa electoral, “basat en petites inversions” i en millorar la relació entre els grups municipals. Demana als governs que trobin una solució al problema de l’N-340 i  el baixador de tren, l’institut i moltes d’altres.

 

Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà
Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà

LA REPÚBLICA – Quin balanç fa d’aquests mesos de mandat?
PERE VIRGILI – Han estat uns mesos d’inici de mandat força atípics, primer pel resultat de les eleccions que ha portat, tant aquí com a la majoria d’Ajuntaments, una fragmentació de l’espai polític municipal, i en segon lloc hem tingut dos processos electorals, al setembre i al desembre, la qual cosa ha fet que el ritme de gestió en els afers del dia a dia no hagi estat l’habitual. Espero que ara ja puguem encarar l’any 2016 dedicant-nos exclusivament a la política municipal que és per allò que els nostres veïns i veïnes ens van escollir.

LR – Quines prioritats té pel 2016?
PV – Doncs com us deia abans, començar a aplicar el nostre programa electoral basat sobretot en les petites inversions en vialitat, la millora en la gestió dels recursos humans i en una relació més clara amb la resta de grups polítics municipals i menys condicionada pels interessos dels diferents partits.

LR – Com vendria el seu municipi?
PV – Podria començar arran de mar parlant de les platges i de la seva aigua iodada, del Roc de Sant Gaietà, de la capella de Mas Carreras, de l’Arc de Berà, de la pedrera de l’Elies, o del seu microclima; però tot això és massa evident, a mi m’agrada més parlar de la gent i de la manera que els rodencs tenim de rebre els visitants, per això el que heu de fer és venir a visitar Roda.

virgili-1LR – Què pensa fer per promoure la transparència i evitar la corrupció?
PV – Ja des de l’inici de legislatura vam traspassar totes les competències possibles d’alcaldia a la Junta de Govern i d’aquesta al Plenari, per donar així més visibilitat a les decisions preses, hem posat en marxa també el portal de transparència i bon govern, on tots els ciutadans poden consultar des de les retribucions dels càrrecs públics com el procediment en les contractacions. S’està redactant també el Reglament Orgànic Municipal i de participació ciutadana, hem de crear els consells municipals de comunicació i d’entitats. En el tema de la corrupció tenim dos avantatges: el convenciment personal de som aquí per servir als ciutadans i no en benefici propi i que ara, a diferència d’èpoques passades, els tècnics de secretaria i intervenció estan treballant per a ser els garants de la legalitat en tots els procediments públics.

LR – Què demanaria als governs de la Generalitat i d’Espanya pel seu municipi?
PV – En el tema d’infraestructures que no aturin les solucions a la carretera N-340, el baixador de tren, l’institut, l’espigó de la platja i moltes d’altres; però sobretot el que els demanaria és un tracte més just amb els ajuntaments que som els que hem fet els deures en matèria de reducció de dèficit, i que ens deixin treballar derogant la LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local) i fent front als pagaments en terminis adequats.