PERE VIRGILI: A banda de les okupacions, ens preocupa la manca de convivència

Roda de Berà porta uns dies celebrant la Festa Major de Sant Bartomeu, una celebració que -per fi, després de tres anys de pandèmia- torna sense restriccions socials. En aquesta entrevista parlem amb l’alcalde del municipi, Pere Virgili, qui expressa les seves sensacions durant aquests dies festius. De fet, el batlle treu pit de la quantitat de persones que assisteixen als actes, en una època de l’any on Roda s’omple de turistes. Virgili confessa la seva passió pels actes més tradicionals, ja que pensa que són els que donen sentit a una Festa Major. D’altra banda, l’alcalde actualitza la situació de les ocupacions il·legals a la seva localitat, especialment castigada per aquesta problemàtica. Segons Virgili, el context ha millorat gràcies als nous mitjans de la Policia Local. Finalment, el batlle reclama solucions a llarg termini a l’Estat en relació amb l’afectació de les platges cada cop que hi ha un temporal. 

Hi havia ganes de festa a Roda?
Moltes. Des del primer dia de les festes ja hi havia moltíssima gent, i així seguim. Hi ha hagut moments on hem patit per l’espai per la manca de cadires. Ens agrada que hi hagi bona presència als actes. Ens mereixem una festa sense restriccions, una celebració com les d’abans. Feia tres anys que no fèiem una Festa Major com cal.

És fàcil compaginar el turisme amb les festes?
Hi ha molta gent que ve dels càmpings. Al recinte firal veus les terrasses dels bars plenes, i això s’agraeix perquè porten dos anys patint. Fa goig veure tanta gent pels carrers. Ara bé, no ho podem tenir tot tan apamat com a la festa petita, en la qual més o menys sabem qui vindrà a cada acte.

Quines activitats destaca del programa d’enguany?
Suposo que per carrincló, però a mi m’agraden molt els actes tradicionals. Les activitats noves o per a joves funcionen molt bé, per exemple cada nit hi ha Dj. a la zona firal, però a mi m’atrauen els actes de tota la vida, aquells que ens arrelen a Roda. En són exemple la professó, el Pa Beneït, l’ofici, el pregó… Són els que donen més sentit a una Festa Major. La resta d’activitats podrien emmarcar-se en una fira.

Quines activitats retornen després de dos anys amb Covid?
N’hi ha moltes. Totes aquelles que requerien una gran presència de persones al carrer. Per exemple la zona pels menuts, el recinte firal on un pot anar a prendre alguna cosa o a sopar, els espectacles infantils, el joc de les bitlles, etc. Només hem canviat una activitat, la del tobogan d’aigua. Tal com està la situació amb aquest recurs, vam creure que no era adient dur a terme un malbaratament d’aigua potable. Ho hem canviat per un circuit d’inflables a l’estil ‘Humor amarillo‘.

Com li agradaria que es recordessin aquestes festes?
Són les Festes Majors del “re”, del reprendre, del reactivar, del retornar, del redescobrir, del retrobar, etc. És un goig tornar a veure les cares somrient. Els humans som animals de costums, i enguany, en tornar al nostre lloc de sempre al recinte firal, amb la mateixa gent de sempre al costat… Després de tres anys, les abraçades han estat més fortes que mai.

Canviant de tema. Creu que la situació amb les okupacions il·legals ha millorat a Roda de Berà?
Algú m’estirarà les orelles, però jo crec que sí. Hem introduït moltes eines i esforços. Tots els municipis de costa patim més o menys pel mateix i no tenim massa opcions per aturar una ocupació il·legal. A vegades la gent no s’ho creu. És un problema estatal. Patim okupacions de tota mena, però les que més ens preocupen són les de manca de convivència.

Fa poc hi va haver una manifestació per aquest motiu i jo vaig ser-hi per reclamar un canvi legislatiu, un que permeti actuar contundentment als Ajuntaments. Costa molt entendre que hi ha casos on podem enviar la policia, però no es pot desallotjar els okupes. Nosaltres hem fet esforços i estem una mica millor que anys anteriors. Tenim una plantilla amb més policies, i amb més mitjans tecnològics. Això ens dóna l’oportunitat d’actuar més ràpidament. És un afer greu que ha de resoldre el país.

Vostè s’ha compromès amb aquesta problemàtica. Com l’ha afectat a la seva persona?
Hi tens un sentiment d’impotència i de cremor perquè estàs fent tot el que pots i jo crec que hi ha la sensació per part d’alguns – no de masses – que estem de braços creuats i no és així. Alguna vegada m’han recriminat la meva no presència física quan s’estava okupant una casa. En aquesta legislatura de les conversions hi poses per davant algunes qüestions com la manca de sorra en les platges, durant un mes la manca d’aigua a les aixetes, durant molts mesos la pandèmia i en major o menor mesura la guerra d’Ucraïna i l’arribada d’alguns refugiats… un munt de temes que no estan al manual de ser alcalde.

Personalment, és clar que m’afecta perquè veus la desesperació i el neguit de les famílies que han treballat o estan treballant per a poder pagar la hipoteca cada mes i que en el seu barri, al seu carrer, es converteix en un entorn on els seus fills i filles no poden sortir tranquil·lament com estaven acostumats. Jo també reaccionaria, no amb violència, però amb una actitud més contundent.

En l’àmbit de costa, com lluitarà Roda contra les afectacions dels temporals de les platges?
És un problema global que l’ha de resoldre sobretot un país o un Estat com l’Espanyol que viu de i per les costes. Això no ho podem canviar d’un dia per l’altre. El nostre motor econòmic més important és el turístic, impulsat per les platges. Esperem aquesta mesa de treball conjunta, a veure si som capaços de tenir una solució menys agressiva i que afecti menys al municipi veí de Creixell.

Hem d’intentar accelerar un projecte de construcció d’uns espigons per protegir la zona més afectada, el nord de la platja Llarga que està sota l’ermita. És un projecte amb un cost de 3 milions d’euros. Són molts diners per a un Estat que viu del turisme? En la nostra mesura, lluitarem perquè tot això sigui una realitat com més aviat millor, però sabem que les administracions no tramiten de pressa.

PUBLICITAT