24. Febrer 2024

Arxius de PORTADA | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Juny, 2023
8b816ed7-22c0-4b0f-b6bf-d418bdf27f48-1280x853.jpg

Més de 4.000 persones s’han unit aquest diumenge per protestar contra el projecte Hard Rock. En una manifestació multitudinària, una vuitantena d’entitats i col·lectius s’han concentrat al passeig de les Palmeres de Tarragona per reclamar que no es tiri endavant el complex lúdic. Segons el portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, Eloi Redón, el Govern de la Generalitat ha ajornat l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) a causa de “la pressió social” i les “reticències” polítiques al voltant del projecte. Redón ha avançat que les accions reivindicatives “no s’aturaran” malgrat que s’aprovi el PDU.

El passeig de les Palmeres de Tarragona ha estat el punt de partida de la manifestació unitària contra el projecte de Hard Rock. Segons l’organització, més de 4.000 persones s’han sumat a la mobilització, juntament amb una vuitantena d’entitats, sindicats i col·lectius del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El clam ha estat unitari per rebutjar el macrocomplex lúdic i el model econòmic que asseguren que se’n desprèn. Tot i això, al llarg del recorregut també s’han sentit consignes d’altres reivindicacions en defensa del territori relacionades amb la indústria petroquímica, la implantació de macroprojectes energètics o el turisme de masses.

És el cas de la lluita vinculada al riu Ebre, liderada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE); un dels portaveus de l’entitat, Joan Antoni Panisello, ha remarcat que si el projecte de Hard Rock continua endavant, representarà una major “pressió per als recursos hídrics” del territori en ple context de sequera. En aquest sentit, Panisello ha criticat que les decisions que involucren el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre “es prenguin des dels despatxos”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Juny, 2023
hospital-joan-XXIII-1280x849.jpg

Un jove de 18 anys ha sofert ferides greus aquest diumenge després de caure des d’un tercer pis a l’avinguda de Salou de Reus. El jove intentava entrar en habitatge des d’un balcó al qual havia accedit a través d’un edifici contigu en obres. No obstant això, en ser sorprès en l’acte, va intentar retrocedir i va caure accidentalment al buit.

Els serveis d’emergència van rebre l’avís dels fets cap a les 10.45 hores i van desplegar patrulles dels Mossos d’Esquadra i unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per atendre la situació. El jove ferit va ser traslladat amb urgència a l’hospital Joan XXIII de Tarragona per rebre atenció mèdica. Els Bombers de la Generalitat i la Guàrdia Urbana de Reus també van intervenir en l’operatiu per a donar suport i garantir la seguretat en l’escena.

PUBLICITAT













REDACCIÓ17 Juny, 2023
Rubén-Viñuales2-1280x960.jpg

No hi ha hagut cap sorpresa. Rubén Viñuales ja és oficialment el nou alcalde de Tarragona. En un ple d’investidura atípic – dut a terme a la Sala d’Actes -, el socialista ha agafat la vara de batlle jurant que s’aixecarà cada dia per a millorar la ciutat. Durant el seu discurs, Viñuales ha ofert diàleg a tota l’oposició per a treballar plegats amb un únic objectiu: fer avançar Tarragona. “Soc conscient que no tinc majoria, treballem per allò que ens uneix i no el que ens separa”, ha expressat. Alhora, també ha destacat que és el primer alcalde de Tarragona amb origen als barris de ponent.

És un dia d’alegria per a tot el PSC de Tarragona, i així s’ha notat des d’abans fins i tot d’iniciar el ple constitutiu. La presència del primer secretari dels socialistes i cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, Salvador Illa, ja era indicatiu de la importància de recuperar l’alcaldia. Un a un, tots els regidors han jurat càrrec. Alguns amb més alegria que d’altres, però tots amb un to cordial. Els discursos posteriors a la investidura de Viñuales s’han dut a terme amb el mateix respecte.

El líder d’En Comú Podem, Jordi Collado, i el de Junts, Jordi Sendra, han fet un crit a buscar consensos per superar els reptes de ciutat. El portaveu de Vox a l’Ajuntament, Javier Gómez, ha agraït el respecte que han tingut cap a la seva candidatura la resta de formacions.

Alhora, ha confessat que el seu objectiu serà fiscalitzar cada acció del nou govern municipal. En una línia molt diferent s’ha pronunciat la líder del PP, Ma. Mercè Martorell, que ha parlat de treballar plegats per una Tarragona millor. Finalment, el fins ara alcalde, Pau Ricomà, ha afirmat que exerciran una oposició empàtica per a tirar endavant els projectes iniciats durant el seu mandat.

VÍDEOS













PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Juny, 2023
98ba3acf-6744-4f97-8d1e-d8787500eb9a-1280x853.jpg

Creixen els fets delictius a la demarcació de Tarragona. Concretament, la província ha registrat 56.109 delictes durant el 2022, el que representa un augment del 8,5% respecte a l’any anterior. Així ho ha explicat aquest matí el president de l’Audiència, Joan Perarnau, durant la presentació de la memòria judicial anual. En aquesta també destaca l’increment del 17% en els il·lícits contra la llibertat sexual, amb una xifra total de 446. A més, la problemàtica de les plantacions de cànnabis es manté, amb 180.748 plantes i catorze tones d’haixix decomissades. . “Cada vegada més, notem la implantació dels directius dels grups criminals, ja no venen a fer visites puntuals, sinó que hi tenim un increment de la seva presència”, ha dit Perarnau.

El president de l’Audiència de Tarragona ha subratllat que hi va a haver 9 homicidis -8 resolts- l’any 2022, i 44 temptatives d’homicidi, de les quals 42 es van resoldre. Segons recull la memòria judicial, un de cada tres delictes greus es resolen, mentre que els delictes contra el patrimoni presenten una menor resolució, amb un 16%. De fet, són els delictes més nombrosos, representen el 77% del total. “D’aquests 56.109 fets delictius, 43.300 són contra el patrimoni, és amb diferència el delicte més habitual i s’ha incrementat un 20% respecte al 2021”, ha especificat Perarnau.

Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, Perarnau també ha assenyalat que s’han duplicat i que han crescut en un 17% respecte al 2021. “Són uns delictes amb una resolució altíssima, el 87% es resolen”, ha puntualitzat. Alhora, el responsable de l’òrgan judicial ha actualitzat les sentències revisades arran de la nova llei de ‘només sí és sí’ a la demarcació tarragonina. En concret, la Secció Segona ha revisat 41 causes, de les quals deu s’ha estimat reduir la pena.

En canvi, s’han desestimat rebaixar les condemnes de presó en 27 casos i quatre estan pendents de revisió. Quant a la Secció Quarta s’han revisat divuit causes. D’aquestes, catorze s’ha reduït les penes, dues han suposat l’excarceració dels condemnats i en tres sentències no s’ha modificat la condemna. També hi ha un cas pendent de resolució.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Juny, 2023
oliver-klein-2.jpg

És oficial: el plenari d’investidura de Cambrils s’ha ajornat. Era vox populi, però avui s’ha confirmat que la majoria de regidors de la província prendran possessió amb l’excepció dels de Cambrils. I és que el partit guanyador de les eleccions, el Nou Moviment Ciutadà (NMC) d’Oliver Klein ha presentat un recurs contenciós electoral al davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La mesura arriba després que la Junta Electoral desestimés els dos recursos anteriors presentats per l’NMC. Ara, el plenari d’investidura s’haurà de convocar per a – a molt tardar – d’aquí a 20 dies. Per tant, la data límit per a proclamar el pròxim alcalde serà el 7 de juliol.

L’objectiu de la formació liderada per Oliver Klein és que s’impugnin els vots d’algunes meses que presentaven presumptes irregularitats en les actes. Això podria treure-li un regidor a Esquerra Republicana i – en conseqüència – fer saltar pels aires el pacte entre ERC, PSC, Junts i En Comú Podem, que van deixar l’NMC sense cap tros del pastís malgrat haver guanyat els comicis. Segons ha pogut saber larepublicacheca.com, Klein estaria disposat a elevar l’afer al Tribunal Constitucional presentant un recurs d’empara.

PUBLICITAT






REDACCIÓ16 Juny, 2023
A_F5848-1280x853.jpg

Repsol continua avançant en la seva lluita contra la pèrdua de microplàstics que acaben contaminant l’ecosistema. La companyia impulsa un sistema digital intel·ligent per a detectar les fuites de pèl·lets i corregir-les de manera immediata. Es tracta de Pelltinel, una eina que empra càmeres d’alta resolució i intel·ligència artificial per alertar ràpidament i evitar així més contaminació.

Javier Sancho, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, ha presentat aquest matí el sistema digital Pelltinel, que ja ha estat instal·lat a la factoria. El directiu ha destacat el compromís de la companyia per donar resposta a aquest repte mediambiental i l’intens esforç realitzat des de fa més de cinc anys en col·laboració amb la iniciativa Zero Pellets Loss d’Ocean Clean Sweep (OCS), promogut per la indústria plàstica a nivell mundial.

Segons Repsol, Pelltinel és actualment la millor solució disponible al mercat per fer el seguiment dels pèl·lets en tota la cadena de fabricació de productes plàstics, des de la producció de la matèria primera, manipulació, transport i transformació en el producte acabat fins al reciclatge de la matèria primera. La seva instal·lació en cadascuna d’aquestes etapes permetria fer el rastreig i minimitzar les fuites de partícules plàstiques.

Pelltinel és una iniciativa que va començar el 2019, liderada des del complex industrial de Repsol a Tarragona, amb el suport del programa de Transformació Digital de Repsol. Juan Antonio Gil, gerent de projectes transversals de Repsol, i Luca Sanminiatelli, Product Owner Pellet Detection, han explicat els detalls de les eines tecnològiques que permeten, per exemple, la inspecció dels camions que surten dels polígons o el control de les aigües sortints.

Gràcies al seu programari i ús de dispositius avançats (càmeres d’alta resolució, app intel·ligent, sistema de geolocalització, entre d’altres), Pelltinel permet monitorar, analitzar i avaluar l’estanquitat dels processos. D’aquesta manera, a més de detectar fuites i poder actuar ràpidament, el sistema acumularà un històric de dades per identificar problemes recurrents, amb l’objectiu de corregir-los.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Juny, 2023
e48bd988-b8dc-45eb-86cd-75f4980a689c-1280x960.jpg

PortAventura té l’esperança que la nova muntanya russa, Uncharted, ajudi a batre rècords aquest 2023. Així ho ha afirmat el seu director general, David García, durant la inauguració de l’atracció. Sota el seu parer, aquesta experiència “única al món” farà que el parc temàtic arribi per primera vegada a les 5,3 milions de visites en un sol any. Un objectiu al qual també afavorirà l’obertura del resort per Carnaval, unes quantes setmanes abans del que era habitual i amb una temàtica carnavalesca molt encertada.

Pel que fa al darrer projecte innovador de PortAventura, les cues en línia, García ha destacat que la prova està funcionant satisfactòriament. I és que els visitants que estan fent-ne ús valoren la iniciativa en un 9 sobre 10. Si es confirmen els bons resultats, el parc temàtic podria adoptar la mesura definitivament. I és que amb aquest mètode, el visitant pot gaudir dels serveis que ofereix el resort mentre espera el seu torn per a pujar en una atracció.

Sobre les tendències dels mercats, García ha afirmat que el visitant francès és el més recurrent a PortAventura. En l’àmbit nacional, ha destacat el turista català, que representa una tercera part del total. El mercat madrileny cada vegada acostuma més a passar uns dies a PortAventura, segons el director general.

VÍDEOS







PUBLICITAT






 


REDACCIÓ16 Juny, 2023
430e59a8-3c22-4ed8-bddd-0c00564606bd-1280x960.jpg

PortAventura continua amb els seus plans de creixement. Avui, el parc temàtic ha inaugurat la seva primera muntanya russa a les fosques, una experiència única al món que juga amb els sentits dels visitants abans fins i tot de pujar al vagó. Es tracta d”Uncharted, el enigma de Penitence’, una temàtica basada en la saga de videojocs d’aventura protagonitzada per Nathan Drake. Els més cinèfils coneixeran Uncharted per la pel·lícula estrenada l’any passat, amb Tom Holland com a actor principal.

D’igual manera que els videojocs o el film, l’element principal és l’arqueologia i les aventures. Es podria dir que és un estil semblant a Indiana Jones. Per aquest motiu, ja des de la cua ens introdueixen al propòsit de l’atracció amb una ambientació espectacular, la millor – sense dubte – de tot el resort. Concretament, entrem en una mina abandonada mentre els personatges d’Uncharted ens expliquen el quid de la muntanya russa.

En un moment determinat, passem de ser dins d’una casa del Far West a una gruta gairebé a les fosques, on ens hem de guiar per la poca llum que emeten alguns minerals i les torxes de foc. De fet, des de PortAventura volen que utilitzem les llanternes del mòbil per a guiar-nos cercant els secrets que s’amaguen per la cua.

Finalment, arribem a la zona d’inici de la muntanya russa. Un cop damunt del vagó, Uncharted es converteix en una experiència sensorial mai vista abans. Girs, acceleracions brusques, canvis de raïls, marxa enrere, trasllats laterals, efectes especials, vídeos… Tot plegat a les fosques, de manera que l’element sorpresa és una constant durant els prop de 2 minuts que dura el viatge. És, en paraules del director general de PortAventura, una atracció única al món pels seus desplaçaments laterals.

No per la seva velocitat, que és d’entre 50 i 60 km/h; no per la seva alçada, que és impossible de saber sense cap mena de llum; és una muntanya russa especial perquè res d’això importa. L’essència d’Uncharted és gaudir d’aquests efectes inèdits que ens faran gaudir des de l’inici fins al final. L’atracció s’obrirà al públic a partir de demà a les 12 h.

VÍDEOS







PUBLICITAT








REDACCIÓ16 Juny, 2023
2b3d763c-a84f-4c83-baee-697315b837a8-1280x960.jpg

Josep Pallarès ja es troba immers en la posició de rector de la Universitat Rovira i Virgili. De fet, va camí de complir el seu primer any de mandat al capdavant de la institució acadèmica. En aquests primers mesos, ja ha pogut dur a terme un dels seus projectes estrella: la Festa Major de la URV. En aquesta entrevista, coneixerem la seva valoració de l’esdeveniment i les seves sensacions ara que ja coneix bé el càrrec. També sabrem l’estat de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, una iniciativa que ha de ser liderada per les comarques tarragonines a la recerca d’un combustible sostenible. Alhora, el rector anuncia que el contracte d’explotació del pàrquing del campus Catalunya té vigència fins al 2038, i que ja s’estan pensant formes de rebaixar els preus als alumnes.

 

Com es troba després d’aquests mesos?
Amb les piles carregades com el primer dia, amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió del començament. Si no, malament rai.

I com s’ha trobat la Universitat?
Com l’esperava. Crec que partíem d’una situació inicial on hi havia un coneixement prou gran de la situació de la universitat, per tant, no hem tingut sorpreses inesperades, amb una excepció: l’eficiència energètica. Un tema de consum que no només afecta la universitat. Està en uns paràmetres que no tens previstos quan ho fas en un programa electoral i quan penses en quines coses podràs fer… Això ens ha marcat molt en el pressupost de l’any 2023, perquè vam haver de fer una reserva de crèdit, que passàvem de pagar 2 milions i mig a gairebé 7 milions. És una reserva de caràcter molt important que no ha permès pressupostar elements que volíem posar damunt de la taula ja des del primer any. La sorpresa més desagradable ha estat aquesta.

Recordo que abans de les eleccions vam parlar i em deia que encara s’havien d’optimitzar més els recursos. Amb la crisi energètica, imagino que això encara serà més difícil…
És la filigrana elevada a l’enèsima potència. Ens ha forçat a fer un pressupost hiperrealista sense haver de mirar-ho tot al mil·límetre, per poder alliberar aquests 5 milions d’euros que ens donava de més el pressupost inicial i que havíem d’aportar sense una injecció directa de la Generalitat. Això obligava a poder-ho fer de forma que no es notés en el dia a dia de la universitat, però si ha tingut efectes en la mesura que no s’ha pogut planificar actuacions que ens hagués agradat poder dur a terme durant l’any 2023.

A la pràctica, soc optimista, si no no estaria en el càrrec que ocupo. Entenc que la Generalitat farà una aportació cap a finals de 2023. Així ens ho ha promès el conseller. Hi haurà una aportació econòmica per cobrir una part rellevant d’aquest increment final de preus que tindrà el consum d’energia. Pensem que quan es feien les planificacions, els preus estaven més alts i s’ha fet una negociació a nivell de Catalunya amb el consorci del CSUC, que ens han deixat un preu millor del que havíem previst inicialment, els consums van reduint-se… De fet, a cada Consell de Govern, un dels punts que apareix de forma repetitiva és saber com va el consum d’energia en comparació amb el mateix mes de l’any anterior.

Esperem poder activar gran part de les actuacions que teníem previstes. Des del punt de vista positiu, amb el Govern català s’ha materialitzat un pla de xoc que ens ha de permetre transformar la docència de 75 professors a temps complet, que ara ho estàvem fent amb associats. És a dir, al cap de 4 anys hauríem de poder incorporar 75 persones a temps complert. Això ens hauria de cobrir el nostre pla de xoc inicial multiplicat per tres.

L’altre element que també van considerar de la Generalitat era que part d’aquests diners del pla de xoc es pogués destinar també al personal d’administració i serveis. Finalment, l’any 2023 hi haurà una partida de 5 milions per a tot el sistema universitari català, de la qual ens pertocarien uns 400.000 euros per a poder contractar a personal d’administració i serveis.

I que li sembla el càrrec? Imagino que abans de ser nomenat rector tenia una idea preconcebuda. Ara que s’hi troba immers, era el que s’esperava? Què li sembla?
Sí. He estat treballant amb els rectors des del 2006 fins al 2019, fos com a vicerector o com a director general que interaccionava amb altres rectors. El fet de ser-ho et dona una visió molt més àmplia i molt més fina d’allò que és la institució. És una experiència impagable i és molt recomanable per a tothom que estimi la universitat.

Què és el millor d’aquesta posició?

El millor de ser rector és la sensació de tenir la porta oberta a tothom. Aquest contacte personal amb tota la comunitat universitària i la societat civil. És una sensació que quan era vicerector no tenia. Ara ets la universitat les 24 h, estàs en contacte amb tothom les 24 h i sempre estàs representant la universitat.

I què és el pitjor de ser rector?
El pitjor és que no tens vida familiar. Això pesa. Ho sabia d’abans, però una cosa és ser conscient i una altra trobar-t’ho. I en el dia a dia, no et dona la intimitat ni el temps per a poder estar amb els teus. Estàs en un restaurant sopant, i continues sent el rector de la universitat. L’anonimat es troba faltar, i és un preu que paguen els teus familiars.

Com li agradaria que es recordés el seu mandat?
Com un mandat honest. Cadascú té el seu record perquè tot té les seves parts positives i negatives, però al final volem fer el màxim que puguem amb el que tenim. Sortir pensant que si no hem fet més és perquè no hem pogut, no perquè no hàgim posat les hores, les ganes, l’esforç o les capacitats per a fer-ho.

I respecte a obres o canvis… quin li agradaria que es recordés del seu mandat?
Dinàmiques de treball i de funcionament, perquè al final són tan importants com les infraestructures. Són d’aquells elements que perduren un cop tu ja deixes el càrrec. Ja m’agradaria poder completar totes les obres… Tot són elements que abans no estaven i que quan tu els has posat damunt de la taula es mantenen.

Quina valoració fa de la primera Festa Major de la URV?
És un exemple d’aquests elements intangibles que esperem que pugui durar durant molt de temps. La valoració és magnífica. La societat és la que ha de valorar-ho, però tots els imputs que he rebut són genials. Nosaltres havíem detectat la necessitat de crear projectes que ajudessin a cohesionar tota la comunitat URV. Veníem d’un temps de pandèmia en què havíem estat aïllats i tots teníem la necessitat de socialitzar i de passar una bona estona.

Una cosa que em va sorprendre molt de la festa va ser anar al Campus Catalunya i veure gent que baixava amb la samarreta de la universitat. La gent s’ho ha fet seu i ha anat més enllà del que havia previst la comissió, que ha fet una feina brutal i impagable. La festa major va superar totes les previsions que podíem tenir, fins i tot les més optimistes. Que 15 dies abans s’esgotessin tots els tiquets per a la paella… són dades estupendes. Sempre hi ha punts de millora. Petits detalls que et faciliten la vida. També s’ha de valorar positivament que no hi hagués cap incident.

Hi ha certa preocupació en el sector energètic per la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Creu que està en perill?
Són dues coses diferents. Una cosa és la capacitat d’energia renovable que som capaços de produir a les nostres comarques, independentment de l’ús final d’aquesta energia sigui per a aconseguir hidrogen. Com a societat hem de decidir quin tipus d’energia volem, perquè totes tenen aspectes positius i negatius. Tenir renovables implica comptar amb aerogeneradors i molta superfície per a plaques solars.

Hem d’assolir que no se separi la producció d’energia del seu consum. Hem de ser capaços que en aquests espais de producció hi hagi una indústria que consumeixi aquesta energia. Seria aplicar el quilòmetre zero que ja es promou en l’alimentació. En altres països, el preu de l’energia va en funció de la distància on es produeix. Són polítiques per a compensar els efectes paisatgístics de les renovables.

Pel que fa a la Vall de l’Hidrogen, va començar a les nostres comarques de la mà de la URV. Anem avançant en projectes industrials que mantenen el seu retorn. A poc a poc. Ens agradaria que les coses anessin més de pressa, però estem parlant d’instal·lacions que tenen uns temps. Tenim molta potencialitat: amb el Port per a fer arribar i fer sortir l’hidrogen, i amb la indústria tarragonina ha de ser un factor energètic que hem de tirar endavant.

Podríem veure marxar inversions de Catalunya cap a l’Aragó per la negativa a implantar renovables?
A l’Aragó hi ha grans extensions on és fàcil produir energia renovable. El fet que la indústria es deslocalitzi per això? Això passa a nivell mundial en funció de molts paràmetres, no només a l’Aragó. Per tant, hem de ser capaços de donar les millors condicions perquè les indústries es quedin aquí i vagin eclosionant-se. El problema no és que se’n vagin a l’Aragó, el problema és que se’n vagin a Alemanya, a Polònia o a la Xina. Estem parlant d’això.

Quin paper ha de tenir la URV dins d’aquest projecte?
La universitat ha de tenir un paper facilitador i d’acompanyament per a aquestes grans indústries. Poder conèixer les seves necessitats per a aportar solucions tecnològiques que permetin les plantes d’aquí ser competitives amb les seves homòlogues holandeses o americanes. Un exemple d’això és la descarbonització. Tona de CO₂ que s’emet, impost que s’ha de pagar. Hem de ser capaços d’emmagatzemar i utilitzar aquest gas que deixem anar a l’atmosfera. És el que s’intenta amb les empreses químiques del Camp de Tarragona.

Hi ha un tema pel qual sempre li pregunto: el pàrquing del Campus Catalunya. La darrera vegada que el vaig entrevistar em va dir que no disposava de la documentació, però que segurament l’única manera de millorar la situació seria abaratint el preu. Serà possible?
Tenim la informació i ho estem treballant. No hem entrat encara en negociacions amb l’empresa perquè primer hem de tenir clar la feina que es pot fer. Hi ha elements damunt de la taula que podrien ser viables. El problema és la capacitat que tenim per a poder-los implementar ràpidament. Per exemple, si poguéssim cobrir tot el pàrquing amb laques solars, seria una infraestructura que podria repercutir en les condicions del contracte. Necessitem la capacitat econòmica com per a poder cobrir allò, i no és barat. Estem parlant de milions d’euros. No ho descartem.

Dins del pla d’estalvi energètic hem començat a instal·lar plaques solars a dalt dels edificis. Un cop hàgim completat les tres fases, el següent pas seria intentar veure quines superfícies que no siguin teulades es podrien fer servir. Per desgràcia, no parlem d’elements que es puguin construir d’avui per demà.

Quin any acaba el contracte d’explotació?
El 2038.

Canviant totalment de tema… Quin és l’objecte del seu despatx al qual li té més afecte?
Més afecte? (fa un cop d’ull general a tot el despatx). Hi havia un quadre que no m’agradava i ja no està. Mai m’havia agradat.

Per què?
A banda de per què era molt fosc, sortia la cara d’una dona amb unes mans desproporcionades.

Ja sap quin element és el que més li agrada?
El més singular és el Tàpies. És un despatx molt normal. Sorollós, això sí (riu). És un lloc de treball i, per tant, no tinc temps de mirar gaires coses. Ara sí, el que té més valor és el Tàpies original.

Com definiria la seva relació amb la universitat en una sola paraula?
(Dubta) No ho sabria dir en una paraula. Jo sense la universitat no seria com soc. En conseqüència, és una part fonamental de la meva vida.

I com definiria la universitat en una sola paraula?
És motor, energia, vitalitat, és joventut.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Juny, 2023
accident.jpg

                                                                    Foto: @tgnlegends

Un vehicle es va precipitar al buit des del pont sobre el riu Francolí. L’accident va tenir lloc el dia aquest dijous al vespre, cap als volts de les 11 de la nit.

El vehicle, que era de lloguer, portava quatre ocupants. Després de la caiguda, el cotxe va quedar volcat a la llera del riu Francolí, generant moments d’angoixa.

Els serveis d’emergència, incloent bombers i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), van ser activats a través del número d’emergències 112.
Dels quatre ocupants, el conductor i un d’ells van ser traslladats a l’Hospital Joan XXIII, mentre que els altres dos van ser enviats a l’Hospital de Santa Tecla. NO es tem per la vida de cap víctima.

L’accident també va causar danys significatius al pont.  Uns 6 metres de tanca, que equivalen a un total de 8 trams i 9 pals, van quedar arrancats.
Per garantir la seguretat del lloc, es van col·locar tanques i cinta policial de senyalització.

Les autoritats ja han iniciat una investigació per esbrinar les causes exactes de l’accident.

PUBLICITAT