Arxius de PORTADA | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Gener, 2021
urnas3-1280x960.jpg

Els partits polítics catalans i el Govern de la Generalitat han arribat a un consens “majoritari” per ajornar les eleccions al Parlament fins al proper 30 de maig.

Així ho han explicat diverses fonts parlamentàries una vegada ha acabat la taula de partits que s’ha celebrat a la cambra catalana.

Celebrar els comicis a finals de maig ha estat la proposta que ha portat el Govern a la reunió malgrat que algunes formacions plantejaven altres dates. El PSC apostava per ajornar-les només un mes i celebrar-les el 14 o el 21 de març.

Els socialistes mantenen que s’han de fer abans de la data que ha proposat el Govern. El Consell Executiu es reunirà aquesta tarda per formalitzar el decret d’ajornament i confirmar la nova data electoral.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Gener, 2021
Coronavirus-1.jpg

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya acaba d’anunciar les noves mesures per frenar els brots a les residències de persones grans. La més important és que tots els visitants de les llars s’hauran de fer un test d’antígens si volen veure als seus familiars. Alhora, també se suspenen les sortides curtes dels residents durant els propers 15 dies. Es tracta de noves mesures per frenar el creixement de contagis de la covid-19.

Salut també ha posat en marxa un cribratge massiu amb PCR a tots els usuaris de les residències. En aquesta línia, es continuaran fent els tests setmanals al personal de les llars. A més, per donar resposta efectiva als brots en l’àmbit residencial, s’activa un Equip d’Intervenció Ràpida Territorial que és l’encarregat d’establir un sistema de gestió de fluxos per si cal fer derivacions o bé un reforç a l’AP o des d’un centre d’atenció intermèdia de referència.


REDACCIÓ15 Gener, 2021
Pas-ferroviari-Salou-1280x960.jpg

Pere Granados explicant les obres

L’Ajuntament de Salou està construint 6 nous passos provisionals per les antigues vies de tren. 3 seran exclusius per vianants i 3 també permetran el tràfic rodat. Aquestes obres – assolides i executades per la brigada municipal – tenen un pressupost de 80.000 euros. Segons l’alcalde del municipi, Pere Granados, l’objectiu és que “el municipi tingui una mobilitat normalitzada” i que “sigui una millora en la qualitat de vida dels salouencs i salouenques”. En aquesta línia, Granados també ha indicat que ajudarà a la dinamització del comerç de la zona afectada. Els passos exclusius per vianants es troben al carrer Barenys, Rosa dels vents i Cèsar. Els punts de tràfic rodat són al carrer Pere Martell i Tauste, Salouris i Berlín, i Eduard Punset amb Joan Fuster. 

El nou pas

El batlle de Salou també ha reivindicat l’execució del corredor del mediterrani, que ja fa 20 anys que va ser aprovat. “Fa 30 anys o més que el nostre municipi reclama que aquestes vies desapareguin, perquè Salou vol ser un municipi normalitzat”. Per aquest motiu, Granados ha titllat aquestes obres “d’històriques”, ja que “són el primer pas per a la desaparició de les vies”.

S’espera que el desmantellament d’aquests trams – ja en desús – comencin a finals de l’estiu. No obstant, aquest desmantellament començarà per la zona de Vandellòs a causa de motius logístics. Tanmateix, Granados espera que la desaparició de les vies ferroviàries sigui “ràpida”.

VÍDEO


REDACCIÓ14 Gener, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Treballadors d’IQOXE asseguren que l’empresa no els ha permès parlar en l’acte intern de record per les víctimes de l’explosió de fa un any que s’ha fet aquest dijous.
En un document que el comitè d’empresa va enviar aquest dimecres a la plantilla, els representants dels treballadors expliquen als seus companys que van “suplicar” diverses vegades al departament de recursos humans “dir quatre paraules”. Una petició que l’empresa va denegar.
Representants de CCOO a Tarragona

Fonts de la companyia han apuntat que van decidir que el format seria un minut de silenci. L’acte s’ha fet aquest dijous a la una del migdia i hi han assistit unes 280 persones entre treballadors d’IQOXE, d’empreses subcontractades i familiars de les víctimes.

En la nota, membres del comitè d’empresa apunten que no volien fer cap discurs, sinó tan sols dir unes paraules en memòria dels dos companys difunts i del veí de Torreforta que també va perdre la vida a causa del sinistre. “Vista la manera de procedir per part de l’empesa, lamentant-ho profundament, la representació dels treballadors no assistirà a l’acte convocat per l’empresa”, afegeix el text, que especifica que fins aquest dimecres van demanar a la companyia que reconsiderés la seva posició. “La direcció ens ha transmès que el senyor Ricardo Leal –propietari- tampoc acudirà a l’esdeveniment”, finalitza el document.

Fonts d’IQOXE han reconegut  que es va debatre el format de l’acte, que es va començar a plantejar fa mesos. La possibilitat que els treballadors poguessin parlar es va estudiar fins i tot aquesta setmana, però la decisió final va ser la de mantenir el minut de silenci únicament previst.IQOXE ha explicat en un comunicat que aquest silenci només ha estat trencat per un violinista que ha interpretat ‘El cant dels ocells’. Els assistents s’han col·locat, amb distància de seguretat, al voltant d’un monòlit i d’una placa que recorda els difunts. El minut de silenci també l’han fet els prop de 3.000 treballadors de la resta d’empreses del Grupo Industrial CL.

VÍDEO


REDACCIÓ14 Gener, 2021
iqoxe2.jpg

Les federacions de veïns de Tarragona, CCOO, UGT i entitats ecologistes han reclamat aquesta tarda més seguretat a la indústria petroquímica. A la plaça de la Font han reunit unes 200 persones en dues concentracions diferents coincidint amb el primer aniversari de l’explosió a IQOXE, que va causar tres víctimes mortals.

Primer, veïns i sindicats han exigit millorar la “seguretat, informació i coordinació” i han denunciat que “no s’ha complert absolutament cap dels compromisos adquirits” per part del Govern de la Generalitat, al qual li han demanat que doti de recursos econòmics el Plaseqta. Després, la Plataforma Cel Net, Xarxa Sud i Gepec han apuntat que la ciutadania se sent “desprotegida”.

La concentració ha començat amb un minut de silenci a les 18.40 hores, el minut en el qual va explotar el reactor d’IQOXE un any enrere. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, Alfonso López, ha defensat que “Tarragona es mereix una química segura” i que un any després els veïns han de seguir dormint “amb un ull obert i un altre tancat”.

Des de la banda sindical, el secretari general d’UGT-FICA a Tarragona, Joan Llort, ha criticat que l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) “ha primat els seus interessos econòmics a la seguretat”. “Portem massa morts a la indústria química, i això no pot ser”, ha etzibat.

En la mateixa línia s’ha expressat José Martín, secretari general de CCOO Indústria a Tarragona, que ha comentat que el nou pla estratègic que està elaborant l’AEQT l’ha fet sense comptar amb l’opinió dels representants dels treballadors i ha acusat l’entitat representant de les químiques de “bloquejar” les converses amb la Generalitat per acordar millores en la seguretat.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha exposat que l’explosió a IQOXE havia de suposar “un abans i un després” en termes de seguretat, informació i transparència, però ha lamentat que “s’ha avançat poc”. Amb tot, ha afirmat que ha parlat amb el Departament d’Economia de la Generalitat per garantir que hi haurà partida pressupostària per desenvolupar el Plaseqta. El consistori tarragoní i el de Vila-seca han donat suport a la concentració. Per part vila-secana, el seu batlle, Pere Segura, ha considerat que ha estat “un any agredolç”, perquè no s’han complert les promeses que es van fer i que la pandèmia “no justifica” els endarreriments.

A la concentració també hi han assistit representants de diferents formacions polítiques. Des de JxCat, el fins ara diputat Eusebi Campdepadrós ha defensat la tasca del Govern i ha indicat que hi ha hagut avenços, com el retorn del Plaseqta a Tarragona, però que tot i això cal fer-ne més. Campdepadrós ha exposat que el següent pas ha de ser implantar legislativament les recomanacions sorgides de la comissió sobre la seguretat del sector de la petroquímica del Parlament.

Des del PSC, la cap de llista per Tarragona a les eleccions del 14-F, Rosa Maria Ibarra, ha posat de manifest que sense recursos econòmics, el nou Plaseqta “no es podrà desplegar i serà paper mullat”. “Cal formació i informació a la població. Si avui hi hagués un altre accident estaríem en la mateixa situació que fa un any”, ha remarcat.

Finalment, la cap de llista de la CUP a les eleccions del 14-F per Tarragona, Laia Estrada, ha recordat que des de fa anys se succeeixen “les fuites i la opacitat”, així com “la connivència política amb el complex petroquímic”.

Per la seva banda, la candidata a la presidència de la Generalitat, Dolors Sabater, ha remarcat que “és hora d’entendre que el perill que viuen els veïns del Camp de Tarragona és un problema de país i ha de ser una prioritat de país”. “Ja és hora que des de la Generalitat es deixi de banalitzar un problema gravíssim de perill per la salut del dia a dia dels veïns que no saben les conseqüències de l’aire que respiren diàriament”, ha conclòs. A l’acte també hi ha hagut representants d’En Comú Podem i de Ciutadans.

Concentració ecologista amb performance
La segona concentració, convocada per la Plataforma Cel Net, Xarxa Sud i Gepec, s’ha fet a dos quarts de vuit. Ha començat amb una performance del grup Tornavís Teatre, en la qual diferents persones s’han posat vestits de protecció, guants i mascaretes contra gasos tòxics mentre obrien pots de fum de colors i feien tasques quotidianes com esport o prendre un refresc. Després els col·lectius han denunciat que la indústria química porta dècades generant danys al medi ambient i emetent gasos nocius per a la salut de la ciutadania. “Ja és massa tard per vetllar per la salut de la gent del Camp de Tarragona”, han dit en un manifest.

Adrià Pallejà, portaveu de la Plataforma Cel Net, ha explicat que se senten “desprotegits”. Alhora ha remarcat que l’Ajuntament de Tarragona s’ha compromès a fer enguany un estudi independent sobre la qualitat de l’aire. “És una demanda urgent per saber què respira la ciutadania de Tarragona”, ha afegit.


REDACCIÓ14 Gener, 2021
vacuna-1280x783.jpeg

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, considera que la vacunació de la Covid-19 de l’alcalde i un regidor de Riudoms en la residència geriàtrica Onada no és “l’exemple” i que “no s’hauria d’haver produït”. “No és ètic vacunar-se si ets un responsable públic i no tens més de 70 anys”, ha afirmat en roda de premsa preguntat per aquesta qüestió.

Segons va informar el consistori, el batlle de Junts per Catalunya Sergi Pedret, i un regidor van rebre dimarts la vacuna a petició dels responsables de la residència per no haver de llençar dues dosis sobrants. Argimon creu que hauria estat “millor” declinar la invitació, si bé també ha apuntat que el protocol estableix vacunar amb la màxima agilitat i no llançar ni una sola dosi.

Argimon ha explicat que analitzaran “molt bé” la situació del que va passar a Riudoms i que li consta que es van “analitzar altres possibilitats molt abans que l’alcalde i el regidor”.

En qualsevol cas, no ha qüestionat l’equip de vacunació. “Mentre no tingui tota informació, no carregaré tintes contra l’equip de vacunació”, ha dit. A més, ha defensat l’autonomia que han de tenir aquests equips. “No podem posar el focus en els professionals perquè si no paralitzem tota la vacunació”, ha afirmat.

El secretari de Salut Pública ha reconegut que les residències permeten molt poca flexibilitat en el pla de vacunació a diferència dels centres sanitaris, on és més fàcil reprogramar les cites del vaccí, i q el protocol marca que no es pot desaprofitar ni una sola dosi i que s’ha de vacunar amb la màxima rapidesa possible.

La vacuna desenvolupada per Pfizer i BioNTech es distribueix en vials de cinc dosis. Quan s’obre un vial, s’ha d’utilitzar al moment. Ara bé, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va recomanar la setmana passada extreure una sisena dosi dels vials si es poden utilitzar amb el material adequat.

Tot i això, no es pot aprofitar les sisenes dosis de tots els vials. L’excedent que es produeix és del 15% aproximadament, ha indicat Argimon. Aquesta actualització ha provocat situacions sobrevingudes per aquesta dosi extra que estan fent replanificar els plans de vacunació.

Argimon ha assenyalat que en el protocol no hi ha detallat què s’ha de fer amb les dosis sobrants de forma sobrevinguda perquè no pot recollir “totes les casuístiques”.


REDACCIÓ14 Gener, 2021
Yolanda-López-1280x720.jpg

Yolanda López

En Comú Podem (ECP) es presentarà com a acusació popular contra IQOXE per l’explosió de just fa un any. Així ho ha anunciat aquest matí la seva parlamentària Yolanda López. La causa judicial encara investiga els fets del 14 de gener de 2020, pels quals va explotar un reactor de l’empresa química IQOXE. 

“Si es demostra que l’empresa va forçar els sistemes de seguretat i que aquesta va ser la causa de 3 morts, la sanció ha de ser exemplar”, explicava López, qui va ser membre de la comissió d’investigació del cas que van organitzar tots els grups parlamentaris. 

“Creiem que l’empresa IQOXE ha actuat d’una manera irresponsable, forçant una sobreproducció irregular, tenint reactors en la clandestinitat i contaminant el litoral”, afegia la també número 2 d’ECP a Tarragona per les eleccions.

Imatge de la roda de premsa

Finalment, López ha recriminat al Govern de la Generalitat que encara no hagi instal·lat els detectors de fugues. Aquesta operació val un milió i mig d’euros. “Ens sembla un despropòsit que amb un pressupost tan gran com el de la Generalitat, el Govern ho posi com a excusa que no tenen un pressupost suficient”, ha conclòs.

A la roda de premsa d’aquest matí també han assistit la primera tinent d’alcalde de Tarragona, Carla Aguilar-Cunill, i el responsable de prevenció de la federació d’indústria de CCOO de Tarragona, Fran Pizarro, qui també és candidat d’ECP.


REDACCIÓ14 Gener, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Un any. Ja ha passat un any des que aquell 14 de gener de 2020 a la tarda esclatés un reactor de la planta química IQOXE. Segurament tots els tarragonins recorden què estaven fent en aquell moment. Jo sortia de casa com un dia qualsevol, armat amb la meva pilota de bàsquet i uniformat amb roba esportiva. No deixava de ser un dia qualsevol en què la nit ja regnava a Tarragona. El que desconeixia era que mitja hora després de començar a jugar – tot sol – hauria de córrer cap a casa.

Situem-nos. Pista de bàsquet ubicada davant de l’anella mediterrània, Campclar. Les cistelles no entraven com sempre. Potser era un presagi del que estava a punt de succeir, però mirant el rellotge només havien passat 25 minuts. “La tarda és curta encara”, em deia a mí mateix. De sobte, començo a notar una llum molt intensa pel darrere. Em giro, i només veig una gran flama a l’aire. “Quelcom normal”, vaig pensar en un primer moment fent allau del meu tarragonisme.

Però aquell foc no era usual. Sempre anava cada tarda a la mateixa pista de bàsquet, i aquella flama només l’havia vist aquell dia. Potser per això em vaig quedar mirant a la xemeneia. 8 segons després es donava l’explosió. Incrèdul del que estava passant, la calor cada cop s’intensificava. En aquell moment, fins i tot vaig poder veure la metralla sortint pels aires.

Els veïns comencen a sortir als patis, balcons i finestres per veure què passava. A la pista de futbol – ubicada darrere de la de bàsquet – els joves havien abandonat la pilota pels telèfons mòbils. Semblaven presenciar un espectacle de circ. Com quan veus un animal perillós al Zoo, que saps que no et pot fer res i que el pots gaudir sense cap perill. Jo, després d’uns 10 segons observant el panorama, ràpidament agafo la meva pilota i començo a córrer cap a casa. Qui sabia que estàvem fora de perill?

Sens dubte, el més impactant de tot van ser les rialles i mofes dels joves de la pista de futbol, inconscients del que podia estar passant. Rient-se d’algú que potser sí que tenia idea del que significava aquella explosió. Camí cap a casa, corrent, a cames ajudeu-me, la gent que només havia sentit el soroll preguntava què havia passat. Quan em veien córrer, la seva expressió s’horroritzava encara més. Potser va ser només un ensurt, però paga la pena que n’aprenguem.

A.R.


REDACCIÓ14 Gener, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Aquest dijous farà un any que Tarragona va viure la fatídica explosió a la planta química d’Iqoxe. La societat civil, sobretot els veïns perjudicats amb l’incendi, es manifestaran aquesta tarda per recordar que poca cosa ha canviat en la petroquímica d’ençà de l’explosió que va costar la vida a tres persones i ferir gairebé una vintena.

La justícia, a hores d’ara, investiga els motius de l’accident, però la jutgessa encarregada de la instrucció va desbordada. S’espera que el Consell General del Poder Judicial designi un magistrat auxiliar. Un any després, tal com escrivia en un article d’opinió el secretari general de la UGT, tot continua igual. La justícia no es mou, les autoritats polítiques i la fiscalització, tampoc.

365 dies després tothom pregunta què va passar? I per què no van sonar les sirenes? El Parlament de Catalunya va elaborar una comissió d’estudi, però la CUP es manifesta contra les conclusions. De fet, els cupaires han decidit presentar-se com a acusació en el procediment judicial contra Iqoxe. Hi ha moltes preguntes pendents de respostes creïbles.

L’empresa es dedica sobretot a una rentada de cara, mentre es queixa del contingut de la investigació judicial. Sobre la taula de la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona hi ha documents que indiquen que “Iqoxe no hauria pogut” activar el seu Pla d’Emergència Interior (PEI) perquè “mai no hauria obtingut la seva homologació per part de la Direcció General de Protecció Civil”. Fet que podria deixar entreveure que Iqoxe “ha estat operant des de l’inici de la seva activitat sense un Pla d’Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de l’empresa com de l’administració competent”.

D’acord amb l’informe tècnic que va ser lliurat a la jutgessa, a les 18h40 (del dia 14 de gener) els vigilants municipals de La Canonja van informar, via telèfon, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de la ubicació de l’explosió i que estaven caient objectes de la planta fora del recinte.

No obstant, el CECAT “no va tenir en compte el criteri del Cos de Vigilants Municipals de La Canonja” que estaven a prop de les instal·lacions de l’empresa, un fet que va “comportar un endarreriment en la presa de decisions i actuacions”. A més, i segons el mateix document, “des d’Iqoxe no es va fer mai cap trucada al CECAT no es va informar al respecte i, fins a les 19h38 no es va aconseguir contactar amb l’empresa”.

De fet, el cap de la Regió d’Emergències de Tarragona, Albert Ventosa, hauria manifestat que “no tenim constància de la recepció de cap trucada per part de l’empresa a la nostra sala de coordinació territorial” durant l’accident. Els primers avisos arriben de particulars. La informació arriba al 112 a les 19h11, sobre “l’esfondrament d’un edifici sencer al barri de Torreforta” amb una víctima mortal.

Els tècnics informen a la jutgessa que “es desconeix qui va decidir que els danys a l’exterior (de la fàbrica) eren lleus i afrontar la situació com un accident de categoria 2”, que només contempla danys i víctimes a l’interior de la infraestructura afectada.

Però, el més curiós, i sempre segons l’informe que ha tingut accés el digital larepublicacheca.cat, és el que el CECAT, després de l’explosió, no va aconseguir contactar amb Iqoxe fins a les 19h38, malgrat haver-ho intentat a les 19h05, 19h13 i a les 19h24. “Tampoc es va aconseguir trucant (a les 19h28 i 19h28) al cap de seguretat d’Iqoxe, G.A., ni tampoc a través de les emissores RECAT a les 18h45, 18h56 i 19h04”.

Albert Ventosa assegura que, una hora després de l’explosió, Iqoxe encara no havia enviat cap comunicació al CECAT.

Conversa telefònica entre el CECAT i el cap de seguretat d’Iqoxe

 


REDACCIÓ14 Gener, 2021
ricomà-e1610550704914.jpg

En el primer aniversari de la fatídica explosió a la planta d’IQOXE, que va causar 3 morts, diversos ferits i nombrosos danys, voldria fer arribar el nostre escalf a les famílies que van perdre un ésser estimat en l’accident i a totes les persones que en van patir les conseqüències materials, psicològiques o de qualsevol índole.

El que va passar la tarda del 14 de gener del 2020 no pot tornar a passar mai més. Una de les expressions més repetides després de l’accident va ser que calia un canvi de paradigma, un abans i un després en la seguretat del sector químic.

No podem perdre de vista que era la primera vegada que, per un accident en una indústria química, moria una persona externa al complex. Ni tampoc podem obviar que van passar 32 minuts des de l’explosió fins que es confirma en quina empresa s’havia produït l’accident, ni que mitja hora després encara no se sabés quin producte cremava, ni que no sonessin les sirenes en cap moment. Una mostra evident que interpel·lava a un canvi immediat dels protocols d’actuació i a una inversió en nous sistemes tecnològics capaços de monitoritzar i detectar -a temps real- qualsevol fuita que pugui posar en perill la població.

L’impacte psicològic d’aquest accident sobre la població de Tarragona va ser enorme, posant en qüestió la confiança de la gent amb la indústria. I -per recuperar aquesta confiança amb un sector que aporta el 30% del PIB del Camp de Tarragona- cal una feina ingent entre els diferents actors implicats. La inversió en tecnologia, en les condicions de treball –no només en aquelles indústries amb millors protocols de seguretat- en la transparència en la informació, en la formació continua a la societat i en la gestió ràpida i eficaç de les situacions crítiques, són els únics camins que ens poden dur a una recuperació real de la confiança.

El retorn de la gestió de les emergències químiques al territori amb la recuperació del PLASEQTA, en resposta al clam unànime de la societat tarragonina, és el canvi més significatiu que s’ha produït en aquest any. Un pla en què s’han incorporat les al·legacions d’ajuntaments i entitats i que preveu, entre altres canvis, que es facin sonar les sirenes d’alarma des del moment de l’activació de l’emergència a l’espera de conèixer la seva afectació. Malgrat la complexitat de la situació sanitària que vivim des de fa mesos, s’han produït avenços, ara bé, la pandèmia no pot esborrar la necessitat imperiosa de dotar de recursos econòmics aquest pla perquè el seu desplegament sigui real i immediat.

En un extraordinari missatge d’unitat a l’ajuntament de Tarragona, tots els grups municipals vam acordar que el consistori ens personéssim com a part afectada en la causa penal que s’instrueix en motiu de l’accident d’Iqoxe. El camí de la justícia, que amb tota probabilitat serà llarg i lent, no pot condicionar aquest canvi de paradigma necessari perquè no torni a passar un accident com aquest. Les conclusions de la comissió del Parlament de Catalunya sobre el cas IQOXE, les nombroses aportacions d’entitats, administracions i col·lectius en les diverses reunions celebrades durant aquest any i en l’el·laboració del nou Plaseqta, aporten suficients elements per començar a materialitzar el canvi de paradigma necessari perquè mai més torni a passar.

El Camp de Tarragona assumeix la càrrega solidària de suportar les externalitats d’una indústria que comporta grans beneficis per a tot el país, per tot l’estat i per tota la humanitat. I per això ens sembla que és just reclamar com a compensació totes les inversions en seguretat necessàries perquè els veïns visquin amb la tranquil·litat que es mereixen.

Pau RICOMÀ
Alcalde de Tarragona




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter