Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Març, 2023

Ariel Santamaria (Juantxi) no deixa a ningú indiferent. Quan es va dedicar a la política activa, com a regidor de la Cori a l’Ajuntament de Reus, va proposar idees i iniciatives veritablement trencadores. Anys després de deixar la política, el reusenc continua dient les coses tal com ragen. En una entrevista a larepublicacheca parla de la cultura i de la dificultat per dedicar-s’hi si no disposes d’endolls polítics. El Juantxi volia acabar la seva carrera política oferint un concert als teatres de més reputació de la ciutat o, en el cas que sigui impossible, en el famós club Privée.

Com veu actualment la política?
Molt malament, com sempre. Sempre he vist la situació política molt malament, però ara mateix, cada cop la veig pitjor. De totes maneres, s’ha de tenir en compte que costa molt quedar bé amb tothom.

Hi ha molta degradació del sistema polític?
Sí, bastant. Avui en dia veus als polítics com si fossin partícips d’un programa de tele-brossa, amb molt de postureig pel mig. Sempre m’ha semblat que viuen a dins d’un núvol, de fama, poder i calés a dojo.

En la política sempre hi ha hagut una gran manca d’imaginació

Vostè va ser candidat i regidor de la Cori, troba a faltar aquells temps?
La veritat és que no. Avui en dia, encara tinc malsons que torno a ser regidor i em barallo amb els polítics que manen. De totes maneres, va ser tota una experiència vital.

Reus ha millorat?
Sí, a nivell visual i d’ambient en general, m’agrada més el Reus d’ara que el de fa 15 o 20 anys. Hi ha més animació i més vidilla als carrers.

Com el descriu com a municipi?
Com una ciutat-mercat gegant, o una immensa botiga urbana amb molts departaments. Forma part del seu ADN, perquè Reus es va fundar al voltant d’un mercat ambulant a l’edat mitjana. De totes maneres, darrerament també em sembla un parc temàtic.

Alguns deien que les seves idees estrafolàries – com pintar l’Ajuntament de rosa, entre altres… Creu que a la política li falta imaginació?
Sí, sempre hi ha hagut una gran manca d’imaginació. La majoria de propostes i projectes són monòtons i repeteixen les fórmules de sempre.

Creu que falten més friquis en la política?
No cal, ja n’hi ha un munt. La política, cada cop s’ha tornat més friqui.

Com s’atrau els joves cap a la política?
Fent-los propostes que els hi agradi votar. Per exemple (dic jo): pisos per a estudiants gratuïts, o descompte del 50% del preu de les begudes, quan surtin de festa pels bars de Reus. És un dir.

Si vols triomfar com artista, escriptor, actor, pintor, músic… t’has d’afiliar, primer, en un partit polític dels que manen al teu territori i xuclar tot el que puguis

És feliç fora de la política?
Sí, bastant. M’he tret un gran pes del damunt. Perquè això no hi ha qui ho arregli. Ja diuen que la política que és com la Coca-Cola. Encara que no t’agradi, l’acabes tastant.

A què es dedica ara?
Treballo de carter a Salou, també escric relats com a hobby.

La Música és la seva passió, però va decidir abandonar els escenaris… Per què?
M’he decidit prendre uns quants anys sabàtics en relació amb la música, perquè porto tres dècades sense aturar-me. I com que sempre m’ho he pres com un hobby, he decidit fer una llarga pausa indefinida. Ja tinc 56 anys, i cada vegada em costa més moure l’esquelet, per anar fent el juantxi per aquí i per allà. També he plegat per circumstàncies personals i familiars.

La Cultura és el parent pobre de la nostra societat?
Depèn del que es pot definir com a cultura. En aquest país, la cultura en general depèn molt de les subvencions. I si vols triomfar com artista, escriptor, actor, pintor, músic, etc., primer que tot, t’has d’afiliar a un partit polític dels que manen al teu territori i xuclar tot el que puguis.

Els polítics dediquen l’atenció que la cultura es mereix?
No massa, només en coses que serveixen com a aparador. Insisteixo, si en aquest país vols fer cultura, abans que res, afilia’t a un partit polític per a trobar bons padrins.

Com li agradaria acabar la seva carrera musical?
Fent un concert al teatre Fortuny o al Bartrina, i si no em deixen, al club Privée.

PUBLICITAT

REDACCIÓ9 Març, 2023

El Palau de Congressos de Tarragona acull dissabte un concert-tribut a Pink Floyd. Aquest anirà a càrrec de The Other Side, un dels grups que millor sap representar la banda britànica. De fet, la banda ja compta amb una dècada d’experiència homenatjant Pink Floyd. Ara arriba a Tarragona amb un espectacle de dues hores, que permet reviure la sensació d’escoltar i veure un dels grups de rock més icònics de la història. La posada en escena fins i tot inclou la particular pantalla circular. En definitiva, una experiència increïble per a tots els amants del rock i de la música en general. Per saber-ne més al voltant d’aquest concert-tribut, avui conversem amb Shanti Gordi, el teclista de The Other Side.

Com va sorgir la idea de crear un grup tribut a Pink Floyd?
La idea em va venir al cap al 2012, pel 40è aniversari del Live in Pompei i la grabació del Dark Side of the Moon. Vaig fer un post al Facebook fent una crida als músics de l’illa (nosaltres som de Menorca) per fer un únic concert a Menorca. Avui dia ja en portem més de 200!

Quin és el seu tema preferit de la banda britànica?
Dogs del disc Animals. Em transporta. Tot i que és molt difícil quedar-se només amb un, però penso que el disc Animals en general és una obra mestra.

Què és el que més li agrada de Pink Floyd?
M’agraden sobretot els discs Animals, Dark Side Of The Moon i Wish You Were Here. Però més enllà dels àlbums, m’agrada que hagin estat capaços de crear aquesta música, un subgènere del rock progressiu que podríem anomenar com a rock espacial.

Si tingués davant seu a la banda original, què els hi diria o preguntaria?
Gràcies. Tan simple com això. Van ser genis a la seva època i això ha fet perdurar la seva música fins avui. És música que ha acompanyat tota la vida dels seus fans.

Quin és el millor moment de cada actuació?
N’hi ha molts. Els solos de guitarra d’en Simo, la posada en escena de Pedro Sánchez i, segons diuen, les entrades del saxofonista, les dues coristes que són meravelloses, la base rítmica de la banda que sona com un tir i, pel que m’arriba, la similitud entre la meva veu i la de David Gilmour. La veritat és que la gent surt encantada dels nostres concerts. Portem una pantalla circular com la que feien servir els Pink Floyd en els seus concerts. No farem un concert de 3h com els que fèiem fa uns anys, però sí que repassàrem els millors temes. Esperem que vingui molta gent i ho puguin gaudir.

Com va descobrir la seva passió per la música?
De molt petit. Em van regalar un Casio i em vaig enganxar al piano.

Com va ser aquell moment?
La veritat és que va ser un regal de Nadal, el vaig obrir i em va encantar. Probablement, el millor regal que m’han fet mai, un Casio.

A banda del rock, quins altres gèneres li agraden?
Sóc molt fan del jazz i de la música clàssica.

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Març, 2023

Lorena García Calero es una madre soltera que trabaja por las mañanas en una cafetería de Tarragona y por las tardes se ocupa de su hija y de las tareas del hogar. Ella es, sin lugar a dudas, una mujer trabajadora. Y qué mejor día para conversar con una mujer luchadora que el 8M. Des de larepublicacheca hemos querido conocer su opinión acerca de esta jornada de reivindicación femenina.

¿Qué significa para ti el Día Internacional de la Mujer?
Es un día potencialmente fuerte, porque la mujer es un pilar en la familia, siempre la tenemos como referencia y está al control de todo. Pero una mujer también puede ejercer en los mismos oficios que un hombre, por ejemplo, en mecánica. No solo es la mujer la que se tiene que hacer cargo de la casa, los dos géneros deben ser valorados por igual.

¿Cómo lo celebras?
Aportando cada día un granito de arena. Si una mujer o una adolescente quiere estudiar electromecánica o quiere estar en un taller o una fábrica, ¿por qué no puede realizar ese trabajo, aunque esté mal visto? Que cada día, tanto hombres como mujeres, que hagan una actividad no solo porque den el perfil, cada uno debe realizarlas porque le gusta y se sienten bien, no por el que dirán.

¿Cómo ves la situación actual respecto a los derechos de las mujeres?
Actualmente, los derechos de las mujeres se deberían respetar más y reducir los casos de violencia de género. Es increíble, en los tiempos que corren, escuchar o leer que a una niña la han violado o que a una mujer la han asesinado así sin más. Se debería poner un medio para frenar estos casos,
Como madre de una niña siempre pienso en el miedo de la mujer, ¿qué le pasará cuando sea grande y salga con las amigas? Que le hagan algo cuando salga de noche a cenar con los amigos… Este miedo se debería perder, deberíamos ser iguales y respetarnos mutuamente.

PUBLICITAT

REDACCIÓ6 Març, 2023

La indústria química i Tarragona. Una història que ja ve de lluny, amb els seus pros i els seus contres. Un debat que sempre està latent a cada bar de la ciutat. Periòdicament, quan hi ha algun incident notable als polígons químics, la importància d’aquest sector torna a posar-se damunt de la taula. Així va ser amb l’accident a IQOXE el 14 de gener del 2020, un fet que dos periodistes han volgut explicar des d’un punt de vista inèdit. Es tracta de Rafa Marrasé i Toni Orensanz, que a través del llibre La gran explosió relaten com van viure aquell moment. En el títol també exposen les mancances del sistema de detecció de toxicitat, així com els pagaments de la indústria química als ajuntaments en patrocinis o col·laboracions. Una complicitat que -segons el seu parer- perjudica la ciutadania, que sovint està desinformada dels riscos de tenir segons quines plantes a pocs quilòmetres. Per a esbrinar-ne més al voltant d’aquella explosió i d’allò que no sabies de la indústria química de Tarragona, avui conversem amb els dos periodistes que han dut a terme aquesta investigació.

S’ha esclarit el perquè de l’accident a IQOXE?
Toni Orensanz: La instrucció de la peça principal del cas, la de l’accident, sembla que s’ha acabat, tot i que encara no coneixem la interlocutòria de la jutgessa. Després d’això s’haurà d’arribar a un judici oral on es determinaran les causes. La jutgessa va demanar diferents informes pericials per determinar què havia passat el 14 de gener de 2020. El més complet és d’un alt responsable tècnic de la direcció general d’Indústria de la Generalitat que explica que aquell dia s’estava fent un producte, l’MPEG 500. IQOXE només havia fet aquest producte sis vegades abans i ho feia de forma semiautomàtica, és a dir, que hi havia una part manual en el procés, mentre que altres multinacionals que també el produeixen ho fan en un procés completament automatitzat.

Segons els Mossos, IQOXE no havia fet els tests de seguretat necessaris d’aquest producte en el reactor que finalment va explotar. Fins aquell dia, IQOXE, havia fet sis lots de 25 tones, mentre que el 14 de gener de 2020 el lot d’MPEG 500 era de 20 tones. L’expert de la Generalitat diu que, segurament, es va posar menys metilat sòdic del que tocava en la mescla i que això hauria pogut provocar una pujada sobtada de la pressió del reactor i la posterior explosió.

L’explosió va agafar els operaris desprevinguts

Ningú va advertir aquella pujada de pressió -runaway en la terminologia de la indústria per aquests casos- perquè a IQOXE les alarmes sonores estaven desactivades perquè sonaven constantment i ningú mirava les pantalles per veure si el procés es feia correctament perquè, segons declaracions dels treballadors, el director de la fàbrica els hi havia dit que «mirar les pantalles no era treballar». L’explosió va agafar els operaris desprevinguts.

Com van viure aquell 14 de gener de 2020 i els dies següents?
Rafa Marrasé: Des d’un punt de vista professional. Volíem saber què havia passat, l’abast de tot allò, si hi havia víctimes i perill de noves explosions, però, sobretot, si existia un núvol tòxic. En allò es va centrar la investigació que vam dur a terme. Vam poder certificar que les principals autoritats del país havien mentit a la població i que no s’havien fet els mesuraments idonis per saber si hi havia contaminació perillosa a l’aire. S’havien emprat aparells portàtils que mesuren mil vegades per sobre del que es considera segur per a les persones en nuclis de població. Encara avui en dia no tenim ni una sola dada dels mesuraments d’aquella nit. La ciutadania mai sabrà si va respirar quelcom tòxic i perillós.

La ciutadania mai sabrà si va respirar quelcom tòxic i perillós

La versió mediàtica i la judicial dels fets coincideixen?
T.O: Allò que ha transcendit a la premsa, per regla general, és informació que prové de les investigacions policial i judicial.

Creuen que la premsa va estar a l’altura de l’accident?
R.M: La premsa de Tarragona va respondre de forma excel·lent durant la nit de l’accident, molts cops jugant-se la salut perquè molts companys van estar a prop de l’accident i això va comportar que estiguessin exposats al possible núvol tòxic que, com he dit abans, no es va mesurar correctament. El seguiment fet pels periodistes del territori va ser bo, mentre que la premsa de Barcelona o Madrid va perdre l’interès amb el pas dels dies. El focus informatiu es va centrar ben d’hora en les condicions laborals dels treballadors, que podrien explicar en part per què es va produir l’accident, però vaig trobar a faltar que s’investigués el fum tòxic, el debat del qual va desaparèixer pràcticament la mateixa nit amb les declaracions de les autoritats.

Quin paper han jugat els mitjans després de l’explosió?
T.O: Durant el 2020 es van publicar diferents articles als mitjans, especialment els de Tarragona, però amb el pas dels mesos i els anys les informacions han anat desapareixent. És una mica estrany perquè estem parlant de l’accident més greu en la història de la petroquímica de Tarragona que és, al seu torn, el complex petroquímic més gran del sud d’Europa, poca broma. I recordem que hi va haver tres víctimes mortals, una d’elles un veí que estava a casa seva.

Un seguiment més intensiu de la investigació de l’accident hauria permès informar millor a la ciutadania sobre els riscos que van córrer aquella nit o durant dècades. Només cal veure una de les peces de la investigació, sobre els vessaments d’aigües contaminades al mar. Això no és un fet d’aquella nit, feia anys que es produïa. Crec que ha faltat context per explicar aquest accident dins d’una realitat, la indústria petroquímica de Tarragona, que sempre ha estat explicada des d’un sol punt de vista, el de les empreses. El llibre La gran explosió mostra aquesta altra cara de la mateixa història, la que no s’ha contat mai.

Creuen que hi ha complicitats entre la indústria química i les administracions públiques per minimitzar -a ulls de la ciutadania- els perills que comporta aquest sector?
R.M: Empreses i administracions s’afanyen a dir que no passa res després de qualsevol incident o accident. El que demostra La gran explosió és que, històricament, s’han minimitzat accidents que han sigut molt greus, amb molt risc per a les persones. El que està clar és que durant més de cinc dècades no s’ha fet un estudi epidemiològic sobre els efectes de la indústria química de Tarragona en la salut de la població i que tampoc s’han mesurat els contaminants com cal. Un exemple: l’única planta d’òxid d’etilè de tota Espanya es troba a la Canonja, és IQOXE. L’òxid d’etilè és considerat pels investigadors nord-americans el principal causant de l’excés de risc de patir càncer per contaminació ambiental. És a dir, el compost més perillós. Catalunya no mesura aquest compost, no hi ha dades de la concentració a l’aire que hi ha no només a la Canonja, sinó a cap municipi. Ni tan sols a Barcelona.

Històricament, s’han minimitzat accidents que han sigut molt greus, amb molt risc per a les persones

I dic això perquè els estudis fets per l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units, la referència mundial en contaminació industrial, han mostrat que les emissions d’òxid d’etilè poden viatjar fins a 1.500 quilòmetres. De fet, Catalunya no té cap normativa sobre aquest compost. Tot això es fa difícil d’entendre si penses en una administració que vol protegir la seva gent. Al llibre també expliquem les ingents quantitats de diners que la indústria ha invertit en ajuntaments per tota mena de conceptes: instal·lacions esportives, festes majors, equipaments culturals, entitats…

IQOXE ha fet inversions publicitàries a diversos mitjans i hauria donat diners a l’Associació de Veïns de Bonavista. Consideren que és un intent de rentar la seva imatge a Tarragona?
T.O: Totes les empreses tenen el seu departament de RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i això no és dolent per ell mateix. Ara, és evident que després de l’accident de 2020 IQOXE ha volgut donar una altra imatge. Sobta profundament l’aportació a l’Associació de Veïns de Bonavista, el nucli habitat més pròxim a la fàbrica i que va ser qui més va carregar contra l’empresa.

Se senten segurs a Tarragona amb les químiques al voltant?
R.M: S’acostuma a dir que la ignorància fa la felicitat. El fet de no saber quins perills t’envolten fa que no et preocupis i ho deixis tot en mans de la providència. En el nostre cas, investigant l’accident d’IQOXE i la història de la petroquímica de Tarragona, t’adones que els ciutadans no hem estat mai segurs. Potser molta gent no ho ha percebut, però és perquè mai ha tingut accés a la informació que expliquem al llibre. Aquest és un factor important de tot això: el relat. La informació és poder i aquesta, en aquest cas, sempre ha estat en mans de la indústria. L’administració no ha fet bé la seva feina. No ha mesurat l’aire com cal, deixant la ciutadania sense una informació cabdal per entendre si estava (o està encara) en risc.

Mesos després de l’accident, el conseller d’Interior Miquel Sàmper anunciava que es posarien una sèrie de sensors al voltant del polígon Nord i del polígon Sud. Tot seguit admetia que no hi havia pressupost per a executar el projecte. Això, després de l’accident més greu a la petroquímica de Tarragona era com si fos un insult. Aquests sensors, finalment, s’han començat a instal·lar, però resulta que són d’emergències, és a dir, mesuren quantitats gegantines, aquelles que impliquen sortir al carrer i patir un risc vital immediat per a les persones.

Sobre la taula encara no existeix un projecte de mesurament de contaminants dia a dia, amb uns sensors amb un llindar de mesurament adaptat als nivells de nuclis de població. Això és clau. Cal tenir en compte que l’any passat es va publicar l’estudi del càncer a la demarcació de Tarragona entre els anys 2000 i 2014. És un estudi molt complet, dels millors que s’han fet a l’Estat. Mostra els malalts de càncer municipi per municipi, per franja d’edat, sexe, tipologia de tumor, tot. En l’estudi es veu que el triangle Reus-Tarragona-Valls és on hi ha més càncer. En la presentació de l’estudi, a preguntes dels periodistes, els autors de l’informe van assegurar que la contaminació ambiental era un factor petit en aquesta incidència més gran en el triangle industrial de la demarcació i apuntaven a factors com la dieta, el tabaquisme o el sedentarisme.

En altres paraules, consideraven que l’augment de malalts de càncer a la zona no tenia gaire o res a veure amb la contaminació industrial. Però només uns mesos abans, als Estats Units, una organització independent, ProPublica, que ha guanyat dos premis Pulitzer en poc més de 15 anys d’història, havia fet el seu propi estudi i demostrava que les poblacions que viuen al voltant de polígons petroquímics tenen entre quatre i deu vegades més possibilitats de patir càncer que altres poblacions que no estan a prop d’aquesta mena d’indústria. La investigació de ProPublica va ser refrendada mesos després per l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units, la principal referència mundial en aquesta mena de contaminació. Tornant a la teva pregunta, em sento segur? No, evidentment.

Què trobarà el lector en el seu llibre?
T.O: Trobarà el relat d’aquella nit minut a minut. Li semblarà que és ficció, però no ho és. Fins i tot els diàlegs són ben reals. És una història que esgarrifa, però s’ha d’explicar per què va ser així com va passar. I trobarà tota la inacció i passivitat de l’administració catalana, però també local, així com estatal des de la implantació de la indústria al territori. Trobarà casos de corrupció, una planificació urbanística irresponsable que ha permès que una indústria que fabrica i processa productes tòxics estigui a centenars de metres de centres recreatius i turístics com PortAventura o Salou, o davant de milers d’habitatges. Trobarà el perquè dels perills que no s’han explicat mai, els diners que ha pagat la indústria als ajuntaments i un llistat d’accidents que no han estat publicat mai. De fet, gairebé tot el que s’explica a La gran explosió no havia estat explicat mai. Ja era hora de fer-ho.

PUBLICITAT

REDACCIÓ27 Febrer, 2023

Manel Domínguez, periodista, investigador i doctor en Comunicació Social, té 72 anys biològics i una esperança de vida de 7.976 anys segons el seu DNI, que caduca l’1 de gener del 9999, un exemple d’allò que denuncia com “l’altra gran pandèmia, però sense vacuna” d’aquest segle: l’edatisme. Per a la RAE, l’edatisme és la “discriminació per raó d’edat, especialment de la gent gran o ancianes” i, per a Domínguez, el seu DNI és “un evident símptoma de rebuig social” davant del qual s’ha rebel·lat amb el seu llibre “Senior, la vida que no cesa” (Diëresis), que crida a un empoderament de l’anomenada tercera edat. “Quan ets jove pots ser mil·lennista, Z o Y, però dels 60 als 100 anys tots som tercera edat”, sosté l’autor, que exerceix com a professor emèrit i director del màster universitari en Comunicació Social i Noves Tecnologies de la Universitat Abat Oliba CEU.

Tot i que socialment i professionalment ser jove és un valor a l’alça, veiem en els darrers temps el retorn del factor sènior. Hi ha multinacionals que repesquen CEOS i jubilats i partits que s’encomanen a veterans polítics…
Ja vas veure la Madonna a la gala dels Grammy: “Sóc una víctima de l’edatisme”. Fa ja fa deu anys vaig començar a visualitzar què és això de l’edatisme, perquè s’havia convertit en aquesta primera pandèmia, abans de la covid-19, i una barbàrie en la societat moderna.

L’edatisme només afecta les persones grans?
També els joves són víctimes perquè són anul·lats per les pròpies franges d’edats en funció d’uns interessos socials i econòmics. Ha arribat el moment d’anar cap a una societat de les edats que no elimini els grans, però tampoc els joves.

Ha arribat el moment d’anar cap a una societat de les edats que no elimini els grans, però tampoc els joves

Hi ha generació Z, Y, mil·lennistes, i després els boomers… tots iguals?
En absolut. No tots els boomers són els mateixos. De zero a 35 anys n’hi ha de tots els segments: nadons, nens, adolescents, joves… però de 50 a 100 tots som tercera edat. No hi ha una societat de les edats. Ningú no ens explica la diferència entre la capacitat d’una persona d’entre 50 i 60 anys o d’una altra entre els 70 i els 100.

Qui pateix més l’edatisme?
Sobretot si ets dona, sènior i vídua, ets invisible per a moltes organitzacions. És que no existeixes!

Com afecta tot això el debat sobre l’edat de jubilació?
És que la jubilació és un concepte antic. No envelleixen les persones, sinó les organitzacions. La jubilació ha de ser un acord entre la persona sènior, l’empresa i l’Estat. I si tu no et pots jubilar quan ho desitges això és també edatisme. Tu has de poder jubilar-te quan consideris que et pots jubilar.

Però la realitat és que a partir dels cinquanta, o fins i tot abans, el mercat laboral ja no et cotitza com abans…
És que els departaments de Recursos Humans també han quedat antics. Com et seleccionen ara? amb un algoritme, i Linkedin ja no et col·loca als cinquanta i escaig. Perquè també hi ha un edatisme de les xarxes socials, un edatisme que és literalment un atemptat al talent sènior.

Hi ha un edatisme verbal que s’ha instal·lat en els mitjans, no per maldat, sinó per ignorància

Hi ha, doncs, molts tipus d’edatisme?
Molts. Mira el meu DNI, que caduca a l’any 9999. L’Estat ja m’ha matat! Hi ha un edatisme d’Estat, com hi ha un edatisme del món de les assegurances, on el 80% d’asseguradores et rebutja directament per l’edat, i també hi ha un edatisme bancari.

El meu DNI, que caduca a l’any 9999. L’Estat ja m’ha matat!

Precisament en aquest sector hi va haver un abans i un…
Sí, podríem dir que tot va començar amb la campanya “Sóc gran, no idiota” que va llançar el metge valencià de 78 anys Carlos San Juan. Ell va aconseguir obrir el meló social de l’edatisme i fins i tot el va rebre el president del govern central. Cal dir, però, que la banca ha estat més ràpida que la política a l’hora de reaccionar. Han creat el client preferent, que no fa cues, que té accés a tecnologies que poden…

I hi ha edatisme en el periodisme?
Només cal mirar els informatius de televisió. Queden presentadors de més de seixanta anys? I quantes vegades sentim per la ràdio, encara que sigui en clau d’humor, allò de m’ho pots explicar perquè entengui el meu pare o el meu avi? és que el meu pare o el meu avi són idiotes? També hi ha un edatisme verbal que s’ha instal·lat en els mitjans, no per maldat, sinó per ignorància (…) El 2025 hi podria haver més de 12,8 milions de persones grans a Espanya. Els sènior som i continuarem sent la majoria.

Al seu llibre diu que l’edatisme està darrere de 6,3 milions de casos de depressió a tot el món, però també veiem sèniors que vesteixen i volen assemblar-se a joves de 20 anys.
Però això és una altra cosa, és un tema estètic. Jo el que pretenc és obrir un meló intel·lectual per combatre un engany col·lectiu sobre la idea que la teva edat prejutgi la teva capacitat. I consti que no estic parlant que subestimi la joventut, sinó que la societat de les edats contempla la col·laboració intergeneracional entre joves i sèniors.

La biogerontologia, l’estudi dels processos que regulen l’envelliment, serà la propera revolució després de la tecnològica

Tenim la imatge de sèniors que se sotmeten a operacions de cirurgia estètica a la recerca de l’eterna joventut, però en el llibre diferencia això del paper que pot jugar la ciència.
La indústria de l’estètica ja existeix des de fa molts anys, però. Avui dia és més fàcil per a la ciència fer-te rejovenir que guarir el càncer. La longevitat es mostrava fins ara com una dada de rècord Guiness, però ja no n’és una excepció, sinó una realitat creixent.

PUBLICITAT

REDACCIÓ22 Febrer, 2023

L’exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros creu que la ciutat està pitjor que quan ell governava. Diu que està perdent pistonada i il·lusió. En una entrevista concedida a larepublicacheca, Ballesteros lamenta que el seu successor, el republicà Pau Ricomà, no l’ha tractat massa bé a nivell institucional i que les sessions plenàries són massa crispades. Confessa que ha tingut ganes d’abandonar el saló de plens en més d’una ocasió. També es pronuncia sobre el contracte de la brossa, qualificant la gestió de Jordi Fortuny de patètica. Pep Fèlix Ballesteros també té paraules d’encoratjament pel cap de llista del PSC, Rubén Viñuales, a qui li desitja molts encerts. No tindria cap problema de tancar la llista a l’Ajuntament de Tarragona. L’exalcalde també fa una travessa sobre el resultat electoral…

En quin moment es troba políticament?
Estic molt relaxat i amb la sensació d’haver fet la feina que més m’agrada en política que és la local i de proximitat. Tinc la sensació que la gent em reconeix cada cop més. Reconeix la feina feta, el tarannà… Si no hagués viscut un moment personal molt delicat amb la mort de la Creu, podria dir que sóc totalment feliç i amb un relleu que és la repera: Rubén Viñuales.

Hi ha qui pensa que vostè encara és l’alcalde, oi?
Em van passar no fa gaire una enquesta qualitativa on s’aprecia que el 34% de la gent encara pensa que sóc alcalde. I la veritat és que ho puc comprovar. Quan vaig pel carrer la gent em recorda que hi ha deficiències a la ciutat que cal corregir.

Sent nostàlgia?
No. Cap. El primer dia que vaig deixar de ser alcalde, només el fet que no m’esperés el xofer sota casa meva i que jo pogués agafar el meu cotxe i posar jazz o música catalana em va canviar positivament. He fet el que creia que havia de fer, amb encerts i errades.

Ricomà presideix un govern que no té un projecte clar i que va perdent la força

Com veu la ciutat?
Crec que està perdent pistonada perquè no té projectes ni ambició. Està perdent lideratge a nivell de territori i de Catalunya i això em preocupa. És un govern que no té un projecte clar i que va perdent la força.

Això també ho deien del seu govern en el seu darrer mandat…
En el meu darrer mandat vam ser capaços de tirar endavant els Jocs del Mediterrani (l’esdeveniment internacional més potent que s’ha fet a Catalunya) i vam inaugurar el Mercat…

La seva sortida del despatx de la plaça de la Font potser no ha estat la que vostè havia somiat, oi?
No me l’havia imaginat de cap manera. Només he pensat que volia deixar un bon relleu generacional que inicialment era en Javier Villamayor i és cert que al no produir-se aquest relleu, doncs, a mi em va obligar a seguir un mandat més. Jo no hauria volgut fer un altre mandat, però com que no tenia relleu no hi havia massa opcions.

Creu que ara té un bon relleu (amb Rubén Viñuales al capdavant)?
Estem davant d’un gran relleu.

Però no és del PSC… ve de Ciutadans… Ha canviat de jaqueta…
Quan jo era jovenet i vaig entrar d’independent, l’any 83, jo venia de l’entorn del Partit Socialista d’Alliberament Nacional… Abans que Rubén fes aquest canvi, ell em va dir, quan era candidat de Ciutadans, que era socialdemòcrata i em va votar en les primeres eleccions en què vaig alcaldable del PSC. Per tant, és normal que ell se sentís incòmode a Ciutadans quan el partit va començar a agafar una deriva neoliberal i conservadora.

Esperava aquest canvi?
Sí, de fet vaig ser dels primers a dir-li que s’havia equivocat en anar amb Ciutadans.

És millor candidat per representar l’electoral socialista?
No tinc cap mena de dubte. És una persona que no depèn de la política per viure. Té un bon discurs, una coherència ideològica clara i a més a més és socialdemòcrata. També li agrada el contacte amb la gent i no li costa gens empatitzar. És una persona de proximitat.

Montse Adan i Rubén Viñuales formen un bon tàndem

Se sent el teloner de Rubén Viñuales?
Em sento el teloner i ho faig amb orgull.

Montse Adan és un bon fitxatge?
Tots dos formen un bon tàndem. Els estimo. Es complementen amb gairebé en tot.

Qui governarà aquesta ciutat?
Estic convençut que Rubén Viñuales serà el proper alcalde de Tarragona. Obtindrà un molt bon resultat el dia 28 de maig.

Tot està molt obert, no creu?
Al final la gent farà un cop de cap. Sempre passa en etapes d’incertesa i indefinició.

Acceptaria, com a socialista, un pacte municipal entre PSC i ERC?
Això ho ha de dir el votant i ho ha de decidir el Rubén. Estar en política és fer allò que és necessari. Si per l’estabilitat aquest pacte fos imprescindible i l’única fórmula, jo seria capaç d’entendre-ho. Però el que hem de fer és guanyar per no dependre de ningú.

Ho entendria la gent?
No seria fàcil. S’hauria d’explicar molt bé.

ERC va dir que mai no pactaria amb un partit del 155 i ha acabat aprovant els pressupostos amb el PSC…
ERC segur que s’estava referint als diputats al Parlament. L’estratègia del Salvador Illa ha estat impecable i ferma. El govern ha demostrat feblesa.

Sobre el cas Inipro no tinc dubtes que tot el que vaig fer és legal

Vostè, tard o aviat, haurà de seure en el banc dels acusats… Com acabarà?
Estic molt tranquil. Està tardant massa. Jo voldria que fos demà. No tinc dubtes que tot el que vaig fer és legal i de totes les investigacions que em van fer no han trobat cap delicte. Confio en la justícia i en la meva innocència.

Que el judici se celebri després de les eleccions beneficiarà al PSC?
Jo crec que no. Són coses diferents.

El seu partit el va tractar bé en aquell moment?
Sí. Vaig posar el meu càrrec a disposició en dues ocasions i em van negar la dimissió. Vaig suspendre la militància voluntàriament.

Però no ha deixat de ser socialista?
No ho deixaré mai. Em moriré sent socialista. A mi ningú no em farà canviar mai de camisa: ni del Nàstic ni del Barça.

Li ha donat algun consell a Rubén Viñuales?
Alguns, però li fan falta poc. Viñuales és millor del que pensem. Ell estima la política municipal, la gent i té ganes de treballar per Tarragona. El que sí que fem sovint és mantenir converses fluides i constructives. Ell és un bon amic.

Ja s’ha oblidat de les picabaralles on tots dos éreu protagonistes?
Això fa que ens coneixem i ens reconeixem. Ell sempre diu que m’admirava molt i per part meva també hi havia aquesta estima. Ell era capaç de defensar el projecte, però el més bonic és que érem capaços d’anar a fer una cervesa després del rife-rafe i parlar de la ciutat, de la família i de política. No fèiem teatre. Sempre he tingut clar que el meu adversari no és el meu enemic personal.

Quina relació té amb Pau Ricomà?
Personalment, és bona i en l’àmbit institucional he de confessar que m’ha decebut.

Per què?
No ha estat a l’alçada del respecte que un exalcalde necessita i es mereix. Jo vaig respectar l’alcalde Josep Miquel Nadal sempre. Mai no he parlat malament d’ell ni li he generat problemes.

L’alcalde actual li ha menystingut?
No ‘he sentit massa ben tractat. Però, he de dir que sempre que em necessiti jo estaré a la seva disposició.

Els plenaris són diferents dels que vostè presidia…
Són massa aspres i massa de la bronca i molt poc de l’argument i del pacte. La gent no ens vota perquè discutim. Confien en nosaltres per defensar els seus interessos i treballar pel benefici de la ciutat. Ningú ens vota perquè ens insultem o per veure el “i tu més’… Els ciutadans no ens fan costat per fer el tuit més ocurrent o el titular més espectacular. La gent vol pactes i acords.

Ha tingut ganes d’abandonar el plenari?
Moltes. No hi ha argumentari. Assistim a un espectacle per veure qui la diu més grossa i carregat de retrets i ocurrències.

Els plenaris són massa aspres i massa de la bronca i molt poc de l’argument i del pacte

Com veu la tornada de Maria Mercè Martorell a la política activa?
Em sembla bé. Està bé que hi hagi gent amb experiència i que no depenen de la política per viure i que tenen una coherència interna.

Li agradaria tancar la llista de Rubén Viñuales?
Si ell m’ho demana, ho faré.

Tancant llista o en un lloc elegible?
El que em digui ell. Jo l’ajudaré en tot allò que faci falta. Jo ja tinc tots els egos curats.

Hi ha molt d’ego al PSC?
A la política, molta.

Creu que quan Rubén Viñuales faci pública la llista hi haurà cabrejos interns?
Hi haurà gent que estarà més contenta i altra que menys, però això ha passat sempre. En les primeres eleccions jo vaig anar d’11 i les segons de 10 i sempre he acatat el que em deia el partit. Cal no dramatitzar-ho tot.

Va dir que vostè estava enamorat de Rubén Viñuales…
Políticament, eh… És un tio jove, capaç, professional, simpàtic, afectuós, proper … i això enamora perquè sóc característiques que han de tenir un alcalde.

Tota la seva actuació política de Ricomà es fa mirant el retrovisor i criticant el govern del passat

Cal un canvi a Tarragona…?
I tant. Tarragona no suportarà quatre anys més d’un govern Frankenstein.

Aquest govern encara parla del seu i el culpa de molts aspectes…
Clar, perquè ells no tenen projecte. Aquest acord de govern va néixer en contra de Ballesteros i no per treballar a favor d’un projecte. Tota la seva actuació política es fa mirant el retrovisor i criticant el govern del passat. Ells es fotraran una nata…

És capaç de fer una travessa de cara al 28 de maig?
Rubén Viñuales guanyar amb 9-11 regidors i ERC baixarà a 5-6. L’entorn de Junts encara no és definit, el PP està millor que fa quatre anys i la presència de Maria Mercè Martorell ajudarà a millorar el resultat. En relació amb els altres crec que dissortadament seran vots perduts.

Tarragona no suportarà quatre anys més d’un govern Frankenstein

Ciutadans desapareixerà?
Jo crec que sí.

Sonia Orts també li va donar guerra als plenaris… Ara podria passar al PSC i en lloc elegible…
Jo donaré suport a qui decideixi el Rubén Viñuales i el PSC. Ell farà una llista basada en els valors i en les persones que necessitarà en cada moment.

Quina importància hauran de tenir les xarxes socials en aquesta campanya?
Em temo que tindran molta importància, però lamento que la tinguin. A les xarxes no hi ha reflexió, només atacs, ocurrències, manques de respecte… Això no és ni periodisme, ni política.

Per cert, com està seguint el tema de la brossa?
La gestió està sent pèssima i patètica. No havia passat mai en la història de la ciutat i mira que vam haver de decidir entre una pròrroga de 10 anys o acabar el contracte i fer una nova licitació. Després vam veure que els perjudicats serien els ciutadans que havien de pagar la inversió dels contenidors en dos anys. La CUP ens va denunciar i la justícia ens va donar la raó. Vam viure un moment molt delicat i vam ser capaços de gestionar-ho. Ara, aquest govern, ha fet un desastre. No toquen de peus en la realitat. Desconeixen la realitat social i empresarial i estan provocant neguit entre els treballadors.

És normal que l’ajuntament parli individualment amb cada una de les empreses pràcticament implorant perquè es presenti al concurs?
Aquesta és una mostra de la seva incapacitat. Jo no vaig parlar mai amb cap empresa.

Com valora que Tarragona surti en la premsa internacional?
És genial. Nosaltres també vam sortir en la CNN, fa 7 o 8 anys, com una de les ciutats més recomanades del món arran del concurs de castells. Hem d’aprofitar aquestes oportunitats i haurem de fer més promoció. La gent quan ve a Tarragona al·lucina.

Hi ha barris – també el de Llevant – que estan preocupats perquè hi ha una percepció d’inseguretat

Tarragona és una ciutat insegura?
No, no. És cert que hi ha barris – també el de Llevant – que estan preocupats perquè hi ha una percepció d’inseguretat.

Vostè ha optat per no criticar l’actual alcalde ni assumir protagonisme en els plenaris…
És una manera de dignificar el càrrec a nivell institucional. Qui ha sigut alcalde de Tarragona es mereix un respecte institucional.

Li agradaria ser diputat?
No. Només m’agrada la política municipal. Té mèrit ser diputat i senador, però a mi no m’agrada.

El procés independentista està esgotat?
No. Viu moments de desencís i amb necessitat de ressituar-se en la realitat. La gent que no és independentista no ha de deixar de ser-ho, però no pot ser que s’autoenganyin o que els enganyin prometent la independència l’any vinent. Ha quedat clar que la independència no la tenim a tocar.

Què opina de la llei del ‘Només el sí és sí’?
A mi m’agrada la part que exigeix el consentiment. El problema és que la manera com s’ha formulat sembla que els jutges poden hauran de reduir les penes. Cal fer modificacions. Els abusadors han d’estar a la presó.

Té la sensació que s’està criminalitzant l’home?
No. Hem d’apostar pel respecte mutu. El problema és que hi ha homes que es porten malament i fan que es creïn clixés.

Tarragona per a vostè és…
Qualitat de vida.

PUBLICITAT

REDACCIÓ20 Febrer, 2023

Jordi Cervera és una persona que ha nascut per a ajudar. A banda de ser el vicepresident de la Jove Cambra de Reus, ell va ser un dels impulsors de ‘From Reus to Hellas’, un projecte per a ajudar els refugiats siris que travessaven el Mediterrani per arribar a les costes de Grècia. Ell, juntament amb una sèrie d’amics socorristes, van viatjar fins als camps on es trobaven les persones que havien arriscat la seva vida fugint de la guerra. Allà van ensenyar a nedar als refugiats, una experiència que els canviaria la vida. D’aquell projecte en va néixer un altre amb el focus a Gàmbia. L’objectiu és construir una escola amb barracons que garanteixi l’educació i la nutrició als infants d’una zona del país.

Com va sorgir la idea de construir una escola amb barracons a Gàmbia?
Suposo que és un conjunt d’idees que hem pogut anar veient arreu del món en els diferents viatges que hem fet.
L’escola ha estat un pla que fa molt de temps que ja ens rondava pel cap, buscàvem un projecte que realment fos efectiu i signifiqués una oportunitat de creixement real, una iniciativa que fos significativa i amb garanties de cara al futur, un projecte per a créixer i per a ajudar al desenvolupament de les persones i el país.

Com pensa dur-lo a terme?
Amb dedicació i constància. La nostra idea és construir una Escola a partir de containers de transport de mercaderies. Evidentment necessitem un capital, que buscarem entre empreses del territori i l’execució d’esdeveniments Solidaris. Volem fer partícip a la Societat civil, ja que és qui en un futur donarà continuïtat al projecte.

Volem preparar un equip de voluntaris, que enviarem des d’aquí i que treballaran colze a colze amb l’equip de professionals remunerats gambians. Aquest equip s’encarregarà de posar en marxa les instal·lacions.

Quan podria estar enllestida l’escola?
La nostra idea és que a finals d’agost l’escola estigui operativa i ja pugui rebre els primers alumnes. L’esport, l’educació i la nutrició són les nostres principals línies d’actuació, i no entenem el projecte sense una de les tres puntes.

Perquè pugui ser una realitat només necessitem una cosa: el suport de la societat

És un projecte viable?
He buscat la definició de viable: “que pot ser realitzat”. Sí, ho crec, de fet aquest projecte porta en fase zero des de fa força temps i ara hem decidit donar-li forma, convertir-lo en una realitat. Perquè pugui ser una realitat només necessitem una cosa: el suport de la societat, que hi creguin i que se’l facin seu. Tota aquella gent que senti que aquest projecte s’adiu a la seva manera de fer, a la seva forma de pensar, serà benvinguda a l’equip. I entre tots, el convertirem en un projecte viable.

En què es basa per afirmar que és viable?
És viable perquè les persones que viuen a Gàmbia volen tenir una oportunitat, és viable perquè els joves de casa nostra tenen unes ganes infinites de poder posar el seu talent a disposició d’un projecte altruista. Però sobretot és viable perquè necessitem un projecte així, un que el que doni sigui l’oportunitat de quedar-te, l’oportunitat de fer créixer el teu país, no volem donar raons per a marxar, sinó per a quedar-se. Qui vol marxar de casa?

Quants fons necessita i com pensa aconseguir-los?
El tema dels fons és relatiu i variable a la magnitud que assoleixi el projecte. L’avantatge que té la construcció a partir dels containers del transport de mercaderies és que ens permet afegir o retallar estructura en funció del capital obtingut. Si bé és cert que ens plantegem com a mínim una escola amb 4 classes, un punt de distribució de menjar I una pista poliesportiva. Parlem de 45.000 euros aproximadament.

Necessitem persones compromeses i amb ganes d’assolir responsabilitats

Quina mena d’ajuda necessita?
Necessitem suport econòmic I institucional. Necessitem persones compromeses i amb ganes d’assolir responsabilitats, gràcies a la Jove Cambra aquesta part ha quedat molt completa així que el suport econòmic serà en el que més haurem de treballar. Serà dur, en som conscients, però aquest projecte és prou atractiu per a engrescar-nos a tots a començar a treballar com més aviat millor.

Creu que la societat occidental -i en especial la catalana- està prou implicada en els problemes del tercer món?
Penso que és molt important com s’explica un projecte i que l’activitat a dur a terme en el país en qüestió tingui una finalitat tant per als voluntaris com per als inversors. Hem Estat a Grècia, a Lesbos concretament i els voluntaris eren en la seva gran majoria europeus, molts d’aquests espanyols. I d’aquests espanyols més de la meitat catalans. Crec que la Societat civil jove és un actiu molt important en la lluita per un Canvi de la Societat en què vivim i que sense dubte seran la gasolina d’aquest projecte, en un futur serà molt més important la participació dels voluntaris que el capital.

PUBLICITAT

REDACCIÓ18 Febrer, 2023

El rei Carnestoltes és l’amo i senyor del Carnaval. Ivan Luna ha concedit una entrevista al nostre digital i s’ha despullat sobre el que li agrada i el que no d’aquesta festa on tot s’hi val. Considera que el carnaval és sinònim de treball en equip, amistat, ganes i alegria. Per a Ivan Luna, ser el monarca carnavalesc és, com no, una responsabilitat social. Entén que Tarragona té un carnaval espectacular que, malauradament, no rep la difusió que es mereix per part de les institucions.

Què representa el Carnaval per a tu?
Amistat, companyonia, treball en equip, ploreres, rabietes, deixar les parelles abandonades durant uns dies, però sobretot il·lusió, ganes i alegria.

Com veus el Carnaval de Tarragona?
Collonut si ens pregunteu sobre les comparses. Si ens referim a les institucions molt malament. Falta promoció. Tenim un dels 10 millors carnavals d’Espanya i no sabem difondre’l. És una de les festes que més persones mobilitza.

Com podem millorar-lo?
A nivell de participants i del seu esforç estem entre els millors. Som ‘canyeros‘ i anem pel bon camí. El problema, insisteixo, està en la poca divulgació institucional.

Com podem fer perquè el nostre carnaval sigui un referent?
Perquè sigui un referent ens hem d’implicar tots, però sobretot les institucions. Ens ho hem de creure. No podem estar contents amb allò de ser una segona capital. Haurem de ser la capital.

Ser el rei carnestoltes és molta responsabilitat?
Sí, molta. Per a mi, a part de ser una il·lusió, és un repte que no tothom el pot viure. Jo em sento obligat a respondre amb alegria i esforç i professionalitat la meva actuació.

En què consisteix la tasca del monarca carnavalesc?
Encarnar la figura del que ‘mana’ i donar un cop d’estat perquè, durant uns dies, les institucions funcionin amb més alegria i disbauxa.

Quina és la disfressa més ‘estranya’ que t’has posat?
Moltes. Des de petit que segueixo les rues de Carnaval. Tot el que sigui el maquillatge més rarot, el personatge més estrany m’agrada. Em va el teatret satíric. He portat el vestit de pingüí de Batman o l’Ojoloco Moody Harry Potter. A més també m’agrada lluir lycra perquè tinc un cos XL i perquè sóc baixet, grassonet i lleig, però ho tinc assumit. (riu) Els lletjos cada vegada som més i un d’aquests ens necessitaran. Em ric de mi mateix sense cap problema ni complexos.

De què t’agradaria disfressar-te i no t’atreveixes?
Tenint el cos que tinc no puc portar els vestits fantasia de la comparsa. Però, he de dir que m’encantaria lluir el vestit de Concubina. L’únic que em fa enrere és el tema talons i plataformes.

Has participat en altres carnavals?
No. Però segueixo el de Badajoz, Santa Cruz sobretot la Gala Drag.

Què t’agrada del Carnaval?
Sobretot l’esforç de superació de les comparses. Es fan gran davant les adversitats. Són genials i l’esforç és exemplar.

I el que no?
La competició mal entesa. Hem de voler passar-nos-ho bé fora i dins de la plaça.

PUBLICITAT

REDACCIÓ13 Febrer, 2023

La peluquería y la barbería son dos de esas profesiones con bastantes siglos a sus espaldas. Unos de esos oficios antiguos que quizás no valoramos hasta que hacemos buen uso de ellos. Y es que un corte de pelo a nuestro gusto, uno que nos agrade, no tiene precio. Tampoco una barba milimétricamente ajustada. Una gran sensación para el cliente y para el barbero, que siente la satisfacción de ver su trabajo reconocido.

Para conocer más acerca de esta tradicional profesión, hoy conversamos con Javier Torrente, recién proclamado subcampeón de España y -además- miembro de la selección española de barberos. Torrente regenta un negocio en Cambrils, dónde pasó muchos años aprendiendo el oficio bajo las órdenes de Jaume, uno de sus mentores. En esta entrevista, nos explicará cómo vive el día a día trabajando de lo que ama. También hará un repaso a su carrera y nos hablará de su sentimiento por Cambrils.

¿Cómo descubrió su pasión por la peluquería?
Desde los 8 años iba a la barbería a barrer y remojar barbas. Creo que no me gustaba… Pero poco a poco fui cogiendo el gusto. Es cuando se jubila mi padre, después de más de 10 años trabajando de programador informático, que decido dar el paso. Desde la primera vez que participé en una battle barber, hace 7 años, no he parado de formarme y progresar.

¿Se imaginaba llegar a donde está ahora?
Ni de coña. No formaba parte de mis planes, solo quería modernizar la barbería, pero manteniendo la esencia de la profesión que me inculcaron mi padre y Jaume.

¿Qué es lo que más le gusta de su profesión?
El día a día, el aprendizaje nuevo con compañeros de profesión. El corte de cabello a tijera, y relajarse con música sin que nadie me moleste.

¿Qué hito destacaría de su carrera profesional?
Creo que la primera battle barber que gané en Barcelona, quedé primero en corte con barba y de ahí me entró gusanillo por la competición.

¿Se considera un abanderado de Cambrils?
Soy un enamorado de Cambrils, no un abanderado. Le debo mucho (al municipio y a sus habitantes) por su confianza en tantos años de profesión.

¿Cuál es su objetivo profesional?
Me gustaría formar a más jóvenes en el oficio, pero la old school… evitar que se pierda el oficio de barbero como el afeitado clásico.

Defina su profesión con una palabra.
Arte.

¿Cómo debe ser un buen peluquero?
Un buen peluquero se tiene que levantar por la mañana feliz por tener una profesión tan bonita y agradecida con la gente. Siempre formándose y progresando con respeto a todos los profesionales.

PUBLICITAT

REDACCIÓ6 Febrer, 2023

Va aparèixer en el puzle electoral provocant un veritable tsunami polític. Maria Mercè Martorell és una d’aquelles dones que no deixa a ningú indiferent. Amiga dels seus amics, l’alcaldable del PP a l’Ajuntament de Tarragona ve disposada a ‘donar guerra’. Diu que ella i el seu equip es presenten per donar la campanada el proper 28 de maig. Vol canviar alguns aspectes de la política tarragonina, però sobretot que Tarragona guanyi el respecte i la imatge que han anat perdent amb els anys i la inèpcia d’alguns governs municipals. Està convençuda que els tarragonins volen recuperar l’orgull de pertànyer a una de les ciutats més boniques de Catalunya i que, a més a més, és l’única patrimoni de la humanitat. Martotell diu que no se centrarà en el contra, però sí en aportar el positivisme que fa dies que no existeix.

Per què torna a la política activa?

Ma. Mercè Martorell atenent el nostre digital

Perquè em preocupa Tarragona. No podia conformar-me amb el fet que les coses no poguessin canviar a la ciutat. No estem condemnats a què tot segueixi igual i Tarragona continuï patint un deteriorament en seguretat, neteja i prestigi. Em mou Tarragona, la meva prioritat és Tarragona i donaré el millor de mi per Tarragona.

Però per què torna? Li ha quedat l’espineta?
Torno a la política, perquè vull treballar per a la ciutat i per a tots els tarragonins (que tinguin la ideologia que tinguin), vull un canvi real en la ciutat perquè Tarragona torni a ser una capital admirada a Catalunya i a Espanya i coneguda en el món. Més que l’espineta, és que sóc una dona inconformista.. No em puc conformar veient el que estan fent amb la meva ciutat, i si vull canviar-ho, havia de fer aquest pas, i no podia fer-lo en un altre projecte que no fos amb el PP.

Serem la sorpresa electoral del mes de maig i sortim a guanyar per governar

Vostè arriba de les mans de Tarragona o dels barons del partit a nivell nacional?
Arribo de la mà del Partit Popular i de tot el seu equip, tant a escala nacional, com regional i provincial. Agraeixo el suport que tinc del partit, però també tot el suport de gent que no és del PP i que, fins i tot, no han votat mai el PP.

Se sent orgullosa de tornar a l’ajuntament?
Orgullosa i il·lusionada. Representar als tarragonins i a les tarragonines a l’Ajuntament és tot un honor i, com tots els que em coneixeu ho sabeu, treballaré incansablement per posar Tarragona en el lloc que es mereix. Ho vaig fer quan vaig ser tinent d’alcalde, aconseguint que fos reconeguda Patrimoni Mundial i ho farem ara recuperant una ciutat segura, neta i amb un patrimoni al lloc que li correspon.

Afiliada de nou al PP
Vostè se’n va anar del PP no massa bé. Va arribar a estripar el carnet. Es farà militant del PP ara que és candidata?
El PP és el meu partit i sí, ja he tramitat la meva afiliació, i desitjo que al maig el més gran nombre possible de tarragonins i tarragonines se sumin a aquest projecte, i amb el seu ajut poder treballar per la ciutat i ser la primera dona alcaldessa de Tarragona.

Quina és la salut del PP a Tarragona?
El PP està més unit i il·lusionat que mai. Agraeixo a la direcció provincial el seu suport i ajut. Tots estem remant per treure el millor resultat possible, i també per aconseguir que el següent canvi sigui a Espanya de la mà de Feijóo. Tarragona mereix un canvi, però Espanya també.

La deixadesa del govern de Ricomà ha fet que tinguem una ciutat més insegura i bruta, i això provoca preocupació en els veïns i també perjudica el turisme i les inversions

Quina és la seva missió?
Que Tarragona torni a ser una ciutat, en la qual el comerç local no abaixi la persiana per sempre, en la que no hi hagi robatoris, en la que no hi hagi por a que t'”okupin” la casa, en la que el Patrimoni cultural sigui conegut a tot el món. I que sigui la millor ciutat per viure.

I com es fa això?
El Partit Popular ha confiat en mi i ho faré, explicant el meu projecte barri a barri i escoltant totes les aportacions de veïns, comerç i entitats per construir la millor ciutat.

Confia en donar la campanada a la plaça de la Font el pròxim 28 de maig?
Em presento per fer-ho. No torno a la política després de tant de temps fora de l’Ajuntament, per no guanyar. Surto a guanyar i a ser la primera alcaldessa de Tarragona, i surto a guanyar perquè crec que hi ha una altra manera de fer les coses, una manera de fer política a peu de carrer, llibreta en mà i apuntar tot el que cal millorar. Serem la sorpresa electoral del mes de maig i sortim a guanyar per governar.

Ciutat trista, insegura i bruta
Com veu la ciutat?
S’han perdut moltes oportunitats i no s’ha aprofitat tot el potencial que té Tarragona. La deixadesa de l’equip de govern ha fet que tinguem una ciutat més insegura i bruta, i això provoca preocupació en els veïns i també perjudica el turisme i les inversions. Veig una ciutat cada cop més trista. Cal recuperar la llum que tenia Tarragona.

No seré una regidora sectària i treballaré amb tots i per a tots, si es tracta de millorar Tarragona. (…) Sóc una dona de consens, d’aconseguir acords i pensar en tots.

I el patrimoni de la UNESCO?
Vàrem aconseguir el més difícil, que era la Declaració de Patrimoni Mundial i la incorporació al Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España. Era molt fàcil continuar la feina feta, però es va deixar d’apostar pel Patrimoni com valor essencial de la ciutat, i això s’ha evidenciat, en l’endarreriment de les intervencions en els monuments, així com en la falta de cura en el seu manteniment. L’equip de Govern no creu en Tarragona i en la seva riquesa històrica i patrimonial, i això s’ha notat aquests anys.

Li falta lideratge polític?
Li falta rigor i seny. Li falta un govern que no generi problemes i cerqui solucions. Quan tens un Ajuntament que vetlla pels seus veïns, vol dir que hi ha lideratge polític i això avui no succeeix a Tarragona.

M’està dient que Tarragona està adormida? Necessita un canvi?
Tarragona no està adormida, els tarragonins i les tarragonines no estan adormits, qui s’ha adormit ha estat el seu alcalde, que ha estat incapaç de lluitar per millorar la ciutat. És clar que necessita un canvi, i el necessita urgentment. No em presento amb solucions màgiques, ni promeses inabastables. Em presento amb l’aval del treball ben fet i amb propostes realistes. Ho vàrem fer fa uns anys i ho tornarem a fer: tornarem a posar Tarragona en el mapa del reconeixement internacional, perquè sigui un lloc preferit per visitar i amb un comerç local, motor econòmic de la ciutat.

L’alcalde està adormit perquè ha estat incapaç de lluitar per a millorar la ciutat

Li fa llàstima la Tarragona actual?
Em dol veure-la així, per tant, treballarem perquè Tarragona torni a ser la Tarragona que els tarragonins i les tarragonines volem, una Tarragona de la qual sentir-nos orgullosos.

Quines seran les seves prioritats com a regidora?
Treballar sense descans fins que tots puguem veure, que Tarragona ha tornat a ser la ciutat que volem la majoria dels tarragonins i les tarragonines. I això implica millorar la neteja, la seguretat a tota la ciutat, tant al centre com als barris per evitar problemes com el robatori de cables que costa 1.300 euros diaris a tots els veïns, perseguir les màfies de l’okupació, ajudar el comerç local a què continuï obert i s’obrin nous comerços, abaixar impostos per ajudar a minimitzar els efectes de la inflació que copeja tantes famílies, i posar el Patrimoni de Tarragona com a protagonista per atreure turisme de qualitat i ser una ciutat econòmicament atractiva. Això i molt més farem a l’Ajuntament, però per fer-ho necessito la confiança dels tarragonins i les tarragonines, sense ells no serà possible el canvi que volem i necessitem.

Com serà com a regidora? En què es diferenciarà dels altres?
El que vaig prometre fer, ho vaig complir i amb bons resultats. Ofereixo l’aval del treball ben fet per i per a Tarragona. Això em diferencia. No seré una regidora sectària i treballaré amb tots i per a tots, si es tracta de millorar Tarragona. Vull una Tarragona de les persones, amb un Ajuntament al servei dels seus veïns, una Tarragona que té cura dels seus infants, del seu jovent, també de la seva gent gran i de les persones amb situacions de fragilitat. Una Tarragona neta i verda i lluminosa, amb uns carrers que conviden a viure-la i a visitar-la. Una Tarragona segura, amb els delinqüents i els “okupes” fora de la ciutat. Una Tarragona líder amb una economia pròspera, per atraure noves inversions. Una Tarragona que generi llocs de treball i acompanyi als emprenedors i els autònoms.
Per a debats estèrils, polítiques d’enfrontament i divisió mai no em trobaran. Sóc una dona de consens, d’aconseguir acords i pensar en tots.

Alguns dubtes
José Luis Martin anirà a la seva llista?
Quan els ciutadans de Tarragona votin el 28 de maig i hagin d’escollir una papereta, tindran en la del PP la millor llista electoral de tota la ciutat. Però ja la donarem a conèixer quan toqui. Tindrem en compte totes les sensibilitats, perquè volem el millor equip per a la millor ciutat.

Elisa Vedrina, la seva directora de campanya, també?
Com et deia, la llista es donarà a conèixer quan toqui i serà la millor. Elisa coneix molt bé la ciutat, ha treballat també aquests anys com a regidora a l’Ajuntament i m’acompanya dirigint la campanya al costat de molts altres companys del partit, i moltes persones de fora del partit, que creuen en el nostre projecte de ciutat.

Si no estigués convençuda que podem aconseguir el canvi real que volem, no hauria fet aquest pas

Quines són les línies vermelles del PP en termes de pactes?
Sortim a guanyar i la nostra prioritat és guanyar, si no estigués convençuda que podem aconseguir el canvi que volem, no hauria fet aquest pas. Volem obtenir el màxim suport possible perquè Tarragona tingui un canvi real, i després ja veurem com es forma govern, o si són altres els que ens han de donar el seu suport a nosaltres. Aquestes eleccions seran molt obertes, i tot està per veure, per tant, estem convençuts que traurem un gran resultat.

PUBLICITAT