Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Gener, 2022
pintado_aeht-e1641639389756-1280x985.jpg

Francesc Pintado, el president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, reconeix que la gestió de la pandèmia ha estat nefasta, sobretot des del punt de vista d’un sector força fustigat per les restriccions anticovid. Els empresaris de l’hostaleria i restauració esperen que el govern sàpiga fer equilibris entre la salut i l’economia. Les improvisacions són nefastes per a tots, però molt negativa per a un sector que és tractat, sovint, com si fos el responsable de propagar la malaltia. Demana als governants que siguin empàtics amb els ICOS i els ERTOS.

Com veu la situació que travessa el sector?
Després de la pandèmia i d’un llarg període de tancaments i restriccions, hem viscut un bon estiu on hem treballat de valent i sembla que la situació actual segueix per bon camí. Estem vivint un moment dolç, en què la gent té ganes de sortir, d’omplir les terrasses i de reprendre la seva vida. Som optimistes enfront de la situació actual, perquè estem fent feina i poc a poc estem recuperant la vida que tant hem trobat a faltar.

Quina és la solució per tirar endavant?
La solució és tan senzilla com que ens deixin treballar. El nostre ADN ja ve carregat d’esforç, passió i dedicació. Així que l’únic que necessitem, per tirar endavant, és que ens deixin fer la nostra feina encara que la situació sanitària empitjori, perquè sempre hem dit que la hostaleria regula i és segura, i el temps ens ha donat la raó.

L’únic que necessitem, per tirar endavant, és que ens deixin fer la nostra feina

Quines són les preocupacions del sector?
Destacaria dues. La primera: que no ens tornin a tancar. Creiem que la mesura del passaport Covid per a accedir als establiments de restauració és una bona solució per evitar tancament en cas que la situació empitjori (esperem que no sigui així). Però si passa, hem  de ser enginyosos i respondre amb antelació.

La segona preocupació és la necessitat d’endarrerir al màxim el moment de retornar els ICOS, així com flexibilitat per ajustar la plantilla un cop finalitzats els ERTOS. És la manera d’evitar la destrucció del teixit empresarial. Necessitem les màximes facilitats per a contrarestar la manca de suport que hem rebut durant la pandèmia. Així que la principal demanda que fem a les administracions és que no ens tornin a tancar i flexibilitat en quants als ICOS i als ERTOS. 

Quan temps necessiteu pe recuperar-vos?
Tenint en compte que hem estat un any i mig sense facturar, i sent conscients que tot i que haguem tornat a la normalitat, no estem facturant més que altres anys; és difícil recuperar-nos sense conseqüències. Els diners d’aquesta recuperació sortiran d’estalvis i de pressupostos destinats a inversió i expansió. La recuperació està obligant a molts empresaris a no invertir en projectes de millora dels seus negocis i fins i tot a disminuir despeses personals d’oci, per pal·liar la manca d’ingressos del darrer any i mig.

Ens han negat la possibilitat de fer la nostra feina sense compensar-nos, i això és indignant

Com valoreu la gestió de la pandèmia?
La veritat és que ha estat nefasta. Evidentment entenem la dificultat de gestionar una situació com aquesta, però valorem negativament la falta de contacte i sensibilitat de l’administració cap al sector. Ens han negat la possibilitat de fer la nostra feina sense compensar-nos, i això és indignant. També valorem negativament que la legislació s’hagi fet sense consultar-nos quan el sector és un dels més rellevants perquè representa, ni més ni menys, que un 25% del PIB. Creiem que hem estat un dels sectors més atacats i culpabilitzats quan, repeteixo, sempre hem defensat i s’ha demostrat que la restauració regula i és segura.

Us heu sentit sols?
Sí. Els canvis continus en les mesures que implementava el govern, arribaven abans a la premsa que a la reunió on suposadament havíem de conèixer-los i debatre’ls. Va ser un desgavell i creiem que es van prioritzar les tensions internes del govern català que les necessitats reals de la ciutadania. Però tot té una vessant positiva i d’aquesta soledat en va néixer la necessitat de sentir-nos recolzats i la cohesió amb representants del sector hostaler a tot Catalunya com el Gremi de Restauració de Barcelona, la Federació d’Hostaleria de Lleida, la Federació d’Hostaleria de Girona, la FIHRT i PIMEC Turisme. Entre totes representem al major nombre d’establiments de restauració i allotjaments de tota Catalunya i hem consolidat una relació que ens fa forts davant les administracions i que ens servirà per defensar en un futur els interessos dels empresaris.

Necessitem les màximes facilitats per a contrarestar la manca de suport que hem rebut durant la pandèmia

Quines estratègies proposeu per recuperar el temps perdut?
Creiem que des de l’estiu, la recuperació està avançant a un ritme molt ràpid, sobretot amb l’activació de banquets i esdeveniments.  Des de l’AEHT hem engegat de nou les jornades gastronòmiques i n’estem programant amb totes les associacions de la província. Creiem que és una bona estratègia per dinamitzar la restauració i els allotjaments en temporades amb baixa ocupació. Aquestes iniciatives ajuden a desestacionalitzar i a posar en relleu els productes i productors del territori. També seguim posant èmfasi en estratègies que ja desenvolupàvem abans de la pandèmia, com les formacions, les publicacions com la Guia Gourmet o noves accions com els esmorzars de forquilla de l’AEHT.

PUBLICITAT

 






REDACCIÓ6 Gener, 2022
Ferran-Corbalan-Abbey-Road-The-Beatles-e1641376553652.jpg

Abbey Road, un dels millors tributs del món als Beatles, actuaran a Tarragona el 24 d’abril amb els seus 2 espectacles. El primer està adreçat a les famílies que volen impregnar l’esperit de la música dels Beatles als més petits de la casa. El segon serà un homenatge total a la banda de Liverpool, amb recreacions de concerts en directe, canvis de vestuari, 14 guitarres, i moments inoblidables per a tot el públic. En aquesta entrevista parlem amb Ferran Corbalan, qui interpreta a George Harrison, per tal de conèixer els detalls del seu concert, així com les seves sensacions i curiositats a l’hora de posar-se en la pell d’un Beatle. 

 

Com va sorgir la idea de fundar un grup tribut dels Beatles?
Tot va començar molt abans que les bandes que tocaven cançons d’altres grups se’ls digués bandes tribut, simplement érem quatre músics que els agradava la música dels Beatles i gaudíem tocant-la, en principi per als nostres amics, mai no vam arribar a pensar que aquesta idea es fes tan gran.

I la de l’espectacle infantil?
Ens vam adonar que molta gent ens preguntava si podien portar els seus fills o néts als nostres concerts, i va ser llavors quan vam pensar a crear un espectacle infantil amb cançons dels Beatles.

Quina és la sensació de posar-se en la pell d’un integrant dels Beatles?
La millor sensació que hi ha és veure com gaudeix la gent veient un espectacle el més semblant a un concert dels Beatles, ja sigui el Beatles Show o el Beatles for Kids

És una afició o un treball?
Per a nosaltres és una afició, no ens dediquem exclusivament a això. Tot i que intentem que el nostre show sigui igual o millor que el que pot oferir un grup de músics professionals.

En què pensa un músic o cantant quan sap que ha de semblar-se el més possible a un altre artista?
En què la gent no t’està veient a tu, sinó que en aquell moment està veient a John, Paul, George i Ringo. Més enllà d’intentar semblar-nos físicament a ells gràcies als vestits, perruques, bigotis, patilles o sabates, mirem també de reproduir els moviments i gestos que feien els de Liverpool. Inclús la posició a l’escenari té una raó de ser.

Què es troba el públic en les seves actuacions?
Troba una recreació la més exacta possible amb els vestits, instruments i posada en escena dels autèntics Beatles. I intentem fer el concert el més amè possible, explicant anècdotes d’algunes cançons, etc.

Com es pot convèncer a un adolescent perquè vagi a un concert tribut d’una banda dels 60 com els Beatles?
No cal fer gaire cosa perquè són els mateixos pares o avis els que els hi han fet escoltar aquesta música.

Quin és l’aspecte que més li agrada de la música dels Beatles?
Les harmonies vocals i sobretot la senzillesa de les cançons.

Podria explicar-me alguna anècdota?
La millor anècdota que ens ha passat és tocar a Liverpool al famós The Cavern i compartir escenari amb Steve Holly bateria de Paul McCartney.

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Desembre, 2021
IMG_2631-1280x960.jpg

La situació política de Tarragona sembla que cada vegada és més complexa, tal com ens admet Dídac Nadal, el nou regidor de Comerç del govern municipal. Conversem amb ell i analitzem tots els temes d’actualitat que afecten Tarragona i la seva entrada a l’executiu de Pau Ricomà, reconeixent que se sent “identificat” i que és més “anticapitalista” que la CUP. Ens parla d’optimisme comercial en una ciutat que veu com “obren més comerços dels que tanquen” i no es mulla sobre quin serà el seu futur polític, tot i que admet que “farà un pas al costat” si Agustí Mallol acaba sent candidat de Junts a Tarragona.

Ja fa cinc mesos que va entrar al govern, quin balanç en fa?
Si li soc honest, la intensitat de treball ha estat tan ‘bèstia’, que no he estat capaç de reflexionar de tot el que m’ha passat fins avui. Li soc honest. A mitjans de juny entrem al govern, fem l’anàlisi de com estava la regidoria de Comerç. Vostè sap que un dels meus objectius personals van ser els ‘Bons Comerç TGN‘. Vam aconseguir activar tot aquest equip, al qual agraeixo el seu esforç i treball. La realitat és que en dos mesos ha sortit una campanya de bons, acompanyada d’una programació d’una sèrie d’activitats, de la qual em sento molt orgullós. Però no ens enganyem, aquesta feina la vam fer durant juliol, agost i setembre. A l’octubre vam llençar la campanya, i ara ens ve a sobre el ‘Black Friday’ i Nadal. Tot això acompanyat de la dinamització de la zona comercial del centre de la ciutat, amb els talls de carrers i la programació d’actes.

Més enllà d’aquest balanç, vostè s’identifica amb aquest govern municipal ‘d’esquerres’ i anticapitalista, amb les dues regidores de la CUP?
Escolti, el primer anticapitalista que hi ha soc jo. Això és política local. En política local no hi ha extrems, perquè encara que un pretengui posar-se en un extrem, la política local no ho permet. Tenim pressupostos, intervencions, burocràcia, tràmits administratius i uns recursos molt i molt limitats. La política local és més semblant a la gestió d’una comunitat de propietaris que no a la de la Unió Europea. Les ideologies em semblen fantàstiques totes, però hem de tirar endavant el dia a dia de la ciutat.

El regidor de Comerç, Dídac Nadal a la plaça Verdaguer

Però hi ha polítiques de la CUP que xoquen directament amb les del seu partit
Com quina?

Per exemple la Budellera.
Però també xoquem amb ERC. Torno al mateix. No és una tesi filosòfica, és una decisió en concret. Per part meva l’únic que he demanat sempre, i la meva formació és urbanística, és saber quins són els àmbits de creixement de la ciutat i que aquests s’ajustin als estudis de creixement de població que ara existeixen. Això és perquè a vostè no li costi el lloguer un ull de la cara i evitar que la gent de Tarragona marxi a altres poblacions a viure. Jo no és que sigui pro Budellera, sinó que dins de la meva especialització en l’urbanisme tinc molt clar que els àmbits molt petits on ara resideix gent serà complicadíssim que es pugui tirar endavant i jo el que demano és saber quins són els àmbits de creixement de la ciutat. Simplement, vull que algú que en sàpiga em digui per on creixerà Tarragona en els pròxims vint anys.

El primer anticapitalista que hi ha soc jo. Això és política local. En política local no hi ha extrems, perquè encara que un pretengui posar-se en un extrem, la política local no ho permet.

I pel que fa al nou POUM?
Per mi és bàsic que disposem dels informes previs per poder impregnar-nos d’aquelles bases per saber exactament què és el que hem de plasmar dins del nou projecte del pla urbanístic.

Per on s’ha de cosir Tarragona, per acabar amb la complexitat urbanística?
Tots els plans que es facin han de tenir en compte els plans d’habitatge que acompleixi els requisits que siguin aptes per a la majoria de la gent. Això implica que sigui un preu assequible, precisament per evitar que la gent marxi a altres poblacions. Hem de tenir la capacitat per mantenir als tarragonins a la ciutat, on ells treballen i volen residir, perquè puguin fer els seus plans i mantenir les seves famílies. Jo no soc el regidor de Territori, no soc el que està organitzant aquest pla, però crec que primer, abans de fer res, necessitem informes. Perquè realment els informes que teníem abans, ara no són vàlids per un escenari postpandèmic.

Vostè s’identifica amb aquest govern municipal?
Evidentment que formo part d’aquest govern i m’identifico. Jo tenia una proposta personal quan em vaig presentar, que no és la que presentaven el PSC, ERC, ni la CUP. És la que presentava el meu grup municipal. És una llàstima perquè m’hagués agradat tirar-la endavant -i cada dia que passa pensa que encaixa més aquella proposta- però la gent va votar el que va votar i el resultat és el que és i tinc respecte absolut a les majories, només faltaria.

Per tant, aquest projecte inicial del seu grup ha canviat, arran d’entrar a governar?
No vaig guanyar les eleccions (riu). Vostè volia un titular, potser és aquest. Dídac Nadal no va guanyar les eleccions.

No soc tan ambiciós com la gent es pensa o com la gent em veu. Ho dic de veritat. Soc un espectador.

Però això la gent ja ho sap (rialles).
Ja. Així i tot, jo no guanyo les eleccions, és evident que la gent no aposta pel meu programa i ara l’únic que puc fer és assumir les responsabilitats que la vida m’ha posat al davant. En aquest cas, la regidoria de Comerç. Doncs 24 hores pendent d’aquesta regidoria, dels Mercats de la ciutat, del Palau de Congressos i de les Fires. Aquesta és la meva responsabilitat. No soc tan ambiciós com la gent es pensa o com la gent em veu. Ho dic de veritat. Soc un espectador.

Vizcarro i Nadal en un moment de l’entrevista

Què és el que va canviar doncs des que va sortir en roda de premsa, quan els comuns van tombar la seva entrada al govern, per acceptar la proposta i entrar?
Doncs tal com vaig dir en aquell moment se’ns plantejava un decàleg i nosaltres estàvem totalment d’acord, però volíem conèixer la seva forma de treball. Van avançar aquelles dates, es va produir aquella roda de premsa, va haver-hi aquell ‘desacord’. Recordi que sobre aquell ‘desacord’, el nostre grup municipal el que fa és mantenir el nostre suport a l’alcalde Ricomà i al seu govern, però necessitàvem detalls d’aquell encaix. Durant els mesos posteriors, aquell encaix es va acabar de detallar i, des del meu grup municipal es va decidir que s’entrava al govern.

I què s’han trobat?
Miri, quan jo entro en un govern on hi ha un alcalde i uns altres regidors, a partir d’aquell punt d’inflexió, identifico quina és la meva funció, en aquest cas Comerç, Mercats i Palau de Congressos. Doncs jo li dic el que m’he pogut trobar allà. La resta és que entro en un govern i he de defensar la seva tasca. I això són coses que, almenys amb la meva formació i la meva cultura són així. He entrat en aquest govern i seré molt lleial. Vagi per davant i per sobre de tot.

Li pregunto d’una altra manera, què s’ha trobat a la seva àrea?
Hem impulsat una manera diferent de treballar. Potser la meva empremta i la meva forma de treballar és diferent de la resta. A la gent li pot agradar més o menys això. A la regidoria de Comerç, he intentat traslladar quina és la meva empremta. Honestament, em fa la sensació que hi ha hagut bona rebuda i que hem donat impuls amb una activitat que està donant una sèrie de resultats de les que jo em sento molt orgullós, també de tot el meu equip. Des dels Bons Comerç, Mercats, Palau de Congressos… Si entro a mitjans de juny i al setembre som capaços de treure una campanya, deixant sense vacances a tots els tècnics i a l’equip humà, és positiu. Estem molt contents i s’estan veient aquests resultats positius.

Jo crec que més que preguntar-nos per què van arribar tant tard, ens hauríem de plantejar que ara ja estan aquí i el que hem d’aconseguir és que realment ho impregnin tot.

La sensació que té la ciutadania és que aquests ‘Bons Comerç TGN han arribat molt tard.
Jo crec que aquesta és una pregunta molt tarragonina (rialles), des d’una òptica una mica trista, però el que podem dir és que finalment han arribat i que han estat un èxit. Un èxit per part de la rebuda que han tingut en la gent i en els comerços que s’han adherit. També destacar que amb els talls de carrer pels esdeveniments que hem impulsat -soc amant dels talls de carrers- també han estat ben rebuts per la ciutadania. Jo crec que més que preguntar-nos per què van arribar tant tard, ens hauríem de plantejar que ara ja estan aquí i el que hem d’aconseguir és que realment ho impregnin tot. També durant el ‘Black Friday’ i la campanya de Nadal. Crec que hem de ser una mica més feliços, gaudir de la campanya, si ha estat positiva i veure quines sorpreses ens prepararà per a l’any que ve la regidoria de Comerç.

Però mentrestant hi ha hagut comerços que han tancat. Si aquesta campanya hagués arribat una mica abans es podrien haver salvat?
Aquesta també és una reflexió molt tarragonina. Jo tinc a la meva tieta que només em va dient tots aquells comerços que han tancat. I jo sempre li dic: “I tots aquells que han obert?”. És important remarcar-ho i hem de ser una mica optimistes. Sí que hi ha hagut comerços que han tancat, però darrerament han obert noves coses. Crec que han obert més comerços dels que han tancat.

Però en quines zones? Perquè estem veient com al Barri del Port (carrer Apodaca i Unió), han abaixat moltes persianes i fins fa poc al centre (August i Comte de Rius) també.
En aquesta última zona no és del tot correcte. Sí que al centre hi ha hagut alguns comerços que han tancat, però al carrer August i a Comte de Rius hi ha de nous. La cantonada on hi havia Finques Boronat està ocupada, ha obert un nou restaurant de menjar asiàtic -que li recomano-. Colet obre al carrer Sant Agustí, cantonada amb August, una de les cantonades més importants del comerç de la ciutat. Començo a estar molt satisfet en aquests carrers. Afortunadament, un tancament l’anem suplint amb una nova obertura, i això és rellevant.

I la Part Baixa?
Estic d’acord amb vostè. La primera recuperació del comerç a Tarragona, aquella que és més visible, s’està produint al centre. Però estem treballant perquè a poc a poc, amb molts esforços, arribin a tots els punts de la ciutat.

Temen que l’encariment de les matèries primeres, l’encariment energètic i la recessió facin que aquesta recuperació s’aturi?
Si nosaltres hem d’atendre a ràtios i previsions posant-nos en l’escenari de què ens pot venir, que tothom s’agafi ben fort, que es posi el cinturó perquè realment em fa la sensació que aquest 2022 serà un any també dur. Dit això, fa uns quants anys que ja són durs. I ens hem acostumat a treballar en aquests escenaris durs. Jo crec que el teixit comercial de la ciutat han demostrat la seva capacitat i la seva resiliència, passant per aquests moments tan durs. Aquesta resiliència em sembla que cada vegada és més forta i que hi ha molta força i actitud per passar aquests temps tan durs. La gent està apostant més pel comerç local que per allò que es fabrica a l’Àsia. L’any que ve serà dur, però l’actitud ens pot fer pensar que podem ser optimistes, perquè serem més durs nosaltres que els temps que venen.

Nadal durant l’entrevista amb larepúblicacheca.cat

Sembla que no s’ha exhaurit els imports de les ajudes i es juga al ‘trilerisme‘ amb aquests imports, que es van reubicant en altres ajudes.
Hi ha hagut moltes ajudes, sobretot dels fons ‘Next Generation que, per diversos motius de les administracions estatals i autonòmiques, no hem pogut arribar, també en l’àmbit comercial. Espero que des de tots aquests ens públics que hi hagi un compromís perquè totes aquestes finestres es repeteixin, tal com es publicava en premsa, perquè els municipis les necessitem i les necessitem ben a prop. També estic d’acord amb vostè que hi ha certes ajudes que passen de manera molt fugaç i això s’hauria de parlar amb tots els actors per canviar-ho.

I les ajudes locals?
Les ajudes locals tenen un problema. Un exemple, en el cas dels ‘Bons Comerç TGN‘, la subvenció només la podem donar a tot el teixit comercial o de la restauració que no tingui cap deute amb cap administració. Vostè creu que després de deu anys de crisi, ningú té cap deute amb l’administració? Doncs aquestes persones amb dificultat, per una qüestió legislativa que a mi se m’escapa, no poden rebre cap ajuda. No crec que això sigui lògic. En el cas dels Bons, si aquesta exigència no hagués estat, molts més comerços s’hi podrien haver adherit.

Llavors amb tot aquest escenari d’incertesa econòmica, de penúries, de gent passant-ho malament, era el moment d’apujar els impostos de l’IBI i de la brossa?
No, no ho és mai el moment d’apujar els impostos. Però arriba un moment que un ha de prendre una sèrie de decisions. A vostè li agrada apujar impostos?

Ara, en canvi, amb un escenari molt pitjor, resulta que no trobem la mateixa bona voluntat. Cadascú que reflexioni si això és legítim, o si és honest.

Però jo no governo, vostè sí.
Així i tot, és que ens hem trobat amb un dèficit d’ingressos de 3 milions d’euros, que abans de la pandèmia teníem i que ara ja no tenim. Amb aquest escenari només queda una opció per tenir ingressos, i és apujar els impostos. El que és una autèntica animalada és que l’administració local no tingui capacitat de revisar els mecanismes d’ingressos. Quan es perden 3 milions d’euros perquè la pandèmia així ho ha establert, és apujar cèntims d’euro de la taxa de la brossa i de l’IBI. I nosaltres en el seu moment, i quan En Comú Podem formava part del govern i va mirar a l’oposició i ens van dir que hi havia aquest problema, JxTGN va aprovar la seva proposta d’apujada d’impostos. Ara, en canvi, amb un escenari molt pitjor, resulta que no trobem la mateixa bona voluntat. Cadascú que reflexioni si això és legítim, o si és honest.

Tarragona sembla que sigui l’aldea d’Astèrix i Obèlix. Aquí val tot. Insisteixo, potser algú hauria de reflexionar.

Llavors si l’increment proposat era de cèntims d’euro, per què no es va dir? El senyor Fortuny va sortir molt alarmista.
Perquè aquí cadascú porta el fil conductor que creu. Estem en el món local, i en el món local no sé si el PSC ha de fer una política impeditiva. A més és que és molt sorprenent. Salvador Illa surt cada dia als mitjans dient que és molt important aprovar els pressupostos de la Generalitat i que espera la trucada del govern per posar-se a treballar. En el cas de Barcelona, el mateix. Tarragona sembla que sigui l’aldea d’Astèrix i Obèlix. Aquí val tot. Insisteixo, potser algú hauria de reflexionar.

Tenint en compte aquesta economia ‘de guerra’ quines àrees suggeriran muscular en els pressupostos 2022?
No tinc cap dubte que ara les necessitats més bàsiques i més essencials i més ineludibles han de ser els Mercats de la ciutat i el Comerç. Perquè són les responsabilitats que a mi em toca defensar.

I els seus socis de govern li concediran?
No ho sé (rialles).

Jo no soc alcalde, una autèntica llàstima. Jo li hauria resolt algun d’aquests equipaments. Li prometo.

Què s’ha de fer en aquesta ciutat per arrencar els projectes enquistats crònicament com el Banc d’Espanya o Tabacalera? Acabaran caient a terra?
Sí, però també hem d’incloure la Ciutat Residencial i tot allò que la Generalitat va prometre i ens té abandonats, no se n’oblidi. És el meu patiment. El que li deia abans, jo no soc alcalde, una autèntica llàstima. Jo li hauria resolt algun d’aquests equipaments. Li prometo. Cal dir que jo soc una mica més bèstia. El meu projecte no va resultar en unes eleccions. Sé que des del govern municipal s’han fet esforços, però per mi era ineludible fer saber a la ciutadania que l’Ajuntament podria haver estat capaç d’engegar algun d’aquests projectes que vostè ha detallat. Això era imprescindible. I espero que aquest govern sigui capaç de treure un endavant.

Però hi ha alguns que estaven molt encaminats, com és el cas del Banc d’Espanya, que s’ha vist altra vegada ‘encallat’.
No, però el problema del Banc d’Espanya no crec que sigui de naturalesa política. Ha estat més problema tècnic.

Costa fer coses a Tarragona?
No. Conec a molta gent que impulsa projectes.

Em refereixo a impulsar un projecte de gran envergadura.
A l’Ajuntament de Tarragona costa molt.

Dídac Nadal, nou regidor de Comerç de Tarragona

A què es deu?
No crec que això se li escapi a ningú. Tenim especial problema a l’Ajuntament en les fases de proposta, redacció, licitació, execució, adjudicació… Tots aquests trànsits a Tarragona costa molt més que en altres llocs. Vostè dirà que és culpa dels funcionaris. No. Des de l’Ajuntament s’hauria de tenir més celeritat a l’hora de treure projectes, però la ciutat té una sèrie de característiques. Tot el que toquem ha de passar per unes comissions de Patrimoni, de Cultura… El tresor que tenim sota la ciutat és tan bèstia que compromet el nostre present i futur de les següents generacions. És una animalada els esforços que calen per preservar tot això. Cada vegada que intentem fer una cosa, la història se’ns menja. Això no és un problema, és un avantatge i un orgull, però genera dificultats.

Però sembla que hi ha prioritats. Un cas és el carril bici, on la gent està emprenyada. Realment era una prioritat?
Hi havia una frase molt bona de l’alcalde Nadal: “Quan faig una obra soc guapo, quan la començo i hi ha un retard, començo a ser un cabró i quan l’obra es fa soc un fill de …”. A la gent li encanten els carrils bici, el que no li agrada són les molèsties de les obres i els seus impediments. Avui ningú discuteix que necessitàvem un carril bici i que anem molt tard. Mentre dura la implementació i els impediments que provoca a la ciutadania, evidentment que tothom està emprenyat. Quan realment estiguin implantats i la gent comenci a tenir cultura d’utilitzar-los, no pateixi que seran la gran avantatge de Tarragona. N’estic convençut. No li agraden a vostè els carrils bici?

La gent dubta que es faci l’ús que s’ha projectat i creuen que l’ajuda es podria haver destinat a alguna altra qüestió.
Vostè acabarà fent ús del carril bici (rialles).

Soc més d’anar a peu.
No l’he fet jo, ni l’he inventat jo…

Però vostè veu viable que una família porti els nens a escola tots en bici un dia de pluja?
Tothom imagina en aquesta ciutat que els canvis i passem tots del blanc al negre, mai hi ha grisos. No ens hem d’imaginar un moment determinat d’una família. Has d’imaginar que probablement aquella família potser sí que li surt a compte anar amb bici. Una prova és l’estalvi de diners respecte al cotxe. O podran anar a fer un tomb fins al Mercat del Fòrum el cap de setmana. Però mai aquestes situacions són un canvi de blanc a negre.

Parla del Mercat del Fòrum, es quedarà com està?
Parla de l’edifici? Quan jo vaig entrar a Mercats i vaig posar les meves urpes sobre el Mercat del Fòrum, pensant en un ús, va venir l’alcalde i em va dir que ja no estava adscrit a l’empresa de Mercats, i pertanyia ja a Patrimoni i serà cedit pel Museu d’Art. Ara, si es despisten, hi acabarem posant un espai de degustació o el que sigui. La realitat és que hi ha aquest projecte, el respecto moltíssim. El que sí que m’agradaria és que pel bé del mercadet i dels comerços i la restauració de la zona, s’actués en l’edifici i passin coses com més aviat millor.

Quina és la situació dels paradistes i els marxants dels mercadets?
Segons la darrera conversa que vaig tenir amb els seus representants, van estar patint molt per si finalment no es tornaven aquells imports i no podrien accedir a les ajudes que teníem preparades des de Mercats i Hisenda. Hem pogut mantenir aquestes ajudes per al sector. La pèrdua d’ingressos ens ha posat en una situació complexa. Però ens en sortirem i tot anirà bé. D’altra banda, l’oposició ens ha posat en un escenari de molta dificultat.

Com es troba l’empresa de Mercats?
Cada dia fem petits miracles. Tingui en compte que hem aconseguit reduir la massa de salari en aproximadament uns 400.000 euros, llavors aquest esforç és el que ens permet tenir un mínim coixí per atendre els compromisos que entenem que són els que s’han d’atendre.

Quin és el futur polític del Dídac Nadal?
No en tinc ni idea. I cada vegada és més gris. Se’n recorda abans dels blancs o els negres? Anem cap al gris. Serà un gris negre, o un gris blavós?

Jo em plantejo cada dia deixar la política. Cada dia de la meva vida.

S’està plantejant presentar-se per algun partit?
No. Jo em plantejo cada dia deixar la política. Cada dia de la meva vida. Què li sembla? Li han contestat això alguna vegada? (riu).

Sí, ho va dir un cop en roda de premsa a la seu del PDeCAT.
Cert, en aquella mateixa roda de premsa.

Va dir que potser s’estava suïcidant políticament.
Jo em considero una persona com vostè. Tinc la meva professió, la meva activitat professional, estic casat, tinc fills, fa cinc anys que vaig cada dissabte pels mercadets i a les activitats que tinc com a regidor… No ho sé, o la gent no fa el que jo faig en política, o jo és evident que m’he de preguntar cada dia si continuo o no en política. Perquè em considero una persona com vostè.

Ni Junts, ni PDeCAT?
Però jo això ho vaig dir des del primer dia i veig que encara sorprèn. Jo vaig entrar en política amb un escenari que era fantàstic de Junts pel Sí. Vostè ha vist alguna cosa més bonica? Segurament sí (rialles). Però almenys des de la meva banda, jo vaig néixer amb aquest optimisme polític. Amb veure com gent de tots els partits i independents ens posàvem d’acord per fer un millor país. I això ha anat desapareixent i fragmentant-se pel camí. Jo vinc de Junts pel Sí i de tot allò només he viscut trencadisses. És normal que faci totes aquestes preguntes que em faig. Crec que és normal.

Una situació complicada…
Però ho he dit des del primer dia, em sorprèn i la gent em posa cares rares.

Però la sensació és com ‘de mareig’, perquè a la gent li costa molt de creure que una persona que ha liderat l’espai ‘neoconvergent’ de Tarragona, no s’identifiqui…
Que jo li he dit abans que soc més antisistema que la CUP! A mi no em poden dir ‘neoconvergent’. Jo li he dit abans que això és el món local. Soc Dídac Nadal, tarragoní. I la meva filosofia en aquesta política s’apropa més al que passa a Suïssa, on s’ajunta una junta local, professional, no adscrita a cap partit, on disposen i un equip de funcionaris ho tira tot endavant. Estic més a prop d’aquesta lògica municipal, més que el fet que En Comú Podem no aprovi uns pressupostos perquè ho mana la direcció de Barcelona. O el PSC mirant a les eleccions de 2023. I que aquestes qüestions condicionin als meus, fills o als seus fills, pares o als tarragonins. És que no és lògic. I Aquestes polítiques, d’aquí a uns anys ens adonarem que no han estat normals. No tinc cap ambició al Parlament o a Madrid.

Sí el senyor Mallol fa un pas endavant, Dídac Nadal fa un pas al costat.

Per tant, la seva trajectòria política s’acaba el 2023?
Potser sí.

O potser no?
De veritat que encara no ho sé. La gent em diu: “T’has de fer de Junts!”. Jo ara he de fer un partit polític? Vostè s’imagina?

El senyor Mallol s’ha posicionat a les primàries de Junts.
És un dels grans de la ciutat. Jo si es proposa el senyor Mallol, faig un pas enrere. No volia un titular? Sí el senyor Mallol fa un pas endavant, Dídac Nadal fa un pas al costat.


REDACCIÓ20 Desembre, 2021
joanprerarnau9-1280x960.jpg

Ens rep al seu despatx de l’Audiència Provincial de Tarragona. Com a bon amfitrió ens ofereix un cafè de càpsula. Ens acomodem a la taula on, molt sovint, el nostre entrevistat analitza l’estat de la justícia a la província. Va venir a Tarragona per ‘uns dies’ i ja en porta gairebé 20 residint. És des de fa 2 anys el màxim responsable de la judicatura a la demarcació. Joan Perarnau és un home a qui li agrada parlar clar i en català. Fa del positivisme i de l’honestedat una bandera. Considera que els problemes que tenen solució deixen de ser-ho. Fa una defensa acèrrima de la justícia i dels que l’administren. Reconeix que el sistema té llacunes i lamenta que a Espanya tot es judicialitzi. El president de l’Audiència, en aquesta entrevista, desfa alguns tabús i malentesos, sobretot relacionats amb el català. També es compromet a fer els (im)possibles perquè les instruccions no s’allarguen en el temps i no es cansarà de lluitar per una Ciutat de la Justícia. Joan Perarnau es mostra preocupat amb l’augment del tràfic de droga a Tarragona i la corrupció entre funcionaris.


Han passat gairebé dos anys des de la seva presa de possessió… Quin balanç pot fer?

He gaudit molt poc. Al 12 de desembre del 2019 vaig assumir les funcions de president de l’Audiència i al 14 de març van declarar l’estat d’alarma i el confinament. Se’ns va girar la feina i molts mals de cap.

Moment de l’entrevista

Se sent còmode en aquest despatx?
És un despatx dels anys 70, però és digne. Estic força còmode.

Ara com a màxima autoritat judicial de la província coneix tots els dossiers i expedients, com va trobar la justícia a Tarragona?
Vaig arribar a Tarragona l’any 2003 directament a la secció Penal de l’Audiència Provincial. El 2006 vaig passar a una secció civil i des de fa dos anys en sóc el president amb funcions governatives. Encara dicto sentències. La província de Tarragona té una problemàtica comuna a la resta de Catalunya i una altra especifica. Som 95 jutges i magistrats per servir els 800 i escaig mil habitants censats a la demarcació. A l’estiu aquesta població s’incrementa fins als 5/6 milions de persones. La problemàtica comuna: la desertització.

Què vol dir això?
Que no cobrim les places.

Per què?
Perquè no tenim jutges catalans. El 80% dels jutges vénen de Madrid, València, Andalusia, Aragó… Són llocs de molta tradició opositora i que generen més jutges dels que ells realment necessiten. Això no passa a Catalunya.

Aquest fet té alguna cosa a veure amb qüestions polítiques?
Les qüestions polítiques fa 10 anys que estan damunt la taula i la desertització també fa dècades. Sóc jutge des de l’any 1995 i aleshores ja patíem del mateix mal. No ha canviat res en els darrers 25 anys. És un problema endèmic. Les oposicions judicials són molt dures, la mitjana és de 5 anys. Hi ha professionals millor remunerats que nosaltres.

La sala de govern del TSJC està bolcada per evitar que la instrucció d’Iqoxe s’allargui

No estan ben pagats els jutges?
No, si comparem amb el que es guanya en l’empresa privada. De fet, tenim molts jutges en excedència que estan treballant a grans despatxos d’advocats.

Hi ha interferències en el sistema judicial espanyol?
No hi ha pressions. En 25 anys de professió mai ningú no m’ha pressionat. Els jutges tenim molt clar que no ens hem de sotmetre a cap mena de pressió o interferència.

Ni dels mitjans de comunicació?
Hi ha mitjans que lloen a uns jutges i desacrediten  a altres. Tenim jutges estrelles i altres estrellats. Però això no ens ha d’afectar.

Està en contra d’aquest posicionament?
No. És una actitud normal. Cadascú ha de fer la seva feina. El que em preocupa és el que pot haver-hi al darrere. Cal saber-ne els motius…

Està d’acord amb la mediatització de la justícia, els designats judicis paral·lels?
Són el que són. Són opinions personals de col·laboradors dels mitjans. Això no és un judici, és una altra cosa i els hem de prendre com això mateix.

El sistema de control dels jutges funciona?
Sí.

Fa poc es va fer fora un jutge per dropo
Exacte.

És normal que passi això?
No. Jutges prevaricadors i poc treballadors en tenim pocs. El nivell d’honradesa és immens. Hi ha ovelles negres. Fa poc el Suprem va confirmar la sentència d’un jutge de les Canàries per prevaricar. Són casos puntuals. A Catalunya tenim 837 jutges i van tenir un expulsat.

Li agrada que s’etiquetin els jutges de conservadors o progressistes? Això no porta a equívocs en la societat?
Els òrgans de govern judicial no el tria els jutges sinó el Congrés i hi ha factors d’eleccions que a nosaltres se’ns escapa. El Tribunal Constitucional i el Tribunal de Cuentas no tenen res a veure amb el Poder Judicial. És cert que portem 3 anys intentant renovar el Consell General del Poder Judicial – que escull el Parlament –, fet que demostra una anomalia del sistema.

No és contradictori que el poder legislatiu pugui bloquejar un ens judicial?
És una qüestió d’equilibris que pot agradar més o més, però és el que hi ha. El poder judicial és independent a l’hora de dictar sentències.

No vull que Tarragona es converteixi en el camp de marihuana d’Europa

Però, sobre l’etiqueta de conservadors i progressistes…
No és bo que ens cataloguin. Aquesta catalogació ni és correcta ni tindrà cap eficàcia ni efecte en la seva feina sentenciadora. Això no passa amb els metges, oi que no? Nosaltres tenim un sistema de control i revisió on no hi ha cabuda per a les ideologies. Tenim una feina molt tècnica.

Fa molt poc vostè es manifestava preocupat amb l’increment de la corrupció dels funcionaris policials a Tarragona…
El nivell de la delinqüència a Tarragona no difereix gaire de la resta de Catalunya. El preocupant és increment de la instal·lació de màfies dedicades al conreu de marihuana. Vaig presidir a una junta provincial de policia judicial per a coordinar les diferents estratègies entre policies. Aquest tema ens preocupa i molt perquè el creixement és exponencial. Si l’any 2019 es va decomissar 80 mil plantes de marihuana en els primers 10 mesos d’aquest any s’han decomissat 380 mil. Ens hauria de preocupar que les màfies del tràfic de droga ens vegin com a un paradís. No vull que Tarragona es converteixi en el camp de marihuana d’Europa. Aquestes màfies arrosseguen violència i la utilització d’armes genera inseguretat… Tenir armes descontrolades en circulació no és bo. No ens genera cap benefici, només perjudicis i problemes.

Hi ha corrupció policial?
Clar. Fa poc vam veure que sí amb la detenció d’uns quants agents. Encara hi ha altres coses que no han sortit. Quan hi ha molts diners pot haver-hi moltes temptacions. Estem parlant d’un negoci brutal i rendible.

Com es fa per revertir la situació?
La pressió policial i judicial és fonamental. Per això cal coordinació precisa i sense fissures entre els diferents cossos policials. Hem de ser implacables.

Suposo que deu ser difícil amb la manca de personal que teniu investigar aquestes mega operacions…
Una megaoperació col·lapsa el jutjat. Quan es presenta a un jutjat 30 o 40 detinguts, dels quals envies a la presó a 30, és normal que aquell jutjat d’instrucció acabi col·lapsat, encara que sigui una situació puntual.

Amb un 80% de jutges de fora de Catalunya és molt difícil que el nombre de sentències en català sigui gaire alt

Què s’està fent per solucionar-ho?
S’està intentant reforçar aquests jutjats, però no hi ha funcionaris a dojo ni jutges.

Quantes jutges fan falta a Tarragona?
Tenim una tercera part dels jutjats sense jutges titulars. Els canvis de plantilla ens afecta molt.

Parlem d’Iqoxe, d’Inipro, d’Innova… Hi ha persones que estan investigades durant anys – amb el drama personal i social que això suposa – i després resulta que són innocents… És injust, oi?
És un tema que em preocupa moltíssim. Sóc dels que pensen que una instrucció de 8 anys és una instrucció fracassada. Hem d’evitar les instruccions tan llargues. Iqoxe és diferent. Encara no han passat dos anys. S’hi està investigant. Ens preocupa molt pels morts que hi ha hagut i per l’alarma social que ha generat. La sala de govern del TSJC està bolcada per evitar que aquesta instrucció s’allargui. Vam reforçar el jutjat que porta Iqoxe.

Tenim una tercera part dels jutjats sense jutges titulars. Els canvis de plantilla ens afecta molt

Però la jutgessa d’Iqoxe està de baixa laboral…
Tenim problemes per cobrir la plaça perquè no tenim una borsa de substituts. A partir del dia 15, aquest jutjat tindrà 2 jutges, un d’ells, dedicat només a portar les causes complexes com és Iqoxe (que té 3 peces separades). Els Mossos continuen fent diligències. Encara no s’ha lliurat al jutjat l’informe definitiu. Insisteixo que una instrucció llarga és una instrucció fracassada. Generar un estat d’incertesa a una persona durant 8 anys és una barbaritat i lamentable.

Alguns advocats es queixen que la llei els imposa terminis inflexibles mentre que jutges ‘fan el que volen’…
En matèria d’instrucció jo no vaig posar uns terminis d’un any i mig prorrogables. És cert que en alguns casos ens estem excedint, de vegades pel mal funcionament del jutjat, d’altres per problemes externs… Reconec que alguns casos són sagnants. En alguna instrucció han passat 30 jutges i això alenteix, òbviament, la causa.

Generar un estat d’incertesa a una persona durant 8 anys és una barbaritat i és lamentable

Introdueixo un tema que no és menys polèmic: les sentències en català…
Amb un 80% de jutges de fora de Catalunya és molt difícil que el nombre de sentències en català sigui gaire alt. No té res a veure amb l’animadversió a la llengua. Són persones castellanes que han opositat i s’han examinat en castellà i que desconeixen el català com per fer una sentència tècnica en aquesta llengua. Els jutges d’aquí solem fer les sentències en català. Jo quan vaig sortir de l’Escola Judicial ho feia tot en castellà fins que vaig decidir fer-ho en català. Però no hi ha cap problema amb la llengua.

Quan es presenta a un jutjat 30 o 40 detinguts, dels quals envies a la presó a 30, és normal que aquell jutjat d’instrucció acabi col·lapsat

Els judicis són en català?
Tenim de tot. El ciutadà té la llibertat de triar la llengua.

I els traductors?
Hi ha jutges que mai no han tingut cap contacte amb el català i, pensi, que ell necessita entendre tot el que està passant per poder valorar les proves i proferir la sentència. En aquests casos, és normal que sol·liciti el servei d’un intèrpret.

Parlem de la famosa ciutat de la justícia?
Encara no la tenim i ja és major d’edat: portem 25 anys parlant d’ella.

Què passarà?
Es farà.

Quan es posarà la primera pedra?
Espero que no se’n posi cap. Quan comencem a posar primeres pedres, malament. Ja n’hem posat dues. La primera es va posar on està l’edifici d’El Corte Inglés i la segona a la zona de l’Hospital Joan XXIII.

La tercera serà la vençuda?
Espero que no se’n posi cap més. Hem d’accelerar i fer els possibles per tenir una ciutat judicial.

Amb un 80% de jutges de fora de Catalunya és molt difícil que el nombre de sentències en català sigui gaire alt

On?
Tenim la Tabacalera i el solar del Joan XXIII. Tenim el compromís de la Conselleria de Justícia que abans de final d’any dirà on es farà la Ciutat Judicial: Tabacalera o el solar que hi ha davant de la Guàrdia Civil. Tinc el convenciment que Tarragona tindrà una ciutat judicial en període de tres a cinc anys.

Insisteixo: on?
Jo vaig proposar la Tabacalera i li vaig comentar a l’alcalde. És un espai adequat per superfície i per lloc. No ocuparíem la totalitat de l’edifici, tot i que necessitem metres. La Ciutat judicial de Tarragona s’ha de projectar a 100 anys vista. No la podem programar de cara als propers 20 anys si saps que es farà petita.

Quina és doncs la dificultat?
Hi hauran implicades dues administracions: ajuntament i departament de Justícia que és qui haurà d’invertir en un edifici que no és seu. Caldrà un esforç per posar-se d’acord.

La Ciutat judicial de Tarragona s’ha de projectar a 100 anys vista

Quins són els pros i els contres de la Tabacalera?
Els contres: l’ajuntament no ens cedirà la Tabacalera en la seva totalitat, perquè l’ajuntament vol fer un museu i instal·lar altres serveis municipals i això vol dir que hauríem de mantenir l’edifici on està l’Audiència Provincial. Com a factor positiu: la Tacabalera permetria una inversió progressiva en la rehabilitació de l’equipament i el progressiu trasllat. No caldria disposar dels 80 M€ de cop.

La delegada del govern de la Generalitat a Tarragona diu que abans de prendre decisions sobre la Ciutat de la Justícia s’haurà d’analitzar els costos…
Té tota la raó. També és veritat que avui dia l’administració de justícia a Tarragona està repartida en 8 espais, 6 de lloguer i 2 de propietat.

Li agradaria ser el president que desencallés aquest embrolli?
M’agradaria ser el president que solucionés el greu problema que té Tarragona. Porto treballant dos anys de forma intensa en aquest dossier i m’agradaria que fóssim més operatius. La situació que tenim actualment és Kafkiana. És com un tenir un hospital on el quiròfan està a un quilòmetre de les habitacions. Amb aquest sistema no podem serveis comuns, ni de notificacions ni d’execucions ni d’embargaments. Tenim una estructura dispersa que no permet la creació de serveis comuns ni podem fer una oficina judicial. És obvi que tot això hipoteca el creixement i el bon funcionament de la justícia a Tarragona.

Ciutat de la justícia: La situació és Kafkiana. És com un tenir un hospital on el quiròfan està a un quilòmetre de les habitacions

La justícia ocupa el número 11 en recursos pressupostaris quant a conselleries…
Ja, algun dia ja justícia haurà de ser una prioritat, perquè és la que dóna pau social. Si la justícia no funciona la societat té la tendència a no funcionar. De vegades ens oblidem que la justícia és un dinamitzador econòmic important pel territori. La justícia va més enllà d’empresonar persones i de les sentències de divorci. Hem de tenir en compte els Jutjats de Mercantil, els de Primera Instància, els Contenciosos Administratius que poden tombar un POUM…

També té la sensació que es recorre massa fàcil a la justícia, de vegades per coses aparentment insignificants?
Evidentment que sí. Per desgràcia es judicialitza tot. De vegades veig pleits que tenen ni cap ni peus i no funcionen els sistemes alternatius de resolució de conflictes. Hem creat la cultura de què “sigui el jutge que ho decideixi”. És una cultura perillosa perquè col·lapsa el sistema.

Quina és la solució?
Hauríem d’interioritzar que un mal pacte és millor que una bona sentència. Hauríem de potenciar la mediació. A altres països el nivell de litigiositat és baixíssim. Els jutges hauríem d’estar per a resoldre conflictes reals i situacions complicades i no afers que es poden resoldre extrajudicialment.

Com estem a nivell de digitalització?
Hem millorat molt. En temps de pandèmia hem avançat 10 anys. El Departament de Justícia ha invertit molts diners. Hem fet judicis i estem fent deliberacions telemàtiques. L’interrogatori dels detinguts es feia des de la comissaria. Però, és cert que tenim digitalització a Civil, Contenciós i Social, mentre que a Penal encara treballem amb paper.

Hem creat la cultura de què “sigui el jutge que ho decideixi”. És perillós perquè col·lapsa el sistema

Estem en la sisena onada i lluitant contra la variant Ómicron…
Nosaltres respectàrem escrupolosament el que dictaminin les autoritats sanitàries.

Com observa les disparitats d’opinions judicials sobre la Covid?
De vegades, dos tribunals resolen de manera diferent amb base al material que aporten les parts. L’important és que hi ha sistemes de control i de correcció.

Per cert, qui és Joan Perarnau?
És una persona de 55 anys, natural del Berguedà que és molt feliç de viure a Tarragona. Vaig venir en 2003 per estar-hi 4 dies i en porto gairebé 20 anys. Com a magistrat en tinc molta feina en una província que és complexa, dóna força maldecaps. Ser president de l’Audiència no és fàcil perquè unes coses depenem del CGPJ i altres del Departament de Justícia. Tenim un sistema una mica laberíntic d’organització. Sóc una persona optimista i alegre. M’agrada molt resoldre problemes.

Per què es va fer jutge?
Vaig començar a l’empresa privada i no em va agradar. Ser jutge era quelcom que sempre m’havia agradat. És un servei públic i vocacional interessant.

Està casat amb una altra jutgessa. A casa parleu de la justícia?
No gaire. Intentem evadir-nos una mica. Fem comentaris, però intentem tenir monotemes.

Quin és el seu pitjor defecte?
Potser sóc massa impulsiu i massa directe. Hauria de saber amagar més els sentiments i no ser tan expressiu.

I la virtut?
Crec que sóc molt treballador.

Què li fa plorar?
Veure situacions injustes i desagradables i aquí en veiem moltes.

Què és per a vostè l’amistat?
Ho és tot juntament amb la família.

Quin és seu eslògan vital?
Intentar millorar el que hi ha.

Què no perdonaria mai?
La hipocresia.

Quin lloc li agrada visitar per desconnectar?
Sempre busco la muntanya, però m’agrada molt caminar per Tarragona.

És feliç?
Ho intento.

Li agradaria repetir com a president de l’Audiència?
Queden encara tres anys. Depèn de si estic cansat…

PUBLICITAT









REDACCIÓ16 Desembre, 2021
WhatsApp-Image-2021-12-14-at-4.43.00-PM.jpeg

El periodista i director del ‘Diari de Tarragona’, Álex Saldaña s’estrena en el món de la novel·la amb Vendiste tu alma, una obra de ficció que es presentarà aquest divendres 17 de desembre, a les set de la tarda a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de la capital tarragonina. Davant aquest fet, des del digital larepúblicacheca.cat hem volgut parlar amb Saldaña qui ens explica com ha estat la redacció d’aquest llibre i alguns aspectes de la seva nova obra.

Què el va motivar a escriure un llibre?
No hi ha una motivació especial, més enllà que m’agrada escriure i em relaxa. M’ho passo bé escrivint, i si després hi ha algú que es pot sentir bé llegint el que jo escric, doncs això em fa feliç.

Què significa per Álex Saldaña el fet d’escriure un llibre?
Uf, és, salvant les distàncies, com crear una criatura, la teva criatura. És a més un exercici de molta solitud, que al final es veu recompensat quan el llibre veu la llum i el tens a les mans. Al final és una satisfacció que algú cregui en tu i consideri que el llibre que has escrit té un cert encant per ser editat.

Álex Saldaña presenta el seu nou llibre a TGN

Com és el fet d’haver de compaginar la feina de dirigir un mitjà amb l’elaboració d’aquesta obra?
No és fàcil, per descomptat, sobretot pel poc temps de què disposem. La feina absorbeix molt i si alguna cosa tinc clara és que no robaria hores d’estar amb la meva família per escriure un llibre, així que ho he escrit gairebé de matinada, a la clandestinitat, quan tots dormien. D’altra banda, el treball de periodista t’exigeix treballar amb la veritat, amb fets que cal contrastar, i escriure una novel·la de ficció et permet trencar una mica i inventar-te un univers paral·lel al teu gust, fet que suposa -en cert sentit- un alliberament.

Tarragona inspira a l’obra d’escriure un llibre?
Tarragona és una ciutat molt inspiradora, amb un llegat històric que dona peu a grans històries. De fet, una part de la trama de “Vendiste tu alma” transcorre en aquesta ciutat.

Què ens pot explicar d’aquesta obra?
Doncs, en tractar-se d’una novel·la de misteri, és poc el que es pot explicar sense caure en algun espòiler. És la història d’un advocat reeixit que entra en crisi vital i es refugia en un poble de l’Espanya buidada per retrobar-se amb ell mateix, encara que no és pau precisament allò que hi troba.

Quins són els seus aspectes clau i en què es basa?
És una novel·la negra rural que reflecteix a través dels seus personatges com és la vida en un petit poble on aparentment la convivència és perfecta fins que rasques una mica i descobreixes velles picabaralles.

Què espera del públic i què els hi diria perquè compressin el seu llibre?
M’agradaria que la gent que llegeixi el llibre ho gaudeix almenys tant com ho he gaudit jo escrivint-ho. Però això ja no depèn de mi. Un cop el llibre surt de la impremta agafa vida pròpia i ja no pertany a l’autor, sinó a cadascun dels lectors.

Hi ha data de presentació?
Sí, el divendres 17 de desembre a les set de la tarda al Col·legi Oficial de l’Advocacia de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Desembre, 2021
Oscarboles3-e1639127955756.jpg

Óscar Noguera, més conegut com a Oscárboles, és un cantautor tarragoní conegut per les seves cançons divertides i les històries esbojarrades que li encanta explicar. Després d’haver participat en el programa de televisió, Factor X, Oscárboles ens sorprèn ara amb unes cartes del tarot on es reflecteixen les lletres de les seves cançons. Es tracta d’un treball divertit i polivalent que ha dut a terme amb el seu pare. En aquesta entrevista, el cantautor desvetlla algunes curiositats i sentiments cap a aquesta iniciativa, així com les emocions viscudes arran les seves aparicions a la televisió.

 

Com un cantautor passa de fer i recitar música a idear cartes del tarot?
Una astròloga em va dir que tenia molta capacitat tant pel tarot, com per l’astrologia; just en aquell moment el meu pare em va dir que estava apuntat a un curs de tarot, així que tots dos vam començar a estudiar tarot junts. Estudiant les cartes de tarot recordava passatges dels meus contes, aviat li vaig comentar al meu pare que podria fer il·lustracions per un tarot basat en els meus contes-cançons. El meu pare va acceptar i així va ser com va començar a treballar en el projecte de tenir un tarot propi.

Ha pensat anar més enllà i fer-les servir a concerts?
Les cartes de tarot les tiro però sempre de manera individual. Li tinc molt de respecte, en el concert parlo del tarot i connecto cançons amb cartes, després quan acabo la gent em compra algun tarot li faig una tirada. El tarot ajuda molt a reflexionar i pot ajudar a prendre decisions. Al tarot d’Oscárboles hi surten 33 cançons que he fet.

El seu pare ha jugat un paper molt important en aquesta iniciativa. Com valora el seu suport durant tota la seva carrera com a cantautor?
Del meu pare he après força coses, una mica a tenir sentit de l’humor, aquell sentit de l’humor de dir marranades i escatològic, molt típic dels catalans. Recordo que la primera cançó la vaig fer amb ell, quan tenia uns vuit anys. Ell feia vinyetes, acudits gràfics, historietes d’alguna manera jo faig el mateix. Una frustració que vaig tenir de petit va ser que no dibuixava bé (riu), però mira a través de l’escriptura de contes-cançons també m’he pogut expressar sense necessitat de dibuixar, per sort si necessito dibuixos ja tinc al meu pare.

Què va representar per a vostè participar a ‘Factor X’ i tenir aquell èxit?
Per mi l’època de la tele és com un viatge fugaç, de sobte molta gent em coneix, em reconeixen pel carrer, tinc molta repercussió. Però dura molt poc. Vaig gaudir molt jugant a ser una estrella de rock, però també vaig aprendre molt. Vaig aprendre que la indústria musical està podrida, que els diners taquen l’art i que encara que són temps de decadència cultural la contracultura està més perseguida que mai.

Aquell fet va canviar la seva vida?
La meva vida va canviar molt per després ser la mateixa, però jo si que vaig canviar, crec que una mica més savi i més feliç amb el que faig, tot i que no puc negar certa frustració per no tenir un lloc al món de la música narrativa.

Encara manté relació amb Laura Pausini?
No mantinc cap relació amb Laura Pausini, ella va ser carinyosa amb mi i realment crec que va connectar artísticament amb el que feia. Laura va ser sincera quan va dir que li encantava el que feia i també molt atenta amb mi. Li estic agraït encara que ara tornem a viure en dos mons diferents, ella és una estrella mediàtica no poden continuar relacions amb tothom que coneixen perquè no podrien recordar tants de noms.

Com ens sorprendrà Oscárboles en un futur?
Faré cançons-contes, crec que passi el que passi no pararé de fer històries esbojarrades per explicar les coses que ens emocionen. Tinc moltes ganes de seguir cantant a la gent que escolta.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Desembre, 2021
DSC06836-1280x853.jpg

Alfredo García, també conegut com a @OperadorNuclear, és el supervisor de la central nuclear d’Ascó i – a més – divulgador científic a Twitter, on compta amb més de 130.000 seguidors. En la seva tasca com a ‘influencer’, intenta desmitificar l’energia nuclear, un tipus de font energètica que sovint pateix de prejudicis i pors provocades pel desconeixement. De fet, va escriure un llibre titulat ‘La energía nuclear salvará el mundo’. En aquesta entrevista, Garcia posa llum a la foscor envers algunes d’aquestes idees preconcebudes. També exposa la importància que tindrà l’energia nuclear en la transició energètica i – finalment – dedicarà unes paraules al bomber que va perdre la vida recentment en la seva central.

 

Com un supervisor de central nuclear acaba assolint més de 100.000 seguidors a Twitter? (ja són més de 137.000)

Amb molta passió per la divulgació, traduïda en moltes hores de dedicació diària, moltes ganes d’aprendre sobre ciència i tecnologia nuclear, molta paciència per respondre sempre als mateixos mites i acusacions, i evidentment amb molts contactes que he anat fent durant el camí i que m’han ajudat amb referències i informació.

Quins són els majors mites sobre l’energia nuclear?
Vaig fer un llistat de mites per escriure un fil de Twitter responent a cada un d’ells. Pensava que em trobaria una o dues desenes, però en vaig trobar més de 40. Des del mite que una central pot explotar com una bomba atòmica – cosa que és físicament impossible pel baix enriquiment -, fins a les malaurades torres de refrigeració, que només emeten vapor d’aigua.

Com es pot treure la percepció negativa que tenen molts ciutadans vers aquesta font energètica?
Amb divulgació honesta, que és el que intento fer des de fa cinc anys, explicant els avantatges i els inconvenients de l’energia nuclear, sense evitar cap tema controvertit, com els accidents, els residus o els riscos d’atemptat terrorista. Múltiples enquestes han demostrat que l’opinió sobre l’energia nuclear és més favorable quan l’enquestat té un nivell d’estudis més elevat.

Creu que les administracions públiques han d’ajudar a millorar aquesta percepció ciutadana?
Com a mínim crec que no han de fer el contrari, que és el que han fet durant dècades. La campanya antinuclear ha sigut sistemàtica als llibres de text, als missatges dels polítics i als mitjans de comunicació. Afortunadament, això està començant a canviar.

De quina manera?
Les administracions públiques han de fer-se ressò d’allò que diu la ciència i el consens internacional és cada vegada més clar: necessitem totes les energies baixes en emissions per mitigar l’escalfament global, garantint al mateix temps el subministrament energètic en tot moment, i la recepta és clara: renovables i nuclear.

Per què l’energia nuclear serà tan important en la transició energètica?
L’energia nuclear té un clar avantatge sobre les renovables variables, com la solar i l’eòlica: és una energia gestionable, podem decidir quan volem produir electricitat i no depenem de la climatologia. Els reactors espanyols se’n van dissenyar per funcionar sempre al 100% de potència, però és viable tecnològicament instal·lar-ne millores que permetin variacions ràpides de potència per adaptar-se a les renovables variables.

Per què s’ha de preferir l’energia nuclear per davant del gas?
Per una banda, cremar gas natural produeix altes emissions de CO₂, tant com un 60% les del carbó, a més d’altes productes de la combustió que contaminen l’aire. A més, hem d’importar el gas des de països que ofereixen poques garanties, com Algèria. El preu del gas, cada vegada més alt, és el tercer motiu. Per la seva banda, l’urani té un pes molt baix en els costos nuclears, el seu mercat està molt diversificat i prové de països molt estables i no genera emissions durant la producció elèctrica. Considerant tot el cicle de vida, la nuclear té les emissions de CO₂ més baixes juntament amb l’eòlica.

Veurem nous reactors a Espanya?
N’estic convençut. És una qüestió de temps que la nostra societat comprengui que és necessari construir noves centrals. Ho està veient pràcticament tot el món, no només els països més avançats (excepte Alamània, Àustria i Itàlia), sinó tots els que estan començant a créixer.

Quins són els majors reptes que ens esperen pel que fa a energies?
El repte més important és limitar l’escalfament global, i fer-ho compatible amb garantir el subministrament d’energia necessari per a la nostra societat i d’una manera respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones.

Quines solucions proposa?
Per una banda, hem de millorar l’eficiència energètica. No parlo de decreixement, sinó de creixement responsable i sostenible. Per una altra hem de millorar les tècniques de captura de carboni, i reduir la desforestació. La tercera pota és l’electrificació de tota l’economia: transport, indústria, agricultura i domèstic. I finalment, produir-ne tota aquesta electricitat amb fons baixes en emissions: renovables i nuclear.

Com s’està vivint la mort recent del treballador a la central?

El passat 24 de novembre vam perdre un company bomber a la central nuclear d’Ascó, en un malaurat accident laboral. Estem tots commocionats pel succés i estem treballant per recuperar la moral i al mateix temps investigar profundament les causes perquè no es torni a repetir mai més una situació semblant.

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Novembre, 2021
teresapallares8-1280x960.jpg

Teresa Pallarés es defineix com una persona polièdrica. És l’única dona que ha ocupat a Tarragona el despatx del màxim representant dedel govern de la Generalitat i de l’Estat. Va ser regidora, diputada, subdelegada del govern i delegada de la Generalitat, però aquesta professora només està en política perquè se sent útil. Se’n va anar a Junts perquè es va decebre amb el PSC, un partit que considera que defensa més els interessos de Madrid que de Catalunya. Pallarés ens va rebre al seu despatx i ha parlat obertament i sense tabús. No li agraden les paraules a mitges. Comparteix amb els lectors els seus punts de vista i alguns, de ben segur, que no agradaran a la cúpula política més conservadora i paralitzada. S’ha fet independentista a la força i continua pensant que a Catalunya ens ho he de creure. Després de la seva malaltia, només vol tenir temps per a allò que és realment important: ximpleries les justes i viure allunyada de les persones tòxiques.

 

Com es troba en aquest despatx?
Bé, adaptant-me. És un lloc on s’ha d’anar coneixent els projectes, les persones, i recuperar moltes iniciatives ja començades.

La delegada del govern durant l’entrevista

S’ho havia imaginat mai arribar a aquest despatx (delegació del Govern)?
La vida et porta per camins que de vegades no penses que hi poguessis anar. Fa un any no sabia què faria amb la meva vida ni on seria.

Jo estic en política perquè m’agrada el servei públic, perquè m’ho crec i perquè em sento implicada. Quan m’ho van proposar vaig pensar, sobretot, que podia fer ser útil.

Catalunya ha de fer un pas endavant en la seva independència

Vostè deu ser de les poques persones que han representat el Govern d’Espanya i després el de la Generalitat. Diria que té un coneixement absolut de les dues administracions?
Un coneixement absolut és pràcticament impossible. Tinc coneixement de l’administració estatal, de la Generalitat i també de la local. Són vies diferents. Ara crec que Catalunya ha de fer un pas endavant en la seva independència i puc corroborar que no és el mateix gestionar els projectes quan tens una implicació directa amb el territori que quan estàs a una distància. Crec en el principi de la subsidiarietat i en el paper fonamental de l’administració local. Gairebé arribes a una relació personal amb els ciutadans del municipi. Això és apassionant.

Quin àmbit és el que més l’apassiona?
Jo crec que són diferents.

La seva funció, tant com a subdelegada com a delegada, és vetllar pels interessos del territori, però el càrrec no té massa poder executori o sí?
Has d’arribar al Govern pertinent que és qui pren les decisions. La meva feina és fer arribar els projectes a la Generalitat, saber trobar l’escletxa per dir “això s’ha de pressupostar i hauria de ser una realitat”. Això ha de ser així perquè hi ha un territori i unes demandes que han d’arribar a aquells que poden fer realitat els projectes. També passa el revés, aquelles decisions de país que poden afectar el territori han d’arribar al departament corresponent. La delegació s’ofereix com a canal per fer-les arribar, d’igual forma que els directors territorials.

Hem de començar a creure’ns que som una àrea metropolitana important pel país

El delegat és el coordinador, però no ‘mana’ en els directors territorials…
Hi ha una dependència orgànica. Cada un dels directors depèn de la seva conselleria, però jo coordino, he d’estar assabentada del què passa i d’alguna forma puc ajudar en aquest engranatge. En definitiva, el delegat és la cara d’aquest govern a Tarragona.

Hi ha debat intern al Govern entre Junts i Esquerra? Hi ha enteniment o és una olla de grills?
El debat intern és necessari en un govern de coalició. Els governs monocolors s’han acabat. És obvi i lògic que hi hagi maneres diferents d’entendre les coses, per això s’ha de discutir i arribar a acords. Nosaltres vam estar molt de temps abans de tenir un pacte de Govern, però ara tenim reunions amb els delegats d’Esquerra i intentem teixir enteses. No és un tema de color polític, sinó de retorn i d’atendre a les necessitats com a Govern. El nostre objectiu és avançar pels interessos comuns de la ciutadania.

Actualment, quina és la seva gran preocupació?
En tenim de diferents. Tenim reptes a Tarragona. Hem de començar a creure’ns que som una àrea metropolitana important pel país. Hem de tenir reivindicacions en temes d’infraestructures, hem de trobar l’encaix en el servei hospitalari. No hem de dependre de tot. Hem de superar aquest model ‘xupa-xups‘ que tenim amb Barcelona. En aquest territori hi ha dos sectors molt rellevants, l’industrial i el turístic, en els quals ningú no ens ha de donar lliçons de res. Amb infraestructures com el Port de Tarragona, l’Aeroport de Reus, aquells equipaments que no depenen de la Generalitat i que ho hem de reivindicar…

Crec que en aquest territori hauríem de començar a treballar i deixar que hi hagin veus molt autoritzades. Hauríem de superar les barreres de colors i egocentrismes

Què fa falta per creure’ns-ho?
Per exemple amb els fons europeus, tenim projectes de sostenibilitat molt valuosos com la Vall de l’Hidrogen Verd. Tenim una universitat (URV) potentíssima amb referents en indústria, coneixement, formació… Una zona patrimonial brutal, l’enoturisme, la gastronomia… Assolim tots els ingredients per creure’ns-ho. Ara venen els pressupostos i hauria de ser fàcil que es tinguin en compte: Ciutat de la Justícia; ampliació del Joan XXIII i del sistema sanitari a la demarcació; l’aeroport, que necessita una estació intermodal perquè ens lliga moltíssims punts forts. Sovint ens falta força.

Creu que el problema és que tothom defensa la seva capelleta, oblidant el bé comú?
De vegades sí. Això també és una qüestió de lideratges. Crec que en aquest territori ho hauríem de començar a treballar i deixar que hi hagi veus molt autoritzades. Líders que siguin capaços d’unir els pols que comentava abans. Hauríem de superar les barreres de colors i egocentrismes.

Per exemple, s’entén que una ciutat tan turística com Tarragona no disposi d’un hotel 5 estrelles?
Això és un tema que s’ha de treballar.

Per exemple, és inexplicable, als dilluns, que quan arriba un creuer s’hagi de dir als turistes que els museus estan tancats?
Falta visió per sobre.

La Generalitat té alguna responsabilitat en tot això?
Evidentment.

Llavors què ha de fer la Generalitat per obrir els museus als dilluns?
Jo crec que aquí falta feina de coordinació, perquè alguns museus no depenen de la Generalitat. Falta pensar en col·lectiu. Hi ha una taula de creueristes que està treballant i molt bé. La pandèmia també ha fet que s’hagin aturat moltes coses, però també ha provocat el sorgiment de noves visions. Estem davant d’una crisi que ha generat i està generant noves oportunitats.

L’accident d’Iqoxe va ser un abans i un després. Tenim empreses multinacionals amb alts estàndards de seguretat, però amb això no hi ha prou

Què es pot fer amb la desconfiança que ha generat l’accident d’IQOXE en la ciutadania cap a la indústria química?
Treballar-ho. L’accident va ser un abans i un després. Tenim empreses multinacionals amb alts estàndards de seguretat, però amb això no hi ha prou. Ara també sóc la directora del Plaseqta i he comunicat a les companyies que compto amb ells davant de qualsevol incident. Ens toca desplegar aquest pla, tenir el pressupost adient per tirar-lo endavant i dur a terme una campanya de comunicació perquè la gent conegui la feina que s’està fent i els estàndards de seguretat que hi ha a nivell de l’AEQT. Hem d’evitar demonitzar el sector.

En el cas d’IQOXE es van prioritzar els beneficis de la companyia per davant de la seguretat. No creu que la Generalitat hauria de controlar molt més l’àmbit de la seguretat?
El control hi és. Aquestes empreses reconeixen que se’ls hi demana molta informació i que de vegades és la mateixa administració la que col·lapsa per entrada de documents, comportant retards en les autoritzacions. La feina hi és. A IQOXE es va donar una situació on es va trencar tots els esquemes, això pot passar i el risc zero no existeix. Ara bé, quan les sirenes sonen ens hem de confinar, i aquesta idea s’ha de comunicar i traslladar sense complexos a la població. No entro en el debat sobre si van sonar o no aquella vegada. A banda, la mort d’una persona a causa d’una placa metàl·lica que va sortir disparada cap a casa seva és un fet que no es pot explicar i no estava previst. Això farà canviar molts punts en la seguretat.

Hem de superar aquest model ‘xupa-xups‘ que tenim amb Barcelona

Tot això afecta la desconfiança de la població… oi?
És el més complicat… assolir que la ciutadania torni a confiar en l’entorn. És una feina de l’administració en la qual estem treballant amb Protecció Civil i el sector químic. Ells també han de fer els seus deures i estan disposats.

Arribarà el projecte conegut com a ‘Barcelona World’?
Hem de ser conscients que aquesta operació ja estava iniciada i que acompanya un desplegament turístic pel territori. Sé que hi ha oposició per part d’alguns grups i, per tant, s’ha de posar cura perquè un projecte tan important tingui un bon assentament.

Hi haurà diners per construir la Ciutat de la Justícia?
Estem treballant seriosament en aquest dossier. Tarragona, no sé si és l’única ciutat a nivell espanyol que no té aquests serveis d’una forma ben estructurada.

Sempre respectaré l’opinió d’un alcalde (sobre la ciutat de la justícia a la Tabacalera), però jo vull veure els números

L’alcalde de Tarragona deia que hi ha cabuda a la Tabacalera per albergar aquesta seu judicial. Hi està d’acord?
Sempre respectaré l’opinió d’un alcalde, però jo vull veure els números. Estem parlant de la capacitat, de l’obra…? Una cosa és rehabilitar un espai, i una altra, és fer un centre nou. Quan tinguem tots aquests aspectes estudiats ja en parlarem. A part, quan tinguem tot això analitzat, hem de parlar de la delegació del Govern a Tarragona, ja que també estem dispersats. Vull optimitzar els nostres recursos.

Llavors quina és la seva proposta?
Jo ara mateix no tinc proposta. Estem fent un estudi. Jo vull saber què paguem, què necessitem… A més, la covid ens ho condiciona tot amb el teletreball. Estic veient quines opcions hi ha.

No ha pensat en una zona de la ciutat?
Estem en fase d’avaluar els metres quadrats necessaris per a tots els Departaments.

Quins Departaments són?
Tots, la rèplica de la Generalitat aquí, a Tarragona. N’hi ha que estan aquí – edifici de la delegació del govern – com Presidència, Joventut, Interior… Però en tenim altres en diferents punts del municipi com Cultura. No sé quant tardaré a acabar l’estudi, però estem treballant-hi.

Creu que aquest Govern aguantarà els 4 anys o acabarà a mig mandat arran del ‘control’ de la CUP?
El compromís és que a mig mandat es faci un ‘reset‘. Avaluar el que s’ha fet i acordar cap a on continuar. El context polític és complicat i variant. A Catalunya encara estem en una situació de molta repressió amb un Parlament molt sotmès a amenaces judicials que fan perdre molta energia. En un Estat democràtic no caldria perdre energia en això.

Mai no renegaré del meu passat i molt menys del PSC

Quan parla d’Estat democràtic es refereix a Espanya?
A Espanya i en aquest moment a Catalunya.

Vostè va ser subdelegada d’un Govern socialista, què ha canviat perquè vegi i opini d’una manera diferent sobre l’Estat espanyol, quan abans el defensava a ultrança?
Jo sempre he defensat els projectes del territori a Madrid amb la convicció total i absoluta de què m’escoltaven. Mai no renegaré del meu passat i molt menys del PSC perquè jo tinc arrels socialistes declarades, però a partir del 2010 hi va haver un abans i un després. Era una essència socialista de gent que es creia realment el que estava fent i que treballava per Catalunya des del Govern d’Espanya. Després es va trencar la confiança amb Catalunya i es va produir un desencant en moltes persones que creiem en el Govern. M’ha costat molt de creure que hi podria haver un ‘parón’ a Catalunya propiciat des de Madrid, fins que vaig trobar evidències.

Creu que ara hi ha catalanofòbia a Madrid?
Ho tinc claríssim. Veiem coses que són difícils d’entendre. A mesura que he anat coneixent tot el tema econòmic, el dèficit fiscal, etc.; això no és ‘palabrería’, són números. Catalunya no té retorn malgrat ser un motor per a Espanya. Som capdavanter en exportació, en innovació… Catalunya és un país que vol estar tranquil, treballar, anar de vacances, de la seva gent, un país de serveis que està acostumat a rebre persones d’altres indrets. No anem en contra de les persones d’Espanya. Per exemple la meva àvia es va dedicar a acollir ciutadans d’Andalusia. No entenc per què s’ha produït aquesta parada a Catalunya en infraestructures. Igual que el tema judicial, que crec que ha fet canviar moltes opinions.

El suflé independentista ha minvat?
Hem de resoldre un problema polític que tenim amb l’Estat espanyol. No amb la gent d’Espanya. Han de començar a entendre que Catalunya vol una altra cosa. Com a mínim, se’ns ha d’escoltar des del punt de vista polític. No hem d’asseure a una taula de diàleg per parlar d’infraestructures, això ja ho faran els consellers.

Hi poden haver diferents opinions, però creiem que al conflicte polític s’hi ha d’anar junts, amb Esquerra, la CUP i tant de bo també amb els comuns

Però sembla que els independentistes no s’entenguin entre ells…
Nosaltres quan hem d’anar junts ho fem. El Govern independentista és un executiu de coalició que, per una banda, ha d’atendre les necessitats del país i, per l’altra, resoldre el conflicte polític, perquè fins que no ho fem, no guanyarem la sobirania per governar com creiem que ho hem de fer.

-Però per evitar aquests conflictes cal no tenir disputes internes…
Tenim un pla de govern que hem de seguir i que marca les fites amb les quals tots anem pel camí que considerem correcte. Hi poden haver diferents opinions, però creiem que al conflicte polític s’hi ha d’anar junts, amb Esquerra, la CUP i tant de bo també amb els comuns, en alguns punts. No em cansaré de repetir que tant de bo el Partit Socialista tingués una mirada més generosa cap a aquest conflicte.

No ha millorat res la situació amb Pedro Sánchez?
A mi el que em dol és el PSC, crec que han fet un pas més cap a Madrid i han perdut una mica la visió de Catalunya.

Vol dir que el PSC s’ha convertit en PSOE?
Sí, això ja fa temps que ha passat. Em dol perquè encara tinc amics socialistes i crec que podrien ser clau per a resoldre la situació. Jo no volia ser independentista, només volia poder gestionar els nostres recursos. Tant de bo això s’haguera treballat fa 15 anys.

No vol ser independentista. Ho és en aquest moment?
Clar, reivindico que fóssim una República i poguéssim gestionar els nostres recursos.

Per tant, és independentista a la força?
Ara sí. Vull deixar de ser-ho.

Vaig rebre una trucada del president Puigdemont, em vaig sentir útil i vaig tirar endavant

Sent republicana dedueixo que no li agrada el que està succeint a la Casa Reial?
Evidentment. En un país en què parlem de pobresa energètica i amb això (escàndol de la Casa Reial) no passi res… Que tinguem el Rei emèrit fora i que alguns ens parlin de fugats de la justícia en referència a persones que van tirar endavant el mandat de l’1 d’octubre… em sembla molt lamentable i em sap greu que se sostingui aquesta institució quan hi ha tantes mancances i hi ha gent que no arriba a final de mes.

Vostè se sent més de Junts o de Puigdemont?
Jo estic a Junts pel president Puigdemont. Vinc del Partit Socialista, vaig ser coherent amb el que pensava i vaig deixar la política per dedicar-me a la indústria química (directora de l’AEQT). Vaig rebre una trucada del president Puigdemont, em vaig sentir útil i vaig tirar endavant.

Creu que ha arribat a ser delegada per ser dona o per la seva trajectòria?
No. Mentre hàgim de celebrar els 8-M o de parlar dels plans d’igualtat a les empreses, vol dir que encara ho hem de treballar. No hem de deixar de fer-ho. M’agradaria pensar que no sóc delegada per ser dona.

Entrem en un àmbit molt més personal. Vostè és una persona feliç?
Què vol dir ser feliç? Sóc una persona que m’apassiona el dia a dia i intento buscar les petites coses que realment em fan feliç. Tinc una màxima que és donar a les persones de l’entorn el que a mi m’agradaria rebre. La felicitat se la dóna un mateix.

És molt ploranera?
Sóc emotiva. Alguna vegada ploro, encara que no massa. Sóc sensible amb alguns temes.

La darrera vegada que va plorar?
La meva gossa es va morir fa gairebé un mes i ha estat un drama, però ploro per moltes coses: quan veig situacions de persones i no puc fer-hi res, amb pel·lícules, l’òpera…

M’agradaria pensar que no sóc delegada per ser dona.

Per exemple quan veu gent demanant almoina…
Això em costa molt. Aquí no es veu massa gent que dorm pel carrer. Quan anava a Barcelona i en veia sí que plorava algunes vegades perquè m’afectava moltíssim.

Quin és el seu millor refugi quan les coses no surten bé?
Tinc molt bones amistats, també la meva parella que ha viscut molt de prop la meva malaltia i que a més és molt crític amb mi. Pel que fa a l’entorn, hi ha molta gent que em dóna suport. Els meus fills també són molt crítics, perquè no volien que entrés en política.

Després de passar aquesta malaltia, veu les coses d’una altra manera?
Sí. Ximpleries les mínimes, així com persones tòxiques que et trobes a la vida. Has d’intentar mantenir la teva visió sent respectat i respectant la dels altres.

Quin és el seu lema de vida?
Viure i deixar viure. Viure el moment. Has d’aprendre del passat per projectar el futur.

Hi ha algun somni que encara no hagi realitzat?
No ho sé. Tinc moltes coses al meu entorn que em fan viure somnis cada dia. Et podria parlar de viatges, però jo gaudeixo del dia a dia… Superar barreres, plantejar reptes i veure com els superes amb èxit… Les petites coses són les que et fan realment feliç.

Ximpleries les mínimes, així com persones tòxiques que et trobes a la vida

Amb quin aspecte de la seva vida es quedaria?
Sóc una persona polièdrica com tothom. Tots tenim moltes cares.

Quin és el seu pitjor defecte?
Tots tenim defectes i depenent de les persones que et miren en tens més o en tens menys. Potser de vegades vull arribar a molts llocs i al final no ho puc fer i decebo a algunes persones. I això em sap molt greu.

Vostè és tossuda?
Sóc tossuda, perseverant… Però no ho considero un defecte. Crec que és una manera de viure i de treballar.

Què és Catalunya per a vostè?
El meu país.

Quan creu que acabarà la pandèmia?
Hi ha molts dubtes encara. El món sanitari s’ha bolcat, doblant torns i treballant d’una forma que no els hi podem ni agrair. També hem de lamentar veritables drames. Ha estat molt dur i, de fet, la pandèmia crec que és un abans i un després. Hem d’aprendre d’aquesta situació que ha canviat molts aspectes de la nostra vida. De les crisis sempre en surten noves oportunitats.

PUBLICITAT







REDACCIÓ27 Novembre, 2021
Joan-Oriol6-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona travessa la seva primera mala dinàmica de la temporada. El club se situa desè amb 19 punts després d’acumular 4 partits consecutius sense conèixer la victòria. A més, la imatge que l’equip va donar en l’anterior partit a Algesires va ser preocupant. Tanmateix, el capità grana, Joan Oriol, exposa en aquesta entrevista que la plantilla vol treure’s del damunt aquesta mala ratxa demà contra l’Atlético Baleares, el líder del grup. Oriol també opina sobre les primeres parts del Nàstic i els partits fora de casa, dos aspectes negatius que el capità incideix en què han de canviar per a millor. El lateral esquerre del Nàstic afirma que aquest planter és molt extens i versàtil, però troba a faltar un jugador revulsiu i diferent. També parla del seu futur a l’entitat tarragonina. 

 

Quin és l’estat anímic de l’equip després de la derrota a Algesires?
Ara mateix és positiu. Vam marxar molt tocats del partit, però el cap ja està centrat i hem preparat els entrenaments de la millor manera possible per jugar contra l’Atlético Baleares.

Quin va ser el plantejament a Algesires?
Era el que anàvem entrenant durant tota la setmana. El míster volia que fóssim protagonistes de la pilota essent verticals i no ho vam fer. Tot el contrari. Vam veure un Nàstic que va competir molt bé, molt defensiu, però no vam passar de mig camp i no vam crear cap ocasió. Crec que és un tema interior dels jugadors, no és culpa de l’entrenador, perquè durant la setmana es va entrenar una altra cosa i no va sortir. Ja és passat i ara volem afrontar de la millor manera possible el partit de diumenge.

Com se superarà aquesta mala ratxa de 4 partits sense conèixer la victòria?
Quan passes una mala dinàmica cal guanyar. Fer-ho contra el líder a casa ens donaria un plus de motivació i faria que l’equip es tornés a sentir important. Som un molt bon conjunt i la gent no ha de deixar de creure en nosaltres. Ens reforçaria guanyar aquest cap de setmana.

Per què creu que li costa tant al Nàstic guanyar fora de casa?
No t’ho sabria dir. Fora de casa veiem un altre Nàstic. Esperem mostrar una altra cara en el pròxim partit lluny del Nou Estadi. Ho derivaria més a faltes de concentració i petits errors individuals.

I què passa a les primeres parts?
A vegades sembla que l’equip necessita un toc d’atenció per reaccionar. Sempre ens costa entrar al partit i una vegada ens han fet un ensurt o un gol és quan reaccionem. Això ho hem de controlar perquè és molt difícil anar a remolc i sobreposar-te a les adversitats. Queda un món i és veritat que hem de guanyar, però tranquil·litat i que la gent confiï en aquest club igual que ho faig jo com a capità. Crec que aquest Nàstic estarà a dalt entre els 5 primers.

Com valores la qualitat d’aquesta plantilla en relació amb l’any passat?
Crec que en aquesta plantilla hi ha més possibilitats, un planter molt més extens amb més jugadors… Com a persona que porta molts anys en aquest món i en moltes plantilles, podria dir que ens falta un jugador revulsiu, diferent, com era el cas de Roger Brugué l’any passat. Però després tenim una gran plantilla, grans jugadors, versatilitat… Ens ho hem de creure.

És un jugador que sovint puja a l’atac, té desbordament, però a vegades el veiem no sumar-se a l’aspecte ofensiu en tot el partit. És un tema de sensacions o de plantejament?
Són sensacions. Jo també em considero un jugador ofensiu a qui li agrada desplegar-se, però a vegades i per circumstàncies del partit, t’adones que potser no toca pujar, o no et surt o veus que l’equip no s’està trobant còmode dins del camp a l’hora de circular. Quan et sotmeten tant i estàs defensant és un desgast i després costa molt més prolongar-se en atac. A Algesires no vam descansar amb pilota, eren moltes transicions i era difícil llançar-te a l’atac. Vaig fer 10,2 km i vaig estar tot el partit defensant. Són sensacions.

Quina és la fortalesa més gran d’aquest equip?
Som una pinya on hi ha molta il·lusió, gent amb ganes de millorar i d’arribar al món professional, molta ambició. També hi ha una solidesa defensiva en la qual tothom està compromès. Ara falta que tots aportem més en atac i amb pilota. Ens està costant moltíssim, però a poc a poc hem d’anar millorant aquests aspectes. La solidaritat, la companyonia i la il·lusió són els adjectius que defineixen aquesta plantilla.

I la debilitat més gran?
Espero que no hi hagi debilitats. Són moments difícils i crec que la gent ha de treure aquell caràcter per superar les adversitats i trobar la victòria. Espero que ningú tingui la pressió i l’exigència que té jugar amb un club com aquest. Estem davant del millor club de la 1a RFEF. Espero que els jugadors no interioritzin massa aquesta pressió i que tot sigui fluid al camp. Espero que mentalment siguem capaços de sortir d’aquesta petita mala ratxa.

Fins quan estaries al Nàstic?
Jo estic a disposició del club. Estic molt a gust i em trobo a la meva segona joventut. Estaria encantat de seguir aquí fins que el cos em digués “prou”, però no m’arrossegaré per un camp de futbol. Vull marxar i que diguin que ho vaig fer de la millor manera possible. Encantat de seguir al Nàstic els anys que el club vulgui.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ26 Novembre, 2021
quico3-e1637920520980.jpg

Quico Sallés rebrà aquest divendres a la tarda a Tarragona el Premi Nacional de Comunicació 2021. El periodista d’El Món i col·laborador de FAQS de TV3 ha ‘seduït’ el jurat per la seva manera amena i planera d’informar, sobretot, temes policials i judicials. Quico Sallés, en una entrevista ha concedit una entrevista a larepublicacheca.cat i considera que no és mereixedor d’aquest reconeixement. Tot i així, entén que és un com prendre’s un Red Bull per continuar dedicant-se a la professió que l’apassiona. Als nous periodistes aconsella que s’aixequin una hora abans que la majoria de la gent i que se’n vagin a dormir una hora més tard que tothom.

Felicitats per avançat. Què representa per a tu ser el guanyador del Premi Nacional de Comunicació Tarragona 2021?
Moltes, moltes gràcies. Encara estic aclaparat, sobtat, sorprès, i molt, molt, molt honorat. Per descomptat, agraït. Per a mi, representa un guardó excepcional, que els companys et valorin la teva feina, és això excepcional. Em sento molt, molt afalagat i, et confesso que crec que és una mica injust. Hi ha centenars de companys que se’l mereixen. Però, l’agafo en representació de tots, de tots aquells que passem fred fent guàrdies i hem desenvolupat un olfacte precís per trobar endolls.

Els guardons són una empenta per continuar, oi?
Per descomptat. És “dinamita pa los pollos” que diuen al meu poble. Un autèntic Red Bull per a continuar fent feina.

Què el millor i el pitjor de la nostra professió?
El millor: que coneixem fets i gent. I el pitjor: que coneixem fets i gent! Enteneu-me, vull dir que informem de desgràcies i també d’esdeveniments poc habituals, històrics i curiosos.

Com veus el sector del periodisme?
Viu. El veig molt viu, molt crític amb si mateix i precaritzat. Però el periodisme digital, els mecanismes per arribar a la informació han ajudat a fer millor el periodisme, el periodista i el consumidor d’informació.

Ha canviat alguna cosa amb la pandèmia?
Hi ha aspectes que sí, per exemple, facilitar la feina telemàtica. Ara molts l’han descobert, però n’hi ha uns quants, com nosaltres, que fa anys que a la redacció només hi anem quan els jefes ens volen renyar! Teletreballem des de qualsevol indret des de sempre, ara aquesta pràctica s’ha estès.

La investigació periodística està en perill? La immediatesa complica el periodisme més reflexiu?
Jo crec que és com sempre. Però hi ha més oferta i més maneres d’obtenir informació i transmetre-la. El mercat de la informació necessita de tot: immediatesa, reflexió, reportatge, entrevista, flash i continuïtat. Hi ha d’haver de tot. Hi ha mecanismes i recursos per fer-ho. A YouTube podem penjar-hi un documental i també podem fer un live amb una notícia en directe. Tot és compatible i tot té el seu moment i el seu públic.

Com veus el panorama que es trobaran els nous diplomats en periodisme?
Animat, queden moltes coses per explicar, per entendre i per descobrir. I sempre, sempre, passen coses.

Quin consell els hi donaries?
Que s’aixequin una hora abans que els altres i vagin a dormir una hora més tard que tothom.

PUBLICITAT









RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter