Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa
Pla tancat de la part frontal de l'avioneta del CESDA encastada sobre un camp de vinyes de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès, el 19 d'abril del 2021. (Horitzontal)

REDACCIÓ7 Abril, 2021
Foto.1-rotated-e1617619443734.jpg

En plena pandèmia, cap sector es queda indiferent als successos que es donen. Contagis, confinaments, però per sobre de tot: restriccions.

 Un dels àmbits econòmics catalans que pitjor ho ha passat amb les mesures per frenar la covid-19 ha estat el del comerç petit i mitjà, també conegut com a comerç de proximitat. Durant els darrers mesos, l’aforament limitat, així com el tancament obligatori del comerç no essencial els caps setmana ha posat en una situació complicada a molts negocis. Afortunadament pel sector, la darrera mesura esmentada ja ha estat aixecada. Per tal de saber l’opinió i la situació exacta de la petita i mitjana empresa de Catalunya, entrevistem al president de la Petita I Mitjana Empresa de Comerç (PIMEComerç) a Tarragona i província, Florenci Nieto. Es tracta de la patronal amb més socis del sector al territori.

 

Bon dia…
Bon dia. Abans de respondre a les preguntes, m’agradaria, si m’ho permets, començar explicant els grans valors que ens aporta el comerç de proximitat.

Som-hi…
L’enorme qualitat, varietat de productes, bons preus, vida, color, lluminositat, alegria i seguretat als nostres carrers, que els omple d’ambient social. És el principal impulsor de l’economia circular en les nostres poblacions, que genera tanta riquesa. Crea milers de llocs de feina. Forma part del nostre llegat històric, amb una definida i envejada manera de ser i manera de fer.

Quina és la situació actual del petit comerç?
La situació actual del petit comerç és delicada, feble, molt castigat injustament, assenyalat pels polítics com si fos juntament amb restauració i hostaleria els culpables de l’increment dels contagis de la covid-19. El gran centre de moltes promeses incomplertes per part del Govern d’Espanya. Però amb ganes de sortir d’aquesta situació, il·lusió, compromís i amb moltes ganes.

Quins seran els futurs reptes del sector?
Lluitar durament per poder mantenir les portes obertes, tindran tot el suport de PIMEComerç. Fer front als pagaments de totes les despeses que ara tenen, pagament dels diferents crèdits que han hagut de demanar, línies ICOICF, o convencionals de la banca. S’han de reinventar cada dia per tal d’arribar a tota la ciutadania per tal d’aconseguir la complicitat, sensibilitat i responsabilitat com sempre ha demostrat tenir i ofert el comerç de proximitat. Apostar molt més per la presència en xarxes i fer realitat la venda en línia, per tal que sigui un punt de venda important en el dia a dia. Participar en la nova llei dels APEUs (Àrees de Promoció Econòmiques Urbanes). Treballarem conjuntament amb Ajuntaments i Generalitat de Catalunya per tal d’aconseguir l’excel·lència i un comerç digne del segle XXI.

Falta comunicació amb les administracions públiques?
No, perquè nosaltres, PIMEComerç, som la patronal del comerç i ja posem la nostra veu, de manera insistent i diàriament, però el que sí fa falta són compromisos reals, valents i solucions immediates. No podem seguir esperant les promeses polítiques fins a què arribi el transatlàntic enmig d’aquest gran oceà de problemes i incerteses, quan el que volem realment és que arribin els zodíacs ja, perquè són les que salvaran les vides, tal com va dir el nostre president Antoni Cañete.

Quins errors -sota el seu parer- s’estarien cometent amb les restriccions?
El passat dimecres, 10 de març, vam anunciar des de la nostra seu a Tarragona, juntament amb els presidents d’associacions de comerciants representatives del territori, la intenció real d’obrir els caps de setmanal el comerç de proximitat començant aquell cap de setmana, dies 13 i 14 com a acte reivindicatiu de protesta contundent a tota Catalunya, com també ja havia fet la setmana anterior la Xarxaport de Cambrils. Una protesta contundent mostrant la indignació i rebuig per les restriccions injustes i abusives, però afortunadament aquell mateix dijous, el PROCICAT primer i el Govern en funcions de la Generalitat de Catalunya després van anunciar l’aixecament de les mesures restrictives el dilluns.

El Govern no ha actuat amb rigor ni responsabilitat i no ha mostrat mai sensibilitat, saber fer i donar pals de cec. No ha demostrat fins ara tenir un control de la situació. Està destruint riquesa productiva empresarial.

Tenint en compte les previsions epidemiològiques, quines alternatives a les restriccions actuals proposa?
Creació d’una taula de diàleg i actuació, constituïda com a mínims per personal mèdic especialitzat en epidemiologia, Agents socials, cossos i forces de seguretat i Govern. Canviar el missatge que arriba a la ciutadania, ja que amb els confinaments imposats fins ara, creen confusió, que pensen que les restriccions són aplicades pel nombre de contagis que provoca el comerç, la restauració i l’hostaleria, quan això és rotundament fals. Vigilància a la ciutadania per part dels agents policials perquè tothom sense excepció compleixi amb les normes sanitàries i si és necessari amb imposició de sancions, però que es paguin.

Mesures ajustades a la necessitat que es visqui en cada moment amb més sensibilitat.

Hi ha hagut o hi ha greuges comparatius entre el comerç de proximitat i el gran? En pot posar exemples?
Que a PIMEComerç tinguem constància, donaré alguns exemples viscuts: Hem contribuït al tancament de més d’un gran comerç de venda de material esportiu amb presència a tota Catalunya, que treballaven com si tot això no anés amb ells.

Tenim la Seguretat, que més d’una gran superfície, atén als seus clients com si fossin a recollir les compres que han passat prèviament en línia, que realment no han fet i el que fan és omplir i preparar amb ells la comanda com si fos així i ho venen. Hi ha altres, encara que tinguin les tires en els centres per impedir l’accés als clients, quan han entrat a comprar alguna cosa permesa, com alimentació, han demanat el que els interessa i ho han venut, mentre que el comerç petit no essencial, senzillament, ha estat tancat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Abril, 2021
merce__Martorell.jpg

Espanya viu aquest any una Setmana Santa atípica. De fet, aquesta edició probablement es recordarà com “la de la pandèmia”. I és que molts dels actes tradicionals i multitudinaris no es podran dur a terme. Tanmateix, tornaran molts dels esdeveniments i celebracions que no es van poder realitzar el 2020. Per tant, moltes incògnites respecte a aquesta Setmana Santa, una celebració que aglutina a molts fidels cristians i que enguany s’haurà d’organitzar d’una forma ben diferent. Per respondre a alguns d’aquests dubtes parlem amb Ma. Mercè Martorell, delegada a Tarragona de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.

 

Què representa per vostè la Setmana Santa?

Per mi la Setmana Santa, és el període de l’any que em resulta més entranyable i que més m’agrada. Possiblement és perquè la meva família des de sempre ha estat vinculada al Gremi de Pagesos: els meus avis i besavis, acompanyaven la venerada imatge del Sant Sepulcre, i el meu pare i oncles, l’antiga imatge de la Pietat, destruïda durant la Guerra Civil, de la que la meva àvia es va encarregar durant molts anys de rentar, planxar i emmidonar el llençol. Aquests són vincles que fan que per mi sigui molt important poder acompanyar la imatge del Sant Sepulcre, tant el Divendres de Dolor en el Via Crucis, com el Divendres Sant a la Processó, i també poder participar, en els actes organitzats per la resta d’entitats de Setmana Santa i per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST).

Quina és la sensació d’aquesta Setmana Santa? Mantindrà la seva essència?

Sens dubte és i serà una Setmana Santa molt diferent, però tenint en compte que a causa de la pandèmia, l’any passat sols es varen poder seguir les celebracions litúrgiques virtualment, i no es va poder celebrar cap acte de manera presencial, la sensació és que aquest any, malgrat que les restriccions d’aforament i les mesures de sanitàries hem pogut tornar a participar i a gaudir dels actes, ja sigui presencial o amb un sistema mixt presencial-virtual.

Si, que crec que es mantindrà l’essència, de fet, el no haver pogut fer actes l’any passat, els actes tan litúrgics com els organitzats per les Confraries, Associacions, Germandats i Gremis de Setmana Santa, així com per l’AASST, s’estan gaudint, d’una manera molt especial, amb moltes ganes. Per altra part al fer actes d’una manera diferent, també ens ha permès i ens permetrà, una altra visió de cada una de les celebracions tradicionals. Aquesta Setmana Santa es recordarà molt probablement com la de la pandèmia, però és important l’esforç que s’ha fet per salvar el major numero possible d’actes, presentacions d’Opuscle, etc.

Hi ha menys participació?

Penso que no, crec que hi ha una bona participació, però hem de tenir en compte que cada un dels actes s’han de fer seguint les normes sanitàries, tant respecte als aforaments, com les distàncies de seguretat, però malgrat tot, els actes estan tenint una bona participació.

Vostè com hagués organitzat la celebració d’aquest any?

Tal com s’ha organitzat, ja que des de les entitats de Setmana Santa, i des de l’AASST, s’ha fet un gran esforç, a l’hora de buscar alternatives i posar en marxa iniciatives, per visibilitzar la Setmana Santa als carrers de la ciutat, malgrat que no puguin sortir els passos, ni es puguin celebrar els Via Crucis ni les Processons. De la mateixa manera l’acolliment dels fidels, que han fet les diferents esglésies i parròquies, i de manera molt especial la Catedral, i el Capitol Catedralici, ha permès fer molts actes, que sense la seva total disposició no haguessin estat possibles, en la situació actual.

Ha estat fàcil plantejar alternatives als actes tradicionals?

Això ho haurien de contestar les persones que s’han ocupat de l’organització de les diferents activitats, però crec que han hagut d’esmerçar una gran dosi d’imaginació i de treball, per fer que l’essència dels actes no es perdés, malgrat canviar de manera radical, la manera tradicional de portar-los a terme.

Per la nostra part com a Delegació de Tarragona de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, hem fet moltes activitats virtuals, i d’altres presencials, tant per difondre l’Obra Social de l’Orde a Terra Santa, com també i a través del Via Crucis virtual per la Vía Dolorosa de Jerusalem, hem intentat apropar als  participants, amb la Terra Santa, i la Passió de Jesús, recorrent els llocs pels quals ell va passar camí de la Creu. Per altra part també mantindrem els nostres actes de Pasqua, tant respecte a la tradicional Conferència com al Concert Pasqual.

Les administracions públiques han posat bastons a les rodes?

No ho crec pas, penso que tot al contrari, però s’han de tenir en compte que les Administracions Públiques, són els responsables, de vetllar per la seguretat de tots, i de que els protocols sanitaris es compleixin.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Abril, 2021
IMG_0702-1280x1920.jpg

La Setmana Santa travessa moments inèdits. Amb una pandèmia pel mig i molts actes a organitzar, la fe dels espanyols i en aquest cas dels tarragonins sense dubte s’ha posat a prova.  De fet, aquesta celebració tornarà aquesT 2021 després que l’any anterior s’hagués de suspendre. Per tant, hi ha moltes expectatives posades en aquesta edició. La comunitat gitana tarragonina té representació dins d’aquesta Setmana Santa. Per esbrinar com se senten davant d’aquesta prova de fe amb l’arribada del coronavirus, parlem amb el president de la Germandat del Sant Crist dels Gitanos de la Parròquia de la Santíssima Trinitat, Lluís Gutiérrez Reyes.

 

Quin és el corrent de la seva fe cristiana?
El nostre corrent de fe cristiana és la catòlica, apostòlica i romana. Som conscients que molta de la comunitat gitana és “del Culto“, però nosaltres els Gitanos de la Germandat som de l’església.

Què representa per a vostè, com a gitano, la Setmana Santa?
La Setmana Santa és la fe i la tradició de tota la vida que els nostres avantpassats ens han ensenyat de petitets. I com a gitanos i tarragonins de tota la vida, sempre hem participat en la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Hi ha documents a la Sang que reflecteixen que ja fa segles els gitanos portàvem el Sant Ecce Homo i més recentment alguns gitanos de Tarragona vam portar molts anys el Jesús de Natzarè o altres Misteris de la ciutat.

Va ser el 2014, quan jo mateix conjuntament amb mossèn Queraltó i altres membres de la comunitat gitana, vam iniciar el Projecte de Germandat dels Gitanos a la Parròquia de la Santíssima Trinitat. Val a dir, que la Germandat està oberta a tothom, no només a la comunitat gitana, de fet actualment hi ha més membres no gitanos que gitanos.

Quin és el tret característic de la seva confraria? Allò que la diferencia de la resta…
Cada any, durant el nostre Viacrucis cantem lloances gitanes al Sant Crist.

Quina és la sensació d’aquesta Setmana Santa entre la seva confraria? Mantindrà la seva essència?
Tristesa, però agraïts a Déu de poder fer més actes que l’any passat i poder retrobar-nos a la Parròquia.

Hi ha menys participació?
Si, s’ha notat molt la baixada de gent, ja que tenen por de contagiar-se.

Vostè com hagués organitzat la celebració d’aquest any?
Tal com s’ha fet, s’ha fet molt bé, respectant les mesures, sempre en llocs acotats on poder controlar aforaments.

Ha estat fàcil plantejar alternatives als actes tradicionals?
Nosaltres com a Germandat estem molt Contents perquè hem estrenat un nou Faldó pel Sant Crist el passat dijous durant el nostre Viacrucis i Divendres Sant a la 13:00h celebrarem la primera “Hora dels Gitanos” a la Parròquia. Després, durant tot el dia es podrà venerar el Sant Crist i posar-li flors o una espelma. També estem molt contents, ja que és el primer any que participem com a membres de ple dret de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (l’AASST), en els actes organitzats per la pròpia AASST i per la resta de Confraries, Congregacions i Germandats.

D’altra banda, tots els companys de l’AASST han proposat idees, com les lones als balcons, actes en línia, aparadors tematitzats a les botigues, maniquins amb les vestes i fotografies als mercats, entre d’altres, que han fet que els tarragonins puguem viure la Setmana Santa
molt present als carrers de la Ciutat.

Les administracions públiques han posat bastons a les rodes?
No. Lògicament, sempre ens han demanat que els nostres actes
respectessin les mesures Covid i del PROCICAT.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Abril, 2021
Raül-Font-Qüer4-1280x960.jpg

El sector primari, aquell que cada cop queda més lluny del pensament d’una societat cosmopolita. La pagesia, viu moments molt incerts. La despoblació rural és un fet contrastat que deixa al sector en una posició d’abandonament. 

Catalunya només recorda els pagesos quan ve un temporal que destrossa les collites, però no quan un està menjant fruita o hortalisses del territori. Per davant, molts reptes, ja que la necessitat d’assolir més sostenibilitat no deixa a ningú indiferent. Amb aquest context preocupant i de canvi, avui parlem amb Raül Font-Qüer, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç de Tarragona. A banda, també és biòleg, advocat, enginyer tècnic agrícola i farmacèutic. Tota una eminència en la matèria, havent estat director i catedràtic a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.

 

En quina situació es troba el sector de la pagesia?
En aquests moments representa un 1,5% del valor afegit brut de l’economia catalana, mentre que a la resta de l’Estat representa el 3,1% i a la Unió europea un 1,7%. Això no obstant, Catalunya disposa d’una indústria agroalimentària molt potent que compensa, en part, aquesta situació. Alhora, la ramaderia té el doble de pes econòmic que l’agricultura pròpiament dita.

Com està afectant la pandèmia en aquest sector?
Crec que amb la manca de subministraments de productes de primera necessitat farmacèutica: EPI, vacunes, algunes molècules de principis actius… tots hem pres consciència que ens cal recuperar una determinada autarquia en tot allò que fa referència a la producció d’aquests productes estratègics, però també en productes de primera necessitat com els alimentaris, sobretot pensant en possibles noves crisis mundials que puguin afectar el subministrament d’aliments. La UE no ha estat capaç de liderar aquesta crisi i ha de prendre consciència que cal reforçar el sector primari intern. Dependre d’altres països ens ha demostrat que no és una bona opció, perquè cadascú ha anat a la seva: cadascú ha llaurat per a ell. Cal reforçar, potenciar i protegir el nostre sector primari de cara al futur.

Quines són les grans reivindicacions dels pagesos?
Invertir el procés d’envelliment dels agricultors. Cal que s’incorporin agricultors joves al camp. Eliminar els grans distribuïdors i intermediaris de la cadena alimentària, ja que encareixen el preu que arriba al consumidor, però escanya als pagesos reduint els seus marges, ja que aquests estan molt atomitzats i no tenen capacitat de negociació. Fer arribar al consumidor la idea del producte quilòmetre zero, de proximitat i compra directa al pagès. Revertir el desequilibri territorial que presenta el perill de despoblament del camp.

Les administracions són sensibles a aquestes necessitats?
En teoria si, però les grans masses de votants es concentren a les grans àrees metropolitanes del país i ja se sap que el polític només pensa a curt termini, a conseqüència del sistema electoral. El dia a dia els impossibilita fer plantejaments a mitjà i llarg termini.

Per on passa la solució?
Abaixada dels impostos, a través de l’IBI, transmissions patrimonials, via mòduls i amb subvencions directes que ens ajudin a reequilibrar el territori. Si no es frena el despoblament rural, encara s’agreujarà més el problema de les grans ciutats. Creació d’una Conselleria de Món Rural que disposi de les competències de Medi Natural, Biodiversitat, Ramaderia, Pesca, Boscos i Aigua, afegint-hi, i això és important, una àrea d’Urbanisme en el Món Rural. Les mesures genèriques urbanístiques per a Tarragona ciutat no són vàlides al Priorat, per exemple.

Sou un sector que necessita el suport governamental. El trobeu a Catalunya?
En el discurs teòric sí, però costa que les inversions, per exemple en infraestructures de reg, siguin àgils. Durant els darrers anys, les polítiques territorials sectorials, s’han anat centralitzant més, i s’ha perdut capacitat de govern des del mateix territori. No només s’han centralitzat les decisions agràries “sensu stricto”, sinó en d’altres d’organització administrativa general: carreteres, infraestructures, sanitàries…

Com serà la pagesia del futur, tenint en compte que els joves es dediquen a altres carreres…?
No sé com serà, perquè no tinc prou clar que hi hagi autèntica voluntat política de redreçament. Però sí que n’estic segur que un possible model a seguir és el marcat des de la universitat de Wageningen a Holanda. Gràcies en part al seu treball, ara els Països Baixos són el referent número 1 mundial pel que fa a producció agrària. Un model universitari dirigit pel mateix sector sense estructures funcionarials encarcarades. També tinc clar que cal potenciar i dotar encara més els centres educatius de secundària com ara l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, que va ser pioner en la formació en noves tecnologies per als joves del sector.

La pagesia té en compte la sostenibilitat de cara al futur?
Tenim una greu amenaça: el canvi climàtic, que es manifestarà en pèrdua de biodiversitat, grans incendis forestals, baixada de rendiment en les collites, noves plagues i malalties en els vegetals cultivats… La pagesia és la primera interessada en aquesta nova sostenibilitat.

Els preus dels productes sempre són motiu de polèmica. Com se soluciona? Per què sempre surten perdent els productors?
Cada cop més dominen les grans distribuïdores i comercialitzadores, que són les que obtenen grans beneficis, el pagès està dispersat en una miríada que impossibilita que es faci fort en les negociacions. La solució és prioritzar tots plegats la compra de quilòmetre zero.

Hi ha competència deslleial per part de les grans superfícies?
Rotundament sí. A més, comercialitzant productes que han sofert un transport molt costós, des de països llunyans, que ha contribuït a contaminar el medi ambient.

Europa té en compte la pagesia o ara és més rendible la tecnologia?
Europa ha de ser reformulada. La pandèmia ens ha ensenyat que hem de tenir una certa autarquia en determinats productes estratègics, i els alimentaris ho són i molt!

Què cal per ser un bon pagès?
El mateix que cal per a qualsevol professió, però assumint que les jornades laborals no les marca un cronòmetre, sinó el cicle de la natura i de la vida. Cal estar disposat a acceptar que no hi ha un horari fixe. També s’ha de tenir un amor i estimació per la natura i el medi i una gran predisposició d’adaptabilitat als canvis. En definitiva, amb gran capacitat de patiment.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Abril, 2021
Capturas-entrevistas-occidente-19-1280x720.png

No todos los días Tarragona puede sentirse orgullosa al ver como una película rodada en la ciudad se estrena a nivel nacional, pero durante estas semanas pasadas, fue el caso. Y todavía hay más, pues el film se rodó bajo la dirección de un tarraconense, Jorge Acebo. Más orgullo aun para una tierra que siempre saca pecho de sus logros, aunque a su vez seamos muy críticos. Así pues, España entera pudo ser testigo de ‘Occidente’, una pieza audiovisual que invita constantemente a la reflexión. Prueba de ello es la sociedad industrial y fría que se retrata en la película. Una sociedad enjaulada dentro de un escenario bien conocido por todos los tarraconenses: las petroquímicas. Luces, cámara y acción, hoy entrevistamos al director de ‘Occidente’.

 

¿Por qué escogió Tarragona como uno de sus escenarios?

Por dos motivos. El primero porque pienso que solo se puede filmar en espacios que conoces. La construcción de un guion está para mi íntimamente ligada al espacio. Como sabíamos que apenas contaríamos con un presupuesto, ya estaba en la propia idea original el filmar en espacios conocidos. Es una razón económica plenamente. Pero no es suficiente. Hay un componente emocional, y creativo. Son lugares que me gustan, en los que tengo algún tipo de experiencia vital, que despiertan mi interés por filmar en ellos.

Teniendo en cuenta la multitud de planos del complejo industrial químico que se pueden ver en ‘Occidente’, ¿Qué significado tiene este para usted?

Mi padre trabajó toda la vida en ellas. Yo también he trabajado. He vivido en Torreforta media vida, por tanto, rodeado de químicas. Forman parte de mi vida. Pero por otro lado, en la película, juegan un papel también simbólico, imaginario mejor. Es la imagen, el marco de ‘Occidente’, la industrialización. Pero también son totalmente plásticas desde el punto de vista estético, nos seducen en cierto modo, las luces, los ruidos que emiten, como un leviatán a punto de despertarse.

Extrapolando la pregunta, ¿Qué representa para usted dirigir una película rodada en gran parte en su ciudad?

Como he explicado lo importante son los espacios, el tema, los planos que haces, etc. Si es mi ciudad o la de otro me da un poco igual. Aquí el caso, es que Tarragona tiene unos espacios industriales extraordinarios. Veo belleza en el hierro, en estructuras casi espaciales. Insistí que tenía que rodar en Tarragona por este motivo. Exclusivamente. Quien ponga en el centro su ombligo, y no su obra, está perdido en mi opinión. Y volvería rodar de nuevo, sigue habiendo espacios que me atraen, y espero poder hacerlo.

¿Cómo surgió la idea de ‘Occidente’?

Parte de una idea fugaz, que existía en mí, y que ha cristalizado con el tiempo. Básicamente, me siento pertenecer a una civilización, a una idea de civilización, un espejismo casi, que ha desaparecido. Siento un enorme pesimismo ante los derroteros de mi cultura, la occidental. Y ‘Occidente’ es una puesta en escena de ese pesimismo. No es una película común. Es una búsqueda, imperfecta, de cómo decir aquello en lo que crees. Así, se dirige a un espectador crítico, exigente, que busque en el cine un espacio también para la reflexión. Es decir, un espectador que ya casi tampoco existe.

¿La pandemia ha trastocado de alguna manera el desarrollo de la pieza?

Rodamos la película en 2017. Hemos tardado 3 años en acabarla. Es una película auténticamente independiente, sin subvenciones cinematográficas, sin apoyos de televisiones. Para nosotros, siempre es igual, haya o no pandemia. Todo va en contra, o todo a favor, según el humor del día que tengas. Sí, creo que la pandemia nos ha permitido estrenar, cosa que puede sonar extraña, pues las salas vacías de sus productos habituales han permitido la entrada de producciones más arriesgadas. En condiciones normales creo que hubiera sido imposible. Y creo que en breve, esa ventana, se volverá a cerrar y seguiremos igual que antes, sin opciones o alternativas. El ser humano es como ese burro que camina detrás de la zanahoria. Da igual lo que suceda. Que nadie se haga ilusiones.

¿Cree que un mundo como el de su film es posible?

Fotograma de ‘Occidente’

El mundo de ‘Occidente’ funciona como metáfora, símbolo, y no como realidad espacial o temporal. Por tanto, ese mundo, para mí, ya está aquí, incluso ha sucedido. Es lo que creo. Aquello que produce la película en el espectador avezado, que entra en las reflexiones que propone, ya ha sucedido. Creo que el cénit de la civilización en la que se enmarca la película se produjo probablemente hace 2500 años, igual un poco antes. Ahora solo queda el estertor. El ruido es atroz en nuestros tiempos. Pero es el ruido que produce la muerte.

¿Occidente es solo el principio? ¿Qué retos le esperan después del estreno de su ópera prima?

Rodar es la única opción posible. No necesariamente un proyecto de esta radicalidad, pero sí con idénticos temas. He encontrado lo que quiero decir, sobre aquello que quiero reflexionar, al hacer ‘Occidente’. Un autor se identifica por sus temas, no por sus formas. Antes creía lo contrario. Hay que buscar para encontrar nuevos caminos. Quiero seguir buscando, a pesar de que no encuentre jamás respuestas. Filmar es un acto vital, y emocionante. Filmar un buen plano, donde todo encaja, es un acto sagrado y un acto de celebración. Un acontecimiento.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Abril, 2021
elvira-ferrando-e1617303599122.jpg

La presidenta de la Germandat Ecce Homo, Elvira Ferrando, ens explica com se celebra una Setmana Santa en temps de pandèmia. L’enginy és un dels protagonistes de les activitats preparades per enguany. Per driblar les restriccions sanitàries i apropar-se dels ciutadans, s’ha potenciat els actes en format digital. De totes maneres, recomanen que es visqui aquesta Setmana Santa “molt interiorment”, amb fe i amb molta esperança.

 

Com se celebra una Setmana Santa en temps de pandèmia?
Amb enyorança.  Però la viurem amb fe, interiorització i intentant buscar nous formats virtuals i visuals per arribar a tots els nostres soci i sòcies i compartir plegats aquesta segona Setmana Santa Diferent.

Què farà la Germandat que vostè presideix per celebrar aquesta Setmana Santa?
Ens hem reinventat, igual que altres col·lectius culturals, per mantenir d’una manera diferent, el caliu i la proximitat amb els nostres associats. Hem fet una aposta clara per les xarxes i els formats digitals, evitant fer actes presencials en espais tancats. Per exemple, la presentació de l’opuscle del 2020 (que vam haver d’anul·lar l’any passat) es va fer en format digital. A l’aire lliure, a les Voltes del Circ i Pretori, el nostre presentador el Doctor Joaquim Ruiz de Arbulo, Catedràtic d’Arqueologia i Director d’Història i d’Història de l’Art, també va donar un caire molt nou, tarragoní i un format àgil i participatiu en les visualitzacions en xarxes. Ha tingut molt bona acollida, i crec que potser formats d’aquest tipus han arribat per a quedar-se. I veurem una acció nova i conjunta amb la resta d’entitats que conformen l’AASS (Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona): la mostra fotogràfica dels passos de la Processó de Divendres Sant per les façanes de Tarragona. La imatge del nostre Pas l’Ecce-Homo al del Pla de la Seu, llueix espectacular, igual que totes les que s’hi han distribuït per la ciutat.

La Germandat organitza del Via Crucis del Loreto, un dels més participatius, com es viurà aquest any?
Aquest any es celebren els 40 anys de la celebració del Via Crucis al Loreto. Un Via Crucis on no hi ha espectadors i tothom hi participa. Silenci i pregaria acompanyen al Sant Crist pel vell camí la matinada de Divendres Sant. Aquest any tampoc serà possible. Però hem volgut sumar una fotografia al Santuari del Loreto, amb un QR que permetrà als fidels i visitants connectar amb el muntatge que es va fer l’any passat en època de confinament, i que farà reviure el sentiment i pregària de la matinada de Divendres Sant.

Com va sorgir la idea del retallable del Pas i de la Banda?
El 2018 per celebrar el 150è aniversari, en Joaquim Nolla Sole, vocal de la Junta directiva i portant va crear el retallable del Pas. Aquest any hem presentat el retallable de la Banda de Timbals i Sacs de Gemecs, i  que pot esdevenir perfectament un col·leccionable.

Els creients entenen que no es pot celebrar una Setmana Santa allunyada de la tradició religiosa. Està d’acord?
Efectivament. La Setmana Santa rememora la celebració dels fets de la Passió de Crist i aquest és el seu origen, religiós. Val a dir que també són religiosos altres celebracions populars com són Sant Magí o Santa Tecla i que també vivim molt intensament els tarragonins i tarragonines. Però m’agrada sempre recorda, que la Setmana Santa suma a la fe i a la religiositat,  cultura, tradició, música, família, cohesió social, solidaritat, tarragonisme…

El coronavirus afecta en la preparació dels actes?
Aquesta terrible pandèmia ens ha capgirat la vida. I ho ha fet en tots els àmbits, personal i social. Per desgràcia amb la pèrdua de moltes vides, persones malaltes per la Covid-19, el personal mèdic amb un sobreesforç mai vist en les últimes dècades. (als qui des d’aquí i en nom propi i de la Germandat volia agrair la seva tasca, igual que a tots els col·lectius i persones que tenen cura de nosaltres).

Com se celebren les processons quan cal mantenir les restriccions sanitàries?
De fet s’han suspès totes les desfilades i processons seguin les normes Procicat. Però s’han pogut celebrar via-Crucis de format reduït en l’interior esglésies, mantenim sempre les distàncies de seguretat i els aforaments permesos.

En què es diferencia la vostra Germandat de les altres?
Cada Confraria, Gremi, Associació, Congregació o Germandat té el seu propi tarannà. Potser, de la Germandat del Sant Ecce Homo, destacaria l’aposta que com a Presidenta des de fa 10 anys he potenciat per tal d’integrar a joves a la Junta Directiva, i per una  paritat real, de 14 membres , 7 som dones i 6 menors de 35 anys. Cal donar pas al jovent, estar al seu costat i treballar plegats per tenir garantit el futur de la Germandat i de la Setmana Santa tarragonina.

Hi ha rivalitat entre Confraries? Això és positiu?
No m’agrada la paraula rivalitat en una entitat de caràcter religiós. Millor parlar de tarannà diferent de cada una de les confraries, germandats, associacions i gremis. Podem parlar de ganes de fer les coses millor, de ser proactius, d’aprendre dels encerts i dels errors, de sumar, d’estar oberts a canvis i de millorar plegats aquesta magnífica Setmana Santa Tarragonina.

Ecce Homo vol portar la Setmana Santa a les escoles, per què i de quina manera?
Han estat dos anys sense tenir processons i la passió i pedagogia “semanasantera” és viu moltes vegades des de ben petits. El retallable és una magnifica oportunitat. Cal explicar la Setmana Santa de Tarragona de manera atractiva i entretinguda als petits, per a tenir continuïtat.

Creu que els més joves s’estan allunyant de les tradicions religioses? Per què passa això?
Estem en una societat de la immediatesa i de la possibilitat de triar. En la meva opinió, crec que també cal adaptar la religió a formats més nous i atractius per ells, els joves. Potser els joves ho exterioritzen de diferent manera, i gaudeixen formant part de les bandes musicals, del col·lectiu de portants, vivint-ho així. A la Germandat del Sant Ecce-Homo, amb clar esperit de solidaritat, tenim sempre als nostres joves voluntaris discrets a primera línia. Cal recordar la multitudinària recollida de roba per Lesbos, aliments pels més desfavorits, etc.,

Teniu uns retallables editats per l’Ecce Homo, quin és l’objectiu?
Com deia, cal ser pedagògics en el món de la Setmana Santa, igual que en altres col·lectius culturals.
Retallar el “romà” de l’Ecce-Homo i explicar per exemple, que el romà que portem al Pas, es tracta d’un signífer, quin tipus d’estàndard porta i perquè, és explicar la història d’una forma entretinguda i educativa i alhora coneixent els passos de la nostra Setmana Santa.

Lona a la Catedral

Retallar la nostra Banda, pot ajudar als petits a conèixer els elements musicals,  els timbals, caixes, bombos o explicar que la nostra Germandat va recuperar i introduir a la Setmana Santa de Tarragona el Sacs de Gemecs, instrument autòcton català de la família de les cornamuses del segle XV. Com veu, pot ser molt i instructiu i entretingut a la vegada.

Quines són les seves recomanacions per la Setmana Santa?
No es pot recomanar. Cada persona la viu d’una manera diferent, depenent del moment personal que viu o que l’envolta. I a nivell de Germandat, el que és més important, estar al costat dels nostres socis i sòcies en cas de necessitat i  aportar la nostra humil ajuda solidària  als més desfavorits. Però si em pregunta, en concret com hem de viure aquesta Setmana Santa 2021, la segona en pandèmia, penso  que cal ser molt estrictes en les mesures sanitàries excepcionals, i de nou , viure-la molt interiorment, amb fe i amb l’esperança  de que aviat acabi aquesta terrible pandémia de la Covid 19.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2021
Juan-José-Caravaca4-1280x747.jpg

El Trastorno del Espectro Autista (TEA) afecta a 62.275 ciudadanos españoles, según datos de 2015. Se trata de una afectación mental que modifica la configuración del sistema nervioso y al funcionamiento cerebral, provocando dificultades en la comunicación e interacción social y la flexibilidad del pensamiento y de la conducta. 

A priori, la población suele desconocer muchos aspectos de este trastorno, por lo que las personas y familias afectadas pueden sufrir marginaciones y acoso. En la provincia de Tarragona, existe una asociación, ‘Todos en Azul’, que organiza multitud de campañas para facilitar el día a día de estos ciudadanos. Mañana, 2 de abril, las federaciones vecinales y la misma ‘Todos en Azul’ han organizado una jornada de celebración en honor al Día Mundial del Autismo. Con el objetivo de conocer más a fondo las preocupaciones de la asociación, entrevistamos a su máximo representante, Juan José Caravaca.

 

¿Cuáles son los principales problemas con los que se encuentran las personas con Trastorno del Espectro Autista (TEA)?
Las personas con autismo tienen una sensibilidad extrema a determinados sonidos, texturas, olores y sabores. Muchos reaccionan de manera exagerada con gritos, llanto o una conducta abrupta ante sonidos cotidianos como el timbre del teléfono, el sonido de las olas contra las rocas o el claxon de un coche. Algunos suelen ser muy susceptibles a determinados tejidos o texturas cuando estas rozan su piel o se alarman de forma exagerada cuando alguien los toca.

Hay personas con TEA que no se fijan en la mirada, y algunos no se comunican verbalmente.
En mi caso tengo un hijo de 6 años con autismo severo no verbal y tiene conductas de estereotipias, son movimientos y voces repetitivos o ritualizados sin un fin determinado. Las estereotipias pueden ser movimientos simples como el balanceo del cuerpo y saltos.

¿La sociedad entiende lo suficiente a las personas con TEA?
La mayoría de la sociedad no entiende nada, es muy complicado entender a un niño o adulto con TEA porque no presentaba rasgos físicos como puede suceder con el Síndrome de Down -por poner un ejemplo- y la mayoría de personas cuando chillan o tiene un momento de crisis, piensan otras cosas que no son, como que tiene un mal comportamiento y están mal educados.

A muchas familias de nuestra asociación nos han contado que han tenido que dejar de ir a lugares para no molestar o incluso para que no les llamasen la atención… Ahora también vemos que poco a poco se va viendo más la concienciación y el entendimiento del TEA, aunque de forma lenta.

¿Cómo se solucionan estas problemáticas?
Es en lo que ‘Todos En Azul’ está trabajando, dar visibilidad al autismo e invitar a toda la sociedad a involucrarse con nuestros proyectos. ¿Qué mejor forma de conocer el TEA que estando en ellos y poniendo interés en mejorar tu ciudad para que sea más inclusiva?

¿Las administraciones ofrecen facilidades para mejorar la vida de estos ciudadanos?
Estamos recibiendo un apoyo muy grande por todos, pero aun así siempre es poco. El dinero no es la solución más acertada. Queremos gente profesional en los centros de desarrollo infantil y atención precoz, la mayoría de veces tenemos que explicarles nosotros a ellos porque no saben actuar o desconocen el TEA. En Tarragona no hay un lugar para las familias afectadas, donde puedan hacer talleres, actividades… Y puedan disfrutar todos juntos.

¿Cuáles son las acciones que lleva a cabo ‘Todos en Azul’?
Nosotros hacemos eventos como la del día 2 de abril, un día de exhibición, shows, animación… Este año por primera vez vamos a realizar un Campus Adaptado con la colaboración de In-neuro y ADT Torreforta. Y el proyecto entiende tu ciudad con pictogramas, un proyecto que ayuda a muchas familias a poder seguir trabajando desde fuera de casa.

Este proyecto consiste en unos pictogramas que trabajan en las escuelas ordinarias y de educación especial, para poder comunicarse con las personas con Autismo, es una forma de poder trabajar con ellos visualmente. Las familias también trabajan con rutinas en sus casas con pictogramas y de esta forma podremos complementar los espacios de Comercios y públicos en sus rutinas. Es una manera de que siempre estén más seguros y ubicados.

¿Cómo nació este proyecto?
El proyecto entiende tu ciudad con pictogramas ya se estaba haciendo a nivel nacional, y estábamos viendo el éxito que estaba generando para todos. Lo que más nos gustaba era la ayuda que íbamos a tener para las familias, para las escuelas y para la ciudad.

¿Cómo se plantea el futuro de la asociación?
Nosotros siempre vamos a trabajar para intentar a mejorar la sociedad, la educación, la inclusión…
Tener un grupo de profesiones para atender las necesidades de las familias y poder tener un lugar para hacer actividades con ellos.
Tener un mayor apoyo de las administraciones, porque no es nada fácil pagar las terapias que son muy necesarias de las personas con autismo. Y siempre lucharemos para las necesidades.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Març, 2021
ballesteros5-1280x960.jpg

Se li nota a la cara que està més relaxat. El seu aire desimbolt i despreocupat ho denota. Mantenim una conversa de més d’una hora i mitja al seu despatx de la Plaça de la Font, on es poden apreciar algunes fotografies personals. L’exalcalde de Tarragona està decidit a parlar obertament de tot. O gairebé de tot. Diu que no vol fer cap crítica al seu successor per respecte personal i institucional. En la conversa mantinguda amb larepublicacheca.cat, Ballesteros parla de l’actualitat política i de Tarragona, tot i haver adoptat per mantenir un perfil baix al seu grup municipal. Reconeix alguns errors i assegura que en més d’una ocasió ha hagut de mossegar-se la llengua. La meditació i la pregària ajuden a relaxar-se. L’excap del govern tarragoní insisteix que no vol entrar en el pim-pam-pum polític, però algunes de les seves respostes són impagables. També confessa que el van intentar corrompre sense èxit.

 

Li sona estrany que encara el tractin com a alcalde o li agrada?
No. Hi ha molta gent al carrer que encara no sap que jo ja no sóc l’alcalde. Molta gent continua tractant-me com ‘alcalde’. Jo sóc molt francòfon i a França els alcaldes encara que ja no ocupin el càrrec reben el tracte de ‘Mr. Le maire’ de per vida. I de fet ho ets de per vida. Vas pel carrer i ho veus tot amb uns altres ulls. Moltes vegades quan veig alguna cosa que requereix intervenció municipal, truco a informar.

Dóna molt la tabarra?
Algunes vegades, sobretot quan veig coses rellevants. Però intento no ser pesat. Quan truco no hi penso si sóc o no alcalde. Sóc tarragoní i amb això n’hi ha prou.

Diu que hi ha gent que encara no ho sap que vostè ja no és l’alcalde… Han passat gairebé dos anys…
Comprant al Mercadona m’he trobat gent que em demanava intervenir en la solució d’algunes situacions com si jo encara fos l’alcalde.

D’això podem deduir que l’actual alcalde no és prou conegut?
No, home no. Hi ha gent que no està posada en política com nosaltres que sembla que estem malalts. A més vaig estar 12 anys…

En una entrevista a larepublicacheca.cat, l’alcalde Pau Ricomà va dir que no li agradaria tornar a l’oposició després de presidir el consistori…
El respecto. Jo no parlaré mai malament de l’alcalde per respecte institucional, personal. Una cosa és la gestió i l’acció política i l’altra ben diferent és la institucional. Recordi que jo vaig guanyar les eleccions i a causa de les majories i l’aritmètica partidària va fer que jo fos l’alcalde. Si jo hagués perdut les eleccions ja no haguera anat l’endemà de les eleccions.

Es penedeix d’haver-se presentat a les eleccions?
No. Va ser una decisió molt meditada.

Es penedeix d’estar a la bancada de l’oposició?
No. Els ciutadans em van triar majoritàriament i no els puc decebre ara. Tinc un contracte amb els ciutadans i humilment l’he de complir.

Però manté un perfil molt baix… massa baixa, potser…
És intencionat. No puc deixar de pensar i actuar com a alcalde que he estat. No vull estar ni puc estar en el pim, pam, pum i en la ‘refrega’ partidària. Estaré per tot allò que em necessiti la ciutadania, la ciutat i fins i tot l’alcalde.

Manté relació amb l’alcalde Ricomà?
Sí. Vam estudiar en el mateix col·legi.

Com veu la gestió política del govern d’ERC i ECP?
Estic fet a l’antiga i no criticaré l’alcalde. Però, reconec que l’equip de govern està desbordat. Els problemes de la ciutat els sobrepassen. És cert que la pandèmia distorsiona molt, però també és veritat que hi ha molt poca acció de govern. Algú pot anomenar un gran projecte d’aquest govern?

Digui’m vostè…
Cap.

Hi ha el tema del tramvia…
És un tema interessant per acabar parlant de l’àrea metropolitana.

Col·laborarà amb el govern en aquesta àrea?
I tant. Faré el mateix que faig amb l’aigua, els residus… No desgastarem un govern sempre que el projecte sigui profitós per a la ciutat.

S’ha sentit maltractat?
Jo sóc catòlic i no em costa oferir l’altra galta. M’he oblidat de les picabaralles, els insults…

Vostè en la recta final del seu darrer mandat anava desbordat, oi?
Feia 12 anys. El pacte amb el PP, els jocs, el Mercat va ajudar a desgastar…

Es va decebre amb gent de la seva confiança?
Sempre he tingut molta més gent que m’ha respost positivament que no pas el contrari. Recordo amb nostàlgia la regidora Carme Crespo qui, després de ser regidora, no vam tallar ni l’amistat ni la confiança. Però també és cert que hi ha persones que m’han decebut molt com és el cas d’en Carles Castillo. Ell era com el meu germà petit i em va decebre personal i políticament. El Carles és com el fill que no acaba de quallar. Jo somniava amb ell com el meu successor.

I ara somia amb Rubén Viñuales?
No. No. És un tema que ara li correspon al partit. Jo estic suspès del PSC.

Algun dia haureu de començar a buscar el candidat a l’alcaldia…
Tenim la sort de tenir diferents i bons candidats, cosa que no passa a alguns partits.

De qui està parlant?
De Berni Álvarez, Sandra Ramos, el mateix Rubén Viñuales… Tenir tres bons candidats és un luxe.

Estava al corrent de la sortida de Viñuales de Ciutadans per ‘abraçar’ el projecte socialista?
No.

Li sona menys el telèfon ara que està a l’oposició?
Pensava que em sonaria molt menys, però sona.

Alcalde si prosperés la moció de censura qui havia de ser el candidat?
Jo no.

Vostè estava al corrent d’aquestes negociacions?
No.

Com es pot fer una moció de censura sense que el líder del grup municipal del PSC estigui al corrent?
No ho sé. Jo vaig quedar tan al·lucinat com la resta. Em vaig assabentar per la vostra notícia.

Qui va decidir dur a terme aquesta possible moció de censura?
Suposo que els mateixos que la van parlar d’una banda i l’altra.

El tema Inipro no li ha anat gens bé… oi?
Ja veurem com acaba. Jo vaig passar per la polèmica de les dietes de la Federació Catalana de Municipis, pels rellotges, per l’escàndol de l’EMT, per la polèmica del coaching de l’AMT… Hi ha gent que fa política amb la justícia, però li prometo que no em fa perdre el temps. És obvi que m’afecta i desgasta, però li dic que l’honestedat és, potser, un dels meus majors patrimonis.

Com acabarà el cas?
En el meu cas amb una exoneració claríssima i en general confio que acabarà bé. Reconec que pot haver-hi irregularitats administratives però mai penals.

El van arrossegar en aquest cas des del seu propi partit?
No. Però és cert que la CUP va ocupar-se en mantenir el cas viu i a la premsa…

Es va sentir maltractat mediàticament?
Hi ha hagut tractaments injustos i molt justos. La premsa fa la seva feina.

Li van oferir la possibilitat d’encapçalar la llista al Parlament?
Sí, moltes vegades, però des de sempre vaig tenir clar que si era alcalde no podia estar al Parlament. Jo volia ser alcalde. És el que sempre he volgut sempre des que estic en política. Estic més que satisfet del que he fet en política i orgullós de com la gent em tracta.

La gent el tracta millor ara o abans?
Jo crec que igual. No he notat cap diferència.

Creu que a mesura que anaven passant els anys i amb la inèrcia de la vida d’alcalde, vostè s’ha anat distanciant dels ciutadans?
No. Sempre he procurat sempre tenir a l’agenda dies per contactar i connectar amb la gent. Sempre he intentat ser molt proper i ho feia perquè em sortia i no perquè quedava bé o per motius electoralistes.

Em recordo que en una campanya electoral va dir que al seu compte només tenia 500 euros…
Sí, sí i a més a més ho vaig portar a un notari.

Teníem un alcalde pobre o ens ha ficat un gol?
No sóc pobre. Havia invertit en una casa de 90 m² – que és la que tinc – i en un cotxe.

En què es pot diferenciar Josep Fèlix Ballesteros de Pau Ricomà?
M’estimo més que ho digueu vosaltres.

És el seu alcalde…
Per això. No opinaré d’ell. Tampoc ho vaig fer de l’alcalde Nadal.

Manté contacte amb l’alcalde Joan Miquel Nadal?
De forma esporàdica. Amb en Joan Aregio sí. Va ser un gran contrincant, però és un gran amic.

Es veu tornant a presidir l’ajuntament de Tarragona?
El futur ningú el pot escriure, però el meu temps ja ha passat. Ja no vull estar a la primera línia. Ara dono importància al temps que tinc per a mi i per a la meva família.

Aguantarà de regidor fins al final del mandat?
Sí, per dos motius: vaig guanyar les eleccions i perquè tinc un contracte i un compromís amb la ciutadania.

S’ha mossegat la llengua?
Uff… moltíssim. He après a comptar fins a 150 mil.

I com es desfoga?
Fent meditació i pregària. Em relaxa i em reequilibra. Em fa reflexionar.

El noto nostàlgic…
Una mica sí. M’ho vaig passar molt bé fent d’alcalde.

Si pogués canviar alguns aspectes dels darrers 12 anys, quins serien?
Lamento no haver estat capaç de canviar més l’administració perquè fos més àgil.

De qui és la culpa?
No és dels funcionaris. És que no hem sabut articular la manera en què l’administració avancés. I no passa només a l’Ajuntament de Tarragona. Tenim un problema seriós amb l’administració. És massa burocràtica, massa feixuga…

Sobren funcionaris?
No, però hem de canviar el model de la funció pública.

Adoptant l’anglosaxó…?
Vostè que el coneix bé, sap que quan algú a la Gran Bretanya vol obrir un negoci només ha de presentar els papers i comença a treballar… Després vindrà la fase de control i inspecció… Però, inicialment hi ha una base de confiança en l’empresari, perquè això genera riquesa, llocs de treball… Aquí és exactament el contrari. Es comença per desconfiar de l’empresari, que per obrir un negoci ha de passar un Via Crucis. La culpa no és del funcionari, però del model (llatí) que tenim establert. Malauradament, l’administració no acompanya el dinamisme social ni econòmic. Hem de canviar.

Ja, però vostè va estar 12 anys i no se’n va sortir?
He reconegut que no és fàcil, però això no invalida que no es faci. Ara tenim aturats molt formats i instruïts. És el moment de permetre que esdevinguin emprenedors. No els podem frenar amb burocràcies i fiscalitzacions.

Però a Tarragona es fa servir molt el ‘no per si de cas‘…
Sí, sí, el sistema està basat en el principi de la desconfiança. Es tracta el ciutadà com un trampós. Hem d’entendre que les noves generacions necessiten oportunitats. El sistema capitalista que hem muntat no funciona. I no oblidem que el fracàs del sistema serà la desigualtat que generarà conflicte social.

Vostè és un reformista…
Sóc partidari de la reforma del model no del trencament. El trencament genera populismes…
Estem veient el que està passant als carrers en els darrers mesos… El jovent està cabrejat…
Hi ha alguns que utilitzen l’excusa de la protesta (que és legítima) per fer malbé a coses i generar violència. Ara hi ha desencís, descontentament i els joves – que formen part de la generació més ben formada de la nostra història – creuen que no se’ls està donant oportunitats.

Està d’acord amb l’empresonament del raper Pablo Hasél?
No sóc partidari de les lleis que persegueixen opinions. Hem de canviar radicalment aquesta llei. Les opinions no es poden perseguir per més desagradables i ‘faltones’ que siguin. El Sr. Hasél va ‘amenaçar’ de mort l’Angel Ros (exalcalde de Lleida) que és molt amic meu, però tot i això mai no he pensat que pogués ser empresonat per això.

Vostè és republicà o monàrquic amb tot el que està succeint a la Casa Reial?
Buff… cada cop costa més ser monàrquic. Jo sóc republicà, però arran del 23F em vaig fer juancarlista. Ara no ho sóc, en absolut.

Una República seria més barata?
No. El president de la República també ha de tenir el seu palau, staff, assessors… Ara no tenim majories suficients per canviar el model.

És filipista?
No. Tenim un rei molt preparat, però no sóc filipista. Sóc republicà.

Vostè va conèixer l’actual cap d’estat durant uns jocs que van ser un malson per vostè…
No, no. No és cert. No han estat ni són un malson. I ara tothom diu el contrari. El Gerard Figueras ho va dir al Parlament de Catalunya que van ser un èxit. Està passant exactament el que va dir en Pasqual Maragall que passaria. Ell se’n va haver d’anar a Roma després dels Jocs Olímpics perquè el van acusar d’haver hipotecat la ciutat… M’està passant exactament el mateix. Ell em va dir que mentre s’estigui organitzant, les notícies serien negatives. Durant els jocs, la premsa incidiria sobretot en allò que fallarà i amb el temps els ciutadans recordaran els jocs com un èxit desaprofitat.

Vostè està parlant a nivell esportiu… Però a nivell social no va quallar…
A nivell de participació és cert que potser ens vam equivocar per no promoure-la suficientment. Probablement hauríem d’haver estat més espavilats i haver obert les portes per omplir els recintes… Però, insisteixo que a nivell esportiu els Jocs del Mediterrani, que van ser els més austers de les darreres dècades, van ser un èxit. A nivell d’organització van ser excel·lents. Vam marcar model amb voluntariat i amb la participació de l’alumnat. Estic orgullós.

Tot i que vostè no vol parlar de l’actual alcalde jo insisteixo a recordar-li que ell acumula l’alcaldia amb la Regidoria de Cultura… Quin comentari li mereix?
Crec que l’alcalde de Tarragona ha de ser alcalde, és a dir: liderar la ciutat i el territori i tenir projectes. Em costa de creure que l’alcalde de Tarragona té temps per dedicar-se a gestionar la cultura de la ciutat. L’alcalde és l’alcalde. I a més que som una ciutat important, una capital de Catalunya.

Quines són les àrees que generen més conflicte? La seguretat és un problema o és una percepció?
No, no, és un problema. La inseguretat és un problema real per tota Tarragona. No és una qüestió mediàtica, és una realitat social. Recordem que els okupes del Rancho Grande s’han desplaçat cap a un altre punt de la ciutat… Cada dia es trenquen retrovisors i vidres dels cotxes, es cremen contenidors per gamberrisme…

Com es resol això?
Dotant i creient molt en les forces de seguretat.

A Tarragona el sindicat de la policia està en contra del govern municipal…
Exacte, això no havia passat ni en la nostra època.

L’alcalde Pau Ricomà diu que vostè li va deixar molts ‘pufos‘ a nivell laboral…
Miri, que algú, dos anys d’estar al govern, digui que la culpa és de l’anterior sembla que no vol assumir les seves responsabilitats.

Com analitza la foto de tots els sindicats al carrer contra el govern tarragoní?
Preocupant. Un dels sindicats més bel·ligerants és el de la Guàrdia Urbana perquè no estem fent l’equiparació a què ens hem compromès. Això no és de la meva època, és d’ara i s’ha de complir.

Però segurament no hi ha recursos…
Sí que els tenen. I en cas de no tenir-los has d’explicar com ho faràs i en quina periodicitat. Però la Guàrdia Urbana i la resta dels funcionaris han de sentir que el seu govern els recolza.

Entén que la Guàrdia Urbana se senti abandonada?
En algun cas sí.

Tem que la CUP entri a formar part del govern?
No. Jo estic encantat perquè serà el principi de la incompetència de Peter.

Com?
Així tindrem l’oportunitat de veure com és realment la CUP governant.

I Dídac Nadal?
No sé qui són. Ni els ho sabem si són PDeCAT si són Junts… Crec que és més junts per governar.

Creu que Dídac Nadal només li interessa accedir al govern?
Tinc aquesta sensació perquè s’hi està oferint des de fa més d’un any i mig. És una mica humiliant.

Vostè no hi entraria si estigués en el lloc de Dídac Nadal?
No m’hi vull ficar a la seva pell.

Durant el seu mandat va tenir tres regidors trànsfugues (Ciutadans i Unió), però mai els va maltractar. Pau Ricomà s’està posant dur amb els regidors que van abandonar Ciutadans…
No els he cuidat, però els he donat el mínim perquè exercissin la feina per la qual van ser elegits.

Hi havia el mateix reglament que avui dia o no?
Sí.

Sònia Orts acusa l’alcalde Ricomà d’estar fent-li la vida impossible…
Ella m’ho va explicar. Crec que com a alcalde has de ser equànime, generós i assegurar els mínims als càrrecs electes. Un regidor per més que hagi canviat de partit té drets com a càrrec electe pels ciutadans. El que no pot fer és potenciar majories, canviar els alcaldes o tenir més competències. Però el que no pot ser és que els deixin sense un espai per treballar i atendre els ciutadans. Em sembla poc democràtic i poc respectuós. Recordem que la jurisprudència diu que un regidor ho és a títol personal. El mateix ha passat amb el Sr. Pinedo. El van expulsar del seu partit i ell continua al govern. Per què el Sr. Ricomà no s’ha portat amb ell de la mateixa manera que s’està portant amb els exregidors de Ciutadans? L’alcalde ha de ser equànime, generós i respectuós amb la voluntat popular i amb els regidors et caiguin millor o pitjor.

Per cert, ja s’ha vacunat?
No, encara no. Sembla que em tocarà al juny/juliol.

Ho ha passat malament durant la pandèmia?
Molt. A més tinc una mare de 87 anys que ens preocupa molt. Viu a casa seva i encara no ha estat vacunada. Però em preocupa molt més que ens mantinguem en el debat entre la salut i l’economia. La salut és el primer i no hi ha més discussió.

Quina és la lliçó positiva de la pandèmia?
Que necessitem un sistema públic de salut enfortit, potent i ben pagat. I si hem de fer un impost específic per dotar millor els hospitals, ho hauríem de fer perquè és la millor inversió que es pot fer de cara al futur. Jo sóc optimista i crec que a principis d’estiu – si no fem el beneit durant la Setmana Santa – la situació podrà estar molt millor.

Què s’ha de fer per Setmana Santa?
Mantenir les restriccions. No podem cometre l’errada del Nadal. Si ens sacrifiquem una mica més a nivell individual i amb l’ajuda de les vacunes, de cara a l’estiu podrem veure com sortirà el sol. No ens podem permetre tenir una quarta onada.

Els ajuts municipals són suficients?
No. Són clarament insuficients. I el pitjor és que l’ajuntament té diners. L’any passat van sobrar 13 milions. No s’entén que sobrin diners de l’Institut de Serveis Socials…

Si sobren diners vol dir que el seu govern no ho va fer tan malament… Oi?
Al contrari. Jo vaig deixar l’endeutament municipal per sota del 100%, un fet que no passava des de feia uns 30 anys. Econòmicament les dades ens estan donant la raó. No dic que em preguin en pal·lio, però vull que se sàpiga la veritat.

Però la veritat, de vegades, arriba tard…
L’important és que arribi.

Per què no ha volgut ser el portaveu del seu grup municipal?
Com a exalcalde no em toca estar en el pim-pam-pum. La política del dia a dia comporta estar en el debat permanent, en la crítica fàcil… L’alcalde ha de ser una figura respectada política i institucionalment.

Com vol ser recordat?
Com a una bona persona. Tot i que podria dir que vaig fer el Mercat, el Teatre de Tarragona…

Continua mantenint els seus amics o alguns s’han quedat pel camí després de ser alcalde?
És veritat que quan exercim un càrrec com el meu o fins i tot com a periodista s’hi acosten moltes persones per interès. Hi ha tres grups: els amics, amic; els amics molt amics i després hi ha un gruix d’amics que depèn de la importància del càrrec que ocupes. Hi ha gran part d’aquests últims que continuen al meu costat.

Per què?
Suposo que encara mantenen algunes expectatives.

Li ha intentat corrompre mai?
Sí, clar que em van intentar corrompre, al principi de ser alcalde.

I ha pogut resistir-se…
No només m’he resistit sinó que vaig fer fora tres persones del despatx. De fet, el meu primer Nadal com a alcalde va ser vergonyós la quantitat de paneres, de perfils i càmeres de fotos que em van enviar. Inclòs un rellotge. Gran part vaig retornar i la resta vaig repartir pels treballadors de la planta de l’alcaldia.

Aprofitant que parla de rellotges, em pot dir quants té i si és cert que en fa col·lecció de Rolex?
En tinc uns 35, però la majoria són baratets. Només tinc un Rolex que em va regalar la meva dona pels 20 anys de casat.

Com veu Tarragona?
Tarragona té capacitats per liderar un territori que ha de fer una gran transformació en matèria turística, però sobretot a nivell industrial. Hem d’acompanyar molt bé el sector industrial. A canvi de parlar tant d’Iqoxe – que s’ha de parlar i de cercar-ne els responsables del succeït – hem de saber cap on va i cap a on volem que vagi la indústria química. Hem optat per alguns fons de la New Generation de la Unió Europea? Quins són els nostres partners? Quin és el model turístic més adequat? Tarragona té futur, però li anirà molt millor si és líder. A Barcelona en moltes ocasions li ha anat bé que Tarragona no sigui potent i que estigui estancada.

‘Consejos doy que para mi no tengo’…
No, al revés. Nosaltres vam articular un projecte que era embrionari: els jocs del Mediterrani. Tot el territori es va unir al voltant del projecte. Vaig liderar amb l’alcalde de reus la definició del pacte ferroviari, que és ara el Tramvia i l’Àrea Metropolitana.

És una bona notícia que hagi guanyat l’independentisme al Parlament de Catalunya?
És el que ha decidit la gent. Ha guanyat l’independentisme amb una participació minsa. Només espero que ho sàpiguen gestionar amb saviesa i prudència.

Vox?
És un perill gravíssim. Ha arribat i no és circumstancial.

Ha vingut per quedar-se?
Almenys durant un temps.

Com Ciutadans?
(Riu) No sóc tan agosarat com per pronosticar-ho, però Vox és motiu de preocupació. Em preocupa el radicalisme i els discursos excloents. Ells alimenten barbaritats que aquesta ciutat té superades.

Però algú els vota, oi?
La gent que no troba oportunitats és fàcil que es radicalitzi.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Març, 2021
Toni-Seligrat6-1280x960.jpg

El Gimnàstic de Tarragona està realitzant una gran temporada que no té res a veure amb l’anterior. Actualment, l’equip tarragoní és el primer del seu subgrup amb 32 punts i un partit menys. Però la millor dada dels granes és el fet que no perden cap partit des de la primera jornada, acumulant 16 enfrontaments sense conèixer la derrota. Ara bé, encara queden molts reptes al davant si l’equip vol jugar l’any vinent a Segona Divisió. Encara resta una segona fase de la lliga regular amb els millors equips de cada subgrup (valencians i catalans), a més d’una posterior competició a tall de torneig. Amb aquest context positiu, però ni molt menys definitiu, parlem amb el tècnic del Nàstic, Toni Seligrat.

Comencem. Senyor Seligrat, com valora vostè la situació actual del Nàstic?
Primer, treu això de senyor Seligrat (rient). La valoració és molt positiva. És molt difícil fer una valoració més alta del que hem fet i del que és el Nàstic a dia d’avui.

Ens trobem enfront de dos cursos totalment diferents. Què ha canviat respecte a la temporada passada?
El primer aspecte que ha canviat és que – a nivell personal – jo he començat la temporada. A més a més no tan sols l’he començat, sinó que tenia l’avantatge d’acabar l’anterior. Amb això hem pogut retenir tot allò bé que teníem i millorar quelcom que no era tan bo.

L’equip no perd des de la primera jornada, a què es deu això?
Són molts factors, però això sobretot es pot veure a les coses ben fetes. Per norma general, al futbol i a la vida, quan fas les coses ben fetes acostumes a tenir premi. I a l’inrevés, quan no les fas bé acostuma a arribar el càstig. No sempre és immediat, però per norma general és així.

Fins quan durarà aquesta imbatibilitat?
Buff. Qualsevol dia perdrem. Això no ho saps mai. El que sí que ha de durar és el fet de seguir fent les coses bé o fins i tot fer-les millor. Per això entrenem cada dia i per això es treballa: per millorar tot el que no fem bé, que hi ha moltes coses que no fem bé i d’altres que sí que les fem millor. Però ja et dic, perdre pots perdre qualsevol dia, mereixent-ho o no, el que sí que hem de mantenir és aquesta línia que tenim de treball i de fer moltes coses bé. Espero que no la deixem mai.

De fet, jo li vull preguntar per aquesta xifra important d’empats. Com es transformen els empats en victòries?
Primer que tot, tothom ha de posar-se en situació. Nosaltres estem empatant molt més que la resta d’equips? O és una categoria on s’empata molt? És a dir, aquesta divisió és molt igualada. T’ho dic jo, t’ho dirà Garcia PimientaManolo González i qualsevol entrenador de 2a B i d’aquest subgrup de 11. Una categoria on els dos darrers classificats poden jugar contra els primers i guanyar-los o – moltes vegades més – empatar-los. Està sent una divisió de tant d’equilibri i de tanta igualtat… Quina igualtat hi ha major que un empat? Vull dir, no és una cosa pròpia del Nàstic. Què s’ha de fer per no empatar tant? Home, evidentment s’ha de marcar un gol més que el rival. Però per què no passa això? Els equips no sortim a guanyar? No ens agrada? No, és perquè hi ha moltíssima igualtat. I això es tradueix en un empat.

Precisament, què li diria vostè a tots els aficionats del Nàstic que consideren que, a vegades, Toni Seligrat és un entrenador defensiu?
Els hi diria que no em coneixen. Tan senzill com això. És impossible que una persona que em conegui, és a dir, que hagi vist com treballo, com entreno i com plantejo els partits, digui que sóc un tècnic defensiu; veurien que jo no tinc res a veure amb un entrenador defensiu. Jo intento ser un tècnic complet, per tant, intento donar-li moltíssima importància a tots els aspectes que formen part del joc d’un equip. Però un conjunt no només ataca, també defensa, hi han jugades a pilota aturada… Tens moltíssima feina per tenir a tots els jugadors enxufats. És a dir, que se sentin partícips del joc de l’equip. Això no s’assoleix sol. Que el grau de motivació sigui elevat, per aconseguir els objectius… Tot això són tasques d’un entrenador. Un tècnic no només és “atacar i fer-ho bé”, i menys en una categoria com la 2a B, on el que pitjor es fa és atacar. Els camps no són massa bons, el talent dels futbolistes no és tan elevat com els del màxim nivell, etc.

Jo estic convençut, ara mateix m’ha vingut a idea, que aquests que dius tu que em titllen de defensiu, segur que si els hi preguntes de com estan jugant el Barça i el Madrid, et diran que molt malament. Segur, són gent negativa. Clar, si el Barça o el Madrid juguen malament… què farà el Nàstic, devem ser horribles (entre rialles i amb to irònic). I segurament seran persones d’aquest perfil. Si em coneixen, no poden dir això.

Quines facetes ha de millorar l’equip de cara a aquesta 2a fase que ja s’apropa?
Com ja t’he dit, jo crec que tenim molts aspectes a millorar. Alguns, evidentment, els podem tenir fins i tot malament. Per això entrenem cada dia. Però que són molts, no són només un o dos.

Però si m’hagués de destacar els més importants?
Estem més ocupats amb mantenir tot el que tenim bé que no pas a millorar el que tenim malament. Que també. Això ens passa moltes vegades: hi ha una setmana que treballes molt l’atac ràpid, i els jugadors s’obliden de l’atac combinatiu. I aquell diumenge només ataques ràpid. És com si se’ls hi hagués oblidat la lliçó superada. Com que no ho has entrenat, a la següent setmana tornen a l’atac combinatiu i se’ls hi oblida recuperar la pilota i atacar ràpid. La idea és mantenir els nostres conceptes, els quals els tenim treballats, i per la categoria on som els portem a un nivell altíssim. Precisament per això portem 16 partits sense perdre i anem primers. Llavors, és molt més important mantenir un equilibri amb els nostres conceptes de joc, encara que també s’hagi de millorar aquells aspectes que no tenim tan bé.

En aquest sentit, quins són aquests punts forts del seu equip?
El mateix que t’he dit dels aspectes a millorar t’ho aplicaria als punts fort. És a dir, abans amb els febles era el que hem de millorar, ara és quelcom fort que tenim. Doncs no és una sola cosa. Jo crec que amb tots els aspectes d’un equip de futbol, estem a un nivell entre màxim i excel·lent. I també parlo de l’atac, ja que som l’equip que més gols porta, però també de la defensa, per això som el conjunt amb menys gols en contra. I quan defensem, a vegades ho fem amb bloc alt i d’altres en bloc baix. És que tenim els dos conceptes a un bon nivell. Ara hem de saber quan aplicar cadascun d’aquests aspectes del joc, però crec que la bona trajectòria de l’equip no és fruit d’un o dos àmbits de l’equip, sinó d’un cúmul important d’aspectes que nosaltres dominem.

Què prefereix Toni Seligrat: ofensivitat o defensivitat?
Equilibri. No m’agradaria que el meu equip ataqués malament, però tampoc m’agradaria que defensés malament. I tampoc m’agradaria que una de les dues coses les fes molt bé i l’altra malament. Per això et dic que tractem de treballar-ho i millorar-ho tot. Ara, estem ocupats en trobar aquest equilibri de saber quan has de pressionar a dalt o tirar a l’equip en bloc baix per defensar. Amb pilota, quan hem de fer un atac ràpid i vertical o quan hem de fer un joc horitzontal i de possessió. Ho hem fet tot. Hi ha imatges que veuràs com combinem molt bé atacant ràpid. Hem de saber quan fer cada cosa.

De cara a aquesta segona fase, espera que sigui més dura?
Els darrers partits de competició sempre són els més importants i els més difícils. Perquè tothom és més conscient de la importància dels punts. Quan la lliga era regular, eren els darrers 10. Llavors, ja escoltaves als jugadors parlant sobre què farà el Prat, què farà l’Andorra, contra qui juga, a quina hora… Estan tots pendents de tots perquè també els hi afecta. Per contra, els 10 primers partits de lliga ningú es preocupa dels rivals. No saben ni quan juguen, ni contra qui juguen. Però ara sí, ja siguin periodistes, jugadors, directius, tècnics… Això fa que sigui molt més difícil aconseguir les coses.

A quin equip li té més respecte en relació amb la segona fase? Parlem de l’IbizaAlcoyanoHércules, però també de l’Andorra o el Barça B.
Ara mateix, a l’altre subgrup hi ha 4 candidats a ocupar les 3 primeres posicions. Allí els llocs estan bastant més definits en comparació amb el nostre subgrup. Allí està l’Ibiza, que està molt destacat i que pràcticament ja ho té, però els altres dos sortiran entre Villarreal B, Hércules i Alcoyano. Llavors, si li tinc més respecte a l’Ibiza que a l’Alcoyano? No. Si li tinc més respecte a l’Alcoyano que al Hércules? No. Jo tinc respecte a tots els rivals i ja et dic que aquesta segona fase serà tremendament complicada. A mesura que anem avançant, com per exemple amb el play-off, ho serà encara més. Esperem poder estar allí.

Per tant, vostè no considera que hi hagi un equip que rivalitzi més amb el Nàstic?
No, que va. Un equip superior a la resta o amb més nivell? No. I nosaltres tampoc. Tots els que arribarem a la segona fase tindrem un nivell altíssim. S’haurà de tenir en compte que tots som millors a casa que a fora, i que potser a anada i tornada tindria més avantatge el club que comptés amb gespa artificial. En aquest cas seria l’Ibiza. Però no és aquest format. Som els 6 contra els 6. Dificultat màxima i igualtat.

Futbol amb públic o sense?
Per favor, amb públic. Sense públic hauríem de buscar-li un pseudònim al futbol. Espero que això acabi aviat. Però si continués doncs començar a referir-s’hi com a futbol sense públic. Perquè és diferent. No et diria que és un altre esport, però no se sent igual.

Quina és la sensació quan s’escolten les ordres del tècnic rival o insults entre jugadors?
Bé, jo estic tan concentrat a la banda que si estigués ple tampoc no m’adonaria massa. També et dic que aquestes paraules que tu deies sovint les escoltem del públic. I a vegades, que és quan més greu et senta, les escoltes a casa. I això és molt fotut. Llavors també hi ha una part bona de què no hi hagi públic a casa, i és que els teus no et falten el respecte ni t’insulten! Però jo particularment no me n’assabento massa. Has d’anar amb compte de què no s’escolti allò que dius. Hi ha parts positives i negatives pel tècnic.

Els insults no es reclamen a l’àrbitre?
Moltes vegades no. El que passa al camp es queda al camp. I si li dius a l’àrbitre, aquest deu pensar “ja tinc jo prou problemes amb el que escolto com per a més a més començar a valorar el que he escoltat o he vist”. Normalment tot queda dins del terreny de joc.

9 punts en joc del que resta de primera fase. Quin és l’objectiu a assolir?
El meu objectiu és guanyar tots els partits. Suposo que això, l’aficionat que no em conegui dirà “no, aquest va a empatar o a defensar”, però t’asseguro que el meu objectiu com a entrenador és poder liderar un equip que guanyi tots els partits. Com que no puc fugir de la realitat, i aquesta em diu que això no ho han assolit ni el Barça ni el Madrid, que són els millors equips del país, com ho podríem fer la resta de mortals? Però bé, si això és impossible d’aconseguir doncs em conformo amb no perdre cap enfrontament. Aquest any ja no ho podré fer perquè ja hem perdut un, però espero no perdre’n cap més i, si podem, guanyar-los tots.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Març, 2021
IMG-20180417-WA0047.jpg

El masclisme sovint es presenta als nostres caps de manera inconscient. De vegades, pensem en un lloc de treball suposant que la persona a càrrec d’aquest serà un home. Això encara és més comú quan parlem de tasques tradicionalment masculinitzades, com bé poden ser la de policia, treballador industrial, camioner o bomber. En aquest cas, entrevistem la sots-inspectora del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i Cap d’Unitat de la Sala de Bombers Regió d’Emergències de Tarragona i Terres de l’Ebre, Mar Gil Teixidó, la qual va accedir al cos l’any 2017, així trencant molts estereotips d’una feina percebuda com a per homes.


Per quina raó va decidir dedicar-se a aquesta professió?

Els motius són diversos, però una de les coses que em van fer decidir va ser haver-hi entrat en contacte mentre treballava d’enginyera a una entitat local. Em va sorprendre la gran vàlua personal i professional dels membres del Cos de Bombers amb els que vaig treballar, els admirava molt i em van fer venir unes enormes ganes de formar part del seu equip. Per altra banda, aquesta professió implica la manifestació diària d’uns valors per a mi primordials: la vocació de servei públic, la professionalitat, l’entrega a la societat, la valentia demostrada, el treball en equip… En definitiva, és una professió que, tal com s’acostuma a dir, va molt més enllà.

Quan ho va decidir, va rebre algun tipus d’impacte negatiu? Em refereixo a comentaris inapropiats, opinions o bromes…
Al contrari. Quan m’ho vaig plantejar vaig demanar l’opinió a diferents persones, tant de dins com de fora al Cos i vaig rebre respostes molt satisfactòries, tot animant-me a preparar-me per l’oposició i a tirar-la endavant. Sempre m’he sentit recolzada.

(Cedida per Bombers de la Gen.)

Va trobar molta dificultat per entrar al servei de bombers?
L’oposició a la qual em vaig presentar, la de sots-inspectora dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, és difícil. Requereix un gran grau d’exigència en la preparació, molt de temps d’estudi i d’entrenament, de demostració de capacitats i en general de preparació contínua. Hi hem de superar diverses fases d’oposició: exàmens teòrics, pràctics, físics i psicològics. En aquesta darrera fase, valoren les nostres capacitats de lideratge, presa de decisions, coordinació, cooperació i comunicació, i és una prova duríssima. Tots els companys de promoció, independentment de si ets home o dona, van manifestar en el seu moment la gran dificultat que suposa la nostra oposició, però està justificada per la gran responsabilitat que suposa ocupar aquest lloc.

Què representa ser una dona dins d’una professió tradicionalment masculinitzada?
En el meu cas, no només  destaco per formar part del Cos de Bombers sinó també pel fet d’ocupar un lloc de lideratge dins la seva estructura. Això suposa un motiu de gran satisfacció com a dona i com a professional, i la responsabilitat de fer visible la nostra figura, tan desconeguda i gairebé inexistent, però que dia a dia va creixent, molt lentament. D’aquesta manera, podem demostrar a la societat en general les capacitats que tenim i el que podem aportar en àmbits de treball masculinitzats. Nosaltres podem!

Quines tasques desenvolupa vostè com a bombera?
Sóc sots-inspectora del Cos de Bombers i Cap d’Unitat de Sala de la Regió d’Emergències de Tarragona (RET) i Terres de l’Ebre (RETE). Quan estic de guàrdia, exerceixo la posició de Cap de Guàrdia de la RET i la RETE, i tinc responsabilitats operatives i de coordinació. Pel que fa a l’àmbit operatiu, consisteix a assumir el comandament operatiu, en l’àmbit territorial corresponent, dels serveis que ho requereixin. En referència a l’àmbit de la coordinació, actuo com a responsable de la gestió i coordinació del dispositiu de la guàrdia que depèn de la sala de la RET i la RETE. Fora del dia de la guàrdia, com a Cap d’Unitat de Sala, dirigeixo i gestiono els recursos humans i materials de la sala, em responsabilitzo del parc mòbil i l’equipament específic relacionat amb aquest, i organitzo pràctiques i formació per al personal de Sala i per als bombers habilitats al parc mòbil.

Hi ha diferències entre homes i dones del Cos de Bombers? Per exemple a les tasques, responsabilitats, nombre de dones en càrrecs superiors o de lideratge…
El Cos de Bombers de la Generalitat treballa amb una estructura que segueix una línia jeràrquica definida per escales i categories. A cadascuna li corresponen unes funcions, que implicaran una responsabilitat superior a mesura que es vagi ascendint en l’escala corresponent. Les tasques i responsabilitats vénen definides pel lloc de treball que ocupes, independentment de què siguis home o dona.

Com valora les mesures d’igualtat dels ens públics catalans?
Sé que existeixen diferents instruments que determinen els objectius i les mesures de caràcter transversal que s’han d’aplicar per garantir l’equitat de gènere en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. La qüestió és saber si anem pel bon camí: han canviat les coses en els darrers anys? Si m’hi aturo a pensar respecte com era quan vaig iniciar la meva trajectòria professional, puc afirmar que sí; però la següent pregunta que em ve al cap és: el canvi ha estat proporcional, ha estat el que jo esperava? Doncs no, i això em fa ser conscient que encara queda molt camí per fer. Per això, la igualtat requereix un increment de consciència presa i una major implicació del conjunt de la societat.

Avui dia, vostè rep impactes negatius? 
A nivell particular, els impactes negatius han estat minsos. És important percebre’ls i fer-los saber a tots els implicats per corregir-los i que no es tornin a repetir. Com a dona tinc l’obligació de no donar l’esquena, d’implicar-me amb la societat i col·laborar per alleugerir el camí a les pròximes generacions de dones que s’incorporin en llocs de treball masculinitzats, que espero que aviat no ho siguin, i de fer saber que si jo he pogut, totes podem!

* Fotos cedides pels Bombers de la Generalitat de Catalunya

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter