Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Gener, 2021
ruben9-1280x960.jpg

Rubén Viñuales sembla viure encara en una muntanya russa. Des que va anunciar que canvia Ciutadans pel PSC, la pressió és més que molta. No obstant, l’exregidor taronja assegura que està convençut d’haver pres la millor decisió. Només té paraules d’elogi pel ministre Salvador Illa, qui l’ha vingut a buscar per anar de número 2 al Parlament de Catalunya en les llistes del PSC. Viñuales no fa cap retret a Ciutadans, tot i que recorda que fa temps que va perdre el rumb i els seus orígens. Ara mateix només vol sumar i aconseguir que Illa es converteixi en el poper president de la Generalitat. Ataca els independentistes que aprofiten el ‘procés’ per empobrir Catalunya. Confessa que va fer els possibles perquè a Tarragona tingués èxit una moció de censura contra Pau Ricomà. Però, faltava un regidor. Rubén Viñuales accepta totes les crítiques però recorda que estigui on estigui sempre defensarà Tarragona.

Exregidor de Ciutadans, candidat a diputat pel PSC al Parlament de Catalunya…
Ja vaig presentar la meva dimissió com a regidor, portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona i m’he donat de baixa com a afiliat de Ciutadans i he deixat el càrrec de diputat provincial.

Com va informar la direcció de Ciutadans que marxava?

Vaig enviar una carta on al·legava els meus motius i per WhatsApp la vaig informar a la presidenta del partit Inés Arrimadas. Després també vaig tenir l’oportunitat de parlar per telèfon.

Ella que li va dir? Com s’ho va prendre?

Cap a Inés Arrimadas només puc tenir paraules d’elogi i agraïment. La considero una amiga. Es tracta d’una qüestió de projecte polític i no personal. El tenor de la conversa no el faré públic.

Projecte polític?

Ciutadans va guanyar unes eleccions autonòmiques i no les va saber aprofitar i no van servir per a res. La confrontació i aixecar murs no és camí ni la solució política que necessita Catalunya. Hem de ser generosos i alhora reconèixer errors. Tots hem comès errades. Ningú no té la veritat absoluta. Ningú no és perfecte.

Qui són tots?

Tots sense excepció. És indiferent qui va començar. L’important és cap on es vol anar i què estem disposats a fer. Fa massa temps que estem embolicats en una confrontació permanent. Hem de ser capaços d’entendre que podem viure junts.

Parlant de viure, pretén viure del ‘cuento‘?

No, jo tinc la meva feina. Sóc advocat i no vull deixar d’exercir la meva professió, ja que és com em guanyo la vida. Va ser, de fet, una de les exigències que vaig fer al ministre Salvador Illa. Això em dóna llibertat.

Què més li va demanar?

Volia assegurar-me que hi havia un compromís d’un projecte nou i il·lusionant. Crec que cal recuperar els vots  i la il·lusió perduts.

Com es recuperen aquests electors?
Portem 10 anys de confrontació. Salvador Illa ha estat ministre de Salut en uns moments complicadíssims i ho ha sabut fer de forma molt digna i ha estat capaç de ser el nexe entre les comunitats autònomes. Ho ha fet amb moderació, amb bones paraules, respecte… Això és el que necessitem.

Creu que s’ha gestionat bé la pandèmia?

Tot és millorable, però sort que van tenir una persona com el ministre Salvador Illa. Tenim una molt bona sanitat pública potent i un ministre que ha sabut, malgrat les adversitats, gestionar la crisi per la qual ningú no estava preparat. No podem oblidar que les retallades en la Sanitat Pública que no les va fer el ministeri també va complicar la situació.

Com arriba vostè al PSC?

Sempre havia tingut bona relació amb el PSC. Francesc Miró, de les Terres de l’Ebre, sempre em deia que jo havia de tornar a casa (al PSC). Un dia ens vam trobar a La Ràpita i em va dir que li agradaria que jo conegués en Quim, la mà dreta de Salvador Illa i un dels responsables de l’organització del PSC a Catalunya. Un dia vam quedar a l’Ametlla de Mar i em vaig enamorar. Em va transmetre la imatge bona que té el PSC de la política local. Cosa que a Ciutadans no es tenia en compte. Després d’algun contacte més continuat amb en Quim va arribar el dia de conèixer en Miquel Iceta. Havíem d’estar 10 minuts i vam estar xerrant durant una hora. Per a mi Iceta és el millor parlamentari que hi ha hagut a Catalunya. El seu to moderat – amb les seves contraccions – i la seva capacitat d’oratòria em tenen fascinat. És una persona propera. Ell no entenia com és que en una província com Tarragona, que sociològicament és de centreesquerra, Ciutadans hagués tingut uns resultats tan elevats. El dia 15 de desembre, a les 8h30 del matí, vaig quedar amb el ministre Illa. Ell em va dir que el PSC volia reprendre la convivència a Catalunya. En cap moment en va dir que ell seria el cap de llista. Em va preguntar si jo volia anar de número 2 per Tarragona. Vaig quedar glaçat. Li vaig dir que necessitava temps per pensar-m’ho.

Què va fer quan va sortir de la reunió?

Vaig passar uns dies molt difícils. No era fàcil la decisió. Vaig parlar amb els meus companys del grup municipal i la coordinadora de l’Agrupació. Ells em respecten i això em va donar empenta a emprendre aquest nou viatge.

En el moment de dir  li van ‘tremolar les cames’?

Sí i no.

Què vol dir?

Estic molt convençut. Tot i saber les conseqüències i la repercussió mediàtica de la meva decisió sabia que estava fent el correcte. Vaig viure una muntanya russa sentimental.

Què va dir a Salvador Illa per acceptar la invitació?

Li vaig enviar un WhatsApp dient que Sí. I ell em va trucar.

Què l’atrau tant de la forma de fer política de Salvador Illa?

La seva manera pausada i el respecte per l’adversari. El necessitem a Catalunya per reconstruir els ponts que es van trencar durant aquesta dècada perduda.

Quan es fa públic que vostè se’n va al PSC, com reacciona el sector de Ciutadans?

Vaig rebre molts missatges d’escalf. Van dir que respectaven la meva decisió i arribaven fins i tot a entendre-la.

Li va dir alguna cosa Lorena Roldán?

Sí, em va enviar un missatge de WhatsApp. Però no em va dir que seria candidata pel PP.
Creu que entre vostè i Lorena Roldán han contribuït a enfonsar Ciutadans a Catalunya?
Un vaixell no s’enfonsa perquè marxin dos mariners. S’enfonsa perquè agafes un mal rumb i et dirigeixes cap a un desastre sense que vulguis fer res per donar un cop de timó. Ciutadans és un vaixell que ha agafat el rumb equivocat.

Potser ara és quan més us necessitava, oi?

Vam estar nou anys al peu del canó. Nosaltres vam dir per activa i per passiva que el camí no era el més encertat i que estàvem perdent l’essència dels nostres orígens. Hi havia girs ideològics que eren difícils d’entendre.

Com per exemple?

Em vaig afiliar a un partit que era de centreesquerra i ha entrat en una deriva. La foto de Colón em va fer molt de mal i quan tots estaven capficats en substituir el PP. El llenguatge bèl·lic tampoc era el nostre. M’agrada el debat constructiu i la defensa ferma i arguments dels meus ideals però respectant l’adversari. Ningú ens escolta si només insultem o ofenem.

Es va sentir menystingut a Ciutadans?

Crec que això no importa als electors ni als ciutadans. L’important és saber què estem disposats a fer per millorar la seva qualitat de vida.

Fa un any va dir que abandonaria la política. Se sentia poc útil?

Sempre he intentat fer allò que jo creia convenient pels interessos de Tarragona.

Si Ciutadans li hagués convidat a ser el cap de llista al Parlament que hauria contestat?

Que no. Rotundament no. Com haig de defensar un projecte que no hi crec?

Quina relació manté amb la cap de llista del PSC a Tarragona, Rosa Maria Ibarra?

És una crac. És una treballadora nata, una dona valenta perquè formar part d’un partit constitucionalista a Valls no és fàcil. Ell va haver de viure situacions molts tenses només per defensar els seus ideals polítics. Ha estat amenaçada per aquells que diuen que defensen la llibertat i la democràcia i resulta que són uns feixistes que ataquen les llibertats.

Està dient que els independentistes són feixistes?

No. Estic dient que alguns sí, perquè no respecten la diferència i la llibertat d’opinió.

De què ha servit el ‘procés’?

De res. Només per generar frustració i que ciutats com Madrid o València ens estiguin superant. El procés ens ha fet perdre moltes oportunitats.

Com es resol aquest nus polític i la frustració de la gent?
Uff, és difícil. Però, el diàleg és un bon antídot a la confrontació. Però hem de reconèixer que el procés no ha servit (ni serveix) per a res. Crec que la qualitat de vida dels catalans s’ho mereix que seiem a dialogar i a impulsar mesures que facin que Catalunya sigui capdavantera el progrés. Hi ha coses que em maten: que Puigdemont doni el bolígraf amb el qual es va signar la convocatòria del referèndum; que el Torra doni la pancarta al Museu Nacional de Catalunya. Aquests gestos messiànics em maten.

Sembla que vostè es presenta com el Messies de la bona política…
Jo? Déu me’n guard.

Què pot aportar a la política? El PSC va governar Catalunya i tampoc va resoldre gaire cosa. Oi?

En l’època del govern socialista ens va invertir a Tarragona 140 milions d’euros de mitjana. I ara la Generalitat del Sr. Pere Aragonés n’ha invertit 40. Hi ha diferència o no? Miri, en política qualsevol persona que vulgui passar a la Història és perillós. Els exemples del boli i de la pancarta ho il·lustren molt bé. El secret és recuperar les oportunitats perdudes i no sentir-se còmodes en el fang i en l’immobilisme. Ens hem de sumar per rebaixar la crispació sense fer distincions entre catalans.

No deixa de ser curiós que vostè addueix ser una persona de barri i que Tarragona és la seva principal prioritat. Va ser líder de Ciutadans, portaveu a Tarragona i ara marxa a fer macro política… Se’n va a fer política a Barcelunya… on sovint s’obliden de la resta de províncies…
Vull portar Tarragona al Parlament. Els que hauríem de fer els de Tarragona és crear un lobby per vendre Tarragona, atenent que representa més del 12% del PIB. Hem d’aconseguir més inversions i una llei de barris.

Se sent ara mateix el nen protegit de Salvador Illa?
No, no sóc ni nen ni vull ser protegit. Vull demostrar la meva vàlua i respondre a la confiança que em van fer. Vull ser complementari de la Rosa Maria Ibarra I lluitar per Tarragona.

Ja va parlar amb l’exalcalde Ballesteros?
Sí. Està content.

Marxa al Parlament després de no haver aconseguit que prosperés la moció de censura contra l’alcalde Pau Ricomà…

És la nostra obligació intentar fer el que podem per millorar Tarragona i la vida dels tarragonins.

Per què no ha prosperat la moció de censura?
Perquè feia falta 14 i només en teníem 13.

Qui seria l’alcalde?
Això hauríem de parlar. No ho van concretar. La gent està cansada d’aquest govern. Ballesteros és el crac de la gestió municipal en comparació amb el govern de Pau Ricomà. S’està primant a Tarragona la micropolítica, la gestió sense alçada de mires.

Va parlar amb Carles Castillo?

Sí i tant. El problema és que per un costat em dius coses boniques i després a les xarxes socials escriu coses que ja no són tan boniques. Molt a l’estil de Carles Castillo. Jo no porto 20 anys a la política i tinc el meu ofici. Estic aquí per intentar ajudar i no em mataré per cap cadira.

Ciutadans quedarà ben liderat a Tarragona amb Sonia Orts?
Sonia Orts i José Luis Calderón són brillants. Els demano que continuïn treballant per Tarragona.

Vostè es veu alcaldable a l’Ajuntament de Tarragona?
La meva principal meta és aconseguir que Salvador Illa sigui el president de Catalunya. EL PSC té tanta qualitat humana i professional que trobaran el candidat o la candidata que més s’adeqüí a les necessitats de Tarragona.

Fa pocs anys tenia el mateix discurs, però el protagonista era Ciutadans…
Abans era veritat. Ciutadans era així. No puc renegar del meu passat polític. Ciutadans va ser absolutament necessari en aquell moment. El problema és que aquell projecte ja no existeix.

Es veu de per vida al PSC o és mentre duri…?
Jo sempre he votat PSC i vam tenir un desencís igual que milers de catalans. El PSC ha fet una introspecció molt profunda i ara estic convençut que Catalunya necessita el PSC i Salvador Illa per avançar. Qui ha de generar la convivència? Els partits independentistes? Pere Aragonès, Laura Borràs o Puigdemont que està a Waterloo rebent l’impost revolucionari dels diputats de Junts, Carles CarrizosaAlejandro Fernández? La resposta és òbvia: Salvador Illa.

Què parlarà al Parlament? Castellà o català?
Normalment parlo en català. Sóc bilingüe. Parlaré tots dos.

I per què la llengua ha de ser objecte de conflicte polític?
És una bona pregunta. No ho entendré mai.

Ha trucat a alguns militants de Ciutadans per si s’han sentit ofesos o decebuts pel seu ‘canvi de jaqueta’?
A alguns sí. Però estic convençut de la meva decisió i ara tocarà demostrat que vaig prendre la decisió més adequada i valent per a tots. Els hi demanaré que s’hi sumin a aquest projecte.

Per què s’ha donat de baixa de les xarxes socials?
Ara estic defensant un altre projecte que no té res a veure amb Ciutadans. Començo una nova etapa. També és cert que no sóc massa de xarxes socials. Però recordem que el món de les xarxes socials no sempre és el món real. Hem perdut molta humanitat a les xarxes.

Què farà perquè el votin de cara al 14F?
Demano a la gent que voti sobretot a un projecte, perquè sóc ser útil per a tothom. Aqui no s’hi valen individualismes. Jo m’hi fixo molt en el tarannà de la Rosa Maria Ibarra (cap de llista PSC per Tarragona) perquè representa a la perfecció els valors socialistes.

A partir del14F, l’objectiu és…?
Enterrar el procés i apostar pel progrés de Catalunya, el qual repercutirà en la qualitat de vida de tots els catalans. Hem de replantejar-los tot després de la pandèmia. Hi ha molta feina a fer i el ‘procés’ no ens farà sortir del pou.

Tem que el seu enamorament polític pel Salvador Illa i pel PSC sigui sol de poca dura?
Ja no tenim 15 anys i les passions ja no són viscerals. El meu enamorament és cerebral i racional. I aquests duren tota una vida.

RUBÉN VIÑUALES: No sé si em donaré d’alta (del PSC)


REDACCIÓ4 Gener, 2021
gi-mallorqui2.jpg

Magí Mallorquí és l’empresari que presideix  la nova Associació Hotelera de la Província de Tarragona. Ens explica la importància de mantenir la unitat del sector, el qual ha estat (i continua sent) força sacsejat per la pandèmia del coronavirus. El dirigent associatiu considera que faltava “una branca dins l’AEHT, que lluités per la diversitat d’hotels que hi ha repartits per a tota la província”. El director de l’hotel Class a Valls repeteix per activa i passiva que el sector és segur. Argumenta que mitjançant estudis fets, el percentatge de contagi als nostres establiments és dels més baixos.


En què consisteix la nova associació Hotelera de la Província de Tarragona? Creu necessari l’associativisme en aquests moments tan difícils per a l’hostaleria?
És molt important que en moments difícils anem tots a una. L’actual situació de pandèmia, ha afectat molt al nostre sector i la veritat és que tenir una associació al darrere, que t’assessori, t’acompanyi, t’ajudi a gestionar subvencions i ajudes…, en definitiva, vetlli pels teus interessos en aquests moments tan complicats, s’agraeix i molt.

El sector arran de la pandèmia està tocat de mort, oi?
No cal dir que hem estat i som un dels sectors més afectats per aquesta pandèmia, i que malauradament, a hores d’ara encara no sabem quin futur ens espera, i com i quants quedaran després que tot això es normalitzi.

Per on passa la recuperació?
Creiem que la vacuna i la seva efectivitat seran determinants. Almenys aquest és un factor vital per a una recuperació més ràpida.

Serà possible recuperar tot el personal que està en ERTO?
La veritat és que ara mateix es fa molt difícil respondre a aquesta pregunta, ja que lamentablement, hem d’anar setmana a setmana i veure com avança la pandèmia i les seves conseqüències. Penseu que el nostre país, és un país turístic i de serveis, i que el volum de treballadors, tant de la restauració com de l’hostaleria és molt gran, per aquesta raó no crec que en un curt espai de temps es puguin recuperar el 100% del personal que actualment està a l’ERTO.

L’hostaleria és un sector segur? Per què les autoritats sanitàries entenen que no?
Hem de saber que l’hostaleria i la restauració, s’han hagut d’adaptar amb espais segurs des del passat mes de març, les inversions fetes per a cada hoteler, han sigut molt diverses i importants a la vegada.
No entenem per què les autoritats sanitàries diuen que els nostres espais no són segurs, ja que des del primer dia s’ha demostrat mitjançant estudis fets, que el percentatge de contagi als nostres establiments és dels més baixos.

S’ha improvisat molt durant la pandèmia?
Creiem que la situació ha desbordat a tothom, que no ha estat fàcil de gestionar i que no ho està sent actualment.

Faltava una associació d’aquest estil a Tarragona?
El que faltava a la província de Tarragona, era una branca dins l’AEHT, que lluités per la diversitat d’hotels que hi ha repartits per a tota la província, hotels de costa, hotels d’interior, hotels de les Terres de l’Ebre, hotels del Baix Penedès, hotels de la Conca de Barberà, hotels de les 10 comarques de la província, cadascun amb diverses necessitats i molt diferents entre ells.


REDACCIÓ2 Gener, 2021
manoli1-1280x960.jpg

Ana María Santos y Manuela Rujano son dos terapeutas especialistas en Flores de Bach que han encontrado en el elixir floral una manera de poder ayudar a muchas personas en un año marcado por la pandemia del coronavirus. Ana Santos es la autora del libro ‘Terapia Floral’ en el cual profundiza sobre los grandes beneficios de utilizar 38 esencias florales en nuestro día a día.  En una entrevista concedida al digital larepublicacheca.cat, nos explican los beneficios de las flores de Bach

¿Cómo valoráis el 2020?

Ana Ma. Santos i Manuela Rujano

Este año ha cambiado completamente la Humanidad y se han multiplicado los trastornos emocionales y los desequilibrios, a raíz de los difíciles momentos que estamos viviendo. El estrés, la ansiedad, la angustia y los miedos han invadido sin contemplaciones nuestros hogares. Nosotras estamos satisfechas ya que hemos podido ayudar a mejorar esos estados de ánimo, gracias a las Flores de Bach.

¿Es un tratamiento seguro tomar Flores de Bach?
Las Flores de Bach están reconocidas y recomendadas por la Organización Mundial de la Salud (OMS) desde 1976. Son seguras ya que no tienen efectos secundarios ni provocan dependencia. Los preparados son personalizados y se las pueden tomar ancianos, embarazadas, niños y hasta animales.

¿En qué ha afectado la pandemia el sector?
En positivo. La gente en general ha confiado en la terapia floral porque ha visto y ha podido comprobar de primera mano el excelente resultado.

¿Qué alternativas se han adoptado para driblar la crisis?
Bajo ningún concepto queríamos dejar de poder atender a la gente que necesitaba nuestra ayuda. Mediante videollamadas hemos podido hacer tratamientos a personas que vivían en Alemania. Somos conscientes que no es lo mismo, pero a pesar de los inconvenientes de la pandemia, el resultado no presencial ha sido bastante positivo.

¿Qué busca la gente en vuestros tratamientos florales?
Una alternativa para solucionar sus estados emocionales no satisfactorios. Busca harmonía en su vida y equilibrar el cuerpo con el alma. Hemos tratado estados de estrés muy altos que se han visto disminuidos con tratamientos personalizados.  Las Flores de Bach han ayudado a activar el apetito sexual que en estos tiempos de pandemia mucha gente había perdido.

Ana, Manuela, ¿qué esperáis del 2021?
Nuestro reto es poner en marcha a principios de enero un proyecto completamente gratuito que se llamará ‘Enciende el botón’. Hemos creado una página en Facebook en la que cada viernes a las 21.00h participaran conferenciantes que, por su experiencia vital o sus profesiones, podrán ayudar gratuitamente a todo aquel que lo necesite.

M.P.


REDACCIÓ1 Gener, 2021
anonim.png

Cuando jugamos en el sorteo extraordinario de Navidad todos pensamos: ¿Y si me tocase el ‘Gordo’? En esta entrevista hablaremos con una agraciada que compró el boleto ganador del primer premio, el 72.897. Dicho número, valorado en  400.000 euros menos impuestos, fue adquirido en la famosa administración de lotería ‘la Pastoreta’, en Reus. Cabe añadir que el ‘Gordo’ también tocó en el barrio tarraconense de Bonavista, aunque en ese caso el boleto fue pedido por internet. No ilustramos la entrevista con una foto de la agraciada porque prefiere mantener el anonimato


¿Usted suele jugar a la lotería? ¿Juega cada año al sorteo extraordinario de Navidad?

Normalmente no, solo cuando se celebran sorteos más conocidos. El sorteo de Navidad es una tradición y desde hace ya algunos años juego conjuntamente con mi pareja.

¿Eligió ‘La Pastoreta’ y el número por casualidad? ¿O hubo alguna superstición o manía de por medio?
No fue casualidad elegir ese número y esa administración. El número pertenece a la empresa dónde trabaja mi pareja, los años anteriores ya lo habíamos comprado.

¿Qué esperaba usted del sorteo? ¿En algún momento pensó en que le podría tocar el Gordo?
La verdad es que cuando compras lotería, lo haces con la ilusión de que toque algo, pero jamás imaginé que sería el primer premio.

¿Pudo seguir el sorteo en directo?
No, estaba trabajando y lo iba siguiendo en mis descansos por internet.

¿Cuál fue su reacción al enterarse de que le había tocado el Gordo de Navidad?
Al principio no me lo creí. Recibí la llamada de mi pareja y le pedí que verificase el número y sobre todo que comprobase que era correcto. Después de chillar, llorar de alegría y sentir una felicidad indescriptible, llamé a mis padres para contarles la noticia.

¿A partir de ahora qué es lo que viene? ¿Qué piensa hacer con el dinero y con su vida, que imagino que habrá cambiado a raíz del sorteo?
Mi vida ha dado un giro de 180 grados, por fin tengo la estabilidad que tanto necesitaba para poder independizarme y sobre todo la suerte de poder ayudar a familia económicamente.

¿Volverá a jugar el año que viene?
Por supuesto, la esperanza es lo último que se pierde. Jugar a la lotería de Navidad es una tradición y nunca se sabe si podemos volver a llevarnos una alegría el año que viene. Hay que seguir viviendo con ilusión.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Desembre, 2020
ana_ibars.jpg

Ana Ibars es la gerente de AG Planning y de la clínica estética Odita, ubicada en Tarragona. 

En esta entrevista, se muestra muy crítica con la forma como se ha tratado – y se está tratando – las empresas que organizan eventos. Recuerda, con tristeza, que el sector necesita de más apoyo de la administración para mantener, sobre todo, los puestos de trabajo. Ana Ibars ha aprovechado la crisis sanitaria para abrir nuevos horizontes, creando la clínica de estética y antiaging pensada para todo el tipo de público.

 

¿Qué balance hace de 2020?
Pues siendo uno de los sectores más perjudicados en la Pandemia, el balance económico empresarial, no ha sido positivo. Después de pasarnos meses confinados, donde hacíamos peripecias para mantener el personal, cuando nos vimos obligados en reinventarnos, en adaptarnos a las nuevas circunstancias, llenas de incertidumbre y múltiples cambios que nos hacían volvernos locos, el balance aparte de negativo es frustrante. Después de todo el esfuerzo en multitud de cosas, la conclusión es que no nos han escuchado. Nadie se ha preocupado por del sector de la hostelería y de los eventos y no nos han dejado trabajar aun cumpliendo todas las medidas exigidas. Así que mi balance se negativo, frustrante, desesperante, durante cada día del 2020 desde que nos confinaron.

Veo que ha sido un año especialmente duro para las empresas de organización de eventos, congresos …
Duro es poco decir. No sé es consciente de la repercusión que esto conlleva ya que no sólo afecta a empresas de eventos, sino a todo el tejido empresarial que hay detrás. Cada uno de nuestros proveedores se han visto también muy afectados. El hecho de hacer eventos multitudinarios, conlleva a que nuestros proveedores también tengan una gran facturación y la contratación de personal sea una necesidad y ahora todo esto se ha esfumado. Es mucho más grave de lo que se puede imaginar. Se eliminarán muchos puestos de trabajo porque “está mal visto hacer eventos“.

En este sector hay una media de un 90% menos de facturación que el año pasado. ¿Cómo se puede soportar esto durante diez meses y con perspectiva de que sean aún más? ¿Qué pasara con todo el personal que no se necesita, teniendo en cuenta que no se hacen eventos? Más que duro, es cruel.

Os habéis sabido adaptar y encontrar nuevas alternativas/opciones de negocio?
Nosotros siempre estamos en continuos cambios, pero de evolución así que somos activos en esto, pero, es difícil readaptarse cuando el sector está anulado completamente. Tengo un gran equipo detrás que durante todos estos meses, juntos, hemos pensado en mil ideas que finalmente no te dejan o no interesan llevar a cabo.

Reinventarse está muy bien y es una palabra que oímos muy a menudo, pero más que reinventarse es adaptarse. Por qué cuando tú tienes un proyecto de empresa de este tipo, ya lo das todo y eres profesional en lo tuyo y tu estructura está montada para ello. El reinventarse en algo que te prohíben o que no te dejan abrir ni hacer, es difícil y si consigues reinventarte, ¿cómo haces que tú personal, se reinvente también? ¿Y eres capar de facturar lo mismo para poder seguir facturando igual que el año anterior? Sinceramente, me parece que el reinventarse hay veces que está sobrevalorado.

¿Odita? ¿Qué es y que ofrece?
Odita es diversificar. Al final creo más en diversificar en estos momentos y no tanto en reinventarse. Por ello se creó ODITA. Es una clínica médica de estética avanzada y antiaging, un tema que está en auge y que la verdad, ¡me fascina! Así que me lancé a ello.

Sabemos que hay mucha oferta en este sector, pero nos queremos diferenciar con el resto, en servicio, profesionalidad, equipo… En definitiva, poder aplicar una filosofía de Clínica donde el cliente o paciente, pueda disfrutar y encontrar el bienestar consigo mismo y que en un mismo sitio tenga un servicio integral, optando por todas las disciplinas posibles para conseguirlo.

¿Es una clínica pensada para algún público en concreto?
Para todos los públicos!!! Desde adolescentes con problemas de acné o estrías o jóvenes que quieren lucir belleza de manera natural y personas más maduras que quieren mantenerse jóvenes y vitales. Tanto hombres como mujeres.


REDACCIÓ30 Desembre, 2020
ana-macho-4-1-1280x1021.jpg

La presidenta de l’Associació d’Empresàries i Directives del Camp de Tarragona, Ana Maria Macho, explica que s’ha viscut el confinament i es viu la pandèmia des del vessant associatiu. Reconeix que la situació és força complicada i lamenta alguna improvisació per part del poder polític, fet que va generar confusió entre els ciutadans. Ana Maria Macho, per sortir de la crisi, proposa que es recolzi el comerç de proximitat. Sobre la crisi social i econòmica, la líder associativa considera necessari un pla estratègic capaç d’il·lusionar els empresaris, ja que seran els encarregats de mantenir els llocs de treball. Durant el confinament, l’entitat que presideix va oferir serveis – gratuïts – a les sòcies i es va suspendre, de moment, les quotes. És que en crisi, tots els detalls són importants.   


Quin balanç fa del 2020?

El 2020 ha estat un malson per a la gran majoria de les persones.

A banda dels milers de vides humanes perdudes, ha suposat la pèrdua de les llibertats individuals, el tancament de negocis per no poder suportar la pressió de la crisi econòmica, el deteriorament de la salut emocional i l’empobriment de moltes famílies.

Creu que s’ha fet una bona gestió política de la pandèmia?
Un cop més hem vist com a la política primava més la confrontació dialèctica que no pas la cooperació per cercar solucions a la davallada econòmica i a la fragilitat social. Des del començament de la pandèmia no hem tingut clar què fer i com actuar. Això va provocar evidentment neguit i preocupació entre els ciutadans. Hem estat contínuament desinformats, ja que un dia donaven unes directrius i poc després les canviaven. Les ajudes econòmiques no són que no hagin estat efectives, van ser inexistents i continuem avui dia exactament igual. Si ho comparem amb com s’han aplicat aquestes ajudes a altres països europeus. Tot això evidencia el gran desconeixement dels nostres polítics en la gestió empresarial i les necessitats reals. La gestió de la pandèmia ha sigut totalment ineficaç tant en l’àmbit sanitari com econòmic, contribuint a l’empobriment de la ciutadania.

Quines són les conseqüències del coronavirus en la seva associació? Hi ha hagut baixes, reducció, quotes…
Des del començament de la pandèmia, quan ens trobàvem confinades, vaig decidir eliminar la quota de les sòcies, amb l’objectiu d’intentar ajudar-les. Paral·lelament vàrem continuar treballant, facilitant a totes les sòcies totes les informacions que anàvem apareixent en el BOE i el Diari Oficial de la Generalitat. Algunes de les nostres sòcies, de manera totalment gratuïta, donaven, a través de les seves empreses, suport a la resta, com per exemple, sessions de coaching, informació de gestories, classes de ioga online, etc… Fins al moment no hem tingut cap baixa. Al contrari, des que ens van desconfinar el nombre d’associades ha augmentat considerablement.

Què hem après del 2020, malgrat ser un any pandèmic?
A valorar allò que tenim i als que tenim al nostre costat. A valorar que la salut és el més important de tot i que és inacceptable que un futbolista o un polític cobri més que un científic o un sanitari. Hem aprés a ser solidaris amb el veí que abans ni el coneixíem. I amb les persones que ens envolten. En resum, a valorar la vida que tenim. Ens hem adonat que, de cop i volta, tot pot desaparèixer.

Quin paper ha de tenir l’administració per remuntar l’economia?
En primer lloc, no cal que l’administració tingui cap paper. En els darrers mesos s’ha posat entre l’espasa i la paret a empresaris i autònoms, els quals van haver de fer front a tots els pagaments d’impostos, lloguers, quotes de seguretat social, etc… sense facturar res.
Prefereixen sacrificar a les empreses i generar atur, que no pas recolzar-les, de veritat, per mantenir aquests llocs de treball.

Com s’haurà d’adaptar el sector empresarial a la nova normalitat?
Encara no sabem quina serà aquesta “nova normalitat”. Fa mesos que tot va canviant. Continuarem com fins ara, lluitant dia a dia, mirant cap endavant i fomentant el comerç de proximitat… Hem de deixar de comprar a plataformes i apropar-nos a la botiga del costat. A les nostres mans està saber com actuar i per tant el nostre futur. Cal fer costat al sector empresarial, per crear llocs de treball i riquesa. Fer el contrari serà deixar-lo morir.

Què espera del 2021?
Que puguem arribar a la “normalitat” i allunyar-nos de la “nova normalitat”. Que gràcies a la vacuna puguem ser capaços de recuperar llibertat de moviments, tornar a somiar i a tenir objectius i il·lusions.


REDACCIÓ27 Desembre, 2020
Cristian-Compte-1280x720.jpg

El sector de l’oci nocturn és un dels més castigats per les restriccions anticoronavirus. La seva situació és tant límit que es preveu que més d’un 20% dels establiments no puguin tornar a obrir. Cristian Compte és el propietari de dos locals tarragonins: la Discoteca Totem i el Totem Cafè. És un dels activistes més visibles del sector a Tarragona. Ha participat en accions reivindicatives com l’acampada a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

1-És ben conegut que el sector ho està passant molt malament. Expliqui’m el seu cas concret.
El meu cas: tenim dos locals, la discoteca Totem que van obrir els meus pares fa 49 anys, i el Totem Café que vam obrir el 2013. I estan els dos tancats des del 13 de març amb alguns períodes intermitents que ens han permès obrir amb unes restriccions que feien impossible que fos rendible obrir; i que van ser del 13 de juny fins al 24 de juliol, quan la Generalitat va decidir fer-nos tancar un divendres a les 19, amb el gènere comprat, les neveres carregades i fredes, i el personal contractat. No van tenir cap consideració amb el sector, perquè ho haguessin pogut dir el dimarts o el dimecres i no ens hagués fet tant de mal econòmicament. També hem pogut obrir fins al diumenge passat el Totem Cafè com a restaurant musical un parell de setmanes, també amb unes restriccions importants.

La situació comença a ser difícil, ja que van passant els mesos sense els ingressos habituals i necessaris. Tenint en compte que les nostres estructures són molt cares de mantenir… la potència de llum contractada per exemple fa que sense consum hàgim de pagar xifres importants… i així amb moltes coses. Com el fet que hàgim de pagar les brosses encara que no en generem des de fa 10 mesos.

2-Com valora la gestió de la crisi cap al seu sector per part del govern de la Generalitat?
La gestió de la crisi per part de la Generalitat és molt dolenta. Estan culpant sectors que no poden demostrar que siguin els culpables, mentre ells tenen els mitjans de transport al 100% d’aforament i inclús han reduït la freqüència de metros i autobusos a algunes ciutats. No entenc que ens puguin tancar als locals d’oci nocturn a Catalunya presentant al jutjat estudis que són d’altres comunitats autònomes perquè aquí no n’han fet cap. Per tant, no tenen cap certesa de què siguem tan potencialment perillosos com ens estan tractant. I si ho som, que ho podem inclús entendre, encara que no ho hagin demostrat, que facin com a la resta d’Europa a on els negocis tancats per decret són rescatats amb plans econòmics des del moment que es decreta el tancament.

S’ha de saber que aquí des que es va fer el tancament el 24 de juliol, la Generalitat no responia cap proposta de les federacions i associacions d’oci nocturn, i per això vam fer l’acampada a la plaça Sant Jaume i aquí va ser a on vam desencallar la injusta situació d’ignorància en la qual ens tenien. I així, hem aconseguit a promeses d’ajudes econòmiques que encara no ens han donat. Encara que també s’ha de dir són unes ajudes que després de 10 mesos tancats i havent de fer front a totes les obligacions són millor que res, però molt llunyanes a les nostres obligacions. També hem aconseguit que rebaixin els lloguers dels locals tancats a través de la clàusula “ribus sic stantibus“. Però el que diu la clàusula és que si no es pot realitzar l’activitat per la qual has llogat el local, que és el que posa al contracte, no hauries de pagar res… perquè no lloguem un magatzem ni un pis per viure-hi. Lloguem un local per dur a terme una activitat econòmica que ens han prohibit per decret. Així doncs que paguin els que firmen el decret.

3-Quines solucions proposa vostè o quines creu que serien les més encertades?
Jo no sóc epidemiòleg ni metge, així que només puc mirar a on han fet les coses d’una altra manera i on han tingut millors resultats. Les solucions passen per aplicar les noves tecnologies. A part de fer molts tests i contractar rastrejadors que permetin localitzar els punts crítics i confinant aquests punts siguin barris o edificis, que és la tàctica que Madrid ha copiat de nova Zelanda, Austràlia, Singapur i la Xina, que són llocs que s’han declarat lliures de Covid. Això d’esperar la “inmunidad de rebaño” crec que està quedant demostrat que no és la millor manera d’afrontar-ho, ja que s’aniran produint onades de contagis en quant obrin activitats una darrera una altra i això econòmicament no ens ho podem permetre durant gaire temps més.

Com a sector, els nous tests – tant d’antígens com el de la saliva – ens haurien de permetre fer-los a les portes dels locals per garantir que la gent que entrés està lliure de covid, o que se’l fessin a les farmàcies i que amb una app al mòbil quedés demostrat que no tenen virus. La vacuna ens ajudarà molt, però crec que trigarà a ser efectiva i necessitem treballar com més aviat millor i donar totes les garanties possibles de què som llocs segurs.

4-Creu que l’oci nocturn i la forma de gaudir-lo canviaran? En cas afirmatiu, de quina forma ho farà?
És possible que la manera de gaudir de l’oci canviï. Molta gent està descobrint el “Tardeo“, que és una bona opció pels que som ja una mica grans, però encara tenim ganes de socialitzar-nos i ballar, gaudint de bones copes sense les aglomeracions de la nit, i amb una música més adequada per les diferents edats.
El jovent crec que seguirà gaudint de la nit i de la seva capacitat de seducció i diversió assegurada. Ballant reggaeton o el que toqui.

5-Hauran d’apujar els preus d’entrades i consumicions quan se’ls permeti obrir?
No ens ho hem plantejat… De moment donarem gràcies en poder aguantar i poder obrir quan ens deixin. Heu de saber que al mes d’octubre quan vam fer l’acampada a la Plaça Sant Jaume, vam calcular que aproximadament un 24% del sector de l’oci nocturn ja no tornarà a obrir. I quan més triguin les ajudes més alt serà aquest percentatge.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Desembre, 2020
Marc-Villalobos.jpg

El coronavirus ha canviat molts aspectes del nostre dia a dia. Ha modificat la forma de comunicar-nos, de treballar, de relacionar-nos, de pensar… Les restriccions també han canviat el mode d’operar de molts col·lectius, un d’ells és el dels estudiants. Ja sigui de primària, de secundària o d’universitat, la manera d’estudiar dels joves també s’ha hagut d’adaptar. En aquest cas entrevistem a un alumne de 3r curs de Fisioteràpia, Marc Villalobos.

1-Quins canvis hi ha hagut en aquest curs? Quin és el més destacable i per què?

Els canvis més destacables van ser al principi de curs, vam començar les classes de forma presencial el 9 de setembre. Els professors van intentar mantenir la màxima presencialitat possible, amb una classe on impartiria el temari amb 30 persones d’aforament màxim i una altra aula on es veuria la classe projectada. Més tard, va passar a ser tot virtual excepte les pràctiques. Penso que ha sigut una anècdota prou curiosa en aquest començament de curs.

2-Com han afectat aquests canvis i mesures a la vida estudiantil?

Aquests canvis penso que en part, m’ha resultat beneficiós, ja que no perdo tant de temps desplaçant-me i tinc més temps per estudiar. Penso que les classes virtuals són el futur i el millor que podem fer és adaptar-nos.

3-Els exàmens són presencials o en línia? Quin procediment hi ha?

Els exàmens són presencials. Ens assignen un grup – que pot ser ‘A’ o ‘B’ – i entrem a l’aula corresponent en una hora assignada per cada grup. En comptes d’una o dues aules, ara n’utilitzem alguna més per la limitació de l’aforament.

4-Quin model d’avaluació prefereixes i per què?

Jo prefereixo l’avaluació presencial. Penso que la virtual té alguns desavantatges com ara que els professors com que parteixen de la premissa de què copiem, llavors penso que es complica tot. Amb l’avaluació presencial també donen més temps i penso que en aquest aspecte, és millor mantenir la presencialitat.

5-L’aïllament social afecta la salut mental i al rendiment estudiantil?

La veritat és que en part penso que sí. Durant la quarantena vam estar molt de temps sense veure familiars, amics i parella. Això, vulguis o no, t’afecta psicològicament i el teu rendiment acadèmic pot disminuir.

6-Quines mesures canviaries o implementaries? Per què?

Jo introduiria tècniques en les quals poguéssim participar els alumnes d’una forma més directa. Penso que és necessari perquè les classes online acabin en la monotonia. Per exemple, l’altre dia vam fer kahoots relacionats amb el temari i la gent participava més i interactuàvem entre nosaltres.

7-Creu que les universitats tornaran a la normalitat o alguns canvis seran permanents?

Des del moment en què s’ha instaurat el model de classes online, penso que aquesta metodologia ha vingut per a quedar-se. Opino que la millor opció és barrejar classes en línia – per la comoditat – i classes presencials per assolir conceptes que de manera virtual costarien més d’entendre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Desembre, 2020
Cinta-Bellmunt4.jpg

Fa menys d’un mes que Tarragona celebrava els 20 anys des que la UNESCO va declarar les restes de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

L’Ajuntament va organitzar diversos actes telemàtics com webinars i debats envers aquest tema. Una d’aquestes propostes va ser el documental de Cinta Bellmunt: Tarraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial’, el qual es va emetre per TAC12 i  encara es pot gaudir via YouTube. Es tracta del seu primer documental com a guionista i productora. De fet, Bellmunt va seguir d’aprop la fita històrica, sent periodista de de Cultura i Universitat del ‘Nou Diari’.

Com va arribar la idea del documental?
Just el cap de setmana abans del primer confinament des del Museu d’Història de Tarragona van contactar amb mi per comentar-me que enguany se celebraven 20 anys de la inclusió del conjunt arqueològic de Tarraco al llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco i s’havia d’elaborar un programa d’actes. 

Entre les coses que vam posar damunt la taula des del primer moment hi havia un vídeo institucional commemoratiu d’aquesta fita. Ens va semblar que calia explicar com s’havia aconseguit, quines estratègies es van posar en marxa quan l’Ajuntament de Tarragona va decidir emprendre el camí cap a la Unesco i dues dècades després que havia servit aquest esforç. Però calia constatar també que el procés per recuperar el patrimoni de Tarraco ve de molt lluny, de quan després de la Guerra del Francès Tarragona queda arrasada i als anys vint del segle passat comença la seva revitalització amb l’expansió del port i el creixement de la ciutat que posa al descobert importants restes. Així que partim del 1920, perquè cent anys semblava un temps adient per veure l’evolució d’aquest conjunt arqueològic i els esforços que s’han fet per la seva preservació i socialització.

Què ha significat aquest projecte per vostè?
Ha estat molt vital i emocionant, així com una gran font de bon estrès i d’aprenentatge. És el meu primer documental i li he dedicat moltes hores. Era una de les moltes assignatures professionals que encara tinc pendents. Es podria dir que vaig descobrir l’arqueologia l’any 1986 quan vaig arribar a Tarragona. Poc després sorgiria el TED’A (Taller Escola d’Arqueologia), que va revolucionar aquesta ciència per la seva manera exemplar de treballar. Vaig anar seguint el que feien, que era molt, per recuperar Tarraco, i des de mitjans locals, primer, i després com a corresponsal, era un dels temes que sempre m’agrada de tractar.

Porto més de 30 anys observant de prop els passos que s’han fet i em va fer molta il·lusió que pensessin en mi, ja no sols pel documental, sinó per portar gran part de la programació relacionada amb els 20 anys Patrimoni Mundial. Així que una mica sabia de què anava el tema, però calia treballar un guió i fer molta feina de producció. En tot cas, ha estat com un reconeixement al treball que com a periodista havia dut a terme durant anys sobre Tarraco. He estat molt contenta de retrobar-me amb persones que en aquells anys tractava sovint i ara he vist per entrevistes, perquè m’han facilitat documentació… També m’ha anat molt bé realitzar una feina diferent de l’habitual, i això sempre és un repte, un estímul i en aquest cas, també un orgull fer memòria d’una fita tan important i contribuir a la seva socialització.

I què creu que representa per la ciutat?
És un cas d’èxit que demostra que els somnis no s’assoleixen en un dia i que a Tarragona es treballa per recuperar el patrimoni arqueològic des de fa molts anys. Ser Patrimoni Mundial no va ser fàcil, però la ciutadania s’hi va abocar moltíssim. En el camí cap a la Unesco quedava clar que no era una idea d’uns polítics i prou, sinó que Tarragona s’havia fet seu aquest desig, que els habitants de la Tarraco actual s’estimen el patrimoni i volen el millor per a ell. Per tant, es demostra que les il·lusions ben gestionades i amb esforç poden assolir fites com aquesta, per fer de Tarraco un indret encara més universal i reconegut, a l’elit del turisme cultural i d’un gran valor científic, únic i excepcional en molts aspectes.

Quins han estat els majors reptes a l’hora de produir el documental?
Primer tenir clar què calia explicar, centrar molt els continguts per assolir un relat on s’havia de donar certa coherència a fets que en principi podrien semblar que no tenien res a veure i, en canvi, és obvi que hi ha una evolució. I un repte molt important era trobar el material adient, sobretot les imatges. En aquest sentit, hi ha hagut una feina considerable de trucar a diverses institucions i arxius que s’han bolcat per aconseguir tot allò que pogués ajudar a fer una obra tan atractiva com sigui possible. A més, tot aquest procés de documentació s’ha realitzat en plena pandèmia i l’accés als llocs estava molt limitat en dies i hores, però la resposta ha estat fantàstica.

Hi ha algun nou repte a la vista?
M’han compartit una idea d’una productora que pensa en un documental i si es tira endavant potser els ajudi d’una manera o altra, però tot està a les beceroles. Ara bé, després d’aquesta primera experiència de ‘Tarraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial’, no m’importaria de continuar amb nous projectes en aquest àmbit professional. De fet, fa més d’una dècada vaig assistir a un curs de guionatge perquè sóc molt consumidora de documentals i estar a l’altra banda també m’ha resultat molt engrescador.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Desembre, 2020
cindy-1280x810.jpg

Aquest dijous se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans. La vicepresidenta de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya, Cindy López, parla sobre l’efemèride. Entén que tots els ciutadans han de ser observadors dels drets fonamentals i recordar que tots som iguals. López demana la implicació de la ciutadania per construir un món millor, més just i equilibrat. Defensa la labor d’aquestes entitats per aconseguir que el respecte i la igualtat siguin un denominador comú entre tots els éssers humans.

En què consisteix l’Observatori de Drets Humans a Catalunya?
L’Observatori neix aquest 2020, composta inicialment per tres professionals d’àmbits diferents, amb la voluntat de posar veu a totes aquelles persones amb una posició de vulnerabilitat. Amb molta il·lusió i amb ganes de projectar un futur més solidari i expandir la necessitat que tots han de ser tractats com a éssers humans, independents dels factors geogràfics, econòmics o racials.
La seva funció té com a principal objecti convertir-se en un espai de reflexió per a tothom i de fer un seguiment per a la defensa i dignitat dels Drets Humans al territori català, on l’ideal comú és construir una societat més justa i inclusiva. L’ODHC, presidit a nivell nacional pel periodista Ricard Checa, és una entitat apolítica i que no porta com a bandera cap religió, la sensibilitat és compartida per a qualsevol individu que pateixi qualsevol abús injustificat i que se senti desprotegit a la nostra societat.

A Catalunya, hi ha sensibilitat per a aquesta àrea: la defensa dels drets humans?
És important destacar que la majoria de ciutadans en una societat com la nostra, no vol veure que els seus veïns més propers pateixin injustícies i que cada vegada la consciència a ser millors com a persones individuals o grups està molt present. Les persones tenen ganes de contribuir al fet que altres puguin tenir vides millors. Tot i això, hi ha persones que estan patint contínuament abusos que van directament a la seva integritat com a éssers humans. La poca tolerància per part d’alguns ‘individus’ o abús de poder, fa que molts individus al nostre territori visquin situacions de discriminació ja sigui pel seu color de pell, creences, lamentablement per la seva orientació sexual o nacionalitat.
Per això, des de l’Observatori volem allargar la mà a la reflexió i denunciar tots aquells abusos que no poden formar part d’una societat cívica com la nostra i que una sola persona vulnerable mereix un tracte digne i l’oportunitat de construir la seva vida amb llibertat i esperança.

L’administració està ‘oberta’ a treballar amb entitats d’aquest caràcter?
Avui en dia les administracions viuen un moment de col·lapse en tots els vessants i és complicat que hi hagi un reforç econòmic que dependrà majoritàriament dels pressupostos destinats a polítiques socials que depenen d’aquestes assignacions. Aquests últims anys, estem veiem com la nostra societat s’està empobrint ràpidament. La implicació d’aquelles persones que pertanyen a aquestes administracions treballen amb consciència i estan compromeses a col·laborar amb les associacions del nostre territori. És important donar veu i presència a les Administracions, perquè tots junts puguem combatre les injustícies i aconseguir una societat més equilibrada i justa.

L’Observatori té una funció més pedagògica o opta més pel vessant de la denúncia?
És tan important que hi hagi un seguiment pedagògic per a tots aquells individus que necessitin un suport, i per això l’ODHC compta amb els millors professionals per fer un acompanyament o realitzar qualsevol consulta. No es tolerarà la violació dels drets fonamentals, però també podem fer de jutges de forma permanent. L’educació és imprescindible, així com empatia i sensibilitat.

Creu que és necessari un Observatori dels Drets Humans a Catalunya?
És absolutament imprescindible que hi hagi un Observatori de Drets Humans que convidi a la reflexió i que sobretot hi hagi aquesta figura present cada vegada que hi hagi algú que necessita la nostra col·laboració/intervenció. Totes les persones que integren una societat han de sentir-se acompanyades si en un moment donat denoten que els seus drets més fonamentals estan sent violentats i vulnerats.
I aquí és on entra l’Observatori (amb orgull i paraules majors) estudiar i donar veu a la vulnerabilitat d’aquests individus i caminar junts per a la construcció d’una millor societat.

Quines són les principals violacions d’aquests drets com a Persona?
Una de les coses més bàsiques que potser no hi pensem sovint, però que és una evidència molt notable, és el dret a l’alimentació i que potser molts de nosaltres – com tenim aquest privilegi inclús d’omplir les nostres neveres i parar les taules amb excel·lència –, no hi donem importància al fet que moltes persones passen necessitats extremes i que pateixen diàriament una desnutrició important, incloent-hi els infants. Els drets culturals també són protagonistes a l’hora de patir discriminacions i els drets socials com tenir un habitatge digne, tema d’actualitat i molt present a les nostres vides. Al final, els nostres drets estan ben marcats a la Carta Magna.

Aquest dijous se celebra el Dia Mundial dels Drets Humans, fa sentit aquest dia? Per què?
Ja fa 7 dècades de la proclamació de la Declaració de drets humans a les Nacions Unides. No ens enganyem, haurem de continuar treballant per millorar, però el món està ple de molt bones intencions que, a poc a poc, anem fent camí. Recordar que totes les persones siguin d’on siguin tenen Drets Fonamentals i no podem oblidar que és un fet, no un desig.

Des de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya, volem convidar a totes aquelles persones, que un sol gest d’amabilitat i empatia i una petita contribució pot influir en la recuperació d’una persona i una sola persona és molt més que res. Una crida al sentiment de responsabilitat com integrants de la nostra societat.  Cada dia és important i la pobresa extrema no entén, si estem al febrer o al desembre, però amb aquestes dates tan familiars i amigables, pot ser donar la mà segons les nostres possibilitats, estarà contribuint a un barri, una ciutat, un país i un món millor. Ajudar no té preu. Tot passa pel respecte i recordar que tots som iguals.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter