Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Juny, 2020
foto_3667353.jpg

Les autoritats policials i polítiques estan preocupades amb el fenomen ‘okupa’ a Tarragona. El comissari dels Mossos d’Esquadra a Tarragona, Josep Maria Estela, no amaga la seva inquietud però remarca que més que l’ocupació en si mateixa és la conducta dels inquilins el que sovint ocasiona sensació d’inseguretat. “Hi ha persones que no generen alarma ni estan relacionades amb cap activitat delictiva, però n’hi ha d’altres que sí que tenen conductes que generen inseguretat a la via pública”.

Josep Maria Estela és el cap policial de Tarragona

Algunes ocupacions problemàtiques estan situades als barris del Serrallo de Tarragona – on dilluns va haver-hi una baralla multitudinària a l’entorn de l’edifici del Rancho Grande –, a Sant Salvador o al carrer Ferrers de la Part Alta. “S’hi trenquen les normes més bàsiques de convivència, hi ha alguna baralla i petit tràfic de drogues”, apunta el comissari.

Per part de l’Ajuntament de Tarragona s’ha endurit les polítiques en relació a les okupacions que porten associades actituds delinqüencials. Una de les iniciatives que ha engegat és una ronda de reunions amb les entitats financeres que són propietàries dels pisos ocupats. Mentrestant, la policia es compromet a reforçar la vigilància.

En el cas del Serrallo, els Mossos asseguren que han incrementat la presència policial fixa a la zona, un fet que ajuda a tranquil·litzar els ànims veïnals.


REDACCIÓ15 Juny, 2020
herman_pinedo.jpg

Hermán Pinedo és el regidor de Patrimoni de Tarragona. És una persona força contestada, ja sigui per l’exregidora Bego Floria o pels dirigents del seu partit. En una entrevista a larepublicacheca.cat assegura que, com a historiador, gestionar el patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat és un regal. Reconeix que l’administració no és tan ràpida com li agradaria. És crític amb l’etapa de Bego Floria, persona a qui diu nodrir respecte personal. Està convençut que Pau Ricomà acabarà el mandat i diu que si es modifica el cartipàs municipal, ell vol continuar tutelant el Patrimoni de Tarragona

El regidor durant l’entrevista

Fa just un any que forma part del govern liderat per Pau Ricomà, com veu la ciutat i com veu el seu govern?
Veig la ciutat bastant bé, millor que fa un any. És cert que ens hem enfrontat a tres crisis seguides (IQOXE, el temporal Glòria i el coronavirus), però veig un govern fort, que va en el bon camí i que vol seguir fent canvis a la ciutat, que és això que vam venir.

Govern fort… és broma?
En absolut. Jo sempre intento veure les coses des d’un punt de vista molt realista i racional. Hem aprovat uns pressupostos i estem fent la nostra tasca de governança. No és cap secret que som 9 regidors, un terç del consell plenari, però hem aprovat totes o gairebé totes les mocions que s’han portat a debat, mitjançant la fórmula de cercar consensos i negociant. En definitiva, la política es tracta d’això: buscar aliances i negociar. Crec que un govern amb 9 regidors que ha tirat endavant la majoria de les seves propostes, significa que ha tingut èxit en la governació la ciutat.

Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’

Quin ha estat el moment més difícil per vostè?
Hi ha hagut uns quants, però el meu primer va ser quan vam rebre l’informe de l’estat de l’amfiteatre. Trobar-te amb un problema d’aquesta magnitud, no s’ho esperava ningú. Després d’aquest moment difícil, ens ha colpejat IQOXE, el coronavirus… Tot això ens ha obligat a adaptar-nos i a treballar per a recuperar la ciutat dels efectes de la crisi. Crec que aquest últim ha estat el moment més difícil per aquest govern. Estem doblant esforços per tirar endavant la recuperació i només el temps dirà si ho hem fet bé o malament.

No serien més forts si la CUP o JxTGN entressin al govern?
No és una cosa que decideixi jo. En el cas del meu partit, En Comú Podem, és una cosa que haurà de decidir l’assemblea. Som conscients que va haver-hi converses amb la CUP per ampliar govern, però s’han quedat allà. És una cosa que no decidiré jo personalment, sinó les assemblees dels partits polítics. Jo ara mateix em sento còmode amb les competències on treballo i qualsevol canvi que pugui haver-hi es decidirà en assemblea. Però, ara per ara, està parada.

Si l’alcalde canviés el cartipàs, seguiria a Patrimoni o hi ha altra regidoria que li agradaria tutelar?
Absolutament no. Jo sóc historiador de formació i és un autèntic somni ser el regidor de Patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat. És una oportunitat única i en cap cas l’abandonaria, per molts problemes que hi pugui haver.

Quins problemes hi han?
Els que ja se sabeu. Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’. Estem invertint molts recursos per al seu manteniment. Els monuments són part de la nostra identitat i s’han de conservar. La situació no és fàcil, però m’agraden els reptes.

El que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors

Vostè ha comès alguna ‘cagada’ aquest mandat?
Sí, i tant! (rialles). Per exemple, quan va sortir el tema de l’amfiteatre. En una entrevista em devia expressar malament – o van posar que jo vaig dir -, que volíem enderrocar una graderia de l’amfiteatre. En cap moment ho vaig platejar.  Em devia expressar malament, cosa que pot passar perquè sóc humà i m’equivoco. Sigui com sigui, allò va ser una cagada important. Vaig haver de sortir a rectificar i són errors que fas. Cada dia m’equivoco. Jo crec que el que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors.

Molta gent el va criticar per permetre un acte multitudinari a l’amfiteatre, abans de l’informe.
El que està clar és que segons l’informe, l’estat crític de l’amfiteatre no és una cosa que venia d’uns mesos. Evidentment, si l’estat de l’amfiteatre el setembre passat era així, també estava igual de malmès el novembre de 2018. Nosaltres quan vam rebre l’informe i va ser analitzat pels tècnics, vam decidir tancar-lo. Ara bé, si haguéssim conegut abans que l’estat era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte d’aquest tipus. Però no ho sabíem. La prova és que fa 10 mesos que l’amfiteatre està tancat, per causes que realment són alienes a la meva persona, però les assumim com a ajuntament. Em consta que s’està treballant per solucionar aquests problemes.

Fins quan estarà tancat?
El temps que sigui necessari i fins que no es pugui reobrir garantint que l’amfiteatre és 100% segur.

Si haguéssim conegut abans que l’estat de l’amfiteatre era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte

Amfiteatre en obres
Com es troben les obres de reforma, ens pot avançar alguna actuació en altre element patrimonial?
Les obres a l’amfiteatre van començar al març però es van aturar a causa del coronavirus. Es van reactivar fa poc i tenen una durada de dos mesos. Quan s’acabin aquestes actuacions iniciarem el projecte de reforç de la graderia excavada a la roca i ens trobem en vies de poder treballa a la porta ‘triumphalis‘, l’accés de l’arena. Quan estiguin acabades es podrà obrir l’amfiteatre. Pel que fa a la resta d’intervencions, estem en contacte amb la Generalitat per poder invertir i conservar el patrimoni i ens trobem realitzant convenis, com els projectes de la muralla. En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat.

En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat

Tots els projectes que anuncia, veuran la llum abans de finalitzar el mandat?
Jo tinc les coses molt clares. Hi ha coses que són imputables als polítics i altres que s’han d’atribuir al funcionament de l’Ajuntament. No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny. Ara està començant a canviar, però quan vam arribar, no ho era. Per exemple, nosaltres vam començar a treballar en l’obra de l’amfiteatre a l’octubre i l’obra va començar el maig per qüestions que no depenen de l’ordre polític. Hi havia diferents àrees a l’Ajuntament que quan arriba qualsevol tràmit, es paralitzava.

Quines són aquestes àrees?
Parlo de contractació o personal. Quan tu ja has fet el teu treball i de sobte arriba a una àrea on es paralitza durant dos mesos, al final jo sentia una sensació d’impotència, perquè l’amfiteatre és una de les peces clau del nostre Patrimoni. Evidentment que volíem tenir-lo adequat des de fa mesos, però els tràmits van com van i, de postres, ens ha vingut la COVID-19. Per tant, ja teniu una altra cagada meva: creure que els temps de l’administració pública són els del món real (rialles).

Com es troba el projecte de les graderies dels Sedassos?
M’agradaria poder donar bones notícies… És el que comentava abans. Vam entrar en un ‘debat’ entre l’empresa encarregada de les obres i l’Ajuntament, on defensaven que l’obra estava acabada i els tècnics de l’Ajuntament deien que no. L’empresa sembla que no va fer les coses de la manera adequada i es va decidir treure-li aquest encàrrec. Ara bé, des que es va fer aquest procés fins que vam aconseguir entrar dins de l’obra, que en aquell moment no era nostra; van passar dos mesos. Ara estem buscant una nova empresa perquè acabi el projecte.

Tropa d’inútils
Quan veurem acabat el projecte?
Realment, la durada de les obres per acabar el projecte és de dues setmanes. Però algú podrà pensar: “A veure, tropa d’inútils, us passeu un any per acabar una obra que ha de durar dues setmanes?”. Sí, tot i que em sap greu. Però penseu que només el tràmit per a poder accedir a les obres es va demorar dos mesos. No són coses polítiques, la voluntat existeix i tant de bo ho poguéssim haver acabat fa mesos. Espero que es pugui obrir com més aviat millor i provarem les graderies, si no funcionen, les retirarem. Si hi ha algun problema que ens fa veure que no tenen lògica (que per a mi no la tenen), a la plaça dels Sedassos, aniran fora.

No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny

Quants projectes ha vist que s’ha invertit una ‘morterada’ de diners i es podrien haver invertit en altres elements o àrees, des que és regidor?
Des que estic jo en cap. No obstant, sí que és veritat que el projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt. I no ho dic jo, ho diuen tots els tècnics, experts en Història i Arqueologia, que afirmen que la plaça dels Sedassos no era el lloc per fer aquesta recreació. Em sembla que van ser 240.000 euros i allí han quedat. Si les hem de treure, les traurem. Penso que no es va pensar prou bé les coses quan es podien haver fet molt millor.

Quan vostè veu la seva ‘enemiga intima’, Begoña Floria, donar consells, que li passa pel cap?
A Begoña Floria li tinc molt de respecte…

El projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt

Sigui honest…
Sé que la Regidoria de Patrimoni és una de les àrees més difícils de gestionar, però el que sí que és cert és que cal voluntat política. Crec que podria haver fet les coses diferent durant el seu mandat. Potser les circumstàncies no ho van permetre, però sincerament crec, havent vist i conegut la regidoria, que les coses realment les podien haver fet millor, partint d’una base que és fonamental: invertir en Patrimoni. Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula. Quan tu ja parteixes d’aquesta base, poc més pots fer. I els pressupostos, precisament, són qüestió de voluntat política. Si tot és com ella (Bego Floria) diu, que el que s’està fent a Patrimoni és perquè ella ho va deixar mig fet, dec ser l’home amb més sort del món, perquè casualment que el pressupost passi de 15.000 euros a 100.000 euros en conservació i que, amb el que ja s’ha invertit i el que està previst invertir, arribem al milió d’euros… Doncs no ho sé, seré jo el més afortunat del món i Begoña una crac. El que importa és com quedi el Patrimoni i que sigui digne.

Vostè se sent capaç de comunicar bé, és a dir, Patrimoni comunica bé amb la ciutadania?
Hi ha dues coses diferents: jo en l’àmbit personal comunico bé perquè sóc actiu a les xarxes socials i en les tecnologies. Crec que jo, en aquest sentit, ho faig bé, perquè de fet hi ha moltes coses que es fan que les publico jo mateix. També destacar la feina del departament de premsa que és genial. Ara bé, com a museu, no hem sabut comunicar gens bé.

Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula

Se sent còmode amb la situació comunicativa actual del Museu?
És evident que no. Només cal passejar pel circ o per la Rambla Vella i et trobes cartells absolutament cremats, calcinats o inclús destruïts del Museu d’Història. Això, amb tot el respecte, és una merda. Estem en vies de retirar aquests elements per sempre i cercar alternatives. La capacitat de comunicar del museu en l’àmbit del carrer és molt dolenta i en som conscients, assumeixo la responsabilitat. Ja estava així quan vaig arribar, però també és veritat que en un any de govern has d’assumir responsabilitats. Per tant espero que, com més aviat millor, podem solucionar el problema.

Vostè va a visitar els museus i els monuments per saber les seves mancances i sentir l’opinió dels turistes?
Intento visitar els recintes i museus cada vegada que puc. Però mireu, la prova que fa que conegui perfectament la situació real del Patrimoni és que la museïtzació del Museu de Tarragona és nefasta. Que en el Fòrum de la Colònia no s’hi pot estar, que pagar 3,30 euros per entrar-hi és un autèntic atracament, perquè ara mateix no es pot veure res i no tenim res a oferir. Si tu vens un producte (està bé cobrar per veure els espais i recintes), has d’oferir quelcom bo i en condicions. Hi ha molts monuments que no s’hi pot estar a l’estiu. Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria, dit pel regidor de Patrimoni.

Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria

S’està intervenint o canviant l’espai?
Estem intentant fer el recinte molt més amable. Intentant que hi hagi ombra, bancs… En definitiva fent un lloc on es pugui anar. D’altra banda, també som conscients que hi ha alguns llocs on l’accessibilitat per persones minusvàlides és molt difícil o no estan adaptades. Se’m trenca el cor quan veig una persona que no pot entrar en algun recinte pel simple fet d’anar en cadira de rodes. Hi ha moltes coses que estan malament, no tot depèn de mi perquè si així fos, hi hauria coses que ja estarien fetes.

Això sona a la història de sempre…
No, us ho estic reconeixent. La museïtzació del Museu de Tarragona és dolenta. Us ho dic claríssim i estem treballant-hi. Si no s’ha fet ja, és perquè no tenim els recursos suficients, pel que fa al personal per fer-ho i els tràmits van massa lents. Som conscients.

Llavors, mereixem el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Sí i tant que sí. Perquè tenim un llegat patrimonial impressionant. Som la capital de la Hispània Romana durant molts anys, vam ser ciutat imperial… Per tant ens correspon. No obstant això, no s’han fet gens bé les coses fins ara i, per la part que em correspon, ara sí que ens creiem aquest Patrimoni i ara sí que invertim.

Liderar el partit

Assemblea d’En Comú Podem

Per què volia liderar Podem a Catalunya i per què es va retirar?
Mireu, les coses a Podem Catalunya no s’han fet gens bé. Quan tu veus a les mateixes persones assegudes tres i quatre vegades, les disputes de sempre en l’àmbit de partit, et fan veure que cal un canvi real i radical. També entenc que les circumstàncies actuals, amb cinc candidatures i un perill real de repetir errors i tornar a les dinàmiques destructives; el que cal ara és més unitat. Jo entenc que la meva candidatura dividia el vot i entenc que el millor era retirar-se perquè els que estem en la mateixa línia política puguin anar a una.

 

No podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques

Quin és el seu model per liderar el partit?
Doncs en primer lloc, una nova organització interna, és a dir, no podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques. Hem de tenir un partit que estigui al carrer amb la gent, per poder governar i canviar les coses. Podem Catalunya, fins al moment, no ha estat aquest partit, desgraciadament. En segon lloc,  cal descentralitzar el partit a Barcelona. A la resta de territoris ens tenen oblidats. Això no pot ser. Calen recursos. De fet a mi em van fer fora per fer una assemblea. Això no va del Joc de Trons, va de política i de defensar els drets de les persones.

Creu que la gent del seu partit li té ‘tírria’?
Insisteixo que no s’han fet les coses bé. Quan tu ets l’abanderat del canvi polític, has de ser molt escrupolós amb tot allò que fas. Coses que es permeten al PSOE o al PP, a Podem no se li permet, i entenc que l’opinió pública ha estat extremadament rigorosa amb nosaltres. Ho entenc. Però si t’alces com el líder dels que lluiten contra la corrupció i defenses la radicalitat democràtica, has d’exercir-los tu mateix, i aquí és on hem fallat.

Ricomà acabarà mandat

Pinedo al costat de l’alcalde Ricomà

El seu govern acabarà el mandat?
Aquest govern acabarà el mandat al 150%. I ho podeu guardar a l’hemeroteca i si no us convidaré a alguna cosa el 2023. Segur. Som un govern molt preparat, molt capacitat i amb moltes ganes.

 

Fa un any de l’assemblea de la Casa del Mar, que va acabar amb 12 anys de govern socialista. Canviaria alguna cosa?
En absolut. Vam fer el correcte, no tenia cap sentit fer dues assemblees per separat, una d’En Comú i l’altra de Podem. Vam fer-la conjuntament, com el fet d’haver-nos presentat conjuntament a les eleccions. No em penedeixo de res. Es va votar per majoria absoluta donar suport a Pau Ricomà i s’està demostrant que es va fer el correcte.

Tot en ordre…
En aquella assemblea hi va haver gent que es va queixar que hi havia ‘infiltrats’ que van votar sense ser del partit.
En aquella assemblea va haver-hi un control del cens. Tota persona que va entrar i va votar és perquè era d’En Comú o Podem. Companys de partit s’encarregaven del cens i va estar tot controlat. No va votar ningú que no estigués inscrit.

Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat

Com li agradaria ser recordat com a regidor de Patrimoni?
Jo vull que, quan s’acabi el meu mandat, poder anar al Museu d’Història i als recintes i poder sentir orgull de què estic veient. Viatjo quan puc i  em fixo sempre en els museus d’altres ciutats. Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Tindran, a l’estiu, aigua pels treballadors dels museus?
Espero que sí, però com he dit abans, una decisió com aquesta es torna un tràmit burocràtic terrible. Tindran, espero que l’abans possible.

ENTREVISTA


REDACCIÓ13 Juny, 2020
20191008_115706_resized.jpg

Noemi Llauradó és d’aquelles dones que no ha parat ni quan el govern, per imposicions sanitàries, obligaven a confinar-nos. La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de l’Ajuntament de Reus ha estat al peu del canó, interessant-se per cercar solucions eficaces a la problemàtica dels municipis i a les angoixes de la població. L’ens supramunicipal ha adoptat una bateria de mesures que intenten pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària que, a poc a poc, s’està convertint en una emergència social. En aquesta entrevista, Llauradó explica com va viure el confinament i el dolor que va sentir davant el degoteig de víctimes mortals de la Covid-19. La presidenta demana a la ciutadania prudència i responsabilitat perquè siguem capaços d’ultrapassar amb èxit aquest atzucac sanitari. Recorda que ens hi juguem molt.


Presidenta, com ha viscut el confinament?

Com un exercici de reflexió sobre la fragilitat de l’espècie humana, sobre el nostre comportament com a societat durant tots aquests anys i sobre la possibilitat de construir un model diferent que prioritzi aspectes que s’han evidenciat com a realment essencials, com l’atenció i les cures a les persones, els serveis públics, la recerca o la protecció del medi ambient.

 Quin ha estat el pitjor moment?
M’ha impressionat i encara m’impressiona el degoteig constant de víctimes mortals a causa de la pandèmia. Més directament o menys, tots coneixem algú proper que ha perdut un ésser estimat afectat per la Covid-19. Des d’aquí, vull aprofitar per reiterar el meu condol a les famílies afectades. I si em permets Ricard, per compensar, m’agradaria destacar, en l’aspecte positiu, la riuada de solidaritat i el comportament modèlic de la majoria de la ciutadania a l’hora de fer front de manera individual i col·lectiva a aquesta situació tan tràgica.

Quin paper ha assumit la Diputació durant aquesta crisi sanitària?
Des del mateix inici d’aquesta crisi, al mes de març, vam voler avançar-nos als seus previsibles efectes i vam posar en marxa múltiples mesures destinades a reforçar la liquiditat dels ajuntaments i la seguretat de la ciutadania. Dos mesos després, continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal que vetlla pels pobles i ciutats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

Com ha viscut les morts a les nostres residències de gent gran?
La gent gran ha estat la més vulnerable en aquesta pandèmia i ho he viscut amb tristor i preocupació perquè són una generació que ja ha patit molt i els hi devem moltíssim. Des d’aquí vull expressar el meu condol a les famílies que han patit la seva pèrdua. Alhora sé que s’han posat tots els esforços per protegir-los i cuidar-los, i en aquest sentit també vull reconèixer i agrair la feina de totes les persones que treballen en el sector de les residències.

Com valora la tasca desenvolupada pels nostres sanitaris?
Tot i que ja sabíem que disposem d’uns equips sanitaris excel·lents, aquesta crisi ens ho ha deixat ben palès. La seva entrega és admirable, i els aplaudiments que els brindem es queden curts davant la seva categoria professional. Sense ells i elles, els efectes de la pandèmia serien molt pitjors. Vull destacar també el paper d’altres professionals que han estat i estan en primera línia, si bé no gaudeixen de tanta visibilitat i reconeixement: equips de neteja, treballadors i treballadores de botigues d’alimentació i de supermercats, personal de les residències de gent gran, transportistes i missatgers… També són dignes d’aplaudiment.

Suposo que vostè no ha parat i que les videoconferències són  constants. Quines són les principals problemàtiques?
Realment és un no parar, i tenim la sort que les trobades en línia ens permeten avançar en l’anàlisi de la situació i en la presa de decisions. Tant jo  com els diputats i les diputades, i el personal tècnic amb responsabilitat a diferents àrees, mantenim contactes sovintejats amb sectors claus d’aquesta crisi, des dels més directament afectats fins a les altres administracions supramunicipals amb qui col·laborem en la recerca de solucions globals. Durant tot aquest temps he fet videoconferències amb alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, el president de la Generalitat i diferents consellers i conselleres del Govern, representants d’associacions municipalistes i de l’àmbit turístic i empresarial, portaveus del tercer sector… A més, a escala interna, les diferents àrees de la Diputació també estem permanentment connectades. En aquest sentit, el teletreball ens ha permès mantenir l’activitat des del primer dia del confinament, i el darrer plenari de la institució, el 8 de maig, també l’hem celebrat amb el sistema virtual.

Quines inquietuds li feien arribar els alcaldes de la demarcació?
Els ajuntaments són la primera baula de l’atenció a la ciutadania. Presten serveis de proximitat, i coneixen millor que ningú les inquietuds i problemàtiques de la gent. Per això, el contacte permanent amb els alcaldes i alcaldesses, i regidors i regidores, a través de les presidències dels consells comarcals, sempre ha estat determinant en les nostres polítiques de suport als ens locals. I, com us podeu imaginar, aquesta relació és ara més estreta que mai. Basant-se en les necessitats que uns i altres ens han transmès, hem emprès accions en matèria econòmica i assistencial per tal que puguin continuar prestant els serveis bàsics a la població, malgrat l’aturada d’ingressos provinents de la ciutadania a causa del confinament social. A banda d’això, també els estem ajudant en la fumigació d’espais públics per prevenir l’aparició del coronavirus, o en la compra agregada d’equips de protecció individual per part de la Diputació, la qual cosa els permet un estalvi econòmic considerable i de gestió en moments complicats I en un mercat global. També els hem prestat assistència per a la celebració dels seus plens telemàtics, indispensables perquè puguin aprovar accions contra la crisi, entre altres mesures de suport.

Continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal

La Diputació podria adquirir testos per fer-los entre els tarragonins? S’ha plantejat aquesta possibilitat?
Actuem en coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat, i ara per ara no ens han fet aquesta petició. El que sí que hem fet és destinar un ajut de 100.000 euros per a la Fundació URV, per contribuir en la recerca en matèria de Covid-19 que duu a terme l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Com creu que ha de ser la desescalada fins arribar a la nova normalitat?
El fet que la mitjana de casos de Covid-19 al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre estigui per sota de la resta de regions sanitàries no ens ha de fer abaixar la guàrdia en l’actual fase 1. A nivell individual, hem de ser molt conscients de la responsabilitat col·lectiva que tenim tots i cadascun de nosaltres per anar reduint la pandèmia. És bàsic seguir al peu de la lletra les mesures de distanciament físic, d’higiene o de compliment de les franges horàries de sortida al carrer. És una qüestió de salut, el bé més preuat. D’altra banda, sense bona salut de les persones la reactivació econòmica serà molt més complicada. Ara més que mai, hem de ser el màxim de rigorosos i responsables, perquè, malauradament, la Covid-19 encara és entre nosaltres.

Els organismes dependents de la Diputació comencen a recuperar la ‘nova normalitat’ molt lentament…
Des de l’inici de la crisi, hem seguit de prop les indicacions dels responsables sanitaris de la Generalitat i del govern estatal per tal de garantir la seguretat dels nostres treballadors i treballadores, intentant sempre mantenir el servei bàsic als ajuntaments i al conjunt de la ciutadania. I no només això, sinó que, com us comentava anteriorment, hem pogut impulsar mesures de caràcter extraordinari per pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia als ens locals de la nostra demarcació. El teletreball s’ha revelat com una eina que ens ha permès no aturar la roda pel que fa a la nostra feina, tot i que indefectiblement hem hagut de tancar l’atenció presencial a les nostres seus. No obstant això, el contacte telefònic o per correu electrònic es manté, i la via telemàtica també permet a la ciutadania presentar sol·licituds genèriques a la Diputació des de casa. Pel que fa a les classes presencials als nostres centres d’ensenyament, s’han hagut de substituir per sessions virtuals, i el nostre Museu d’Art Modern, encara tancat al públic, ha organitzat accions a través de les xarxes socials i provisionalment es pot visitar en línia a través de les col·leccions que es mostren a la web. D’altra banda, anem reprenent progressivament serveis que sí que havien quedat totalment aturats, com són les obres públiques a la nostra xarxa viària. I aquest mes de juny també obrirem les oficines de Base Gestió d’ingressos.

Què hem après amb el confinament?
D’una banda, ens ha permès aprofitar al màxim tots els recursos telemàtics de què us parlava (plens i reunions telemàtiques, atenció al públic, accés a serveis…) i, en aquest sentit, hem avançat encara més en la implantació de l’administració electrònica al nostre entorn, amb totes les garanties jurídiques i tècniques, i d’acord amb Els mateixos criteris de publicitat i transparència. Potser en el futur, quan la pandèmia hagi passat, podríem mantenir alguns d’aquests sistemes virtuals per tal d’evitar desplaçaments en segons quins casos, i més tenint en compte que molt possiblement haurem de canviar molts dels nostres hàbits socials atenent a criteris sanitaris, per evitar rebrots de la malaltia. En aquest sentit, penso que l’assistència física de vegades no sempre és estrictament necessària, i que la via telemàtica és igualment útil per assolir les mateixes fites. Això sí, hi haurà activitats o trobades en les què sempre preferirem afavorir un contacte més personal i proper, sense pantalles pel mig. Però, en qualsevol cas, caldrà veure quines són les indicacions dels responsables sanitaris.
D’altra banda, com a col·lectivitat, el confinament ha posat a prova la nostra fortalesa, responsabilitat i sentit cívic a l’hora d’intentar frenar la pandèmia, cadascú des del seu àmbit més quotidià. Espero que tot el que hem guanyat fins ara no ho perdem fent cas omís als requeriments associats a la fase de desescalada.

Després de la crisi sanitària arriba l’emergència social i les dificultats econòmiques. La Diputació ha adoptat algunes mesures per minorar les conseqüències de la pandèmia? Quines?
Hem procurat ser proactius des del primer moment. Per això, vam encetar accions dirigides directament als ajuntaments per tal que poguessin assumir amb més facilitat les despeses extraordinàries derivades de la crisi. En aquest sentit, vam mantenir les bestretes als ajuntaments que oferim a través de BASE Gestió d’Ingressos, malgrat que aquest organisme autònom, que té delegada la gestió dels impostos de molts ajuntaments, n’hagués aturat provisionalment el cobrament.

També vam reactivar el pagament d’ajuts que estaven en procés de tramitació als ajuntaments, per contribuir a impulsar la despesa pública, entre altres mesures urgents. Pel que fa a d’altres de més recents, en el ple extraordinari del passat 8 de maig vam aprovar la convocatòria d’ajuts del Pla d’Acció Municipal, el PAM, que preveu 85M€ per al present quadrienni, dels quals 21M€ es destinen a l’actual exercici.

També es va donar llum verda a la modificació de crèdit que augmenta el pressupost general d’enguany en un total de 16M€, part dels quals es destinaran a mesures directament destinades a la lluita contra la Covid-19. Així mateix, en la sessió vam aprovar adaptar el conveni 2020-2023 amb els consells comarcals per tal que puguin rebre amb celeritat ajuts per fer front a la pandèmia del coronavirus als respectius municipis. I es va donar el vistiplau a l’ampliació fins a 175M€ del límit per a les operacions de tresoreria de BASE Gestió d’Ingressos, que el ple del 29 de novembre de 2019 havia fixat en 100M€. D’aquesta manera, garantim el pagament d’aquesta bestreta fins al mes de setembre a tots els ens locals als quals prestem serveis de recaptació delegada. Un cop aprovat tot plegat, continuem dissenyant noves iniciatives, en el marc d’una comissió creada amb aquest objectiu de reactivació econòmica de la nostra demarcació.

Enguany el turisme nacional serà el que podrà salvar la temporada… Què està fent el patronat per convertir el nostre territori en el més visitat?
Aquesta serà una temporada realment difícil per al sector turístic. A banda de la nul·la activitat que ja es va registrar per Setmana Santa a causa de la pandèmia, les actuals condicions sanitàries i les restriccions de mobilitat a la majoria dels mercats emissors d’arreu d’Europa no auguren una millora a curt termini. Lògicament, el turisme de proximitat sembla que centrarà bona part de les opcions vacacionals d’aquesta temporada a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, amb els visitants nacionals i els estatals com a principals protagonistes. No obstant això, caldrà seguir de prop la desescalada a Catalunya i a l’Estat i les limitacions que, a partir d’aleshores, s’imposin als establiments. Sigui com sigui, la progressiva normalització ha d’arribar també al sector del turisme, molt important a casa nostra. Des del Patronat de Turisme de la Diputació s’està treballant des de l’inici de la pandèmia per intentar mitigar la crisi també en aquest àmbit, amb mesures específiques i en contacte amb els sectors públics i privats que hi intervenen. Una d’aquestes mesures és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, que hem presentat aquest 25 de maig, i que va destinada al mercat català i espanyol.

Una de les mesures del Patronat de Turisme de la Diputació és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre

Com es podrà ajudar els municipis més fràgils econòmicament després d’aquest sotrac?
La major part de les mesures que hem emprès estan pensades, precisament, per ajudar, sobretot, els municipis més petits de la demarcació, que habitualment també són els més fràgils econòmicament i, per tant, els que més requereixen el nostre suport. De fet, totes les iniciatives que duu a terme a la Diputació, també abans de la Covid-19, tenen com a objectiu equilibrar el territori pel que fa a oportunitats, a través de la dotació de serveis, el suport econòmic i assistencial als ajuntaments, el foment del turisme i l’emprenedoria, o la millora de les xarxes viàries, entre altres accions. Ara, òbviament hi estem incidint encara més a causa d’aquesta situació extraordinària. Val a dir que en alguns municipis ha plogut sobre mullat, ja que a més de la Covid van resultar afectats pel temporal Glòria, a primers d’enguany, o pels aiguats de l’octubre de l’any passat. Per a aquests casos també hem destinat nous recursos, que es van aprovar en el passat ple del 8 de maig.

La presidenta durant una trobada amb la premsa

Quines són les àrees que requereixen més intervenció?
Des de la Diputació estem actuant de manera transversal per tal d’oferir tot el nostre suport als municipis i la ciutadania, d’índole ben diversa. Totes les nostres àrees (el Servei d’Assistència Municipal, Secretaria, Carreteres, els diferents centres d’ensenyament, informàtica, Recursos Humans, Serveis Generals, Patronat de Turisme, BASE…) estan actualment mobilitzades, cadascuna amb el seu rol concret, sota la coordinació de Presidència. Malauradament, aquesta crisi ha afectat tots els sectors de la nostra societat: ens locals, empreses, autònoms, cultura, turisme, serveis socials…

No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost, i amb la col·laboració de la resta de les administracions públiques.

Què pensa quan alguns ajuntaments demanen al govern d’Espanya poder disposar del romanent?
Hi estic totalment d’acord. De fet, la Diputació de Tarragona ja es va adherir al març al manifest conjunt de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropobles de Catalunya en què es reclama que els ajuntaments puguin mobilitzar el superàvit disponible del 2019 sense limitacions, així com flexibilitzar les directrius de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària. També es demana anul·lar totes les mesures que encara queden de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que limiten l’autonomia local. Aquestes són demandes totalment lògiques i coherents amb el principi d’autonomia dels ens locals. D’altra banda, són peticions que ara tenen més sentit que mai, ja que eliminar totes les limitacions actuals ens permetria disposar de més recursos econòmics per donar resposta a l’actual situació d’excepcionalitat derivada de la pandèmia de coronavirus.

Fins on pot arribar la Diputació?
La nostra institució, com sabeu, dóna suport econòmic i assistencial directe als ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que alhora treballen per a la seva respectiva ciutadania. Per això, totes les mesures anteriorment esmentades, tant les d’urgència com les de reactivació econòmica, beneficien el conjunt de la població de les nostres comarques, de manera molt substancial. Arribem, per tant, a tots els nostres pobles i ciutats, encara que moltes vegades la gent no ho sàpiga, atès el nostre caire d’administració de segon grau.

Presidenta, està satisfeta amb la manera com s’està gestionant aquesta crisi des del govern central?
Considero que s’hauria hagut de comptar més amb els governs més propers a la ciutadania, en el cas de Catalunya, amb el govern de la Generalitat i el món local. La centralització de competències que s’ha realitzat durant l’estat d’alarma ha resultat ineficient en molts casos.

No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost

Què més li preocupa en aquests moments?
Ara estem prioritzant les mesures contra la Covid-19 i les seves conseqüències. Quan tot vagi retornant a la normalitat, continuarem amb altres prioritats, com ara frenar el despoblament a les nostres zones rurals de l’interior, si bé algunes de les mesures en aquest sentit s’alineen amb les que ja estem posant en pràctica en aquests darrers dos mesos de pandèmia. I com us comentava anteriorment, no hem oblidat els municipis afectats pels aiguats, ni tampoc la millora de carreteres i altres infraestructures públiques, físiques o virtuals, de capital importància per als nostres pobles.

Estem preparats per a un nou confinament?
D’ençà del mes de març, vivim una situació per la qual mai no hauríem imaginat que passaríem. Uns i altres ens hem adaptat, amb més o menys fortuna, a un confinament sense precedents en la nostra història recent. Hem hagut de compartir plenament el nostre espai familiar amb la feina, hem conviscut grans i petits les vint-i-quatre hores, hem enyorat pares, familiars i amics que teníem lluny, hem hagut de renunciar a fer moltes abraçades i petons, hem viscut la solidaritat i el suport entre veïns, hem plorat pels qui han marxat…

La situació encara no s’ha acabat, però la desescalada ens ha alleugerit parcialment aquesta reclusió, una reclusió d’altra banda del tot necessària. Espero que no haguem de confinar-nos totalment una altra vegada, perquè això voldrà dir que no hem fet les coses prou bé per abaixar la corba de contagis. Per això, no em cansaré de demanar que tots plegats siguem el màxim de responsables en el nostre dia a dia, tal com ho hem estat fins ara. Ens hi juguem molt!

 


REDACCIÓ31 Maig, 2020
foto_3555926.jpg

La pandèmia del coronavirus ha afectat de ple al món de l’ensenyament universitari, en un any marcat també per les diferents mobilitzacions socials per part dels estudiants. No ha estat un any senzill de gestionar per a la Universitat Rovira i Virgili, tal com ens explica la seva rectora, María José Figueras, que una vegada més ens aten amb molta amabilitat i sense refusar cap dels temes que plantegem. Figueras afronta enguany el seu segon any de mandat al capdavant de la universitat tarragonina, amb el repte de donar resposta a un final de curs que ha obligat a reaccionar i readaptar els sistemes dels centres, en temps rècord; i sobretot, capitanejar la nau adaptant-se a la nova situació. De tot això parlem amb la rectora Figueras

En primer lloc, ha tingut símptomes de la COVID-19?
No, ni jo ni cap membre de l’equip directiu de la universitat. De fet porto confinada des de fa més de noranta dies (riures). Aquesta és una de les raons per les quals sabem que és molt probable que no l’hem passat. I si l’he tingut, l’he passada diverses vegades (rialles)

Com ha estat la irrupció de la pandèmia a la URV?
De fet en els primers dies ja ens vam començar a preparar, ja que teníem un grup d’estudiants xineses i les vam haver d’atendre psicològicament la gent les acusava d’alarmistes pel fet de portar mascaretes pel carrer, abans que comencés el confinament. També se les mirava malament, com a possible font de contagi i un primer pas va ser entendre el que estaven passant aquestes estudiants i aquells alumnes que es trobaven estudiant a l’estranger i volien tornar cap a casa.

Quines van ser les mesures que es van prendre en els primers dies?
Una de les primeres mesures que es van prendre va ser, en previsió del decret de confinament, el fet de començar a preparar estratègies per poder realitzar les formacions per poder començar a virtualitzar els ensenyaments. En definitiva, evitar que l’activitat acadèmica s’aturés i que els alumnes poguessin continuar amb els ensenyaments a distància. Es van realitzar fins a cursos de formació a més de 3.000 professors, de diferents aspectes per poder seguir amb les classes. També un gran avantatge per poder fer front a aquesta nova situació ha estat el fet de tenir una bona plataforma en línia.

La rectora de la URV, María Jose Figueras

S’ha reconvertit en una universitat a distància…
Exacte. El que s’ha fet en bona part és fer un procés de reciclatge en aquest període. Ha estat una petita revolució.

Com ha afectat aquesta aturada a la salut econòmica de la URV?
En primer lloc vam fer una estimació de la situació global, en la que trobem que podem arribar a perdre uns 6,5 milions d’euros. Però és una estimació. Caldrà veure com avança la situació, però aquesta situació ens preocupa molt. De fet la subvenció de la Generalitat no arribava a cobrir els costos de les nòmines. Esperem que des del Govern, amb aquestes partides extraordinàries, pensi amb les universitats. Depenem també de com es fixaran els preus de les matrícules per l’any que ve.

Com es troba el professorat, davant aquesta situació d’incertesa?
La veritat és que aquest és un problema genèric. A nosaltres ens agafa la COVID-19 amb unes plantilles totalment esgotades. Pensa que les partides pressupostades que es destinaven a les nòmines des del 2017 ha estat cada vegada més agreujades per les seves càrregues. Per exemple, les places dels professors amb més antiguitat (funcionaris), els substituïm amb professors amb contracte laboral, que cotitzen a la Seguretat Social. Abans els funcionaris no cotitzaven. Per tant això, ens fa minvar la nostra capacitat de contractació. Tot i que durant la pandèmia hi ha hagut un impacte, però en aquest cas protector. S’ha aconseguit que els contractes d’investigació, professorat associat, entre d’altres; no s’aturessin pel fet de poder garantir les seves necessitats. Ja tenim una plantilla molt malmesa i aquí és on necessitem que se’ns dignifiqui.

No teníem cap manual d’instruccions i hem hagut de crear-ho tot de nou amb un temps rècord i de la millor manera possible.

Com s’ha gestionat el final de curs?
Doncs de manera telemàtica. El primer va ser prendre la decisió de què el curs havia d’acabar a distància. Però això no és fàcil, ja que ens hem trobat amb estudiants que tenien, com connexions a internet deficitàries, que no tenien ordinadors… diferents imprevistos que s’hi han hagut de resoldre, per intentar ajudar a l’alumnat en la majoria del possible. També per al personal d’administració i garantir el teletreball. També es va modificar el calendari, amb la possibilitat d’establir una avaluació única al juliol i una altra al setembre, per poder satisfer les necessitats d’aquells alumnes que han de compaginar els estudis amb la vida familiar, laboral, entre d’altres. També està el factor dels estudiants que són de fora de la demarcació. Vull agrair també als estudiants la seva paciència. Està clar que l’ensenyament a distància no és el mateix que presencial i ens ha obligat a reinventar-nos. No teníem cap manual d’instruccions i hem hagut de crear-ho tot de nou amb un temps rècord i de la millor manera possible.

La rectora Figueras durant l’entrevista

I de cara al nou curs?
Ens haurem d’adaptar a les circumstàncies. Haurem de fer més formació, al professorat però també cap a l’estudiant perquè no és el mateix el fet d’anar a classe que haver d’estudiar en la modalitat no presencial, aquest és un dels objectius per augmentar en qualitat i en millora. En aquests moments és difícil dir encara com començarem però pensem que tal com avança la pandèmia necessitem que se’ns defineixi des de Sanitat les garanties sanitàries per saber com s’han d’acabar alguns processos o les recuperacions de pràctiques, terminis d’entrega de treballs de fi de màster o de grau…

En aquest final de curs telemàtic, s’ha abaixat l’exigència en els exàmens finals?
És una cosa que ens preocupa. La nostra filosofia és que durant aquest període, han representat un semestre del curs acadèmic i ens ha obligat a tenir un criteri que vagi més enllà dels resultats obtinguts dels alumnes durant els primers mesos i el que hem d’intentar és que el tipus d’examen sigui aquell que permeti raonar i identificar aquells alumnes que hagin aconseguit assimilar els conceptes, prescindint d’altres coses que siguin més complementàries. Entenem que els professors són conscients de la situació. Jo el que no vull és que cap estudiant hagi de deixar la universitat per la pandèmia.

Pel que fa al pagament de les matrícules, com ha afectat?
Les matrícules moltes vegades es fraccionen en tres pagaments perquè el seu pagament sigui més còmode pels estudiants. Si hi havia un pagament que es feia amb retard, s’establia un recàrrec. Ara hem tret aquest recàrrec a la mínima expressió que permet la llei. També hem habilitat unes beques per causes sobrevingudes, d’uns 60.000 euros per poder ajudar a aquells estudiants que, per l’actual situació, no han pogut acabar de fer efectiu el pagament de la matrícula. De cara a l’any que ve, la idea és ampliar aquests serveis. Som conscients que necessitarem més diners però entenem que aquests són aquells camps on la Generalitat ens ha d’ajudar.

Som conscients que necessitarem més diners però entenem que aquests són aquells camps on la Generalitat ens ha d’ajudar

De cara a l’any que ve, com serà l’obertura de les aules?
Encara estem pendents dels mandats del govern, però he d’agrair la tasca dels professionals de la casa que ja han hagut d’implantar les noves mesures de seguretat, en aquells centres de la institució que han seguit en funcionament: laboratoris, centres de recerca, entre d’altres per seguir donant el servei als alumnes. S’han elaborat uns protocols que ja s’han elaborat i el personal de la universitat s’hi ha abocat per poder implantar aquestes mesures. Hem fet unes recomanacions genèriques que ja s’han transmès als degans i responsables de cada ensenyament, per garantir les distàncies de seguretat, els dispensadors de gel hidroalcohòlic, la desinfecció dels espais, entre d’altres; i s’aniran adaptant a les necessitats, que van canviant fase rere fase i jugant amb tots els escenaris.

Pel que fa als Erasmus, com afectarà la pandèmia?
Doncs estem pendents de les directrius que ens marquin des de SEPIE, l’organització que gestiona els Erasmus rebi les indicacions per part de les institucions europees. El que si que sabem és que hi ha determinats ensenyaments, com infermeria i medicina, no acceptaran estudiants durant el primer semestre. El mateix passa en l’àmbit europeu, teníem ja programes organitzats amb universitats que no acceptaran estudiants durant aquest període, per tant el que estem fent ara és intentar reorganitzar els Erasmus perquè puguin realitzar-se durant el segon semestre o que puguin anar a un altre lloc.

I si no es pronuncien des del SEPIE, quins escenaris contemplen?
Lògicament ens hem marcat uns terminis. Si a 10 de juny no ens han comunicat quina serà aquesta decisió, el dia 15 prendrem nosaltres les nostres pròpies decisions. De moment pensa que fins al 25 de maig s’acabava el termini per a tots els estudiants Erasmus, per fer la demanda del que es coneix comIn & Out‘. Tot també depèn de les autoritats sanitàries. Si s’obren fronteres, si només ho fa Europa… Estem amb grans incògnites encara.

Ens haurem d’adaptar de nou. El que està clar és que hi haurà un abans i un després.

Els preocupa que els alumnes, veient la situació actual, triïn altres centres més acostumats a l’ensenyament a distància?
Un dels aspectes, pel que fa a l’abandonament dels estudis a la nostra universitat, és el fet de realitzar aquests ensenyaments en altres centres a distància, com la UOC. D’altra banda, encara que sigui estrany, en l’anterior crisi es va registrar un rebrot de persones que van tornar a la universitat i la crisi va ser seriosa també. La gent assegurava que si no trobaven feina, invertien en formació. En aquests moments, a falta de les dades de preinscripció dels graus encara no podem preveure què passarà, però ja estem contemplant diferents escenaris. Ens haurem d’adaptar de nou. El que està clar és que hi haurà un abans i un després. En el cas dels nostres màsters, per exemple, ens hem hagut de reinventar, transformant 11 ensenyaments per oferir-los a distància. Hem après una lliçó que ens ha ensenyat a explotar les nostres eines de millor manera.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Maig, 2020
pere__virgili-1.jpg

Pere Virgili és l’alcalde de Roda de Berà. Durant el confinament, s’ha esforçat perquè ningú quedés enrere. Ara, quan l’emergència sanitària està donant pas a la crisi econòmica, el batlle i el seu equip de govern està fent els possibles per ajudar als més necessitats. El pressupost municipal haurà de ser modificat per poder donar resposta als problemes reals de la ciutadania i teixit empresarial. Pere Virgili està preocupat amb la situació i lamenta que en alguns moments el seu municipi no ha rebut el tracte que ell esperava per part del govern central

Com està vivint aquesta crisi sanitària tant personalment com a nivell polític?
Això de ser alcalde d’un poble relativament petit et fa estar molt a prop dels ciutadans, i et sents implicat i reconegut tant a les dures com a les madures. Saps qui pot ser persona de risc, qui pot estar malalt, qui ha perdut algun ésser estimat, i això t’angoixa.

Però al mateix temps palpes molt de prop la solidaritat que ha crescut de manera també exponencial i et fa sentir orgullós de poder ser alcalde en aquests moments i veure com la immensa majoria dels rodencs i rodenques ha reaccionat des del voluntariat, als treballadors dels serveis essencials, tots.

A nivell de gestió, la feina se’ns ha multiplicat, hem de seguir gestionant el dia a dia com a servidors públics que som i alhora anar prenent mesures per poder pal·liar els efectes sobre els teixits social, laboral, associatiu els quals quedaran, malauradament, tocats.

Ja ha fet el test de coronavirus?
No.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
Evidentment en aquests moments la pandèmia sanitària, tot i que no podem fer-hi massa cosa des dels ajuntaments, ens preocupen les persones que treballen als centres sanitaris i de gent gran, els seus familiars, els seus amics. També ens preocupa el futur proper, la pandèmia econòmica i, de retruc, la social. Com a municipi turístic i de serveis la nostra economia, la de tots els veïns i veïnes, es veurà afectada en major o menor mesura.

No crec que un govern d’un altre color ho hagués fet millor, ningú podia estar preparat, i no voldria estar en la pell (de Pedro Sánchez)

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Des del primer dia vam fer allò que s’havia de fer, suspendre activitats, tancar edificis municipals i potenciar els serveis bàsics, com l’atenció telefònica i telemàtica, el Punt de Distribució d’Aliments, els serveis socials i els serveis de recollida de la brossa i neteja viària, creant en tots ells protocols d’actuació per minimitzar el risc de contagi. Hem desinfectat periòdicament tant les dependències municipals obertes com les vies públiques, amb mitjans propis i amb el suport d’industrials i pagesos del poble.

Gràcies a la Protecció Civil i a diversos voluntaris i voluntàries intentem que ningú se senti aïllat. Fem trucades i portem la compra a casa de la gent gran, perquè ells que són el col·lectiu més vulnerable no hagin de sortir de casa per res, i hem repartit més de 5.000 mascaretes de cotó confeccionades a casa.

La Policia Local ha fet multitud de controls per recordar la gent que ens hem de quedar a casa i, tot i que s’han interposat denúncies, estem contents de com ha respost la ciutadania. Cal recordar que som un municipi on la segona residència té una importància cabdal i cal reconèixer que majoritàriament s’ha respectat també en aquest cas l’ordre de confinament i així ens ho demostra el gairebé imperceptible creixement del consum d’aigua i les dades de la recollida dels residus.

Què s’està fent des de l’Ajuntament per tornar aquesta situació més suportable?
He de reconèixer, una vegada més, la ingent tasca feta pel departament de Comunicació, que aconsegueix tenir-nos a tots informats i entretinguts telemàticament, s’ofereixen moltes activitats per a grans i petits també des de la Biblioteca Municipal, la regidoria d’Esports o Joventut.

Entre la Policia Local i els voluntaris de Protecció Civil no deixem que cap infant es quedi sense celebrar el seu aniversari i que sigui, tot i les circumstàncies, especial.

Estem estudiant algunes mesures per poder compensar les pèrdues al comerç de proximitat, per ajudar als autònoms i a aquells que hagin patit un ERTO

I hem demanat als restauradors i locals d’oci que ens facin arribar els seus missatges d’esperança i ganes de retrobar-nos i els anem publicant a les xarxes socials.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
Tot i teletreballant, s’ha reforçat el departament de Serveis Socials, prioritzant l’atenció telefònica als més grans i s’ha multiplicat el repartiment d’aliments a les famílies vulnerables, que es fa directament als seus domicilis per evitar la propagació del virus. Aprofito per agrair les aportacions que particulars i empreses del municipi han fet al Punt de Distribució d’Aliments.

Com s’enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Com molts altres ajuntaments ja hem pres diverses mesures per parar el primer cop d’aquesta crisi, d’aquest canvi de cicle que ens ha tocat gestionar. Hem deixat de cobrar taxes per l’ocupació de via publica, de la brossa comercial, hem ajornat taxes i impostos i estem negociant amb Base un nou calendari fiscal.

Però amb això no n’hi haurà prou i haurem d’esperar quines mesures prenen les administracions superiors, l’Estat, la Generalitat i la Diputació de Tarragona per poder-les complementar, de fet ja estem estudiant algunes per poder compensar les pèrdues al comerç de proximitat, per ajudar als autònoms i a aquells que hagin patit un ERTO.

La nostra proposta passa per prorrogar el pressupost vigent modificant totes aquelles partides que calgui per poder atendre les noves necessitats que ens planteja aquesta situació, nova per a tots

Haurà de modificar el pressupost municipal?
Sí, segur, teníem a punt una proposta de pressupost per aquest 2020 per començar a negociar amb la resta de forces polítiques. Durant l’última junta de portaveus telemàtica, que anem celebrant setmanalment, ja vaig comunicar que la nostra proposta seria la de prorrogar el pressupost vigent modificant totes aquelles partides que calgui per poder atendre les noves necessitats que ens planteja aquesta situació, nova per a tots.

Estem negociant amb Base un nou calendari fiscal

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Està per veure quines seran les mesures que prendran els governs de l’Estat i de la Generalitat, però no tornarem a la normalitat, tornarem a una nova normalitat, i si no és així no haurem après res de res.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
Evidentment que no. Hi ha molta improvisació, molts globus sonda, un pas endavant i mig enrere, decrets publicats al BOE a les deu de la nit que entren en vigor l’endemà i moltes altres errades. No entenc tampoc la presència dels militars a les rodes de premsa. Tampoc crec que un govern d’un altre color ho hagués fet millor, ningú podia estar preparat, i no voldria estar en la seva pell.

Per altra banda, a nosaltres, a Roda de Berà, ni l’Estat ni la Generalitat ens ha proporcionat cap mena de material de protecció per als treballadors i treballadores dels serveis bàsics, ens hem hagut de buscar la vida i comprar al mercat lliure com qualsevol empresa privada. Sé que d’altres ajuntaments similars al nostre, sí han rebut material de l’Estat, però nosaltres no tenim color polític, serà per això?

Caminem cap a la ‘nova normalitat’, què li preocupa??
Per ordre cronogràfic, la pandèmia sanitària i els seus efectes sobre els veïns i veïnes; en segon lloc, el canvi de cicle econòmic i la seva repercussió sobre els teixits comercial, empresarial i laboral; i, per últim però menys important, els efectes que tot això tindrà sobre la vida social, sobre el conjunt de rodencs i rodenques i el seu futur.

Vull acabar, però, amb un missatge en positiu, d’esperança en el futur: si tots remem en la mateixa direcció i deixem de costat rèdits polítics d’uns i d’altres, ens en sortirem, segur.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Maig, 2020
juarez5-1280x962.jpg

Ángel Juárez sol ser una veu activa en les causes injustes. Arran de la pandèmia del coronavirus, l’Àngel ha perdut la seva mare, la qual residència en una llar de la tercera edat. Juárez és ara el portaveu de la ‘Plataforma d’Afectats pel coronavirus’. Es tracta d’un moviment que pretén buscar solucions a les inquietuds i problemes de les persones que, d’una manera o altra, han patit les conseqüències de la Covid-19. En aquesta entrevista, concedida a larepublicacheca.cat, dóna el seu punt de vist de com s’està gestionant la pandèmia des del punt de vista governamental. Creu que s’han comès errors i que calia fer alguna autocrítica. La Plataforma, d’àmbit estatal, promet no donar treves i Ángel Juárez es compromet en lluitar fins a fer-se justícia


Per què va sorgir la idea de crear la plataforma d’afectats pel coronavirus?
La idea va sorgir a Jérezde la Frontera i Granada, de forma espontània, per part de persones de consultories i gestories. Veient la situació actual, van decidir muntar una plana web on oferir consultes gratuïtes, amb l’objectiu d’ajudar a la població en aquests moments de gran incertesa.
D’altra banda, jo estava buscant bufets d’advocats ‘potents’ que poguessin portar el cas de la meva mare als tribunals. El bufet que vaig escollir, Cremades – CalvoSotelo, ja tenia relació amb els creadors de la Plataforma d’Andalusia. La Plataforma també buscava una persona de caràcter més social, que hagués estat afectada pel coronavirus. M’hi posen en contacte i es va decidir que jo fos el portaveu dels afectats de la “Plataforma Afectados por Coronavirus”.

És d’àmbit estatal, doncs?
Sí, hi ha casos d’arreu del territori espanyol. Pel que fa a les residències, la majoria dels casos es concentren a Catalunya, Madrid, Castella i Lleó i Castella i la Manxa. Però repeteixo, hi ha consultes de tota mena que vénen de tot l’estat.

Es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort

Quin és el seu objectiu real?
Atendre i donar alternatives a les persones afectades en general, ja siguin consells, informació, ajuda en temes laborals i jurídics, inclús psicològics. La finalitat principal és fer justícia i exigir responsabilitats.

Hi ha molts afectats?
Hi ha persones de tota Espanya i cada dia es va fent gran, perquè hi ha milers d’afectats. Des de la seva presentació, les sol·licituds no fan més que augmentar.

Durant la pandèmia vostè va perdre la seva mare. Creu que va haver-hi negligència?
Si, considero que es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort ni se n’hagués anat de les formes en què ho va fer. Però no solament en el procés d’infecció i atenció no s’ha actuat bé, hi ha hagut negligències en diferents aspectes.

Quins?
La primera negligència i la més greu és que no s’haurien d’haver infectat. Se suposa que estava en un lloc per a gent gran i ben protegits, al ser persones fràgils, després de repetir moltes vegades que eren el col·lectiu de risc i que s’havien de protegir.

En segon lloc, no li van realitzar un test fins que va estar ingressada, quan s’haurien haver fet de forma preventiva, en primer lloc al personal que els estava atenent. Aquesta era la manera d’evitar els contagis.
I per acabar, l’acomiadament. S’han anat de forma inhumana i completament solitària, sense un adéu digne. No tindria per què haver estat així. A més a més, tot fou un procés completament opac. Nosaltres no rebíem informació del que estava passant amb les nostres famílies. Ni tan sols vam tenir l’opció d’escollir si els deixàvem o lluitàvem per la vida.

L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols

Què va passar exactament?
Se’ns va dir que tenia símptomes de COVID-19. Vam preguntar si se li havien fet tests, i la resposta fou que no en tenien. L’endemà la van portar a l’Hospital del Mar, i al cap d’un dia la van canviar a l’Hospital Misericòrdia, perquè al primer no hi havia places. Al cap de sis dies ens van informar que estava en pal·liatius, ja no hi havia res a fer.

En un primer moment, quan jo parlo amb la directora de la residència en la qual estava per saber com està, pregunto si l’ha visitat el metge. Em va dir que no perquè estava de baixa, i després d’insistir, em van confessar que el metge estava de baixa perquè s’havia infectat. No hi havia metge al centre, hi havia dues infermeres per a tot el geriàtric. És una gran negligència clarament. En els següents dies hi va haver 10 morts més.

Les residències havien estat abandonades pel govern?
No puc respondre-ho taxativament. Sí que hi ha hagut un cert abandonament i els protocols han fallat, si no això no hagués passat. Partint de la base que no són números ni negocis, són vides, l’estat ha de tenir uns controls, siguin geriàtrics públics, concertats o privats. L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols. A través de la Plataforma i de les denúncies ho podem aconseguir.

De què es queixa la majoria d’afectats?
Es reben queixes de tot mena: falta d’informació, falta d’assistència, i d’abandonament en certa manera. Es tracten des de temes de salut, fins a administratius, i també moltes qüestions respecte al món laboral.

Com s’està gestionant aquesta pandèmia a nivell governamental?
Està clar que hi ha hagut errors, si no, no hi hauria persones denunciant. Ha faltat autocrítica, humilitat, però no només al govern, sinó a tots. Per posar exemples, hi ha persones que després de dos mesos encara no han cobrat l’ERTO. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

(El govern) Tenia informació al gener i no ha començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica

Creu que el govern ens ha mentit o amagat informació?
Tenien informació al gener i no han començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica. Cal donar un marge d’error perquè ningú està preparat, però jo sóc de l’opinió que si t’equivoques ho dius perquè el poble ho entendrà, tenim una societat madura que pot acceptar errors, però s’han d’admetre.

El sistema sanitari estava preparat?
Per descomptat que no. Per això ens hem confinat, el principal motiu era la por del col·lapse del sistema sanitari. I tampoc ens han informat correctament d’això.

Estem preparats per a un rebrot?
No, mai s’està preparat, però una mica més si per l’experiència que estem tenint.

Com veu la desescalada?
M’agradaria sentir que en la desescalada, els que han pogut salvar-se la vida, no es quedaran amb malalties cròniques ni amb danys col·laterals, en ser un virus desconegut, el que passarà després és una incògnita. Tots els indicis ens portaran que la gent que ha tingut coronavirus podran tenir problemes d’inflamacions, respiratoris, etc. ho anirem veient amb el temps. Haurem d’anar aprenent sobre la marxa.

Aquesta crisi ens portarà problemes de tota mena, sobretot laborals i econòmics…
Tinc molts dubtes sobre la gestió actual, perquè parlo amb professionals i em tranquil·litzen. Si la població fos madura, no caldria parlar de desescalada. Però algunes persones demostren signes d’immaduresa i d’irresponsabilitat quan salten les mesures de seguretat. I, per descomptat, també hi ha gent responsable que exigeix les seves llibertats.

He plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari

El problema és que tampoc ja no ens fiem de la informació que ens arriba, no tenim fonts per contrastar. És un tema de formació, i per això la comunicació i la transparència són claus en aquests casos. Sense transparència, autocrítica i sense comunicació és raonable que la gent desconfiï. I ara mateix, no es compleix amb cap dels tres punts.

Jo m’he emocionat els primers dies, inclús he plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari, després de sentir quanta gent ha mort, conèixer personal sanitari que està infectat, etc. M’haguera agradat que molts dies s’hagués reivindicat també el sistema sanitari públic.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Maig, 2020
granados_videoconferencia-1280x960.jpg

L’alcalde de Salou defensa una ‘cartilla sanitària’ per a tota la població. Entén que ara mateix, la salut és uns dels béns personals a preservar. Vaticina una crisi econòmica molt dura, però el seu equip de govern està prenent les mesures adequades per ajudar a les famílies més necessitades i al teixit empresarial. La seva gran preocupació és aconseguir que la imatge de Salou com a destinació turística no sigui afectada pel coronavirus. Apel·la a la responsabilitat individual per evitar que el municipi sigui protagonista d’un rebrot. Ha deixat un missatge als seus conciutadans: estarem a l’altura i ningú no quedarà enrere


Alcalde, com està vivint el desconfinament?
Amb preocupació i treballant moltíssim per tal d’atendre a les persones i famílies més vulnerables i prendre les mesures escaients perquè ningú no quedi enrere o sense rebre cap mena d’atenció. Són moments difícils per a tothom i per tant el que hem de fer és estar al costat dels que més necessitem.

Quina és la seva principal preocupació?
La salut de la població. He d’agrair el comportament dels meus conciutadans, gràcies a la seva responsabilitat la contaminació vírica està per sota de la mitjana a Catalunya. La residència STS de Salou, en aquests moments, no té cap cas positiu i això es deu a l’entrega dels seus responsables. L’emergència social i econòmica em preocupa molt. Hem de fer els possibles per arribar com més aviat millor a la “nova normalitat” i poder reactivar l’economia, evitant sempre els contagis i la seva propagació.

Està satisfet amb la gestió governamental de la pandèmia?
És cert que les coses es podrien haver fet d’una altra manera, però no sé si ho haguéssim fet millor. Però ara no és hora de fer crítiques. És el moment d’unir esforços per combatre el virus.

Ja hem començat la desescalada…
Sí, però el virus no ha marxat. Continua aquí. Sóc partidari del confinament estricte perquè és la manera de contenir el virus. Perquè Salou estigui net, sa, segut i lliure del coronavirus és necessari que tothom sigui responsable i que respecti les normes de seguretat, higiene i distància social. Hem defensat la necessitat de fer proves massives per saber el percentatge de població infectada i saber qui podria continuar fent la seva vida normal, inclòs, la laboral, seguint les garanties sanitàries. L’important ara mateix és evitar els rebrots i això depèn de cada un de nosaltres. És imprescindible mantenir Salou net de coronavirus.

Perquè Salou estigui net, sa, segut i lliure del coronavirus és necessari que tothom sigui responsable

Per què es va resistir a reubicar les 17 famílies de Camp Clar després d’un incendi al seu immoble?
Cada municipi ha de saber resoldre els seus problemes. Entenia que si estem confinats, estem confinats. Pensi que al parlar de 17 famílies estem parlant d’unes 50 persones i el trasllat només es podria fer amb el màxim de garanties, sobretot per protegir la població. No ho veia clar acollir aquestes persones en una zona on hi vivien persones molt grans i sense saber si els que hi arribaven havien fet els testos de la Covid-19. Amb la Salut no podem jugar ni improvisar. Vam intentar evitar la mobilitat per reduir la contaminació vírica.

Com encara la desescalada per fases?
És complexa. Apel·lo a la responsabilitat i a continuar amb el comportament exemplar dut a terme durant el confinament. L’objectiu és mantenir el nivell baix de contagis. Salou és un municipi turístic i això ens obliga a ser encara més curosos i exigents, sobretot si volem que vinguin els turistes. Hem de ser un municipi segur, sa i lliure de coronavirus. Si no és així, la gent no voldrà venir. També volem que els que ens vinguin a visitar arribin sans, per evitar la cadena de transmissió vírica. Per tant, s’haurà de reforçar els controls bé als aeroports com a altres indrets per comprar que els turistes no estan infectats.

Apostem per l’austeritat en la despesa, perquè hem de minorar les dificultats i ajudar a tothom

I com es faria això?
Als aeroports es van crear sistema de seguretat (arcs de seguretat) i continuen funcionant sense cap objecció. No ens hauria de sobtar que ben aviat s’implementin controls de salut, on s’inclogui, per exemple, mesurar la temperatura. Hi haurà una nova realitat i la salut serà un factor essencial. Tothom hauria de tenir una ‘cartilla sanitària‘, tal com passa amb la canalla amb el llibre de vacunes. Hem de tenir la garantia que no som elements de transmissió vírica. Hem vist com un virus ha paralitzat el món. Per tant. No ens ha de sorprendre que a partir d’ara hem d’accentuar les mesures sanitàries i d’higiene. La Natura ens ha donat una lliçó i ha deixat clar que hem de tenir cura de la nostra salut i la de tothom.

Com vaticina la crisi econòmica que s’hi acosta? Salou està preparat?
Serà molt dura. Salou farà els possibles perquè ningú quedo enrere. En l’anterior crisi el turisme ha estat fonamental per reactivar l’economia. Ara és un dels més afectats i necessita ajuda i la solidaritat de tothom. L’ajuda ha de venir de tot arreu, des de l’estat, passant per les comunitats autònomes. Europa ha d’abocar recursos perquè les persones no pateixin i les empreses continuïn actives. No podem oblidar que darrere de cada empresa hi ha llocs de treball i famílies.

La situació econòmica de Salou era acceptable. Preveu modificar el pressupost municipal?
Sí. És una obligació per donar resposta a l’emergència social. L’estem reordenant per donar resposta a les situacions més extremes i potenciar la neteja, la desinfecció, la recollida d’escombraries… Apostem per l’austeritat en la despesa, perquè hem de minorar les dificultats i ajudar a tothom. Salou estarà a l’altura.

Quin ha estat el moment més difícil d’aquesta crisi sanitària?
No hi ha hagut un moment. És tota la situació. El problema econòmic i la no arribada del turisme em preocupa i la situació del teixit empresarial m’inquieta. Però procurarem estar al costat d’aquells que més necessiten.

Fareu alguna campanya per atraure el turisme?
La millor campanya és aconseguir que Salou es presenti com una destinació turística neta, segura, saludable i lliure de la Covid-19. Aquest missatge és important per transmetre i guanyar la confiança dels tour-operadors i del turisme en general. Salou pot oferir sol, platja, aigua salada i salut perquè té una molt baixa taxa de contaminació vírica. A més de destí amable i intel·ligent, hem recuperat espais públics a favor de les persones i en detriment dels vehicles.

Quan creu que començaran a arribar els primers turistes?
Els primers visitants seran del nostre entorn, no seran turistes perquè no pernoctaran. A mesura que el desconfinament vagi desescalant i les comunitats es vagin obrint, confio que el turisme a Salou repuntarà. No podem oblidar que hi ha moltes segones residències al nostre municipi. El problema és saber quan podrà venir el turisme internacional. Encara hi ha molta incertesa, però és cert que els tour-operadors tenen moltes ganes de posar-se en marxa. I Salou és una destinació buscada i desitjada.

La millor campanya és aconseguir que Salou es presenti com una destinació turística neta, segura, saludable i lliure de la Covid-19

És un bon moment, doncs, per ‘mimar’ el turisme nacional…
Sempre ho hem fet. El nostre valor com a destí turístic ha d’anar adreçat a tots aquells que volen visitar-nos, més enllà de les fronteres.

Honestament, què més li preocupa de l’economia?
Quan hi hagi seguretat sanitària, estic convençut que l’economia començarà a reactivar. Després d’aquest episodi provocat pel coronavirus, haurem de ser conscients que un virus hi ha posat en jaque la humanitat. Les guerres ja no són bèl·liques. L’explotació econòmica ha fet mal al Medi Ambient i ell ha respost. Hem de ser capaços d’invertir molt més en el sistema sanitari i donar resposta real a una situació d’emergència com l’actual. S’haurà de repensar l’actual estratègia de defensa nacional. S’haurà d’apostar molt més per la investigació sanitària. L’economia ha de fer una reflexió profunda. No podem tornar a caure en els errors del passat.

Està orgullós per la feina feta durant el confinament? Els salouencs han estat a l’altura?
Els salouencs han estat responsables. La prova és que tenim una contaminació vírica per sota de la mitjana de Catalunya. La majoria sap els que ens estem jugant i de la importància de mantenir Salou lliure de coronavirus. No és el moment de dir si estem orgullosos o no. Hem de treballar de valent i als polítics ens toca donar l’exemple.

Sent un municipi amb desestacionalització es notarà menys l’impacte econòmic?
És cert que el gruix de la temporada es viu a l’estiu, però anàvem allargant la temporada. Ara, el teixit empresarial té una oportunitat de poder obrir-se. Tenim moltes segones residències i hem de treure d’imaginació per poder salvar la temporada, aprofitant el turisme nacional.

Creu realment que es podrà salvar la temporada?
Si la comparem com les que hem tingut fins ara, hem de ser realistes i saber que res serà igual. Però si tot va bé i no hi ha cap brot de coronavirus, alguna cosa es podrà salvar. La gent té ganes de sortir i de passar-s’ho bé (en llocs segurs).

Quan li agradaria tornar a la ‘nova normalitat’?
Insisteixo molt en la necessitat de mantenir  baixos els índexs de contagis. Ara més que mai, la salut és fonamental i el nostre comportament ha de ser exemplar. Hem d’evitar contagiats i ser contagiats.

Ja ha anat a fer un cafè en una terrasseta?
No. Encara no. He sortit només per fer algunes compres i esport.

Porta mascareta i guants?
Sí. Considero que aquestes mesures poden evitar que jo contagiï si sóc portador del virus i de ser contagiat. Portaré mascareta fins que tot estigui més controlat. Segueixo les instruccions de les autoritats sanitàries i faig els possibles per evitar les cadenes de transmissió.

Durant el confinament vostè n’ha publicat molts BANs….
Estic preocupat amb la població i em preocupa – i molt – la imatge de Salou com a destinació turística. Demanava i continuo demanant responsabilitat i sentit comú a la població. El millor eslògan és que estem nets de la Covid-19. Que són un destí, segur, sa, sostenible i lliure de coronavirus. Insisteixo en la necessitat de seguir amb els controls sanitaris als aeroports, als hotels i als restaurants…

Què hem après amb tot això?
A vegades pensàvem que érem infal·libles i aquesta emergència sanitària ha posat de manifest la nostra debilitat davant la mateixa Natura. Això ens impel·leix a respectar el nostre entorn i a cuidar el Medi Ambient. Hem après que realment som molt dèbils.


REDACCIÓ13 Maig, 2020
COMT.png

Les Regions Sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja es troben de ple dret en la Fase 1 del pla de desescalada contra el coronavirus. La pressió en els centres hospitalaris ha baixat considerablement, a mesura que han anat minvant els casos i els ingressos, però és precisament ara quan no s’ha d’abaixar la guàrdia, tal com defensa el president del Col·legi de Metges de Tarragona.

Des del COMT demanen seny i prudència

Fernando Vizcarro s’ha mostrat molt preocupat amb les imatges d’algunes terrasses d’aquests primers dies de desescalada. “Sobretot preocupa el fet de veure que en alguns establiments, no es respecten les distàncies de seguretat entre taula i taula, a més de veure com en moltes taules petites, les persones tampoc estan a la distància adequada”, lamenta el president del COMT.

És per aquest motiu que des de l’entitat col·legial han volgut enviar un missatge per evitar nous contagis i rebrots de la malaltia, en aquest moment tan sensible. “És precisament ara quan més s’ha d’estar alerta”, explica Vizcarro, recomanant a les persones que mantinguin una correcta higiene de mans, rentant-les diverses vegades al dia; portant la mascareta i guardant les distàncies de seguretat adients.

Prova PCR a una pacient al CAP SPiSP

La fiabilitat dels tests ràpids, en dubte
Sobre la manera de detectar els nous contagis i casos de COVID-19, el president del col·lectiu mèdic tarragoní ha explicat que la manera més fiable és l’aplicació de les proves PCR, que ja s’han començat a realitzar en la majoria de CAP de la demarcació; i també les proves serològiques (anticossos) per detectar si ja s’ha passat la malaltia, per sobre dels tests ràpids.

“El problema dels tests ràpids és que poden portar-nos a l’error, ja que en alguns casos ens poden assenyalar falsos negatius, i acaben sent imprecissos. La manera més fiable de detectar-los és realitzant les proves PCR, que ens indiquen si el pacient té la malaltia activa.

El president del Col·legi de Metges

D’altra banda, amb les proves serològiques (anticossos) ens permet veure si el pacient ha generat anticossos contra la malaltia i detecta si ja s’ha passat”, afirma Vizcarro.

Preparats per un possible rebrot
Sobre la modificació del sistema sanitari del Camp de Tarragona, el president del COMT s’ha mostrat satisfet amb la unificació dels ingressos de pacients per COVID-19 als hospitals Sant Joan de Reus i Joan XXIII a Tarragona i que la resta de centres puguin anar recuperant l’activitat de manera progressiva.

Sobre un possible rebrot, Vizcarro destaca que s’ha après de tota la primera experiència amb el virus però recorda que el confinament “no s’ha acabat del tot”. “Hem de fer servir el sentit comú i el seny, ara més que mai. Evitar aglomeracions i el contacte massius”.

Per poder fer front a un rebrot, el president del COMT exposa que “necessitem que es garanteixin els tests de diagnòstic per poder detectar els casos i poder aïllar els pacients. També és important dotar als sanitaris de materials de protecció per evitar contagis entre el personal. Som una demarcació on la malaltia ha tingut poca incidència i encara no s’està investigant. Però crec que estem preparats”.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Maig, 2020
dolorsferre5.jpg

L’emergència sanitària provocada pel coronavirus ens ha agafat tots de sorpresa, sobretot als alcaldes. Els presidents dels executius municipals han hagut de prendre mesures per evitar que el desastre econòmic que està a punt d’arribar. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, no descansa per intentar minorar el cop econòmic i l’emergència social. Són moltes les decisions i els plans que s’han posat en marxa perquè els vallencs més necessitats no se sentin abandonats.

Com està vivint aquesta crisi sanitària en l’àmbit personal i polític?
Són uns dies i unes setmanes que ens han trastocat la vida quotidiana a tots i totes, d’una crisi de salut que ens està posant a prova, que està afectant molta gent i, per tant, personalment, el cert és que són uns dies durs, com ho estan sent per a tots. Però a la vegada, li he de dir que també ho visc amb la satisfacció de veure com ho estem afrontant com a ciutat, amb civisme, responsabilitat i la solidaritat de tanta i tanta gent, de tantes i tantes entitats, empreses, comerços…

Dolors Ferré, alcaldessa de Valls

Per una part, com Ajuntament hem pogut adaptar-nos a les noves necessitats generades per la crisi i, si això ha estat possible és gràcies a tots els treballadors i treballadores del consistori, un gran equip, implicat en uns moments tan difícils per centrar tots els esforços en l’atenció al ciutadà, sobretot aquelles persones i famílies més vulnerables, que més malament ho estan passant i que més necessiten l’ajuda de tots. Com dic, són uns dies de molta feina i molt intensos per a tots. Des de la Policia Local, Mossos d’Esquadra o els Voluntaris de Protecció Civil. Des dels serveis socials municipals, com tots els departaments municipals que garanteixen que l’Ajuntament i la ciutat continuïn funcionant. I molt important també: la tasca de tots, absolutament tots els professionals del Pius Hospital, les residències Alt Camp, Monserrat Cuadrada, Santa Teresa o Alba i, és clar, el treball de la fundació Vilaniu davant la problemàtica a la residència Ballús.

Hem pogut adaptar-nos a les noves necessitats generades per la crisi i, si això ha estat possible és gràcies a tots els treballadors i treballadores del consistori

És un agraïment que vull fer extensiu a tot el conjunt del sector sanitari i assistencial i als serveis d’emergència i protecció, com també al conjunt de totes les entitats socials de Valls, així com, per exemple, als botiguers del sector de l’alimentació que aquests dies han obert i que també estan cuidant de tots nosaltres. La llista podria ser molt més llarga, però és tot un exemple d’una resposta ciutadana única i excepcional, com toca als moments excepcionals que estem vivint, en tot allò que més necessiten els vallencs i vallenques.

Ha fet el test de coronavirus? 
No… em trobo bé i totes aquestes setmanes no he tingut cap dels símptomes.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
Bé, estem passant uns dies que la nostra principal preocupació ha estat fer front a l’emergència sanitària, garantir que el Pius Hospital i els serveis sanitaris i assistencials aguantessin, així com l’atenció al conjunt dels ciutadans, a les famílies en situació més vulnerable, o el reforç i el funcionament a més del 100% dels serveis de neteja de carrers, de policia local i seguretat ciutadana. De fet, a hores d’ara, aquesta es manté com la nostra prioritat, perquè la situació d’alerta i de risc per la salut encara és molt alta, i no podem abaixar la guàrdia ni ens podem relaxar ni un mil·límetre.

A la vegada, en paral·lel, ja estem treballant en totes aquelles mesures que caldrà prendre, que seran moltes, per mantenir i reforçar l’estat del benestar, per poder reactivar la creació d’ocupació i l’activitat econòmica d’una manera més ràpida. Per això, aviat es constituiran grups de treball, en àmbits com l’econòmic i de l’ocupació, el social i de cohesió, i també el de dinamització immediata de la ciutat.

L’atenció al conjunt dels ciutadans, a les famílies en situació més vulnerable, o el reforç i el funcionament a més del 100% dels serveis de neteja de carrers és la nostra prioritat

Tenim molts reptes per afrontar i li diria que haurem de ser àgils, sumant a molta gent i sent a la vegada molt resolutius, perquè de sumar esforços i de la rapidesa en la qual prenguem les decisions, tant en el curt termini, com en un horitzó a mitjà i llarg termini, marcarà la diferència perquè com a ciutat ens en sortim primer i més forts. Per això, ja els primers dies de la crisi vam activar les primeres mesures econòmiques i socials, com l’ajornament d’impostos, o aquest mes d’abril hem estat la primera ciutat que ha activat ajudes i subvencions directes, urgents i extraordinàries, al comerç de Valls, a tots els serveis i activitats de proximitat que han hagut de tancar.

No podíem esperar que altres administracions engeguessin les seves línies de subvencions, perquè el problema és ara i perquè com Ajuntament calia que hi donéssim resposta ara, de manera immediata. Com Ajuntament havíem d’actuar ja, per ajudar a tots aquells que han hagut d’abaixar la persiana, que ho estan passant malament i per garantir que tornin a obrir. Aquestes línies d’ajut municipals, pioneres i extraordinàries al comerç i als serveis de proximitat, són un exemple del que li deia, i que l’altre dia en el ple urgent que vam aprovar aquesta mesura, vaig voler remarcar.

Continuarem actuant de manera decidida i amb tots els recursos a la residència Ballús, o intensificant els serveis de neteja, de manera extraordinària i urgent, als carrers

En totes les mesures que caldrà prendre, que són moltes i en molts àmbits, sempre haurem d’actuar d’acord amb tres premisses: primer, rapidesa d’acció i capacitat d’adaptació; segon, eficàcia, perquè tots els passos que fem els hem de fer amb seguretat, sempre endavant i mai enrere; i tercer, agilitat, posant totes les facilitats als ciutadans, empreses i comerços en tot allò que fem com Ajuntament, des de la proximitat i amb visió de present i de futur.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Sí, aquesta com li deia ha estat i, encara és de fet, la primera prioritat. Per això, el comitè tècnic d’emergència es va constituir de manera immediata, tancant equipaments i serveis, per articular totes aquelles accions de suport a la població, en especial per contenir la malaltia, actuant de manera decidida i amb tots els recursos a la residència Ballús, o intensificant els serveis de neteja, de manera extraordinària i urgent, als carrers; per posar al 100% els serveis de policia, de protecció civil i de benestar social, entre moltes altres mesures davant l’emergència sanitària.

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
Doncs amb multitud d’iniciatives, que s’han impulsat des dels mateixos departaments municipals i ja des dels primers dies de confinament. Per exemple, el Centre Cívic, o el Patronat d’Esports, amb sessions virtuals de les seves activitats, o l’Escola de Música posant música a les xarxes, o l’organització d’activitats en línia per mantenir viu l’esperit, per exemple, de la festa de Sant Jordi… i molt important, més enllà de l’Ajuntament, les moltes iniciatives que ciutadans particulars, grups de música i també entitats han fet aquests dies i que hem pogut seguir també per xarxes i internet.

Caldrà adaptar el pressupost i els recursos i serveis de l’Ajuntament a les necessitats que se’ns presenten, per incentivar la reactivació econòmica, perquè es torni a generar ocupació



Haurà de modificar el pressupost municipal?

Sens dubte, perquè caldrà adaptar el pressupost i els recursos i serveis de l’Ajuntament a les necessitats que se’ns presenten, per incentivar la reactivació econòmica, perquè es torni a generar ocupació i llocs de treball… perquè caldrà centrar esforços en les polítiques de servei i atenció a les persones i famílies, a la gent i als col·lectius més vulnerables.

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Bé, esperem a conèixer els detalls del pla desconfinament, que s’ha de fer amb prudència, seguint les recomanacions dels experts i les autoritats sanitàries i també amb molta intel·ligència. Vull dir que, al meu entendre, s’ha de saber combinar la necessitat de garantir i minimitzar possibles rebots, perquè la salut és el primer, i a la vegada, cal fer passos segurs per anar recuperant l’activitat de manera progressiva, amb prudència però també amb agilitat.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
Miri, en moments així, crec que tots esperem de les administracions que actuem amb responsabilitat i, la veritat, no crec que esperi que ens critiquem els uns als altres, perquè no aporta res… i, el que és pitjor, no ens permet avançar ni fer tots els passos per superar aquesta situació. Per això, prefereixo no caure en aquest joc, vingui d’on vingui.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2020
jose_cuadrado3-1280x1280.jpg

Jose Cuadrado és periodista, escriptor i activista LGTBI. A les xarxes socials és conegut com a Josemola. El mateix s’identifica com “una mamarratxa contra la plumofòbia”, on practica un activisme basat en el sentit de l’humor i la ironia. Actualment, és el responsable de Comunicació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya. Cuadrado diu que encara hi ha molt de camí a fer en la lluita contra l’homofòbia

 

Quin sentit té celebrar el dia contra l’homofòbia?
El 17 de maig es commemora el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia. És a dir, el dia en el qual l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va establir que l’homosexualitat deixava de ser una malaltia.

Ha canviat el concepte d’Homofòbia?
Des del moment en el qual les persones LGTBI+ deixem de ser delinqüents amb l’abolició de la Llei de ‘vagos y maleantes’ (1978), deixem de ser malalts segons l’OMS (1990), ens podem casar (2005) i s’aproven Lleis autonòmiques per protegir els drets i les llibertats del col·lectiu, com és el cas de Catalunya (2014), el concepte LGTBI-fòbia canvia.

Com es continua exercint la discriminació envers el col·lectiu LGTBI+?
Els més comuns són l’agressió verbal o física, però també podem trobar altres formes de discriminar: bullying, mobbing a la feina, no contractar a persones per motius d’orientació o discriminació a les xarxes socials, com s’ha pogut observar i hem registrat a l’Observatori durant aquest confinament.

Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori

Què li preocupa més?
L’homofòbia interioritzada que s’exerceix dintre i fora del col·lectiu. Especialment en un moment en què un grup polític molt concret fa discursos per tornar a ficar als homosexuals dintre de l’armari. Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori. A més, d’una total falta de respecte i de coneixement sobre la diversitat d’un col·lectiu que segueix patint la violència com demostren les dades de l’OCH: 161 incidències registrades per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019.

Missatges com els de Vox ajuden a normalitzar la situació?
Vox (pot ser) propaga la plumofòbia, l’homofòbia interioritzada i el discurs de l’odi amb missatges com ‘el matrimoni és només la unió entre una dona i un home’, quan avalen les teràpies de conversió, quan utilitzen termes com ‘família natural’ o quan a Osca proposen acabar amb les banderes LGTBI perquè ‘l’orientació sexual s’ha de quedar a casa i al llit de cadascú’.

Plumofòbia?
La plumofòbia és la discriminació per expressió de gènere, és discriminar a una dona per ser masculina o a un home per ser femení. Forma part del masclisme més clàssic i ranci: ‘camina bé’, ‘comportat com un home’, ‘respecto als gais però no m’agraden ‘les locas”, ‘la ploma no em fica cachondo‘, etc…

Però els gustos personals s’hauran de respectar…
Els gustos personals són respectables i la bona educació és universal. Tothom té dret a decidir el que li agrada o no, però quan es parla de ploma s’acostuma a discriminar gratuïtament. Et fico un exemple: si no t’agrada una persona grassa, ¿què diras?, ¿m’agraden els homes atlètics o STOP gordos? El mateix amb la ploma, si a una persona no li agrada la ploma al llit, queda molt més acurat dir: m’agraden masculins.

M’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’

Com es diagnostica un homòfob?
No existeix un model de diagnosi però sí que es pot afirmar que a Catalunya, abans del confinament, els espais on més incidències LGTBI-fòbiques es registraven era al transport públic i als espais d’oci nocturn, especialment quan les víctimes tornaven cap a casa.

Vostè ha estat víctima de situacions homofòbiques…
No existeix cap persona dintre del col·lectiu que no hagi patit discriminació per la seva orientació sexual o per manifestar una expressió de gènere diferent del binarisme home-dona i masculí-femení. La meva lluita personal treballa en aquesta direcció, per això m’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’.

Espanya va ser pionera en els casaments entre persones del mateix sexe. Malgrat això hi ha molt camí per recórrer?
La lluita LGTBI forma part de la lluita feminista. Rotundament, sí, queden moltes coses per fer: aprovar una llei estatal, posar fi a la falta d’oportunitats laborals del col·lectiu trans, atendre la violència de parelles del mateix sexe, parlar més de salut sexual, diversitat i nous models de família, facilitar els processos d’adopció, sensibilitzar més sobre la Prep i el VIH… Quants polítics o gent amb repercussió ha dit que té la COVID-19?, Quants han dit que tenen VIH?

L’LGBTI-fòbia no es combat només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors

Les polítiques contra l’homofòbia funcionen?
Si no es destinen recursos econòmics i humans, no pot funcionar cap tipus de política. L’LGBTI-fòbia es combat els 365 dies de l’any i no només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors.

Quin missatge deixa als més joves?
Compte amb compartir a les xarxes socials els atacs homòfobs! Si has patit qualsevol tipus d’agressió, pot ser, necessites un amic, un psicòleg o un professional que t’escolti i t’assisteixi. Compartir a les xarxes socials un atac homòfob no sempre és una estratègia que restableixi la dignitat de la víctima. Recomanaria acudir a un professional, valorar si es denuncia i més tard decidir si fer-ho públic o no.

PUBLICITAT

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter