Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Setembre, 2020
rdescarrega6-1280x960.jpg

Ramon Descarrega és el màxim responsable del Departament de Salut a Tarragona. Li ha tocat lidiar amb una esgarrifosa pandèmia del coronavirus. És una persona que parla sense embuts per evitar malentesos. En aquesta entrevista, concedida al digital larepublicacheca.cat, explica cabdalment els protocols que s’estan seguint i quines preocupacions estan damunt la taula. La situació, reconeix, no és fàcil i admet alguna improvisació, però tot serà més fàcil si la ciutadania continua col·laborant. Quan preveu que es comenci a fer una vida normal? Ell vaticina almenys 12 menys més. De moment, el remei passa per les tres M: metres (distància), mans i mascareta. Demana que siguem responsables i evitem caure en les narratives dels negacionistes. 

Com està la situació?
Actualment és un moment en el qual s’està complicant tot el procés per l’aparició de casos, per la dispersió, per les dificultats que davant la detecció de casos i brots poder esbrinar els contactes, perquè hi ha un nombre elevats de contactes, fer proves, aconseguir l’aïllament*…* i l’augment de casos requereix molta cura perquè la situació no es descontroli.

És  preocupant?
Relativament preocupant perquè la major part dels casos són lleus i asimptomàtics. Això vol dir que el nombre d’ingressats a l’UCI està estabilitzat (a Joan XXIII i a Sant Joan de Reus). No és preocupant des del punt de vista de saturació del sistema de Salut però si no aconseguim aturar-ho això se’ns complicarà i molt.

Què hem de fer per aturar-ho?
La millor vacuna actual és distància, la mascareta i el rentat de mans. Les tres ‘M’: els metres, la mascareta i les mans. Hem pogut comprovar que en la majoria dels casos diagnosticats no s’han pres aquestes mesures. Hi ha gent que durant el dia porta la mascareta però al vespre arriba a una terrasseta  o a una trobada familiar i l’excés de confiança fa que es descuidin. Només cal que hi hagi un cas asimptomàtic per complicar la situació.

Podem interpretar, doncs, que els rebrots es deuen a inconsciència i irresponsabilitat?
No parlaria d’irresponsabilitat. Però m’agradaria que hi hagués una major conscienciació i solidaritat per part de la població juvenil i també entre les persones de 40 i 50 anys. El problema que trobem és que entre els joves hi ha més persones asimptomàtiques i tenen una major mobilitat social i integren molts grups. A aquests joves demano que després tinguin cura i no vagin a veure els avis o els familiars que tenen a les residències ja que són una població vulnerable.

Està comprovat això?
Sí. Sabem que aquestes persones tenen més possibilitats de, en cas positiu, agreujar la seva salut, d’ingressar a l’hospital, ser traslladats a l’UCI i morir-se. Són normalment homes de més de 70 anys amb alguna malaltia de base…

Per això s’està sent molt estrictes amb les residències…
Exacte. Estem tenint molta cura. Volen cuidar la nostra gent gran. Per això demanem als joves que siguin conscients del risc. També haurem de ser rígids amb les persones que tenen cura de la gent gran, ja sigui personal del sistema sanitari o treballadors de residències o que fan assistència a domicili. Hem de començar a assumir que l’estiu se’ns ha acabat i que la nostra vida durant uns mesos haurà d’estar limitada al nostre nucli familiar i laboral – mantenint els protocols de seguretat – i a un entorn social molt reduït i si és possible que no sigui amb companys de treball. Caminem cap a un escenari on en els propers mesos caldrà tenir molta cura, anar a treballar, portar els nens a l’escola, anar a comprar i mantenir un contacte social molt limitat.

Per què no es fan més tests?
A Reus, per exemple, no podem fer 100 mil proves. En primer lloc perquè és voluntari. Nosaltres vam convidar moltes persones a fer-se les proves i no han volgut.

Com? Per què?
Hi ha gent que es desentén i altres que entenen que en cas de ser positiu, en la feina pressuposa un problema. També hi ha d’altres que assumeixen el risc de contagiar-se però no volen perdre la seva interacció social. És difícil controlar-ho tot. Cal la col·laboració de tothom.

Quins municipis requereixen ara mateix més atenció?
La zona del Vendrell, Valls, alguns barris de Ponent de Tarragona, alguns barris de Reus, alguns municipis de la costa com potser Salou (que va fer el pic), Cambrils… Estem amatents. Som conscients de que el perfil de les persones i de la forma de transmissió és diferent. No descartem prendre accions segons la situació.

Hi ha molta controvèrsia amb el tema del tabac… A Madrid un jutge s’oposa a les restriccions preses per l’autonomia. A Catalunya està prohibit… Això no genera confusió?
Crec que hem d’apostar per no ficar política en la Salut sinó fer polítiques de Salut. Nosaltres des del departament fem recomanacions i no restriccions legals. Tots plegats com a societat hem de fer un canvi de mentalitat i assumir que estem en un moment d’excepcionalitat i això vol dir que hem de replantejar alguns comportaments mentre no arribi la vacuna.

Però el tabac pot ser una font de contagi o no?
Hi ha informes que deixen clar que si exhales més fort del que respires pot ser un mecanisme de contagi i a més si el fumador és contagiat té més possibilitats que les coses li vagin malament. El fet de fumar i fer l’exercici d’exhalar sabem que això facilita la transmissió. Cridar, cantar també pot ajudar…

Creu que es podria confinar perimetralment Reus?
La veritat és que no. Amb l’afectació que hi ha, a hores d’ara no hem pensat en això. No prens decisions segons les PCRs que fas o del nombre d’afectats, hem de tenir en compte el sistema sanitari. Ningú pot descartar ara per ara que si no hi ha una millora i una tendència a la baixa, ningú pot descartar que en una zona, un barri o una urbanització sigui confinada per controlar la situació.

El sistema està preparat? Tenim prou Epis, personal suficient?
Diria que sí. És molt difícil tenir una onada com la que vam tenir al març/abril. Tot i que el virus ens sorprèn sovint,  hem aprés que hem de blindar la població vulnerable i evitar un dalt baix del sistema sanitari. Abans tampoc teníem capacitat de diagnosticar ni d’evitar contactes, ara davant qualsevol asimptomàtic fem proves PCR, proves preventives. Som conscients que el sistema es pot tensar, però tenim mecanismes i recursos per evitar que la tensió sigui extrema.

Salut té estoc acumulat?
Sí, tenim material per a uns quatre mesos. Hem aprés a fer-ne un bon ús dels recursos. No oblidem que quan va començar la pandèmia, en alguns centres desapareixien caixes de guants i mascaretes.

Hi ha espais alternatius per si la situació es complica més del compte?
Clar. Hi ha un pla de contingència. Tenim la previsió que si necessitéssim espais afegits a nivell hospitalari, tenim a disposició un dels tinglados del Port. Des de l’Autoritat Portuària es va fer l’oferiment i tenim el material preparat. D’altra banda, l’hospital de Reus disposa de molt d’espai que, en cas de necessitat, podríem reconvertir-lo en zona covid. La planta -1 o les mateixes d’espera a consultes externes podrien ser equipades per rebre pacients amb coronavirus.

Abans parlàvem d’estocs. A banda del material, com estem de recursos humans?
A nivell de metges i infermeria tenim els professionals que tenim. No podem fabricar-ne d’un mes per l’altre. De cara a la tardor i hivern, hem recomanat que aquests professionals gaudissin de les vacances abans del 30 de setembre. És cert que aquest fet està tensionant l’Atenció Primària perquè no preveiem que a l’estiu tindríem aquest increment. El fet de fer més proves ha fet que hi hagués més tensió als CAP. Hem d’incorporar altres tipus de professionals. En els equips d’atenció primària pensem que hi ha un perfil de gestió i serveis de personal administratiu que gestiona les demandes de la població, els contactes, les notificacions d’un resultat que, segurament, professionals de Medicina i d’Infermeria no cal que les facin. S’hauria d’aplicar al màxim el principi de la subsidiarietat.

Ja s’està preparant aquests professionals?
En relació als gestors Covid ja hem arribat a una cinquantena. Són persones que alleugeraran la tasca dels metges i infermers (en el vessant administratiu).

Estem parlant de gestors. No és pas el mateix que rastrejadors, oi?
No. Crec que hauríem de parlar de procés de rastreig on encabeixen quatre actors: metge o infermer del CAP (que fan la primera valoració); gestors covid (davant de casos sospitosos el valoren, diuen el què s’ha de fer i detecten els seus contactes estrets); trucadors (estan centralitzats a Barcelona i s’ocupen de trucar als contactes del positiu per recordar-los que han de fer l’aïllament de 14 dies) i el quart actor és el servei de vigilància epidemiològica (són els que detecten els brots a través dels contactes).

Per cert, què hem de fer en relació a les demandes dels MIR?
En primer lloc he de dir que es tracta d’una competència del Ministeri, ja que es refereix a formació sanitària. Personalment, crec que aquests metges tenen raó ja que són persones formades i que en el moment en que tenen la seva especialitat han de ser contractats com adjunts i tenir un sou com adjunts i incorporar-los al sistema de salut. Crec que hem de cercar un solució urgent perquè pot passar que aquests professionals busquin altres alternatives.

La ciutadania està cansada de tants missatges contradictoris per part dels polítics… A qui hem de fer cas? Per què no hi un missatge únic?
A qui no hem de fer cas són als negacionistes. Aquests ens haurien de fer molta por. Aquestes persones que diuen que això és un invent i que no cal ficar-se mascareta em sap molt de greu. A qui hem de fer cas? Hauríem de facilitar i clarificar els missatges. En la primera onada, la població vivia amb por (al desconegut, a la gravetat o a la mort) i això va fer que la gent obeís quan li van que es quedés a casa. Ara la gent la canviat de marc mental i ara vivim diferents processos diferents, el que vol dir que un sol missatge no serveix. Encara hi ha una part de la societat que té por i una altra que està en altres escenaris: uns estant vivint un dol (una pèrdua de llibertat, de la seva economia, de no poder marxar de vacances allà on vulgui) i aquest dol té diverses fases que poden variar d’un moment a l’altre: negació, negociació, la depressió, l’enuig i l’acceptació. Hi ha molta gent emprenyada, trista, deprimida i per arribar a tota aquesta gent el missatge ha de ser diferent i entenedor. El que em sap greu és que les persones que estan passant la fase d’enuig ho traslladin contra persones que s’estan esforçant per fer-ho bé. Per exemple, quan va haver la concentració davant el CAP de la Granja em va doler molt saber que alguns dels manifestants havien escopit contra personal administratiu. Puc entendre que s’enfadin però no que actuïn d’una manera que no ho entén ningú. Els aplaudiments han donat pas a altres escenaris. Hem d’evitar els negacionistes.

Com estan les residències?
Estan controlades. Tothom s’hi està esforçant molt per protegir la nostra gent gran. No podem oblidar que si ha algun positiu a una llar no apareix del no res. Algú de fora l’ha portat. Per aquesta raó estem sent molt curosos amb les visites.

Però la gent gran també necessita veure els seus familiars…
Exacte, no podem posar els residents tancats en una habitació sense que vegin a ningú. Potser no es contagiaran de coronavirus però els amargarem els últims dies de la seva vida i això no es pot permetre. Hem de permetre les visites però de manera controlada, amb una periodicitat, en un espai adequat i la distància necessària. Hem d’aconseguir que les coses es facin sempre bé i evitar els descuits. Un error pot ser fatal.

Aquest virus és extremadament oportunista, oi?
Tots ho són. Tots els virus necessiten un cos per viure. Hi ha refrany que es feia servir en la guerra que deia ‘No matis el teu enemic, fereix-lo’. Aquest virus el que fa és contagiar, generar una situació complicada…

Quin paper ha de tenir els mitjans de comunicació?
Diguem-ho tu Ricard. Ha d’haver transparència i claredat. La gent ha de poder saber què està passant i què s’està fent per solucionar-ho. No podem amagar res. A tots ens interessa que la informació publicada sigui contrastada. No fer-ho genera més confusió i angoixa.

Fins quan tindrem el virus atemorint a la gent?
Crec que d’aquí a un any ja podrem explicar batalletes. El coronavirus deixarà seqüeles. Ara mateix hem de ser conscients que la nostra vida serà excepcional.

Creu que s’està polititzant massa la salut?
És inevitable i més quan s’està vivint un període pre-electoral. Des del primer moment, des del Servei Català de la Salut hem tingut molt clar que estàvem treballant tres capes: personal/pacient; soroll mediàtic i la tercera té a veure amb la gestió de la pandèmia. El nostre objectiu ha estat sempre el de centrar-nos en el personal i recursos humans. A la segona capa hem intentat dedicar el menys temps i energia possibles i la tercera volem fer-ho bé perquè necessitem la col·laboració dels ajuntaments, de la Diputació i d’altres entitats.

S’ha improvisat força, oi?
Quan et trobes amb una situació d’aquestes és normal que ningú estava preparat per donar una resposta. Hem hagut de prendre decisions segons la situació que és d’excepcionalitat. Hem intentat no improvisar. Les decisions les hem preses des de la reflexió i les informacions que teníem en aquells moments.

Hem deixat de prendre decisió en qüestions de salut per no malmetre encara més l’economia?
Això no depenia ni depèn de mi com a autoritat sanitària. El que s’està fent és treballar per evitar confinar a la població.

És cert que ha augmentat la demanda del servei psicològic?
Hi ha canals de recolzament psicològic tant a la ciutadania com a professionals sanitaris. A nivell d’Atenció Primària va haver un augment d’aquests casos. A l’estiu aquestes situacions es calmen una mica més.

La consellera Alba Vergés va prometre l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII. S’acabarà fent?
No tinc cap dubte. Si no hi ha cap (altra) situació d’extrema excepcionalitat estem treballant en l’escenari del projecte de Joan XXIII tirarà endavant igual que l’ampliació del CAP de La Granja. Una altra cosa és el ritme. Sóc conscient que hi ha molta gent incrèdula, però sí que es farà.

 

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
castillo1-1280x960.jpg

Carles Castillo va ser el protagonista de l’actualitat política en anunciar que deixaria enrere 27 anys de militància socialista. Les discrepàncies amb el partit liderat per Miquel Iceta i els canvis a la federació a Tarragona li han empunyat a la porta de sortida. Deixarà la vida parlamentària per dedicar-se a l’advocacia. No obstant, confessa que podria muntar un partit municipalista que es podria dir ‘Juliol del 78’. Després de criticar de forma àcida l’exalcalde Ballesteros aCarlesra reconeix que, si surt absolt del Cas Inipro, es convertiria en el millor alcaldable del PSC/Tarragona. En aquesta entrevista, Castillo explica com serà la seva nova etapa vital i política. Està dolgut que Assumpta Escarp no li hagi trucat i també té una espineta clavada amb Rosa Maria Ibarra. El tarragoní, que quan no és rebel és Kalimero, confessa que vol ser alcalde de Tarragona, però sobretot vol ser feliç. Castillo ha plorat molt aquests dies…

 

Com estan els ànims?
Va a estones. Avui una mica millor perquè la tensió s’ha rebaixat.

Què farà de la seva vida?
Viure, gaudir més de la família, organitzar-me perquè hauré de reunir-me amb els socis del meu despatx per poder incorporar-me com més aviat millor.

Però vostè es considera més advocat o més polític?
Bastant més polític.

Ha plorat aquests dies?
Sí, molt. Sobretot a causa d’alguna trucada que no me l’esperava i pels missatges d’afecte que he rebut.
Esperava alguna trucada que finalment no s’ha produït?
Sí, però encara confio que aquesta trucada es produeixi.

De qui estem parlant?
De l’Assumpta Escarp amb qui tinc una relació especialment afectuosa i de respecte. (S’emociona) Sé que ella em trucarà.

Li han trucat des del PSC Tarragona?
Estic molt dolgut perquè no he rebut cap trucada. I em sap molt greu perquè malgrat les diferències i de rebel·lia sempre he treballat de manera molt lleial.

Ha demostrat que és honest al decidir deixar l’escó i no anar Grup Mixt. Per què ho fa?
Perquè després de 27 anys en un partit que estimo i defensant que l’escó pertany al PSC, seria incoherència molt incòmoda no fer-ho. La meva dignitat i la meva estima al PSC val més que tot això.

Deixa amics al PSC?
Els que estimo marxen amb mi, no els deixo.

No estic desesperat
Vostè en les darreres declaracions públiques semblava que es venia al millor postor… Està de rebaixes?
No, ni de bon tros. Crec que no em vaig saber explicar. I odio la imatge que vaig transmetre. El problema és que no m’agrada mentir i això sembla molt revolucionari en política.

Està desesperat per trobar un lloc en la política?
No. Tot el contrari. Estic desesperat per trobat temps i gaudir-lo amb la meva família i reorganitzar la meva vida.

Quin partit s’ha posat en contacte amb vostè?
Un col·lectiu indeterminat format per sectors socials de la ciutat. Permeti que per respecte no concreti res més, almenys per ara.

Estic pendent d’una reunió amb els Comuns
Fins ara amb quins partits s’ha reunit?
Amb Esquerra i estic pendent de mantenir una trobada amb un altre d’esquerres.

Quin?
Només en queda un, si tenim en compte que la CUP de ben segur que no em trucarà.

Estem parlant dels Comuns?
Sí.

No sóc independentista
Amb ERC se sent còmode?
Clar que hi ha aspectes que em grinyolen com és el cas de la independència i la guerra que mantenen amb Junts Per Catalunya… Jo no sóc independentista i no ho seré.

Doncs, què vol fer a Esquerra?
No ho sé.

No se n’adona que abans d’entrar ja està posant ‘condicions’ o entrebancs?
Aclarim-ho: no vull entrar enlloc ni poso condicions. No descarto deixar la política.

Esperi… aleshores per què parla d’un projecte municipalista?
Si veig un projecte que m’atrau, és engrescador i representa una part de la societat, ho podríem parlar.

Si veig…? Però no va parlar de crear un partit? En què quedem?
Sí, sí que podem parlar de la possibilitat de muntar un partit municipalista. No he parlat de cavalcar sobre un partit ja existent… Però tampoc vull un projecte individualista.

Com es diria aquest partit?
Juliol del 78, és una possibilitat.

Per què aquesta designació?
Perquè és socialdemòcrata, té relació amb els ideals del socialisme a Catalunya…

Honestament crec que té alguna possibilitat com a alcaldable a Tarragona?
Segurament poques, però potser convertir-se en un projecte interessant i engrescador i pot significar un daltabaix a la ciutat de Tarragona que tradicionalment és molt conservador. Aquest projecte pot ser un esperó pels sectors que volen introduir canvis.

El seu somni és ser alcalde de Tarragona, oi?
Sí.

Ballesteros el millor candidat
Amb quins alcaldables li agradaria disputar unes eleccions?
Del PSC, ara mateix amb la situació existent, el millor candidat és, digui el que es digui, Josep Fèlix Ballesteros. Jo em podria entendre, sense cap problema, amb el Pep Fèlix.

Escolti, no hi ha qui l’entengui. Als dilluns diu una cosa i al dimecres la contrària. Fa poc va posar a parir l’exalcalde de Tarragona a causa del cas Inipro. Ara diu que és el millor alcaldable socialista. En què quedem?

Vaig dir que després de ser 12 anys alcalde de Tarragona, no entenc que passi a ser regidor a l’oposició. Si Ballesteros surt ‘net’ del judici del cas Inipro – ell té tots els números per ser absolt – sortirà reforçat i es converteix en el millor alcaldable del PSC a Tarragona.

I en relació amb els altres partits?
A nivell d’ERC, Pau Ricomà és un contrincant digne; Ciutadans: Rubén Viñuales que és una persona que estimo molt; Per part d’En Comú Podem, el candidat que triïn ja em va bé; del PP m’agradaria molt i seria fascinant enfrontar-me a les urnes amb Alejandro Fernández. Pel que fa a JxCAT, Dídac Nadal és una persona interessant i vàlida.

Acaba de celebrar el seu 45è aniversari. Que n’ha après? Com engega aquesta nova etapa?
He après que no puc pretendre que m’estimin sí o sí. T’has d’estimar a tu mateix i fer el que tu creus abans de cercar el reconeixement. Massa sovint he buscat que m’estimessin i em reconeguessin dins el PSC i potser aquest ha estat un dels errors. Em sorprenia molt i no sabia pair que em ‘fotessin tanta canya’. Em vaig sentir molt maltractat.

No m’han regalat mai res
Maltractat o castigat?
Alguns ciutadans segurament no ho entendran, ja que vaig ser diputat del PSC. Però volia que no s’oblidessin que no m’han regalat res. Jo vaig guanyar unes primàries. Crec que no se m’ha respectat. Se m’ha anat castigant a poc a poc, com la tècnica de la gota malaia. I això era molt incòmode.

Quina relació manté vostè amb la seva companya, la vallenca Rosa Ma. Ibarra?
Des de fa força temps res més enllà que saludar-nos.

I això?
Considero que ella no va tenir la generositat quan va perdre les primàries. No va tenir sensibilitat.

És rancuniós vostè?
Potser sí. A bones sóc un gatet, en les dolentes puc arribar a ser molt ‘cabró’.

Vostè va anar a visitar l’expresidenta Carme Forcadell i Oriol Junqueras a la presó. Ho tornaria a fer?
Sí, clar que sí. No em penedeixo d’haver anat a visitar els polítics presos. No suposa cap adhesió política. És un suport humà. Res més.

M’agrada el contacte amb la gent
Creu que va ser un bon diputat?
Vaig fer un bon treball. Mireu l’historial del meu Facebook. Feia moltíssims quilòmetres. Pregunti als sindicats dels Mossos d’Esquadra, de Bombers, de Protecció Civil… Crec que vaig fer bona feina.

I que diria a aquells que insisteixen a vendre la imatge que vostè és un dropo?
Són rumors que es fan corre de manera interessada i per fer mal. He de dir que el treball de despatx no m’agrada. Seure’m en una cadira, concentrar-me i treballar davant d’un ordinador em costa. M’agrada el contacte amb la gent, però això no vol dir que no treballo. Recordi que sóc expert en Dret Urbanístic, en Riscos Laborals…

Diu que tot ho publicava a les xarxes socials. No ha exagerat en la sobre exposició?
Potser sí. La meva filosofia era aconseguir la que la ciutadania veies la feina que jo feia, justament perquè alguns insistien a negar el treball que jo feia.

Amb quina edat espera ser l’alcalde de Tarragona?
No tinc cap pressa. I no em sentiré frustrat si no ho aconsegueixo. La meva ambició prioritària ara mateix és ser feliç.

A les xarxes va passar de ser ‘locaragirat‘ a ser el Carles de Tarragona…
(Riu) Sóc el Carles. Una persona rebel. Però no sóc un rebel sense causa.

Com a republicà com veu el què passant amb la família reial espanyola?
Fatal. És un error estratègic i una estupidesa el fet de pretendre salvar la monarquia amagant els problemes sota la catifa. Em sap molt greu que el PSOE no accepti una comissió d’investigació del rei emèrit.


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
laura-roige3-1280x960.jpg

Laura Roigé, la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, està preocupada amb la situació originada per la pandèmia. Durant el confinament no ha parat. A través de les videoconferències s’intentaven buscar solucions i plans eficaços per respondre a algunes de les preguntes i inquietuds dels empresaris. Roigé reconeix que el panorama és desolador i tot i mantenir el positivisme augura moments molts difícils per alguns comerciants, els quals no suportaran aquesta crisi econòmica. Creu que tot tornarà a la normalitat a l’estiu del 2022. Ara per ara recomana als empresaris que es reinventin i que vetllin per la seva salut. Per a salvar els comerç local aconsella a fer compres en els establiments de vora de casa nostra. La presidenta de la Cambra, que és una dona infatigable, recorda que els moments de crisi també són, de vegades, una porta oberta a noves oportunitats.


Com analitza la situació actual motivada per la pandèmia?

A banda de ser una crisi sanitària s’està convertint en un problema econòmic. La situació és profundament complicada i requereix la responsabilitat de tothom.

La presidenta Laura Roigé durant l’entrevista

Com ha estat el seu confinament?
Cada dia tenia 3 o 4 videoconferències. Vam fer moltes webinars. Feia esport i llegia molt. Per telèfon hem hagut de solucionar molts problemes.

Aquesta crisi és més profunda que la del 2010?
Crec que sí, tot i que penso que serà més curta. És cert que deixarà pel camí a moltes empreses que ja havien ultrapassat l’anterior crisi. No obstant això, Tarragona ha tingut la sort que la petroquímica no ha deixat de treballar. Ha sabut reinventar-se, fent gels hidroalcohòlics. Tarragona ha tingut la sort que la petroquímica no ha parat de treballar, s’ha reinventat. Han fet gels i material summament necessari per a aquesta pandèmia. Però no podem oblidar dels sectors més afectats com és el Turisme, el Comerç, la Construcció i el Transport.

La Cambra va activar algun pla?
Durant aquests mesos hem fet molt assessorament i hem intentat ajudar a tots aquells que ens ho sol·licitaven. Ens vam reunir amb tots els ajuntaments i hem contactat amb els municipis turístics. Els hem assessorat amb el tema del segell de confiança, ideat per les Cambres d’Espanya i que està duent a terme el Ministeri de Sanitat amb la col·laboració de la Secretaria General del Comercio. Aquell certificat dóna confiança perquè indica que aquests establiments respecten els protocols de seguretat contra el coronavirus.

Quants certificats s’han emès?
Uns 100.

Qui els lliura?
Es tracten de criteris tècnics i de seguretat. S’estan fent a tota Espanya. És una manera més de donar un missatge de positivisme i optimisme. Estem convençuts que ens en sortirem tot i que caldrà un esforç col·lectiu important.

Què sent quan veu botigues tancar indiscriminadament?
Molta tristesa i impotència. Som conscients que un 20% de les botigues no tornaran a obrir. Serà un cop fatal, sens dubte. Tarragona té un greu problema amb el comerç.

Quin?
Continuo pensant (i reivindicant) que Tarragona hauria de ser declarada ‘Municipi Turístic’. Això permetria que els que volguessin obrir als caps de setmana ho fessin. Hi ha diumenges que trobes tarragonins a Altafulla, Salou, Torredembarra o Calafell a comprar i a passejar. Un dia uns turistes em van preguntar on podien comprar rellotges. Era un diumenge. Els vaig haver de dir que a Tarragona impossible perquè el comerç està tancat. Això és una pena pels turistes i, crec jo, un problema pel comerç.

Ha tingut ocasió d’explicar això a l’ajuntament?
Tot això no depèn de mi com a presidenta de la Cambra. És una qüestió que l’ajuntament ha d’aprovar en plenari i la Generalitat abans de decidir-ho sol demanar-nos un informe. No s’ha fet perquè el consistori creu que això perjudicaria el petit comerç. Excuses. Cadascú que faci el que vulgui.

Reconeix que la gent està molt confosa, despistada…?
Clar. Per això molts comerciants ens van demanar ajuda, consells, informació de tota mena. Abans ningú no sabia on trobar mascaretes, gels… Tenien molta por i amb el temps han anat calmant-se tot i que la situació és complicada. La Cambra ha ajudat en tot allò que ha pogut.

La gent té por a un altre confinament…
La por ens ha paralitzat molt. No és el mateix la por que el risc. El risc el gestiones però la por és quelcom més complicat. Els polítics també anaven molt perduts. Anaven improvisant i això creia inseguretat, incertesa i neguit. És obvi que ningú estava preparat per a tot això. I la situació avui dia és molt diferent del passat mes de març. No oblidem que totes les vegades que hi ha hagut una crisi forta s’han oberts portes a noves oportunitats. Aquesta crisi ha servit perquè algunes empreses es reinventessin. Les que es dediquen al sector informàtic, sanitari i higiene han arribar a duplicar la plantilla…

El secret passa per reinventar-se?
Les empreses han d’estar presents a internet. El comerç tradicional haurà de renovar-se, adaptar-se i òbviament reinventar-se. Ja s’han acabat aquells temps en què el dependent esperava relaxat que els clients entressin a la botiga. Només sobreviuran els comerços que es fiquin i apostin per les plataformes digitals.

Les Cambres d’Espanya han adoptat un pla comú per a assessorar i auxiliar els comerços?
Podríem dir que sí. Durant el confinament vam parlar molt i tots estàvem molt preocupats amb la situació. Es va crear el programa ‘Que cap empresa tanqui’ que finalment el Departament d’Acció ho va assumir. La Secot també va assessorar els empresaris novells.

Que tanqui cap comerç? Cada dia hi ha un que abaixa la persiana. Què es pot fer per evitar-ho? Tothom demana ajuts econòmics…
Es va pactar algunes ajudes amb la Unió Europea que arribaran cap a la Primavera. Però no hem d’amagar que vivim moments molt difícils i que alguns comerços no se salvaran. Cal la implicació de l’administració i també que els empresaris es reinventin.

Hi ha municipis que estan donant ajudes als empresaris… És la solució?
Jo crec que no. És una solució a curt termini.

La Cambra s’ha adaptat a la vida digital…
Ens hem posat les piles. Hi Havien coses que ja les fèiem, però el confinament ens ha obligat a millorar la part digital. Alguns ‘Bon dia Tarragona’, de ben segur que els farem de forma telemàtica. Molts dels nostres productes, a poc a poc, han anat canviant. Hem de potenciar la vessant digital que, en molts casos, resulta més còmoda. Tenim cursets virtuals que ja compta amb més de 200 inscrits. Ens vam reunir amb el rei Felip VI per internet… Hem d’aprofitar els recursos que ens proporciona l’era digital.

El coronavirus està complicant l’economia de la Cambra, oi?
És una situació complicada. Hem fet un esforç des del punt de vista econòmic i laboral. Hem hagut de posar més car a l’assador. No hi haurà productivitat i la riquesa pujarà menys. Hi haurà pèrdues de llocs de treball. Ha estat un impacte que encara no es pot valorar amb tranquil·litat. Però som conscients que el balanç serà molt negatiu.

Les empreses han hagut de gastar-se els estalvis…
Molts empresaris, gràcies als seus estalvis vam poder sortir de l’anterior crisi econòmica. Però la crisi de la Covid-19 serà nefasta per a tothom. Serà un any de pèrdues generalitzades. És inevitable. No oblidem que hi ha hagut cessament de l’activitat i això té repercussions importants. No es tracta només d’una crisi financera. És una crisi generalitzada. Tarragona és una província exposada a la demanda: Turisme i comerç. Viu del sector serveis. Les conseqüències seran incalculables i dramàtiques. La nostra capacitat hotelera només ha disposat d’un 20 o 25% de l’ocupació. Això és un drama.

Quan creu que ens deslliurarem d’aquesta crisi provocada pel coronavirus?
A l’estiu del 2022. Ningú s’ho esperava això. Tothom confiava en el 2020. El coronavirus ha resultat ser un gran traïdor de les expectatives pel 2020.

Quin consell dóna als comerciants?
Protegir-nos i que evitem contagiar o contagiar-nos. Reinventem-nos i tenim cura de la nostra salut. Comprar en el comerç de proximitat i deixar les compres a internet només per a casos puntuals. Podem salvar el comerç local si els ajudem i som solidaris. Hem de valorar el risc per no tenir por. La por no ens pot dominar, però hem de tenir respecte a la malaltia.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Setembre, 2020
carles-castillo-1-1280x960.jpg

Carles Castillo ha revolucionat el PSC anunciant que es dóna de baixa com a militant i que deixarà l’escó al Parlament de Catalunya. L’infant terrible marxa per desavinences i discrepàncies amb la formació liderada per Miquel Iceta.

Castillo amb una pulsera on es pot llegir: ‘Nunca te rindas’

Castillo, en una entrevista exclusiva a larepublicacheca.cat – que serà publicada íntegrament dilluns vinent – avança quin serà el seu futur més proper i què pensa fer de la seva carrera política.

Al periodista Ricard Checa, el parlamentari tarragoní, que aquest dissabte complirà 45 anys, explica quin és el seu somni i quins partits i col·lectius s’han posat en contacte amb ell.

Castillo, que reconeix errors en les formes, assegura que engega una nova etapa vital, però promet que mai no defallirà a les persones que li han fet confiança.

Recorda que per honestedat personal i agraïment al partit que ha militat durant 27 anys, abandona l’escó i refusa protegir-se en el Grup Mixt del Parlament. El polític diu que no té pressa i que Tarragona continua sent la seva prioritat.

|

ENTREVISTA PARCIAL (Dilluns la publicarem íntegralment)


REDACCIÓ30 Agost, 2020
9a5fa166-3a17-4222-8d87-1bfa2ef51678.jpg

La situació política a Tarragona és complexa, tant com ens admet Rubén Viñuales. El líder de Ciutadans a Tarragona ens admet que ha estat un any on han passat moltes coses i que és difícil valorar el primer any de canvi a l’Ajuntament. Així i tot, no li tremola el pols en dir que Tarragona té el pitjor alcalde en el pitjor moment i que estan cedint en àrees clau de governança, com el cas de la renúncia de Ricomà al seu escó a la Diputació. També posa en dubte moltes decisions de l’anterior executiu i que ell si fos Ballesteros, hagués dimitit, després de com ha anat el procés judicial. De tot això i molt més ens parla Viñuales, com sempre, sense cap tema tabú.

Un any del canvi de govern a la ciutat. Com el valora?
No ha estat un any senzill. Hem tingut diferents problemes. Els temporals, l’explosió d’IQOXE o la pandèmia del coronavirus. Hem de ser una mica ‘permeables’ amb aquesta situació i els hem de donar més temps.

Malgrat tot, li agrada el que veu?
Del que hem vist fins ara, cap canvi, pot ser que estem anant a pitjor. Si amb Ballesteros ja era un desastre de ciutat, amb Ricomà és un desastre al quadrat. És una llàstima. Tarragona sempre perd oportunitats i crec que, per desgràcia tenim un dels pitjors alcaldes en el pitjor moment. Tenen una dinàmica de no fer coses. Un exemple és el cas de la Savinosa.

Pensa que és un govern populista?
Són molt populistes amb moltes coses i es pensen que aturant tots els projectes de la ciutat, siguin urbanístics o de qualsevol tipus, això agrada a la seva parròquia. El que no pensen és que això està fent un mal horrible a la ciutat. El mateix Ricomà va votar a favor del projecte de la Savinosa a la Diputació. Un projecte conjunt entre la Diputació i l’Ajuntament, que podia ser públic o de gestió privada però que desencallava la situació. Però l’aturen, com la Budellera, Mas d’en Sorder… Em sembla un govern molt populista.

Tarragona sempre perd oportunitats i crec que, per desgràcia tenim un dels pitjors alcaldes en el pitjor moment

Salvaria algun dels membres del govern?
Jordi Fortuny. Em sembla un home molt treballador, molt capacitat, sincer, amb molta capacitat de gestió. Em sembla que és una de les poques persones que hem d’agrair que sigui en aquest ‘paupèrrim’ govern d’ERC i En Comú Podem.

Estaven preparats per governar Esquerra i En Comú Podem?
Òbviament no. Ells tampoc s’esperaven governar. Nosaltres que ens estimem Tarragona intentem ajudar en tot el que podem. És la nostra obligació, no només fiscalitzar sinó també ajudar, mitjançant les propostes que presentem, amb les mocions, etc. És curiós també com canvi el conte. Coses que criticaven a l’oposició, ara les exerceixen com a govern, inclús pitjor que l’anterior.

La crisi de la Covid-19 ha fet replantejar l’oposició al seu partit?
Nosaltres vam dir que ara és moment de donar suport al nostre alcalde i a la ciutat. Òbviament ens va fer replantejar tota la situació i vam escollir l’estratègia que és més bona per la ciutat, no la que és bona políticament. Tarragona necessita suports polítics. Si no ens posem ara d’acord, quan ho farem?

Aquesta oferta de suport al govern tindrà un termini.
Òbviament. I ja comença a acabar-se. De moment hem votat a favor de tots els modificatius de crèdit que s’han fet durant aquest temps, per tant, no se’ns pot negar que estem tenint una voluntat d’ajuda.

Han gestionat bé la crisi fins ara?
És molt fàcil parlar sense governar de com s’ha de gestionar una crisi d’aquestes. Ningú ha sabut com fer-ho. Miro molt com s’ha gestionat la crisi en altres països i, sincerament, és una situació tan difícil, imprevisible i complexa que jo crec que no és just ni valorar. Es podrien haver fet coses millor o pitjor. Nosaltres el que podem fer és ajudar, com oposició responsable.

Però sí que han criticat que no han estat capaços de seure amb tots els agents econòmics.
Però aquí veiem que hi ha un problema de base, que és que no tenen un projecte de ciutat. Que és el mateix que li passava al senyor Ballesteros. Aquest és el gran drama de Tarragona. Algú alguna vegada s’ha preguntat com vol que sigui Tarragona, d’aquí a quinze anys? Una ciutat turística? Una ciutat cuidadora? Una ciutat industrial? O tot a la vegada? Ningú s’ho ha plantejat. I aquesta visió tant a curt termini, a mi m’ofèn. Perquè al final totes aquelles ciutats que han aconseguit canviar, com Bilbao, València o Barcelona; va ser possible perquè tots es van posar d’acord.

Està d’acord amb el model urbanístic del govern?
Quan veiem que aquest govern ataca fins i tot el model urbanístic, moltes vegades amb arguments inexistents. Parlen que la ciutat és inconnexa. I Què faran? Canviaran la història de Tarragona? Eliminaran Ferran i Boscos? O Bonavista i els barris de Ponent? Tarragona és com és. El que s’ha de fer és vertebrar-la i cohesionar-la. Per exemple el tema de l’habitança social és un tema sagnant. Quan fa que no fan habitatge social? El que passa que construir a Ponent ‘no mola’, perquè per Ricomà l’únic important és el centre i com a la resta de la ciutat no el voten, ja no és important.

Per Ricomà l’únic important és el centre i com a la resta de la ciutat no el voten, ja no és important

I de Mas d’en Sorder?
Ho pinten com si fos construir enmig del bosc. Si vostè mira el mapa, el primer de tot és que es protegeix la gran part de la zona verda, que es construeix al costat d’una zona que ja està construïda i l’altra és on s’ha de construir de nou, però és molt poc tros. El problema és que el que es vol fer són habitatges de classe mitjana-alta. Jo no em puc comprar una casa o un pis allà. Però si algú pot, és dolent que se la compri? És dolent que hi hagi oferta? És que no pagaran impostos? Què passa, que la gent que té un cert poder adquisitiu, ja és dolenta per aquest fet? Que jo sàpiga, si aquesta gent vol venir a gastar-se els diners a la nostra ciutat, millor que se’ls gasti aquí que a Reus, si se’m permet.

Tarragona és una ciutat sense oferta d’habitatge?
Personalment conec a moltes parelles joves que han marxat de Tarragona a altres localitats com Vila-seca, Cambrils, Altafulla o Reus, on hi ha molta oferta de pisos nous que fa que els preus siguin més assequibles i han acabat marxant. La gent marxa de Tarragona. Correm el perill de ser una ciutat fantasma. Si continuem així serem un poble fantasma d’aquí 10 o 15 anys. I això no ho veuen.

Temen perdre la confiança de grans inversors que vulguin invertir a la ciutat?
A Tarragona no vol invertir ningú. Hi ha una inseguretat jurídica enorme. Ara vostè imagini que vostè vol construir i agafa el POUM i quan ja has fet tots els tràmits, et diuen que no i li canvien les regles del joc a mitjan partit. Però no només això, també els hi passa a les empreses en general. En el cas de Ten Brinke ho van intentar aturar, però no ho van fer finalment perquè costava molts diners. Recordem, més de 400 habitatges a Ponent, però clar, no els hi agrada. Els hi agrada el centre perquè és on els voten. A mi m’agrada tota la ciutat. No hi ha diferències entre la gent del Serrallo o els de l’Eixample o els de Bonavista. Tots som tarragonins i estic cansat de la visió ‘Ramblacentrista‘. Tarragona ho és tot.

No hi ha diferències entre la gent del Serrallo o els de l’Eixample o els de Bonavista. Tots som tarragonins i estic cansat de la visió ‘Ramblacentrista‘. Tarragona ho és tot

La Generalitat s’ha oblidat de Tarragona?
El problema és que el mateix Ajuntament té oblidada Tarragona. Som com l’aneguet lleig. És una llàstima, perquè nosaltres realment som el cigne de Catalunya. Som l’única ciutat Patrimoni de tot el territori. Crec que tots ens estimem molt Tarragona, però hem tingut molts governs acomplexats respecte a Barcelona. Crec que els i hem de dir que nosaltres som, com a mínim, igual d’importants que ells. Com a exemple, el parquet del Palau d’Esports.

Creu que serà nostre, o se’l quedarà la Generalitat?
Vam llegir els informes i no existia cap conveni que regulés aquesta cessió, i el que sí que deia és que si hi havia una cessió sense cap mena de regulació o de contraprestació, en trenta anys passaria a mans de la Generalitat. Lògicament, vam votar que no aquesta proposta. Volem un conveni que digui que la Generalitat ens cedeix l’espai en propietat. Es tracta de la inversió més gran que han fet a Tarragona en anys.

Parlant d’inversions, què passa amb la Ciutat de la Justícia?
Miri, som l’única capital que no té una Ciutat de la Justícia nova. Si mirem altres municipis, Reus té jutjats nous, El Vendrell també. Tarragona no. I sap què diuen? Que si volem que ens facin la Ciutat de la Justícia, primer han de vendre l’antiga presó. Ens condicionen per fer-nos la Ciutat. Ho van fer amb Barcelona, Girona o Lleida? Si no és per posar els collons sobre la taula i dir ja n’hi ha prou, doncs digui’m vostè.

Entrem ja en període preelectoral. Tornarà la consellera a vendre l’ampliació de Joan XXIII?
Quan nosaltres diem que no ens creiem aquesta classe de promeses, ens diuen que som oposició, som dolents… No hi ha cec més gran que el que no vol veure. Tornem amb un cas a Girona. Amb l’Hospital Dr. Josep Trueta, una partida amb nom i cognoms i pressupostada. En el cas de Joan XXIII ens diuen que sortirà d’una partida genèrica. Un altre greuge cap a Tarragona. No és que pensem que hi ha teories conspiradores contra nosaltres, és que al final un es farta bastant.

Amb la cessió de l’Hospital Sant Joan, ara tenen un altre motiu per no fer-ho.
És molt senzill. Mentre la Generalitat rescata un hospital municipal, deixen anar l’Hospital Universitari Joan XXIII, referent amb la majoria de camps i també estan abandonant els centres d’atenció primària. Fa temps que no hi ha especialistes a alguns CAPS de la ciutat, l’atenció telefònica és complicada i les llistes d’espera van augmentant cada vegada més. Però, era més fàcil rescatar un hospital municipal, suposo que per altres motius.

Els partits dels dos alcaldes de Reus i Tarragona formen part del Govern. Qui defensa millor els seus interessos?
Si jo hagués de posar en mans d’algú els interessos de la meva ciutat, li puc assegurar que no les posaria en mans del senyor Ricomà.

Entén la decisió d’abandonar la Diputació?
És la primera vegada que un alcalde de Tarragona no forma part del ple de la Diputació. Els únics polítics que quedem representant la ciutat som Ballesteros i jo. És a dir, quan es debaten coses que afecten Tarragona, que hi ha un munt, qui lluitarà pels nous plans que es proposen? Ricomà no hi és, ho farem nosaltres. Ha abandonat la lluita per la seva ciutat en el lloc on hi ha els diners. Suposo que es deu atabalar i se li fa molt gran.

Ricomà ha abandonat la lluita per la seva ciutat en el lloc on hi ha els diners. Suposo que es deu atabalar i se li fa molt gran

Com es troba la ciutat, en matèria turística, encapçalant una campanya sense gerent i amb un canvi de regidora?
Jo recordo quan encara no érem ni grup municipal. En l’època Ballesteros ens vam reunir i li vam preguntar pel turisme. Ell ens va reconèixer que era una cosa a què no havien fet massa cas. Jo vaig al·lucinar. El turisme ha de ser també una indústria i és una errada no veure-ho així. La indústria química no depèn de nosaltres. Si algun dia Dow, BASF o Repsol decideixen marxar, perquè ho decideixen els CEO que estan a fora, marxaran. I no podrem fer res com a ciutat. Hem de tenir sempre un pla B. No només pel turisme. Hem de ser una ciutat universitària, innovadora, que aposti per la regió del coneixement. Tenim estructura per ser líders i pioners en moltíssims àmbits en el desenvolupament i la investigació. I el turisme és essencial també. Som l’única ciutat Patrimoni de la Humanitat de Catalunya i de les poques d’Espanya. Creu que s’està explotant dignament això? Un exemple: la Catedral recapta amb tiquets un milió d’euros, per a l’Arquebisbat. Tot el conjunt patrimonial, que és de la ciutat, recapta 833.000 euros. Després els problemes amb els museus que es van reconèixer. Aquesta és la cura que tenim del nostre patrimoni.

La ciutat mereix el reconeixement de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Per mi sempre ho mereix, fins i tot havent tingut els governants que hem tingut. El que passa que és un títol que es pot retirar. La imatge icònica del turisme a Tarragona és l’amfiteatre. Nosaltres vam anar a fiscalia per aquest tema. Crec que és la nostra obligació. La muralla qualsevol dia pot caure. Vostè s’imagina que passaria si la muralla caigués, en un mandat en el qual tu ets regidor? No m’ho perdonaria en la vida.

Parlava de la indústria química. Set mesos després de l’explosió d’IQOXE, sembla que tot segueix igual.
El primer de tot és no confondre que tot el sector industrial petroquímic fan el mateix. La majoria d’empreses fa moltíssims anys que són aquí i no havia passat mai una cosa com la d’IQOXE. Després que tenim una administració, com la de la Generalitat que és la competent per inspeccionar i cessar el que convingui. El problema és que hi ha una manca d’informació cap a la ciutadania i molta claredat. Vam veure l’informe de l’expert, però també les conclusions del sumari que hi ha la jutjat d’instrucció i són bastant diferents. Estem ansiosos per veure el resultat, sobretot perquè van morir tres persones i podia haver estat una desgràcia descomunal.

Però avui dia encara no s’ha arranjat l’edifici a Torreforta on va caure la tapa del reactor.
Nosaltres vam exigir que es creés una oficina per ajudar els propietaris i afectats per reclamar i ajudar fent de mediadors amb les asseguradores i sembla que no s’està fent res. Nosaltres vam visitar l’edifici. Imagini per un moment la imatge d’aixecar-te cada matí i veure allò, saber el que va passar i que pot tornar a passar crec que mereix molt més respecte del que està tenint.

Hi ha hagut corrupció a Tarragona? Com valora els últims casos?
Això ho hauran de dir els jutges. Respectem al màxim les decisions judicials. En el cas d’Inipro hi va haver un aute amb més de 160 pàgines, ho van recórrer i ara han d’anar a judici. El que sí que crec és que si Ballesteros hagués estat alcalde hauria d’haver dimitit òbviament.

Si Ballesteros hagués estat alcalde hauria d’haver dimitit

I com a regidor no?
Jo li dic el que nosaltres faríem. Jo dimitiria. Sens dubte. Però ells com a partit tenen els seus estatuts, diuen que no han de posar el càrrec a disposició, s’han donat de baixa de militància i segueixen a títol personal. Nosaltres haguéssim dimitit, segur. No estem parlant d’una imputació, estem parlant d’un aute d’apertura judicial amb una acusació. També li dic, personalment jo dubto que el senyor Ballesteros s’emportés cap cèntim. Una altra cosa és si la gestió ha estat bona. Però no crec que Ballesteros s’hagi emportat diners.

L’Ajuntament s’ha de personar en el cas Inipro?
Si considera que està perjudicat sí. També està personat en el cas Jaume I. I que jo sàpiga no ha ajudat massa en aquell cas. Més aviat tot el contrari.

Què pensen del cas Tarragona Ràdio?
És com ‘Falcon Crest‘. Ens van donar unes explicacions i hi ha coses que no ens quadren. Tot és molt estrany. Ara han agafat l’advocat Ramon Setó, el mateix d’Inipro i que, ningú s’oblidi, anava en llistes d’ERC a les eleccions municipals.

Ara han agafat l’advocat Ramon Setó, el mateix d’Inipro i que, ningú s’oblidi, anava en llistes d’ERC a les eleccions municipals

Aquest govern Ricomà-Aguilar acabarà el mandat?
Sí. No hi ha res més poderós per unir dues persones que el poder. Aguantaran, per desgràcia per Tarragona.

L’efecte Ciutadans s’ha diluït?
No sé. A nosaltres a Tarragona també ens deien que l’efecte Ciutadans el 2019 estava molt fotut i vam pujar més d’un miler de vots. Jo no puc valorar Ciutadans més enllà de la meva ciutat. Pujar mil vots està molt bé, partint de la base que jo volia guanyar. No vam poder, però vam millorar registres. Jo el que noto al carrer és que amb nosaltres estan igual. ERC fa nou anys van desaparèixer de l’Ajuntament sense tenir representants i ara governen.

En l’àmbit personal, s’està replantejant deixar la política?
Sincerament, amb tot el que passa a la ciutat i el que s’està decidint, el menys important de l’univers és si jo em torno a presentar o no. És el menys important.

Si com vostè parla que no s’estan fent les coses bé, creu que és el millor moment per deixar la política?
Em queden tres anys, vam treure 9.000 vots, que són moltíssims i jo he de treballar al 200% per aquesta ciutat. I jo diré la meva opinió fins a l’últim dia que sigui regidor i si em permet, quan no ho sigui també la donaré. Em queda molt per donar a aquesta ciutat. Però ara mateix parlar de mi em sembla egoista i absurd.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Agost, 2020
alexArenas.jpg

L’investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, s’ha convertit en una veu autoritzada durant la pandèmia del coronavirus. Els seus consells, recomanacions i algunes crítiques han tingut eco en els diferents mitjans de comunicació. És un home que no té pèls a la llengua i li agrada dir les coses pel seu nom. Conscient de la gravetat de la situació, el catedràtic aporta suggeriments i punts de vista que, sovint, susciten alguna polèmica. Arenas recorda que hem de treballar en conjunt davant els rebrots i en la (difícil) tornada al cole… Diu que a Tarragona s’han fet les coses prou bé. 


Com està vivint la gestió d’aquesta pandèmia?

Amb neguit i tensió constant. Estem davant d’una marató i encara no hem arribat a la meitat del recorregut.

En quina situació estem ara mateix?
Estem en una situació de canvi de fase. Necessitem treballar en paral·lel en el control de rebrots i en el retorn escolar, difícil, molt difícil.

S’ha comès algun error al març que en aquesta onada es podria evitar? Quin?
L’error més greu ha estat la manca d’anticipació, actuem tard. Ara no ens pot tornar a passar, la previsió és clau per preparar-se

Per què aquests rebrots tan ràpids, quan tothom els esperava a la tardor?
No sé qui l’esperava a la tardor, jo no. Sabíem perfectament que l’obertura de la mobilitat ens portaria rebrots. No ha ajudat la relaxació de la gent. La situació era totalment previsible.

Distància social, ús obligatori de la mascareta i higiene. És suficient?
És necessari, però no suficient. Cal incloure a la recepta el sentit comú, la responsabilitat, i el veritable esforç de les autoritats de Salut i Educació, ara mateix. Sense aquests altres ingredients ens quedem curts.

Entendria un nou confinament o només creu que ha de ser perimetral?
Només entendria un nou confinament si totes les mesures fallen i posem de nou el sistema de salut contra les cordes. El perimetral sí que penso que pot ser una eina aplicable en situacions de descontrol generalitzat de l’epidèmia.

Com hauria de ser aquest aïllament per ser efectiu?
Per tal que qualsevol mesura sigui efectiva, el que cal és complir-la amb la màxima responsabilitat.

Considera que a Tarragona s’estan fent bé les coses?
Considero que a Tarragona s’han fet prou bé. Les autoritats estan fent tot allò que poden, i de moment han demostrat posar tot el seny que cal.

Els actes públics – encara que siguin d’homenatges – inciten al relaxament de les mesures?
La relaxació pot venir de molts llocs. Els actes públics concentren persones, això és el perill. S’han d’extremar precaucions en cada cas, i cada cas és un món.

Què és el que més li preocupa?
El que més em preocupa és que es propagui la sensació que l’epidèmia està acabada o sota control. Ni està acabada ni sota control, hem de mantenir la prudència màxima i durant molt de temps. Aquest és el missatge que tothom ha d’entendre i acceptar.

La gent està molt confosa. Quin missatge clar se li hauria de donar?
No abaixem la guàrdia mai, el virus busca propagar-se constantment, nosaltres hem de posar-li difícil sense descans.

 


REDACCIÓ15 Agost, 2020
levi_marques-e1597499291868.jpg

El periodista Levi Marqués treballa a una de les revistes del cor més importants de Portugal (Nova Gente). El redactor ha parlat amb larepublicacheca.cat i ens explica com viuen els lusos el fet que el monarca emèrit triés Cascais o Estoril per exiliar-se. 

Levi Marques confessa que una gran part de la població no agrada el fet que D. Juan Carlos I fixi la seva residència al país presidit per Marcelo Rebelo de Sousa, ja que els escàndols de corrupció no és una bona publicitat pel país d’acollida. També comenta que els portuguesos nodreixen una simpatia especial per la Reina Sofia i el seu fill, el rei Felip VI. Ara per ara, cap partit polític amb representació a l’Assemblea de la República s’ha manifestat públicament sobre la crisi que travessa la monarquia espanyola i sobre l’exili del rei emèrit al país del respectat José Saramago

 

– Què li sembla als portuguesos que el rei emèrit pugui acabar residint a Portugal?
A una gran part dels portuguesos aquest tema no resulta interessant, ja que no hi ha monarquia a Portugal i hi ha qüestions polítiques, econòmiques, sanitàries o culturals al nostre país que preocupen molt més que la possibilitat de Juan Carlos I de viure a Portugal. Si ve a viure serà un retorn als seus orígens, ja que va aquí hi va viure la seva infantesa i, a Cascais i Estoril va passar diversos estius amb la seva família (Dona Sofia i els fills).

– Com han encaixat aquesta història entre la societat lusa?
Els portuguesos van quedar impactats amb la ràpida sortida de D. Juan Carlos d’Espanya. Va ser un procés molt sobtat i va sorprendre a tothom. A tots ens va sorprendre els presumptes delictes de corrupció i blanqueig de capitals que se’ls atribueix i pel fet que l’emèrit gaudeixi d’immunitat per tot allò que va fer fins al 2014. Després, Juan Carlos és la segona figura de la família reial espanyola implicada en escàndols financers, després d’Iñaki Urdangarin. Els dos han tacat i enfosquit molt la imatge de la monarquia espanyola als ulls dels espanyols i a escala internacional.

– On creu que es troba el monarca?
A Portugal vam pensar que estaria a Cascais, però després vam saber (per la premsa) que estava a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs.

– Què significa per a Portugal que D. Juan Carlos I resideixi temporalment al país? 

Levi Marques, periodista de ‘Nova Gente’

A Portugal es comenta que a finals de setembre, el rei Juan Carlos podria venir a viure-hi, sense saber si aniria a una casa que va comprar o llogar a la zona de Cascais o Estoril o en un habitatge d’un amic portuguès, molt important i influent al país

– El nivell mediàtic és important a Portugal quan tothom pensa que s’hi pot exiliar?
Si D. Juan Carlos ve a viure a Portugal, atraurà la curiositat de molta premsa estrangera, sobretot espanyola. Hi haurà més fotògrafs i periodistes a la zona on viurà, durant els primers mesos de la seva estada i Portugal esdevindrà més mediàtic, com va passar l’any 2017 quan Madonna va visitar Lisboa. Aleshores, es parlava molt de la seva estada a Portugal i fotògrafs i periodistes d’arreu del món van venir a investigar la seva forma de vida. Jo crec que passarà el mateix amb el rei emèrit. En els primers mesos hi haurà molta gent amb ganes de conèixer les seves rutines, la seva vida diària, però al cap d’un mes o dos, els mitjans de comunicació es calmaran…

– Però la majoria dels portuguesos els agrada la idea?
El rei emèrit no és ben vist per a la majoria dels portuguesos, a causa dels seus escàndols permanents. En realitat, a una gran part dels portuguesos només els agrada dos membres de la família reial espanyola: Dona Sofia i Felip VI. També hi ha una minoria a qui Letícia cau bé, per la manera com va aconseguir imposar-se i convertir-se en reina.

– En el cas que el monarca vulgui instal·lar-se a Portugal, quina ciutat triaria?
En una primera fase, es podria allotjar a casa d’un amic portuguès, a la zona de Cascais o Estoril, on viu la seva germana, la Infanta Margarita, que ha viscut durant dècades. Però crec que més endavant trobarà una casa pròpia per viure, adquirida amb els seus diners.

– Quines relacions manté el rei amb Portugal?
D. Juan Carlos té molt bones relacions amb Portugal. A més d’haver viscut al país durant molts anys, va fer moltes bones amistats, tant a la joventut, a l’edat adulta com també com a rei d’Espanya. Té quatre amics molt rics, influents i poderosos: Patrick Monteiro de Barros, amic de la joventut amb qui practicava la vela. Va ser administrador del Grupo Espírito Santo (entre 1989 i 1996), un dels bancs més coneguts del país – aquest banc ha estat involucrat en polèmiques i escàndols en els darrers anys, amb diversos banquers i empleats d’aquest banc acusats de corrupció, el procés està judicialitzat.

Un altre gran amic de la infància del pare de Felip VI és João Brito e Cunha, que té arrels aristocràtiques i és Conde Portugal i Faria i té connexions amb la banca portuguesa. Té una propietat (Quinta do Peru) a Azeitão, a la zona de Setúbal (a aproximadament una hora de Lisboa). Es deia que aquí es podia allotjar D. Juan Carlos, al tractar-se d’un lloc tranquil i allunyat dels ulls dels paparazzis i de la premsa.

 PUBLICITAT

Vasco Pereira Coutinho, empresari del sector immobiliari i de la construcció, en diversos països, com ara Brasil, Angola o la Xina també és amic del rei. Té diverses propietats de luxe a tot el país i l’abril de 2011 Juan Carlos I li va concedir el títol de Primer Marquès de Pereira Coutinho.

Finalment, Francisco Pinto Balsemão també és un gran amic d’infància del rei emèrit, ja que tots dos vivien a Cascais. Aquest va ser un dels fundadors del PSD i primer ministre de Portugal entre 1981 i 1983. Fou fundador del primer canal privat de televisió portuguès, SIC, administrador del grup Impresa – el grup de mitjans més gran de Portugal. Cada cop que arriba a Portugal, Juan Carlos es troba amb el seu amic per dinar, en un hotel de luxe de 5 estrelles a Cascais.

– Hi ha algun partit polític portuguès que s’oposi al rei Joan Carles I a Portugal?
Cap partit polític portuguès no ha fet encara cap referència a l’estada de Juan Carlos a Portugal. Només el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, va negar públicament la notícia que seria una de les persones que estaria ajudant al monarca a instal·lar-s’hi a Cascais. “És un disbarat. Qualsevol persona que sigui mínimament sensible i intel·ligent s’adonaria que no podrien intervenir en una qüestió que causaria problemes amb Felip VI i la sobirania d’Espanya“, va dir el president als periodistes portuguesos.

 PUBLICITAT

 


REDACCIÓ13 Agost, 2020
IMG_9453-1280x960.jpg

Es tracta d’un dels homes del moment. Josep Gonzàlez, president del Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona i propietari de la Pastisseria Conde, ha centrat les últimes notícies després que l’entrepà del bastó de Sant Magí es viralitzés i fos una de les converses més repetides entre els tarragonins durant aquest dimecres.

L’artesà pastisser, Josep Conde

Per conèixer la història d’aquest entrepà ens hem desplaçat aquest matí a la pastisseria, situada al carrer Comte de Rius. Gonzàlez ens atén amablement i ens admet que encara no s’acaba de creure l’expectació que ha aixecat aquest element gastronòmic, sobretot a les xarxes socials, explicant que ja fa més de quatre anys que elaboren aquest entrepà.

El seu origen sorgeix de la necessitat de reivindicar la Festa Major de Sant Magí. “Fins i tot nosaltres, antigament, tancàvem de vacances quan arribava l’època de Sant Magí”, explica el pastisser, on també fa èmfasi de la necessitat de fer un dolç típic per aquestes dates. “La idea va sorgir del tortell de Sant Antoni, el vam adaptar en forma de Bastó i el vam fer de massapà”. Actualment, l’han readaptat, farcint-lo de trufa, nata i crema “i la veritat és que sempre ha tingut èxit”, explica en Josep.

“Des de la Pastisseria Conde el que volem és reivindicar i fer ciutat; incentivant també al nostre patró”, destaca l’artesà pastisser. Sobre l’entrepà, Josep Gonzàlez ens explica que feia anys que volien adaptar-lo al que és un esmorzar típic de les festes majors. Al principi volien reivindicar la gamba de Tarragona, però el faria un entrepà bastant car i “busquem que els nostres productes estiguin a l’abast de totes les butxaques”, diu.

El bastó de Sant magí, versió entrepà

“Una tarda ens vam posar tota la família a fer proves i vam optar per aquesta forma: el pa amb forma de bastó, la llonganissa esparracada, típica dels esmorzars tarragonins i de Cal Tòful; amb un allioli de fesols, amb el seu brou, amb un oli d’alfàbrega, fet per nosaltres i amb un toc especial amb una pols de pernil ibèric”, relata Gonzàlez sobre l’entrepà.

Sobre el rebombori a les xarxes, l’artesà pastisser ens admet que s’ho ha pres amb “molta conya”. “No ens esperàvem aquest rebombori, fa quatre anys que fem l’entrepà amb la mateixa fotografia. He de donar les gràcies perquè ningú m’ha ofès a mi, ni a la meva botiga. Potser en aquesta època de pandèmia ha servit per treure una miqueta la tristor. El que m’han ensenyat és sa, de conyes que se les tiren els uns als altres. Veig que ha estat una cosa bonica”, assegura.

Josep González a l’interior de la pastisseria

Josep Gonzàlez també ha volgut demanar disculpes a tots aquells que es puguin haver pogut sentir ofesos, “tot i que no n’he vist cap”. Segons ell “perquè sembli el que diuen que és, hauria de tenir dos costats” i també diu que li han donat idees per fer alguna cosa “per als comiats de solter”, explica divertit.

El que sí que li ha sabut greu, segons el propietari de la Conde, ha estat les crítiques que ha rebut l’Ajuntament, matisant que des del consistori l’únic que han volgut fer és que aquest esmorzar es pogués realitzar amb totes les mesures de seguretat possibles. També assegura que ja es troben treballant amb una altra proposta per les festes de Santa Tecla.

L’esmorzar es podrà gaudir el dia de Sant magí el dimecres 19 d’agost, des de les 8 del matí fins a les 13 hores, reservant a través de la plataforma ‘inscribete‘, que permetrà que tots els interessats puguin esmorzar i recollir el Bastó de Sant Magí amb normalitat.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Agost, 2020
abascal.jpg

El líder de Vox, Santiago Abascal, creu que la propietat privada és un valor que “cal defensar” i no obstant això està sent “atacada” des del Govern central i alguns partits polítics.

Per això, fuig de complexos tràmits administratius i judicials per resoldre l”’okupació’ i defensa actuacions ràpides i contundents. La solució d’Abascal davant els okupes: “S’ha de treure’ls d’una patada al cul el mateix dia”

“Cal treure’ls d’un cop de peu al cul el mateix dia”, sosté rotund en una entrevista amb Europa Press, en què adverteix que les persones que entren il·legalment en domicilis privats compten amb assessoria jurídica i saben que tenen instruments legals “per romandre en una casa tot el temps que vulguin”.

“S’està produint perquè hi ha un impuls institucional d’una part del Govern”, assumeix reconeixent la seva alarma pels casos d’okupació que s’estan coneixent durant els últims mesos, que “no afecten només a persones benestants amb dues o tres propietats” sinó que també deixen sense llar “a persones humils”.

Abascal considera que principis fonamentals com la separació de poders, la seguretat jurídica, la propietat privada o la llibertat són valors “que cal defensar”. I no obstant això, hi ha “una màfia” dins del mateix Executiu, en referència a Podem, que “està encoratjant l’atac a la propietat privada i encoratjant un procés revolucionari, neocomunista i peronista”.

El líder de Vox veu “intolerable” que algú hagi de travessar un “llarg” procés administratiu o judicial si troba que han entrat il·legalment al seu domicili. “És indignant que les institucions públiques no garanteixin la propietat privada de la gent, que els okupes estiguin jurídicament assessorats i vegin que tenen instruments per romandre en una casa tot el temps que vulguis. Als okupes cal treure’ls d’un cop de peu al cul el mateix dia”, afirma.

 


REDACCIÓ5 Agost, 2020
escribano-1280x853.jpg

Javier Escribano, presidente de l’AEHT Ciutat, defiende que Tarragona necesita creer en sus potenciales para venderse al mundo e atraer turistas con capacidad económica. Entiende que el nombramiento de Cinta Pastó es positivo porque se trata de una persona que conoce el sector de la restauración, pero no ve con buenos ojos que tenga que compaginar Turismo con Domini Públic y además ejercer de médico. El sector necesita urgentemente de un plan de supervivencia sobre todo por las consecuencias de la pandemia por el coronavirus


¿Como está viviendo el sector los efectos de la epidemia?

Las consecuencias son evidentes. Estamos facturando la mitad que el año pasado. De momento nos va llegando para cubrir gastos. Normalmente, en esta época, estamos ahorrando para pagar el invierno y este año no lo estamos haciendo. Y, además, el invierno se presenta con unas limitaciones de aforo que en provocarán que necesitemos más ahorro que otros años, y, sin embargo, no estamos ahorrando nada.

¿Qué plan tenéis para minorar estas consecuencias? Qué se espera de las administraciones para poder ‘salvar’ la temporada?
De momento, la ampliación de las terrazas, pero a todas luces esto es insuficiente. Hay algunas ayudas económicas, pero no son relevantes. Nosotros, desde la AEHT Ciutat ponemos a disposición de los asociados herramientas para que mejoren la rentabilidad y las ventas de sus negocios, porque ni el Ajuntament de Tarragona ni la Generalitat ni el Estado ni Europa nos salvará de esto. Las administraciones pueden dar ayudas y las estamos exigiendo. No tanto ayudas económicas porque somos conscientes de que hay muchos otros sectores que las necesitan y hay que repartir, pero sí que nos faciliten poder trabajar lo máximo posible. Pero de esto sólo se salvarán aquellos que consigan que los pocos clientes que haya, vayan a su establecimiento y no al de al lado. Y la AEHT podemos ayudarles a mejorar la rentabilidad, la oferta y a hacer su negocio más competitivo.

¿La tasa de desempleo será verdaderamente escandalosa, verdad?
No es previsible. Dependerá mucho del consumo interior. Hasta ahora la gente de Tarragona está siendo valiente y sale a comer y a cenar, y les tenemos que estar profundamente agradecidos. Esperamos que, aunque venga el frío, lo sigan haciendo. De esta manera puede que el golpe, cuando llegue noviembre, no sea tan fuerte. Pero es difícil predecir lo que pasará la semana que viene, imagina en noviembre.

Tarragona continua sin gerente de Turismo. ¿Eso os afecta?
Mucho. Toda la costa lleva meses peleando turistas, y nosotros seguimos desde febrero descabezados. Esto en el sector privado sería la ruina de una empresa. Hace falta una visión más empresarial de la ciudad.

¿Conoce la nueva concejala de Turismo? Se trata de la médica Cinta Pastó y tendrá que conciliar Turismo con Domini Públic. ¿Es lo más acertado?
Nos han hablado muy bien de ella y tiene experiencia como restauradora, así que estamos contentos con la elección de la persona. Sin embargo, creemos que hay que profesionalizar el sector, y sobretodo el turistico. Este año nos estamos dando cuenta de lo importante que es este sector para la ciudad. Por eso creemos que Turismo debería tener un concejal/a con dedicación exclusiva y quitarnos los complejos de ciudad pequeña, y apostar por el turismo internacional, como se hizo en el pasado y funcionó. Turismo sostenible y de calidad francés e inglés principalmente.

En Tarragona, históricamente, Domini Públic es un desastre que provoca inseguridad jurídica, retrasos y frena que empresarios quieren invertir

Por otra parte, Domini Públic es importantísimo en una ciudad. En Tarragona, históricamente, es un desastre que provoca inseguridad jurídica, retrasos y frena que empresarios quieren invertir porque no pueden hacer una previsión de tiempo para abrir su negocio. Y creemos que también necesita urgente un concejal a tiempo completo.

Pero no es el caso. Será una sola concejala…
Cinta Pastó por buena que sea no puede estar en varios lugares al mismo tiempo. Y dedicará un 25% a su profesión, un 25% a Turismo, un 25% a Domini Públic y un 25% a actos protocolarios. Es imposible que así Tarragona avance en estas dos concejalías tan importantes para la economía de la ciudad.

¿Honestamente considera que Tarragona es consciente del potencial turístico que tiene?
Lo que tenemos en Tarragona, lo tienen muy pocas ciudades del mundo. Tenemos que creerlo y buscar turismo de calidad, que gaste y que sea sostenible. Y ese mercado está principalmente en el turismo extranjero que tiene mayor poder adquisitivo que el nacional, sin dejar de lado al nacional. Hay que abrirse al mundo y aspirar a lo mejor porque nos sobran condiciones para ello.

¿Qué le falta a Tarragona para despuntar i ser un verdadero polo de atracción turística?
Creer en el Turismo. Un equipo que no se modifique cada vez que hay un cambio de gobierno. Una apuesta clara y decidida por las ferias y eventos en los que tengamos stand propio y poder captar la atención del turismo responsable y de calidad.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter