Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Octubre, 2020
marc_cubells-1280x615.jpg

Marc Cubells és un jove de 22 anys que es considera un “cul inquiet”. Està estudiant a distància i porta una empresa de màrqueting i una botiga de roba sostenible. 

Li agrada fer esports i viatjar, perquè les vivències i les experiències ajuden, sense dubte, a créixer a tots els nivells. Marc acaba de publicar un llibre ‘Si piensas pierdes. El juego‘. En una entrevista al digital larepublicacheca.com, el jove cambrilenc explica què pretén amb la seva primera obra literària. També parla de l’essència de l’ésser humà. En aquests moments, Marc Cubells, un enamorat de la vida i dels viatges, està promocionant el seu llibre i també està donant-se a conèixer com a actor… És tot una promesa literària i també en el setè art.

 

Imagina que estàs amb algú que acabes de conèixer. Com et presentaries?
Doncs breument: Bones, el meu nom es Marc i sóc un cul inquiet. Tant és així que estudio a distància, a través de la UOC, mentre porto una empresa de màrqueting digital (una marca de productes BioHacking) i una tenda de roba sostenible mentre viatjo pel món. Quan tinc temps lliure m’hi dedico a ser actor, coach personal i empresarial, a autoformar-me sobre diferents temàtiques i a devorar grans quantitats de llibres.

Com explicaries que has escrit un llibre i per què?
L’he escrit per egoisme. Per necessitat. Escriure és una teràpia molt bona per a reafirmar tot el que has pogut aprendre. Així que aquest llibre, almenys a l’inici, el vaig començar a escriure per a mi. Per a reafirmar tot l’après en els últims 5 anys de viatges, llibres llegits, persones conegudes i experiències viscudes. No va ser fins un cop començat a escriure aquest, que vaig decidir escriure també per a altres. Vaig considerar que hi havia molt de valor que mereixia ser compartit.

Escriure un llibre és un acte d’egoisme, egocentrisme i només compartir i desfogar-se…?
Totalment. Podríem dir que en això sóc un “puto” egoista i egocèntric. Però ho dic amb tota satisfacció, perquè això m’ha portat a estar bé amb mi mateix i per posteriorment obrir-me i ajudar a altres. Crec que tots hauríem de ser una mica més egoistes al començament, almenys fins a estar estables interiorment. Si la gent no es troba bé internament, més que ajudar, el que farà és arruïnar més les vides de les persones de l’entorn.

Serà l’últim? Com t’agradaria que fos el següent?
No serà l’últim. La veritat que estic barallant diferents temàtiques. Segurament triï la vessant del BioHacking o la dels viatges. Segons com em vegi inspirat. Qui sap, potser em poso a escriure els dos a l’hora.

Quant de temps has trigat? En què t’has basat?
Doncs la idea d’escriure el llibre va sorgir estan vivint en Bali l’any passat. No vaig començar a escriure’l fins tornar a casa, el passat febrer. El procés de creació va durar des del febrer fins al maig, és a dir, quatre mesos. Posteriorment la maquetació i correccions finals van portar dos mesos més fins al 14 de juliol, que va ser la seva publicació en Amazon. Així doncs, tot el procés ha estat de sis mesos, encara que ara el procés continua amb la part de promoció.

Podríem dir que és una recopilació d’aventures, vivències…?

Té certes recopilacions d’aventures i vivències, però destacar que només aquelles que aporten un valor amb el tema que s’està tractant en aquell moment en el llibre. Hi ha un gran pes de coneixements adquirits a través de converses mantingudes en els viatges amb persones de tota mena, coneixements que emanen de diferents llibres llegits, ponències, estudis i altres fonts d’informació, o fins i tot tècniques espirituals o científiques provades per mi i avalades per la ciència.

És un llibre de superació personal?
Podria dir que si i no. És un llibre que pot ser considerat com a superació personal, ja que pot fer molt en aquest àmbit, però també el podríem considerar en l’àmbit de Psicologia i Salut en general. Tot el que es troba en aquest llibre ajuda al lector a reconfigurar el seu inconscient per començar a aconseguir tot el que es proposi. Això gràcies a l’aplicació de diferents principis econòmics, socials, espirituals i de salut física i mentals, que són aplicats a través de seguir els 10 nivells diferents del joc anomenat “vida” que es troben estipulats en el llibre.

Ens explicaries alguna anècdota passada mentre escrivies el llibre?
No sabria que dir realment. Potser, si serveix, dir que molts conceptes del llibre em venien en el cap quan em disposava a sortir a caminar o fer esport al matí durant el confinament (quan ens van estipular hores per sortir a fer esport). Moltes vegades, havia de parar de fer cert exercici per agafar un moment el mòbil i apuntar-me un WhatsApp a mi mateix amb aquell concepte que tenia en el cap perquè no se m’oblidés. Crec que durant el procés d’escriptura del llibre, el xat de WhatsApp que més cremava de missatges no era més que el de “jo” escrivint-me a mi mateix.

On el podem adquirir?
Actualment es pot adquirir en Amazon en format físic i digital, en la llibreria Galatea de Cambrils, en Rakuten Kobo, i qualsevol altra tenda com Google Play i Apple Store. Actualment es troba en procés de publicació en més plataformes com la Casa del Libro, entre altres.

És cert que ‘Si piensas pierdes. El juego’? Explica’t…
Puc dir que això no significa que no haguem de pensar, sinó que, en certes fases, un cop establert cert objectiu raonant, es passa a no pensar. En els moments que ens movem per l’acció, no ens interessa pensar directament, però si fer-ho del que tinguem incorporat al nostre inconscient. Aquest és un dels motius pels quals, al llibre primerament comencem sent conscients del que tenim al nostre cap per fer els canvis necessaris, i posteriorment començar a actuar sense pensar, quan es requereixi, d’una manera molt més efectiva del que hem fet mai. Obtenir el control d’això, pot marcar la diferència d’aconseguir o no el que un es proposi en la vida.

Creus que tots tenim un potencial interior per explorar? Tothom?
Tothom. Tots en tenim un. És cert que hi ha gent que el té més a la vista que altres. Però en el fons, tots tenim un diamant en brut esperant a brillar. La diferència recau en el grau de constància que necessita cadascú per a desenterrar-lo, polir-lo i fer-lo brillar.

Les bones persones neixen o es fan?

Tots naixem bons. Segons després comencem a absorbir tot el que ens envolta. Una persona és d’una manera o altra, en gran part, per tot el que ha vist en el seu ambient. Això no implica que el que ens envolta ens condiciona, però sí que contribueix.  Qualsevol persona que se n’adoni d’això i vulgui realitzar un canvi, sempre pot fer-ho. El primer pas és adonar-se de la situació de cadascú i del que l’envolta. Tot això ho tracto al llibre, amb més profunditat.

Quins són els teus límits personals?
He après a què ningú té la veritat absoluta. Cadascú disposa de la seva veritat personal. Per aquest motiu, tot i que puc defensar unes coses o altres, sempre estic obert per escoltar i reflexionar. Sóc una persona que difícilment critico alguna cosa si no l’he provada o estudiada prèviament.
Em regeixo per donar i fer feliç a tothom que pugui. Crec que amb l’impacte positiu i l’amor és la millor manera per trobar l’abundància en tots els sentits.

Quins són els teus projectes de futur?
La marca de BioHacking, Sinergy, just l’estic llançant ara, i durant els següents mesos també veurà llum un projecte de roba sostenible. D’altra banda, em trobo en una fase de donar-me a conèixer com a actor.

Has escrit un llibre… et falta plantar un arbre i tenir un fill?
Per tenir fills encara queda. Abans, hauré de recórrer més món. I sobre si ja he plantat un arbre?  Puc dir que ja ho he fet.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Octubre, 2020
david-rocamora-1280x853.jpg

Comença la campanya electoral per a la presidència del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. Els aspirants oficialitzen les seves candidatures. David Rocamora, un prestigiós penalista, se sotmetrà a sufragi per intentar que l’ICAT sigui escoltat per les administracions. El lletrat es compromet a treballar, i de valent, per dignificar el sector. Diu que no vol vendre fum i demana l’ajuda de tots els seus companys per canviar l’actual estat de coses i renovar democràticament l’ens col·legial.  Tot i no voler entrar en polèmiques estèrils recorda que l’actual degà, Manel Albiac, va voler censurar el Comitè de Drets Humans. L’aspirant a degà de l’ICAT, a nivell personal, promet el següent per diferenciar-se de l’actual degà: no entrar en cap consell d’administració, ni incórrer en cap conflicte d’interessos, entre qui contracta i qui el contracta per fer classes o prestar qualsevol servei. En definitiva: “ni utilitzaré el càrrec per intentar progressar en política”. Les eleccions seran el 26 de novembre.


Per què es postula com a degà del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona?

No em presento sol. Som un col·lectiu de 15 companys i companyes, decidits a defensar, de forma aferrissada els interessos de l´advocacia. Personalment, li diré que podem tenir èxit a l’hora de millorar l’exercici de la nostra professió davant les administracions. A més, després de vuit anys de mandat del degà sortint, Manel Albiac, és democràtic una renovació del Col·legi. Cal unir per millorar. Ningú pot quedar aliè al canvi i a un estil de gestió fracassada que no ha beneficiat ni a l’ICAT ni als seus col·legiats. Rocamora assegura que si guanya farà una auditoria.

Si surt elegit, quins canvis faria d’immediat i a mitjà termini?
Immediat: Atendré les queixes dels companys sobre el Jutjat de família. I sobre els horaris d’atenció al públic al social. Des del primer dia, i durant tot el mandat demanaré a totes les institucions que reprenguin el projecte de la Ciutat de la Justícia, i ho faré cada dia fins a aconseguir-ho o acabar el mandat. Lluitaré per la millora de les condicions dels Advocats del torn d’ofici a través del CICAC. Ampliarem l’horari d’atenció col·legial, revisarem l’ERTO, reobrirem plenament la biblioteca, iniciarem converses amb l’Ajuntament de Valls per millorar les instal·lacions del Col·legi en aquesta ciutat i també cal que la seu del Vendrell tingui una bona connexió. La transparència serà la nostra bandera i obrirem la Junta de govern als col·legiats, excepte deontologia. Crec que podem iniciar aquestes accions en els primers 30 dies.

 Que li falta a l’ICAT que vostè i el seu equip poden aportar?
El meu equip ve a servir al col·legi i als col·legiats. Capacitat de treball, i compromís per part de tots i cadascú dels membres de la junta, sense excepcions, que remarem tots en la mateixa direcció, sense deixar a ningú fora. Unirem el col·lectiu. Que dimiteixi la meitat de la junta, com ha passat en els darrers mandats, és un fracàs i una evidència de la mala gestió.

Remarem tots en la mateixa direcció, sense deixar a ningú fora. Demano ajuda per unir el col·lectiu

Es comenta, entre els seus contrincants, que la seva llista té independentistes? És intencional o casualitat?
Jo aplico la Constitució: no pregunto a la gent la seva ideologia, ni la discrimino pel que pensa. És lamentable que la llista continuista pretengui polititzar les eleccions i hagi de recórrer a aquest tipus d’arguments quan en la meva llista, com en la societat, compartiran esforç i feina professionals de totes les sensibilitats. Venim a treballar per la gent. Ens interessen els advocats, les advocades i la Justícia, no les banderes. Respectem la que cadascú tingui perquè el que ens importa són les persones. Si la crítica dels oficialistes és aquesta, es desacrediten ells sols i em consta que cada dia ho fan més.

 Vostè presidia el comitè de DDHH de l’ICAT, per què va plegar? Diferències amb el degà? 
Aprofito per agrair a tots els membres de la comissió que per solidaritat amb mi també van dimitir. Vaig plegar perquè després de perdre la confiança en el degà i ell és que m’havia nomenat. Per tant, el correcte era marxar. El senyor Albiac volia censurar l’activitat de la comissió de Drets Humans.

Vinc a treballar, honestament i punt. 4 anys i marxo

Quins són els principals problemes que travessa el Col·legi?
Centrant exclusivament en el col·legi en destacaré els següents: Pèrdua i restricció de serveis per la pandèmia (biblioteca, despatxos, horari d’obertura), desorganització en la direcció del personal i la conflictivitat laboral. Hi ha hagut acomiadaments improcedents – com el del darrer gerent – per les decisions arbitràries de la junta i les indemnitzacions surten de les butxaques de tots els col·legiats. També cal arreglar la tramitació d’expedients de Justícia Gratuïta, que acumulen un excés de rebuig d’actuacions. Això vol dir que l’advocat fa la seva tasca, però després no cobra. I no entenem la nul·la capacitat d’influir en la presa de decisions que afecten l’advocacia. Institucionalment, l’ICAT no és tingut en compte.

Que és el que no vol que es repeteixi a la presidència de l’ICAT si vostè surt guanyador?
Sortirà, si escau, guanyadora la junta que proposo amb altres companys, no jo. Dit això, com a degà no es repetirà que se silenciï la gent que pensi diferent, ni que aquests hagin de marxar. La discrepància és enriquidora i ajuda a l’autocrítica. Personalment, no entraré en cap consell d’administració, ni incorreré en cap conflicte d’interessos, entre qui contracto i qui em contracta per fer classes o prestar qualsevol servei, ni utilitzaré el càrrec per intentar progressar en política. Vinc a treballar, honestament i punt. 4 anys i marxo.

Quines promeses fa?
En els propers dies, quan es proclami oficialment la candidatura, donaré a conèixer el programa. Prometo treballar de valent: Hi ha coses que podrem fer sols: organitzar el col·legi, millorar serveis, horaris, negociar nous espais, ampliar els programes de la fundació, rebaixar quotes… D’altres aspectes necessiten el concurs de tercers; millora de retribucions del torn d’ofici, dignificació d’espais al Palau de Justícia a Tarragona i Valls, Ciutat de la Justícia. Prometo treballar: algunes coses les aconseguiré i altres no. Però ho intentarem. Ens agrada treballar.

Si sóc degà no se silenciarà la gent que pensi diferent. La discrepància és enriquidora i ajuda a l’autocrítica

En l’advocacia tarragonina hi ha una elit i altres que ho estan passant malament. Que pensa fer per corregir algunes disfuncions?
La gent que ho passa pitjor ha de ser el focus prioritari de la nostra atenció i dedicació. El programa d’ajuts de la fundació, amb els diners de tots els advocats, que vaig crear quan vaig entrar a la fundació – la  vaig presidir fins al 2018 – em va permetre conèixer la situació difícil de molts companys. És una eina que cal millorar i aprofundir. Però n’hi ha més. El degà, a més haurà d’estar indubtablement al costat dels companys que ho passen pitjor. No haurà de marcar presència només quan es fa la foto de la benvinguda.

Parlava del torn d’ofici, continuen amb problemes, oi? On estan les solucions?
Remuneració i instal·lacions dignes, més mòduls i assegurar la formació.  És imprescindible que els col·legis, a través del CICAC, pressionin més i de manera cohesionada a la Generalitat. Cal ser més reivindicadors. La complaença porta a l’estancament.

Si guanya farà auditories?
Amb un pressupost anual superior al milió d’euros, seria irresponsable no fer-la. Es tractad’un criteri estrictament tècnic.

Per què creu que és el millor candidat?
Quan vegi, amb els meus companys de junta, si som capaços de convèncer als advocats i advocades que votaran, sabré si som els millors candidats. Fins aleshores, som aspirants. Qui em conegui, li podrà respondre més acuradament. En qualsevol cas, crec que tinc experiència, capacitat i un cert grau d’eficàcia i coneixement institucional per aixecar la veu de l’advocacia i aconseguir que sigui realment escoltada.

A l’Estela Martín li demanaria que no es deixi arrossegar per l’estil Albiac a l’hora de fer campanya

Quin balanç fa del mandat de Manel Albiac?
El faran els meus companys el dia 26 de novembre. Poden votar des del 19 de novembre. Que votin, que participin, que facin seu el Col·legi, que aconsegueixin que sigui de tots, i que, qui guanyi, es dediqui a treballar. A treballar amb majúscules i amb energia.

Què diria als seus contrincants?
A la resta de candidatures els desitjo molta sort. I a la companya Estela Martín li demanaria que no es deixi arrossegar per l’estil Albiac a l’hora de fer campanya.

 


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
12779285_10154026077594581_362858994020965952_o-1280x853.jpg

La Red Antirracista de Tarragona presentava la setmana passada una moció orientada a posar fi al racisme institucional a la ciutat. Després de la roda de premsa on 4 coordinadores de la xarxa van mostrar alguns matisos de la proposta, des del digital La República Checa vam entrevistar a una d’elles: “Naret” Elena Teran.

 

Què és el que s’inclou a la moció antiracial?
Acords d’habitatge, de salut pública i mental, d’empadronament. Trobem una mancança de persones migrades al cens de la ciutat. Tarragona és una de les ciutats d’Espanya amb més persones migrades i tenim la necessitat de saber quantes persones som, qui som i què necessitem. Pretenem erradicar les polítiques racistes que s’implanten des de l’Ajuntament.

Quins col·lectius discriminats defenseu amb aquesta proposta?
A grans trets, col·laboren SOS Racisme Catalunya, l’Assemblea de la Part Alta Lliure de Racisme, Reus Refugi, l’Associació de Senegalesos de Tarragona, la Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente, Joves Multiculturals Musulmanes, Coordinadora Latina de Tarragona, Red de Mujeres Migrantes, l’Associació de Paraguayos, etc…

Comentàveu a la roda de premsa anterior que alguns d’aquests col·lectius han vist incrementada la seva racialització a causa de la crisi del coronavirus. Per què?
La pandèmia de la Covid-19 ha mostrat el que ja era evident, però els governs no s’atrevien a cridar pel seu nom: el racisme institucional i estructural. Creiem que és el moment de què les persones migrants racialitzades negres assumim espais polítics, que fem que ens escoltin després que no hagi hagut intenció d’escoltar-nos. Per exemple, el col·lectiu del Top-Manta de Barcelona ha denunciat el fet que 600.000 persones s’han quedat fora del Subsidi Mínim Vital. Uns altres exemples són l’augment d’identificacions policials per perfil ètnic a Tarragona, l’increment de desnonaments a persones migrants, la dificultat d’accedir a un habitatge digne, no poder anar als centres de salut per no ser posseïdor d’una targeta sanitària, els problemes psicològics greus de joves extutelats en situacions preocupants, etc. Això et dóna a entendre que sempre és la població negra la que es troba en aquestes situacions més vulnerables.

Hi ha una barrera “invisible” – que per a nosaltres sí que és visible – que impedeix el desenvolupament digne de la teva vida i veus que pots estar en pitjors condicions que un espanyol o un blanc per aquest simple fet.

Abans ha comentat que no hi ha hagut intenció de què facin cas a les seves propostes, a què es referia?                                                                                

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha manifestat el seu suport des del primer moment. Després s’ha sumat Esquerra Republicana (ERC), la qual després de no mostrar intenció de seure amb nosaltres per parlar i materialitzar acords com ens van dir en un principi,  just ara ens dóna suport a través de la moció. Entenem que políticament no és estrany, però des de l’activisme social i la ciutadania creiem que és hipòcrita.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ23 Octubre, 2020
marc-ayala.jpg

Marc Ayala és el regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Valls. L’hi ha toca organitzar la Fira de Santa Úrsula en uns moments extremadament difícils a causa de la pandèmia del coronavirus. El jove regidor, que és un amant de la cultura i dels castellers, explica les dificultats que ell i el seu equip tècnic han trobat a l’hora de poder tirar endavant una fira cultural que enguany té un ‘sentiment’ especial. Marc Ayala recorda que la Covid-19 obliga a revisar cada dia els projectes, perquè el seu objectiu és oferir ‘cultura segura’.


Què representa Santa Úrsula pels vallencs?
És molt especial en el cicle cultural de l’any perquè és el màxim moment casteller de la ciutat. En una localitat que és Km0 del món casteller i que té una estima singular com a bressol d’aquest patrimoni, és la gran cita de les dues colles vallenques, i per tant, representa un moment molt especial en aquest aspecte i en d’altres per a altres entitats a part de les colles.

Quines són les mesures sanitàries que es prendran per garantir una cultura segura?
Nosaltres des d’un inici ja vam fer el programa en base a unes restriccions prèvies a la nova resolució de la Generalitat.  Hem tingut en compte els aforaments al 50% en els espais tancats, tot el públic assegut, reserva d’entrades amb registres d’espectadors, gel hidroalcohòlic en els accessos, mascareta obligatòria, distància de seguretat entre els diferents seients, etc… Volem fer cultura però segura. 

En la última resolució de la Generalitat, es dicta que no es poden desenvolupar actes culturals a partir de les 23h de la nit. Teníem algun que finalitzava més tard i l’hem hagut de readaptar sobretot avançant l’horari. Tots els actes han estat pensats perquè fossin segurs.

En aquesta línia, ha sigut difícil plantejar aquesta edició?
Difícil es queda curt, ha estat titànic pensar això i fer-ho possible. Qualsevol persona que es dediqui al sector cultural sap que és un moment força complicat. Ho és per a tothom. Per a nosaltres cada acte és una aventura. Amb la situació canviant… Ho podem considerar com una victòria.  Decidim a diari en base a les coses que passen. 

Pot ser que allò que presentem d’aquí a uns dies no ho puguem fer. Hem d’anar-ho repensant tot, a mesura s’apropa la celebració. Això sí, hi ha hagut molta complicitat per part de les entitats que fan possible aquesta fira cultural. Vull agrair l’esforç enorme de tothom….

Si ha estat tan difícil plantejar aquesta edició de Santa Úrsula, per què s’ha insistit tant en fer-la?
Perquè nosaltres, des de Valls creiem que la Cultura ha patit molt des de l’inici de la pandèmia. Ho vam veure al confinament que va ser un dels sectors més generosos oferint infinitat de directes i transmissions de manera altruista. Nosaltres creiem que, tot i fer els deures de les mesures de seguretat, en la reobertura va ser un dels sectors més lents en tornar a funcionar i actualment és un dels més segurs. A més, la nostra obligació, com a administració pública, és possibilitar que segueixi endavant. Es tracta  d’un sector econòmic i no d’entreteniment. Hi ha moltes empreses que viuen d’ell. Sempre que la llei i els condicionaments locals ho permetin hem de vetllar perquè aquesta màquina no s’aturi, i més tenint en compte que la Cultura va ser anomenada un bé essencial.

Quin és l’acte o els actes que destacaria?
Hi han tres eixos centrals que fan un pas endavant en el programa. El primer és la reivindicació de Valls com a KM0 del món casteller: activitats virtuals, presentacions de llibres, peces audiovisuals, visites guiades, concerts de música castellera. És una forma de dir “no podem fer castells, però podem seguir parlant de castells”. 

A més a més, volem commemorar la gesta històrica de l’any passat, quan les dues colles de Valls van fer els dos 3 de 9. I a banda, ens trobem a pocs dies de que els castells compleixin 10 anys des que van ser declarats patrimoni mundial per la UNESCO. 

El segon eix és l’apartat musical de la festa. Recuperem la música en viu, fent apostes importants amb actuacions de Miki Nuñez o Doctor Prats. Òbviament seguint totes les mesures de seguretat.

I el darrer és el seguici cerimonial de la ciutat que s’adapta com han fet altres àmbits culturals a les restriccions actuals. Recuperem l’exposició del seguici, en aquest cas amb el petit i, per altra banda, fem també una actuació del seguici en escenari amb públic assegut. Aquella gent que hagi pogut reservar-ho gaudirà en viu i qui no ho podrà veure per TAC12. La idea és que els nens i les famílies puguin gaudir dels Gegants que fa tant de temps que no poden veure.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2020
jose-luis-5-1280x960.jpg

El portaveu del Grup Municipal del PP és molt crític amb el govern de Pau Ricomà i Carla Aguilar. Arriba a qualificar-lo de desastre. A més a més, titlla l’alcalde Ricomà com el pitjor de la història. Entén que Tarragona està abandonada i que el govern de la ciutat no té un projecte creïble per reactivar-la. José Luis Martin deixa clar que no està disponible per encapçalar la llista al Parlament de Catalunya. El seu compromís polític és amb Tarragona. El líder conservador es manifesta crític també amb la resta de l’oposició, ja que estan entregats al poder…

 

Com està el PP? Està a punt de desaparèixer o encara li queda vida postelectoral?
Això mateix deien en 2017 quan Alejandro Fernández va assumir la presidència del PP a Catalunya i quan al Parlament en teníem quatre diputats. Hem pogut veure que avui dia, estem a punt de doblar els resultats i fer el sorpasso a Ciutadans. Aquesta és la realitat del PP a Catalunya.

I a Tarragona?
L’any passat, en els pitjors moments de la història del PP a causa dels casos de corrupció, hem aconseguit mantenir la representació municipal a la ciutat gràcies als vots de 3.571 persones per les quals no hem parat de treballar.

Us sentiu útils a l’Ajuntament de Tarragona?
Ens sentim i creiem que som l’únic partit que en l’actualitat estem fent oposició de debò i que estem tenint una actitud crítica amb la política desastrosa del govern Ricomà/Aguilar. Sembla que els altres estan entregats al govern municipal…

Qui són els altres?
Tant els que van donar suport a la investidura com la resta.

Per què qualifica aquest govern de desastre?
És una evidència. En 15 mesos Tarragona no ha avançat. Tenim el pitjor alcalde de tots els temps. Sort que els tarragonins comencen a adonar-se que la ciutat no està millor i que no hi ha hagut cap canvi. Som l’única ciutat de la província que no ha dut a terme un pla de reactivació econòmica per ajudar, per exemple, a pal·liar els efectes de la Covid-19. Tarragona està paralitzada. És un desastre.

Estava més còmode amb l’alcalde Ballesteros, intueixo…
El pacte que vam fer amb el PSC pretenia que Tarragona avancés. I així ha estat, essencialment en les àrees que el PP governava: Espai Públic, Mobilitat, Turisme… En Turisme vam incrementar un 70% el pressupost mentre aquest any s’ha reduït. No troba estrany que se cessi un gerent a principis d’any i es continuï sense. És increïble que la regidora de Turisme marxi en plena època estival. Ha quedat clar que per a l’alcalde Ricomà el turisme li importa ben poc.

En l’actualitat, quin és el departament municipal pitjor gestionat?
No hi ha cap que estigui funcionant. En Espai Públic, per exemple, estan vivint dels projectes aprovats en l’anterior mandat. L’únic que ha fet l’equip de l’alcalde Ricomà és apujar els impostos. No té cap model de ciutat o almenys no el coneixem.

Déu n’hi do… Té la llengua força afilada…
Durant la campanya va dir no a la PP10 i ara està fent una de les operacions urbanístiques més grans i importants per a la ciutat; va dir una cosa i la contrària sobre la Budellera; ha fet exactament el mateix amb la Savinosa i amb Mas d’En Sorder… Aquest govern està convertint Tarragona en una ciutat jurídicament insegura perquè canvia les regles del joc quan més li convé ignorant els empresaris.

Tarragona no és atractiva pels inversors?
És una ciutat que té un gran potencial, però té un govern que és capaç de canviar les normes i les regles del joc durant el partit. Qui s’atreveix a invertir en una ciutat quan el govern municipal és capaç de paralitzar obres quan ja estan en marxa? Fixi’s el cas de Mas d’En Sorder que estan plantejant la possibilitat d’exigir una indemnització milionària a l’ajuntament.

Com se sent ocupant el lideratge del PP a Tarragona, està disponible per continuar al capdavant del projecte?
Molt còmode amb l’equip. Continuo amb ganes i energies per treballar com a regidor per a la ciutat de Tarragona. En les passades eleccions el PP va ser el partit que millor va saber vendre un projecte i model de ciutat, moderna i sostenible.

Estaria disponible per encapçalar una candidatura al Parlament de Catalunya?
La meva preocupació és la ciutat de Tarragona i és en aquest projecte que vull (con)centrar-me.

Donaria suport a una alternativa per canviar el govern liderat per Pau Ricomà? Una moció de censura?
Farem el que sigui necessari perquè Tarragona torni a tenir un govern constitucionalista i no separatista. A la ciutat li urgeix un govern que no estigui al servei de l’independentisme.

Ricomà està al servei del sobiranisme?
Què hem de pensar quan posa una pancarta demanant la llibertat dels presos independentistes i no governa? Hi ha coses molt més importants per a la vida de les persones i de les empreses. No es pot pretendre reactivar el comerç amb ajudes de 200 euros.

Està mort el comerç?
La resposta és obvia quan es passeja pels carrers de la ciutat. El comerç està abandonat pel govern.

Què li diu la gent amb qui contacta?
Reclama la presència del govern de la ciutat. Va ser lamentable veure com l’alcalde esbroncava els empresaris que es van manifestar a la Plaça de la Font per demanar ajudes i sensibilitat per part de l’administració. És el mateix alcalde que omplia la boca parlant de transparència i participació. On està l’empatia?

Què sent quan es passeja per la ciutat i veu com negocis tradicionals van haver de tancar?
M’entristeix, em preocupa i em molesta. Ja és hora que l’ajuntament es posi les piles i ajudi als comerciants. Ja és hora que Ricomà governi i faci alguna cosa per Tarragona. Urgeix un pla de reactivació de veritat i eficaç.

En què consistiria?
Insisteixo: rebaixar la pressió fiscal. Ricomà quan va arribar a l’alcaldia va incrementar els impostos i això, crec jo, no és la millor manera d’ajudar a les famílies o als comerciants.

S’hi acosta una crisi econòmica pitjor que la del 2010?
Sí. Hi ha sectors i famílies que ja l’estan patint. Les perspectives són preocupants en l’àmbit municipal, autonòmic i nacional. Cap dels tres governs fan res perquè els ciutadans confiïn en el futur.

Creu que la crisi econòmica vindrà acompanyada de la inseguretat?
Sí.

Està preocupat amb el fenomen ‘okupa‘?
Qui no? És un problema a tot el país. I el pitjor és que no s’està fent res a nivell de l’okupació il·legal i contra la inseguretat. Fa temps que no veiem patrulles mixtes de la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra controlant la ciutat. Per lluitar contra les okupacions ha d’haver-hi més seguretat als carrers. A diferents indrets de Tarragona hi ha fenòmens relacionats amb la inseguretat que preocupen i neguitegen als ciutadans.

Aquesta inseguretat és més latent en algunes zones concretes de la ciutat?
Hi ha diferents tipus i episodis sobre la gestió d’inseguretat i això es pot resoldre o mitigar amb més presència policial.

Aquest govern està fent alguna cosa positiva?
No se m’acudeix cap.

Deia que Ricomà està vivint dels projectes de l’anterior govern, però algun dia s’acabaran. Què farà, doncs?
Fins ara només està duent a terme projectes del mandat anterior. Suposo que aviat hauríem de començar a veure alguna cosa del model de ciutat plantejat per Ricomà. Ell parla d’un any intangible… Què vol dir això?

Pensi que l’actual govern ha hagut de gestionar diferents ‘catàstrofes’: Iqoxe, Glòria, pandèmia del coronavirus…
Sí, sí, no li dic pas el contrari, però quan una persona es presenta a alcalde ha de ser conscient que té l’obligació de resoldre problemes i fer front a les dificultats. Si no està preparat i capacitat que deixi el lloc a un altre.

Què opina sobre la gestió de la Covid a Tarragona?
Podria haver estat molt millor. S’han fet dos modificatius de crèdit (de 500 mil euros) per donar ajudes puntuals i creiem que s’hauria d’haver tingut una visió més global, adaptar el pressupost a les noves necessitats… Amb les partides no executades s’hauria d’haver fet un pla de reactivació econòmica. Això, malauradament, no s’ha fet ni es farà.

S’ha improvisat, vol dir?
Totalment.

El PP votarà contra els pressupostos o ens sorprendrà?
El que no farem és anar a una reunió sense haver tingut un esborrany dels comptes municipals. No aprovarem uns pressupostos si no rebaixen els impostos, almenys un 25%.

No participaran en les trobades?
Si és només per sortir a la foto i perquè l’alcalde digui que es va reunir amb tots els grups municipals, la resposta és no.

Creu que el que esteu fent és oposició?
Sí. Som els únics que estem fent d’oposició. Hi ha partits que estan donant suport a un govern que és un desastre. És el pitjor govern en el pitjor moment. Pitjor és impossible.

‘Ciutat 30?, què li sembla?
Som l’únic partit que va votar en contra d’aquestes mesures perquè creiem que s’hauria d’haver regulat amb una Ordenança diferent i s’hauria d’haver fet abans que res pedagogia. El que no és normal és que al primer dia ja hi hagi radars als carrers. Això evidencia l’objectiu de la mesura: recaptatòria.

Està en contra?
Aquesta mesura hauria d’anar acompanyada de l’ampliació de les voreres, instal·lació dels carrils bici i espais per a patinets… Començar pel sostre mai no ha estat una bona alternativa.

Quina és la intenció de la mesura, segons vostè?
La gent que tregui les seves conclusions. Però no és normal que al mateix dia que es limita la velocitat a 30 km/h es posin radars al carrer… Cal més explicacions?

Creu que aviat es reprendrà el suflé independentista o està de capa caiguda?
La ment de la majoria dels independentistes és impredictible. A mi el descontrol i el desconcert en el món separatista a mi se m’escapa.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2020
Magí-Seritjol.jpg

La 22a edició de la Tàrraco Viva ja està en marxa. En aquesta situació pandèmica, existia el dubte de si finalment s’organitzaria el festival de recreació romana de Tarragona. Es tracta de la segona programació amb més actes de la ciutat per darrere de Santa Tecla. Per aquests motius, hem volgut parlar amb el director del Tàrraco Viva, Magí Seritjol, perquè expliqui els reptes i dificultats amb els que s’ha trobat l’organització.

 

Va ser difícil la planificació d’aquesta Tàrraco Viva?
Difícil com ho és continuar fent coses en aquests temps tan estranys i complicats. Però sí, ha estat difícil sobretot per la incertesa de com estaríem a l’octubre en el tema sanitari. També perquè aquest any en realitat hem organitzat dos festivals: el que ja teníem previst pel maig i que al març estava pràcticament acabat, i la nova programació amb un canvi radical de temàtica i continguts.

Quins han estat els majors reptes a l’hora de planificar el festival?
Sobretot el fet de canviar de mentalitat. Totes les edicions
anteriors del festival tenien un objectiu bàsic: fer que el nostre públic es trobés per celebrar l’afició a la història antiga. De cop i volta, hem de programar fent tot el contrari: limitar moltíssim els aforaments i les trobades. Per compensar aquest dèficit d’aforaments i trobades hem hagut
de pensar una programació sencera on-line , tant amb directes accessibles en streaming com amb gravacions, moltes d’elles produïdes expressament pel festival.

Quin va ser el pressupost?
El d’aquesta edició ha estat d’uns 240.000 euros. Uns 130.000 menys dels previstos per a l’edició del maig. Hem hagut de reduir el pressupost per la crisi que estem vivint.

Quines seran les mesures sanitàries corresponents pel festival?
Les que marquen les autoritats sanitàries: distancia adequada entre el públic, tots asseguts en cadires, mascareta obligatòria per a tothom, presa de temperatura a l’entrada dels actes, rentat de mans amb
hidro-gel, neteja de tot el material (cadires, equip de so, etc.) abans i un cop acabat cada acte, reserva prèvia obligatòria amb llistat complet de tots els assistents (nom i cognoms i telèfon)…

Per què creu que serà recordada aquesta edició?
Perquè s’ha fet. Perquè no hem suspès l’edició d’enguany malgrat les dificultats i les limitacions. I també perquè el festival ha intentat aportar reflexions sobre el que ens està passant en el present des de la perspectiva del passat. La història ens ensenya per la vida actual. O almenys, això és el que ens agradaria.

Creu que aquesta Tàrraco Viva podrà estar a l’altura?
Això esperem, si no no l’haguérem organitzat. Però estar a l’altura de vegades només consisteix en aportar alguna reflexió important, també pot ser donar un contingut motivador per a molta gent. No cal de vegades fer coses extraordinàries, només convertir l’ordinari en extraordinari.

Quin és l’acte més destacable per a vostè? Aquell que ningú es pot perdre.
Aquell que per cada persona que assisteixi a alguna activitat del festival li aporti alguna cosa positiva, algun aspecte que el commogui personalment.

Tenint en compte que el festival se celebra al maig, quan ja podria existir una vacuna pel virus, es planteja fer la 23a edició per les dates previstes?
La nostra intenció és fer l’edició del 2021 al maig com és habitual. Però la decisió es prendrà en temps i forma per les persones que ho han de decidir: la conselleria de Patrimoni i l’alcaldia.

En cas de poder realitzar una Tàrraco Viva sense coronavirus pel maig vinent, es plantejarà fer una edició especial per celebrar la tornada de la normalitat al festival? 
Si podem fer l’edició al maig de l’any que ve ja serà una autèntica celebració! Però ara és molt aviat per parlar dels continguts d’ella. De moment volem acabar aquesta Tàrraco Viva i fer les valoracions corresponents. Del que no tinc dubte, és que ens hi posarem amb la mateixa il·lusió i empenta que en totes aquestes vint-i-dues edicions.

 PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Octubre, 2020
valenti5-1280x960.jpg

El Corte Inglés Tarragona celebra el seu desè aniversari. Va haver de fer front a la crisi econòmica del 2010 i ara està trampejant a la crisi sanitària provocada pel coronavirus. El director del centre, Valentí Muñoz, en una entrevista amb el digital larepublicacheca.cat posa en relleu l’objectiu primordial del Corte Inglés. Assegura que la pandèmia ha obligat a adaptar-se sempre amb l’objectiu d’oferir el millor producte i servei al client. Nega que al Corte Inglés li va millor si el petit comerç es va debilitant. Ans el contrari. Diu que una ciutat comercial ha de tenir un ampli ventall d’establiment i una oferta diversificada. Confessa que Tarragona necessita un revulsiu perquè es converteixi un polo comercial atractiu.

 

Com han estat aquests 10 anys?
Si fem una valoració global, hem de dir que ha estat molt positiu. Si ho trossegem, no podem amagar que hem viscut moments de tots els colors. Des d’eufòria de l’arribada en 2010, que va ser un impacte i que la ciutat ho desitjava i tenia ganes de nosaltres, després vam passar èpoques menys bones. No oblidem que vam arribar en plena crisi econòmica i la darrera etapa també està sent molt terriblement difícil i amb un entorn molt hostil.

Què vol dir que a ciutat tenia ganes de nosaltres?
Feia molts anys que es parlava de l’arribada d’El Corte Inglés a Tarragona. Hi havia molta expectativa.

Parla de moments difícils i de situacions fluctuants… Quin ha estat el moment més complicat…?
Sens dubte, des del dia 14 de març fins al 8 de juny quan va acabar el confinament. Tenir un centre com el nostre on només estava operatiu el supermercat és realment molt difícil. Les mesures de seguretat i la por al contagi van ser difícils de gestionar…

Com s’ha ultrapassat aquesta por?
La gent continua tenint molt de respecte al coronavirus, però està aprenent a conviure amb la situació. Hem sortit del caos i de l’obsessió per ubicar-nos en la necessitat de conviure amb el virus. Els nostres clients ja s’han acostumat a fer servir les mesures de seguretat i higiene. Estan més conscienciades.

El Corte Inglés està travessant moments difícils a nivell general. S’ha anat desfent d’alguns immobles… Com està Tarragona? Hem de fer cas als rumors que apunten a un possible tancament?
Avui per Tarragona té un centre perfectament rentable i per tant no es pot parlar de tancaments. Aquests rumors sempre han existit a Tarragona i a altres centres de Catalunya. No entrem a valorar rumors. És absurd que un centre rendible estigui en el punt de mira…

A Tarragona hi ha hagut acomiadaments a causa de la crisi del coronavirus?
No. La nostra presidenta va tenir clar des del minut 1 que s’hauria de lluitar pel manteniment dels llocs de treball i assegurar que les famílies que depenien del Corte Inglés no passessis dificultats. Vam complementar el sou amb les persones que estaven en situació d’ERTO. També vam decidir que quan el centre reobris després del confinament, tot el personal hauria de tornar als seus llocs de treball. El 25 de maig teníem tot el personal operatiu.

Heu facilitat la conciliació familiar ajustant horaris…
Sí, a petició dels treballadors. No s’ha fet reducció de jornades sense que ens ho hagin demanat.

Quantes persones treballen al Corte Inglés de Tarragona?
Unes 400 persones contractades per l’empresa a banda del personal de les firmes externes.

S’ha après alguna cosa amb la pandèmia o tot és negatiu?
En l’àmbit personal crec que hem après a donar valor a aspectes – com els amics i la família – que abans passàvem desapercebudes. Em recordo que al començament de la pandèmia les prestatgeries del supermercat van quedar buides per por… Ara hem après que a Espanya l’alimentació i el subministrament estan assegurats. Pel que fa a l’empresa també hem après a ser polivalents, a no estancar-nos. Hem tingut companys que abans estaven en la secció d’informàtica i han hagut de fer comandes al supermercat o cobrant a la caixa.

Vostè també ha arremangat les mànigues i ha fet de fot…
Sí, clar. Sóc un més de l’equip. Hem hagut de canviar el nostre rol i no ha passat res. Ens ha servit per aprendre molt com a equip. Hem anat tots a una i això ens ha fet més forts. També ens ha servit per fer un màster accelerat en digitalització i en logística. D’un moment a l’altre la gent només comprava per internet i això ens ha obligat a adaptar-nos per respondre a les necessitats dels clients.

Com s’aconsegueix ser un centre atractiu pel client tenint en compte l’existència d’altres centres comercials?
Intentem estar sempre al servei del client i respondre amb eficiència i qualitat a les seves necessitats. Intentem tenir, per exemple, en moda les marques més avantguardistes, oferir el millor servei, servint una comanda en dues hores al centre o al domicili. El nostre objectiu és facilitar al màxim l’experiència del client al nostre centre comercial. Durant el confinament no vam deixar de servir a domicili, mentre d’altres operacions van suspendre aquesta activitat.

En aquests 10 anys, el Corte Inglés ja és ‘tarragoní’?
Crec que té el passaport tarragoní d’ençà que vam obrir. Sempre hem tingut clar que veníem a sumar i a fer ciutat i territori. A Tarragona hi ha un abans i un després amb l’arribada del Corte Inglés. Tarragona és ara molt més dinàmica, oberta i molt més comercial.

Això es deu al Corte Inglés?
Hem ajudat al fet que Tarragona fos un referent del comerç.

També hi ha aquells que acusen el Corte Inglés d’haver destruït el petit comerç…
Acusar i atribuir la responsabilitat a uns altres és molt fàcil. Per fer una ciutat de comerç és necessari tenir tots els formats.

Us va millor quan tanquen botigues?
No. Ens va pitjor. És important que en una ciutat hi hagi tots els formats perquè hi hagi transversalitat. Si el centre de la ciutat es mor comercialment, nosaltres ho passarem malament. Ens afectarà molt. El nostre objectiu ha estat sempre sumar i estar al costat de tothom.

Però mengeu els altres o no?
No. Però hem de ser conscients que no puc obrir una botiga utilitzant el mateix model i mètode que fa deu anys. L’escenari i la forma de vendre han canviat i estem tots obligats a adaptar-nos perquè el mercat no ens faci fora. Aquells que s’han vist obligats a abaixar la persiana és perquè, potser, no s’han adaptat a les noves exigències del mercat.

Per què es va tancar la sala d’espai cultural, ubicada a la cinquena planta?
El format no ens acabava de fer el pes. El que vam fer ha estat molt bé, però calia repensar l’oferta i la qualitat. Costava molt regenerar el públic.

Tornarà?
Mai no es pot dir mai. Però ara mateix no està en el llistat de les nostres prioritats.

El Corte Inglés és un motor comercial per a qualsevol ciutat?
No tinc dubtes que El Corte Inglés allà on va ajuda molt al territori. I ho dic ajuda perquè sol no pot fer massa cosa. Hem de treballar plegats amb el teixit comercial de la ciutat. Som una peça més de l’engranatge.

A nivell personal què representa dirigir un centre comercial d’aquesta magnitud?
Fa sis anys que en sóc el director i és una experiència molt agradable i engrescadora. És una feina gens monòtona. Cada dia és una experiència.

Li agradaria continuar a Tarragona o hi ha la possibilitat de marxar…
Els directius del Corte Inglés dormim amb la maleta feta perquè podem ser reclamats en un altre lloc a qualsevol moment. Mai no se sap que passarà demà, però estic a la disposició i al servei de la meva empresa i per allò que em necessiti. Amb tot, he de dir que a Tarragona es viu molt bé i tot no ser tarragoní m’hi sento. Però, tinc la maleta feta…

Què té en el seu interior?
El just i el necessari: uns pantalons, una corbata i una camisa per presentar-me allà on creguin que puc ser útil.

Tarragona ha de fer quelcom pel comerç?
El comerç de Tarragona necessita, òbviament, un revulsiu. El que està passant a La Rambla i al centre és molt perill i molt depriment. Si et passeges pel centre de la ciutat, no és bonic veure locals buits i tancats… El comerç és vida i dóna llum a una ciutat. Cal una acció conjunta (del sector públic i privat) o la implicació de tothom.

Com serà el Nadal al Corte Inglés?
Encara no l’hem presentat però serà espectacular. Tenint en compte la situació de pandèmia que estem vivint hem de donar un gir i fer-lo encara més atractiu.

Es pot avançar res?
Estem treballant diferents propostes…

I els Reis Mags…
Serà diferent a causa de la Covid. Però ho farem de manera que la gent se senti còmoda i no deixi de visitar-nos. La nostra principal preocupació serà les mesures de seguretat. No prendrem riscos innecessaris.

Quin missatge faria arribar als tarragonins en plena celebració del desè aniversari del Corte Inglés?
Tenim les portes obertes a tothom que consideri que podem ser útils.

 

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
jaume-descarrega.jpg

Tarragona engega la seva quinta edició del Festival Psciurt, adoptant totes les mesures de seguretat i higiene imposades per les autoritats sanitàries a causa de la pandèmia del coronavirus. Jaume Descarrega el pare’ de la iniciativa i referent cultural del Col·legi de Psicologia de Tarragona en aquesta entrevista explica quines han estat les dificultats trobades a l’hora d’organitzar aquesta edició del Psicurt. Considera que el festival, que enguany compta amb 46 projeccions, guanya una importància especial en plena pandèmia. Agraeix la col·laboració dels ajuntaments de Tarragona i de Reus per haver entès el festival com un projecte de ciutat, cultural, educatiu i de salut. El Psicurt comença aquest dijous i es prolonga fins al diumenge.

Per què s’ha decidit dur a terme la V edició del Psicurt, havent-hi una pandèmia?
L’organització del festival ha entès que es tractava d’una edició – la cinquena – necessària. Era important fer-la per donar un pes específic a la salut mental, la qual ha estat rellevant durant el confinament i la pandèmia. Durant el confinament, el Psicurt conjuntament amb el FICVI van projectar en streaming alguns dels curtmetratges que van participar a l’edició 2019

Quines han estat les principals dificultats a l’hora d’organitzar-lo?
La inquietud. Hem treballat força per fer possible que el festival es pogués fer de manera presencial, tot sabent que hi havia la possibilitat de no poder celebrar-lo. S’ha adoptat totes les mesures per evitar perills per a la ciutadania. En un principi vam treballar diferents propostes, una presencial i l’altra digital. TAC12 emetrà alguns curtmetratges, gràcies a la col·laboració dels directors i es faran streamings coincidint amb les diferents sessions que es realitzaran. Enguany també portem el Psicurt al Teatre Bartrina de Reus, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament presidit per l’alcalde Carles Pellicer. En aquest període de pandèmia, enguany es podrà encabir 102 espectadors a l’Antiga Audiència de Tarragona i 130 a Reus.

La novetat d’enguany és….
L’aterratge a Reus, sens dubte. Esperem que aquesta edició sigui el primer contacte d’una llarga relació. És del tot benèfic anar agafats de la mà. L’Ajuntament de Reus ha col·laborat i ha encarat el Psicurt com un projecte de ciutat, cultural, educatiu i de salut. Volem que el Psicurt sigui del territori. Vam seleccionar 46 ‘novetats’ que esperem que agradin als espectadors.

Quants curts van rebre i quants vau seleccionar?
Ens vam presentar 304 obres de ficció, de les quals 40 n’hem seleccionat 40: 32 curts de ficció i 8 documentals. També hi ha 6 curtmetratges de centres educatius de tota Espanya. Hi ha molta qualitat i això fa difícil la selecció. No és fàcil posar un límit.

Quin missatge voleu passar amb aquesta iniciativa?
Vivim molt de pressa i no ens escoltem” deia el guanyador de l’edició anterior. És quelcom que hauria de ser objecte de reflexió. El nostre vídeo promocional mostra la necessitat que tenim de fer-nos petons i abraçades, quelcom que no és aconsellable durant la pandèmia, però que tenim l’esperança de recuperar i tornar a gaudir de la part afectiva que tant ens caracteritza com a poble i societat.

Què destaca d’aquest festival?
Després de quatre d’anys de Psicurt, la participació del públic – de tot arreu – ha estat fonamental. La ciutadania comença a tenir clar que aquest festival aborda la salut mental des de diferents perspectives i àmbits. És necessari aprendre i saber relacionar-nos davant unes circumstàncies molt difícils tant en l’àmbit psíquic com emocional. Cal pensar, parlar i reflexionar en el camp de les idees, dels pensaments i de relacions d’amistat, familiar, de parella i també a escala educativa sense oblidar que la tecnologia ha fet que passem de ser éssers bio-psico-socials a convertir-nos en éssers bio-psico- xarxes-socials.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2020
jordi-villalbi.jpg

Jordi Villalbí és un escriptor reusenc que va patir el càncer de primera mà. Acaba de presentar el seu llibre ‘Ara ja ho saps, mare…’. En l’obra,  explica la seva vivència amb la malaltia, transmetent les seves sensacions a cada etapa i moment de l’afecció.  Tots els beneficis del llibre aniran destinats a la Lliga Contra el Càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. De fet, l’entitat ja ha adquirit els 200 primers exemplars. 

Com va sorgir la idea de fer un llibre com “Ara ja ho saps, mare…”?
La decisió la vaig prendre quan m’estava donant compte que ja portava set anys en el món de la oncologia, des que em van detectar un tumor. Això volia dir viure en primera persona les intervencions, visites, proves, anàlisi, tractaments… Era suficient la informació processada com per plantejar-me escriure un llibre.

Quin és l’objectiu final del llibre?
L’objectiu és només un: apropar al lector totes les sensacions que es tenen quan un es mou en aquest món, i això vol dir, els pensaments que et venen i els sentiments que tens al voltant de la malaltia i les ganes en curar-te. Això també inclou les emocions que es viuen i que van sorgint. L’afegit és que tots els guanys els he volgut destinar íntegrament a la Lliga contra el Càncer -comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre-.

Podem saber d’on ve l’origen del títol o és millor descobrir-ho llegint?
El títol surt de l’acció d’explicar tot això a la meva mare, que ara ja no hi és, i que era la única persona que no en sabia res de la meva malaltia. Serveix com a fil conductor en tot el llibre per descriure tots els anar i venir dins d’aquest món.

Amb quins adjectius descriuria el llibre?
Íntim, sincer, humà i molt solidari amb totes les persones que han patit, pateixen o patiran la malaltia del càncer. Una malaltia que cada any s’emporta molta gent però de la que, també, cada any se’n curen moltes persones.

Àlex RIBA

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Setembre, 2020
laia9-1280x1707.jpg

Laia Estrada no té pèls a la llengua. Parla educadament però amb contundència. La portaveu de la CUP al ple municipal explica que esperava molt més del govern liderat pel republicà Pau Ricomà. Diu que el seu executiu és tímid a l’hora de prendre decisions agosarades. De moment, no ha vist els canvis promesos. Tot i no estar penedida per haver facilitat la investidura, creu que ha arribat l’hora de treballar a favor del canvi reclamat per la ciutadania. Estrada és molt contundent i polèmica amb relació a les okupacions. Insisteix en la necessitat de ‘quantificar’ els habitatges buits. La portaveu de la formació anticapitalista assegura que li agradaria votar a favor dels pressupostos, però perquè així sigui una realitat hauran de ser positius per a Tarragona i els seus habitants. Laia Estrada diu que està disposada a liderar una candidatura al Parlament de Catalunya sempre que aquesta sigui la voluntat de l’esquerra independentista.


Ara postvacances quines línies polítiques engegarà CUP?

Continuarem fent el mateix que abans. En aquest nou mandat vam intuir que podríem fer canvis a la ciutat. En l’anterior, la CUP va tenir un paper imprescindible per desemmascarar l’era ballesteril. Vam ser un agent clau perquè Tarragona pogués trencar amb el PSC. Teníem clar que hi havia un mandat que ens demanava dues coses: un canvi de sigles polítiques al govern municipal i òbviament un canvi de polítiques. Vam posar tot de la nostra part perquè la demanda social fos una realitat. Vam facilitar la investidura gairebé regalant-la…


Haurem d’aconseguir que no es tracti només d’un canvi de sigles sinó també de polítiques. Ara per ara no ho hem vist. Però lluitarem perquè el canvi sigui una realitat.

Us vau oferir per formar part del govern… Per què no heu entrat?
No va prosperar perquè no hi havia un interès real però el nostre objectiu també es pot aconseguir des de l’oposició. És el que vam fer en la negociació pressupostària i el que fem quan fiscalitzem el govern de Ricomà i Aguilar perquè facin les coses radicalment diferents de com s’havien fet fins ara i no ho estem veient en cap cas. ¿Y el cambio pa’cuando? Hi ha molta gent que cada dia s’ho està preguntant que s’ha fet fins ara. On està el canvi?

Se sent enganyada?
No, fins i tot perquè seria molt ingenu per part nostra pensar que els partits polítics fan allò que prometen. Ens sentim decebudes, però estem convençudes que s’ha enganyat a la població. Si fem una comparació entre el govern de Ballesteros i el de Ricomà i Aguilar entenem que les coses s’estan fent millor però si tenim en compte les promeses fetes, aleshores, hem de dir que s’estan incomplint les promeses.

Algun exemple?
La política d’habitatge és inexistent. Desconeixem quants pisos buits hi ha a la ciutat. La modificació del POUM ha paralitzat alguns dels projectes però no veiem la concreció de la nova aposta per enfocar el POUM a cohesionar la ciutat i a preservar l’Anella Verda. D’altra banda, no hem vist l’estudi de la qualitat de l’aire que tant ens preocupa; la política participativa brilla per la seva absència… No estem d’acord amb els Consells de Districte, però ho podrien haver desenvolupat. En aquesta ciutat també és important tenir en compte el contracte multimilionari de la brossa: hem d’estudiar la forma d’internalitzar-ho…

Doncs li ha anat bé no entrar al govern?
Pensem que si la CUP hagués entrat al govern, les coses serien diferents i si no fos així haguéssim sortit al cap de poc. No ens penedim d’haver facilitat la investidura. Ho tornaríem a fer perquè amb el PSC estava clar que res no canviaria. Ara, passat un any, som critiques però esperem que a poc a poc vagin introduint els canvis necessaris i promesos.

La CUP no farà res més per entrar a formar part del govern?
Al seu dia ja vam fer el que havíem de fer però de l’altra banda no hi havia gens d’interès.

Per part de qui?
Dels dos partits que conformen el govern. No entrem a valorar quin partit va dir que no volia que la CUP en formés part.

Però des de l’oposició podeu fer bona feina, oi?
Clar. Des de l’oposició podem sumar i volem sumar. Intentem mantenir una relació i una comunicació fluida. És cert que recullen les nostres propostes, el problema és que molt poques vegades acaben materialitzant-les, probablement perquè no donen l’abast…

Però veu els canvis (promesos) per alguna banda?
Tant de bo que quan fem la balanç del segon any, puguem fer una valoració positiva. Aquesta ciutat ve d’una dècada de decadència ballesteril que calia trencar. Aquesta ciutat té problemes greus, la degradació és creixent i no és culpa del govern de Ricomà.

Els socialistes creuen que sí…
A vegades sobta que el PSC faci intervencions i critiques com si no hagués estat 12 anys al capdavant del govern. Hem de posar el focus i la responsabilitat en el govern de Ballesteros i de Nadal que també va deixar alguns problemes com és el del Pàrquing Jaume I, el qual no ens oblidem. Som conscients que canviar les dinàmiques de molts ànims és molt complicat i no es pot fer tot en un dia.

Què no li agrada del que està passant a l’ajuntament?
Que no hi hagi determinació política per tirar endavant propostes que són de mínims però que representen un canvi del què hi havia abans.

Com està vivint la CUP la pandèmia?
Amb molta preocupació tant per el vessant sanitària com la socioeconòmica. Entenem que s’ha gestionat de forma negligent per part del govern espanyol que ha demostrat molt poca valentia, però també és cert que quan la Generalitat va agafar la responsabilitat de la gestió, les coses no van anar massa millor. La primera decisió que va prendre el govern català va ser donar 17 milions a Ferrovial per fer el rastreig. Hi ha hagut una manca de previsió per part dels dos governs. Esperàvem un rebrot al setembre – que ha arribat en ple estiu – i ara veiem el desastre del curs escolar. Hi ha una absoluta improvisació. Ens preocupa la crisi sanitària però tant o més la crisi econòmica que l’acompanya. La misèria és creixent a la nostra ciutat, qualsevol persona que es passeja per Tarragona n’és conscient. Si ens fixen en les dades, serveis socials ens adonem que, al Tercer Sector, s’ha triplicat la demanda d’ajudes. També hi ha molta preocupació amb les okupacions.

I com se soluciona aquest tema de la pobresa?
Repartint riquesa i tocant les grans rendes. No se soluciona repartint 96 milions d’euros al Hard Rock per poder fer de creditors d’un projecte que no necessitem. Posant recursos en els serveis bàsics essencials com és la sanitat i l’educació, però també retirant els privilegis de les grans elits econòmiques, regulant els llogues, expropiant els pisos dels grans tenidors – no estic dels particulars que han treballat tota la vida per tenir un pis. Em refereixo als bancs. Regulant el subministrament, el preu de l’energia. Si no fem res, la bretxa entre pobres i rics serà cada cop més gran. Si la crisi del 2010 va ser gran, aquesta pot ser desastrosa.

Està preocupada?
El conjunt de l’Esquerra Independentista Anticapitalista està preocupat perquè a Catalunya no estem veient cap voluntat de tocar en aquests privilegis i el govern espanyol tampoc.

Està d’acord amb la Renda Mínima Vital?
No és la solució que més ens agrada… Seria més interessant que tothom tingués treball. La gent tampoc vol viure de subsidis, s’estima més l’estabilitat i els subministraments garantits. Hi ha gent que no té habitatge quan realment es tracta d’un dret constitucional…

Està d’acord amb les okupacions?
Les okupacions no són un problema en si mateix, però un símptoma. És a dir, la gent okupa perquè no té on viure i quan hi ha un munt de pisos buits.

Però perquè estan buit els poden okupar?
Els habitatges buits són de grans propietaris.

Hi ha uns que no…
No és la majoria. Estem parlant dels fons voltors.

Insisteixo: està d’acord amb les okupacions?
Estem d’acord en garantir el dret a l’habitatge. La llei ja preveu poder expropiar pisos permanentment buits a banda de sancionar els seus propietaris.

No m’ha contestat…
Estic d’acord que la gent tingui un habitatge.

Encara que sigui okupat?
No estem parlant d’okupar cases de particulars. Hi ha molta confusió deliberada al respecte.

Esclareixi’m…
Jo expropiaria els pisos dels grans tenidors i de fons voltors. S’està vulnerant el dret constitucional a l’habitatge.

Com va viure el desnonament massiu al Serrallo?
Amb molta preocupació. Cal crear un banc públic de lloguer social. El que hauríem de fer amb urgència és censar els pisos permanentment desocupats perquè és un dels acords d’investidura.

I per què no s’ha fet?
Simplement perquè no interessa. No és normal que cada cop hi hagi més gent sense habitatge mentre que el nombre de pisos buits no para de créixer.

S’ha improvisat molt amb la pandèmia de la Covid-19?
Pensem que l’equip de govern a Tarragona ha estat més restrictiu del que se’l podia exigir i s’ha de reconèixer que hi havia voluntat de frenar el coronavirus. Malgrat tot crec que hauríem d’haver estat més previsors amb el curs escolar. Però ara no és el moment de criticar, però sí de sumar.

Vostè s’ha fet la prova de la Covid-19?
Sí, fa tres setmanes, però vaig donar negatiu.

Han començat els col·legis… S’ha de tancar les escoles en el cas dels brots?
Hauríem de prevenir, prevenir i prevenir. I per això cal fer proves massives. Hem de pensar que la canalla ha d’estar escolaritzada i s’ha de tenir en compte les conciliacions familiars. Tancar les escoles serà un problema gros.

Com veu Tarragona? Està més neta, més viva… Anem en la bona direcció?
Veiem poques decisions concretes i valentes que siguin realment diferents del que hi havia fins ara. Hi ha passes massa tímides.

I com està Tarragona en l’àmbit de la seguretat?
Aquest és un tema de percepció.

Quina és la seva?
M’estimo més a parlar de quelcom que sigui objectivable com potser els delictes. Penso que hi ha zones de la ciutat on s’ha registrat un increment de l’activitat delictiva i de la violència. Es parla molt de la Part Alta i del Serrallo, però als barris de Ponent també hi ha queixes. Recordem que la inseguretat va associada a l’exclusió social.

És just atribuir l’increment de la inseguretat a la presència dels menors no acompanyats?
No. És un estigma. No oblidem que hi ha joves que si li donessin una oportunitat i no haguessin de patir aquest racisme estructural serien diferents. Des d’administració no s’està actuant sobretot per tranquil·litzar els veïns i veïnes que estan patint una situació realment insostenible. Tampoc s’està fent massa cosa pels joves que necessiten acompanyament a nivell de salut, educació i laboral.

Quan estàvem confinats, els treballadors de la neteja s’aplicaven a desinfectar els carrers…
Tarragona té un greu problema de neteja que s’arrossega des de fa anys. La gent nota que la ciutat està bruta encara que ens vulguin fer creure tot el contrari. Amb el que ens costa el contracte de la brossa – més de 20 milions anuals – podríem menjar a terra. És obvi que no atribuïm responsabilitats als treballadors però a l’empresa i al fet que no es fiscalitza el compliment de la contracta. Això s’ha d’acabar.

Com s’ha de fer?
Internalitzant la prestació de servei. Recordem que aquesta empresa no només ha donat problemes a Tarragona sinó a moltes altres ciutats.

De cara als pressupostos 2021 la CUP votarà a favor?
Depèn si es pot negociar o no i si són positius per a la ciutat. Ens encantaria poder aprovar els comptes municipals i no fer com en els anteriors que vam votar amb un “sí crític” perquè no es va poder negociar.

Quan espera que hi hagi eleccions a Catalunya?
La veritat és que no li sé dir.

Com veu el panorama polític català?
Molt complicat. Hi ha molt desencís que és perfectament comprensible i justificable després del que ‘no’ ha passat després del referèndum. Espero un nou cicle polític que torni a caracteritzar-se per ser constructiu i capaç de tornar a mobilitzar la ciutadania i a materialitzar una ruptura amb l’estat espanyol. Els temes socials i econòmics que afecten les elits no es toquen ni a Catalunya ni a Espanya on hi ha un govern d’esquerres. Per tant, el projecte independentista és més vigent que mai. El nou cicle polític ha de ser un revulsiu del canvi i la CUP ha de ser el motor d’aquest canvi.

Darrerament es parla del seu nom com a possible cap de llista de la CUP al Parlament de Catalunya…
Estic disponible per fer la tasca que col·lectivament se m’encomani. Abans de càrrec electe sóc militant de l’esquerra independentista, però ara mateix tot això en una fase super embrionària.

Però està disposada?
Sí, estic a la disposició d’allò que considerin que puc fer. Si em proposen ho estudiarem.

Carles Castillo va abandonar el PSC i s’està reunint amb diferents formacions polítiques. Ell encaixaria en el projecte de la CUP?
Si vol assistir a una assemblea que vingui. No tanquem la porta a ningú.

El nom de Ballesteros torna a sonar com a possible alcaldable del PSC en 2023… Com està el cas Inipro?
Pendent de judici. Estem a l’espera que el jutge programi la data per la vista oral.

L’Ajuntament finalment es personarà com a acusació…
És una bona notícia però és cert que aquest govern pren decisions de forma tímida. Seria positiu que també es personés en el cas del pàrquing Jaume I impedint que s’arxivi o que es personés en el cas de Budellera.

Va prometre aixecar les catifes. Ja estan totes aixecades?
Continuem investigant i fiscalitzant. Hi ha un tema pendent que són els Jocs del Mediterrani. On està l’auditoria promesa? Els jocs van ser un insult a la intel·ligència dels tarragonins i un malbaratament de recursos. Tenim un palau d’esports que no se sap ben bé quina utilitat tindrà. Es va gastar una milionada que estaria millor invertida en l’Hospital Joan XXIII, per exemple.

Què s’ha de fer amb el Palau d’Esports?
És obvi que s’hauria d’obrir-lo i posar-lo a la disposició de les entitats esportives per evitar que es converteix en una runa més del patrimoni tarragoní.

La CUP s’ha aburgesat?
Hauríem de saber perquè se’ns acusa d’això. La CUP continua estant a primera línia en les poques mobilitzacions existents (a causa de la Covid i del desencís polític). Estem en contacte amb les lluites per l’educació pública; participem en les protestes sobiranistes i malauradament el conjunt dels militants de l’esquerra independentista continua acumulant causes repressives a conseqüència d’aquesta participació. Seria un problema que la CUP abandonés el carrer i deixés de fiscalitzar l’acció del govern i d’estar al costat de la ciutadania. El dia que això no sigui així deixarem de ser un projecte útil.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter