Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Setembre, 2022
JUAREZ-1280x720.jpg

La Coordinadora de Entidades de Tarragona (CET) ha creado una hoja de ruta para que los partidos políticos sepan las preocupaciones de la ciudadanía para con el municipio. Este estudio, llamado ‘La Tarragona que volem’, ha contado con la participación de muchos tarraconenses preocupados por la situación de la ciudad. Hace unos días, la CET lo presentó públicamente. Entre la lista de mejoras destaca la necesidad de aumentar el diálogo entre el gobierno municipal y los ciudadanos para poder consensuar proyectos de la mejor manera posible. El estudio también recalca la importancia de darle uso a equipamientos históricamente abandonados, como la Tabacalera o el preventorio de la Savinosa. Para conocer más detalles sobre todo ello, hoy entrevistamos al presidente de la Coordinadora, Ángel Juárez, quién afirma tener oportunidades de presentarse a unas elecciones municipales. No obstante, Juárez declara que su lucha tiene lugar desde el activismo, y no desde la política. Al menos, por ahora…

¿Cómo está Tarragona bajo su punto de vista?
Las ciudades son centro de vida, por este motivo están en constante cambio y evolución. El problema de Tarragona es que parece dormida, porque su gente está desencantada.

Tarragona es una gran ciudad, tanto como por sus paisajes, como por su patrimonio, su cultura y su gente. El problema es la falta de sentimiento y la tristeza generalizada. Los tarraconenses deben volver a sentirse orgullosos.

¿Cuáles son los problemas que parecen enquistados?
Hay varios problemas o carencias de esta ciudad que todos tenemos muy localizados. Grandes proyectos y espacios que se han abandonado, como la Tabacalera, el Banco de España, etcétera. O grandes problemáticas que llevamos reivindicando hace más de 20 años, como los transportes de mercaderías peligrosas, el estudio epidemiológico o el estudio independiente de la calidad del aire.

¿Cuál es el reto que aún no hemos superado?
La mayoría de proyectos se han abandonado, o los problemas no se han solucionado porque ha faltado valentía para dialogar. Tarragona es una ciudad plural y el gran reto es cohesionarla. Pero sin consenso y participación, va a ser imposible.

Desde nuestro punto de vista, uno de los grandes retos es la unión de la ciudad. Todas las personas, independientemente de en que zona de la ciudad vivan, deberían sentirse parte de Tarragona, pero percibimos que no es así. Hay que trabajar la movilidad, el urbanismo, la cultura, es decir, desde todos los ámbitos para poder cohesionar.

¿Cuáles son las verdaderas carencias de Tarragona?
Además de lo que hemos ido mencionando, Tarragona no ha conseguido aún ser una ciudad sostenible. Teniendo en cuenta el contexto de emergencia climática actual, la política de medio ambiente y sostenibilidad debería ser prioritaria.

Debemos apostar por las energías renovables con urgencia, también por la educación ambiental. Y por supuesto, realizar más medidas de protección y conservación de la biodiversidad, haciendo realidad la Anilla Verde y un proyecto para el río Francolí.

Otras grandes carencias son el comercio, la conservación del patrimonio y el turismo. Tarragona no ha sabido fomentar un turismo de calidad, siendo además Patrimonio de la Humanidad.

¿Considera que el gobierno de Ricomà realmente está preocupado por la mejora de la ciudad?
Estoy convencido de que todas las personas que participen de la política municipal y que forman parte del Ayuntamiento lo hacen porque aman a Tarragona y creen en ella. Pero, a veces, quizás no saben identificar las prioridades o las necesidades reales y urgentes de los vecinos y vecinas. Por este motivo es tan importante la participación ciudadana.

¿Qué ha cambiado desde la llegada de Ricomà a la alcaldía?
El gobierno municipal actual tuvo que hacer frente a una situación muy difícil por sorpresa, como es la pandemia mundial que aún estamos sufriendo. Esta emergencia, quizás ha dejado de lado a asuntos municipales. Yo diría que ha sido una legislatura un poco plana, sin una gran evolución o cambio.

¿Cómo ve la convivencia con las empresas químicas?
Desconocemos la relación del Ayuntamiento con la industria química. Lo que tengo claro es que necesitamos diálogo, desde un nivel igualitario. Es muy importante que nos entendamos todos: gobierno, industria y sociedad, para el bien de la ciudad. Debemos empezar a colaborar, y los vecinos debemos ser parte.

¿Se presentará a las elecciones?
No, aunque he tenido oportunidades y sigo teniendo, pero mi proyecto es distinto. Siempre he estado trabajando, y sigo haciéndolo, para crear una sociedad mejor, pero para eso, no es necesario entrar en política.

Por suerte, también se puede hacer desde el activismo y los movimientos sociales. Y eso es lo que hago. Aunque, por supuesto, estoy dispuesto a colaborar a favor de la ciudad y del planeta.

¿Cuál es el gran titular de la Tarragona que volem’?
Esto tiene varios titulares. Yo me quedo con que es un gran ejemplo de altruismo, trabajo y participación. Este documento se ha elaborado con la participación de las más de 100 entidades que forman la CET, y no para ganar ningún voto o cargo, solamente para el bien de la ciudad. La Tarragona que queremos es una Tarragona que nos ilusione.

¿Hay motivos para estar preocupados?
Lamentablemente hay muchos. Con la situación global, uno no solo siente impotencia, sino que se pierde la esperanza, porque ya empiezas a creer que ya nada se puede cambiar. Y si se pierde la esperanza, desaparece la ilusión.

Por eso deseamos que ‘La Tarragona que volem’ nos ayude a todos y todas a recuperar estos sentimientos y creer que si se puede mejorar, y que el trabajo vale la pena.

¿Cuál es la Tarragona que defiende la Coordinadora d’Entitats?
Defendemos una Tarragona ilusionante, viva, sostenible, inclusiva e igualitaria. Que todos se puedan sentir tarraconenses y con orgullo. Que Tarragona siga siendo una ciudad plural y que seamos capaces de llegar al consenso.

¿Hace poco pidió la dimisión de la presidenta de la Diputación, sigue reclamándola? ¿Por qué está decepcionado?
La mantenemos porque es una política de tierra quemada. Ninguna entidad de la CET se ha reunido nunca con ella. La Diputación no ha contribuido en nada en Tarragona durante esta legislatura. Ni siquiera se ha realizado un proyecto para el río Francolí, como se comprometieron.

¿Qué esperaba de este gobierno?
Esperaba más honestidad o responsabilidad. Hay algunos concejales que no han llegado a visitar la Escola Natura, con la única maqueta del Francolí, la cual tiene un gran valor.

Yo esperaba más diálogo, y creo que ha faltado representación de muchas partes de la ciudad y también de la CET.
Para los próximos años, los políticos deben parar de intentar politizar los movimientos sociales y vecinales, a las entidades, etc. y trabajar con todos.

¿Las entidades se sienten arropadas por este gobierno municipal?
Las entidades no se sienten representadas, más bien abandonadas. Para poner un ejemplo, después de 14 años de trabajo en muchos ámbitos y de forma altruista, la CET no ha recibido ninguna ayuda económica pública, y eso que cuenta ya con más de 100 entidades. Tampoco hemos participado en las reuniones sobre el PLASEQTA, ni nos hemos sentado a hablar del nuevo POUM.

Creo que para los próximos años es esencial recuperar la participación ciudadana y creo que el Ayuntamiento debe cuidar a las entidades como la CET. Son ellas las que mantienen la ciudad viva y las que más pueden aportar. Si yo fuera alcalde, cuidaría a la CET y, si no existiese, la crearía.

PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Setembre, 2022
Frida-Festa-per-a-Tothom3-1280x960.jpg

La geganta Frida ja és un element més de la cultura popular de tarragonina. Ella va néixer gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona amb Dow i el Port de Tarragona en favor de la inclusió de persones discapacitades a les festes majors. La Frida, de fet, és un símbol d’aquesta inclusivitat, ja que pot ser portada per qualsevol persona, sense importar les capacitats que tingui. Per aquest motiu, ella és un dels pilars de la Festa per a Tothom, una iniciativa que garanteix que tothom pugui gadir de les festes majors. Recentment, la Frida ha complert quatre anys, i per celebrar-ho hem volgut entrevistar-la. Ella ens explicarà millor el seu propòsit, desitjos i pensaments cada cop que surt al carrer. Entre algunes de les confessions, la geganta admet que li agradaria formar part del Seguici Popular, la tradicional cercavila de la ciutat. Frida també expressa la seva opinió sobre l’evolució de la societat en matèria d’inclusivitat.

T’agrada el teu nom?
Si, m’agrada el meu nom perquè sóc una referència a la pintora mexicana Frida Kahlo, una dona que va destacar per la seva incansable lluita defensant les capacitats de les persones malaltes o amb discapacitat. Poden fer grans coses. Frida Kahlo va ser finalment reconeguda pel seu art, la seva personalitat i els seus colors vius, d’aquí la meva semblança i vestit.

Què sents quan surts al carrer i veus que persones amb capacitats diferents se senten identificades amb tu?
Molta emoció, especialment quan veus que la canalla em mira a mí i als meus portadors amb absoluta normalitat. Que uns nens s’apropessin a xocar els cinc, o que una senyora gran ens feliciti és molt emocionant.

Creus que ets diferent?
Si, sóc diferent perquè dono la possibilitat que qualsevol persona discapacitada em pugui portar. Això no pot passar amb la resta de gegants, perquè no estan adaptats per fer-ho. Els portadors són la meva essència i jo sé que per a ells sóc el seu suport per formar part de les festes. Junts obrim mentalitats allà a on anem, canviem el pensament sobre la discapacitat. Nosaltres, a més, transmetem el desig de les persones discapacitades, que també volen prendre part a les festes. Per això sóc única. Entre portadors i voluntaris formen els frideros, com ells s’anomenen afectuosament.

Dins la diferència existent, quin és el punt més positiu?
Que sóc una geganta inclusiva, que persones amb capacitats diverses, que fins fa poc ni podien imaginar poder portar-me en festes populars i actes culturals, ara ho poden fer i senten goig de la festa com tothom, igual que la resta de colles geganteres.

T’agradaria tenir parella?
Sí, m’agradaria tenir parella, una que em complementés i que aportés valors a la societat, tal com diuen que jo els aporto.

Laboralment, quin aspecte t’agrada més?
M’agrada molt quan la gent i en especial els nens em miren amb aquesta fascinació, m’alegra veure aquesta emoció quan persones amb discapacitats diverses em porten ambil·lusió i orgull. Estic orgullosa de convertir-me en exemple a seguir i donar aquesta força a tots i totes.

Fa quatre anys que vas néixer, quin balanç fas?
El dia de la meva arribada va ser emocionant per a mi i per a totes aquelles persones que estaven esperant a conèixer-me. Estava molt nerviosa, ja que no sabia com reaccionarien, no m’havien vist mai i estava tota coberta amb una tela, hi havia molta expectació, però què pensarien quan em veiessin?

Era una geganta, però alhora era i sóc la viva imatge de l’artista mexicana Frida Khalo, personatge que no tenia cap vincle amb la ciutat ni amb ciutadania Tarragonina. Entendrien que no sóc Frida Khalo? Tan sols sóc la Geganta Frida, la primera geganta inclusiva de la ciutat i de les poques del territori català; i el que pretenia i he aconseguit, és que s’entenguin els valors que aquesta artista va representar i que encara representa.

Ara, transcorreguts quatre anys ja no sóc Frida Khalo, per als tarragonins sóc la geganta Frida! Un element festiu de la ciutat i una figura inèdita, molt estimada per la ciutat, però no hauria arribat fins a aquest punt sense tots els que formen part de mi, la meva Colla Gegantera, la meva família.

Has estat objecte d’algunes ‘modificacions’? Explica’ns-ho
Sí, a la faldilla vermella li han fet la finestra més àmplia per veure millor des de dins. També vaig caure al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau i se’m van trencar les mans i el front per això em van portar al taller de la Dolors Sans a reparar a Pacs del Penedès. Van aprofitar el moment per ampliar el xassís per cabre millor les cadires de rodes.

T’agradaria formar part del Seguici?
No dubtaria en formar part del Seguici si m’ho proposessin. Crec que si em veiessin amb la resta de gegants, tothom se sorprendria i seria molt bonic.

Hem avançat molt en l’àmbit d’inclusió social, creus que encara ens falta camí?
Hem avançat en el tema de la inclusió, cada dia es fa més palès que sí que hi som, però falta feina per fer com per exemple en el tema dels esports. Les olimpíades per a discapacitats no es fan en els mateixos dies que les altres olimpíades ni tenen el mateix ressò. A les escoles, als instituts, a les feines… Hauria de canviar la societat i en això estem treballant: som persones amb capacitats diverses.

Estaràs agraïda a Dow, oi?
Si, gràcies al suport de Dow hem pogut difondre i visibilitzar la diversitat de capacitats, alhora que hem passat una bona estona festiva.

És fàcil ‘passejar’ per Tarragona? Hi ha moltes barreres arquitectòniques?
Hi ha carrers on sí que em puc lluir ballant, però a d’altres costa una mica per alguns desnivells o barreres. No obstant, amb la col·laboració dels frideros continuem endavant i desitgem que se solucionin a mesura que ens anem fent més tossuts i visibles.

Quin missatge transmetries a tot el col·lectiu que pateix alguna discapacitat?
Que no es quedi a casa. Que gaudeixi de tot el que comporta la festa i la vida en general. S’ha de sortir al carrer i donar visibilitat a la discapacitat, conscienciar la societat sobre la nostra validesa.

Quin és el paper de l’Ajuntament de Tarragona?
És el punt clau d’aquesta història. Jo sóc una geganta. Cos i ànima. Diguem-li que l’ànima és la part de l’Ajuntament. Quan jo encara no existia va ser gràcies a l’entusiasme de l’Ajuntament de Tarragona que se’m va conferir la personalitat. Si bé sóc una projecció de la imatge de la pintora Frida Kahlo, allò que no es veu però dóna vida es debatia en reunions a l’Ajuntament. Són les persones que em porten, les que vetllen per la meva seguretat, les que fan de Tarragona una ciutat amb més sensibilitat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Setembre, 2022
Ruinas-Yunke-Museo-2019-1280x853.jpg

Salvador Vicent, más conocido como ‘Mago Yunke’, es uno de los grandes ilusionistas de nuestros tiempos. Tanto es así, que ya acumula tres campeonatos del mundo. El último lo consiguió hace un par de meses en Quebec. Yunke, que también ha participado en numerosos shows televisivos como ‘El Hormiguero’, vendrá a Tarragona este sábado para colaborar con una causa solidaria. En este sentido, el ilusionista protagonizará la gala benéfica de Todos en Azul, que se celebrará en el Teatro Tarragona y cuyo propósito es recaudar fondos para construir un Casal del Autismo permanente. Las entradas, que oscilan entre los 15 y 20 euros, ya se pueden adquirir a través de este enlace. En esta entrevista, conoceremos mejor a Yunke, tanto en el ámbito profesional como en el personal. 

 

¿Cómo supo de la gala benéfica?
Elena, mi hermana, gestiona las actuaciones y fue ella la que me lo propuso. Yo estuve encantado de poder formar parte de esta iniciativa.

¿Qué le parece la causa solidaria?
Me parece muy interesante. Todas las causas solidarias tienen un buen fin. Sé que mi trabajo puede ayudar a los demás, y disfruto con ello.

¿Usted se considera una persona solidaria?
Sí.

¿Qué podemos esperar de su espectáculo: ‘Conjuro’?
El público sentirá la magia de muy cerca. Es una degustación de efectos de magia dónde hay desde las ilusiones más pequeñas hasta las más grandes. Es un espectáculo muy variado con trucos probados y reprobados. Al final, la magia abarca muchas cosas, tanto la puesta en escena como la expresión no verbal, o la habilidad para llevar a cabo la propia ilusión. Cuando tienes mucho rodaje, el resultado es mágico.

¿En qué se diferencia respecto a otros shows?
La gran diferencia es que mi magia es de autor. El 90% de mis números son originales, y eso les da mucha personalidad. Mi gran fuerte es crear magia, lo he hecho desde pequeño en mi taller. Por eso creo que tiene repercusión en premios y programas de televisión. Tener magia propia es una gran ventaja y me divierte mucho crearla.

¿Cuál es su número favorito?
Hay muchos. Depende del espectáculo. Por ejemplo, en el último show, con el que ganamos el premio en Canadá, hay un número llamado ‘El hombre de vitruvio’. En él, estoy de pie y me parto en dos. Las piernas se separan de mi tronco sin estar cubierto por nada y siempre a la vista del público. Eso crea una visión impactante. Puede que sea mi juego estrella en este momento.

Por otro lado, también tengo números más pequeños, como una carta pensada por un espectador que luego se imprime en un trozo de tela. Es uno de mis efectos preferidos. También me divierte jugar con la inocencia de los niños, es algo mágico.

¿Alguna vez ha revelado un truco o ilusión?
Solo revelo un truco cuando quiero fastidiar a alguien. Contar un truco de magia es algo terrible porque todo es una ilusión, y es uno de los aspectos más importantes del ser humano. Una persona no puede vivir sin ilusión. En el caso de la magia, es algo que te sorprende y te despierta curiosidad por saber cómo se hace. Cuando te lo cuentan, la ilusión desaparece. La curiosidad mató al gato. Dejarse engañar o ilusionar es bonito.

¿Dónde cree que reside la grandeza de un mago?
En su persona. El artista es un ser humano, por eso lo más importante no es el truco. Un artista tiene la capacidad de transmitir una emoción y cuánto mejor seas, más vas a comunicar. Necesitas un 90% de persona y un 10% de magia.

¿Cuál considera que es el mayor logro de su carrera?
Venimos de Canadá, de ganar el primer premio mundial. Como éxito tangible, seguramente sea ese, pero el logro más importante de mi vida son mis dos hijos. Son lo más bonito que me ha dado la vida. Y en el ámbito de trabajo diario, el mayor logro es el aplauso del público. Cuando termino un trabajo y los espectadores aplauden, me doy cuenta de que ese es el verdadero premio. Porque nuestro trabajo se enfoca en eso. Por muchos trofeos que uno tenga, sin el agradecimiento del público, no se es nadie.

¿Por qué aspecto le gustaría que le recordaran como mago?
Me gustaría que la gente me recordará como inmortal (ríe). Pero si tengo que desaparecer, querría ser recordado como un mago muy trabajador, que hacía magia original y sobre todo era muy buena persona.

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Setembre, 2022
saloua9-e1662820278856.jpg

El nombre de Saloua Bichri forma ya parte de la historia. De Tarragona y de las relaciones de España con Cataluña. Bichri fue la primera mujer en ejercer las funciones de Cónsul General en Tarragona. Durante cuatro años, la diplomática supo ganar el aprecio de la mayoría de sus conciudadanos y de los tarraconenses. Su ‘savoir faire’ ha traspasado fronteras. No se escondía y siempre ha dado la cara en los momentos más complicados. Intentaba aprender pero también enseñar y mejorar la imagen de su país en Tarragona, Lérida y Aragón. No ha parado ni un solo momento durante la pandemia, apoyando a la comunidad y protagonizando actos solidarios con los más necesitados. Ha intentado hacer que la cultura y el deporte trabajaran los estigmas y estereotipos. Saloua Bichri ha terminado su misión diplomática en Tarragona y, en esta entrevista, hace un balance. Se marcha consciente de que podría haber hecho mucho más, pero la Covid-19 ha puesto algunos límites. En su maleta se va con la satisfacción del deber cumplido y con una mano llena de amistad… Sus conciudadanos lloran su partida… Ahora cabe esperar si el gobierno marroquí reconocerá su dedicación y esfuerzo durante cuatro años ejemplares.

Cuándo le dijeron que sería la primera mujer en ocupar el cargo de cónsul en Tarragona qué le pasó por la cabeza?
Si bien es importante ser la primera, lo crucial es que no soy la última y estoy contenta que me sustituya Ikram Chahine, una mujer  a quien deseo mucha suerte en su nuevo cargo. “Entre mujeres nos tenemos que apoyar” y yo siempre estaré para lo que pueda necesitar. Representar a tu país ante un tercero es una de las más altas responsabilidades que tu estado y en nuestro caso el Rey te otorga para que eleves a tu país al máximo nivel de representación, respeto y confianza que se deposita en ti y en esto puedo asegurarles que no hay ninguna diferencia entre ser mujer diplomática u hombre diplomático.

En primer lugar quiero dar las gracias a Su Majestad el Rey por «promover la condición de la mujer, abriéndole todos los horizontes de la promoción y otorgándole la situación que le corresponde».

En segundo, agradezco a mi Ministro, el Sr. Nasser Bourita, que haya depositado la confianza en mi para ejercer éste cargo al igual que al gobierno de España y al de Cataluña y Aragón que me han acogido con confianza y generosidad.

Existe alguna ‘desinformación’ en relación a la realidad de Marruecos y sobre todo a sus avances en el ámbito de la igualdad de la mujer

Este nombramiento era para mí, entre otras tareas, la de desmitificar algunos estereotipos en relación a la situación de la mujer marroquí. La presencia de la mujer en el gobierno marroquí, en las embajadas y consulados y ayuntamientos es cada vez más evidente. y sabiendo que existe alguna ‘desinformación’ en relación a la realidad de Marruecos y sobre todo a sus avances en el ámbito de la igualdad de la mujer fue para mi una oportunidad de dar de conocer mejor a mi país, Marruecos.

¿Conocía Tarragona, el catalán… la nuestra política?
Sí, conocía Cataluña porque, en mi caso, ya había tenido experiencia profesional en España y por consiguiente mi llegada aquí no ha tenido el más mínimo problema para habituarme al ritmo local. En el Ministerio trabajé sobre las relaciones bilaterales entre Marruecos y España del año 1999 al 2011. He encontrado muchos presidentes del gobierno catalán y muchas delegaciones que acompañaba durante sus visitas oficiales a Marruecos. Pero como no hay límite al aprendizaje, gente buena, que he encontrado aquí en Tarragona, me enseñó más sobre la política catalana y en concreto sobre Tarragona y Lérida. No me dio tiempo aprender el catalán, lo entiendo perfectamente y aquí si uno no habla catalán no es para nada un problema, ya que los catalanes respetan y hablan en castellano.

Han pasado cuatro años desde su llegada a Tarragona. ¿Cuál es el balance?
Después de 4 años dejo un consulado organizado y en muy buena marcha y de esto estoy muy satisfecha. El balance en realidad no lo tengo que hacer yo, es mas la gente de Tarragona, Lérida y Aragón que me tiene que evaluar. Cuando llegué venia con una idea y me voy con otra totalmente diferente. Si yo venía con una idea institucional, hoy me voy con un sentimiento de hija adoptiva.  A los tarraconenses, los responsables institucionales, policiales, militares, judiciales y todos los responsables de las administraciones y asociaciones de toda la demarcación consular, hoy les quiero hacer llegar todo mi cariño eterno y agradecido.

Si tuviera que concretar mi experiencia, le diría que es tremendamente positiva, enriquecedora y fructífera en el acercamiento y conocimiento de nuestros pueblos entre sí. Cuando nos vamos siempre decimos que fue bonito, aunque parezca que es un tópico, quiero decir que esos 4 años fueron para mí un aprendizaje, tanto de la cultura catalana, de la realidad catalana y en definitivo de toda España.

No me dio tiempo aprender el catalán, pero lo entiendo perfectamente. Aquí si uno no habla catalán no es para nada un problema, ya que los catalanes respetan y hablan en castellano

En Tarragona he encontrado personas con mayúscula, entre todos hemos trabajado cogidos de la mano para deshacer nudos que solo llevaban a un mundo de estereotipos y prejuicios que no nos permitían entender que vivimos en frente no enfrentados. También me voy satisfecha porque he podido cumplir en gran parte las instrucciones del Rey Mohamed VI y del Ministro de Asuntos Exteriores, el Sr. Nasser Bourita, las cuales tenían que ver con acercar aún más los dos pueblos y aprofundizar aún más la amistad entre marroquíes y españoles.

No somos ni más ni menos, tampoco vamos de nada, solo somos personas que reclamamos un trato de igual a  igual

Hemos sabido trabajar desde la diferencia, cultivando un sentimiento de igualdad y de respeto. He podido visitar durante estos 4 años, que en realidad han sido menos por la pandemia, todos mis conciudadanos, asociaciones y entidades que cada día trabajan para un posible encaje entre Marruecos y España.

En 2019 hemos hecho un viaje con 47 españoles al desierto y han visto in situ la realidad marroquí. No somos ni más ni menos, no vamos de nada, solo somos personas que reclamamos un trato de igual para igual. Mi país está abierto para todos vosotros y si visitáis Marruecos, os trataremos de la misma manera que me habéis tratado y la verdad es que me habéis tratado de una manera espectacular.

Fue una gran aventura que no sabía si estaría preparada, pero gracias a mi gente, a mi equipo del Consulado General (que está muy familiarizado con su entorno), ha hecho que mi misión sea muy eficaz en la resolución de problemas y demandas de nuestros compatriotas. Además, ejercen una buena labor de interlocución y mediación en toda clase de situaciones, incluso en las que son delicadas o que requieren una alta profesionalidad. En ese sentido, su asesoramiento y acompañamiento han hecho que mi misión esté a la altura de lo que mi país esperaba de mi labor aquí. Gracias también a grandes personas que he encontrado en mi camino, lo hemos superado dando pruebas que juntos somos imbatibles. Hasta en los peores momentos hemos sabido respetarnos, pese a posibles diferencias. En el respeto no hay color ni banderas, solo hay personas.

Agradezco al rey y al ministro Bourita la confianza que han depositado en mi para ejercer éste cargo

Me voy, experimentando sentimientos encontrados: tristeza y satisfacción. Satisfecha por haber conocido a toda la gente que me ha rodeado y triste porque he hecho muy buenos amigos y amigas. Allá, donde esté tendré 3 objetivos: Primero defender siempre a mi país; seguir las instrucciones de mi Rey y mi ministro, y hacer que no haya ninguna diferencia entre unos y otros, o sea: tratarnos como iguales

¿Cuáles fueron los momentos más complicados de su mandato? Usted tuvo que “gestionar” una pandemia, ¿cómo fué?
Los momentos más complicados de mi mandato fueron los 2 años de la pandemia causada por la COVID 19. Tuvimos aquí 387 personas bloqueadas. Eran personas que habían venido de vacaciones, de visitas familiares, de visitas al médico, de negocios ….. y se quedaron bloqueadas durante mucho tiempo.

Si visitáis Marruecos, os trataremos de la misma manera que me habéis tratado y la verdad es que me habéis tratado de una manera espectacular

Como tenían que confinarse, había que encargarse de 387 personas. Al principio, lo hice yo sola, iba de compras a los supermercados, a las carnicerías hallal, a las farmacias…. Pero luego tuve que reincorporar mi adjunto, el Sr. Maalmy y Said para ayudarme.

Aprovecho para agradecer las asociaciones marroquíes que me han ayudado mucho durante la pandemia, sobre todo las de Lérida y de Aragón. Como me era imposible viajar para atender a los bloqueados, las asociaciones in situ lo hicieron por el Consulado General y colaboraron mucho. Han sido momentos muy duros para todos, pero ya paso !!!

Usted se ha hecho conocida gracias a su operatividad y su proximidad. Las entidades y asociaciones tuvieron un papel fundamental en su misión diplomática, ¿verdad?
Desde el primer día, he abierto las puertas del Consulado General a todos, de forma que tanto nuestros compatriotas marroquíes como nuestro entorno social, político y cultural supiese que nuestras oficinas están al servicio de los y las ciudadanas y que, aparte de ser un espacio administrativo por su propia naturaleza, es también un espacio para la convivencia, el dialogo y el conocimiento mutuo.

Las asociaciones tuvieron un papel fundamental en mi misión diplomática, y les agradezco su total apoyo en cada momento en que las necesite. He recibido el apoyo hasta de las asociaciones y sociedad civil de Barcelona, en esta ocasión les mando mi cariño eterno y agradecimiento.

Usted apostó mucho, como instrumento de integración y cohabitación, la cultura y el deporte… ¿Está satisfecha con su esfuerzo?
Considero que la cultura y el respeto mutuo son los mejores ingredientes para nortear la coexistencia y la convivencia entre los dos pueblos. Y le pediría que le ponga “apellidos” a la cultura y verá la inmensa riqueza que contiene, porque es un conjunto de bienes materiales espirituales, patrimonio de las civilizaciones y sociedades que nos la han llegado de generación a generación. Hay una cultura de la lengua, de los modos de vida, de las costumbres, de las tradiciones, de los valores, del conocimiento, del deporte, hay cultura culinaria, hay industria cultural, hay tal riqueza en la Cultura que estoy convencida que su valor más preciado es la de ser generadora de la Paz. Y sin Paz, como bien sabe, no hay progreso y por consiguiente la Cultura debe ser promocionada en todas sus múltiples facetas desde todas las instituciones, todas. En este sentido toda inversión será poca porque la riqueza que nos proporciona es generadora de los más altos valores de la Humanidad.

Me hubiera gustado llevar a cabo el hermanamiento entre la ciudad de Tarragona y la ciudad de Rabat o la de Larach

Usted hizo distintos ‘consulados móviles’. ¿Es una buena forma de acercar la institución a los residentes más desfavorecidos?
El ‘consulado móvil’ se enmarca en la voluntad del Rey Mohammed VI de acercar la administración a los ciudadanos residentes en el extranjero. Con mi equipo del Consulado General, hemos realizado 8 consulados móviles. Durante cada consulado móvil, atendíamos a más o menos 3000 conciudadanos en 32 horas. Siempre lo organizábamos a los fines de semana sabiendo que la comunidad marroquí tiene esos días libres para poder gestionar su documentación. Hemos organizado 1 en plena pandemia y la comunidad lo ha agradecido mucho.

Usted fue la fundadora del Rotary Club Amistad Hispano Marroquí, ¿por qué lo creó?
En Junio del 2019, he fundado el Club Amistad Hispano Marroquí, cuyo padrino es el Rotary Club Tarragona. Con el Sr. Raül Font hemos decidido crear este club cuyos objetivos principales son los de fomentar la amistad hispano marroquí, los intercambios comerciales y empresariales, la solidaridad y el fomento de la paz por todo el mundo. Nuestro club reúne académicos, empresarios, periodistas, alcaldes, defensores de los derechos humanos, médicos….  Durante el primer año fui la presidenta del club. He podido sentar las bases y hacer socios. El gran trabajo lo hizo el presidente Ricard Checa durante su mandato de 2 años. Ha concretizado proyectos. Uno de ellos surgió durante el viaje que hicimos 47 rotarios al desierto: se trata del apadrinamiento de la escolarización de los niños a través de una asociación de Erfoud. Durante su mandato se hizo también el hermanamiento entre el Rotary Amistad Hispano Marroquí y el Rotary de Dakhla. Recientemente, fui agraciada con el prestigioso premio Imperial Tàrraco al mérito Rotario 2021-22, otorgado por el Rotary Club de Tarragona.

¿Ha dejado algún proyecto en el cajón que le da lástima especial?
Sí que me hubiera gustado llevar a cabo dos  proyectos que fueron paralizados por la pandemia. Uno de ellos es el hermanamiento entre la ciudad de Tarragona y la ciudad de Rabat o la de Larache. El otro proyecto era pensado para jóvenes marroquíes y españoles y se trataba de una ruta cultural. Este proyecto pretendía, a través de un concurso literario, seleccionar a un grupo de jóvenes marroquíes que viajarían a España y vice versa para realizar una ruta cultural.

Para jóvenes españoles lo tenía claro, había que determinar la «Rihla de Ibn Batuta» (viajero árabe) y establecer el programa del viaje en Marruecos. Se pretendía invitar a los jóvenes marroquíes y españoles a debatir con creatividad y originalidad sus problemas actuales a través de una figura que pertenece al imaginario colectivo.

Para jóvenes marroquíes que iban a venir de Marruecos, aún no lo tenía claro. Estuve pensando en una ruta a Cataluña, la de una figura universal. Al finalizar estas dos rutas, se podía organizar en Marruecos y en España una exposición itinerante (fotos y textos) para reflejar los sentimientos y experiencias de los jóvenes participantes en estas rutas.

¿Ha tenido conocimiento de algún episodio de racismo durante su mandato en Tarragona?
Ninguno.

Usted, durante estos cuatro años ha sido omnipresente. ¿Cree que la sociedad ha entendido cuál es el papel del cónsul más allá del administrativo?
Solo con leer los comentarios que tengo en la página de Facebook  del Consulado General ´se podrá entender que la comunidad marroquí valora mucho el hecho que la Cónsul General no se haya limitado a gestionar el lado administrativo, sino lo social y sobre todo el lado humano. Puedo decir que me consideraron como familiar y se lo agradezco. Estoy convencida que debemos solucionar con nuestra labor de acercamiento y servicio a nuestros compatriotas, los problemas derivados de la distancia de nuestro país. Pero también  es importante que ellos sientan el respeto y aprecio por la labor que hacen contribuyendo doblemente al bienestar, tanto del país de acogida, como del que partieron y donde tienen sus raíces.

En cuanto a la ciudadanía de Cataluña y de Aragón, le tengo que agradecer haberme dado la oportunidad de despertar en ella la curiosidad de conocer mi país, de interesarse por mi cultura, mi tierra, mis costumbres, mi idioma…..y de notar, por ella misma, que la cónsul no se limita a gestionar los trámites administrativos, sino también a interesarse por la ciudad que la recibe y a compartir con sus habitantes su cultura, apreciar su gastronomía y sobre todo a conocerlos.

Usted ha querido dar protagonismo a los marroquíes que se han destacado en la sociedad catalana y aragonesa en distintos ámbitos profesionales. ¿Cree que hay talentos que están escondidos?
Si les doy protagonismo es porque se lo merecen. Pensad que tenemos médicos en Tarragona, un chico 3 veces campeón del mundo en kickboxing, futuros doctores dando clases en la URV, un gran chef en la gastronomía, intelectuales, artistas, diseñadores … y eso hace que se normalice la convivencia entre iguales, pese a la diferencia de la cultura, Hemos hecho una apuesta fuerte por la cultura, el deporte y sobre todo por destacar la integración, la cual es imprescindible para una convivencia sana y respetuosa.

¿Qué siente ahora, cuando está viviendo sus últimas horas en Tarragona?
Me voy experimentando sentimientos encontrados, tristeza y satisfacción. Satisfecha por haber conocido a toda la gente que me ha rodeado y triste porque dejo los muy buenos amigos y amigas que el destino ha puesto en mí camino.

Espero que la nueva cónsul pueda conciliar entre su vida familiar y su trabajo. Quedaré a su disposición

¿Qué consejo daría a su sucesora?
Le deseo mucha suerte y salud!!!! Espero que pueda conciliar entre su vida familiar y su trabajo. Quedaré a su disposición para lo que pueda necesitar.

Si tuviera que darme un titular sobre su experiencia como diplomática en Tarragona, ¿Cuál sería?
«La Humanidad, el motor imprescindible para avanzar».

¿Qué lleva en su maleta? ¿Valió la pena?
Llevo muchas amistades, mucho amor, mucho cariño, mucha satisfacción, una gran experiencia, mucho orgullo por haber levantado la bandera de mi país muy alto. Orgullosa también por haber transmitido un sentimiento de paz y de buena acogida a mis compatriotas. Vuelvo satisfecha porque mi querida comunidad me confesó que mi labor hizo que renazca su patriotismo y su amor por nuestro país!!!

¿Cuál será su próximo destino o misión diplomática?
De momento vuelvo al Ministerio de Asunto Exteriores, luego ya veremos. Estaré siempre dispuesta a lo que sea para representar a mi país. Le tendré informado.

PUBLICITAT










REDACCIÓ9 Setembre, 2022
yeray1-1280x961.jpg

Yeray Moreno, llicenciat en Finances, encara no té 30 anys i ja és la persona triada per fer ‘renàixer’ el Partit Socialista a Salou. És regidor i aviat podria ser designat alcaldable. El camí no serà fàcil atenent la situació que travessa la formació. En els darrers mesos hi ha hagut gairebé 20 baixes. Yeray Moreno espera revertir la situació que és molt complexa. Els històrics no estan d’acord que el PSC i el partit de Pere Granados es presentin en una llista única als comicis del 2023. El jove socialista, funcionari de la banca, haurà de driblar una guerra interna i amainar els ànims. Ja veurem si deixa cadàvers polítics a l’armari. De moment, el partit pretén que ell substitueixi a David González. En la seva primera entrevista, Yeray Moreno fa una radiografia de l’actualitat política i fa un esbós del seu projecte polític que, assegura, té cabuda per a tothom.

 

Per què pretén liderar aquest projecte polític d’abast municipal?
Perquè crec en la meva ciutat que és Salou i perquè és, indiscutiblement, un projecte transversal que ajudarà a millorar el municipi i la qualitat de vida dels que hi vivim i el visiten. Sóc només na petita peça d’aquesta millora, però tot suma.

Per què empra la paraula ‘millora’?
Salou és un municipi que està creixent i les seves infraestructures hauran d’acompanyar, evidentment, aquesta expansió. Volem millorar encara més la seva seguretat, la neteja, l’ocupació i l’habitatge.

Pot ser més concret?
Potenciar i comprar habitatge, fer un canvi cabdal en la concessió de la neteja…

Però això ja està previst, oi?
Sí, però hem d’estar al damunt i ha de ser quelcom que els ciutadans ho percebin. No podem oblidar que Salou té una població resident d’uns 30 mil habitants i a l’estiu de 250 mil. Per aquesta raó, la neteja ha de ser una aposta molt clara.

Jo seré el cap de llista a Salou sempre que els militants ho creguin oportú i em vegin capacitat

Salou és està brut?
No, però podria estar més net.

De qui és la responsabilitat?
Del consistori.

Del regidor delegat?
Venim de dos anys de pandèmia, on l’ocupació ha estat mínima i, potser, tenim una altra percepció. Hem d’actuar per millorar alguns àmbits.

Vostè es postula com a líder del PSC a Salou, oi?
Jo seré el cap de llista a Salou sempre que els militants ho creguin oportú i em vegin capacitat per a liderar el projecte que vull que sigui transversal i plural.

Està disposat a assumir aquesta responsabilitat?
Estaré allà on el partit em necessiti. Crec en Salou com a una potència i haurà de continuar creixent com a una referència a nivell català i estatal i també internacionalment.

Vostè què pot aportar al partit?
Porto quatre anys al govern municipal i crec que puc aportar experiència, diàleg, joventut i capacitat per liderar un projecte engrescador on tothom hi té cabuda.

No té por que el partit l’utilitzi com a una marioneta?
No. Jo donaré el millor de mi pensant primer en el municipi i després en el partit. El dia que consideri que jo no encaixo no tindré cap problema el fer un pas al costat.

He après moltíssim del company David González. En David ha fet una molt bona feina

Quina és la diferència entre Yeray Moreno i David González?
He après moltíssim del company David González. En David ha fet una molt bona feina.

Si ha fet tan bona feina perquè el substitueixen per vostè?
Això hauria de preguntar al partit…

A més s’està vivint moments difícils en el PSC Salou. Gairebé 20 baixes en els darrers mesos…
Tots volem que Salou continuï creixent i per a això ens cal un govern amb majoria absoluta. Per això, tots som importants i tots sumem.

Li torno a fer la pregunta: si el Sr. David González ho va fer tot tan bé, per què l’aparten i no confien en el ell per liderar una candidatura…?
Són qüestions internes que no depenen de mi. Insisteixo que en David va fer una feina molt bona.

Sap per què hi ha hagut tantes baixes al PSC de Salou?
Les baixes es van produir abans que s’anunciés que FUPS i PSC començaven a parlar de la possibilitat de concórrer en una llista única a les eleccions municipals. No hem sabut explicar bé la qüestió de la coalició de Sumem per Salou i el PSC. Hem d’estar convençuts que és un projecte guanyador i crucial per a l’estabilitat de Salou.

Yeray, per què va haver-hi tantes baixes al PSC, pot contestar?
Crec que els afiliats del PSC no han entès el motiu de les negociacions. Hi ha molta confusió que cal esclarir-la. Jo parlaré amb tots aquells que s’han donat de baixa i els explicaré el nostre projecte i estic segur que tots estan interessats que Salou guanyi…

Com estan aquestes negociacions?
Les converses continuen…

Crec que els afiliats del PSC no han entès el motiu de les negociacions amb FUPS. Hi ha molta confusió que cal esclarir

Insisteixo, quines negociacions s’estan duent a terme entre FUPS i PSC?
Hi ha converses en una fase embrionària. Els dos partits volem un projecte transversal i de millora per a Salou. Sumem per Salou i PSC serà una candidatura molt potent i guanyadora.

Serà vostè el cap de llista?
Això forma part de les negociacions.

Pot ser més clar?
Ara estem analitzant si el projecte del PSC encaixa amb els idearis de Sumem per Salou…

Quines són les línies vermelles d’aquestes negociacions?
Ha de ser una coalició equànime. Els dos han d’anar amb un esperit guanyador.

S’ha plantejat en algun moment que el PSC ocupés un any d’alcaldia?
No.

Pere Granados serà el cap de llista de la candidatura única?
És una de les qüestions que està damunt de la taula…

Com es dirà la candidatura: Sumem per Salou-PSC?
Sí, o PSC-Sumem per Salou.

Quin és el seu projecte polític, sigui clar?
Volem que Salou sigui reconegut no només com la capital de la Costa Daurada i com una potència de la Catalunya Sud. Volem que sigui una referència en l’àmbit social, laboral, de seguretat i a nivell d’infraestructures…

Volem que Salou sigui una referència en l’àmbit social, laboral, de seguretat i a nivell d’infraestructures…

Molt bé, però quina és la seva proposta?
No estem contents amb el suficient, volem arribar a l’excel·lència perquè Salou té moltes potencialitats. Per exemple, no pot ser que a Salou la gent només pugui treballar sis mesos. Hem d’aconseguir que hi hagi gent tot l’any, potenciant el turisme i altres sectors.

En el cas que vostè sigui el cap de llista del PSC, tindrà carta blanca per confeccionar la seva llista?
El partit em deixarà treballar. Volem una llista guanyadora sigui per presentar-nos en coalició o per separat.

Compta amb els actuals regidors socialistes?
Això dependrà de la situació personal de cadascú.

Compta amb ells?
Si volen estar en el projecte, hi seran.

Compta amb ells, sí o no?
Tothom que sumi hi serà.

Hi ha algú que no suma?
Tothom suma.

Volem una llista guanyadora sigui per presentar-nos en coalició o per separat

Vostè és regidor a l’Ajuntament de Salou, com ha estat l’experiència?
Ha estat difícil perquè hem viscut dos anys de pandèmia. Atenent que el turisme es va paralitzar vam haver d’incrementar les partides de serveis socials. La gent passava gana i vam estar sempre al peu del canó. Haurem d’esforçar-nos perquè l’ocupació sigui plena. Si hi ha feina hi ha ingressos, per això és fonamental diversificar la nostra economia.

Això és el que està fent l’alcalde, oi?
Hem de treballar més i plegats.

Com és treballar amb l’alcalde Pere Granados?
Jo aprenc molt amb ell, perquè té molta experiència i visió. Portem molts anys governant amb ell. És cert que té una manera de governar diferent de la nostra… Però fem una bona feina junts i aportem estabilitat al municipi.

Quin balanç fa de la governació Sumem per Salou-PDeCAT-PSC?
Jo porto poc temps com a regidor, però, segons els meus companys, el PSC sempre ha estat molt bé governant amb l’alcalde. Ha estat una experiència molt positiva. Això no obstant, Salou canvia i la ciutadania també i per això ens hem d’adaptar als canvis i al creixement del municipi.

Quin Salou li agradaria vendre a l’exterior?
Salou s’ha de vendre com a quelcom més que sol i platja.

Salou canvia i la ciutadania també i per això ens hem d’adaptar als canvis i al creixement del municipi

I en l’àmbit intern?
Que controla els preus dels lloguers, que no sigui una ciutat dormitori… A Salou es viu molt bé, però encara es pot viure millor.

Com està la situació econòmica de Salou?
Bé. Canalitzem molt bé les nostres partides. Tenim moltes infraestructures que estaran projectades i altres en marxa… venen projectes molt interessants pel desenvolupament del municipi que requereixen estabilitat política.

És curiós que encara no hem sentit el PSC pronunciar-se sobre l’Eix Cívic de Salou…
Estem escoltant els veïns i després de saber quines són les seves preocupacions tindrem elements rigorosos per a poder pronunciar-nos. L’opinió de la gent és molt important per a nosaltres.

Això és populisme, oi? Quin és el posicionament polític del PSC?
Com li acabo de dir, estem mantenint contactes amb els veïns de les zones afectades, després ja farem pública la nostra posició. Hi ha factors econòmics, socials i supramunicipals que hauran d’encaixar i això no sempre és fàcil.

Jo aprenc molt amb l’alcalde Pere Granados, perquè en té molta experiència i visió

Us fa por pronunciar-vos i perdre vots, oi?
No. No vull dir coses que en acabat no podrem complir.

Què està fent per aconseguir més afiliacions al PSC?
Estem preparant un projecte que és engrescador, futurista i plural. Tothom hi té cabuda sempre que sigui per defensar i lluitar pel progrés de Salou.

Què pot fer vostè per a remuntar el PSC Salou?
Si la gent veu que estem fent una bona feina, que estem al costat de la gent, que som importants per a l’estabilitat i progrés de Salou no hi ha una altra via que abraçar aquest projecte. Hem de deixar de banda els personalismes. Tothom vol sumar-s-hi a un projecte guanyador o no?

No li fa por fer aquest salt? Ser alcaldable comporta pressió, n’és conscient?
Estic preparat per a tot allò que faci sempre que sigui per defensar el meu poble. Res no em fa por.

Ha somiat mai en ser alcalde de Salou?
Qui no ha somiat mai en poder dirigir el futur del seu poble?

Qui no ha somiat mai en poder dirigir el futur del seu poble?

Quins són els seus defectes i virtuts?
Sóc molt treballador, sé treballar en equip i crec que sé escolta i m’agrada aprendre. Com a defecte, potser juga contra meu el fet que no sigui massa simpàtic.

Té molts enemics?
Crec que no, però és cert que en polític mai no acabem de saber qui són els veritables amics.

Quin eslògan li agradaria tenir per a la campanya?
Un Salou per a tothom…

PUBLICITAT









REDACCIÓ5 Setembre, 2022
luisSalas.jpg

Luis Salas és un reputat advocat que lidera una de les candidatures que aspira a presidir la junta executiva del Club Tennis Tarragona (CTT). Les eleccions tindran lloc el proper dia 9. Es presenta a la presidència perquè entén que el club més rellevant de Tarragona té molta capacitat de millora. Entén que en l’anterior executiva hi ha hagut manca fluïdesa en la comunicació amb el soci en general. En aquesta entrevista, Luis Sala assegura que els comptes anuals seran objecte de l’auditoria anual corresponent. El candidat a substituir Pere Lluís Bergadà al càrrec diu que el principal objectiu és fer que el soci del CTT se senti protagonista d’un club que ha de tornar a ser un referent esportiu de Tarragona. Salas entén que els socis han de ser els veritables ambaixadors del club i per aixó han de ser tractats com a tal. 

 

Per què ha decidit presentar-se a la presidència del CTT?
El nostre equip està integrat per un grup de socis que representem totes les sensibilitats i activitats que es realitzen al Club. Veient la situació actual de l’entitat i la gran capacitat de millora que té, vam decidir fer el pas per presentar una candidatura conciliadora, compromesa i transversal que, si els socis ens donen suport, treballarà sense cap interès personal per fer els canvis necessaris que reclamem gran part de la massa social. El fet que jo sigui el candidat a president va ser decisió de l’equip i jo la vaig acceptar gustosament.

Per què no heu fet una llista conjunta amb membres de les diferents candidatures?
Els integrants de les dues candidatures som molt diferents i els equips i gestió que proposem, també. Estic molt content del meu equip i tinc plena confiança de la capacitat per portar a terme tots els projectes del nostre programa, defugint en tot cas de qualsevol interès personal.

Compta amb experts del tenis en la seva llista?
Sí. Certament, al nostre equip tenim diferents membres que han desenvolupat tota la seva activitat esportiva a l’escola i dins del tenis de competició, que aportaran la seva experiència per garantir la millora constant tant de l’escola de tenis com la de pàdel i dels respectius equips del Club. Per altra banda, al Club tenim entrenadors i monitors de primer nivell que porten molts anys fent una feina excepcional i aconseguint molts èxits tant a nivell individual com per equips. Creiem fonamental dotar-los de més recursos personals i materials perquè la seva feina la puguin realitzar en millors condicions.

Quin balanç fa de l’etapa del president Bergadà?
Entenc que ha estat un mandat complicat per moltes circumstàncies que han viscut i que han fet les coses com han pogut.

Quin ha estat el pitjor de l’anterior junta?
Al marge de l’opinió que cadascú dels socis pugui tenir respecte de la junta sortint, possiblement durant el seu mandat ha mancat fluïdesa en la comunicació amb el soci en general. Nosaltres veiem molta capacitat de millora i així ho hem descrit al nostre programa que convido a tots els socis a mirar-lo a les xarxes socials i al nostre web.

Tenim professionals experts en gestió econòmica, financera i comptable que analitzaran la situació actual i les necessitats immediates de l’entitat

Quina és la realitat econòmica del club?
A la darrera Assemblea es van aprovar uns comptes amb resultat positiu encara que mínim i la fotografia que ens van fer als socis era d’una entitat al corrent de les seves obligacions. En tot cas, amb altres companys del meu equip afrontarem la situació que ens trobem, sigui la que sigui. El Club Tennis Tarragona és una entitat amb un patrimoni molt important i una massa social àmplia que, amb les seves quotes mensuals, ha de fer front a qualsevol situació que ens podrem trobar.

Si guanya farà una auditoria al club?
No ens caldrà fer una auditoria externa per revisar la situació econòmica del Club. Dins de l’equip tenim professionals experts en gestió econòmica, financera i comptable que analitzaran la situació actual i les necessitats immediates de l’entitat. Per altra banda, els comptes anuals seran objecte de l’auditoria anual corresponent.

Si guanya, quines són les seves prioritats?
Les més immediates són les que, com a socis usuaris, creiem imprescindibles, per exemple, la gestió dels recursos humans, el manteniment i millora de les instal·lacions i l’impuls de les escoles de tennis i de pàdel que estaran iniciant la temporada. Per altra banda, haurem d’estar molt pendents de les necessitats que es puguin generar en cada moment i que sabem que es donaran com a Club viu que és el Tennis Tarragona.

A nivell d’instal·lacions quins canvis s’hauran de fer?
Veiem dues actuacions amb més urgència que altres. Per una banda, la definitiva integració i coordinació dels espais de la zona Club i de la zona Park. I per altra, la renovació d’aquelles instal·lacions i maquinària que, pel pas del temps, han esdevingut inajornables.

Creu que el CTT ha deixat de ser una referència?
En absolut. Tant per les instal·lacions que té com per l’activitat esportiva que es realitza i la seva massa social, el nostre Club ha de continuar sent el màxim referent esportiu de les comarques de Tarragona.

Què s’ha de fer per donar a conèixer encara més el potencial del CTT?
Hem de generar un clima idoni entre els socis per tal que aquests esdevinguin els primers prescriptors i ambaixadors del nostre Club. I amb aquest objectiu treballarem sense descans des del primer dia. Al nostre programa electoral, que tothom pot visitar a la web de www.sumapermillorar.com, ja fem esment a moltes iniciatives: campanyes informatives, de captació de socis, jornades de portes obertes, promoció del tenis i pàdel als centres educatius de la ciutat…

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Setembre, 2022
Montse-Porter2-1280x1357.jpg

Salou celebra aquest cap de setmana la festa de Jaume I, una commemoració de la sortida del Rei des del seu port cap a la conquesta de Mallorca. Durant aquests dies, el municipi es transforma per endinsar-se en aquells temps, on tot era més senzill i diferent: l’època medieval. Un rei amb el seu cavall, frares, nobles i vassalls passegen pels punts d’interès de la ciutat, enguany amb una vestimenta renovada pel Grup de Dones de Salou amb la col·laboració de l’Ajuntament, més concretament la Regidoria de Cultura. Precisament, entrevistem una de les seves sòcies, Montse Porter, que ha estat treballant incansablement durant mesos, confeccionant a mà la nova roba, per tal que el seu “poble” pogués gaudir el màxim possible de la recreació històrica. Porter relata les seves motivacions, el motiu de la renovació i el gran esforç que ha representat treballar a mà la indumentària. Alhora, la vocal del Grup de Dones explica la tasca que desenvolupa la seva entitat al municipi. 

|

Com ha estat l’experiència de confeccionar la indumentària per a la desfilada de la festa del Rei Jaume I?
És una experiència molt bona i enriquidora.

Què representa des d’un punt de vista personal?
És una satisfacció perquè ha estat tot un repte.

Quantes persones han estat implicades en la seva confecció i arranjaments?
Quatre. No hem pogut ser més a causa de la Covid-19. Esperem i desitgem que per l’any vinent la gent s’animi i hi poguem ser-ne més. 

Durant quants mesos hau estat treballant?
Des de gener fins ara.

Quin ha estat el mètode emprat?
Tots els vestits han estat fets a mà, com a l’època del rei Jaume I, perquè no es pot veure cap repunt ni cap costura. Això representa un gran esforç, i és el principal motiu pel qual no hem pogut fer tantes peces com esperàvem. En total, n’hem confeccionat 35, les més importants: la del Rei Jaume I, la d’Eleonor de Castella i Pere Martell, així com 10 frares i alguna roba del poble. Hem tingut sort amb una dissenyadora que ens ha ajudat molt perquè ha pensat els tratges. Ella està acostumada a pensar aquest tipus de vestits per a cinema o teatre.

Quantes peces s’han de renovar?
Unes 300.

Tenir un fons de vestits com aquest representa una inversió que et permet estalviar a llarg termini

Quina ha estat la seva motivació?
D’una banda, veure el Rei vestit com va sortir de Salou. El vestit anterior no es correspon veritablement a com va salpar del nostre port. Per un altre costat, m’ha motivat l’orgull de fer-ho pel meu poble.

Quin suport han rebut des de l’Ajuntament?
Tot, la veritat és que tot. Ens han concedit tot allò que hem demanat. El material el paga l’Ajuntament, de manera que els vestits són per a les persones que se’l posaran, però en el moment que ja no l’utilitzin l’hauran de tornar al consistori. D’aquesta manera, els podran fer servir una altra persona.

Per què renoven ara la vestimenta?
Perquè els vestits de lloguer no són com aquests, i les persones de la desfilada han d’anar ben maques, no de qualsevol manera. La roba de lloguer està feta a màquina i es nota la diferència. A més, tenir un fons de vestits com aquest representa una inversió que et permet estalviar a llarg termini.

Quines altres activitats impulsen des del Grup de Dones de Salou?
Nosaltres organitzem activitats des de l’octubre fins al maig. Organitzem formacions, un club de lectura, associacions culturals, viatgem per visitar espais d’interès, a Nadal fem esdeveniments extraordinaris, etc. La nostra activitat s’ha vist molt afectada per la pandèmia, fins i tot enguany, però suposo que l’any vinent tornarem al 100%. El problema és que el nostre local no té un gran aforament, quan puguem utilitzar el nou tindrem més marge de maniobra.

PUBLICITAT










REDACCIÓ31 Agost, 2022
Joan-Negrié2-1280x617.jpg

Avui arrenca el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), un esdeveniment que creix exponencialment amb els anys i que -de fet- es va sobreposar als dos anys inicials de la pandèmia. L’esforç del seu director, Joan Negrié, i del seu equip va permetre que no s’abandonés a causa de la covid-19. Ara, comença una nova edició amb l’expectativa de tornar a celebrar i superar els registres dels anys anteriors. 

En aquesta entrevista, Negrié afirma que el segon objectiu ja s’ha assolit, almenys, en relació amb les entrades venudes. La conversa amb el director també serveix per esbrinar alguns detalls dels espectacles que el públic del FITT es trobarà fins al 3 de setembre. A Tarragona li esperen quatre dies intensos de teatre, dansa, creativitat i molt entreteniment.

 

Tenint en compte que ja s’han esgotat les entrades per a algunes funcions, quines són les expectatives d’aquest festival?
Per la nostra part, evidentment són molt moderades. Pequem de moderació. Com a mínim volem a arribar a nivells de l’any passat, i si podem, superar-los. Pel que fa a venda d’entrades, puc anticipar que ja hem millorat les dades de 2021.

Quins espectacles destacaria?
Això és com preguntar-li a un pare quin fill s’estima més. A mi m’agraden tots perquè són molt diferents i atractius. L’storywalker, per exemple, és una experiència auditiva meravellosa i m’encanta. La inauguració, per la seva banda, serà molt potent perquè serà dansa amb tres coreògrafes internacionals més un cor tarragoní. Serà molt emotiu i espectacular.

També tenim ‘El Mar’, una obra de manipulació d’objectes que relata el cas real d’un mestre tarragoní que explicava als infants de Burgos com era el mar Mediterrani. El Highland acollirà alhora un espectacle anglès amb música i el públic podrà estar dret amb birres a la mà. La família Pla Solina també actuarà com a històrics del teatre català. Te’ls diria tots, un darrere de l’altre perquè me’ls estimo a tots.

Com li agradaria que es recordés aquesta edició?
Com la visió de la celebració, que és el late motiv d’aquest festival. Després de dos anys de pandèmia en què fer aquesta iniciativa ens ha costat molt, volem retrobar-nos sense restriccions ni mascaretes, mirant-nos a la cara, tocant-nos… Vam ser dels pocs que vam mantenir un festival d’aquestes característiques amb una feina titànica.

Considera que hi ha hagut un salt de qualitat respecte a edicions anteriors?
Sí, absolutament. Any rere any ho intento, de vegades o aconsegueixo i d’altres la mantinc. Però aquest any és un salt important. Tenim tres titanes internacionals del món de la coreografia; vindrà Emma Dante, la creadora italiana més famosa del país i amb més projecció, una directora que sempre produeix i estrena a festivals internacionals. Només amb aquests dos noms, el salt qualitatiu està fet.

Quina és la situació del sector teatral?
Complicada. Sempre ho ha sigut, i ara ho és encara més. La pandèmia ens ha ferit de mort, però som masoquistes i sempre ressorgim de les cendres com un fènix. Evidentment, hem rebut suport institucional per tirar endavant, perquè si no el teatre hagués desaparegut. Malgrat que la passada temporada va anar malament, sembla que en aquesta nova es remuntarà. Ho hem vist amb les ocupacions històriques que ha registrat el festival GREC de Barcelona.

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Agost, 2022
josep_capella_2-e1661944631587-1280x1047.jpg

És un dels cambrilencs més populars a l’estat en l’àmbit de la comunicació audiovisual. Josep Capella, periodista i pare de periodista, tot i ser corresponsal de TV3 fora de les nostres fronteres, està al corrent del que passa al nostre país i al seu poble: Cambrils. Enguany serà el pregoner de les festes patronals. Una ‘missió’ que ell assumeix amb orgull i molta responsabilitat, atenent l’exigència dels seus convilatans. En una entrevista a larepublicacheca.com, el comunicador confessa que per a elaborar el seu parlament n’ha parlat amb diferents persones (referents) del poble. Josep Capella diu que l’indret que més l’apassiona és la punta del moll de Cambrils.

|

Quin significat té per a tu ser el pregoner de la Festa Major de Cambrils?
Em fa molta il·lusió però alhora és un repte important. És de les coses boniques que et poden passar, que et truquin i t’ofereixin fer de pregoner al teu poble, encara que també té els seus riscos.. ha, ha, ha… Actuar a casa sempre és una responsabilitat més gran per un CTV (cambrilenc de tota la vida). Normalment, els convilatans són més exigents amb els seus, i difícilment perdonarien una relliscada, que a un pregoner foraster li podrien passar per alt… Però no ho dic com a crítica, ni amb temença, sinó amb respecte. És un plus de responsabilitat de cara als cambrilencs que som molt exigents … ja ja ja

Canvis a Cambrils? Hi ha coses que m’agraden, altres que no tant, però procuro ser raonable, parlar amb tothom, intentar comprendre les raons dels uns i altres i així tenir una opinió raonada

És la primera vegada que fas de pregoner?
Ja havia fet el de la Fira, l’any 2000, però aquell era un pregó més convencional, més institucional… més acadèmic, si vols tu. Aquestes vacances les he aprofitat per parlar amb molta gent, que realment són els que més saben, sense deixar de banda algun clàssic com el mestre Josep Salceda, sempre un referent quan hem de parlar de la Mare de Déu del Camí…

En què consistirà el teu pregó?
“Estoy trabajando en ello”, així amb accent de Texas, com l’Aznar… ja ja ja… I no puc fer-me un spoiler… serà diferent… tampoc massa… però no serà una glosa i punt… Espero que als meus convilatans els hi agradi.

És difícil fer un pregó quan als periodistes ens demanen concisió i brevetat?
Moltíssim. Te’n fas creus… vaig amb el cronòmetre i mesurant…

Per a un cambrilenc que treballa fora, com veu el municipi sempre que hi torna? Notes canvis?
Afortunadament, vinc força, i segueixo els esdeveniments gairebé al minut, sobretot amb el diari digital de la Revista Cambrils i a través de les xarxes. Però, sobretot el boca a boca, la família, els amics, que et fan el parte diari… ara gairebé al minut amb el whatsapp…ja ja ja . De vegades me n’assabento jo abans de coses del poble, que no la meva família que és a Cambrils. Però sí… hi canvia vertiginosament, massa, de vegades, però són els signes dels temps… Hi ha coses que m’agraden, altres que no tant, però procuro ser raonable, parlar amb tothom, intentar comprendre les raons dels uns i altres i així tenir una opinió raonada…

Quin és el teu racó predilecte de la ciutat?
La punta del moll, la perspectiva que et dona del port, del poble, és espectacular.

Què té Cambrils d’especial?
És el el meu poble. Me l’estimo com és, amb les seves contradiccions. Ja ho diuen “Cambrils, bon poble, però mala gent…” je je no és veritat. Tenim contrastos, diferents maneres de ser i d’entendre les coses, com a tot arreu, però al final hem aconseguit, entre tots, tenir un dels pobles més bonics d’aquestes terres i del país.

Revista Cambrils, té el seu mèrit arribar a complir 70 anys de vida

La revista Cambrils commemora el seu 70è aniversari…
Té el seu mèrit arribar a complir 70 anys de vida… Ens ha costat i ens costa molt, però crec que ens en sortim d’una forma molt digna, gràcies a un petit equip professional que està al davant i d’un grup de col·laboradors que fan possible el projecte. Estem perfilant com ho celebrarem, però volem aprofitar el moment per potenciar la revista, per ampliar equips, per reivindicar-nos com a mitjà de referència i sobretot volem aprofitar els 70 anys per connectar amb les cambrilenques i els cambrilencs…

PUBLICITAT










REDACCIÓ25 Agost, 2022
Pere-Virgili.jpg

Roda de Berà porta uns dies celebrant la Festa Major de Sant Bartomeu, una celebració que -per fi, després de tres anys de pandèmia- torna sense restriccions socials. En aquesta entrevista parlem amb l’alcalde del municipi, Pere Virgili, qui expressa les seves sensacions durant aquests dies festius. De fet, el batlle treu pit de la quantitat de persones que assisteixen als actes, en una època de l’any on Roda s’omple de turistes. Virgili confessa la seva passió pels actes més tradicionals, ja que pensa que són els que donen sentit a una Festa Major. D’altra banda, l’alcalde actualitza la situació de les ocupacions il·legals a la seva localitat, especialment castigada per aquesta problemàtica. Segons Virgili, el context ha millorat gràcies als nous mitjans de la Policia Local. Finalment, el batlle reclama solucions a llarg termini a l’Estat en relació amb l’afectació de les platges cada cop que hi ha un temporal. 

 

Hi havia ganes de festa a Roda?
Moltes. Des del primer dia de les festes ja hi havia moltíssima gent, i així seguim. Hi ha hagut moments on hem patit per l’espai per la manca de cadires. Ens agrada que hi hagi bona presència als actes. Ens mereixem una festa sense restriccions, una celebració com les d’abans. Feia tres anys que no fèiem una Festa Major com cal.

És fàcil compaginar el turisme amb les festes?
Hi ha molta gent que ve dels càmpings. Al recinte firal veus les terrasses dels bars plenes, i això s’agraeix perquè porten dos anys patint. Fa goig veure tanta gent pels carrers. Ara bé, no ho podem tenir tot tan apamat com a la festa petita, en la qual més o menys sabem qui vindrà a cada acte.

Quines activitats destaca del programa d’enguany?
Suposo que per carrincló, però a mi m’agraden molt els actes tradicionals. Les activitats noves o per a joves funcionen molt bé, per exemple cada nit hi ha Dj. a la zona firal, però a mi m’atrauen els actes de tota la vida, aquells que ens arrelen a Roda. En són exemple la professó, el Pa Beneït, l’ofici, el pregó… Són els que donen més sentit a una Festa Major. La resta d’activitats podrien emmarcar-se en una fira.

Quines activitats retornen després de dos anys amb Covid?
N’hi ha moltes. Totes aquelles que requerien una gran presència de persones al carrer. Per exemple la zona pels menuts, el recinte firal on un pot anar a prendre alguna cosa o a sopar, els espectacles infantils, el joc de les bitlles, etc. Només hem canviat una activitat, la del tobogan d’aigua. Tal com està la situació amb aquest recurs, vam creure que no era adient dur a terme un malbaratament d’aigua potable. Ho hem canviat per un circuit d’inflables a l’estil ‘Humor amarillo‘.

Algú m’estirarà les orelles, però jo crec que ha millorat la situació de les okupacions

Com li agradaria que es recordessin aquestes festes?
Són les Festes Majors del “re”, del reprendre, del reactivar, del retornar, del redescobrir, del retrobar, etc. És un goig tornar a veure les cares somrient. Els humans som animals de costums, i enguany, en tornar al nostre lloc de sempre al recinte firal, amb la mateixa gent de sempre al costat… Després de tres anys, les abraçades han estat més fortes que mai.

Canviant de tema. Creu que la situació amb les okupacions il·legals ha millorat a Roda de Berà?
Algú m’estirarà les orelles, però jo crec que sí. Hem introduït moltes eines i esforços. Tots els municipis de costa patim més o menys pel mateix i no tenim massa opcions per aturar una ocupació il·legal. A vegades la gent no s’ho creu. És un problema estatal. Patim okupacions de tota mena, però les que més ens preocupen són les de manca de convivència.

Fa poc hi va haver una manifestació per aquest motiu i jo vaig ser-hi per reclamar un canvi legislatiu, un que permeti actuar contundentment als Ajuntaments. Costa molt entendre que hi ha casos on podem enviar la policia, però no es pot desallotjar els okupes. Nosaltres hem fet esforços i estem una mica millor que anys anteriors. Tenim una plantilla amb més policies, i amb més mitjans tecnològics. Això ens dóna l’oportunitat d’actuar més ràpidament. És un afer greu que ha de resoldre el país.

Vostè s’ha compromès amb aquesta problemàtica. Com l’ha afectat a la seva persona?
Hi tens un sentiment d’impotència i de cremor perquè estàs fent tot el que pots i jo crec que hi ha la sensació per part d’alguns – no de masses – que estem de braços creuats i no és així. Alguna vegada m’han recriminat la meva no presència física quan s’estava okupant una casa. En aquesta legislatura de les conversions hi poses per davant algunes qüestions com la manca de sorra en les platges, durant un mes la manca d’aigua a les aixetes, durant molts mesos la pandèmia i en major o menor mesura la guerra d’Ucraïna i l’arribada d’alguns refugiats… un munt de temes que no estan al manual de ser alcalde.

Personalment, és clar que m’afecta perquè veus la desesperació i el neguit de les famílies que han treballat o estan treballant per a poder pagar la hipoteca cada mes i que en el seu barri, al seu carrer, es converteix en un entorn on els seus fills i filles no poden sortir tranquil·lament com estaven acostumats. Jo també reaccionaria, no amb violència, però amb una actitud més contundent.

En l’àmbit de costa, com lluitarà Roda contra les afectacions dels temporals de les platges?
És un problema global que l’ha de resoldre sobretot un país o un Estat com l’Espanyol que viu de i per les costes. Això no ho podem canviar d’un dia per l’altre. El nostre motor econòmic més important és el turístic, impulsat per les platges. Esperem aquesta mesa de treball conjunta, a veure si som capaços de tenir una solució menys agressiva i que afecti menys al municipi veí de Creixell.

Hem d’intentar accelerar un projecte de construcció d’uns espigons per protegir la zona més afectada, el nord de la platja Llarga que està sota l’ermita. És un projecte amb un cost de 3 milions d’euros. Són molts diners per a un Estat que viu del turisme? En la nostra mesura, lluitarem perquè tot això sigui una realitat com més aviat millor, però sabem que les administracions no tramiten de pressa.

PUBLICITAT






RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter