Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juliol, 2021
Jordi-Basté2-1280x721.jpg

La ràdio és un mitjà de comunicació diferent i únic respecte a la resta, perquè arriba als seus oients d’una manera i temps molt particulars. Aquest any, molts locutors han hagut d’adaptar-se a la pandèmia teletreballant des de casa, una tasca que no ha estat fàcil per a molts d’ells. El protagonista d’aquesta entrevista és Jordi Basté, periodista recentment guanyador del Premi Gaudí Gresol de Ràdio i presentador i director del programa matinal ‘El món’ a RAC1. Basté té una llarga experiència en el món de la comunicació, havent treballat 22 anys a Catalunya Ràdio i triplicant la xifra d’oients del seu actual programa de ràdio. En aquesta conversa parlem amb ell per saber les seves sensacions respecte a aquesta pandèmia i el seu reconeixement als Premis Gaudí Gresol. 

 

Què representa per a vostè guanyar aquest premi?
En una època pandèmica -com és aquesta- jo crec que com bé diu el premi és per la notorietat i l’excel·lència, però no personalment, si no per a tots els treballadors de ràdio. És un premi merescudíssim. Jo crec que hem estat el mitjà que hem tingut més contacte amb la gent. És una època que hem estat tancats a casa, molt sols, pensant poc, i la ràdio ens ha ajudat una mica a dispersar tot allò que estava passant. La ràdio va ser parida per fer companyia i crec que aquest any ha demostrat que l’objectiu ha quedat sòlidament complert.

A qui li dedica el premi?
A tota la gent que fa ràdio, però tota vol dir a tota, sigui musical o generalista. També ha sigut un any on els tècnics i els productors han estat per sobre dels periodistes i els locutors perquè aquests darrers podien locutar des de casa i en canvi els altres no podien fer la seva feina telemàticament. Han hagut d’anar a la ràdio en una època en què quasi tothom teletreballàvem. Si haguéssim de dedicar-li a algú, seria als dels departaments tècnics i de producció de les ràdios.

Personalment, ha estat difícil adaptar-se a aquesta nova realitat?
A mi sí, m’ha costat molt. Jo sóc una persona molt independent i aquest any he estat molt sol. La sensació de solitud… Crec que ens ha passat a tots. Vam començar cuinant, aplaudint als sanitaris, llegint, veient sèries, i de cop i volta vam parar i deixar de fer-ho tot i ens va tocar fer el pitjor: pensar.

I ha estat un any difícil per a poder pensar, però ens en sortirem i d’aquesta manera jo crec que a poc a poc haurem de treure l’entrellat a tot el que ens ha passat i sobretot que ses d’un punt de vista científic ens ajudin que no ho hàgim de repetir mai més.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juliol, 2021
Kenneth-Martínez2-1280x720.jpg

És un alcalde amb idees i amb conviccions clares. Ara mateix, i després de passar el pitjor de la pandèmia provocada pel coronavirus, el socialista Kenneth Martínez, està duent a terme tots els esforços per mitigar les principals necessitats de la població del Vendrell. Serà un any difícil per a les arques municipals perquè si per un costat els recursos econòmics són escassos, per l’altre les demandes socials no poden aturar-se. Kenneth i el seu govern està aprovant mesures que tenen com a principal objectiu estar al costat del seu poble i sobretot que ningú es quedi enrere. En aquesta entrevista, l’alcalde vendrellenc fa un repàs de l’actualitat quan la pandèmia es resisteix en abandonar-nos… El seu eslògan podria ser: entre tots ens en sortirem… També fa alguna crítica a la Generalitat.

Quins són els reptes als quals s’enfronten els consistoris per aquest 2021?
El primer i fonamental és combatre la pandèmia; posant a disposició del Departament de Salut tots els mitjans i recursos necessaris. En aquests moments col·laborem assumint l’ampliació del CAP del Vendrell per fer les proves PCR, facilitem instal·lacions municipals per a les campanyes de vacunació i facilitem instal·lacions a l’Hospital del Vendrell per acollir serveis que ara mateix no es poden prestar al mateix centre hospitalari. Igualment, facilitem vehicles per als equips d’infermeria que s’han de desplaçar als domicilis.

I sobretot, lluitant, com ho portem fent cada dia des de fa 1 any, per defensar la vida dels nostres avis i àvies de la Residència Municipal La Muntanyeta.

A més a més, ajudem també els sectors econòmics més afectats per les restriccions. Ara mateix, s’ha convocat la 3a línia d’ajuts al comerç, pimes i autònoms; en aquest cas, una línia d’ajuts exclusiva per a bars, restaurants i centres d’estètica dotada amb 100 mil euros de pressupost. O amb ajuts indirectes compensant o reduint les diferents taxes municipals que afecten el comerç.

En definitiva, fem front a la pandèmia i combatem tots els seus efectes negatius perquè quan la superem, la superem TOTS.

Com s’han plantejat aquestes fites des de l’Ajuntament vendrellenc?
Per assolir aquestes fites, evidentment, ha calgut fer un replanteig de les prioritats, encara que no dels objectius que són coneguts: transformació urbana i social per avançar en la cohesió social i territorial del municipi. Aquestes són les nostres prioritats: suport al Departament de Salut, màxima atenció a la residència municipal d’avis, ajuts als sectors afectats per les restriccions, augmentar la despesa i serveis en protecció social, habitatge i educació, polítiques mediambientals i inversions en qualitat urbana.

Quina importància tenen els fons europeus en tot plegat?
Els fons europeus del Next Generation són una oportunitat extraordinària per tirar endavant projectes de transformació urbana i social que ajudin a millorar les possibilitats econòmiques del municipi; dels sectors comercial, turístic i de serveis, la protecció mediambiental i la cohesió territorial. Són projectes que han de combinar aquests objectius alhora.

Qualitat urbana per guanyar espais verds i per als vianants, carrils bicis, que cohesionen els nuclis habitats i facilitin la implantació econòmica i de serveis, i l’atractiu turístic fonamentat en el patrimoni natural i cultural. Els fons europeus ens permetran accelerar l’execució d’aquests projectes transformadors.

Com va sorgir la idea d’“El Vendrell Avança” per a uns pressupostos municipals?
El projecte El Vendrell Avança neix de l’exemple de la societat vendrellenca durant el primer estat d’alarma; fer front a les dificultats amb esperit de superació, sense renunciar als nostres objectius de millora, per fer un Vendrell més cohesionat socialment i territorial. En definitiva, combatre la pandèmia passant a l’ofensiva; projectes socials com el primer parc públic d’habitatge i la gratuïtat de les escoles bressol, o amb la inversió més important en la millora de la Via Pública i serveis en 10 anys; Pla Renove d’asfalt i voreres, nou servei de recollida de residus porta a porta i nou servei de transport públic amb el bus a la demanda.

Els fons europeus del Next Generation són una oportunitat extraordinària per tirar endavant projectes de transformació urbana i social

Com valora aquests pressupostos?
Un pressupost per fer realitat l’objectiu de fer front la pandèmia, els seus efectes negatius, i superar-la. Que augmenta la despesa i els projectes socials; segons dades del Ministerio, el Vendrell està al capdavant dels ajuntaments de la nostra mida en despesa social amb 190 euros per persona davant els 132 euros de mitjana. Que destina més del 10% dels seus recursos per amortitzar deute i situar-nos en un 65% respecte als ingressos i que és capaç d’impulsar projectes com el Feder de Coma-ruga i de l’edifici del Tabaris per tornar a ser referents turístics.

Per què es va renunciar a la bandera blava de les platges? Pot entendre l’enuig de l’oposició?
Hem contractat una diagnosi sobre la gestió de les platges a un dels màxims referents en la matèria. El nostre objectiu és preservar el caràcter natural d’un espai natural com són les platges, amb diferents objectius que es retroalimenten: preservació mediambiental, adaptació al canvi climàtic i resiliència davant els temporals, i aposta ferma per un turisme de qualitat, familiar, que aprecií i valori els nostres 8 km de platja. Un litoral amb reserves marines, espais naturals d’alt valor ecològic, surgències d’aigües termomedicinals, i un patrimoni arquitectònic del desenvolupament turístic del segle XX. Un ecosistema mediterrani privilegiat per gaudir amb respecte. L’oposició fa d’oposició.

Creu que la inseguretat és un problema destacat dins del seu municipi?
La seguretat ciutadana és un dels elements fonamentals del benestar col·lectiu. Tot i que globalment en aquest any no tenim un increment de les faltes o delictes, sí que s’ha detectat un increment dels delictes amb violència, les conegudes com estrebades que, sense ser quantitativament important, sí que genera un increment de la percepció d’inseguretat. És necessari augmentar la dotació de Mossos d’Esquadra de la comarca a la ràtio que ens correspon per població resident, pel creixement sostingut de la població que registra la comarca i per la població total durant la temporada turística. El Baix Penedès, igual que en la resta de serveis (educatius, sanitaris) i inversions, continua sent el territori damnificat per la Generalitat. La policia local dóna tot el suport necessari i es coordina amb la resta de cossos aportant el coneixement de proximitat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Juny, 2021
Sergio-Píriz3-1280x960.jpg

Ciudadanos atraviesa una situación complicada a todos los niveles. En las pasadas elecciones del 14-F sufrieron una importante bajada de escaños que les ha dejado con tan solo 6 parlamentarios. 

En Tarragona, uno de los 4 regidores de la formación naranja abandonó esta para ser diputado con el Partido Socialista, mientras que otros 2 dejaron Ciudadanos manteniendo su cargo en el Ayuntamiento. En este delicado contexto entra en escena el nuevo regidor del partido naranja, Sergio Píriz, quien sustituirá a Francisco Domínguez en el consistorio tarraconense. En esta entrevista conversamos con Píriz para saber más sobre su visión de Ciudadanos y del contexto político de la ciudad.

 

Antes que nada darle la enhorabuena por su recién consagrado cargo como regidor.

¡Gracias!

¿Qué está pasando en Ciudadanos?
Bueno, a nivel municipal, que es dónde yo tengo más conocimientos, decir que la formación ha sobrevivido a una serie de cambios. Es verdad que son cosas que con el tiempo he visto y que van pasando: decisiones personales de cada uno de los miembros, unos para irse a otros partidos y el resto para seguir. Al que se vaya a otro grupo político, pues evidentemente una sorpresa porque no lo esperábamos, pero cada uno toma su camino. Respecto a las otras dos personas sí que pedimos su acta conforme firmaron el pacto ético con Ciudadanos antes de entrar en el mismo. Más que nada porque ellos entraron con unas siglas y si dejan estas -que es totalmente respetable- pues que como mínimo dejen el acta para que puedan entrar otros compañeros.

¿Y a nivel general de Ciudadanos?
No sabría decirle, pero bueno, también son tiempos difíciles, de una gran polarización en el que los extremos y los populismos cobran fuerza junto con los partidos mayoritarios y nos complica al resto de formaciones. Y seguramente habremos tenido errores propios que ya entran en un análisis de arriba de Ciudadanos que a mí se me escapa.

¿Cómo calificaría la situación de su partido con un solo adjetivo?
Reto. Porque es obvio que es una situación difícil, no vamos a engañarnos, pero a la vez es un reto porque nos está permitiendo volver a los orígenes de lo que éramos. Yo estoy afiliado desde hace 6 años, pero soy simpatizante desde los inicios de Ciudadanos hace 15 años. Por eso creo mucho en el ideario de este partido liberal de centro, aunque parezca que esto ya no existe. Podemos aprovechar todo lo que teníamos al principio: formación cercana a la ciudadanía, útil, sobre todo luchadora contra la corrupción y que puede adoptar varias políticas según la decisión que más beneficie a la población.

¿Cree que Ciudadanos es una marca desgastada?
¿Desgastada? No, creo que no. En cuanto a las siglas yo no me atrevo a entrar porque eso depende más de aquel que sabe de marketing político, pero yo creo que el espacio de centro-liberal existe. Posiblemente tendremos que seguir mejorando y trabajar en la comunicación para que llegue mejor nuestro mensaje.

¿Qué le gustaría cambiar de Ciudadanos?
Ningún cambio radical. Yo creo que la línea en la que vamos ahora es la adecuada. Se está apostando más por el municipalismo. Se está recibiendo un feedback mayor de abajo hacia arriba y de arriba hacia abajo, hacia las bases. Yo creo que es algo que se está mejorando y que todavía podemos trabajar en ello mucho más para tener una mejor base y -con ella- seguir creciendo.
¿Qué es lo que puede aportar Sergio Píriz en el Ayuntamiento para la ciudadanía?
Yo llevo 5 años y medio desde que entré como asesor en el grupo municipal, y mi labor ha sido siempre preparar informes y estar al lado de los concejales. Pero mi trabajo ahora será seguir trabajando en este, pero dando un paso adelante entrando en primera línea y colaborando con el equipo. Hay un grupo muy importante dentro de la formación y teniendo en cuenta a la multitud de afiliados con ganas de hacer cosas y trabajar. Yo tendré más visibilidad, pero seguiré continuando con el trabajo que se ha ido realizando en estos años desde otro punto de vista.

¿Ha recibido consejos de su predecesor, Francisco Domínguez?
Yo con él mantengo una buena relación y sí, he podido hablar con él en alguna ocasión. Podría decirme muchas cosas porque él tiene mucha experiencia, pero me quedo con que haga mi propio camino, que tenga calma porque en la política también hay que mirarla con perspectiva, trabajar duro, no perder el norte y que él siempre estará a nuestra disposición. Tanto él como otros compañeros siempre nos han inculcado que hay que mirar más allá del Ayuntamiento, hacia la ciudadanía; y entender para qué sirve realmente el partido.

¿Cómo es su relación con su compañera en el grupo municipal, Lorena de la Fuente?
Muy buena, porque aparte de compañera es amiga. Tenemos una relación muy fluida y nos complementamos muy bien. Tanto uno como otro hablamos y nos escuchamos, entre nosotros y a los asesores. Es la persona ideal para trabajar, metódica, y con una gran capacidad de liderar proyectos. Así que estoy encantado de estar a su lado.

Termine la siguiente frase: Cuando termine la legislatura, quiero que se me recuerde por…
Ser una persona útil que ha trabajado por los ciudadanos, y que ha sido honesto y humilde.

¿Cuál es el objetivo de Ciudadanos en lo que queda de legislatura?
Tener estabilidad, algo que creo que tendremos a partir de ahora, y reestructurarse para cada semana o mes listar aquello que queremos hacer. Al final lo que perseguimos es llegar a la ciudadanía. Nosotros no hemos cambiado, nuestro proyecto de ciudad sigue siendo el mismo: luchar contra la inseguridad, mirando el apartado social y no solo el policial; el plan de choque de barrios, trabajando individualmente para cada zona de la ciudad; el tema de la limpieza; dinamizar el comercio; promocionar el turismo…

Sabemos que este último año no podemos contarlo, pero creemos que hay mucho que mejorar en este sentido. Sin ir más lejos, en FITUR no había un stand propio para Tarragona. Con todo el respeto, pero nosotros tenemos aspectos diferenciales para no ir junto con el resto de la Costa Daurada. Debemos dejar de ser los de al lado de PortAventura que tienen 4 piedras y poco más. También priorizar temas como la búsqueda de un gerente de Turismo, que parece que el Gobierno actual no le dé mucha importancia, y que ya será el segundo verano que estaremos sin uno.

También los cambios en esta regidoría, el alcalde ha pasado a ser el nuevo presidente del Patronato y puede generar dudas. No por su validez o capacidad, sino porque hasta ahora manejaba Cultura y ambos son departamentos cruciales para Tarragona, además es el alcalde, y es complicado que pueda llegar a todo ello. Además parece que ahora se empiece de cero. Sabemos de la calidad de nuestro producto y está bien tener un buen análisis, pero parece que se haya esperado hasta ahora para realizarlo. Es preocupante.

Hablaba usted de comercio…
Sí, realmente es muy complicado. Sabemos que hay muchos negocios que no volverán a levantar la persiana, por la pandemia y por lo que vino antes, pero hay que buscar medidas. Vamos muy retrasados en demasiadas cosas. Por ejemplo, los bonos comerciales en Reus ya van por la tercera edición y están funcionando y generando mucho dinero. Aquí dejamos la primera tirada para septiembre. Vamos muy atrasados. Cabe añadir que no son solo cosas de este ejecutivo municipal, también hay algunas que se arrastran del anterior. Ejemplo de ello son las terrazas, que se han regulado de forma especial por la covid, pero que desgraciadamente se lleva trabajando en una ordenanza de terrazas desde los últimos 5 años.

Son muchas cosas que no son culpa de este gobierno, pero igualmente en dos años no se ha puesto ninguna solución al respecto. Ha habido este año de pandemia, pero antes hubo otro normal y ahora de nuevo y el problema es que no vemos una capacidad de liderazgo. No dudamos de que trabajen por el bien de la ciudad, pero de momento parece que les queda un poco grande.

Precisamente: ¿Qué proponen para disminuir la inseguridad?
Por un lado apostaríamos por ampliar las plantillas; mejorar la coordinación entre Mossos y Guardia Urbana; instalar cámaras en puntos calientes; y por otro lado mirar bien el aspecto social de algunos sectores. Solos no podemos, tiene que ayudar también la Generalitat para poder atajar el problema de raíz.

¿Cómo valora estos dos años de gobierno de Pau Ricomà?
Desaprovechados. Siempre con el asterisco del virus, ya que es evidente que es una gestión muy complicada, pero aun así estamos llegando tarde a demasiadas cosas. Nosotros hemos dado apoyo a muchos cambios en cuanto a modificativos de crédito y demás porque creemos que había de estar al pie del cañón en un momento tan difícil.

Respecto a la situación del Ayuntamiento: ¿Qué opina de la ampliación de Gobierno?
Hombre, creemos que se ha generado una inestabilidad muy grande. Se han conseguido más manos, pero a la práctica la inestabilidad es todavía mayor. Ahora ya hemos visto que el primer gran proyecto de 

Esquerra, el Consell de Districtes, se ha tirado atrás, con lo cual está claro que algo no se ha hecho bien. Han querido mirar algún tipo de idea que desconocemos para juntar a Junts con la CUP, pero como mínimo ya han suscitado un problema con En Comú Podem, un tránsfuga se ha quedado en el limbo. Además, se ha generado incertidumbre en cuanto a temas importantes de la ciudad como el urbanismo, patrimonio o turismo. Entre partidos con idearios tan diferentes como la CUP y Junts… Nos crea incertidumbre sobre la gestión que se hará de la ciudad.

¿Usted está a favor o en contra del proyecto Hard Rock?
Partimos de la base de que es un proyecto de territorio. No creemos que haya que cerrarse a este tipo de planes que pueden ser dinamizadores, pero tiene que estar bien ideado y cumplir todos los requisitos. Pero tampoco se deben cerrar puertas, ya que a menudo por políticas muy extremas o populistas se quieren abandonar oportunidades. Esa no es la solución.

Ciudadanos siempre ha obtenido más votos en los barrios de Tarragona como Poniente. ¿Cómo conseguirán traspasar ese éxito al resto del municipio?
Nosotros trabajamos para toda la ciudad. Tenemos los mismos objetivos, aunque hay zonas que tienen problemáticas muy concretas. Yo creo que al final lo lograremos si sabemos comunicar bien nuestro mensaje, siguiendo la línea de acercarnos a la calle. La clave está en escuchar a las personas y transmitirles nuestras ideas sin fallar a su confianza. Es decir, cumplir aquello que nos comprometemos a hacer, en este caso desde la oposición. Por otro lado, mucha gente vota por inercia, es respetable, pero a veces es más laborioso cambiar el voto de los ciudadanos porque no miran más allá.

¿A qué cree que se debe el retraso con los bonos comercio? Al final serán nueve meses de retraso.

Yo quiero pensar que la intención es buena, pero yo creo que hay determinados aspectos a nivel de gobierno que van tarde porque se les escapa. Es bueno que escuchen, pero en muchas ocasiones quizás van con una idea un poco predeterminada o solo escuchan a un determinado sector y hay que escuchar realmente a todo el mundo porque a veces, se habla del pequeño comercio y se abandona a las grandes superficies, que son fundamentales para la ciudad. Nosotros cuando alguna vez hemos propuesto ser municipio turístico, se nos han echado encima.

En primer lugar es una opción, nadie obliga a que se abra un domingo. Es una posibilidad para poder abrirnos, porque al final no solo competimos entre nosotros como ciudadanos sino que lo hacemos con más ciudades. Creo que a veces nos falta una visión más global y en el mundo online, quiero decir, ahora mismo tenemos que estar muy a la vanguardia de todo. Por lo cual aquí hay que hacer un trabajo de optimización de los recursos, que también es trabajo del gobierno.

De hecho la cámara de comercio de Tarragona está a favor del municipio turístico, pero parece ser que pasan los años y no se aprueba.

Este tipo de gobierno está totalmente en contra. Creemos que se tiene una visión -desde el gobierno de Ricomà- de una línea un poco de pueblo, de que Tarragona es una ciudad muy pequeña y en vez de mirar hacia arriba, hacia adelante, apostar por la metropolitana… A menudo hay una falta de visión más global y una falta clara de liderazgo. Eso es fundamental y no lo tuvimos en el pasado, pero tampoco con el actual alcalde al que respeto profundamente como persona y político, pero no tiene esa visión y no sabe llevar la importancia de la capitalidad de Tarragona a nivel de Cataluña, porque la tiene. No nos podemos comparar al mismo nivel de Barcelona porque después estamos muy atrás de otras localidades como Hospitalet, Sabadell… Está ese miedo el continuar con políticas un poco más abiertas o más transversales, pero si la ciudad va muriendo afecta a todo el mundo.

Es igual que con el tema de los cruceros: si se trabaja bien, siempre se ha visto como una gran opción para el territorio, pero claro, si no lo aprovechamos al final lo acabaremos perdiendo. Si aquí ya nos cerramos la visión, evidentemente no podemos permitirnos todo y debemos aplicar una serie de controles a nivel técnico, a nivel ecológico… Pero hay que abrir la ciudad a más y tener mayor visibilidad.

¿Usted cree que Barceluña es real?

Desgraciadamente sí. Creo que hay mucho más centralismo con Barcelona que con Madrid, lo cual no significa que no tengamos claro que Barcelona es la capital, es la que tiene que tener el motor económico aunque últimamente lo está perdiendo un poco. Muchas veces se mira demasiado sobre el foco y se pierde la perspectiva del resto que parece que no existamos.

¿Qué opina de las regidurías que ha cogido la CUP en Tarragona (Cultura, Vivienda, Medio Ambiente y Juventud)?

Nos genera mucha incertidumbre porque creemos que posturas muy radicales o extremas son muy peligrosas y pueden causar perjuicios en la ciudad.

Muchos actos festivos están promocionados por la industria química. ¿Habrá conflictos entre la CUP y estos patrocinadores?

Está claro que hay que tener un control sobre la industria química y seguir investigando. La química es clave para el sector industrial y la ciudad. No debemos tener miedo hacia las empresas porque vivimos de la química, entonces es un sector que da un gran rédito a nuestra ciudad a muchos niveles. Así que cuidado con las posturas radicales en estos sentidos porque nos pueden llevar a problemas reales.

A nivel de vivienda…

Veremos si no afecta dentro del urbanismo o de unos planes que -de hecho- ya los hemos frenado. Desde dentro es muy preocupante y tampoco dudamos de las buenas intenciones, pero evidentemente estamos intranquilos y desde una política como la de la CUP y con sus socios de gobierno puede ser muy perjudicial para la ciudad.

¿Si se tuviese que quedar con alguna regiduría, con cuál se quedaría?

Yo creo que al final todo gira en torno a los asuntos económicos. Puede haber muchos departamentos con grandes planes, pero al final todo pasa por el señor Fortuny. Al final no sería la más apasionante, pero los proyectos que se ven más a priori, más arriesgados, si no funciona bien alrededor de los servicios generales, no funcionarían. A partir de ahí, se deben ir tomando decisiones para los diferentes departamentos.

¿O sea que se quedaría con la regidoría de Economía y Hacienda?

Yo hablo de lo que considero más importante y que a nivel de un municipal sería la clave para pivotar todo el alrededor. Esta permite llevar a cabo nuestros proyectos de ciudad.

¿Qué opina usted de los indultos?

Creemos que se ha tratado un engaño en muchos niveles. Es un engaño, primero del presidente Sánchez y del señor Illa hacia la ciudadanía, y luego también de los partidos Independentistas hacia sus propios votantes y sus propios seguidores. El independentismo es respetable también como cualquier otro ideal, pero a nivel estatal se está dando supervivencia al presidente Sánchez para seguir en el gobierno.

Es algo muy grave, una injerencia política legal que existe, pero creemos que a día de hoy debe aplicarse para algo muy excepcional, porque si no al final se convierte en una última instancia judicial. Los independentistas hablan de que esto es una corrección de la sentencia. Cada uno va siguiendo en sus puestos, en su línea, y mientras tanto los ciudadanos somos los que lo sufrimos realmente.

¿La independencia es un engaño? ¿Los indultos son un engaño?

Por un lado están los indultos, que son un engaño en el sentido de que se piensan como un idealismo. Desgraciadamente no se va a conseguir la concordia con ellos. ¡Ojalá! Y esto no se va a quedar aquí, el independentismo va a continuar y habrá todavía más enfrentamiento en la ciudadanía catalana. Lamentablemente la confrontación va a continuar y no depende de lo que hagamos nosotros.

Desgraciadamente no se va a conseguir la concordia con ellos (indultos)

Al final la ciudadanía lo que quiere es arreglar sus problemas diarios y si les dicen o les intentan convencer de que mejoraremos es normal que gente que lo esté pasando mal acabe comprando este discurso, pero habría que explicar realmente qué significa y cómo se tendría que llegar a ello. No creo que el ideario independentista sea algo que no exista, pero es algo que no es viable y ni mucho menos es la solución para cualquier problemática.

PUBLICITAT




REDACCIÓ27 Juny, 2021
Ivan-Carrasco.jpg

Tarragona acull el 3 i 4 de juliol la fira Starraco Unlimited, un esdeveniment ‘friki’ pensat pels amants d’Star Wars, Harry Potter, Marvel, Alien vs Predator, etc. L’edició d’aquest any té molts al·licients. Per començar, serà el primer gran festival ‘friki’ a Catalunya des de l’inici de la pandèmia. D’altra banda, és un dels actes més multitudinaris que acull Tarragona des de fa mesos o fins i tot des d’abans del confinament. La temàtica principal d’aquest any és Harry Potter, per la qual cosa una part del Palau Firal i de Congressos es transformarà en un mercat màgic ple d’objectes relacionats amb els llibres i les pel·lícules. Per tal de saber com ha estat l’organització d’aquesta edició, així com els reptes futurs de la Starraco Unlimited, parlem amb el seu director, Ivan Carrasco.

 

Com ha estat organitzar aquesta edició en comparació a anys anteriors?
Hem treballat més d’un any amb molta incertesa, perquè fins fa 3 mesos no sabíem si podríem arribar a celebrar-la. Vam fixar una data límit de no retorn: si en aquesta data no es podia fer per la pandèmia, l’endarreriríem fins a l’any vinent.

Quines són les expectatives pel que fa a afluència?
Creiem que les expectatives són bones. Primer perquè en qüestió de setmanes hem passat de tenir un aforament limitat al 30%, a tenir-lo al 70%. I sabem que el públic té moltes ganes d’anar i gaudir d’aquest tipus d’esdeveniment. A més, la venda d’entrades anticipades a Atrapalo.com està anant molt bé.

Què va fer que la temàtica d’aquest Starraco Unlimited fos Harry Potter i no Bola de Drac?
Volíem apostar per una de les dues sagues, i finalment va guanyar la batalla Harry Potter. Tenim la gran sort de comptar amb els companys de Bcn Witch Market, que ens han ajudat molt amb els continguts de Harry Potter, i ens ha deixat més temps per preparar millor els continguts de Bola de Drac per la propera edició.

Què representarà per a la ciutat el fet d’acollir el primer gran esdeveniment ‘friki‘ de Catalunya des de l’inici de la pandèmia?
Esperem que l’afluència del nostre públic faci oblidar el que hem passat en el darrer any, i que doni una empenta al comerç i hostaleria de la ciutat.

I per vostè, què representarà la celebració d’aquest Starraco Unlimited?
Que es pugui fer és l’empenta que necessitàvem per saber que tot l’esforç d’aquests últims mesos ha valgut la pena. I que seguirem apostant perquè Tarragona sigui el punt més friki del país.

Aquesta edició ha significat la creació de la figura representativa del festival, SU, que a més és una dona. Com va néixer aquesta idea i per què un personatge femení?
No recordo exactament com ni quan va néixer aquesta idea, només et puc dir que volíem una nova imatge i que teníem clar que volíem reivindicar el paper de la dona en el món del frikisme.

Per què serà recordada aquesta Starraco Unlimited pandèmica?
Com a organitzadors la recordarem com l’edició més arriscada. I per part del públic esperem que sigui recordada com un símbol del retorn a la “normalitat”.

Tot i no ser una fira dedicada a l’anime, la propera edició estarà dedicada a Bola de Drac. Per què?
No fem Bola de Drac com a contingut d’anime. Ho fem, com en el cas de Mazinger Z en l’edició anterior, com a dibuixos animats de la infantesa del 70% del nostre públic (persones entre els 30 i els 40 anys). S’ha d’admetre que Bola de Drac va tenir un gran impacte en la generació dels anys 90, que ara són mares i pares de la canalla d’avui en dia.

Es donarà més importància a l’anime en les edicions següents?
Es donarà importància a tots els continguts que el nostre públic demani, sempre i quan estiguin relacionats amb el món de la ciència-ficció i la fantasia.

PUBLICITAT



REDACCIÓ25 Juny, 2021
CAti-Ródenas-4-scaled-e1624270092450-1280x614.jpg

La pandèmia ha trastocat molts sectors de la nostra societat. No obstant, un d’ells ha viscut una situació límit constant. Es tracta dels professionals sanitaris, els quals porten mesos lluitant des de primera línia contra el virus.

Un cop superades les primeres onades i moments d’aquesta inesperada pandèmia, el col·lectiu d’infermeres es torna a preparar per a la lluita sindical. Una batalla que sempre han volgut que també sigui de la ciutadania. Per tal de conèixer els reptes i sensacions del personal sanitari, avui entrevistem a Cati Ródenas, secretaria provincial del Sindicat d’Infermeria (SATSE) a Tarragona.

 

Quins han estat els majors reptes del col·lectiu durant aquesta pandèmia?
Sens dubte ha estat el d’adaptar-se. Les infermeres hem hagut d’adaptar-nos molt ràpidament a una situació sobrevinguda, imprevista i que ningú havia viscut mai. Centres sanitaris que d’un dia per l’altre s’han convertit en UCI i aprendre a treballar d’una manera diferent a l’hora que estàvem tractant amb una malaltia desconeguda i contagiosa, han estat els majors reptes. Crec que totes les infermeres hem demostrat la nostra vàlua i la capacitat d’adaptar-se, que era el repte més gran que teníem.

Quines són les problemàtiques actuals del personal d’infermeres?
És trist, però els problemes que tenim els infermers i infermeres els portem arrossegant des de fa anys: personal, ràtios, infraestructures, condicions laborals… Cal invertir en sanitat i en el seu personal i si d’alguna cosa pot haver servit l’horror de la covid-19 és que ha posat en relleu que cal reforçar i millorar el nostre sistema sanitari. Si he d’apuntar només un dels grans problemes, seria la manca d’infermeria, que és un dels factors que incideix molt en la pressió assistencial.

Com repercuteix això en la població usuària?
Hi ha molts estudis que demostren que els resultats de salut són millors en poblacions amb una ràtio d’infermera/població adequada. A més, si ens fixem en els índexs de morbimortalitat, veiem que aquest baixa considerablement en els centres sanitaris que tenen suficients infermeres per pacient. En un estudi que SATSE va fer el 2018 vam trobar que a Tarragona teníem 4,73 infermeres per cada 1.000 habitants, una xifra que no es compara amb la mitja europea que és de 8,8 infermeres. Per això vam iniciar una campanya de recollida de signatures per presentar com a ILP la Llei de Seguretat del pacient, que estableix una ràtio mínima obligatòria d’infermera/pacient a tota Espanya.

Quines solucions proposa vostè per a aquests afers?
Primer de tot pensem que cal que s’aprovi aquesta llei de Seguretat del Pacient i demanem que s’agilitzi, ja que fa vora mig any que està pendent de debat en la Comissió de Sanitat del Congrés de Diputats. Una altra qüestió és assegurar que hi hagi suficients professionals a Catalunya i això només es pot fer ampliant les places d’infermeria a les Universitats i millorant les condicions laborals. No estem parlant només de remuneració, estem parlant de dur a terme la nostra feina amb un equip suficient, amb bones infraestructures, amb possibilitat de compatibilitzar la feina i la vida personal, amb seguretat, reconeixement, podent formar-se i créixer dins del sistema. Són moltes coses que cal millorar. No podem esperar que els nostres joves vulguin estudiar infermeria i quedar-se a Catalunya si no els hi estem oferint una bona feina i un tracte digne i a l’alçada de la responsabilitat que té una infermera en el seu dia a dia.

Fins a on estan disposats a arribar per assolir els seus objectius?
Nosaltres arribarem on calgui. De fet la nostra feina com a Sindicat d’Infermeria és reivindicar millores per la professió en tots els àmbits i a tots els fòrums, ja sigui des de la negociació, els actes reivindicatius o també els informatius. El que vull dir és que una de les nostres tasques és donar a conèixer i fer saber a l’usuari les nostres problemàtiques i com afecten el ciutadà. Necessitem el suport de la població. De fet estem convençudes que el tenim, perquè el veiem en el dia a dia de la nostra feina. Ara el que cal és que les Administracions escoltin a la població i als professionals.

Vostès consideren “imprescindible” que les infermeres recuperin el 5% que es va retallar del seu sou ara fa 10 anys. Per què és “imprescindible” just en meitat d’una pandèmia?
Recuperar les condicions laborals que es van perdre no és una reivindicació d’ara, sinó que portem més d’una dècada demanant que se’ns retornin uns diners que se’ns van treure. La pandèmia, si més no, el que ha fet és posar en relleu la importància de la nostra feina i els riscos que assumim duent-la a terme. Nosaltres no som herois invencibles, ni màrtirs que van a la guerra, som professionals que treballem amb persones malaltes i que fem una tasca imprescindible que té uns nivells de perillositat, penositat i desgast personal (tant físic com psicològic) molt alts. Aquestes retallades i aquestes condicions laborals que es van empitjorar fa una dècada i que encara no han millorat, és el que desemboca en un abandonament de la professió, en marxar a l’estranger o fins i tot ni plantejar-se estudiar infermeria. Jo em pregunto quants joves que potencialment serien excel·lents professionals hem deixat anar pel camí en més de deu anys?

Amb el nou Govern s’obren noves possibilitats d’arribar a acords importants amb treballadors sanitaris?
Nosaltres sempre estem oberts a negociar amb l’Administració i sempre ho hem estat. Hi ha mancances estructurals al sistema sanitari català amb les que portem convivint des de fa dècades. Nosaltres farem propostes assenyades i basades en la nostra experiència per arribar a solucions reals als problemes. Tot nou Govern és una oportunitat per millorar, som-hi.

Concretament, què ha de canviar entre la conselleria liderada per Alba Vergés respecte a la de Josep Ma. Argimon?
Hi ha només un punt que és clau i que no s’ha canviat mai, independentment de la persona que estigués al cap de la conselleria: s’ha de posar fil a l’agulla per donar solucions tangibles a problemes endèmics del sistema. Cal escoltar als professionals i respondre a qüestions estructurals que arrosseguem des de fa anys: millorar les condicions laborals per fidelitzar i atreure els professionals, millorar infraestructures, reduir llistes d’espera, prioritzar i potenciar l’atenció primària, harmonitzar les condicions laborals i serveis dels diferents sectors de la sanitat catalana… Són problemes endèmics i el nou conseller haurà de posar-s’hi.

Tenint en compte la futura crisi econòmica que avisen diversos experts, quina previsió fa vostè sobre la situació del personal sanitari en aquest proper context?
Les crisis econòmiques afecten a tots els sectors de la societat. El que sí que volem reivindicar és la importància de la salut per a la població. Cal que les administracions prioritzin la inversió en sanitat, sempre, en qualsevol context econòmic. Creiem que és una lliçó que s’ha après bastant bé amb la pandèmia.

PUBLICITAT



REDACCIÓ14 Juny, 2021
David-Rovira_Músic.jpeg

En temps de pandèmia, en David Rovira, un noi de 14 anys estudiant de 1er grau professional al Conservatori de Reus, ha decidit sortir als carrers de Tarragona a tocar el saxo i alegrar l’estona als qui passen…Veure’l tocar al carrer és tot un espectacle. La seva actitud, el seu comportament i la manera com interactua amb el transeünts el fan diferent. David Rovira és una promesa, un nen que té passió per la música i que, si continua així, serà un gran de la música. També vol ser enginyer. Nosaltres hem parlat amb ell… 

Com és en David Rovira?

David tocant a la zona de la Marina de Tarragona

Jo em considero una persona positiva, alegre, creativa i molt observadora. M’agrada molt la música i l’esport: anar a córrer, fer excursions, anar amb bici…

Quant fa que estàs en el món de la música?
Vaig començar des de molt petit a l’Escola Municipal de Tarragona. Llavors, quan vaig fer 8 anys vaig començar amb el Saxo.

Quan i perquè vas decidir convertir-te en un músic de carrer?
Tocar al carrer era una cosa que tenia al cap pràcticament des de que vaig començar a tocar, perquè el meu cosí, Joan Rovira, també va començar així, però tocant a París. I com que ell és un referent per a mi, vaig decidir seguir les seves  passes. Fa dos anys, per Setmana Santa vaig baixar al carrer per primer cop, però a l’Ampolla. Finalment, em vaig atrevir i ara toco aquí a Tarragona, també.

Que és el que més t’agrada de tocar al carrer?
M’agrada tocar cançons conegudes. Generalment música pop i alguna vegada jazz. Així la gent s’ho passa millor perquè coneixen les cançons i saben el que toco. Hi ha més connexió i empatia. 

T’agradaria dedicar-te a la música professionalment? 
M’agradaria molt  poder dedicar-me a la música i poder tocar amb una banda. Però també m’agradaria fer una carrera d’enginyeria.

PUBLICITAT



REDACCIÓ14 Juny, 2021
IMG_5434-e1623597078321-1280x843.jpg

El parc aquàtic de la Pineda, Aquópolis, començarà -el 24 de juny- una temporada marcada per les restriccions contra la covid-19. En aquest sentit, l’aforament no podrà ser del 100%, i s’haurà de romandre amb la mascareta posada sempre que no s’estigui pujant en una de les atraccions. Alhora, hi haurà dispensadors per tot el recinte, un complex que es desinfectarà dos cops al dia.

Finalment, les senyalitzacions terrestres i verticals per mantenir la distància i l’ordre de pas també seran els protagonistes d’aquest estiu a Aquópolis.D’altra banda, la lliure entrada dels turistes britànics a Espanya i la lenta obertura de vols internacionals convida a l’optimisme pel turisme de la Costa Daurada. Per tal de saber les expectatives d’Aquópolis per aquest estiu, parlem amb el seu director, Josep Ma. Claver. 

 

Quina és la situació actual del parc?
Com cada any, estem treballant l’obertura del parc amb il·lusió i amb totes les mesures de seguretat corresponents. Estem ultimant tots els detalls perquè els nostres clients puguin gaudir al màxim de l’Aquopolis Costa Daurada.

Com es presenta aquesta temporada d’estiu per Aquópolis?
La previsió que tenim és bona. Creiem que la gent té ganes d’oci. El fet que la mobilitat ja no sigui limitada és un punt a favor per a nosaltres i per a tot el sector turístic de la Costa Daurada.

Quines són les expectatives davant les restriccions que imposa el Procicat?
De moment nosaltres, adaptem els nostres peotocols covid al que imposa el Procicat: Mascareta obligatòria, distàncies de seguretat corresponents, aforament reduït, a més el parc disposa de punts de desinfecció amb gel hidroalcohòlic, la neteja de les zones comuns és constant, etc.

Es poden garantir les restriccions que imposa el Procicat pels parcs aquàtics?
La temporada 2020, ja vam complir tota la normativa que ens imposava el Procicat i va funcionar molt bé, per tant, aquest any continuarem en la mateixa línia, per oferir als nostres clients tota la seguretat possible. Molts dels usuaris del parc, van quedar molt satisfets quan van veure totes les mesures que teníem.

Quina despesa comportarà per Aquópolis?
Sens dubte és una despesa afegida, però assumible, però tots hem de ser conscients que es important complir amb totes les mesures per tal d’evitar un nou rebrot de la pandèmia.

Quin tipus de visitants es preveuen per aquest estiu?
Tenim previst que sigui majoritàriament turisme local i nacional, tot i que, incrementarem el turisme internacional com és el francès, ja que, és un mercat pròxim al nostre. També tenim un contacte directe amb tour-operadors i agències de viatge de la zona, que ens han comentat de la possible arribada dels britànics a mitjans de juliol.
Creiem que serà una bona temporada, per fer-nos visibles i per fidelitzar el turisme nacional.

El fet que els turistes britànics puguin entrar lliurement a Espanya significarà algun punt positiu important pel parc?
És molt positiu. En el nostre cas, el turisme britànic, suposava més del 40%, per tant, esperem que les autoritats del Regne Unit, facilitin les sortides i entrades dels britànics. També serà molt positiu, per a tot el sector turístic de la Costa Daurada, ja que, és un destí molt atractiu per a ells.

Creu que servirà per compensar part de la situació delicada que arrossega el turisme de la costa daurada arran la pandèmia?
Sens dubte és una bona notícia per a la Costa Daurada i ajudarà a remuntar la profunda crisi que ha deixat la pandèmia en tot el sector, però s’ha de ser molt conscients que la pèrdua que ha suposat fins ara serà pràcticament impossible de compensar. Hem de ser optimistes i pensar que a partir d’ara tot hauria d’anar millorant i que aviat retornarem a la normalitat.

Quin és l’abans i el després per Aquópolis de cara al futur respecte a la pandèmia?
Tal i com s’ha dit anteriorment, esperem que la “certa normalitat” arribarà aviat i serà molt positiu per al sector turístic de la zona.
La pandèmia ens ha deixat situacions que fa poc més d’un any no ens esperàvem. Hem après molt d’aquesta situació i hem d’encarar el futur amb optimisme i pensar que aquest 2021 ja millorarem substancialment l’any 2020 i que l’any 2022 serà un any ja completament normal.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Juny, 2021
jBlanco.jpg

Hablar de flamenco en Tarragona es como dibujar la cara, el arte, el carácter y la profesionalidad de Jesús Blanco. Es un joven que, conviene aclarar, no destaca por su físico atlético, pero que arrasa por su puesta en escena y por la magia de sus movimientos sobre un tablao. Con esfuerzo y persistencia, el bailaor se ha convertido en toda una referencia en Tarragona. Él, como quien no quiere la cosa, es capaz de hacer que un amante del folclore catalán se anime con el flamenco. Ahora llega por la puerta delantera y honores en la capital andaluza, donde sabe que – o debería saber – que su espectáculo es un homenaje a la vida y a una forma de vivir. Jesús y Gerard Marsal presentan este domingo en Sevilla, más concretamente en Távora Teatro, su espectáculo Kintsugi. El éxito de este embajador del flamenco está asegurado.


¿Quién es Jesús Blanco?

Jesús Blanco es un creador y coreógrafo heterodoxo y autodidacta que intenta aprender y descubrirse cada día, que vive con la consciencia de que la vida es movimiento y cambio constante, y que es feliz de ser quien es, con sus defectos y virtudes.

¿Le gusta que le reconozcan como el ‘bailaor’?
Me gusta que me traten bien, con respeto y cariño. Siempre me he considerado bailaor, y sí, me gusta que me traten de bailaor, aunque cada día que pasa me siento más un comunicador.

¿Comunicador?
También se comunica através del arte o no?

¿Por cierto, qué es Kintsugi?
Es una técnica de origen japonés para arreglar fracturas de la cerámica con barniz de resina con pólvora o mezclado con polvo de oro, plata o platino. Forma parte de una filosofía que plantea que las roturas y reparaciones son parte de la historia de un objeto, y que deben mostrarse en lugar de ocultarse, y además hacerlo para embellecer el objeto, poniendo de manifiesto su transformación e historia.

¿Qué intenta transmitir con este espectáculo?
Intento transmitir el camino de vida de la manera más directa y honesta posible, desde cómo lo he vivido y he gestionado mi historia, que, aunque yo cuento la mía propia, podría ser la de cualquier otra persona.

¿A quién la recomienda?
Pienso que un mensaje así debe de ser visto, escuchado y sentido por todo el máximo de personas posible, desde los niños hasta los mayores. No hay edad.

Usted es un artista completo. Gusta hasta a aquellos que no son amantes del flamenco… ¿Alguna explicación?
Pues no lo sé la verdad… es una pregunta difícil de responder.

Sevilla es la primera de muchas ciudades que espero y deseo conocer y tener la oportunidad de compartir este importante mensaje

Actuar en Sevilla después de hacerlo (y con éxito en Tarragona) es un salto cualitativo, ¿verdad?
No pienso en eso, solo pienso en lo privilegiado que me siento de poder contar mi historia, mi verdad, poder transmitir y mostrar quien soy ahora mismo y compartirlo de corazón con todas las personas que deseen conocer KINTSUGI. Para mí el mensaje está por delante de la persona y de cualquiera de los miembros de este gran equipo de personas humanas y grandes profesionales. Claro está que Sevilla es una ciudad muy importante para el flamenco, y admiro, valoro y respeto su historia, y me siento feliz por estar en esta maravillosa ciudad que ahora tengo el placer de vivir bien de cerca, pues resido allí desde hace un tiempo. Sevilla es la primera de muchas ciudades que espero y deseo conocer y tener la oportunidad de compartir este importante mensaje. Y Tarragona para mi es muy importante, es mi ciudad, donde me he criado, mi familia, mis amigos…no hace falta decir más, ¿verdad?

¿Qué tiene el flamenco que engancha tanto?
Puedo decir muchas cosas respecto a eso, pero voy a decir lo que me viene ahora mismo a la cabeza…no conozco otro arte que a su vez tenga una mezcla de profundidad y belleza tan grande visible a los ojos y al alma.

Puede parecer absurda la pregunta, pero permítame que la haga: Qué tiene el flamenco de especial para usted, ¿qué representa, qué simboliza…?
Es parte de mi vida y es el arte que me limpia por dentro y que hace que me sienta y esté en una dimensión distinta, una dimensión donde siento que para y paro el tiempo cada vez que entro.

En esta época tan dura que estamos pasando todos, toca demostrar que Tarragona es una ciudad implicada y abierta

¿Tarragona tiene espacio para ofrecer un tablao especializado?
Si, de hecho en Tarragona está el Tablao Flamenco La Herrería, situado dentro de la Tarraco Arena Plaça, un Tablao joven y con una solera importante, abierto de mente y alma, donde esperamos y deseamos que todo el mundo, empresarios, artistas e instituciones pongan de su parte para reabrir con más fuerza que nunca este lugar que está colaborando en que el Turismo, la Cultura, el arte y la educación en Tarragona crezcan. En sus 5 años han pasado miles de viajeros y aficionados, y después de esta época tan dura que estamos pasando todos, toca demostrar que Tarragona es una ciudad implicada y abierta, donde está claro que el Flamenco es una cultura y un arte que es de todos y por eso tenemos la obligación moral de protegerlo, pues es reconocido por la UNESCO como Patrimonio Mundial Inmaterial de la Humanidad.

¿Hay voces que insisten que el flamenco es cosa de andaluces… Cataluña tiene buenos profesionales en el sector?
Eso es una creencia que se desmonta en cuanto nombre a la bailaora Carmen Amaya, la gran Carmen, Catalana, de Barcelona… Y como ella artistas actuales como Maite Martín o Miguel Poveda, los cuales siguen desmontando esa creencia.  El Flamenco en Catalunya se sabe que está desde antes del siglo XIX. Si bien es cierto, en Andalucía lo viven y lo defienden más, e incluso algunos quieren seguir imponiendo esa idea de que solo es andaluz, pero ya está más que claro de que no es así. Seguramente empezó en Andalucía, pero ahora está extendido por todo el mundo, así que actualmente se puede decir que no solo no es de ellos, no es de nadie, y es de todos a la vez. El Flamenco es libre y está más libre que nunca.

El flamenco empezó  seguramente en Andalucía, pero ahora está extendido por todo el mundo, así que actualmente se puede decir que no solo no es de ellos, no es de nadie, y es de todos a la vez

¿Reactivará el tablao en Tarragona?
Ahora mismo tengo en espera tres contratos con empresas muy importantes que desean trabajar con nosotros. Como he dicho antes, no solo depende de mí, lo único que depende de mí es informar y recordar que La Herrería  que abrió sus puertas en 2016, ha dado vida a Tarragona, acompañado de trabajo, alegría, amistades, cultura, arte, educación, ocio… Miles de viajeros y aficionados han pasado y han disfrutado emocionados de un lugar mágico, un lugar que los que han pasado por él nunca olvidarán, eso está clarísimo. Mi intención esta clara, ¿verdad?

PUBLICITAT




REDACCIÓ31 Maig, 2021
Ramon-Vilaltella3-1280x960.jpg

 

La política catalana torna a la normalitat després del consens d’un nou Govern presidit per Pere Aragonès. Un executiu on estarà Junts per Catalunya i a on li hagués agradat ser al PDeCAT com a alternativa a la CUP. 

De fet, el partit va veure com es quedava sense representació al Parlament per una quantitat ‘petita’ de vots. El futur de la formació ara passa indiscutiblement per les eleccions municipals de 2023. A Tarragona, el PDeCAT ha escollit un nou cap local, Ramon Vilaltella. En aquesta entrevista parlem amb ell per esbrinar els reptes que se li presenten, les valoracions respecte a la relació Junts-PDeCAT, i les decisions importants de cara als propers comicis municipals.

 

Abans que res donar-li l’enhorabona per la seva elecció com a cap del PDeCAT a Tarragona. S’esperava sortir escollit?

Moltes gràcies. Estic molt il·lusionat amb aquest nou repte polític. Feia temps que companys em demanaven que fes el pas, però pensava que encara no era el moment. L’important no és qui estigui al capdavant, sinó l’equip de persones compromeses amb el projecte: 100 associades i associats i tot el comitè executiu local seguim al peu del canó, incloses persones de la talla de l’alcalde Joan Miquel Nadal.

Durant el ‘divorci’ entre el PDeCAT i Junts vostè va escollir quedar-se amb els demòcrates. Per què? Va ser fàcil prendre aquesta decisió?

El PDeCAT és un partit amb ideologia, principis i una tradició política de 40 anys. Jo sóc una persona de centre, liberal-demòcrata, humanista, pragmàtica i dialogant. No m’he mogut ni un mil·límetre d’on era i d’allò en el que crec. Per això, continuar al PDeCAT m’ha resultat molt fàcil.
En canvi, Junts no sé on són ni què proposen. A mi aquesta indefinició ideològica no em representa. No em sento còmode en un projecte que es fa dir transversal, però que cedeix a polítiques d’extrema esquerra i que busca el simbolisme i la confrontació estèrils.

Com veu vostè la relació entre les dues formacions?

Esquerdada, dolguda. El PDeCAT vam fer molts sacrificis i vam ser molt generosos. Junts va néixer com una marca electoral del PDeCAT amb molts independents, per a un moment molt concret de la política catalana. No obstant, Junts va anar agafant vida pròpia i mutant i va voler que el PDeCAT desaparegués. Els fèiem nosa, no els agradava haver de consensuar i que féssim crítica interna. A partir d’aquí, quan el PDeCAT ens neguem a diluir-nos i volem marcar perfil propi, la convivència es trenca.

Com valora els resultats obtinguts pel PDeCAT al 14F?

El PDeCAT vam treure 77.000 vots a tot Catalunya i 800 a la ciutat de Tarragona. No vam entrar al Parlament. Això és un molt mal resultat. No obstant, vam quedar a pocs milers de vots de tenir representació per les 4 circumscripcions. Cal tenir en compte que van ser unes eleccions amb una participació molt baixa, amb molta desmotivació, molt polaritzades i que el PDeCAT feia anys que estàvem dins de Junts. No vam tenir prou temps per explicar el nostre projecte i visibilitzar-nos. Vam creure que una entesa amb Junts i reconduir-lo cap al centre era possible i no va ser així. El trencament es va fer massa tard i ens ha passat factura. Ens hauríem d’haver desacomplexat abans.

Ara la gent ja ens comença a identificar i reconeix la nostra política útil al servei de la ciutadania. La proposició de Llei de Mecenatge, la proposta d’enduriment dels delictes de furs al Codi Penal, la congelació de l’Impost de Matriculació, la proposició de Llei de morositat empresarial o els 240 milions d’euros aconseguits per Rodalies, en són només alguns exemples.

Amb vostè al capdavant, com es revertirà aquesta situació des de Tarragona?

Estem treballant, tant a nivell nacional com local, per fer una proposta de centre ampli que representi a aquell electorat que va quedar orfe i a aquell electorat que fa anys que vota a contracor. La recepta és parlar amb molta gent, unificar un espai que està atomitzat, recuperar el discurs en el terreny de les idees i les propostes en lloc del terreny dels sentiments i oferir un projecte seriós i solvent.
Tenim un bon equip al Congrés dels Diputats, capitanejat pel Ferran Bel. A Madrid estem aconseguint moltes millores legislatives, fiscals i econòmiques per la ciutadania. Aprofitarem aquest altaveu per a portar-hi propostes necessàries per a la ciutat de Tarragona.

En aquesta línia, quins són els reptes que se li plantegen com a nou cap del partit a la ciutat? Com els afrontarà?

Els reptes que afrontem són mantenir el partit ben actiu, guanyar visibilitat, donar a conèixer les nostres propostes per a la ciutat, reunificar el centre polític i recuperar la representació a l’Ajuntament de Tarragona. El PDeCAT ens vam presentar a les passades municipals i vam fer un bon resultat. Les sigles van ser Junts per Tarragona, però la manera de fer, les propostes i la majoria d’integrants de la llista érem del PDeCAT. Ara, per les circumstàncies polítiques, ens hem quedat sense regidors a l’Ajuntament, però el 2023 hi tornarem a ser. Treballarem perquè la política útil de centre i municipalista, que encarnem el PDeCAT i que durant molts anys va ser majoritària, sigui de nou l’alternativa a la ciutat.

El PDeCAT voldrà que Dídac Nadal continuï com a alcaldable o buscaran una llista nova?

El PDeCAT, igual que ho vam fer el 2019, ens presentarem a les eleccions municipals a Tarragona el proper 2023. És molt aviat per parlar de noms o fórmules. Ara és el moment de bastir un projecte que sumi i de definir estratègies i propostes.

En Dídac Nadal era dirigent del PDeCAT i va ser el nostre candidat a l’alcaldia el 2019. Recentment va decidir deixar el partit i nosaltres respectem la seva decisió personal, tot i que ens va saber greu. Com he dit, nosaltres treballem en la línia de crear una opció forta de centre i municipalista per a Tarragona. Parlarem amb tothom qui s’hi senti representat i s’hi vulgui sumar, tothom qui cregui en aquest projecte tindrà les portes obertes.

Des d’un punt de vista de país, què li hagués agradat al PDeCAT per a Catalunya en els propers 4 anys? En altres paraules, cap a on hauria d’encaminar-se Catalunya en aquesta legislatura segons la visió del seu partit?

La negociació per formar govern ha sigut un espectacle lamentable. ERC pacta primer amb la CUP i cedeix a les seves polítiques antisistema. Junts compra aquesta agenda política i centra la negociació en les cadires del govern… Mentrestant, tenim una pressió fiscal asfixiant, es perd teixit empresarial, molts negocis familiars i autònoms han de plegar, creixen les okupacions il·legals i la inseguretat, es criminalitza als Mossos d’Esquadra, es castiga l’escola concertada… Aquesta no és la Catalunya que volem. Nosaltres aspirem a un país productiu i d’oportunitats, amb una pressió fiscal justa i no confiscatòria, amb un bon Estat del Benestar i amb col·laboració pública-privada.

I per la ciutat de Tarragona?

A Tarragona passa el mateix. El govern municipal d’ERC i En Comú Podem no té ni l’experiència ni la capacitat d’afrontar les problemàtiques de la ciutat. Havia creat una gran expectativa de canvi i ha generat decepció a la ciutadania. Ara l’entrada de la CUP al govern local empitjora la situació, ja que imposen la seva agenda radical: posar fre a l’activitat comercial i de restauració, augmentar impostos, gastar milionades de diners públics en municipalitzar serveis i carregar-se el model exitós de col·laboració pública-privada… Això no és el que necessita i reclama la gent.

Per fer de contrapès estarem el PDeCAT, tant a Catalunya com a Tarragona, sent l’alternativa que pensa en l’interès de la ciutadania i que ofereix propostes i política útil, des del centre.


REDACCIÓ15 Maig, 2021
Magí-Seritjol.jpg

Tarraco Viva, el festival de recreació de cultura romana de Tarragona torna aquest 2021 a les seves dates habituals: del 22 al 30 de maig. Fins al final de maig, la ciutat s’omplirà d’esdeveniments relacionats amb el món romà. No obstant, aquesta 23a edició continua trobant a faltar més actes presencials. De ben segur que la covid-19 no ho ha posat fàcil, però els organitzadors de Tarraco Viva han aconseguit augmentar la presencialitat respecte a l’edició del passat octubre de 2020. A banda, el tema escollit per aquest curs és la mort de Juli Cèsar i la fi de la República romana, en definitiva els idus de març. Per tal de saber-ne més de tot plegat, entrevistem al director del festival, Magí Seritjol. 

 

En quin moment sabíeu que Tarraco Viva es tornaria a celebrar al maig?
No ho sabíem. Vàrem esperar uns mesos per veure com evolucionava la pandèmia per decidir-nos. Com que no veiem que hi haguera massa canvis respecte a la tardor-hivern vàrem decidir tornar a les dates habituals del maig.

Quins han estat els majors reptes a l’hora d’organitzar aquest festival?
El repte més important ha estat fer front a la incertesa. Ara no es pot planificar massa perquè en qualsevol moment les condicions de les activitats poden canviar. Dit això un altre repte ha estat organitzar tres festivals en un any i mig: el que teníem preparat pel maig passat i que vàrem haver d’ajornar, el que finalment vàrem fer a l’octubre amb una temàtica nova respecte a la prevista pel maig i finalment la d’aquest maig.

Aquesta edició es recordarà com la de la transició entre la no presencialitat i la tornada a la normalitat?
Encara serà una edició especial degut a la pandèmia. No podem fer grans recreacions ni molt actes presencials més massius, però hem reforçat tota la programació digital i -respecte a l’octubre- hem augmentat els actes de petit i mig format presencials.

En aquesta línia, per què serà recordada aquesta edició?
Esperem que sigui recordada perquè les activitats programades segueixin interessant als nostres públics i -sembla una obvietat- perquè s’haurà realitzat malgrat tot.

Com d’important era tornar a veure lluites de gladiadors a Tarraco Viva?
Es tracta d’aconseguir fer passes per la plena normalitat i les lluites de gladiadors van en aquest sentit.

Quins són els actes que vostè destacaria d’aquest programa? Per què?
Sempre se’ns fa molt difícil destacar actes. La programació d’un festival s’assembla a un concert de música; hi ha moments per l’adagio, moments per andante i moments pel molto vivace… tots els formats i activitats tenen el seu paper en el conjunt de la programació.

Els temes escollits són la mort de Juli Cèsar i la fi de la República romana, en resum, els idus de març. Per què s’han decantat per aquesta temàtica i quines altres s’han plantejat, si és que se n’han plantejat?
Els Idus de març l’hem triat com a fet més destacat d’un procés que durà un segle; el final de la República romana. L’hem triat perquè molts dels conceptes de la nostra realitat actual -populisme, autoritarisme, fake news, violència política, desigual repartiment de la riquesa…- ja estaven presents en l’època de la República romana tardana. A més els idus de març és dels pocs fets de la història de la Roma antiga que veritablement ha entrat en la cultura popular d’occident; cinema, teatre, pintures, literatura, series (HBO), televisió…

Aquesta Tarraco Viva col·labora amb diversos municipis, quin és el seu paper dins del festival?
Un paper molt important com és el fet de visualitzar que el festival no és només de la ciutat de Tarragona sinó que té una clara vocació de territori. No pots ser d’altra manera i -de fet- només seguim les passes de la Tarraco romana que estava formada per la urbs i per l’ager, el territori. Continuem doncs una llarga i antiga tradició.

Quina és la importància que rep aquesta edició de Tarraco Viva dins del Pla de Recuperació Tarragona, Ciutat d’Oportunitats”?
El festival dóna suport al sector de la cultura de Tarragona. Un sector que ha estat dels més castigats per la pandèmia juntament amb el de la restauració i altres. Amb el festival donem suport actiu a actors, actrius, dissenyadors, fotògrafs, escenògrafs, tècnics de producció, regidors d’espai, empreses de guies, entitats culturals de la ciutat, etc… Són prop de mil persones que se’n beneficien directament de Tarraco Viva. Sens dubte és un suport actiu envers la cultura que genera Tarragona.

Un desig per la pròxima edició?
Fer-la!!! I en millors condicions d’accessibilitat per part del públic i recuperació de formats més grans pel que fa als participants.

PUBLICITAT

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter