Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Juny, 2022
1acbe1a9-7477-46ba-a0f3-25b6e77ed6ef-e1656398622887.jpg

La desaparició del CF Reus continua sent un pou ple d’interrogants. De la nit al dia, un club amb una dinàmica espectacular va acabar diluint-se. Per posar llum a la foscor, uns alumnes del grau de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han centrat el seu treball final en aquest afer. A través del documental ‘Cas CF Reus – Buscant culpables’, s’intenta recollir tota la informació possible sobre la desaparició del Reus. En la peça periodística, que es pot veure a través d’aquest enllaç, es posa el focus en el president, Joan Oliver, i en els seus lligams amb el directiu del FC Barcelona, Joan Laporta. Per descobrir tots els secrets, avui entrevistem a Andreu Rauet, un dels estudiants impulsors juntament amb Adrià Tella i Víctor Gómez.

 

A grans trets, què va passar amb el CF Reus?
És difícil definir en poques paraules la desaparició del CF Reus, jo diria que va ser un seguit de despropòsits i una nefasta gestió econòmica per part de la directiva, que va acabar atropellant el mateix club. Hi ha molts factors, molts protagonistes i tothom hi ha jugat un paper important, però a grans trets el resum és aquest: el Reus va desaparéixer per una gestió econòmica nefasta i un tracte personal distant dins del club.

Qui va tenir més culpa de la seva desaparició?
Joan Oliver tenia més del 90% de les accions del Reus i ell movia els fils del club, però Oliver només venia a Reus una vegada -o menys- cada setmana. Ell tenia el seu cercle de confiança, dos o tres homes que també gestionaven el Reus des de l’ombra. Ells en són els autèntics responsables, junt amb el mateix Joan Oliver.

Fins a quin punt va tenir importància el paper de Joan Laporta en aquell Reus i en la seva posterior desaparició?
És una bona pregunta. El mateix Joan Laporta ha reconegut públicament una vinculació amb el CF Reus, però ell afirma que únicament tenia amistat amb Joan Oliver i que actuava motivat per aquesta amistat. Econòmicament, Laporta tenia invertits més de 300.000 euros i era copropietari de Core Store SL, l’empresa que finançava el Reus, i també va intentar buscar compradors pel Reus abans que aquest desaparegués. Els fets parlen per  sols.

Creu que van jugar amb la il·lusió de l’afició?
És cert que els resultats acompanyaven i els pocs aficionats que seguien el CF Reus estaven molt il·lusionats amb el projecte. Però hem d’entendre que Oliver no només mentia reiteradament a l’afició, sinó també als periodistes que seguien el cas. Aquell Reus era un cercle viciós de mentides i fal·làcies que van acabar per cremar l’entorn del CF Reus.

Com es podria haver evitat aquesta situació?
En primer lloc, amb més transparència econòmica. No oblidem que l’any 2017 el Reus rep una auditoria que alerta del risc de desaparició, una auditoria que el club encarrega i n’ignora els resultats. I, en segon lloc, amb professionals i gent amb experiència que assessorés el CF Reus. Amb gairebé el 100% d’accions, Oliver feia i desfeia com volia, col·locant a coneguts en la direcció econòmica i executiva del Reus. S’ha demostrat que el model de negoci familiar no funciona en clubs de futbol d’elit. El més curiós és que tots els membres de l’antiga Junta Directiva del Reus es troben actualment col·locats al Barça. El cercle d’enxufisme, negoci familiar i favors personals continua vigent, només va canviant de club.

Esperaven tenir tant de ressò amb el documental?
En certa manera sí. Sabíem que era un cas bastant mediàtic, amb personatges públics de gran calibre. El fet que el cas continuï obert i amb tantes incògnites el fa molt interessant per al públic. La gent vol respostes i encara queden moltes qüestions per respondre. Només el temps -o un jutge- dictarà sentència.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Juny, 2022
José-Luís-Martín-PP-Tarragona8-1280x960.jpg

La política tarraconense encara su última etapa de tranquilidad antes de las elecciones de mayo de 2023. Al volver del verano, todos los partidos activarán las máquinas electorales para iniciar su campaña. Antes de eso, falta saber los alcaldables que aspirarán a liderar Tarragona. Algunos ya se conocen, pero otros todavía son una incógnita. Entre tanta duda y teorías, hoy conversamos con el portavoz del Partido Popular (PP) en el Ayuntamiento, José Luis Martín, quién podría repetir candidatura para encabezar la lista de su formación. De hecho, Martín afirma querer presentarse de nuevo. El popular arremete duramente contra la gestión del gobierno actual, afirmando que Tarragona ha perdido tres años y va camino de perder uno más. Martín también revela los apoyos que tuvo su propuesta de moción de censura, así como sus iniciativas para la plataforma del Miracle y para combatir la inseguridad en la ciudad.

 

¿Cómo ve Tarragona?
En una situación de parálisis y de decadencia muy preocupante, con un gobierno que ha dejado pasar y ha perdido tres años. Lamentablemente, aún nos queda un año más de decadencia y pérdida de liderazgo en Tarragona. Es una pena. El invierno pasado propusimos una moción de censura porque entendíamos que la situación no se mantenía, pero nos quedamos solos y no pudimos tirarla hacia delante. Creo que fue así por intereses partidistas de otras formaciones.

¿Nadie más se unió a la moción de censura?
No, creo recordar que ciudadanos también apostaba, pero es evidente que la suma de ambos no era suficiente. Es muy preocupante lo que está pasando en estos cuatro años, y creo que todos los tarraconenses hemos sufrido una dejadez del espacio público, una inseguridad ciudadana, una parálisis de proyectos como el de la Savinosa, una mala gestión de la pandemia… También ha habido falta de equipo en el gobierno. Ricomà no esperaba gobernar ni en el mejor de sus sueños, y por eso confeccionó la lista que tiene…

¿Qué es lo que más y lo que menos valora de este gobierno municipal?
No valoro nada bueno. No encuentro nada para valorar positivamente. Es un ejecutivo que actualmente tiene dos imputados. Aquella ética y transparencia de la que tanto hablaba Ricomà… Me gustaría que se aplicará a él mismo lo que le pide a otros. Tenemos a un concejal que en plena pandemia se saltó las normas para ir a una boda… En definitiva, tenemos un gobierno muy irresponsable, y eso preocupa.

Lo que valoro negativamente es la dejadez y la parálisis de estos tres años. Falta impulso del turismo, una área por la cual han pasado tres concejales. No olvidemos el engaño de la ciudad residencial, que se dice que hay un proyecto y luego no lo hay. Creo que el Partido Popular tiene un buen programa, lo tuvo en los anteriores comicios y lo tiene ahora para los siguientes. De hecho, considero que es el mejor proyecto.

¿Tarragona es una ciudad insegura?
No lo digo yo, lo muestran los datos. Tarragona es la segunda ciudad con más ocupaciones ilegales de España. El 40% de estas se concentra en Cataluña. Es evidente que en la ciudad, los vecinos se han tenido que agrupar para defender sus intereses y reclamar más seguridad. En todos los barrios ha habido sucesos de inseguridad ciudadana a plena luz del día. Así que, por una parte, creo que Tarragona es insegura, y que el gobierno no ha sabido luchar contra ello.

Nosotros proponemos un aumento presupuestario en este ámbito para dotar de más medios y efectivos. No basta con decir que se ha incrementado la plantilla en diez policías, porque, por otro lado, se ha reducido en seis por jubilaciones. Hacen falta 100 agentes más en la Guardia Urbana. Se debe aumentar el presupuesto y mejorar la coordinación con los Mossos dEsquadra. Hay que hacer de Tarragona una ciudad segura. Todo esto va en contra del ADN de los grupos que forman el gobierno.

¿Están a favor o en contra de derrumbar la plataforma del Miracle?
Opinamos que se tenía que haber explicado bien el proyecto. Nadie nos ha expuesto al detalle qué vale derrumbarla o qué vale conservarla. Yo soy más de aprovechar las cosas que de tirarlas abajo. En cualquier ciudad, posiblemente se habría aprovechado y se habría arreglado la estructura. Yo habría invertido los tres millones de euros en arreglar el espacio del Miracle de otra forma.

¿Está a favor de cambiar el parking del Miracle por una zona verde?
Yo estoy a favor de todo lo que sea crear zonas verdes en la ciudad. He sido concejal de Jardines y Espacios Públicos. Ahora bien, yo me preguntaría si el espacio verde se puede hacer arriba o no. Considero que hay otras posibilidades en esa zona. Nosotros apostamos por crear la gran playa urbana que cualquier municipio aprovecharía. El Miracle es la playa que tenemos más cerca del núcleo urbano, y debemos hacerla accesible para todos los vecinos de Tarragona. Con tres millones de euros se podría haber hecho perfectamente.

¿Cómo valora la situación de los parkings en Tarragona?
Ricomà ha conseguido otro logro más: ponernos como una de las ciudades más caras de España en cuanto se refiere a zona azul. Además, se pensaba que subiéndonos los impuestos el primer año, luego en el cuarto nadie se acordaría. En cambio, cuando gobernó el PP hicimos todo lo contrario. Había un problema con los aparcamientos de Tarragona, y bajamos la tasa diaria a 5,5 euros. Curiosamente, Esquerra no votó a favor de aquello y ahora lo han bajado a 4,5 euros, y con nuestro voto favorable. Esto favorece al comercio y atrae visitantes. Nosotros impulsamos una campaña informativa para dar a conocer la bajada, ellos no lo han hecho. Ahora queda ajustar los parkings privados, algo que se podía haber hecho en estos tres años.

¿Cómo encara este año que queda hasta las elecciones?
Voy a seguir trabajando hasta el último día. El Partido Popular tiene un buen programa y un buen modelo de ciudad. Cuando hemos gobernado lo hemos aplicado, e hicimos una buena gestión. En Tarragona se ha demostrado que cuando gobiernan los populares, gobiernan bien.

¿Cómo cree que trabaja el gobierno actual?
Es un gobierno que trata de sobrevivir mes a mes, pleno a pleno. El primer objetivo de este ejecutivo era echar al PSC y al PP del gobierno de la ciudad. Por eso se juntaron con Podemos, y luego intentaron aumentar su representación añadiendo a la CUP y a Junts. Su proyecto y modelo de ciudad es ese: sobrevivir.

¿Cómo valora esos cambios en el ejecutivo municipal?
Negativamente. Decían que no tenían manos, pero cuando consiguen más, otras se van. Desde el primer día ya se quejaron de que tenían mucho trabajo. Yo he sido teniente de alcalde y nunca me he quejado de eso, porque para eso nos eligen y tenemos la oportunidad de gobernar. Es un gobierno dividido por partidos. La CUP hasta vota en contra de propuestas del propio ejecutivo municipal. Es el súmmum de la incoherencia y obviamente no funciona.

¿Cómo ve la situación de los comercios de Tarragona?
Creo que muchos han cerrado. Cuando paseamos por cualquier zona vemos decadencia. Cuando sacaron las ayudas por la pandemia, tan solo se adjudicaron entre un 40 y un 45%, porque eran farragosas. Hoy día no hay una política clara de apoyo al comercio.

¿Se volverá a presentar a las siguientes elecciones?
El Partido Popular elige los candidatos de las capitales de provincia en el último trimestre de este año. Hay que esperar a ese momento.

¿Se ve con fuerzas de seguir?
A mí me encanta la política municipal. Es a lo que he dedicado parte de mi vida profesional. Así que sí, me gustaría volver a presentarme.

¿Podríamos volver a ver un pacto con el PSC?
Como decía Aznar, “las elecciones primero se ganan y luego se pactan”.

¿Qué opinión cree que tiene la ciudadanía de Tarragona sobre su partido?
Lo que puedo decir es que cuando hemos gobernado, siempre hemos demostrado que lo hacemos bien, al contrario que el ejecutivo actual. A nivel nacional hemos pasado unos momentos que no han sido los mejores, pero la perspectiva local es diferente. Cuando gobernamos, hubo una mejora en el turismo, en la movilidad, en el espacio público, en la iluminación… En todas las áreas que teníamos a nuestro cargo. Pienso que los vecinos de Tarragona tienen la percepción de que cuando el PP gobierna las cosas van mejor.

¿Qué opina de Rubén Viñuales?
Simplemente que es el candidato del PSC.

¿Cree que Ricomà es un buen alcalde?
No, pienso que Ricomà es un mal alcalde.

¿Por qué?
Porque lo ha demostrado con creces hasta ahora, y lo peor es que aún le queda un año más para seguir demostrándolo.

¿Considera que Ricomà es buena persona?
Posiblemente sí. A mí no me ha hecho nada, pero en política estamos para gobernar y mejorar la vida diaria de las personas. No estamos para parecer o decir que somos buenas o malas personas.

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Juny, 2022
Figueras2-1280x960.jpg

La Universitat Rovira i Virgili viurà una nova etapa. Després d’unes eleccions històriques on s’han enfrontat tres candidats, el Dr. Josep Pallarès serà l’encarregat de liderar la institució durant els pròxims quatre anys. A un costat ja queda l’anterior rectora, la Dra. Maria José Figueras, que va presentar-se per ser reescollida, però sense èxit. Ara l’entrevistem perquè se sinceri sobre les seves emocions i pensaments respecte a uns comicis que van ser polèmics. 

D’una banda, la candidatura de la Dra. Gisbert es va sumar a la de Pallarès en anunciar-se els resultats de la primera volta. Les discussions per Twitter van ser una constant foguera animada per les piulades i les contestacions entre els candidats. Tot plegat ha finalitzat, d’igual manera que el mandat d’una Maria José Figueras que va haver de comandar la institució amb una pandèmia pel mig. En aquest ‘Tu a tu’, l’exrectora també analitza les accions i decisions que considera que van anar bé, i les que no van quallar com a ella li haguera agradat.

 

Com se sent? Quina sensació té després d’aquestes eleccions on s’ha confirmat que no serà rectora durant els pròxims quatre anys?
Tinc sensacions confrontades. Tenia il·lusió de poder consolidar la feina feta i treballar-la durant quatre anys més, però alhora és una alliberació. És una responsabilitat molt gran a la qual dediques molta energia. Ara puc recuperar temps per a mi mateixa i per a la meva família. Fos el que fos, per a mi seria un guany. Sempre que es tanca una porta s’obre una altra.

De què està més orgullosa?
De l’equip que hem tingut, de la intensitat de la feina que hem fet, d’haver superat una pandèmia amb la qual la universitat ha continuat creixent, d’haver aconseguit formar part de l’aliança europea anomenada Aurora, d’haver pogut modificar l’estatut de la URV. Gràcies a aquesta darrera acció, que va suposar un repte i un desgast, ara cada persona sap el valor exacte del seu vot. Jo vaig heretar una institució que estava ben posicionada, i nosaltres la vam projectar encara més amunt.

Fins a quin punt creu que la pandèmia ha limitat el seu mandat?
He reflexionat molt sobre la pandèmia. Ha impedit que ens veiéssim de forma constant, que poguéssim aproximar-nos als campus i ser propers a les persones. Aquest distanciament ens ha passat factura. És igual, perquè podria haver-hi qui jutgés que eren unes circumstàncies excepcionals i que s’havia de dipositar la confiança en la rectora per saber si allò que s’havia plantejat a l’inici del mandat es podria haver continuat fent. La comunitat universitària ha decidit una altra cosa.

Què creu que ha fallat durant el seu mandat i la campanya?
No sé si es pot dir que ha fallat alguna cosa. El Dr. Pallarès tenia interès a ser rector darrere del meu predecessor. Ell porta dos anys treballant en la campanya, ha tingut temps per a entrevistar-se individualment amb moltes persones. Jo no he tingut aquesta oportunitat perquè havia de gestionar la universitat alhora que fèiem la campanya. La vam començar gairebé un any abans. Potser no hem sabut explicar bé les accions que hem dut a terme. Hi ha hagut uns canvis a la gerència del personal d’administració i serveis que tampoc han afavorit. Així i tot, a cadascú li toca jugar amb unes cartes. També tenia molta importància comptar amb càrrecs clau com per exemple els degans, ja que arrosseguen una gran representació. Tot això ha estat molt ben calculat.

També hem gestionat una universitat amb uns pressupostos prorrogats, per la qual cosa no hem disposat de més recursos. Hem intentat fer una gestió redistributiva, perquè hi havia grans diferències entre uns departaments i uns altres. Hem repartit recursos des dels quals en tenien molts fins als que en tenien poc. Aquells a qui els hi treus es consideren damnificats, i a qui els vas equiparar tampoc ho han valorat.

Jo vaig ser l’alternativa a tota una generació de rectors que provenien de l’àmbit de l’enginyeria, i ara la comunitat ha decidit tornar a la mateixa direcció i àmbit del passat.

Creu que hi ha hagut joc brut durant la campanya?
No diria joc brut, però per exemple el meu compte de Twitter ha estat hackejat dues vegades. Una a l’inici de la campanya i una altra al final. Això no havia passat mai. No sé qui ha estat l’autor ni m’interessa. A les xarxes socials també hi ha hagut comentaris de l’estil “vull ser rectora només perquè sóc una dona”, quan jo sóc la mateixa persona que va sortir escollida fa quatre anys i no per ser una dona, sinó per ser catedràtica i complir els mèrits com qualsevol altre candidat.

Les eleccions han sigut atípiques perquè hi havia tres candidatures, però de sobte una sembla intermèdia com si fos un cavall de Troia. A l’hora de la veritat és per disgregar el vot i finalment per sumar-se als de l’altre candidat. Aquestes coses són una mica estranyes. Són uns comicis que passaran a la història de la nostra universitat, ja que mai s’havien enfrontat tres candidats.

S’ha sentit assetjada durant les eleccions?
No. Una persona només es pot sentir assetjada quan és sensible a l’assetjament. Quan tens un caràcter fort com el meu, aquestes coses t’acaben empoderant més. Vaig intentar ser respectuosa. L’única cosa que vaig dir en aquest sentit és que considerava la victòria del Dr. Pallarès com un retorn al passat. No se’m pot acusar de dir res més a una persona que ha estat 10 anys com a vicerector, que entenc que probablement tota la seva cadena de contactes és molt més potent que la meva.

Què va sentir i pensar quan la Dra. Gisbert va demanar el vot per al Dr. Pallarès just quan es van fer públics els primers resultats?
Per un costat, semblava que allò podia estar acordat des d’un principi. L’equip que acompanyava la Dra. Gisbert era molt reduït i això podia ser un senyal que anava junts. De fet, en alguns actes sempre anaven junts i donaven a entendre que podien ser el mateix. Ara bé, el fet demanar el vot obertament pel Dr. Pallarès em va semblar una manca de consideració per a tots els votants que van creure en una candidatura ferma de la Dra. Gisbert. Va ser sorprenent per a tothom, i a més que no es tardés ni dos segons en dir-ho.

M’ha dit el que va pensar, però no el que va sentir…
No vaig sentir res excepcional. No va ser tant per l’anunci de la Dra. Gisbert, sinó per la diferència de vots entre jo i el Dr. Pallarès. No m’ho esperava i pensava que aquesta seria inferior. Vaig estar decebuda. Jo tenia confiança en què potser no caldria una segona volta.

Què és allò que més trobarà a faltar?
Una de les coses que més m’he sorprès a mi mateixa és en la meva capacitat de lideratge en segons quins àmbits. Quan parlava amb les persones d’alguns projectes, sempre m’inspiraven i no parava de suggerir. Trobaré a faltar aquesta interrelació amb les persones que m’han plantejat reptes o problemes. Ara bé, la nostra activitat com a docents i investigadors no s’acaba. Podré reprendre recerques que havia deixat a mitges. M’he sentit molt còmoda amb tota la societat en general, incloent-hi les institucions públiques. Allà on hi he anat m’ho he passat molt bé i ho continuaré fent.

Quin és l’objecte del seu despatx que té més significat?
Una planta que me la van regalar els meus companys el dia que vaig entrar. Entre tots s’han encarregat de regar-la. També tenen molt significat les fotos dels meus néts que em van regalar per Reis. Una altra cosa que trobaré a faltar és la proximitat amb la casa del meu fill i del meu nét que estan a la cantonada. De vegades em picaven a la porta quan anaven al col·legi i els acompanyava fins al centre.

Què espera del mandat del Dr. Pallarès?
Sempre que hi ha una candidatura hi ha ganes d’aportar a la institució perquè aquesta projecció cap al territori, a Europa i al món sencer continuï. Ha de continuar creixent com a universitat en tots els àmbits on hem estat punters.

Es tornarà a presentar d’aquí a quatre anys?
No, perquè no podré. Em jubilaré.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Juny, 2022
mohammed-boxer-e1655453989246.jpg

Mohammed Dahbi, un marroquí de 29 años que reside en Reus desde hace cinco, se coronó hace unas semanas como campeón del mundo de kickboxing K1

Para lograr este hito, Dahbi ha tenido que entrenar entre cuatro y seis horas al día. Además, este reusense adoptivo compagina su pasión por el deporte con su profesión. Su meta es alcanzar la One Championship de Singapur, una de las mejores competiciones de kick boxing a nivel mundial. Dahbi podría considerarse como uno de los referentes de la comunidad marroquí en Tarragona. Anteriormente ya ha comentado que le gustaría seguir luchando hasta los 36 o 37 años, siempre que el físico aguante. En esta entrevista intentamos conocer más detalles sobre su fuerte mentalidad y rutina de trabajo, así como sus motivaciones y pensamientos más íntimos. 

 

¿Cuál es tu motivación, lo que te empuja a seguir adelante en cada entrenamiento?

Mi motivación es superarme a mí mismo cada vez más, enfrentarse a grandes luchadores, dejar huella en este deporte y conseguir un legado para mi familia el día que me retire. También quiero poder transmitir mis conocimientos a nuevas generaciones.

¿Cómo preparas tus combates?

En la preparación hacemos dos entrenos diarios, mañana y tarde o mañana y noche. Los entrenamientos constan de una parte física y otra parte técnica y psicológica. Para mí, personalmente, creo que lo más difícil es seguir la dieta y mantener el peso. El resto lo disfruto bastante, tanto la preparación como el combate.

¿En qué piensas antes de entrar al ring?

Antes de subir a un ring, pienso en disfrutar del momento, conquistar el terreno y ganar el combate por supuesto. Pienso en los sacrificios que tuve que hacer antes de llegar al momento del combate y competir a la altura de lo que se espera.

¿Qué significaría para ti llegar a la One Championship de Singapur?

Llegar a la One Championship y poder proclamarme campeón de la liga seria todo un logro, con ello nos habremos coronado como ganadores de la liga más grande del momento en kick boxing, rodeado de los mejores luchadores actuales del planeta. Conseguirlo sería todo un sueño.

¿Cuál crees que es tu mayor logro?

Para mí, cada día de preparación superado es un logro. Uno lucha contra sí mismo para poder realizar los entrenos, correr, sesiones de sparring, bajones de la dieta y continuar hasta el día del combate . Todo eso es un logro enorme.

¿Y tu meta más ambiciosa?

Una de mis metas es poder lograr ser uno de los mejores en nuestra categoría de peso, seguir sumando grandes combates con grandes resultados.

¿Te ves como un referente para la comunidad marroquí del territorio?

(ríe) No sabría responderte a esa pregunta, espero poder ser un referente tanto para la comunidad marroquí como para personas de diferentes nacionalidades, sería todo un honor por supuesto .

¿A qué te dedicas?

Aparte de entrenar y dar clases, soy monitor en un centro terapéutico.

¿Es fácil compaginar los entrenamientos con tu profesión?

No es nada fácil compaginar ambas cosas, los entrenamientos me exigen mucho esfuerzo físico y mi trabajo bastante fuerza mental y yo creo en la ley del esfuerzo, nada se regala, si uno quiere alcanzar algo en la vida ha de esforzarse y luchar por ello, y esa es mi mentalidad. Todavía soy joven y tanto mi cuerpo, mi mente y mi corazón aguantan por lo tanto seguimos para adelante, disfrutando haciendo ambas cosas. Cuando estoy en un sitio desconecto del otro para poder responder al 100% en ambos, siempre disfrutando, aprendiendo y enseñando.

PUBLICITAT



REDACCIÓ10 Juny, 2022
juliaGomez4-1280x1707.jpg

No fa pas massa, va ser elegida per conduir els destins d’una formació política marcadament municipal: FUPS. La Formació Unitat per Salou va ser, durant molts anys, presidida per l’exregidora María José Rodríguez, qui ens va deixar el setembre del 2020. Júlia Gómez, amb experiència governativa, té la responsabilitat de liderar un projecte polític en un moment crucial de la política local. A menys d’un any de les eleccions municipal, la 4a. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Salou ha explicat en una entrevista a larepublicacheca.cat quins són els seus objectius més immediats i les prioritats de FUPS. Gómez reconeix que no serà fàcil substituir la figura i la força impregnada per María José Rodríguez en la política local. Assegura que farà els possibles per aconseguir que el partit municipalista continuï sent un refugi per a aquells ciutadans preocupats en millorar la qualitat de vida de Salou i fer del municipi un referent en diferents àmbits.

Vostè és la nova líder de FUPS. Quins aspectes vol treballar des de la seva presidència?
Vull continuar amb la mateixa línia que hem anat treballant fins ara. El nostre principal interès és el progrés de Salou i el benestar dels nostres veïns i veïnes. Per tant, continuarem treballant, com sempre, aquells projectes i propostes que siguin benèfiques pels nostres conciutadans.

Substitueix en el càrrec a María José Rodríguez. Ella era un terratrèmol i es dedicava de cos i ànima al seu poble d’adopció. Quins seran els ingredients que afegirà al seu mandat perquè sigui un èxit?
La María José era una dona molt treballadora i una persona molt estimada per tots nosaltres i per la ciutadania en general. Sempre vàrem mantenir una molt bona sintonia i juntes vam treballar la proximitat amb la ciutadania, amb una gran voluntat i compromís per escoltar les persones i els col·lectius i estar al seu costat; per saber allò que els preocupa i necessiten. El fet que qualsevol pugui parlar amb tu, en qualsevol moment, és molt ben valorat i molt positiu per conèixer, entendre i després poder actuar.

Fa molts anys que està en política, què més li agrada de la dedicació a la ‘cosa pública’?
La cosa pública és fascinant. A més, tinc la gran sort que les regidories de les quals sóc responsable tenen molt de contacte amb el ciutadà i amb els joves i infants. És molt gratificant poder desenvolupar projectes d’educació i formació per als nostres alumnes, tot col·laborant amb els centres educatius, els pares i mares i les famílies de Salou. També gaudeixo moltíssim preparant activitats i participant amb els joves i els infants de Salou, a través del Club Xic’s. Junts, tirem cap endavant projectes de tota mena: tant formatius, com culturals, com d’oci i lleure. I com que també tinc responsabilitats en la cura de les platges m’agrada ocupar-me, juntament amb els meus companys de Govern, que les nostres platges estiguin en les millors condicions per acollir els nostres veïns i veïnes, i els nostres visitants que solen ser exigents.

SUMEM per SALOU i PSC portem governant junts dos mandats, i ha anat molt bé per la governabilitat i la gestió del municipi i l’estabilitat

Quines són les prioritats de FUPS?
La prioritat i l’interès principal de FUPS sempre ha estat Salou. I així ens ho ha reconegut sempre l’electorat, renovant la seva confiança. FUPS és un partit independent i municipalista, inclusiu i obert a la pluralitat de sensibilitats; que cerca el consens ciutadà i la unitat d’acció, avantposant l’interès municipal. Aquesta és l’autèntica identitat i ideari de FUPS, que sempre ha mantingut i mantindrà, com demostra la seva trajectòria.

Com van viure la pandèmia?
Vam estar al costat de la gent, dels col·lectius i dels sectors que han patit una situació difícil. I, ara, continuem impulsant un model de municipi amb capacitat per reactivar l’economia; i que camina cap a un model sostenible mediambientalment, econòmicament i socialment, que tingui activitat tot l’any i creï llocs de treball estables. També volem que augmenti la qualitat de vida dels nostres ciutadans, i, per això, treballem, incansablement, en la millora i condicionament dels nostres carrers i les nostres instal·lacions i equipaments, per tal d’oferir sempre el millor servei i donar, sempre, una bona imatge.

Salou ha experimentat una gran transformació en els darrers anys. Ara recollim els fruits d’un govern municipal compromès, responsable i valent

Alguna cosa a dir respecte FUPS i PSC?
Només que SUMEM per SALOU i PSC portem governant junts dos mandats, i
ha anat molt bé per la governabilitat i la gestió del municipi i l’estabilitat de la institució. Entenem que el diàleg i els acords sempre són bons per governar, perquè et donen un plus de representativitat.

Actualment, quines són les grans inquietuds dels salouencs?
En aquests moments, i sortint d’una pandèmia, tots tenim una mateixa inquietud: l’impuls de la nostra economia i l’ocupació. Som un municipi turístic i estic segura que a tots ens preocupa, ja que la majoria de la població de Salou viu del turisme. Independentment d’això entenc que la inquietud és que tots volem el millor pel municipi i estem implicats en construir un Salou millor. És un sentiment que ens fa sentir orgullosos i satisfets de Salou.

Salou té al davant un futur esperançador i de gran projecció amb l’arribada d’inversions molt importants

Com valora el canvi (desenvolupament) que Salou ha experimentat en els darrers anys?
Evidentment, Salou ha experimentat una gran transformació en els darrers anys. I avui està recollint els fruits d’un govern municipal compromès, responsable i valent. Veiem fer realitat projectes històrics i de què s’ha parlat durant molts anys, com pot ser el desmantellament de les vies del tren, que tallaven el poble pel mig; la canalització del barranc de Barenys, que tants problemes ha causat amb les greus inundacions que ha patit sempre el barri de la Salut.  Som a la recta final del gran projecte de recuperació i protecció mediambiental del Cap Salou; i la millora de molts equipaments, sense oblidar que Salou té al davant un futur esperançador i de gran projecció amb l’arribada d’inversions molt importants que ens convertiran en un municipi turístic de referència internacional, que aposta per l’excel·lència i que es consolida com a model de turisme sostenible.

PUBLICITAT










REDACCIÓ7 Juny, 2022
kenneth_portada-1280x961.jpeg

Vam quedar a la plaça tot just al darrere de l’església. Volien una entrevista allunyada de la poltrona del despatx presidencial del consistori. Sempre va bé endinsar-nos en la persona que exerceix el càrrec d’alcalde. Kenneth Martínez es va presentar informal però non tropo: texans, camisa blanca i americana. A aquella hora i a causa de les altes temperatures hi havia més gent sota els para-sols de les terrasses que passejant pel carrer. Ens dirigim al Museu Apel·les Fenosa, una de les relíquies d’El Vendrell. Acomodats en el porxo de la primera planta, mantenim una conversa informal i sense perjudicis. Parlem pràcticament de tot. Però insistim a conèixer la seva persona, els seus gustos, fòbies, família i somnis. De política i del Vendrell. A Kenneth, professor de professió, li agrada escoltar, però si se sent còmode, també li agrada xerrar. Refusa la imatge de galant i diu ser més aviat humil i un provocador de la convivència. Evita la crispació i els debats estèrils. Li agrada treballar en grup, no obstant això les decisions importants, de vegades, les pren al sofà de casa mentre llegeix (novel·la negra, de preferència). El Vendrell ho és tot per a ell. Per aquesta raó, va dibuixar un projecte ambiciós perquè el municipi es converteixi en una gran capital, tot i que la Generalitat, no rares vegades, ignora que hi ha territori més enllà del Baix Llobregat. L’alcalde parla mirant als ulls i esbossa un somriure quan la situació es tensa. Té mirada de nen entremaliat. Aconsegueix molts dels seus propòsits amb perseverança, diplomàcia i empatia. Acabem l’entrevista i al carrer els seus conciutadans el saluden i li comenten algunes inquietuds. Ell pren nota, perquè el més segur és que es presenti a un nou mandat…


Qui és Kenneth Martínez?

És un pare de família, professor d’Institut, alcalde en aquests moments i amb moltes ganes de treballar i impulsar una transformació important al municipi que és meu, de molts ciutadans i dels meus fills.

Què li ve al cap quan sent la paraula Vendrell?
És casa meva, dels meus fills, de la meva família, on m’he fet gran, on em dedico a la política i home en el sentit de persona responsable.

Per què es va dedicar a la política?
Per una raó molt senzilla. Tenia inquietuds pel bé comú i per la millora de la societat, però en el meu cas concret vaig decidir fer un pas endavant: jo vaig ser professor d’institut durant més de 10 anys. La vinculació dels professors, dels alumnes i les famílies va molt més enllà de la tasca professional i fa que donis aquest salt fora de les aules, cap a la política.

Havia somiat mai ser l’alcalde del seu municipi?
No. Mai. Jo no havia pensat mai. Ho veia com una cosa molt llunyana. Des de fora es veia com una cosa diferent i especial, però quan hi ets dins l’encaixes amb la màxima normalitat i naturalitat. Animo a tothom a implicar-s’hi en la ‘cosa pública‘, perquè l’administració ens diu respecte a tots.

S’ha decebut amb la política en aquest gairebé quatre anys?
No. Quan vaig arribar tenia un objectiu que era transformar el Vendrell socialment i urbanístic. Tenim una ruta i un camí i els objectius clars. Estem satisfets. Espero que els vendrellencs també.

Quan vaig arribar tenia un objectiu que era transformar el Vendrell socialment i urbanístic. Tenim una ruta i un camí i els objectius clars. Estem satisfets

A quina hora es desperta i a quina hora se’n va a dormir?
No dormo gaire i normalment vaig a dormir molt tard.

Com s’explica als fills que el pare és l’alcalde?
Jo ja portava 8 anys de regidor i els nens ja s’ho prenien com a quelcom natural. Els nens tenen l’habilitat de normalitzar-ho tot.

Quines són les àrees que li requereixen més atenció i dedicació?
Per a un alcalde totes les àrees són importants, d’una manera o altra, tot té importància pels veïns i veïnes o entitats.

Serà candidat a les properes eleccions?
Encara ens queda temps.

Quina empremta vol deixar?
La majoria dels propòsits marcats s’està assolint, tot i haver coincidit amb situacions externes com és el cas la pandèmia i ara la guerra. Estic satisfet per la manera com hem enfrontat aquestes dificultats no previstes. Però, com deia, encara ens queda un any.

Quina creu que és la percepció dels veïns en relació amb la tasca del govern municipal?
Reconeixen el punt d’inflexió. A més l’alcalde no nota de seguida perquè està al carrer i es troba cada dia els veïns. Venim de moments molt difícils que limitàvem la capacitat d’inversió i intervenció de l’ajuntament en la millora del Vendrell. Ara hem pogut engegar projectes que són importants (que es toquen i es veuen) per millorar la qualitat de vida dels vendrellencs. Ara tots els nens i nenes de 2 anys van, gratis, a l’escola bressol. Aquestes millores visibles i objectives la gent les reconeix. Crec que hem estat capaços de projectar aquesta confiança i optimisme en la capacitat de progrés i de millora del Vendrell. Generar confiança en moments de dificultat és quelcom que valoro molt.

Vull els millors projectes per a la meva ciutat. Vull que sigui una gran capital regional

Quins són els grans hàndicaps del Vendrell? La seguretat i la immigració…?
Som una població que està creixent i aquesta metamorfosi de ciutat petita a una ciutat metropolitana, aquesta transició necessita que ens adaptem també a nivell de mentalitat. Hem de treballar la integració i inclusió. Les nostres principals preocupacions passen sempre per la inclusió social i la cohesió social. Si no tenim en compte aquests factors, mai no creixerem adequadament. Aquesta integració s’aprèn a les escoles i des de ben petit.

Les aules han de ser en castellà o català?
La llengua vehicular és el català, però el castellà és la llengua de tots els catalans, tal com marca la llei d’educació de Catalunya.

La llengua no hauria d’estar mai al centre del debat polític, oi?
Efectivament. Les identitats han de ser múltiples i compartides, flexible i fluides. Hem de fugir de tot allò que ens exclogui. La nostra bandera és la convivència i això implica la inclusió i la pau social.

Abans parlava de projectes i inversions, d’on venen els diners?
Fonamentalment dels esforços dels muníceps, d’una gestió econòmica, austera, responsable i coherent. La majoria dels projectes que tenim en marxa són finançats. Per la Diputació de Tarragona, per la Generalitat o pels fons europeus Feder o Next Generation. Ens van concedir una subvenció per continuar ampliant l’illa de vianants i un altre per renaturalitzar i integrar urbanísticament les rieres com a zones verdes de qualitat.

Hem de fugir de tot allò que ens exclogui. La nostra bandera és la convivència i això implica la inclusió i la pau social

Creu que el seu municipi és menystingut per la Generalitat?
Catalunya, globalment, hauria de treballar més la seva diversitat i realitat. Encara que pugui semblar un tòpic el cert és que el país està molt centralitzat a Barcelona i del Llobregat cap avall hi ha dificultat per a situar-nos. El Baix Penedès encara es nota més. Estem en el procés de crear una nova vegueria (El Penedès). Som una zona de frontera, totes les infraestructures del país passen pel nostre territori. Hi ha famílies que ens triem per la qualitat de vida que oferim.

Us sentiu més de Barcelona o Tarragona?
Som penedesencs. Som de Tarragona. Estimem el Penedès i aquest territori de vinyes, però mirem més aviat cap a Tarragona. Fem una mica de pont entre Tarragona i Barcelona. El Vendrell acabarà sent una metròpolis regional que integrarà i cohesionarà tot el territori intermedi per una estratègia d’ubicació geogràfica.

És un municipi independentista?
Hi ha de tot. És un municipi majoritàriament socialista. Les identitats les entenem des de la fluïdesa. El futur depèn d’entendre’ns amb Europa i amb la resta d’Espanya. Si no hi ha una bona convivència entre tots els catalans, és impossible demanar estabilitat social i política. Catalunya és un país divers i ric i això és el que ens fa diferents.

Què li diuen els veïns quan el troben al carrer?
Sobretot hi ha molta preocupació pel tema econòmic. Després de la pandèmia, la gent té la necessitat de recuperar l’espai, la llibertat i les ganes de fer coses. La gent necessita trobar-se i abraçar-se. El preu de l’electra i les conseqüències de la guerra a Ucraïna també preocupen i molt. La gent vol viure, tenir tranquil·litat i ser feliç.

Vostè és feliç?
Molt, tot i que això no impedeix que tinc problemes i preocupacions.

Durant la pandèmia va ser molt difícil. Vaig patir molt amb la residència d’avis. Vaig viure amb el cor encongit

Quin és el seu principal defecte?
L’obsessió per la feina. La perseverança i la intensitat.

El seu gran complex?
Sóc el fill i el nét gran, i des de petit, tant la meva àvia com la meva mare em deien que era guapo i intel·ligent, per tant, no tinc gaire complexes.

La gran virtut?
M’agrada molt treballar en equip. No m’agraden les discussions ni les cridòries.

On sol refugiar-se en els moments de baixada anímica?
En la lectura.

Quins llibres sol llegir?
Novel·la negra.

Es considera una persona emotiva i emocional?
No sóc de llàgrima fàcil, però hi ha petits detalls que em fan molt de mal.

Generar confiança en moments de dificultat és quelcom que valoro molt

Què li fa plorar?
Les desgràcies personals. Durant la pandèmia va ser molt difícil. Vaig patir molt amb la residència d’avis. Vaig viure amb el cor encongit.  Cada vegada que havien de fer les proves i els tests Covid, patia molt quan em deien que hi havia positius. Hi havia molta tensió, no sabien que passaria quan els nostres avis donaven positiu. Temia per la seva vida. Hi havia molta incertesa i impotència. Les notícies ens hi afectaven molt i, en part, ens generava neguit. Em feia por que la nostra gent gran no superés la malaltia. Vam viure amb el cor encongit.

L’honestedat, la fidelitat i la humilitat són ingredients quan s’ocupa un càrrec públic…
Crec que són components essencials per generar bon ambient i confiança. Jo sóc un servidor públic i tracto la gent com a iguals com no podria ser d’una altra manera. Ho faig per convicció.

És ambiciós?
Sí, vull el millor pel meu municipi i pels meus conciutadans. En l’àmbit personal, crec que no gaire.

Ens pertoca a tots, sense distinció, combatre energèticament tots els discursos de l’odi. Estem als antípodes de qualsevol discurs, acte o actitud que generi odi o desigualtat

És vanitós?
No, si es refereix a nivell personal. No sigut mai un galant. Si parlem de la meva faceta com a alcalde, he de dir que sí. Vull els millors projectes per a la meva ciutat. Vull que sigui una gran capital regional en totes les assumpcions del concepte.

Si hagués de ‘vendre’ la imatge del Vendrell, com ho faria de forma molt succinta?
El Vendrell és el cor del Mediterrani. Passeges entre les vinyes i et trobes amb un mar blau envejable. I això amb el violoncel de Pau Casals que t’acompanya en aquesta ruta.

Li agrada la música, veig…
M’encanta.

Mentre vostè sigui l’alcalde que no hi trobarem a l’ajuntament?
No trobarem tensió identitària, conflictes entre veïns, guerres territorials… Defensem la bandera de la convivència. Som un municipi integrador.

És un municipi segur?
Com a moltes altres ciutats de 40 mil habitants i de 100 mil persones a l’estiu.

Quin és el seu lema de vida?
Saber conviure i que tothom tinguis les mateixes oportunitats.

Quines són les seves línies vermelles?
No permetré mai que un veí se senti discriminat o menystingut. Tots som iguals.

Què s’ha de fer amb Vox?
Combatre’l. Ens pertoca a tots, sense distinció, combatre energèticament tots els discursos de l’odi. Estem als antípodes de qualsevol discurs, acte o actitud que generi odi o desigualtat. Per tant, tot allò que sigui excloent, feixista, racista, homòfob mereixerà el nostre rebuig. L’odi és el pitjor virus que hi ha en una societat i a més s’expandeix molt ràpidament.

I com es combat aquest virus?
Amb polítiques socials i tractant tothom com a persones.

No permetré mai que un veí se senti discriminat o menystingut. Tots som iguals.

Com li agradaria ser recordat?
Com a algú que no ha generat conflictes i tensions i que també ha fet tot per evitar-los. He intentat que El Vendrell fos un municipi obert, pròsper, amable i agradable en la convivència. Del meu ADN no surt, ni accepta la desigualtat per les raons que siguin. Tots som iguals i hem de ser tractats com a iguals, tot i les diferències individuals.

Quan ha de prendre decisions importants suposo necessita temps i diferents punts de vista A qui demana consells?
M’agrada molt treballar en equip i escoltar a la gent. Això és crucial a l’hora de prendre decisions. No demano opinió a cap persona en concret, però a tots en general. Prenc decisions que ens afecta a tots i per aquest motiu m’agrada el consens. Moltes vegades prenc decisions assegut al sofà de casa, quan estic llegint.

Ha notat en aquests anys la tan propalada ‘solitud del jefe‘?
No. Intento implicar el meu equip en el dia a dia de l’ajuntament. Em sento molt acompanyat. L’alcalde és un regidor més.

Ha experimentat mai l’eròtica del poder?
(riu) No. No sé què vol dir. No ho he experimentat ni ho he notat.

Si guanya les properes eleccions apujarà els impostos?
S’hauria d’analitzar prèviament les circumstàncies. Crec que ningú apuja impostos per caprici. Hem congelat els impostos perquè érem conscients de l’impacte econòmic de la pandèmia. Però una cosa ha de quedar clara: tot allò que els ciutadans paguen s’ha de notar en la millora de la seva qualitat de vida. No podem confondre l’austeritat amb la inoperància.

Quin missatge enviaria als seus conciutadans?
Nosaltres vam engegar en aquest mandat un camí d’un punt d’inflexió per portar el Vendrell on li toca estar. El Vendrell és una capital i ha d’exercir i ser tractat com a tal. Aquest equip de govern treballarà de valent perquè aquest desig esdevingui una realitat.

PUBLICITAT










REDACCIÓ30 Maig, 2022
Agnès-Busquets-1280x960.jpg

Tarragona es prepara per acollir el Festival Teta aquest cap de setmana, un esdeveniment que neix enguany amb l’objectiu d’estendre la lluita feminista i LTGBI a través d’una programació divulgativa i cultural. 

Precisament, les protagonistes del Teta són majoritàriament dones, i la tarragonina Agnès Busquets és una d’elles. En aquesta entrevista, Busquets ens detalla les seves sensacions amb aquesta celebració, així com els problemes que detecta a la ciutat. L’actriu també reivindica el festival Minipop i els dos teatres de Tarragona com a atractius desaprofitats. En el cas del Minipop, perquè ja no es fa; i en el de les sales teatrals, per la manca d’una programació potent i estable.

 

Què representa per a vostè el Festival Teta?
Per mi ha estat una sorpresa. No em considero cap figura feminista ni LGTBI, però formo part d’aquesta societat i sóc molt afí a les idees feministes i a la defensa dels drets LGTBI. Per sentit comú. Que cadascú faci allò que senti i necessiti, i que visqui com vulgui. ‘Vive y deja vivir‘.

Mai m’he sentit relegada a la feina pel fet de ser dona. Polònia és un programa de ‘tios‘ perquè la política és una feina de ‘tios‘. Hi ha molt poca representació femenina, tot i que ara els obliguen a assolir quotes d’igualtat. Tanmateix, no cobro menys que un home. Com a mare, sí que notes les diferències. En qüestions de llenguatge quan diuen “has canviat els bolquers”… Pel fet de ser dona, sense voler ja formes part del moviment feminista.

Per què hi forma part?
Sóc dona i per tant formo part del festival.

L’ha sorprès el fet d’haver estat escollida com a representant del Teta?
M’ha sorprès pel fet de no ser activista feminista, però, d’altra banda, no m’estranya perquè suposo que han buscat algú de la ciutat. Em fa molta il·lusió perquè molta gent no té ni idea que sóc de Tarragona. M’agrada que de tant en tant em tinguin en compte ni que sigui per ser part de la foto o per fer difusió.

Li agradaria treballar més a Tarragona?
No em puc queixar perquè estic molt desvinculada. Fa més anys que visc a Barcelona que no pas els que he estat a Tarragona. A més, la gent no sap que sóc d’aquí. Tampoc tenen per què saber-ho. Com a espectadora, he estat militant del Minipop des del primer any. També ho he estat de la Trono, on vaig començar a fer teatre. Vaig fundar la Sala Trono juntament amb el Joan. Em sento superorgullosa d’haver-ne format part.

Aprofito per reivindicar una inversió en el Metropol. Quan invertirem per arreglar-lo? És preciós. Tarragona s’ha de posar molt les piles en aquest aspecte.

Què li manca a Tarragona?
Posar-se les piles en el tema cultural. No vinc sovint i estic generalitzant, però quan vinc aquí penso “quina pena, amb lo bonica que és Tarragona…” Podrien estar els carrers plens de vida… Vés a Girona un diumenge a la nit… I això que no tenen el mar a tocar com aquí.

Per què passa això?
Seguim la llei del mínim esforç. “Ja tenim el mar, les pedres… tot funciona sol…”. Doncs no. Una de les meves motivacions per marxar és que m’avorria. Em sap molt greu dir això perquè adoro Tarragona i que no me la toquin que mato. Però hem de ser conscients. Mola que hi hagi una Trono que aguanti, encara que hi haurien d’haver 10 projectes iguals. Tenim dos teatres genials. No obstant això, veus la programació… No pot ser…

Quina concepció té sobre Tarragona la resta de Catalunya?
Primer, tothom em pregunta per Tarragona ciutat. Si parlo de Tarragona, és Tarragona i punt, si no especificaria un altre municipi. L’afer Salou i petroquímiques encara és un llastre que arrosseguem. Molta gent em fa la broma de què és un poble. Ens ho hem de creure més. El que diuen a Dames i Vells, que Tarragona és una bassa. Doncs no, és un jacuzzi (riu).

Carlos Latre opina el mateix… D’altra banda, què sent quan actua a Tarragona?
Em fa molta il·lusió perquè venen totes les meves amigues. També per la família, que a vegades els hi costa anar a Barcelona.

És més fàcil actuar a casa?
És igual. És molt xulo i bonic. Ara fa molts anys que no faig res aquí…

Què espera del Festival Teta?
Espero que els hi vagi molt bé perquè és la primera edició i tinc molta responsabilitat. Desitjo que aconsegueixin tots els seus objectius: sensibilitzar, debatre, crear nous projectes, que es consolidi… Per exemple el Minipop, que ja estava consolidat, i és una pena que es perdi. Tots esperàvem aquesta proposta al juny. A vegades la desídia li pot a Tarragona.

Espera que es recuperi el Minipop?
Tant de bo. Entenc que remar a contracorrent és difícil.

Té esperances?
Sí, perquè m’aprecio els organitzadors i sé que s’ho han treballat molt. També per Tarragona. L’altre dia li explicava a una amiga de Barcelona i em deia que era molt guai i que vindria amb el seu fill. Que s’ajuntin Teta i Minipop

PUBLICITAT










REDACCIÓ23 Maig, 2022
Montse-Castellarnau4-1280x960.jpg

La política altafullenca viu un moment únic. Després de tres anys de mandat d’EINA-ERC, amb Jordi Molinera al capdavant, una moció de censura ha convertit Montse Castellarnau -d’Alternativa Altafulla- en la primera alcaldessa del municipi. La tensió entre govern i oposició ha quedat palesa en tot moment a causa d’afers com la situació d’emergència amb les platges, o el tancament del casal de la Violeta per problemes amb els permisos. L’enfonsament d’una part del restaurant Voramar va ser el detonant de la moció de censura, que finalment es va aprovar. En aquesta entrevista parlem amb Montse Castellarnau, qui explica la seva vocació de persona treballadora, i no de política. La batllessa també parla gairebé sense filtres dels afers que han provocat la moció de censura, i de com pensa solucionar-los ara que lidera l’Ajuntament altafullenc. Finalment, Castellarnau anuncia que es tornarà a presentar a les eleccions de 2023, si bé no pot assegurar que sigui com a cap de llista. 

 

Es troba còmoda com a alcaldessa?
Sí. És una feina de moltíssima responsabilitat. És una càrrega que assumeixo amb optimisme, il·lusió, ganes i honestedat. Poder ser la primera alcaldessa d’Altafulla és tot un orgull. Em deixaré la pell.

Sempre ha volgut ser alcaldessa?
No. M’hi he trobat de rebot. Sóc una persona molt poc política, més aviat sóc treballadora, conseqüent, honesta, raonable, propera… Vaig començar a Alternativa Altafulla perquè van valorar les meves qualitats com a persona, no com a política. Jo era d’aquelles que pensa que tots els polítics sempre escombren cap a casa seva i que a vegades no són tan legals i honestos com expliquen a la ciutadania. Vaig entrar a un grup polític amb unes línies ideològiques que m’agradaven per fer feina. He anat aprenent. Vuit anys com a regidora m’han donat un bagatge que em fa afrontar amb seguretat el fet de ser alcaldessa. No m’espanten ni els reptes ni les dificultats.

Ha parlat d’honestedat… Com s’ha trobat l’Ajuntament després d’aquests tres anys de legislatura?
Amb els vuit anys del nostre mandat, a l’Ajuntament hi havia un ambient alegre. Ara, m’he trobat un personal molt trist. Penso que se’ls ha pressionat massa i hi han hagut respostes i maneres de fer no gaire boniques. He trobat el personal molt tocat. M’ha dolgut perquè els polítics van i venen, però els treballadors es queden i s’encarreguen del dia a dia. El respecte i comptar amb ells no es pot perdre. Se’ls hi ha de donar un valor que potser l’anterior equip de govern no els hi ha donat. Penso que els hi ha faltat empatia.

Pel que fa a comptes, s’ha trobat coses esbojarrades?
Encara ens estem posant al dia. Hi ha hagut afers que l’antic govern ens va vendre com a què ja estaven lligats, i ara ho veiem i està tot per fer. Només s’ha venut la signatura d’un document, però la feina que comporta aquest fet no es pot començar. Amb Brises del Mar i la connexió d’aigua, s’ha signat el conveni, però s’ha de retocar tot el pressupost perquè les partides anteriors han quedat obsoletes. Els preus han apujat per la guerra, i ara s’han de retocar els comptes. És fals que ja es puguin començar les obres. Ens afanyarem per actualitzar totes aquestes dades i poder licitar les obres.

Com aquest, n’hi ha altres exemples com la Violeta amb el permís de Bombers. Ja se sabia que no es podia obrir com a sala polivalent fins que estigués feta la tercera sortida d’emergència. Obrim com a sala de teatre, i quan es faci la tercera sortida ja ho reutilitzarem. Això era el que demanàvem des d’un primer moment. Pots fer concerts, xerrades, cinema, teatre… Si es pot obrir a l’agost, no esperarem al setembre. Així que tinguem el permís, donarem la vida que li correspon a la Violeta. Es faran les portes obertes com Déu mana, no per fer un acte polític com va dur a terme el senyor Molinera. Creiem que la ciutadania no es mereix tantes mentides, sinó un altre tracte.

Per tant, afirma que l’anterior govern ha mentit?
Clar, ha enganyat la ciutadania. Anaven dient que ja ho tenien tot resolt, que no hi hauria problema amb el veí al qual se li havia d’expropiar un terreny per fer la tercera sortida. La realitat és que aquest home no ha volgut vendre. Jo ho entenc. Has d’assegurar quan tens la seguretat que es podrà fer aquella cosa, si no, utilitza condicionals. Han passat tres anys i no han pogut obrir… Han fet despeses complementàries per a poder arribar a allò que se’ls hi demanava.

Han instal·lat les antigues cadires que hi havia en el nostre pressupost, les han collat a terra per garantir un aforament limitat i poder obrir l’espai. Tanmateix, els Bombers van detectar alguna altra deficiència i els hi van tornar a lliurar un informe negatiu. Llavors, van tornar a posar les seves cadires boniques i van estrènyer els tècnics de l’Ajuntament perquè recepcionessin una part de l’obra. Es tracta de la zona de les butaques i del teatre, que no passa de certs metres quadrats i -per tant- no necessita el permís de Bombers. És la trampa i l’engany que han fet cap als altafullencs i altafullenques.

Jo no puc portar allà cap obra de teatre perquè els vestuaris, les dutxes i el pis d’avall no està recepcionat. Si ve una companyia, on es canvia? No puc fer servir segons quines instal·lacions. És un engany i una vergonya.

Per què han decidit presentar ara la moció de censura?
Perquè ja estàvem cansats de tanta mentida, incompetència i inoperància. Han venut que és la moció de la mentida, haurien de valorar les mentides que han estat donant a la ciutadania. Cadascú ven la seva realitat. Sempre dic que el veïnat d’Altafulla ha de mirar com està el poble, i a partir d’allí que decideixin qui té raó.

Jo dic que hi ha una platja que fa més pena que mai per inacció de l’anterior equip de govern. Que fa un municipi que viu pràcticament del turisme sense platja? Ells s’entossudien en no moure sorra. Ara diuen que mai han declarat això, però la ciutadania els ha sentit dir-ho.

La gestió de la brossa ha estat nefasta. Els contenidors plens a dojo. S’ha de fer una gestió pràctica i àgil, adaptant-nos a la realitat de cada moment. El senyor Molinera deia que el conveni s’havia signat amb anterioritat i que no podien fer res. El conveni era prou flexible per adaptar el servei a les nostres necessitats. Altafulla ha estat més bruta que mai.

Després hi ha les falses promeses. Brises del Mar ha estat un col·lectiu que sempre s’ha sentit oblidat. Nosaltres ja ens hi hem reunit per recollir les seves demandes. De totes les promeses que els hi havien fet no han complert cap, si bé la del conveni d’aigua s’acabava de signar.

El seu govern salvarà la temporada d’estiu?
Sí. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per salvar-la. Ja ens hem reunit amb Costes per les emergències dels temporals i del Voramar. Han dut a terme les primeres accions. Per a ells, l’única solució és portar sorra. Hem d’assegurar que els comerços de costa puguin obrir i que el municipi tingui una platja en condicions per a quan arribin els turistes. Ha sigut un any increïble pel que fa a nombre de visitants durant Setmana Santa, però es van trobar una platja tancada, gairebé sense sorra ni serveis; i un poble brut. Tornaran a l’estiu? No ho sé. Tots ens pregunten si hi haurà platja.

L’anterior govern hauria d’estar preocupat ara que ha arribat a l’alcaldia?
No. Hem detectat moltes entitats que deien ara tombaríem tot allò impulsat per l’anterior govern. No és la nostra intenció. Volem gestionar els quatre o cinc problemes que creiem que s’han tractat malament. No tocarem res de la resta. Un dels acords de la moció de censura és deixar de banda les nostres voluntats polítiques.

Jo em referia a possibles irregularitats…
Intentarem resoldre els draps bruts que ens hem trobat. En tot cas, sortiran en el moment de les explicacions. Hi ha moltes entitats a les quals els hi han influenciat dient que els hi tirarem coses per terra. Un exemple és el pagament de taxes al CE Altafulla. Estaven ‘espantats’ perquè pensaven que ara els hi cobraríem.

L’executiu de Molinera va treure aquestes taxes, mentre que nosaltres estem convençuts que s’han de pagar per fer valdre les instal·lacions esportives. Els hi hem dit que no pateixin, perquè no venim a canviar aquestes qüestions. D’aquí a un any, qui guanyi les eleccions que ho gestioni com cregui. Ara no és el moment.

S’hi tornarà a presentar a les eleccions de l’any vinent?
Jo tinc ganes. Els vuit anys com a regidora m’han donat una tranquil·litat i una manera de treballar amb la qual cosa ja conec el funcionament de tot. A cada mandat he tocat àrees diferents. Ara enceto aquest any com un temps de rodatge fins a les eleccions, a les quals em tornaré a presentar, tot i que no sé si com a cap de llista. La intenció és que ho pugui liderar. Si faig una bona feina, em donarà credibilitat; però si faig un mal paper, em restarà vots. És un risc que he assumit amb molt d’orgull.

PUBLICITAT





REDACCIÓ22 Maig, 2022
ruben4-1280x961.jpeg

El misteri s’ha dissipat i els rumors s’han confirmat. Rubén Viñuales ja és l’alcaldable del PSC a l’Ajuntament de Tarragona. Fa 10 anys que va arribar a la política activa de la mà de Ciutadans, partit on era conegut com el ‘rojillo’. La seva carrera ha anat in crescendo. Ha deixat el partit taronja per liderar la candidatura del PSC al Parlament de Catalunya. Salvador Illa l’ha convertit en el seu ‘nen protegit’. De fet, l’ha nomenat ‘conseller de Justícia’ del govern alternatiu. Rubén Viñuales, tarragoní de 38 anys, és advocat de professió i pretén ser el primer alcalde provinent dels barris de Ponent. És carismàtic, familiar, afable i proper. Després de les seves filles, Tarragona és la seva gran passió. Demana una oportunitat als tarragonins per poder governar una ciutat que està abandonada per l’equip de Pau Ricomà. Viñuales, en aquesta entrevista, explica, a grans trets, com veu l’actualitat política municipal i fa algunes propostes. Diu que s’hi deixarà la pell per Tarragona i que s’enfrontarà a qui sigui i on sigui per defensar la potencialitat i la marca de la ciutat. Critica la manca de lideratge de Pau Ricomà, lamenta l’absència de diàleg i diu que la incapacitat del govern de coalició està fent bo a l’alcalde Ballesteros. “Jo vull ser l’alcalde de Tarragona i no m’importa si els tarragonins són o no independentistes. Segur que tots volen una ciutat millor. Això no va d’estelades…”. 


Acaba de ser proclamat alcaldable del PSC a Tarragona. Què sent?
Il·lusió i molta responsabilitat. Estic content i em dóna força veure la unitat del partit.

Vol dir que aquesta unitat és natural o un xic forçada? No hi haurà cap fractura?

Rubén Viñuales durant l’entrevista

De moment no la veig. Vostè sí? Això no vol dir que tothom pensi el mateix. Cadascú té la seva opinió i la pot expressar com i quan vulgui. No amenacem a ningú. El PSC és un partit que es reforça davant les adversitats i quan es tracta de lluitar pels interessos de la ciutat i dels tarragonins.

Quina és repte ara mateix?
Buscar relleu a Pep Fèlix Ballesteros. Sabem que no és fàcil perquè ell va ser alcalde durant 12 anys. Ell va ser un gran alcalde i ja gent ja comença a adonar-se que era un alcalde que estimava Tarragona.

L’alcalde de Tarragona no s’ha de preocupar si els seus veïns són o no independentistes, ha d’estar preocupat si es troben a gust a la ciutat i si l’estimen

Davant de tanta unitat es podria interpretar que vostè ha aconseguit anul·lar els possibles aspirants a alcaldables?
Tenim primàries i es podia presentar tothom. No anul·lem a ningú. La família socialista vol fugir de les polèmiques i unir-se a un projecte guanyar engrescador i guanyador que és de tots, però que tinc la sort de liderar-lo jo. Jo intentaré respondre a aquesta confiança amb una victòria.

I que s’ha fet amb aquells que el consideraven un ‘jaquetetes’ (va canviar Ciutadans pel PSC)?
M’encanten aquestes expressions chequianes. (riu) Des del primer dia, encara que vostè no s’ho cregui, vaig sentir i notar suport i escalf. A ningú se li escapa que jo he practicat des de sempre la socialdemocràcia. De fet, quan vaig afiliar-me a Ciutadans, els seus estatuts deien que es tractava d’un partit socialdemòcrata.

El seu color sempre ha estat més el rosa que el taronja… oi?
Sí. De fet, a Ciutadans em deien el ‘rojillo’.

Abans parlava de rellevar a Ballesteros. No hauria d’estar més preocupat en substituir a Pau Ricomà de l’alcaldia?
Parlava en clau interna. És obvi que el PSC està bolcat en intentar recuperar la ciutat i canviar la vida, a millor, de molts tarragonins.

El Sr. Pau Ricomà no és la persona adequada per liderar aquest projecte i de fer vibrar la ciutat

Què pensa de Pau Ricomà com a alcalde?
És una persona per qui nodreixo afecte personal, però és molt ineficaç com a alcalde. L’actual govern de municipal és un guirigall. Tarragona necessita un líder, un ajuntament fort… Tarragona no ha de ser només una ciutat. Ha de liderar un territori. L’àrea metropolitana de Tarragona no pot ser una idea, ha de ser una realitat liderada per Tarragona que és la capital per història, per població, per la importància econòmica… El Sr. Pau Ricomà no és la persona adequada per liderar aquest projecte i de fer vibrar la ciutat.

Per què?
Pau Ricomà pot tenir moltes virtuts, però el lideratge no és el seu punt fort.

Quina és la diferència entre vostè i l’actual alcalde?
Deixaré que sigui els altres a valorar-me, però li puc assegurar que, si sóc alcalde, em deixaré la vida per la meva ciutat i per posicionar-la allà on es mereix. Hem de crear un projecte que sigui capaç d’explotar el gran potencial que té Tarragona i la seva gent.

Això són frases fetes…
Jo em comprometo a enfrontar-se a qui sigui i on sigui per defensar el model tarragoní i per la nostra ciutat aconsegueixi les fites que es planteja i es mereix.

Això no ho fa el Sr. Ricomà?
No. El Sr. Ricomà és una persona desconeguda. No lidera, no el coneixen, ni té la capacitat necessària per enfrontar-se (a aliens i a propis) en defensa de la seva ciutat…

Al Parlament em diuen el Revilla de Tarragona perquè estic obsessionat per la meva ciutat

Home, el veig que es presenta com el ‘salvador de la pàtria’, una mena del ‘rei del mambo‘…
Déu me’n guard. No vull que em coneguin a mi com a Rubén Viñuales, vull que em coneguin com a representant màxim i defensor de Tarragona.

Defensa Tarragona des del Parlament?
Alguns diuen que sóc molt pesadet perquè sempre estic parlant de Tarragona. Em diuen el Revilla de Tarragona perquè estic obsessionat per la meva ciutat. Ser de Tarragona és un honor i un privilegi.

Quin programa oferirà als electors?
El PSC vol potenciar la riquesa, buscant estratègies per generar llocs de treball, apostarem de forma consensuada per una reforma de l’administració local perquè sigui més àgil i menys burocràtica. Crec que hauríem de treballar de valent per fer valdre el nostre patrimoni turístic que és riquíssim. Hem d’aconseguir generar una indústria del turisme i riquesa cultural en tots els àmbits. Tenim grans i meravellosos artistes que estan desaprofitats i no s’ho mereixen. Ens preocupa la qualitat de vida de la nostra gent, la sostenibilitat de la nostra ciutat, que sigui verda, progressista, amable, ecologista… Ens agradaria en definitiva que es visqui bé a qualsevol punt de la ciutat. Hem d’esforçar-nos entre tots per aconseguir recuperar el sentiment de pertinença de ser tarragoní i evitar l’existència de tarragonins de primera i de segona.

El problema és que el govern de Pau Ricomà actua com si tingués majoria absoluta i sense humilitat

M’està parlant de polítiques socialdemòcrates…
No estaria on estic sense aquestes polítiques. Vaig poder estudiar Dret perquè la universitat era pública i els meus pares eren de classe mitjana tot i venir d’una de les zones no riques de Tarragona com és Ponent. Hem de lluitar contra l’exclusió social i tot allò que ens separi com a poble. Qui no vol una ciutat oberta a les oportunitats? Tarragona ha de pujar als trens i al de la modernitat fa temps que no hi pugem. Un dia serà massa tard…

Vostè diu que li agradaria ser el primer alcalde de Ponent…
Jo estimo el meu barri i de vegades veig que no se’l tracta bé. Jo vull ser l’alcalde de tota Tarragona. Seria superar una barrera psicològica. Que un noi creat a Camp Clar pugui arribar a ser alcalde de la seva ciutat té molts significats. Necessitem símbols i exemples. Si ho aconseguim tots els pares i mares que viuen a Ponent, indistintament de la seva situació econòmica i social, podran dir als seus fills que amb esforç tot és possible.

El govern de Ricomà té alguna zona de Tarragona abandonada?
Pau Ricomà, en la campanya del 2019, parlava de la ciutat dònut. Aleshores ja ens estava dient quina ciutat volia projectar. Ell pensa només pensa en el centre. S’oblida que Tarragona està conformada amb grans barris.

Vostè té moltes idees i molts projectes, però com es pagarà tot això?
Tarragona, malgrat tot, té una capacitat d’inversió d’uns 10 milions d’euros a l’any. Tarragona és un transatlàntic que va molt lent. Haurem de ser bons i eficaços a l’hora d’atraure inversors i de vendre’ns al món. Totes les ciutats del nostre entorn estan creixent i Tarragona per què no? És trist que els nostres fills, amics o coneguts hagin de marxar fora, malgrat la seva excel·lent preparació i formació, perquè no se senten cuidats ni tinguts en compte. A Tarragona no es cuida el jovent. No hi ha oferta de lloguer i els preus són prohibitius. No pot ser que els tarragonins se’n vagin a viure a Vila-seca, a Altafulla, Reus o a Salou.

Si jo tinc la confiança dels tarragonins per ser alcalde, jo portaré la Regidoria de Seguretat Ciutadana

Quin és el motiu d’aquests desplaçaments?
Perquè Tarragona no creix ni ofereix oportunitats. El govern de Ricomà no vol que Tarragona creixi. El PP10, que és una obra de Ballesteros, implica 400 habitatges de protecció oficial i el Sr. Ricomà ho volia aturar. Hem de pensar en gran, però això és impossible si tenim governants que pensen estan en clau de poble. Tarragona ha de ser la capital.

Es considera un Tarragoní de Tota la Vida (TTV)?
No. És un terme que no m’acaba d’agradar. Té un punt excloent. Tarragoní és tot aquell que hi viu i se sent de Tarragona. Hi ha que ha vingut de fora i estima i té cura de la nostra ciutat com ningú.

Encara no li he sentit a parlar de seguretat. No és important?
Si jo tinc la confiança dels tarragonins per ser alcalde, jo portaré la Regidoria de Seguretat Ciutadana. Crec que això li pot donar pistes de la importància que té la seguretat pel meu projecte de ciutat. Jo portaré la seguretat de la ciutat. No vull fugir d’estudi. És un dels temes que més preocupa la ciutadania. Si una persona no se sent segura, la resta de les necessitats no té sentit. No podem viure a por. De què serveix una zona verda i una ciutat bonica i moderna si es respira inseguretat als carrers? Sense ordre no hi ha progrés.

L’alcalde Ricomà va ser regidor de Cultura i Turisme…
En la pregunta està implícita la resposta de com és el Sr. Ricomà. Qui està content amb la Cultura de la ciutat? Turisme? Haurà de tornar diners perquè no ha sabut gastar la partida pressupostària destinada a promoció turística. Aquest fet posa de manifest l’eficàcia del Sr. Ricomà com a governant.

El Sr. Ricomà és una persona desconeguda. No lidera, no el coneixen, ni té la capacitat necessària per enfrontar-se (a aliens i a propis) en defensa de la seva ciutat…

Per què ha dit abans que el govern liderat per Pau Ricomà és un guirigall?
Per explicar-ho cal fer un flashback: el PSC guanya les eleccions, ERC pacta amb els Comuns on acorden que Ricomà governarà amb el suport extern de la CUP i de Junts. Més tard, incomprensiblement, l’alcalde fa fora els Comuns per entrar Junts i la CUP, però es queda un dels Comuns. El govern es queda en minoria, la qual cosa implica que no pugui aprovar pressupostos ni mesures estrella com els Consells de Districte… Algú entén aquesta estratègia? Tarragona no necessita aquest espectacle. Necessita un govern fort i eficaç.

I aquest govern és del PSC?
Sí. Tenim experiència de governació i estimem la ciutat. Ja no poden enganyar la gent. ERC es va presentar com l’alternativa i el canvi. On estan? Des que està el Sr. Ricomà governant s’ha vist alguna millora a Tarragona? Té problemes amb els seus socis de govern i això repercuteix en la ciutat. No es fa res perquè els socis de l’alcalde Ricomà no s’enfadin.

Per cert, si guanya les eleccions i pot governar com gestionarà els funcionaris?
Amb empatia, convicció que tot és millorable i escoltar-los. No podem diabolitzar els treballadors municipals. Hi ha excel·lents professionals. Jo confio en els funcionaris i en la seva voluntat de servir (i bé) la seva ciutat. Però ells també necessiten líders forts i empàtics. Les reformes de cara a la modernització hauran de ser consensuades sempre pensant en oferir un òptim servei a la ciutadania. El govern del Sr. Ricomà pren decisions de forma unilateral.

Suposo que vostè és conscient que és molt fàcil parlar des de l’oposició… Pau Ricomà ha hagut de gestionar diferents situacions imprevisibles com potser la tempesta, la pandèmia…
Durant la pandèmia vam aprovar tots els modificatius de crèdit sense preguntar ni complicar… Per a nosaltres, el primer és Tarragona i la seva gent. Però, el problema és que el govern de Pau Ricomà actua com si tingués majoria absoluta i sense humilitat. Jo només demano a la gent que em doni l’oportunitat de poder demostrar la meva capacitat per liderar la ciutat.

Venim d’un govern socialista també complicat. Hi havia alguna paràlisi o no?
Si comparem el que va fer el Sr. Ballesteros i el que ha fet el Sr. Ricomà li puc dir que Ballesteros és Kennedy al costat de Ricomà.

Ser ambiciós no té res de dolent. Si aquesta ambició té vocació de servei públic, on està el problema?

El Sr. Ballesteros està imputat…
Ja veurem com acaba tot això. De vegades l’important és com acaben les coses i no com comencen.

El govern actual va demanar la dimissió de Ballesteros i de Begoña Floria per la seva imputació en el cas Inipro. Paula Varas està imputada en el cas Tarragona Ràdio i el govern fa el suec…
El Sr. Ricomà també va estar imputat i per part del Sr. Ballesteros no es va dir res. Vam respectar la presumpció d’innocència. Aquesta és la diferència entre el PSC i ERC.

Quin tipus d’alcalde li agradaria ser?
Que estimi i lluiti fins a l’extenuació per la seva ciutat. Tenim molts exemples com pot ser Núria Parlon, Xavi Amor, Josep Poblet, Pasqual Maragall i els alcaldes de Bilbao o Màlaga.

I quina Tarragona vol, però no divagui…
Vull una Tarragona on es visqui bé. No oblidem que les ciutats són per viure. M’agradaria aconseguir que la gent estigui orgullosa de viure aquí per diferents factors.

Tarragona és una ciutat independentista?
No, tampoc m’importa. La gent ha de defensar la seva ideologia i model de país com cregui més convenient i això no està renyit amb cuidar i estimar la ciutat on viu. L’alcalde de Tarragona no s’ha de preocupar si els seus veïns són o no independentistes, ha d’estar preocupat si es troben a gust a la ciutat i si l’estimen. Les eleccions del maig del 2023 no van d’estelades, van de millorar la ciutat i la qualitat de vida dels tarragonins, independentment del seu color polític.

Sacrificar la meva vida professional per Tarragona no em dol

Què diria a aquelles persones que pensen que vostè és un ambiciós amb exagerada ànsia de poder?
Escolti, ser ambiciós no té res de dolent. Si aquesta ambició té vocació de servei públic, on està el problema? Jo no sóc polític professional. Jo sóc un advocat autònom, no sóc funcionari… Per dedicar-me a la política he de deixar la meva feina…

I per què ho fa, no està obligat a fer-ho?
Estic enamorat de Tarragona. És la meva passió. Sacrificar la meva vida professional per Tarragona no em dol. Si els tarragonins volen que jo sigui el seu alcalde, faré una interrupció en el meu despatx i després hi tornaré.

Jo confio en els funcionaris i en la seva voluntat de servir (i bé) la seva ciutat. Però ells també necessiten líders forts i empàtics

Quant de temps li agradaria ser alcalde?
No penso en això. Ara mateix sóc aspirant. Però també és cert que no pots ni és sa estar tota la vida governant.

Amb qui no pactaria mai si guanyés les eleccions?
Amb Vox i la Cup. Són el mateix. Són les dues cares de la moneda. Els dos es retroalimenten.

Serà una campanya crispada?
Per part meva no.

Quines són les línies vermelles?
Respecte mutu, educació i elegància.

Qui pagarà la seva campanya electoral?
Com tots els partits. Tot està inventat.

Està preparat per a ser alcalde?
Sí. Cada dia em preocupo per aprendre més i saber quines són les preocupacions i inquietuds dels tarragonins.

Acceptaria debats amb el Sr. Ricomà?
Clar. I ho desitjo. Un aspirant a alcalde ha de voler debatre. Jo vull combatre ideològicament aquelles persones que jo penso que estan equivocades. No pots fugir del debat. Vull que la gent digui que espera de mi i que aporti idees i projectes.

Qui serà el seu número 2?
Ja hi haurà temps per a parlar de llistes. Treballem perquè els tarragonins estiguin orgullosos i s’identifiquin amb la nostra llista.

Ens sorprendrà?
Espero que sí.

Fa 10 anys que es dedica a la política. Si no és alcalde deixarà l’ajuntament?
Si sóc elegit alcalde deixaré l’escó de diputat.

No podem continuar dient que som d’un poble a prop de Barcelona o al costat de Salou i PortAventura

Quin missatge enviaria a tots els tarragonins?
Que hem de recuperar la il·lusió. Tarragona no és una ciutat qualsevol. És una gran ciutat i val molt. Fa 2.000 anys Tarragona ja era una gran ciutat. Va ser capital de l’Imperi Romà.

I ara…?
El pitjor de tot és que som conscients del potencial de la nostra ciutat, però tenim un govern que no s’ho creu. Tenim un sentiment d’inferioritat que cal derrocar-lo. Hem de sortir davant el món traient pit i dir que som de Tarragona. No podem continuar dient que som d’un poble a prop de Barcelona o al costat de Salou i PortAventura. Hem de sortir demanant pas, mai permís. Som tarragonins, la segona capital més important de Catalunya. Hem de canviar l’actitud.

No pactaria mai amb Vox ni amb la Cup. Són les dues cares de la moneda

Però l’actitud no ho és tot…
El meu pare diu que el 95% és actitud i la resta… esforç i un cop de sort.

Reconeix que fora de les nostres fronteres per vendre Tarragona fem servir el nom d’altres municipis ben més coneguts turísticament com pot ser Salou…
Això ho he viscut milers de vegades. Hi ha molta feina a fer.

Quin és el seu pitjor defecte?
(riu) Tinc un munt. Aquesta pregunta l’hauria de fer a la meva dona.

PUBLICITAT












REDACCIÓ20 Maig, 2022
Maria-José-Figueras6-1280x960.jpg

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV; i l’actual rectora, Maria José Figueras, que vol repetir mandat per culminar el seu projecte. En aquesta conversa, Figueras explica els seus objectius i propostes, així com les sensacions després de convertir-se en la primera rectora de la URV. Entre les seves lluites, destaca l’ampliació de la plaça de la Concòrdia al Campus Catalunya, i la implementació d’ajuts per fer ús del pàrquing del mateix campus. La rectora també exposa la situació amb la Vall de l’Hidrogen i reclama recursos per a poder tirar endavant necessitats de la universitats. 

 

Què representa per a vostè el fet d’haver estat rectora?
És un honor. Després d’una carrera universitària plena de recerca i docència, és un honor poder acompanyar i liderar la teva universitat cap al futur amb una visió madura. Et genera molta satisfacció.

Per què s’hi vol tornar a presentar?
Perquè el meu projecte ha viscut una situació complexa a causa de la pandèmia. Hem fet més d’un 95% dels reptes que ens havíem plantejat, però alhora hem perdut la proximitat amb les persones. Necessitem aquesta proximitat per continuar madurant projectes com la millora dels llocs de treball del personal d’administració i serveis. Tenim una universitat que ha patit molt, però amb la nova perspectiva del govern -que ens diu que tindrem nous pressupostos- podrem fer-ho. També amb el professorat.

Pel que fa als estudiants, els estem ajudant en la transformació que demana la societat en matèria d’ocupabilitat, el que es coneix com a competències transversals. Estem contents amb el nivell d’ocupabilitat que tenim, però els volem projectar a Europa amb l’aliança a la qual hem aconseguit pertànyer. És un orgull per a la URV, ja que permet optar a més beques millor dotades i de molts tipus. Volem ajudar més en matèria de transport sostenible. Tot això ens fa sentir empoderats per liderar la universitat quatre anys més.

Què proposa en matèria de sostenibilitat?
Ja hi ha una transformació en marxa. Mai s’havia plantejat donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb l’extensió amb la qual ho hem fet. El nostre rendiment de comptes se seguirà alineant amb els ODS.

D’alguna manera tenim la perspectiva de gènere, on gairebé som la primera universitat de l’Estat; la lluita contra la LGTBI-fòbia… Tot això es culminarà amb un grau de Gènere pel qual estem treballant.

Sobre les energies, ens hem posicionat com a una universitat que lidera un gran projecte, el de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Necessitem la transformació energètica del nostre polígon industrial i de tot el país. En aquest sentit, hem format els nostres estudiants en conceptes vinculats a l’energia. Per exemple, hem iniciat un màster interuniversitari en tecnologia de l’hidrogen, perquè entenem que és el futur. Els nostres espais seran nuclis de captació d’energia solar, perquè comencem amb un desplegament de plaques solars al Campus Catalunya i al Sescelades. En biodiversitat, volem fer un jardí a la plaça de la Concòrdia on hi hagi espais de convivència, on es puguin fer actes de graduació i d’esport.

També treballarem en l’ensenyament dual d’una forma més intensa. Hem començat amb Química, però ja estem en Turisme i tenim altres idees que fan que l’estudiant estigui dins d’una empresa. Tot això contribueix al treball de qualitat, per tal que les persones del territori no hagin de marxar per trobar feina.
En l’àmbit de la salut i el benestar, hem treballat en menús vegans; que en màquines expenedores hi hagi menjar més sostenible; hem après que l’aspecte psicològic és molt important, acompanyant els estudiants en èpoques d’estrès amb webinars; també hem creat una oficina de suport emocional pels estudiants, la qual volem ampliar-la al professorat. Tot això sense comptar el que aportem als ODS amb les nostres recerques.

Quin seria el seu objectiu principal si tornés a ser escollida?
Vam voler que la URV fos de tothom i per a tothom. Hem fet, fem i farem tots junts. La pandèmia ens ha tornat a disgregar quan nosaltres havíem implementat polítiques per reconnectar-nos, com per exemple els streamings o la mobilitat dels consells de govern a tots els campus. Volem que s’empoderi la marca URV. Tothom s’ha de sentir orgullós de pertànyer a la nostra universitat. Ara hi hauran recursos i és el moment d’empoderar el personal, ja que ha estat subjecte a molts anys de pressió. Ens han d’ajudar a liderar la universitat del 2030.

Com li agradaria ser recordada?
M’agradaria ser recordada com una rectora que ha escoltat les necessitats de tot el col·lectiu. Una rectora que de vegades ha pogut donar solucions i d’altres no, però que sempre ha treballat transversalment per les necessitats de la comunitat. Amb eines de transparència, amb objectius clars i coneguts.
Sobretot m’agradaria ser recordada que haver deixat una millora en els llocs de treball. Hem fet un model de plantilla objectiu pel Personal Docent Investigador (PDI). Volem fer el mateix full de ruta pel personal d’administració i serveis. Són el nostre motor i ens ajuden a tirar endavant, hem de lluitar perquè tinguin les condicions laborals òptimes.

Quina sensació té sabent que és la primera rectora de la URV?
No ho sé. He hagut de conviure en un ambient molt d’homes. Ara mateix sóc l’única rectora de totes le universitats públiques catalanes… He sabut defensar els nostres interessos perquè sempre m’han fet costat companys excel·lents. Un dels llegats que podria deixar és aquest trencament del sostre de vidre, que moltes dones vegin que poden arribar allà on jo he arribat. Segur que hi haurà generacions de rectores darrere de la meva. M’agradaria.

S’ha trobat en situacions incòmodes pel fet de ser una dona en un món d’homes?
Com a investigadora ja he viscut en aquest món. El sostre de vidre també està en el nombre de dones que lideren projectes d’investigació. Sempre hem estat en minoria. En molts projectes europeus he estat l’única dona… Tot el temps he lluitat per allò que penso que he de fer. No m’he tallat mai perquè aquell que estigués al meu costat fos un home. En tot moment he dit el que havia de dir, he fet el que havia de fer. Sempre he defensat que els homes haurien de fer un pas al costat quan hi ha un òrgan col·legiat desequilibrat. Hem lluitat perquè les nostres honoris causa siguin visibles, passant d’un 12% a un 21% de dones honoris causa.

Com continuarà treballant aquest repte?
Fa dues setmanes vam tenir una reunió de dones rectores on vaig presentar la nostra estratègia, com la priorització de dones honoris causa. Els hi va semblar una iniciativa molt positiva. Amb la pandèmia, sembla que les dones han compartit més amb els homes, però un cop s’ha acabat tornen als seus rols de cuidadores. Les hem d’empoderar perquè aquest rol el puguin compaginar amb la seva professió. Necessiten acompanyament, un orientador. Hem lluitat des de fa molts anys, però, en canvi, les correccions de les desigualtats són molt lentes.

Què li manca a la URV?
A la URV li manquen recursos. Tant de bo ens donessin molts… Ens manca poder fer una obra per a la Facultat d’Educació i Psicologia. Reclamo recursos per poder-la tirar endavant. Demano recursos per poder tenir una nova Facultat de Medicina, perquè és la més antiga. Reclamo recursos per millorar els edificis que se’ns estan quedant vells. Reclamo recursos per millorar els llocs de treball.

També ens manquen més campus esportius; més implicació de la ciutadania en matèria d’habitatge pels nostres estudiants; un millor transport públic… Vam aconseguir el carril bici, una iniciativa universitària que vam comunicar a l’Ajuntament. Hem de lluitar per més carrils bici que també contribueixen als ODS. Reptes, moltíssims, ganes, també moltes.

Creu que va ser un error disgregar els diferents campus de la URV?
Jo crec que no va ser un error. El model centralitzat és més econòmic i rendible, però un model disgregat té un major impacte en el territori. Tenim estudiants de totes les comarques i pràcticament de tots els pobles. Si no haguessin tingut la universitat tan a prop, probablement això no seria així perquè potser haurien fet el salt a Barcelona.

Passem al tema més candent de l’entrevista: el pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona d’estacionament privada?
La pregunta és molt bona. Com pot ser que una universitat pública no tingui els recursos per construir els seus centres? Aquesta és la nostra gran demanda, necessitem recursos. Quan es va construir aquest pàrquing, la URV no tenia diners per invertir-hi. Es va haver de buscar una companyia que ho construís. Quan ho va fer es va convertir en l’empresa adjudicatària, perquè havia d’amortitzar la inversió. Hi ha molt de rebombori perquè ens han apujat els preus. He de dir que durant un període la companyia tenia el dret a apujar-ho i no ho va fer fins a un moment on ho van plantejar acumulativament. Ens vam negar, però van reclamar-ho per la via judicial. Ara hem tornat a passar dels dos euros per dia d’estacionament.

Quan ho compares amb la resta de Tarragona, on l’aparcament és penós i costa molt, tenim el pàrquing més econòmic. Hem de veure si podem fer estratègies de subvenció als alumnes que vinguin en cotxe compartit, i apostar molt pel transport públic. Podem visualitzar com ajudar els estudiants amb més necessitats econòmiques per pagar els 40 euros mensuals que pot costar el pàrquing. Realment és el que tenim i competitivament està molt bé d’acord amb el nostre voltant.

Tant de bo l’alumnat pogués venir al campus en bicicleta, seria molt més sostenible. Ens manquen més carrils bici i ho parlarem amb l’Ajuntament.

Es podria negociar una rebaixa del preu o la fi de la concessió?
La concessió és llarga, però el problema el trobaries d’igual manera. El següent arrendatari hauria de treure beneficis. Quan els pàrquings són nostres no tenim vigilants ni les facilitats que hi ha al Campus Catalunya les 24h. Podríem negociar una rebaixa o inclús pensar en ajudes pels estudiants amb més dificultats econòmiques.

Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Ja m’agradaria tenir la bola de vidre per saber què passarà (riu). Hem estat parlant amb la Generalitat i totes les universitats hem advertit de problemes amb les infraestructures. Necessitem ajuts per tirar-ho endavant. Hi ha altres fórmules com aconseguir a algú que construeixi l’edifici i després se li pagui un lloguer.

Nosaltres hem començat a treballar una adaptació de la facultat allà on és ara mateix. És un edifici molt vell, hem intentat rentar-li la cara i ara està licitada una millora d’aquell espai ad hoc amb el que ha demanat la comunitat universitària. Aquesta està valorada en cinc milions d’euros. Si volem acabar l’edifici del Campus Catalunya, estem parlant de més de 20 milions d’euros. Són paraules majors.

Volem aprofitar tota la plaça de la Concòrdia (la del Campus Catalunya) gràcies a un projecte d’uns 300.000 euros. Ens permetrà guanyar un espai polivalent esportiu, una zona òptima de pràctiques pels Pataquers, un terreny verd, un petit edifici amb vestuaris on relaxar-se, fer ioga. També recuperaríem els horts socials, que van ser traslladats a Bellissens. Volem fer tot això fins que aconseguim la transformació de la Facultat d’Educació i Psicologia a través dels diners que sempre reclamarem.

Els dos projectes són compatibles?
Evidentment. Tenim esperances en poder fer aquesta transformació en els quatre anys vinents.

Si vostè torna a sortir escollida, aquest projecte tirarà endavant incondicionalment?
Sí, hi ha una primera part de 100.000 euros que ja està adjudicada, però no volíem penjar cap cartell perquè coincidia amb la campanya electoral. El projecte ha comptat amb el vistiplau de tots els degans del campus. Vull dir que s’ha aprovat en consens. En aquesta línia, animo els estudiants a què presentin qualsevol idea perquè podem dotar-la. Quan s’han apropat a presentar-nos un projecte, els hi hem contestat i els hi hem acompanyat quan ha estat possible. Seguirem apostant pels nostres alumnes.

Què proposa en matèria de vida universitària?
Ens manca reactivar la convivència en àmbits socials. La festa és allò que atrau i barreja a gent de diferents campus. El Lletrafest és una iniciativa que ha vingut per quedar-se. Cada any hem de tenir una o dues festes que ens permetin socialitzar i que els nostres estudiants notin que formen part d’una comunitat. Necessitem activitats que generin comunitat universitària. És aquest sentiment de pertinença ‘URV’, la marca per la qual volem apostar.

Creu que les aules haurien de modificar-se per afavorir la comunicació i adaptar-se a les noves metodologies?
Necessitem flexibilitat. Tenim aules que permeten una disposició que afavoreix la comunicació. També tenim d’altres amb bancada fixa. Ens estan demanant que les canviem per cadires que permetin aquesta flexibilitat. Estem en un procés de transformació educativa. Tenim a la Mar Camacho, una experta en el tema. Primer hem de veure si els nostres ambients són els adequats i alhora transformar el professor. Es tracta d’una educació on l’alumne ha de resoldre problemes reals que no se li oblidaran a la vida, en comptes d’aprendre un tema per després fer un examen tipus test.

En quina situació es troba la Vall de l’Hidrogen?
Com a universitat, ens vam posar davant reconeixent que teníem un polígon industrial que era el que emetia més gasos d’efecte hivernacle de tota Espanya. Si no trobàvem una transformació energètica verda, estàvem posant en perill les generacions del futur. Ens vam unir amb tots els agents del territori per posar fil a l’agulla en aquest tema. Hem d’empoderar el territori amb l’hidrogen.

Ara, el projecte també inclou l’àrea metropolitana de Barcelona, així com una setantena de projectes. Tenim un paper d’acompanyar amb el coneixement a totes aquestes idees, però la consecució de la Vall de l’Hidrogen és empresarial. Enagas i Repsol van posar recursos des d’un primer moment per cohesionar les entitats que tenien projectes complementaris, és a dir, no redundants. Companyies del nostre sector ja han tocat fons europeus.

Necessitem un acompanyament i un compromís del Govern. Ha de fer una legislació de renovables que permeti que la Vall de l’Hidrogen sigui una realitat. Sinó, desplegarem una tecnologia d’hidrogen gris, aquell que ve d’energies no renovables. Els passos són massa discrets en aquesta direcció.
Abans, la tecnologia de l’hidrogen es veia massa costosa perquè s’havia d’invertir massa a generar aquest element, però amb la pujada de la llum s’ha tornat molt competitiva. És un projecte de tota Catalunya; això no obstant, el nucli dur de la transformació ha de ser al sud.

Quin és el nivell de prioritat d’aquest projecte?
Màxim. Per a nosaltres és prioritari. És important que Catalunya, col·lectivament, negociï bé els recursos amb Madrid.

PUBLICITAT






RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter