Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Octubre, 2021
sergi-barrera-e1634556091626.jpg

Sergi Barrera va néixer a Reus l’any 1983 i és llicenciat en Periodisme. Va ser el cap de premsa de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona i des del 2018 n’és el director. Barrera és una persona inquieta i sensible amb relació als drets humans. En una conversa amb el digital larepublicacheca, explica quin és el paper de l’oficina europea a Barcelona i quina tasca va desenvolupar durant la pandèmia. El director també recorda que el respecte dels Drets Humans és un dels motors de la Unió Europea i que s’ha de fer els possibles perquè tots els estats membres els respectin sense cap fissura els drets més elementals de l’ésser humà. Barrera dissipa dubte amb relació a la continuïtat del programa Erasmus

 

Des de quan ocupa el càrrec de director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona?
Des del 2018. Durant 10 anys vaig ser el cap de comunicació. El Parlament compta amb una oficina a la capital de cada estat membre i després hi ha 5 oficines regionals als estats que tenen més població. La de Barcelona va ser la primera que es va obrir, l’any 1998.

De què se n’ocupa el director de l’oficina?
Acabem fent una mica de tot. Normalment organitzem activitats per promoure l’activitat del Parlament Europeu i quan s’apropen les eleccions europees ens dediquem, amb molta més intensitat, a tasques pedagògiques. Ens alguns moments s’ha de refrescar molt la memòria dels ciutadans, atenent que les eleccions són cada cinc anys. En el fons, som la corretja de transmissió entre l’eurodiputat i la població.

És fàcil fer aquesta tasca de proximitat, explicar que és el Parlament Europeu…?
Jo sóc de Reus i ho tinc molt clar que no podem enfocar les activitats només a les grans ciutats i als grans aglomerats poblacionals. Hem de descentralitzar la nostra agenda i exercir un paper didàctic a les poblacions més recòndites amb la col·laboració importantíssima dels Europe Direct i les universitats.

Durant la pandèmia s’ha parlat molt d’Europa…
Hem de recordar que la Unió Europea es va crear per a solucionar problemes transnacionals. I la pandèmia ho és. Arran de la pandèmia global, molta gent va fixar la seva mirada a Europa i en les decisions que es prenien en l’àmbit europeu. La compra de les vacunes es va fer a escala europea i de forma coordinada. L’estratègia de vacunació ha estat un èxit. A nivells d’estat hi ha hagut un canvi de xip important amb relació a la forma d’encarar el paper de la Unió Europea.

Una altra qüestió que ens fa mirar a Europa són els fons europeus…
Exacte. Amb la pandèmia, Europa ha tingut un paper rellevant en l’estratègia de la vacunació.

Està en causa la continuïtat del programa Erasmus?
L’Erasmus continua sent un emblema de la Unió Europea i de la formació continuada. Fa un parell d’anys també es va crear el cos de seguretat europeu, el qual pretén oferir un voluntariat i que compta amb alguna ajuda remunerada o amb algun suport econòmic perquè no representi una despesa per a qui ho fa. Volem promoure les experiències a l’exterior.

Defensa dels Drets Humans, Hongria, Polònia… Com s’han de resoldre algunes situacions polèmiques?
És un tema complex. La Unió Europea no deixa de ser un club d’estats. Es va iniciar un procediment contra Hongria justament per això (possible violació de drets humans). Sempre intentem que guanyi la diplomàcia i l’entesa. El respecte sense fissures dels Drets Humans és la bandera dels principals valors de la Unió Europea. Hi ha aspectes que tenim tots molt clar i que no podem badar sota cap excusa o concepte.

Aquesta defensa fa que la ciutadania s’apropi més a les institucions europees, oi?
Efectivament. Quan una institució lluita pels nostres interessos és obvi que la defensarem i la farem nostra.

Quin paper desenvolupa l’oficina en la polèmica dels Menors No Acompanyats (Menas)?
No tenim cap competència al respecte. Estem atents a tots allò que té una rellevància social, però som una oficina d’informació. No prenem decisions. Som el vehicle de transmissió entre la societat i l’eurodiputat.

Per cert, quin és el seu país preferit?
Filipines i Brasil són països que m’agraden molt pels contrastos. Són països musicals i molt interessants.

PUBLICITAT








REDACCIÓ15 Octubre, 2021
IMG_1783-1280x960.jpg

Passa el mes d’octubre i toca fer balanç del món de la Festa i el fet cultural de la ciutat. En una època on sembla que la pandèmia comença a donar treva i s’estan començant a recuperar vells costums que ens recorden a altres temps, entrevistem a Inés Solé. L’edil cupaire fa tot just tres mesos que va entrar al govern municipal i encapçala les àrees de Serveis Socials i Cultura, que han hagut de fer mans i mànigues durant aquest període. Solé ens parla de la necessitat d’invertir en tots aquells espais culturals, que són la base de la difusió de la cultura, recuperar el fet casteller i ens fa balanç d’una Santa Tecla que desitja que sigui l’última en aquest format, amb la mirada centrada en la nova normalitat.

Fa tres mesos que són dins del govern. Quin balanç fan i què s’han trobat?
Doncs han estat tres mesos de situar-nos. De veure que les àrees on treballem -concretament les meves- com ja he reiterat abans en el cas de Serveis Socials hi havia una manca de lideratge i això ha fet que ens hàgim trobat amb coses que es podien haver previst i no han estat previstes, com és el cas dels desnonaments. Hem traçat una estratègia amb la meva companya Eva Miguel, que porta Habitatge de manera conjunta. En temes de Cultura, és una àrea que s’ha anat desballestant durant els anys i que hem de reestructurar i marcar una estratègia com a ciutat cultural que creiem que és clau. Durant aquests tres mesos he aprofitat per situar-me i tenir una radiografia de tot, per poder posar l’engranatge en marxa. Hem vingut per dos anys i hem vingut per treballar i deixar les coses millor del que ens les hem trobat i marcar-nos objectius reals.

Fins ara a Serveis Socials s’estava deixant algú enrere?
No crec que es tracti de deixar algú enrere, que per descomptat no es pot deixar ningú enrere. S’ha de ser efectiu i operatiu. Hi ha decisions que no poden esperar i és necessari fer una estratègia en temes puntals com és el cas dels menors migrants no acompanyats, les persones sense llar o inclús en Cultura, fent una cultura inclusiva que cusi la ciutat. Tot això requereix celeritat i treball constant i això és el que evita que ningú es quedi enrere.

La regidora de la CUP de Tarragona, Inés Solé

Quins són els objectius que s’ha marcat la CUP a Serveis Socials?
En primer lloc, dignificar l’àrea. Hem de tenir uns Serveis Socials a l’alçada dels temps en què vivim i cal invertir en els equipaments dels Serveis Socials. En el cas dels menors migrants no acompanyats, estem exigint a la Generalitat aquest contracte programa que s’ha d’adequar a les necessitats actuals. Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap. No podem funcionar amb els sistemes actuals, no tenim les eines necessàries. D’altra banda, necessitem uns Serveis Socials actualitzats. És clau també un pla de Serveis Socials a Tarragona, que sigui viu i es pugui anar transformant. Tard o d’hora en algun moment tots haurem de passar per Serveis Socials, perquè necessitarem alguna de les seves ajudes i hem de trencar amb el relat que és exclusiu d’una determinada capa de la societat.

Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap

És a dir, busquen muscular i dotar l’àrea?
Exacte, és una àrea que des de fa dos anys no ha tingut cap inversió o pràcticament cap inversió i això requereix un canvi. Hem d’invertir i hem de posar el fil a l’agulla. Evidentment que en dos anys no tindrem temps suficient per fer tot el que volem o tenim a l’imaginari, però sí que farem accions que siguin rellevants a Serveis Socials.

Pel que fa als joves, el preu de l’habitatge és cada vegada més car i es veuen obligats a deixar la ciutat buscant un preu més assequible. Ho han previst?
Efectivament i per aquest motiu vam agafar Habitatge. El preu de l’habitatge és part d’aquest orquestrat capitalisme ferotge per tant ningú és aliè. Des d’Habitatge treballem per potenciar el parc d’habitatge social i una sèrie d’accions que ajudin a fer més assequible l’habitatge. És bàsic per a la dignitat de les persones.

Cultura no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser.

Cultura era la nineta dels ulls de l’alcalde Ricomà. Què s’ha trobat Inés Solé?
Era la nineta de l’alcalde i ho és la meva pròpia. I que també ho ha estat per molta gent, però que segurament no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser. I en això estem, en la reconstrucció de l’àrea. Crec que hi ha hagut una sèrie de desencerts que han fet que s’hagi debilitat l’àrea i cal fer un plus per donar-li força. Agrair als tècnics que s’hi deixen la pell per seguir mantenint la cultura en aquesta ciutat.

Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura

Vostè considera que fins ara Tarragona ha tingut una oferta cultural a l’alçada de la ciutat?
Jo crec que Tarragona té oferta cultural, però no hem estat capaços de coordinar-la perquè la gent la conegui. Aquí tenim molta gent amb molt de talent, es fan moltes coses. Però per alguna raó no sabem treballar de forma conjunta, transversal o col·laborativa. A mi m’agradaria poder canviar això. Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura. És una reunió que ja hem mantingut i estem treballant amb el regidor Castaño. Un cas serà la campanya de Nadal. Volem que sigui Nadal a Tarragona, no només de Cultura. És la forma de no trencar amb el cicle festiu i que la sensació és que hi hagi tot l’any una bona oferta cultural.

Sempre s’ha criticat la manera de ‘dirigir’ Cultura. Què és el que canviarà ara amb Inés Solé?
El que pretenem amb el canvi de gestió és reforçar l’estructura, que Cultura no es torni mai a trobar en aquesta situació, que hi hagi una estructura potent, amb una coordinació, un cap de gestió que sigui un líder internament. En l’àmbit extern, nosaltres apostem pels equipaments. En els equipaments, que és on ha de florir i s’ha de viure la cultura, no pot ser que ens caiguin a trossos i hem d’invertir, és clau. Hem de fer un pla general per fer que la cultura sigui transformadora, transversal i que treballi amb diferents àrees, fent que sigui transversal i que pugui servir per cosir la ciutat. També hem de trencar amb uns certs privilegis adquirits. Tothom ha de seguir un procediment per adquirir un equipament. Tothom ha de ser tractat per igual.

El que va passar amb les Festes arriba ara a Cultura, trencant privilegis?
De fet, igual que per Santa Tecla vam seure amb Protocol perquè hem de distingir amb les competències de Cultura i les de Protocol que depèn d’alcaldia i s’ha de trobar un punt mitjà. Però igual que vam fer aquest primer pas per les Festes respecte als concerts i festivals, on abans hi havia cessions d’invitacions, nosaltres creiem que una manera de potenciar la Cultura i fer-la democràtica i igualitària és fer que tothom pagui la seva entrada.

Tarragona està preparada per encapçalar una programació de festivals pels joves, com Canet Rock?
Jo crec que sí. Tarragona està preparada. Més que res perquè Tarragona hauria de ser allò que vol ser. S’ha de posar tot en solfa, veure com podem encaixar-ho tot i com poder fer esdeveniments de referència. El que no es poden fer són nyaps. Si ens hi posem, anem a fer-ho bé, però crec que sí que podríem ser un lloc de referència per poder fer algun festival notori. No cal que sigui el Canet, pot ser altre model de festival de gran envergadura. De fet, el FITT o el REC, en teatre i Cine són referents. Però per què no fer el salt també en música? Agents no ens falten per ser capaços de muntar alguna cosa o aprofitar alguna iniciativa existent i que ens arrib

Inés Solé atén a larepúblicacheca.cat

i a Cultura.

Quina és la situació amb el Teatre Tarragona?
Ara al Teatre Tarragona estem treballant en les oficines, perquè tota la part de producció pugui tenir un lloc digne. És un teatre que té una sèrie de carències i haurem d’anar fent petites intervencions, com el cas de l’ascensor, que s’instal·larà en la pròxima parada. No pot ser que un equipament tingui l’accessibilitat garantida per tota classe de companyies.

I en el cas del Teatre Metropol?
Hem començat a fer una intervenció general en tot l’edifici. Primer l’hem de netejar, perquè s’ha deixat caure en un estat molt dolent. Hem de treure tots els coloms i fer una neteja important per poder realitzar una intervenció amb profunditat i tenir aquest equipament a l’alçada.

Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments.

Pel que fa al pressupost, on s’ha d’invertir a Cultura?
A equipaments. Evidentment la resta l’engreixarem com es consideri, però hi ha una cosa clau. Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments. Si tu no tens la casa o el lloc on has d’aixoplugar la vivència cultural, estàs venut i això és clau. Sense full de ruta no anem enlloc i, possiblement, per la manca de full de ruta a Cultura, estem on estem.

El criticat Camp de Mart serà un d’aquests escenaris?
El criticat, o el ben recuperat Camp de Mart. S’hauran de fer una sèrie d’actuacions, en matèria d’accessibilitat. Però el lloc és magnífic i l’hem d’aprofitar. Que no s’usi només per Sant Magí, Santa Tecla o el cicle d’estiu, hem d’aprofitar que tenim un gran clima en un espai que és màgic i que l’hem descobert els que aquests dies per les Festes. La gent comentava que feia quatre dies que vivia al Camp de Mart, és important mantenir aquesta vivència.

Entrant en matèria ‘festiva’, com està la Casa de la Festa?
Té un pressupost assignat. Ara estarà tancada perquè s’hi està fent una primera intervenció. Fa 15 anys que no s’hi fa una intervenció ‘gran’, en un edifici que mostra una sèrie d’imperfeccions estructurals i d’obra importants, com ha passat amb les humitats que han perjudicat molt l’estructura. Amb aquesta inversió esperem solucionar aquests problemes estructurals. També aprofitarem per museïtzar la Casa i fer valdre tots els elements del Seguici Popular. Volem que quan torni a obrir sigui ja de manera definitiva i mostri una altra cara pel ciutadà.

Quin balanç fa de la ‘Santa Tecla del retrobament’?
Fem un balanç molt positiu, tenint en compte que tant de bo hagués pogut ser diferent. Però dins dels mecanismes de maniobra que teníem, hem fet la millor Santa Tecla possible -i esperançats que sigui l’última amb aquest format-. Esperem que l’obertura que s’anunciï les pròximes hores des de la Generalitat ens porti a un camí sense aturada per tornar a la normalitat. O poder fer la vida d’abans, però amb mascareta, ja ho comprem. Però el balanç és positiu. La gent ha participat i s’ha implicat, tots els aforaments s’han omplit, la gestió de l’entrada amb fiança ha funcionat molt bé i no hi ha hagut cap problema, evitant veure cadires buides i jo crec que, dins de les limitacions, ha estat positiu. Agrair de nou a totes les entitats del Seguici i de la Festa, als tècnics tot l’esforç. Sempre hi ha coses a millorar, hem pres nota i ja estem treballant en la Santa Tecla vinent.

Una de les queixes dels ciutadans ha estat la fallida dels servidors a l’hora de comprar les entrades
Tenim la previsió de licitar un nou servei i en el seu plec hem incorporat una sèrie d’accions per evitar que aquestes coses tornin a passar. Hem de tenir un gestor de tot aquest tema que estigui a l’altura d’aquesta ciutat i que sàpiga que en 10 minuts poden connectar-se milers de persones per agafar unes entrades. Hi ha hagut unes deficiències que crec que es van resoldre amb l’agilitat més gran possible. Ens sap greu. Però estem treballant per trobar una empresa que ens pugui solucionar aquest problema que s’arrossega de fa molt de temps.

A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.

I les protestes dels restauradors de la plaça de la Font
A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.

Han estat polititzades les demandes dels restauradors?
Això que ho diguin ells o que la gent vegi la foto del seu advocat i tregui les seves conclusions, que crec que és fàcil. Però en qualsevol cas m’haguera agradat no haver tingut aquest enfrontament amb ningú. Vam seure amb ells abans de publicar el BAN, vam acollir totes les seves peticions menys una. Així i tot no van estar contents i van fer aquesta protesta. Cadascú és lliure de fer el que consideri oportú. A mi em va saber greu, entenc que a ells per la part que els toca també i a partir d’aquí hem de saber relativitzar les coses, quan veus d’on vénen i com funcionen.

No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta

Els barris que no s’han sentit seves les Festes. S’ha de portar les Festes als barris o apropar als barris a les Festes?
S’ha de millorar tot. Jo he de dir que aquest programa de Santa Tecla venia treballat d’un any abans i ens hem centrat en els fets consumats i treballats, més enllà del marge de maniobra en les decisions que hem anat prenent en el dia a dia. Una de les coses que defensem des de la CUP és que no només hem d’ampliar el cicle festiu a tota la ciutat. No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta. Hem de fer que se sentin aixoplugats pel consistori, que no sigui només per Sant Magí i Santa Tecla -que per descomptat-. Fins ara hem esgotat tot allò que hi havia previst a les àrees i l’empremta de la CUP es començarà a veure ara. Es tracta d’una reivindicació històrica dels barris i està en les nostres mans poder-la canviar.

L’any vinent serà la Santa Tecla dels 700 anys, ens pot avançar en què s’està treballant?
Es tracta d’una competència directa de l’alcalde, perquè ens hem repartit algunes comissions dins de l’àrea. A les comissions de Cavalcada de Reis i de Carnaval estem tots dos, però tant la Setmana Santa com la Santa Tecla 700 se les ha quedat l’alcalde i ho gestionarà ell.

Solé, tres mesos al capdavant de Cultura i Serveis Socials

Però com a partit del govern podran dir la seva sobre el programa festiu
Podrem dir la nostra. Quan ens proposin tota la programació exacta i concreta direm la nostra, però de moment aquesta reunió no s’ha donat i ens esperarem a quan es produeixi. Crec que la CUP té molta feina amb les quatre regidories que tenim, però evidentment sempre amb les companyes del consistori per fer de Tarragona una ciutat millor.

Hi ha nens i nenes que han fet arribar algunes peticions sobre com serà la Cavalcada de Reis, ja estan treballant?
Estem treballant, ja hem convocat les dues comissions, tant la Cavalcada com la de Carnaval per posar el fil a l’agulla amb aquestes noves mesures de la Generalitat. Tot apunta que tindrem una Cavalcada com abans. Així i tot seguirem amb el Magatzem Reial, perquè l’any passat va funcionar molt bé i generava un caliu molt maco abans de l’arribada dels Reis i tota la canalla gaudia del recorregut.

Alguna novetat per Carnaval?
Doncs de moment encara no tenim cap novetat, durant aquesta setmana tindrem la primera reunió amb la comissió per veure com estan les entitats i què és el que volen fer. Per descomptat comptaran amb tot el suport de l’Ajuntament. La intenció és mantenir tot el cicle festiu de Carnaval, amb la rua que sigui el més semblant a la rua de 2019, amb l’Enterrament de la Sardina, el Correfoc i tot l’element festiu.

Pel que fa als castells, vostès i les colles de la ciutat s’han reunit amb el president Aragonès. Quines conclusions han tret?
Les colles i jo mateixa vam manifestar la preocupació amb les restriccions amb el nombre de castellers, el fet de tenir el públic assegut i volíem veure quina era l’aposta de la Generalitat per aquesta represa. Els castells han estat símbol de país i tenen una repercussió internacional. També vam parlar del Concurs de Castells, que serà l’altra fita estrella de 2022 i la resposta del president va ser que s’eliminarà el límit de castellers i el públic podrà estar dret veient les actuacions, on tornarem a veure una certa normalitat, com la teníem entesa i com ha de ser. Tots són bones notícies, les colles van sortir contentes de la reunió i estem desitjant fer alguna cosa també a escala de ciutat, que ho decidirem amb les quatre entitats i poder tornar a la normalitat.

Per tant estan treballant amb una diada castellera abans del ‘final de temporada’?
De moment encara no hi ha res. Hem de seure i mirar. Evidentment cerc que a tothom li agradaria, tenint en compte que segurament aquest any no hi haurà un ‘final de temporada’, que hi haurà una certa continuïtat amb el calendari marcat amb les Decennals de Valls i tota la temporada ordinària i amb el Concurs a l’horitzó, després d’un any de parada hi ha ganes, necessitat i la revifada implica fer les mínimes aturades possibles.

Tot apunta al fet que hi haurà Concurs
Tot apunta, i estem treballant

Parlava que el Concurs no tindrà un caràcter ‘competitiu’ amb les puntuacions dels castells sinó més encarat al retrobament casteller
Exacte. Crec que serà el Concurs del retrobament, de fer valdre el fet casteller, de transmetre els seus valors característics i en aquesta línia anirà. Val a dir que hi ha una comissió gestora que serà l’encarregada de decidir com serà la puntuació, quines seran les puntuacions i definir les bases d’un Concurs ‘anòmal’ en tant que no hi ha hagut una temporada per treure referències dels punts de les colles i s’haurà de reinventar.

Tarragona seguirà sent la capital dels castells?
Tarragona ho seguirà sent. Sí.

Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller

Des de Cultura treballen en algun cicle més enllà del ‘Tarragona ciutat de castells’?
Hem de mirar a veure com ho encaixarem, però evidentment, jo com a castellera ‘freaky‘ (rialles), m’agradaria seure amb la Coordinadora i veure com podem vestir aquest retrobament i pot ser que no només sigui aquells tres dies de Concurs, sinó que arreu del territori es pugui fer certes coses. Al cap sempre tens idees i coses, però s’ha de posar tot sobre la taula per veure com s’articula. Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller.

Amb la necessitat d’unir el món casteller. Vostè com expresidenta de la Coordinadora, entén les reivindicacions de les colles que l’han posat en dubte? S’ha fet tot el que es podia fer?
Com a expresidenta de la Coordinadora, en primer lloc el meu suport a qui està al capdavant de l’entitat perquè la seva gestió és molt difícil. A partir d’aquí hi ha una nova junta, que treballa de la millor manera que han sabut o han pogut. Respecto la seva feina. Gestionar-la en un any normal ja és molt complex, en pandèmia i amb portes a la represa -més lenta del que hem desitjat- crec que no ha faltat l’esforç per pressionar als òrgans pertinents. És molt difícil gestionar en aquest context el món casteller.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Octubre, 2021
WhatsApp-Image-2021-10-11-at-09.47.03-1280x960.jpeg

S’acaba setembre i arrenca el nou curs polític amb molts dubtes després de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus, amb diferents problemàtiques en el punt de mira del govern municipal. En un dels mandats més complexos que es recorden a la plaça de la Font, hem volgut conversar amb Jordi Fortuny, per molts el superregidor del govern de Tarragona i, indubtablement, l’home fort a l’Ajuntament. Fortuny ens analitza els últims episodis que han afectat el consistori, amb la Neteja, les Relacions Internacionals, els Pressupostos i l’estat de la caixa del Palau Municipal tarragoní, així com quina previsió faran des del govern republicà dels fons europeus, que no donaran per tots els projectes previstos, entre ells el Banc d’Espanya i la Tabacalera.

En primer lloc com ha anat per Marsella, quin ha estat l’objectiu del viatge?
Doncs la veritat que molt bé. Una ciutat que ens ha acollit de manera fantàstica i on hem pogut tractar diferents temes d’interès mutu. Hem tractat el tema turístic, amb els creuers i les relacions amb el port, temes mediambientals i temes de formació professional i educació per poder establir intercanvis de professorat i alumnat, ja que un 70% dels alumnes tenen com a segona llengua el castellà i en alguns centres s’estudia el català. Podem establir uns intercanvis amb França, aprofitant l’agermanament amb aquestes ciutats. També vam signar l’acord d’agermanament de ciutats Chartreusse, celebrant el centenari de la fàbrica de Marsella.

Per tant, es tornen a reactivar els viatges institucionals
De fet, jo sóc el responsable -encara que no se sàpiga- de les Relacions Internacionals de l’Ajuntament. Tot ha quedat molt aturat per la covid, però a la que preveiem un viatge que pugui donar fruits positius per a la ciutat, no els deixarem de fer. Tampoc us penseu que hi ha una inflació de viatges.

Fortuny amb Vizcarro i Riba durant l’entrevista

Quantes àrees és capaç de portar una persona? És vostè el superregidor, l’home fort d’aquest govern
Jo no sé si sóc fort o feble. Tinc un gran equip. Jo em dedico a donar unes instruccions i seguir totes les qüestions que es plantegen. Sense aquest gran equip, no ho podria fer. És evident. Tinc un gran equip a Neteja, a Recursos Humans, a Ematsa, a Mobilitat a l’EMT, a Pressupostos… S’està treballant a fons. Jo em dedico a muntar equips que facin la feina. Faig fer feina. No faig la feina. És l’única manera de sobreviure en tantes àrees (rialles). El que importa és saber. Si ho hagués de fer tot, seria impossible. Tots aquests equips fan possible que jo pugui assumir totes aquestes àrees. Quan he trobat que una àrea ha afluixat, l’hem reestructurat per fer equip perquè és l’única manera.

Com valora l’entrada de CUP i JxTGN al govern, ha delegat alguna funció?
Ha estat molt positiva. He delegat el que és l’àrea de l’OMAC a la regidora Cristina Guzman i hem creat les relacions amb el projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd, que porto jo directament. De fet he pogut tenir una conferència fa una estona d’aquest tema.

Què ens pot avançar?
Aquí la feina sí que la faig jo (riu). Hem acabat la consulta de mercat de la renovació de flota de l’EMT i ara estem en la fase de redacció de la licitació de la flota d’autobusos d’hidrogen pels pròxims 4 o 5 anys. En aquesta consulta de mercat hi han participat diferents empreses interessades per poder oferir. El que ens interessa és que només hi hagi un sol interlocutor que ens parli de l’hidrogen, l’autobús i que ens faci el seu manteniment i no dependre de moltes licitacions. Estem davant d’un fet que ens ha d’aportar una solució global, amb una tecnologia nova. S’han d’aclarir les empreses en aquesta qüestió, nosaltres pagarem el servei. Estem treballant en aquesta estructura. No comprarem tot per separat, ho farem només amb una empresa.

No vull contribuir a avorrir a la ciutadania de Tarragona, parlant del quiosc de la Imperial Tàrraco.

És el tema ‘d’actualitat’: Quiosc de la plaça Imperial sí o no? Se’ls ha atacat políticament amb aquesta qüestió?
No vull contribuir a avorrir a la ciutadania de Tarragona, parlant del quiosc de la Imperial Tàrraco. Hi ha uns fets clars que indiquen un final d’una concessió i per tant se segueixen els procediments i els responsables d’aquests temes ja han parlat i han intentat buscar solucions i una entesa. Ho deixo en mans d’ells. No vull avorrir a la ciutadania amb un tema que segueix el seu curs.

Hi ha la percepció que Tarragona és una ciutat bruta. Què els hi diria els ciutadans?
Hi ha dues causes per tenir aquesta percepció. Una seria el fet que tenim un contracte que no distingeix entre les èpoques d’estiu i hivern i això és un ‘hàndicap’. A l’estiu és més necessari incrementar el servei de neteja. De fet les queixes i es produeixen a l’estiu, no tant a l’hivern. Fins i tot ara passeges per la ciutat i tens una altra percepció. Això es modificarà en el nou contracte, que serà licitat d’una altra manera i es pagarà pels serveis prestats. El segon motiu és el següent. Si tu tens el menjador de casa teva molt polit i molt net, però fa dotze anys que no has pintat, la sensació és que no està net. I aquí hi ha moltes zones a Tarragona que no s’han mantingut. Si vas a la zona de l’Arrabassada et farà la sensació que està en millors condicions que si vas al Barri del Port. Aquí ja entra en joc la part de la sensació més que la de la realitat.

I l’incivisme?
És una situació que cada vegada estem acotant més i que amb la unitat mediambiental, estem aconseguint reduir els abocadors il·legals amb un 80%. Crec que ho anirem pal·liant i controlant. Un factor positiu és que hem aconseguit resoldre les denúncies de les ‘Ep!’ en un dia i mig, abans constava molt més que les coses se solucionessin. Espero que amb el nou contracte i tota aquella feina de xapa i pintura que s’ha de fer a Tarragona, canviï aquesta sensació.

Un dels projectes de mandat va ser solucionar els problemes d’inundacions a la Part Baixa. Com està aquest projecte?
Està avançant. S’ha de pressupostar i estem treballant perquè formi part d’aquestes ajudes de finançament europeu. Si agaféssim totes les millores de clavegueram que s’han de fer a Tarragona, superen els 60 milions. És un tema que s’ha de tractar bé. Necessitem els fons i un sistema de concessió del clavegueram. Mentrestant el que farem és pressupostar unes actuacions a la Part Baixa per pal·liar els efectes de les fortes pluges i les inundacions. Ja s’ha fet el projecte al carrer Barcelona, augmentant amb un 50% la potència de l’emissari, amb una reducció important d’una possible inundació i d’un 40% de la Part Baixa. Ens queda la resta de la zona del Francolí, que necessitem pressupostar i realitzar el més abans possible. Espero que als pressupostos s’inclogui una partida important. Tenim el dibuix fet, sabem el que hem de fer per ò ens falta el finançament adequat. No farem coses sense el finançament.

El tema dels contenidors soterrats és un tema que s’acabarà fent. Però no s’acabarà fent ara perquè per treure’ls necessitem dos milions d’euros.

Entrant en matèria dels contenidors, hi ha barris on encara tenen contenidors soterrats
El tema dels contenidors soterrats és un tema que s’acabarà fent. Però no s’acabarà fent ara perquè per treure’ls necessitem dos milions d’euros. Perquè una cosa és treure’ls, però després has de comprar els de superfície i cada contenidor val 3.000 euros i amb una illa hi ha d’haver cinc. Tenim encara actives més de cent illes de contenidors soterrats que s’han de substituir. Però no hi ha prou en això, ja que també s’han de canviar camions. Fins ara hi havia tres sistemes per aquests contenidors. Un ja s’ha tret. Cada sistema té un camió diferent i potser per un carrer hi havia els tres sistemes, amb el que suposa de despesa afegida. Això seguirà el seu curs, amb la nova licitació del nou contracte a partir de 2023. Ara no tenim aquests dos milions. A més teníem unes penalitzacions perquè s’hi van invertir 11 milions de fons europeus.

El regidor Jordi Fortuny al seu despatx

I amb els contenidors intel·ligents? Què passarà si el sistema d’obertura falla?
Amb els contenidors intel·ligents estem amb una fase de prova, amb tres tecnologies diferents. Una al Serrallo, altra a Cala Romana i una altra a Bonavista. El que estem fent és experimentar amb aquestes tres tecnologies per trobar la més robusta i no quedar-nos amb la que falli més que una escopeta de fira. Per aquest motiu s’ha plantejat amb temps.

És que si no s’obre el contenidor, la brossa acaba a terra
La brossa pot acabar al costat, però tenim dades de tot això. El nombre de brosses fora dels contenidors ha baixat respecte abans. S’ha fet pedagogia amb els agents cívics, al Serrallo per exemple, tant a ciutadans com a restauradors. Al barri mariner pel que fa al plàstic i cartó hi ha hagut una davallada important, ja que hem canviat les obertures dels contenidors i això ajuda. Estem observant i controlant i en general hi ha un bon comportament. Les dades són molt positives i incentiva a la gent al reciclatge.

S’establiran uns horaris per baixar la brossa?
De moment els estem estudiant. Estem parlant de dies, no d’hores en concret, només per a la fracció resta. L’orgànica i els envasos, vidres i cartó es podran baixar cada dia. De moment totes aquestes dades són positives. El reciclatge domèstic és molt positiu, hem de treballar en la conscienciació del reciclatge comercial que, de vegades, ens genera un impacte negatiu. Engegar aquest tipus de projectes és de ser valents. Les dades ens estan acompanyant i som optimistes. Cal no oblidar que estem experimentant. No donem res per fet encara. Però està clar que amb aquestes dades, i amb inputs d’altres municipis, està clar que això pot funcionar.

Un altre problema en matèria de neteja són els coloms. Com està el tema del pinso esterilitzador?
Hem de pensar que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, al final ha ‘desllorigat’ tot aquest tema, després de molts mesos de paràlisi. Quan vam presentar la licitació es van presentar diferents propostes per part de les empreses i la que va quedar segona ho va impugnar. Anar al Tribunal és fàcil, però que ho resolgui ja és un altre tema. Ja s’ha pronunciat i ja es pot fer. Fins aquest setembre no hem tingut la possibilitat d’engegar el projecte. Ara s’ha de treballar a l’època de cria dels coloms, i són els biòlegs els qui determinaran com s’ha d’actuar i quin és el moment oportú per arrencar. En els coloms hi ha tres elements on actuar: l’aigua, el menjar i la nidificació. Si els hi falla alguna d’aquestes ‘potes’ el colom desapareix. Aigua no en falta i menjar tampoc, el que pot faltar és el tema de la nidificació. I aquí és on ens centrem administrant la nicarbazina, un medicament que gràcies a un estudi amb aus, es va comprovar que provocava l’esterilització d’aquests animals. Elaborarem una estratègia, no és una cosa fàcil però hi treballarem.

Hi ha hagut una despesa extra per les botellades de l’estiu i Santa Tecla?
En global no hi ha hagut una despesa substancial del que hi ha estava pressupostada. El que hi ha hagut és la despesa d’uns 2.000 euros per botellada. Hi ha hagut algunes neteges que les ha fet l’Empresa d’Aparcaments, però vaig ordenar que ho fes Neteja, perquè és un servei que s’ha de fer en bones condicions i amb els materials necessaris. S’ha resolt bé tot i que moltes vegades quan començava el servei encara hi havia gent en alguns punts.

Les finances de l’Ajuntament estan bé si no entrem en detalls com aquests, els quals ens poden fer trontollar l’economia municipal

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
S’han recuperat els ingressos, però no tots. Encara falta recuperar diners d’activitats que presta l’Ajuntament com les llars d’infants, el Patronat de Turisme, les entrades als museus, etc. Tenim un bon comportament d’altres tipus d’activitats com la plusvàlua, i els impostos i les taxes funcionen amb normalitat. Sí que hem notat un bon nombre d’entrades als museus.En aquest sentit estem optimistes i caminem cap a la normalitat. Per exemple l’oci nocturn ja pot obrir. També s’ha de tenir en compte que des de l’inici de la pandèmia no s’ha cobrat l’impost de les terrasses i que hem intentat donar ajuts a aquells establiments que han vist minvada la seva activitat. Això provoca un procés d’inflació important, fet que ens perjudica, ja que el preu de molts projectes pot pujar espectacularment. També tinc temor que no estiguem prou finançats per a aquesta inflació que pot venir. Intento solucionar aquest fenomen a través de converses amb Madrid i amb la Generalitat per tal que hi hagi un finançament suficient als pressupostos de l’Estat. En resum, les finances de l’Ajuntament estan bé si no entrem en detalls com aquests, els quals ens poden fer trontollar l’economia municipal.

Sobre l’impacte covid…
L’impacte covid ja s’ha solucionat. El que sí que volem és eliminar al març els 5 milions de crèdit provinents de la crisi del 2009. A més, hi ha una previsió de baixar al 94% el deute viu, quan fa 4 anys estàvem al 140%.

Per tant, l’Ajuntament es podria desfer d’aquest crèdit?
Esperem que sí, però hem d’estar pendents del romanent que puguem generar i d’altres aspectes. Desfer-nos d’aquest crèdit ens dóna llibertat per fer altres projectes.

Fortuny analitza l’actualitat a larepúblicacheca.cat

On destinarà els fons europeus?
Primer m’agradaria saber quina estratègia té l’Estat. Et puc dir que hem treballat en temes de mobilitat, turisme i ara s’està estudiant en matèria de comerç. Presentarem tota mena de projectes, siguin grans o petits, que tinguem al calaix.

Això inclou també la Tabacalera i el Banc d’Espanya?
Sí.

En quin sentit?
El projecte del Banc d’Espanya ja està molt madur, només cal trobar el finançament adequat i no anar-nos-en pels núvols. Estic segur que s’aconseguirà a través dels Next Generation (Fons Europeus) i d’unes partides paral·leles aportades pel Consistori. Pel que fa a la Tabacalera, com que la intenció és que formin part altres administracions com la conselleria de Justícia, deixem que ells presentin les seves iniciatives. A més, cal tenir en compte que arreglar la Tabacalera són molts milions d’euros.

L’Ajuntament de Tarragona tindrà temps per aprofitar el FEDER?
Em temo que serà complicat. A hores d’ara serà molt complicat. D’altra banda, això ens dóna l’opció de fer-ho en etapes i començar a treballar el més aviat possible. Els FEDER els has de poder tirar endavant a partir de projectes executius fets, no de projectes que encara s’havien de pensar. Aquests gairebé 2 anys essent responsable d’aquest afer, m’he dedicat a fer el projecte executiu, pensar i repensar el contingut, en posar els òrgans de govern adequats juntament amb les universitats i altres institucions acadèmiques, etc. Volem crear un fòrum de divulgació científica i tecnològica. Estic molt il·lusionat.

Faci una valoració de la seva relació amb els treballadors després de solucionar algunes de les seves reivindicacions.
És una relació bastant cordial. Es van avançant els temes, però és una àrea complicada en aquesta casa. És un afer que s’ha d’atacar i no ho farem en 1 any ni en 2 ni en 4.

Pel que fa als pressupostos, en què s’està treballant?
Encara hi estem treballant i paral·lelament començaré a parlar amb els grups polítics per parlar d’algunes inversions i partides en termes generals.

Per tant, encara no hi ha hagut negociacions?
No. Res més enllà de converses on es demanen els interessos dels grups. Hi ha qui t’ho diu pel diari… que també ho accepto, ja que com a mínim tenim feina. D’altres venen al despatx i et plantegen coses. Fora d’això, no tenim una acció concretada.

Quins partits seran claus en l’aprovació?
Tots. Fins i tot els que voten que no donen alguna idea que també incorporem.

Quan es presentaran els pressupostos?
Esperem que a finals d’aquest mes ja tinguem la feina bastant feta.

Quins són els principals projectes d’aquests pressupostos?
El finançament dels Next Generation, que serà una partida important, i alguna cosa que deixeu que ho anunciï la conselleria d’Esports. No vull treure-li protagonisme a aquesta àrea que té un projecte molt interessant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Setembre, 2021
juarez5-1280x962.jpg


L’activista tarragoní va presentar la primera reclamació contra la Generalitat per la gestió de la crisi sanitària provocada pel coronavirus. La seva mare va morir després d’infectar-se en una residència de Barcelona. Ángel Juárez en una entrevista concedida al nostre digital fa un balanç de la gestió de la pandèmia. No es mossega la llengua i posa de relleu un conjunt d’errors dels responsables polítics i sanitaris. Parla de falta de lideratge i no té dubtes que no es va dedicar l’atenció necessària a les llars de la tercera edat.

Vostè és el portaveu de la Plataforma per una Sanitat Pública i de Qualitat de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, quin balanç fa de la gestió de la pandèmia?
És evident que hi ha hagut moltes negligències, i de moment tot segueix igual. Ningú ha reconegut errors, no s’han fet auditories, ni reformes…

Quins són els punts forts i febles de la gestió de la pandèmia?
Els dels punts més greus ha estat la manca de control i cura en els geriàtrics i residències. I també la manca de proves PCR a les que molta gent encara no té accés. El punt més fort que s’ha vist durant tota la pandèmia és el treball i el sacrifici humà del personal sanitari, que segueixen en les mateixes condicions de precarietat.

N’hi ha hagut moltes negligències, i de moment tot segueix igual. Ningú ha reconegut errors, no s’han fet auditories

Creu que hi ha un lideratge clar a l’hora de prendre decisions per evitar els contagis?
Clarament no. En moltes ocasions sembla més una batalla de galls que responsabilitat. Perquè això no ha d’anar d’estratègies polítiques, aquí la prioritat és la salut i la vida. I això no és el que s’està veient.

Quina seria la solució per evitar els contagis?
Facilitar l’accés a les proves PCR a tota la població i vacuna-la.

El toc de queda és una mesura important o és només una excusa?
Les mesures de prevenció són importants, però s’han d’aplicar amb responsabilitat. El toc de queda és una mesura dràstica, però que pot ser puntualment necessària. El problema és que aquestes mesures han d’anar acompanyades d’ajudes als sectors directament afectats.

Les residències continuen sent un focus de preocupació. No s’ha dedicat l’atenció necessària?
És evident que no. Com he dit, des de l’inici de la pandèmia no ha canviat res. No s’ha fet res amb l’objectiu de millorar el sistema residencial.

Creu realment que la vacuna és la solució?
És una de les solucions per frenar la propagació dels contagis. Hem d’aprendre dels errors, perquè les vacunes evitaran la mort, però si no millorem els hospitals i les residències, una sanitat que ha de ser pública i de qualitat, tot continuarà igual.

Què pensa dels negacionistes?
Que tenen el seu dret, però jo no ho comparteixo. Totes les persones tenen el dret a opinar com vulguin, però sempre respectant els que no opinin igual que ells, ni afectin la resta de la població.

Estic d’acord amb l’obligació de presentar el passaport covid, però per quan totes les persones hagin tingut accés a la vacuna

Està d’acord amb la presentació obligatòria del passaport covid per accedir als bars i establiments d’oci nocturn i restauració?
Sí, però per quan totes les persones hagin tingut accés a la vacuna.

Quin consell donaria als joves que hi participin en festes alcohòliques a la via publica?
Els joves tenen dret a divertir-se i a viure la seva joventut, sobretot després d’un any i mig de molts sacrificis. Però s’ha de fer amb responsabilitat. Es pot fer millor.

 
PUBLICITAT










REDACCIÓ24 Setembre, 2021
Juan-José-Caravaca4-1280x747.jpg

El Teatre Tarragona acoge hoy una gala benéfica en favor del autismo y las capacidades diversas. Este evento servirá para recaudar fondos con la intención de construir un centro de ayuda y asistencia para familias a cargo de personas con discapacidad. Este proyecto, que ya se llevó a cabo este verano en Tarragona, es obra de Todos en Azul, una ONG relacionada con el Trastorno del Espectro Autista (TEA). Para indagar más sobre esta iniciativa pionera en España, hoy hablamos con el presidente de la entidad, Juan José Caravaca.

 

¿Cómo valora el ‘Casal de l’Autisme que tuvo lugar en verano?
El casal de lAutisme de verano fue un éxito, en menos de 24h se llenaron las 24 plazas, por desgracia se tuvieron que quedar fuera unas 60 familias fuera que tenemos registradas en las inscripciones.

Su proyecto de mantenerlo durante todo el año y abrirlo a otros tipos de trastornos o discapacidades es interesante. Explíqueme más detalles al respecto: ubicación, presupuesto, actividades, fechas, día a día…
El lugar que nos gustaría hacerlo es en Torreforta, donde nació la entidad. Hicimos un estudio en que sumando los terrenos y todos los costes, la entidad costaría entre 250.000 y 300.000 euros. Sería un centro polivalente adaptado e inclusivo 100%, un lugar sin barreras en edades y grados. Sería un lugar de referencia para las familias, un espacio dónde pudieran tener sus charlas, reuniones o ayuda psicológica. Tener formación impartida por profesionales a las familias y personal sanitario, policial, etc.

¿Cuán necesario es un centro como este para las familias y ciudadanos discapacitados?
Es muy necesario porque ahora mismo no existe nada así, las familias con personas adultas que no tienen la oportunidad de entrar en algún taller adaptado hacia ellos, están en casa. Necesitan tener un lugar donde puedan seguir sus rutinas y se les pueda continuar ayudando en todo momento. Es muy importante tener ese pequeño respiro familiar.

El mantenimiento, cursos, actividades, etc. ¿Comportaría costes a las personas que se acogieran al casal permanente?
Estamos trabajando para que las instituciones nos ayuden a esta gran necesidad que existe, y esperamos que tarde o temprano tengamos un acuerdo de colaboración para que estos gastos los asuman ellos, ya que son muy costosos.

¿Qué papel tendrían las instituciones en esta iniciativa?
Tendrían el papel más importante, porque se debería trabajar conjuntamente para que este gran proyecto tenga lo suficiente económicamente para asumir  la contratación de profesionales.

¿Cuáles son los objetivos para la gala benéfica del día 24?
Los objetivos de la gala son conseguir y presentar este fantástico proyecto, recaudar el máximo de fondos posible para empezar a poner la primera piedra del Casal.

Económicamente… ¿Cuál es la cifra que se proponen?
Con la venta de entradas tenemos la idea de unos 7.000 a 8.000 euros.

Adelántenos algo de lo que se podrá disfrutar en el evento.
Lo que podemos contar es que van a participar más de 50 artistas de toda Cataluña que pondrán su granito de arena y crearan un viaje recorriendo el mundo con el autismo, sentiremos emociones y comprenderemos lo que es, desde danza, acrobacias, magia, cantantes…

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1214-1280x960.jpg

Quarts de nou del vespre. Al Cós del Bou, un dimarts previ a la Diada de Santa Tecla, al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona l’activitat és frenètica. Maleïda pandèmia. Una cua formada pels castellers liles espera pacient a què els facin tests per poder actuar amb seguretat. Els més petits acaben l’assaig i esperen que comenci el dels més grans. Amb aquesta bogeria ens rep el Jordi Alomà, amb qui tenim una conversa castellera. Parlem de passat, de present i futur, dies abans del seu debut com a cap de colla. El casteller tarragoní s’obre amb nosaltres i se l’il·lumina el rostre parlant de Santa Tecla, amb l’esperança que tota la colla, una de les masses socials castelleres més compromeses del país, pugui tornar a casa seva a fer castells.

Com està la colla després del nou canvi de protocol?
Estem contents, però no satisfets del tot. Aquesta és la sensació que tenim. Com ja sabràs no hem tornat tots. També t’he de dir que ara mateix estem treballant amb el protocol que vam pactar les colles castelleres amb l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla, que marca que som 140 persones assajant. És un protocol que pot demostrar un estudi que pot assentar unes bases de cara a una tornada més ampla, encara que sigui més restrictiu que el nou protocol aprovat per cultura.

Com ha estat aquest procés d’agafar les regnes de la Colla Jove en plena pandèmia?
Doncs estrany (rialles). Segurament és molt diferent del que ens haguéssim trobat en una temporada normal. Però ja sabíem de la dificultat d’aquesta ‘temporada’, no només pel que fa a la pràctica castellera, sinó també social, de planificacions… La pandèmia no ens permetia poder planificar. Havies d’anar dia a dia i fent i refent per arribar al moment de la reactivació en les millors condicions. Estem preparats i amb la faixa a punt per engegar.

Jordi Alomà, cap de colla de la Colla Jove

Com està la massa social de la colla? Una de les més compromeses del món casteller
La massa social està amb moltes ganes. Però llastimosament no hi som tots. Estem limitats, en aquest cas per l’actuació de Santa Tecla amb només 140 castellers. Vam explicar a tota la colla tot el protocol per aquesta actuació i vam fer una reunió i una consulta per poder veure quina era la disponibilitat i quina direcció havíem de prendre. Vam decidir tots tirar endavant acceptant aquesta situació i anar assajant. Però la colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

La Colla Jove en té prou amb aquest protocol?
No. Nosaltres en tindrem prou quan ens autoritzin a tornar a tots. Fins al moment ens podem anar adaptant i treballant, però entenem que és una cosa provisional i que no s’estengui gaire en el temps. Esperem que gràcies als estudis que s’estan fent es pugui comprovar que l’assaig casteller és segur, que les colles treballem amb seny i que donin peu de forma ràpida a què tornem tots a assajar. No podem estar contents si no hi som tots. Si d’una activitat en poden participar 160 persones, també ho poden fer 300, 500 o 800. N’estem segurs.

La colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

Us heu sentit ignorats per les administracions?
A veure, la situació sanitària és la que és. A vegades el nostre plantejament pot semblar egoista el dir que no se’ns ha fet cas. Tots coneixem a algú que ha perdut a algun ésser estimat. A la colla mateixa hem perdut companys. Però creiem que s’havia d’haver treballat d’una manera més oberta i transparent, per anar informant de quins passos s’anaven fent. També tenir un protocol de tornada molt més clar, que ens permetés saber en cada moment totes les dades covid per nosaltres poder organitzar-nos. Però bé, sembla que les dades actuals són bones i esperem que aquest nou protocol només sigui l’inici per poder tornar tots al local. Així i tot, sí, creiem que hem estat una mica deixats per part de les administracions. Els hi demanem que ens escoltin i ens tinguin en compte.

Quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis

Creus que el fet que hi ha hagut diferents protocols de reactivació castellera, on alguns ajuntaments i colles han volgut fer la seva, ha ajudat a fer que hi hagués més incertesa sobre la tornada a plaça?
Clar, és que aquí hem de veure una cosa, i és el que parlàvem abans. No teníem cap protocol de reactivació únic per totes les colles definit. Algunes colles han decidit treballar de manera independent, segurament amb l’objectiu de traslladar els resultats dels seus protocols per a tot el món casteller. Però quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis. Realment no teníem cap més opció que fer una mica la guerra pel nostre cantó, treballant amb un protocol determinat amb una entitat sanitària i un ajuntament coordinant-ho. De veritat, no teníem altres eines.

Assaig a Cós del Bou / @JoveDeTarragona

Em ve al cap la polèmica amb la Coordinadora. El fet que estigui més en dubte que mai ha agreujat aquesta situació?
Sense dubte. Segurament aquests dubtes que hi ha amb el lideratge de la Coordinadora han fet que les colles decidíssim treballar de forma ‘paral·lela’ o ‘independent’ a les seves decisions o reunions. També et dic que des de la Coordinadora s’han adonat d’aquesta situació i penso que treballaran d’una manera diferent ara.

Seguiu formant-ne part?
Sí, seguim formant part. Hem deixat de formar part de la seva junta. Creiem que hi ha hagut decisions que no formaven part o que no coincidien amb la visió que tenim de l’entitat des de la nostra colla i vam decidir fer un pas al costat dins la seva junta. Però seguim formant-ne part del que és la Coordinadora.

Què significa Santa tecla per Jordi Alomà?
Santa Tecla per mi significa festa major (rialles). Evidentment és un d’aquells dies que tinc marcat en vermell al calendari, molt especial on vols donar tot. Segurament com a casteller vols que tot surti bé i deixar-ho tot a plaça. T’aixeques ja amb nervis al matí, l’esmorzar amb els companys i l’última reunió amb tots els castellers al local. Després l’entrada a la plaça de la Font plena de gom a gom. Al final és un dels cims de la temporada.

L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells

Què podem esperar d’aquesta primera ‘diada’?
En primer lloc, no és una ‘diada’ com la coneixem. És arribar a la part final de l’estudi que estem realitzant de cara a Santa Tecla. Esperem que tot vagi bé, que totes les colles descarreguin tots els castells i els seus pilars. I, el més important, que no es detecti cap positiu entre castellers, ja que ens donarà molta força de cara a tornar tots a plaça. L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells.

Castellers testejant-se / @JoveDeTarragona

Estem parlant que ‘debutaries’ com a cap de colla de la Jove?
Tècnicament ja vaig debutar amb els pilars de Sant Magí (riu)

En una ‘diada’ de format a l’antiga amb castell i pilar, em referia
Sí, podríem dir que seria el debut (rialles). Evidentment no és el debut que hagués volgut. Però bé és el que ens ha tocat i amb això treballem.

Un moment per la colla que destacaries per Santa Tecla?
Uf, hi ha molts! El moment segurament és quan vam aconseguir aquell punt d’inflexió amb el cinc de nou i el nou de vuit descarregat, que en aquell moment només l’havia descarregat la Vella. Aquell nou va ser el primer gamma extra de la història i va marcar que poguéssim descarregar uns dies més tard el cinc. Destacaria aquell punt d’inflexió que va tenir la colla, un pas de qualitat endavant.

Aquell primer cinc de nou descarregat, és el castell del Jordi Alomà?
Crec que és el castell de la Colla Jove (somriu). El cinc de nou amb folre és el castell que ens ha donat més mals de cap, però també és el que més alegries ens ha donat.

Com es presenta el futur?
Una mica incert, amb la incògnita de saber quanta gent podrem tenir al local, com estarà la nostra canalla, com estarà la gent de tronc… Moltes incògnites que anirem desvetllant a mesura que aquestes setmanes anem assajant i veient la seva evolució. La paraula és incertesa, però també confiança. Confio en les ganes que tenen els castellers de la colla i que en breu serem molts per poder treballar de nou per assolir grans fites.

La vacunació ajudarà en aquest procés?
Ajudarà i ens està ajudant. Segurament serà una de les claus per a la tornada.

Just avui s’ha sabut que hi ha prevista la Diada del Mercadal a Reus el 3 d’octubre, què ens pots avançar com a colla participant?
Que evidentment la Colla Jove hi serà present. Sembla que serà una diada més ‘normalitzada’ pel que fa als castells i el seu funcionament i amb ganes de trobar-nos amb les colles a plaça, començar a tirar endavant i a normalitzar les actuacions castelleres. El treball anirà enfocat a trobar de nou sensacions amb la canalla, rodatge dels castellers de tronc. Segurament no trobem el nivell casteller que tenia el Mercadal, però hem d’iniciar el que per nosaltres seria la planificació que tindríem els mesos de març i abril.

Per últim, veus possible un Concurs de Castells 2022?
Sí. El veig possible i crec que se celebrarà.

PUBLICITAT









REDACCIÓ23 Setembre, 2021
Santa-Tecla-2021-1280x960.jpg

Santa Tecla ja és aquí! La majoria de tarragonins ja ha gaudit d’algun esdeveniment festiu, veient la imatge d’aquest any de Santa Tecla i segurament pensant en si li agrada o no. De fet, és un pensament que sempre passa pel cap en algun moment de la festivitat. Aquest any, la icona ha estat elaborada per la dissenyadora gràfica Itziar Solla i l’il·lustrador Pau Santanach. Per tal de conèixer més en detall la seva feina, avui els entrevistem als dos en un format diferent de l’habitual. I és que autora i autor respondran alhora.

 

En què es van inspirar per fer aquesta imatge de Santa Tecla 2021?
Volíem que la protagonista fos la santa, una dona. Al llarg dels segles, aquesta s’ha representat de moltes maneres, teníem referents d’ella en pintura, escultura, tapis, joies, etc. vam tenir en compte el Ball del Retaule que es fa dins de la catedral, vam construir la imatge de la santa a partir dels elements més simbòlics del ball.

Els aspectes més significatius són els que es veuen al cartell, el gest de les mans, ja que són protagonistes del ball. Un altre element és el vestit blanc, vam parlar amb la Rosa Llorach Rius que ens va ensenyar els dissenys de la indumentària del ball. I també volíem que la catedral fos present amb la rosassa, dibuixada amb la textura que fa la llum quan entra pels vidres.

La rosassa, a part de ser un una imatge identificativa de la catedral on es representa el retaule, l’hem utilitzat mitjançant la repetició i convertint-lo en una textura de fons, en un element molt característic de festa major com poden ser els focs artificials. D’aquesta manera tenim el personatge de la santa que representaria una part més litúrgica de la festa i els focs (sent la rosassa al mateix temps) com una part més festiva d’aquesta.

Què representa per a vostès ser els autors de la imatge de Santa Tecla 2021?

És un honor i una alegria. Sobretot durant la pandèmia, ja que són temps complicats per tothom. Som autònoms i hem notat canvis quant a feina. També és un esdeveniment gràcies al qual es valora i es pot donar a conèixer la feina que fem els dissenyadors gràfics i il·lustradors.

Sempre és un honor, una alegria i una responsabilitat que un Ajuntament tan important com el de Tarragona confiï en tu per a fer la imatge d’un acte tan important com la festa major.

Quan veuen els seus dissenys pel carrer, què en pensen?

És una satisfacció veure la feina per la meva ciutat. Recordo amb molt d’afecte l’any 2015, quan vaig fer també el cartell de Santa Tecla. Em feia molta il·lusió veure a la gent amb les samarretes grogues del drac. Espero veure la gent i la ciutat de lila aquest 2021! També impacta veure la imatge gràfica sobre suports grans. Fa gràcia quan ho veus a format real. Quan estàs dissenyant al teu ordinador un autobús, una banderola o tanca publicitària ho veus petit, et fas a la idea, intentes que tota la imatge gràfica tingui una uniformitat.

Com diu l’Itziar, sempre és sorprenent veure els dissenys aplicats al carrer i amb diferents suports, veus si el que havies pensat funciona realment. En aquest cas n’estem molt satisfets!

Us van donar pautes precises per fer el disseny o la temàtica va ser lliure dins de l’àmbit de Santa Tecla?

Ens van donar algunes pautes com que aquest any celebrem 700 anys de santa tecla. A partir d’aquí vam començar a pensar en elements representatius d’aquest fet. Des de l’ajuntament n’han ajudat amb la documentació i els referents que necessitàvem per començar a dibuixar. Ens van passar informació i posar en contacte amb la Rosa Llorach Rius pel tema de la indumentària del Ball de Retaule… També s’ha de seguir la normativa gràfica pròpia de les festes, com ficar les marques de la “t” i aquest any, la del 700.

Els agradaria repetir com a dissenyadors de la imatge de les Festes de Santa Tecla?

Estaria encantada de tornar a repetir! I treballar amb el Pau Santanach ha sigut molt fàcil.

Dic el mateix, seria un plaer repetir, ha sigut molt fàcil treballar amb l’Itziar com amb l’ajuntament.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
IMG_1156-1280x960.jpg

No està sent una Santa Tecla a l’ús. És evident que la pandèmia segueix causant estralls en les entitats que formen part i participen de la setmana gran de tots els tarragonins. Però hi ha brots verds, després d’aquesta aturada estem davant d’un inici per recuperar la majoria d’actes. Conversem amb en Jan Magarolas, periodista tarragoní que ha tractat amb totes les entitats festives i que, com a professional de la comunicació, ha viscut l’època de joia, l’aturada i la reactivació cultural. Parlem sobre les polèmiques d’aquestes festes, amb entrades i aforaments. Ens descobreix com es va enamorar de la Santa Tecla festiva i parla sobre la necessitat del fet que els joves reivindiquem les festes i les fem més nostres. En definitiva, parlem de la màgia festiva.

Com estàs vivint aquestes Festes de Santa Tecla?
Doncs d’una manera molt diferent de la que estava acostumat, tot sigui dit. Pot ser també per qüestions d’edat i perquè també canviem molt nosaltres (rialles). Però és evident que la pandèmia ha fet molt, així i tot veus com s’estan començant a recuperar actes, tornes a haver de quadrar horaris per intentar assistir, i que ens recorda a altres temps on sí que es produïa aquella explosió d’identitat festiva tarragonina que tant ens agrada.

Què és allò que has notat diferent d’aquest programa festiu adaptat a la pandèmia?
El sentiment festiu i identitari i és, malgrat que la pandèmia segueix present. No podem fer unes festes com les hem entès fins ara. Hi ha molts actes que s’han deixat de fer, sobretot aquells tan massius com la Baixada de l’Àliga, el Cafè, Copa i Puro… Crec que tots ho entenem que no es facin. No és que et sàpiga greu, acabes entenent que no es pot fer i ja està, però es troben a faltar.

Jan Magarolas, peridoista especialitzat en el món festiu

Quins serien els actes que es podrien haver fet d’una altra manera?
Dins del món de la festa tarragonina, hi ha molts actes que són molt ‘sentits’. Un exemple és el Correfoc, una explosió d’orgull i la traca final a les festes. Clar, no sé fins a quin punt era factible poder fer-lo. Sobre aquells actes que es podrien haver fet o no, el que sabem és que l’Ajuntament ha estat treballant, que les circumstàncies han canviat molt recentment, on s’han tret moltes restriccions. Però la logística és la que és i en dos dies no es poden canviar les coses. No pots dir de sobte, fora entrades, fora aforaments i tots al carrer. Seguim marcats per una pandèmia. Vull pensar que l’Ajuntament ho ha fet el millor que ha pogut i entenc que hi hagi actes que no s’hagin celebrat o que s’han reformulat.

Hi ha una part dels tarragonins que celebra aquesta represa, però l’altra ho porta a l’extrem per desgastar el govern municipal
Segurament. No sé si amb la voluntat o no de desgastar el govern de la ciutat. Es percep una certa negativitat. Però he de dir que comparteixo alguna de les crítiques que es puguin fer. Al cap i a la fi com a espectadors de la festa i participants actius, crec que hem de demanar exemplaritat a l’Ajuntament. I això passa perquè el sistema d’entrades funcioni, perquè l’organització sigui més bona i tothom tingui accés a les festes. Un exemple seria si algú s’ha quedat fora d’algun acte per les seves capacitats físiques, això seria imputable a l’Ajuntament. O el tema del sistema de venda d’entrades, que ha col·lapsat en alguns moments, ens ha saltat la cua i això podia provocar que no entressis a l’acte. O el tema de guardar certes entrades per a les entitats del Seguici. Per una banda és comprensible, ja que ells fan la festa. Però també s’hauria d’establir un ordre de prioritats i buscar un equilibri.

El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer.

En aquesta línia. Seguici Popular per tothom, o només per uns quants? És el que més s’està criticant d’aquestes festes
El mateix nom ho diu. El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer. A tothom ens hauria agradat i n’estic segur que no hi ha ningú dins l’Ajuntament que pensi que s’ha de fer un Seguici a la plaça de la Font perquè algú en concret es quedés fora. S’ha fet així perquè no es pot fer d’altra manera. Ara, el fet que molta gent no el podrà veure és una conseqüència d’aquesta pandèmia. Crec que s’ha plantejat el millor possible, per garantir que el Seguici tornés a actuar. Són 800 persones les que assistiran als quatre passis, unes 4.000 en total i a més hi ha una cobertura per part dels mitjans públics per veure-ho des de casa. Que no és el mateix, és evident, però hem d’entendre que estem en pandèmia.

En el cas del Retaule de Santa Tecla, vam poder veure com les millors entrades estaven reservades a les autoritats i la resta de gent s’havia de mirar de lluny l’espectacle. És just?
Partint de la base que el Retaule era un acte gratuït i les entrades no eren numerades i el primer que entrava era el primer que seia. Des d’un punt de vista simbòlic, crec que els representants del poble han de ser-hi, però per la meva manera de pensar, allunyat del pensament més catòlic, crec que s’hauria de reformular l’assistència d’alguns representants eclesiàstics.

Com descobreix el Jan el Seguici de Tarragona?
Els primers records de la festa els tinc des del balcó familiar al carrer Major, envoltat de cosins i cosines. És un balcó d’un primer, on veus passar els gegants, on pràcticament pots tocar alguns elements, com el turbant del Gegant Moro (rialles). Quan sentia els tres petards d’inici del Seguici, corria de pressa cap al balcó. Després ens hem fet grans i els he conegut millor, però el meu primer contacte és com a espectador.

Com prens la decisió de dir, ep, vull dedicar-me a escriure sobre les festes?
Per un sentiment de pertinença i d’identitat molt fort. No estic dient que només el tingui jo (riu). Sóc periodista i la meva feina és escriure i parlar d’això i sobretot de temes dels quals en saps. No parlaré d’una cosa que no en tinc ni idea, per una qüestió de responsabilitat periodística. Sempre m’he sentit identificat amb el Seguici i amb les entitats de la Festa. Tarragona és com una gran família, si no coneixes a un, coneixes l’altre. La meva feina és explicar això i és un orgull per mi.

Jan Magarolas davant la façana de l’MNAT

Quin és l’acte de Santa Tecla més especial pel Jan?
Uf. És una pregunta que em faig sempre. Crec que el moment de l’entrada del Braç de Santa Tecla. Probablement és el més espectacular i emotiu de les festes, per la seva simbologia, veient com totes les entitats s’acomiaden de la relíquia, amb joia i dient-li “fins a l’any que ve”. Un altre és els Pilars Caminant. Aquests dos moments són els que tothom hauria de veure alguna vegada.

Un lloc especial per veure el Seguici?
La Baixada de la Misericòrdia és un bon lloc, tant si va de pujada com de baixada. Alguna vegada m’hauria agradat veure’l des de les escales de la Catedral, però ha estat impossible (rialles).

Com expert en el món de la festa. Hi ha garantida una pedrera de petits ‘teclers‘ que garanteixi la continuïtat de la festa, després de l’aturada de la pandèmia?
Et responc amb un rotund sí. Per sort la continuïtat de la festa està garantida per molts anys més perquè té una gran capacitat d’atracció, tant pels tarragonins com per a les persones que no són de Tarragona i que no han viscut des de petits aquesta manera de viure la festa, ja que a les seves localitats les festes majors no es viuen amb aquest sentiment identitari. Només cal veure amb quina joia es viu la Santa Tecla petita. Moltes vegades la viuen amb més goig que els adults.

Hi ha dues Tarragones, la que se sent part de la festa i la que no?
Sí. Hi ha una Tarragona que se sent atreta pels actes festius i en forma part i l’altra que no se sent cridada per diferents raons, siguin polítiques, socials o geogràfiques, que es poden sentir apartats del que és la ciutat.

Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles.

I els joves, s’hi senten identificats?
Abans hem parlat que amb els infants tens una pedrera garantida i una continuïtat. Si parlem de joves i adolescents, probablement si sents aquest sentiment de pertinença, probablement formes part d’alguna de les entitats del Seguici o de la festa o vàries. Però hi ha molts joves que no se senten cridats a això. Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles. Hi ha un gran patrimoni popular i la tradició ens ha portat fins on estem ara.

Hi ha relleu generacional dins les juntes de govern de les entitats?
Tinc la sensació, i no les conec totes, que això va en funció de cada entitat. S’ha de tenir en compte que les festes es van recuperar fa més de quaranta anys i clar, en moltes entitats hi ha hagut una renovació necessària en aquests anys. Si en aquell moment tenies 20 anys quan vas començar, ara implica que pots tenir 60. Parlem d’una renovació necessària. Crec que a més la majoria estan obertes a la renovació i a acceptar els punts de vista dels joves, perquè la festa és un element viu que ha d’anar canviant.

PUBLICITAT








 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
cristinaGuzaman_-1280x960.jpg

Cristina Guzmán Roset va canviar l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per la política. Considera que està vivint una experiència gratificant, sobretot perquè pot contribuir a la millora de la seva ciutat i al benestar dels ciutadans. Discreta, treballadora incansable i empàtica, l’actual regidora de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona reconeix que hi ha molta feina a fer a la comissaria de la Guàrdia Urbana. La manca d’efectius és un dels seus principals hàndicaps. En aquesta entrevista, Cristina Guzmán fa un repàs per l’actualitat més prement en relació amb la seguretat. Té una opinió molt particular i crítica amb el ‘tracte’ que reben els extutelats per part de l’administració. L’expresidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador també parla del seu futur polític i del que li agradaria que passés amb el PDeCAT i Junts.   


Què fa una mossa d’Esquadra governant els destins de la Guàrdia Urbana de Tarragona?

L’Albert Abelló em va convidar a formar part de la seva llista electoral quan jo era la presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador. Vaig demanar una excedència als Mossos per dedicar-me a la política i la situació em va conduir fins aquí.

Havia imaginat mai ser la regidora de Seguretat Ciutadana?
Em fa molta il·lusió. Sempre havia pensat que si un dia arribés a governar m’agradaria ser regidora de Seguretat Ciutadana de la meva ciutat.

Com va trobar la Guàrdia Urbana?
Durant molt anys per diferents motius no s’ha proveït els agents necessaris per dotar-la de l’estructura que es mereix i per tenir, en definitiva, una policia forta.

Quants agents falten?
Després de l’ingrés dels nous agents al mes d’octubre, ens faltarà una vintena més. Hauríem de tenir en actiu uns 280 agents, tot i que la Guàrdia Urbana de Tarragona hauria de superar els 300.

Com qualificaria la Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT)?
És una policia de proximitat, però és cert que per poder arribar als nivells d’excel·lència encara falten molts efectius.

La gent està satisfeta amb la GUT? Rep moltes queixes?
Sempre hi ha algú que es queixa.

Hi ha veus que apunten a una actitud xulesca per part d’alguns agents…
A tots els col·lectius trobem sempre algú que desentona. Hem de fer un esforç perquè l’atenció al client sigui correcte i la que es mereix. Són molt resolutius a la GUT.

Quina és la gran problemàtica de la Guàrdia Urbana?
Insisteixo: la manca d’efectius.

S’ha reunit amb els sindicats de la policia?
Encara no. Em vaig reunir quan encara no era la regidora de Seguretat Ciutadana. Ens reunirem aviat.

Quan té previst reunir-se amb els representants sindicals?
Serà en breu.

Estem estudiant instal·lar càmeres a la Part Alta i al perímetre del palau municipal

Però coneix les seves reivindicacions?
Clar. Hi ha una promoció interna que cal fer. Hem de resoldre el tema de l’interinatge. També reclamen nous vehicles.

Comprareu cap?
Hem adquirit dos vehicles i dues motocicletes.  De cara a l’any vinent volem comprar-ne quatre més.

Els agents també es queixen de l’estat de la comissaria, sobretot quan plou…
Sí, som conscients d’aquesta reivindicació i en prenem nota. No entenem que un edifici nou arribi al 2021 en aquest estat. Vam demanar assessorament jurídic per exigir responsabilitats al constructor. Les goteres podran degenerar en problemes més seriosos.

Quin ha estat el tema més complicat que ha trobat a la seva arribada?
Els assumptes relacionats amb la convivència i les queixes dels veïns sobre la inseguretat. Estic en permanent contacte amb les diferents entitats veïnals per intentar solucionar alguns aspectes que acaben provocant una sensació d’inseguretat.

La falta de seguretat que es viu a Tarragona és real o és només una percepció?
Crec que s’ha magnificat. Però és important tenir en compte que quan una persona surt al carrer i se sent intranquil·la és perquè està passant alguna cosa i cal analitzar-la.

Què creu que està passant?
Hi ha incidents que cal controlar i hi ha ‘punts calents’ que cal redoblar l’atenció. Tot i això, no vol dir que Tarragona sigui una ciutat insegura.

Hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius

Hi ha punts calents a Tarragona, quins són?
A cada barri hi ha un punt calent, és evident.

Quina és la zona més complicada a nivell d’inseguretat?
Segurament a Camp Clar, però no és nou. És un lloc on hi ha molts conflictes de salut pública.

Per quina zona no sortiria per la nit?
Tarragona no és el Bronx. És una ciutat segura. No obstant, és cert que hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius perquè la gent pugui recuperar la sensació de seguretat perduda.

Vostè diu que cal dedicar més atenció, però alhora parla de manca d’efectiu. Quina és la solució?
La manca d’efectius és real, però els agents estan distribuïts de tal forma que estan fent un patrullatge eficient.

La gent es queixa que la Guàrdia Urbana es dedica més a posar multes d’estacionament que a controlar allò que és realment important per a la seguretat…
Aquesta percepció sempre ha existit. Molta gent creu que la policia només està per denunciar. No podem oblidar que la policia fa la seva feina en tots els seus vessants. El problema és que no agradarà a tots per igual.

Quines garanties podran tenir els ciutadans que vostè no serà una regidora més? Voldrà deixar la seva pròpia petjada, oi?
Jo només em comprometo a entregar-me el 100%. Saben on trobar-me les 24 hores.

Creu que la seva formació com a criminòloga (i mossa d’esquadra en excedència) pot ser útil al capdavant de la Guàrdia Urbana?
Crec que sí.

Patinets i vianants… hauran de conviure
Quina serà la relació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil?
Ha de ser molt bona. La veritat és que hi ha molt bona coordinació. Hem de potenciar el treball en equip.

Els patinets comencen a ser un problema. Com resoldrem la inseguretat que estan generant?
Haurem de treballar encara més en la convivència entre el patinet i el vianant. Tampoc hi ha tants accidents, el problema és que són molt mediàtics. Els patinets han vingut per quedar-s’hi.

Una altra qüestió que també genera preocupació són els botellots. Què s’està fent per evitar-los sobretot durant la pandèmia?
Hem de demanar als joves que siguin responsables i hem de tenir una actitud pedagògica. Els agents estan coordinats per dissuadir-los. A banda dels botellots, també hem d’observar si es malmet el patrimoni o el medi natural.

Què passa amb els drons? No funcionen?
Els drons han tingut un problema mecànic però aviat formaran part dels operatius. També estem esperant que des de la comissió de protecció de dades que ens autoritzin a fer els vols i enregistrar amb normalitat. No oblidem que posar en marxa un departament nou segueix un procés i té algunes dificultats.

Es van vendre els drons amb pompa i circumstància… Al final s’ha venut només fum, oi?
El dron és una bona eina. Crec que estarà operatiu abans que acabi el mes de setembre.

Càmeres a la Plaça de la Font
Com està el tema de les càmeres de videovigilància de la Part Alta? Hi ha pressupost per a instal·lar-les?
Quan jo vaig assumir la responsabilitat de la Regidoria de Seguretat Ciutadana es parlava molt dels episodis d’inseguretat a la Part Alta. Els veïns sol·licitaven la instal·lació de les càmeres. El govern entén que és una bona eina però cal tenir en compte que també s’haurà de fer una treball de policia de proximitat.

Però hi ha partida pressupostària?
Quan vaig arribar no hi havia. Però estem treballant perquè hi hagi una disponibilitat financera per instal·lar càmeres a la Part Alta i també al perímetre del palau municipal, perquè es pugui controlar la Plaça de la Font, el Carrer Salinas…

Hi ha algun projecte fet?
Sí, però s’haurà de perfeccionar. Estem en fase d’estudi.

La instal·lació de càmeres de videovigilància pretén donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat

O sigui, la idea és convertir la Part Alta en una mena de ‘Gran Hermano’…
No, la idea és donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat.

I aquestes càmeres d’on es controlarien?
Des de la Guàrdia Urbana i des de la garita de vigilància de l’Ajuntament.

Quantes càmeres s’haurien d’instal·lar?
Unes 20.

Hi ha la possibilitat que Tarragona pugui controlar els seus monuments a través de videovigilància?
És quelcom que no es descarta.

Estem plenes festes de Santa Tecla. No tem que hi hagi descontrol en temps de pandèmia?
Demanem sentit comú i responsabilitat col·lectiva i individual.

La polèmica dels okupes
Se sent còmode en un govern on hi ha persones que defensen l’okupació?
És un tema delicat que no podem generalitzar ni fer polèmiques estèrils.

Està d’acord amb els okupes?
Estic d’acord que tothom tingui una casa digna.

Què vol dir això?
Que tothom té dret a dormir sota un sostre. Hem de preservar la convivència ciutadana i evitar les okupacions conflictives que poden generar problemes de seguretat. No obstant, també opinió que l’administració hauria de donar respostes més ràpides a alguns casos per evitar les okupacions.

Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles

O sigui vostè s’apropa molt més a les idees de la Cup en relació a les okupacions…
Jo només dic que tothom té dret a una habitatge digna.

Li agradaria que okupessin casa seva?
Home, podem fer demagògia, però crec que no paga la pena. Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles.

Té alarma a casa seva?
No.

Extutelats? No vam estar a l’alçada
Els extutelats han generat molta polèmica…
Ells estan en una situació molt delicada L’administració no ha sabut estar a l’alçada. Hem acollit els menors, els hem tutelat, però quan han arribat als 18 anys els hem deixat anar sense tenir una habitatge digne i sense integrar-los en el món laboral. Què esperem d’ells ara? Alguns s’han vist abocats a la delinqüència i en molts casos per qüestions de supervivència. Potser hauríem de treballar molt més en el seu futur. Si no els podem integrar en el món laboral no trobarem mai la solució. No ho arreglarem mai.

Creu que hi ha zones de Tarragona on es dedica atenció per qüestions de seguretat però oblidem el vessant sociocultural?
Crec que destinem molt recursos però de vegades no està ben encaminats. Falta més treball transversal entre les administracions. Els diferents actors s’haurien d’asseure i treballar en un pla de transformació social rigorós. Si treballem de manera individual no aconseguirem res.

Se sent respectada com a dona? Intenta introduir el feminisme en la comissaria, en un món que és acusat de masclisme?
Jo m’he sentit super bé acceptada i respectada. No he notat cap acte discriminatori. És una comissaria molt conscienciada amb el feminisme.

Arribar a ser regidora de Seguretat Ciutadana ha complert un somni?
Sí.

PDeCAT i Junts… units
Continuarà en política després de les properes eleccions?
Mai no es pot dir que no.

Però li agradaria?
Continuar no depèn només de mi. Hi ha factors i condicionants que poden determinar el futur.

Se sent còmode en aquest govern?
Sí, els que hi són estimen molt Tarragona i hi ha moltes ganes de construir i de treballar des del consens.

Si es presentés a les eleccions amb quin partit ho faria?
No sé que passarà.

Se sent del PDeCAT?
Més que de sigles jo sóc de Tarragona. Crec que no s’hauriem d’haver separat mai de Junts. M’agradaria que Junts i PDeCAT poguessin sumar, de cara a les municipals, en un projecte engrescador per a Tarragona.

PUBLICITAT








REDACCIÓ21 Setembre, 2021
IMG_1087-1280x960.jpg

Són dies molt atrafegats per totes les entitats del món de la festa tarragonina. Però també s’ha de dir que beneïda ‘normalitat’ festiva. Avui hem volgut apropar-nos a conèixer la realitat que estan vivint els castellers dels Xiquets de Tarragona, amb una conversa amb el seu cap de colla, l’Alfredo González, a qui la pandèmia li va robar el seu debut dirigint a la seva gent a plaça. No té por en explicar les coses que s’han fet bé i malament i ens obre les portes del local prestat per l’Ajuntament al patí del Pou. Ens parla de moments personals i ens apropa la realitat d’una entitat que agafa aquesta Santa Tecla amb molta força i es mira el futur amb l’esperança de poder tornar a fer castells amb normalitat.

En primer lloc preguntar-te, què tal està i com es troba la colla?
Doncs després de veure l’assaig de l’altre dia, la veritat que superengrescats, amb ganes que comenci ja tot, malgrat que comenci més tard castellerament parlant, però és com si comencéssim com si fos Sant Jordi o els primers assajos del febrer. La gent està engrescada i amb moltes ganes.

Un ‘inici de temporada’ marcat per la pandèmia
La veritat és que és tot una mica diferent, lògicament per la situació que estem vivint amb aquest virus. Tot i això jo vaig veure la colla molt bé en aquest primer assaig. La gent està donant tot el que els hi estem demanant i la veritat és que tant la tècnica com tots estàvem molt contents de l’assaig.

L’aturada castellera, en l’àmbit organitzatiu, ha servit als Xiquets per posar una mica d’ordre?
Nosaltres, quan vam agafar la colla i abans de l’aturada, ens vam proposar començar des de zero, poder reestructurar algunes coses i donar un nou aire. La veritat és que veníem d’una temporada dura l’any anterior i ens vam proposar una reestructuració i que la gent tornés a agafar confiança. Als assajos del febrer ho vam aconseguir i ens arriba la pandèmia i hem d’aturar-nos.

Alfredo Gonzalez al pati del Pou

Què és el que ha estat més dur de la pandèmia i l’aturada?
Castellerament parlant, ha estat un pal, com per la resta d’activitats al món. De sobte et veus obligat a parar de fer el que més t’agrada que són fer castells. No saps exactament què has de fer i com gestionar-ho tot. Comences a veure que passen els dies i els mesos i no pots fer res i t’has de començar a inventar activitats i coses perquè la colla no es desenganxi. També comences a detectar diferents problemes, com que la canalla se’t fa gran, gent que et venia molt a assajar et deixarà de venir… Però gràcies al treball de la tècnica, hem pogut detectar els problemes a temps i a poc a poc hem pogut gestionar-ho.

Com se soluciona la problemàtica de la canalla?
La veritat és que ara és més difícil. No pots anar a buscar nens i nenes com abans. Però a poc a poc anem avançant. Ara hem tornat amb la iniciativa ‘Santa Tecla a les escoles’, que ja és un inici. Però a mesura que puguem tornar a fer alguns actes als centres escolars. Per altra part, és evident que el problema més gran és amb la canalla i estem treballant per solucionar-ho.

Com a cap de colla, què és el que ha estat més dur d’aquest període sense castells?
Doncs tu mateix ho has dit, el fet de no poder fer castells. És com si tu et presentes a fer una cosa que t’encanta i de sobte no pots fer res. Més dur que això crec que hi ha poques coses. Gestionar la pandèmia i haver d’inventar coses i reinventar-se de manera contínua no ha estat gens fàcil. Però gràcies al treball s’ha anat solucionant. El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res. El més positiu ha estat veure com la gent ha tornat amb moltes ganes de fer castells i tot el nucli dur de la colla ha tornat amb molta força.

El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res

Us heu sentit desemparats per part de les autoritats?
Jo crec que tots érem conscients que els castellers seríem els últims en tornar a la nostra activitat. Precisament perquè la nostra activitat requereix un contacte directe entre persones i el virus no t’ho permet. Sabíem que costaria tornar a treballar. Però crec que sí que ens hem sentit una mica desemparats. Crec que es podien haver fet molt millor les coses des de la Generalitat, tot i que no crec que tinguin ells tota la culpa. Gestionar una pandèmia no és fàcil i han intentat fer les coses el millor que sabien. Però sí que van deixar clar que seríem els últims en tornar. Havien d’haver estat més a sobre del món casteller i la sensació que tenim és que ens han deixat com als últims, fins que s’ha alçat la veu i ens han començat a tenir en compte.

Castellers testejant-se / @xiquetstgn

En teniu prou amb la normativa actual que marca el PROCICAT?
No. Som conscients que les coses han d’anar pas a pas i si ara tenim aquest protocol, l’hem d’aprofitar, però la colla som tots. Hem d’estar tots a plaça i al local. No podem quedar-nos amb quatre o cinc castellers. Hem de tornar i hem de tornar tots. És obvi que si torna tota la colla i tenim moltes persones, podrem fer millors castells. El virus no es fixa en si som 160 o 25 persones. Els castellers per desenvolupar la nostra feina necessitem a tota la massa social i no podem deixar a gran part de la colla a casa.

Per aquella gent que desconeix els castells, què es pot fer amb 160 persones?
No fa molt un casteller d’una de les colles punteres va assegurar que amb 160 persones pots arribar a fer un castell de nou pisos (rialles). A veure, amb plena seguretat, jo crec que no es podria fer. Amb 160 persones podries arribar a fer un castell de vuit, però amb poca seguretat en cas de caiguda. Però no es tracta del que puguis fer o no amb un nombre tancat de persones, sinó que les colles necessiten a tota la seva gent. No es tracta del nombre de persones per fer un castell determinat, el concepte és que tota la teva gent sigui assajant al local. És com si en un concert només poguessin tocar el bateria i el cantant, i el guitarrista es quedés a casa.

Tal com s’afirmava des d’altres colles del país, la vacunació completa ajuda a fer castells de forma més segura?
La pauta de vacunació és el quid de la qüestió. És la clau per tornar a fer castells. Nosaltres dins la colla tenim inputs que ens indiquen que aproximadament el 85% de la nostra massa social té posada la pauta completa. Sense pauta completa, no només els castells, si no la vida quotidiana serà complicada. Tots sabem que la vacunació no t’eximeix d’agafar el virus i en el primer assaig ho vam dir. Però igual que ho pots agafar assajant ho pots agafar en un bar, al tren, o a qualsevol lloc. Però la vacunació és la clau per tornar a la normalitat i és primordial per la nostra activitat.

Com veieu des dels Xiquets el paper de la Coordinadora i la polèmica en el seu model?
En primer lloc, nosaltres formem part de la Coordinadora, tenim un membre dins la junta, com la majoria de colles. Jo no em puc tirar pedres sobre la meva teulada, això està claríssim. Que les coses es podien haver fet millor? Segur. Què és el que es podria haver millorat? Doncs realment és molt difícil de dir. Qui sap gestionar una pandèmia com la que ens ha vingut? Ningú estava preparat i cadascú ha fet la feina el millor que ha pogut. Sobre les veus que diuen que l’actual sistema de la Coordinadora està caduc, jo crec que tot és renovable. El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles. Però culpar a la Coordinadora perquè no ha sabut fer la feina… Crec que ens hem posat tots molt nerviosos, donant les nostres opinions, però ningú ha anat a destruir-la.

El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles

Entrant en matèria festiva, com es gesta la Diada de Santa Tecla d’enguany?
Doncs després dels pilars que vam fer les quatre colles per Sant Magí, ja es va arribar amb l’Ajuntament de Tarragona a un compromís per a poder treballar perquè hi hagués una ‘diada’ per Santa Tecla. Ens vam reunir amb les quatre colles i l’Ajuntament per veure què es podia fer perquè hi hagués castells per Santa Tecla. Al principi hi havia molta incertesa i no hi havia cap protocol i no volíem desobeir cap llei i sempre vam dir que es faria una actuació dins dels marcs legals. La Xarxa Santa Tecla ens va oferir la possibilitat de poder fer un estudi, per veure quin és l’impacte del virus dins d’una colla castellera i ens ho van presentar a les colles i al consistori i es va veure bastant factible. Creiem que aquest estudi pot marcar diferències i ser interessant per la resta de colles del país, per demostrar que els castells són segurs.

Com han rebut els castellers de la colla el fet d’haver-se de testejar, sobretot els més petits?
Al principi des de la junta teníem una mica de por per veure com reaccionaven els castellers de la colla quan els comuniquéssim que s’havien de testejar. Voldran passar pel fet d’haver-se de fer quatre testos abans de l’actuació? La resposta és positiva. En quant ho vam comunicar a través de la nostra app, ens va sorprendre que només en les primeres hores ja s’havien apuntat més de 60 persones i en pocs dies vam assolir el nombre màxim de persones. La gent està molt predisposada i crec que el fet de poder tornar a fer castells a plaça, ajuda a tot (rialles).

Què significarà aquesta diada per l’Alfredo González?
Uf (rialles). Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona. Recordo que aquell moment va ser increïble, mai havia viscut una cosa semblant. Aquesta Santa Tecla serà similar. Aquell cúmul de sensacions, on et passen moltes coses pel cap. Encara que sigui un tres de set, o el castell que sigui, a tots els castellers ens passaran moltes coses pel cap, com la primera diada que vas fer. Jo et dic que la gent miri les cares dels castellers, sigui per la tele o els que siguin a plaça, i sabreu que significarà per nosaltres aquella diada. No només per mi, sinó per la resta de la colla.

Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona

Podríem estar parlant del teu ‘debut’ com a cap de colla en una ‘diada’ a l’ús?
Com a cap de colla l’única actuació que he fet han estat els pilars de Sant Magí (rialles) i ja va ser una actuació molt emocionant per mi. Sentir el toc d’entrada, agafant la mà d’una de les enxanetes de la colla… Em va fer posar la ‘gallina de piel‘ que es diu (riu). Però sí, crec que serà com la meva ‘posada de llarg’ com a cap de colla dels Xiquets, encara que sigui fent un castell i un pilar. Tot i que no sóc una persona que em posi nerviós, la nit abans i l’entrada serà emocionant i molt especial.

Assaig a la pl. de la Font/ @xiquetstgn

Quin seria per tu el moment més especial dels Xiquets a la plaça de la Font?
No et sabria dir… Personalment, el meu primer tres de nou descarregat l’any 99, on vaig entrar mig de rebot i molt ràpid, però va ser molt especial. El primer dos de vuit amb folre carregat, el primer gamma extra que ens va marcar una gran època amb tres més… Jo crec que en l’àmbit personal, un casteller sempre té algun moment especial, però realment hi ha molts moments. Cada castell té la seva particularitat i més, a la plaça de la Font, que és la nostra plaça.

Aquesta diada de Santa Tecla pot marcar l’inici de futures actuacions enguany?
La veritat és que amb aquesta situació no podem parlar de calendari casteller, ja que pràcticament estem començant. El que sembla segons el panorama és que haurem de treballar molt, recuperant massa social, fent castellers i fent canalla, fer que la colla es torni a enganxar i a il·lusionar-se. Se’ns presenta un futur amb molta feina i molt de treball i l’agafem amb moltes ganes i molt de treball. Però el panorama l’anirem veient a mesura que vagi passant el temps. Espero que als ajuntaments no els hi costi contractar les colles castelleres i espero que segueixin confiant en nosaltres.

Com està el tema del nou local?
Doncs estem treballant amb l’Ajuntament. De moment hi ha bona sintonia. Ens han ofert un solar al carrer Sant Llorenç, però ‘las cosas de palacio, van despacio‘. Sí que ens agradaria que les coses anessin una mica més àgils, però entenem que la situació és difícil. Hi ha molts actors que hi participen. Tenim un projecte molt ambiciós per la colla, en el moment que ens cedeixin el solar. Al final ara mateix no estem assajant a casa nostra, no tenim un lloc on reunir tota la colla. Necessitem un lloc que sigui nostre. Això és un problema que esperem solucionar aviat, amb la reunió amb el consistori després de les festes. Treballem per aconseguir-ho tan aviat com es pugui.

PUBLICITAT








 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter