Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 63 | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Novembre, 2021
toni_veciana_-1-e1636802385209.jpg

Toni Veciana va assumir la presidència de Col·legi de Farmacèutics de Tarragona en plena pandèmia del coronavirus. El sector va travessar moments realment difícils. Van haver d’adaptar-se a una situació anòmala i oferir un servei a la població, el qual en algunes ocasions, sortien del seu àmbit competencial. Els farmacèutics van convertir-se en peces claus del sistema de salut, sobretot en zones poc poblades. Van haver de fer de psicòlegs i metges de família. Toni Veciana explica les dificultats i les inquietuds d’un col·lectiu que ell assegura que és força solidari.

Vostè va assumir el càrrec de president del Col·legi de Farmacèutics de Farmàcia el juliol del 2020 en plena pandèmia del coronavirus…
L’experiència ha estat brutal per la feina intensa que va suposar. Hi havia molt de respecte i desconeixement al virus. Ens van haver d’adaptar a la situació, redactant protocols, aconsellant, informant i formant companys perquè tots poguéssim contribuir-hi de la millor manera possible al control de la pandèmia.

La formació ha estat cap dalt, oi?
Sí, sí. Vam fer-ne molta per via telemàtica. Va ser l’any que més formar a més farmacèutics. Les videoconferències han estat una eina força útil.

Quants farmacèutics estan inscrits al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona?
Uns 900.

Durant la pandèmia va haver de tancar alguna farmàcia?
Sí, dos a Tarragona. Això posa de manifest que els protocols que vam fer servir vam ser eficaços. No s’ha hagut de lamentar cap mort, tot i que van haver-hi farmacèutics infectats i hospitalitzats.

Els projectes que la seva junta havia planejat per aquest començament de mandat han quedat aparcats per poder gestionar la pandèmia…
Un dels projectes que volien posar en marxa era la digitalització i la veritat és que a causa de la pandèmia hem avançat molt. Per obligació… Però és cert que hi ha projectes que hauran d’esperar perquè ara mateix hi ha d’altres prioritats. Ara estem fent els tests d’antígens ràpids per ajudar a descongestionar l’administració primària i això ha ajudat a integrar la farmàcia comunitària dins el sistema de Salut.

Va costar molt que tinguéssiu les autoritzacions governamentals per a fer aquests tests, oi?
Molt. La venda a les farmàcies dels tests d’antígens depenia que hi hagués un laboratori que els disponibilitzés. També hi havia una normativa espanyola que determinava que els tests només podrien ser venuts mitjançant prescripció mèdica. Finalment vam aconseguir que modificar la llei a través d’un Real Decret i consensuar amb Salut aquesta col·laboració.

S’insinuava que els farmacèutics no estaven prou formats per fer aquests tests…
Som uns professionals amb una formació sanitària exhaustiva.

Durant la pandèmia es van tancar els centres d’atenció primària – només atenien les visites concertades –, fent que, en alguns casos, els farmacèutics fossin els únics sanitaris en contacte amb el ciutadà extra Hospital… Us vau convertir en ‘metges de família’….
Això va passar en les poblacions on va desaparèixer el dispensari. Les farmàcies van romandre obertes i accessibles. Vam fer feina de cribratge, de consell, de suport psicològic i emocional, a més de la dispensació de medicaments que és la nostra raó de ser. Durant la pandèmia no va haver-hi cap pacient que es quedés sense la seva medicació.

És important que la gent es vacuni?
És fonamental. D’aquesta manera, entre tots, estarem cuidant la gent més vulnerable.

Creu que la grip no ultrapassarà el nombre de casos de l’any passat?
Serà igual que l’any passat. De totes maneres, és recomanable que els col·lectius de risc es vacunin.

Quin és el seu model de farmàcia del futur?
A més de dispensar medicaments, m’agradaria que les farmàcies ofrenessin serveis com el seguiment fàrmac terapèutic, el control de la hipertensió arterial, tot això controlat a través d’un aplicatiu mòbil.

Us sentiu el parent pobre de la Sanitat Pública?
De vegades ens sentim infrautilitzats, per això hem ofert a l’administració , d’ençà que va començar la pandèmia, la nostra col·laboració per fer tot allò que creguessin que podríem fer. No pressionem ni reivindiquem. Només volem ser útils com a professionals sanitaris. Hi ha molt bona sintonia amb el Departament de Salut.

Les farmàcies van haver de fer una inversió pel tema dels protocols anticovid… I durant el confinament algunes ho van passar molt malament…
Les farmàcies de costa, dels barris i de perifèria no es van ressentir tant davant la redistribució dels clients durant el confinament. Les que van registrar més pèrdues econòmiques van ser les rurals i les dels centres urbans. Els productes de parafarmàcia van notar una important davallada.

La Generalitat està al corrent de pagament amb el sector farmacèutic?
Sí, fa tres anys que es va normalitzar la situació.

Fins quan creu que s’haurà de portar la mascareta?
Crec que és un element que ha vingut per quedar-s’hi. De cara al futur, quan passi la pandèmia, crec que en algunes circumstàncies l’ús de la mascareta serà molt recomanable i ens la posarem voluntàriament.

Què hem après amb la pandèmia?
Com a col·lectiu, a treballar en equip, a buscar nous protocols i hem après a què formo part d’una professió molt solidària.

PUBLICITAT







REDACCIÓ10 Novembre, 2021
21.07.01_El-Terrat-Restaurant-511-DAVID-OLIETE-1280x853.jpg

Se trata de uno de los cocineros de moda en Tarragona. El Chef Moha Quach ha revolucionado la cocina del Terrat, después de que se pusiera al frente de sus fogones hace tres años. Nos acercamos al restaurante tarraconense para conocer al joven cocinero, natural de Nador en Marruecos. Quach se formó en la Escuela de Hostelería de Cambrils y ha pasado por diferentes restaurantes en las dos grandes capitales españolas, Madrid y Barcelona; y en experiencias a nivel internacional en Lyon. El chef ha conseguido dar la vuelta con su concepto gastronómico a algunas recetas tradicionales y ha conquistado a los clientes de la capital tarraconense con su cocina ‘atrevida’, tal como reconoce.

¿En primer lugar, qué tal estáis y cómo está este proyecto gastronómico después del golpe de la pandemia?
La verdad que bien. Desde que abrimos hace ya tres años seguimos manteniendo la ilusión como en nuestro primer día. Aunque haya venido una pandemia hemos seguido luchando y conseguido salir adelante. Estamos muy contentos, afortunadamente podemos decir que el restaurante está todos los días lleno y creo que esto nos ayuda a seguir trabajando.

El Chef Quach nos recibe en su restaurante

¿Cómo es el cliente de Tarragona? ¿Cuáles son sus preferencias?
Más que cómo es el cliente, es el enfoque que le queremos dar a nuestra cocina. Intentamos ofrecer algo ‘a nuestra manera’. Yo siempre digo que no prestamos atención a los productos que tenemos alrededor. Nosotros apostamos mucho por el producto local, trabajado con nuestro concepto y yo pienso que eso es lo que valora la gente, el hecho de decir, vamos al Terrat a comer algo diferente y a disfrutar de la experiencia. Eso es lo que buscamos, hacer disfrutar a los clientes con nosotros, que prueben diferentes texturas y sabores, apostando por el producto de la zona.

¿Cómo definirías el concepto del Terrat?
Es un concepto divertido, que busca sorprender al comensal. Siempre buscamos innovar y buscar cosas nuevas. Pero lo más importante es nuestra apuesta por los productos de temporada, productos ecológicos, de producción integrada y sostenible. En nuestros menús podrás encontrar la combinación entre el mar y la tierra. Creemos en la sostenibilidad del planeta y la afrontamos a nivel gastronómico, dando importancia a lo que tenemos alrededor y cuidarlo.

Apostamos mucho por el producto local, trabajado con nuestro concepto y yo pienso que eso es lo que valora la gente, el hecho de decir, vamos al Terrat a comer algo diferente y a disfrutar de la experiencia

Estamos ya en temporada de otoño. ¿Cuáles son sus productos preferidos para trabajar en esta época?
Yo pienso que si le preguntas a cualquier cocinero, es una de nuestras temporadas favoritas y que más ilusión nos hace (risas). Es la que más esperamos durante el año porque tenemos esas setas, la calabaza, el boniato… Productos superricos, con sabores intensos a tierra… Por ejemplo todos esos productos acompañados de pescados y mariscos hacen un juego muy interesante.

¿Cuántos sois en el equipo?
Seis personas que trabajan en la cocina y cuatro en sala.

¿Qué destacarías de este espacio del Terrat? ¿Cómo te gusta que se reciba a los clientes?
Lo que buscamos nosotros, siendo siempre profesionales, es el trato cercano y familiar. Hacer que la gente se sienta como en casa y teniendo en cuenta que cada mesa y cada comensal es especial, dando la misma importancia a todos los clientes. Esto creo que es lo más difícil de conseguir en un negocio. Queremos que se sientan en casa, que pasen un buen rato y disfruten de nuestra cocina.

En definitiva, animar a la gente a que venga y pruebe la experiencia del Terrat by Quach.
Eso es, claro (risas)

Siempre hemos tenido en casa esa cultura de cocinar en casa, de sentarnos alrededor de la mesa. A pesar de venir de una cultura diferente, creo que en eso somos muy parecidos. Compartimos esa cocina de guiso, de cocción lenta

¿Cómo te enamoraste de la gastronomía?
Pues en mi casa la cocina siempre ha estado presente. Tanto mi abuela como mi madre siempre han cocinado. Mi padre ha sido pescador. Siempre hemos tenido en casa esa cultura de cocinar en casa, de sentarnos alrededor de la mesa. A pesar de venir de una cultura diferente, creo que en eso somos muy parecidos. Compartimos esa cocina de guiso, de cocción lenta.

¿Es en ese ambiente de cocina en familia en el que decides dedicarte a este mundo?
En realidad ha sido un poco por accidente. Nunca me había imaginado que yo acabaría dentro de una cocina. Todo empezó como un trabajo de verano. Empecé a trabajar en un restaurante y me gustó. Decidí apuntarme a la Escuela de Hostelería de Cambrils y a partir de allí fui descubriendo este mundo, cada día me fue gustando más y hasta hoy.

Vizcarro y Quach en un momento de la entrevista

¿Recomendarías a los jóvenes con inquietudes gastronómicas la Escuela de Cambrils?
Sí por supuesto. Yo he pasado unos años fantásticos allí y he estado muy a gusto. Además de que aprendes un montón, te enseñan las bases de la cocina, te envían a restaurantes a hacer las prácticas para seguir con la formación. Yo lo recomiendo sin lugar a dudas. Para la gente que se quiera dedicar a esto, tener una base es fundamental.

¿Cómo fue ese periodo de formación, cuándo decides ser chef?
Yo creo que, como todo en la vida, depende de las inquietudes que tenga cada uno y la pasión que se le pone a las cosas. No te voy a engañar esto es como todo, empiezas pelando cebollas y poco a poco vas ascendiendo. En ese proceso tú vas absorbiendo todo aquello que te van enseñando, como en la vida en general, no es una cosa de la cocina solo (risas).

Y llega el momento de empezar con El Terrat by Quach. ¿Cómo tomas esa decisión?
Mi opinión es que todo cocinero aspira a llegar algún día a tener un restaurante propio. Yo llevaba un tiempo dándole vueltas hasta que llegó ese momento y estoy muy contento y no me arrepentiré nunca de haber tomado esa decisión.

Se puede hacer un plato maravilloso con un calabacín, sabiendo sacarle todo el partido, jugando con las texturas. Yo les doy importancia a todos, no me declino en uno en particular porque cada uno tiene sus características y se le puede sacar todo el partido

¿Cuáles son esos ingredientes con los que más te gusta trabajar?
En realidad lo que intento hacer es adaptarme a todo tipo de productos, porque cada uno de ellos tiene una característica, su sabor único… Entonces lo que intento es sacar el máximo provecho de ellos, haciendo hincapié en la importancia de las temporadas, que es precisamente cuando los productos tienen su punto, su maduración y su punto óptimo para ser degustado. Todos los productos son extraordinarios. Se puede hacer un plato maravilloso con un calabacín, sabiendo sacarle todo el partido, jugando con las texturas. Yo les doy importancia a todos, no me declino en uno en particular porque cada uno tiene sus características y se le puede sacar todo el partido.

¿Qué es lo que has importado al Terrat de esa cocina de casa?
Sobre todo las especias, que le dan magia a la comida. Es la diferencia que se puede encontrar entre la cocina de Marruecos con la de España. Se guisa mucho con las especias, que aportan un montón de aromas y matices a los platos. De momento ese tipo de especias están teniendo aceptación en los comensales. De alguna forma son mis raíces y tienen que estar presentes en los platos de los menús. Ahora estamos trabajando el Tajin de ciervo, con boniato y Ras el Hanut, que es una mezcla de especias marroquíes.

Lo que se conoce como ‘lo mejor de la tienda’
Exacto. Cada tienda tiene su propio Ras el Hanut, o incluso el cliente se lo puede hacer al gusto, eligiendo entre treinta o cuarenta variedades diferentes de especias. Una vez ya tienes la mezcla que te gusta, lo normal es ir y coger 100 o 200 gramos. Así es como funciona allí y aquí la verdad es que está teniendo bastante aceptación.

Para mí es una forma de vivir. Saco tiempo de donde sea para poder ir a visitar estos sitios y los mercados y lonjas

¿El Chef Quach es un hombre de pasear en el mercado y el campo, elegir en definitiva el producto?
Es fundamental para mí y de hecho es lo que hago. Me gusta ir al campo y visitar los diferentes cultivos, hablar con la gente del campo, que te expliquen qué es lo que pasa, cuál es el proceso desde que se planta la semilla hasta que se recoge el producto. Es vital y es muy bonito. Para mí es una forma de vivir. Saco tiempo de donde sea para poder ir a visitar estos sitios y los mercados y lonjas. Por ejemplo en la Canonja hacen un mercado dos veces por semana, donde son todos agricultores y se vende lo que se recolecta en ese mismo día. Productos de una calidad máxima, recién recolectados.

¿Cómo empieza la aventura de venir a Tarragona?
Eso lo decidieron mis padres hace muchos años (risas). Yo he crecido y he estudiado aquí, siempre he estado muy a gusto y cómodo. Nunca me he sentido ni diferente por el hecho de ser de fuera. He tenido buena relación con todo el mundo, he respetado a los demás y siempre me han respetado. Me he sentido como en casa.

¿Cuál es tu plato favorito de la infancia? ¿Le has podido dar una vuelta aquí en el Terrat?
Uf, hay varios. Pero uno que en concreto hace mi madre en casa cuando tiene tiempo son las manitas de ternera, que las hace guisadas con garbanzos. Es uno de los que más he disfrutado y de los que deseas que se hagan. Este de momento no lo he trabajado aquí. Otro es el cuscús, que siempre lo he disfrutado también.

El chef Moha Quach, una de las revelaciones de TGN

¿Entre manitas y cuscús?
Las manitas, sin duda (risas). Me gusta esa textura gelatinosa, el sabor. Mi madre se tiraba toda la mañana haciendo el guiso, con ese cariño de la cocina de casa, lenta. Hoy en día cogemos cualquier cosa, la metemos en el microondas y ya es comida.

Siempre ‘slowcooking
Siempre.

¿Cuál ha sido ese plato ‘estrella’ con el que te han felicitado especialmente?
¡Uy! ¡Es que hemos hecho muchos!… Pero mira, te contaré una anécdota. Un día llegamos a tener emociones y gente en la mesa que se ha puesto a llorar mientras degustaba un plato.

Ostras, pasa de verdad y no es cosa de película (risas)
De hecho fue una chica que era asiática. Recuerdo como se emocionó. Los camareros se acercaron preocupados a la mesa preguntando si se encontraba bien, pensaban que se había discutido con su pareja o tenían algún problema. Su chico les dijo que no, que se había emocionado con el plato. Eso fue superbonito, que alguien se emocionara comiendo.

¿Y cómo fue ese momento de salir de la cocina?
Pues fue muy bonito. Una satisfacción de todo el equipo -porque al final todos somos un equipo- que salgas a la mesa y que estén tan contentos y emocionados a lágrima viva, no tiene palabras.

Muy curioso
La verdad es que sí. Y después también han venido clientes desde Toulouse y Perpiñán solo para venir a comer y volver, porque nos conocieron a través de unos amigos que habían comido aquí este verano. O unos clientes belgas que se cogieron un avión para estar dos días en Tarragona, porque unos amigos suyos estaban comiendo aquí y les dijeron que tenían que venir a probarlo. Todo esto es genial. Te da mucha satisfacción.

Y dan fuerza y ganas de seguir mejorando
Fuerza y sobre todo responsabilidades, para no fallar.

Una de las creaciones del chef Quach

El Club Rotary Amistad Hispano-Marroquí te hará este miércoles un homenaje. ¿Qué sientes?
Muy contento. A todos nos gusta que nos hagan un reconocimiento por nuestro trabajo. Estoy superilusionado y muy contento. Sé que los miembros del Club son como una familia, hacen una labor importantísima ayudando a un montón de personas y cada día hace falta más gente como este colectivo para acabar con la pobreza de una vez por todas. Me siento muy agradecido por este reconocimiento, no hago nada en especial, me dedico a lo que me dedico, con lo que disfruto.

La revista ‘Cuina’ también te ha reconocido
Fue muy curioso. Alguien de la revista vino a comer y nos han nominado como uno de los 27 restaurantes finalistas del premio ‘El plat favorit’. No va conmigo el hecho de decir ‘somos los mejores’. Disfrutamos de nuestro trabajo, nos gusta lo que hacemos y estamos muy contentos de estos reconocimientos.

¿La Estrella Michelin sería más un objetivo o un sueño?
Yo creo que más que un objetivo, es un gran reconocimiento a un establecimiento y a su equipo. A todo cocinero le hace ilusión cuando llega este reconocimiento. Pero no nos volvemos locos pensando solamente en eso. Al final esto no deja de ser un negocio que está lleno todos los días. Estamos contentos tal como estamos y si algún día llega algo, será bienvenido (risas). Pero nuestro objetivo es hacer disfrutar a la gente que viene y lo más importante es que tengamos trabajo todos los días.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Novembre, 2021
Xavier-Marcos-Pallaresos3-1280x960.jpg

Els Pallaresos es transformava – aquest cap de setmana – en un autèntic municipi del 1918. I és que l’Ajuntament va organitzar unes Jornades del Modernisme ambientades en una època adient, amb recreacions històriques, tallers, manifests i – en definitiva – una allau d’activitats per descobrir tot allò relacionat amb aquest art i estil arquitectònic. A més, és una iniciativa que sembla tenir continuïtat pels anys vinents. En aquesta entrevista parlem amb l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos, qui – a banda de parlar sobre les jornades modernistes – també valora aquests més de 2 anys de mandat i exposa els projectes que encara queden per fer. El batlle també respon a la possibilitat de tornar-se a presentar a les properes eleccions com a cap de llista d’Independents.

 

D’on va sorgir la idea de dur a terme unes Jornades Modernistes?
La idea va sortir del meu cap. Fa uns 4 anys que ja em rondava aquesta idea per la ment, però desconeixia com dur-la a terme. Llavors em vaig posar en contacte amb el meu amic, Elías Torres, i conjuntament amb ell vam posar fil a l’agulla treballant amb un equip format per la Maria Àngels Creus, Samuel UrbanoÓscar Labodía, etc.

L’èxit que vam tenir amb les conferències és una prova evident de què la iniciativa ha funcionat. Cal dir que hem tingut la gran ajuda de la María José Figueras, rectora de la URV, a la qual li agraeixo personalment.

Què representa per a vostè i pel municipi aquest art i estil arquitectònic?
És un afer que m’apassiona. M’enamora poder parlar del meu poble i col·laborar en la seva projecció. Crec que pel municipi també és important, és pel que ens coneix la gent d’arreu del territori i això sempre és bo. Altres alcaldes ho han intentat potser amb menys encert, però tot ha sigut positiu pel municipi. En aquest cas, crec hem anat més enllà i – per tant – la suma de tota la feina feta pels anteriors batlles amb la nostra espero que ens porti a una projecció internacional.

Quines activitats destacaria del programa?
Jo les destacaria totes perquè m’agraden totes, però els tallers són allò que apropa més al visitant a l’època d’auge modernista. Aquest any ens centrem en 1918 perquè és l’any en què Jujol va coronar la reforma de la casa Bofarull amb l’àngel de la torre. Ensenyem a fer tallers de vitralls, duels, d’escriptura, de cuina, de trencadís. Així la gent sap com es treballava i es vivia en aquesta etapa.

Obre la porta a unes Jornades Modernistes on els municipis amb patrimoni d’aquest tipus també duguin a terme activitats com les d’aquesta primera edició?
Sí. De fet, promovem un manifest d’exaltació, protecció i promoció del modernisme. Per això es va fer una crida a tots els Ajuntaments que tenen relació amb el moviment a què vinguessin dissabte a les 11h a signar aquest document.

Com valora aquests 2 anys de mandat?
Lamentablement han estat protagonitzats per una maleïda covid que ens ha impedit portar a terme moltes tasques que teníem previstes, i ens ha donat molts disgustos pel que fa a veïns que ens han deixat. Tothom estava en fora de joc i sabia a què s’enfrontava. Estàvem sense mitjans i va ser força difícil gestionar aquells primers mesos, però crec que ens en vam sortir força bé.

Ara que estem una mica més alliberats, ja es nota que comencem a tirar endavant aquests projectes. Fa uns dies van acabar l’obra del bosc del Cremat, amb més 360.000 euros de pressupost, que ha estat endarrerida per un descobriment de restes romanes. Sigui com sigui, la part de la feina que es feia enguany ja està finalitzada tret d’un parell de pinzellades. A partir del dia 15 també comencen les obres del carrer Segadors, el qual dóna problemes quan plou. Per tant, estem començant a posar iniciatives en marxa que fins ara estaven limitades.

En aquest sentit, quina és la situació del municipi arran la covid-19?
Les hem passat de molt dolentes i crec que ho sap tot el país a causa de la nostra residència per a gent gran, però hem patit el mateix que la resta del món. Hem anat resolent la problemàtica de la millor forma que hem pogut. El veïnat s’ha comportat excepcionalment bé, encara que hem tingut algun problema amb el jovent d’igual forma que altres municipis.

Quins objectius es proposa en el que queda de legislatura?
Intentarem finalitzar la majoria de projectes que tenim en marxa i encetar els que no puguem acabar per enllestir-los com més aviat millor. Per exemple, tenim les obres del nou vial que connectarà Pallaresos Park amb el poble, del qual ja tenim tota la documentació preparada i estem esperant la licitació. Estem parlant de potser un parell de mesos per començar els treballs.

Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
No hi havia intenció. El partit m’està pressionant perquè em torni a presentar. És probable que ho faci, però encara no hi ha res segur. Quan finalitzi el meu mandat com a alcalde, la meva formació i jo mateix decidirem si seré el cap de llista o ho serà una altra persona. El que sí que sé és que jo continuaré treballant pel partit hi vagi de número 1 o de número 25. M’apassiona el meu poble i mentre pugui continuaré treballant per ell.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Novembre, 2021
IMG_2339-1280x960.jpg

Moments intensos per la política tarragonina. El govern de Tarragona es troba en una situació delicada i cal analitzar tots els factors de ben a prop. Parlem amb la portaveu de Ciutadans, Lorena de la Fuente, qui des del mes de febrer és la veu del grup municipal taronja, després dels últims esdeveniments que han sacsat el partit. De la Fuente ens parla que el partit taronja té futur dins la política tarragonina i no defuig cap de les qüestions. Parla de “vergonya” el fet que no s’hagin esgotat totes les ajudes destinades als sectors per pal·liar la crisi de la pandèmia. També assegura que aquest govern no té cap direcció, ni pla estratègic per la ciutat i parla dels últims fets que han afectat la política tarragonina.

Quin balanç fa d’aquests cinc mesos del nou govern?
El que veiem des de Ciutadans és que és un govern que no té cap lideratge, no té planificació, ni model de ciutat. Tampoc sembla que tinguin clares quines són les seves prioritats, amb la qual cosa estan fent ingressos sobre la marxa, sense cap rumb.

La ciutadania té la sensació que no se sap cap on va la ciutat
Estan fent una molt mala gestió. Sense anar més lluny, el desmantellament de l’emblemàtic quiosc de la plaça Imperial Tàrraco, que segons els tècnics municipals era compatible amb el carril bici i després surt un altre informe on diu que s’havia de desplaçar… El que està clar és que hi ha hagut una manca de transparència. No sabem quins han estat els motius reals pel seu desmantellament, ni s’ha donat audiència a les persones que l’estaven gestionant.

Lorena de la Fuente, portaveu de Cs

Un altre tema que està aixecant polèmica és el traçat del carril bici, què en pensen?
Sabem que els veïns del carrer Pere Martell i dels voltants estan enfadats i es queixen que el govern no els hagi consultat. Ens consta que estan tenint molts problemes, falten zones de càrrega i descàrrega, o els usuaris dels pàrquings tenen problemes per accedir o sortir. A Marquès de Montoliu es veu perfectament com hi ha una vorera gran on podria conviure el vianant amb les bicis. En lloc d’això, es carreguen un carril i llocs d’aparcament de pujada. Però per la plaça Imperial Tàrraco no pot anar per la calçada i s’han de carregar el quiosc… No té cap sentit. Des de Cs estem d’acord amb la mobilitat sostenible, però s’ha de fer un traçat de manera ordenada i correcta.

Preocupa la sensació d’inseguretat?
És un problema que afecta tota la ciutat, des de Ponent fins a Llevant. Un cas són les ocupacions il·legals, cada dia són més habituals.

Veurem algun dia els grans edificis ‘deixats’ de la ciutat amb algun projecte?
Hi ha molts fronts oberts. Els casos del Banc d’Espanya i la Tabacalera són edificis que fa molts anys que s’han abandonat i no sé a què esperen a activar algun projecte. Deien que Justícia no veia encara amb bons ulls el Fòrum de la Justícia a la Tabacalera. Ja va sent hora que s’aclareixin. L’actual govern de la ciutat creu que el millor per l’espai és fer una ‘Tabacalera multiespai‘…

La Tabacalera és el comodí del govern?
Exacte. És veritat que és un edifici molt gran, però amb moltes limitacions. No pots encabir-ho tot allà. El Fòrum Judicial, la nova Biblioteca, el Museu Arqueològic, el Centre d’Art… Nosaltres apostem perquè a la Tabacalera es traslladi les dependències de l’OMAC de la Rambla Nova, un lloguer que costa una barbaritat. Ja que li veuen tantes funcions, es podria encabir allà. Cal recordar que és de titularitat municipal i tots els projectes que es volen aplicar són de la Generalitat.

Creiem que s’hi ha de traslladar el Patronat de Turisme, perquè actualment està ubicat al carrer Major, en una zona sense gaire visibilitat i a més l’edifici s’ha quedat petit

I el Banc d’Espanya?
Fa més de disset anys que està abandonat. És un edifici emblemàtic que no hauríem de deixar perdre. No compartim el nou ús que ha previst l’Ajuntament. Creiem que s’hi ha de traslladar el Patronat de Turisme, perquè actualment està ubicat al carrer Major, en una zona sense gaire visibilitat i a més l’edifici s’ha quedat petit. Apostem per potenciar el turisme, i que millor que estar en ple centre de la ciutat, a la Rambla Nova on seria molt més visible.

Una altra qüestió és el turisme. Creuen que s’estan fent bé les coses?
L’equip de govern no aposta pel turisme. S’haurien d’estar fent campanyes publicitàries en l’àmbit autonòmic i nacional, inclús en l’àmbit internacional. No estan fent res. L’alcalde assegurava que la dotació pressupostària destinada a Turisme no s’ha “d’augmentar per augmentar”, sinó que s’han de gastar de forma efectiva els diners dels quals es disposa. Això demostra que no tenen cap plantejament pel turisme. No s’està fent absolutament res.

En resum, un govern que dóna pals de cec
Exactament. El que haurien de fer és començar a executar coses i no s’estan fent coses. Un exemple també és el Patrimoni. Només actuen allà on és imprescindible i no s’actua de forma general, com en el cas dels despreniments a la muralla o a l’amfiteatre. S’està parxejant, però no s’està invertint. Un altre cas és el del Parc de la Ciutat, on tenim un edifici modernista que fa anys que està sense conservació ni manteniment, totalment deixat. No tenen tampoc cap idea de quin serà l’ús que li donaran. Ja va sent hora que posin en ordre les idees.

En l’àmbit comercial, com veuen la ciutat?
Veiem que s’ha fet tard amb els bons comercials. Ara el regidor Nadal treia pit de l’arribada dels bons. Nosaltres diem que ja era hora. Han arribat tardíssim, s’havien d’haver aplicat en plena pandèmia. Un exemple és Reus, on ja van per l’última edició. A més nosaltres posem en dubte que l’objectiu d’aquests bons sigui el que busquen, perquè els ciutadans quan fan ús dels bons els poden gastar en el mateix establiment, per tant el repartiment de les ajudes d’aquests bons no es distribuiran de manera equitativa entre els negocis, beneficiant a dos o tres establiments. I aquests 500.000 euros vénen d’altres partides destinades a ajudes de la covid. El problema és que el comerç a la ciutat hauria de dinamitzar-se sempre. Sembla que hagin fet un 2×1.

El que no pot fer el senyor Nadal és treure pit quan tenim una ciutat on en l’àmbit comercial no s’ha fet res i perquè en un cap de setmana s’hagin fet algunes coses vas i treus pit

Des de Comerç asseguren que ha estat un èxit
El problema és que una ciutat com Tarragona hauria de dinamitzar el seu comerç sempre. No només un cap de setmana. El que no pot fer el senyor Nadal és treure pit quan tenim una ciutat on en l’àmbit comercial no s’ha fet res i perquè en un cap de setmana s’hagin fet algunes coses vas i treus pit. És una llàstima veure com els negocis amb molta història en ple centre de la ciutat hagin tancat. Un cas és l’estat del carrer Apodaca, que ha estat històricament un dels més comercials i ara fa llàstima. Hi ha molta feina a fer, en tots els àmbits de la ciutat, que no s’està fent o que és molt dolenta.

Sembla que s’estan redistribuint algunes partides d’ajudes per fer altres accions. Que els hi sembla?
Ens sembla fatal. Quan tu vens d’una pandèmia i veus que hi ha tants sectors que estan patint, també les famílies, que de cop i volta s’han vist en la ruïna no pot ser que no arribin els ajuts econòmics. No sabem per què hi ha part dels diners que no s’han destinat a les ajudes. Això demostra la nefasta gestió i planificació econòmica i és una vergonya. No pot ser que sobrin diners d’ajudes. És impensable i demostra que no tenen capacitat per solucionar aquests temes

De la Fuente conversa amb Vizcarro durant l’entrevista

Aquesta setmana han tombat l’increment d’impostos. Sense la pujada, l’Ajuntament està en crisi?
Una pujada d’impostos no soluciona el tema. El problema és que aquest equip de govern no ha fet una bona planificació ni una bona gestió econòmica. Nosaltres teníem clar que no votaríem a apujar l’IBI i la taxa de brosses. Venim d’una pandèmia on tots els sectors encara s’estan recuperant del cop de la pandèmia. Augmentar aquests impostos és una sentència de mort per molts ciutadans. Hem de tenir en compte l’increment de la factura de la llum, els productes bàsics, els aliments, els carburants… No volem que Tarragona lideri el rànquing de pujada d’impostos, volem que sigui líder en turisme, en l’oci, en comerç, en patrimoni… Però no en la pujada d’impostos. És vergonyós.

L’impost de plusvàlues ja no està
Els va servir una mica per intentar enredar per donar suport a la pujada d’impostos. Va ser com l’excusa, quan sabem que el pla de pujar les taxes era anterior. És un tema que compet a l’Estat. Ciutadans allà on governa, abaixa impostos. La plusvàlua és un impost injust i el que volem és treure’l perquè no sempre és positiu. Sabem que des d’Hisenda estan treballant.

El senyor Fortuny és un alarmista, quan diu que ens quedarem sense 8 milions d’euros. Que no es preocupi perquè és una pèrdua momentània i tornarem a tenir aquest impost de la plusvàlua.

El regidor Jordi Fortuny parlava d’una manca de 8 milions d’euros
El senyor Fortuny és un alarmista, quan diu que ens quedarem sense 8 milions d’euros. Que no es preocupi perquè és una pèrdua momentània i tornarem a tenir aquest impost de la plusvàlua. El que no es pot fer és amenaçar als ciutadans sense cavalcada de reis o Tàrraco Viva. Això demostra la manca de sensibilitat que tenen cap als ciutadans. Després surt l’alcalde dient que hi hauria cavalcada i carnaval. Des de Ciutadans li donem les gràcies, ja que li vam donar la solució al ple. Vam argumentar que si treus diners de les aplicacions pressupostàries per a festivitats posteriors, els pots aplicar a partides per a festivitats més pròximes i un cop tinguis els diners de l’impost de les plusvàlues, destines una part per augmentar una partida pressupostària per aquelles festivitats. Li donem les gràcies al govern per escoltar-nos.

Fortuny també parlava que des de l’oposició hi ha intenció de desgastar i fer mal al govern
Crec que quan parlem de fer mal, hem de saber què significa el concepte de “fer mal”. Per nosaltres fer mal significa apujar els impostos als tarragonins. Què és fer mal pel senyor Fortuny? No votar a favor d’una mesura que ells porten al plenari? Això és fer mal? Nosaltres pensem en Tarragona i els tarragonins. I ara mateix l’últim que es necessita és una pujada d’impostos, ens estem recuperant d’una pandèmia i els sectors estan en una situació molt delicada. El senyor Fortuny s’hauria de replantejar què és fer mal.

Un altre dels temes calents és el contracte de la brossa
El preu del contracte de la brossa és un disbarat. Si ens fixem en municipis com Mataró, amb unes característiques similars a les de Tarragona, el seu preu és inferior. Un altre problema és la CUP. Mentre estaven a l’oposició criticaven l’alt cost d’aquest contracte i amenaçaven amb investigacions. Ara que són al govern, estan en silenci i sembla que ho trobin tot bé.

Un contracte que està a punt de vèncer. Temen que es deixi sense servei de Neteja a la ciutat?
El problema és que potser no hi haurà contracte quan sigui necessari. Perquè fins avui dia no s’ha fet res. No tenim ni els plecs redactats. Estem parlant d’un contracte que, per la seva envergadura, requereix molts mesos de treball. Arribarem a 2023 i ja veurem que és el que passarà. Ens preocupa i no ho veiem clar. Això sí, esperem que si finalment tenim un nou contracte de la brossa, que tingui millors prestacions i serveis, i que en l’àmbit econòmic sigui més benevolent. El comitè d’empresa d’UGT va presentar aquesta setmana les propostes pel nou contracte, parlant de “persecució policial” als treballadors. Sense contracte i amb els treballadors mosquejats, cap a on anem? En primer lloc el que ha de fer l’equip de govern és a fer un treball eficient. Ha de començar ja a redactar tota la documentació per licitar el nou contracte i adjudicar-lo. Ha de fer que en l’àmbit econòmic aquest nou contracte sigui més rendible per la ciutat i, sempre també poder pensar en els treballadors per oferir les millors condicions. És normal que UGT s’hagi mobilitzat. Ha de sortir guanyant tota la ciutadania. El problema és que això els hi queda gran a l’equip de govern.

A banda, la sensació és que la ciutat està cada vegada més bruta
Fatal. Hi ha molta brutícia. No hi ha carrer que estigui net. Però no només és la neteja, passes pels diferents carrers i ens trobem que moltes rajoles de les voreres estan trencades i es mouen. La ciutat està que no saps per on agafar-la. La sensació és que no estan fent cap cosa positiva cap a la ciutat. Fixi’s que podem parlar de més coses dolentes que bones. I la ciutadania està molt enfadada.

Si realment el pressupost de 2022 és igual que l’anterior, Tarragona ja pot tremolar. Què s’està fent a la ciutat? Absolutament res.

Tenen alguna proposta pels pressupostos d’enguany? Han començat a negociar?
Hem tingut una primera pressa de contacte amb el govern, on ens pensàvem que ens donarien detalls dels comptes i el seu contingut, que ens ensenyarien un esborrany d’aquests pressupostos. Vam sortir com vam entrar. Ens van fer una explicació molt general, que no ens va aclarir res. Com pots valorar un pressupost municipal si no saps el seu contingut? L’únic que ens van afirmar és que els comptes d’enguany, seran els mateixos que 2021 amb petites modificacions, sense especificar quines serien. Si realment el pressupost de 2022 és igual que l’anterior, Tarragona ja pot tremolar. Què s’està fent a la ciutat? Absolutament res. Des de Ciutadans volem que es desencallin d’una vegada els grans projectes de ciutat abandonats. A més sense saber els ingressos que tindrem ni les despeses que volen fer, què tenim sobre la taula? No donarem idees sense veure el pressupost.

Un dels temes pendents és saber el romanent disponible
Està clar que hi ha un romanent de més de deu milions d’euros. Ells argumenten que del romanent no et pots fiar perquè és inestable. Però centrem-nos en la realitat, el romanent és positiu i d’acord amb la llei es pot utilitzar perfectament. Tornem al mateix. No tenen cap planificació ni estratègia econòmica. A més no et pots guardar un pressupost només per l’equip de govern, demostres que realment no vols negociar amb l’oposició. Hi ha falta de transparència.

Quin balanç fa dels seus nou mesos com a portaveu de Ciutadans?
Estic molt contenta. Hi ha molta feina a fer la veritat. Però estic contenta. Em dona molta satisfacció, en l’àmbit personal perquè sóc una persona molt responsable i inquieta. I m’agrada marcar-me objectius, en aquest cas ara és la ciutat. Sé que estic donant tot el que puc i em dóna satisfacció personal. És gratificant, si és que em preguntava per l’àmbit personal (rialles)

De la Fuente i Vizcarro minuts abans de l’entrevista

I en l’àmbit polític?
Doncs també estic satisfeta. Em vaig incorporar al febrer i m’he hagut d’espavilar força, ja que no porto massa anys de carrera política. Entres i trobes que hi ha un munt de problemes a la ciutat i t’has de posar molt de pressa al dia. Crec que m’estic sortint prou bé per no haver estat mai en política.

Com està Ciutadans a Tarragona?
Bé, nosaltres som un equip fort que treballa diàriament. Tenim moltes ganes de canviar coses en aquesta ciutat, que les necessita de forma urgent. També som realistes, sabem que no tenim el poder de decisió, però des de la nostra posició estem fent tota la pressió que cal i seguirem treballant per aconseguir-ho.

Quin és l’objectiu de cara a les municipals de 2023?
Continuar treballant per la ciutat de Tarragona i seguir pensant amb els tarragonins. No ens podem adormir, mai ha estat l’objectiu. Intentem arribar a tot arreu, però de vegades és impossible. Però estem treballant de valent, el convido a veure les nostres xarxes socials. Ens movem força.

Per tant, Ciutadans té futur en la política tarragonina?
Aquesta fama que Ciutadans estava mort políticament no sé on es veu. Moltes vegades el fet de criticar és gratuït i sembla un esport nacional. La gent de vegades parla sense fonament. No hem pensat en cap moment que estem morts, seguim treballant i no hi ha res perdut.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Novembre, 2021
ckps1LQP.jpg

Vila-rodona recupera demà un dels seus esdeveniments més coneguts, la Fira Agropecuària, després que s’hagués de cancel·lar l’edició de l’any passat a causa de la pandèmia. Per tal de saber més detalls sobre aquesta recuperació, parlem amb l’alcalde del municipi, Ramon M. Bricollé, qui exposa les seves sensacions bones i dolentes arran la cancel·lació de la fira passada i el retrobament d’aquest 2021. El batlle també explica quins són els actes més destacats d’aquesta 628a edició.

 

Des d’un punt de vista simbòlic, què va representar l’ajornament d’un esdeveniment que té 6 segles a les espatlles?
Recordo ara fa un any, el dissabte i diumenge després del dia de Tots Sants, que és quan celebrem la Fira, amb molta tristor. Acostumats a veure sempre un poble ple d’activitats i de gent durant aquesta festa. Esperem enguany recuperar el nivell al qual estem acostumats.

Hi ha hagut actes tradicionals que s’han abandonat o readaptat en aquesta Fira a causa de la pandèmia?
El fet d’haver avançat cap a la normalitat quant a les mesures restrictives ens ha ajudat, i també motivat, a organitzar una Fira a la qual estem acostumats en les últimes edicions. El que sí que hem fet és buscar espais més amplis per a l’aforament. Es mantenen els actes més tradicionals.

És un esdeveniment més semblant als actes de 2020 o als d’abans de la pandèmia?
El 2020 teníem el programa tancat atenent les mesures corresponents, però l’agreujament de la situació ens va fer desistir. No hi va haver Fira. El 2021, n’estic segur que aconseguirem el repte proposat, que és el d’abans de la crisi sanitària.

En què consistirà exactament la Nit Jove?
Des de fa anys Vila-rodona organitzava una nit exclusiva pel jovent anomenada Festa Tendra, però que en els últims anys no acabava de definir-se en el calendari, i que l’any passat no es va poder fer. Enguany, l’hem volgut fixar en aquest divendres de Fira i anomenar Nit Jove, esperant donar-li continuïtat en les pròximes edicions. Serà un concert a la carpa muntada a la plaça dels Arbres per a aquesta ocasió, i algun acte més.

Quina importància li atorga vostè a les exposicions que es podran visitar durant la Fira?
Són exposicions de creació local. “Darrere el taulell. 50 anys de botigues a Vila-rodona (1970-2020)”, és un treball del Centre d’Estudis del Gaià que ens portarà a aquella Vila-rodona que vam viure de petits. “Pintures en temps de pandèmia”, una sèrie de reproduccions fruit del confinament domiciliari. “XXI concurs de fotografia”, són les instantànies que serviran per a editar el calendari que l’Ajuntament regala a les veïnes i veïns. Sense exposicions no s’entendria la Fira. Són tradició.

Què li diria a la ciutadania del Camp de Tarragona perquè vinguin a conèixer aquest esdeveniment de Vila-rodona?
Penso que la gent del territori coneix la nostra fira, és atractiva per a petits i grans. Si el temps ens acompanya, serà un èxit. Aprofitar per a convidar-los a donar un tomb per Vila-rodona en un dels dies més important de l’any. Si ho volen fer el diumenge el matí, podran esmorzar, passejar per tot l’espai firal i veure castells.

Com li agradaria que es recordés aquesta 628a edició?
M’agradaria que es recordés com la primera Fira després d’haver superat uns temps excepcionals, de por sanitària i que ens han afectat el dia a dia de tots.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Octubre, 2021
Josune-Salvador-1280x853.jpg

El Nàstic de Tarragona arranca una nueva etapa y aventura con un proyecto de equipo femenino. Actualmente, el equipo se encuentra en Segunda Catalana i ha sumado una derrota y dos victorias. El objetivo del club es estar en lo más alto a nivel nacional de aquí a unas temporadas. Para conocer más de cerca este arranque de liga de la sección femenina, hablamos con Josune Salvador, capitana de la plantilla y compañera de piso del portero de la sección masculina, Álvaro Gonzi. Josune es originaria de Pamplona, lugar en el que aprendió a amar el futbol gracias a su familia y a Osasuna. De hecho, ya practicaba este deporte antes de llegar a Tarragona para acabar sus estudios. En esta entrevista, la jugadora explica como se está viviendo este arranque ligueros desde el equipo, así como cuáles son los objetivos que se fijan para el final de temporada. 

 

¿Cómo está viviendo este inicio de temporada?

Llevamos 3 semanas de temporada y la estoy viviendo – por un lado – con unas ganas inmensas, porque me gusta muchísimo el fútbol, y además puedo practicarlo dentro de un proyecto muy bonito. Y por otro lado, con mucha confianza en mi equipo, el primer resultado no fue bueno, pero los dos siguientes son reflejo de cómo vamos mejorando.

¿Dicen que los comienzos son duros, este lo está siendo?

En ningún momento lo he percibido como un inicio duro. Quizá sí que hemos tenido que hacer un esfuerzo extra por hacer una pretemporada corta, conocernos todas personal y futbolísticamente lo antes posible y por adquirir conceptos ràpido para ponerlos en práctica en el juego, pero duro no. Yo este inicio lo he cogido con mucha ilusión y lo he disfrutado mucho.

¿Cuál cree que es el punto fuerte del equipo?

Yo diría que el punto fuerte del equipo son las ganas que tenemos todas y todos de trabajar y de hacer las cosas cada día un poquito mejor. Confío en que con estas ganas vamos a ir de menos a más durante toda la temporada.

¿Y el más flojo?

El más flojo probablemente sea el haber formado el equipo de cero, en el sentido de que tenemos que hacer un esfuerzo extra respecto a otros equipos. Es muy importante conocer entre nosotras las cualidades de cada jugadora, intentar explotar los puntos fuertes de las compañeras en los partidos y ayudarnos en los puntos menos fuertes. También hay chicas que no habían jugado a fútbol 11 hasta ahora o que les está tocando jugar por primera vez en una posición diferente y puede costar un poco al principio, pero como digo, todas tenemos muchas ganas de trabajar, aprender y mejorar.

¿De dónde viene su pasión por el fútbol?

Desde pequeña recuerdo mi vida ligada al deporte de una forma u otra. En un primer momento me costó decidirme por el fútbol y quizá empecé algo más tarde de lo normal, pero siempre lo he vivido en mi familia. Soy de Pamplona y allí en general somos muy forofos de Osasuna, mi familia también. Mi hermano lleva toda la vida jugando a fútbol y los findes en mi casa están llenos de fútbol, su partido, el mío, el de Osasuna… Mis padres siempre han estado encantados de ir a vernos y disfrutarlo con nosotros.

¿Por qué decidió apostar por el proyecto femenino del Nàstic?

Decidí venir a Tarragona y terminar aquí mis estudios, y en ningún momento he querido dejar el fútbol, pero la verdad es que no conocía aquí ningún equipo. Tuve un gran golpe de suerte, al acabar mi último partido amistoso con mi equipo de Pamplona antes de venir me enteré de que el Nàstic sacaba equipo femenino y antes de que yo lo acabara mi madre y mi novio ya me habían apuntado. Sabían que yo quería seguir jugando y que estaría encantada de que fuera en el equipo de la ciudad.

¿Cuáles son los objetivos para este año?

Yo creo que el principal es crear un grupo sólido y competitivo, asentar el bloque de jugadoras que componemos el equipo. Otro de los objetivos yo diría que es acabar en la zona alta de la tabla, pero esto sucederá como consecuencia del primero. Poco a poco.

¿Cómo es convivir con otro futbolista en casa? 

Para mí es genial, no sé si él pensará lo mismo (risas). Tratamos de cuidarnos mucho, llevar una alimentación adecuada, tener una vida sana, practicar deporte de vez en cuando juntos y por supuesto ver y hablar mucho de fútbol. De hecho, muchos días comentamos entre nosotros los entrenamientos y partidos que hemos tenido y nos hacemos críticas constructivas para mejorar, que al final es algo que los dos queremos. Es fácil convivir cuando los dos vamos en la misma línea y tenemos estilos de vida tan parecidos.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2021
xavi-montala-1280x960.jpg

L’Ajuntament de Salou, més concretament les regidories de Cultura i Joventut, han adoptat la Masia Catalana per a la celebració del Halloween. Des d’aquest divendres i fins al diumenge que ve, de les 20 a les 24 hores, els amants del terror podran acudir, de franc, al passatge més terrorífic del municipi. S’han tingut en compte els protocols anticovid. Parlem amb el regidor de Cultura, Xavier Montalà, qui convida la ciutadania a gaudir de la ‘maledicció de la masia catalana‘. 

Salou organitza un Halloween diferent, en què consisteix?
Halloween
és una tradició adoptada que cada cop està guanyant més terreny en els nostres costums. Tot i això, no volem oblidar les nostres arrels, i, és per això que, entre altres activitats, hem organitzat un passatge del terror a la Masia Catalana. Un espai únic a Salou que ens ensenya el tipus de vida d’abans. La Maledicció de la Masia, és la barreja perfecta per celebrar un Halloween diferent, innovador i cultural.

L’aposta és forta perquè compta amb actors professionals, què es pretén?
Es pretén en primer lloc, garantir les mesures COVID. Tots els actors es fan un test d’antígens abans de començar l’activitat. A part, són actors que han estat triats amb molt d’ull per cada un dels personatges.

Què té d’aterridor el Halloween de Salou?
Hem buscat activitats per a tothom, i el terror té molt més públic del que ens pensem. Estem acostumats a veure la Masia Catalana en un àmbit familiar i nadalenc. Però ara està tot transformat. Els pastors han agafat les seves eines i han sortit al carrer.

Els actors han estat triats amb molt d’ull per cada un dels personatges

Quanta gent hi està implicada?
Moltíssima gent implicada: decorats, il·luminació, so, brigades, les regidories de Cultura i Joventut, actors, responsables, etc. A tots ells, els faig arribar el més sincer agraïment

És una manera més de posar Salou en el mapa dels atractius turístics?
I tant, com he dit abans, Halloween és una celebració que està guanyant molt terreny, però no només aquí, sinó a tots llocs, i és per això que els fanàtics de Halloween busquen anar a les activitats que es realitzen. Així doncs, a part de tots els salouencs i salouenques, ens visitarà molta gent d’arreu de la província. L’alcalde Pere Granados lidera un projecte de desestacionalitació que implica activitats en tots els àmbits i aquest n’és un.

En què ha condicionat la pandèmia?
En aquest cas, poc. Les mesures estan molt més relaxades, però hem hagut d’evitar actes que comportessin aglomeracions, com era la desfilada zombi. És cert que la COVID-19 ens ha fet descobrir espais com la Masia Catalana, on hem vist que, adaptant-la una miqueta, es poden aconseguir activitats molt diverses, delimitades, i amb una estètica especial.

Com es pot visitar el ‘passatge’?
El passatge tindrà lloc els dies 29, 30 i 31 d’octubre de les 20:00 a 24:00. És de franc i s’accedirà per ordre d’arribada a la cua, en grups de 10 persones.

PUBLICITAT









REDACCIÓ26 Octubre, 2021
jose-maria-asencio2.jpg

José María Asencio (Alicante, 12 de octubre de 1988) es de aquellas personas que atrapan nada más conocerle. Su mirada atenta y su capacidad de escuchar hacen que este juez sea algo distinto. No es de aquellos jueces tradicionales, que imponen por la toga… También es una persona que se aleja de las redes sociales para no intoxicarse demasiado del ruido permanente y de la informació fugaz sin ningún tipus de reflexión.  El alicantino, doctor en Derecho, profesor universitario y formador de jueces residente en la actualidad en Barcelona, se desplaza – este jueves a las 19h15 al Col·legi de l’Advocacia – a Tarragona para presentar su novela: ‘En búsqueda de la irrealidad‘. Se trata de una historia ambientada en el Raval de Barcelona que reivindica su sitio en la historia y la cultura de la ciudad Condal. Aparte de escribir, a Asencio le gusta la música y el cine. En sus tiempos libres, toca la guitarra (y otros instrumentos). También cantó en la Orquesta Sinfónica de Alicante en los homenajes al poeta Miguel Hernández. En definitiva, no podría vivir sin cultura. La novela de Jose Maria Asencio es, sin duda, un buen regalo de Navidad…


¿Qué le ha llevado a escribir esta novela?

Desde siempre he sido un lector voraz. Leía y leo casi todo lo que lega en mis manos. Y hace ya muchos años, de niño, empecé a escribir. Afortunadamente no conservo nada de esa época. Pero esta necesidad de empuñar el lápiz y escribir sobre prácticamente todo lo que me sucedía, contemplaba, soñaba o imaginaba me asaltó hace ya mucho tiempo y de momento no me ha abandonado. Escribo porque lo necesito. No concibo la vida sin esos objetos rectangulares a los que llamamos libros.

¿Cuánto tardó en escribir este libro?
Empecé a escribir este libro durante mi estancia en París, allá por el año 2016, y no lo acabó hasta cuatro años más tarde. No he sido nunca amigo de las prisas. Por el contrario, siempre he preferido sentarme a contemplar el paisaje. Sólo así se logra la calma necesaria para crear.

Manuel es el protagonista de esta obra literaria y el argumento se basa en un sueño. ¿Cómo surgió la historia?
La historia surgió precisamente de un sueño. Un sueño breve en términos cronológicos, como son todos aquellos que tenemos en la oscuridad de nuestra alcoba. Pero un sueño que después, vigía tras vigía, fue construyéndose hasta terminar transformándose en mucho más, en una suerte de novela coral donde todos los personajes habitan tanto en la realidad como en la irrealidad.

¿Por qué dice que es una historia sin historia?
No es una novela en la que estén claramente diferenciados el principio y el final. No he querido que así fuera. Aunque esto es algo que dejo a la imaginación del lector.

¿Qué pretende con esta novela?
Resultaría demasiado pretencioso afirmar la existencia de un objetivo primigenio. No lo he tenido nunca. Pero si me viera obligado a contestar a esta pregunta diría que una de las finalidades que perseguido es incitar al lector a la reflexión.

¿A quién va dirigido?
A todos los que saben leer y dentro de poco, con la edición del audio libro que se está preparando, incluso a los que no saben.

Podría esperarse que un juez publicase reflexiones sobre el mundo judicial o policial, pero usted ha elegido la importancia de la música, de la relación entre amigos, artistas… ¿Hay demasiado clichés, prejuicios…?
La profesión reviste, no hace. Un juez es como otro ciudadano cualquiera. Salvo en lo profesional, no hay ninguna diferencia. Al salir del juzgado dejamos la toga enterrada en el armario hasta el día siguiente. Es en ese intervalo, en ese ratón de asueto, cuando las profesiones de unos y otros pasan a un segundo plano. Ya no hay jueces, fontaneros, aparejadores ni telefonistas, simplemente personas que tratan de surcar sus horas de la manera más acorde a sus intereses, que pueden ser puramente de ocio, literarios, deportivos o de cualquier otro género. La nuestra es una sociedad de prejuicios. De eso no me cabe duda. Lo vemos cada día. Hay muchos que rechazan de plano a su semejante sólo por su vestimenta, sus preferencias en cualquier ámbito o por sus ideas o creencias. A mí sólo me interesan las personas. El resto es mera fachada.

‘En busca de la irrealidad’, ¿por qué ese titular? ¿Qué mensaje se pretende?
Tanto Manuel, el protagonista de la novela, como todos los demás personajes, transitan constantemente entre dos universos: el de lo material, lo tangible y palpable y el del sueño, el de lo etéreo, lo que habita en lo más profundo de nuestros anhelos .

He elegido este título porque creo que a veces es necesario pararse y reflexionar sobre esto último. Somos irrealidad tanto como somos realidad. Y no podemos desdeñar a ninguno de estos mundos porque entonces echaríamos en falta una parte esencial del ser humano: la capacidad de soñar y, en consecuencia, de crear.

¿Qué es lo que no puede faltar en su mochila? (¿Papel y boli?)
Desde hace ya varios años nunca viajo sin algo en lo que poder anotar las reflexiones que me van asaltando. Las historias no surgen de la nada, sino de nuestras vivencias, de lo que observamos. Es necesario impregnarse de todo. Y por eso cualquier mínimo detalle tiene trascendencia. Esa persona con la que nos cruzamos en la acera, ese músico que toca en la plaza, esos dos ancianos sentados en un banco de cualquier parque de cualquier ciudad. Un escritor no puede desatender ninguna imagen, pues todas forman parte de su vida y, por ende, de su obra.

¿Tiene pensado escribir otro libro? ¿Cuándo?
Nunca dejo de escribir. Lo necesito. Escribo relatos, pequeños poemas. Trato de plasmar mis reflexiones sobre el papel. Es posible que pronto todo esto se convierta en otra novela. O puede que no. Hay que reciclar muchos folios hasta dar con algo que merezca la pena ser leído.

¿Qué le falta a la gente para volver a recuperar el gusto por la lectura?
El gusto por la lectura se inculca en casa y, en su defecto, en el colegio. Y muy a mí pesar, en los colegios, salvo excepciones, ya no se lee a los clásicos, no se lee El Quijote, ni el Tirante lo Blanco, pues las ediciones reducidas de éstos no cuentan, como tampoco se habla a los alumnos de Josep Pla, de Vázquez Montalbán o de Juan Marsé. En su lugar se les incita a leer novelas infantiles o juveniles, en su mayoría mal escritas, que tratan a los niños como idiotas y que provocan su rechazo temprano por la literatura por el mero hecho de que lo que se les ofrece no es literatura, sino un vulgar sucedáneo de ésta.

¿Qué se siente después de escribir un libro?
Vacío. Después de escribir un libro se siente un enorme vacío, pues tu esencia ha salido de tu cuerpo para posarse en las páginas que has escrito. Quedas totalmente expuesto, desnudo ante el público. Escribir es algo así como un striptease mental. Tus pensamientos y tus anhelos ya no te pertenecen sólo a ti. Cualquiera puede descubrirlos al leer cada página.

¿Es más difícil escribir un libro o redactar una sentencia?
No tiene nada que ver. En una sentencia el lenguaje que se emplea es técnico o, si se quiere, jurídico. Y su finalidad es la de solventar conflictos mediante la aplicación de la ley. Es un lenguaje preciso, eso sí, pero en el ámbito propio de una ciencia basada en dogmas, conceptos e instituciones.

El lenguaje literario, sin embargo, es o ha de ser mucho más preciso que el jurídico, porque mientras que este último procede de la razón, el primero lo hace de la emoción, y no hay nada más difícil que expresar las emociones.

PUBLICITAT








REDACCIÓ22 Octubre, 2021
IMG_2077-1280x960.jpg

Iniciat el nou curs polític, cal fer una anàlisi acurada de la situació de Tarragona. Conversem amb Sandra Ramos, portaveu del PSC tarragoní, el partit cap de l’oposició al plenari de la capital qui ens fa una valoració del nou pacte de govern “sense direcció ni coordinació”. Des del partit socialista veuen amb preocupació alguns temes, com la neteja, la mobilitat i la possible pèrdua de fons europeus que donarien una empenta a alguns equipaments, com és el Banc d’Espanya. En definitiva, una entrevista on no defuig cap qüestió i analitza tots els temes de l’actualitat tarragonina.

Quin balanç fan des del PSC dels quatre mesos del nou govern?
Doncs sembla mentida, però el fet de tenir més mans dins el govern no els ha ajudat a fer una millor gestió. Aquest govern és més inestable, i la sensació és que els regidors de govern no tenen cap direcció ni coordinació entre ells. Cadascú gestiona el seu ‘corralet’. Tothom busca el seu titular per la seva banda. També passa dins del grup municipal d’ERC entre els seus regidors, que cadascú busca el seu protagonisme. Ara aquest fet és més evident i crec que hi haurà xocs importants, com per exemple entre CUP i Junts.

Com valora el nou pacte de govern?
Va ser un pacte ‘in extremis’, trencant amb els comuns, però mantenint Hermán Pinedo, un pacte a la desesperada perquè evidentment necessitaven mans -tot i que sembla que no els hi estan servint de gaire cosa- però no és un govern cohesionat i es nota moltíssim. I ens preocupa molt. No hi ha il·lusió.

La llista d’ERC no estava preparada per governar i el temps ens ha donat la raó

La sensació és que és un govern a la deriva? És irreconduïble aquesta situació?
No sé sí aquesta situació es podrà reconduir fins al 2023. Han comès la irresponsabilitat de governar sense saber què vols fer amb la ciutat que governes. Sempre hem dit que la llista d’ERC no estava preparada per governar i el temps ens ha donat la raó. Hi ha persones dins del govern que estan sobrecarregades de treball i això els impossibilita a fer un seguiment acurat de certes competències i altres persones no gestionen tantes àrees i això denota que no era una llista preparada per governar. No hi ha un projecte de ciutat. Dos anys després del començament del mandat ha quedat demostrat. El cas del Banc d’Espanya, la inseguretat, la ciutat està més bruta que mai… etc.

Sandra Ramos, al pati Jaume I a l’Ajuntament

On creuen, des del PSC, que està portant la ciutat aquest govern?
Aquest govern no té cap rumb fix. Han continuat per inèrcia projectes que ja estaven previstos en l’anterior mandat, però no es veuen nous projectes, ni es percep cap nou impuls, ni que s’estiguin aprofitant noves oportunitats. Veiem difícil també que puguin atreure grans projectes -un exemple seria atreure projectes a través dels fons europeus-. El fet també d’aturar projectes que ja estaven adjudicats -Banc d’Espanya- fa que es generi molt poca confiança.

Creu que la ciutat ha perdut el lideratge territorial?
Hem perdut claríssimament el lideratge territorial. Comencen a passar-nos la cara tots els municipis de la demarcació, ja no només Reus. Un exemple és el lideratge en l’àmbit esportiu que ha agafat Salou, on teníem totes les de guanyar després de l’herència dels Jocs Mediterranis. Vila-seca és un altre bon exemple. En canvi Tarragona va a menys. L’alcalde s’ha vist que no té capacitat per liderar cap projecte territorial, quan ara és el moment de parlar d’àrea metropolitana per resoldre temes com el del transport al territori. Però estem parlant d’un alcalde que va renunciar a l’escó a la Diputació, un espai on es tracten tots aquests temes i creiem que és una errada. Tot va lligat. Sense projecte de ciutat no hi ha capacitat de lideratge.

Estem cansats de veure consellers i conselleres prometent coses que després no es faran

Com es recupera aquest lideratge?
Amb gent capacitada per liderar. Hi ha persones que tenen aquesta capacitat i altres que no la tenen. L’alcalde Ballesteros era una persona amb una gran capacitat per liderar projectes i de posar d’acord a tots els municipis, com en el cas del Corredor del Mediterrani. Aquesta és una capacitat que tens o no tens, i l’alcalde Ricomà no la té. Mentre sigui alcalde, serà difícil poder recuperar el lideratge. No s’enfronta a la Generalitat per defensar els interessos de la ciutat. Estem cansats de veure consellers i conselleres prometent coses que després no es faran. No ens ha servit de res que l’alcalde de la ciutat i el president de la Generalitat comparteixin partit, perquè en dos anys no hem vist cap avenç amb els temes que tenim enquistats amb la Generalitat.

Per tant, amb tots aquests factors, és viable una moció de censura?
És un tema que ara mateix no està sobre la taula. Perquè ara el que tenim damunt són ordenances i pressupostos municipals, són els principals reptes que tenim. Veurem que passa amb aquests temes.

La moció de censura no està sobre la taula, però els escenaris canvien i tot pot passar

No la descarten?
Jo no sé fer anar les boles de vidre (rialles), mai sé que pot passar en un futur. Ara mateix no és un tema que estigui sobre la taula, no hi ha cap conversa, però evidentment si els pressupostos no s’aproven, s’obre un nou escenari. No es pot descartar res al 100%. No és una prioritat i no està sobre la taula. Creiem que els mandats municipals s’han d’esgotar, pel bé de l’estabilitat de la ciutat. Però estem en moments convulsos. Un exemple és a Cambrils, on la situació també era de certa paràlisi i insostenible.

I sembla que a Badalona també
També
. Tot i que no compararia la situació del senyor Garcia Albiol amb la del senyor Ricomà. Ara bé, també li asseguro que si demà li troben al senyor Ricomà una societat o una empresa ‘offshore‘ a algun paradís fiscal, crec que els seus socis de govern serien els primers a demanar una moció de censura. No és comparable. La moció de censura no està sobre la taula, però els escenaris canvien i tot pot passar.

El que no farem serà aprovar uns comptes que no siguin bons per la ciutat, crec que seria molt irresponsable

Hi haurà un bloqueig als pressupostos per part del PSC o es mirarà pel bé de la ciutat?
Ho planteja com una dicotomia que no sé si és real. Nosaltres el que no farem serà aprovar uns comptes que no siguin bons per la ciutat, crec que seria molt irresponsable. El que sí que ens agradaria seria poder veure’ls, que encara no ha passat.

Encara no han vist cap proposta?
Hem tingut una primera presa de contacte amb el regidor Fortuny, on es va explicar a grans trets que els pressupostos serien similars als de 2021 i que no hi hauria gaire marge de maniobra. El que interpretem que ens estava dient és que la seva capacitat i voluntat de negociar els pressupostos no és gaire elevada. És la segona vegada que podran fer ús del romanent, és una cosa històrica, que no s’ha donat mai. El senyor Fortuny té les seves prioritats de què fer o no fer amb aquest romanent. Nosaltres li demanem, com ja vam fer l’any passat que una previsió de l’ingrés ja sigui incorporat al debat pressupostari. Creiem que anirem pel mateix camí i no ho aconseguirem.

Ens pot avançar alguna proposta del PSC pels pressupostos?
Hi ha diversos temes. Creiem que s’ha fet molt poc esforç en els plans d’ocupació municipal. D’altra banda, ens sembla que no s’estan destinant els fons del romanent, en una època complicada, allà on realment han d’anar. Els plans d’ocupació és una ajuda directa per als tarragonins. Un altre tema que ens preocupa és el Banc d’Espanya i que passarà. Ens veiem a venir que perdran els 2 milions dels fons FEDER.

Ja ho va afirmar en una entrevista en aquest mitjà el mateix regidor Fortuny
Exacte. I creiem que encara som a temps que no es perdin aquests diners. Vostè preguntava cap on va Tarragona? Cap on ha d’anar si tenim un projecte clar per un equipament, que ja compta amb una part dels fons per fer-ho i ho deixes perdre… És al·lucinant i així ens va.

Cap on va Tarragona? Cap on ha d’anar si tenim un projecte clar per un equipament, que ja compta amb una part dels fons per fer-ho i ho deixes perdre…

Com veu l’estat de la mobilitat a la ciutat?
Doncs sembla que hi hagi una guerra entre l’EMT, el senyor Fortuny, i el senyor dels patinets, el regidor Puig. Falta una política coordinada de mobilitat en aquesta ciutat i s’està fent una aposta errònia amb els carrils bici. És obvi que s’han de fer, però potser se’ns està anant de les mans i en canvi quin esforç s’està fent amb els autobusos? Moltes famílies no poden fer ús dels patinets o les bicis en la seva vida diària i necessiten un servei de bus a l’alçada per no agafar el cotxe. Trobem a faltar, ja no la gratuïtat del servei de bus, que vam defensar; sinó una estació intermodal a l’antic Aparcament Battestini per millorar la freqüència de les línies i la connectivitat. D’altra banda no s’ha renovat la flota d’autobusos durant 2021. Estem esperant a veure què passarà amb els busos d’hidrogen verd, però estàs fent ús de molts vehicles antiquats.

Vizcarro i Ramos en un moment de l’entrevista

Un dels objectius del regidor Fortuny és la Vall de l’Hidrogen Verd
Sí, però aquest projecte on no només hi ha l’Ajuntament. Està format per un gran nombre d’empreses implicades i amb el lideratge de la URV, perquè si no el tirava endavant la universitat, no ho feia ningú. Però és que no hem d’apostar-ho tot només en aquest projecte. No sabem si tots els autobusos de la ciutat funcionaran amb hidrogen d’un dia per l’altre. Però aquí hi havia un compromís per renovar la flota, un cop acabat el contracte de lísing de l’era Nadal, que ens ha obligat a pagar i fer ús d’uns autobusos que estan vells i segrestats per aquest contracte.

La gent diu que la ciutat està bruta. S’està gestionant bé Neteja?
La ciutat està bruta, és un fet. No sé quina relació tenen amb l’empresa que s’encarrega del tema, però el que realment és greu és que el 2023 s’acaba el contracte del servei de Neteja. Es tracta del contracte més important de la ciutat, 22 milions d’euros que se’n van en recollida d’escombraries i neteja. Per poder tramitar un projecte d’aquest tipus, necessites temps. Des del primer dia ho vam avisar al govern. Encara no s’ha licitat ni el plec de prescripcions tècniques. Amb molta dificultat s’arribarà a 2023 amb un contracte de neteja que s’adeqüi a les necessitats actuals de la ciutat. Tot això canvia. Ara ja no tens gairebé contenidors soterrats, tots són de superfície. Potser ara no cal invertir tant en la recollida i es pot invertir més en la neteja dels carrers. També preocupa que es parli de municipalitzar algun d’aquests serveis perquè què passarà amb els treballadors de la neteja de Tarragona? Són moltes famílies, s’ha d’anar amb compte. Tot el que no sigui tenir un contracte de la Neteja a temps, serà perdre diners per aquesta ciutat.

S’han de buscar solucions i alternatives a la seguretat, no val posar el cap sota l’ala i dir que les dades diuen no sé què

Una altra de les qüestions és la inseguretat a la ciutat, Tarragona és més insegura ara?
Tarragona és més insegura avui del que ho era fa dos anys. És una obvietat. No ens agrada l’actitud del govern de ficar el cap sota l’ala i escudar-se amb les dades dels cossos policials, perquè hi ha casos on es genera aquesta inseguretat que no es veuen reflectits. Aquí el que preocupa és la incoherència amb què es tracta aquest problema. Un cas és Rancho Grande al Serrallo, vas muntar un macrooperatiu per desallotjar uns okupes d’un barri, que no tenen més alternativa que seguir ocupant, i has traslladat aquest problema a altres zones de la ciutat. Aquest operatiu només val pel Serrallo? No val per Torreforta, o el barri del Port? S’han de buscar solucions i alternatives a la seguretat, no val posar el cap sota l’ala i dir que les dades diuen no sé què.

Com valoren la caiguda del POUM?
També hem de reconèixer que aquest alcalde no ha tingut massa sort. Hi ha una sentència judicial que suspèn el POUM, això que no es pot atribuir a ningú. El que sí que no ens agrada és que davant d’aquesta situació, la primera reacció sigui d’alegria perquè així ens carregarem els plans parcials que no ens agraden i que ja estaven aprovats en l’anterior POUM. Fa més d’un any que no tenim aquest pla urbanístic. Encara no s’ha obert un debat sobre com s’ha de treballar aquest pla. Sabem que un POUM no es pot fer en dos dies. Tenen una base bona en l’anterior pla, s’ha d’obrir debats i canviar algunes coses. Però fem-ho ja. El govern crec que no té massa interès a obrir un debat, perquè entre els socis hi ha posicions totalment enfrontades. Però aquest no és un motiu per posposar-lo.

Sobre Santa Tecla, la regidora Solé va afirmar que els hostalers estaven polititzats
La regidora Solé, que no fa massa que exerceix el seu càrrec, hauria de pensar una mica més les seves reflexions quan les diu. Els hostalers de la plaça de la Font no estan polititzats, el que estan són espantats perquè la situació ha estat dura i han aguantat com han pogut. Sembla que ni ella ni l’alcalde s’hagin reunit amb ells per conèixer la seva realitat. Durant les festes de Santa Tecla fan molts diners i l’activitat, des que acaben les festes fins Setmana Santa, baixa. Si amb una Santa Tecla que ja és fluixa i s’organitza de manera que els bars de la plaça no puguin treballar, tenim un problema. Havien d’haver arribat a un consens amb els bars. I el balanç de les festes en general és que han estat les festes de les teles negres. Creiem que s’havien d’haver organitzat de manera que fossin més accessibles per la ciutadania. Hi ha hagut molta gent que s’ha queixat, i han tingut els seus motius.

Això ho diu un equip de govern que contracta advocats integrats en la seva llista municipal per defensar l’Ajuntament en segons quins casos

En una entrevista en aquest mitjà, Inés Solé Afirmava que només calia veure qui era l’advocat dels hostalers per veure que estaven polititzats
Això ho diu un equip de govern que contracta advocats integrats en la seva llista municipal per defensar l’Ajuntament en segons quins casos. Els representa perquè serà un bon advocat. Els empresaris amb els seus diners contracten l’advocat que volen i si el van triar com a portaveu serà perquè el troben competent o que sap defensar bé els seus interessos. A mi em preocupa més que amb diners públics es facin contractes menors perquè sigui un senyor de les llistes d’ERC que porti la representació legal de l’Ajuntament en diferents casos. Això sí que em preocupa.

La portaveu socialista a la plaça dels Sedassos

Quin és l’objectiu que s’estan marcant des del PSC de cara a 2023?
L’objectiu és recuperar l’alcaldia de Tarragona, pel bé de la ciutat. És evident que aquesta ciutat ara mateix no està avançant i l’única alternativa de govern és el PSC. És l’únic partit que està preparant un projecte de ciutat adaptat a les noves realitats i necessitats dels ciutadans. Som l’única esperança perquè la ciutat tiri endavant. La gent troba a faltar el lideratge del PSC, el bon govern i el seny que el partit li posa a les coses. Un dels problemes d’aquest govern és que tenen una visió parcel·lada del que és la ciutat. Nosaltres tenim una visió global de Tarragona.

Estan treballant amb qui serà el candidat? Hi ha alguna cosa decidida?
No, nosaltres ara celebrarem un congrés extraordinari del PSC que escollirà Salvador Illa com a primer secretari del partit. Després s’obrirà el període de primàries per les grans ciutats de Catalunya. Però ara mateix això és anecdòtic. És el que més crida i genera molta expectació, però nosaltres estem treballant en el nostre projecte i amb un bon equip de treball. Aquestes dues combinacions ens faran imparables el 2023.

Vostè es presentarà per ser candidata?
Com he dit abans, em sembla molt més interessant la perspectiva de formar part d’un equip i aquest sigui potent, que no pas d’encapçalar el projecte. No és que sigui rellevant ara mateix.

Plena confiança en la justícia, no sabem com afectarà o no, però no ens preocupa, sincerament

Com ha estat l’entrada de Rubén Viñuales al PSC?
Ha estat de manera molt natural. Ens coneixem des de molt abans que entrés a Ciutadans i és un home de pensament socialdemòcrata, que havia votat al PSC en moltes ocasions i que va entrar al partit taronja amb el conflicte amb el procés i la independència de Catalunya. L’entrada ha estat molt natural, ha estat molt ben acollit i que és una persona amb la qual és molt fàcil treballar. Està fent molt bona feina treballant al Parlament i estem treballant de forma coordinada. La valoració és molt positiva.

Afectarà el judici del cas Inipro al PSC de cara a les eleccions, o forma part del passat?
És una cosa que està en mans de la justícia. Nosaltres tenim plena confiança en la justícia, creiem en la innocència de tots els companys i les companyes que s’han vist afectades per aquest cas. És una acusació molt injusta i que va aturar programes molt importants que després han acabat afectant la ciutadania. Programes de mediació i d’integració social que ha provocat que s’aturin molts projectes. Plena confiança en la justícia, no sabem com afectarà o no, però no ens preocupa, sincerament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Octubre, 2021
sergi-barrera-e1634556091626.jpg

Sergi Barrera va néixer a Reus l’any 1983 i és llicenciat en Periodisme. Va ser el cap de premsa de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona i des del 2018 n’és el director. Barrera és una persona inquieta i sensible amb relació als drets humans. En una conversa amb el digital larepublicacheca, explica quin és el paper de l’oficina europea a Barcelona i quina tasca va desenvolupar durant la pandèmia. El director també recorda que el respecte dels Drets Humans és un dels motors de la Unió Europea i que s’ha de fer els possibles perquè tots els estats membres els respectin sense cap fissura els drets més elementals de l’ésser humà. Barrera dissipa dubte amb relació a la continuïtat del programa Erasmus

 

Des de quan ocupa el càrrec de director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona?
Des del 2018. Durant 10 anys vaig ser el cap de comunicació. El Parlament compta amb una oficina a la capital de cada estat membre i després hi ha 5 oficines regionals als estats que tenen més població. La de Barcelona va ser la primera que es va obrir, l’any 1998.

De què se n’ocupa el director de l’oficina?
Acabem fent una mica de tot. Normalment organitzem activitats per promoure l’activitat del Parlament Europeu i quan s’apropen les eleccions europees ens dediquem, amb molta més intensitat, a tasques pedagògiques. Ens alguns moments s’ha de refrescar molt la memòria dels ciutadans, atenent que les eleccions són cada cinc anys. En el fons, som la corretja de transmissió entre l’eurodiputat i la població.

És fàcil fer aquesta tasca de proximitat, explicar que és el Parlament Europeu…?
Jo sóc de Reus i ho tinc molt clar que no podem enfocar les activitats només a les grans ciutats i als grans aglomerats poblacionals. Hem de descentralitzar la nostra agenda i exercir un paper didàctic a les poblacions més recòndites amb la col·laboració importantíssima dels Europe Direct i les universitats.

Durant la pandèmia s’ha parlat molt d’Europa…
Hem de recordar que la Unió Europea es va crear per a solucionar problemes transnacionals. I la pandèmia ho és. Arran de la pandèmia global, molta gent va fixar la seva mirada a Europa i en les decisions que es prenien en l’àmbit europeu. La compra de les vacunes es va fer a escala europea i de forma coordinada. L’estratègia de vacunació ha estat un èxit. A nivells d’estat hi ha hagut un canvi de xip important amb relació a la forma d’encarar el paper de la Unió Europea.

Una altra qüestió que ens fa mirar a Europa són els fons europeus…
Exacte. Amb la pandèmia, Europa ha tingut un paper rellevant en l’estratègia de la vacunació.

Està en causa la continuïtat del programa Erasmus?
L’Erasmus continua sent un emblema de la Unió Europea i de la formació continuada. Fa un parell d’anys també es va crear el cos de seguretat europeu, el qual pretén oferir un voluntariat i que compta amb alguna ajuda remunerada o amb algun suport econòmic perquè no representi una despesa per a qui ho fa. Volem promoure les experiències a l’exterior.

Defensa dels Drets Humans, Hongria, Polònia… Com s’han de resoldre algunes situacions polèmiques?
És un tema complex. La Unió Europea no deixa de ser un club d’estats. Es va iniciar un procediment contra Hongria justament per això (possible violació de drets humans). Sempre intentem que guanyi la diplomàcia i l’entesa. El respecte sense fissures dels Drets Humans és la bandera dels principals valors de la Unió Europea. Hi ha aspectes que tenim tots molt clar i que no podem badar sota cap excusa o concepte.

Aquesta defensa fa que la ciutadania s’apropi més a les institucions europees, oi?
Efectivament. Quan una institució lluita pels nostres interessos és obvi que la defensarem i la farem nostra.

Quin paper desenvolupa l’oficina en la polèmica dels Menors No Acompanyats (Menas)?
No tenim cap competència al respecte. Estem atents a tots allò que té una rellevància social, però som una oficina d’informació. No prenem decisions. Som el vehicle de transmissió entre la societat i l’eurodiputat.

Per cert, quin és el seu país preferit?
Filipines i Brasil són països que m’agraden molt pels contrastos. Són països musicals i molt interessants.

PUBLICITAT










RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter