Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 59 | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Maig, 2021
MartiMarfa2_AlexRademakers2020-1280x853.jpg

La Fira de Música Emergent i Familiar (FiM) de Vila-seca torna avui després de 5 anys de ‘descans’. Ho fa en un context on la música en directe, així com la cultura en general, està passant per una situació molt delicada a causa de la pandèmia i les seves restriccions. Tanmateix, pot ser una gran oportunitat de creixement pel festival, una possibilitat per a tots els músics participants de donar-se conèixer a un gran públic. De fet, un 92% de les entrades ja estan exhaurides, per la qual cosa es preveu que aquesta edició sigui tot un èxit. Per conèixer de primera mà aquesta FiM Vila-seca 2021 parlem amb el seu director, Martí Marfà.

 

Com va sorgir la idea de la FiM?
La FiM va néixer l’any 2000 i al llarg de 16 edicions es va posicionar com a fira de referència i cita anual de la música emergent. El 2015 va deixar de fer-se per manca de finançament, però tant el sector com la població de Vila-seca n’han estat reclamant la tornada. Quan es va decidir reprendre-la no havia esclatat la crisi sanitària, però ara pren més raó de ser que mai. El sector cultural és tant fràgil com essencial i el tancament l’ha deixat molt tocat. És hora que des de les institucions públiques es faci un esforç decidit per reflotar-lo i recuperar la cultura en viu, com és el cas de la FiM Vila-seca.

Què representa per vostè aquesta fira?
Per a mi personalment és una oportunitat i un repte que encaro amb molta il·lusió. Però més enllà de tot això penso que era clau recuperar un espai d’exhibició i mercat de l’escena emergent del nostre país, que és fabulosament creativa i està en un moment molt prolífic. Alhora calia una fira especialitzada en la música familiar, que és un sector en auge, amb molta demanda i potencial. Plantejar tot això des del Camp de Tarragona em sembla molt oportú perquè situa aquest territori en el mapa musical català i contribueix a fer de la Catalunya Sud un pol de centralitat cultural.

Per què una fira de música emergent i familiar?
Perquè hem de treballar per la música del demà i això significa donar suport, espai i trampolí als seus creadors i creadores i als seus públics. Els grups emergents són la pedrera musical del país, els artífexs de la música del demà, i els infants i joves no només són el públic de demà, sinó el d’avui. En aquest sentit, volem que la FiM pugui complementar les altres fires i mercats estratègics existents a Catalunya, i contribuir a cobrir aquells segments de l’escena on aquests no arriben.

Sovint no se’n parla de la música familiar? Per quin motiu creu que és?
Crec que cada cop se’n parla més. No només de la música familiar sinó de gaudir de la cultura en família, d’anar a concerts amb infants. I aquesta és la idea de la FiM, com a fira per gaudir en família. Volem promoure els espectacles transversals, per a tots els públics, i alhora treballar perquè el públic adult trobi estímuls en els espectacles familiars, i el públic infantil i jove pugui tenir un accés adaptat a la música suposadament adulta. Això vol dir horaris racionals, durades dels concerts acotades, volums moderats i platees adaptades, entre d’altres.

Per quin motiu no s’ha pogut reprendre aquest festival fins a 2021?
Perquè l’Ajuntament de Vila-seca havia d’atendre altres prioritats i emergències socials causades per l’anterior crisi econòmica.

La FiM es defineix com a un esdeveniment de país, especialment del Camp de Tarragona. Per què es defensa aquest sentiment de pertinença?
La FiM és una fira professional amb vocació i visió de país. És a dir que vol ser un reflex de l’escena musical catalana, en els àmbits emergent i familiar, i alhora s’adreça al sector professional de Catalunya, i també d’altres territoris veïns. Alhora és una proposta que sorgeix del Camp de Tarragona, un territori que necessita posicionar-se com a focus cultural en el si del país. És un tema d’equilibri territorial i de diversificar les centralitats a Catalunya.

Quins han estat el reptes a l’hora de plantejar l’edició d’aquest any?
D’una banda hem hagut de lidiar amb les restriccions causades per la covid-19 i garantir la música en directe de forma segura en aquests context. En segon lloc havíem de recuperar el posicionament històric de la FiM com a fira de referència de l’escena emergent i obrir-nos pas com a cita professional en l’àmbit familiar. I per últim ens hem trobat amb una quantitat ingent de propostes de molta qualitat que, degut al tancament cultural, no han pogut presentar-se ni exhibir-se. Això ens ha permès fer una programació molt lluïda, però la selecció ha estat difícil, no hem pogut encabir totes les propostes que ho mereixerien.

La FiM pren més importància en el context actual?
I tant que sí. És el moment del sector públic d’ajudar la cultura a recuperar-se. Tant els professionals com el públic ho necessitem. I més després d’aquests mesos de cultura enllaunada o retransmesa. Cal tornar a viure els espectacles en directe. És un bé comú i essencial, un dret humà.

Quina és la projecció de la FiM de cara al futur? Es planteja una expansió de caràcter més internacional?
Crec que hem de consolidar el nostre espai, ampliar les aliances amb el sector i començar a explorar les sinergies amb els altres territoris de parla catalana. Com a fira dedicada a l’àmbit emergent la pota internacional l’hem de tenir en el camp de l’aprenentatge i les bones pràctiques, sobretot en els dispositius i iniciatives de suport al talent emergent i la creació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Abril, 2021
abejoar-e1620071424989.jpeg

Les mesures sanitàries del govern per fer front a la pandèmia estan afectant el sector de l’hostaleria i l’oci nocturn d’una forma mai vista, tant és així que Eduardo Abenójar, president de l’Associació Provincial de Restauració i Oci Nocturn de Tarragona va fer durant la setmana passada una vaga de fam, per reivindicar la necessitat del sector de poder obrir. Per conèixer el cas, parlem amb Joaquim Boades, l’assessor legal d’Eduardo Abenójar. 

Qui és l’Eduardo Abenójar?

Eduardo Abenójar va començar una vaga de fam

Eduardo Abenójar, a part de ser el propietari d’un establiment de Salou, és el president de l’Associació Provincial de Restauració Oci Nocturn de Tarragona, president de l’Associació de Restauració i Oci Nocturn de Salou, directiu de la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM).

De quina manera han afectat les mesures del govern a la seva vida laboral?
Les mesures han afectat la seva vida laboral de forma dràstica, fa tretze mesos que té el local tancat per una ordre governamental. Evidentment, no va poder obrir durant el mes que estava permès a Catalunya, des del 18 de juny fins al 24 juliol, a causa de les importants restriccions que impedien que sortís a compte obrir l’establiment. Amb la qual cosa, porta tancat des de l’octubre de 2019, quan va acabar la temporada turística.

Quin és el motiu de la vaga de fam que va dur a terme?
El motiu de la vaga és que encara no sabem en quina data es podran obrir els establiments, ni en quines condicions. Això causa una incertesa importantíssima i no permet saber quan podrem mantenir a les nostres famílies, perquè ara mateix no es pot amb els ingressos zero, que es tenen des de fa dinou mesos.

Com va portar la vaga de fam? Per què va acabar abans del previst?
La vaga ha acabat per problemes de salut, com la tensió alta i dolors importants de panxa i cap. Per tant, des de la Fecasarm es va recomanar que ell abandonés la vaga perquè no entrés en un problema de salut irreversible.

Què és el que li donava forces per continuar?
Estar mostrant la situació que viuen moltes famílies que es dediquen al sector de la restauració i de l’oci nocturn.

Com ho ha viscut la gent del seu entorn?
La seva família ho ha viscut amb preocupació, sobretot quan es va començar a trobar malament, que van entrar encara més en pànic. Ell és pare de família, amb tres fills, i aquest va ser un dels motius que el van portar a abandonar la vaga. A més, no només la seva família viu d’aquest negoci, el seu soci i els seus dos fills també.

Creieu, doncs, que la vaga pot servir per captar l’atenció del govern perquè canvi la forma de gestionar les mesures sanitàries?
Creiem que aquesta vaga de fam ha captat l’atenció de govern, ara falta que ells acabin de decidir que canviaran les restriccions. A part de la vaga de fam, els contagis que s’estan produint en festes il·legals, en espais no adequats, estan deixant en evidència les mesures sanitàries, que són totalment ineficaces i contraproduents, ja que les activitats legals estan tancades, tant la restauració nocturna com l’oci nocturn legal. Aquestes festes il·legals són esdeveniments on no es respecten els aforaments, no porten mascareta i, fins i tot, comparteixen les ampolles i cigarrets. Per tant no hi ha cap mesura sanitària ni de seguretat.

Teniu alguna proposta per fer compatible l’obertura dels establiments com el de l’Eduardo i evitar la propagació del virus?
Tenim una proposta que vam presentar la setmana passada a la Generalitat, perquè ens autoritzi a portar a terme una prova pilot al costat de 8 locals (dos restaurants, dues discoteques i 4 restaurants-discoteca). La idea és fer una prova amb 3.000 persones sortint de nit per sopar, prendre copes i ballar. Els locals tindrien un 60% d’aforament i els participants passarien un test d’antígens en laboratoris col·laboradors, unes 48 hores abans de l’activitat.

A més, els participants portarien en els seus dispositius mòbils un codi QR verd si el seu test ha sortit negatiu i vermell positiu que, en aquest cas, haurà d’entrar en el protocol covid. En els locals també hi hauria uns aparells per desinfectar l’aire i, per tant, cobriran aquest petit marge d’error dels tests d’antígens. Amb això, volem provar que és possible el dret a l’oci al costat del dret a la salut.

Anna González

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Abril, 2021
moises_august-1280x1792.jpg

Aquest Sant Jordi se celebra d’una manera que encara és força diferent de la que estàvem acostumats. Com si es tractés d’un paral·lelisme, un periodista i escriptor conegut per les seves obres de criminologia (El CSI Español, Crims 3.0, 100 Maneres de descobrir un crim…) també ha canviat radicalment de temàtica.

Moisés Peñalver (Pep Escoda)

Es tracta de Moisés Peñalver, el qual estrena un nou llibre de caràcter juvenil ambientat a l’antiga Roma: ‘El corredor de Tarraco‘. En ell, un jove tarragoní de fa 2.000 emprendrà un camí des de Tarraco fins a Roma per assolir el seu somni de ser un auriga, una espècie de Fernando Alonso de l’època. Amb motiu d’aquest nou llibre, el qual ha estat il·lustrat per Manuel Álvarez (Napi), parlem amb l’escriptor per esbrinar els dubtes que es plantegen amb aquest canvi de tendència.

 

Com va sorgir la idea del llibre?

La meva amistat amb l’escriptor Jordi Folck, autor especialitzat en literatura juvenil, em va fer parlar amb ell de la possibilitat de guanyar un concurs de novel·la infantil o juvenil amb una temàtica d’aventura. Ell em va dir que, ja que estàvem a Tarragona podria tenir una referència a la ciutat. Idea que jo vaig fer extensiva al món de l’Imperi Romà, ja que la nostra ciutat era la capital de la Hispania Citerior i segona ciutat de l’imperi romà.

(Pep Escoda)

No és el tipus d’obra al que ens té acostumats. Per què aquest canvi tan notori?
He de fer una confessió: estic un xic cansat del crim, tant com a periodista especialitzat en temàtica policial i judicial, com a escriptor de llibres del tema. Escriure literatura infantil és molt més relaxat i positiu, no tractes amb la mort, la violència, el crim…

Quines són les sensacions que pot transmetre la seva peça?
La meva novel·la té diverses pretensions: entretenir, ensenyar uns tocs històrics d’una altra època –2.000 anys abans d’ara- però també una ensenyança sobre la cultura de l’esforç, el fracàs, la il·lusió i el que costa arribar a complir el teu somni.

I les principals característiques? Riurem, plorarem en algun moment, o potser pren més importància l’acció o l’aventura?
Depèn de la sensibilitat del lector. Jo, personalment, crec que hi ha un final ploraner i emotiu. Moments tristos, com la mort d’algun protagonista, la malaltia d’un animal o els períodes de convalescència del protagonista. Emoció quan l’ajuden i tensió quan el persegueixen.

(Pep Escoda)

Quin és el seu personatge preferit?
Es diu Pomponi. És un enginyer cec que va fer els plànols de l’amfiteatre de Tarraco i ara ja és gran. Viu en un palau abandonat a Emporion (Empúries) amb la seva néta Antònia, filla de pescadors, que el cuida.

Com ha estat treballar amb Napi?
Manuel Àlvarez, Napi, és una persona amb la qual he compartit mitjà i amistat al llarg de més de trenta anys. Per tant, ha estat una relació perfecta. Em va costar convèncer-lo al principi, perquè ell és més dibuixant de caricatura d’humor que il·lustració, però al final va acceptar.

A qui recomanaria la seva obra i per què?
Recomano que llegeixi la novel·la un ventall ampli de persones. Tot i redactat per a nens o adolescents, un adult pot trobar-ho entretingut. Descripcions dels carrers de Tarraco en aquells anys en què es construïa l’Amfiteatre, que aixecava moltes expectatives als ciutadans, més alguna curiositat històrica, podria entretenir també a un adult. Evidentment, és un llibre sense una gran profunditat històric-documental, que podria cansar a un nen lector, tot i que la companyia dels dibuixos de Napi alliberen part d’aquesta densitat. Només el fet de llegir la paraula sesterci o catacumba ja estàs donant informació sobre un món que els nens encara desconeixen. Saber que la gruta del carrer Gasòmetre ja s’utilitzava en aquella època pot donar una idea de la informació que pot rebre algú que pensa que va ser descoberta el 1995.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Abril, 2021
Foto.1-rotated-e1617619443734.jpg

En plena pandèmia, cap sector es queda indiferent als successos que es donen. Contagis, confinaments, però per sobre de tot: restriccions.

 Un dels àmbits econòmics catalans que pitjor ho ha passat amb les mesures per frenar la covid-19 ha estat el del comerç petit i mitjà, també conegut com a comerç de proximitat. Durant els darrers mesos, l’aforament limitat, així com el tancament obligatori del comerç no essencial els caps setmana ha posat en una situació complicada a molts negocis. Afortunadament pel sector, la darrera mesura esmentada ja ha estat aixecada. Per tal de saber l’opinió i la situació exacta de la petita i mitjana empresa de Catalunya, entrevistem al president de la Petita I Mitjana Empresa de Comerç (PIMEComerç) a Tarragona i província, Florenci Nieto. Es tracta de la patronal amb més socis del sector al territori.

 

Bon dia…
Bon dia. Abans de respondre a les preguntes, m’agradaria, si m’ho permets, començar explicant els grans valors que ens aporta el comerç de proximitat.

Som-hi…
L’enorme qualitat, varietat de productes, bons preus, vida, color, lluminositat, alegria i seguretat als nostres carrers, que els omple d’ambient social. És el principal impulsor de l’economia circular en les nostres poblacions, que genera tanta riquesa. Crea milers de llocs de feina. Forma part del nostre llegat històric, amb una definida i envejada manera de ser i manera de fer.

Quina és la situació actual del petit comerç?
La situació actual del petit comerç és delicada, feble, molt castigat injustament, assenyalat pels polítics com si fos juntament amb restauració i hostaleria els culpables de l’increment dels contagis de la covid-19. El gran centre de moltes promeses incomplertes per part del Govern d’Espanya. Però amb ganes de sortir d’aquesta situació, il·lusió, compromís i amb moltes ganes.

Quins seran els futurs reptes del sector?
Lluitar durament per poder mantenir les portes obertes, tindran tot el suport de PIMEComerç. Fer front als pagaments de totes les despeses que ara tenen, pagament dels diferents crèdits que han hagut de demanar, línies ICOICF, o convencionals de la banca. S’han de reinventar cada dia per tal d’arribar a tota la ciutadania per tal d’aconseguir la complicitat, sensibilitat i responsabilitat com sempre ha demostrat tenir i ofert el comerç de proximitat. Apostar molt més per la presència en xarxes i fer realitat la venda en línia, per tal que sigui un punt de venda important en el dia a dia. Participar en la nova llei dels APEUs (Àrees de Promoció Econòmiques Urbanes). Treballarem conjuntament amb Ajuntaments i Generalitat de Catalunya per tal d’aconseguir l’excel·lència i un comerç digne del segle XXI.

Falta comunicació amb les administracions públiques?
No, perquè nosaltres, PIMEComerç, som la patronal del comerç i ja posem la nostra veu, de manera insistent i diàriament, però el que sí fa falta són compromisos reals, valents i solucions immediates. No podem seguir esperant les promeses polítiques fins a què arribi el transatlàntic enmig d’aquest gran oceà de problemes i incerteses, quan el que volem realment és que arribin els zodíacs ja, perquè són les que salvaran les vides, tal com va dir el nostre president Antoni Cañete.

Quins errors -sota el seu parer- s’estarien cometent amb les restriccions?
El passat dimecres, 10 de març, vam anunciar des de la nostra seu a Tarragona, juntament amb els presidents d’associacions de comerciants representatives del territori, la intenció real d’obrir els caps de setmanal el comerç de proximitat començant aquell cap de setmana, dies 13 i 14 com a acte reivindicatiu de protesta contundent a tota Catalunya, com també ja havia fet la setmana anterior la Xarxaport de Cambrils. Una protesta contundent mostrant la indignació i rebuig per les restriccions injustes i abusives, però afortunadament aquell mateix dijous, el PROCICAT primer i el Govern en funcions de la Generalitat de Catalunya després van anunciar l’aixecament de les mesures restrictives el dilluns.

El Govern no ha actuat amb rigor ni responsabilitat i no ha mostrat mai sensibilitat, saber fer i donar pals de cec. No ha demostrat fins ara tenir un control de la situació. Està destruint riquesa productiva empresarial.

Tenint en compte les previsions epidemiològiques, quines alternatives a les restriccions actuals proposa?
Creació d’una taula de diàleg i actuació, constituïda com a mínims per personal mèdic especialitzat en epidemiologia, Agents socials, cossos i forces de seguretat i Govern. Canviar el missatge que arriba a la ciutadania, ja que amb els confinaments imposats fins ara, creen confusió, que pensen que les restriccions són aplicades pel nombre de contagis que provoca el comerç, la restauració i l’hostaleria, quan això és rotundament fals. Vigilància a la ciutadania per part dels agents policials perquè tothom sense excepció compleixi amb les normes sanitàries i si és necessari amb imposició de sancions, però que es paguin.

Mesures ajustades a la necessitat que es visqui en cada moment amb més sensibilitat.

Hi ha hagut o hi ha greuges comparatius entre el comerç de proximitat i el gran? En pot posar exemples?
Que a PIMEComerç tinguem constància, donaré alguns exemples viscuts: Hem contribuït al tancament de més d’un gran comerç de venda de material esportiu amb presència a tota Catalunya, que treballaven com si tot això no anés amb ells.

Tenim la Seguretat, que més d’una gran superfície, atén als seus clients com si fossin a recollir les compres que han passat prèviament en línia, que realment no han fet i el que fan és omplir i preparar amb ells la comanda com si fos així i ho venen. Hi ha altres, encara que tinguin les tires en els centres per impedir l’accés als clients, quan han entrat a comprar alguna cosa permesa, com alimentació, han demanat el que els interessa i ho han venut, mentre que el comerç petit no essencial, senzillament, ha estat tancat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Abril, 2021
merce__Martorell.jpg

Espanya viu aquest any una Setmana Santa atípica. De fet, aquesta edició probablement es recordarà com “la de la pandèmia”. I és que molts dels actes tradicionals i multitudinaris no es podran dur a terme. Tanmateix, tornaran molts dels esdeveniments i celebracions que no es van poder realitzar el 2020. Per tant, moltes incògnites respecte a aquesta Setmana Santa, una celebració que aglutina a molts fidels cristians i que enguany s’haurà d’organitzar d’una forma ben diferent. Per respondre a alguns d’aquests dubtes parlem amb Ma. Mercè Martorell, delegada a Tarragona de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.

 

Què representa per vostè la Setmana Santa?

Per mi la Setmana Santa, és el període de l’any que em resulta més entranyable i que més m’agrada. Possiblement és perquè la meva família des de sempre ha estat vinculada al Gremi de Pagesos: els meus avis i besavis, acompanyaven la venerada imatge del Sant Sepulcre, i el meu pare i oncles, l’antiga imatge de la Pietat, destruïda durant la Guerra Civil, de la que la meva àvia es va encarregar durant molts anys de rentar, planxar i emmidonar el llençol. Aquests són vincles que fan que per mi sigui molt important poder acompanyar la imatge del Sant Sepulcre, tant el Divendres de Dolor en el Via Crucis, com el Divendres Sant a la Processó, i també poder participar, en els actes organitzats per la resta d’entitats de Setmana Santa i per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST).

Quina és la sensació d’aquesta Setmana Santa? Mantindrà la seva essència?

Sens dubte és i serà una Setmana Santa molt diferent, però tenint en compte que a causa de la pandèmia, l’any passat sols es varen poder seguir les celebracions litúrgiques virtualment, i no es va poder celebrar cap acte de manera presencial, la sensació és que aquest any, malgrat que les restriccions d’aforament i les mesures de sanitàries hem pogut tornar a participar i a gaudir dels actes, ja sigui presencial o amb un sistema mixt presencial-virtual.

Si, que crec que es mantindrà l’essència, de fet, el no haver pogut fer actes l’any passat, els actes tan litúrgics com els organitzats per les Confraries, Associacions, Germandats i Gremis de Setmana Santa, així com per l’AASST, s’estan gaudint, d’una manera molt especial, amb moltes ganes. Per altra part al fer actes d’una manera diferent, també ens ha permès i ens permetrà, una altra visió de cada una de les celebracions tradicionals. Aquesta Setmana Santa es recordarà molt probablement com la de la pandèmia, però és important l’esforç que s’ha fet per salvar el major numero possible d’actes, presentacions d’Opuscle, etc.

Hi ha menys participació?

Penso que no, crec que hi ha una bona participació, però hem de tenir en compte que cada un dels actes s’han de fer seguint les normes sanitàries, tant respecte als aforaments, com les distàncies de seguretat, però malgrat tot, els actes estan tenint una bona participació.

Vostè com hagués organitzat la celebració d’aquest any?

Tal com s’ha organitzat, ja que des de les entitats de Setmana Santa, i des de l’AASST, s’ha fet un gran esforç, a l’hora de buscar alternatives i posar en marxa iniciatives, per visibilitzar la Setmana Santa als carrers de la ciutat, malgrat que no puguin sortir els passos, ni es puguin celebrar els Via Crucis ni les Processons. De la mateixa manera l’acolliment dels fidels, que han fet les diferents esglésies i parròquies, i de manera molt especial la Catedral, i el Capitol Catedralici, ha permès fer molts actes, que sense la seva total disposició no haguessin estat possibles, en la situació actual.

Ha estat fàcil plantejar alternatives als actes tradicionals?

Això ho haurien de contestar les persones que s’han ocupat de l’organització de les diferents activitats, però crec que han hagut d’esmerçar una gran dosi d’imaginació i de treball, per fer que l’essència dels actes no es perdés, malgrat canviar de manera radical, la manera tradicional de portar-los a terme.

Per la nostra part com a Delegació de Tarragona de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, hem fet moltes activitats virtuals, i d’altres presencials, tant per difondre l’Obra Social de l’Orde a Terra Santa, com també i a través del Via Crucis virtual per la Vía Dolorosa de Jerusalem, hem intentat apropar als  participants, amb la Terra Santa, i la Passió de Jesús, recorrent els llocs pels quals ell va passar camí de la Creu. Per altra part també mantindrem els nostres actes de Pasqua, tant respecte a la tradicional Conferència com al Concert Pasqual.

Les administracions públiques han posat bastons a les rodes?

No ho crec pas, penso que tot al contrari, però s’han de tenir en compte que les Administracions Públiques, són els responsables, de vetllar per la seguretat de tots, i de que els protocols sanitaris es compleixin.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Abril, 2021
IMG_0702-1280x1920.jpg

La Setmana Santa travessa moments inèdits. Amb una pandèmia pel mig i molts actes a organitzar, la fe dels espanyols i en aquest cas dels tarragonins sense dubte s’ha posat a prova.  De fet, aquesta celebració tornarà aquesT 2021 després que l’any anterior s’hagués de suspendre. Per tant, hi ha moltes expectatives posades en aquesta edició. La comunitat gitana tarragonina té representació dins d’aquesta Setmana Santa. Per esbrinar com se senten davant d’aquesta prova de fe amb l’arribada del coronavirus, parlem amb el president de la Germandat del Sant Crist dels Gitanos de la Parròquia de la Santíssima Trinitat, Lluís Gutiérrez Reyes.

 

Quin és el corrent de la seva fe cristiana?
El nostre corrent de fe cristiana és la catòlica, apostòlica i romana. Som conscients que molta de la comunitat gitana és “del Culto“, però nosaltres els Gitanos de la Germandat som de l’església.

Què representa per a vostè, com a gitano, la Setmana Santa?
La Setmana Santa és la fe i la tradició de tota la vida que els nostres avantpassats ens han ensenyat de petitets. I com a gitanos i tarragonins de tota la vida, sempre hem participat en la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Hi ha documents a la Sang que reflecteixen que ja fa segles els gitanos portàvem el Sant Ecce Homo i més recentment alguns gitanos de Tarragona vam portar molts anys el Jesús de Natzarè o altres Misteris de la ciutat.

Va ser el 2014, quan jo mateix conjuntament amb mossèn Queraltó i altres membres de la comunitat gitana, vam iniciar el Projecte de Germandat dels Gitanos a la Parròquia de la Santíssima Trinitat. Val a dir, que la Germandat està oberta a tothom, no només a la comunitat gitana, de fet actualment hi ha més membres no gitanos que gitanos.

Quin és el tret característic de la seva confraria? Allò que la diferencia de la resta…
Cada any, durant el nostre Viacrucis cantem lloances gitanes al Sant Crist.

Quina és la sensació d’aquesta Setmana Santa entre la seva confraria? Mantindrà la seva essència?
Tristesa, però agraïts a Déu de poder fer més actes que l’any passat i poder retrobar-nos a la Parròquia.

Hi ha menys participació?
Si, s’ha notat molt la baixada de gent, ja que tenen por de contagiar-se.

Vostè com hagués organitzat la celebració d’aquest any?
Tal com s’ha fet, s’ha fet molt bé, respectant les mesures, sempre en llocs acotats on poder controlar aforaments.

Ha estat fàcil plantejar alternatives als actes tradicionals?
Nosaltres com a Germandat estem molt Contents perquè hem estrenat un nou Faldó pel Sant Crist el passat dijous durant el nostre Viacrucis i Divendres Sant a la 13:00h celebrarem la primera “Hora dels Gitanos” a la Parròquia. Després, durant tot el dia es podrà venerar el Sant Crist i posar-li flors o una espelma. També estem molt contents, ja que és el primer any que participem com a membres de ple dret de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (l’AASST), en els actes organitzats per la pròpia AASST i per la resta de Confraries, Congregacions i Germandats.

D’altra banda, tots els companys de l’AASST han proposat idees, com les lones als balcons, actes en línia, aparadors tematitzats a les botigues, maniquins amb les vestes i fotografies als mercats, entre d’altres, que han fet que els tarragonins puguem viure la Setmana Santa
molt present als carrers de la Ciutat.

Les administracions públiques han posat bastons a les rodes?
No. Lògicament, sempre ens han demanat que els nostres actes
respectessin les mesures Covid i del PROCICAT.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Abril, 2021
Raül-Font-Qüer4-1280x960.jpg

El sector primari, aquell que cada cop queda més lluny del pensament d’una societat cosmopolita. La pagesia, viu moments molt incerts. La despoblació rural és un fet contrastat que deixa al sector en una posició d’abandonament. 

Catalunya només recorda els pagesos quan ve un temporal que destrossa les collites, però no quan un està menjant fruita o hortalisses del territori. Per davant, molts reptes, ja que la necessitat d’assolir més sostenibilitat no deixa a ningú indiferent. Amb aquest context preocupant i de canvi, avui parlem amb Raül Font-Qüer, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç de Tarragona. A banda, també és biòleg, advocat, enginyer tècnic agrícola i farmacèutic. Tota una eminència en la matèria, havent estat director i catedràtic a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.

 

En quina situació es troba el sector de la pagesia?
En aquests moments representa un 1,5% del valor afegit brut de l’economia catalana, mentre que a la resta de l’Estat representa el 3,1% i a la Unió europea un 1,7%. Això no obstant, Catalunya disposa d’una indústria agroalimentària molt potent que compensa, en part, aquesta situació. Alhora, la ramaderia té el doble de pes econòmic que l’agricultura pròpiament dita.

Com està afectant la pandèmia en aquest sector?
Crec que amb la manca de subministraments de productes de primera necessitat farmacèutica: EPI, vacunes, algunes molècules de principis actius… tots hem pres consciència que ens cal recuperar una determinada autarquia en tot allò que fa referència a la producció d’aquests productes estratègics, però també en productes de primera necessitat com els alimentaris, sobretot pensant en possibles noves crisis mundials que puguin afectar el subministrament d’aliments. La UE no ha estat capaç de liderar aquesta crisi i ha de prendre consciència que cal reforçar el sector primari intern. Dependre d’altres països ens ha demostrat que no és una bona opció, perquè cadascú ha anat a la seva: cadascú ha llaurat per a ell. Cal reforçar, potenciar i protegir el nostre sector primari de cara al futur.

Quines són les grans reivindicacions dels pagesos?
Invertir el procés d’envelliment dels agricultors. Cal que s’incorporin agricultors joves al camp. Eliminar els grans distribuïdors i intermediaris de la cadena alimentària, ja que encareixen el preu que arriba al consumidor, però escanya als pagesos reduint els seus marges, ja que aquests estan molt atomitzats i no tenen capacitat de negociació. Fer arribar al consumidor la idea del producte quilòmetre zero, de proximitat i compra directa al pagès. Revertir el desequilibri territorial que presenta el perill de despoblament del camp.

Les administracions són sensibles a aquestes necessitats?
En teoria si, però les grans masses de votants es concentren a les grans àrees metropolitanes del país i ja se sap que el polític només pensa a curt termini, a conseqüència del sistema electoral. El dia a dia els impossibilita fer plantejaments a mitjà i llarg termini.

Per on passa la solució?
Abaixada dels impostos, a través de l’IBI, transmissions patrimonials, via mòduls i amb subvencions directes que ens ajudin a reequilibrar el territori. Si no es frena el despoblament rural, encara s’agreujarà més el problema de les grans ciutats. Creació d’una Conselleria de Món Rural que disposi de les competències de Medi Natural, Biodiversitat, Ramaderia, Pesca, Boscos i Aigua, afegint-hi, i això és important, una àrea d’Urbanisme en el Món Rural. Les mesures genèriques urbanístiques per a Tarragona ciutat no són vàlides al Priorat, per exemple.

Sou un sector que necessita el suport governamental. El trobeu a Catalunya?
En el discurs teòric sí, però costa que les inversions, per exemple en infraestructures de reg, siguin àgils. Durant els darrers anys, les polítiques territorials sectorials, s’han anat centralitzant més, i s’ha perdut capacitat de govern des del mateix territori. No només s’han centralitzat les decisions agràries “sensu stricto”, sinó en d’altres d’organització administrativa general: carreteres, infraestructures, sanitàries…

Com serà la pagesia del futur, tenint en compte que els joves es dediquen a altres carreres…?
No sé com serà, perquè no tinc prou clar que hi hagi autèntica voluntat política de redreçament. Però sí que n’estic segur que un possible model a seguir és el marcat des de la universitat de Wageningen a Holanda. Gràcies en part al seu treball, ara els Països Baixos són el referent número 1 mundial pel que fa a producció agrària. Un model universitari dirigit pel mateix sector sense estructures funcionarials encarcarades. També tinc clar que cal potenciar i dotar encara més els centres educatius de secundària com ara l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, que va ser pioner en la formació en noves tecnologies per als joves del sector.

La pagesia té en compte la sostenibilitat de cara al futur?
Tenim una greu amenaça: el canvi climàtic, que es manifestarà en pèrdua de biodiversitat, grans incendis forestals, baixada de rendiment en les collites, noves plagues i malalties en els vegetals cultivats… La pagesia és la primera interessada en aquesta nova sostenibilitat.

Els preus dels productes sempre són motiu de polèmica. Com se soluciona? Per què sempre surten perdent els productors?
Cada cop més dominen les grans distribuïdores i comercialitzadores, que són les que obtenen grans beneficis, el pagès està dispersat en una miríada que impossibilita que es faci fort en les negociacions. La solució és prioritzar tots plegats la compra de quilòmetre zero.

Hi ha competència deslleial per part de les grans superfícies?
Rotundament sí. A més, comercialitzant productes que han sofert un transport molt costós, des de països llunyans, que ha contribuït a contaminar el medi ambient.

Europa té en compte la pagesia o ara és més rendible la tecnologia?
Europa ha de ser reformulada. La pandèmia ens ha ensenyat que hem de tenir una certa autarquia en determinats productes estratègics, i els alimentaris ho són i molt!

Què cal per ser un bon pagès?
El mateix que cal per a qualsevol professió, però assumint que les jornades laborals no les marca un cronòmetre, sinó el cicle de la natura i de la vida. Cal estar disposat a acceptar que no hi ha un horari fixe. També s’ha de tenir un amor i estimació per la natura i el medi i una gran predisposició d’adaptabilitat als canvis. En definitiva, amb gran capacitat de patiment.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Abril, 2021
Capturas-entrevistas-occidente-19-1280x720.png

No todos los días Tarragona puede sentirse orgullosa al ver como una película rodada en la ciudad se estrena a nivel nacional, pero durante estas semanas pasadas, fue el caso. Y todavía hay más, pues el film se rodó bajo la dirección de un tarraconense, Jorge Acebo. Más orgullo aun para una tierra que siempre saca pecho de sus logros, aunque a su vez seamos muy críticos. Así pues, España entera pudo ser testigo de ‘Occidente’, una pieza audiovisual que invita constantemente a la reflexión. Prueba de ello es la sociedad industrial y fría que se retrata en la película. Una sociedad enjaulada dentro de un escenario bien conocido por todos los tarraconenses: las petroquímicas. Luces, cámara y acción, hoy entrevistamos al director de ‘Occidente’.

 

¿Por qué escogió Tarragona como uno de sus escenarios?

Por dos motivos. El primero porque pienso que solo se puede filmar en espacios que conoces. La construcción de un guion está para mi íntimamente ligada al espacio. Como sabíamos que apenas contaríamos con un presupuesto, ya estaba en la propia idea original el filmar en espacios conocidos. Es una razón económica plenamente. Pero no es suficiente. Hay un componente emocional, y creativo. Son lugares que me gustan, en los que tengo algún tipo de experiencia vital, que despiertan mi interés por filmar en ellos.

Teniendo en cuenta la multitud de planos del complejo industrial químico que se pueden ver en ‘Occidente’, ¿Qué significado tiene este para usted?

Mi padre trabajó toda la vida en ellas. Yo también he trabajado. He vivido en Torreforta media vida, por tanto, rodeado de químicas. Forman parte de mi vida. Pero por otro lado, en la película, juegan un papel también simbólico, imaginario mejor. Es la imagen, el marco de ‘Occidente’, la industrialización. Pero también son totalmente plásticas desde el punto de vista estético, nos seducen en cierto modo, las luces, los ruidos que emiten, como un leviatán a punto de despertarse.

Extrapolando la pregunta, ¿Qué representa para usted dirigir una película rodada en gran parte en su ciudad?

Como he explicado lo importante son los espacios, el tema, los planos que haces, etc. Si es mi ciudad o la de otro me da un poco igual. Aquí el caso, es que Tarragona tiene unos espacios industriales extraordinarios. Veo belleza en el hierro, en estructuras casi espaciales. Insistí que tenía que rodar en Tarragona por este motivo. Exclusivamente. Quien ponga en el centro su ombligo, y no su obra, está perdido en mi opinión. Y volvería rodar de nuevo, sigue habiendo espacios que me atraen, y espero poder hacerlo.

¿Cómo surgió la idea de ‘Occidente’?

Parte de una idea fugaz, que existía en mí, y que ha cristalizado con el tiempo. Básicamente, me siento pertenecer a una civilización, a una idea de civilización, un espejismo casi, que ha desaparecido. Siento un enorme pesimismo ante los derroteros de mi cultura, la occidental. Y ‘Occidente’ es una puesta en escena de ese pesimismo. No es una película común. Es una búsqueda, imperfecta, de cómo decir aquello en lo que crees. Así, se dirige a un espectador crítico, exigente, que busque en el cine un espacio también para la reflexión. Es decir, un espectador que ya casi tampoco existe.

¿La pandemia ha trastocado de alguna manera el desarrollo de la pieza?

Rodamos la película en 2017. Hemos tardado 3 años en acabarla. Es una película auténticamente independiente, sin subvenciones cinematográficas, sin apoyos de televisiones. Para nosotros, siempre es igual, haya o no pandemia. Todo va en contra, o todo a favor, según el humor del día que tengas. Sí, creo que la pandemia nos ha permitido estrenar, cosa que puede sonar extraña, pues las salas vacías de sus productos habituales han permitido la entrada de producciones más arriesgadas. En condiciones normales creo que hubiera sido imposible. Y creo que en breve, esa ventana, se volverá a cerrar y seguiremos igual que antes, sin opciones o alternativas. El ser humano es como ese burro que camina detrás de la zanahoria. Da igual lo que suceda. Que nadie se haga ilusiones.

¿Cree que un mundo como el de su film es posible?

Fotograma de ‘Occidente’

El mundo de ‘Occidente’ funciona como metáfora, símbolo, y no como realidad espacial o temporal. Por tanto, ese mundo, para mí, ya está aquí, incluso ha sucedido. Es lo que creo. Aquello que produce la película en el espectador avezado, que entra en las reflexiones que propone, ya ha sucedido. Creo que el cénit de la civilización en la que se enmarca la película se produjo probablemente hace 2500 años, igual un poco antes. Ahora solo queda el estertor. El ruido es atroz en nuestros tiempos. Pero es el ruido que produce la muerte.

¿Occidente es solo el principio? ¿Qué retos le esperan después del estreno de su ópera prima?

Rodar es la única opción posible. No necesariamente un proyecto de esta radicalidad, pero sí con idénticos temas. He encontrado lo que quiero decir, sobre aquello que quiero reflexionar, al hacer ‘Occidente’. Un autor se identifica por sus temas, no por sus formas. Antes creía lo contrario. Hay que buscar para encontrar nuevos caminos. Quiero seguir buscando, a pesar de que no encuentre jamás respuestas. Filmar es un acto vital, y emocionante. Filmar un buen plano, donde todo encaja, es un acto sagrado y un acto de celebración. Un acontecimiento.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Abril, 2021
elvira-ferrando-e1617303599122.jpg

La presidenta de la Germandat Ecce Homo, Elvira Ferrando, ens explica com se celebra una Setmana Santa en temps de pandèmia. L’enginy és un dels protagonistes de les activitats preparades per enguany. Per driblar les restriccions sanitàries i apropar-se dels ciutadans, s’ha potenciat els actes en format digital. De totes maneres, recomanen que es visqui aquesta Setmana Santa “molt interiorment”, amb fe i amb molta esperança.

 

Com se celebra una Setmana Santa en temps de pandèmia?
Amb enyorança.  Però la viurem amb fe, interiorització i intentant buscar nous formats virtuals i visuals per arribar a tots els nostres soci i sòcies i compartir plegats aquesta segona Setmana Santa Diferent.

Què farà la Germandat que vostè presideix per celebrar aquesta Setmana Santa?
Ens hem reinventat, igual que altres col·lectius culturals, per mantenir d’una manera diferent, el caliu i la proximitat amb els nostres associats. Hem fet una aposta clara per les xarxes i els formats digitals, evitant fer actes presencials en espais tancats. Per exemple, la presentació de l’opuscle del 2020 (que vam haver d’anul·lar l’any passat) es va fer en format digital. A l’aire lliure, a les Voltes del Circ i Pretori, el nostre presentador el Doctor Joaquim Ruiz de Arbulo, Catedràtic d’Arqueologia i Director d’Història i d’Història de l’Art, també va donar un caire molt nou, tarragoní i un format àgil i participatiu en les visualitzacions en xarxes. Ha tingut molt bona acollida, i crec que potser formats d’aquest tipus han arribat per a quedar-se. I veurem una acció nova i conjunta amb la resta d’entitats que conformen l’AASS (Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona): la mostra fotogràfica dels passos de la Processó de Divendres Sant per les façanes de Tarragona. La imatge del nostre Pas l’Ecce-Homo al del Pla de la Seu, llueix espectacular, igual que totes les que s’hi han distribuït per la ciutat.

La Germandat organitza del Via Crucis del Loreto, un dels més participatius, com es viurà aquest any?
Aquest any es celebren els 40 anys de la celebració del Via Crucis al Loreto. Un Via Crucis on no hi ha espectadors i tothom hi participa. Silenci i pregaria acompanyen al Sant Crist pel vell camí la matinada de Divendres Sant. Aquest any tampoc serà possible. Però hem volgut sumar una fotografia al Santuari del Loreto, amb un QR que permetrà als fidels i visitants connectar amb el muntatge que es va fer l’any passat en època de confinament, i que farà reviure el sentiment i pregària de la matinada de Divendres Sant.

Com va sorgir la idea del retallable del Pas i de la Banda?
El 2018 per celebrar el 150è aniversari, en Joaquim Nolla Sole, vocal de la Junta directiva i portant va crear el retallable del Pas. Aquest any hem presentat el retallable de la Banda de Timbals i Sacs de Gemecs, i  que pot esdevenir perfectament un col·leccionable.

Els creients entenen que no es pot celebrar una Setmana Santa allunyada de la tradició religiosa. Està d’acord?
Efectivament. La Setmana Santa rememora la celebració dels fets de la Passió de Crist i aquest és el seu origen, religiós. Val a dir que també són religiosos altres celebracions populars com són Sant Magí o Santa Tecla i que també vivim molt intensament els tarragonins i tarragonines. Però m’agrada sempre recorda, que la Setmana Santa suma a la fe i a la religiositat,  cultura, tradició, música, família, cohesió social, solidaritat, tarragonisme…

El coronavirus afecta en la preparació dels actes?
Aquesta terrible pandèmia ens ha capgirat la vida. I ho ha fet en tots els àmbits, personal i social. Per desgràcia amb la pèrdua de moltes vides, persones malaltes per la Covid-19, el personal mèdic amb un sobreesforç mai vist en les últimes dècades. (als qui des d’aquí i en nom propi i de la Germandat volia agrair la seva tasca, igual que a tots els col·lectius i persones que tenen cura de nosaltres).

Com se celebren les processons quan cal mantenir les restriccions sanitàries?
De fet s’han suspès totes les desfilades i processons seguin les normes Procicat. Però s’han pogut celebrar via-Crucis de format reduït en l’interior esglésies, mantenim sempre les distàncies de seguretat i els aforaments permesos.

En què es diferencia la vostra Germandat de les altres?
Cada Confraria, Gremi, Associació, Congregació o Germandat té el seu propi tarannà. Potser, de la Germandat del Sant Ecce Homo, destacaria l’aposta que com a Presidenta des de fa 10 anys he potenciat per tal d’integrar a joves a la Junta Directiva, i per una  paritat real, de 14 membres , 7 som dones i 6 menors de 35 anys. Cal donar pas al jovent, estar al seu costat i treballar plegats per tenir garantit el futur de la Germandat i de la Setmana Santa tarragonina.

Hi ha rivalitat entre Confraries? Això és positiu?
No m’agrada la paraula rivalitat en una entitat de caràcter religiós. Millor parlar de tarannà diferent de cada una de les confraries, germandats, associacions i gremis. Podem parlar de ganes de fer les coses millor, de ser proactius, d’aprendre dels encerts i dels errors, de sumar, d’estar oberts a canvis i de millorar plegats aquesta magnífica Setmana Santa Tarragonina.

Ecce Homo vol portar la Setmana Santa a les escoles, per què i de quina manera?
Han estat dos anys sense tenir processons i la passió i pedagogia “semanasantera” és viu moltes vegades des de ben petits. El retallable és una magnifica oportunitat. Cal explicar la Setmana Santa de Tarragona de manera atractiva i entretinguda als petits, per a tenir continuïtat.

Creu que els més joves s’estan allunyant de les tradicions religioses? Per què passa això?
Estem en una societat de la immediatesa i de la possibilitat de triar. En la meva opinió, crec que també cal adaptar la religió a formats més nous i atractius per ells, els joves. Potser els joves ho exterioritzen de diferent manera, i gaudeixen formant part de les bandes musicals, del col·lectiu de portants, vivint-ho així. A la Germandat del Sant Ecce-Homo, amb clar esperit de solidaritat, tenim sempre als nostres joves voluntaris discrets a primera línia. Cal recordar la multitudinària recollida de roba per Lesbos, aliments pels més desfavorits, etc.,

Teniu uns retallables editats per l’Ecce Homo, quin és l’objectiu?
Com deia, cal ser pedagògics en el món de la Setmana Santa, igual que en altres col·lectius culturals.
Retallar el “romà” de l’Ecce-Homo i explicar per exemple, que el romà que portem al Pas, es tracta d’un signífer, quin tipus d’estàndard porta i perquè, és explicar la història d’una forma entretinguda i educativa i alhora coneixent els passos de la nostra Setmana Santa.

Lona a la Catedral

Retallar la nostra Banda, pot ajudar als petits a conèixer els elements musicals,  els timbals, caixes, bombos o explicar que la nostra Germandat va recuperar i introduir a la Setmana Santa de Tarragona el Sacs de Gemecs, instrument autòcton català de la família de les cornamuses del segle XV. Com veu, pot ser molt i instructiu i entretingut a la vegada.

Quines són les seves recomanacions per la Setmana Santa?
No es pot recomanar. Cada persona la viu d’una manera diferent, depenent del moment personal que viu o que l’envolta. I a nivell de Germandat, el que és més important, estar al costat dels nostres socis i sòcies en cas de necessitat i  aportar la nostra humil ajuda solidària  als més desfavorits. Però si em pregunta, en concret com hem de viure aquesta Setmana Santa 2021, la segona en pandèmia, penso  que cal ser molt estrictes en les mesures sanitàries excepcionals, i de nou , viure-la molt interiorment, amb fe i amb l’esperança  de que aviat acabi aquesta terrible pandémia de la Covid 19.

 


REDACCIÓ1 Abril, 2021
Juan-José-Caravaca4-1280x747.jpg

El Trastorno del Espectro Autista (TEA) afecta a 62.275 ciudadanos españoles, según datos de 2015. Se trata de una afectación mental que modifica la configuración del sistema nervioso y al funcionamiento cerebral, provocando dificultades en la comunicación e interacción social y la flexibilidad del pensamiento y de la conducta. 

A priori, la población suele desconocer muchos aspectos de este trastorno, por lo que las personas y familias afectadas pueden sufrir marginaciones y acoso. En la provincia de Tarragona, existe una asociación, ‘Todos en Azul’, que organiza multitud de campañas para facilitar el día a día de estos ciudadanos. Mañana, 2 de abril, las federaciones vecinales y la misma ‘Todos en Azul’ han organizado una jornada de celebración en honor al Día Mundial del Autismo. Con el objetivo de conocer más a fondo las preocupaciones de la asociación, entrevistamos a su máximo representante, Juan José Caravaca.

 

¿Cuáles son los principales problemas con los que se encuentran las personas con Trastorno del Espectro Autista (TEA)?
Las personas con autismo tienen una sensibilidad extrema a determinados sonidos, texturas, olores y sabores. Muchos reaccionan de manera exagerada con gritos, llanto o una conducta abrupta ante sonidos cotidianos como el timbre del teléfono, el sonido de las olas contra las rocas o el claxon de un coche. Algunos suelen ser muy susceptibles a determinados tejidos o texturas cuando estas rozan su piel o se alarman de forma exagerada cuando alguien los toca.

Hay personas con TEA que no se fijan en la mirada, y algunos no se comunican verbalmente.
En mi caso tengo un hijo de 6 años con autismo severo no verbal y tiene conductas de estereotipias, son movimientos y voces repetitivos o ritualizados sin un fin determinado. Las estereotipias pueden ser movimientos simples como el balanceo del cuerpo y saltos.

¿La sociedad entiende lo suficiente a las personas con TEA?
La mayoría de la sociedad no entiende nada, es muy complicado entender a un niño o adulto con TEA porque no presentaba rasgos físicos como puede suceder con el Síndrome de Down -por poner un ejemplo- y la mayoría de personas cuando chillan o tiene un momento de crisis, piensan otras cosas que no son, como que tiene un mal comportamiento y están mal educados.

A muchas familias de nuestra asociación nos han contado que han tenido que dejar de ir a lugares para no molestar o incluso para que no les llamasen la atención… Ahora también vemos que poco a poco se va viendo más la concienciación y el entendimiento del TEA, aunque de forma lenta.

¿Cómo se solucionan estas problemáticas?
Es en lo que ‘Todos En Azul’ está trabajando, dar visibilidad al autismo e invitar a toda la sociedad a involucrarse con nuestros proyectos. ¿Qué mejor forma de conocer el TEA que estando en ellos y poniendo interés en mejorar tu ciudad para que sea más inclusiva?

¿Las administraciones ofrecen facilidades para mejorar la vida de estos ciudadanos?
Estamos recibiendo un apoyo muy grande por todos, pero aun así siempre es poco. El dinero no es la solución más acertada. Queremos gente profesional en los centros de desarrollo infantil y atención precoz, la mayoría de veces tenemos que explicarles nosotros a ellos porque no saben actuar o desconocen el TEA. En Tarragona no hay un lugar para las familias afectadas, donde puedan hacer talleres, actividades… Y puedan disfrutar todos juntos.

¿Cuáles son las acciones que lleva a cabo ‘Todos en Azul’?
Nosotros hacemos eventos como la del día 2 de abril, un día de exhibición, shows, animación… Este año por primera vez vamos a realizar un Campus Adaptado con la colaboración de In-neuro y ADT Torreforta. Y el proyecto entiende tu ciudad con pictogramas, un proyecto que ayuda a muchas familias a poder seguir trabajando desde fuera de casa.

Este proyecto consiste en unos pictogramas que trabajan en las escuelas ordinarias y de educación especial, para poder comunicarse con las personas con Autismo, es una forma de poder trabajar con ellos visualmente. Las familias también trabajan con rutinas en sus casas con pictogramas y de esta forma podremos complementar los espacios de Comercios y públicos en sus rutinas. Es una manera de que siempre estén más seguros y ubicados.

¿Cómo nació este proyecto?
El proyecto entiende tu ciudad con pictogramas ya se estaba haciendo a nivel nacional, y estábamos viendo el éxito que estaba generando para todos. Lo que más nos gustaba era la ayuda que íbamos a tener para las familias, para las escuelas y para la ciudad.

¿Cómo se plantea el futuro de la asociación?
Nosotros siempre vamos a trabajar para intentar a mejorar la sociedad, la educación, la inclusión…
Tener un grupo de profesiones para atender las necesidades de las familias y poder tener un lugar para hacer actividades con ellos.
Tener un mayor apoyo de las administraciones, porque no es nada fácil pagar las terapias que son muy necesarias de las personas con autismo. Y siempre lucharemos para las necesidades.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter