Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 52 | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Setembre, 2020
laura-roige3-1280x960.jpg

Laura Roigé, la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, està preocupada amb la situació originada per la pandèmia. Durant el confinament no ha parat. A través de les videoconferències s’intentaven buscar solucions i plans eficaços per respondre a algunes de les preguntes i inquietuds dels empresaris. Roigé reconeix que el panorama és desolador i tot i mantenir el positivisme augura moments molts difícils per alguns comerciants, els quals no suportaran aquesta crisi econòmica. Creu que tot tornarà a la normalitat a l’estiu del 2022. Ara per ara recomana als empresaris que es reinventin i que vetllin per la seva salut. Per a salvar els comerç local aconsella a fer compres en els establiments de vora de casa nostra. La presidenta de la Cambra, que és una dona infatigable, recorda que els moments de crisi també són, de vegades, una porta oberta a noves oportunitats.


Com analitza la situació actual motivada per la pandèmia?

A banda de ser una crisi sanitària s’està convertint en un problema econòmic. La situació és profundament complicada i requereix la responsabilitat de tothom.

La presidenta Laura Roigé durant l’entrevista

Com ha estat el seu confinament?
Cada dia tenia 3 o 4 videoconferències. Vam fer moltes webinars. Feia esport i llegia molt. Per telèfon hem hagut de solucionar molts problemes.

Aquesta crisi és més profunda que la del 2010?
Crec que sí, tot i que penso que serà més curta. És cert que deixarà pel camí a moltes empreses que ja havien ultrapassat l’anterior crisi. No obstant això, Tarragona ha tingut la sort que la petroquímica no ha deixat de treballar. Ha sabut reinventar-se, fent gels hidroalcohòlics. Tarragona ha tingut la sort que la petroquímica no ha parat de treballar, s’ha reinventat. Han fet gels i material summament necessari per a aquesta pandèmia. Però no podem oblidar dels sectors més afectats com és el Turisme, el Comerç, la Construcció i el Transport.

La Cambra va activar algun pla?
Durant aquests mesos hem fet molt assessorament i hem intentat ajudar a tots aquells que ens ho sol·licitaven. Ens vam reunir amb tots els ajuntaments i hem contactat amb els municipis turístics. Els hem assessorat amb el tema del segell de confiança, ideat per les Cambres d’Espanya i que està duent a terme el Ministeri de Sanitat amb la col·laboració de la Secretaria General del Comercio. Aquell certificat dóna confiança perquè indica que aquests establiments respecten els protocols de seguretat contra el coronavirus.

Quants certificats s’han emès?
Uns 100.

Qui els lliura?
Es tracten de criteris tècnics i de seguretat. S’estan fent a tota Espanya. És una manera més de donar un missatge de positivisme i optimisme. Estem convençuts que ens en sortirem tot i que caldrà un esforç col·lectiu important.

Què sent quan veu botigues tancar indiscriminadament?
Molta tristesa i impotència. Som conscients que un 20% de les botigues no tornaran a obrir. Serà un cop fatal, sens dubte. Tarragona té un greu problema amb el comerç.

Quin?
Continuo pensant (i reivindicant) que Tarragona hauria de ser declarada ‘Municipi Turístic’. Això permetria que els que volguessin obrir als caps de setmana ho fessin. Hi ha diumenges que trobes tarragonins a Altafulla, Salou, Torredembarra o Calafell a comprar i a passejar. Un dia uns turistes em van preguntar on podien comprar rellotges. Era un diumenge. Els vaig haver de dir que a Tarragona impossible perquè el comerç està tancat. Això és una pena pels turistes i, crec jo, un problema pel comerç.

Ha tingut ocasió d’explicar això a l’ajuntament?
Tot això no depèn de mi com a presidenta de la Cambra. És una qüestió que l’ajuntament ha d’aprovar en plenari i la Generalitat abans de decidir-ho sol demanar-nos un informe. No s’ha fet perquè el consistori creu que això perjudicaria el petit comerç. Excuses. Cadascú que faci el que vulgui.

Reconeix que la gent està molt confosa, despistada…?
Clar. Per això molts comerciants ens van demanar ajuda, consells, informació de tota mena. Abans ningú no sabia on trobar mascaretes, gels… Tenien molta por i amb el temps han anat calmant-se tot i que la situació és complicada. La Cambra ha ajudat en tot allò que ha pogut.

La gent té por a un altre confinament…
La por ens ha paralitzat molt. No és el mateix la por que el risc. El risc el gestiones però la por és quelcom més complicat. Els polítics també anaven molt perduts. Anaven improvisant i això creia inseguretat, incertesa i neguit. És obvi que ningú estava preparat per a tot això. I la situació avui dia és molt diferent del passat mes de març. No oblidem que totes les vegades que hi ha hagut una crisi forta s’han oberts portes a noves oportunitats. Aquesta crisi ha servit perquè algunes empreses es reinventessin. Les que es dediquen al sector informàtic, sanitari i higiene han arribar a duplicar la plantilla…

El secret passa per reinventar-se?
Les empreses han d’estar presents a internet. El comerç tradicional haurà de renovar-se, adaptar-se i òbviament reinventar-se. Ja s’han acabat aquells temps en què el dependent esperava relaxat que els clients entressin a la botiga. Només sobreviuran els comerços que es fiquin i apostin per les plataformes digitals.

Les Cambres d’Espanya han adoptat un pla comú per a assessorar i auxiliar els comerços?
Podríem dir que sí. Durant el confinament vam parlar molt i tots estàvem molt preocupats amb la situació. Es va crear el programa ‘Que cap empresa tanqui’ que finalment el Departament d’Acció ho va assumir. La Secot també va assessorar els empresaris novells.

Que tanqui cap comerç? Cada dia hi ha un que abaixa la persiana. Què es pot fer per evitar-ho? Tothom demana ajuts econòmics…
Es va pactar algunes ajudes amb la Unió Europea que arribaran cap a la Primavera. Però no hem d’amagar que vivim moments molt difícils i que alguns comerços no se salvaran. Cal la implicació de l’administració i també que els empresaris es reinventin.

Hi ha municipis que estan donant ajudes als empresaris… És la solució?
Jo crec que no. És una solució a curt termini.

La Cambra s’ha adaptat a la vida digital…
Ens hem posat les piles. Hi Havien coses que ja les fèiem, però el confinament ens ha obligat a millorar la part digital. Alguns ‘Bon dia Tarragona’, de ben segur que els farem de forma telemàtica. Molts dels nostres productes, a poc a poc, han anat canviant. Hem de potenciar la vessant digital que, en molts casos, resulta més còmoda. Tenim cursets virtuals que ja compta amb més de 200 inscrits. Ens vam reunir amb el rei Felip VI per internet… Hem d’aprofitar els recursos que ens proporciona l’era digital.

El coronavirus està complicant l’economia de la Cambra, oi?
És una situació complicada. Hem fet un esforç des del punt de vista econòmic i laboral. Hem hagut de posar més car a l’assador. No hi haurà productivitat i la riquesa pujarà menys. Hi haurà pèrdues de llocs de treball. Ha estat un impacte que encara no es pot valorar amb tranquil·litat. Però som conscients que el balanç serà molt negatiu.

Les empreses han hagut de gastar-se els estalvis…
Molts empresaris, gràcies als seus estalvis vam poder sortir de l’anterior crisi econòmica. Però la crisi de la Covid-19 serà nefasta per a tothom. Serà un any de pèrdues generalitzades. És inevitable. No oblidem que hi ha hagut cessament de l’activitat i això té repercussions importants. No es tracta només d’una crisi financera. És una crisi generalitzada. Tarragona és una província exposada a la demanda: Turisme i comerç. Viu del sector serveis. Les conseqüències seran incalculables i dramàtiques. La nostra capacitat hotelera només ha disposat d’un 20 o 25% de l’ocupació. Això és un drama.

Quan creu que ens deslliurarem d’aquesta crisi provocada pel coronavirus?
A l’estiu del 2022. Ningú s’ho esperava això. Tothom confiava en el 2020. El coronavirus ha resultat ser un gran traïdor de les expectatives pel 2020.

Quin consell dóna als comerciants?
Protegir-nos i que evitem contagiar o contagiar-nos. Reinventem-nos i tenim cura de la nostra salut. Comprar en el comerç de proximitat i deixar les compres a internet només per a casos puntuals. Podem salvar el comerç local si els ajudem i som solidaris. Hem de valorar el risc per no tenir por. La por no ens pot dominar, però hem de tenir respecte a la malaltia.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Setembre, 2020
carles-castillo-1-1280x960.jpg

Carles Castillo ha revolucionat el PSC anunciant que es dóna de baixa com a militant i que deixarà l’escó al Parlament de Catalunya. L’infant terrible marxa per desavinences i discrepàncies amb la formació liderada per Miquel Iceta.

Castillo amb una pulsera on es pot llegir: ‘Nunca te rindas’

Castillo, en una entrevista exclusiva a larepublicacheca.cat – que serà publicada íntegrament dilluns vinent – avança quin serà el seu futur més proper i què pensa fer de la seva carrera política.

Al periodista Ricard Checa, el parlamentari tarragoní, que aquest dissabte complirà 45 anys, explica quin és el seu somni i quins partits i col·lectius s’han posat en contacte amb ell.

Castillo, que reconeix errors en les formes, assegura que engega una nova etapa vital, però promet que mai no defallirà a les persones que li han fet confiança.

Recorda que per honestedat personal i agraïment al partit que ha militat durant 27 anys, abandona l’escó i refusa protegir-se en el Grup Mixt del Parlament. El polític diu que no té pressa i que Tarragona continua sent la seva prioritat.

|

ENTREVISTA PARCIAL (Dilluns la publicarem íntegralment)


REDACCIÓ30 Agost, 2020
9a5fa166-3a17-4222-8d87-1bfa2ef51678.jpg

La situació política a Tarragona és complexa, tant com ens admet Rubén Viñuales. El líder de Ciutadans a Tarragona ens admet que ha estat un any on han passat moltes coses i que és difícil valorar el primer any de canvi a l’Ajuntament. Així i tot, no li tremola el pols en dir que Tarragona té el pitjor alcalde en el pitjor moment i que estan cedint en àrees clau de governança, com el cas de la renúncia de Ricomà al seu escó a la Diputació. També posa en dubte moltes decisions de l’anterior executiu i que ell si fos Ballesteros, hagués dimitit, després de com ha anat el procés judicial. De tot això i molt més ens parla Viñuales, com sempre, sense cap tema tabú.

Un any del canvi de govern a la ciutat. Com el valora?
No ha estat un any senzill. Hem tingut diferents problemes. Els temporals, l’explosió d’IQOXE o la pandèmia del coronavirus. Hem de ser una mica ‘permeables’ amb aquesta situació i els hem de donar més temps.

Malgrat tot, li agrada el que veu?
Del que hem vist fins ara, cap canvi, pot ser que estem anant a pitjor. Si amb Ballesteros ja era un desastre de ciutat, amb Ricomà és un desastre al quadrat. És una llàstima. Tarragona sempre perd oportunitats i crec que, per desgràcia tenim un dels pitjors alcaldes en el pitjor moment. Tenen una dinàmica de no fer coses. Un exemple és el cas de la Savinosa.

Pensa que és un govern populista?
Són molt populistes amb moltes coses i es pensen que aturant tots els projectes de la ciutat, siguin urbanístics o de qualsevol tipus, això agrada a la seva parròquia. El que no pensen és que això està fent un mal horrible a la ciutat. El mateix Ricomà va votar a favor del projecte de la Savinosa a la Diputació. Un projecte conjunt entre la Diputació i l’Ajuntament, que podia ser públic o de gestió privada però que desencallava la situació. Però l’aturen, com la Budellera, Mas d’en Sorder… Em sembla un govern molt populista.

Tarragona sempre perd oportunitats i crec que, per desgràcia tenim un dels pitjors alcaldes en el pitjor moment

Salvaria algun dels membres del govern?
Jordi Fortuny. Em sembla un home molt treballador, molt capacitat, sincer, amb molta capacitat de gestió. Em sembla que és una de les poques persones que hem d’agrair que sigui en aquest ‘paupèrrim’ govern d’ERC i En Comú Podem.

Estaven preparats per governar Esquerra i En Comú Podem?
Òbviament no. Ells tampoc s’esperaven governar. Nosaltres que ens estimem Tarragona intentem ajudar en tot el que podem. És la nostra obligació, no només fiscalitzar sinó també ajudar, mitjançant les propostes que presentem, amb les mocions, etc. És curiós també com canvi el conte. Coses que criticaven a l’oposició, ara les exerceixen com a govern, inclús pitjor que l’anterior.

La crisi de la Covid-19 ha fet replantejar l’oposició al seu partit?
Nosaltres vam dir que ara és moment de donar suport al nostre alcalde i a la ciutat. Òbviament ens va fer replantejar tota la situació i vam escollir l’estratègia que és més bona per la ciutat, no la que és bona políticament. Tarragona necessita suports polítics. Si no ens posem ara d’acord, quan ho farem?

Aquesta oferta de suport al govern tindrà un termini.
Òbviament. I ja comença a acabar-se. De moment hem votat a favor de tots els modificatius de crèdit que s’han fet durant aquest temps, per tant, no se’ns pot negar que estem tenint una voluntat d’ajuda.

Han gestionat bé la crisi fins ara?
És molt fàcil parlar sense governar de com s’ha de gestionar una crisi d’aquestes. Ningú ha sabut com fer-ho. Miro molt com s’ha gestionat la crisi en altres països i, sincerament, és una situació tan difícil, imprevisible i complexa que jo crec que no és just ni valorar. Es podrien haver fet coses millor o pitjor. Nosaltres el que podem fer és ajudar, com oposició responsable.

Però sí que han criticat que no han estat capaços de seure amb tots els agents econòmics.
Però aquí veiem que hi ha un problema de base, que és que no tenen un projecte de ciutat. Que és el mateix que li passava al senyor Ballesteros. Aquest és el gran drama de Tarragona. Algú alguna vegada s’ha preguntat com vol que sigui Tarragona, d’aquí a quinze anys? Una ciutat turística? Una ciutat cuidadora? Una ciutat industrial? O tot a la vegada? Ningú s’ho ha plantejat. I aquesta visió tant a curt termini, a mi m’ofèn. Perquè al final totes aquelles ciutats que han aconseguit canviar, com Bilbao, València o Barcelona; va ser possible perquè tots es van posar d’acord.

Està d’acord amb el model urbanístic del govern?
Quan veiem que aquest govern ataca fins i tot el model urbanístic, moltes vegades amb arguments inexistents. Parlen que la ciutat és inconnexa. I Què faran? Canviaran la història de Tarragona? Eliminaran Ferran i Boscos? O Bonavista i els barris de Ponent? Tarragona és com és. El que s’ha de fer és vertebrar-la i cohesionar-la. Per exemple el tema de l’habitança social és un tema sagnant. Quan fa que no fan habitatge social? El que passa que construir a Ponent ‘no mola’, perquè per Ricomà l’únic important és el centre i com a la resta de la ciutat no el voten, ja no és important.

Per Ricomà l’únic important és el centre i com a la resta de la ciutat no el voten, ja no és important

I de Mas d’en Sorder?
Ho pinten com si fos construir enmig del bosc. Si vostè mira el mapa, el primer de tot és que es protegeix la gran part de la zona verda, que es construeix al costat d’una zona que ja està construïda i l’altra és on s’ha de construir de nou, però és molt poc tros. El problema és que el que es vol fer són habitatges de classe mitjana-alta. Jo no em puc comprar una casa o un pis allà. Però si algú pot, és dolent que se la compri? És dolent que hi hagi oferta? És que no pagaran impostos? Què passa, que la gent que té un cert poder adquisitiu, ja és dolenta per aquest fet? Que jo sàpiga, si aquesta gent vol venir a gastar-se els diners a la nostra ciutat, millor que se’ls gasti aquí que a Reus, si se’m permet.

Tarragona és una ciutat sense oferta d’habitatge?
Personalment conec a moltes parelles joves que han marxat de Tarragona a altres localitats com Vila-seca, Cambrils, Altafulla o Reus, on hi ha molta oferta de pisos nous que fa que els preus siguin més assequibles i han acabat marxant. La gent marxa de Tarragona. Correm el perill de ser una ciutat fantasma. Si continuem així serem un poble fantasma d’aquí 10 o 15 anys. I això no ho veuen.

Temen perdre la confiança de grans inversors que vulguin invertir a la ciutat?
A Tarragona no vol invertir ningú. Hi ha una inseguretat jurídica enorme. Ara vostè imagini que vostè vol construir i agafa el POUM i quan ja has fet tots els tràmits, et diuen que no i li canvien les regles del joc a mitjan partit. Però no només això, també els hi passa a les empreses en general. En el cas de Ten Brinke ho van intentar aturar, però no ho van fer finalment perquè costava molts diners. Recordem, més de 400 habitatges a Ponent, però clar, no els hi agrada. Els hi agrada el centre perquè és on els voten. A mi m’agrada tota la ciutat. No hi ha diferències entre la gent del Serrallo o els de l’Eixample o els de Bonavista. Tots som tarragonins i estic cansat de la visió ‘Ramblacentrista‘. Tarragona ho és tot.

No hi ha diferències entre la gent del Serrallo o els de l’Eixample o els de Bonavista. Tots som tarragonins i estic cansat de la visió ‘Ramblacentrista‘. Tarragona ho és tot

La Generalitat s’ha oblidat de Tarragona?
El problema és que el mateix Ajuntament té oblidada Tarragona. Som com l’aneguet lleig. És una llàstima, perquè nosaltres realment som el cigne de Catalunya. Som l’única ciutat Patrimoni de tot el territori. Crec que tots ens estimem molt Tarragona, però hem tingut molts governs acomplexats respecte a Barcelona. Crec que els i hem de dir que nosaltres som, com a mínim, igual d’importants que ells. Com a exemple, el parquet del Palau d’Esports.

Creu que serà nostre, o se’l quedarà la Generalitat?
Vam llegir els informes i no existia cap conveni que regulés aquesta cessió, i el que sí que deia és que si hi havia una cessió sense cap mena de regulació o de contraprestació, en trenta anys passaria a mans de la Generalitat. Lògicament, vam votar que no aquesta proposta. Volem un conveni que digui que la Generalitat ens cedeix l’espai en propietat. Es tracta de la inversió més gran que han fet a Tarragona en anys.

Parlant d’inversions, què passa amb la Ciutat de la Justícia?
Miri, som l’única capital que no té una Ciutat de la Justícia nova. Si mirem altres municipis, Reus té jutjats nous, El Vendrell també. Tarragona no. I sap què diuen? Que si volem que ens facin la Ciutat de la Justícia, primer han de vendre l’antiga presó. Ens condicionen per fer-nos la Ciutat. Ho van fer amb Barcelona, Girona o Lleida? Si no és per posar els collons sobre la taula i dir ja n’hi ha prou, doncs digui’m vostè.

Entrem ja en període preelectoral. Tornarà la consellera a vendre l’ampliació de Joan XXIII?
Quan nosaltres diem que no ens creiem aquesta classe de promeses, ens diuen que som oposició, som dolents… No hi ha cec més gran que el que no vol veure. Tornem amb un cas a Girona. Amb l’Hospital Dr. Josep Trueta, una partida amb nom i cognoms i pressupostada. En el cas de Joan XXIII ens diuen que sortirà d’una partida genèrica. Un altre greuge cap a Tarragona. No és que pensem que hi ha teories conspiradores contra nosaltres, és que al final un es farta bastant.

Amb la cessió de l’Hospital Sant Joan, ara tenen un altre motiu per no fer-ho.
És molt senzill. Mentre la Generalitat rescata un hospital municipal, deixen anar l’Hospital Universitari Joan XXIII, referent amb la majoria de camps i també estan abandonant els centres d’atenció primària. Fa temps que no hi ha especialistes a alguns CAPS de la ciutat, l’atenció telefònica és complicada i les llistes d’espera van augmentant cada vegada més. Però, era més fàcil rescatar un hospital municipal, suposo que per altres motius.

Els partits dels dos alcaldes de Reus i Tarragona formen part del Govern. Qui defensa millor els seus interessos?
Si jo hagués de posar en mans d’algú els interessos de la meva ciutat, li puc assegurar que no les posaria en mans del senyor Ricomà.

Entén la decisió d’abandonar la Diputació?
És la primera vegada que un alcalde de Tarragona no forma part del ple de la Diputació. Els únics polítics que quedem representant la ciutat som Ballesteros i jo. És a dir, quan es debaten coses que afecten Tarragona, que hi ha un munt, qui lluitarà pels nous plans que es proposen? Ricomà no hi és, ho farem nosaltres. Ha abandonat la lluita per la seva ciutat en el lloc on hi ha els diners. Suposo que es deu atabalar i se li fa molt gran.

Ricomà ha abandonat la lluita per la seva ciutat en el lloc on hi ha els diners. Suposo que es deu atabalar i se li fa molt gran

Com es troba la ciutat, en matèria turística, encapçalant una campanya sense gerent i amb un canvi de regidora?
Jo recordo quan encara no érem ni grup municipal. En l’època Ballesteros ens vam reunir i li vam preguntar pel turisme. Ell ens va reconèixer que era una cosa a què no havien fet massa cas. Jo vaig al·lucinar. El turisme ha de ser també una indústria i és una errada no veure-ho així. La indústria química no depèn de nosaltres. Si algun dia Dow, BASF o Repsol decideixen marxar, perquè ho decideixen els CEO que estan a fora, marxaran. I no podrem fer res com a ciutat. Hem de tenir sempre un pla B. No només pel turisme. Hem de ser una ciutat universitària, innovadora, que aposti per la regió del coneixement. Tenim estructura per ser líders i pioners en moltíssims àmbits en el desenvolupament i la investigació. I el turisme és essencial també. Som l’única ciutat Patrimoni de la Humanitat de Catalunya i de les poques d’Espanya. Creu que s’està explotant dignament això? Un exemple: la Catedral recapta amb tiquets un milió d’euros, per a l’Arquebisbat. Tot el conjunt patrimonial, que és de la ciutat, recapta 833.000 euros. Després els problemes amb els museus que es van reconèixer. Aquesta és la cura que tenim del nostre patrimoni.

La ciutat mereix el reconeixement de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Per mi sempre ho mereix, fins i tot havent tingut els governants que hem tingut. El que passa que és un títol que es pot retirar. La imatge icònica del turisme a Tarragona és l’amfiteatre. Nosaltres vam anar a fiscalia per aquest tema. Crec que és la nostra obligació. La muralla qualsevol dia pot caure. Vostè s’imagina que passaria si la muralla caigués, en un mandat en el qual tu ets regidor? No m’ho perdonaria en la vida.

Parlava de la indústria química. Set mesos després de l’explosió d’IQOXE, sembla que tot segueix igual.
El primer de tot és no confondre que tot el sector industrial petroquímic fan el mateix. La majoria d’empreses fa moltíssims anys que són aquí i no havia passat mai una cosa com la d’IQOXE. Després que tenim una administració, com la de la Generalitat que és la competent per inspeccionar i cessar el que convingui. El problema és que hi ha una manca d’informació cap a la ciutadania i molta claredat. Vam veure l’informe de l’expert, però també les conclusions del sumari que hi ha la jutjat d’instrucció i són bastant diferents. Estem ansiosos per veure el resultat, sobretot perquè van morir tres persones i podia haver estat una desgràcia descomunal.

Però avui dia encara no s’ha arranjat l’edifici a Torreforta on va caure la tapa del reactor.
Nosaltres vam exigir que es creés una oficina per ajudar els propietaris i afectats per reclamar i ajudar fent de mediadors amb les asseguradores i sembla que no s’està fent res. Nosaltres vam visitar l’edifici. Imagini per un moment la imatge d’aixecar-te cada matí i veure allò, saber el que va passar i que pot tornar a passar crec que mereix molt més respecte del que està tenint.

Hi ha hagut corrupció a Tarragona? Com valora els últims casos?
Això ho hauran de dir els jutges. Respectem al màxim les decisions judicials. En el cas d’Inipro hi va haver un aute amb més de 160 pàgines, ho van recórrer i ara han d’anar a judici. El que sí que crec és que si Ballesteros hagués estat alcalde hauria d’haver dimitit òbviament.

Si Ballesteros hagués estat alcalde hauria d’haver dimitit

I com a regidor no?
Jo li dic el que nosaltres faríem. Jo dimitiria. Sens dubte. Però ells com a partit tenen els seus estatuts, diuen que no han de posar el càrrec a disposició, s’han donat de baixa de militància i segueixen a títol personal. Nosaltres haguéssim dimitit, segur. No estem parlant d’una imputació, estem parlant d’un aute d’apertura judicial amb una acusació. També li dic, personalment jo dubto que el senyor Ballesteros s’emportés cap cèntim. Una altra cosa és si la gestió ha estat bona. Però no crec que Ballesteros s’hagi emportat diners.

L’Ajuntament s’ha de personar en el cas Inipro?
Si considera que està perjudicat sí. També està personat en el cas Jaume I. I que jo sàpiga no ha ajudat massa en aquell cas. Més aviat tot el contrari.

Què pensen del cas Tarragona Ràdio?
És com ‘Falcon Crest‘. Ens van donar unes explicacions i hi ha coses que no ens quadren. Tot és molt estrany. Ara han agafat l’advocat Ramon Setó, el mateix d’Inipro i que, ningú s’oblidi, anava en llistes d’ERC a les eleccions municipals.

Ara han agafat l’advocat Ramon Setó, el mateix d’Inipro i que, ningú s’oblidi, anava en llistes d’ERC a les eleccions municipals

Aquest govern Ricomà-Aguilar acabarà el mandat?
Sí. No hi ha res més poderós per unir dues persones que el poder. Aguantaran, per desgràcia per Tarragona.

L’efecte Ciutadans s’ha diluït?
No sé. A nosaltres a Tarragona també ens deien que l’efecte Ciutadans el 2019 estava molt fotut i vam pujar més d’un miler de vots. Jo no puc valorar Ciutadans més enllà de la meva ciutat. Pujar mil vots està molt bé, partint de la base que jo volia guanyar. No vam poder, però vam millorar registres. Jo el que noto al carrer és que amb nosaltres estan igual. ERC fa nou anys van desaparèixer de l’Ajuntament sense tenir representants i ara governen.

En l’àmbit personal, s’està replantejant deixar la política?
Sincerament, amb tot el que passa a la ciutat i el que s’està decidint, el menys important de l’univers és si jo em torno a presentar o no. És el menys important.

Si com vostè parla que no s’estan fent les coses bé, creu que és el millor moment per deixar la política?
Em queden tres anys, vam treure 9.000 vots, que són moltíssims i jo he de treballar al 200% per aquesta ciutat. I jo diré la meva opinió fins a l’últim dia que sigui regidor i si em permet, quan no ho sigui també la donaré. Em queda molt per donar a aquesta ciutat. Però ara mateix parlar de mi em sembla egoista i absurd.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Agost, 2020
alexArenas.jpg

L’investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Àlex Arenas, s’ha convertit en una veu autoritzada durant la pandèmia del coronavirus. Els seus consells, recomanacions i algunes crítiques han tingut eco en els diferents mitjans de comunicació. És un home que no té pèls a la llengua i li agrada dir les coses pel seu nom. Conscient de la gravetat de la situació, el catedràtic aporta suggeriments i punts de vista que, sovint, susciten alguna polèmica. Arenas recorda que hem de treballar en conjunt davant els rebrots i en la (difícil) tornada al cole… Diu que a Tarragona s’han fet les coses prou bé. 


Com està vivint la gestió d’aquesta pandèmia?

Amb neguit i tensió constant. Estem davant d’una marató i encara no hem arribat a la meitat del recorregut.

En quina situació estem ara mateix?
Estem en una situació de canvi de fase. Necessitem treballar en paral·lel en el control de rebrots i en el retorn escolar, difícil, molt difícil.

S’ha comès algun error al març que en aquesta onada es podria evitar? Quin?
L’error més greu ha estat la manca d’anticipació, actuem tard. Ara no ens pot tornar a passar, la previsió és clau per preparar-se

Per què aquests rebrots tan ràpids, quan tothom els esperava a la tardor?
No sé qui l’esperava a la tardor, jo no. Sabíem perfectament que l’obertura de la mobilitat ens portaria rebrots. No ha ajudat la relaxació de la gent. La situació era totalment previsible.

Distància social, ús obligatori de la mascareta i higiene. És suficient?
És necessari, però no suficient. Cal incloure a la recepta el sentit comú, la responsabilitat, i el veritable esforç de les autoritats de Salut i Educació, ara mateix. Sense aquests altres ingredients ens quedem curts.

Entendria un nou confinament o només creu que ha de ser perimetral?
Només entendria un nou confinament si totes les mesures fallen i posem de nou el sistema de salut contra les cordes. El perimetral sí que penso que pot ser una eina aplicable en situacions de descontrol generalitzat de l’epidèmia.

Com hauria de ser aquest aïllament per ser efectiu?
Per tal que qualsevol mesura sigui efectiva, el que cal és complir-la amb la màxima responsabilitat.

Considera que a Tarragona s’estan fent bé les coses?
Considero que a Tarragona s’han fet prou bé. Les autoritats estan fent tot allò que poden, i de moment han demostrat posar tot el seny que cal.

Els actes públics – encara que siguin d’homenatges – inciten al relaxament de les mesures?
La relaxació pot venir de molts llocs. Els actes públics concentren persones, això és el perill. S’han d’extremar precaucions en cada cas, i cada cas és un món.

Què és el que més li preocupa?
El que més em preocupa és que es propagui la sensació que l’epidèmia està acabada o sota control. Ni està acabada ni sota control, hem de mantenir la prudència màxima i durant molt de temps. Aquest és el missatge que tothom ha d’entendre i acceptar.

La gent està molt confosa. Quin missatge clar se li hauria de donar?
No abaixem la guàrdia mai, el virus busca propagar-se constantment, nosaltres hem de posar-li difícil sense descans.

 


REDACCIÓ15 Agost, 2020
levi_marques-e1597499291868.jpg

El periodista Levi Marqués treballa a una de les revistes del cor més importants de Portugal (Nova Gente). El redactor ha parlat amb larepublicacheca.cat i ens explica com viuen els lusos el fet que el monarca emèrit triés Cascais o Estoril per exiliar-se. 

Levi Marques confessa que una gran part de la població no agrada el fet que D. Juan Carlos I fixi la seva residència al país presidit per Marcelo Rebelo de Sousa, ja que els escàndols de corrupció no és una bona publicitat pel país d’acollida. També comenta que els portuguesos nodreixen una simpatia especial per la Reina Sofia i el seu fill, el rei Felip VI. Ara per ara, cap partit polític amb representació a l’Assemblea de la República s’ha manifestat públicament sobre la crisi que travessa la monarquia espanyola i sobre l’exili del rei emèrit al país del respectat José Saramago

 

– Què li sembla als portuguesos que el rei emèrit pugui acabar residint a Portugal?
A una gran part dels portuguesos aquest tema no resulta interessant, ja que no hi ha monarquia a Portugal i hi ha qüestions polítiques, econòmiques, sanitàries o culturals al nostre país que preocupen molt més que la possibilitat de Juan Carlos I de viure a Portugal. Si ve a viure serà un retorn als seus orígens, ja que va aquí hi va viure la seva infantesa i, a Cascais i Estoril va passar diversos estius amb la seva família (Dona Sofia i els fills).

– Com han encaixat aquesta història entre la societat lusa?
Els portuguesos van quedar impactats amb la ràpida sortida de D. Juan Carlos d’Espanya. Va ser un procés molt sobtat i va sorprendre a tothom. A tots ens va sorprendre els presumptes delictes de corrupció i blanqueig de capitals que se’ls atribueix i pel fet que l’emèrit gaudeixi d’immunitat per tot allò que va fer fins al 2014. Després, Juan Carlos és la segona figura de la família reial espanyola implicada en escàndols financers, després d’Iñaki Urdangarin. Els dos han tacat i enfosquit molt la imatge de la monarquia espanyola als ulls dels espanyols i a escala internacional.

– On creu que es troba el monarca?
A Portugal vam pensar que estaria a Cascais, però després vam saber (per la premsa) que estava a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs.

– Què significa per a Portugal que D. Juan Carlos I resideixi temporalment al país? 

Levi Marques, periodista de ‘Nova Gente’

A Portugal es comenta que a finals de setembre, el rei Juan Carlos podria venir a viure-hi, sense saber si aniria a una casa que va comprar o llogar a la zona de Cascais o Estoril o en un habitatge d’un amic portuguès, molt important i influent al país

– El nivell mediàtic és important a Portugal quan tothom pensa que s’hi pot exiliar?
Si D. Juan Carlos ve a viure a Portugal, atraurà la curiositat de molta premsa estrangera, sobretot espanyola. Hi haurà més fotògrafs i periodistes a la zona on viurà, durant els primers mesos de la seva estada i Portugal esdevindrà més mediàtic, com va passar l’any 2017 quan Madonna va visitar Lisboa. Aleshores, es parlava molt de la seva estada a Portugal i fotògrafs i periodistes d’arreu del món van venir a investigar la seva forma de vida. Jo crec que passarà el mateix amb el rei emèrit. En els primers mesos hi haurà molta gent amb ganes de conèixer les seves rutines, la seva vida diària, però al cap d’un mes o dos, els mitjans de comunicació es calmaran…

– Però la majoria dels portuguesos els agrada la idea?
El rei emèrit no és ben vist per a la majoria dels portuguesos, a causa dels seus escàndols permanents. En realitat, a una gran part dels portuguesos només els agrada dos membres de la família reial espanyola: Dona Sofia i Felip VI. També hi ha una minoria a qui Letícia cau bé, per la manera com va aconseguir imposar-se i convertir-se en reina.

– En el cas que el monarca vulgui instal·lar-se a Portugal, quina ciutat triaria?
En una primera fase, es podria allotjar a casa d’un amic portuguès, a la zona de Cascais o Estoril, on viu la seva germana, la Infanta Margarita, que ha viscut durant dècades. Però crec que més endavant trobarà una casa pròpia per viure, adquirida amb els seus diners.

– Quines relacions manté el rei amb Portugal?
D. Juan Carlos té molt bones relacions amb Portugal. A més d’haver viscut al país durant molts anys, va fer moltes bones amistats, tant a la joventut, a l’edat adulta com també com a rei d’Espanya. Té quatre amics molt rics, influents i poderosos: Patrick Monteiro de Barros, amic de la joventut amb qui practicava la vela. Va ser administrador del Grupo Espírito Santo (entre 1989 i 1996), un dels bancs més coneguts del país – aquest banc ha estat involucrat en polèmiques i escàndols en els darrers anys, amb diversos banquers i empleats d’aquest banc acusats de corrupció, el procés està judicialitzat.

Un altre gran amic de la infància del pare de Felip VI és João Brito e Cunha, que té arrels aristocràtiques i és Conde Portugal i Faria i té connexions amb la banca portuguesa. Té una propietat (Quinta do Peru) a Azeitão, a la zona de Setúbal (a aproximadament una hora de Lisboa). Es deia que aquí es podia allotjar D. Juan Carlos, al tractar-se d’un lloc tranquil i allunyat dels ulls dels paparazzis i de la premsa.

 PUBLICITAT

Vasco Pereira Coutinho, empresari del sector immobiliari i de la construcció, en diversos països, com ara Brasil, Angola o la Xina també és amic del rei. Té diverses propietats de luxe a tot el país i l’abril de 2011 Juan Carlos I li va concedir el títol de Primer Marquès de Pereira Coutinho.

Finalment, Francisco Pinto Balsemão també és un gran amic d’infància del rei emèrit, ja que tots dos vivien a Cascais. Aquest va ser un dels fundadors del PSD i primer ministre de Portugal entre 1981 i 1983. Fou fundador del primer canal privat de televisió portuguès, SIC, administrador del grup Impresa – el grup de mitjans més gran de Portugal. Cada cop que arriba a Portugal, Juan Carlos es troba amb el seu amic per dinar, en un hotel de luxe de 5 estrelles a Cascais.

– Hi ha algun partit polític portuguès que s’oposi al rei Joan Carles I a Portugal?
Cap partit polític portuguès no ha fet encara cap referència a l’estada de Juan Carlos a Portugal. Només el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, va negar públicament la notícia que seria una de les persones que estaria ajudant al monarca a instal·lar-s’hi a Cascais. “És un disbarat. Qualsevol persona que sigui mínimament sensible i intel·ligent s’adonaria que no podrien intervenir en una qüestió que causaria problemes amb Felip VI i la sobirania d’Espanya“, va dir el president als periodistes portuguesos.

 PUBLICITAT

 


REDACCIÓ13 Agost, 2020
IMG_9453-1280x960.jpg

Es tracta d’un dels homes del moment. Josep Gonzàlez, president del Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona i propietari de la Pastisseria Conde, ha centrat les últimes notícies després que l’entrepà del bastó de Sant Magí es viralitzés i fos una de les converses més repetides entre els tarragonins durant aquest dimecres.

L’artesà pastisser, Josep Conde

Per conèixer la història d’aquest entrepà ens hem desplaçat aquest matí a la pastisseria, situada al carrer Comte de Rius. Gonzàlez ens atén amablement i ens admet que encara no s’acaba de creure l’expectació que ha aixecat aquest element gastronòmic, sobretot a les xarxes socials, explicant que ja fa més de quatre anys que elaboren aquest entrepà.

El seu origen sorgeix de la necessitat de reivindicar la Festa Major de Sant Magí. “Fins i tot nosaltres, antigament, tancàvem de vacances quan arribava l’època de Sant Magí”, explica el pastisser, on també fa èmfasi de la necessitat de fer un dolç típic per aquestes dates. “La idea va sorgir del tortell de Sant Antoni, el vam adaptar en forma de Bastó i el vam fer de massapà”. Actualment, l’han readaptat, farcint-lo de trufa, nata i crema “i la veritat és que sempre ha tingut èxit”, explica en Josep.

“Des de la Pastisseria Conde el que volem és reivindicar i fer ciutat; incentivant també al nostre patró”, destaca l’artesà pastisser. Sobre l’entrepà, Josep Gonzàlez ens explica que feia anys que volien adaptar-lo al que és un esmorzar típic de les festes majors. Al principi volien reivindicar la gamba de Tarragona, però el faria un entrepà bastant car i “busquem que els nostres productes estiguin a l’abast de totes les butxaques”, diu.

El bastó de Sant magí, versió entrepà

“Una tarda ens vam posar tota la família a fer proves i vam optar per aquesta forma: el pa amb forma de bastó, la llonganissa esparracada, típica dels esmorzars tarragonins i de Cal Tòful; amb un allioli de fesols, amb el seu brou, amb un oli d’alfàbrega, fet per nosaltres i amb un toc especial amb una pols de pernil ibèric”, relata Gonzàlez sobre l’entrepà.

Sobre el rebombori a les xarxes, l’artesà pastisser ens admet que s’ho ha pres amb “molta conya”. “No ens esperàvem aquest rebombori, fa quatre anys que fem l’entrepà amb la mateixa fotografia. He de donar les gràcies perquè ningú m’ha ofès a mi, ni a la meva botiga. Potser en aquesta època de pandèmia ha servit per treure una miqueta la tristor. El que m’han ensenyat és sa, de conyes que se les tiren els uns als altres. Veig que ha estat una cosa bonica”, assegura.

Josep González a l’interior de la pastisseria

Josep Gonzàlez també ha volgut demanar disculpes a tots aquells que es puguin haver pogut sentir ofesos, “tot i que no n’he vist cap”. Segons ell “perquè sembli el que diuen que és, hauria de tenir dos costats” i també diu que li han donat idees per fer alguna cosa “per als comiats de solter”, explica divertit.

El que sí que li ha sabut greu, segons el propietari de la Conde, ha estat les crítiques que ha rebut l’Ajuntament, matisant que des del consistori l’únic que han volgut fer és que aquest esmorzar es pogués realitzar amb totes les mesures de seguretat possibles. També assegura que ja es troben treballant amb una altra proposta per les festes de Santa Tecla.

L’esmorzar es podrà gaudir el dia de Sant magí el dimecres 19 d’agost, des de les 8 del matí fins a les 13 hores, reservant a través de la plataforma ‘inscribete‘, que permetrà que tots els interessats puguin esmorzar i recollir el Bastó de Sant Magí amb normalitat.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Agost, 2020
abascal.jpg

El líder de Vox, Santiago Abascal, creu que la propietat privada és un valor que “cal defensar” i no obstant això està sent “atacada” des del Govern central i alguns partits polítics.

Per això, fuig de complexos tràmits administratius i judicials per resoldre l”’okupació’ i defensa actuacions ràpides i contundents. La solució d’Abascal davant els okupes: “S’ha de treure’ls d’una patada al cul el mateix dia”

“Cal treure’ls d’un cop de peu al cul el mateix dia”, sosté rotund en una entrevista amb Europa Press, en què adverteix que les persones que entren il·legalment en domicilis privats compten amb assessoria jurídica i saben que tenen instruments legals “per romandre en una casa tot el temps que vulguin”.

“S’està produint perquè hi ha un impuls institucional d’una part del Govern”, assumeix reconeixent la seva alarma pels casos d’okupació que s’estan coneixent durant els últims mesos, que “no afecten només a persones benestants amb dues o tres propietats” sinó que també deixen sense llar “a persones humils”.

Abascal considera que principis fonamentals com la separació de poders, la seguretat jurídica, la propietat privada o la llibertat són valors “que cal defensar”. I no obstant això, hi ha “una màfia” dins del mateix Executiu, en referència a Podem, que “està encoratjant l’atac a la propietat privada i encoratjant un procés revolucionari, neocomunista i peronista”.

El líder de Vox veu “intolerable” que algú hagi de travessar un “llarg” procés administratiu o judicial si troba que han entrat il·legalment al seu domicili. “És indignant que les institucions públiques no garanteixin la propietat privada de la gent, que els okupes estiguin jurídicament assessorats i vegin que tenen instruments per romandre en una casa tot el temps que vulguis. Als okupes cal treure’ls d’un cop de peu al cul el mateix dia”, afirma.

 


REDACCIÓ5 Agost, 2020
escribano-1280x853.jpg

Javier Escribano, presidente de l’AEHT Ciutat, defiende que Tarragona necesita creer en sus potenciales para venderse al mundo e atraer turistas con capacidad económica. Entiende que el nombramiento de Cinta Pastó es positivo porque se trata de una persona que conoce el sector de la restauración, pero no ve con buenos ojos que tenga que compaginar Turismo con Domini Públic y además ejercer de médico. El sector necesita urgentemente de un plan de supervivencia sobre todo por las consecuencias de la pandemia por el coronavirus


¿Como está viviendo el sector los efectos de la epidemia?

Las consecuencias son evidentes. Estamos facturando la mitad que el año pasado. De momento nos va llegando para cubrir gastos. Normalmente, en esta época, estamos ahorrando para pagar el invierno y este año no lo estamos haciendo. Y, además, el invierno se presenta con unas limitaciones de aforo que en provocarán que necesitemos más ahorro que otros años, y, sin embargo, no estamos ahorrando nada.

¿Qué plan tenéis para minorar estas consecuencias? Qué se espera de las administraciones para poder ‘salvar’ la temporada?
De momento, la ampliación de las terrazas, pero a todas luces esto es insuficiente. Hay algunas ayudas económicas, pero no son relevantes. Nosotros, desde la AEHT Ciutat ponemos a disposición de los asociados herramientas para que mejoren la rentabilidad y las ventas de sus negocios, porque ni el Ajuntament de Tarragona ni la Generalitat ni el Estado ni Europa nos salvará de esto. Las administraciones pueden dar ayudas y las estamos exigiendo. No tanto ayudas económicas porque somos conscientes de que hay muchos otros sectores que las necesitan y hay que repartir, pero sí que nos faciliten poder trabajar lo máximo posible. Pero de esto sólo se salvarán aquellos que consigan que los pocos clientes que haya, vayan a su establecimiento y no al de al lado. Y la AEHT podemos ayudarles a mejorar la rentabilidad, la oferta y a hacer su negocio más competitivo.

¿La tasa de desempleo será verdaderamente escandalosa, verdad?
No es previsible. Dependerá mucho del consumo interior. Hasta ahora la gente de Tarragona está siendo valiente y sale a comer y a cenar, y les tenemos que estar profundamente agradecidos. Esperamos que, aunque venga el frío, lo sigan haciendo. De esta manera puede que el golpe, cuando llegue noviembre, no sea tan fuerte. Pero es difícil predecir lo que pasará la semana que viene, imagina en noviembre.

Tarragona continua sin gerente de Turismo. ¿Eso os afecta?
Mucho. Toda la costa lleva meses peleando turistas, y nosotros seguimos desde febrero descabezados. Esto en el sector privado sería la ruina de una empresa. Hace falta una visión más empresarial de la ciudad.

¿Conoce la nueva concejala de Turismo? Se trata de la médica Cinta Pastó y tendrá que conciliar Turismo con Domini Públic. ¿Es lo más acertado?
Nos han hablado muy bien de ella y tiene experiencia como restauradora, así que estamos contentos con la elección de la persona. Sin embargo, creemos que hay que profesionalizar el sector, y sobretodo el turistico. Este año nos estamos dando cuenta de lo importante que es este sector para la ciudad. Por eso creemos que Turismo debería tener un concejal/a con dedicación exclusiva y quitarnos los complejos de ciudad pequeña, y apostar por el turismo internacional, como se hizo en el pasado y funcionó. Turismo sostenible y de calidad francés e inglés principalmente.

En Tarragona, históricamente, Domini Públic es un desastre que provoca inseguridad jurídica, retrasos y frena que empresarios quieren invertir

Por otra parte, Domini Públic es importantísimo en una ciudad. En Tarragona, históricamente, es un desastre que provoca inseguridad jurídica, retrasos y frena que empresarios quieren invertir porque no pueden hacer una previsión de tiempo para abrir su negocio. Y creemos que también necesita urgente un concejal a tiempo completo.

Pero no es el caso. Será una sola concejala…
Cinta Pastó por buena que sea no puede estar en varios lugares al mismo tiempo. Y dedicará un 25% a su profesión, un 25% a Turismo, un 25% a Domini Públic y un 25% a actos protocolarios. Es imposible que así Tarragona avance en estas dos concejalías tan importantes para la economía de la ciudad.

¿Honestamente considera que Tarragona es consciente del potencial turístico que tiene?
Lo que tenemos en Tarragona, lo tienen muy pocas ciudades del mundo. Tenemos que creerlo y buscar turismo de calidad, que gaste y que sea sostenible. Y ese mercado está principalmente en el turismo extranjero que tiene mayor poder adquisitivo que el nacional, sin dejar de lado al nacional. Hay que abrirse al mundo y aspirar a lo mejor porque nos sobran condiciones para ello.

¿Qué le falta a Tarragona para despuntar i ser un verdadero polo de atracción turística?
Creer en el Turismo. Un equipo que no se modifique cada vez que hay un cambio de gobierno. Una apuesta clara y decidida por las ferias y eventos en los que tengamos stand propio y poder captar la atención del turismo responsable y de calidad.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
IMG_9175-1280x960.jpg

La gestió de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives municipals SA (Espimsa) no ha estat fàcil, en plena pandèmia del coronavirus, tal com ens admet el seu president, Dídac Nadal. Ens desplacem al Mercat Central de Tarragona per conversar sobre com ha estat la gestió en el seu primer any de presidència, on el coroanvirus sense dubte ha marcat la seva gestió d’una empresa municipal que ha estat en l’ull de l’huracà, després del canvi de gerent i de govern municipal. D’aquest últim en destaca que l’ha decebut i que ja no l’engresca, destacant també la situació del Palau d’Esports i de Mas d’en Sorder. De tot això parlem amb el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal.

Primer any de nou govern i, tot i no estar dins, presideix Espimsa
Des del meu punt de vista, jo vaig agafar el càrrec d’Espimsa perquè per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals. Per mi és impensable. Necessitava un espai on realment pogués fer coses i treballar, però treballar de veritat.

Espimsa és aquest espai?
El Mercat és un lloc molt atractiu per qui tingui ganes de treballar i fer coses. Perquè és un lloc on cada dia passen coses, es prenen decisions, s’han d’executar i t’obliga a tenir el cap pensant en què s’ha de fer demà, o la setmana, o el mes vinent. És molt interessant. A més, la gent quan parla d’Espimsa, només pensa amb el Mercat Central. S’obliden del Mercat de Torreforta, què suposa una autèntica alegria el fet de poder participar del seu dia a dia. Qualsevol decisió la prenen amb molt orgull, i el fa molt atractiu. També portem els mercadets, que és un tema complex, però sempre tenen ganes de treballar i són un punt molt simbòlic de Tarragona.

Per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals.

Quin balanç en fa, n’està satisfet d’aquest primer any?
Hi ha tant recorregut i capacitat de millora, que és com escalar una muntanya, sempre vas cap amunt. Per mi ha estat una satisfacció. Ha estat una satisfacció, per exemple, els primers terminis per poder fer el contracte de resolució de l’antic gerent, però simultàniament deixéssim enllestit el seu successor. Si compares amb la resta d’empreses públiques, allò que ha estat un via crucis per la resta d’empreses, el que havia de ser el més bèstia a la història d’Espimsa, es va gestionar amb uns mesos. En el cas del Daniel Milà ho va posar tot molt fàcil, és una autèntica enciclopèdia del món dels mercats de Tarragona i estic convençut que hem encertat la seva figura. És una persona que s’estima els mercats. També ha estat una sorpresa haver-me trobat l’equip humà dins l’empresa. Si a les sis del matí un diumenge s’ha de treballar, allà hi són. En definitiva, crec que amb aquestes peces, i amb la rapidesa dels moviments, el resultat de tot plegat és molt positiu.

Dídac Nadal, al Mercat Central de Tarragona

Creu que la gent ha notat aquest canvi?
A mi la gent em sembla que tots els canvis els han recollits i els han fet seus. Per exemple a Torreforta em diuen que, com s’han fet concerts, actuacions i s’ha vist que hi ha vida, estan contents amb el que passa allà. La gent del centre, amb les accions que s’han fet a la plaça Corsini, col·locant bancs a la plaça, i les millores que necessitava el Mercat Central, ho han valorat molt positivament. A més amb aquesta època marcada per la Covid-19, l’adequació que hem hagut de fer en matèria sanitària i preventiva ha estat espectacular i amb temps rècord. Però després totes les qüestions de caràcter social que hem impulsat, com el recapte d’aliments, el conveni amb Creu Roja per les cistelles… Tots aquests elements han fet que el Mercat funcioni i han fet agafar embranzida. Estic content.

Què és el que ha fet per distingir-se d’anteriors presidents ‘polèmics’ d’Espimsa?
Jo et diria que per sobre de tot, dos elements. Per fi Espimsa té un president que fuig de les càmeres i dóna protagonisme als mercats. Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins. Ha passat a ser una empresa de mercats de la ciutat. A conseqüència d’això, hem aconseguit donar protagonisme a la part tècnica. La gestió dels mercats i dels mercadets, dels marxants i dels concessionaris, és tan tècnica i tan poc política que tot això s’està notant. Estem introduint els programes de millores a Bonavista, el programa de millores en els aparcaments, s’està millorant en el fet que totes les decisions que es prenen són de caràcter tècnic i cap és política. S’ha aconseguit treure els polítics dels mercats i això funciona.

Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins

Quan va entrar a Espimsa, les coses van dir que no anaven gens bé, ha millorat l’empresa?
Econòmicament no, perquè és impossible, perquè pràcticament, a causa de la situació que vivim, no s’ha pogut fer gaire cosa, en l’àmbit econòmic. Quan arribo a l’empresa em trobo que econòmicament el PSC se l’ha carregat. En el moment que tenen un actiu, que són els aparcaments i decideixen que aquests surtin de l’empresa, però fent que tot el passiu financer, tot el crèdit i les amortitzacions financeres es quedin a l’empresa. Han deixat una empresa en la que actius com els aparcaments, que et permetien tenir uns ingressos, se les emportin cap a l’empresa d’aparcaments i a Espimsa només han deixat els deutes.

Què es va trobar quan va accedir a Espimsa?
Quan vam entrar, la situació era de col·lapse financer. Qualsevol empresa mercantil ho tindria molt difícil, però com en definitiva té un soci públic, mercats no col·lapsa. Com tinc aquest soci (l’Ajuntament) que inverteix, vaig aguantant. Més greu que això ens trobem amb unes observacions a les auditories que diuen que l’empresa no era transparent i no té processos de transparència. No es feia cas als informes de l’auditor. Estem intentant que l’empresa sigui moderna, com faria qualsevol persona.

En definitiva, s’havia de posar ordre i modernitzar la casa?
Modernitzar, ajustar, regularitzar, per tal d’aconseguir tenir una empresa d’acord amb els temps que estem vivint.

Parlava abans de la Covid-19. Quines accions s’han pres?
Hem intentat seguir amb la fórmula de tres principis: distància social, higiene personal i l’ús de la mascareta. S’ha de pensar que les mesures que vam haver de prendre a l’empresa, va ser dos dies abans que s’implantés l’estat d’alarma. Es va senyalitzar tot el mercat, es va exigir a tots els paradistes i concessionaris que portessin posada la mascareta i que les condicions d’higiene a les seves parades fossin immaculades, també insistint i ajudant-los a instal·lar les pantalles de metacrilat, vam ajustar tots els horaris del mercat per tal d’intentar concentrar compres ràpides, d’entrada i sortida, donant una hora d’aparcament gratuït per facilitar la compra i que no es perdés el temps aquí i també vam fer un protocol per facilitar les compres a la gent gran i que tinguessin prioritat.

I en l’àmbit intern de l’empresa i els mercadets?
Internament, vam establir dos torns de treballadors per tenir un torn ‘net’ que en qualsevol moment pogués ajudar en cas que algú s’hagués infectat; vam exigir els concessionaris que intentessin tenir gent sana a casa. També vam contractar un servei extern per poder fer les entregues a domicili, no cobrant-lo a les compres de volum, per intentar evitar les compres esporàdiques. Vam demanar al supermercat que tanqués abans, perquè vam entendre que era important no tenir cap cas dins del mercat. Amb el tema dels mercadets, vam implementar les reduccions d’espai, començant per la fruita i la verdura com a serveis essencials i després la resta de parades.

Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum

La negociació amb els marxants va ser polèmica. Com va ser la tornada dels mercadets?
En un entorn on tothom intenta sobreviure, crec que és molt legítim que les reivindicacions arribin on es cregui convenient. Tots els municipis de Catalunya van decidir tancar tots els mercadets. Nosaltres vam fer una anàlisi d’on existia demanda de fruita i verdura fresca i vam arribar a la conclusió que per exemple la Part Alta tenia poca oferta, i que s’havia de mantenir, o en el cas de la Móra, on no hi ha oferta. Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum. Després la gerència va estar pensant com seria la reentrada de les paradetes, donant prioritat a la fruita i la verdura, sense cobrar taxes. Era molt important establir condicions higièniques i sanitàries, on nosaltres els vam facilitar els plàstics per a mantenir segura la parada. Vam seguir el que marcava el decret, hem hagut de ser seriosos i aplicar tot, fent les reduccions del 25%, prioritzant la fruita i la verdura. La reentrada de la roba va ser més complicada perquè ells tenien un protocol molt més farragós, amb les distàncies entre clients i parades, a més de la roba. Nosaltres els hi vam dir que tot el temps que s’havia parat no es cobraria i que des de l’empresa no tenien capacitat per decidir les taxes de futur. Van negociar amb l’Ajuntament i caldrà veure com anirà.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Els expedients sancionadors a paradistes, s’han posposat per la Covid-19?
Jo tinc competència fins on arribo i, per exemple, en el cas dels horaris quan vam arribar, existeix un preacord, que amb la Covid-19 és de difícil aplicació, perquè amb la reducció d’horaris i altres mesures que s’han pres, era impossible complir amb allò. Volem fer, amb tota la capacitat, calma i tranquil·litat de tothom un debat constructiu de quin seria el millor horari pel mercat. En el cas de les multes, jo no puc fer res perquè és una resolució administrativa, però des que hem entrat no hi ha cap multa a ningú, perquè fins que no arribem a un acord basat amb la cordialitat i amb el consens de tothom, no es pot sancionar. Ara, en quant s’arribi, aquell acord s’aplicarà amb rigor.

Quin balanç fa del primer any de govern Ricomà-Aguilar?
Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut. És una llàstima perquè els hi vam dir en tot moment, si recorda a més el meu discurs a la investidura, que li donàvem la confiança, que li permetríem errors en el fons, les formes, però no li permetríem ‘tics’. I aquest govern té molts ‘tics’. Ha comès errors en les formes i ha comès errors en el fons. Ha estat un primer any decebedor.

Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut

Hi ha paradistes que no se senten representats per la regidora de Comerç
Preferiria que fos un tema entre els paradistes i la regidora. No vull entrar.

Li pregunto d’una altra manera. Està content amb la gestió de la regidora?
Estem vivint un context de pandèmia mundial, no és fàcil perquè tot el que estava previst ha saltat pels aires i ens hem hagut de reconduir cap a altres terrenys. Jo em vaig sentir recolzat quan inicialment vam intentar organitzar el ‘Pugem a Tarragona’. Malauradament, quan hem entrat en aquesta crisi, veig que potser s’ha preocupat amb altres coses, que potser són més prioritàries. És el que li deia abans, jo em preocupo fins on arriben les meves competències i la meva autoritat. Reconec que la regidora s’haurà enredat molt en tot aquest context i potser ara anem més justos aquí.

Posi un exemple.
Nosaltres no vam tenir el suport de l’Ajuntament quan vam intentar programar un concert acústic a la plaça Corsini, que ens exigien que havia d’estar perimetrat i amb mesures de seguretat. Els músics de carrer estan perimetrats? Com és que al músic de carrer no li demanen res i a mi em demanen uns requisits que em fan impossible tirar endavant aquest acte. Ens van obligar a fer-lo dins del mercat i què va passar?, que no va ser el que nosaltres volíem. Volem una plaça Corsini relaxada, però amb ambient, amb gent de Tarragona tocant i fent bon ambient. Són coses que em costen d’assumir.

Què ha passat amb el Palau d’Esports?
Des del meu punt de vista, tot ha quedat molt clar. És completament públic que el Palau, tal com s’ha obert en anteriors ocasions, es pot obrir quan faci falta. I això es pot fer mentre s’està negociant realment per aconseguir un acord que beneficiï a la ciutat de Tarragona, sent propietaris, o cedint un altre terreny a la Generalitat. Crec que s’està intentant tancar un acord provisional per obrir-lo i crec a més que s’ha fet públic, tal com es va dir a la comissió, va quedar molt clar que el govern podia seguir negociant, però ja amb el pavelló obert.

El govern els va titllar d’irresponsables per estar dinamitant les negociacions
No és
cert que vulguem dinamitar res. A més a la comissió el regidor Xavi Puig va dir a la comissió que la proposta de l’oposició l’encoratjava a seguir treballant i després vaig veure que va fer una roda de premsa que no vaig entendre absolutament res d’aquell contingut.

Aquesta ha estat una altra decepció que s’ha emportat d’aquest govern?
No. Les meves decepcions no s’ajusten a rodes de premsa puntuals. Són una poesia general i és una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern.

I Mas d’en Sorder?
Mas d’en Sorder era un pla que no havia estat treballat, des del punt de vista de l’interès general, com es mereixen aquestes coses. El meu grup municipal el que ha fet ha estat dir: parem un moment les màquines, veiem què s’està tramitant i què és el que s’està aprovant i poder prendre les decisions convenients. Però no tenir pressa, si tens dubtes amb relació al planejament urbanístic de la ciutat. Mentre estem en fase de planejament, la llei faculta a l’administració a què pugui revisar el que es cregui oportú. Quan s’acaba el planejament i comença la gestió, és el mateix que va passar amb Ten Brinke, on s’havia d’indemnitzar amb molts diners i allò no es podia parar. Aquí podem veure com estan les coses i veure si es pot parar. Estem en fase de poder obtenir totes les dades i estudiar el pla, i estem intentant que les persones amb coneixements patrimonials a la ciutat ens orientin per seguir l’opció més segura per Mas d’en Sorder

És una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern

I posar en risc una inversió de 14 milions?
No estem posant en risc res. El que a mi em preocupa és posar en risc l’interès general, no la inversió privada. La inversió privada sempre ha d’estar sotmesa a l’interès general i públic. A mi no em preocupa quina és la inversió que pugui tenir una iniciativa privada, em preocupa que des del vessant de l’administració pública, s’estan fent les coses bé. Llavors, si a Mas d’en Sorder, hi havia una part de sòl no urbanitzable i en cap cas es donava aquesta densitat d’habitatges tan alta, per què o quina causa general per l’interès públic, justificava aquest canvi? Quan preguntàvem això se’ns deia, que d’aquesta manera era l’única opció de conservar Mas d’en Sorder, de manera correcta. Si aquest és l’interès públic, llavors ens podríem quedar amb el valor patrimonial de Mas d’en Sorder i que si s’ha de cedir en explotació, es faci. El que no és un interès general és que es permeti, que de sòl no urbanitzable es faci urbanitzable, perquè un equipament patrimonial continuï en mans privades i interès privat.

O es posen d’acord, amb els temes que siguin o Dídac Nadal es queda sense partit

Junts per Catalunya, amb el PDeCAT o sense ells?
La meva teoria és més elaborada: o Junts per Catalunya o ningú. O es posen d’acord, amb els temes que siguin, o Dídac Nadal es queda sense partit. Els partits han d’estar al servei de la gent i quan els partits es distreuen d’aquesta funció, no engresquen. És un problema que s’havia d’haver arreglat fa molt de temps. Ara tenen l’obligació i la responsabilitat de resoldre aquest tema i a més fer-ho bé. A mi ningú em pot dir que Junts és una cosa i el PDeCAT és una altra. No. Tot aquest soroll mai havia d’haver succeït.

 

 


REDACCIÓ27 Juliol, 2020
toni_veciana5-1280x960.jpg

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona té un nou president. Antoni Veciana, que era el vicepresident en l’anterior mandat, substitueix el popular Quim Nolla. El digital larepublicacheca.cat ha presentat un repte al ja exrepresentant dels farmacèutics: que fes de periodista per un dia i entrevistés el seu president. Una petició que ha obtingut resposta positiva i que la presentem a continuació. Toni Veciana respon a les preguntes del seu expresident Joaquim Nolla.

 

El nou president dels Farmacèutics. Toni Veciana

Qui és Antoni Veciana?
És un farmacèutic nascut a Móra la Nova. Ve d’una saga de farmacèutics i ara té la responsabilitat de representar el seu col·legi professional.

Et vaig proposar dos cops ser candidat a la presidència del COFT. La primera vegada vas dir que no, la segona vas tardar una mica però vas acabar dient que sí. Per què?
Vaig haver de reflexionar i saber si podria assumir aquesta responsabilitat. No m’havia plantejat mai dedicar el meu temps a liderar el meu col·lectiu i també perquè desconeixia el col·legia. És un honor representar els farmacèutics de Tarragona. Faré els possibles per estar a l’altura d’aquest repte.

Quines seran les línies clau del teu mandat?
Confio molt en una professió que sempre ha sabut adaptar-se a les diferents crisis que hem viscut.

Què penses fer al col·legi?
Confio que a la professió ens hem adaptat sempre a les crisis que hem viscut. Tenim una sèrie d’objectius: la formació continuada, la digitalització de la farmàcia i donar més visibilitat al sector. Treballarem de valent en aquestes tres línies.

 

Quim Nolla entrevista a Toni Veciana

Aprofitaràs alguna cosa dels meus mandats?
I tant. Hi ha molta feina aprofitable. Tinc clar que hem de treballar amb els companys de tota Catalunya. Vull mantenir el tarannà de la transparència i la proximitat amb els col·legiats. Hem tingut molts problemes i hem passat moltes dificultats però has sabut ultrapassar-los amb saviesa i amb molta mà esquerra. Per això la teva feina està molt ben valorada.

Segons tu, què ha de tenir un president dels farmacèutics?
Transparència, honestedat, capacitat de treball, saber escoltar, treballar per a millorar la professió i defensar els interessos dels col·legiats. En definitiva: ser el president de tots.

S’ha de potenciar (encara) més la professió de farmacèutic?
En totes les crisis, el farmacèutic s’ha comportat com un autèntic professional. Als pobles, sovint el farmacèutic era l’únic professional de salut. No podem oblidar que hi ha diferents tipus de farmacèutics, no tots treballen darrere del taulell d’una farmàcia…

Quina serà la primera mesura que prendràs com a president?
Escoltar els companys i continuar defensant els seus interessos…

Ara hauràs de treure temps de la teva vida privada i de la teva farmàcia…
Hem de buscar sinergies i això m’obligarà a delegar. Som un equip amb ganes de treballar i molt ben preparats.

Abans d’acabar l’entrevista, vols ….
Agrair-te Quim per haver confiat en mi més que jo mateix. Estaré sempre agraït que m’hagis donat l’oportunitat per poder demostrar la meva capacitat per presidir el Col·legi Oficial de Farmacèutics. I no te’n vagis massa lluny… Seràs el nostre ambaixador.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter