Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 57 | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Març, 2021
Paula-Tommo5-1280x1431.jpg

A pesar de la pandemia y de los discursos políticos de la extrema derecha española, finalmente este 8 de marzo se conmemora el Día Internacional de la Mujer. De este modo, el feminismo reivindicará – un año más –  todos sus derechos en pos de alcanzar la igualdad para con los hombres. 

En este contexto, hoy entrevistamos a Paula Sánchez, una activista feminista. Su corriente ideológica es el feminismo radical, el cual se propone buscar la raíz de la opresión a la mujer. Por lo tanto, el movimiento sostiene que el origen de esta opresión proviene del sistema patriarcal que abarca los ámbitos económicos, religiosos, sociales y sexuales. Se trata de un punto de vista a menudo criminalizado y que hoy tendremos la oportunidad de conocer. 

¿Cuáles son los retos y problemáticas actuales del feminismo? En otras palabras: ¿Qué se va a reivindicar más este lunes?

Actualmente aún hay mucho por lo que luchar, pero si nos enfocamos en lo que se podría reivindicar este 8 de marzo, diría que sin duda los feminicidios que se han ido cometiendo, las desigualdades que existen en la educación y ámbito laboral…y obviamente este día se verán muchísimas pancartas con el lema que ha propuesto Bebi Fernández: “aquí>”.

¿Qué soluciones propone usted para esos problemas y desigualdades? ¿En qué momento pueden suceder dichas propuestas?
Para empezar creo que se podría ir solucionando estas desigualdades a través de la educación. Si ya desde pequeños se nos enseñará que no existe un rol para cada sexo muchas actitudes machistas desaparecerían. También un cambio en la legislatura beneficiaría muchísimo a las mujeres, ya que a día de hoy el Estado y la Justicia siguen defendiendo a los opresores y señalando a la víctima. Creo que estos son los puntos primordiales para que estos problemas y desigualdades empiecen a desaparecer y respecto en que momento pueden suceder estas propuestas, me alegra decir que ya se están aplicando poco a poco y ojalá algún día se tenga que dejar de luchar por unos derechos que nos merecemos.

¿Cuál es y cuál debe ser el papel del colectivo LGTBI+ para con el feminismo?
Últimamente se ha podido observar, a pesar de que esta lleva años ya en el punto de mira, una pequeña disputa que va creciendo entre el colectivo y el feminismo en diferentes aspectos como los temas de prostitución, vientre de alquiler, género/sexo o como se perciben socialmente a las mujeres bisexuales, lesbianas y trans. Cabe recalcar que dentro del colectivo LGTBI+ hay mucha misoginia y que la lucha de cada uno es muy distinta en muchos ámbitos los cuales chocan.

El feminismo radical por ejemplo quiere abolir la prostitución y en cambio el colectivo lo que quiere es establecer leyes para esta dando pie a que una explotación hacia la mujer quede impugna y se perciba como un trabajo. Por otra parte, muchos del colectivo defienden el vientre de alquiler cuando esto supone una vez más, otra explotación hacia el cuerpo femenino por su capacidad reproductiva.

Por lo tanto el papel del colectivo debe ser de aliado porque son dos movimientos distintos los cuales se deben de apoyar mutuamente, ya que compañeras feministas pertenecen a él y sufren otra opresión añadida.

¿Un hombre puede ser feminista?
No creo que un hombre pueda llegar a ser feminista nunca, pero si aliado del movimiento.

¿Por qué?
¿Por qué? Básicamente porque el feminismo es por y para las mujeres. Es un movimiento que surge ante la desigualdad y violencia sistematizada por parte del patriarcado hacia las mujeres. El mundo se basa en el privilegio del hombre y a pesar de que el machismo afecta tanto a hombres como mujeres, el feminismo no es un espacio que les pertenece. El papel del hombre en este caso es muy diferente, ya que desde su privilegio por ejemplo, deberían ir tachando las actitudes machistas de su entorno y las suyas propias, concienciar y combatir estas violencias entre otras muchas, pero nunca definirse como feminista ni intentar ser el protagonista de una lucha que no le pertenece, ya que un hombre jamás vivirá esta opresión.

¿Qué opina de los nuevos sistemas de pago por contenido sexualizado como Onlyfans?
Opino que el falso discurso que se está difundiendo como empoderamiento ha acabado en plataformas como Onlyfans las cuales han sabido usarlo a su favor haciendo que calase en muchas chicas jóvenes. Recalco que es un falso discurso sobre empoderamiento porque lo único que hace esta plataforma con él es blanquear la prostitución. Esta vende el discurso de que eres tu propia jefa sobre las ganancias que generas y que lo tienes todo controlado cuando lo único que eres es el producto a vender. Entonces lo que se consume es tu cuerpo a cambio de capital.
No creo que se tenga que ser muy ingenuo como para no entender que en el momento que posas de qué formas las cuales sabes que van a vender más, deja de ser una decisión propia provocando así, que seas victima de este sistema que se empeña en cosificar el cuerpo de la mujer al gusto del hombre.

También recalcar el hecho de que esta plataforma se empezó a usar de esta manera al empezar la cuarentena y haber problemas en la industria del porno al realizar nuevo contenido por tema COVID añadiendo las fuertes críticas que se empezaron a hacer sobre ella al hablarse de lo que realmente ocurría en esos vídeos y directos como violaciones, violencia y maltrato más toda la red de trata de personas que hay detrás y un gran etcétera. Por lo tanto se podría decir perfectamente que Onlyfans fue una gran oportunidad para la industria del porno. Por otra parte entraría aquí ya la disputa de porque la gran mayoría que se sexualiza en esta app son mujeres y se enteraría en el mundo de la prostitución también. La respuesta es muy fácil, la desigualdad en el campo laboral que provoca una necesidad económica.

En esta línea, ¿Qué empodera realmente a la mujer?
Lo que empodera realmente a la mujer son las acciones que permiten un control y un poder de decisión sobre sus propias vidas. Con esto hay que saber diferenciar cuando se hace por una misma y cuando para complacer al hombre. Este proceso de deconstrucción es duro, ya que muchas actitudes normalizadas solo son producto de una sociedad patriarcal que asume que hay que actuar de una forma determinada sin la necesidad de analizar de donde nace y por lo tanto, esto conlleva a que el machismo esté tan interiorizado que ni lo notemos.

Ha habido mucha controversia con la conmemoración de este 8M ¿Son necesarias las manifestaciones masivas para reivindicar los objetivos anteriormente expuestos?
Creo que para empezar queda muy claro que el 8M es importante celebrarlo cuando, durante toda la pandemia, se han permitido manifestaciones de todo tipo sin ningún problema y la única que ha causado un debate lleno de críticas, semanas antes del día, y la prohibición de esta en algunas comunidades sea la nombrada. Sinceramente creo que después del año que se ha vivido en 2020 y como ha afectado a la sociedad sobre todo a las mujeres, haciendo hincapié a todos los feminicidios y violencia que se han ido realizando en crecimiento a causa de la cuarentena, la necesidad de sobrevivir económicamente provocando que la prostitución fuese una opción… este año más que otros es muy importante seguir luchando y obviamente salir a la calle aunque no sea de forma masiva pero salir igual. Con esto quiero añadir que ya se estaban planificando las manifestaciones de una forma responsable ante la situación en la que nos encontramos para que sean lo más seguras posibles y que muchas ya tenían claro no salir pero hacer ruido de otras maneras. Por lo tanto que cada una proteste como quiera, pero que lo haga.

¿Qué alternativas efectivas hay o cuáles llevaría usted a cabo?
Las alternativas que se han hablado para hacer las manifestaron lo más seguras posibles han sido: para empezar no se harán movilizaciones, sino que se permanecerá en un lugar quietas al aire libre con un control hacia el uso de gel y mascarilla. Por otra parte durante todo el día se realizarán diferentes actividades que van desde escuchar distintos discursos a ver una performance de teatro y por último, por redes sociales ya se están planificando diversos eslóganes e imágenes las cuales se subirán a nuestros perfiles y hacer cacerolada desde los balcones de casa a las 20:00 pm.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Març, 2021
sonia_orts3-1280x960.jpg

En nom de Sonia Orts està associat a Ciutadans de Tarragona. Va iniciar la seva carrera política municipal al costat de Rubén Viñuales, qui va decidir passar-se al PSC en les passades eleccions autonòmiques. 

Sonia Orts va sorprendre tothom en seguir les passes de Viñuales, optant pel Grup dels No Adscrits. En una entrevista al nostre digital, l’exregidora taronja confessa que està molt disgustada i decebuda amb l’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà. Sonia Orts està convençuda que Ricomà farà els possibles per ‘amargar-li’ l’existència al consistori després que s’hagi publicitat que Cs estava treballant una moció de censura contra l’equip de govern. Orts acusa l’alcalde de revelar a la premsa una conversa privada mantinguda amb els dos regidors No Adscrits. La regidora no té dubtes: l’alcalde la vol fer fora de l’ajuntament. També diu sentir-se decebuda amb els responsables de Ciutadans.


Com a regidora del grup No Adscrit prefereix que li diguin que representa als Ciutadans o als tarragonins?
Com sempre i ara encara més, els tarragonins.

Feia poc, en la nostra darrera entrevista, defensava a capa i espasa el projecte de Ciutadans. Em va mentir?
No. Jo vaig dir que Ciutadans no havia canviat i és cert, no ha canviat.

Què volia que canviés i no ha canviat?
La visió i la importància del món local. Durant 8 anys vaig creure en els Reis Mags i després de 7 anys a Ciutadans n’he deixat de creure perquè el projecte estimulant ha passat a ser decebedor.

És una il·lusa?
Ho vaig ser. Vaig creure en el canvi que mai no ha arribat.

Què ha aportat vostè al canvi?
El meu treball, esforç i il·lusió. Però quan he vist que des de Ciutadans era impossible aquesta transformació vaig decidir marxar.

Però, que és el que complicava l’arribada del canvi?
L’encorsetament que hi havia. No era lliure per proposar canvis.

El líder de la formació, Rubén Viñuales, va marxar al PSC per la mateixa raó?
Crec que sí, però cal que li pregunti.

L’abandó de Rubén Viñuales de Cs ha pesat en la seva decisió?
Sí, molt.

Des de quan no se sent de Ciutadans?
Jo continuo compartint els idearis de Ciutadans, el problema és que no porten a terme el projecte il·lusionant que tenien.

O sigui, la cúpula està poc interessada en el municipalisme?
Efectivament, els interessa molt més el poder autonòmic i nacional.

Va rebre alguna trucada de la cúpula nacional de Ciutadans: Inés Arrimadas o Carlos Carrizosa?
No. Cap.

Se sent trista i decebuda?
Sí i enganyada.

Està grup dels No Adscrits. Sembla que l’alcalde no us està posant fàcil…
L’alcalde no hauria d’haver fet mai pública una conversa privada amb membres de la corporació, encara que fos només per lleialtat institucional. El Sr. Pau Ricomà, violant tota l’ètica i confidencialitat, va informar la premsa del contingut d’una conversa confidencial on només hi havia tres persones: ell, el regidor José Luis Calderón i jo. I nosaltres no vam trucar als periodistes.

M’està dient que l’alcalde és el topo?
Érem tres persones. I nosaltres no hem parlat amb periodistes. És un fet que evidencia el tarannà de l’alcalde. Qui pot confiar en el Sr. Ricomà? És normal que ell expliqui a la premsa el que parla amb els regidors?

És molt greu el que m’està explicant…
És el que va passar. Ni més ni menys.

Què va passar al despatx de l’alcalde durant la reunió?
Jo no faré el mateix que el Sr. Ricomà. Només li puc dir que va ser molt desagradable. En aquella reunió vaig poder conèixer com és realment l’alcalde com a persona.

I no li agrada com és?
No, gens. Em va decebre molt.

En aquella reunió es va sentir ofesa?
Sí i insultada.

I com a alcalde?
Tampoc, però crec que no està fent una bona gestió.

Tindrà o no un despatx a l’ajuntament o haurà de fer teletreball?
L’alcalde no vol que jo continuï treballant. Jo presentaré tots els recursos que facin falta i recorreré a totes les administracions corresponents per lluitar pels meus drets com a càrrec electe.

Podria acabar als jutjats?
Depèn del Sr. Pau Ricomà.

Per què tota aquesta polèmica si en el passat mandat, van haver-hi tres regidors (2 de Cs i un d’Unió) trànsfugues?
No sé, estic tant sorpresa com vostè.

Creu que l’alcalde s’està venjant perquè Cs va engegar la maquinària d’una possible moció de censura?
És una de les motivacions. És trist que ell no sàpiga separar una cosa de l’altra. El càrrec d’alcalde li queda gran.

Creu que l’alcalde vol fragilitzar-la econòmicament?
És el tema que menys em preocupa. Era conscient de les conseqüències de les meves decisions.

Va plorar?
Sí.

Que poden esperar ara els tarragonins de vostè?
Tot. La gent està decebuda perquè aquest govern treballa d’esquena als ciutadans, al teixit empresarial i econòmic i als treballadors municipals. És la primera vegada que tots els sindicals estan en contra un govern municipal. De moment, han fet quatre manifestacions a la Plaça de la Font i davant la comissaria de la Guàrdia Urbana. Ell continua fent cas omís a les reivindicacions del personal. Diàleg zero.

Es penedeix d’haver marxat de Ciutadans?
No, no. En absolut.

Canviarà de partit?
El meu partit ara és Tarragona i els tarragonins. Abans ho feia amb les sigles de Cs i ara sóc jo mateixa. També he de dir que mai no he deixat de treballar per Tarragona, encara que el Sr. alcalde em va advertir que no podria fer servir la bandera de Tarragona pels meus interessos personals. Només vull que ell sàpiga que ningú no em podrà prohibir ser tarragonina i actuar en defensa dels meus conciutadans.

Ara votarà en contra de totes les mocions presentades per ERC?
No. El meu vot serà responsable i actuaré sempre d’acord amb els interessos dels tarragonins. No sóc rancuniosa com l’alcalde. Faré una oposició constructiva i em sumaré a les millors iniciatives per a Tarragona.

Parlant de vots, a qui va votar en les passades eleccions? Al Sr. Viñuales?
Vaig anar a votar perquè era la meva obligació, però el vot és secret.

Té pensat presentar-se a les properes eleccions?

Estem gairebé a l’equador del mandat i hi ha molta feina a fer. Visc el dia a dia. No obstant això, lluitaré perquè Tarragona recuperi la capitalitat i sigui atractiva. El govern continua d’esquenes.

Home, vostè s’està presentant com la salvadora de la pàtria…

Si arribo a complir un 25% del projecte que vull defensar ara com a regidor del Grup No Adscrit, en dono per satisfeta. Vull actuar sense lligadures.

Insisteixo: la veurem militant un altre partit polític?
No ho sé. No li puc dir. Només sé que ara mateix sóc la Sonia Orts i que treballaré de valent per Tarragona i pels tarragonins. Exactament el mateix que he fet fins ara. Les meves sigles són la bandera de Tarragona.

Si hagués d’anar a un altre partit, en quin se sentiria més a gust?
No ho he pensat.

Algun partit s’ha posat en contacte amb vostè?
Hi ha hagut algunes trucades.

Quin és el seu projecte polític per a Tarragona i no digui, si us plau, que és defensar Tarragona que això ja està massa vist…
Escoltar, defensar i resoldre els interessos dels sectors que més necessiten i fer costat als ciutadans. Ara mateix, els restauradors, els comerciants, els autònoms, els sindicats i els treballadors no estan representats per ningú a l’ajuntament. Tampoc hi ha una oposició clara. El Sr. Nadal i les senyores de la CUP són l’oposició que, per cert, entraran al govern municipal?

Què li passa amb el Sr. Nadal?
Res. Només dic que em va decebre. Ni ell sap on està. La política de Junts – que el Sr. Nadal ja no és d’aquest partit – i de la CUP està als antípodes de la d’ERC.

Sra. Orts vostè es ven com si fos una víctima…
Que va. Al contrari.

Sembla que tothom ho fa malament… De moment, vostè està als No Adscrits i el Sr. Nadal entrarà al govern…
Creu que això és bo? Si el Sr. Nadal entra a formar part del govern, li donaré les condolences.

I això?
Entrarà a formar part d’un govern d’esquerres que no és d’esquerres. No tenen el mateix projecte polític.

No és d’esquerres?
No. Un govern d’esquerres no retalla drets als treballadors. Té tots els sindicats en peu de guerra.

La seva vida política en els properes mesos pot convertir-se en un infern…
No. Això passaria si jo ho permetés. No passarà.

L’alcalde la vol fora de l’Ajuntament?
Sí.

La vol destruir políticament?
Sí, n’estic convençuda.

Com es descriuria com a política?
Crec en la meva ciutat i continuaré treballant perquè sigui una gran ciutat. No vull fer com el Sr. Ricomà que fa de Tarragona una ciutat dònut: només s’hi fixa en el centre. Malauradament hi ha moltes Tarragonas i totes elles abandonades.

Què pensa dels darrers aldarulls als carrers en els darrers dies?
És una vergonya. No lluiten per una idea i una causa. El dret a la manifestació no pot estar beneit per la violència. Els saquejos, les destrosses i els contenidors cremats són inacceptables.

Troba a faltar l’autoritat de l’alcalde per frenar aquestes protestes violentes?
Absolutament. Tarragona està sense rumb. No hi ha lideratge. Tarragona no té alcalde.

L’alcalde anunciar que es presentarà a la reelecció. És una mala notícia?
No. Tinc ganes de veure els resultats. La ciutadania no oblida. Hi ha un buit de poder. No hi ha un projecte polític clar. Només hi ha pedaços.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Març, 2021
Dídac-Nadal-JuntsperTarragona-1280x1195.jpg

La política municipal tarragonina viu moments estranys. En les darreres setmanes s’han pogut veure canvis de colors molt rellevants com el de l’exportaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales, o l’exdiputat socialista, Carles Castillo. 

En aquest context d’incertesa i gràcies a la pandèmia, Catalunya ha viscut uns comicis històrics. Encara es desconeix si les forces independentistes s’entendran o si, per contra, s’hauran de tornar a organitzar unes eleccions de relatiu risc. En tot aquest panorama trobem a Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona al consistori. Actualment no milita a cap partit. Amb la fragmentació del PDeCAT i Junts per Catalunya, el també president de l’Empresa de Mercats va decidir quedar-se en terra de ningú. Recentment, Nadal també ha aprovat els pressupostos municipals de la coalició formada per Esquerra Republicana i En Comú Podem, fet que pot ocasionar el seu ingrés al Govern de Tarragona.


Començarem parlant de vostè i del seu present i futur polític. Llavors, vostè és de Junts per Catalunya, és del PDeCAT, és del PNC

Uf! Doncs, no, jo vaig entrar a la política per una qüestió local i municipal. Jo tinc espais polítics en els quals em sento més còmode. És evident que el meu espai polític és el del PDeCAT o el de Junts per Catalunya. També – i ho vaig dir en el seu moment – em vaig donar de baixa de qualsevol partit polític. Des de fa força temps no sóc militant de cap formació política. Per tant, jo em defineixo  com a ‘independent’ i recordo que fa dos anys, el fet de ser independent era un valor afegit, però ara realment no sé on ha quedat tot això. Vull ser lleial a les meves idees i també és cert que dins de la política més nacional, des del meu punt de vista, o anem tots a una en un sol partit o serà especialment complicat.

És a dir, no acaba d’apropar-se a un partit en particular?
No. En aquestes eleccions bàsicament he dit que no ens podíem fragmentar més i que hem d’anar tots junts sempre, no només amb Junts per Catalunya i el PDeCAT sinó Esquerra Republicana i tots els partits d’aquest espectre haurien d’anar plegats. Si allò que se’ns va emplaçar a fer és tan bèstia com tota la independència d’un país, o ho fem tots com a col·lectiu o serà molt difícil que ens hem sortim.

En aquesta línia, ha celebrat el resultat de Junts per Catalunya al 14F?
No. Per a mi, en aquestes eleccions hi ha un punt més decisiu que aquest, el qual és que mai s’havia d’haver votat. Estàvem en un context de pandèmia mundial on tots els especialistes i sanitaris veien que no es podien celebrar aquests comicis perquè era posar en risc a la població. La sensació és que, malgrat els funcionaris que s’han encarregat de la preparació de tot el procés electoral, juntament amb tota la ciutadania que van dedicar un diumenge sencer a fer de taules. Tot amb el risc que suposava la franja de 19:00 a 20:00, quan havien de portar tots els EPI. Ha estat tan bèstia el que els hi hem exigit, i ha estat tan modèlic el que ha fet la ciutadania, que crec que l’autèntic protagonista d’aquestes eleccions ha de ser aquesta.

Tornem a la pregunta si us plau.
Salvat aquest tema, estic satisfet perquè crec que ens anem apropant al moment en què l’Estat espanyol no podrà negar que – si aquí a Catalunya des de fa 13 anys ens han emplaçat a anar a unes eleccions – cada vegada que hi hem anat, hem demostrat que això que pensem que és el nostre dret (decidir el futur del nostre país), es constata. Recordo quan el president Rajoy deia el 2017: “Esto se arregla votando y votando todos“. Doncs bé, vam anar tots a votar i l’independentisme tenia majoria absoluta. Ara, es forcen unes eleccions sense el criteri de tots els especialistes sanitaris, però amb l’interès desmesurat del Partit Socialista per consolidar l’efecte Illa. I davant de tot això, victòria més absoluta que mai de l’independentisme en el Parlament català. Crec que ha arribat el moment de què el Govern espanyol es pregunti què més volen veure. Llavors, com a tercera lectura, doncs ja vaig avisar a tots els amics del PDeCAT que no ens en sortiria bé i no vaig voler fer el pas cap a Junts per Catalunya, perquè mai no m’ha agradat això d’abandonar vaixells per saltar-ne a un de nou. No és la meva forma de ser, però he de reconèixer que amb certa tristor dic que si el PDeCAT hagués sumat els seus vots a Junts per Catalunya hagueren guanyat les eleccions. Això em genera molta tristor.

Respecte al govern del qual s’està parlant en l’àmbit nacional, vostè incorporaria a la CUP dins?
A veure, al Parlament de Catalunya les ideologies tenen un caràcter obstatiu, perquè cada cop que em fan aquesta pregunta respecte a Tarragona crec que els governs municipals de coalició no responen tant a les sigles, sinó més a les relacions amb les persones. Llavors, a nivell nacional hi ha més influència de les bases ideològiques de cada partit, però torno a repetir que per assolir aquest projecte d’independència hi ha de ser tothom en un sol col·lectiu polític. Veig que a Catalunya això és impossible. Si ens fixem en el partit nacional escocès i com li ha anat amb les seves majories absolutes, com aquí ens podem pensar que amb una força tan minúscula acabarem arribant al mateix propòsit. Se’m fa molt difícil pensar que serà així.

Si em permet, crec que la divisió és un tret característic de la política espanyola i catalana. I especialment, més de les esquerres que de les dretes.
Sí, però en una comunitat de propietaris ningú diu “Ah, es que usted es de derechas” amb el pressupost. Doncs no ens pensem que això està molt més allunyat en una ciutat. Parlar de tendències ideològiques en un pressupost municipal es fa difícil. La sensació és que l’autèntica misèria de les esquerres era que es fragmentaven, i ara ho veig amb cert interès, perquè crec que a l’Estat espanyol sempre hi ha existit la ultradreta. Ara bé, diluïda en altres partits que – seran o no seran d’ultradreta – però allí la tenien. En el moment en què s’ha obert una finestreta per identificar a l’extrema dreta doncs els tenim allà. El doble efecte és que ara a la dreta també l’afecta la llei electoral d’Homs, la qual la fragmenta més amb l’entrada de Vox. Per tant, és molt interessant, ja que abans només estava fragmentada l’esquerra. Crec que ara a Catalunya ja no ens movem per aquestes sinergies, sinó per la qüestió nacional.

Llavors vostè comptaria amb la CUP per fer govern?
Sí, i tant. Amb la CUP i amb tothom qui es ‘posés a tiro‘. Al final estem parlant de recuperar els drets i llibertats, una amnistia pel país… i algú ho pretén fer sol? És impossible.

Passem al bloc municipal. Vostès han desestimat les al·legacions dels treballadors de l’Ajuntament per aprovar els pressupostos. És el preu a pagar per entrar al Govern?
De cap manera. No tinc cap preu a pagar  per estar al Govern. Ni un. I sóc tan lliure per escollir si o faig o no. I amb aquesta llibertat li exposo a vostè. Aquest tema depèn de si un té ganes de treballar per a la seva ciutat. Jo per exemple amb el Sr. Ballesteros no m’ho plantejaria mai. El Sr, Ballesteros té un judici pendent i, per tant, des de la meva perspectiva política, jo mai podria entrar a cap govern amb ells. Ara mateix, i vostè ho sap, vam aprovar uns pressupostos essencials en aquesta fase de pandèmia i amb la crisi posterior. Era un pressupost absolutament necessari per evitar extensions dels anteriors comptes. Fixi’s una cosa, fins i tot trobo pervers que per part d’algunes forces polítiques de la ciutat s’anés quirúrgicament a col·lapsar aquest pressupost. Per què vostè es pot imaginar un pressupost on hi hagi una partida de manteniment del mur verd de la Tabacalera? Tenint en compte que aquest mur verd ja no existeix. I nosaltres hauríem de perdre temps amb diversos plenaris per acabar dient que aquesta partida l’hem de portar cap al lloc on correspon, que és el del tercer sector? Home, si algú va per aquí s’ha tornat boig.

Per tant, és un tema de contrarellotge. Els pressupostos eren necessaris el més aviat possible?
Estem en una pandèmia mundial. Ara mateix és moment d’empènyer, i no de fer polítiques de cabaret. És el moment de treballar, treballar i treballar. I per treballar en política primer es necessita un pressupost que ja existeix. Tenim uns increments d’atur brutals, tenim un sistema sanitari que no només l’hauríem de millorar, sinó també assegurar, perquè hem vist que això de les pandèmies no és cap broma, ni és inusual, i a més a més és previsible. Llavors, tot s’ha vist impactat i, per tant, ara és el moment de què tothom treballi per la ciutat. Si a nosaltres en aquest moment ens enganxa en política local, doncs el que faci falta.

Ha tingut l’oportunitat de reunir-se amb els sindicats?
No. Avui m’he trobat a la plaça de la Font amb ells i els hi he demanat hora a tots. Benvinguda la seva pregunta. Tenim hora concertada.

Quines solucions proposa a les seves reclamacions?
Solucions màgiques – que no li enganyi ningú – no n’hi ha cap. La solució màgica és de dotació pressupostària. Quin és l’autèntic problema? Doncs és que el pressupost municipal s’ha vist altament reduït pel que fa a ingressos, encara que tenim el compromís del Govern espanyol de pseudorescatar els municipis. Ens agradaria – i no avui, sinó des de l’inici de la pandèmia – que tot això es materialitzés en alguna cosa concreta de com salvaran els municipis, a més de les aportacions que puguis tenir de la Generalitat de forma directa o indirecta. És en aquest punt on s’ha d’agafar alguna partida pressupostària i s’ha d’intentar suprimir-la o compensar-la d’una altra manera per reconvertir-la en aquestes prestacions (les que demanen els treballadors). Llavors, en un exercici raonable pressupostari on  tinguessis aquests ingressos assegurats al 100%, més alguns altres comptes, podries acabar dotant el pressupost per anar mitigant tots aquests compromisos que durant aquests anys s’han dut a terme – imagino que per l’alcalde Ballesteros – i establir un calendari i un pla per la seva satisfacció. Però insisteixo, és agafant part del pressupost municipal i dotant aquestes partides. Ha de ser així. Són compromisos tan seriosos que s’han de complir, no queda una altra. Jo crec que els funcionaris sí que estan en disposició d’escoltar un compromís clar i calendat. Però no hi ha miracles.

Vostès a on se situen dins del Consell Plenari: oposició, col·laborador necessari del Govern…? Li agradaria integrar el govern?
A nosaltres, com a grup municipal, ens agradaria ser on estem ara. Perquè nosaltres, li puc assegurar que estem molt orgullosos de tot el que hem estat fent fins ara. Sense anar més lluny, avui hem anat a l’associació de veïns de la Granja a portar aliments, després cap a la protectora d’animals, després cap a la plaça de la font perquè hi havia la celebració del Carnaval… És a dir, jo fent aquesta feina – que és la que se m’exigeix – des de la posició que tenim des del nostre grup municipal…

Quina és aquesta posició llavors?
Em sento allà on vull sempre. Llavors, en determinades ocasions he estat amb l’oposició dient-li al Govern que no ho estava fent bé, i en algunes d’altres on he vist que hi havia una espècie d’abús polític per part d’un grup de l’oposició doncs jo he esdevingut defensor del Govern. I és que li deia: em sento tan còmode des del Govern dient-li a l’oposició que no ho estan fent com ho haurien de fer, com des de l’oposició dient que el Govern no està fent les coses com les hauria d’estar fent.

En el suposat que vostè entrés al Govern, quina regidoria li agradaria agafar?
Oci Nocturn (riu). No, ara mateix no és una qüestió de carteres. És sobretot un tema d’entesa entre les persones que podríem acabar fent una coalició d’aquest tipus. Després m’imagino que hi han els aparells dels partits polítics que també han de dir la seva en tot això i finalment, prendre les decisions al respecte. El que li vinc a dir és que quan jo explico que el compromís de Junts per Catalu… perdó, Junts per Tarragona amb l’Elvira i la Cristina és de treballar, ens és relativament indiferent (la regidoria).

Llavors no hi ha cap que li faria una mica més de gràcia agafar respecte a la resta?
No. Treballar. Ganes de treballar. I mira que a títol personal tinc la satisfacció d’estar treballant a l’Empresa de Mercats de Tarragona, que d’alguna manera pots fer ciutat. La veritat és que això és dignificant. M’agradaria moltíssim poder ser capaços de fer més feina si fos possible, però insisteixo, no hi ha res de tot això ara mateix. Podria ser que no fos possible per la raó que sigui i continuarem treballant amb els mercats i per la ciutat, ja sigui a l’oposició o dient-li a l’oposició que no ho està fent bé.

Ara anem cap a Ciutadans. Com valora aquesta ‘fugida’ massiva dels regidors de Cs?
Li faré d’una altra manera. Jo em vaig passar part de la campanya municipal afirmant que era necessari un canvi generacional a la política, especialment a la local. Tot degut a les noves formes de veure i fer les coses. I el que he pogut constatar és que és la meva generació fa coses estranyes en política. En fi, potser el que m’hagués agradat és que la nova política millorés l’anterior, i no estic del tot convençut.

S’obre una nova etapa a l’Ajuntament tenint en compte que els dos exregidors de Ciutadans passaran a ser no adscrits?
No ho sé. La veritat és que preferiria no parlar de la casa dels veïns. Tarragona necessita polítics rigorosos, ferms i amb capacitat d’aportar a la ciutat, i jo el que diria és que superin totes aquestes discrepàncies internes i que es concentrin al 100% en la ciutat.

Bé, jo ho deia pel que va comentar la Sra. Orts, quan va afirmar que hi va haver moltes mocions que hi van votar en contra per ordres del partit, però que personalment haurien votat a favor. La pregunta va per aquesta línia. Si ara creu que aquestes mocions es començaran a tirar endavant.
Estic convençut que no, que no serà així i que serà igual de difícil que abans.

Respecte al seu futur, es tornarà a presentar a les properes eleccions municipals?
No en tinc ni idea. Li dic de veritat.

No ha mantingut cap conversa amb algun partit polític que li hagi cortejat una mica?
Amb el Partit Socialista, m’estan tirant els trastos. (silenci d’incredulitat i riures). No, amb ningú, amb ningú.

Per tant, cap formació li ha trucat a la porta?
No, ja sé que últimament això és com a molt habitual, però no, no. A mi ningú m’ha tirat els trastos. M’estic  deprimint i tot. Ningú m’ha tirat els trastos i li insisteixo, jo em vaig trobar amb la dicotomia d’anar al PDeCAT o anar a Junts i vaig acabar ni amb els uns ni amb els altres. Llavors, jo dono mostres evidents de què no crec que en el món municipal els partits haguessin de portar el lideratge sobre les persones. Crec que les persones han de ser la referència. Això que li comento ho dic sense perjudici, que nosaltres som el grup de Junts per Tarragona i que com a tal jo tinc converses permanents amb Junts per Catalunya i fins i tot amb el comitè local del PDeCAT. Tingui en compte que a la meva llista la meitat de persones són del PDeCAT i l’altra meitat eren independents que ara molt probablement formen part de Junts per Catalunya. A mi, aquesta diversitat m’agrada i molt. Perquè és d’aquesta manera quan saltes les lògiques de partit. Algun dia hauríem de veure aquests WhatsApps, on uns pensaran d’una manera, els altres pensaran d’una altra, però tots abandonen la seva lògica de partit quan s’està parlant de qüestions de Tarragona. I a mi això la veritat és que m’encanta.

Podria tornar-se a presentar en una llista de Junts per Tarragona? És a dir, amb un partit que no fos ni Junts per Catalunya ni PDeCAT?
No tindria cap inconvenient. Però a més a més dir-li que quan jo vaig entrar en el món municipal per les eleccions del 2019, això de ser independent era un valor afegit. Es buscava gent que no hagués vingut de partits polítics. I jo em considero un independent, perquè crec que a aquells partits als que representava i que anaven en forma de coalició, no han estat beneficiats per la fragmentació. Insisteixo, jo crec que hi ha moltes vegades que en la política municipal és important que les persones puguin treure una mica més el cap que els propis partits. Perquè estem parlant d’un col·lectiu de veïns i veïnes, del futur dels nostres fills, del futur de la nostra ciutat. N cal barrejar-ho amb tesis de partits. Si vostè em pregunta quin és el meu ideari polític li diria que home, jo estic a Junts per Catalunya i considero que el PDeCAT, malgrat aquesta darrera discrepància, forma part de la mateixa gent.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Febrer, 2021
ricoma03-1280x960.jpg

L’alcalde de Tarragona rep un periodista del digital larepublicacheca.cat al seu despatx. Fa un balanç de l’actualitat política i també explica la seva gestió de la pandèmia. Pau Ricomà, que està decidit a presentar-se a la reelecció, es manifesta molt crític al canvi de jaqueta de Rubén Viñuales. No obstant això, defensa el canvi de partit de Carles Castillo. El batlle reconeix que li costaria passar a l’oposició després d’ocupat la presidència de la corporació. També parla de la moció de censura que s’estava coent entre els partits de l’oposició. L’alcalde assegura que no ha canviat gens des que va arribar al despatx presidencial de la Plaça de la Font. També fa referència a les crítiques dels sindicats i a la contracta de la neteja…


Abans que res, començo per preguntar-li com està Tarragona…

Tinc una sensació ambivalent. Tarragona pateix com tots els pobles. Tenim preocupació pel sector sanitari que està treballant sota molt d’estrès i en condicions difícils, per la gent que treballa a les llars i també pels sectors de l’hostaleria, restauració i comerç. Estem vivint situacions realment complicades. Estem intentant respondre a aquesta realitat amb responsabilitat, serietat i solidaritat. Intentem ajudar-los en la mesura de les nostres possibilitats.

Quan surt al carrer què no li agrada de Tarragona?
No m’agrada que la gent no es pugui guanyar la vida tranquil·lament. M’agradaria que tot fos diferent i que hi hagués més alegria. Però no depèn de nosaltres… La situació és difícil a nivell mundial.

Què s’està fent l’ajuntament per ajudar a aquesta gent a guanyar-se la vida?
Fem tot el que està a les nostres mans. Donen ajudes directes – aviat en donarem més –, vam tallar carrers per permetre la instal·lació de terrasses – n’hi ha 100 de noves –. Són accions discretes, però que estem veient que estan donant els seus fruits. No puc amagar que la situació és difícil. Van intermediar entre propietaris d’establiments i llogaters, també hem tingut cura dels sensesostre…

Les ajudes directes respecten a algun pressupost?
Estem parlant d’un pressupost d’un milió i les ajudes eren, bàsicament, de 400, 500 i 2.000 euros. Érem conscients que el sector de l’oci nocturn era el més perjudicat i de retruc el que més ajuda necessitava…

Són suficients aquestes ajudes?
No, clar que no. Nosaltres fem el que podem i el curiós que l’estat, que és qui pot endeutar-se, no fa les ajudes directes que fem nosaltres.

Fa sentit que a algú que no té ingressos se l’incrementi, la taxa d’autònom?
És incongruent. És obvi. Però, no oblidem que qui pot ajudar realment és el govern central.

Tarragona va celebrar les festes populars amb les conseqüències que representen per a la pandèmia…
Durant les festes que va organitzar l’ajuntament es va respectar escrupolosament les mesures anticovid. La programació cultural es va fer amb tota la seguretat. És evident que les festes de Tarragona generen molta activitat i atrauen molta gent. Si hi ha hagut episodis reprovables van ser al marge de les festes. Aquí, he d’agrair l’esforç i la diligència de la Guàrdia Urbana.

Com se celebrarà la Setmana Santa?
Estem preparant un programa alternatiu basat en activitats que estem acabant de dissenyar. No serà de professons, però es realçarà els elements dels Misteris i la música religiosa.

Està satisfet amb la seva gestió de la Covid?
No és el moment d’ensenyar galons, hem fet coses que altres municipis no ho han fet i ens ho hem pres molt seriosament. Vam ser dels primers que vam prendre decisions pròpies. Vam crear una xarxa de voluntaris, vam intentar ajudar els sensesostre durant un confinament que sembla llunyà, però que va ser molt difícil gestionar-lo.

S’ho va passar malament?
És clar. Quan ets l’alcalde fas teu el patiment dels altres. No va ser fàcil. Hi ha un detall que em posa la pell de gallina: quan et diuen que has de tenir un equipament supletori al Tanatori Municipal. És molt dur. Ho passes molt malament.

Ha plorat en algun moment?
En algun moment, com tothom.

Com a persona va sentir por?
No. No sóc gens poruc.

Quan es vacunarà?
Quan em toqui.

Què pensa dels càrrecs públics que es van vacunar irregularment?
Aprofitar-se d’una posició dominant és d’absoluta misèria. Jo sóc molt aficionat al Nàstic, jo podria anar a veure els partits…

Per què no hi va?
Perquè la gent no pot anar-hi. Jo he de predicar amb l’exemple.

I per què no hi ha públic si es respecten les mesures de seguretat?
Marca el Procicat i els protocols anticovid. El problema d’un camp del Nàstic no és tant l’espai com les aglomeracions a les entrades i sortides.

Ha arribat a pensar que estava millor a l’oposició?
No, mai. Malgrat els problemes i les dificultats, gaudim molt del que estem fent. A vegades sí que penso que tornar a l’oposició seria un pal.

I això?
El que vol un polític és canviar les coses i solucionar problemes i això només es pot fer des del govern.

Entén el que deu estar vivint l’exalcalde Ballesteros, qui va ser alcalde durant 12 anys?
Cadascú pren les seves decisions.

Vostè després d’alcalde tornaria a l’oposició?
No, m’agradaria gens. A nivell personal, em costaria molt.

Què li va passar pel cap quan el digital larepublicacheca.cat va publicar que el portaveu del seu govern havia estat en una festa il·legal?
M’ho va trucar ell per dir-m’ho. Crec que no podem titllar-la de festa il·legal. No era una rave, però era una festa que tenia més assistents dels permesos per llei…
Vaig entendre que hauria d’haver-hi un correctiu, però amb proporcionalitat. Crec que aquest cas ha servit a tots per aprendre’n.

Alcalde, vostè estava al corrent de la ‘moció de censura’?
Sí, ens van assabentar quan el tema estava força avançat. Fins i tot vam saber abans que la portaveu del PSC (Sandra Ramos). La moció es presentava com a molt poc atractiva i a més en el futur de coalició hi hauria dues persones imputades. Crec que seria un suïcidi polític acceptar això i entrar a formar part d’un govern amb aquestes característiques. M’agradaria saber qui va dibuixar aquesta moció, crec que no toca de peus a terra.

Dídac Nadal va jugar net?
Totalment. Ell encara no està al govern, però porta una empresa municipal, que per cert, estem contents de la manera com ho està fent i suposo que ell també. La relació entre ell i el govern municipal és honesta.

Quan entrarà al govern?
No li puc avançar cap data, però m’agradaria que els quatre partits que van donar suport a la investidura formessin part del govern.

Quan li cursarà la invitació?
Més que una invitació és un tema que hem anat treballant junts . Ell coneix la nostra voluntat.

Depèn d’ell?
Depès una mica de tots. Estic optimista.

La CUP també, tot i que marxa Laia Estrada al Parlament?
Tinc dues sensacions ambivalents: d’una banda alegria per ella perquè l’aprecio i és una persona honesta i de l’altra, la sensació que hem perdut una bona interlocutora. La veritat és que li desitjo el millor en aquesta nova etapa.

Està grat perquè la CUP sempre li ha aprovat els pressupostos o…
No, no. La relació amb ella sempre ha estat honesta. Recordem que quan ella va ser condemnada i que l’anterior alcalde la volia fer fora, jo vaig intervenir directament perquè això no passés. Ella és molt coherent en la defensa dels seus idearis.

La ser molt crític amb l’abandó de Rubén Viñuales de Ciutadans…
Vaig ser objectiu. El que va fer demostra que els seus valors són molt flexibles.

El mateix va passar amb Carles Castillo, oi?
No, en absolut. Carles Castillo, d’entrada és republicà i d’esquerres. Ell va anar a visitar el presos polítics (Junqueras i Forcadell) en més d’una ocasió. Ell fa una reflexió que el porta a abandonar el Parlament. Alguns partits van mostrar interès, però ell va escollir ERC, gràcies als seus valors republicans i d’esquerres. La història de Rubén Viñuales no té res a veure.

La cap de llista d’ERC, Raquel Sans, deia que no s’identificava amb la classe política. Vostè s’identifica?
Jo treballo des dels 16 anys, avui sóc alcalde i suposo que quan acabi em jubilaré. Però sempre he treballat. La majoria de nosaltres – d’ERC – estem per ajudar i servir perquè ens agrada i ens apassiona. No ens atrau formar d’una elit.

Forma part d’una elit?
Jo conservo les mateixes amistats de quan tenia 16 anys. No pertanyo a una altra classe per ser alcalde, a cap elit.

Però la gent el tracta diferent…
Jo no exigeixo a ningú que em tracti distintament ni amb protocol. Només amb respecte i educació mutus. Continuo baixant la brossa, anant a comprar al súper o que als caps de setmana faci una cervesa en una terrassa. Estic a disposició de la gent. Sóc l’alcalde.

Què li diuen al carrer?
Normalment m’expliquen aspectes que requereixen millores. Sempre m’interpel·len educadament. Trobo més afecte que aspresa.

Va haver una pintada en la paret d’una església que deia ‘Ricomà paga la coca‘… Què és això?
És una bretolada.

Va fer ús del seu sentit de l’humor…
Sí, tot i que des que sóc alcalde controlo molt més les ironies.

Ara s’ha de contenir molt més?
Sempre dic el que penso, però em controlo molt més que abans. He de ser una mica més creatiu a l’hora de dir les coses.

Fa molt cas a les xarxes socials?
M’agraden molt, però no tinc massa temps. Les miro per saber que pensen els col·lectius que ens ajuden a estar pendents del que passa a la ciutat. Per contra, no faig massa cas als perfils falsos que només critiquen.

Renovarà el govern?
Sí, si entra nous regidors sí.

I vostè continuarà sent el regidor de Cultura?
En principi sí.

Però perquè li agrada o no hi veu algú capaç…
Perquè m’agrada molt. És una àrea que m’apassiona.

Tarragona ja té patinets… Els barris es queixen perquè allà n’hi ha molt pocs… S’està fomentant més el centre…?
El desplegament s’està fent, però s’haurà de tenir en compte la legislació que prohibeix circular fora de les vies urbanes. Hi ha tres empreses que s’encarregaran de repartir-los per tot el municipi.

Després de la crisi sanitària arribarà la inseguretat?
La pandèmia ha incrementat les desigualtats. I això és una qüestió que em preocupa com a govern. No obstant això, a nivell de seguretat hem de tenir en compte que els delictes han baixat. S’ha reprès la col·laboració entre els Mossos i la Guàrdia Urbana, fet que qualifico de molt positiu, sobretot per la importància que tenen aquests dispositius als barris. També estem treballant en el desplegament de la Guàrdia Urbana amb visió de districtes…

S’obriran comissaries de la Guàrdia Urbana als barris?
De moment no, però és un tema que estem estudiant i serien als cinc districtes de Tarragona; Ponent, Nord, centre, Eixample i Llevant.

Per on es començaria el desplegament policial?
La idea és que sigui una operació harmònica.

Hi ha alguna data?
El reglament de districtes podria estar aprovat durant el mes de març…

Vostè ara se n’adona de la dificultat que representa gestionar l’administració que és un veritable monstre…
L’administració necessita una reforma profunda i que requereix temps i molt d’esforç. L’assignatura pendent és sens dubte l’administració, en tots els seus vessants: tecnològic i operatiu. Tenim una inversió molt important en l’àrea tecnològica.

Quin feedback rep vostè dels ciutadans?
Positiu. La gent ens contacta moltíssim per l’aplicació que hem posat en marxa. El seu ús ha augmentat considerablement.

Vostè sol contestar als ciutadans que li interpel·len a través de les xarxes…
Sí i m’agradaria tenir més temps per fer-ho. Sóc el primer que lamento no poder arribar a tot arreu. Hi ha molta dedicació per part dels membres del govern i intentem que els tècnics se sentin acompanyats. No som del tarannà del ‘mando y ordeno‘, fem els possibles per estar sempre al peu del canó. La nostra (pre)ocupació és estar al costat de la gent.

Els sindicats no diuen el mateix…
Hi ha una cosa que tots estem d’acord: els problemes no han començat ara, vénen de molt abans. Són crònics. A nivell laboral, hem trobat un desgavell absolut, un veritable desastre. Per resoldre-ho, hem contractat un director de recursos humans. Ara mateix hi ha 200 reclamacions que s’han de resoldre, sobretot per qüestions econòmiques: triennis. El mes de març volem tenir-ho tot encaminat i arreglat.

Però per què hi ha aquest mal rotllo?
Volem que la gent tingui una carrera professional clara tant a nivell horitzontal com vertical. Volem per hi hagi un estímul per anar a treballar. Nosaltres ara mateix estem analitzant la situació genèrica i després ens hi abocarem en la solució. No volem pedaços, perquè així no ho arreglarem.

Però hi ha molt de neguit…
Jo entenc la preocupació i el neguit, per això ho estem analitzant. A l’àrea de Recursos Humans hi ha aspectes que calen millorar…

Vostè parla de desgavell…
Tal qual.

Hi ha hagut molt endollisme?
Hi ha hagut situacions molt rares. Per exemple, hi ha gent que fa anys que no està en un departament i continua cobrant un complement i un plus i el que havia de cobrar no cobra. Hi ha persones oblidades als departaments sense poder accedir a cap tipus de promoció. Crec que la gent entendrà que això s’ha d’endreçar.

Quan sent el PSC criticar-lo per les seves decisions, què en pensa?
Entenc el joc polític, però esperava que fes un mica d’acte de contrició. El model socialista dels darrers 12 anys està esgotat. Ells parlen de molts projectes, però no havien consignat pressupost per dur-los a terme. Tenen dret a expressar-se, només caldria, però tenen molt poca credibilitat.

Fa poc vam noticiar una agressió a un funcionari de l’EMT. Què s’està fent per evitar-ho?
Això no ho ha de tornar a passar. Tolerància zero a la violència.

Quan estava a l’oposició parlava de diferents Tarragones. Què està fent des del govern per evitar els tarragonins de primera i de segona?
No s’arreglen les coses a cop de màgia. Cal temps. Hi ha dos aspectes importants, l’urbanisme i la cultura. La nostra aposta urbanística és acostar, nord, centre i ponent. Volem omplir espais com Horta Gran i, per exemple, Sant Pere i Sant Pau. A nivell cultural, cal enfocar les propostes culturals per tot el municipi i no només al centre. Els barris s’han de sentir implicats i hem de permetre que siguin còmplices amb els nostres projectes i propostes festives, només així podrem unificar i recuperar l’orgull de ciutat. La cultura ha de ser un element de cohesió. En menys d’un any tindrem una biblioteca, com Déu mana, a Torreforta i a Sant Pere i Sant Pau.

Té algun projecte important que vulgui destacar?
Si es refereix a projectes megalòmans, no. No farem altres Jocs. S’està treballant molt en el projecte de divulgació científica dibuixat pel Banc d’Espanya. També estem compromesos amb el projecte de l’hidrogen, ja que volem ser capaços de generar energia a través de Sirusa. A nivell cultural, el Centre d’Art tindrà tres espais: Casa Canals, l’antic mercat del Fòrum i el magatzem 6 de la Tabacalera.

Què es farà a la Tabacalera?
Volem conservar la idea que sigui un centre bàsicament cultural i tecnològic.

Quan acabi el mandat creu que ha deixat l’ajuntament més hipotecat?
No, home no. Estarà menys hipotecat. Segur.

Segur?
Baixarem la ràtio d’endeutament i a més tindrem un ajuntament molt més eficient i hi haurà més generació d’ingressos, perquè hi haurà més inspecció fiscal. El deixarem molt millor.

Parlava dels jocs…
Els jocs ja s’han acabat. S’ha liquidat i han quedat amunt una pèrdua petitona. Qui se’n recorda dels jocs? Gairebé ningú. Pasqual Maragall volia els jocs per transformar Barcelona i a Tarragona es volia fer uns jocs per semblar-nos a Maragall, però no ha estat així. Ha acabat en l’oblit.

Per què existeix en posar la pancarta solidaritzant-se amb els presos polítics?
Crec que és una qüestió de defensa dels drets humans. Va més enllà del que pensem sobre el futur del país. És inconcebible, avui dia, que per una qüestió política hi hagi gent empresonada.

I el llacet groc…
El porto per solidaritat als presos.

Creu que amb el llacet a la solapa representa tots els tarragonins?
La meva obligació és ser alcalde de tots i això implica que les meves actuacions i decisions diàries vagin a buscar una millor qualitat de vida dels meus conciutadans. Jo tracto tothom igual, però no hem d’oblidar la meva ideologia que és perfectament inclusiva. Ningú a Tarragona podrà dir que ha tingut un desaire meu.
Vostè quan estava a l’oposició era reticent a l’arribada de vaixells militars a Tarragona…

Ha canviat d’opinió?
No. Però no és una competència municipal.

Trobarem algun cas de corrupció en aquest govern?
No, no, al contrari. Davant un cas de manifesta corrupció procediria al seu cessament i actuaria sense cap contemplació. A Tarragona més que la gran corrupció hi havia molta permissivitat: Segurament no eren penalment reprovables, però volem evitar-les.

Quants viatges oficials ha fet des que és alcalde?
Vaig anar a Fitur i diria que a expenses de l’ajuntament, cap més. Vaig anar a Ginebra, però ho vaig pagar jo.

És curós amb aquest aspecte?
Sí, molt.

Va dir que es tornaria a presentar a les properes eleccions. Com vol ser recordat com a alcalde?
No he pensat massa en això. Vull que Tarragona, que és una ciutat meravellosa, sigui més pròspera i preparada pels reptes del futur.

Li trèiem tot el suc d’aquesta ciutat que vostè considera meravellosa?
No.

Per què sempre hi ha el fantasma de la brutícia…?
És una sensació. A nivell de neteja, crec que hem canviat radicalment.

Es municipalitzarà el servei de neteja?
Ho estem analitzant. El 2023 s’haurà de fer la renovació i estem a hores d’ara estudiant el que més convé a la ciutat. Estem analitzant totes les possibilitats.

Però li agradaria municipalitzar aquests serveis?
M’agradaria que fos un servei eficient amb un preu raonable.

És massa cara la contracta?
M’agradaria que no ho fos tant. Hem de cercar sistemes que bonifiquin els que més respecten i penalitzin els que menys. Estaria bé premiar les bones actituds.

Rebaixarà els impostos municipals?
Si volem canviar la ciutat, hauríem de fer-ho entre tots i les coses no cauen del cel.

(Aquesta entrevista es va realitzar abans de les eleccions autonòmiques)

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Febrer, 2021
mossos-3.jpg

Albert Palacios, el portaveu del sindicat dels Mossos d’Esquadra, USPAC, en una entrevista a larepublicacheca.cat, valora els incidents dels darrers dies. El policia assegura que els agents de la policia catalana – un cos que diu estar polititzat –  se senten abandonats i poc recolzats pels seus comandaments. Palacios no té dubtes que en alguns actes violents, la CUP està al darrere. La situació és, a parer seu, força preocupant.

 

Com valora els darrers incidents als carrers de Catalunya?
Tristos, lamentables, preocupants, innecessaris, el dret de protesta i el dret a la vaga són sagrats, però mai amb l’auxili de la violència.

Es nota esgotament per part dels agents. Quants policies han resultat ferits arran de les protestes?
Diria que no hi ha esgotament físic, tot i que puc entendre un desgast psicològic en veure com ens utilitzen i ens tracten. Hi ha més de 25 policies ferits de diversa consideració a conseqüència de les protestes dels darrers dies. Si el que planejaven els manifestants – cremar un furgó policial amb agents dintre – estaríem ara lamentant vides humanes.

Us queixeu de la manca d’eines…
No pot ser que a Vic, quan van assaltar la comissaria, els companys de Seguretat Ciutadana i de Trànsit i de l’Àrea d’Investigació que es trobaven allà no disposessin de formació… Les eines que tenen són les que jo personalment portava l’any 1997 a Roses i ja feina una dotzena d’anys que estaven en mal estat. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

Els radicals violents us han perdut la por?
Sí. Però no han perdut la por per culpa de la policia. La responsabilitat és dels comandaments, dels polítics i del sistema judicial que, entre tots, han permès que els violents actuïn amb impunitat. Molts d’ells compten amb el suport dels partits polítics.

Us sentiu abandonats per la cúpula política?
Ens sentim sobretot abandonats per la cúpula policial, per molts comandaments i també per alguns periodistes. Tots sabem que és fàcil atacar els Mossos. Només demano que s’analitzin primer les imatges i després valorin les accions policials. Poden haver-hi càrregues que han de ser investigades? Només faltaria. Però, aquells que ens ataquen aquests dies després de veure els vídeos, segurament que viuen a Mart.

Que us cal per estar millor protegits al carrer?
La millor manera d’estar protegit al carrer, i actuar amb diligència i responsabilitat, és comptar amb el recolzament del teu cap i notar que ell està al teu costat. Les crítiques han de ser constructives i han de venir acompanyades d’un missatge positiu. Crec que cal que ens valorin més i em refereixo en general, no només a la classe política, judicial o als comandaments. També la ciutadania. Estem a l’ull de l’huracà permanentment. Criticar-nos és fàcil i gratuït i per això tanta gent ‘se’n puja al carro’.

La CUP condiciona la investidura del proper govern fent servir els Mossos com a canvi de moneda…
La CUP amb 9 diputats està condicionant un país. I, a nivell personal, crec que la CUP està al darrere de molts actes violents.

Sou una policia polititzada?
Sí i hem anat a pitjor. No hi ha res a fer. Som un cos que porta 30 anys polititzat. Com s’arregla això?

Creu necessari canviar el model de seguretat a Catalunya?
No. Crec que s’ha de canviar el model polític i de justícia a Catalunya i el model dels comandaments en cap dels Mossos.

Hi ha policies que tenen por de sortir al carrer en aquest tipus de manifestacions? Us sentiu vulnerables?
Sí, hi ha molts companys que tenen por de sortir al carrer, perquè no se senten recolzats per part de ningú. Si has de patir lesions o algú t’haurà de fer mal al carrer sempre va bé tenir el suport dels teus superiors i dels polítics, quelcom que a hores d’ara és inexistent.

Com es recupera el respecte a la policia?
En algunes circumstàncies és millor que actuï la Justícia que no pas la policia. Per exemple, moltes màfies que es dedicaven a fer robatoris violents i silenciosos han vist que el que guanyaven era molt poc en comparació a la condemna i llavors han reculat. Si la justícia ‘estreny’, ajudarà a solucionar part del problema.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Ariadna-Barberà-e1613302062109.jpg

Catalunya viu avui una jornada electoral històrica. 

Unes eleccions sempre han estat importants, però amb el context social, econòmic i polític que travessa el territori, les d’avui són una de les més transcendentals des de la transició. Molts electors ja tenen el vot decidit, d’altres no exerciran el seu dret a participar en la democràcia, i alguns encara no saben a qui li faran confiança. Ariadna Barberà és una estudiant de primer curs d’Història de l’Art i Arqueologia a la Universitat Rovira i Virgili, i aquesta jornada de diumenge serà la primera vegada que anirà a votar. Parlem amb ella per saber què opina del context actual de Catalunya i d’aquestes eleccions tan rellevants. 

Quines són les sensacions de la primera vegada que es vota?
Bastant nerviosa i amb certa por. Personalment em sento amb una càrrega extra de responsabilitat i tot i que sé que només és un vot extra, m’he intentat informar a fons i comparar tant amb el que sento com el que hi ha.

Creu que aquestes sensacions serien diferents en unes eleccions normals? És a dir, sense cap pandèmia pel mig.
Segurament no, perquè amb el tema de la pandèmia, em preocupa molt la situació entorn d’aquestes eleccions, més sabent el gran risc que pot haver-hi, no només a mode personal sinó que també amb la població que s’ha trobat formant una mesa.

Vostè creu que els comicis s’han de dur a terme malgrat la situació epidemiològica? Per què?
Sincerament no, i no crec que sigui l’única que pensi així, doncs mentre tots patim d’alguna manera el cop de la pandèmia, ara, gràcies a les elits més poderoses que per un pom de vots no ajornen les eleccions, fan parar bojos a tota una població cada cop més cremada i esgotada de la situació. Així que esperar-se que tot això hagués baixat d’incidència, tampoc no hagués estat catastròfic.

S’ha plantejat no anar a exercir el seu dret a vot?
Sí, no només pel cert temor a la pandèmia sinó que també per mostrar la meva decepció entorn de tot això. Tot i així, finalment he vist que era una opció certament errada, segons el meu punt de vista.

Què opina de la situació política per la qual travessa Catalunya?
Certament n’estic molt decebuda. Sento com, en aquest cas, les elits s’han oblidat del “poble” un cop s’han assegut a la poltrona, i ara juguen a mantenir la posició amb promeses. A més, la impotència de veure com partits d’extrema dreta, que lluiten contra moltes llibertats que s’han aconseguit i s’omplen la boca de discursos d’odi, em provoca també enuig de veure com manipulen, i no només ells, sinó la gran majoria, perquè per suposat, aconseguir vots és dir el que la gent vol sentir, en la seva gran majoria, i després fer el que per benefici es vol o el que dicten els caps de govern.

En matèria jove, quines formacions polítiques creu que s’hi apropen i es preocupen més? Per què?
Sincerament, no li sabria dir. Mai he tingut la política com a centre ferm de la meva vida, perquè em volia allunyar d’aquestes picabaralles, i aquests últims anys, que m’hi he centrat més, crec que els joves som els que menys es mencionen en tema polític, de fet, jo encara no he vist un partit que se centri en les desigualtats d’escoles, o les taxes, algunes més que altres, altes de les universitats, eren poques pinzellades, i ara, que sembla que s’interessa més, poc em crec les paraules, ja que veient com han evolucionat certs partits, seran promeses que cauran a l’oblit i que no recuperaran.

Què li agradaria que en sortís dels resultats d’aquest 14F? Em refereixo a propostes o millores d’algun aspecte que consideri rellevant pel jovent.
Més oportunitats a nivell nacional, feines dignes i que es pugui exercir del que s’estudia. Sobretot en matèria d’arts o humanitats m’agradaria que hi hagués un cert auge en aquests àmbits, perquè ja es diu: Sense la història, no hi ha art, i a la vegada sense la ciència o sense la història, una no pot existir sense l’altre. La societat es regeix per aquests tres pilars que ho abracen tot, i no es pot fomentar una més que un altre. I em refereixo no a la història o la ciència com a tal, sinó a les humanitats, les arts i la ciència general.

Si tingués davant a tots els presidenciables a la Generalitat, què els hi diria?
No crec que sigui un lèxic adequat, però suavitzant-ho, els hi diria bàsicament que a veure quan arribaria el moment de pensar en els seus votants o en la població en lloc de la poltrona o els seus escons com a matèria principal. A termes generals, cap partit ha assolit la totalitat de les seves polítiques o per la seva contra, pocs, segons el meu punt de vista, i veure tants casos de corrupció, cada vegada amb més quotidianitat, votar significa escollir, de totes les opcions tan dolentes, la que menys ho és.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
Albert-Batet_Entrevista-3.jpg

El vallenc Albert Batet és un experimentat de la política tant municipal com nacional. Després del seu pas per la presidència del consistori de la capital de l’Alt Camp, Batet ha fet el salt al Parlament de Catalunya, on ha arribat a ser el president del grup parlamentari de Junts. Assegura que està a la política per contribuir a fer un país millor i més lliure. El candidat de JxCat per Tarragona avança que no pactarà amb els partits que han ‘secundat’ el 155. A Pedro Sánchez li demana “més ajudes i menys paraules”. Albert Batet demana que ningú es quedi a casa el proper diumenge si volem evitar que els feixistes entrin en les institucions catalanes


Albert, per què ha decidit presentar-se?

Per compromís amb el país en un moment d’extrema dificultat. Vivim una crisi sanitària, econòmica i social, amb gent que ho està passant malament perquè s’ha quedat sense feina, perquè el seu negoci perilla, perquè pateix o ha patit la malaltia, o perquè ha perdut un familiar… A més, la pandèmia se suma a una crisi democràtica que afecta Catalunya des de fa més de tres anys, amb presó, amb exili, amb 3.000 persones represaliades i amb un Estat que no respecta la voluntat dels catalans i les catalanes. Així mateix, aquesta dècada serà determinant per al Camp de Tarragona. Tenim els actius -turisme, indústria, infraestructures de qualitat…- i els recursos -energia, aigua…- per garantir un futur de benestar i de progrés per als 800.000 ciutadans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Catalunya només avançarà, si la Catalunya sud avança. Junts per Catalunya serà la veu forta al Parlament que farà valer la força de la nostra demarcació. Hem de guanyar bé per governar bé.

Hi ha qui l’acusa de voler viure de la política…
Quan vaig acabar la carrera em vaig incorporar a l’empresa familiar i vull tornar-hi quan acabi aquesta etapa. Sempre m’he pres el pas per la política com a transitori. Però elpaís viu una època convulsa i aquells qui tenim vocació de servei públic ara no podem saltar del vaixell enmig d’aquesta tempesta. En aquest sentit, no deixa de ser sorprenent que, en plena pandèmia, el PSOE hagi decidit canviar el ministre de Sanitat perquè sigui de candidat a Catalunya. Em sembla una absoluta irresponsabilitat de Pedro Sánchez i de Salvador Illa.

Per què l’haurien de votar?
No ho vull personalitzar perquè Junts per Catalunya és un projecte d’equip. Tenim el lideratge del president Puigdemont, de Laura Borràs, de Jordi Sánchez, dels consellers Rull, Turull i Forn… I amb una llista preparada i transversal, amb gent que prové de Convergència, d’ERC, del PSC, de Demòcrates… Ens va unir l’1 d’Octubre i el compromís amb Catalunya. Som exigents per defensar els interessos i les necessitats de la ciutadania. Som el vot útil per garantir una bona gestió i per avançar decididament cap a la independència.

Quin projecte té per a Catalunya?
Volem fer un país lliure per ser un país millor. La pandèmia ha fet més evident que mai que necessitem un estat que ens vagi a favor, tenir un estat propi. L’Estat espanyol vol acabar amb Catalunya com a poble, com a país i com a nació. Ens ofega econòmicament -amb un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals-, ens reprimeix -amb presó, amb exili i persecució-, interfereix en la sobirania de les nostres institucions i en la voluntat de la ciutadania, no respecta els nostres drets i les nostres llibertats, menysté la nostra cultura i la nostra llengua. No ho podem permetre. Per això, l’únic canvi possible és la independència. Per construir la Catalunya del s.XXI. Amb una transició cap a la societat del coneixement; amb vocació de lideratge internacional; amb una priorització del benestar; amb un reequilibri territorial, que articuli un país viu i en xarxa; amb una Catalunya que sigui mediambientalment i energèticament sostenible; i plenament democràtica.

Quines són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
A Catalunya, no hi ha un problema de convivència. Diversos estaments de l’Estat, amb el suport d’alguns poders mediàtics, han intentat instaurar un fals relat de violència i del trencament de relacions familiars a causa del procés d’independència. No són res més que ‘fake news’. En tot cas, l’independentisme sempre ha actuat amb civisme i respecte per a totes les opinions. El nostre projecte és inclusiu. Volem fer independència per ser un país millor per a tothom, per als qui són independentistes i per als qui no ho són.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
El Govern ha viscut una situació de complexitat. Va començar la legislatura amb l’article 155 damunt de les nostres institucions i hem acabat de la mateixa manera. És una indecència que l’Estat inhabilités el president Torra, per una pancarta que defensava la llibertat d’expressió, en plena pandèmia. Hem de recordar que, per aquest motiu, hi ha eleccions el 14 de febrer. Dit això, en el darrer any, el Govern s’ha dedicat en cos i ànima a gestionar la crisi sanitària, econòmica i social. Però la pandèmia també ha evidenciat les limitacions de l’autogovern.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Durant la primera onada, el president Torra va actuar amb anticipació, va ser proactiu, va escoltar els experts i va prendre decisions impopulars però imprescindibles, que més tard va acabar adoptant Pedro Sánchez, que sempre ha anat tard i malament. Hem de recordar que el Govern espanyol va centralitzar les competències en matèria de Sanitat. Quin sentit tenia si la Generalitat gestiona amb professionalitat i expertesa el nostre model de Salut des de fa més de 40 anys? Cap ni un. A més, hem vist que el Govern espanyol no ha destinat els recursos suficients per combatre la pandèmia. No ho diem només els independentistes. Ho acaba de dir el Banc Central Europeu, que situa l’Estat espanyol a la cua de despesa per combatre la l’actual crisi. El Dr. Argimon sempre diu que superar la pandèmia és una qüestió de recursos. I Catalunya els genera, però el Govern espanyol no ens permet gestionar-los.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Patim el mateix problema que la resta de Catalunya i d’Europa a causa de la pandèmia. A Tarragona tenim gent que ha perdut la feina, que pateix per la viabilitat del seu negoci -els comerços, els restaurants, els bars, els hotels, els equipaments culturals…-, que no pot veure la seva família per protegir-la d’un possible contagi, que pateix la malaltia, que s’està recuperant, que ha perdut un ésser estimat a causa del virus. En aquest sentit, hem presentat 50 mesures concretes i detallades per fer front a aquesta emergència sanitària i econòmica. Les implementarem si guanyem, i guanyem bé, a partir del primer dia del nou Govern amb la Laura Borràs com a presidenta de la Generalitat.

Tarragona està morta? De qui és la culpa del govern o de l’ajuntament?
Tarragona ha canviat com ha canviat Reus, Tortosa o Barcelona, per exemple. El coronavirus ha estat un repte per a tots els municipis. Ha canviat la vida a tothom. La manera de relacionar-nos amb la família, amb els amics, de treballar, d’estudiar, de comprar, de gaudir de la cultura i de l’oci. Inevitablement, la vida social ha minvat per contenir el virus i afecta pobles i ciutats. És un problema global arreu. Hi ha ciutats que han tingut l’habilitat de sortir-se’n més que altres.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
No, en absolut. Fa pocs dies n’hem tingut un exemple evident, amb els projectes que ha presentat per aconseguir les inversions dels fons europeus, amb l’aposta per l’hidrogen verd o el Tren-tram, que millorarà la mobilitat de la demarcació, amb un transport públic de qualitat. L’únic perill que correm és que, si depèn de Pedro Sánchez, els fons europeus passin de llarg del Camp de Tarragona. Per això, exigim el traspàs dels fons europeus, que també han de servir per al turisme o el comerç, i gestionar-los des de Catalunya. Ara bé, Pedro Sánchez ha vingut els últims dos cap de setmana a fer actes electorals al Camp de Tarragona i nosaltres li reclamem menys mítings i més recursos per als autònoms, per a les empreses, per al sector turístic, per al comerç, o per a les famílies més vulnerables. Menys paraules i més ajudes.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Insisteixo en l’informe que el Banc Central Europeu en què afirma que el Govern espanyol és l’administració de la zona euro que menys va gastar l’any 2020 per fer front a la crisi econòmica derivada de la Covid-19. El que hauria de fer és posar dinerspúblics i endeutar-se per poder injectar ajuts directes als sectors més afectats de la crisi, com són els empresaris o els autònoms, i no apujar-los-hi la quota. I també disposa d’altres mecanismes, com sol·licitar un crèdit als MEDE, que tenen un interès molt baix. Hem de recordar que l’Estat recapta més del 90% dels impostos a Catalunya, però després no els inverteix a casa nostra. Els 16.000 milions d’euros que enviem cada any a Madrid i no tornen. Formar part de l’Estat espanyol perjudica els empresaris i els autònoms. El Govern de la Generalitat ha donat ajudes, sabem que insuficients, però estem lligats de mans i peus. No tenim recursos, però això els exigim.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Realment, tenim un problema greu. L’Estat espanyol també lidera l’atur juvenil a Europa. Junts per Catalunya aposta per un model de creixement econòmic capaç de generar ocupació de qualitat, incidint en els departaments que generen més valor afegit i que prioritzen la innovació i la recerca. Amb un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) modern, proactiu i flexible, dotat de recursos, que ens permeti donar suport a les persones desocupades, especialment els joves i les persones més grans de 50anys. I, amb un marc de relacions laborals propi, basat en la concertació i adaptat a la realitat empresarial del país, majoritàriament PIMEsi autònoms, que recuperi el principi d’estabilitat en l’ocupació, reduint l’ús i l’abús de la temporalitat.

Amb qui pactarà el seu partit?
Sempre hem dit que volem un govern independentista. Però això nosaltres ens presentem per guanyar i liderar-lo. Guanyar bé, per governar bé. Som l’única garantia per evitar un tripartit del 155, amb els partits unionistes, i un tripartit ‘a cambiode nada’, com veiem al Govern espanyol.

Si Salvador Illa és president es rebaixaràla confrontació a Catalunya?
La solució al conflicte polític només és una qüestió de noms, si no de solucions. Cal posar fi a la repressió, l’amnistia per als 3.000 represaliats i exercir el dret a l’autodeterminació. Els presos polítics i els exiliats porten més temps empresonats i a l’exili amb el Govern de PSOE i Podemos que amb el Govern del PP. Per tant, que ningú s’equivoqui: Salvador Illa és més del mateix.

Per què Junts per Catalunya és la millor opció pel progrés de Catalunya?
Perquè l’Estat espanyol lliga Catalunya de mans i peus. No podem disposar dels nostres recursos per destinar-los a un major benestar i progrés de la ciutadania. L’únic canvi possible és la independència i som l’única garantia d’avançar per tenir un estat propi, al servei de la gent.

El procés està en un “punt mort”?
L’esperit de l’1-0 segueix viu. Però no podem obviar la brutal repressió de l’Estat, amb exili, amb presó i amb persecució judicial. Ni tampoc oblidar que estem enmig d’una pandèmia mundial. Malgrat això, la convicció i la determinació de l’independentisme segueixen intactes. I els resultats electorals ho avalen. Des de l’1 d’Octubre fins ara, en totes les eleccions, l’independentisme ha anat incrementant el seu suport en vots absoluts.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
Les passes a seguir les hem d’acordar amb la resta de partits independentistes. Un projecte tan ambiciós com és construir un nou país requereix unitat, ens necessitem a tots. En primer lloc, volem aconseguir un 50% de vots independentistes en aquestes eleccions, una fita que, sens dubte, haurà de tenir conseqüències polítiques.

Què ofereix el seu partit tenint-lo de cap de llista?
Bé, reitero que Junts per Catalunya és un projecte col·lectiu, de suma. Si hagués de concretar, puc aportar l’experiència de ser el president del grup parlamentari en una legislatura excepcional marcada per la repressió contra l’independentisme i, durant l’últim any, per la pandèmia. És a dir, tot el coneixement de l’engranatge legislatiu i el bagatge de liderar les negociacions, sovint complicades, amb els altres grups parlamentaris. Però també aportaré el capital polític que representa haver estat alcalde de Valls durant gairebé 12anys: gestionar el dia a dia, saber de primera mà quines són les preocupacions de la ciutadania o conèixer les necessitats 800.000 ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
El retorn del president Puigdemont representarà la llibertat de Catalunya. Voldrà dir que ja som un país lliure perquè difícilment podrà fer-ho abans, amb un Estat espanyol que és autoritari, repressiu i que no respecta la democràcia. És una vergonya que en ple segle XXI, i en una suposada democràcia, encara hi hagi presos polítics i exiliats.

Quins han estat els pitjors moments d’aquesta legislatura?
Els gairebé 20.000 morts que la pandèmia ha causat a Catalunya genera una impotència abismal. És duríssim perquè veus patir la ciutadania, però també els teus familiars i amics. Pràcticament tothom ha perdut un ésser estimat per culpa d’aquest maleït virus. En l’àmbit polític, va ser dolorós la investidura fallida del president Puigdemont; o quan el conseller Turull no va poder ser investit en segona volta per culpa de la CUP, abans que la justícia espanyola tornés a empresonar-lo; o la inhabilitació del president Torra per penjar una pancarta.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Per evitar que el feixisme entri a les nostres institucions, cal anar a votar el 14-F sense por. Hi ha d’haver una gran participació. A més abstenció, més possibilitats hi ha que partits com Vox entrin al Parlament de Catalunya. Els catalans i les catalanes, davant dels reptes sempre hem contestat de la mateixa manera: votant. Som els de les urnes i les paperetes.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
jordi_jordan_podem.jpg

Tot i que és nou com a candidat territorial al Parlament de Catalunya, Jordi Jordán és regidor a l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa. Vol fer el salt cap a la cambra catalana de la mà d’ECP, perquè considera que des del Parc de la Ciutadella es pot contribuir el país i sobretot donar l’empenta que Tarragona i Terres de l’Ebre tant necessiten. El candidat dels ‘comuns‘ a la província entén que Junts i ERC s’han especialitzat en gestos simbòlics i en grans proclamacions, totes elles retòriques. El tortosí sap prou quines són les exigències i necessitats de les comarques d’interior. Reclama més compromís polític i socials dels càrrecs electes. Tarragona necessita esma i aprofitar el seu potencial. Cal equilibri territorial. Jordi Jordan també pensa que encara som a temps d’evitar que Vox es coli en les institucions catalanes.


Jordi, per què ha decidit presentar-se?

Vinc del municipalisme, sóc el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa. Presentar-me a les eleccions al Parlament és un pas més en el meu compromís amb la gent, el país i amb el nostre territori. En temps difícils com aquests ens hem de comprometre encara més.

Per què l’haurien de votar?
És molt important que la gent vagi a votar, té més poder de la que es pensa per fer que les coses canviïn. En aquestes eleccions decidim com sortir de la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia i com farem front a la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Decidim entre canvi o continuïtat. Només un Govern d’esquerres, en què En Comú Podem sigui determinant, garanteix una sortida socialment justa i verda d’aquesta crisi. Serem l’escut social de la gent en el nou govern.

Quin projecte té per a Catalunya?
Un projecte de canvi, de transformació del país, que he definit amb les tres “e” dels comuns: l’equitat, per garantir tots els drets socials, el primer a una sanitat de qualitat 100% pública; l’ecologia per impulsar una economia verda que creï nous llocs de treball i l’esperança en què podem fer possible el que ara sembla impossible i guanyar un futur millor per la vida de la gent.

Quines són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
El que volem és superar el conflicte polític i per això cal diàleg, cal reconèixer la diversitat del país i cal fraternitat. No reconstruirem el país, després de la pandèmia, a partir de blocs i trinxeres. És temps de solucions i d’acords sense exclusions, cal pensar en tot el país i no només en una part.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
El Govern de Junts i ERC s’ha especialitzat en els gestos simbòlics i en les grans declaracions retòriques, però no tenen un projecte real per fer avançar el país. Cal un canvi, no podem continuar igual, amb desgovern i bloqueig. La fórmula de Junts i ERC està esgotada.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Només fa un any no ens haguérem imaginat una situació com la que hem patit. Tots els governs s’han pogut equivocar. En el cas del govern de Junts i ERC, però, el Govern no ha estat a l’altura del repte, hem patit el desgovern i les contradiccions i baralles entre Junts i ERC. Hem patit el col·lapse del 061, la improvisació, el desastre en la gestió de les residències, el pagament abusiu a la sanitat privada o l’externalització a Ferrosser (filial de Ferrovial) del sistema de rastreig. Si una conclusió en podem treure de la pandèmia és: mai més retallades, la sanitat pública és sagrada.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
A més dels que compartim amb la resta del país en vull assenyalar cinc d’específic: la crisi del turisme, un sector que ocupa molta gent; el mal servei ferroviari de Rodalies; el despoblament de les comarques interiors, amb el que suposa de pèrdua de serveis i oportunitats per la gent que hi viu; la manca de previsió i de planificació per part del Govern per fer front a la desindustrialització i el tancament de les nuclears, estem perdent el tren d’una transició ecològica que hauria de ser una oportunitat; i el risc de desaparició del Delta.

Està morta Tarragona?
Tarragona té unes grans potencialitats: teixit econòmic, una ubicació privilegiada a l’eix del mediterrani (que és un dels principals eixos econòmics de l’Estat), una bona universitat, patrimoni cultural i natural… Cal que Tarragona recuperi la confiança amb una estratègia compartida, per això proposem un pacte territorial per la reactivació econòmica i la reindustrialització amb la participació de totes les institucions, de la URV i dels agents socials.

El govern català ha oblidat Tarragona?
El govern ha oblidat el país real, han estat massa ocupats en els seus embolics i conflictes. No ha tingut lideratge per impulsar una agenda per Tarragona-Terres de l’Ebre. Per exemple per articular una autèntica àrea metropolitana de Reus, Vila-seca, Tarragona, per impulsar el TramCamp, per les inversions en el nou Joan XXIII i l’hospital de Tortosa o per garantir que es compleixen amb rigor les normes de seguretat la petroquímica.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Nosaltres hem dit que tota mesura de restricció de l’activitat econòmica de qualsevol sector ha d’anar acompanyada d’un pla d’ajudes efectives per evitar la destrucció de teixit econòmic. Ara tenim la gran oportunitat dels fons de recuperació europeus que, a parer nostre, han d’arribar a les petites empreses i les microempreses. A més dels ajuts d’emergència, cal un pla d’ajuts que estigui orientat a la digitalització i la transició ecològica, a modernitzar el teixit productiu que tenim, el comerç i el sector turístic.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Cal un govern que tingui com a principal prioritat sortir de la crisi econòmica i crear ocupació. Cal lideratge públic, una Generalitat emprenedora en diem, amb un pla de reactivació de l’economia per reindustrialitzar Catalunya i crear nous llocs de treball. El model de baixos salaris per atreure inversions estrangeres s’ha acabat.

Amb qui pactarà el seu partit?
Hem estat molt clars, la gent té dret a saber que faran amb el seu vot. Nosaltres l’utilitzarem per fer un govern d’esquerres que faci polítiques d’esquerres i ecologistes i treballi pel diàleg i no per la confrontació. En temps excepcionals com els que vivim calen solucions que en altres moments podrien semblar excepcionals. Només un govern plural d’esquerres, pot garantir una sortida justa de la crisi.

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
Estarem en condicions de superar la confrontació si es construeix una nova majoria de govern d’esquerres que sigui transversal. I això dependrà de qui tingui més capacitat de dialogar, de construir aliances, d’articular una nova majoria i de liderar propostes valentes que superin la confrontació. En Comú Podem som la millor garantia per superar el conflicte.

El procés està en “punt mort”?

El procés com a tal si, però el conflicte polític no s’ha resolt. És evident que tant la via unilateral com l’immobilisme han fracassat. Ara és temps de solucions, de diàleg i d’acords. A Catalunya hi ha una gran majoria que vol solucions democràtiques i que no es conforma amb l’autonomia que tenim, que vol més autogovern.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
D’entrada cal dir que l’acord que surti del diàleg entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat per resoldre el conflicte s’ha de sotmetre a votació de la ciutadania. La solució que proposem és pactar una llei que estableixi les condicions i procediments per un referèndum acordat (com va fer Canadà per resoldre el conflicte del Quebec) i una reforma constitucional que reconegui el caràcter plurinacional de l’Estat i de Catalunya com a nació, amb un major autogovern i millor finançament. El nostre horitzó: la república plurinacional federal.

Què ofereix el seu partit tenint-lo de cap de llista?
Jo sóc l’únic cap de llista de la demarcació que sóc de les Terres de l’Ebre, és un gest clar per l’equilibri territorial.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
En català.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Nosaltres estem treballant per la reforma del Codi Penal i l’indult, per solucions justes i factibles que permetin que els presos surtin de la presó i, per tant, també que Puigdemont pugui tornar.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Som a temps que això no passi. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, En Comú Podem es disputa el segon escó amb VOX. Som doblement útils, per aconseguir un govern d’esquerres i per aturar l’extrema dreta. En tot cas, el que cal fer aïllar-los a ells i les seves polítiques de l’odi.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
inma5-1280x854.jpg

Inma Rodríguez va ser regidora del PP a l’Ajuntament de Tarragona i ara s’atreveix fent el salt a la política autonòmica. És la cap de llista del partit conservador al Parlament de Catalunya. Inma Rodríguez és una dona que té les idees clares sobre allò que necessita Tarragona. Assegura que si obté la confiança de l’electorat, defensarà, com a diputada tarragonina, els interessos del territori. A la candidata li preocupa que uns quants partits vulguin saltar-se la llei, provocant odi i crispació entre ciutadans. És una ferma opositora al sanchisme i al processisme. Entén que s’haurà d’evitar a tota costa el tripartit perquè Catalunya pugui retrobar-se amb el progrés i la conciliació democràtica. Inma Rodríguez no té dubtes que Tarragona és la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme.

Per què ha decidit presentar-se?
Perquè vull defensar els interessos de Tarragona, oblidada històricament pels governs de la Generalitat, contribuir a recuperar el prestigi de les nostres institucions i fer front a tot tipus de populisme. És un honor formar part del projecte de l’Alejandro Fernández, l’única alternativa possible al sanchisme i al secessionisme.

Per què l’hauran de votar?
Perquè representem el constitucionalisme autèntic i la garantia per no repetir processisme ni tripartit. Però, a més, perquè tenim una demostrada capacitat de gestió i una agenda centrada en recuperar el pols econòmic, acabar amb l’infern fiscal que tenim a Catalunya i defensar amb fermesa totes les llibertats individuals, actualment amenaçades per un govern separatista i un govern socialcomunista.

Quin projecte té per a Catalunya?
Recuperar el lideratge de Catalunya a partir de la llibertat, la concòrdia i el progrés.
Quins són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
Apel·lar més a raons que a sentiments, respectar al que pensa diferent i, evidentment, complir la llei: és la base de la convivència en democràcia.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
No tenen cap balanç positiu de gestió. En els darrers anys els darrers 8 anys, el relat independentista no ens ha desconnectat – afortunadament – d’Espanya ni d’Europa, però sí que ha desconnectat els nostres governants de la realitat dels ciutadans, de les empreses, del comerç, de les famílies, de l’economia mundial.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
A Catalunya hem patit una falta esfereïdora de lideratge, la gestió del govern ha estat caòtica i perjudicial. Fins i tot, el guru científic del govern va dir que a Madrid es feien bé les coses i a Catalunya no. L’executiu català ha estat més preocupat de la seva supervivència que de la supervivència de les empreses catalanes; ha estat més preocupat de revifar el foc del relat del procés, que de construir un marc de convivència imprescindible per fer front a les urgències econòmiques i sanitàries de Catalunya. I, recordem que, a l’octubre, van dir que ho tindrien tot llest per votar al febrer i arribat el febrer no tenien res preparat.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Alguns són compartits amb altres províncies espanyoles com la crisi sanitària, la crisi econòmica, la despoblació i els desequilibris demogràfics. Altres són propis, som la província catalana amb més atur i la més maltractada pel govern de la Generalitat. Tarragona té el repte d’impulsar dos sectors vitals: la indústria química i el turisme, adequant-los a les necessitats més urgents i als del futur.

Tarragona està morta? 
Les regions o creixen o minven. Fa molts anys que no tenim estímuls de creixement, que patim governs de la Generalitat incapaços. Però nosaltres no ens abandonem al victimisme, això ja ho fan altres molt bé. Tot es pot redreçar i el nostre és un missatge optimista: una Tarragona millor és possible.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
Tarragona és potser la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme. Som l’onze per cent de la població i el govern només destina a Tarragona el quatre per cent de les inversions. I és un govern que inverteix poc perquè té la coartada de l'”Espanya ens roba“. El mateix amb pressuposts sanitaris, educatius, d’infraestructures… No és una percepció, les dades ens ho repeteixen sempre. La llista de greuges a la província per part de la Generalitat creix cada any.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Amb ajuts directes, eliminació de barreres i participació en els òrgans de decisió. Alleugerir la càrrega fiscal que fa de Catalunya un infern en aquest sentit és també prioritari.

Què farem amb tants aturats? Quina solució?
A Espanya les esquerres destrueixen ocupació i benestar i el Partit Popular crea ocupació i progrés. Sempre ha estat així.

Amb qui pactarà el seu partit?
Primer cal esperar als resultats. Ens presentem per sumar des del constitucionalisme autèntic, però no som comparsa de ningú i menys dels que s’abracen amb els que “ho tornaran a fer”. A Badalona i a Castelldefels, on vam guanyar les eleccions, el PSC no va optar per pactar amb el constitucionalisme precisament.

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
Tornarem als temps del tripartit, que va ser l’origen de molts dels conflictes que patim ara. A més, haurem de patir unes condicions socials lamentables. Són temps que ja hem viscut i tothom va voler passar pàgina. Els catalans no ens podem permetre ensopegar dues vegades amb el mateix tripartit.

El procés està en un “punt mort”?
Està agonitzant però intentant sobreviure amb una mutació de la mà del govern de Sànchez i Iglesias.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
Catalunya no és una colònia i a Catalunya no hi ha colons. És greu que el PSOE accepti a la seva agenda el concepte d’autodeterminació.

Què ofereix el seu partit tenint-la de cap de llista?
Moderació, experiència en govern, esperit constructiu.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
Al Parlament parlaré en llibertat en qualsevol de les meves dues llengües. La llengua és un patrimoni, una riquesa i un vehicle de comunicació.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Aquest és un tema que està a disposició judicial. Ara tenim coses més importants en què pensar que en el futur penal d’una persona que ha perjudicat tant a Catalunya.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Em fa respecte que tinguin ocupades les institucions catalanes partits que defensen saltar-se les lleis. Em fa respecte que ens vulgui tornar a fer el mateix de 2017: substituir la nostra democràcia per una república totalitària on Puigdemont nomenaria els jutges a dit.


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
laia4-1280x960.jpg

Laia Estrada és una de les regidores de l’Ajuntament de Tarragona que no té pèls a la llengua a l’hora de dir les coses pel seu nom. És una treballadora nata i una activista incansable. Després de la seva etapa en la política municipal, Estrada es prepara per fer el salt al Parlament de Catalunya. En aquesta entrevista, la cupaire desmenteix l’existència d’una estratègia per ser detinguda durant la campanya amb l’objectiu de guanyar més vots. També fa un repàs a les necessitats més prements de Tarragona i parla de la situació del procés. Entén que Vox és un partit que divideix els pobres a favor dels rics. La cap de llista de la CUP a Tarragona assegura que la solució al conflicte entre Espanya i Catalunya no se soluciona amb la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.


Vostè busca la foto de la seva detenció durant la campanya electoral per aconseguir més vots?

Evidentment que no.  Es tracta d’una estratègia legítima de denúncia de la repressió i la criminalització que patim des de fa anys la gent que lluitem. Els darrers dos anys he estat citada per tres causes diferents, totes elles per participar en manifestacions independentistes o feministes. Si a les altres causes i citacions -fora de campanya electoral- hagués utilitzat una estratègia antirepressiva diferent entendria la pregunta, però no és el cas. La CUP no fa durant la campanya allò que no fa a la resta de dies de l’any. Per cert, no sé com s’imagina que és un calabós, però li asseguro que no és plat de bon gust.

Per què ha decidit presentar-se?
En primer lloc perquè la majoria de militants i assemblees locals de la CUP del Baix Penedès, el Camp i les Terres de l’Ebre m’ho van proposar. A diferència de la resta de partits són les assemblees qui proposen les candidates, i no pas a l’inrevés. Per tant, això és una responsabilitat molt gran.
En segon lloc, perquè després de cinc anys i mig a l’Ajuntament de Tarragona, crec que tinc un bagatge que pot ser molt útil en la tasca parlamentària, abans que abandoni la meva condició de càrrec electe (tal com estableix la limitació de mandats dels nostres estatuts) i torni a la meva activitat docent.
I, en tercer lloc, perquè porto molts anys treballant molts temes d’abast territorial, els quals la CUP presenta una veu completament discordant amb el projecte dominant del conjunt de partits: petroquímica, BCN World, transport públic, sanitat pública… i cal fer sentir aquesta veu al Parlament.

Per què l’hauran de votar?
Doncs, precisament, per això darrer que acabo de dir. Podem parlar de Junts per Catalunya i Esquerra, però també del PSC, PP, C’s, i fins i tot d’En Comú-Podem. En determinats temes de territori tots comparteixen un mateix model. El Pacte Nacional per la Salut que perpetua l’espoli de recursos públics a mans privades, un sistema sanitari classista i que genera greuges i precarietat entre els treballadors n’és l’exemple paradigmàtic. Tots els partits, excepte la CUP, en formen part.
Però, també, perquè en les darreres legislatures s’ha demostrat clarament, que quan la CUP és una força determinant al Parlament, els partits majoritaris, ERC i Junts per Catalunya, es veuen obligats a tirar endavant projectes que no estarien disposats a fer. Aquests darrers tres anys ho hem vist molt clarament: la CUP no era necessària perquè el govern aprovà els pressupostos amb els vots d’En Comú-Podem i només hem fet que recular tant en el procés d’alliberament nacional com en l’avenç en la justícia social.

Quin projecte té per a Catalunya?
La CUP i l’Esquerra Independentista, des de l’any 1968, tenim un mateix projecte: l’alliberament nacional dels Països Catalans. I això passa, per entendre, que tant en el franquisme com en el règim monàrquic actual, els i les catalanes no tenim la sobirania suficient per poder decidir com volem viure. Tot i el pas dels anys i les dècades, les qüestions centrals en la nostra societat continuen sent les mateixes: la negació dels nostres drets més elements com a poble; la nostra riquesa en mans del capitalisme per extreure’n el benefici més gran i per destruir el nostre territori; una societat patriarcal que assassina les dones i que està apuntalada per l’extrema-dreta. I a les nostres comarques, encara ho veiem més clarament: el nostre model de desenvolupament econòmic vigent (nuclears, turisme de sol i platja, petroquímica…i, ara ho veiem de nou amb BCN World) és el que va impulsar el franquisme amb el «desarrollismo». Per això, insistim en el fet que cal iniciar un NOU CICLE que no només serveixi per reactivar el nostre procés d’alliberament nacional, que no ha fet més que recular des de l’octubre del 2017, sinó que també plantegi un procés de reconversió d’aquest model de desenvolupament econòmic que ens permeti implantar un nou model productiu i de relacions socials que ens garanteixi un futur digne per a les dècades vinents.

Quins són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
L’única forma que hi pugui haver una convivència és el reconeixement de tots els drets democràtics. Totes les enquestes diuen que la gran majoria de població catalana està d’acord en la realització d’un referèndum legal per poder decidir el nostre futur, però l’Estat espanyol mai el convocarà ni el deixarà celebrar si depèn d’ell. Aquesta és la gran paradoxa: aquells que ens acusen de dividir la societat i d’imposar un projecte polític, són els qui porten segles tractant-nos de forma diferent en funció de la nostra identitat i imposant-nos el seu model d’Estat centralista. I, això, ha passat durant les dictadures, durant les repúbliques i durant les monarquies parlamentàries. Per contra, el que proposa el conjunt de l’independentisme és poder decidir tots i totes les catalanes de forma democràtica. I, que ho puguem fer tots i totes, haguem nascut als Països Catalans o fora d’ells! Cal recordar, que el 14-F centenars de milers catalans i catalanes veuran vulnerades el seu dret a vot per una llei d’estrangeria, que sí que divideix a la ciutadania i impedeix la convivència.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
L’actual govern s’ha dedicat a fer el mateix que havien fet els anteriors governs abans de l’inici del «procés», és a dir, a governar una comunitat autònoma. I, això vol dir, gestionar les engrunes en recursos i potestats legislatives que l’Estat espanyol permet. I, a més, en l’actual conjuntura -després del 155- en ple procés de regressió d’aquests recursos i sobirania. A més, no sols no ha avançat en el procés independentista, sinó que s’ha dedicat a fer-lo retrocedir. I, ho ha fet, tant retornant a una política d’acatament a l’Estat com gestionant una policia autonòmica que porta tres anys reprimint a l’independentisme. Actualment més de 3000 encausades! Que el president Torra hagi estat inhabilitat per treure una pancarta uns dies més tard del que li va ordenar un jutge, mostra en primer lloc, que no hi ha cap mena de marge de negociació amb l’Estat, però també que durant tres anys la Generalitat no ha fet absolutament res per avançar en el procés independentista.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Clarament: d’una forma negligent i criminal. Els primers mesos de pandèmica van ser una autèntica tragèdia. El govern espanyol va exposar a milers de treballadors i treballadores al virus i desenes van morir per manca d’EPIs. Però és que quan la gestió ha passat a mans de la Generalitat no ha estat gens millor. El primer que va fer la Generalitat en recuperar les competències va ser externalitzar els rastrejadors a Ferrovial. Ens trobem, doncs, que primer el govern català es queixava (i amb tota la raó!) perquè l’Estat va recentralitzar les competències i va fer una gestió nefasta, i després, un cop recuperada la «sobirania», comença a privatitzar la gestió de la pandèmia. Llavors, per què volem l’autogovern, per poder triar les empreses que volem que gestionin els nostres serveis públics i essencials?
Si alguna cosa s’ha demostrat amb la pandèmia -i ho veiem ara mateix amb el repartiment de vacunes a escala mundial- és que la sanitat ha de ser 100% pública, com anem defensant i reivindicant la CUP des de fa un munt d’anys en solitari. I que el que necessiten les professionals del món sanitari no són aplaudiments, sinó que puguin treballar amb unes condicions dignes.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Per una banda, els mateixos que a la resta del país. Però, com deia abans, tenim la particularitat que el Baix Penedès és la comarca amb major atur i que el Camp i les Terres de l’Ebre constitueixen la perifèria d’una model de país centralista: nuclears, petroquímica, menys infraestructures, menys qualitat en els serveis públics… i alhora, aquest desequilibri el vivim a les nostres mateixes comarques entre les zones urbanes i de costa i les zones rurals i d’interior. Per això, posem sobre la taula, que és imprescindible desenvolupar un pla de reconversió d’aquest model «desarrollista» que ens aboca cada cop a una major desigualtat social i provoca el despoblament de les zones rurals. Cal apostar per un model de desenvolupament que tingui en compte la crisi climàtica que patim, la crisi social que encara s’agreujarà més amb la crisi econòmica que estem iniciant i que representi una esmena a la totalitat a un model productiu totalment caduc després de més de seixanta anys de destruir el territori i de condemnar-nos a la dependència.

Tarragona està morta?
Només estaria morta si el teixit social i la societat civil es rendís. I no és així, sinó al contrari. Cada cop les contradiccions són majors i això fa que la ciutadania tingui més consciència de la situació que patim. Fa deu anys érem pocs centenars les que ens manifestàvem per la independència, fa deu anys érem quatre les que sortíem el 8 de Març als carrers, fa deu anys érem dues les que defensàvem el territori i el dret a l’habitatge davant la bombolla immobiliària… i mira quantes som ara! El que cal és traduir i materialitzar aquesta energia social a les nostres institucions. I això només ho podrà fer la CUP, perquè és l’única formació política que no té por a plantejar aquests debats i a treballar conjuntament des de les institucions i des dels carrers.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
Com he dit abans, el govern català peca del mateix centralisme que l’espanyol. Però això és perquè el sistema capitalista necessita una especialització econòmica territorial que generi unes perifèries que serveixin a un centre, igual com necessita una majoria social treballadora per poder mantenir una elit social i econòmica, o igual que necessita que les dones fem el treball reproductiu (de cures i domèstic) per poder estalviar-se gran part dels costos de producció. Per això diem que l’alliberament nacional no s’entén sense un alliberament social i de gènere. Si volem ser independents necessitem trencar amb totes les lògiques de dominació que perpetuen aquest model de relacions socials. I una d’aquestes és el reequilibri territorial que permeti aprofitar totes les potencialitats de cada territori i la seva gent, però no per beneficiar a les empreses de l’IBEX, sinó per a millorar el benestar col·lectiu. Ho hem vist amb el darrer temporal, els municipis propers a les centrals nuclears s’han quedat durant dies sense llum! Aquesta és la principal paradoxa del nostre model de desenvolupament socioeconòmic i territorial.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Laia EstradaEl que cal no és limitar-nos a ajudar, sinó desenvolupar una política pública de promoció de l’economia en defensa dels interessos col·lectius. Per què hem de donar els fons que provenen de la UE a les grans empreses quan després aquestes no repartiran els seus beneficis que fan a costa de la precarietat laboral? En 2008 vam rescatar la banca i què ha fet la banca per a la societat? Ara ho tornarem a veure amb les «ajudes» de la Unió Europea per fer front a la COVID! La CUP apostem per promoure l’economia social i cooperativa perquè és l’única que permet una major estabilitat laboral, una gestió democràtica de les empreses i desenvolupar i garantir el futur del territori. Així com apostem per una política fiscal progressiva que representi un retorn dels beneficis de les grans empreses i fortunes per a les polítiques públiques i, per contra, deixi d’asfixiar a les persones autònomes.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Altre cop tornem al cap del carrer. El que està clar és que amb les receptes velles del «desarrollismo» com és el BCN World no resoldrem aquesta situació. Tots els estudis diuen que els municipis catalans de costa que viuen del turisme són els que presenten unes rendes més baixes per càpita i una major desigualtat social. I, també hem vist amb el tancament d’ERCROS a Flix, i esperem no veure-ho quan aconseguim el tancament de les nuclears, que les empreses s’enduen els beneficis i a la ciutadania ens toca netejar la merda que ens deixen i trobar solució a les treballadores que deixen al carrer. O fem un canvi de model o no sortirem d’aquest atzucac. Ja no és una qüestió a mitjà o llarg termini, sinó que és un debat que cal iniciar avui mateix. Només un exemple, les centrals nuclears ja han complert la seva vida i continuen funcionant posant en perill la vida de la gent, però en breu hauran de tancar. Què passarà amb tota la gent que hi treballa?

Amb qui pactarà el seu partit?
La CUP ja ha dit -com porta dient des de la seva entrada al Parlament- que la qüestió no és «amb qui», sinó «per a què». La CUP planteja, un cop més, que donarà el seu suport a aquells partits que ens permetin avançar en el nostre procés d’alliberament nacional i de justícia social. Així vam aconseguir celebrar el 9N i l’1O. Esperem que els resultats del 14F permetin iniciar un nou embat que ens permeti avançar en la consecució d’aquests objectius. Si és així, la CUP pactarà amb qui es comprometi a fer-ho, però en cap cas donarà un xec en blanc i permetrà noves reculades com hem vist en aquesta darrera legislatura. Per això necessitem ser decisius!

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
En cap cas!!! La confrontació només es pot rebaixar amb el reconeixement dels drets democràtics. Si vols evitar les conseqüències has de resoldre les causes. Si no és així, la única resposta per part de l’Estat i les institucions autonòmiques serà augmentar la repressió, i d’aquesta manera, la confrontació encara s’aguditzarà més. I, malauradament, això no és nou. La història contemporània d’aquest país ho demostra abastament i amb tràgics exemples.

El procés està en un “punt mort”?
El procés va estar en un «punt mort» des del 10 d’octubre de 2017 fins a les eleccions del 21-D del 2017. Des de llavors està en un procés de reculada que va començar a les institucions i que s’ha traslladat al carrer amb la desmobilització i la repressió. Però mentre les contradiccions en l’àmbit nacional, social, econòmic, polític, democràtic subsisteixin el «procés» no morirà, sinó que es mantindrà. De nou, em remeto a l’estudi de la història. No es pot confondre l’actuació dels partits polítics i els governs amb la consciència de la població. L’1 d’Octubre va marcar un punt de no retorn. L’altra qüestió és si aquests avenços democràtics es produiran abans o més tard. La CUP hi som -no des de fa 10 anys si no des de fa dècades- perquè aquests avanços en drets democràtics, benestar col·lectiu, justícia social… es produeixen com més aviat millor, però sobretot, sobre bases fermes que ens permetin afermar les conquestes populars.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
A vegades confonem els mitjans amb els objectius, o ens fixem tant en els primers que oblidem els segons. El nostre objectiu és la conquesta d’uns drets democràtics que ens permetin avançar com a societat. Si en una conjuntura determinada -com va ser l’1 d’Octubre- el referèndum és el millor mitjà per aconseguir aquest objectiu, doncs, treballem-hi. Si en el nou cicle que volem iniciar el referèndum continua sent el millor mitjà, doncs tornem-hi. Però, crec que hem vist, que el problema central no és si es fa un referèndum o no, sinó que és com ho fem perquè la voluntat majoritària d’aquests poble es pugui fer efectiva. I, això, hi insistim, passa per impulsar un procés d’alliberament nacional que formi part indestriable d’un procés d’alliberament social i de gènere.

Què ofereix el seu partit tenint-la de cap de llista?
La nostra candidatura ofereix el mateix tenint-me a mi de cap de llista que a qualsevol altra companya, ja que a diferència de la resta de partits, no som les candidates o una minoria qui pren les decisions, sinó a la inversa: nosaltres som les responsables que es tirin endavant les decisions preses per la majoria. Per tant, oferim iniciar un nou cicle que ens permeti encarar de nou el procés d’alliberament nacional, com a forma de resolució del conflicte democràtic amb l’Estat espanyol, però també per fer front a la crisi econòmica i a la cada cop major desigualtat social i a la crisi ambiental planetària que vivim. I centrant-nos en les nostres comarques, una aposta clara i decidia per transformar el model de desenvolupament econòmic que ens permeti garantir un futur per al nostre poble en les properes dècades. O ho plantegem així, o si no un cop més, ens veurem arrossegades pels interessos dels de sempre.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
Al Parlament parlaré amb la mateixa llengua que parlo amb vosaltres o en qualsevol persona dels Països Catalans. I ho faré per naturalitat, però també perquè avui dia les catalanoparlants encara no vivim en una situació de plena normalització lingüística i continuem sent una cultura i una llengua «perseguida i postergada» com deia Fuster. Com a castellanoparlant de llengua materna m’indigna quan els partits espanyolistes intenten capgirar la realitat tot presentant el castellà com una llengua perseguida a Catalunya. Però per molt que ho intentin, la realitat és ben crua i la patim cada dia. L’única llengua oprimida és la de la nació oprimida. Però, a més, el projecte d’alliberament de la nostra nació reconeix la pluralitat i la diversitat lingüística, i el respecte cultural, cosa que en més de tres-cents anys ni l’Estat espanyol ni el francès, han estat capaços de respectar ni que fos només per a integrar-nos.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Puigdemont hauria de poder tornar als Països Catalans com ho haurien de poder fer l’Anna Gabriel i totes les altres exiliades polítiques, però és evident que si no ho fan és perquè s’enfronten a la repressió política perquè la justícia espanyola és una fal·làcia. Tanmateix, això no ha de condicionar ni marcar el debat sobre l’estratègia a seguir en el nostre procés d’alliberament nacional. Centrar aquest debat en la repressió és caure precisament en l’estratègia de l’Estat. La qüestió és definir un full de ruta que ens permeti avançar cap a la independència i fer que tots i totes les catalanes, independentment de si vivim aquí o estem exiliades, de si hem estat presidentes de la Generalitat o de la nostra comunitat de veïns… puguem aportar-hi el nostre compromís. Perquè un procés d’alliberament només pot ser un projecte col·lectiu.

Li fa respecte que VOX entri en les institucions catalanes?
VOX és un partit que divideix els pobres fent política a favor dels rics i és qüestió de temps que això ho vegi tothom, així que el que realment em fa respecte és la banalització del feixisme que fan els principals partits polítics i els mitjans de comunicació… així com la manca de memòria històrica que tenim com a poble. Enfront del feixisme només hi ha una opció: combatre’l per tots els mitjans i sense donar-li cap mena de respir. Així ho vam proposar a tots els partits polítics que es presenten en aquestes eleccions, mitjançant un Pacte Nacional contra el Feixisme, i cap força política ens ha mostrat cap tipus d’interès. Així que igual com portem dècades combatent el feixisme als carrers, perquè si cal, també ho farem des de les institucions. Però la seva entrada al Parlament, ens planteja de nou, que no estem fent bé les coses. I cal conscienciar a les classes populars d’aquest país que darrere del feixisme només hi ha la defensa dels interessos de les elits. Així que, un cop més, la millor recepta és reactivar un procés d’alliberament nacional que tingui com a nucli central la justícia social i els drets democràtics.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter