Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 72 | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ27 Setembre, 2022
didac5-1280x961.jpg

Dídac Nadal, en aquests moments, suscita molt d’interès mediàtic. No només per la manera com realça l’empresa pública de mercats sinó també perquè ell juga a l’amagat sobre una possible candidatura a l’alcaldia de Tarragona. 

Entrevistar al regidor de Junts per Tarragona no és fàcil, ja que, intenta esquivar les preguntes. Allò que coneixem molt com ‘va molt a la seva’. En aquesta entrevista, el màxim responsable de l’empresa de mercats i la Regidoria de Comerç esclareix alguns dubtes, però també es pronuncia sobre l’actualitat política municipal. A hores d’ara desconeixem si serà candidat amb el suport d’una plataforma. Ha rebut algunes ofertes partidàries, però de moment les ha descartat. Nadal diu que està satisfet amb la feina feta i quan li preguntem si el seu pare està satisfet per la seva manera d’estar i fer política, ell es posa a la defensiva… També diu que cal una revolució en l’administració.

1

 

Quin balanç fa com a responsable dels mercats?
En tant que president de l’empresa pública de Mercats, des del 2019, i ho dic amb tota l’honestedat, ens ho hem passat molt bé, crec que les coses han funcionat, deixem un rèdit molt interessant. Hem estat capaços, no jo, sinó l’equip, de transformar l’empresa. Ara és més moderna, actualitzada al seu temps i amb uns projectes i una manera de fer que això és el petit orgull que me l’emporto.

No ho era?
No.

Què era, doncs?
Des del meu punt de vista era una empresa que en el seu moment s’havia constituït amb grans expectatives, perquè havia treballat en temes d’aparcaments. És una empresa que ha treballat molt, però, des del meu punt de vista, és inacceptable arribar al 2019 i no tenir els arxius escanejats, els sistemes d’informàtica no són els adequats, no adscrita a plataformes preceptives en l’àmbit administratiu i el conjunt d’eines que són obligatòries i no existia. Crec que hi havia alguns circuits que eren caducs i entenc que la tasca feta per nosaltres en un principi va ser la de ser capaços de fer aquest equip, que va assumir la gestió de mercats i mercadets, totes les direccions que ha anat prenent l’empresa em semblen molt positives.

L’empresa, en poc temps ha fet molts canvis. Ens hem trobat obstacles, anomalies…

Entenc que vostè es presenta com una mena de salvador de la pàtria?
Ni de bon tros (4 vegades). El president d’un consell d’administració és el que és. Aquí qui ha salvat l’empresa, o com a mínim l’ha situat allà on li corresponia, és l’equip de mercats, jo sóc el president, el conec, sóc el president, treballo amb ells, però l’equip de mercats és el que ha tirat la feina endavant.

És molt nadalenc (Dídac Nadal)…
A veure, si m’haig de posar algun mèrit és haver estat valent en el moment inicial en el qual jo, era completament segur, que havia de fer canvies en aquesta empresa. Aquesta valentia, si en els primers mesos vaig persistir una mica per aquí, després les coses – ho dic de veritat – és l’equip qui ha assumit la responsabilitat de tot això i els resultats són positius. Em sento molt orgullós.

Ha tingut molts enemics en posar en pràctica modificacions.
No, crec que l’enemic necessita una autonomia pròpia, m’he anat trobant obstacles. L’empresa, en poc temps ha fet molts canvis. Ens hem trobat obstacles, anomalies… les persones que han de canviar circuits, persones que treballaven en paper i ara han de digitalitzar-ho tot. Tots aquests canvis sempre generen incidències, però enemics, la veritat és que no.

Ha trobat provocadors d’incidències?
No, tot canvi dins una administració és complicat m’he pogut trobar persones que els sorprenia les propostes de canvis i transformació, però salvats aquells obstacles, tot al final ha salvat la seva pròpia inèrcia. Si per exemple hem canviat processos aquí, l’empresa de mercats depèn de patrimoni i ajuntament i et pots haver trobat que ens diguin anem coordinant, aneu fent, però aneu avisant com fer. Nosaltres només preparem la feina a l’ajuntament perquè la competència és municipal i hi ha departaments a l’ajuntament que tenen sobreesforç de treball. El ritme de l’empresa de mercat ha canviat, hem ocupat més espai dins els serveis municipals, tot això genera incidències de treball, benvolgudes siguin, però enemics que hagin volgut parar la feina de mercats, no.

Quan entrem al plenari a les 9h i sortim a les 5 de la tarda, vol dir que totes aquelles hores són eficients?

Es considera la persona indicada per revitalitzar mercats?
No. Perquè un pugui atorgar-se la condició de persona adequada, ha de tenir coneixements en la matèria, jo sóc un trist advocat que, en un moment determinat, es fa president del consell d’administració de l’empresa de mercats. No obstant, crec que potser ho he fet bé: tenir capacitat de generar i confiar en aquest equip. És el secret de l’èxit.

Està satisfet amb l’actual gerent?
Satisfacció màxima. També amb la directora de mercats, amb tot l’equip, comunicació… Ha estat una experiència molt satisfactòria, de veritat ho dic.

Havia pensat mai a ser president de mercats, mercadets i paradetes …
Insisteixo, sóc un trist advocat que en un cert moment agafa una determinada responsabilitat política i en aquells acords de 2019, de constitució de govern, se m’ofereix tenir una presidència d’una empresa pública, i sí és veritat que dins l’escenari de possibilitats tenia moltes ganes que fos mercats, perquè creia que hi havia molta feina per fer. Hi havia molt recorregut, és un lloc molt gratificant perquè quan feies quelcom i sortia bé, el resultat i la repercussió sempre és molt gratificant. També és veritat que el món dels mercats és molt dur, les satisfaccions són més fàcils d’obtenir si fas bé la feina que, per exemple, en l’empresa de tanatori de Tarragona. En definitiva, es van prendre unes decisions, hi ha un nou equip i les coses no només són professionals sinó que també són divertides.

Li agradaria tornar a repetir regidoria?
El cor em demanaria que sí, i el cap no. Seria una lluita bastant intensa.

En política, a qui fa més cas: al cor o al cap?
Bona pregunta, no sabria què dir-li, permanentment al cap amb certs trets de cor. Li serveix?

Actualment, està en política pel cap o pel cor?
Pel cor, sóc republicà, no sóc extremadament religiós, però gràcies a Déu, va ser pel cor. Si hagués estat pel cap no hi hauria entrat mai.

Està content d’estar a la política?
És una mica contradictori, hi ha moments que són meravellosos i d’altres que dius, home, si tinc la meva feina i la meva família, que faig en tot això?

Què fa aquí?
Vol que sigui pràctic i posant exemples? Quan, amb l’equip, preparem algun acte, ho tirem endavant i funciona, em quedaria en política tota la meva vida. Quan m’assento al plenari, a la Sala de Plens i veig i tinc la percepció que tots estem perdent el temps, sempre penso, ostres, jo no hauria d’estar aquí. Aquesta és la reflexió contradictòria.

Els plenaris haurien de ser més intensos, i això vol dir tenir la boca més callada i treballar una mica més

Se sent incòmode a la Sala de Plens?
No, però es fa massa política i poca feina. No crec que sigui reversible.

Però és el lloc adequat per fer política, oi?
Es fa massa política. Sempre he diferenciat el que és política local, nacional i estatal. La política local es fa treballant, dedicant hores, hores intenses que han de ser de treball intern de despatx, de decidir i resoldre i de sortir al carrer. Quan entrem al plenari a les 9h i sortim a les 5 de la tarda, vol dir que totes aquelles hores són eficients? Home, hi ha alguna que no…

Quina durada hauria de tenir el plenari?
El plenari és un mecanisme que els grups municipals utilitzem per fer política i…

Quina durada?
Depèn del plenari. No voldria ser irreverent, tinc molt de respecte a la meva sala de plens, amb això no em trobarà. Haurien de ser més intensos, i això vol dir tenir la boca més callada i treballar una mica més. I això a la ciutat li vindria molt bé.

O sigui, seguir el seu exemple?
Seguir el meu exemple? No vull ser exemple de res. Cadascú que faci el que creu que haurà de fer, però sí que hi ha alguns exemples que haurien de ser coincidents i aquests principis són, sobretot, hores de feina, intensitat i rigor, i a tots ens aniria millor, una mica menys de política.

Em veu a mi 20 anys fent de regidor, minoritari, anar saltant de l’oposició a un govern. De veritat em veu?

Ha somiat mai en presidir la sala de plens?
No cal somniar. A qualsevol persona li fa il·lusió ser l’alcalde de la seva ciutat. Però, a quin preu? Aquesta és la qüestió, almenys és la meva qüestió. A quin preu? Quin preu ha de pagar la família, els meus amics? La meva part professional i personal també paga un alt preu.

El que ve a dir és que li agradaria ser alcalde però viure la vida…
No. No, el que li he dit no és viure la vida: sóc autònom des que tenia 22 anys i li asseguro que viure la vida boja ni de conya. El que dic és si vols ser alcalde, d’acord, tens les condicions adequades? Perfecte, perquè jo arrossegar-me en política, Sr. Checa, ja li dic que no ho faré…

A data d’avui no em presento a les eleccions locals del maig del 2023

Que vol dir arrossegar-se en política?
Vostè em veu a mi 20 anys de regidor, minoritari, anar saltant de l’oposició a un govern. De veritat em veu?

Deixi que sigui jo a fer-li les preguntes. Quants anys porta ja en política?
Tres i un, quatre.

Quants anys n’estarà?
Li podria dir cap, li podria dir algun més, però, en qualsevol cas…
Contesti’m sense evasives…

Perquè jo sigui alcalde s’han de donar una sèrie de condicions. Tenir un suport potent, que normalment es diu partit polític, i jo no el tinc

Què no ho estic fent?
Li pregunto, vostè vol ser alcalde. M’ha contestat sí, no a qualsevol preu…
Permeti’m un matís. Perquè jo sigui alcalde s’han de donar una sèrie de condicions. Tenir un suport potent, que normalment es diu partit polític, i jo no el tinc.

Es penedeix de no tenir-lo?
No, perquè si l’hagués tingut hauria compromès la meva llibertat. Va ser una època en que els partits han estat molt dominants. Honestament, el fet d’haver-me donat de baixa, temps enrere, del PDeCAT m’ha donat una llibertat que l’he gaudit moltíssim.

Ara no té cap partit?
Cap.

Està creant o preparant una plataforma?
No.

Com es presentarà a les properes eleccions?
A data d’avui no em presento a les eleccions locals del maig del 2023.

a data de demà?
(riu) Demà tampoc, perquè d’avui a demà no passarà res.

Llavors, quan passarà?
Quan passarà? Bona pregunta!!!

Doni’m una bona resposta…
Hi ha condicions que jo entenc que s’haurien de donar perquè jo em presentés i crec que no es donen aquestes condicions, almenys ara mateix.

Quines són?
Que noti que, d’alguna manera, tinc els suports suficients per optar a alguna cosa important.

Suport polític?
Suports en general, m’és igual, partits, societat civil, clubs esportius, col·lectius, entitats…

Vaja, no té suport per formar plataforma…
Que jo en tingui coneixement, no. La veritat és que ho desconec.

Li agradaria formar-ne una, sí o no?
Crec que les plataformes no funcionen.

Es podria presentar amb el suport del PDeCAT?
El PDeCAT no existeix.

Ja m’entén, els exmilitants del PDeCAT?
Insisteixo, el PDeCAT està liquidao‘…

Hi ha partits que m’han demanat presentar-me. Quins? No li diré per respecte

Amb qui aniria, doncs?
No, no, no, no, no vull partits polítics.

Amb qui i com es presentaria?
En la mesura que pogués veure que tinc certs suports o em vaig engrescant pel camí, sí que em presentaria com a plataforma, però insisteixo, la pregunta a si em presento és no, una resposta ara mateix no existeix.

El temps juga en contra. Quina és la data límit?
M’agradaria decidir a l’abril del 2023 el que em dóna la gana fer, però sóc conscient que això no pot ser i sé que d’aquí a finals d’any hauria de tenir les idees clares, no només per la meva salut, per la de la meva dona i la dels meus fills…

Doncs, per quan?
Li poso una data? Per la missa del gall.

Ha anat parlant amb gent?
He tingut diferents propostes, totes elles de partit. Propostes en general, hi ha partits que m’han demanat presentar-me. Quins? No li diré per respecte.

M’agrada la gent que té la seva pròpia professió i dedica uns anys de la seva vida en política, i ja està

Pau Ricomà li ha demanat?
No.

I junts?
En tinc moltíssims amics. La gent de Junts li hauria encantat que jo hagués fet un pas a Junts, però ja els vaig anticipar, des del primer dia, que no el faria.

Què pensa del Jordi Sendra, l’alcaldable?
Tot el meu respecte.

És la persona adequada per liderar el projecte de Junts?
Tot el respecte, si recorda els live motive de la meva candidatura, eren intentar regenerar, que cadascú vingui de la seva pròpia feina, entri uns anys en política i marxi. És evident que Jordi Sendra potser no recull aquestes característiques. Avui dia, dins la sala de plens potser l’alcalde les recull, la resta de companys no sabria què dir-li. El Sr. Ballesteros òbviament no recull aquesta característica. M’agrada la gent que té la seva pròpia professió i dedica uns anys de la seva vida en política, i ja està.

Tinc inquietud per la política nacional i estatal, però no em crida gens comprometre la meva vida i anar-me’n a Barcelona o a Madrid tampoc m’acabo de considerar un polític

Li agradaria ser diputat?
Més enllà de la meva inquietud no tinc cap mena d’interès. Tinc inquietud per la política nacional i estatal, però no em crida gens comprometre la meva vida i anar-me’n a Barcelona o a Madrid tampoc m’acabo de considerar un polític, per definició…

Quina mena de polític és?
Fixi’s en el model de Suïssa: hi ha una persona que potser està quatre hores a la seva feina i després es reuneix amb persones que, tampoc els etiqueten com a polítics, i van prenent decisions sobre el seu món local. A mi aquesta fórmula m’encanta, m’encanta, m’encanta…

Quina relació té amb alcalde de Tarragona?
Molt bona, l’alcalde de Tarragona és bona persona.

És bon gestor?
Sí. No crec que em correspongui atenent que estic al govern valorar-lo. Hauria de ser la ciutadania.

Vostè és un líder polític, de junts per Tarragona…
Crec que l’alcalde Ricomà és una persona amb coneixements i dots per poder ser alcalde. És un gestor, bona persona, però – i segur que ell s’enfadarà amb mi – en moments determinats potser li caldria més mala llet. Caràcter en té, quan es fot de mala llet, es fot de mala llet. Som perfils diferents, li reconec les seves virtuts. A les eleccions del 19 per mi era molt important que el Sr. Ballesteros fes un pas al costat, i ho continuo mantenint. El Sr. Ricomà va ser la persona adequada per aquell moment i en un context determinat.

A Pau Ricomà en moments determinats potser li caldria més mala llet

La ciutat està millor o pitjor?
La ciutat batega d’una forma diferent. La ciutat es mantenia amb un mal estar i amb molta crispació.

I ara ja no?
No, n’hi ha tanta.

Tarragona és ciutat neta?
Més del que estava.

Segura?
Més segura del que era.

Segons vostè, Tarragona és un paradís…
No, des del meu punt de vista, i no m’he amagat mai, hem de canviar models. La ciutat batega millor, els serveis es presenten millor, la ciutat està millor, però no hem canviat models, calien alguns canvis profunds, per exemple en l’administració, en relacions amb la Diputació, Generalitat, en qüestions de capitalitat.

Sobren funcionaris a Tarragona?
No.

S’hauria de controlar més els funcionaris?
Crec i li dic de veritat, durant 12 anys de mandat del Sr. Ballesteros hi ha hagut absentisme, i falta de control. Vol dir que, d’alguna manera, el Sr. Ballesteros s’hauria d’haver ocupat d’altres coses. Per exemple, li he dit que a l’empresa de mercats no s’havien digitalitzat els expedients, i això, des del meu punt de vista és absolutament inacceptable. Qui és el responsable d’això? Dinàmiques administratives, polítiques, absentismes, manca de control i poc lideratge polític.

La ciutat batega millor, els serveis es presenten millor, la ciutat està millor, però no hem canviat models, calien alguns canvis profunds

Sigui honest i no s’enfadi. El seu pare està content amb vostè pel seu pas per la política?
Tinc 45 anys, em dic Dídac Nadal, tinc un fill que és enginyer químic, l’altre que comença el batxillerat i per a mi, amb la meva feina i els meus projectes, és pràcticament irrellevant si el meu pare està orgullós o no. Què passa? Que si el meu pare no està orgullós he de revisar la meva forma de fer política? No, no. Jo estic molt orgullós de com el meu pare va fer la seva política, però espero que el meu avi no li digués al meu pare com havia d’actuar, m’explico?

Els seus fills estan orgullosos?
Sí. Un està intentant a veure què estudia l’any que ve, l’altre fent alguna cerveseta. Jo també estic orgullós dels meus fills.

Vostè està orgullós pel seu pas per política. Volia ser polític per fer el que està fent?
Sí, estic molt orgullós. Passi el que passi, cada dia he estat treballant per la meva ciutat. La meitat de coses que ara conec, no les coneixia abans d’entrar en la política. M’ha semblat sorprenent, extraordinari el que pot arribar a fer la gent. Això és el que m’ha sorprès, li dic de veritat, el món de les entitats, els col·lectius… El món de l’administració no m’ha sorprès perquè, sóc advocat i ja el coneixia. El món de la política, el que em sap greu és que, trets de política nacional i estatal empastifin polítiques locals, i crec que els partits són molt responsables d’això. En política local tothom hauria d’anar molt més lliure, aquí, dretes, esquerres, amunt i avall, centres o no sé què, no pinten res. Tenim un pressupost, persones que hem de protegir i una ciutat per tirar endavant, crec que això va així. O no?

És feliç en política?
Home, jo sóc feliç amb la meva vida, implica la política també. Un ha d’intentar ser feliç en aquesta vida, espero que vostè sigui feliç…

Vostè és feliç en aquesta política o creu que no és per a vostè?
Per mi, la vida és una línia, no són pujades i baixades. El que m’ha ensenyat la vida és que les pujades i baixades, a la fi, et porten a llocs on, si ho pots evitar, millor no ser-hi. A més la vida m’ha ensenyat que el que és avui, poder demà ha deixat de ser-ho. No grans pujades, no grans baixades, optar per una línia recta, una mitjana aritmètica i intentar ser feliç, agafar-te on puguis per ser feliç…

Amb la meva feina i els meus projectes, és pràcticament irrellevant si el meu pare està orgullós o no. Què passa? Que si el meu pare no està orgullós he de revisar la meva forma de fer política?

Que li falta a Tarragona per ser una gran capital?
Necessitem millorar l’administració, que entengui que el que ha de fer és donar suport a la seva ciutat, en cap cas ha de ser un obstacle, sempre una solució. De l’administració ha de sortir una solució i no un problema. El context és delicat, sortim d’una pandèmia, un accident químic, d’una inflació pels núvols, conflictes bèl·lics… La gent i la ciutat necessita una empenta de l’administració. Hi ha gent molt tarragonina predisposada a treballar, tenim una ciutat potent, de veritat…

Per què no s’aprofita aquest potencial? Per què costa tant?
Hi ha vegades que penso que tenim molt potencial, una administració que, en els darrers anys, per absència política, no ha acompanyat ni ha estat a l’altura del que es mereix la ciutat. Si haguéssim fet els deures, tindríem una ciutat que seria l’enveja del sud d’Europa. N’estic convençut.

No crec en dinàmica de partits en el món local

Per què no ho és?
Així com Ballesteros va entrar com un alcalde que va generar molta il·lusió, aquella il·lusió es va perdre molt aviat. Em fa la sensació que els anys en els quals les ciutats han aprofitat per convertir-se en 2.0, Tarragona no ho va fer i ara mateix hem de recuperar el temps perdut i a més utilitzar catapultes per avançar…

Quina diferència hi ha entre Pamplona, Oviedo o Màlaga?
Vas a aquestes ciutats i trobes que la digitalització ja forma part de el públic, els espais d’enjardinaments no només són smarts, són intel·ligents, sinó que a més tenen un detall: una cura, extraordinària. Crec que nosaltres tenim més potencial pel patrimoni històric que tenim que aquestes ciutats, a més tenim el Mediterrani que tot ho eleva…

Llavors, per què no s’aprofita?
Perquè en l’etapa històrica on era important tenir un treball ben alineat, no es van fer prou.

El seu govern no va arribar ahir, porta 4 anys. No ha tingut temps de fer coses?
El meu és d’1 any i 7 mesos.

Vostè és tan responsable com el Sr. Ricomà, sempre li ha donat suport encara que hi fos a l’executiu…
Vostè creu que jo durant els dos anys de pandèmia no havia de donar suport al govern?

No he dit això…
Si veu tota la meva campanya, creu que en un moment determinat li donaria suport al Sr. Ballesteros? Va notar algun imput en aquest sentit? No, ni un. Jo advocava per un canvi a la ciutat i aquest canvi, si no era possible amb el Sr. Ballesteros, havia de ser el Sr. Ricomà.

Ho vaig defensar en plenari i crec que està als registres i li vaig dir a tots els partits que tothom es posés la medalla d’avançar en pressupostos i avançar amb la ciutat, i crec que el Sr. Ricomà, en aquell moment, l’any 2020, hauria d’haver ofert a tots els partits tenir representació a l’executiu, perquè crec que era l’obligació de tots els partits, donar suport a qui hagués en el govern, fos qui fos, i el Sr. Ricomà hauria d’haver dit: escolteu, aquí hi ha un problema profund, tots hem d’entrar, o com a mínim tots teniu la porta oberta a entrar a govern, és el primer que jo hagués fet.

Durant 12 anys de mandat del Sr. Ballesteros hi ha hagut absentisme, i falta de control

Perquè vostè hi entrés va haver de sortir-ne gent…
No crec en dinàmica de partits en el món local. Crec en determinades persones, 27 d’una sala de plens, davant una declaració de pandèmia poden dir: escolteu, cada partit amb la seva representació, tothom a govern. Això ho faria des del minut 1, li dic de veritat. I no parlaria del PP, parlaria del Sr. Martín, del Sr. Berni Alvarez, parlaria de tothom, de persones…

Se sent més útil dins el govern o quan estava donant suport al govern?
Dins del govern, perquè sóc una persona molt inquieta, necessito fer feina, si no crec que estar en un grup municipal de 2 regidors sense fer res, només anant a la sala de plens, no crec que ho tornes a fer a la vida. El sorprèn?

El que hem de fer ara que tenim els carrils bici és començar amb dinàmiques de sensibilització

Creu que podria fer més per Tarragona?
I tant, però tinc les eines que tinc. Un dia un periodista em va preguntar, li agrada l’excel·lència? M’encanta, però clar, per arribar a segons quines quotes, s’han de donar una sèrie de condicions. Vol que li posi un símil? De jovenet estava a Salou i un noi estava veient com a un amic l’estaven atonyinant, i estava amb por i a distància, i va venir un grup i li van dir, “no, no, ves ves“, i aquell es va reafirmar, es va encoratjar, va anar cap allà com una bèstia i li van fotre una pallissa que gairebé el mata. Això portat a la política, et trobes amb gent pel carrer que et van donant copets a l’esquena i et diuen, “Nadal, tot teu, endavant, endavant”. No necessito copets a l’esquena i que m’envieu, no és això, això seria gent potent, col·lectius tots, treballant i tirant endavant…

Se sent sol?
Sóc una persona molt solitària.

Se sent sol a l’hora d’exercir el poder?
No, hi ha vegades que el que em preocupa és que em sento còmode sol. Sóc una persona que sempre ha estat bastant solitària, m’agrada treballar, tiro, tiro, tiro, amb una determinada marxa posada i de vegades miro als costats i dic, ostres, frena, ningú ha de quedar pel camí…

Va amb bici?
Sí.

Què li sembla el carril bici de Tarragona?
Els problemes del carril bici es repeteixen a tot arreu i a totes les ciutats. Crec que el regidor de Mobilitat, en un moment determinat, hauria d’haver programat moltes més accions per potenciar la mobilitat sostenible, perquè o portem la cultura de la mobilitat sostenible o si tu poses el mecanisme, però a la gent no li ensenyes, sensibilitzes… cos trobar aquesta combinació. Costa molt més tenint en compte que Tarragona és una ciutat de grans desnivells. També, val a dir, aquest desnivell és el que la fa bonica.

El carril bici és útil?
Útils? No, són imprescindibles. Una cosa que és imprescindible és útil. El que hem de fer ara que tenim els carrils bici és començar amb dinàmiques de sensibilització, de posar, d’ensenyar, ensenyar, ensenyar… i que la gent es pugui adonar que s’hi és possible, que és eficient i sostenible. Algú té algun dubte que la Rambla de Tarragona, algun dia, d’aquí 10, 20 anys serà només per a vianants? Crec que ningú no ho posa en dubte. Si algú va a Pamplona, Oviedo, Màlaga, veurà que el centre ja està blindat i a més són aquells centres que quan anem cap allà diem, que bonic!!!

Els preus dels pàrquings estan molt raonables a Tarragona

Què hem de fer amb els pàrquings, el preu?
Els preus dels pàrquings estan molt raonables a Tarragona. De fet, fa un any llarg que vam aprovar les noves tarifes. Al mercat sempre les hem tingut molt correctes, la bonificació ja existia i la resta d’aparcaments també s’hi va afegir respectant aquestes polítiques.

Aquestes polítiques, la gent la percep?
Crec que Tarragona, en els darrers 10 anys, ha perdut mig camí. Digue’m agosarat, però la meva opinió és aquesta.

Què hauria d’haver passat en aquests 10 anys?
S’haurien d’haver fet més tests de talls. Per exemple, durant el mandat del Sr. Ballesteros quants talls a la circulació recorda? Jo no en recordo ni un. Han estat 10 anys en què totes les ciutats europees s’han anat sensibilitzant i aquí no anàvem fent cap passa en aquest sentit. Què ha passat? Hem arribat al 2022 i tots els deures per fer. Anem amb dèficits. Ara a Tarragona prens una decisió, que pot ser mínimament substancial, un punt d’inflexió i veus a la gent angoixada.

No crec que hi hagi cap incompatibilitat per part de la CUP per estar-hi, allà s’hi ha d’estar

Què li sembla el sector comercial de Tarragona, està agònic, oi?
No. Em dirà que sóc repetitiu i s’enfadarà amb mi. Però aquests 10 anys d’absència eren els 10 anys en el que el comerç de la ciutat s’havia d’haver digitalitzat, en els que si haguéssim tingut aquesta digitalització, la comunicació entre els comerços, el potencial per dur a terme campanyes, s’hauria multiplicat exponencialment. No obstant, no va passar res de tot això. Jo entro a la regidoria de Comerç el mes de juliol. Ens tanquem allà i al novembre trèiem els bons. Vostè creu que és raonable que un comerç l’any 2022 digui que li costa molt treballar amb una eina com el telèfon o l’ordinador? Home, no.

Què és el que ha trobat en el comerç?
Molt comerç mitjà, autònoms, que com són autònoms intenten tirar endavant, i com que són autònoms ho aconseguiran. M’he trobat la moral una mica rebaixada pel fet de veure que no portem una direcció concreta, no enfoquem cap a uns objectius clars, no expliquem quins són els objectius. Tingui en compte que em vaig trobar aquell famós pla estratègic – que és un bon pla estratègic – en un calaix de la Regidoria.

Per què no el va reactivar?
Reactivar més coses en un any no en sé.

Quants comerços han tancat des que va arribar?
No ho sabria exactament. Vam fer una enquesta molt esquemàtica, perquè no teníem ni informació sobre els nostres comerços. Ara tenim tota aquesta informació. Hem detectat molta dificultat pel petit comerç. El comerç s’ha mantingut en la mesura de les seves possibilitats i el que ha caigut, és curiós, s’ha vist substituït per la restauració.

Crec que sóc més antisistema que les regidores de la CUP

Per cert, se sent còmode governant amb la CUP?
Hi ha dies que sí, i d’altres que no, perquè crec que sóc més antisistema que elles. Estic d’acord amb moltes de les propostes de la CUP, perquè crec que han d’haver-hi una sèrie de canvis profunds, però hem de tirar endavant i la CUP, en determinades ocasions, la seva tesi política, dificulta avançar i ens quedem una mica en el mateix punt. Ho trobo molt, però si em pregunta per les dinàmiques de treball, hi ha vegades que ens podem quedar aturats, en una decisió molt concreta… Per exemple, li puc dir que la feina que està fent Inés Solè en Serveis Socials és engrescadora i la feina que està fent a Medi Ambient l’Eva Miquel, li puc assegurar que és una gran feina. M’agrada com estan portant les seves àrees.

Junts per Catalunya, no la base, peró sí alguns dels càrrecs orgànics s’han ocupat de fer-me oposició

No van a balcó en actes institucionals, alguna cosa a dir?
Tot representant polític, d’alguna manera, ha d’estar al servei de la gent de Tarragona. No es pensi que jo fer de representant institucional, un diumenge al matí, m’agrada. Crec que s’ha d’anar tant a un col·lectiu musulmà i com a un catòlic. No poso problemes ni als uns ni als altres, estic al servei de tothom. No cal que sempre etiquetin les coses “nosaltres no fem representació institucional” no, no és representació institucional, és estar al costat de la teva gent. Per exemple, fa poc es va fer aquell campionat de futbol a Campclar, d’uns col·lectius meravellosos i allà s’hi ha d’estar i no crec que hi hagi cap incompatibilitat per part de la CUP per estar-hi, allà s’hi ha d’estar.

Per cert, creu que el Sr. Jordi Sendra representa Junts a Tarragona. Va sentir que JxCat li feia oposició?
Sí, Junts per Catalunya, no la base, alguns dels càrrecs orgànics s’han ocupat de fer-me oposició.

Això comportarà conseqüències per part l’electorat?
No. Aquestes lectures ni em corresponen ni sóc bon fent-les. Junts per Catalunya en moments determinats ens ha fet oposició i el PDeCAT a Tarragona, també, d’alguna manera. Crec que no és tant la seva voluntat de fer oposició sinó la seva voluntat de fer-se visibles, que continua sent legítim. Per la meva part, cap discrepància al respecte, però és una certesa, ens han fet oposició.

Si hagués de decidir per algun partit a l’hora de candidatar-se…
VOX, sens dubte. Són els que recullen una mica… (riu) No, partits cap ni un.

Si jo ocupés una altra Regidoria, li puc assegurar que a vostè el sorprendria la meva discreció

Què hem de fer amb VOX?
Res. Cal tenir en compte que el problema no és que existeixi sinó el que fa per fer-se visible.

Si és candidat a les eleccions farà campanya, criticarà al govern municipal?
Sempre m’han dit que les campanyes han de ser en positiu. Sempre m’ho ha dit el meu pare…

Com serà la seva campanya?
Que curiós, quines minitrampetes (riu). Positiva. No em feu presentar-me

Qui serà el seu número dos?
Si no sé la resposta a la primera pregunta i em fa saltar a la casella 7.

El seu eslògan?
Una festa amb història. No, aquesta era la de Santa Tecla. No ho sé. Quin eslògan em faria?

Creu que és un regidor espectacle? Totes les accions que fa intenta donar espectacle i fer cridòria?
The show must go on‘. Crec que no. Tot el que fem al mercat, si fa repàs de què s’ha fet en els últims anys, tot té un component solidari. És una d’aquelles empremtes que tinc claríssim que l’empresa pública ha de dur a terme. Cada vegada que presentem algun acte ho fem intentant donar visibilitat a un col·lectiu que vol fer-se visible. És molt important que el mercat com a equipament públic doni aquesta visibilitat. Si jo ocupés una altra Regidoria, li puc assegurar que a vostè el sorprendria la meva discreció. Per exemple, en Turisme, el Dídac Nadal seria molt més discret. És una mica l’empresa de Mercats que et dóna la visibilitat. En una altra cartera seria un personatge més discret.

Dóna més importància als mercats que als mercadets?
Mai a la vida. La gent que em coneix sap que no és així. Si vol que li digui un secret, la meva principal preocupació era intentar elevar el mercat central, dinamitzar el mercat de Torreforta i potenciar els mercadets. Haurem d’apostar per l’excel·lència.

El Mercat de Torreforta és molt important i el Mercat Central tot un orgull…

I els mercadets de la Part Alta…
Tot això forma part dels meus maldecaps més persistents i permanents. Se’ns han jubilat dues parades al mercat del Fòrum i no em canso de repetir que no només les hem de recol·locar sinó fer-ho amb el millor producte possible. A la plaça dels Carros també se’ns ha ‘caigut’ una altra parada… Estem donant tombs… Costa molt consolidar els mercadets, tot i que per a mi són molt importants. El Mercat de Torreforta és molt important i el Mercat Central tot un orgull…

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ22 Setembre, 2022
JUAREZ-1280x720.jpg


La Coordinadora de Entidades de Tarragona (CET) ha creado una hoja de ruta para que los partidos políticos sepan las preocupaciones de la ciudadanía para con el municipio. Este estudio, llamado ‘La Tarragona que volem’, ha contado con la participación de muchos tarraconenses preocupados por la situación de la ciudad. Hace unos días, la CET lo presentó públicamente. Entre la lista de mejoras destaca la necesidad de aumentar el diálogo entre el gobierno municipal y los ciudadanos para poder consensuar proyectos de la mejor manera posible. El estudio también recalca la importancia de darle uso a equipamientos históricamente abandonados, como la Tabacalera o el preventorio de la Savinosa. Para conocer más detalles sobre todo ello, hoy entrevistamos al presidente de la Coordinadora, Ángel Juárez, quién afirma tener oportunidades de presentarse a unas elecciones municipales. No obstante, Juárez declara que su lucha tiene lugar desde el activismo, y no desde la política. Al menos, por ahora…
!

¿Cómo está Tarragona bajo su punto de vista?
Las ciudades son centro de vida, por este motivo están en constante cambio y evolución. El problema de Tarragona es que parece dormida, porque su gente está desencantada.

Tarragona es una gran ciudad, tanto como por sus paisajes, como por su patrimonio, su cultura y su gente. El problema es la falta de sentimiento y la tristeza generalizada. Los tarraconenses deben volver a sentirse orgullosos.

¿Cuáles son los problemas que parecen enquistados?
Hay varios problemas o carencias de esta ciudad que todos tenemos muy localizados. Grandes proyectos y espacios que se han abandonado, como la Tabacalera, el Banco de España, etcétera. O grandes problemáticas que llevamos reivindicando hace más de 20 años, como los transportes de mercaderías peligrosas, el estudio epidemiológico o el estudio independiente de la calidad del aire.

¿Cuál es el reto que aún no hemos superado?
La mayoría de proyectos se han abandonado, o los problemas no se han solucionado porque ha faltado valentía para dialogar. Tarragona es una ciudad plural y el gran reto es cohesionarla. Pero sin consenso y participación, va a ser imposible.

Desde nuestro punto de vista, uno de los grandes retos es la unión de la ciudad. Todas las personas, independientemente de en que zona de la ciudad vivan, deberían sentirse parte de Tarragona, pero percibimos que no es así. Hay que trabajar la movilidad, el urbanismo, la cultura, es decir, desde todos los ámbitos para poder cohesionar.

Tarragona no ha conseguido aún ser una ciudad sostenible

¿Cuáles son las verdaderas carencias de Tarragona?
Además de lo que hemos ido mencionando, Tarragona no ha conseguido aún ser una ciudad sostenible. Teniendo en cuenta el contexto de emergencia climática actual, la política de medio ambiente y sostenibilidad debería ser prioritaria.

Debemos apostar por las energías renovables con urgencia, también por la educación ambiental. Y por supuesto, realizar más medidas de protección y conservación de la biodiversidad, haciendo realidad la Anilla Verde y un proyecto para el río Francolí.

Otras grandes carencias son el comercio, la conservación del patrimonio y el turismo. Tarragona no ha sabido fomentar un turismo de calidad, siendo además Patrimonio de la Humanidad.

¿Considera que el gobierno de Ricomà realmente está preocupado por la mejora de la ciudad?
Estoy convencido de que todas las personas que participen de la política municipal y que forman parte del Ayuntamiento lo hacen porque aman a Tarragona y creen en ella. Pero, a veces, quizás no saben identificar las prioridades o las necesidades reales y urgentes de los vecinos y vecinas. Por este motivo es tan importante la participación ciudadana.

¿Qué ha cambiado desde la llegada de Ricomà a la alcaldía?
El gobierno municipal actual tuvo que hacer frente a una situación muy difícil por sorpresa, como es la pandemia mundial que aún estamos sufriendo. Esta emergencia, quizás ha dejado de lado a asuntos municipales. Yo diría que ha sido una legislatura un poco plana, sin una gran evolución o cambio.

Defendemos una Tarragona ilusionante, viva, sostenible, inclusiva e igualitaria

¿Cómo ve la convivencia con las empresas químicas?
Desconocemos la relación del Ayuntamiento con la industria química. Lo que tengo claro es que necesitamos diálogo, desde un nivel igualitario. Es muy importante que nos entendamos todos: gobierno, industria y sociedad, para el bien de la ciudad. Debemos empezar a colaborar, y los vecinos debemos ser parte.

¿Se presentará a las elecciones?
No, aunque he tenido oportunidades y sigo teniendo, pero mi proyecto es distinto. Siempre he estado trabajando, y sigo haciéndolo, para crear una sociedad mejor, pero para eso, no es necesario entrar en política.

Por suerte, también se puede hacer desde el activismo y los movimientos sociales. Y eso es lo que hago. Aunque, por supuesto, estoy dispuesto a colaborar a favor de la ciudad y del planeta.

¿Cuál es el gran titular de la Tarragona que volem?
Esto tiene varios titulares. Yo me quedo con que es un gran ejemplo de altruismo, trabajo y participación. Este documento se ha elaborado con la participación de las más de 100 entidades que forman la CET, y no para ganar ningún voto o cargo, solamente para el bien de la ciudad. La Tarragona que queremos es una Tarragona que nos ilusione.

¿Hay motivos para estar preocupados?
Lamentablemente hay muchos. Con la situación global, uno no solo siente impotencia, sino que se pierde la esperanza, porque ya empiezas a creer que ya nada se puede cambiar. Y si se pierde la esperanza, desaparece la ilusión.

Por eso deseamos que ‘La Tarragona que volem nos ayude a todos y todas a recuperar estos sentimientos y creer que si se puede mejorar, y que el trabajo vale la pena.

La Diputación no ha contribuido en nada en Tarragona durante esta legislatura

¿Cuál es la Tarragona que defiende la Coordinadora d’Entitats?
Defendemos una Tarragona ilusionante, viva, sostenible, inclusiva e igualitaria. Que todos se puedan sentir tarraconenses y con orgullo. Que Tarragona siga siendo una ciudad plural y que seamos capaces de llegar al consenso.

¿Hace poco pidió la dimisión de la presidenta de la Diputación, sigue reclamándola? ¿Por qué está decepcionado?
La mantenemos porque es una política de tierra quemada. Ninguna entidad de la CET se ha reunido nunca con ella. La Diputación no ha contribuido en nada en Tarragona durante esta legislatura. Ni siquiera se ha realizado un proyecto para el río Francolí, como se comprometieron.

¿Qué esperaba de este gobierno?
Esperaba más honestidad o responsabilidad. Hay algunos concejales que no han llegado a visitar la Escola Natura, con la única maqueta del Francolí, la cual tiene un gran valor.

Yo esperaba más diálogo, y creo que ha faltado representación de muchas partes de la ciudad y también de la CET.
Para los próximos años, los políticos deben parar de intentar politizar los movimientos sociales y vecinales, a las entidades, etc. y trabajar con todos.

Creo que para los próximos años es esencial recuperar la participación ciudadana y creo que el Ayuntamiento debe cuidar a las entidades como la CET

¿Las entidades se sienten arropadas por este gobierno municipal?
Las entidades no se sienten representadas, más bien abandonadas. Para poner un ejemplo, después de 14 años de trabajo en muchos ámbitos y de forma altruista, la CET no ha recibido ninguna ayuda económica pública, y eso que cuenta ya con más de 100 entidades. Tampoco hemos participado en las reuniones sobre el PLASEQTA, ni nos hemos sentado a hablar del nuevo POUM.

Creo que para los próximos años es esencial recuperar la participación ciudadana y creo que el Ayuntamiento debe cuidar a las entidades como la CET. Son ellas las que mantienen la ciudad viva y las que más pueden aportar. Si yo fuera alcalde, cuidaría a la CET y, si no existiese, la crearía.

PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Setembre, 2022
Frida-Festa-per-a-Tothom3-1280x960.jpg

La geganta Frida ja és un element més de la cultura popular de tarragonina. Ella va néixer gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona amb Dow i el Port de Tarragona en favor de la inclusió de persones discapacitades a les festes majors. La Frida, de fet, és un símbol d’aquesta inclusivitat, ja que pot ser portada per qualsevol persona, sense importar les capacitats que tingui. Per aquest motiu, ella és un dels pilars de la Festa per a Tothom, una iniciativa que garanteix que tothom pugui gadir de les festes majors. Recentment, la Frida ha complert quatre anys, i per celebrar-ho hem volgut entrevistar-la. Ella ens explicarà millor el seu propòsit, desitjos i pensaments cada cop que surt al carrer. Entre algunes de les confessions, la geganta admet que li agradaria formar part del Seguici Popular, la tradicional cercavila de la ciutat. Frida també expressa la seva opinió sobre l’evolució de la societat en matèria d’inclusivitat.

T’agrada el teu nom?
Si, m’agrada el meu nom perquè sóc una referència a la pintora mexicana Frida Kahlo, una dona que va destacar per la seva incansable lluita defensant les capacitats de les persones malaltes o amb discapacitat. Poden fer grans coses. Frida Kahlo va ser finalment reconeguda pel seu art, la seva personalitat i els seus colors vius, d’aquí la meva semblança i vestit.

Què sents quan surts al carrer i veus que persones amb capacitats diferents se senten identificades amb tu?
Molta emoció, especialment quan veus que la canalla em mira a mí i als meus portadors amb absoluta normalitat. Que uns nens s’apropessin a xocar els cinc, o que una senyora gran ens feliciti és molt emocionant.

Creus que ets diferent?
Si, sóc diferent perquè dono la possibilitat que qualsevol persona discapacitada em pugui portar. Això no pot passar amb la resta de gegants, perquè no estan adaptats per fer-ho. Els portadors són la meva essència i jo sé que per a ells sóc el seu suport per formar part de les festes. Junts obrim mentalitats allà a on anem, canviem el pensament sobre la discapacitat. Nosaltres, a més, transmetem el desig de les persones discapacitades, que també volen prendre part a les festes. Per això sóc única. Entre portadors i voluntaris formen els frideros, com ells s’anomenen afectuosament.

Dins la diferència existent, quin és el punt més positiu?
Que sóc una geganta inclusiva, que persones amb capacitats diverses, que fins fa poc ni podien imaginar poder portar-me en festes populars i actes culturals, ara ho poden fer i senten goig de la festa com tothom, igual que la resta de colles geganteres.

T’agradaria tenir parella?
Sí, m’agradaria tenir parella, una que em complementés i que aportés valors a la societat, tal com diuen que jo els aporto.

Laboralment, quin aspecte t’agrada més?
M’agrada molt quan la gent i en especial els nens em miren amb aquesta fascinació, m’alegra veure aquesta emoció quan persones amb discapacitats diverses em porten ambil·lusió i orgull. Estic orgullosa de convertir-me en exemple a seguir i donar aquesta força a tots i totes.

Fa quatre anys que vas néixer, quin balanç fas?
El dia de la meva arribada va ser emocionant per a mi i per a totes aquelles persones que estaven esperant a conèixer-me. Estava molt nerviosa, ja que no sabia com reaccionarien, no m’havien vist mai i estava tota coberta amb una tela, hi havia molta expectació, però què pensarien quan em veiessin?

Era una geganta, però alhora era i sóc la viva imatge de l’artista mexicana Frida Khalo, personatge que no tenia cap vincle amb la ciutat ni amb ciutadania Tarragonina. Entendrien que no sóc Frida Khalo? Tan sols sóc la Geganta Frida, la primera geganta inclusiva de la ciutat i de les poques del territori català; i el que pretenia i he aconseguit, és que s’entenguin els valors que aquesta artista va representar i que encara representa.

Ara, transcorreguts quatre anys ja no sóc Frida Khalo, per als tarragonins sóc la geganta Frida! Un element festiu de la ciutat i una figura inèdita, molt estimada per la ciutat, però no hauria arribat fins a aquest punt sense tots els que formen part de mi, la meva Colla Gegantera, la meva família.

Has estat objecte d’algunes ‘modificacions’? Explica’ns-ho
Sí, a la faldilla vermella li han fet la finestra més àmplia per veure millor des de dins. També vaig caure al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau i se’m van trencar les mans i el front per això em van portar al taller de la Dolors Sans a reparar a Pacs del Penedès. Van aprofitar el moment per ampliar el xassís per cabre millor les cadires de rodes.

T’agradaria formar part del Seguici?
No dubtaria en formar part del Seguici si m’ho proposessin. Crec que si em veiessin amb la resta de gegants, tothom se sorprendria i seria molt bonic.

Hem avançat molt en l’àmbit d’inclusió social, creus que encara ens falta camí?
Hem avançat en el tema de la inclusió, cada dia es fa més palès que sí que hi som, però falta feina per fer com per exemple en el tema dels esports. Les olimpíades per a discapacitats no es fan en els mateixos dies que les altres olimpíades ni tenen el mateix ressò. A les escoles, als instituts, a les feines… Hauria de canviar la societat i en això estem treballant: som persones amb capacitats diverses.

Estaràs agraïda a Dow, oi?
Si, gràcies al suport de Dow hem pogut difondre i visibilitzar la diversitat de capacitats, alhora que hem passat una bona estona festiva.

És fàcil ‘passejar’ per Tarragona? Hi ha moltes barreres arquitectòniques?
Hi ha carrers on sí que em puc lluir ballant, però a d’altres costa una mica per alguns desnivells o barreres. No obstant, amb la col·laboració dels frideros continuem endavant i desitgem que se solucionin a mesura que ens anem fent més tossuts i visibles.

Quin missatge transmetries a tot el col·lectiu que pateix alguna discapacitat?
Que no es quedi a casa. Que gaudeixi de tot el que comporta la festa i la vida en general. S’ha de sortir al carrer i donar visibilitat a la discapacitat, conscienciar la societat sobre la nostra validesa.

Quin és el paper de l’Ajuntament de Tarragona?
És el punt clau d’aquesta història. Jo sóc una geganta. Cos i ànima. Diguem-li que l’ànima és la part de l’Ajuntament. Quan jo encara no existia va ser gràcies a l’entusiasme de l’Ajuntament de Tarragona que se’m va conferir la personalitat. Si bé sóc una projecció de la imatge de la pintora Frida Kahlo, allò que no es veu però dóna vida es debatia en reunions a l’Ajuntament. Són les persones que em porten, les que vetllen per la meva seguretat, les que fan de Tarragona una ciutat amb més sensibilitat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Setembre, 2022
Ruinas-Yunke-Museo-2019-1280x853.jpg

Salvador Vicent, más conocido como ‘Mago Yunke’, es uno de los grandes ilusionistas de nuestros tiempos. Tanto es así, que ya acumula tres campeonatos del mundo. El último lo consiguió hace un par de meses en Quebec. Yunke, que también ha participado en numerosos shows televisivos como ‘El Hormiguero’, vendrá a Tarragona este sábado para colaborar con una causa solidaria. En este sentido, el ilusionista protagonizará la gala benéfica de Todos en Azul, que se celebrará en el Teatro Tarragona y cuyo propósito es recaudar fondos para construir un Casal del Autismo permanente. Las entradas, que oscilan entre los 15 y 20 euros, ya se pueden adquirir a través de este enlace. En esta entrevista, conoceremos mejor a Yunke, tanto en el ámbito profesional como en el personal. 

 

¿Cómo supo de la gala benéfica?
Elena, mi hermana, gestiona las actuaciones y fue ella la que me lo propuso. Yo estuve encantado de poder formar parte de esta iniciativa.

¿Qué le parece la causa solidaria?
Me parece muy interesante. Todas las causas solidarias tienen un buen fin. Sé que mi trabajo puede ayudar a los demás, y disfruto con ello.

¿Usted se considera una persona solidaria?
Sí.

¿Qué podemos esperar de su espectáculo: ‘Conjuro’?
El público sentirá la magia de muy cerca. Es una degustación de efectos de magia dónde hay desde las ilusiones más pequeñas hasta las más grandes. Es un espectáculo muy variado con trucos probados y reprobados. Al final, la magia abarca muchas cosas, tanto la puesta en escena como la expresión no verbal, o la habilidad para llevar a cabo la propia ilusión. Cuando tienes mucho rodaje, el resultado es mágico.

¿En qué se diferencia respecto a otros shows?
La gran diferencia es que mi magia es de autor. El 90% de mis números son originales, y eso les da mucha personalidad. Mi gran fuerte es crear magia, lo he hecho desde pequeño en mi taller. Por eso creo que tiene repercusión en premios y programas de televisión. Tener magia propia es una gran ventaja y me divierte mucho crearla.

¿Cuál es su número favorito?
Hay muchos. Depende del espectáculo. Por ejemplo, en el último show, con el que ganamos el premio en Canadá, hay un número llamado ‘El hombre de vitruvio’. En él, estoy de pie y me parto en dos. Las piernas se separan de mi tronco sin estar cubierto por nada y siempre a la vista del público. Eso crea una visión impactante. Puede que sea mi juego estrella en este momento.

Por otro lado, también tengo números más pequeños, como una carta pensada por un espectador que luego se imprime en un trozo de tela. Es uno de mis efectos preferidos. También me divierte jugar con la inocencia de los niños, es algo mágico.

¿Alguna vez ha revelado un truco o ilusión?
Solo revelo un truco cuando quiero fastidiar a alguien. Contar un truco de magia es algo terrible porque todo es una ilusión, y es uno de los aspectos más importantes del ser humano. Una persona no puede vivir sin ilusión. En el caso de la magia, es algo que te sorprende y te despierta curiosidad por saber cómo se hace. Cuando te lo cuentan, la ilusión desaparece. La curiosidad mató al gato. Dejarse engañar o ilusionar es bonito.

¿Dónde cree que reside la grandeza de un mago?
En su persona. El artista es un ser humano, por eso lo más importante no es el truco. Un artista tiene la capacidad de transmitir una emoción y cuánto mejor seas, más vas a comunicar. Necesitas un 90% de persona y un 10% de magia.

¿Cuál considera que es el mayor logro de su carrera?
Venimos de Canadá, de ganar el primer premio mundial. Como éxito tangible, seguramente sea ese, pero el logro más importante de mi vida son mis dos hijos. Son lo más bonito que me ha dado la vida. Y en el ámbito de trabajo diario, el mayor logro es el aplauso del público. Cuando termino un trabajo y los espectadores aplauden, me doy cuenta de que ese es el verdadero premio. Porque nuestro trabajo se enfoca en eso. Por muchos trofeos que uno tenga, sin el agradecimiento del público, no se es nadie.

¿Por qué aspecto le gustaría que le recordaran como mago?
Me gustaría que la gente me recordará como inmortal (ríe). Pero si tengo que desaparecer, querría ser recordado como un mago muy trabajador, que hacía magia original y sobre todo era muy buena persona.

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Setembre, 2022
saloua9-e1662820278856.jpg

El nombre de Saloua Bichri forma ya parte de la historia. De Tarragona y de las relaciones de España con Cataluña. Bichri fue la primera mujer en ejercer las funciones de Cónsul General en Tarragona. Durante cuatro años, la diplomática supo ganar el aprecio de la mayoría de sus conciudadanos y de los tarraconenses. Su ‘savoir faire’ ha traspasado fronteras. No se escondía y siempre ha dado la cara en los momentos más complicados. Intentaba aprender pero también enseñar y mejorar la imagen de su país en Tarragona, Lérida y Aragón. No ha parado ni un solo momento durante la pandemia, apoyando a la comunidad y protagonizando actos solidarios con los más necesitados. Ha intentado hacer que la cultura y el deporte trabajaran los estigmas y estereotipos. Saloua Bichri ha terminado su misión diplomática en Tarragona y, en esta entrevista, hace un balance. Se marcha consciente de que podría haber hecho mucho más, pero la Covid-19 ha puesto algunos límites. En su maleta se va con la satisfacción del deber cumplido y con una mano llena de amistad… Sus conciudadanos lloran su partida… Ahora cabe esperar si el gobierno marroquí reconocerá su dedicación y esfuerzo durante cuatro años ejemplares.

Cuándo le dijeron que sería la primera mujer en ocupar el cargo de cónsul en Tarragona qué le pasó por la cabeza?
Si bien es importante ser la primera, lo crucial es que no soy la última y estoy contenta que me sustituya Ikram Chahine, una mujer  a quien deseo mucha suerte en su nuevo cargo. “Entre mujeres nos tenemos que apoyar” y yo siempre estaré para lo que pueda necesitar. Representar a tu país ante un tercero es una de las más altas responsabilidades que tu estado y en nuestro caso el Rey te otorga para que eleves a tu país al máximo nivel de representación, respeto y confianza que se deposita en ti y en esto puedo asegurarles que no hay ninguna diferencia entre ser mujer diplomática u hombre diplomático.

En primer lugar quiero dar las gracias a Su Majestad el Rey por «promover la condición de la mujer, abriéndole todos los horizontes de la promoción y otorgándole la situación que le corresponde».

En segundo, agradezco a mi Ministro, el Sr. Nasser Bourita, que haya depositado la confianza en mi para ejercer éste cargo al igual que al gobierno de España y al de Cataluña y Aragón que me han acogido con confianza y generosidad.

Existe alguna ‘desinformación’ en relación a la realidad de Marruecos y sobre todo a sus avances en el ámbito de la igualdad de la mujer

Este nombramiento era para mí, entre otras tareas, la de desmitificar algunos estereotipos en relación a la situación de la mujer marroquí. La presencia de la mujer en el gobierno marroquí, en las embajadas y consulados y ayuntamientos es cada vez más evidente. y sabiendo que existe alguna ‘desinformación’ en relación a la realidad de Marruecos y sobre todo a sus avances en el ámbito de la igualdad de la mujer fue para mi una oportunidad de dar de conocer mejor a mi país, Marruecos.

¿Conocía Tarragona, el catalán… la nuestra política?
Sí, conocía Cataluña porque, en mi caso, ya había tenido experiencia profesional en España y por consiguiente mi llegada aquí no ha tenido el más mínimo problema para habituarme al ritmo local. En el Ministerio trabajé sobre las relaciones bilaterales entre Marruecos y España del año 1999 al 2011. He encontrado muchos presidentes del gobierno catalán y muchas delegaciones que acompañaba durante sus visitas oficiales a Marruecos. Pero como no hay límite al aprendizaje, gente buena, que he encontrado aquí en Tarragona, me enseñó más sobre la política catalana y en concreto sobre Tarragona y Lérida. No me dio tiempo aprender el catalán, lo entiendo perfectamente y aquí si uno no habla catalán no es para nada un problema, ya que los catalanes respetan y hablan en castellano.

Han pasado cuatro años desde su llegada a Tarragona. ¿Cuál es el balance?
Después de 4 años dejo un consulado organizado y en muy buena marcha y de esto estoy muy satisfecha. El balance en realidad no lo tengo que hacer yo, es mas la gente de Tarragona, Lérida y Aragón que me tiene que evaluar. Cuando llegué venia con una idea y me voy con otra totalmente diferente. Si yo venía con una idea institucional, hoy me voy con un sentimiento de hija adoptiva.  A los tarraconenses, los responsables institucionales, policiales, militares, judiciales y todos los responsables de las administraciones y asociaciones de toda la demarcación consular, hoy les quiero hacer llegar todo mi cariño eterno y agradecido.

Si tuviera que concretar mi experiencia, le diría que es tremendamente positiva, enriquecedora y fructífera en el acercamiento y conocimiento de nuestros pueblos entre sí. Cuando nos vamos siempre decimos que fue bonito, aunque parezca que es un tópico, quiero decir que esos 4 años fueron para mí un aprendizaje, tanto de la cultura catalana, de la realidad catalana y en definitivo de toda España.

No me dio tiempo aprender el catalán, pero lo entiendo perfectamente. Aquí si uno no habla catalán no es para nada un problema, ya que los catalanes respetan y hablan en castellano

En Tarragona he encontrado personas con mayúscula, entre todos hemos trabajado cogidos de la mano para deshacer nudos que solo llevaban a un mundo de estereotipos y prejuicios que no nos permitían entender que vivimos en frente no enfrentados. También me voy satisfecha porque he podido cumplir en gran parte las instrucciones del Rey Mohamed VI y del Ministro de Asuntos Exteriores, el Sr. Nasser Bourita, las cuales tenían que ver con acercar aún más los dos pueblos y aprofundizar aún más la amistad entre marroquíes y españoles.

No somos ni más ni menos, tampoco vamos de nada, solo somos personas que reclamamos un trato de igual a  igual

Hemos sabido trabajar desde la diferencia, cultivando un sentimiento de igualdad y de respeto. He podido visitar durante estos 4 años, que en realidad han sido menos por la pandemia, todos mis conciudadanos, asociaciones y entidades que cada día trabajan para un posible encaje entre Marruecos y España.

En 2019 hemos hecho un viaje con 47 españoles al desierto y han visto in situ la realidad marroquí. No somos ni más ni menos, no vamos de nada, solo somos personas que reclamamos un trato de igual para igual. Mi país está abierto para todos vosotros y si visitáis Marruecos, os trataremos de la misma manera que me habéis tratado y la verdad es que me habéis tratado de una manera espectacular.

Fue una gran aventura que no sabía si estaría preparada, pero gracias a mi gente, a mi equipo del Consulado General (que está muy familiarizado con su entorno), ha hecho que mi misión sea muy eficaz en la resolución de problemas y demandas de nuestros compatriotas. Además, ejercen una buena labor de interlocución y mediación en toda clase de situaciones, incluso en las que son delicadas o que requieren una alta profesionalidad. En ese sentido, su asesoramiento y acompañamiento han hecho que mi misión esté a la altura de lo que mi país esperaba de mi labor aquí. Gracias también a grandes personas que he encontrado en mi camino, lo hemos superado dando pruebas que juntos somos imbatibles. Hasta en los peores momentos hemos sabido respetarnos, pese a posibles diferencias. En el respeto no hay color ni banderas, solo hay personas.

Agradezco al rey y al ministro Bourita la confianza que han depositado en mi para ejercer éste cargo

Me voy, experimentando sentimientos encontrados: tristeza y satisfacción. Satisfecha por haber conocido a toda la gente que me ha rodeado y triste porque he hecho muy buenos amigos y amigas. Allá, donde esté tendré 3 objetivos: Primero defender siempre a mi país; seguir las instrucciones de mi Rey y mi ministro, y hacer que no haya ninguna diferencia entre unos y otros, o sea: tratarnos como iguales

¿Cuáles fueron los momentos más complicados de su mandato? Usted tuvo que “gestionar” una pandemia, ¿cómo fué?
Los momentos más complicados de mi mandato fueron los 2 años de la pandemia causada por la COVID 19. Tuvimos aquí 387 personas bloqueadas. Eran personas que habían venido de vacaciones, de visitas familiares, de visitas al médico, de negocios ….. y se quedaron bloqueadas durante mucho tiempo.

Si visitáis Marruecos, os trataremos de la misma manera que me habéis tratado y la verdad es que me habéis tratado de una manera espectacular

Como tenían que confinarse, había que encargarse de 387 personas. Al principio, lo hice yo sola, iba de compras a los supermercados, a las carnicerías hallal, a las farmacias…. Pero luego tuve que reincorporar mi adjunto, el Sr. Maalmy y Said para ayudarme.

Aprovecho para agradecer las asociaciones marroquíes que me han ayudado mucho durante la pandemia, sobre todo las de Lérida y de Aragón. Como me era imposible viajar para atender a los bloqueados, las asociaciones in situ lo hicieron por el Consulado General y colaboraron mucho. Han sido momentos muy duros para todos, pero ya paso !!!

Usted se ha hecho conocida gracias a su operatividad y su proximidad. Las entidades y asociaciones tuvieron un papel fundamental en su misión diplomática, ¿verdad?
Desde el primer día, he abierto las puertas del Consulado General a todos, de forma que tanto nuestros compatriotas marroquíes como nuestro entorno social, político y cultural supiese que nuestras oficinas están al servicio de los y las ciudadanas y que, aparte de ser un espacio administrativo por su propia naturaleza, es también un espacio para la convivencia, el dialogo y el conocimiento mutuo.

Las asociaciones tuvieron un papel fundamental en mi misión diplomática, y les agradezco su total apoyo en cada momento en que las necesite. He recibido el apoyo hasta de las asociaciones y sociedad civil de Barcelona, en esta ocasión les mando mi cariño eterno y agradecimiento.

Usted apostó mucho, como instrumento de integración y cohabitación, la cultura y el deporte… ¿Está satisfecha con su esfuerzo?
Considero que la cultura y el respeto mutuo son los mejores ingredientes para nortear la coexistencia y la convivencia entre los dos pueblos. Y le pediría que le ponga “apellidos” a la cultura y verá la inmensa riqueza que contiene, porque es un conjunto de bienes materiales espirituales, patrimonio de las civilizaciones y sociedades que nos la han llegado de generación a generación. Hay una cultura de la lengua, de los modos de vida, de las costumbres, de las tradiciones, de los valores, del conocimiento, del deporte, hay cultura culinaria, hay industria cultural, hay tal riqueza en la Cultura que estoy convencida que su valor más preciado es la de ser generadora de la Paz. Y sin Paz, como bien sabe, no hay progreso y por consiguiente la Cultura debe ser promocionada en todas sus múltiples facetas desde todas las instituciones, todas. En este sentido toda inversión será poca porque la riqueza que nos proporciona es generadora de los más altos valores de la Humanidad.

Me hubiera gustado llevar a cabo el hermanamiento entre la ciudad de Tarragona y la ciudad de Rabat o la de Larach

Usted hizo distintos ‘consulados móviles’. ¿Es una buena forma de acercar la institución a los residentes más desfavorecidos?
El ‘consulado móvil’ se enmarca en la voluntad del Rey Mohammed VI de acercar la administración a los ciudadanos residentes en el extranjero. Con mi equipo del Consulado General, hemos realizado 8 consulados móviles. Durante cada consulado móvil, atendíamos a más o menos 3000 conciudadanos en 32 horas. Siempre lo organizábamos a los fines de semana sabiendo que la comunidad marroquí tiene esos días libres para poder gestionar su documentación. Hemos organizado 1 en plena pandemia y la comunidad lo ha agradecido mucho.

Usted fue la fundadora del Rotary Club Amistad Hispano Marroquí, ¿por qué lo creó?
En Junio del 2019, he fundado el Club Amistad Hispano Marroquí, cuyo padrino es el Rotary Club Tarragona. Con el Sr. Raül Font hemos decidido crear este club cuyos objetivos principales son los de fomentar la amistad hispano marroquí, los intercambios comerciales y empresariales, la solidaridad y el fomento de la paz por todo el mundo. Nuestro club reúne académicos, empresarios, periodistas, alcaldes, defensores de los derechos humanos, médicos….  Durante el primer año fui la presidenta del club. He podido sentar las bases y hacer socios. El gran trabajo lo hizo el presidente Ricard Checa durante su mandato de 2 años. Ha concretizado proyectos. Uno de ellos surgió durante el viaje que hicimos 47 rotarios al desierto: se trata del apadrinamiento de la escolarización de los niños a través de una asociación de Erfoud. Durante su mandato se hizo también el hermanamiento entre el Rotary Amistad Hispano Marroquí y el Rotary de Dakhla. Recientemente, fui agraciada con el prestigioso premio Imperial Tàrraco al mérito Rotario 2021-22, otorgado por el Rotary Club de Tarragona.

¿Ha dejado algún proyecto en el cajón que le da lástima especial?
Sí que me hubiera gustado llevar a cabo dos  proyectos que fueron paralizados por la pandemia. Uno de ellos es el hermanamiento entre la ciudad de Tarragona y la ciudad de Rabat o la de Larache. El otro proyecto era pensado para jóvenes marroquíes y españoles y se trataba de una ruta cultural. Este proyecto pretendía, a través de un concurso literario, seleccionar a un grupo de jóvenes marroquíes que viajarían a España y vice versa para realizar una ruta cultural.

Para jóvenes españoles lo tenía claro, había que determinar la «Rihla de Ibn Batuta» (viajero árabe) y establecer el programa del viaje en Marruecos. Se pretendía invitar a los jóvenes marroquíes y españoles a debatir con creatividad y originalidad sus problemas actuales a través de una figura que pertenece al imaginario colectivo.

Para jóvenes marroquíes que iban a venir de Marruecos, aún no lo tenía claro. Estuve pensando en una ruta a Cataluña, la de una figura universal. Al finalizar estas dos rutas, se podía organizar en Marruecos y en España una exposición itinerante (fotos y textos) para reflejar los sentimientos y experiencias de los jóvenes participantes en estas rutas.

¿Ha tenido conocimiento de algún episodio de racismo durante su mandato en Tarragona?
Ninguno.

Usted, durante estos cuatro años ha sido omnipresente. ¿Cree que la sociedad ha entendido cuál es el papel del cónsul más allá del administrativo?
Solo con leer los comentarios que tengo en la página de Facebook  del Consulado General ´se podrá entender que la comunidad marroquí valora mucho el hecho que la Cónsul General no se haya limitado a gestionar el lado administrativo, sino lo social y sobre todo el lado humano. Puedo decir que me consideraron como familiar y se lo agradezco. Estoy convencida que debemos solucionar con nuestra labor de acercamiento y servicio a nuestros compatriotas, los problemas derivados de la distancia de nuestro país. Pero también  es importante que ellos sientan el respeto y aprecio por la labor que hacen contribuyendo doblemente al bienestar, tanto del país de acogida, como del que partieron y donde tienen sus raíces.

En cuanto a la ciudadanía de Cataluña y de Aragón, le tengo que agradecer haberme dado la oportunidad de despertar en ella la curiosidad de conocer mi país, de interesarse por mi cultura, mi tierra, mis costumbres, mi idioma…..y de notar, por ella misma, que la cónsul no se limita a gestionar los trámites administrativos, sino también a interesarse por la ciudad que la recibe y a compartir con sus habitantes su cultura, apreciar su gastronomía y sobre todo a conocerlos.

Usted ha querido dar protagonismo a los marroquíes que se han destacado en la sociedad catalana y aragonesa en distintos ámbitos profesionales. ¿Cree que hay talentos que están escondidos?
Si les doy protagonismo es porque se lo merecen. Pensad que tenemos médicos en Tarragona, un chico 3 veces campeón del mundo en kickboxing, futuros doctores dando clases en la URV, un gran chef en la gastronomía, intelectuales, artistas, diseñadores … y eso hace que se normalice la convivencia entre iguales, pese a la diferencia de la cultura, Hemos hecho una apuesta fuerte por la cultura, el deporte y sobre todo por destacar la integración, la cual es imprescindible para una convivencia sana y respetuosa.

¿Qué siente ahora, cuando está viviendo sus últimas horas en Tarragona?
Me voy experimentando sentimientos encontrados, tristeza y satisfacción. Satisfecha por haber conocido a toda la gente que me ha rodeado y triste porque dejo los muy buenos amigos y amigas que el destino ha puesto en mí camino.

Espero que la nueva cónsul pueda conciliar entre su vida familiar y su trabajo. Quedaré a su disposición

¿Qué consejo daría a su sucesora?
Le deseo mucha suerte y salud!!!! Espero que pueda conciliar entre su vida familiar y su trabajo. Quedaré a su disposición para lo que pueda necesitar.

Si tuviera que darme un titular sobre su experiencia como diplomática en Tarragona, ¿Cuál sería?
«La Humanidad, el motor imprescindible para avanzar».

¿Qué lleva en su maleta? ¿Valió la pena?
Llevo muchas amistades, mucho amor, mucho cariño, mucha satisfacción, una gran experiencia, mucho orgullo por haber levantado la bandera de mi país muy alto. Orgullosa también por haber transmitido un sentimiento de paz y de buena acogida a mis compatriotas. Vuelvo satisfecha porque mi querida comunidad me confesó que mi labor hizo que renazca su patriotismo y su amor por nuestro país!!!

¿Cuál será su próximo destino o misión diplomática?
De momento vuelvo al Ministerio de Asunto Exteriores, luego ya veremos. Estaré siempre dispuesta a lo que sea para representar a mi país. Le tendré informado.

✍🏼 Youssef TAZI 

 

PUBLICITAT










REDACCIÓ9 Setembre, 2022
yeray1-1280x961.jpg

Yeray Moreno, llicenciat en Finances, encara no té 30 anys i ja és la persona triada per fer ‘renàixer’ el Partit Socialista a Salou. És regidor i aviat podria ser designat alcaldable. El camí no serà fàcil atenent la situació que travessa la formació. En els darrers mesos hi ha hagut gairebé 20 baixes. Yeray Moreno espera revertir la situació que és molt complexa. Els històrics no estan d’acord que el PSC i el partit de Pere Granados es presentin en una llista única als comicis del 2023. El jove socialista, funcionari de la banca, haurà de driblar una guerra interna i amainar els ànims. Ja veurem si deixa cadàvers polítics a l’armari. De moment, el partit pretén que ell substitueixi a David González. En la seva primera entrevista, Yeray Moreno fa una radiografia de l’actualitat política i fa un esbós del seu projecte polític que, assegura, té cabuda per a tothom.

 

Per què pretén liderar aquest projecte polític d’abast municipal?
Perquè crec en la meva ciutat que és Salou i perquè és, indiscutiblement, un projecte transversal que ajudarà a millorar el municipi i la qualitat de vida dels que hi vivim i el visiten. Sóc només na petita peça d’aquesta millora, però tot suma.

Per què empra la paraula ‘millora’?
Salou és un municipi que està creixent i les seves infraestructures hauran d’acompanyar, evidentment, aquesta expansió. Volem millorar encara més la seva seguretat, la neteja, l’ocupació i l’habitatge.

Pot ser més concret?
Potenciar i comprar habitatge, fer un canvi cabdal en la concessió de la neteja…

Però això ja està previst, oi?
Sí, però hem d’estar al damunt i ha de ser quelcom que els ciutadans ho percebin. No podem oblidar que Salou té una població resident d’uns 30 mil habitants i a l’estiu de 250 mil. Per aquesta raó, la neteja ha de ser una aposta molt clara.

Jo seré el cap de llista a Salou sempre que els militants ho creguin oportú i em vegin capacitat

Salou és està brut?
No, però podria estar més net.

De qui és la responsabilitat?
Del consistori.

Del regidor delegat?
Venim de dos anys de pandèmia, on l’ocupació ha estat mínima i, potser, tenim una altra percepció. Hem d’actuar per millorar alguns àmbits.

Vostè es postula com a líder del PSC a Salou, oi?
Jo seré el cap de llista a Salou sempre que els militants ho creguin oportú i em vegin capacitat per a liderar el projecte que vull que sigui transversal i plural.

Està disposat a assumir aquesta responsabilitat?
Estaré allà on el partit em necessiti. Crec en Salou com a una potència i haurà de continuar creixent com a una referència a nivell català i estatal i també internacionalment.

Vostè què pot aportar al partit?
Porto quatre anys al govern municipal i crec que puc aportar experiència, diàleg, joventut i capacitat per liderar un projecte engrescador on tothom hi té cabuda.

No té por que el partit l’utilitzi com a una marioneta?
No. Jo donaré el millor de mi pensant primer en el municipi i després en el partit. El dia que consideri que jo no encaixo no tindré cap problema el fer un pas al costat.

He après moltíssim del company David González. En David ha fet una molt bona feina

Quina és la diferència entre Yeray Moreno i David González?
He après moltíssim del company David González. En David ha fet una molt bona feina.

Si ha fet tan bona feina perquè el substitueixen per vostè?
Això hauria de preguntar al partit…

A més s’està vivint moments difícils en el PSC Salou. Gairebé 20 baixes en els darrers mesos…
Tots volem que Salou continuï creixent i per a això ens cal un govern amb majoria absoluta. Per això, tots som importants i tots sumem.

Li torno a fer la pregunta: si el Sr. David González ho va fer tot tan bé, per què l’aparten i no confien en el ell per liderar una candidatura…?
Són qüestions internes que no depenen de mi. Insisteixo que en David va fer una feina molt bona.

Sap per què hi ha hagut tantes baixes al PSC de Salou?
Les baixes es van produir abans que s’anunciés que FUPS i PSC començaven a parlar de la possibilitat de concórrer en una llista única a les eleccions municipals. No hem sabut explicar bé la qüestió de la coalició de Sumem per Salou i el PSC. Hem d’estar convençuts que és un projecte guanyador i crucial per a l’estabilitat de Salou.

Yeray, per què va haver-hi tantes baixes al PSC, pot contestar?
Crec que els afiliats del PSC no han entès el motiu de les negociacions. Hi ha molta confusió que cal esclarir-la. Jo parlaré amb tots aquells que s’han donat de baixa i els explicaré el nostre projecte i estic segur que tots estan interessats que Salou guanyi…

Com estan aquestes negociacions?
Les converses continuen…

Crec que els afiliats del PSC no han entès el motiu de les negociacions amb FUPS. Hi ha molta confusió que cal esclarir

Insisteixo, quines negociacions s’estan duent a terme entre FUPS i PSC?
Hi ha converses en una fase embrionària. Els dos partits volem un projecte transversal i de millora per a Salou. Sumem per Salou i PSC serà una candidatura molt potent i guanyadora.

Serà vostè el cap de llista?
Això forma part de les negociacions.

Pot ser més clar?
Ara estem analitzant si el projecte del PSC encaixa amb els idearis de Sumem per Salou…

Quines són les línies vermelles d’aquestes negociacions?
Ha de ser una coalició equànime. Els dos han d’anar amb un esperit guanyador.

S’ha plantejat en algun moment que el PSC ocupés un any d’alcaldia?
No.

Pere Granados serà el cap de llista de la candidatura única?
És una de les qüestions que està damunt de la taula…

Com es dirà la candidatura: Sumem per Salou-PSC?
Sí, o PSC-Sumem per Salou.

Quin és el seu projecte polític, sigui clar?
Volem que Salou sigui reconegut no només com la capital de la Costa Daurada i com una potència de la Catalunya Sud. Volem que sigui una referència en l’àmbit social, laboral, de seguretat i a nivell d’infraestructures…

Volem que Salou sigui una referència en l’àmbit social, laboral, de seguretat i a nivell d’infraestructures…

Molt bé, però quina és la seva proposta?
No estem contents amb el suficient, volem arribar a l’excel·lència perquè Salou té moltes potencialitats. Per exemple, no pot ser que a Salou la gent només pugui treballar sis mesos. Hem d’aconseguir que hi hagi gent tot l’any, potenciant el turisme i altres sectors.

En el cas que vostè sigui el cap de llista del PSC, tindrà carta blanca per confeccionar la seva llista?
El partit em deixarà treballar. Volem una llista guanyadora sigui per presentar-nos en coalició o per separat.

Compta amb els actuals regidors socialistes?
Això dependrà de la situació personal de cadascú.

Compta amb ells?
Si volen estar en el projecte, hi seran.

Compta amb ells, sí o no?
Tothom que sumi hi serà.

Hi ha algú que no suma?
Tothom suma.

Volem una llista guanyadora sigui per presentar-nos en coalició o per separat

Vostè és regidor a l’Ajuntament de Salou, com ha estat l’experiència?
Ha estat difícil perquè hem viscut dos anys de pandèmia. Atenent que el turisme es va paralitzar vam haver d’incrementar les partides de serveis socials. La gent passava gana i vam estar sempre al peu del canó. Haurem d’esforçar-nos perquè l’ocupació sigui plena. Si hi ha feina hi ha ingressos, per això és fonamental diversificar la nostra economia.

Això és el que està fent l’alcalde, oi?
Hem de treballar més i plegats.

Com és treballar amb l’alcalde Pere Granados?
Jo aprenc molt amb ell, perquè té molta experiència i visió. Portem molts anys governant amb ell. És cert que té una manera de governar diferent de la nostra… Però fem una bona feina junts i aportem estabilitat al municipi.

Quin balanç fa de la governació Sumem per Salou-PDeCAT-PSC?
Jo porto poc temps com a regidor, però, segons els meus companys, el PSC sempre ha estat molt bé governant amb l’alcalde. Ha estat una experiència molt positiva. Això no obstant, Salou canvia i la ciutadania també i per això ens hem d’adaptar als canvis i al creixement del municipi.

Quin Salou li agradaria vendre a l’exterior?
Salou s’ha de vendre com a quelcom més que sol i platja.

Salou canvia i la ciutadania també i per això ens hem d’adaptar als canvis i al creixement del municipi

I en l’àmbit intern?
Que controla els preus dels lloguers, que no sigui una ciutat dormitori… A Salou es viu molt bé, però encara es pot viure millor.

Com està la situació econòmica de Salou?
Bé. Canalitzem molt bé les nostres partides. Tenim moltes infraestructures que estaran projectades i altres en marxa… venen projectes molt interessants pel desenvolupament del municipi que requereixen estabilitat política.

És curiós que encara no hem sentit el PSC pronunciar-se sobre l’Eix Cívic de Salou…
Estem escoltant els veïns i després de saber quines són les seves preocupacions tindrem elements rigorosos per a poder pronunciar-nos. L’opinió de la gent és molt important per a nosaltres.

Això és populisme, oi? Quin és el posicionament polític del PSC?
Com li acabo de dir, estem mantenint contactes amb els veïns de les zones afectades, després ja farem pública la nostra posició. Hi ha factors econòmics, socials i supramunicipals que hauran d’encaixar i això no sempre és fàcil.

Jo aprenc molt amb l’alcalde Pere Granados, perquè en té molta experiència i visió

Us fa por pronunciar-vos i perdre vots, oi?
No. No vull dir coses que en acabat no podrem complir.

Què està fent per aconseguir més afiliacions al PSC?
Estem preparant un projecte que és engrescador, futurista i plural. Tothom hi té cabuda sempre que sigui per defensar i lluitar pel progrés de Salou.

Què pot fer vostè per a remuntar el PSC Salou?
Si la gent veu que estem fent una bona feina, que estem al costat de la gent, que som importants per a l’estabilitat i progrés de Salou no hi ha una altra via que abraçar aquest projecte. Hem de deixar de banda els personalismes. Tothom vol sumar-s-hi a un projecte guanyador o no?

No li fa por fer aquest salt? Ser alcaldable comporta pressió, n’és conscient?
Estic preparat per a tot allò que faci sempre que sigui per defensar el meu poble. Res no em fa por.

Ha somiat mai en ser alcalde de Salou?
Qui no ha somiat mai en poder dirigir el futur del seu poble?

Qui no ha somiat mai en poder dirigir el futur del seu poble?

Quins són els seus defectes i virtuts?
Sóc molt treballador, sé treballar en equip i crec que sé escolta i m’agrada aprendre. Com a defecte, potser juga contra meu el fet que no sigui massa simpàtic.

Té molts enemics?
Crec que no, però és cert que en polític mai no acabem de saber qui són els veritables amics.

Quin eslògan li agradaria tenir per a la campanya?
Un Salou per a tothom…

PUBLICITAT









REDACCIÓ5 Setembre, 2022
luisSalas.jpg

Luis Salas és un reputat advocat que lidera una de les candidatures que aspira a presidir la junta executiva del Club Tennis Tarragona (CTT). Les eleccions tindran lloc el proper dia 9. Es presenta a la presidència perquè entén que el club més rellevant de Tarragona té molta capacitat de millora. Entén que en l’anterior executiva hi ha hagut manca fluïdesa en la comunicació amb el soci en general. En aquesta entrevista, Luis Sala assegura que els comptes anuals seran objecte de l’auditoria anual corresponent. El candidat a substituir Pere Lluís Bergadà al càrrec diu que el principal objectiu és fer que el soci del CTT se senti protagonista d’un club que ha de tornar a ser un referent esportiu de Tarragona. Salas entén que els socis han de ser els veritables ambaixadors del club i per aixó han de ser tractats com a tal. 

 

Per què ha decidit presentar-se a la presidència del CTT?
El nostre equip està integrat per un grup de socis que representem totes les sensibilitats i activitats que es realitzen al Club. Veient la situació actual de l’entitat i la gran capacitat de millora que té, vam decidir fer el pas per presentar una candidatura conciliadora, compromesa i transversal que, si els socis ens donen suport, treballarà sense cap interès personal per fer els canvis necessaris que reclamem gran part de la massa social. El fet que jo sigui el candidat a president va ser decisió de l’equip i jo la vaig acceptar gustosament.

Per què no heu fet una llista conjunta amb membres de les diferents candidatures?
Els integrants de les dues candidatures som molt diferents i els equips i gestió que proposem, també. Estic molt content del meu equip i tinc plena confiança de la capacitat per portar a terme tots els projectes del nostre programa, defugint en tot cas de qualsevol interès personal.

Compta amb experts del tenis en la seva llista?
Sí. Certament, al nostre equip tenim diferents membres que han desenvolupat tota la seva activitat esportiva a l’escola i dins del tenis de competició, que aportaran la seva experiència per garantir la millora constant tant de l’escola de tenis com la de pàdel i dels respectius equips del Club. Per altra banda, al Club tenim entrenadors i monitors de primer nivell que porten molts anys fent una feina excepcional i aconseguint molts èxits tant a nivell individual com per equips. Creiem fonamental dotar-los de més recursos personals i materials perquè la seva feina la puguin realitzar en millors condicions.

Quin balanç fa de l’etapa del president Bergadà?
Entenc que ha estat un mandat complicat per moltes circumstàncies que han viscut i que han fet les coses com han pogut.

Quin ha estat el pitjor de l’anterior junta?
Al marge de l’opinió que cadascú dels socis pugui tenir respecte de la junta sortint, possiblement durant el seu mandat ha mancat fluïdesa en la comunicació amb el soci en general. Nosaltres veiem molta capacitat de millora i així ho hem descrit al nostre programa que convido a tots els socis a mirar-lo a les xarxes socials i al nostre web.

Tenim professionals experts en gestió econòmica, financera i comptable que analitzaran la situació actual i les necessitats immediates de l’entitat

Quina és la realitat econòmica del club?
A la darrera Assemblea es van aprovar uns comptes amb resultat positiu encara que mínim i la fotografia que ens van fer als socis era d’una entitat al corrent de les seves obligacions. En tot cas, amb altres companys del meu equip afrontarem la situació que ens trobem, sigui la que sigui. El Club Tennis Tarragona és una entitat amb un patrimoni molt important i una massa social àmplia que, amb les seves quotes mensuals, ha de fer front a qualsevol situació que ens podrem trobar.

Si guanya farà una auditoria al club?
No ens caldrà fer una auditoria externa per revisar la situació econòmica del Club. Dins de l’equip tenim professionals experts en gestió econòmica, financera i comptable que analitzaran la situació actual i les necessitats immediates de l’entitat. Per altra banda, els comptes anuals seran objecte de l’auditoria anual corresponent.

Si guanya, quines són les seves prioritats?
Les més immediates són les que, com a socis usuaris, creiem imprescindibles, per exemple, la gestió dels recursos humans, el manteniment i millora de les instal·lacions i l’impuls de les escoles de tennis i de pàdel que estaran iniciant la temporada. Per altra banda, haurem d’estar molt pendents de les necessitats que es puguin generar en cada moment i que sabem que es donaran com a Club viu que és el Tennis Tarragona.

A nivell d’instal·lacions quins canvis s’hauran de fer?
Veiem dues actuacions amb més urgència que altres. Per una banda, la definitiva integració i coordinació dels espais de la zona Club i de la zona Park. I per altra, la renovació d’aquelles instal·lacions i maquinària que, pel pas del temps, han esdevingut inajornables.

Creu que el CTT ha deixat de ser una referència?
En absolut. Tant per les instal·lacions que té com per l’activitat esportiva que es realitza i la seva massa social, el nostre Club ha de continuar sent el màxim referent esportiu de les comarques de Tarragona.

Què s’ha de fer per donar a conèixer encara més el potencial del CTT?
Hem de generar un clima idoni entre els socis per tal que aquests esdevinguin els primers prescriptors i ambaixadors del nostre Club. I amb aquest objectiu treballarem sense descans des del primer dia. Al nostre programa electoral, que tothom pot visitar a la web de www.sumapermillorar.com, ja fem esment a moltes iniciatives: campanyes informatives, de captació de socis, jornades de portes obertes, promoció del tenis i pàdel als centres educatius de la ciutat…

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Setembre, 2022
Montse-Porter2-1280x1357.jpg

Salou celebra aquest cap de setmana la festa de Jaume I, una commemoració de la sortida del Rei des del seu port cap a la conquesta de Mallorca. Durant aquests dies, el municipi es transforma per endinsar-se en aquells temps, on tot era més senzill i diferent: l’època medieval. Un rei amb el seu cavall, frares, nobles i vassalls passegen pels punts d’interès de la ciutat, enguany amb una vestimenta renovada pel Grup de Dones de Salou amb la col·laboració de l’Ajuntament, més concretament la Regidoria de Cultura. Precisament, entrevistem una de les seves sòcies, Montse Porter, que ha estat treballant incansablement durant mesos, confeccionant a mà la nova roba, per tal que el seu “poble” pogués gaudir el màxim possible de la recreació històrica. Porter relata les seves motivacions, el motiu de la renovació i el gran esforç que ha representat treballar a mà la indumentària. Alhora, la vocal del Grup de Dones explica la tasca que desenvolupa la seva entitat al municipi. 

|

Com ha estat l’experiència de confeccionar la indumentària per a la desfilada de la festa del Rei Jaume I?
És una experiència molt bona i enriquidora.

Què representa des d’un punt de vista personal?
És una satisfacció perquè ha estat tot un repte.

Quantes persones han estat implicades en la seva confecció i arranjaments?
Quatre. No hem pogut ser més a causa de la Covid-19. Esperem i desitgem que per l’any vinent la gent s’animi i hi poguem ser-ne més. 

Durant quants mesos hau estat treballant?
Des de gener fins ara.

Quin ha estat el mètode emprat?
Tots els vestits han estat fets a mà, com a l’època del rei Jaume I, perquè no es pot veure cap repunt ni cap costura. Això representa un gran esforç, i és el principal motiu pel qual no hem pogut fer tantes peces com esperàvem. En total, n’hem confeccionat 35, les més importants: la del Rei Jaume I, la d’Eleonor de Castella i Pere Martell, així com 10 frares i alguna roba del poble. Hem tingut sort amb una dissenyadora que ens ha ajudat molt perquè ha pensat els tratges. Ella està acostumada a pensar aquest tipus de vestits per a cinema o teatre.

Quantes peces s’han de renovar?
Unes 300.

Tenir un fons de vestits com aquest representa una inversió que et permet estalviar a llarg termini

Quina ha estat la seva motivació?
D’una banda, veure el Rei vestit com va sortir de Salou. El vestit anterior no es correspon veritablement a com va salpar del nostre port. Per un altre costat, m’ha motivat l’orgull de fer-ho pel meu poble.

Quin suport han rebut des de l’Ajuntament?
Tot, la veritat és que tot. Ens han concedit tot allò que hem demanat. El material el paga l’Ajuntament, de manera que els vestits són per a les persones que se’l posaran, però en el moment que ja no l’utilitzin l’hauran de tornar al consistori. D’aquesta manera, els podran fer servir una altra persona.

Per què renoven ara la vestimenta?
Perquè els vestits de lloguer no són com aquests, i les persones de la desfilada han d’anar ben maques, no de qualsevol manera. La roba de lloguer està feta a màquina i es nota la diferència. A més, tenir un fons de vestits com aquest representa una inversió que et permet estalviar a llarg termini.

Quines altres activitats impulsen des del Grup de Dones de Salou?
Nosaltres organitzem activitats des de l’octubre fins al maig. Organitzem formacions, un club de lectura, associacions culturals, viatgem per visitar espais d’interès, a Nadal fem esdeveniments extraordinaris, etc. La nostra activitat s’ha vist molt afectada per la pandèmia, fins i tot enguany, però suposo que l’any vinent tornarem al 100%. El problema és que el nostre local no té un gran aforament, quan puguem utilitzar el nou tindrem més marge de maniobra.

PUBLICITAT










REDACCIÓ31 Agost, 2022
Joan-Negrié2-1280x617.jpg

Avui arrenca el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), un esdeveniment que creix exponencialment amb els anys i que -de fet- es va sobreposar als dos anys inicials de la pandèmia. L’esforç del seu director, Joan Negrié, i del seu equip va permetre que no s’abandonés a causa de la covid-19. Ara, comença una nova edició amb l’expectativa de tornar a celebrar i superar els registres dels anys anteriors. 

En aquesta entrevista, Negrié afirma que el segon objectiu ja s’ha assolit, almenys, en relació amb les entrades venudes. La conversa amb el director també serveix per esbrinar alguns detalls dels espectacles que el públic del FITT es trobarà fins al 3 de setembre. A Tarragona li esperen quatre dies intensos de teatre, dansa, creativitat i molt entreteniment.

 

Tenint en compte que ja s’han esgotat les entrades per a algunes funcions, quines són les expectatives d’aquest festival?
Per la nostra part, evidentment són molt moderades. Pequem de moderació. Com a mínim volem a arribar a nivells de l’any passat, i si podem, superar-los. Pel que fa a venda d’entrades, puc anticipar que ja hem millorat les dades de 2021.

Quins espectacles destacaria?
Això és com preguntar-li a un pare quin fill s’estima més. A mi m’agraden tots perquè són molt diferents i atractius. L’storywalker, per exemple, és una experiència auditiva meravellosa i m’encanta. La inauguració, per la seva banda, serà molt potent perquè serà dansa amb tres coreògrafes internacionals més un cor tarragoní. Serà molt emotiu i espectacular.

També tenim ‘El Mar’, una obra de manipulació d’objectes que relata el cas real d’un mestre tarragoní que explicava als infants de Burgos com era el mar Mediterrani. El Highland acollirà alhora un espectacle anglès amb música i el públic podrà estar dret amb birres a la mà. La família Pla Solina també actuarà com a històrics del teatre català. Te’ls diria tots, un darrere de l’altre perquè me’ls estimo a tots.

Com li agradaria que es recordés aquesta edició?
Com la visió de la celebració, que és el late motiv d’aquest festival. Després de dos anys de pandèmia en què fer aquesta iniciativa ens ha costat molt, volem retrobar-nos sense restriccions ni mascaretes, mirant-nos a la cara, tocant-nos… Vam ser dels pocs que vam mantenir un festival d’aquestes característiques amb una feina titànica.

Considera que hi ha hagut un salt de qualitat respecte a edicions anteriors?
Sí, absolutament. Any rere any ho intento, de vegades o aconsegueixo i d’altres la mantinc. Però aquest any és un salt important. Tenim tres titanes internacionals del món de la coreografia; vindrà Emma Dante, la creadora italiana més famosa del país i amb més projecció, una directora que sempre produeix i estrena a festivals internacionals. Només amb aquests dos noms, el salt qualitatiu està fet.

Quina és la situació del sector teatral?
Complicada. Sempre ho ha sigut, i ara ho és encara més. La pandèmia ens ha ferit de mort, però som masoquistes i sempre ressorgim de les cendres com un fènix. Evidentment, hem rebut suport institucional per tirar endavant, perquè si no el teatre hagués desaparegut. Malgrat que la passada temporada va anar malament, sembla que en aquesta nova es remuntarà. Ho hem vist amb les ocupacions històriques que ha registrat el festival GREC de Barcelona.

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Agost, 2022
josep_capella_2-e1661944631587-1280x1047.jpg

És un dels cambrilencs més populars a l’estat en l’àmbit de la comunicació audiovisual. Josep Capella, periodista i pare de periodista, tot i ser corresponsal de TV3 fora de les nostres fronteres, està al corrent del que passa al nostre país i al seu poble: Cambrils. Enguany serà el pregoner de les festes patronals. Una ‘missió’ que ell assumeix amb orgull i molta responsabilitat, atenent l’exigència dels seus convilatans. En una entrevista a larepublicacheca.com, el comunicador confessa que per a elaborar el seu parlament n’ha parlat amb diferents persones (referents) del poble. Josep Capella diu que l’indret que més l’apassiona és la punta del moll de Cambrils.

|

Quin significat té per a tu ser el pregoner de la Festa Major de Cambrils?
Em fa molta il·lusió però alhora és un repte important. És de les coses boniques que et poden passar, que et truquin i t’ofereixin fer de pregoner al teu poble, encara que també té els seus riscos.. ha, ha, ha… Actuar a casa sempre és una responsabilitat més gran per un CTV (cambrilenc de tota la vida). Normalment, els convilatans són més exigents amb els seus, i difícilment perdonarien una relliscada, que a un pregoner foraster li podrien passar per alt… Però no ho dic com a crítica, ni amb temença, sinó amb respecte. És un plus de responsabilitat de cara als cambrilencs que som molt exigents … ja ja ja

Canvis a Cambrils? Hi ha coses que m’agraden, altres que no tant, però procuro ser raonable, parlar amb tothom, intentar comprendre les raons dels uns i altres i així tenir una opinió raonada

És la primera vegada que fas de pregoner?
Ja havia fet el de la Fira, l’any 2000, però aquell era un pregó més convencional, més institucional… més acadèmic, si vols tu. Aquestes vacances les he aprofitat per parlar amb molta gent, que realment són els que més saben, sense deixar de banda algun clàssic com el mestre Josep Salceda, sempre un referent quan hem de parlar de la Mare de Déu del Camí…

En què consistirà el teu pregó?
“Estoy trabajando en ello”, així amb accent de Texas, com l’Aznar… ja ja ja… I no puc fer-me un spoiler… serà diferent… tampoc massa… però no serà una glosa i punt… Espero que als meus convilatans els hi agradi.

És difícil fer un pregó quan als periodistes ens demanen concisió i brevetat?
Moltíssim. Te’n fas creus… vaig amb el cronòmetre i mesurant…

Per a un cambrilenc que treballa fora, com veu el municipi sempre que hi torna? Notes canvis?
Afortunadament, vinc força, i segueixo els esdeveniments gairebé al minut, sobretot amb el diari digital de la Revista Cambrils i a través de les xarxes. Però, sobretot el boca a boca, la família, els amics, que et fan el parte diari… ara gairebé al minut amb el whatsapp…ja ja ja . De vegades me n’assabento jo abans de coses del poble, que no la meva família que és a Cambrils. Però sí… hi canvia vertiginosament, massa, de vegades, però són els signes dels temps… Hi ha coses que m’agraden, altres que no tant, però procuro ser raonable, parlar amb tothom, intentar comprendre les raons dels uns i altres i així tenir una opinió raonada…

Quin és el teu racó predilecte de la ciutat?
La punta del moll, la perspectiva que et dona del port, del poble, és espectacular.

Què té Cambrils d’especial?
És el el meu poble. Me l’estimo com és, amb les seves contradiccions. Ja ho diuen “Cambrils, bon poble, però mala gent…” je je no és veritat. Tenim contrastos, diferents maneres de ser i d’entendre les coses, com a tot arreu, però al final hem aconseguit, entre tots, tenir un dels pobles més bonics d’aquestes terres i del país.

Revista Cambrils, té el seu mèrit arribar a complir 70 anys de vida

La revista Cambrils commemora el seu 70è aniversari…
Té el seu mèrit arribar a complir 70 anys de vida… Ens ha costat i ens costa molt, però crec que ens en sortim d’una forma molt digna, gràcies a un petit equip professional que està al davant i d’un grup de col·laboradors que fan possible el projecte. Estem perfilant com ho celebrarem, però volem aprofitar el moment per potenciar la revista, per ampliar equips, per reivindicar-nos com a mitjà de referència i sobretot volem aprofitar els 70 anys per connectar amb les cambrilenques i els cambrilencs…

PUBLICITAT












RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter