Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 49 | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Maig, 2020
mariaCheca-1280x853.jpg

Quedem poques hores perquè els carrers tornen a omplir-se. Després de gairebé 50 dies de confinament, el govern ha obert la porta a les passejades i a l’esport individual, sempre tenint en compte les mesures de seguretat imposades i les franges horàries. La psicòloga clínica, Maria Checa, explica quins efectes tindran en les persones aquesta desescalada. Recomana adoptar algunes mesures i facilita alguns consells. La psicòloga recomana desconfinar-se de forma progressiva ja que els dies d’aïllament passaran factura física i emocionalment. Maria Checa recorda que arran del confinament hi haurà més casos d’hipocondria. 


Quins efectes tindran en les persones la desescalada?

La desescalada és un altre canvi. Suposa una situació nova que requereix una adaptació. El nostre cos, un cop més s’ha d’activar i mobilitzar i la nostra ment ha de reaccionar per processar l’experiència.

La psicòloga Maria Checa

En la situació actual, davant d’una amenaça real a la qual hem de fer front tots nosaltres, hem començat a tenir una sèrie de conductes que en altres moments ens haurien semblat patològiques (rentar-nos més les mans, anar amb mascareta i guants, portar un pot de gel hidroalcohòlic, rentar tota la compra amb aigua i lleixiu en arribar a casa, o ser incapaç d’estar per casa amb la roba de carrer).

La nostra conducta s’ha adaptat a la situació, però ara a poc a poc també s’haurà d’anar modificant per adaptar-se a la nova realitat que comporta la desescalada.

Com es trobaran les persones al carrer després de gairebé 50 dies de confinament?
La societat actual ens porta a no parar, a fer mil coses i de cop ens han obligat a parar, a quedar-nos quiets, a confinar-nos involuntàriament.

Després de tants dies de distanciament social, la desescalada ha de ser progressiva, hem començat pels nens, ara un nou grup. També en l’àmbit emocional, hem de fer front progressivament a aquests canvis. Si bé cada persona ho viurà d’una manera diferent, moltes potser amb eufòria, han de ser prudents per evitar que aquesta eufòria acabi amb tot el sacrifici que porten fent durant setmanes.

Des de l’inici del confinament, la por i la incertesa és el que més ens estan costant gestionar

En quines condicions psicològiques sortim al carrer?
Continuarà sent molt important ser capaç de conviure amb la incertesa, no saber realment que està passant, si ens afectarà o no o quan acabarà… Des de l’inici del confinament, la por i la incertesa és el que més ens estan costant gestionar. A partir d’ara, les persones que comencin a sortir de casa per tornar a anar a treballar poden tenir por a infectar-se, a contagiar, a què apareguin nous brots que ens facin retrocedir… Aquesta por ens ha de ser útil per ser prudents i mantenir la distància, i anar protegits, però no ha de ser tan intensa com perquè ens bloquegi o ens generi pèrdua de la funcionalitat.

En general que buscarà la majoria de les persones després d’aquest confinament?
Ara haurem d’entendre que la por que acompanya l’actual incertesa és útil en aquests moments. Ens protegeix d’un perill real, ens fa ser més prudents, mantenint una certa distància a l’hora de relacionar-nos, acostumar-nos a veure o portar mascaretes per a evitar contagiar quan ens constipem, rentant-nos les mans amb més freqüència o esternudar tapant la cara amb el colze. Tot això són aprenentatges que ja estem fent i que ens ajudaran a la nostra nova situació vital.

Després del confinament apareix el que es coneix com la fase d’afrontament de l’estrès. La fase de resistència apareix seguidament: la situació de perill s’allarga i aguantem física i emocionalment tot el que requereixi, però arriba un moment que el perill desapareix i entrem en la fase d’esgotament, i tot el sobre esforç viscut ens comença a passar factura tant a escala física com emocional.

Quan acabi el confinament és molt probable que moltes persones caiguin en aquesta fase d’esgotament, especialment aquelles que van fer un sobre esforç durant aquestes setmanes.

Per a la majoria de persones la fi del confinament suposarà uns dies d’adaptació per després tornar a la normalitat però algunes altres ho passaran bastant malament

Per a la majoria de persones la fi del confinament suposarà uns dies d’adaptació per després tornar a la normalitat però algunes altres ho passaran bastant malament. Els professionals de la salut hem d’estar presents per a ajudar a recuperar la seva funcionalitat i perquè aquests problemes no es cronifiquin.

Quina és la recepta per mantenir la confiança personal?

D’una forma pràctica, convé enviar al vostre cervell informació positiva de les circumstàncies, perquè si tot es veu molt terrible, suscita patiment i ens pot bloquejar i fer-nos emmalaltir. També us recordo que és important que el nostre cos se senti mobilitzat, actiu: li hem de fer pensar que sí que està fent exercici, que sí que s’està movent i que està actiu (ex. parlar per telèfon a la vegada que camines per la casa), ja que això disminuirà les sensacions que ens porten a l’angoixa i la tristesa.
És normal tenir por i tenir incertesa davant de la situació de confinament i davant de la nova situació de desescalada. Gestionar bé aquestes emocions comença per acceptar-les, no negar-les. Aquests moments fan que veiem que la mort està molt a prop, que és real.

Gestionar la por vol dir que no s’apoderi de nosaltres. Si no ho fem, apareixeran símptomes físics (que em faci mal el cap, la panxa…), psicològics (dificultats per dormir, irritabilitat, sensació de cansament, sensació de frustració que a la llarga genera tristesa o desesperança) i de conducta (consum d’alcohol, inactivitat, ingesta constant, abandonament de la higiene personal…).
La fase d’adaptació comença amb molta energia: tots a l’inici fèiem moltes coses des de casa, però el confinament a la llarga genera el component de “ja no puc més” o el de tristesa.

Les circumstàncies del confinament en cada cas faran que les conseqüències siguin unes o altres: no és el mateix viure en 50 m2 que en una casa de 300, tenir balcó o no, pis exterior o interior, sol o acompanyat, fills o no, amb una parella amb la qual et portes bé o no, tenir mascota… La nostra forma de ser també influirà en els efectes que ens provocarà el confinament: ser més sensible o menys, ser més animat o més avorrit, o més sociable o introvertit.

En aquest moment a l’amenaça real de la COVID-19, s’hi afegeixen totes les pors imaginàries de cadascú: “et quedaràs sense feina; t’estàs engreixant; els altres s’estan cuidant molt més…”. Tot això ens pot portar a sentir-nos pitjor. Hem d’intentar adonar-nos dels nostres pensaments i procurar no repetir contínuament missatges negatius i irracionals.

Hi ha persones que es troben més còmodes fent coses en lloc d’estar quietes, parant i reflexionant, normalment perquè això fa que no escoltin els seus pensaments, ja que aquests poden ser molt tòxics i desagradables. Hem de pensar que també d’aquestes circumstàncies podem treure coses bones: tornar a llegir una novel·la…

Com ens hem de comportar davant aquesta epidèmia, però ara al carrer? Resultarà fàcil mantenir la distància personal?
El desconfinament progressiu i escalonat no implica que sortirem al carrer i farem el que fèiem abans. No tindrem la relació social que teníem. Queda encara molt temps per a això i serà necessari que tinguem molt sentit de la responsabilitat individual i molt civisme. Ens haurem de frenar, ja que tindrem ganes de tocar-nos i abraçar-nos, però això encara està lluny.
Els psicòlegs sabem que la vida social és un component importantíssim a l’ésser humà: d’ençà que naixem necessitem la sensació de pell a pell, sentir-nos estimats, gaudir d’aquesta capacitat social d’estimar-nos i abraçar-nos tots…

La desescalada portarà uns primers mesos de desconfiança: no sabem encara si el virus ens genera immunitat o no tot i haver-lo passat, si som contagiosos… pel que seguirem observant a les persones tenint certa hipocondria

La desescalada portarà uns primers mesos de desconfiança: no sabem encara si el virus ens genera immunitat o no tot i haver-lo passat, si som contagiosos… pel que seguirem observant a les persones tenint certa hipocondria.
Els professionals saben que apareixerà també una certa angoixa i tristesa per no poder tenir aquesta vida social de contacte tan important per nosaltres; de sortir, d’estar junts i de compartir.

Els psicòlegs creuen que hi haurà una epidèmia psicològica: la gent necessitarà consultes d’un especialista?
Les experiències que passem al llarg de la vida fan que reaccionem de dues possibles formes: o ens adaptem, aprenem d’elles i sortim reforçats o pel contrari no ens adaptem i comencem a desenvolupar símptomes (ansietat, ànim depressiu, trastorns de la son, estat d’alerta i estrès continuat…).

Les persones amb més probabilitats de desenvolupar aquests trastorns són els pacients que han donat positiu de Covid-19 i ja s’han estabilitzat; els familiars que han perdut un ésser estimat i no han pogut acomiadar-se ni fer-li un funeral digne; els professionals sanitaris que han estat tant de temps a primera línia i les persones que ja tenien antecedents d’algun problema emocional.

Per a la resta de la població, la majoria de persones, ha de pensar que serà capaç d´adaptar-se i sortir enfortida de tot això i que, potser, necessitarà ajuda professional però serà mínima i curta.

Esperem que la desescalada impliqui una primera fase de desconfiança que ens ajudarà a ser prudents i mantenir les mesures de protecció útils

Esperem que la desescalada impliqui una primera fase de desconfiança que ens ajudarà a ser prudents i mantenir les mesures de protecció útils, el que serà totalment racional a causa del context.

En una segona fase hem d’esperar notar una certa angoixa i tristesa per no poder tenir tots els aspectes anteriors de la nostra vida, també per haver perdut aquesta vida social de contacte tan important per a nosaltres, de sortir, d’estar junts, de compartir… Si gestionem bé aquesta desconfiança, anirà marxant de forma progressiva sense generar-nos problemes complicats.

Si tots seguim sent pacients i actuant amb responsabilitat i compromís, ens en sortirem.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
Joan-Llort.jpg

Joan Llort és el secretari general d’UGT a Tarragona. Entén que aquesta situació és molt delicada i que l’1 de maig se celebrarà de forma atípica. Amb tot, considera que, ara més que mai, hi ha raons per reivindicar. Rebutja la idea que els treballadors siguin, un cop més, qui ha de fer pagar la crisi. En la seva opinió, el govern haurà de crear mecanismes d’ajuda perquè ningú no es quedi enrere.



Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Estem vivint aquest confinament amb donar suport a centenars de companys d’UGT i treballadors per intentar ajudar a negociar i orientar juntament amb els delegats d’UGT per intentar donar solucions a les moltíssimes problemàtiques que surten.

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs. Què han de fer?
Els últims anys a moltes empreses ha primat mes els costos i els beneficis, a la prevenció i a la salut i amb aquesta crisi es veu molt evidents la falta d’EPIs al sector de la sanitat i a les residències.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Li preocupa el futur laboral?
Ens preocupa la situació actual del dia a dia i també el que ens pot vindre perquè la situació de recuperació intuïm que malauradament serà molt lenta i això pot provocar que la situació sigui més complicada.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquest moment, la salut. Si tenim salut podrem tenir treball, però necessitem una justícia social perquè ningú es quedi enrere.

Creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada

El pitjor encara està per arribar?
El futur no se sap, però veient com està el món del treball, que ja veníem d’una situació amb molta precarietat i desigualtat, creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Al govern ha pres mesures per protegir els llocs de treball amb els ERTOs i també ha donat ajudes a un altre sector com els autònoms, però penso que encara s’ha de donar un tomb a aquesta situació, activant una renta mínima vital pensada per a protegir a les persones.

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
S’ha de posar damunt de la taula la necessitat de crear una xarxa de protecció per a les persones que no reben cap mena de percepció i estan en una situació de penúria extrema, s’ha de deixar de pensar amb el caràcter ideològic i de centrar-se més en la situació de les persones i les famílies.
S’ha d’activar plans d’ocupació i formació per recol·locar als treballadors amb les noves feines que es poden vindre, en definitiva entre tots és haurem de reinventar.

El dia 1 de maig serà celebrat de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
Aquest 1 de maig serà atípic, però hi serem per la SALUT, TREBALL I JUSTICIA SOCIAL. LA PRIORITAT ÉS LA VIDA.  Hi hauran manifestacions visuals i virtuals difoses per les xarxes. Aquest 1 de maig girarà al voltant d’una major protecció per a les persones i un reconeixement sincer i profund als treballadors i treballadores dels serveis essencials del nostre país.

Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten

Teniu un programa?
A les 11 del matí, hi haurà una intervenció pública a TV3 des de l’Hospital del Mar;  de 12 a 13h tindrà lloc una manifestació virtual a Tarragona. A les 13h es farà la lectura manifest virtual pels secretaris generals de Tarragona d’UGT i CCOO. De les 18 a les 20h s’oferirà un concert virtual. A les 20h hi haurà l’aplaudiment als treballadors/es que mantenen els serveis bàsics per a les persones.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Creiem que aquesta crisi no la pot pagar les persones. És urgent establir prestacions i rendes socials per a garantir els ingressos a totes les treballadores i treballadors, també del treball autònom i mecanismes de la gestió més eficients pel cobrament efectiu. Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten.

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
L’UGT, amb més de 1.800 delegats, que representen els treballadors a les empreses del Camp de Tarragona, estem negociant mesures per a afrontar tots els problemes, per donar la millor sortida possible, evitant que els treballadors siguin els menys perjudicats possibles i no perdin els seus llocs de treball. També assessorarem, ajudarem i orientarem a tothom que ens ho demani. Cada dia rebem centenars de trucades de persones que no saben com i què han de fer.

Com creu que ha de ser el desconfinament?
Haurà de ser molt gradual i amb molta responsabilitat individual, som tots responsables per a sortir d’aquesta situació que no ens enganyem és molt difícil.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
Mercè_puig.jpg

Comissions Obreres (CC.OO) treballa intensament per protegir la classe treballadora de la crisi econòmica que sorgirà després de l’emergència sanitària. Mercè Puig, la secretària general a Tarragona des del passat mes d’octubre, explica al nostre digital que les administracions hauran d’invertir en sector marginats per ser considerats femenins i poc rellevants. Puig està preocupada que els actuals ERTO’s es converteixin en ERO’s. La màxima representant de CCOO a Tarragona ha deixat clar que hem denunciat totes les faltes de prevenció i protecció dels treballadors i treballadores essencials. Seguirem denunciant per via inspecció o judicial quan es vulnerin els drets dels treballadors i treballadores. Recorda que els esforços han de ser incasables per protegir les persones més necessitades


Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Força bé, malgrat les circumstàncies. Fent teletreball, encara que a vegades amb nens a casa és molt complicat. Ara tinc més temps per passar en família, sobretot tenint en compte que abans passava moltes hores fora de casa. I a més ara tenim més feina que mai.

Mercè Puig

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs…
Els treballadors que tenen representació sindical estan fent denúncies i els que no la poden fer individualment a la inspecció de treball. Cal tenir clar que amb la salut no s’hi juga.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Està preocupat el futur laboral?
El futur ens preocupa i molt per la seva incertesa. Ens preocupa que els ERTOs per força major es vagin convertint en ERTOs ETOP (causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives) al final de l’estat d’alarma i que amb el pas dels mesos acabin en EROs.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquests moments, les preocupacions són moltes i diverses: els treballadors i treballadores que estan a primera línia de la lluita contra la pandèmia i els hi falten EPI’s, la problemàtica dels contagis que hi ha a les residències geriàtriques i com estan treballant. El Turisme és molt important al nostre territori i d’ell depenen milers de famílies i en aquests moments veuen la temporada perduda i toca cercar fórmules per poder tirar endavant. Els autònoms que en aquests moments no tenen cap ingrés però han de seguir pagant la quota, lloguers de local… necessiten ajudes reals i directes i no endeutar-se més amb crèdits. Ta,bé em preocupa l’augment de l’atur, perquè si abans ja tenim famílies vulnerables, amb aquesta crisi s’ha fet evident que ho seran més i necessitaran solucions reals i eficaces.

Ens preocupa que els ERTOs per força major es vagin convertint en ERTOs ETOP i al final de l’estat d’alarma i que amb el pas dels mesos acabin en EROs

El pitjor encara està per arribar?
No ho sabem, però hem d’estar preparats. Necessitem que les administracions facin la seva feina, que escoltin el sector empresarial i sindical i d’aquí surtin mesures per a poder encaminar cap on van anem i quins sectors són els més perjudicats i on s’ha haurà d’incidir l’ajudar.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Van en bona direcció però són molt insuficients per a fer front a la crisi més greu de les nostres generacions

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
Els treballadors que estan en ERTOs gradualment aniran tornant a la feina, tot i que serà lent. Hem de buscar solucions i reorientar de determinats sectors productius, buscar totes les ajudes necessàries perquè els autònoms i la petita i mitjana empresa puguin seguir endavant. Calen inversions públiques en sectors castigats, però apostant per l’ocupació i producció d’alt valor afegit. Cal invertir, d’una vegada per totes, en sectors fins ara marginats, per ser considerats femenins i poc rellevants com l’Educació i la Sanitat, pilars fonamentals i intocables de l’estat del benestar. Ara més que mai toca demostrar que hem après la lliçó.

El dia 1 de maig serà celebrar de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
El nostre lema és Treball, Salut i justícia social, la prioritat és la vida. Reivindiquem treball digne, sobretot els precaris que són essencials i feminitzats. La salut, la prevenció riscos laborals estan associats a la salut pública com demostra la Covid-19. Aquesta setmana hem celebrat el dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, destaquem que la pandèmia ha evidenciat l’associació indissoluble de la salut laboral i la salut pública i la feblesa de la prevenció de riscos laborals. Considerem que després de la Covid-19, la salut i la seguretat de les persones treballadores hauran de convertir-se en l’eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques. I per últim, justícia social, més serveis públics, més recursos i millors condicions pels treballadors públics. Aprofito per fer un homenatge als que estan en primera línia, aquests serveis essencials que han continuat treballant per a tota la societat.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Els treballadors i treballadores sempre hem sigut els grans perjudicats però ara som a temps de  pal·liar el cop.

Haig de fer un gran reconeixement a totes i tots els sindicalistes que des de que va començar aquesta crisi sanitària estan al peu del canó negociant milers d’ERTOs

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
Des de Comissions Obreres (CCOO) quan va començar la crisi sanitària hem posat en marxar un sistema d’assessorament online o telefònic, on es contesten i resolen tots els dubtes o problemes dels treballadors i treballadores. Hem treballat conjuntament amb les administracions quan han volgut escoltar-nos i hem participat en totes aquelles taules que ens han convidat per treballar. Hem denunciat totes les faltes de prevenció i protecció dels treballadors i treballadores essencials. Seguirem denunciant per via inspecció o judicial quan es vulnerin els drets dels treballadors i treballadores. Destacar tots els ERTOs que estem assessorant en aquests moments tant on tenim representació com totes aquelles empreses que no tenen representació sindical i s’han posat en contacte amb nosaltres per ajudar-los. Haig de fer un gran reconeixement a totes i tots els sindicalistes que des de que va començar aquesta crisi sanitària estan al peu del canó negociant milers d’ERTOs, negociant plans de prevenció a les empreses i fent que es compleixen les normes de protecció als treballadors i treballadores, aquests sindicalistes que s’han posat al davant per intentar pal·liar els efectes de la crisi.

Com ha de ser el desconfinament?
El desconfinament ho deixo en mans dels experts, el que si crec és que, com a CCOO, estarem vetllant perquè els treballadors i treballadores que es vagin incorporant als seus llocs de treball ho facin de manera segura, amb totes les mesures preventives necessàries per a la seva seguretat i salut.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2020
eduard-Rovira.jpg

Confinat. L’alcalde de Torredembarra segueix des de l’aïllament domiciliari la crisi sanitària. Les reunions i les videoconferències no cessen. El govern que Eduard Rovira presideix està prenent tota mena de mesures per alleujar les conseqüències de la pandèmia provocada pel coronavirus. A nivell social i econòmic, l’ajuntament està fent els possibles per minorar l’impacte de l’emergència social i econòmica que s’hi apropen. El batlle torrenc admet que s’haurà de modificar el pressupost municipal. Eduard Rovira confessa que discrepa que les mesures preses pel govern central, sobretot per la improvisació


Com està vivint aquesta crisi sanitària a escala personal i polític?
En l’àmbit personal, respectant al màxim el confinament. Només surto al carrer quan és realment imprescindible per minimitzar tots els riscos existents. A nivell polític, tant la figura de l’alcalde com la resta de l’equip de govern, restem pendents a tota hora de la gestió del dia a dia que hem hagut d’aprendre a fer d’una manera totalment innovadora. El teletreball i les reunions, amb tots els òrgans dels quals formo part, ocupen gran part del meu dia a dia.

L’alcalde Eduard Rovira

Ha fet el test de coronavirus?
No.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
El que més ens amoïna és saber quina serà la millor fórmula per a sortir del confinament d’una manera segura i recuperar l’activitat municipal, la de l’Ajuntament i la normalitat, amb totes les cometes necessàries, com a societat.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Des d’un inici vam creure imprescindible protegir els grups més vulnerables i per això vam emprendre totes les accions necessàries per assegurar-nos que les persones grans o amb la salut delicada estaven ben atesos o acompanyats per algú que en tingués cura. És per aquest motiu que van engegar tot el programa d’ajuda a aquest col·lectiu des de la regidoria d’Acció Social. També es van reforçar des de bon començament els controls de la Policia Local al carrer, establiments i a la circulació de Torredembarra. La desinfecció a tota la via pública per part de l’empresa de neteja i de la brigada municipal, que la reforça en els espais més concorreguts com són els entorns de les botigues d’alimentació, els supermercats o les farmàcies, va ser una altra de les decisions que vam prendre, així com organitzar internament la feina de l’Ajuntament per facilitar el teletreball des del primer moment.

Mourem tots els recursos municipals disponibles, els que tenim ara per ara al nostre abast, per ajudar el màxim possible a que els torrencs se’n surtin i tirin endavant

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
S’han activat diferents mecanismes per intentar fer més amables el confinament. Alguns d’ells són la posada en marxa de les sessions que ofereix el Punt d’Informació Juvenil, els clubs de lectura de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, el club de dol, les activitats en grup virtual del Centre Obert Capicua, la iniciativa de l’Escola de Música de tocar des dels balcons, la programació participativa d’Ona La Torre… en resum, un ampli ventall de propostes per intentar reduir la cruesa del confinament. També oferim la possibilitat de tramitar telemàticament aquells processos que cal seguir tirant endavant evitant, així, que les persones facin desplaçaments innecessaris.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
La primera setmana de confinament es va posar en marxa un programa d’assistència al grup de risc conformat per les persones grans i per les que tenien patologies prèvies per tal d’assegurar-nos de si estaven atesos, si vivien sols o si necessitaven assistència de qualsevol tipus com ara portar-los-hi la compra a casa o fins i tot medicaments. Hi ha una línia telefònica disponible els 7 dies de la setmana per atendre aquests casos i fer la derivació pertinent. De moment els resultats són molt bons i reforcem aquests contactes amb un acompanyament de trucades per corroborar que aquestes persones es troben bé.

Com enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Estem analitzant totes les variables però encara no tenim la fotografia final que serà la que determinarà quins ajuts concrets caldrà aportar. Les previsions que fem a hores d’ara potser es veuran sobrepassades, cal que esperem a veure quina serà la situació resultant d’aquest període de restriccions que estem vivint però tot i així ja tenim diverses propostes que estem estudiant. El que puc assegurar és que mourem tots els recursos municipals disponibles, els que tenim ara per ara al nostre abast, per ajudar el màxim possible a que les torrenques i els torrencs se’n surtin i tirin endavant.

Si la realitat ha canviat, les partides pressupostàries ho hauran de fer també per adaptar-se a la nova realitat

Haurà de modificar el pressupost municipal?
Segurament serà necessari fer modificacions perquè la situació que se’ns ha plantejat aquest primer trimestre del 2020 no era previsible per a ningú. Si la realitat ha canviat, les partides pressupostàries ho hauran de fer també per adaptar-se a la nova realitat. És la nostra obligació gestionar els diners públics en funció del bé comú i per això treballarem, per dissenyar-ho de la millor manera possible.

Com es produirà la tornada a la normalitat?
La normalitat entesa en les condicions que teníem fins ara no tornarà, almenys a curt termini. És del tot probable que algunes de les mesures que ara hem implantat de manera sobtada, com és el teletreball, hagin arribat per quedar-se. Evidentment amb variacions, i amb plans de feina fets a mida però cal tenir clar que la reincorporació caldrà fer-la a poc a poc.

Edaurd Rovira

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
No, fets com la publicació de les seves decisions a mitjanit o les correccions constants que hi ha hagut, reflecteixen que aquesta crisi no s’ha agafat a temps i que, per tant, s’ha actuat de manera sobtada en molts àmbits. Sabem que la situació no és fàcil però des de feia setmanes es podia haver començat a treballar plans d’emergències, i no dóna la sensació que això s’hagi fet.

Quina és ara mateix la seva gran preocupació, com a alcalde?
Encara no hem pogut recollir els inputs suficients per a saber quines seran les necessitats concretes que tindran els torrencs i torrenques. Poder parlar de xifres concretes és complicat encara i és una de les problemàtiques que ens genera major intranquil·litat. El que em temo és que un cop més, com ja ve sent habitual els darrers temps, els ajuntaments s’acabin fent càrrec de funcions que pertocarien a institucions superiors.

PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ29 Abril, 2020
alex_arenas.jpg

Sense tests no hi ha normalitat. Aquest és, en línies generals, el missatge del físic i matemàtic de la URV, Àlex Arenas. El catedràtic, en una conversa amb el digital La República Checa, ha manifestat el seu temor perquè “per la manca de conscienciació” podem engegar-ho tot a rodar.

“És molt difícil que la ‘nova normalitat’ arribi tan aviat si no es fan tests de forma massiva”, diu Arenas, recordat que les presses no són bones conselleres. Entén que abans del desconfinament cal tenir una fotografia precisa i això només s’aconsegueix amb tests massius. El matemàtic diu que si no es prenen les mesures adequades – sobretot la realització de proves a la població – hi ha la possibilitat d’un rebrot. En aquests moments, ningú sap el percentatge exacte dels espanyols infectats i és per aquesta raó que, ara més que mai, hem de vigilar la sortida al carrer.

El desconfinament haurà de ser necessàriament gradual, atenent que l’epidèmia té una “capacitat de contagi elevadíssima”. Per tant, “sortir al carrer és molt arriscat”

Considera que és molt perillós que es trobin a la via publica, infectats (sense que ho sàpiguen), positius asimptomàtics o persones que ja han passat la malaltia. “És hipercomplicat gestionar això. Cal anar amb peus de plom”, sobretot per no tornar enrere: o sigui no tornar al confinament total. Pocs dies després de l’inici de la desescalada, Àlex Arenas es mostra preocupat per la possible precipitació, ja que el “virus està aquí. Està latent”.

A banda de demanar consciència, sentit comú i responsabilitat individual a la ciutadania, recorda que el desconfinament haurà de ser necessàriament gradual, atenent que l’epidèmia té una “capacitat de contagi elevadíssima”. Per tant, “sortir al carrer és molt arriscat”.

El catedràtic confessa que les mesures adoptades pel govern central “no són dolentes” i entén que territorialitzar la desescalada “no és una mala idea”, però, de totes les formes, en totes les fases és important la màxima responsabilitat i, insisteix, fer tests massius. “Són la forma de determinar qui és tota aquesta gent asimptomàtica que pot estar infectant i que es confini. El problema és que necessites fer molts, perquè la població és enorme i l’ordre d’asimptomàtics pot ser de 10 vegades més que els casos que tens reportats”.

Els tests, les mesures de prevenció i la responsabilitat social són essencials per frenar la pandèmia, la qual, només a Espanya, ja ha matat 10 vegades més que a l’atemptat de les Torres Bessones

Per a Arenas, “això d’anar provant pot funcionar”, però també pot tenir un efecte contrari. Creu que s’ha d’informar a la ciutadania que la normalitat encara està llunyana, almenys mentre no hi hagi una vacuna. Demana que es vigili molt els trasllats i els desplaçaments a les segones residències, mentre no es faci proves massives i que abans es tingui en compte l’impacte epidèmic del lloc de destí. Àlex Arenas recomana “cautela extrema” per encarar la “nova normalitat” i evitar així que el rebrot ens agafi desprevinguts. Aquesta pandèmia afecta a tots els ciutadans i no només la gent gran i persones amb afectacions prèvies.

Sobre l’ús de les mascaretes, el catedràtic de la URV entén que si es porta aquesta protecció,  s’està protegint als altres, i si els altres porten, t’estan protegint a tu. Per tant, si ho portem tots, ens protegirem els uns als altres i tallarem moltíssima infectivitat del virus. Els tests, les mesures de prevenció i la responsabilitat social són essencials per frenar la pandèmia, la qual, només a Espanya, ja ha matat 10 vegades més que a l’atemptat de les Torres Bessones.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Abril, 2020
foto_3640102-1.jpg

Raquel Devesa és una infermera de l’hospital Joan XXIII de Tarragona que el 13 d’abril va donar positiu per coronavirus i que, des d’aleshores, passa la quarantena en un hotel condicionat per l’Institut Català de la Salut (ICS) a prop del centre hospitalari. Aquesta professional sanitària explica que està “fastiguejada” per no poder seguir al peu del canó, ja que gairebé no ha tingut símptomes de la malaltia –ha perdut el gust i l’olfacte, i ha tingut episodis de mal de cap. “M’agradaria estar a l’hospital perquè no em trobo malament i, vulguis o no, és la teva feina. Veus que les companyes estan donant-ho tot i que tu estàs aquí. Però tinc clar que si no puc treballar és per no contagiar ningú”, reflexiona.

A l’inici de la pandèmia, l’hospital va assignar la Raquel al torn de nit, amb la qual cosa va passar de la seva feina a la segona planta -d’urologia i vascular- a treballar durant dotze hores cada dos dies “allà on fes falta”. La Raquel explica que l’hospital anava incrementant les UCI a marxes forçades i que, mentrestant, el personal havia de prendre cada cop més mesures. “Havies de posar-te el vestit de protecció, el doble guant, les mascaretes, les ulleres, i un davantal o unes mànigues de plàstic”, relata.

Raquel Devesa, infermera a l’hospital Joan XXIII

La Raquel és de Reus, però al febrer es va traslladar a Miami Platja amb l’objectiu d’anar arreglant una segona residència que hi tenen els pares. Com que l’habitatge encara no el tenia del tot equipat, no s’ho va pensar dues vegades quan l’ICS va oferir als professionals la possibilitat que descansessin en un hotel. “A més se’m va espatllar l’escalfador de l’aigua calenta durant el confinament”, lamenta la Raquel.

Després d’uns dies de feina intensa, van saltar les alarmes a l’hospital i van començar a fer el test de covid-19 als professionals. La Raquel va donar positiu, amb la qual cosa va haver de deixar de treballar i posar-se en aïllament. Aquest cop també va acceptar l’oferiment de l’ICS d’allotjar-se a un hotel situat a pocs metres del Joan XXIII, on també estan confinats altres professionals sanitaris contagiats i pacients que no poden fer l’aïllament a casa.

La Raquel explica que una de les primeres consignes que els donen en arribar a l’hotel és que no podran sortir de l’habitació. “Et donen la roba de llit i les tovalloles, i tu et fas el llit. Un parell de cops per setmana ho retornes dins una bossa per enviar a rentar. També entra una persona a netejar l’habitació amb desinfectant i el menjar te’l deixen a la porta”, relata la infermera.

El test torna a donar positiu
La Raquel s’ha hagut d’adaptar a la vida dins l’hotel, on sobretot dedica el temps a llegir, a mirar la televisió o sèries amb el portàtil, i a fer una mica d’exercici. “També intento prendre el sol com puc a través de la finestra, que lamentablement no es pot obrir”, detalla. Dilluns al matí va sortir al carrer, per primer cop després de catorze dies, per sotmetre’s de nou a la prova de la covid-19 amb l’esperança d’haver superat la malaltia. Tot i això, a la nit li van comunicar que havia tornat a donar positiu, per la qual cosa s’estarà una setmana més a l’hotel.

Hotel de Tarragona habilitat com ‘hotel salut’

Mentrestant, diu, el fet d’estar aïllada a l’hotel li desperta una sensació d’estranyesa perquè no es troba malament ni té la percepció que sigui una persona malalta. “Sovint penso que podria estar allà ajudant i treballant, però si no puc fer-ho és per no contagiar a ningú”, assumeix. L’aïllament no li impedeix mantenir el contacte amb les companyes que continuen al peu del canó a l’hospital. “T’expliquen casos d’altres persones que van superant la malaltia, que va menys gent a urgències i que van baixant els ingressos”, celebra.

Després d’haver vist algunes imatges de la sortida de la canalla al carrer, però, demana responsabilitat a la ciutadania. “Sembla que molta gent encara no s’ha assabentat del que pot ocasionar-li això i cal que es prenguin les coses més seriosament. Hi ha gent com jo que no ho estem passant malament, però hi ha gent que es mor per això; no és cap bajanada”, alerta.

A més, la Raquel insisteix en la importància d’evitar el col·lapse sanitari. “Almenys que es pugui atendre amb qualitat. És per la salut de tots”, subratlla.

Segons dades del Departament de Salut, diumenge hi havia 60 persones allotjades en els ‘hotels salut’ habilitats al Camp de Tarragona: 45 a l’hotel SB Express de Tarragona, vuit a l’hotel Reus Park i set a l’hotel Sant Salvador del Vendrell. A més, uns 90 professionals sanitaris estaven allotjats diumenge, sense coronavirus, en establiments hotelers: 54 a l’SB Ciutat de Tarragona, setze a l’hotel Fèlix de Valls, catorze als apartaments Clàudia de Reus i tres als apartaments Mandala del Vendrell.

PUBLICITAT

Advertisement

PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ27 Abril, 2020
carles_pellicer-1280x1793.jpg

L’alcalde de Reus confessa estar preocupat amb la situació provocada pel coronavirus, A Carles Pellicer li angoixa, com a màxim responsable dels seus conciutadans, de l’emergència social que arribarà després d’aquesta crisi sanitària. El batlle de la capital del Baix Camp recorda que la prioritat són les persones i que també s’estan duent a terme mesures per ajudar els empresaris, els treballadors i les famílies. L’esforç de l’equip de govern és lluitar perquè ningú es quedi enrere. ÉS important, recorda Pellicer, el consens.


Com està vivint aquesta crisi sanitària en l’àmbit personal i polític?

Amb preocupació, perquè és l’emergència sanitària més gran que s’ha vist en molts anys. I alhora amb orgull, per la resposta que està donant el nostre sistema sanitari i que estan donant els serveis essencials. Les conseqüències socials i econòmiques seran greus a tot arreu. Ho visc amb preocupació, però des de l’Ajuntament de Reus hem reaccionat de pressa i des del primer dia estem assentant les bases perquè aquests efectes que el sector econòmic, i en definitiva les persones, ja estan patint, siguin les mínimes.

Ha fet el test de coronavirus?
No me l’he fet.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
La incertesa. L’Ajuntament de Reus va ser un dels primers ajuntaments de Catalunya en aprovar un paquet de mesures econòmiques i socials per atendre l’emergència. Però les conseqüències sanitàries i econòmiques encara estan plenes d’incerteses, no només a Reus, sinó a tot el món. Per això treballem en tres escenaris: les urgències, el present i el futur.

És molt important que tothom compleixi i eviti desplaçaments. Si et quedes a casa, salves vides

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
El Comitè d’Emergències de l’Ajuntament de Reus es reuneix periòdicament per analitzar la situació. Les mesures s’han anat adaptant a mesura que evoluciona la situació. Hem pres mesures en relació amb l’activitat interna de l’administració municipal, i, per tant, amb afectació directa al personal públic; i d’altres amb relació a l’activitat municipal que pugui afectar la ciutadania, i això representa accions en tots els àmbits. Des del punt de vista de la seguretat, la Guàrdia Urbana ha reforçat la seva presència al carrer per fer complir l’ordre de confinament. És molt important que tothom compleixi i eviti desplaçaments. Si et quedes a casa, salves vides.

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
En paral·lel a la gestió de la pandèmia, s’ha organitzat en grups de treball per abordar qüestions que entenem com a prioritàries: la reactivació econòmica i els serveis públics, garantint la continuïtat dels serveis a les persones des d’una òptica més 2.0. En aquest segon marc és on ha nascut el programa “Reus@Casa”, una proposta d’activitats perquè la ciutadania de Reus pugui continuar gaudint de la cultura, dels esports, del turisme, de la participació, dels centres cívics, etc.. La idea és crear xarxa i que aquesta proposta pugui tenir continuïtat.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
La nostra prioritat són les persones. Hem reorganitzat la feina per continuar garantint l’atenció a les persones que més ho necessiten i fer front a les noves realitats que sorgeixen fruit de la crisi. Hem reforçat l’atenció proactiva dels Serveis Socials municipals per conèixer la situació i les necessitats dels usuaris, i l’equip de professionals per donar resposta a l’increment de la demanda, especialment del servei de menjar a domicili.

Com s’enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Des de l’Ajuntament ja hi estem fent front en diversos àmbits. El primer àmbit de treball van ser les mesures econòmiques socials per ajudar a les empreses de Reus, als treballadors i a les famílies.

El segon àmbit és l’avançament en el pagament de les factures als proveïdors de l’Ajuntament per garantir liquiditat. Durant les dues primeres setmanes de confinament vam pagar el 100% de les factures pendents, amb un import de més de 3 milions d’euros, i vam començar a accelerar l’abonament de factures emeses durant el període de l’estat d’alarma.

I un altre àmbit de treball, i en el qual ara estem immersos, és el futur, la Cimera per a la Reactivació Econòmica de Reus. Estic molt satisfet de les reunions de les taules de treball sectorials que hem convocat amb els agents econòmics i socials de la ciutat. Tothom hi està contribuint amb propostes molt interessants. I alhora tothom és molt conscient de la situació, i entén que la resposta a la crisi ha de ser un esforç compartit. Hem començat a plantejar l’escenari econòmic que ens trobarem quan s’aixequi l’estat d’alarma. Ho hem de fer junts; des del consens amb els agents econòmics i socials.

Haurà de modificar el pressupost municipal?
Estem analitzant la situació i, segons les conclusions que se n’extreguin, veurem quines decisions s’hauran de prendre.

Tardarem a tornar a la normalitat, per això estem treballant alhora en el present i en el futur

Com es produirà la tornada a la normalitat?
De manera gradual. La gestió d’aquesta crisi i, per tant, el retorn a la normalitat, no depèn de criteris polítics. La gestió s’ha de fonamentar en criteris científics. I els científics ens diuen que el desconfinament ha de ser gradual. Però tardarem a tornar a la normalitat, per això estem treballant alhora en el present i en el futur, perquè quan s’acabi aquesta situació d’excepcionalitat ens agafi preparats i amb la feina feta.

L’anunci de la retallada en la inversió en polítiques actives d’ocupació per part del govern central és innaceptable



Queixa a Pedro Sánchez
Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
N’hi ha una que és especialment inacceptable, i de la qual ja m’he queixat personalment al president del Govern espanyol; que és l’anunci de la retallada en la inversió en polítiques actives d’ocupació.

A Reus, aquesta decisió pot comportar una reducció de més d’1 milió d’euros en els fons que rep per a polítiques d’ocupació que desenvolupa el Mas Carandell, programes d’emprenedoria que impulsa Redessa o en els plans d’ocupació que gestiona directament l’Ajuntament. En el cas del Mas Carandell, la retallada podria suposar la meitat el pressupost del centre de formació municipal. Les polítiques públiques actives d’ocupació són elements estratègics, estructurals i indispensables, especialment en situacions de profunda crisi.

 


REDACCIÓ19 Abril, 2020
oscar_sanchez-1.jpg

L’alcalde de Constantí, el socialista Óscar Sánchez, ho està passant malament en veure com els nostres avis són les principals víctimes de la pandèmia i marxen sense que els seus familiars es puguin acomiadar. L’equip de govern municipal està centrat el adoptar mesures per ajudar a les famílies que més necessitaran i fer que el sector comercial reeixí. A nivell polític, Sánchez recorda que fins avui, el govern central ha estat qui va actuar per posar fre amb fortes mesures que estan donant la seva resposta s’ha preocupat en dotar, mentrestant, les comunitats autònomes dormien… El batlle constantinenc entén que ara és l’hora de lluitar plegar i evitar els partidismes…

Com està vivint aquesta situació d’excepcionalitat en l’àmbit polític o òbviament personal?

Òscar Sánchez, alcalde de Constantí

A nivell personal em preocupa molt i pateixo per les persones que tenen família hospitalitzada o les que han perdut algun ésser estimat. Però, per altra banda, sento un orgull molt gran per la solidaritat que està mostrant la gran majoria del poble de Constantí en forma de voluntariat i pel que fa al veïnatge. També a tots els sanitaris tant dels hospitals, com dels CAPs i de l’àmbit residencial, així com la gent que treballa en el sector de l’alimentació, els que netegen els carrers, els que recullen la brossa, transportistes, brigades, Policia Local, etc.
A nivell polític estem centrats i obsessionats en la feina diària perquè és una enorme responsabilitat afrontar aquesta pandèmia amb determinació i justícia social.

Ha fet el test de coronavirus?
No.

Estic molt preocupat dels efectes econòmics que està provocant la pandèmia: ERTOs, més atur i més precarietat. Hi ha hagut un increment important de famílies que demanen ajuda per aliment, i això és solament el principi

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
Sens dubte quan arriben notícies de les morts per coronavirus, del patiment de les famílies que tenen ingressades a familiars i amics i no poden acompanyar-los, veure com els serveis sanitaris es deixen la pell als CAPs, hospitals o a les residències i també pateixen per quan arriben a casa per no infectar a la seva parella, fills o pares. També molt preocupat dels efectes econòmics que està provocant la pandèmia: ERTOs, més atur i més precarietat. Hi ha hagut un increment important de famílies que demanen ajuda per aliment, i això és solament el principi.
També cabdal és el repte d’activar el comerç local de Constantí un cop s’aixequin les restriccions del coronavirus, i per aquest motiu estem treballant a preparar un conjunt de mesures de reactivació.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
El 12 de març vam decretar una sèrie d’actuacions preventives davant del risc del virus on constituíem una comissió pel risc epidemiològic per a poder prendre decisions de manera àgil i consensuades amb els tècnics municipals; vam suspendre tots els actes i activitats presencials tant públiques com privades i paral·lelament vam habilitar atenció especial per a tots els veïns i veïnes a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, la Policia Local i el servei d’atenció social del Consell Comarcal del Tarragonès.

S’està duent a terme un seguit d’actuacions de trucades periòdiques a la gent gran del municipi i a través del grup de voluntariat on coordinem les necessitats dels ciutadans amb risc

Una de les mesures que han tingut una gran acceptació, ha sigut la campanya per contactar periòdicament des de l’Ajuntament amb la gent gran del municipi, per oferir suport i garantir-los les necessitats bàsiques, a fi i efecte que aquest sector de la població, la més vulnerable, no  s’hagi d’exposar. També és important destacar el treball que realitzen voluntàriament associacions i comerços del poble i veïns i veïnes a títol individual amb l’elaboració de pantalles i mascaretes casolanes. També hem intensificat la desinfecció de la via pública amb la brigada municipal i amb els pagesos voluntaris que amb els seus tractors ajuden a la neteja de tot el municipi.

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
En primer lloc, tots els serveis municipals: llar d’infants, arxiu, biblioteca, escola de música, d’adults, poliesportiu, etc… que estan tancats a causa de l’estat d’alarma, estan treballant des de casa oferint activitats a través de la tecnologia: vídeos, articles, publicacions d’interès, activitats, etc…
I d’altra banda, amb la Policia Local intentem fer el confinament més suportable celebrant els aniversaris dels més petits i de persones grans portant-los un petit detall de l’Ajuntament.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
Estem treballant en dos vessants. La primera i per a tota la població en general, a través dels serveis socials del Consell Comarcal s’estan atenent les situacions més vulnerables i que necessiten aliments i/o productes bàsics amb la col·laboració de Càritas.

Per l’altra banda, des de l’Ajuntament estem duent a terme un seguit d’actuacions de trucades periòdiques a la gent gran del municipi i a través del grup de voluntariat on coordinem les necessitats dels ciutadans amb risc amb el grup de voluntaris per a cobrir les necessitats bàsiques.

Com enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Amb molta responsabilitat i seny. Primer hem d’esperar quines seran les accions que duran a terme les administracions supramunicipals amb molt més pressupost que les entitats locals, i paral·lelament fer una revisió de totes les partides del pressupost que vàrem aprovar al mes de novembre passat, per a poder executar més accions socials i potenciar les polítiques de reactivació del comerç local.

Imatges com aquestes tardaran a repetir-se

En l’àmbit estructural, l’Ajuntament té una bona forma física, cosa que ens ha permès fins ara atendre les necessitats bàsiques de les famílies més vulnerables, activar polítiques d’ocupació fortes i fer molta inversió al carrer sense necessitat d’endeutar el consistori.

Haurà de modificar el pressupost?
Evidentment, estem gairebé cada dia aplicant mesures econòmiques i fiscals per reduir l’impacte de la crisi en l’economia constantinenca, especialment dels sectors més dèbils. Però l’abast econòmic del que està passant, encara no està clar.

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Els països que millor tiraran endavant seran els que aprenguin a conviure amb el coronavirus. Hem de perdre la por al coronavirus sense perdre-li el respecte.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
Mentre actuava el coronavirus les autonomies dormien, va ser l’estat central qui va actuar per posar fre amb fortes mesures que estan donant la seva resposta. Per tant, crec que són correctes.
Si la pregunta es refereix a les mesures específiques per Constantí, l’únic que puc dir és que avui dia, el govern central ha estat l’única administració que ens ha facilitat EPIs pels treballadors essencials i voluntaris que col·laboren en les tasques socials i de desinfecció de la via pública.

Mentre actuava el coronavirus les autonomies dormien, va ser l’estat central qui va actuar per posar fre amb fortes mesures que estan donant la seva resposta

Quina és ara mateix la seva gran (pre)ocupació, com alcalde?
Sens dubte, primer la salut dels veïns i veïnes de Constantí i les necessitats de les famílies que han perdut la feina i necessiten ajuda. També les conseqüències de l’huracà econòmic.

I per últim, em preocupa – que a diferència d’altres països en què tots els partits estan anant a una, i que crec que ara és més necessari que mai per sortir-nos’en el més ràpid i aïradament possible d’aquesta crisi multidisciplinària -, s’estigui aprofitant la situació per treure rendiment polític, fet que taponarà unes accions de reactivació que han de ser coordinades entre totes les administracions per treure el màxim rendiment als diners públics que dediquem a les persones.

 


REDACCIÓ18 Abril, 2020
kennet_martinez.jpg

Kenneth Martínez Molina no para de treballar, malgrat el confinament. L’alcalde del Vendrell i el seu equip treballa en diferents escenaris per minorar les conseqüències socials i econòmiques de la crisi sanitària. Admet que haurà de modificar el pressupost municipal per a adaptar-lo a la realitat i a les noves necessitats. La seva preocupació és la gent gran i les persones més necessitades. Felicita l’esforç fet per la gent confinada i recorda que el desconfinament s’haurà de fer progressivament i protegint sempre la salut de la població.


Com està vivint aquesta crisi d’emergència sanitària en l’àmbit personal i polític?

Amb la preocupació lògica, primer per la salut; malauradament tots tenim coneguts, familiars, afectats per malaltia, i veïns i veïnes nostres que han mort. Amb tot el dolor per no poder ni acompanyar ni donar el condol en aquests moments tan difícils. Després, la preocupació per l’impacte social i econòmic que tindrà la suspensió de l’activitat econòmica, sobretot en municipis turístics i de serveis com el nostre.

L’alcalde del Vendrell al seu despatx

A nivell de feina, amb una intensitat i volum ingent. Està sent molt exigent la coordinació que requereix la gestió d’una crisi d’aquesta magnitud: coordinar tots els departaments de l’Ajuntament que estan fent teletreball, la coordinació amb Policia Local i Protecció Civil per fer respectar el confinament, per fer front a les necessitats més bàsiques, menjar i alimentació, de les famílies més vulnerables a través de serveis socials. També estem  col·laborant amb les xarxes de voluntaris i voluntàries, localitzant i comprant EPIs, tramitant les suspensions dels contractes o preparant ja les mesures per ajudar autònoms i pimes.

En un mes, la Policia Local ha posat 426 denúncies (34 de segones residències), 3.8125 persones i 4.692 vehicles s’han identificat

Ha fet el test de coronavirus?
No ens hem fet el test, primer els col·lectius prioritaris.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
La residència d’avis municipal. Som responsables de la nostra gent gran, les famílies ens han donat la seva confiança i els treballadors i treballadores estan defensant la vida dels nostres avis i àvies.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
La millor mesura és respectar el confinament, entre el 16 de març i el 12 d’abril la Policia Local ha posat 426 denúncies (34 de segones residències), 3.8125 persones i 4.692 vehicles s’han identificat. Hem hagut de tallar fins i tot alguns carrers per reduir els accessos a zones turístiques del municipi.

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?

L’alcalde en una reunió telemàtica

Realment és admirable l’esforç i sacrifici de les famílies respectant el confinament, sobretot aquelles amb nenes i nenes, i joves a casa. Continuem felicitant els aniversaris als majors de 100 anys, dues dones durant aquests dies, o felicitant amb un vídeo de la policia i regalant un llibre de La Petita Història del Vendrell als més menuts.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
A través de serveis socials, i amb col·laboració del voluntariat, hem habilitat partides del pressupost per fer compres d’urgències per cobrir les necessitats bàsiques (alimentació), també facilitant targetes moneder o menús al menjador social.

Caldrà preparar Plans de Desenvolupament per activar l’economia i l’adaptació de la societat de la nova realitat

Com enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Un cop aconseguim que els hospitals i el sistema sanitari pugui controlar l’epidèmia i l’atenció mèdica als afectats, i mentre pal·liem les necessitats més bàsiques provocades pel confinament amb Plans de Xoc, caldrà preparar Plans de Desenvolupament per activar l’economia i l’adaptació de la societat de la nova realitat. El que vol dir accelerar els projectes estratègics que ampliïn la base econòmica, millorin els serveis públics i apoderin la població per fer-nos més resilients a les crisis periòdiques.

Haurà de modificar el pressupost municipal, oi?
Evidentment, el pressupost de l’any 2020 es va pensar en un context i per a unes necessitats. Les prioritats han canviat, però no el compromís amb el benestar individual i col·lectiu dels vendrellencs i vendrellenques.

L’alcalde parlant amb uns veïns

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Segons ens diguin els tècnics i les autoritats competents, però gradual i sempre posant per davant la salut de la població.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
Sí. En aquesta crisi, totes les administracions som una mateixa unitat d’acció. Tots estem actuant i aprenent a la vegada, estem escrivint el manual que s’utilitzarà en el futur per fer front a les crisis sanitàries, socials o econòmiques que es puguin donar.

Quina és ara mateix la seva gran (pre)ocupació, com a alcalde?
La salut de la població, de la gent gran especialment, i el cop econòmic i social de la parada de l’activitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Abril, 2020
pauricoma3-1280x722.jpg

Farà un any que ha arribat a l’alcaldia de Tarragona i mai no s’havia imaginat que hauria de gestionar la pitjor crisi sanitària dels darrers anys. Pau Ricomà i el seu equip de govern treballen de valent per adoptar mesures que ajudin a minorar els efectes de la pandèmia provocada per la Covid-19.

Pau Ricomà en una entrevista / Arxiu

És conscient que després de l’emergència sanitària arribarà el sotrac econòmic. La seva prioritat és ajudar els més desfavorits perquè ningú es quedi pel camí. L’alcalde republicà està programant mesures per auxiliar diferents sectors econòmics. Considera que l’estat podria haver fet molt més i posicionar-se per primera vegada al costat dels ajuntaments, ja que són els que estan més a prop de les petjades devastadores del coronavirus. Pau Ricomà reconeix que s’haurà de modificar el pressupost municipal. Convençut que entre tots ens en sortirem, el cap del govern tarragoní, demana als ciutadans que continuïn a casa.

Com està vivint tant a nivell personal com polític aquesta situació d’excepcionalitat?
Personalment em preocupa molt i pateixo per les persones que tenen família hospitalitzada o les que han perdut algun ésser estimat. Però, per altra banda, sento un orgull molt gran per la gent que treballa afrontant la pandèmia. En primer lloc, els sanitaris tant dels hospitals, com dels CAPs i o de l’àmbit residencial, així com la gent que treballa en el sector de l’alimentació, els que netegen els carrers, els que recullen la brossa, els voluntaris de Protecció Civil, la Guàrdia Urbana, etc. Estic centrat i obsessionat en la feina diària perquè és una enorme responsabilitat afrontar aquesta pandèmia amb decisió i determinació.

És esgarrifós saber que ja són més de 46.000 treballadors a la demarcació afectats per ERTOs

Quins han estat els moments més difícils d’aquesta crisi, tot just començar?
Sens dubte quan arriben notícies de les morts per coronavirus, del patiment de les famílies que tenen ingressades a familiars i amics i no poden acompanyar-los, veure com els serveis sanitaris es deixen la pell als hospitals o a les residències i també pateixen per quan arriben a casa per no infectar a la seva parella, fills o pares. I també és difícil veure els efectes econòmics que està provocant la pandèmia. És esgarrifós saber que ja són més de 46.000 treballadors a la demarcació afectats per ERTOs.

Algun membre del seu govern s’ha sotmès al test de la Covid-19?
No.

Ara mateix quin és el seu principal hàndicap?
Ara el repte és activar Tarragona després del coronavirus. Hem d’estar preparats per quan sortim. Per aquest motiu, engeguem contactes amb els sectors econòmic, turístic i cultural per plantejar mesures de reactivació quan s’acabin les restriccions.

La crisi sanitària ha posat a prova el nostre sistema sanitari. Què hem après amb això: tenim infraestructures sanitàries i professionals i material suficient per fer front a situacions com aquestes?
Més que après, hem constatat el que ja sabíem: que són essencials i que cal un canvi de paradigma per poder avançar i aquest implica mantenir el sistema de salut i els seus professionals. Per això, projectes com el nou hospital Joan XXIII són més necessaris que mai.

En el cas que l’estat acabi imposant l’ús de mascaretes, Tarragona disposa d’aquest material per abastir la població?
Aquest és un tema que em preocupa perquè ens consta que moltes farmàcies tenen serioses dificultats per distribuir entre la població mascaretes de seguretat perquè estan esgotades o les han de comprar a preus desorbitats.

Ara estem centrats en allò que vindrà després. Ara comença un període de reconducció del pressupost municipal

Els ERTO’s són l’avantsala d’una crisi econòmica. Què està fent l’ajuntament per minorar els efectes que aquesta crisi tindrà sobre l’economia?
Aquesta pandèmia llança pels aires totes les previsions. El primer que hem fet és parar el cop, per assegurar la seguretat de les persones i evitar els contagis. Amb això Tarragona ho hem fet molt bé. Ara estem centrats en allò que vindrà després. Ara comença un període de reconducció del pressupost municipal. Volem una ciutat sostenible i cohesionada del segle XXI. Per tant, la nostra prioritat és reconduir les partides del pressupost per centrar-les en la reactivació econòmica i la cohesió social. Cal veure com farem aquest desconfinament progressiu. L’objectiu és bolcar-nos en el petit comerç i en el sector turístic, que seran els més afectats.

Cal veure com farem aquest desconfinament progressiu. L’objectiu és bolcar-nos en el petit comerç i en el sector turístic, que seran els més afectats.

 S’ha pensat en algun pla de xoc per auxiliar aquelles persones i famílies que ho perdran tot arran d’aquesta crisi?
Des de l’Institut de Serveis Socials ja s’han activat 641 targetes moneder per cobrir les necessitats bàsiques de les persones sense recursos. Això inclou un ajut econòmic per poder comprar aliments i productes de farmàcia. D’altra banda, també s’ha ampliat els ajuts d’urgència i l’IMSST disposa de 105.000 euros per atendre aquestes necessitats que, ampliarem, si fa falta. Tot això sense oblidar que seguim oferint serveis com la teleassistència, el Servei d’Atenció Domiciliària, el Servei d’Àpats a Domicili i hem habilitat el pavelló del Serrallo per atendre a les persones sense sostre.

Algunes ajudes pels autònoms i comerciants?
Una de les primeres mesures que vam prendre és la suspensió del pagament de l’ocupació de la via pública i terrasses i bonificació de la brossa per aquells establiments que han hagut de tancar. També implantarem una bonificació de la taxa de la brossa a les empreses que facturin menys d’un milió d’euros anuals i que tant els està afectant la crisi del coronavirus. Beneficiarà als locals que han hagut de tancar forçosament, és a dir, no és una mesura dirigida als locals que ja estaven buits. Una altra de les mesures que ja vam implantar quan es va decretar el confinament és la modificació del calendari de cobrament d’impostos i taxes municipals. En definitiva, com veu, estem constantment prenent mesures per minorar l’impacte de la crisi. El problema és que ho estem fent sols. Per això des de fa un parell de setmanes reclamem al Govern Espanyol poder disposar del romanent de tresoreria per aplicar-lo a lluitar contra les repercussions de la crisi.

Estem aplicant mesures econòmiques i fiscals per reduir l’impacte de la crisi en l’economia tarragonina, especialment dels sectors més dèbils

Es veurà alterat el pressupost municipal atenent aquesta situació d’emergència?
Evidentment, de fet cada dia fem ajustaments perquè les necessitats són moltes i, de cada dia, en seran més. Estem gairebé cada dia aplicant mesures econòmiques i fiscals per reduir l’impacte de la crisi en l’economia tarragonina, especialment dels sectors més dèbils. Però l’abast econòmic del que està passant, encara no està clar.

Necessitem que l’Estat permeti als ajuntaments flexibilitzar el romanent de tresoreria per destinar-lo a despesa corrent i així mitigar els efectes de la pandèmia

Està satisfet amb l’actuació tant del govern central com de l’autonòmic?
Del Govern Espanyol esperàvem més. Esperàvem que per una vegada es posés al costat de l’administració local, que som els que estem més a prop dels ciutadans i ens donessin eines per fer front a les seves necessitats. Fixi’s que no demanem res que no sigui nostre, necessitem més per gestionar les mancances dels nostres ciutadans.

Necessitem que el Govern de l’Estat permeti als ajuntaments flexibilitzar el romanent de tresoreria per destinar-lo a despesa corrent per mitigar així els efectes de la pandèmia. La situació que estem vivint i patint també justifica àmpliament que els demanem l’exempció de l’obligació legal d’amortització de crèdits, ja que la població i les seves necessitats són ara prioritàries.

A la gent li costa quedar-se a casa. Quin missatge els faria arribar?
És una situació nova, gens fàcil però fa més de 3 setmanes que estem fent-ho molt bé i així ha de seguir sent. Només quedant-nos a casa aconseguirem frenar, com està passant, el contagi per evitar saturar els centres sanitaris, que molts ja freguen al límit.

Estem engegant contactes amb els sectors econòmic, turístic i cultural per plantejar mesures de reactivació 

Quan creu que s’acabarà el confinament i com es farà la ‘tornada al carrer’?
Ni jo ni ningú sap amb seguretat quan s’acabarà, però el que sí que tinc clar és que aquest castell no el tenim ni carregat, encara estem al punt crític i que si ens relaxem patirem més. En canvi, si fem les coses bé se’ns farà més curt. Que ningú dubti que ens sortirem, però hem de seguir com ara, confinats a casa.

PUBLICITAT

Advertisement




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter