Arxius de ACTUALITAT | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Setembre, 2022
saloua9-e1662820278856.jpg

El nombre de Saloua Bichri forma ya parte de la historia. De Tarragona y de las relaciones de España con Cataluña. Bichri fue la primera mujer en ejercer las funciones de Cónsul General en Tarragona. Durante cuatro años, la diplomática supo ganar el aprecio de la mayoría de sus conciudadanos y de los tarraconenses. Su ‘savoir faire’ ha traspasado fronteras. No se escondía y siempre ha dado la cara en los momentos más complicados. Intentaba aprender pero también enseñar y mejorar la imagen de su país en Tarragona, Lérida y Aragón. No ha parado ni un solo momento durante la pandemia, apoyando a la comunidad y protagonizando actos solidarios con los más necesitados. Ha intentado hacer que la cultura y el deporte trabajaran los estigmas y estereotipos. Saloua Bichri ha terminado su misión diplomática en Tarragona y, en esta entrevista, hace un balance. Se marcha consciente de que podría haber hecho mucho más, pero la Covid-19 ha puesto algunos límites. En su maleta se va con la satisfacción del deber cumplido y con una mano llena de amistad… Sus conciudadanos lloran su partida… Ahora cabe esperar si el gobierno marroquí reconocerá su dedicación y esfuerzo durante cuatro años ejemplares.

Cuándo le dijeron que sería la primera mujer en ocupar el cargo de cónsul en Tarragona qué le pasó por la cabeza?
Si bien es importante ser la primera, lo crucial es que no soy la última y estoy contenta que me sustituya Ikram Chahine, una mujer  a quien deseo mucha suerte en su nuevo cargo. “Entre mujeres nos tenemos que apoyar” y yo siempre estaré para lo que pueda necesitar. Representar a tu país ante un tercero es una de las más altas responsabilidades que tu estado y en nuestro caso el Rey te otorga para que eleves a tu país al máximo nivel de representación, respeto y confianza que se deposita en ti y en esto puedo asegurarles que no hay ninguna diferencia entre ser mujer diplomática u hombre diplomático.

En primer lugar quiero dar las gracias a Su Majestad el Rey por «promover la condición de la mujer, abriéndole todos los horizontes de la promoción y otorgándole la situación que le corresponde».

En segundo, agradezco a mi Ministro, el Sr. Nasser Bourita, que haya depositado la confianza en mi para ejercer éste cargo al igual que al gobierno de España y al de Cataluña y Aragón que me han acogido con confianza y generosidad.

Existe alguna ‘desinformación’ en relación a la realidad de Marruecos y sobre todo a sus avances en el ámbito de la igualdad de la mujer

Este nombramiento era para mí, entre otras tareas, la de desmitificar algunos estereotipos en relación a la situación de la mujer marroquí. La presencia de la mujer en el gobierno marroquí, en las embajadas y consulados y ayuntamientos es cada vez más evidente. y sabiendo que existe alguna ‘desinformación’ en relación a la realidad de Marruecos y sobre todo a sus avances en el ámbito de la igualdad de la mujer fue para mi una oportunidad de dar de conocer mejor a mi país, Marruecos.

¿Conocía Tarragona, el catalán… la nuestra política?
Sí, conocía Cataluña porque, en mi caso, ya había tenido experiencia profesional en España y por consiguiente mi llegada aquí no ha tenido el más mínimo problema para habituarme al ritmo local. En el Ministerio trabajé sobre las relaciones bilaterales entre Marruecos y España del año 1999 al 2011. He encontrado muchos presidentes del gobierno catalán y muchas delegaciones que acompañaba durante sus visitas oficiales a Marruecos. Pero como no hay límite al aprendizaje, gente buena, que he encontrado aquí en Tarragona, me enseñó más sobre la política catalana y en concreto sobre Tarragona y Lérida. No me dio tiempo aprender el catalán, lo entiendo perfectamente y aquí si uno no habla catalán no es para nada un problema, ya que los catalanes respetan y hablan en castellano.

Han pasado cuatro años desde su llegada a Tarragona. ¿Cuál es el balance?
Después de 4 años dejo un consulado organizado y en muy buena marcha y de esto estoy muy satisfecha. El balance en realidad no lo tengo que hacer yo, es mas la gente de Tarragona, Lérida y Aragón que me tiene que evaluar. Cuando llegué venia con una idea y me voy con otra totalmente diferente. Si yo venía con una idea institucional, hoy me voy con un sentimiento de hija adoptiva.  A los tarraconenses, los responsables institucionales, policiales, militares, judiciales y todos los responsables de las administraciones y asociaciones de toda la demarcación consular, hoy les quiero hacer llegar todo mi cariño eterno y agradecido.

Si tuviera que concretar mi experiencia, le diría que es tremendamente positiva, enriquecedora y fructífera en el acercamiento y conocimiento de nuestros pueblos entre sí. Cuando nos vamos siempre decimos que fue bonito, aunque parezca que es un tópico, quiero decir que esos 4 años fueron para mí un aprendizaje, tanto de la cultura catalana, de la realidad catalana y en definitivo de toda España.

No me dio tiempo aprender el catalán, pero lo entiendo perfectamente. Aquí si uno no habla catalán no es para nada un problema, ya que los catalanes respetan y hablan en castellano

En Tarragona he encontrado personas con mayúscula, entre todos hemos trabajado cogidos de la mano para deshacer nudos que solo llevaban a un mundo de estereotipos y prejuicios que no nos permitían entender que vivimos en frente no enfrentados. También me voy satisfecha porque he podido cumplir en gran parte las instrucciones del Rey Mohamed VI y del Ministro de Asuntos Exteriores, el Sr. Nasser Bourita, las cuales tenían que ver con acercar aún más los dos pueblos y aprofundizar aún más la amistad entre marroquíes y españoles.

No somos ni más ni menos, tampoco vamos de nada, solo somos personas que reclamamos un trato de igual a  igual

Hemos sabido trabajar desde la diferencia, cultivando un sentimiento de igualdad y de respeto. He podido visitar durante estos 4 años, que en realidad han sido menos por la pandemia, todos mis conciudadanos, asociaciones y entidades que cada día trabajan para un posible encaje entre Marruecos y España.

En 2019 hemos hecho un viaje con 47 españoles al desierto y han visto in situ la realidad marroquí. No somos ni más ni menos, no vamos de nada, solo somos personas que reclamamos un trato de igual para igual. Mi país está abierto para todos vosotros y si visitáis Marruecos, os trataremos de la misma manera que me habéis tratado y la verdad es que me habéis tratado de una manera espectacular.

Fue una gran aventura que no sabía si estaría preparada, pero gracias a mi gente, a mi equipo del Consulado General (que está muy familiarizado con su entorno), ha hecho que mi misión sea muy eficaz en la resolución de problemas y demandas de nuestros compatriotas. Además, ejercen una buena labor de interlocución y mediación en toda clase de situaciones, incluso en las que son delicadas o que requieren una alta profesionalidad. En ese sentido, su asesoramiento y acompañamiento han hecho que mi misión esté a la altura de lo que mi país esperaba de mi labor aquí. Gracias también a grandes personas que he encontrado en mi camino, lo hemos superado dando pruebas que juntos somos imbatibles. Hasta en los peores momentos hemos sabido respetarnos, pese a posibles diferencias. En el respeto no hay color ni banderas, solo hay personas.

Agradezco al rey y al ministro Bourita la confianza que han depositado en mi para ejercer éste cargo

Me voy, experimentando sentimientos encontrados: tristeza y satisfacción. Satisfecha por haber conocido a toda la gente que me ha rodeado y triste porque he hecho muy buenos amigos y amigas. Allá, donde esté tendré 3 objetivos: Primero defender siempre a mi país; seguir las instrucciones de mi Rey y mi ministro, y hacer que no haya ninguna diferencia entre unos y otros, o sea: tratarnos como iguales

¿Cuáles fueron los momentos más complicados de su mandato? Usted tuvo que “gestionar” una pandemia, ¿cómo fué?
Los momentos más complicados de mi mandato fueron los 2 años de la pandemia causada por la COVID 19. Tuvimos aquí 387 personas bloqueadas. Eran personas que habían venido de vacaciones, de visitas familiares, de visitas al médico, de negocios ….. y se quedaron bloqueadas durante mucho tiempo.

Si visitáis Marruecos, os trataremos de la misma manera que me habéis tratado y la verdad es que me habéis tratado de una manera espectacular

Como tenían que confinarse, había que encargarse de 387 personas. Al principio, lo hice yo sola, iba de compras a los supermercados, a las carnicerías hallal, a las farmacias…. Pero luego tuve que reincorporar mi adjunto, el Sr. Maalmy y Said para ayudarme.

Aprovecho para agradecer las asociaciones marroquíes que me han ayudado mucho durante la pandemia, sobre todo las de Lérida y de Aragón. Como me era imposible viajar para atender a los bloqueados, las asociaciones in situ lo hicieron por el Consulado General y colaboraron mucho. Han sido momentos muy duros para todos, pero ya paso !!!

Usted se ha hecho conocida gracias a su operatividad y su proximidad. Las entidades y asociaciones tuvieron un papel fundamental en su misión diplomática, ¿verdad?
Desde el primer día, he abierto las puertas del Consulado General a todos, de forma que tanto nuestros compatriotas marroquíes como nuestro entorno social, político y cultural supiese que nuestras oficinas están al servicio de los y las ciudadanas y que, aparte de ser un espacio administrativo por su propia naturaleza, es también un espacio para la convivencia, el dialogo y el conocimiento mutuo.

Las asociaciones tuvieron un papel fundamental en mi misión diplomática, y les agradezco su total apoyo en cada momento en que las necesite. He recibido el apoyo hasta de las asociaciones y sociedad civil de Barcelona, en esta ocasión les mando mi cariño eterno y agradecimiento.

Usted apostó mucho, como instrumento de integración y cohabitación, la cultura y el deporte… ¿Está satisfecha con su esfuerzo?
Considero que la cultura y el respeto mutuo son los mejores ingredientes para nortear la coexistencia y la convivencia entre los dos pueblos. Y le pediría que le ponga “apellidos” a la cultura y verá la inmensa riqueza que contiene, porque es un conjunto de bienes materiales espirituales, patrimonio de las civilizaciones y sociedades que nos la han llegado de generación a generación. Hay una cultura de la lengua, de los modos de vida, de las costumbres, de las tradiciones, de los valores, del conocimiento, del deporte, hay cultura culinaria, hay industria cultural, hay tal riqueza en la Cultura que estoy convencida que su valor más preciado es la de ser generadora de la Paz. Y sin Paz, como bien sabe, no hay progreso y por consiguiente la Cultura debe ser promocionada en todas sus múltiples facetas desde todas las instituciones, todas. En este sentido toda inversión será poca porque la riqueza que nos proporciona es generadora de los más altos valores de la Humanidad.

Me hubiera gustado llevar a cabo el hermanamiento entre la ciudad de Tarragona y la ciudad de Rabat o la de Larach

Usted hizo distintos ‘consulados móviles’. ¿Es una buena forma de acercar la institución a los residentes más desfavorecidos?
El ‘consulado móvil’ se enmarca en la voluntad del Rey Mohammed VI de acercar la administración a los ciudadanos residentes en el extranjero. Con mi equipo del Consulado General, hemos realizado 8 consulados móviles. Durante cada consulado móvil, atendíamos a más o menos 3000 conciudadanos en 32 horas. Siempre lo organizábamos a los fines de semana sabiendo que la comunidad marroquí tiene esos días libres para poder gestionar su documentación. Hemos organizado 1 en plena pandemia y la comunidad lo ha agradecido mucho.

Usted fue la fundadora del Rotary Club Amistad Hispano Marroquí, ¿por qué lo creó?
En Junio del 2019, he fundado el Club Amistad Hispano Marroquí, cuyo padrino es el Rotary Club Tarragona. Con el Sr. Raül Font hemos decidido crear este club cuyos objetivos principales son los de fomentar la amistad hispano marroquí, los intercambios comerciales y empresariales, la solidaridad y el fomento de la paz por todo el mundo. Nuestro club reúne académicos, empresarios, periodistas, alcaldes, defensores de los derechos humanos, médicos….  Durante el primer año fui la presidenta del club. He podido sentar las bases y hacer socios. El gran trabajo lo hizo el presidente Ricard Checa durante su mandato de 2 años. Ha concretizado proyectos. Uno de ellos surgió durante el viaje que hicimos 47 rotarios al desierto: se trata del apadrinamiento de la escolarización de los niños a través de una asociación de Erfoud. Durante su mandato se hizo también el hermanamiento entre el Rotary Amistad Hispano Marroquí y el Rotary de Dakhla. Recientemente, fui agraciada con el prestigioso premio Imperial Tàrraco al mérito Rotario 2021-22, otorgado por el Rotary Club de Tarragona.

¿Ha dejado algún proyecto en el cajón que le da lástima especial?
Sí que me hubiera gustado llevar a cabo dos  proyectos que fueron paralizados por la pandemia. Uno de ellos es el hermanamiento entre la ciudad de Tarragona y la ciudad de Rabat o la de Larache. El otro proyecto era pensado para jóvenes marroquíes y españoles y se trataba de una ruta cultural. Este proyecto pretendía, a través de un concurso literario, seleccionar a un grupo de jóvenes marroquíes que viajarían a España y vice versa para realizar una ruta cultural.

Para jóvenes españoles lo tenía claro, había que determinar la «Rihla de Ibn Batuta» (viajero árabe) y establecer el programa del viaje en Marruecos. Se pretendía invitar a los jóvenes marroquíes y españoles a debatir con creatividad y originalidad sus problemas actuales a través de una figura que pertenece al imaginario colectivo.

Para jóvenes marroquíes que iban a venir de Marruecos, aún no lo tenía claro. Estuve pensando en una ruta a Cataluña, la de una figura universal. Al finalizar estas dos rutas, se podía organizar en Marruecos y en España una exposición itinerante (fotos y textos) para reflejar los sentimientos y experiencias de los jóvenes participantes en estas rutas.

¿Ha tenido conocimiento de algún episodio de racismo durante su mandato en Tarragona?
Ninguno.

Usted, durante estos cuatro años ha sido omnipresente. ¿Cree que la sociedad ha entendido cuál es el papel del cónsul más allá del administrativo?
Solo con leer los comentarios que tengo en la página de Facebook  del Consulado General ´se podrá entender que la comunidad marroquí valora mucho el hecho que la Cónsul General no se haya limitado a gestionar el lado administrativo, sino lo social y sobre todo el lado humano. Puedo decir que me consideraron como familiar y se lo agradezco. Estoy convencida que debemos solucionar con nuestra labor de acercamiento y servicio a nuestros compatriotas, los problemas derivados de la distancia de nuestro país. Pero también  es importante que ellos sientan el respeto y aprecio por la labor que hacen contribuyendo doblemente al bienestar, tanto del país de acogida, como del que partieron y donde tienen sus raíces.

En cuanto a la ciudadanía de Cataluña y de Aragón, le tengo que agradecer haberme dado la oportunidad de despertar en ella la curiosidad de conocer mi país, de interesarse por mi cultura, mi tierra, mis costumbres, mi idioma…..y de notar, por ella misma, que la cónsul no se limita a gestionar los trámites administrativos, sino también a interesarse por la ciudad que la recibe y a compartir con sus habitantes su cultura, apreciar su gastronomía y sobre todo a conocerlos.

Usted ha querido dar protagonismo a los marroquíes que se han destacado en la sociedad catalana y aragonesa en distintos ámbitos profesionales. ¿Cree que hay talentos que están escondidos?
Si les doy protagonismo es porque se lo merecen. Pensad que tenemos médicos en Tarragona, un chico 3 veces campeón del mundo en kickboxing, futuros doctores dando clases en la URV, un gran chef en la gastronomía, intelectuales, artistas, diseñadores … y eso hace que se normalice la convivencia entre iguales, pese a la diferencia de la cultura, Hemos hecho una apuesta fuerte por la cultura, el deporte y sobre todo por destacar la integración, la cual es imprescindible para una convivencia sana y respetuosa.

¿Qué siente ahora, cuando está viviendo sus últimas horas en Tarragona?
Me voy experimentando sentimientos encontrados, tristeza y satisfacción. Satisfecha por haber conocido a toda la gente que me ha rodeado y triste porque dejo los muy buenos amigos y amigas que el destino ha puesto en mí camino.

Espero que la nueva cónsul pueda conciliar entre su vida familiar y su trabajo. Quedaré a su disposición

¿Qué consejo daría a su sucesora?
Le deseo mucha suerte y salud!!!! Espero que pueda conciliar entre su vida familiar y su trabajo. Quedaré a su disposición para lo que pueda necesitar.

Si tuviera que darme un titular sobre su experiencia como diplomática en Tarragona, ¿Cuál sería?
«La Humanidad, el motor imprescindible para avanzar».

¿Qué lleva en su maleta? ¿Valió la pena?
Llevo muchas amistades, mucho amor, mucho cariño, mucha satisfacción, una gran experiencia, mucho orgullo por haber levantado la bandera de mi país muy alto. Orgullosa también por haber transmitido un sentimiento de paz y de buena acogida a mis compatriotas. Vuelvo satisfecha porque mi querida comunidad me confesó que mi labor hizo que renazca su patriotismo y su amor por nuestro país!!!

¿Cuál será su próximo destino o misión diplomática?
De momento vuelvo al Ministerio de Asunto Exteriores, luego ya veremos. Estaré siempre dispuesta a lo que sea para representar a mi país. Le tendré informado.

PUBLICITAT










REDACCIÓ29 Agost, 2022
pau-ricoma-ines-sole-1280x784.jpg

1 milió 100 mil euros. Aquest és el pressupost que l’Ajuntament de Tarragona disposa per a la celebració de les festes de Santa Tecla. A primera vista és una xifra que pot esgarrifar si tenim en compte la fràgil economia del govern tarragoní. Però, per evitar polèmiques, l’alcalde Pau Ricomà ho matisa.

La regidora de Cultura i l’alcalde

Aquest pressupost és el que costarà les dues celebracions: Santa Tecla (convencional) i la commemoració dels 700 anys de l’arribada de la rel·líquia del braç. La festa de Santa Tecla tradicional compta amb un pressupost que oscil·larà entre els 450 i els 500 mil euros. La celebració dels 700 anys que serà patrocinada per la iniciativa privada i pública, costarà uns 700 mil euros. El sector privat aportarà uns 170 mil euros, la Diputació uns 300 mil, el Patronat de Turisme uns 100 mil i la Generalitat altres 100 euros (segons concurs públic).

El cap de govern, el republicà Pau Ricomà, durant la presentació del programa, ha deixat entendre que polemitzar amb el pressupost de les festes és un error i una equivocació, ja que, tal com diu, apostar en Cultura no és una despesa sinó una inversió. Ricomà està convençut que les festes de Santa Tecla – les dues celebracions – tindran un impacte econòmic “importantíssim” per a la ciutat. Aquest impacte, ha recordat el batlle, serà repartit entre els diferents sectors.

Pau Ricomà: apostar en Cultura no és una despesa sinó una inversió

En la seva opinió, més que analitzar de forma crua el pressupost, s’hauria de tenir en compte que tant la Santa Tecla com la Santa Tecla 700 anys servirà per a reactivar l’economia de la ciutat. D’acord amb el govern municipal, si la ciutat es dinamitza, l’economia dels diferents sectors es beneficien. Tots hi surten guanyant. Ricomà també s’ha referit a la imatge de Tarragona a l’exterior. Entén que la festa patronal i el programa potent d’activitats posen contribueixen a potenciar la imatge de la ciutat més enllà de les nostres fronteres.

VIDEOS

PUBLICITAT









REDACCIÓ28 Agost, 2022
gossos_reus.jpg

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha ordenat a la Guàrdia Urbana incrementar el control als propietaris de gossos que no compleixen amb l’ordenança de Civisme i no recullen els excrements o no remullen les miccions dels animals. Aquest 2022, fins al mes de juliol, la policía reusenca ha aixecat un total de 68 actes al propietaris de gossos. Al llarg de tot el 2020 en va aixecar 103 i l’ any passat, 135.

Carles Pellicer afirma que “no abaixem la guàrdia i continuem aplicant la màxima contundència contra els incívics. La Guàrdia Urbana intensifica la vigilància dels propietaris de gossos perquè compleixin amb la normativa. I si no són responsables, se’ls sanciona. Amb aquesta política estem obtenint bons resultat en relació a la neteja dels orins dels animals, però ens cal reforçar el control del propietaris que no recullen les caques dels gossos”.

L’alcalde Carles Pellicer

La brutícia als carrers i places per no recollir els excrements dels gossos és un dels temes que genera més queixes veïnals pel què fa a la via pública. És per això que la Guàrdia Urbana fa especial seguiment a aquest problemàtica, d’acord a les instruccions de l’Alcaldia i de la regidoria de Seguretat, Convivència i Civisme.

L’incompliment més reiterat és no recollir els excrements dels animals. Durant els primer 7 mesos d’enguany, s’han aixecat 58 actes per aquest motiu. Al llarg de tot el 2020 se’n van aixecar 99, i del 2021, 104.

Pel que fa a no remullar amb aigua les miccions dels animals, enguany fins al juliol s’han aixecat 10 actes; el 2020, 4 i el 2021, 31. L’obligació de remullar els orins dels animals va entrar en vigor amb la modificació de l’ordenança de Civisme el juliol de 2020.

Espais d’higiene per a gossos
L’Ajuntament ha habilitat en els darrers anys espais d’higiene o pipicans a la ciutat que permeten als propietaris de gossos disposar de zones adequades dins l’àmbit urbà perquè els gossos puguin fer les seves necessitats sense pertorbar la convivència amb la resta d’usuaris de la via pública i veïns de la ciutat.

Els serveis de neteja municipals fan un seguiment específic i programat de l’estat i condicions en què es troben aquests espais, a la vegada que els usuaris estaran obligats a fer-ne un ús responsable, portar els animals lligats i recollir els seus excrements.

La mitja dotzena de punts d’aquestes característiques (entre 20 i 50m2, amb sorra i tancats) són els següents:

  • Avinguda del Doctor Vilaseca
  • Plaça del Baluard
  • Plaça Morlius
  • Carrer de Sant Benet
  • Carrer de Sant Lluís
  • Carrer del Vapor Vell

Espais d’esbarjo
D’altra banda, i també en resposta als suggeriments dels propietaris de gossos, l’Ajuntament també ha habilitat en els últims anys fins a 7 grans zones d’esbarjo i alliberament per a gossos, que es troben ubicades a diferents parcs o terrenys municipals. En aquests espais tancats els animals poden fer exercici amb seguretat i també es recorda als usuaris la responsabilitat que han de tenir a l’hora d’utilitzar-los. Els espais d’esbarjo són els següents:

  • Carrer de Maria Aurèlia Capmany
  • Parc de Gandhi
  • Carrer de Vilafranca del Penedès
  • Plaça de Joaquim Sorolla
  • Plaça Luis Buñuel
  • Parc Sant Jordi
  • Av. President Tarradellas
  • Carrer de Figueres

PUBLICITAT









REDACCIÓ27 Agost, 2022
peatges-1280x853.jpg

El 31 d’agost de 2021 es van aixecar les barreres de les autopistes AP-7, AP-2, la C-32 i la C-33, després de dècades de pagament per accedir a les vies de circulació ràpida. La concessió d’aquestes vies acabava a la mitjanit d’aquell dia i el govern estatal feia mesos que havia anunciat que no es renovaria. La seva retirada, però, ha comportat contratemps com l’augment del trànsit i dels accidents, o la caiguda d’ingressos per IBI d’algunes localitats com Sant Julià de Ramis o Bàscara. Un any després, els experts aposten per mesures com la velocitat variable o l’impuls del Corredor Mediterrani, mentre que Europa reclama un nou model de pagament en funció dels quilòmetres recorreguts i les emissions dels vehicles.

En el moment de la retirada dels peatges, la titular del ministeri de Transports, Raquel Sánchez, ja va dir que el pagament es recuperaria “en un futur”, amb un sistema “no assimilable al peatge tradicional”. Segons va indicar la ministra, l’executiu espanyol contemplava començar a aplicar el nou sistema de pagament a partir del 2024, malgrat que el mecanisme encara està per concretar.

Tal com destaca l’enginyer Lluís Puerto, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, els peatges representaven un “greuge territorial” per Catalunya. “Una via vertebradora de tot el territori com l’AP 7 estava subjecte a un peatge quan milers i milers de quilòmetres a l’Estat no ho estaven, i això es percebia com una injustícia”, apunta. Tanmateix, considera que la retirada del pagament ha tingut conseqüències negatives en forma de retencions, accidents i empitjorament del manteniment.

Pels enginyers industrials de Catalunya hi ha diverses mesures a prendre per tal de millorar el servei que ofereixen avui les autopistes. Entre aquestes, demanen fer més inversions en infraestructura i tecnologia, augmentar el manteniment de les carreteres amb concursos o concessions a empreses privades i instaurant mesures com la velocitat variable. “Baixar la velocitat progressivament a 100, 80 o 60 km/h fa que el flux pugui moure’s a poc a poc, però sense aturar-se i que en moments sense congestió, com la nit, es pugui tornar a 120”, apunta Puerto.

Una altra de les mesures que proposa l’entitat per reduir la conflictivitat de les principals vies de comunicació és l’aposta pel transport per ferrocarril, especialment de mercaderies. Així, el col·legi reclama més inversions per fer realitat el Corredor Mediterrani. “A Espanya només un 4% de les mercaderies es porten en tren, mentre que hi ha països d’Europa que estan al 17%. Això són milers i milers de camions”, defensa l’especialista.

El futur passa per un model de peatges que sigui “integral” i afecti a tot l’estat espanyol, tant autopistes com autovies d’alta capacitat

Sobre la recomanació de la Unió Europea per fomentar el copagament de les carreteres, Puerto considera que, ara mateix, és poc possible que tornin els peatges a Catalunya. Tanmateix, reconeix que el compromís climàtic i l’esforç per fer més sostenibles els serveis públics, com les autopistes, pot fer tornar el pagament per ús. “És una recomanació que segurament caldria atendre en algun punt, però si es fa, no pot ser amb greuges territorials com s’ha fet fins al moment”, defensa abans d’apostar per fer que els diners que es recaptin reverteixin en les mateixes carreteres.

En la mateixa línia crítica s’expressa també Àlvar Garola, professor de la UPC i membre de la comissió d’economia territorial i urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “No es va fer la reflexió que s’hauria d’haver fet sobre que passaria en el moment en què acabes el període concessional de les grans autopistes”, apunta. Així, cita els casos de l’AP2 o l’AP7, les “grans autopistes” que vertebren Catalunya. “Hauria estat molt bé fer un plantejament estratègic. Volem mantenir el peatge? Volem que siguin gratuïtes? S’han pres les decisions segurament massa sobre la marxa”, exposa.

A parer seu, el futur passa per un model de peatges que sigui “integral” i afecti a tot l’estat espanyol, tant autopistes com autovies d’alta capacitat. “Al final a la llarga tendirem a un sistema de pagament, perquè ens ho demana Europa i per un tema de recursos”, afegeix. D’altra banda, reconeix que la retirada dels peatges a les autopistes catalanes no han tingut un efecte especialment notable per la competitivitat del país, ja que, de fet, el seu cost té un pes molt reduït a un còmput del transport on cada cop hi pesa més el preu dels combustibles.

El president de la Confederació Empresarial de Transports per Carretera de Catalunya (CETCAT), Eduard Ayach, ha aprofitat l’aniversari de la liberalització de les autopistes per demanar més inversió. Consideren que després d’un any el trànsit a l’autopista ha crescut de forma important i pateixen perquè la infraestructura no quedi obsoleta.

Per altra banda, recorda que les limitacions de velocitat que vol impulsar el Servei Català de Trànsit en determinats trams només implicarien “una pèrdua de competitivitat” en el transport de mercaderies perquè perdran “més temps a la carretera”. Per tant, la única sortida que hi veuen a la descongestió és invertir en millores a la via.

Per contra, el president de la CETCAT es queixa per la “criminalització” que han fet les administracions amb els transportistes vinculant-los a la sinistralitat. “A nosaltres ens van expulsar de la Nacional II el 2014 i des d’aleshores anem per l’autopista, ara el que ha crescut és el trànsit de vehicle privat”, ha recordat Ayach. La patronal dels transportistes lamenta que les administracions no hagin gestionat correctament la liberalització dels peatges. “Una infraestructura com l’AP-7 necessitava una previsió abans de l’alliberament”, conclou.

Fins a un 90% més de trànsit
Un dels efectes més evidents de la retirada dels peatges ha sigut l’augment de cotxes. A Lleida, el trànsit de vehicles per l’AP-2 de Lleida a Montblanc ha augmentat un 89,89% des que es va treure el pagament, l’1 de setembre. Segons el Ministeri, aquest tram registra un volum de trànsit diari de 18.231 vehicles, mentre que el 2019 era de 9.601. Del total, el 65,5% corresponen a vehicles lleugers i el 34,4% a vehicles pesants. En el cas dels camions, segons dades facilitades pel subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, l’augment del seu pas per l’autopista suposa un 164% en comparació a fa un any.

Desprès de la retirada de les tanques, refermen la seva oposició a tornar a pagar per circular per les vies ràpides al mateix temps que reitera la seva demanda de millores a l’AP-7 i l’N-340

La gratuïtat de l’AP-2 al seu pas per Lleida també ha motivat la reivindicació de més accessos per tal de fer-la més permeable. Així, la Diputació de Lleida va presentar un estudi per fer-ne cinc i després de reunir-se amb representants del Ministeri, s’ha aconseguit que se’n projectin dos, un a Castelldans, a les Garrigues i l’altre a Vimbodí, al límit de la demarcació amb Tarragona. Això no obstant, l’Estat ja ha anunciat també que s’estudiaran nous accessos a Seròs i a Artesa de Lleida, al Segrià.

“Mai més”
Des del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el moviment veïnal per l’alliberament de les autopistes s’ha rebatejat ara com a “Mai Més Peatges”. Desprès de la retirada de les tanques, refermen la seva oposició a tornar a pagar per circular per les vies ràpides al mateix temps que reitera la seva demanda de millores a l’AP-7 i l’N-340.

L’entitat rebutja que s’usin les xifres de sinistralitat i les cues per crear un clima d’opinió que justifiqui la imposició de nous mètodes de pagament, com la vinyeta. “La gent dirà que les xifres són escandaloses però són pràcticament les que teníem, amb una diferència: l’N-340 porta prop de 32 mesos sense cap mort. Era una via que tenia de 12 a 14 víctimes mortals cada any”, apunta el portaveu de l’entitat, Llorenç Navarro.

Per contra, reiteren la necessitat que s’habiliti un tercer carril al tram sud de l’autopista alliberada, que s’obrin nous accessos i s’estableixin protocols per actuar quan es produeixen accidents. De fet, creuen que les imatges de cues i problemes viaris a l’autopista els últims mesos venen de molt lluny. “I és clar que va carregada l’AP-7: van obligar tot el transport pesant a passar-hi des de 2018. Ho sabien. Haurien de millorar les infraestructures que va deixar Franco, tenim les mateixes ara. Han destrossat l’N-340 fent rotondes, posant línies contínues i no n’han millorat la qualitat”, ha subratllat Navarro.

De peatges a plaques
A les comarques de Barcelona un altre dels punts que ha notat la desaparició dels peatges és el Maresme. Allà, el trànsit que circulava per la carretera N-II travessant els pobles s’ha reduït notablement. Segons dades del Servei Català de Trànsit, la reducció és d’entre el 30% i el 40%, en funció del tram. El transvasament més notable d’una via a l’altra es dona a l’extrem nord de la comarca. L’N-II a l’alt Maresme ha perdut un 33% del seu trànsit habitual, uns 11.000 vehicles, i d’aquests n’hi ha 8.500 que ara utilitzen l’autopista per desplaçar-se. Això suposa un augment del 40% del trànsit a la C-32. “L’autopista és una bona alternativa i s’ha notat moltíssim”, celebra el regidor de Mobilitat de Calella, Josep Torres.

Tancats els peatges, una altra de les transformacions pendents és el reaprofitament de les estructures, ara abandonades. En aquests mesos s’han eliminat les cabines centrals de pagament i s’han definit els nous carrils, però a banda i banda de la via encara queda el record físic de l’antiga C-32 de pagament. El Govern té un projecte per convertir aquests espais en plantes fotovoltaiques, però hi ha ajuntament que també hi volen dir la seva. És el cas d’Arenys de Mar, que ha enviat una proposta al Departament de Territori i Sostenibilitat per poder gestionar un espai que consideren “infrautilitzat”.

✍🏼 Miquel Vera, Jordi Pujolar, Aleix Freixas, Oriol Bosch, Jordi Marsal, Eloi Tost i Gemma Tubert


REDACCIÓ20 Agost, 2022
aparcar_.jpg

Salou disposarà de 1.000 places d’aparcament, distribuïdes en dos pàrquings, amb la urbanització de l’Eix Cívic. Aquest fet donarà resposta a una demanda ciutadana en la zona centre i de Ponent, sobretot en període estival. Tant comerciants com turistes coincideixen que els aparcaments a Salou són més necessaris que mai.

Segons la proposta d’ordenació inicial, es projectarà la construcció d’un aparcament soterrani de prop de 700 places a la zona centre de l’Eix Cívic, que donarà servei a la zona de Ponent de Salou.

Però també es va acordar una modificació de l’esmentada proposta, que es materialitza amb un nou aparcament d’unes 300 places, entre soterrat i planta, entre els carrers Berlín i París.

El finançament del primer pàrquing es farà mitjançant de la venda d’uns terrenys la qual cosa no suposarà cap cost per a les arques municipals ni per als contribuents

El finançament del primer pàrquing es farà mitjançant de la venda d’uns terrenys per a edificació, la qual cosa no suposarà cap cost per a les arques municipals ni per als contribuents.

L’aparcament en aquest àmbit de l’Eix Cívic “és fonamental, si volem articular una mobilitat sostenible, amb una avinguda i carrers adjacents moderns, esponjats, descongestionats, fluids i de qualitat; confortable per al trànsit rodat, però molt especialment per als vianants i l’activitat social; i, per aquesta raó, la construcció dels aparcaments ha de ser una prioritat”, sustenta l’alcalde Pere Granados.


REDACCIÓ16 Agost, 2022
omac-e1660663790398.jpg

Amb la pandèmia han canviat molts hàbits i costums. Un d’ells és la manera com es pot accedir a les diferents administracions i serveis públics.

L’Oficina Municipal d’Atenció al ciutadà de Tarragona (OMAC), a través d’un avís penjat a la porta a l’edifici de la Rambla Nova, informa els ciutadans que per a ser atesos personalment,  cal sol·licitar visita prèvia. Donen dues opcions: per telèfon (977296258) o per internet (citaprevia@tarragona.cat).

El curiós – i per a desesperació d’alguns – el número que consta del paper informatiu no existeix. Almenys és el que diu el missatge de veu d’Orange que s’escolta quan marquem el número. Un cibernauta ja es queixa a través de les xarxes socials…

PUBLICITAT










REDACCIÓ12 Agost, 2022
festa-major-cambrils.jpg

Cambrils es prepara per viure la Festa Major de la Mare de Déu del Camí. Ho farà sense restriccions, tot recuperant el format tradicional. El programa compta amb més de 60 activitats repartides entre el 27 d’agost i l’11 de setembre. S’hi destaca la cultura popular, els espectacles familiars, els concerts, el ball parlat dels Vileros i Mariners i els focs artificials.

El Pati de la Torre del Llimó guanyarà força protagonisme durant la festa major. De fet, acollirà l’espectacle de la sàtira del Ball Parlat de Vileros i Mariners. Altres espais de la festa a l’aire lliure seran el pati de l’Ermita, la plaça del Setge, els carrers del Barri Antic, la plaça de l’Ajuntament, la plaça Mossèn Joan Batalla i el Parc del Pescador.
Actes destacats

  • El Pregó. El divendres 2 de setembre, després de la Cercavila del Pregó, el periodista cambrilenc de la delegació de TV3 a Madrid, Josep Capella, serà l’encarregat de fer el Pregó. L’acte també coincideix amb el 70è aniversari de Revista Cambrils.
  • El Ball Parlat dels Vileros i Mariners. Coincidint amb cinquè aniversari del ball parlat, els ‘Vileros i Mariners’ es representaran el dijous 8 de setembre, a les 18 h, i també en acabar els balls de lluïment dels grups festius. El ball parlat estrena espai, per enèsima vegada, aquest cop al pati de la Torre del Llimó.
  • L’aplec de Sardanes i les Sardanes del 8 de setembre. El 27 d’agost, a partir de les 18:30h, se celebrarà la 40a edició de l’aplec, que estrenarà la sardana ‘Cambrils, mà d’aplecs’, de Rafael Guinovart, que serà interpretada per la Cobla La Principal de Tarragona. L’aplec també comptarà amb la participació de la Cobla Reus Jove i els Amics de la Sardana de Cambrils.
  • La presentació de la Colla Infantil del Ball de Bastons. Una de les novetats d’enguany serà la presentació de la Colla Infantil del Ball de Bastons de Cambrils, que tindrà lloc el dimecres 31 d’agost, apadrinats per la Colla Infantil de Riudoms. Els impulsors de la nova colla destaquen que aquesta iniciativa té com a objectiu promoure el relleu i la participació de gent jove a la colla.
  • La Nit del Foc, la trobada de Gegants, el Seguici de Festa Major. La Colla Gegantera Tota l’Endenga recupera el format prepandèmia de la Nit de Foc, que tindrà lloc el dissabte 3 de setembre. El Correfoc infantil, amb 6 colles, i el Correfoc, amb 8 colles, protagonitzaran la Nit de Foc, que finalitzarà amb el concert de Pony Pisador i Sixtus. Pel que fa a la 15a Trobada dels Gegants, que tindrà lloc el 10 de setembre, comptarà amb la presència d’11 colles. A la Diada de la Festa Major, el 8 de setembre, es recuperarà el Seguici Festiu al complet.
  • La Pujada de la Galera. El 7 de setembre, el Ball de Diables Els Cagarrieres organitzaran la Pujada de la Galera, amb els Timbalers Cap de Cap i les xarangues Bandsonats i Tocabemolls. Acompanyaran la Galera, el Marquès de los Vélez de Tota l’Endega i el Boc de Vandellòs. Durant el recorregut, que s’iniciarà a la platja i finalitzarà a la plaça de la Vila, es podrà tastar “El Caminet”, la beguda de la Festa Major.
  • La Diada Castellera. El dissabte 27 d’agost, a les 18:30 h, es farà un assaig especial, al local dels Xiquets, al passeig Albert, per preparar la diada més important de la colla. La Diada Castellera tindrà lloc el diumenge 4 de setembre, a les 11:30 h, amb els Xiquets de Reus, els Xiquets del Serrallo i els Xiquets de Cambrils. Des de la colla cambrilenca reconeixen que, després de dos anys de restriccions, aquest ha estat “un any complicat” perquè la canalla ha crescut, però a poc a poc s’ha anat agafant el ritme de la temporada.
    Les activitats diverses Som Vilerus de la NAC. Una altra de les novetats de la Festa Major d’enguany és la “Tarda vilera”, amb activitats infantils diverses (animació, humor, música…), que es farà el divendres 9 de setembre, a partir de les 17 h, al pati de la Torre del Llimó.
  • El Concert de la Diada. Els actes de la Mare de Déu del Camí continuaran amb la Diada Nacional de Catalunya. Entre els actes, destaca el Concert de la Diada, el dissabte 10 de setembre, a les 22:30 h, amb els grups Portobello, Gertrudis i The Tyets, al Parc del Pinaret. L’endemà 11 de setembre, la Coral Verge del Camí i la Colla Castellera Xiquets de Cambrils participaran en l’acte institucional de la Diada.

Importància de les entitats

Josep Capella, periodista de TV3

L’alcalde de Cambrils ha agraït a totes les entitats festives l’esforç que han fet aquests dos anys de limitacions sanitàries per mantenir la Festa encara que fos sota mínims.

“Vosaltres sou l’ànima de la Festa i el motor que fa que es puguin superar totes les dificultats i continuar avançant” ha afegit Klein. El cap de l’executiu també ha destacat i agraït la bona tasca que fan els diferents departaments de l’ajuntament.

El periodista de TV3, Josep Capella, serà el pregoner de les festes

Per part de les entitats festives, han intervingut els Amics de la Sardana, la Colla Gegantera Tota l’Endenga, el Ball de Diables Cagarrieres, el Ball de Bastons, els Xiquets de Cambrils, el Ball Parlat Vileros i Mariners, la NAC i els timbalers Cop de Cap.

Participació en les xarxes
Animem tothom a compartir les seves fotos i a etiquetar-les amb: #fmcami2022 #cambrilscultura #cambrils #igercambrils #cambrilsfestes. A Instagram @ajcambrils, @cambrilsfestes. A Twitter: @ajcambrils.

PUBLICITAT










REDACCIÓ10 Agost, 2022
policia-roda-de-berà-1.jpg

La nova ordenança de Roda de Berà obliga als propietaris d’apartaments turístics a facilitar un telèfon de contacte a l’Ajuntament perquè, en cas que hi hagi problemes de convivència, puguin ser requerits abans que els policies vagin al domicili. A més també hauran de facilitar algunes dades sobre els arrendataris. “Ara ja saben que abans de fer la festa, tenim les seves dades”, ha explicat el sotsinspector de la Policia Local del municipi, Antonio Gómez.

L’alcalde, Pere Virgili, ha apuntat que tenen detectats un parell de gestors immobiliaris que fan publicitat enganyosa dels habitatges, fins i tot d’esquenes als propietaris.

Gómez ha comentat que cada estiu tenen una trentena d’avisos de veïns de pisos o xalets turístics que generen problemes de convivència, majoritàriament per festes no autoritzades. La nova ordenança, que va entrar en vigor el passat 5 d’agost, permet a la policia actuar amb més rapidesa i detall. “Fins ara identificàvem les persones que hi havia a l’interior, que normalment col·laboren i deixen entrar. Quasi sempre són gent de fora de Catalunya i la feinada era notificar la sanció”, ha indicat.

El fet de tenir les dades prèviament “els treu de l’anonimat”, reconeix el sotsinspector en cap. Les multes previstes van dels 3.000 als 600.000 euros i fins i tot es pot clausurar l’habitatge turístic. “Fins ara la policia no tenia cap empara legal per poder inspeccionar o ordenar el desallotjament de l’apartament que produeix els problemes” en un màxim de 24 hores, ha matisat l’alcalde. La normativa, pionera a demarcació de Tarragona, complementa l’ordenança de convivència i civisme aprovada per l’ajuntament fa uns mesos.

El policia ha detallat el procediment que seguiran a partir d’ara. “El primer que farem serà trucar el propietari, encara que siguin les tres de la matinada. L’informarem del problema que tenim i aixecarem una acta. Anirem al domicili i identificarem les persones que hi ha dins i mirarem qui és l’infractor”, ha comentat. Gómez ha admès que la presència policial “generalment” fa aturar el soroll, tot i que “moltes vegades són cases amb jardí i amb la festa no senten el timbre”. 

Massa gent
Un dels problemes que el consistori havia detectat eren els habitatges turístics ‘pastera’, en els quals s’hi acaben instal·lant més persones de les permeses o de les autoritzades pel propietari. Virgili ha assenyalat que aquest fenomen en alguns casos està promocionat per un parell d’immobiliàries que ja tenen identificades i que fins i tot fan publicitat falsa.

“Els pisos són llogats com a espais per fer-hi festes perquè s’anuncien dient que són en llocs aïllats quan no és el cas, perquè estan en mig de la trama urbana consolidada”, ha destacat. Tot plegat d’esquenes als amos, que en ocasions ni tan sols saben que aquells dies concrets la seva propietat ha estat arrendada, ha reconegut el batlle.

A Roda de Berà hi ha 495 habitatges turístics i la zona més problemàtica és la que hi ha a prop de la platja, i concretament en xalets. Per limitar aquestes pràctiques, la nova ordenança preveu que la cèdula d’habitabilitat marcarà el límit de persones que hi pot haver en cada immoble, i que el màxim serà de quinze persones.

PUBLICITAT














REDACCIÓ10 Agost, 2022
MAS-PASSAMANER-6.jpg

2022 és un any important per l’Hotel Mas Passamaner, ubicat a la Selva del Camp. Celebra el centenari de la construcció de meravellosa torre modernista per part de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner.

L’hotel de cinc estrelles ha realitzat una sèrie de millores rellevants en els darrers tres anys amb l’objectiu de continuar oferint el màxim confort i benestar als seus clients.

Durant el període 2019-2022 s’han remodelat diferents habitacions, del total de 23 que disposa ara l’hotel, reduint el nombre d’habitacions i guanyant un major nombre de suites. La terrassa exterior del restaurant La Gigantea s’ha ampliat i també s’ha millorat la il·luminació, amb la instal·lació de llums led i de disseny.

La privacitat a la zona de la piscina s’ha modificat “hi hem situat un passadís vegetal amb gessamí, que llueix molt i sumat al grup escultòric i artístic que l’acompanya, amb les finestres originals de la casa, li dóna molta identitat a l’espai”, explica Ángel Garcia Puertas, arquitecte i propietari de l’Hotel Mas Passamaner.

Des de la propietat s’assegura que “hem fet un canvi radical a l’hotel en aquests 3 anys, els clients que ja ens coneixien han quedat sorpresos en veure-ho. No som un hotel de masses, el que hem volgut oferir amb aquest seguit de millores és augmentar els nostres estàndards de qualitat”.

L’Hotel Mas Passamaner en les darreres setmanes ha fregat el 100% de l’ocupació, amb un perfil de client repartit entre el nacional i l’estranger.

PUBLICITAT












RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter