Arxius de ACTUALITAT | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Juliol, 2021
residencia.jpg

La consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Violant Cervera, en la sessió de control al Parlament i responent una pregunta de la diputada d’En Comú Podem, Jèssica González, ha dit que “no criminalitzaran un sector -el de les residències de gent gran- ja colpit durant la pandèmia”. En aquest sentit ha remarcat que el seu Departament “treballarà per millorar el sistema assistencial, però no a criminalitzar ningú encara que s’hagi fet algunes coses malament”.

González l’havia fet veure a la consellera que era necessari abans de “parlar d’un nou model d’atenció assistencial que seria necessària fer una anàlisi del que ha passat a les nostres residències a la pandèmia, i tenint present que ara també torna haver residències amb contagis i les treballadores fa molts anys amb els sous congelats”.

Per la consellera Cervera l’eina bàsica d’avançament en el model a Catalunya són els grups de treballs entre els membres del seu Departament i els grups polítics amb presència al  Parlament i de fet ha dit ” els hem convidat a participar en un grup de treball al Parlament per millorar l’actual sistema”.  Sense voler entrar en cap cas en la “judicialització del que va succeir a la pandèmia” que li ha fet veure la diputada Jèssica González, i on “moltes famílies esperen una resposta del que va passar amb els seus familiars dins les residències”.

La Fiscalia obre 230 investigacions
Unes declaracions de la consellera que contrasten amb l’objectiu de posar “les persones al centre de totes les polítiques i garantir la recuperació social sense deixar ningú enrere” amb la posada en marxa d’un nou model d’atenció a l’autonomia personal, amb la creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària per integrar i optimitzar recursos.

Malgrat que Cervera també va assegurar que  “Drets Socials neix per garantir que tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital lliurement i amb igualtat d’oportunitats, des del bressol fins el final de la seva vida” i també “garantir una recuperació social sense deixar a ningú enrere, posant les persones al centre de totes les polítiques”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ21 Juliol, 2021
silenci_asperger-1280x960.jpg

Un minut de silenci a Tarragona

L’assassinat d’Isaac, el jove que patia síndrome d’Asperger està suscitant una pluja de solidaritat a tot el país. Ningú entén que uns energúmens siguin capaços de cometre una barbàrie d’aquest nivell. És deplorable i censurable.

Mentre la justícia fa la seva feina i esperem que actuï de forma vehement i exemplar, algunes institucions han volgut donar visibilitat l’estupor i la indignació. Alguns representants locals s’han concentrat a les portes dels ajuntaments per condemnar l’assassinat de l’Isaac.

El minut de silenci serveix per rebutjar qualsevol mena de violència i menysteniment vers els col·lectius més vulnerables, els quals són discriminats sense que, aparentment, passi res.
PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Juliol, 2021
platjaLlarga.jpg

Un espanyol de 86 anys ha mort aquest matí a la Platja Llarga de Tarragona. Els serveis d’emergència han estat alertats cap als volts de tres quarts de dotze que un home estava sent reanimat a la sorra. L’octogenari hauria estat rescatat de l’aigua pels vigilants de la platja. Onejava la bandera verda.

Fins al lloc dels fets s’hi ha desplaçat tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que immediatament han començat les maniobres de reanimació, tot i que finalment han resultat infructuoses. Fins al lloc també s’han desplaçat 5 patrulles dels Mossos d’Esquadra, efectius de la Guàrdia Urbana de Tarragona i de la Guàrdia Civil, que s’encarreguen de les diligències.

Es tracta de la desena víctima mortal ofegada a les platges catalanes des que va començar la campanya el passat 15 de juny. Es tracta de la desena víctima mortal ofegada a les platges catalanes des que va començar la campanya el passat 15 de juny.

Protecció Civil de la Generalitat insisteix en la importància d’extremar les precaucions a la platja i escollir, en la mesura del possible, aquelles que estiguin vigilades.

PUBLICITAT



REDACCIÓ16 Juliol, 2021
mossos_control-1280x722.jpg

El toc de queda torna a ser una realitat a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba d’avalar la proposta de confinament nocturn feta dimecres per la Generalitat que afecta, per ara, 161 municipis.

La llista definitiva serà la que es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i s’anirà actualitzant setmanalment. La mesura entrarà en vigor aquest cap de setmana i limitarà la mobilitat entre la 1 i les 6 del matí en aquelles localitats de més de 5.000 habitants i una incidència acumulada en els últims set dies de 400 casos per cada 100.000 habitants.

La restricció té una vigència d’una setmana, però el Govern ja ha avisat que s’haurà d’allargar més per mirar de frenar l’explosió de contagis que viu Catalunya. La situació, avui dia, és “més que pèssima”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Juliol, 2021
tarragona_buida-1280x960.jpg

Els ajuntaments del Camp de Tarragona afectats pel possible toc de queda anunciat pel Govern consideren que la mesura serà útil per poder contenir l’avenç de la pandèmia registrat durant els últims dies. Així ho entenen alcaldes i regidors de municipis on el Govern preveu aplicar la mesura.

Des de Reus, Carles Pellicer s’ha mostrat comprensiu amb el toc de queda per contenir la pandèmia. També ha saludat la mesura l’alcalde de Salou, Pere Granados, qui ha lamentat que no s’hagi aprovat abans. L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, confia que les restriccions en aquest moment permetin rellançar l’activitat turística a partir de l’agost. Des de Valls, el regidor Martí Barberà celebra que s’ha tingut en compte la diversitat territorial.

Com a capital de comarca, Reus entén i assumeix l’aplicació del confinament nocturn. Una mesura que l’alcalde, Carles Pellicer, ha augurat que permetrà reduir l’índex d’afectació de la pandèmia en les pròximes setmanes. Per això, es reforçarà la tasca de la Guàrdia Urbana i Protecció civil per part dels Mossos d’Esquadra, tal com ha apuntat. La regidora de Seguretat Ciutadana, Convivència i Civisme, Dolors Vázquez, ha assenyalat que en les últimes setmanes “no s’ha incrementat el nombre de botellots a la ciutat” i recorda que aquests estan prohibits des d’abans de la pandèmia.

Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha rebut també de bon grat el toc de queda nocturn al municipi. De fet, ha assegurat que “arriba tard”, tenint en compte la situació de “descontrol de la pandèmia”. Granados ha justificat la necessitat de la mesura per poder garantir l’arribada de visitants a la ciutat. “No només el turisme de proximitat, també el de diferents mercats internacionals. S’han d’obrir els mercats i per això necessitem el control total de la pandèmia”, ha assenyalat.

Recuperar el turisme
Alhora, ha atribuït als viatges escolars de final de curs part de culpa de la situació actual. “Durant tot el curs han estat fent bombolles i ha funcionat, i per anar uns dies de vacances ara tot s’ha perdut”, ha afirmat. Paral·lelament ha valorat positivament la tasca del sector de la restauració perquè les terrasses i els establiments siguin llocs segurs i s’ha mostrat confiat que en els propers dies baixi “molt” el pic de contagis i es pugui tornar a una certa normalitat.

Des de Cambrils, l’alcaldessa Camí Mendoza ha posat èmfasi en el tipus de turisme que visita el municipi durant l’estiu. “Tenim un públic familiar que a partir de la una de la matinada acostuma a finalitzar les activitats a l’aire lliure”, una situació per la qual ha assenyalat que el confinament nocturn “no tindrà una greu afectació” a la localitat costanera. Tot i el bon inici de la temporada turística, l’alcaldessa s’ha mostrat prudent davant la situació sanitària actual, a la vegada que optimista. Mendoza ha considerat que “si prenem ara unes mesures durant una setmana o uns dies més, potser farà que potser a l’agost podrem estar més satisfets”.

El regidor de Salut de Valls, Martí Barberà, han avalat també l’aplicació del toc de queda i la voluntat de l’Ajuntament de col·laborar amb el Govern. Creu que serà una eina que permetrà controlar millor les persones que “no són responsables” i recorda que, a la ciutat, la policia local ja treballa fa “temps” en aquesta línia. Barberà apunta que els municipis havien demanat que s’apliqués de forma territorialitzada i, si bé entén que en alguns casos poden sorgir discrepàncies, valora positivament aquest criteri.

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Juliol, 2021
masague_jutjats-1280x960.jpg

L’exalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, ha tornat als jutjats. Tornava a seure amb banc dels acusats per la peça 2 del conegut ‘cas Torredembarra’. Compartia ‘banquillo’ de l’Audiència Provincial un directiu de la consultora Efial, Alejandro Jarque, una persona que la justícia considerava un “col·laborador necessari”.

Daniel Masagué arribant als jutjats

Masagué estava acusat de prevaricació i tràfic d’influències per, en 2011, col·locar “a dit” persones de confiança per a responsabilitats municipals, entre elles Esther Agulló, interventora de l’Ajuntament de Torredembarra, qui va morir a causa d’un càncer. Els dos acusats han decidit ‘negociar’ la pena. Així, han reconegut els fets i acceptar una inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. En el cas de durant tres anys i mig. Amb aquest ‘acord de conformitat’, Daniel Masagué evita sotmetre a judici la peça 2 del ‘cas Torredembarra’, el qual ha sumat fins a 9.

L’exalcalde de Torredembarra ha dit als periodistes que ha acceptat assumir la responsabilitat d’aquest procés – només es preveia inhabilitació per a càrrec públic – com a gest humanitari per evitar “estripar la memòria d’Esther Aguiló”, morta a causa d’un càncer. Tot i defensar la seva innocència i implicació zero en el concurs de la plaça d’interventora,

El fiscal anticorrupció i l’advocat de Masagué

Daniel Masagué està convençut que s’hauria d’evitar “l’escarni innecessari” contra una persona que “ens ha deixat”. “El més fàcil per a mi era anar a lluitar perquè no hi havia cap circumstància que jo havia fet res perquè (Esther Aguilló) guanyés la plaça. Però tot i així, i per motius d’humanisme, he cregut que el més adequat era acceptar (l’acord) i deixar-ho aquí”, ha remarcat l’exbatlle, recordant que no es dedicarà mai més a la política. Per aquesta raó, la pena d’inhabilitació no té conseqüències nefastes per a la seva situació processal. La sentència ja és ferma.

Aquesta no és la darrera vegada que Daniel Masagué es personarà a un jutjat. Encara estan pendents de judici altres peces del ‘Cas Torredembarra’, el qual és l’origen del conegut com a ‘cas 3%’. L’adjudicació de l’obra del pàrquing dels Filadors i la peça dels lloguers irregulars estan preparades per ser sotmeses a judici oral. Cal recordar que la sentència del cas de les guinguetes de la platja està pendent d’apel·lació.

PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Juliol, 2021
Caixabank-i-Bankia.jpg

Juez Manuel García-Castellón

El juez de la Audiencia Nacional Manuel García-Castellón ha acordado la imputación de Repsol y Caixabank como personas jurídicas en el marco de la pieza separada número 21 del ‘caso Villarejo‘.

El instructor considera a ambas empresas del Ibex-35 responsables penales por su presunta participación en la contratación de una empresa del comisario jubilado para investigar al que fuera presidente de Sacyr, Luis del Rivero, por la operación con la petrolera mexicana Pemex para entrar en el accionariado de Repsol.

En el auto del titular del Juzgado Central de Instrucción número seis, les imputa un delito de cohecho y otro de revelación de secretos, y les requiere que designen un representante, así como abogado y procurador para llevar a cabo la comparecencia en la que se informará a los representantes de las dos compañías de los hechos que se les atribuyen. Tras esa primera cita, el 26 de julio a las 10.00 de la mañana tomará declaración a ambos representantes de las compañías.

El juez explica que en este momento de la investigación consta indiciariamente acreditado que ambas empresas, a través de sus responsables de seguridad, realizaron un encargo directo a Villarejo, cuando se encontraba en servicio activo en el Cuerpo Nacional de Policía para investigar a Del Rivero y a su entorno.

Dichos servicios, añade el magistrado en su auto, se habría utilizado para frustrar el pacto que Sacyr había alcanzado con la empresa mexicana Pemex para tomar el control de Repsol S.A., compañía en que Caixabank S.A. era accionista de referencia.

Del mismo modo, el juez considera indiciariamente acreditado que ambas mercantiles, actuando conjuntamente, accedieron al tráfico de llamadas telefónicas realizadas por Del Rivero y personas de su entorno, como su hijo o el resposable de seguridad de la constructora.

El magistrado explica en su escrito que para imputar a una persona jurídica, de acuerdo con el artículo 31 bis.1 del Código Penal, se exige que del delito sea cometido en beneficio directo o indirecto de la entidad. En el caso concreto, el auto indica que las facturas emitidas por Villarejo en ejecución de los trabajos de investigación encargados fueron abonadas por Caixabank y Repsol, «poniendo de manifiesto que la actuación de los investigados se llevó a cabo en todo momento en nombre y por cuenta de la propia compañía».

El juez aprecia dudas sobre la diligencia empleada por las dos entidades en la contratación de los servicios del comisario y para ello destaca dos extremos: la legalidad de los trabajos contratados, por los que pagaron 389.400 euros, y la condición de funcionario público de Villarejo en el momento de los hechos, el año 2011.

Tanto Caixabank como Repsol remitieron en su momento documentación en la que ambas aludían a la legalidad de la contratación de la empresa Cenyt justificándola en la convicción de que se trataba de servicios de seguridad privada. El juez aprecia un grave fallo en la diligencia exigible para constatar que Cenyt nunca estuvo habilitada para ejercer estas actividades al tratarse de una comprobación que puede efectuarse a través de la Unidad Central de Seguridad Privada de la Policía Nacional.

Para el magistrado, resulta especialmente llamativo que no se practicara esa comprobación cuando los dos jefes de Seguridad de Repsol y Caixabank que contrataron a Villarejo habían sido responsables de la Unidad Central de Seguridad Privada de la Policía Nacional -en el caso del Jefe de Seguridad de Repsol, Rafael Araujo- y jefe Superior de Policía en Galicia y Cataluña en el caso del responsable de Caixabank, Miguel Ángel Fernández Rancaño.

L’excomissari Villarejo

Añade que ambos, aunque no se encontraban en activo, debían conocer el escalafón de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía para saber que Jose Manuel Villarejo ejercía como policía en activo cuando las dos compañías investigadas contrataron sus servicios.

García Castellón concluye que la falta de diligencia debida de estas dos compañías, con incidencia en el resultado delictivo investigado exige, «cuanto menos que las entidades responsables expliquen en sede judicial por qué pudo producirse esta situación».

PUBLICITAT



REDACCIÓ1 Juliol, 2021
tipos-fibra-optica-internet.jpg

Maldecap per a la Generalitat de Catalunya i per als informàtic que hi treballen. Tota la xarxa informàtica de la Generalitat ha caigut a primera hora del matí, segons fonts del Departament de Polítiques Digitals, tutelat pel vicepresident de l’executiu català, Jordi Puigneró.

Tot indica que la deficiència informàtica ha tingut lloc més concretament de les 09:10 a les 10:10 hores.

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Juny, 2021
aguila.jpg

La Fiscalia de Tarragona ha presentat una querella a la companyia elèctrica Fecsa per la mort d’almenys, 641 aus electrocutades en les línies entre els anys 2012 i 2019.

L’Associació  Adensva detalla que han mort electrocutades aus en perill d’extinció, com les 13 àguiles de Bonelli (Hieraetus fasciatus), dos milans reials (Milvus milvus) i dues àguiles pescadores (Pandion haliaetus).

També destaca la mort de 152 ratoners (Buteo buteo) com a espècie més afectada, tot i que així mateix han comptabilitzat 90 mussols reials (Bubo bubo), 88 cigonyes i 54 àguiles (Circaetus gallicus).

Adensva indica que les comarques tarragonines amb més casos d’aus electrocutades són les del Montsià i el Baix Ebre, just les que pateixen més plagues de conills per la falta dels seus depredadors naturals.

A més, el Delta de l’Ebre, una zona de refugi migratori de les aus per excel·lència, també concentra molts casos de mort per culpa de les esteses elèctriques.

La Fiscalia de Barcelona ja ha presentat recentment una querella a Endesa pels mateixos fets, en considerar que no ha vetllat per la protecció de l’avifauna, la qual cosa repercuteix al seu torn en tot l’ecosistema.

La Fiscalia General de Medi ambient i Urbanisme ja va instar, al juliol de 2019, a totes les comunitats autònomes a què exigeixin aplicar la normativa mediambiental i recordava en el seu escrit que l’omissió del deure de perseguir delictes està tipificada.

 
PUBLICITAT






RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter