Arxius de ACTUALITAT | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Maig, 2022
vicen_mossos-1280x960.jpeg

Tots coneixem l’expressió que darrere d’un policia hi ha una persona. Conscients d’aquesta realitat, hem intentat conèixer, a nivell personal, el nou cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra. Vicenç Lleonart és un tarragoní que va accedir al cos fa més de 25 anys. Va tenir diferents encàrrecs de gestió en diversos punts de la geografia catalana. Després del seu pas per la comissaria de Terres de l’Ebre, aquest fill de Perafort i casat amb una veïna del Morell, va ser l’escollit per substituir Josep Maria Estela com a màxim responsable dels Mossos a Tarragona. Vicenç Lleonart Lleonart és un home un xic ‘tiquismiquis‘, perquè tal com confessa li agrada l’ordre i no deixar res a la improvisació. Li agrada el contacte amb la gent i fa els possibles per empatitzar amb la seva gent. Creu que si els policies – que són servidors públics – estan cuidats, l’èxit està més o menys assegurat. Vicenç treballa perquè la percepció de seguretat i benestar social esdevinguin una realitat. Per a això, intenta relacionar-se i interactuar el màxim possible amb les entitats i institucions. Malgrat aixecar-se molt d’hora, passa molt poc temps tancat al despatx. És al costat de la gent que es pot percebre el rum-rum del carrer i les preocupacions dels ciutadans. Està feliç amb el repte que li han proposat i espera estar a l’altura de les expectatives de la prefectura dels Mossos. Diu que s’hi deixarà la pell perquè la policia catalana sigui un referent i un model de proximitat. La família i la cuina són dos elements que li aporten tranquil·litat. Vicenç Lleonart és d’aquells policies vocacionals. D’aquells que saben que l’honestedat, el respecte, l’esforç i la dignitat són els ingredients per a l’èxit. “Som persones que treballem per a les persones. No ho podem oblidar”. Per a Vicenç Lleonart, els números i les estadístiques són importants, però les relacions humanes, de vegades, encara no són més. El cap dels Mossos defensa el llenguatge amb els ulls… Aquesta és la conversa mantinguda amb el cap dels Mossos, conegut com el Vicenç de ‘Cal Manresa‘ del Morell, amb lligams a Cal Carafí

 

Podem començar aquesta entrevista, convençuts que els nostres telèfons no estan sent espiats?
Pot estar tranquil. No hi ha res a amagar. Ens regim per la màxima transparència. No espiem a ningú.

Som-hi doncs, qui és Vicenç Lleonart?
És un intendent que va començar la seva carrera professional als anys 90…

Em refereixo en l’àmbit personal?
Sóc de Perafort i estic casat amb una filla del Morell des de fa 25 anys. M’agrada dedicar-me a la família, als amics i als Mossos d’Esquadra.

Per què va decidir ser policia?
Va ser una casualitat. Tenia 23 anys i venia del sector industrial de l’automoció i a través d’uns amics que es preparaven per a Mossos i de membres de la família de la meva dona, vaig decidir presentar-me a Mossos.

Tinc la sort de ser del territori. És un avantatge? Podria ser. Però no oblidem que el bagatge i la capacitat de treball i de comunicar són rellevants

Per què no va optar per la Guàrdia Civil o la Policia Nacional?
Va ser per qüestions de proximitat. Hi havia el desplegament d’un projecte policial nou i això em va il·lusionar. M’agrada molt el contacte amb les persones…

Va estar destinat a diferents indrets, entre ells Reus, Tarragona, Terres de l’Ebre… Era és el màxim responsable de la regió policial del Camp de Tarragona. On se sent més còmode?
En totes les etapes que he viscut com a mosso ha conegut diferents maneres de treballar, persones increïbles i diversos estils de lideratge. Sóc un afortunat pel gran aprenentatge. Sempre he deixat la porta oberta dels llocs on he estat. He intentat ajudar a la gent i no m’hi fixo excessivament en els números i sí en els fets. La gent també. No resoldre més no vol dir que no ets un bon policia. Sóc un acèrrim defensor del model d’una policia de proximitat, més comunitària.

Quin és la seva màxima aspiració en aquest ‘viatge’ que és la policia de Catalunya?
No l’enganyo si dic que sóc ambiciós. Vull el millor també pel cos que tan estimo. Estic molt orgullós perquè en aquest ‘viatge‘ sempre he estat acompanyat per la meva família.

Però on vol arribar realment?
El meu eslògan és ‘picar pedra’ i fer la formigueta. I vull ser útil a l’organització que represento i estar a prop de les persones tant a nivell de carrer com de plantilla. L’ambició només fa sentit si és per sumar i que hi guanyem tots. Cas contrari no té sentit.

Quines són les fites dels Mossos?
És un gran cos de policia. Ens afrontem a una gran transformació.

En què consisteix?
Amb la nova prefectura s’estan preparant accions i objectius de cara al 2030. La transformació serà a nivell de humà, de plantilla i serveis, incidir més en el model proximitat, sense oblidar la desitjada digitalització… Els atemptats han contribuït a transformar-nos internament a correcuita.

Quan parla de transformació sembla que forma part d’una organització obsoleta…
No, no, que va. Però no hem d’oblidar que vivim en una societat molt canviant, diversa i complexa. Hem de treballar per estar preparats, com a estructura, per a afrontar qualsevol problemàtica i donar la millor resposta.

Digui’m que entén vostè per feminitzar el cos… És una de les propostes del comissari en cap, el Sr. Josep Maria Estela… Què vol dir?
No sé si és o no la paraula més correcta. No podem oblidar que els homes, pels motius que siguin, han tingut més oportunitats de càrrecs, destinacions i espais de lideratge.

Puc interpretar que els Mossos no donaven les mateixes oportunitats a les dones?
No és cosa del cos. Abans es presentaven més homes que dones.

A Tarragona no deixa de ser curiós que lidera la regió un home (intendent) quan ja havia una dona també intendent a la comissaria fent de sotscap de la regió policial… On està la feminització?
És una pregunta que s’hauria de formular al comissari en cap. Per hem de tenir en compte que no té és blanc o negre. Només sé que les capacitats professionals i de lideratge s’hauran d’incloure en les estructures de comandament del cos. Homes i dones han de ser tractats de la mateixa manera i tenir les mateixes oportunitats. Aquest és el plantejament del nou comissari en cap i estic segur que farà els possibles per corregir aquest biaix.

Però referint-nos a Tarragona…
Amb la sotscap fem un binomi i treballem molt bé. El més important és satisfer els interessos del cos.
Així i tot no podem amagar que hi ha determinades tasques que requereixen molta força física…
Hi ha d’altres en què la tàctica i la formació tècnica són rellevants. Crec que hem de fugir de debat si és home o dona i hem d’apostar per les habilitats amb la mateixa condició i oportunitats.

El Cos dels Mossos d’Esquadra és una policia acomplexada? Sembla que malgrat la seva considerable preparació tenen la necessitat de justificar-se permanentment… M’equivoco?
No faria servir la paraula acomplexada. Parlaria més de l’autocrítica i de l’autoavaluació. Som una policia moderna i preparada. L’èxit dels Mossos és el model de policia integrada i la proximitat al territori.

Creu que hi ha percepció d’inseguretat?
Això depèn de la zona. Nosaltres, com a cos policial, fem el que podem per esborrar aquesta percepció o sensació. I per a això hem apostat més per estar al costat dels ciutadans que tensar-se pels números. Ha d’haver-hi un equilibri.

Com es fa això?
Perseguir els delictes òbviament però estar al costat de la gent, de les entitats i de les institucions. No podem obviar també la interacció a través de les noves tecnologies. També és important que tots els operadors judicials i les policies treballin conjuntament i amb criteris unificats.

Vostè demana fugir dels números, però el cert és que tothom reclama números, o sigui resultats. Oi?
Els números són importants, clar que sí, però la pedagogia i el treball de camp també són eines fonamentals. Els delictes contra les persones tenen molt d’impacte, sobretot mediàtic…

Parla molt de conèixer el territori. És rellevant que un tarragoní estigui al capdavant de la Regió Policial del Camp de Tarragona?
Tinc la sort de ser del territori. És un avantatge? Podria ser. Però no oblidem que el bagatge i la capacitat de treball i de comunicar són rellevants. Jo passo molt poques hores tancat al despatx. Intento estar amb la gent. Escoltar-la i entendre-la.

Ara s’hi acosta l’estiu… Ja esteu treballant en els plans de prevenció i seguretat?
Clar. Les campanyes d’estiu no es programen un dia abans fins i tot perquè hi ha moltes branques que requereixen ser tingudes en compte.

Per què no es recuperen les patrulles mixtes: Mossos-Guàrdia Urbana?
No es pot generalitzar perquè no és el mateix activar-les en una població que una altra. No són la solució. Hauríem de tenir més en compte l’estratègia per poder solucionar més eficaçment el problema.

La majoria de mossos és conscient que som un servei públic i que si exigim a la gent un tracte i un respecte adequat, hem d’oferir la mateixa exemplaritat i rigor

Necessiteu personal?
Ara mateix no estem malament. Estem en una línia ascendent. Tindrem reforços a l’estiu.

A nivell de material…
Durant molts anys van patir restriccions perquè no hi havia pressupost. Ara la situació ha millorat i hem anat adquirint més material i més dotacions pel parc mòbil.

També està previst que es canviï l’uniforme, oi? Per a quan?
És una reivindicació important del cos.

Quina relació hi ha entre els diferents cossos policials que operen al territori?
És molt bona, de respecte i de gran col·laboració. Hi ha molts equips mixtos en àrees d’investigació.

Vostè substitueix el comissari en cap Josep Maria Estela. Quin consell li va donar abans de fer-se càrrec del cos?
Ell no és de parlar massa, però és molt assertiu. Em va demanar que cuidés les persones (interna i externament) perquè és la clau del nostre èxit.

Parlava d’unitat de criteris. Això també és vàlid per a la judicatura?
Sí, per a tothom. Units sumem i serem més eficaços i forts contra la delinqüència. La gent ha d’entendre que la policia no és ni pot ser un calaix de sastre. La població vol que entre tots trobem una solució. A nivell intern, també hem de fer acompanyament als policies, recordant que darrere d’un uniforme hi ha una persona i una família.

Ha de fer de psicòleg?
No, però hem d’escoltar i empatitzar.

Com es descriuria com a policia?
Estic molt orgullós. Vinc d’una família molt humil i molt treballadora. El cos m’ha donat molt i, per tant, també he d’estar a l’altura. Sóc feliç fent de policia i també cuidant l’hort al mas.

Creu que és un bon ‘jefe‘?
M’agrada molt l’ordre i tenir el control. M’agrada acompanyar les problemàtiques i conèixer la resolució. M’agrada que tothom hi participi. Intento ser humà…

Deia que para poc al despatx que li agrada molt el contacte amb la gent… Amb quina gent parla? Què li diuen? On va?
Sóc de Tarragona i vaig tenir càrrecs de responsabilitat a diferents punts del territori i això és important a l’hora de prendre decisions i d’interactuar amb la gent i fent xarxes amb entitats i institucions. També és veritat que la nostra societat ens demana ser propers. I tots, des del comanament fins a l’agent que acaba d’arribar, fem un treball de proximitat, tots a la seva manera.

Units sumem i serem més eficaços i forts contra la delinqüència

Vostè porta des del gener al càrrec. Es va espantar quan li van dir que vostè seria el cap de la regió a Tarragona?
Jo era el cap de la regió a Terres de l’Ebre, però és cert que em va impactar, em va fer respecte. Aquest respecte ajuda al fet que prenguis consciència d’on ets i que tinguis cura a l’hora de prendre decisions. Estic molt agraït del repte i d’aquest vot de confiança.

Se sent sol?
No. Molt acompanyat. Tinc el suport dels meus companys i de moltes entitats i institucions. De vegades hi ha moments de soledat i que has de prendre decisions importants després d’una gran reflexió.

Vostè és exigent. És un perepunyetes?
(riu) Hauria de preguntar als altres, però sóc exigent amb els altres tal com m’autoexigeixo. Som servidors públics… Sóc curós, ordenat i estic molt pendent de les coses.

Li costa delegar?
He millorat molt. Però hi ha coses que no són delegables, tot i confiar en el meu equip de treball.

Quants WhatsApp envia al dia?
Els necessaris perquè la situació estigui controlada. No ens carreguem de WhatsApp.

Per ser un policia que aposta per la proximitat ha de tenir sensibilitat. Es considera una persona sensible?
Estic formats i entrenats per no evidenciar excessivament la nostra sensibilitat. Intentem ser propers i tenir vocació de servei. Jo personalment confio molt en les relacions humanes. Moltes vegades la sensibilitat va afegida a l’ètica.

Ja que parla d’ètica, com se sent quan veu mossos detenint a mossos?
Es refereix al departament d’afers interns, oi? A nivell personal fa molt de mal, sobretot si coneixes la persona. Pel que fa a l’organització crec que és molt positiu perquè això vol dir que els nostres mecanismes interns de supervisió i control funcionen. És important allunyar les males praxis i els comportaments que poden comprometre la credibilitat i la reputació del cos. Però si passen aquestes coses és perquè als Mossos ens esforcem perquè hi hagi transparència.

No hem parlat intencionadament sobre números ni d’estadístiques. Què pot assegurar que no passarà al cos mentre vostè sigui el cap de la regió?
A nivell intern crec que els mecanismes de control funcionen. La majoria de mossos és conscient que som un servei públic i que si exigim a la gent un tracte i un respecte adequat, hem d’oferir la mateixa exemplaritat i rigor. No podem oblidar que som persones que tractem amb persones.

Els mossos us sentiu ‘utilitzats’ en els desnonaments?
No. Hem de tenir en compte que es tracta d’una problemàtica social que provoca molta pressió a diferents nivells, també mediàtic. És obvi que no ens agrada participar en els desnonaments, però aquest és un debat que necessita una reflexió de tota la societat i dels diferents operadors. Els mossos hem de saber explicar les nostres línies de treball i els nostres límits. Hem de fer complir la llei, tot i que intentem moltes vegades fer valer la mediació…

Esteu polititzats?
No ho crec. Vostè creu que sí?

Els mossos hem de saber explicar les nostres línies de treball i els nostres límits. Hem de fer complir la llei, tot i que intentem moltes vegades fer valer la mediació

Estem en el nivell 4 d’amenaça terrorista…
En aquesta àrea treballen de forma consensuada amb la resta dels cossos policials i amb la Conselleria i el Ministeri d’Interior. És obvi que estem atents i treballem en tots els àmbits i de forma conjunta.

Per cert, una pregunta personal. Vostè és ploraner?
Hi ha moments en la vida que, tot i l’edat, i tenir la pell curtida, és inevitable manifestar els sentiments i les emocions. No sé si sóc ploraner, però no puc negar que sóc de pell fina.

Quan parla de sentiments, es refereix a l’empatia…?
Parlo amb els ulls i als ulls. M’agrada arribar a l’ànima de les persones i recordar que tots, qui més qui menys, tenim un bon fons.

Què podem esperar de vostè com a cap dels mossos a Tarragona?
Treball i molta dedicació a un cos que m’ha donat molt. L’objectiu és treballar dia a dia i pica pedra.

Com va explicar als seus fills que vostè era el màxim responsable dels Mossos al Camp de Tarragona?
El dia que m’ho van dir vam anar a sopar tots cinc (els meus tres fills i la meva dona) i els vaig detallar que tindria més responsabilitats al cos i que hi tindria que dedicar més temps, però que estaria més a prop de la família i que comptaria amb ells. Ells estan contents i crec que orgullosos (riu).

 PUBLICITAT



PUBLICITAT









REDACCIÓ10 Maig, 2022
directora-cni-e1652180136243.jpg

Esperanza Casteleiro i la ministra

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha avançat que Esperanza Casteleiro serà la nova directora del Centre Nacional d’Intel·ligència en substitució de la destituïda Paz EstebanCasteleiro, número dos de Robles en Defensa com a secretària d’Estat, ja va ser secretària general del CNI a més de cap de recursos humans de l’organisme, cap de la unitat d’intel·ligència contra el terrorisme i crim organitzat i directora de gabinet de la ministra.

Margarita Robles ha fet l’anunci a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres: “La direcció del CNI serà una dona del CNI. Esperança Casteleiro Llamazares. Quatre anys secretària general del CNI. Ella, com aquests 3000 homes i dones, és el CNI, una dona que treballa per una Espanya que sigui un punt de referència a escala internacional”, ha dit Robles, que ha parlat de “substitució” i no de “destitució”.

PUBLICITAT











REDACCIÓ4 Maig, 2022
Ajuntament_de_Valls_6-1280x960.jpg

Marc Ayala

Marc Ayala, el regidor de Valls que ahir va ser detingut per un presumpte abús sexual a un menor, ha renunciat al seu càrrec institucional. Segons un comunicat de l’Ajuntament, Ayala ha pres aquesta decisió per centrar-se en la defensa del cas pel qual ha estat denunciat. Tanmateix, el Govern de Dolors Farré defensa la presumpció d’innocència, així com els drets de les persones afectades per aquest cas.

“Igualment, el Consistori manifesta el màxim respecte a la investigació oberta i al procés judicial que se’n pugui derivar i espera que, amb la màxima celeritat, es conegui tota la veritat en relació als fets denunciats”, apunta el comunicat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Abril, 2022
balenas.jpg

Amb el bon temps, les nostres platges comencen a omplir-se de banyistes. L’augment de la temperatura de l’aigua del mar també convida als primers banys. Els vaixells també comencen a moure’s i a gaudir de les impressionants panoràmiques que ens proporciona el Mediterrani.

I el cert és que ens hi fixem, de ben segur que en algun moment podem trobar alguns cetacis que s’hi apropen (massa) a la costa cercant aliment. La pujada de temperatures també contribueix al fet que les balenes s’acostin més del compte a la costa de Tarragona. En el següent vídeo podem observar, des d’un vaixell, la presència d’una balena (femella de rorqual comú), una de les més grans que habita al Mediterrani.

VÍDEO

PUBLICITAT












REDACCIÓ27 Abril, 2022
defensa-1280x721.jpg

La subdelegació de Defensa de Tarragona acull fins al proper 18 de maig una exposició fotogràfica que ens permet apreciar la “nova estructura dels exèrcits de Terra, Aire i l’Armada”, la qual permet que Espanya tingui una ‘Força Conjunta’ important. Aquesta ‘força conjunta’ permet vigilar cabdalment els espais de sobirania per terra, mar, aire i ciberespai. La Defensa Nacional s’ha convertit en un tema d’especial interès per a tots els països, sobretot d’ençà que va començar la invasió de les tropes russes a Ucraïna.

Una inversió en defensa – estratègia dissuasiva – és menys cara que un conflicte armat

Antonio Bergoños, el subdelegat de Defensa a Tarragona, ha explicat que la guerra a Ucraïna “ha fet despertar la nostra societat del somieig idíl·lic en el qual vivíem, allunyats i aliens als episodis bèl·lics tradicionals que ens semblaven coses del passat o distants de la nostra acomodada Europa”. El responsable militar entén que, de forma abrupta, ens hem adonat que hi ha “forces hostils que amenacen les nostres democràcies i el nostre benestar”.

En l’acte inaugural de la nostra fotogràfica, Bergoños ha recordat que per fer front a aquestes amenaces calen unes forces armades i una política de defensa eficients i adaptades als moments actuals. De fet, Espanya desenrotlla una nova estratègia de seguretat nacional des del 2021 i a estudiar un nou paradigma d’actuació.
“No crec que a aquestes alçades, algú, mitjanament informat, posi en qüestió que la defensa nacional és una de les pedres angulars en les quals se sustenta el benestar d’una societat democràtica i de progrés”, ha remarcat el militar, assegurant que “veient el que està passant a Ucraïna ha quedat patent que una inversió en defensa – estratègia dissuasiva – és menys cara que un conflicte armat”.

Coincideix amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, en relació amb la necessitat d'”augmentar la despesa en defensa”, perquè, en definitiva, es tracta d’unes inversions en la pau. “Sense pau no hi ha res més”, ha insistit.

En un to més didàctic, Antonio Bergoños ha deixat clar que la política de defensa té com a objectiu la protecció dels espanyols, de la integritat territorial, de la Constitució, dels valors superiors de l’Estat social, democràtic i de dret. Unes bones forces armades contribueixen a la lluita contra amenaces que posen en perill la nostra pau com a país i societat.

PUBLICITAT









REDACCIÓ27 Abril, 2022
santi3.jpg

Santi Vila (Granollers – 15 de març de 1973) és una cara coneguda del panorama polític català. Va ser diputat i conseller de Cultura. Va ser jutjat al Tribunal Suprem per l’1 d’octubre. Però, ara mateix viu un moment dolç. Diu allò que pensa tal i com pensa. Santi, en una conversa informal amb larepublicacheca.cat, parla de Tu a Tu. L’exgovernant ens aconsella cuidar “l’univers Jujol” i el nostre patrimoni. Santi Vila assegura que ja no tornarà a ser conseller de la Generalitat…

 

Santi, començaria per preguntar-te com estàs a nivell personal?
La veritat és que molt bé. Actualment, dirigeixo una petita empresa d’aigües a Banyoles i de professor a la Universitat Ramon Llull, on tinc uns alumnes molt inquiets i que espero que siguin bons professionals i millors persones.

Ets el president de la Fundació Cercle d’Infraestructures. Comences a fer xerrades. Podem deduir que aviat tornaràs a la política activa?
No. La vocació sempre hi serà. Les circumstàncies són les que són i tinc la sensació que ja he fet allò que havia de fer. Vaig ser diputat, conseller… Ara la meva contribució ha d’estar més en el terreny cívic i ciutadà generant opinió, reflexió… Aquí m’hi trobo molt còmode…

Ara dius pràcticament tot allò que penses sense tenir por a ser políticament incorrecte…
Efectivament. El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar. Cap ministre o cap conseller s’atreveix a dir obertament que les autopistes haurien de ser de pagament.

Hauran de ser?
Jo crec que sí. Sense cap mena de dubte. Els recursos són limitats i val més dedicar els diners a fer escoles i a invertir en la sanitat que pagar els peatges.

Ets un amant de la lectura. Acabes de publicar un llibre (Vida bona, vida plena)…
Va sortir al febrer. És un llibre – pretensiós – que intenta explicar com viure una vida (plena) que valgui la pena. L’estic presentant per tota Catalunya i Espanya. Em falta presentar-lo a Tarragona.

El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar

Com es viu una vida plena?
És un gran repte perquè ens interpel·la a tots. Hem d’intentar ser la millor versió de nosaltres mateixos. Hem de ser autoexigents i envoltar-nos de persones que també facin que siguem millors persones. Hem de tenir clar que l’afirmació del jo és molt important, però sense el nosaltres no és viable. Hem de saber combinar molt bé la llibertat, responsabilitat i compromís.

Tu vas viure moments extremament difícils arran del judici de l’1 d’octubre. Com vas viure aquell episodi?
Va ser una experiència molt traumàtica. El pas dels anys ens ha asserenat a tots i s’ha vist que més enllà de les idees polítiques de cadascú, la coherència hi és. Alguns hem dit sempre el mateix i hem actuat amb coherència, convençuts que els somnis i les aspiracions personals i col·lectives són possibles, però les coses s’han de fer ben fetes, sempre respectant les lleis i mai no perjudicar la convivència.

Estar assegut en aquella sala del Tribunal Suprem va ser terrible, oi?
Va ser molt trist per a tots, sobretot pels meus companys que van acabar a la presó. Més enllà d’estar més o menys d’acord amb la independència, el càstig va ser absolutament desproporcionat.

El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll

Creus que a Madrid hi ha catalanofòbia?
No. No oblidem que a totes les cases hi ha de tot. Hi ha gent bona i dolenta a tot arreu. La identitat sempre és complexa perquè estan en causa molts aspectes. Sóc de Figueres, de Barcelona, sóc polític, professor, gai, fill únic, un home casat, he nascut a Granollers… La identitat, repeteixo, és molt complexa. El que ens interpel·la col·lectivament és l’amistat cívica i les ganes de fer que la convivència sigui possible. Per assolir això només cal un ‘contracte’ on tenim drets i obligacions.

Com veus el col·lectiu LGTBI? Està en perill?
Hi ha el risc de la reacció ultraconservadora. És cert que hem avançat moltíssim en polítiques d’igualtat de gènere, però hi ha molta feina a fer. Hem de ser capaços d’empatitzar i d’explicar-nos i de recordar que el que ens uneix no és una identitat de gènere o d’orientació sexual o de tribu castellana o catalana. El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll. La igualtat ha de partir sempre de la base que tots som ciutadans. Quan s’agredeix una dona, un negre o un homosexual, s’està agredint a un ciutadà. Tots ens assemblem més del que ens ho pensem.

Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada

Amb quina Catalunya somies?
Cosmopolita, oberta, amb gent educada i culta i que tingui aspiracions sensates i raonables per a ser feliç.

Què et ve al cap quan sent la paraula ‘Pegasus’ (el sistema d’espionatge adquirit a Israel pels governs)?
Una tristesa enorme i una injustícia terrible. És intolerable i s’hauran de depurar responsabilitats. Saps que sóc liberal d’esquerres i en aquest sentit penso que com menys estat millor. Com més estat – autonòmic, central – més es tendeix a violentar els drets fonamentals, tal com es va veure durant la pandèmia. L’estat ha de fer poques coses però ben fetes: sanitat, ensenyament, infraestructures, seguretat… Com més s’expandeix l’estat més acabem rebent els ciutadans.

Vox…?
El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme. Correm el perill que la gent humil no ens entengui. Sembla que ho volem resoldre tot a cop de talonari i això alimenta i aplana el camí del populisme i la demagògia. Si els partits centrals i centrats tornem a sintonitzar amb els més febles i som capaços de generar progrés i riquesa, aconseguirem que els extremistes tornin a ser marginals. Si no ho fem, aniran guanyant terreny.

El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme

Com veus la invasió russa a Ucraïna?
Espero que aquesta guerra que no havia d’haver començat mai acabi com més aviat millor. Els grans fracassats d’aquesta guerra són els diplomàtics. Mai de la vida haurien d’haver permès que Rússia, amb una invasió incomprensible, assoleixi els seus objectius.

Què t’agrada de Tarragona?
M’encanta venir-hi. Encara que visqui a Barcelona sóc un home de comarques. Venir a Tarragona és com estar a casa. Però us he de fer un plec: cuidar l’univers Jujol.

No està cuidat?
No, i és una pena. La tradició modernista ens i us distingeix. Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada. El Camp de Tarragona, avui dia, és indústria, petroquímica, però també és patrimoni i cultura… no ho podem oblidar.

Si tornessis al govern, t’agradaria ser conseller de…
(Riu) No tornaré a ser conseller.

PUBLICITAT








REDACCIÓ26 Abril, 2022
sabor_salou2-1280x722.jpg

El regidor Héctor Maiquez i l’alcalde Granados

Torna al Passeig Jaume I el certamen ‘Sabor Salou’. Del 6 al 8 de maig, la capital de la Costa Daurada acull, dos anys després de les restriccions de la pandèmia, una trobada gastroenològica que no deixarà a ningú indiferent. Hi haurà 35 expositors, la majoria de Salou. Durant tres dies – i si la meteorologia acompanya – salouencs i forasters podran assaborir, per tres euros, un tast del ‘Sabor Salou’ que arriba a la seva vuitena edició.

El tast gastronòmic tindrà un preu únic de tres euros

El certamen està supervisat per la Regidoria de Promoció Econòmica i compta amb la col·laboració de Joventut i Cultura. S’ha estimat una partida pressupostària de 30 mil euros, però, tal com ha comentat el regidor Hèctor Maiquez, es tracta d’un pressupost viu. O sigui, només es podrà concretar les xifres un cop conclòs la mostra gastronòmica que serà inaugurada per l’alcalde Pere Granados i la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech Tomàs.

Sabor Salou tindrà lloc del 6 al 8 de maig

‘Sabor Salou’, que celebra el seu desè aniversari, a banda de comptar amb 35 expositors, està pensada també per captivar els més joves. Hi haurà un festival i visites d’instagramers.

El batlle ha convidat tothom a unir-se a la festa de la gastronomia – de gran qualitat de Salou – i a gaudir de les “bones vibracions”. Granados ha destacat que més de 2 milions de turistes cerquen a Salou les passejades, la platja i també ara la gastronomia.

VÍDEOS

PUBLICITAT





 

 


REDACCIÓ26 Abril, 2022
papa3.jpg

El Sant Pare va renunciar viatjar a Kíev (Ucraïna), per no posar en perill el final de la guerra, i tampoc es reunirà amb el patriarca ortodox rus Ciril, malgrat la seva bona relació, ha informat el diari La Nación.

Francesc ha explicat que no pot “fer una cosa que posi en perill objectius superiors, que són el final de la guerra, una treva o fins i tot un corredor humanitari”. “Per què anirà el Papa a Kíev si la guerra continua l’endemà?”, preguntà el mateix Papa.

Francesc expressa la seva profunda preocupació per la guerra desencadenada per la invasió russa d’Ucraïna i per a la qual ja ha proposat la mediació del Vaticà. En els seus missatges, el Papa mai no esmenta el nom del president rus Vladímir Putin, ni es refereix a Rússia per motius diplomàtics.

D’altra banda, el Vaticà ha treballat en la preparació d’una segona reunió entre el papa Francesc i el patriarca ortodox Ciril, que va donar suport a la invasió russa d’Ucraïna. Francesc es va reunir amb el patriarca ortodox rus l’any 2016 a l’Havana, la primera vegada que els caps de les dues esglésies es reuneixen des del Gran Cisma de 1054.

El Papa ha destacat que la seva relació amb Ciril és “molt bona” i ha lamentat que “el Vaticà hagi hagut de suspendre una segona reunió” amb el patriarca, que havia de tenir lloc al juny a Jerusalem, considerat un territori neutral com l’Havana.

La nostra diplomàcia va entendre que una trobada dels dos en aquest moment podia provocar molta confusió

“La nostra diplomàcia va entendre que una trobada dels dos en aquest moment podia provocar molta confusió. Jo sempre he promogut el diàleg interreligiós. Quan era arquebisbe de Buenos Aires, vaig reunir cristians, jueus i musulmans en un diàleg fecund, iniciatives de la qual estic més orgullós, la mateixa política que impulso al Vaticà”, va declarar Francesc.

En tot cas, el Papa ha insistit que està “disposat a qualsevol cosa” per aturar la guerra, perquè considera que aquest tipus de conflictes són “anacrònics en aquest món i en aquesta etapa de civilització”.

PUBLICITAT










RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter