Arxius de LES MÀSCARES | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 desembre, 2018
jesus_arjona3-e1544481041448.jpg

Si veus la meva silueta caminant cap a tu, marxa. Hi ha vegades que els esperits son més poderosos que jo. No podré fer res per salvar-te. Pagaràs.

“Oh sacerdot, perdona la meva ofensa!”

Avui presento una peça amb un caràcter molt diferent a les anteriors, donada la seva agressiva funcionalitat. Es tracta d’una peça dels Lobi de Burkina Faso, que rep el nom de “Baàthil”. La funcionalitat de l’obra es troba en debat, donat que hi ha autors que pensen que és el nexe entre el ser suprem i els humans, un comunicador entre lo terrenal i allò diví, però també hi trobem teories que ens expliquen que aquestes obres son part indispensable dels rituals “Milkuur”,  assassinats sagrats per venjança.

Els Lobi tenen la creença que si has fet una ofensa o dany a una persona estàs marcat per tota la vida i no pots seguir el teu cicle espiritual. És per aquesta raó que per netejar la ofensa i el cicle de la persona que ha violat les lleis, aquesta ha de ser castigada pel sacerdot del “Milkuur”. Ell realitza un “Baàthil”, per demanar permís i perdó als esperits pel que a continuació farà.

Els sacerdots estan ben vistos i tractats amb molt de respecte pels Lobi, consideren aquets rituals com una part fonamental i vital de les seves creences. Tot i això, els “Milkuur” viuen a les afores del poble, a un lloc no civilitzat, estan considerats persones fora de lo normal, i per tant no poden estar amb la resta del poble. La seva feina esta vista com un fet de necessitat religiosa, però no ho entenen com a un fet natural.

“La mort és un tràmit. Per alguns la neteja de l’esperit”.

 


REDACCIÓ4 desembre, 2018
arjona3-1280x960.jpg

Avui a tu no et toca agafar poder.

Avui els anhels de llibertat es trenquen, marxen, fugen. Avui et veus oprimit. Sí, és per la seva culpa.

“L’home mai serà lliure si és ell qui es governa”.

 

A l’Àfrica hi trobem molts pocs pobles on les dones tinguin un paper distingit dins de la societat. Tenen prohibit l’accés a la religió, ideant la creença que si toquen, estan molt a prop d’alguns ritual o tenen contacte amb les màscares, es posaran malaltes, tot i que sempre han de participar dels cultes, també els hi prohibeixen l’entrada a l’administració de la justícia, l’educació i, com no al govern de poble.

Els homes són qui governen el poblat, qui administren justícia, qui són educats i qui fan honors als esperits.

Quina casualitat, actualment, a milions de quilometres de distància, en uns països “civilitzats” passa el mateix. Ens pensem que som molt diferents a ells i no ens n’adonem compte que negres, blancs, grocs, verds… tots som iguals.

“L’impensable tornat imatge”

En aquesta imatge, ella, com si es tractés d’una important mandatària Youroba de Nigèria ens apareix empoderada amb un vestit de patriarca i tapada amb el drap de la justícia d’aquesta mateixa ètnia.

Als seus peus, la religió, representada amb una màscara Gelede dels Youroba i al costat l’educació, una taula corànica dels Haussa, també de Nigèria.

Jesús ARJONA

 


REDACCIÓ27 novembre, 2018
jesus_arjona-1-1280x939.jpg

Avui parlo d’ella. D’aquella que et cuida i d’aquella que et cuidarà allà on siguis. Va per tu.

“Tu, que amb la teva pena segueixes endavant. Tu. Tu ets la meva deessa”

Les peces que presento avui tenen un caràcter d’allò més bonic i afectiu. Pertanyen a un poble que s’estén per Ghana i Togo, els Ewe.

Aquest poble és un dels indrets on més proliferació de bessons hi ha i deuen les seves creences a aquest fet. Tenen la creença que la creació del món va ser feta per dos bessons.

Quan aquests vénen al món esdevenen éssers sagrats i consideren que donen sostenibilitat al poble i, per tant, és de vital importància mantenir-los en salut. Però moltes vegades aquesta realitat no arriba mai i molts moren per infinitat de causes, les seves creences fa que Ewe hagin ideat la manera de què els seus esperits es mantinguin a la Terra.

Quan un infant mor es produeix una figura anomenada “Venavi” que acollirà l’esperit del difunt i serà protegit, cuidat, alimentat i vestit per la mare com si es tractés del seu fill en vida.

Podríem considerar aquestes figures com els elements més sagrats d’aquest immens poble i les podríem relacionar antropològicament amb el traspàs d’un dol o bé amb el record als difunts i la perpetuació de la seva memòria. Acostumem a veure aquestes obres com a simples joguines però la seva funcionalitat és una de les més boniques de tota l’Àfrica, incomparable i extensible a tot el món.

“Siguis asiàtica, africana, americana, europea… estaràs en mi”

“Àvia, mare, filla, germana, amiga, estimada… creadores de la vida, sou el nostre tot”.

 

 


REDACCIÓ20 novembre, 2018
jesus_arjona.jpg

Jesús Arjona amb la màscara

Què és una màscara i per a què es fa servir? Per a què es fan? Són per espantar? Per cobrir el rostre? Per disfressar-se? Avui vull parlar sobre les màscares.

“Allà on el ball és la crida als esperits et trobaré. Segueix ballant, segueix”.

La màscara que avui presento és una Kpelie dels Senufo de Costa de Marfil. Aquesta peça representa a la dona més bonica del poblat, l’ideal de bellesa Senufo. Són utilitzades, entre altres situacions, per a rituals de pas com la iniciació al culte i per funerals ajudant als esperits dels ancestres a arribar al descans etern.

Moltes vegades, per equivocació, pensem que les màscares africanes són purs elements decoratius o els atribuïm uns usos que no són els reals: per disfressar-se, per espantar, màscares mortuòries… Però la realitat és ben diferent. Les màscares són elements de cultura viva que s’utilitzen per a infinitats de rituals: iniciacions al culte, funerals, de protecció, de veneració als ancestres… Esdevenen elements sagrats i identitaris del poble i són venerades com si fossin déus.

Quan ballen encarnen forces i esperits de la natura que les fan ballar al ritme dels tambors, cants i instruments tradicionals. No tothom les pot fer ballar, hi ha persones que es dediquen professionalment a aquesta tasca.

“Si ho penseu bé, tampoc són tan diferents de nosaltres. A les nostres festes un seguit d’elements extravagants prenen els nostres carrers; uns són molt alts, altres tenen un cap molt gran, fins i tot hi ha uns animals enormes que tiren foc”.

Jesús ARJONA

 


REDACCIÓ13 novembre, 2018
jesus_arjona1-1-e1542063635621.jpg

Diries que coneixes algun artista africà? En aquesta primera publicació m’agradaria introduir una petita reflexió sobre els artistes de les obres que en aquesta secció aniré presentant.

“Una qüestió de colors

La peça que avui us presento és particularment especial. Es tracta d’una “Bateba” dels Lobi, un grup ètnic situat al sud de Burkina Faso i que també s’estén pel nord de Costa de Marfil. Aquesta  figura representa una dona gran del poblat, molt considerada i venerada per tots.

Aquest tipus de figures encarnen a un esperit protector i són les encarregades de fer fugir els mals esperits i protegir els habitants del poblat davant les possibles adversitats.
És, sens dubte, una peça curiosa perquè coneixem l’artista, o el taller que la va fer: Sib Boumante o Sib Kominthe, conegut com a Polfote.

Algú el coneix? Heu sentit a parlar d’ell? Aquest és un dels escultors més reconeguts de la zona de Latara (àrea central dels Lobi). I si jo, que sóc una persona blanca, hagués fet aquesta obra, se’m reconeixeria?

 

“Blanc o negre, que més dóna!”

 

(Fotografía: Polfote al seu poblat, Jaenicke Wolfgang)

 

 


REDACCIÓ10 novembre, 2018
mascares.png

Avui us presentem la nova secció del Diari República Checa titulada “Les màscares del Jesús Arjona”, un jove col·leccionista d’art africà de 23 anys nascut a Tarragona. Cada dimarts ens oferirà breus relats i reflexions sobres les obres de la seva col·lecció descobrint-nos la veritable riquesa de l’Àfrica tribal. Una finestra al món que descobrirem a través del seus propis textos i fotografies.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter