REDACCIÓAparegut a la Terra amb la pell del color de l’aigua, símbol de la vida.
Avui us presento uns objectes molt singulars, la seva simplicitat, les seves línies pures i la seva tosquedat en alguns casos tornen aquest tipus d’obres en unes de les més reconegudes dins de l’art de Togo.
Els Adan, creadors d’aquestes obres, tenen un gran ventall de representacions d’esperits de la natura, tots recollits i definits en estudis dels anys vuitanta, potser un dels més importants el de l’estudiós Albert de Surg’s, al llibre “La Systeme Religieux des Ewe“, que defineix la diversa iconografia que aquestes obres tenen. Ell parla de que les figures representen esperits de la natura, no obstant hi ha altres persones que parlen que són elements utilitzats com a eines endevinatòries pels endevins del poblat.
Les obres que avui mostro, representen dos esperits coneguts com “Arbor” i són la materialització de la deïtat de l’aigua, esdevenen esperits de l’aigua. Segons diu Surg’s, representen dones que sobre el cap porten cubells d’aigua, pràctica fonamental dins de la societat africana i que normalment està encaixada dins de les “tasques” que fan les dones o els infants.
Deixant veure com un detall que moltes vegades passem per alt i que és un dels grans plats forts de l’art: veure les pràctiques quotidianes de les societats a través de l’art.
És curiós que en una societat que sembla que no tingui vinculació amb l’aigua per la seva cultura i pràctiques, existeixi una deïtat vinculada a l’aigua. O potser no és tan estrany quan és aquesta la que dóna vida als camps, apaga els focs, treu la set a les persones… en definitiva la que dóna la vida.
L’aigua com a font de vida.
Jesús ARJONA ✍🏽
REDACCIÓ
