28. Febrer 2024

Arxius de LES MÀSCARES | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Abril, 2023
arjona_jesus-1280x853.jpg

Moltes de les questions que actualment em preocupen i que de vegades em fan perdre la son, són coses que després de pensar-les bé no tenen cap rellevància en allò que és important per a la vida, són problemes quotidians, però que ens aturmenten i persegueixen fins que no trobem la solució, que moltes vegades es redueix al més simple i també natural.

Avui us mostro un objecte procedent de Tanzània, en concret dels Luguru o posible Kwere, un poble que es caracteritza per fer unes escultures agenollades, com la que presento avui, encara que no són els únics que tenen aquesta característica.

Aquesta obra es compon de dues peces, una carabassa que funciona com a recipient decorada amb perles de vidre i metall i una part superior que cobreix el recipient de fusta tallada i que defineix l’estatus del portador, a més de l’ètnia, i que en aquest cas és una petita-gran escultura.

Els problemes que aquests elements sanarien, serien com els que actualment jo i tots nosaltres en tenim

Aquestes carabasses són utilitzades per contenir productes màgics en contra de malalties, podríem dir que eren els contenidors de les medicines. Aquesta manera de mantenir els productes curatius, és molt habitual en tota Tanzània i a altres països del voltant, i són molts els pobles que, com els Luguru/Kwere vinculen la medicina amb el món dels esperits. Aquesta vinculació es produeix per mitjà de les escultures finals i decoracions que aquestes carabasses porten.

Els problemes que aquests elements sanarien, serien com els que actualment jo i tots nosaltres en tenim, no obstant això, també es farien servir per salvar a gent amb problemes on la vida si estava en joc. En tots dos casos, aquesta peça contenia un producte salvador dins de la carabassa, un element de la naturalesa, simple, però que salvaria dels problemes més intensos a qualsevol.

És aquí, a la naturalesa, on moltes vegades trobem les solucions als nostres problemes, reduint-ho tot a continuar respirant amb els nostres, a continuar caminant i somrient, continuant vivint, ja que això és el més important.

Jesús ARJONA ✍🏾

PUBLICITAT












REDACCIÓ6 Març, 2023
jesusArjona1-e1678118104289.jpg

Des del dia 27 de febrer i fins al pròxim dia 17 d’abril, a l’Espai Nautilus de Tarragona (C/Reding número 9) té lloc la mostra “Líneas. La complejidad de lo simple” de la Col·lecció Jesús Arjona Muñoz.

En aquesta ocasió Arjona presenta una selecció d’objectes procedents del continent africà amb formes simples, però no per això amb caràcter d’inferioritat, donat que la puresa d’aquestes línies genera una harmonia i una atracció universal.

En aquesta ocasió, vol fer valdre el que és simple com quelcom bonic i atractiu, vol buscar la puresa i l’harmonia a través de les línies.

Principalment, tots els objectes que s’exposen són obres que tenen la qualificació o un antic ús quotidià, tot i que, trobem alguna excepció com és el cas de l’obra principal de la mostra: una escultura funerària del Giriama de Kenya, la seva composició juga a la perfecció amb la corba i la línia, i és l’objecte més important de la mostra, a més de ser un objecte que ha sigut atractiu per a grans artistes del segle passat, com és el cas de l’Andy Warhol, que apareix a una entrevista de televisió amb un seguit d’obres similars al seu darrere.

El pròxim dissabte 18 de març, a l’Espai Nautilus, a les 19:00 hores, Arjona oferirà una xerrada/col·loqui inaugural on parlarà sobre l’art tribal en general i explicarà cadascuna de les obres exposades a la mostra.

¡”Líneas. La complejidad de lo simple” des del dia 27 de febrer i fins al pròxim dia 17 d’abril, a l’Espai Nautilus de Tarragona!

PUBLICITAT














REDACCIÓ21 Febrer, 2023
jesus-arjona-1280x854.jpg

Com a humans, hem adaptat uns costums que ens ajuden a creuar moments a la vida, que ens treuen el mal que les circumstàncies vitals ens porten i, per tant, que són aliats per seguir estant bé, o això creiem.

L’objecte que avui us porto, és quelcom molt estrany de veure, donat que són poques les obres originals amb aquesta delicadesa, prové del Congo Kinsasha, concretament del poble Binji, està realitzada amb fusta, tot i que té petites intervencions amb pell i metall.

Es tracta d’una pipa per fumar que portarien els homes d’un cert rang social com a marca d’estatus ja que només aquells homes rellevants portarien una pipa amb els detalls que aquesta porta. Està feta en dues parts, tot i que es troba incompleta, li faltaria la tercera part amb la qual s’absorbiria el fum de les substàncies que se li posarien.

La part més rellevant d’aquesta obra és la part de la cassola de la pipa, on apareix el cap d’un home notable del poblat, amb escarificacions que marquen característiques socials, únicament llegides i enteses per ells. El refinament i el caràcter clàssic que aquesta obra té en aquesta part la tornen especial i molt valuosa.

Els homes binji fumaven com a comportament social, però també per indicar el seu estatus i el seu poder, és a dir, era un fet que els hi agradava fer i, a més, era símbol de bonança, considerat bo per a ells. No obstant això, aquest fum que els hi entrava al seu cos, els hi feia mal, igual que passa amb el tabac convencional avui dia, tot i això, molts continuen fumant i fent-se mal.

Quants d’aquests exemples podríem posar sobre accions o costums que tenim al nostre dia a dia que ens agrada fer, que sabem que són, que coneixem el mal que ens poden fer i, tot i així, ho fem? Per què fem allò que ens fa mal? Quan pararem de fer allò que ens mata?

L’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

Jesús ARJONA ✍🏾

PUBLICITAT










REDACCIÓ9 Febrer, 2023
jesusArjona-1280x853.jpg

Avui us mostro un objecte excepcional, exhibit a la Brafa, una de les fires d’art més important del món per una de les galeries d’art extraeuropeu més potents en aquests moments, la galeria de Serge Schoffel de Brussel·les.

Es tracta d’una petita caixa datada al s. XIX, de 8 centímetres, dels Toba Dayak, del nord de Sumatra, a Indonèsia. Aquesta peça en forma d’ou, amb una superfície completament lluent i un treball de filigrana a la seva part superior amb caràcters florals, i que conserva una mica de pigments de color vermells, era portada per les dones grans a tot arreu, eren part del seu cos i les acompanyaven sempre.

Tenien la finalitat de poder guardar un producte que mastegaven contínuament, que tenia la característica, segons diuen els experts, de mantenir les dents fortes, encara que, donat que aquest producte deixava les dents i la boca de color vermell, també podríem caracteritzar el seu ús com un símbol d’estatus i jerarquia, marcant ser una persona gran. Podríem fer un paral·lel entre aquest producte i les fulles de coca que prenen a molts pobles de Sud-Amèrica.

Un dels aspectes que més destaquen en aquesta obra, a més de la seva procedència i antiguitat, és la seva fragilitat i delicadesa en fer-la, ja que el buidatge que li van fer és completament exquisit i les seves parets no superen els 3 mm, fet que tornen aquesta obra en un objecte extremadament refinat.

Aquesta peça tenia la finalitat de poder guardar un producte que mastegaven contínuament, que tenia la característica de mantenir les dents fortes

Després de tenir aquesta obra a la mà, d’analitzar-la en intimitat, amb calma, descobrint-la i sentint la seva fragilitat, no puc evitar pensar en la vida humana, la seva delicadeza, efemèride i a l’hora la seva extraordinària força, importància i valor, i vincular-la amb aquesta petita caixa dels Dayak, relacionar-la, sentint un gran vincle entre ambdues.

Poques vegades sento aquesta presència tenint una peça a les mans d’un concepte tan universal com és la vida i, aquest objecte, a més de ser tot l’excel·lent que és, trasllada aquesta màgia tan especial.

Un vincle entre fragilitat i poder, entre sensibilitat i força.

Jesús ARJONA ✍🏾

PUBLICITAT







REDACCIÓ31 Gener, 2023
jesus-arjona-1280x1707.jpg

Des del passat diumenge dia 29 de gener i fins al 5 de febrer a la capital belga, Brussel·les, s’està duent a terme la fira d’art BRAFA, una de les més prestigioses i antigues del món de l’art.

Aquesta fira reuneix les millors galeries del món que porten les obres més representatives i importants que en aquest moment disposen, d’entre totes hi destaquen obres d’artistes tan importants com Picasso, Miró, Saura, Botero… a més d’art clàssic, disseny, art antic, art tribal… en definitiva una representació de l’art universal.

Pel que fa a l’art tribal hi ha la participació de quatre de les galeries més rellevants d’Europa: la Galeria Serges Schoofel, la Galeria Claes Didier, la Galeria Dalton Somare i la Galeria catalana, de Guillhem Montagut.

Per aquesta ocasió, totes elles han mostrat obres d’una qualitat immillorables, autèntiques obres mestres. No obstant,  vull destacar el treball de la Galeria Barcelonina de Guillhem Montagut, qui com és de costum ha portat una selecció d’obres d’excel·lent rellevància i que deixen bocabadat a qualsevol amant de l’art.

En aquesta ocasió, ha volgut tematitzar la seva proposta al voltant d’una rellevant col·lecció d’obres del Congo de l’ètnia Songye acompanyades dels dibuixos fets per Elena Martínez-Jacquet, gran personalitat i coneixedora de l’art tribal.

Amb una proposta molt íntima, Montagut ha sapigut ressaltar i pujar la bellesa dels petits Songye, ja que no superen els 20 cm d’alt, aconseguint monumentalitzar-los i elevar aquestes obres el màxim possible. Un treball impecable.

Per altra banda, i a la mateixa ciutat de Brussel·les, s’estava produint fins aquest cap de setmana la fira d’art extraeuropeu, Bruneaf, on destaco la participació de la Galeria, també barcelonina, de David Serra, qui com és de costum en les seves propostes acurades i molt treballades ha mostrat una selecció d’obres excel·lents, combinant formes i cultures que fan que la visita de la seva galeria sigui tot un luxe.

Aquests esdeveniments són grans exemples del gran moment que estan vivint aquestes galeries del nostre territori, que no deixen d’elevar el coneixement, l’estudi i la situació de l’art tribal al món.

Gràcies.

Jesús ARJONA ✍🏽

PUBLICITAT










REDACCIÓ10 Gener, 2023
arjona_j-1280x853.jpg

Ajuda’m a pujar allà on vull arribar, porta amb mi allò que estimo, no deixis que caigui, aguanta’m amb força, mai no  deixis que les tempestes i el vent et tirin a terra oblidant aquells que vulguin canviar d’espai, sigues forta com ho vas ser a la teva altra vida. Ajuda.

Avui mostro una obra simple, encara que complexa per la funció que té; minimalista, però amb una gran presència; de poc treball, però molt estètica, i dins de l’esfera de la representació clàssica de l’art africà en general.

Aquesta obra és un objecte d’ús quotidià en la vida africana, principalment dels pobles que habiten Burkina Faso, Mali i Costa d’Ívori, sent els Dogon un dels pobles amb les escales d’aquest tipus més impactants. Es tracta d’una escala que servia per entrar a les cases, als graners o per accedir als espais més alts dels habitacles. Es realitzen a partir d’un gran tronc de fusta dura i pesada tot tallant els esglaons de l’escala i acabant-lo en forma de “y“.

Hi ha persones que sense saber-ho ni ser conscients són com escales metafòricament parlant, ajuden a pujar als altres

Nosaltres, els occidentals hem elevat a obra d’art o a objecte bell aquestes escales, donada la seva forma, treball i el poder d’atracció que presenten, encara que siguin uns objectes quotidians.

Les escales són símbols o espais de canvis que ens ajuden a moure’ns pels llocs, tot modificant la nostra posició respecte a la Terra. Representen la fortalesa, el poder, la valentia i la generositat.

Hi ha persones que sense saber-ho ni ser conscients són com escales metafòricament parlant, ajuden a pujar als altres, són fortes i valentes quan suporten el pes dels altres, però atenció, les persones no som de fusta.

Vull enviar un missatge d’estima aquells que ajuden, als que estimen, als que suporten, als que treuen llàgrimes, als que curen, als que escolten… a tots aquells que són escales per a les persones.

PUBLICITAT






REDACCIÓ30 Novembre, 2022
j_arjona.jpg

Què és això que avui presento? Per a què serveix? És una trompeta? Aquestes són les preguntes que em vaig fer quan vaig tenir a les meves mans per primera vegada aquesta obra. El seu treball refinat i els seus orificis em feien pensar que fos quelcom destinat a les arts musicals, que es tractés d’un instrument al qual li faltés algun element per fer-lo sonar.

A la seva superfície existeix una costra de libacions que s’han produït pel seu ús diari que confirma que aquesta obra no era un element musical, sinó un objecte fruit d’un ús quotidià o ritual i, de fet, fixant-me en aquest detall, vaig encertar què era, es tractava d’un objecte d’us diari, en aquest cas, vinculat a la medicina.

Aquest objecte és un enema, un instrument per fer lavatives als infants, però també als adults, tal com he pogut consultar a les fonts disponibles. Pertany als Kuba de la República Democràtica del Congo, un poble que té una cultura de la medicina important, ja que dins del seu art existeixen gran quantitat d’elements vinculats a les herbes medicinals o bé a les cures: pipes, morters, caixes de medicines…

El que realment té importància en aquests elements és el treball, que tot i l’ús tan escatològic que té, els artistes Kuba destinen a fer, i que ens dóna una idea molt abstracta, però completa de la força que té l’art tribal, on objectes amb un ús com aquest eren decorats i realitzats amb la màxima cura possible.

Però d’això també en podem deduir un significat més, i és la importància que els Kuba donen a la medicina, en curar, en tenir cura dels altres, al fet que un humà pugui salvar un altre humà, a un fet que en realitat és tangible, però que explicat pot esdevenir un veritable sortilegi de màgia. Quelcom que moltes vegades no li donem la importància que té, però que ells hi donen fins a un simple element com aquest.

La mateixa importància que actualment estem donant al nostre país a la nostra sanitat, no?

PUBLICITAT








REDACCIÓ15 Novembre, 2022
jesusA-1280x853.jpg

Avui us mostro una icona cristiana d’art coló del s. XVIII i un Venavi dels Ewe de Ghana. Què les uneix?

Només allò que és físic ens diferencia

Què representen o simbolitzen les escultures o màscares africanes és una pregunta que s’ha fet tothom i voler relacionar-ho amb un concepte d’art occidental és realment quelcom complex i quasi impossible.

L’art tribal, del continent que sigui, té la característica de fugir de ser quelcom hedonista, no busca la bellesa per la bellesa, sinó que va més enllà, transporta missatges abstractes que únicament són coneguts pels iniciats i la seva lectura és realment complexa. A diferència del nostre art té una funcionalitat social que pot ajudar a tota la societat o bé a un individu en particular.

A Occident, les primeres teoritzacions d’aquest art es van fer a principis del s. XX m, sobre els anys 1910-1930, sent els primers que van escriure Henri Clouzot i André Level’s, a les obres “l’Art Nègre” i “L’Art Nègre et oceanien”. En aquestes primeres teoritzacions van parlar de molts conceptes, alguns encertats i d’altres que avui dia ja s’han vist superats, però van fer una relació realment encertada entre l’art tribal i l’art occidental cristià.

Fixant-nos sempre en les diferències que l’art de fora de les nostres fronteres té amb l’art més proper a nosaltres, deixem de banda les similituds i la veritat és que a occident tenim un llarg recorregut d’història de l’art amb una àmplia varietat de formes, estils i èpoques que és idèntic al de les societats extraeuropees. Les nostres imatges cristianes no deixen de tenir la mateixa funcionalitat, són elements que se situen en altars o es tenen guardats en llocs privats, als que se’ls hi fan cultes i honors per obtenir la salvació o bé un favor diví.

Clouzot i Level’s vinculen l’art tribal amb l’art medieval, no obstant podem desplaçar-nos fins a qualsevol època on la seva característica principal sigui representar personatges sagrats per als creadors d’aquestes obres, com és el cas de les dues obres que avui presento.

PUBLICITAT






REDACCIÓ2 Novembre, 2022
arjona_jesus.jpg

Les religions tradicionals del continent africà són molt diverses i diferents entre elles. Cadascuna té les seves costums, rituals, arts… tot i que poden ser antagonistes, sempre trobem elements comuns entre elles.

Un dels elements més comuns dins les religions tradicionals africanes, i també de totes les del món, és el culte als avantpassats. Símbols de saviesa, de puresa i de benestar entre els vius.

Moltes religions tenen avantpassats mítics als quals els donen culte des de fa milers d’anys, hi ha d’altres que personifiquen avantpassats relacionats amb la natura, també, i els més comuns hi ha qui fa culte als difunts que han sigut importants per la família o bé per al poble o comunitat.

Aquest fet de retre homenatge a les persones difuntes succeeix per un tret de traspàs de dol, ja que aquelles persones que no es troben en vida però que han sigut rellevants per a nosaltres a la vida mai s’obliden i el seu record ha de ser per sempre, és per aquesta raó que l’ésser humà ja sigui del continent africà, d’Àsia, Amèrica, Oceania o bé d’Europa, sempre ha volgut tenir pressent els seus difunts, fent-los partícips del món dels vius, com un ungüent de bàlsam sanador per a l’ànima d’aquells que viuen en l’esperança de retornar-los a veure en l’altra vida.

Esperits que tornen a la vida, símbols de pertinença i, si més no, d’esperança.

Al continent africà són moltes les representacions d’esperits de difunts en l’art, avui mostro una silueta d’un ibeji dels Yoruba de Nigeria, en concret de la zona de Oyo, com a símbol de tots els esperits del món, ja que tinguin la forma que tinguin, el fet de ser humans ens dóna una forma abstracta comuna que es pot resumir en la paraula amor per aquells que hem estimat i estimarem.

✍🏽 Jesús ARJONA


REDACCIÓ26 Octubre, 2022
jesus_a-1280x853.jpg

Aparegut a la Terra amb la pell del color de l’aigua, símbol de la vida.

Avui us presento uns objectes molt singulars, la seva simplicitat, les seves línies pures i la seva tosquedat en alguns casos tornen aquest tipus d’obres en unes de les més reconegudes dins de l’art de Togo.

Els Adan, creadors d’aquestes obres, tenen un gran ventall de representacions d’esperits de la natura, tots recollits i definits en estudis dels anys vuitanta, potser un dels més importants el de l’estudiós Albert de Surg’s, al llibre “La Systeme Religieux des Ewe“, que defineix la diversa iconografia que aquestes obres tenen. Ell parla de que les figures representen esperits de la natura, no obstant hi ha altres persones que parlen que són elements utilitzats com a eines endevinatòries pels endevins del poblat.

Les obres que avui mostro, representen dos esperits coneguts com “Arbor” i són la materialització de la deïtat de l’aigua, esdevenen esperits de l’aigua. Segons diu Surg’s, representen dones que sobre el cap porten cubells d’aigua, pràctica fonamental dins de la societat africana i que normalment està encaixada dins de les “tasques” que fan les dones o els infants.

Deixant veure com un detall que moltes vegades passem per alt i que és un dels grans plats forts de l’art: veure les pràctiques quotidianes de les societats a través de l’art.

És curiós que en una societat que sembla que no tingui vinculació amb l’aigua per la seva cultura i pràctiques, existeixi una deïtat vinculada a l’aigua. O potser no és tan estrany quan és aquesta la que dóna vida als camps, apaga els focs, treu la set a les persones… en definitiva la que dóna la vida.

L’aigua com a font de vida.

Jesús ARJONA ✍🏽