Arxius de SECRETS DE... PROTOCOL | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Agost, 2019
boda_negre.jpg

Estem en plena temporada de casaments i amb ella, les convidades donen el tret de sortida a la recerca activa i inesgotable de vestit. Llarg o curt ?, Tocat o tiara de flors ?, Cops de taló o ballarines?, aquestes són les preguntes més freqüents.

A la difícil elecció de vestuari se sumen les regles protocol·làries que marquen amb detall el que has de, pots i tens prohibit portar a un casament.

Encara que amb els anys el protocol nupcial ha perdut força i els nuvis donen, cada vegada, més flexibilitat als seus convidats pel que fa al Dress Code, hi ha regles indestructibles en un casament que tot convidat ha de conèixer i respectar.

El negre és un dels colors que sentin millor però lamentablement, el protocol nupcial ho prohibeix. “El protocol estipula que l’únic esdeveniment al qual pots anar totalment de negre és a un funeral”. No obstant això, hi ha un color encara més prohibit que el negre i que sol, si la núvia ho permet, es pot dur: el blanc.

El blanc és el color de la núvia. Assenyala la protagonista, al costat del nuvi, l’esdeveniment pel que en cap cas s’ha de dur aquesta tonalitat sense el permís explícit de qui es casa. No voldràs fer-li ombra a la núvia.

 


REDACCIÓ28 Juliol, 2019
llavis_hidratats.jpg

Tenir els llavis ben hidratats és molt important perquè estiguin sans i bonics, però ¿abusar del nostre bàlsam favorit és recomanable? Hi ha experts que consideren que la sensació de benestar en aplicar el labial pot arribar a ser additiva, però encara que el seu ús sigui en excés, els llavis segueixen sans i estalvis. A més, seguint uns senzills cures diàries teus llavis estaran sempre radiants.

El millor és utilitzar un protector labial es puguis fer servir tant com es necessiti. Evita els que porten color i aposta per un suau i especial per llavis secs que solen portar olis de calèndula per suavitzar i prevenir crides. Aplica diverses vegades durant el dia. A més, és recomanable que ho facis servir just quan vagis a dormir perquè el producte pugui hidratar i protegir els teus llavis durant la nit.

A més d’una bona hidratació, és recomanable exfoliarlos almenys una vegada a la setmana. Es pot fer amb un raspall de dents de truges suaus. Passa-ho per sobre amb suavitat per eliminar pells mortes. Un altre remei és usar una mica de sucre amb aigua. Fes una pasta com si fos un exfoliant i frega molt suaument per no danyar la delicada pell de la superfície. Després, aplica algun bàlsam com els de Blistex, que a més tenen factor de protecció solar.

Encara que de vegades no és possible no fer-ho, per exemple si ets a la platja o esquiant i els notes ressecs, evita tot el que puguis llepar-, llepar-te o mossegar-te els llavis, ja que danya la capa externa de la seva delicada pell i augmentar el risc de deshidratació, sequedat i esquerdes.

Igual que altres parts del cos, no pots oblidar utilitza protector labial amb FPS abans d’exposar-se al sol. Durant tot l’any estem exposats contínuament als nocius raigs del sol, per això, és recomanable protegir la nostra pell i en especial la dels llavis amb productes que continguin factor de protecció solar. És fonamental si vas a prendre el sol, però també diàriament quan surtis de casa? i encara que estigui ennuvolat.

A l’hora de maquillar-, el millor és utilitzar un protector labial sota del llapis de llavis abans de pintar-los, a més de protegir i hidratar els llavis, s’aconsegueix una textura més llisa i suau que afavorirà l’aplicació del color i farà que duri més temps.

 


REDACCIÓ22 Juliol, 2019
tovallola_-platja.jpg

Quan anem a la platja, estem en constant contacte amb l’aigua i la sorra. És per això que l’elecció adequada d’un drap, en aquest cas una tovallola, pot beneficiar la teva estada en aquest lloc. Com triar la tovallola ideal per la platja? Hi ha alguns elements que s’han de tenir en compte per seleccionar la teva tovallola ideal per als dies que passem al costat del mar.

Mida. Selecciona una d’acord les teves necessitats. Evita les tovalloles que pesin massa.

Conveniència. Tria el més convenient en funció del temps de bany i el de bronzejat.
Opta pels colors cridaners. Les tovalloles amb tons pastissos són per a la llar, els forts i cridaners serveixen per demostrar presència a la platja.

Quines són les millors tovalloles per la platja
L’elecció d’una tovallola no és tan senzilla com sembla. El material de fabricació és un factor essencial que s’ha de considerar. Hi ha teles que podrien convertir el teu drap en una peça pesada i molesta. Intenta evitar això..

Cotó
Aquest material d’elaboració és natural i suau. Resulta delicat al contacte amb la pell. No obstant això, beneficia l’absorció d’aigua. Un punt contradictori, ja que la tovallola permetrà que t’assequis ràpidament però es tornarà pesada i difícil de transportar.

Microfibra
Aquestes tovalloles de microfibra són sintètiques, lleugeres i suaus al tacte. A més, són fàcils de transportar, ja que ocupen poc espai. Així mateix, posseeixen la qualitat d’assecat ultra-ràpid, de manera que no tindràs inconvenients després d’usar-la. També repel·leixen la sorra i són bastant compactes.

Amb acabat de vellut
Sens dubte aquest article és ideal per a prendre el sol. En general, són de grans dimensions. Entre els seus beneficis hi ha la sensació al contacte, que resulta ser la més delicada de totes. No obstant això, absorbeix tanta aigua que pot ser incòmode al moment d’assecar-se. A més, acumula molta sorra.

De microfibra amb ris
A més dels avantatges aportats per la microfibra, els rínxols donen la sensació de esponjositat i suavitat molt agradables. Característiques que pots aprofitar quan prens sol.
Malgrat les seves bones qualitats, els rínxols fan que la sorra s’adhereixi una mica a la tovallola. Situació que pot esdevenir una incomoditat.

De micro-cotó
Aquestes tovalloles ofereixen les bondats de la microfibra, combinades amb la calidesa que aporta el cotó. Les peces d’aquest material van ser integrades recentment al mercat i han escalat de pressa pel confort que brinden per tombar-se sobre la sorra. De la mateixa manera, la suavitat aconseguida per aquesta textura no es compara amb altres.

De cotó-polièster
Les famoses tovalloles multiús, que pots portar a la platja o utilitzar com cobertor de l’hamaca, estan fabricades amb aquests dos materials. Tenen màxima capacitat d’absorció i de repel·lir la sorra. Són ideals per portar a la platja.

 


REDACCIÓ10 Juliol, 2019
protocolo.jpg

El primer que cal saber sobre el dress code és que, com indica l’especialista en luxe Abraham de Amézaga, “qui organitza l’esdeveniment al qual ens conviden és qui dicta la vestimenta i ho indica en la invitació”.

El que passa és que no existeixen termes unívocs per denominar cada categoria, de manera que estrenar-se als codis de vestimenta pot resultar un laberint de termes anglosaxons: ‘casual dress’ (roba casual), ‘dress down’ (roba senzilla), ‘ vestit cap suit ‘(vestit d’etiqueta),’ vestit cap amunt ‘(etiqueta o fins i tot disfressa amb motiu de la festa), etc.

Encara que a priori tots coneixem els codis bàsics de l’etiqueta, “els subtipus o afegitons com ‘informal’, ‘sport’, ‘bussiness’, etc., han anat sorgint per adaptar aquest estil més despreocupat o casual que està exageradament presenta en els nostres dies “, explica.

Ramon Piqué Sans, autor de Vestimenta i Protocol apunta que interpretar eldress code “depèn de factors tan diferents com el tipus de festa, l’hora o fins i tot el clima o els costums de la zona geogràfica en la qual tingui lloc l’esdeveniment”.

Les regles no escrites de l’etiqueta també tenen alguna cosa a dir al voltant de la utilització del color. En general els colors clars s’utilitzaran de dia i els foscos, a la nit, tot i que si es té perícia en l’art de vestir aquests límits pot sortejar.

 


REDACCIÓ9 Juny, 2019
ulleres2.jpg

Les ulleres de sol són imprescindibles en el nostre fons d’armari. Podem tenir diferents models, però sempre hi haurà unes que seran les nostres favorites o les que combinin amb tot. Quan les comprem, hauríem de tenir en compte el següent:

Estèticament, que ens afavoreixin a la cara, amb la diversitat de models, tons, dobles ponts, vidres de colors, colors degradats en trobarem amb tot un món per poder triar-les.
Models de les ulleres tenim per triar, amb unes línies rectes, més rodones,estil John Lennon, les tipus aviador de Ray Ban, les reconeixereu perquè són les que surten a la pel·lícula Top Gun. Personalment les meves preferides són les Cat Eyes, semblants a les que portava Jakie Kennedy.

Hem de triar ulleres que estiguin homologades per la CE ultra violeta A com B, a la vareta ho indica; el més important d’una ullera de sol és que no ens faci mal bé la nostra visió: els ulls són per tota la vida.

La categoria de filtre solar es cataloga de l’1 al 4; us puc dir que el 4 no és per conductors només està destinat a la gent que va al desert o a la muntanya. Un consell, assessoreu-vos sempre a l’òptica a on les compreu, qui millor que ells per informar-vos d’aquestes qüestions, també us podran recomanar si les dureu de vidre o de policarbonat, polaritzades, etc…

Que hem de fer perquè durin més les nostres ulleres, el que mai fem netejar-les amb una tovalloleta antiestàtica, d’aquesta manera no ratllarem els vidres.

Per finalitzar us preguntareu d’on van sortir les ulleres de sol. Els vidres de colors es feien servir al segle 12 a la Xina, segons Marco Polo pels jutges però les muntures eren fetes amb corda, llaços, materials cap consistència. No és fins al començament del segle XX que la Foster Grand Company va vendre el seu primer parell d’ulleres de sol a New Jersey.

Les estrelles de Hollywood com a la Marilyn i la Gloria Swanson les feien servir per descansar la vista dels focus tan potents del plató i a poc a poc es van estendre entre tots nosaltres. Les ulleres polaritzades les va popularitzar Ray Ban que va començar a fer servir uns filtres polaritzats gràcies a Edwin H. Land, fundador de Polaroid. I aquest salt el van fer amb les ulleres d’aviador, encara tot un clàssic que no ha passat de moda.

 


REDACCIÓ6 Maig, 2019
flip_flop3.jpg

Les Flip Flop són les xancletes de tota la vida que hem fet servir per anar a la platja i que la seva versatilitat i els diferents modes i versions que d’elles tenim, han fet que les portem pels carrers de la ciutat.

Una xancleta és un tipus de calçat amb una tira de goma que divideix el peu entre el dit gros i la resta. També hi ha models que es diuen pales i no tenen aquesta divisió, en aquí també trobem diversitat de models, ja que les podem trobar amb les pales creuades.

Tenim molts models i etilismes i és justament per aquesta evolució que les durem per altres ocasions que no siguin anar a prendre el sol.

Avui dia les fan amb soles més altes i molt còmodes a on el peu s’adapta i amb una mica d’alçada. Decorades amb pedreria i amb llaços que s’agafen per darrere donen més estabilitat en caminar.

Us preguntareu d’on les vam treure, i sí, ho esteu pensant bé: del Japó. Després de la segona Guerra Mundial es van popularitzar a Nova Zelanda i als Estats Units i d’allà a tot el món. Les originals eren les sandàlies Zori, fetes de fusta i amb tires de fibres vegetals, més tard les vam començar a fer en goma i així es van internacionalitzar. Per cert, torna a estar de moda dur unes Zori originals una altra vegada per anar a la platja.

Sempre podeu tenir unes ‘xancletes joia’ per anar a més llocs que no siguin la platja. Una sabata còmoda i fàcilment combinable.

 

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019
rebecca.jpg

I us preguntareu que té a veure aquí el director de cinema, però és que aquest art també ha creat tendències en vestir.
El 1940, Alfred Hitchcock va dirigir una pel·lícula basada en la novel·la de Daphne de Maurier, va ser la primera que va rodar als Estats Units i que va guanyar dos Òscars; un d’ells a la millor pel·lícula, estem parlant de: Rebecca.
La protagonista d’aquest film, llueix una jaqueta amb botons que rebria el nom de la pel·lícula; també coneixem aquesta peça de vestir com a Cardigan, perquè el 7è comte de Cardigam la lluïa constantment.

Més tard Coco Chanel va ser una de les predecessores del Twinset. Una jaqueta amb un jersei a joc, que és tot un clàssic i personalment el trobo molt elegant combinat amb faldilles i molt fresc quan afegim un pantaló. Proveu amb uns jeans, queda extraordinari el contrast.

La Rebeca és una jaqueta oberta pel davant. Es caracteritza per tenir una filera de botons en vertical, i el més proper està al costat de la gola. Per fer-ho més fàcil us diré que és un jersei obert pel davant i amb botons.

Pot estar confeccionada de llana, de punt lleuger, de cotó, de seda o de teles sintètiques i està concebuda per aquesta època de l’any i per no anar sols amb una sola peça (una camiseta). Si tenim fred, ens la posem, que tenim calor, ens la trèiem. Ara bé, l’evolució de la rebeca i els diferents teixits amb el qual ens trobem ens allarga la temporada i és per fer-la servir a l’estiu i a l’hivern.

Les podem veure amb moltes versions: amb botons, amb cremallera, més curtes i amb un sol botó a prop de la gola, us diré que aquesta és de les meves preferides. Fins i tot podem parlar del Maxi Cardigam, que és com un abric en punt i sense botons.

Es pot combinar per anar casual amb texans, per vestir fent-la servir en comptes d’un fulard. Una peça que ens pot protegir del fred, en les seves diferents versions ens pot estilitzar, i teniu en compte que segons quins models de Cardigan són unisex. Penseu que rebeca i Cardigan és el mateix.

Les podem trobar d’un color, amb ratlles o amb diferents dissenys que les fan fàcilment combinable amb altres peces que tinguem a l’armari.

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
IMG_2518-1-e1555318782355-1280x1707.jpg

Estem a les portes de la Setmana Santa i de la Diada de Sant Jordi, així que fa uns dies em vaig apropar al carrer Soler 6, de Tarragona, al ‘Testo’, on Vincenzo m’ha ensenyat a preparar un pastís que té una història molt peculiar. Sempre us parlo de protocol social però avui m’he pres la llicència per parlar de dolços i de tradició, en la que també se sosté el Protocol.

Aquest pastís es diu ‘La Ciaramicola’ i és tradició per Pasqua a la ciutat de Perugia situada a la Umbria italiana a totes les cases, com aquí la Mona, les tostes (torrijas) o l’arròs amb llet en moltes llars. Els ingredients són els següents: 100 grams de mantega, pel motlle i per fondre, 3 ous, la clara es bat a part, 150 grams de sucre, 1 tassa de llet, 450 grams de farina, 1 cullereta de llevat, 1 copa de Lazzaroni Liquon o qualsevol altre colorant vermell i sense alcohol si els nens han de menjar i 1 llimona per ratllar la seva pela.

Mar Toribio amb el pastís

Vaig fer d’ajudant de cuina i us orientaré com fer-ho. Es munten les clares – prèviament hem batut els ous, el sucre i la llet –, es remena tot junt molt suaument, s’adjunten les clares muntades després es ratlla la pell d’una llimona ecològica i s’afegeix la farina. Després espremem una llimona a dins i afegim el licor. Es bat tota la massa, al motlle i 40 minuts a 160 graus al forn. Mentre es fa al forn, es munten clares a punt de neu amb sucre glacé de seda i en sortir el pastís del forn es decora deixant 5 monticles més grans. Tot al forn de nou perquè es quedi glaçat i pels més petits es decora amb confits de xocolata.

Moment de la confecció del pastís

Quan s’obre el pastís per dins és vermell i per fora blanc, igual que la bandera de Perugia, això em va fer recordar la coca de Sant Jordi que duu la bandera catalana. Les boletes o confits de colors representes els barris de la ciutat, cada barri té el seu color i els monticles de setinat les cinc portes de la ciutat.

El que més em va agradar és la llegenda que Vincenzo em va explicar: les noies cuinaven aquestes postres i li regalaven al seu estimat el dia de Pasqua, és una manera de celebrar aquesta festivitat molt semblant al nostre Sant Jordi i d’ell parlarem la pròxima setmana.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019
El-Stiletto2.jpg

Què és un slliletto? Doncs, és una sabata de taló. Són imprescindibles en el vostre fons d’armari encara que tinguin fama de no ser massa còmodes. Les tenim de diferents maneres amb taló ample o més fi, i fins i tot amb plantilles de gel incorporades o amb plataforma.  Els escots del stiletto són molt diversos però si voleu que us estilitzi la figura sempre trieu un en forma de V.

Si heu de triar un stiletto de fons d’armari, escolliu un de color negre o crema, que són els que més bé podreu combinar. Per canviar el seu aspecte, podeu fer servir botons de pedreria o colors o llacets, i semblarà que heu canviat de sabates. Recordeu que es considera stiletto quan el taló fa entre els 4 i els 17 centímetres.

Anem a l’etimologia del nom stiletto i a la seva història
Aquesta sabata té un origen masculí. Els primers en fer-la servir van ser els aristòcrates italians del Renaixement. Duien unes plataformes a les sabates per no embrutar-se la roba quan anaven pels carrers i per diferenciar el seu estatus social.

Lluís XIV, va incorporar la sabata de taló a la seva cort, només ell i el seu seguici les podien duu i eren vermelles; això té l’explicació que el rei era baixet. És en el segle XVIII quan comença aquesta peça a ser femenina a la cort francesa. Més tard en els anys 50, un sabater italià va incorporar una fina vareta en el taló en forma de columna o en grec “stylos” i vet aquí el nom. Amb el temps, la punta de les sabates es van anant afilant fins a conèixer les sabates de taló d’avui dia.

Mar TORIBIO


REDACCIÓ10 Març, 2019
nestit_negre2.jpg

Us he parlat en moltes ocasions del color negre relacionat amb la roba i amb el dol, tant quan hem parlat de la Setmana Santa com quan hem parlat d’un enterrament. I així ha estat al llarg de la història la simbiosi que s’ha tingut el negre i la moda. Un color que les senyores no feien servir per a les seves reunions socials perquè era més luxós aparèixer amb teles d’altres colors, i perquè era el color del vestuari les dones de fer feina a més del color del dol; fins que una dona pionera i trencadora d’esquemes es va presentar en una festa amb un vestit negre. Aquesta dona va transformar la moda, volia fugir dels ‘corsés’ i atribuir a la dona una llibertat del moviment a l’hora de vestir.

D’altra banda, i com us anava explicant, l’esmentada dona va aparèixer amb un vestit negre en una festa als anys 20. Potser ara ho veiem normal, però ho era quan ella ho va fer? Luny de ser un escàndol que l’apartés del disseny i de la moda, va crear tendència, així era Coco Chanel.

Des d’aleshores tenir un vestit negre com a fons d’armari ha estat un clàssic i una revolució. El LBD (Little Black Dress: petit vestit negre) s’ha convertit en una peça imprescindible per a totes. El llarg del vestit ha de ser pel genoll o si voleu una miqueta més alt.

Un vestit negre us pot servir per a moltes ocasions. Si el combineu amb unes ballarines, el podeu fer servir per anar a treballar o com a vestit de dia, combinat amb unes sabates de taló i un xal de color és una bona peça per sortir a la nit.

Depenent dels complements que l’afegiu, us donarà molts bons resultats i el podeu reutilitzar en moltes ocasions. I com no, avui acabarem amb una frase de Coco Chanel que reflecteix el canvi en la moda que ella va propiciar, amb dissenys a on la dona es trobés còmoda: “La llibertat sempre és elegant”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter