Arxius de RACÓ VIP | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Maig, 2022
lisabeth-Borne.jpg

Élisabeth Borne

El president de França, Emmanuel Macron, ha nomenat l’actual ministra de Treball, Élisabeth Borne, com a primera ministra del país en substitució de Jean Castex, que ha presentat aquest dilluns la seva dimissió. Borne serà la segona dona que ocuparà el càrrec, després de la socialista Édith Cresson, que va ser primera ministra durant menys d’un any entre el 1991 i el 1992.

Borne s’ha encarregat anteriorment de la cartera de Transports i de Transició Ecològica després d’ocupar alts càrrecs a gabinets de diferents ministeris. El nomenament de Borne arriba tres setmanes després que Macron guanyés les eleccions presidencials i la reelecció davant Marine Le Pen.

PUBLICITAT












REDACCIÓ10 Maig, 2022
jesusMariñas.jpg

Haciendo gala de la positividad que le caracterizaba, el comunicador utilizaba su revista de cabecera para hablar por primera vez sobre su enfermedad: “Decir que tengo cáncer es como decir que me voy a morir mañana. Soy de otra época y de otra mentalidad, me asusta la palabra cáncer. Creo que eso le ocurre, sobre todo, a la gente de mi generación”, comenzaba explicando, dando además todos los detalles pertinentes sobre el durísimo varapalo que azotó su vida de manera inesperada: “Lo llevo con serenidad, estoy seguro de que voy a salir de esta”, admitía. Pero lo cierto es que finalmente su historia ha acabado con esta enfermedad como detonante, llevándose su vida de una manera repentina y completamente inesperada para sus seres queridos.

Desde que le fue diagnosticado el cáncer, Jesús ha contado con el apoyo de su pilar fundamental. Este no es otro que Elio Valderrama, su pareja desde hace 33 años y gran confidente. De hecho, era él mismo quien estaba con Mariñas cuando le dieron las primeras complicaciones a raíz de esta enfermedad y quien, según ha confirmado Diez Minutos en exclusiva, ha arropado al periodista hasta su último aliento, razón por la que éste ha fallecido “tranquilo”.

Ambos se encontraban tranquilamente en el domicilio conyugal durante el pasado día 7 de abril, cuando el periodista comenzó a experimentar cierto malestar y pérdida del habla, causados por un efecto secundario derivado de las pastillas que tomaba para su afección. En cuestión de instantes, su marido llamó al teléfono de emergencias para que los profesionales pertinentes le trasladaran al Hospital Ramón y Cajal, donde el comunicador permaneció ingresado varios días hasta que su mejoría fue óptima y pudo volver a casa.

Lo que tal vez él mismo no podía llegar a imaginar, es que este tan solo era el principio del trágico episodio que acabaría por quitarle la vida con el cáncer como principal detonante.

PUBLICITAT










 


REDACCIÓ8 Maig, 2022
losa2.jpg

José Luis Losa, concursant de MasterChef 4 i guanyador de Supervivientes 2017 ha mort als 47 anys. Ha estat trobat sense vida a casa seva. La mort del cuiner sorprèn pocs mesos després de la mort també sobtada de la seva dona, Inma, als 48 anys.

Després que Jorge Javier Vázquez anunciés la notícia durant el Sábado Deluxe, alguns coneguts del difunt van intervenir en el programa. “Tinc un mal cos enorme, però he decidit fer-li l’homenatge i deixar clar que era una bona persona i que ha intentat viure i fer la seva vida amb la família, però la pena l’ha pogut”, va expressar l’exxicot d’Oriana Marzoli, Iván González, que va coincidir amb Losa a Supervivientes.

Espero que la família el perdoni. Vaig parlar abans d’ahir amb ell i ho vaig trobar normal… però ja ho va intentar fa temps

“Quan passen aquestes coses, sempre es diu que els que se’n van eren bones persones, però en el cas de José Luis era veritat, no he conegut ningú tan bo. Espero que la família el perdoni. Vaig parlar abans d’ahir amb ell i ho vaig trobar normal… però ja ho va intentar fa temps”, va afegir González per telèfon, donant a entendre que es tractava d’un intent autolític, és a dir, un suïcidi.

PUBLICITAT














REDACCIÓ28 Abril, 2022
265b385d-d8ec-4e3a-b862-0c75609877b0-1280x818.jpg

L’actor Jaume Baucis Quer, integrant de La Cubana des de 1988, ha mort de càncer aquesta matinada als 64 anys, tal com ha informat la companyia en un comunicat. Han explicat que la malaltia se li va detectar a l’estiu del 2020 i per aquesta raó no va participar en l’espectacle ‘Adeu Arturo‘ al Teatre Coliseum de Barcelona.

L’actor es va incorporar a La Cubana en l’època del muntatge ‘Cubanades a la Carta’ (1988) i ha participat en tots els espectacles des de llavors com per exemple ‘Cómeme el Coco, Negro‘, ‘Cegada de Amor‘ i ‘Gente Bien, El Musical’ o la sèrie ‘Teresina S.A‘, de TV3.

“Tota la gent que ha passat per La Cubana, tot i la tristesa d’aquesta notícia, ens sentim reconfortats per totes les experiències i tots els moments que hem pogut viure junts durant aquests anys”, han assenyalat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Abril, 2022
sandra_vilaseca.jpg

Males notícies. Vila-seca està de dol. Ha mort aquest dimarts, a causa d’un càncer, la regidora no adscrita de l’Ajuntament de Vila-seca, Sandra González Rodríguez. S’havia presentat en les llistes de Ciutadans.
Nascuda el dia 14 d’abril de 1980, era diplomada en Treball Social i Màster en Direcció Administrativa i Lideratge.

La política, casada i amb dos fills menors, desenvolupava funcions en una empresa d’atenció a persones en situació de dependència i família. La redacció del digital larepublicacheca.cat expressa el seu més sentit condol a la família, fills, companys de consistori i amics.

L’AJuntament de Vila-seca farà un minut de silenci per recordar la memòria de la regidora.

PUBLICITAT

 

 


REDACCIÓ18 Abril, 2022
rosalia.jpeg

La cantant Rosalía ha anunciat aquest dilluns una nova gira mundial per presentar el seu darrer àlbum, ‘Motomami’. El ‘Motomami World Tour’ començarà a Almeria el 6 de juny i passarà per diverses ciutats espanyoles i de fora de l’Estat.

Segons la promotora Live Nation, visitarà Mèxic, el Brasil, l’Argentina, Xile, Colòmbia, la República Dominicana i Puerto Rico. A Barcelona hi farà parada el cap de setmana del 23 i 24 de juliol, al Palau Sant Jordi.

L’artista de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) ha publicat aquest 2022 el seu últim disc, en què barreja reggaeton, balades i flamenc. ‘Motomami’ és també el seu treball més personal, un autorretrat musical d’aire “confessional”, segons ella mateixa, que li ha servit per expressar-se directament a diferència dels seus anteriors àlbums, ‘El Mal Querer’ (2018) i ‘Los Ángeles’ (2017), en què intentava transmetre una història.

PUBLICITAT






REDACCIÓ13 Abril, 2022
boris.jpg

Boris Izaguirre ha estat sotmès —amb èxit— a una intervenció quirúrgica després que el descobrissin “un problema cardiovascular greu”, segons ha anunciat a través del seu compte d’Instagram.

L’artista s’ha hagut de sotmetre a una endarterectomia carotídia, un procediment utilitzat per tractar la malaltia de les artèries caròtides.

“Hola, estimats amics estem bé i sobretot, alleujats en saber que han descobert un problema cardiovascular greu que desconeixíem.

La intervenció (una endarterectomia cartíidea) ha estat un èxit gràcies al Dr. Isaac Martinez, a l’equip mèdic i de neurologia de l’hospital Ruber ja la doctora Marina De la Fuente. Gràcies a tots i totes per la seva atenció, compromís i professionalitat”, ha assegurat Izaguirre a través del seu Instagram.

PUBLICITAT





REDACCIÓ1 Abril, 2022
maria-jose_salou-1280x960.jpg

Un homenatge sempre és un acte bonic. Els que l’organitzen pretenen lloar una persona ressaltant les seves qualitats, mèrits i fets.

El partit municipalista FUPS, del qual l’alcalde Pere Granados n’és el secretari general, ha volgut recordar la memòria de la seva expresidenta, María José Rodríguez, morta, el setembre del 2020, a causa d’un càncer.

El tribut a l’exregidora de Cultura de l’Ajuntament de Salou s’hauria d’haver fet l’any passat, però es va haver de suspendre per la pandèmia. Finalment, l’homenatge ha arribat aquest divendres.

El Teatre Auditori de Salou (TAS) ha acollit més de 400 persones. Veïns i veïnes de Salou, amics i familiars de María José Rodríguez no han volgut perdre’s l’acte, carregat d’emoció i senzillesa. Damunt el gran escenari només hi havia una pantalla gegant on es podia llegir ‘Homenatge a María José Rodríguez Andradas’, la bandera de Salou i una tarima amb el logo de FUPS, el partit que ella va presidir durant uns quants anys. L’emoció es palpava. Es respirava…

Júlia Gómez, nova presidenta de FUPS

María José Rodríguez, una andalusa de naixement i salouenca d’adopció, havia donat tot a la ciutat i a la política. Era autoexigent abans d’exigir. Tenia caràcter, però intentava que prevalgués sempre la diplomàcia. Sempre amb un somriure esbossat al rostre, l’exregidora de Cultura era una enamorada de la cultura, la tradició i el folklore de la seva ciutat. Un dia va deixar de banda la política activa per dedicar més temps als seus néts. En algun moment es va decebre amb la burocràcia de l’activitat política i va decidir fer un pas al costat. Hi creia en el projecte municipalista posat en marxa per FUPS. Es va posar malalta i el càncer va acabar arrabassant-la.

Pere Granados, secretari general de FUPS

Aquest divendres el TAS, un dels llocs que ella solia marcar presència tot sovint, va ser l’escenari del seu homenatge. Els seus companys de partit, a través d’un vídeo, han ‘confessat’ i compartit la relació que mantenien amb l’exregidora. Tots han coincidit que la troben a faltar i que ella els mirava als ulls i els escoltava. La nova presidenta de FUPS; Júlia Gómez ha hagut de fer-se la valenta per no plorar mentre llegia el seu discurs. El mateix ha passat amb l’alcalde Pere Granados i secretari general de FUPS. En més d’una ocasió ha hagut d’empassar-se la saliva a causa de l’emoció. La relació que mantenia amb la seva exregidora de Cultura era especial. De confiança i vertadera.

El fill de Maria José Rodríguez

El moment més motiu ha arribat quan el fill de María José Rodríguez ha recordat l’amor que la seva mare nodria per Salou, pels salouencs i per la ‘cosa pública’. Ha dit que la família de María José Rodríguez no es formava només pels seus fills i néts, sinó que per moltes i moltes persones amb qui s’ha trobat al llarg de la seva trajectòria política. L’aplaudiment del públic ha estat sens dubte el millor homenatge d’una dona que ha deixat el llistó molt alt i que amava el que feia i tot el que feia era per prestigiar Salou i donar a conèixer la seva cultura.

En el tribut a María José Rodríguez no ha faltat la música, l’emoció i els aplaudiments que, en definitiva, és l’agraïment a l’obra ben feta. A més d’un se li ha vist llàgrimes acariciant el seu rostre.  Hem sabut que la Maria José serà àvia un alter cop…

VÍDEOS

PUBLICITAT





REDACCIÓ25 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-19-at-8.34.37-PM1-1280x1711.jpeg

Enllaunat al seient D5 d’un ocell de ferro torno d’Ucraïna on he anat a fer de voluntari. L’experiència ha estat personalment dura. He vist coses que no havia vist mai i la sensació d’estar dins un país en guerra no és de les més agradables.
He volat a Cracovia i d’allí en bus i tren cap a Przemysl i Medyka que es troba a la frontera amb Ucraïna.

Arribo a la frontera i el primer que faig és observar els milers de persones que travessen del costat ucraïnès cap al Polonès. Decideixo travessar la frontera després de fer les oportunes cues i passar els controls pertinents. Ningú em posa cap impediment i al cap de dues hores entro a Ucraïna.

La primera diferència és que no hi ha els mitjans de comunicació que per desenes esperen a la tanca fronterera l’arribada de persones. Entenc que estan fent la seva tasca, però la imatge és dantesca perquè els refugiats entren a Polònia en estat de xoc emocional. Molts no volen ser filmats, d’altres ni se n’adonen.

Dins d’Ucraïna m’adreço a registrar-me com a voluntari, però ràpid me n’adono que no cal. Concloc que la meva tasca serà durant quatre dies passar persones d’un costat a l’altre de la frontera intentant evitar als més necessitats les llargues hores de cues i esperes al doble pas fronterer. Cal dir que els controls són molt lents i em pregunto si no es podria gestionar diferent, per exemple deixant entrar i realitzar el necessari control de passaports un cop dins Polònia.

El meu dilema serà continu durant els quatre dies: a qui escullo per passar la frontera per la línia ràpida. M’agencio un carretó metàl·lic de supermercat i faig el primer trajecte amb un anglès que m’ensenya com fer-ho. Cal posar-hi morro, una actitud decidida, i no dubtar.

Al cap de pocs minuts ja em trobo sol i començo a passar persones: una família amb 9 fills, una noia embarassada, dues dones grans que no poden arrossegar el pes de les maletes. Alguns els agafo dels mateixos busos ucraïnesos que paren a la frontera. Carrego les maletes i em faig entendre perquè em segueixin.

D’altres els agafo directament de les cues. Quan m’atanso al punt de control demano als soldats que m’obrin la porta que porto persones en estat de necessitat i atencions especials (un eufemisme que em trec de la butxaca per colar-los més ràpid). Fa fred, però sortosament ni plou ni neva. Així em passo els dies, entrant i sortint de Polònia, entrant i sortint d’Ucraïna.

He de fer esforços per no plorar amb ells, perquè sóc massa emocional. Són les víctimes innocents d’una guerra brutalment injusta

Algunes persones m’abracen i ploren quan els deixo al costat polonès. No parlen anglès, però les mirades vidrioses i els silencis parlen per si sol. He de fer esforços per no plorar amb ells, perquè sóc massa emocional. Són les víctimes innocents d’una guerra brutalment injusta. Cada cop que travesso la frontera em marquen el passaport. Registro fins a 16 entrades i sortides i tinc el passaport matxacat a segells.

Dormo a 5 km de la frontera en una mena de casa amb habitacions. Comparteixo habitació amb refugiats i quan em trec el peto groc que porto em confonen amb alguns d’ells. Tant és així que més d’un cop menjo del que ofereixen als refugiats. Recordo una sopa de tomàquet calenta excel·lent que m’ofereix una ONG jueva al costat ucraïnès.

El darrer dia torno a Cracòvia en tren. L’estació de Przemysl és un punt calent on centenars de refugiats es concentren per ser distribuïts en trens. L’últim xoc emocional el visc a Cracòvia a l’estació: a la planta 1 les persones locals fan shopping de dissabte a les galeries comercials de l’estació, a la planta 0 desenes d’ucraïnesos maldormen en matalassos a terra, mantes i capses de cartó. Són realitats paral·leles que no es trobaran mai.

El balanç final és que hauré ajudat a creuar unes 30 persones. Algunes volen gravar-ho perquè per ells significa salvar la vida. Em quedo amb una frase letal d’un home que parla l’anglès: imagina’t que has d’encabir la teva vida en dues maletes. Una llàgrima li rodola. Em giro, a mi me’n rodolen unes quantes.

Ernest Paris
Voluntari Internacional

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Març, 2022
luis-roldan.jpg

L’exdirector de la Guàrdia Civil, Luís Roldán, ha mort als 78 anys a Saragossa, segons ha avançat l’Heraldo de Aragón. L’ex-alt càrrec de la benemèrita en l’època de Felipe González, on va ser destituït per prevaricació i corrupció, estava ingressat en un centre hospitalari de la capital aragonesa.

Roldán va néixer a Saragossa en 1943, va ser regidor de l’Ajuntament de Saragossa pel PSOE, després va passar a ser delegat del Govern a Navarra entre 1982 i 1986, i el Govern de Felipe González el va nomenar director general de la Guàrdia Civil, posat des del qual es va prevaler per a enriquir-se.

PUBLICITAT


 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter