Arxius de RACÓ VIP | Pàgina 2 de 16 | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Abril, 2020
tintes3.jpg

Antes muerta que senzilla‘. Qui no coneix aquesta expressió que es va popularitzar amb la cançó de la petita Maria Isabel. Doncs, és el que està passant amb el coronavirus. Les perruqueries continuen tancades per l’estat d’alarma i això complica que les persones més ‘cuquis’ puguin lluir un pentinat fantàstic o que les arrels no recuperin el seu color natural. I com tots sabem que al mal temps s’hi ha de posar bona cara, són moltes aquelles persones que es desplacen als supermercats o a les farmàcies a comprar tints per als cabells.

PUBLICITAT

De fet, aquests la venda diària d’aquests productes s’està multiplicant. Hi ha supermercats que han passat de vendre 11 unitats per botiga al dia a vendre 25. Hi ha supermercats i farmàcies que, a través dels seus canals oficials, com les xarxes socials o telèfons gratuïts d’atenció al client, reben sol·licituds d’informació sobre les característiques del producte i preguntes sobre com resoldre dubtes a l’hora de fer servir el tint.

Només a títol de curiositat: els Laboratoris Neocos, proveïdor ‘Totaler’ encarregat d’elaborar la gamma de tints per als cabells disponible a la secció perfumeria de Mercadona, ha accelerat la posada en marxa de la seva nova línia de producció i ha incrementat el nombre de la seva plantilla per garantir el subministrament d’aquests productes, elaborats a la seva fàbrica d’Algemesí (València).

PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ23 Abril, 2020
astan-1280x722.jpg

‘Es de bien nacido ser agradecido’. Qui no ha sentit mai aquesta expressió? Els nostres avis, potser, eren els que més ho remarcaven. Podríem dir que per ser agraït i generós no fa falta ser adult o haver freqüentat un col·legi privat. Això té a veure amb l’educació i els valors individuals.

L’agent recollint la rosa feta per l’Astan

Doncs bé, l’Astan, una nena de vuit anys que viu a Torreforta, va celebrar el seu aniversari durant el confinament a causa del coronavirus. La Guàrdia Urbana, per intentar fer més suportable l’aïllament domiciliari dels més menuts, va anar a felicitar-la amb sirenes, llums d’emergència i cançó del ‘Cumpleaños Feliz‘, inclosa. Una sorpresa que mai no s’esborrarà de memòria de l’Astan.

Ella, que sap ser agraïda i sap valorar aquests detalls, va posar en marxa una idea: fer roses casolanes per a Sant Jordi i regalar-ne als agents municipals. Però, la seva solidaritat ha fet que elaborés altres roses per lliurar-les als veïns i als sanitaris que, en la primera línia del combat contra el virus, estan salvant moltes vides. Aquest matí, tots els seus veïns s’han despertat amb una rosa a la porta.

L’Astan, amb només 8 anys, ha volgut, d’aquesta manera, fer més amena la Diada de Sant Jordi a aquells que, com ella, fa més d’ un mes que estan confinats. Però, ella va voler regalar una forma a la Guàrdia Urbana com a mostra de la seva gratitud i respecte.

A les 12, un furgó de la policia tarragonina, amb la sirena posada, s’ha plantat davant de l’edifici on viu la petita per recollir la rosa que ella els ha fet arribat des del balcó, amb l’ajuda d’un cordill. Els aplaudiments del veïnat no han tardat a fer-se sonors. La petita Astan s’ha emocionat i els dos agents – que participen en el projecte de seguretat viària a les escoles – tampoc han pogut amagar la seva satisfacció. “Els petits sou els grans herois (del confinament) perquè ho esteu fent molt més. Felicitats“, ha dit un dels agents a través de la megafonia.

GUÀRDIA URBANA: Els petits sou els grans herois (del confinament) perquè ho esteu fent molt més. Felicitats

Després de despenjar la rosa, els policies han volgut fer-li arribar un regal: una bossa amb llapis, un clauer, una gorra i un diploma on es podia llegir: Gràcies per quedar-te a casa i per fer-ho tan bé. Aquest òbviament serà un dia que quedarà immortalitzat tant en la memòria de l’Astan com dels policies, perquè no cada dia ens arriba una rosa penjada d’un fil i des del balcó, com si es tractés de la gran trena de Julieta. Romeu no hi era, però hem vist que es pot fer molt amb molt poc. Tot és qüestió d’actitud. De vegades només és qüestió de fets i molts d’ells són senzills. Felicitats Astan i enhorabona agents de la Guàrdia Urbana.

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Abril, 2020
neteja_9-1280x720.jpg

Us heu imaginat tenir una de les millors sanitats del món, instal·lacions hospitalàries que fa enveja al món, material sanitari de punta, però sense personal de neteja? És obvi que res seria igual i que la brillantor de la situació no seria pas la mateixa. Així doncs, podem deduir que el personal que es dedica a mantenir netes les instal·lacions (habitacions, quiròfans, UCIs…) és essencial, fonamental. Però, tot i així, és un sector professional força oblidat, tot i que sense ells la roda no rutllaria de la mateixa manera.

El digital larepublicacheca.cat ha volgut acompanyar les senyores de la neteja de l’Hospital Santa Tecla durant un parell d’hores. En la nostra ‘passejada’ pel centre sanitari hem pogut veure que elles són omnipresents. La seva implicació, sentit de la responsabilitat, professionalisme i sentit comú les fan diferents. És normal que algunes estiguin ressentides al considerar-se un sector ‘oblidat’ i sovint allunyat dels homenatges.  A les vuit del vespre tots sortim al balcó a aplaudir als sanitaris que, des de la primera línia, combaten contra el coronavirus i salven vides. Aquests professionals no porten estetoscopi però sí una escombra, però són essencials en aquesta corretja de transmissió sanitària.

Què farien els hospitals, residències i centres de salut sense els professionals de la neteja en uns moments en què la desinfecció és imprescindible? O sense un rober que funcioni correctament? Hem de pensar que moltes d’aquestes persones mai no han rebut cap formació específica per auxiliar pacients ni per enfrontar-se a situacions de pandèmia. Molts han pensat en els equipaments de protecció individuals pels metges, infermers, professionals de les ambulàncies, però algú ha pensat mai en aquest col·lectiu. És obvi que coneixem la resposta.

Moltes d’aquestes treballadores podrien optar per agafar la baixa laboral o presentar tota mena d’excuses per no acudir al seu lloc de treball, però, generalment no és així. Estan, braç a braç, amb els sanitaris, al costat dels malalts i cara a cara amb la malaltia. I tot i això es resisteixen, perquè encara que no tinguin una carrera universitària, són uns i unes heroïnes.

En la nostra visita a l’Hospital de Santa Tecla, hem tingut l’oportunitat de parlar amb algunes d’aquestes dones valentes. Confessen que al començament la situació era desbordant i que faltaven Epis. Algunes de les imatges viscudes tant a l’UCI com a la planta on estan confinats els infectats de la Covid-19 costaran a esborrar-se de la memòria.

Recorden la duresa de la soledat, d’aquelles persones que han mort sense poder acomiadar-se dels seus éssers estimats. Confessen que no han pogut contenir les llàgrimes en més d’una ocasió. Moltes han fet de psicòlogues i han fet que malalts parlessin, a través de videoconferència, amb els seus familiars. “Els hem fet somriure. Hem intentat treure’ls una mica de la soledat”, expliquen satisfetes i disposades a col·laborar en tot allò que sigui necessari.

Insisteixen que el virus no coneix d’estatus social o professions. “El coronavirus afecta des del més alt al més baix”, insisteixen, subratllant que “ens ajudem. Som un bon equip”. En definitiva, són una família, de vegades oblidada i poc homenatjada. “No hi ha ningú imprescindible. Si nosaltres no estiguéssim per netejar, no podria haver-hi malalts”, declara Maribel, tot lamentant que, en general, “no ens valoren i tampoc ens consideren un col·lectiu de risc”, tot i que “som una part de l’engranatge”.

Elles no necessiten reconeixements públics, només pretenen que es tingui en compte el paper que desenvolupen en aquesta crisi sanitària, on tothom va desbordat. En aquest periple per les plantes de l’hospital (podeu veure en vídeo que us oferim), ens adonem que les professionals de la neteja es barregen amb els metges, els infermers, els auxiliars, els zeladors. Sense elles la roda es bloquejaria i òbviament res seria igual.

Per tant, a les vuit del vespre, aplaudim també pensant en aquest col·lectiu que combat el virus amb una mopa i una escombra. A totes elles, gràcies per la seva professionalitat i implicació i perquè, clar està, són essencials.

 

V Í D E O

PUBLICITAT

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ17 Abril, 2020
YOEL-1-1280x1642.jpg

Per a un nen de sis anys que vol ser policia, hi ha alguna cosa més especial que apareguin al portal de casa seva cotxes policials amb les sirenes i les llums d’emergència? Doncs potser no.

El cas del petit Yoel és d’aquells que cal respirar abans d’explicar-ho. És un nen a qui els policies són els seus herois, potser per això té tanta devoció pel seu tiet que exerceix funcions a la Policia Local de Cambrils. Però, el Yoel, de només sis, té quelcom diferent de la majoria dels nens de la seva edat.

Amb només tres anys li van diagnosticar un tumor al cap i axó l’obliga a viure una roda viva pels hospitals, més concretament a la Vall d’Hebron, on quinzenalment se sotmet a un tractament oncològic.

La Policia Local de Cambrils, molt sensibilitzada amb el càncer infantil, – tenen en marxa una campanya solidària ‘Cambrils pels valents‘ – intenta, amb la col·laboració de la resta de cossos policials, SEM, Bombers i de vegades la Creu Roja, “injectar” una important dosi d’ànims i tendresa als nens malalts i, de retruc, a les seves famílies, les quals també pateixen, massa sovint en silenci i en solitud.

La cara del Yoel – que celebra avui el seu sisè aniversari confinat per imposició de l’estat d’alarma – era tot un poema. En realitat no sabia si “allò“, aquella sorpresa gegant, era un somni. Des de la finestra de casa seva, somreia i aplaudia timídament, però sobretot mirava amb incredulitat, alegria i tendresa com li aplaudien. Els veïns també han sortit als balcons i terrasses, amb mòbil engegat, per felicitar i cantar el ‘Cumpleños Feliz‘ al Yoel que, ha demostrat, amb només sis anys, que és un campió.

Els agents de la Guàrdia Civil, Policia Local de Cambrils, els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals han oblidat que portaven un uniforme i no han tingut complexes en emocionar-se i retre un homenatge al petit en forma d’aplaudiments. Aquest és un dia que el Yoel no oblidarà mai i de ben segur que si opta per seguir la carrera policial, se’n recordarà que la policia també és solidària, propera i humanista.

Felicitats Yoel i endavant… campió. Als policies que alimenten aquestes iniciatives, tot el nostre respecte i l’enhorabona.

|

V Í D E O

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ16 Abril, 2020
creu_roja-1280x720.jpg

En moments de dificultat totes les ajudes són bones, vàlides i necessàries. Els més desemparats, de vegades en silenci i carregats de prejudicis i vergonya, acaben mirant al seu entorn a l’espera d’una mà amiga i del caliu.

Durant aquesta crisi sanitària que s’està convertint, molt ràpidament, en una emergència social, són moltes les persones que comencen a desesperar-se i mirar el futur amb inquietud i preocupació. Hi ha d’altres que el seu futur és ja avui. La seva economia és tan feble que han de recórrer a les entitats humanitàries, com potser el cas de la Creu Roja.

Els voluntaris de la Creu Roja desenvolupen una tasca realment essencial durant el període d’estat d’alarma. S’han convertit en la llum al final del túnel per a alguns i la taula de salvació per a altres.

Aquesta organització que es guia per la humanitat, la dignitat el caràcter voluntari, la unitat i la universitat, s’esforça perquè ningú es quedi enrere i que tothom sigui tractat com a ésser humà.

El nostre digital ha volgut acompanyar un grup de voluntaris en un dels serveis que ofereix al col·lectiu de risc. El ventall de serveis és enorme. Hem acompanyat dues voluntàries a entregar menjar a persones que no poden sortir a comprar per diferents motius, sigui per malaltia, sigui per manca de recursos econòmics.

La coordinadora de la Creu Roja, en declaracions a larepublicacheca.cat, diu que es fa una mitjana diària de 80 serveis en relació amb els aliments secs. El menjar fresc es fa en col·laboració d’empreses i el mercat de Tarragona. Anna Sabaté confessa que “estem molt desbordats” i és conscient que aquesta situació serà “molt llarga”.

Anna Sabaté

Recorda que vivim moments excepcionals i de molta solitud. “S’ha trencat la xarxa familiar. La gent està sola, sobretot els avis. Encara que tinguis un fill vivint, per exemple, a Reus, és com si residís a Bangkok, perquè estem confinats”, explica Sabaté, convençuda que aquesta situació tardarà molt de temps a remuntar.

“Ens esperen mesos complicats”, diu, subratllant que la gent gran és una de les prioritats. Des d’ençà que es va decretar l’estat d’alarma, hi ha 80 persones que s’han ofert per desenvolupar tasques de voluntariat. De moment, i com a mesura de prevenció, fan feines que no requereixen el contacte directe amb persones infectades. S’espera que s’incorporin als grups de voluntariat un cop estiguin formades. La feina és frenètica a la Creu Roja.

La il·lusió i la dedicació dels voluntaris es fan notar en cada servei. Les persones que reben, en aquests moments difícils, la presència dels voluntaris de la Creu Roja és com un bàlsam. Tota l’ajuda és poca, però en algunes ocasions, els voluntaris són vistos com a autèntics àngels de la guarda. Són persones que, sens dubte, s’han convertit des de fa molt, en essencials. La seva implicació pot ser un bon aliment per a l’ànima i l’antídot per la solitud.

 

V Í D E O

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Abril, 2020
morell_monas-1280x960.jpg

Al Morell avui s’ha treballat de valent perquè els més menuts tinguéssim un dia de confinament una mica més dolç.

Des de bon matí que els serveis municipals han fet els possibles perquè les figures de xocolata, típiques del Dia de la Mona.

La Pepa Pi i el Coco, un dels personatges més famosos del Barri Sèsam, s’han passejat pels principals carrers del Morell alegrant i endolcint el dia dels més petits.

Els ous de Pasqua ha arribat al domicili dels nens i nenes en cotxe particular, tractor o en cotxe policial o de la Protecció Civil.

L’Ajuntament del Morell, presidit per Eloi Calbet, s’ha preocupat en aconseguir que cap nen del municipi es quedés sense la seva mona. Les mirades i l’alegria de la criaturada no tenien preu. Tot i que el dia era plujós, els nens no s’oblidaran que la mona és sagrada encara que estiguem confinats.

V Í D E O S


REDACCIÓ13 Abril, 2020
peto_nens.jpg

Hi ha petons de pel·lícula, robats, apassionats, de bona nit, sota la pluja, fraternals, esquimals… Petons diferents per a èpoques diferents, perquè fins i tot la forma de fer un petó ha evolucionat amb els anys, i ha adquirit diversos significats.

Des de l’antic petó a la mà com a símbol de respecte o de submissió fins al molt actual petó on line a través del mòbil (i per videoconferència a causa del coronavirus). Sigui com sigui, el cas és que aquest simple gest que acosta les persones i construeix relacions íntimes, familiars i d’amistat té un dia propi que se celebra el 13 d’abril de cada any.

L’origen del Dia Internacional del Petó – que aquest cop coincideix amb el Dia de la Mona es remunta al 2013, quan un matrimoni tailandès –Ekkachai i Laksana Tiranarat– va marcar aquella data al calendari després d’haver coronat amb el premi el petó més llarg de la història en un concurs, un certamen que se celebra cada any per Sant Valentí i que reuneix enamorats de tot el món perquè aguantin amb els llavis enganxats tant com puguin. Ja el 2011, la parella tailandesa va enredar les seves boques durant 46 hores, però dos anys després van batre el seu propi rècord amb un òscul que va durar 58 hores, 35 minuts i 58 segons… sense parar!

Va ser un òscul de gairebé dos dies i mig sense interrupcions que pronostica a aquests asiàtics el somni de la majoria de mortals: salut, diners i amor. Perquè el psicòleg alemany Arthur Sazbo assegura en un estudi que «les persones que fan un petó cada dia a la seva parella abans de sortir de casa viuen cinc anys més, tenen menys accidents de cotxe i guanyen més diners». Un altre informe, aquest de la Universitat de Viena, sosté que el petó ajuda a combatre l’estrès, la depressió, a alliberar endorfines i a reduir la taxa de colesterol.

Besar equival a compartir una vida, una estona ardent i fins i tot, si es besa a la boca, transferir fins a 80 milions de bacteris en uns segons. Per als més escrupolosos, o els que mantenen relacions a distància, la tecnologia possibilita consumar l’òscul per mitjà de gadgets. N’hi ha que obliguen l’usuari a mantenir-se enganxat a un objecte de plàstic mentre que d’altres disposen d’una boca artificial que permet als amants intercanviar olors i feromones.

En matèria de petons, la durada també té importància com a termòmetre de la passió. Per reprimir aquesta passió, el conegut com a codi Hays va imposar un ferri control sobre els petons del cine de Hollywood als anys 50 i 60: els òsculs no podien durar més de tres segons. És clar que ments brillants com la d’Alfred Hitchcock van esquivar aquesta regla amb argúcies. Una mostra és l’escena d’Encadenados en què Cary Grant i Ingrid Bergman es fan petits i interromputs petons durant dos minuts i mig, burlant d’aquesta manera la censura.

 


REDACCIÓ11 Abril, 2020
ous-de-pasqua.jpg

El proper dilluns podria ser el dia més dolç del confinament dels més menuts del Morell.

El govern municipal, liderat pel jove Eloi Calbet, pretén aconseguir que els més petits puguin oblidar-se per moments de les contingències imposades per l’estat d’alarma. Així doncs, ha decidit que tots els nens amb edat inferior als 12 anys, rebin un ou de Pasqua.

El dilluns que ve, Dia de la Mona, el consistori repartirà figures de xocolata entre la criaturada. Les famílies hauran de sortir, momentàniament, al carrer per agafar els ous de xocolata o fer-ho des dels balcons i finestres, sempre, clar està, mantenint les distàncies de seguretat personal i higiene.

 


REDACCIÓ8 Abril, 2020
preservatiu.jpg

Més d’un i d’un s’ha preguntat si es pot contraure o transmetre la Covid-19 a través del semen. Francisco Peinado Ibarra, el cap de Servei d’Urologia de la Ruber Juan Bravo, explica que “no hi ha evidències” que el coronavirus estigui present en el semen o en els fluids vaginals, tot i que “sí que hi ha dubtes” sobre si és aconsellable l’ús del preservatiu en una persona infectada. En qualsevol cas, aposta per evitar els petons durant les relacions sexuals.

L’expert recorda que el virus es propaga principalment a través de les gotetes respiratòries d’una persona infectada quan tus, esternuda o parla molt a prop. Aquestes gotetes poden esquitxar la boca o el nas de les persones que estan al davant o possiblement ser inhalades fins als pulmons.

“El petó és una pràctica molt comuna durant el coit, i el virus es transmetrà a través de la saliva. Petonejar-se amb algú és, lògicament, molt arriscat”, argumenta. Per aquesta raó, recomana intentar postures que minimitzin la transmissió aèria, com donar l’esquena a l’altre, i usar mascaretes si, per prevenció, es considera convenient.

Els experts recomanen intentar postures que minimitzin la transmissió aèria, com donar l’esquena a l’altre, i usar mascaretes si, per prevenció, es considera convenient

De la mateixa manera, opta pel rentat de les mans abans de qualsevol relació sexual. “No hi ha evidència que la Covid-19 pugui ser transmesa per via vaginal o anal. És desconegut encara si el coronavirus està present en les secrecions vaginals o al semen, de manera que no es pot fer cap declaració sobre la seguretat de l’activitat sexual relacionada amb aquest aspecte”, detalla.

La recomanació de l’especialista és que només s’interactuï amb la gent per a coses que són realment essencials. “Si acabem de conèixer una nova parella, és important posar en pràctica totes les mesures de precaució per evitar un contagi. Potser és millor esperar que passi aquest període per tenir contacte físic”, suggereix, tot recordant que a hora d’ara hi ha persones infectades asimptomàtiques.

 


REDACCIÓ3 Abril, 2020
policia_cambrils-1280x722.jpg

Els pèls de punta, la pell de gallina o un nus a la gola. La manera com es digui és indiferent. De fet, manquen paraules per descriure el que s’ha viscut aquest vespre en una de les urbanitzacions de Cambrils. Fa dies que parlem de solidaritat, de reconeixement i de proximitat. Doncs, avui, els veïns del carrer han pogut assistir a un homenatge amb majúscules.

Diferents ingredients han aconseguit que l’acte solidari hagi (re)unit la Policia Local de Cambrils, els Mossos d’Esquadra, la Protecció Civil, el SEM, la Policia Nacional, els Bombers, la Guàrdia Civil i representants de l’Associació Internacional de Policia (IPA).

La ‘desfilada‘ de cotxes policials, amb les sirenes i llums d’emergència posades, ha ‘agafat’ per sorpresa els veïns, els quals no han tardat gens a sortir al balcó. La majoria del veïnat ha aplaudit als agents i als representants dels serveis sanitaris i molts d’ells no han hesitat en enregistrar el moment amb els seus telèfons mòbils.

La comitiva ha entrat pel Raval de Gràcia, però l’objectiu era un dels balcons del carrer Antigons. Des d’una de les balconades, una parella i el seu fill, l’Adrià, de sis anys, eren els homenatjats. Per ser més concrets, el petit era realment el gran protagonista, sobretot perquè és un valent, un superman sense capa.

Als dos anys va patir de leucèmia, la qual, amb la seva valentia, va poder superar-la. Però, com que als ‘herois’ se’ls posa a prova de forma permanent, la leucèmia ha tornat a acarnissar-se amb el petit. Fa 30 dies que està ingressat a la Vall d’Hebron de Barcelona, on espera un donant de medul·la compatible. La crisi sanitària provocada pel coronavirus ha trastocat els plans de la família, perquè ara estem en quarantena, un fet que complica els trasplantaments.

L’agent Alfonso Cano ‘Sito’

Un dels agents de la Policia Local de Cambrils, Alfonso Cano ‘Sito‘, amb un nus a la gola, ha explicat a larepublicacheca.cat que policies, emergències mèdiques, bombers i protecció civil, oblidant el color dels uniformes, s’han unit per donar ànims a la família de l’Adrià i sobretot injectar una dosis d’energia i alegria al petit heroi, el qual ha rebut alta hospitalària fins al proper dilluns.

L’Adrià en braços de la seva mare i el seu pare saludant

L’Adrià ha assistit, enlluernat, des del balcó, acompanyat dels seus pares, la visita de tots aquells que ens cuiden i vetllen per la nostra seguretat.  En alguns moments, l’homenatjat ha esbossat un somriure davant una imatge que semblava una pel·lícula d’herois. Ha aixecat el dir polsar agraint el regal i transmetent un missatge positiu, en silenci. Ell sap que tot anirà bé perquè la sensibilitat, la solidaritat i la fraternitat són ingredients que transpiren pels nostres porus.

L’agent ‘Sito‘, veritablement emocionat i amb la veu embargada, ha volgut agrair a tots aquells que surten als balcons per aplaudir. “Ells són els veritables herois perquè estan el confinament com a campions”. L’homenatge d’avui he deixat en evidència que sota els uniformes hi ha cors i gent molt sensible.

A tots, enhorabona!!!

V Í D E O




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter