Arxius de EXCLUSIVES | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Gener, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Aquest dijous farà un any que Tarragona va viure la fatídica explosió a la planta química d’Iqoxe. La societat civil, sobretot els veïns perjudicats amb l’incendi, es manifestaran aquesta tarda per recordar que poca cosa ha canviat en la petroquímica d’ençà de l’explosió que va costar la vida a tres persones i ferir gairebé una vintena.

La justícia, a hores d’ara, investiga els motius de l’accident, però la jutgessa encarregada de la instrucció va desbordada. S’espera que el Consell General del Poder Judicial designi un magistrat auxiliar. Un any després, tal com escrivia en un article d’opinió el secretari general de la UGT, tot continua igual. La justícia no es mou, les autoritats polítiques i la fiscalització, tampoc.

365 dies després tothom pregunta què va passar? I per què no van sonar les sirenes? El Parlament de Catalunya va elaborar una comissió d’estudi, però la CUP es manifesta contra les conclusions. De fet, els cupaires han decidit presentar-se com a acusació en el procediment judicial contra Iqoxe. Hi ha moltes preguntes pendents de respostes creïbles.

L’empresa es dedica sobretot a una rentada de cara, mentre es queixa del contingut de la investigació judicial. Sobre la taula de la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona hi ha documents que indiquen que “Iqoxe no hauria pogut” activar el seu Pla d’Emergència Interior (PEI) perquè “mai no hauria obtingut la seva homologació per part de la Direcció General de Protecció Civil”. Fet que podria deixar entreveure que Iqoxe “ha estat operant des de l’inici de la seva activitat sense un Pla d’Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de l’empresa com de l’administració competent”.

D’acord amb l’informe tècnic que va ser lliurat a la jutgessa, a les 18h40 (del dia 14 de gener) els vigilants municipals de La Canonja van informar, via telèfon, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de la ubicació de l’explosió i que estaven caient objectes de la planta fora del recinte.

No obstant, el CECAT “no va tenir en compte el criteri del Cos de Vigilants Municipals de La Canonja” que estaven a prop de les instal·lacions de l’empresa, un fet que va “comportar un endarreriment en la presa de decisions i actuacions”. A més, i segons el mateix document, “des d’Iqoxe no es va fer mai cap trucada al CECAT no es va informar al respecte i, fins a les 19h38 no es va aconseguir contactar amb l’empresa”.

De fet, el cap de la Regió d’Emergències de Tarragona, Albert Ventosa, hauria manifestat que “no tenim constància de la recepció de cap trucada per part de l’empresa a la nostra sala de coordinació territorial” durant l’accident. Els primers avisos arriben de particulars. La informació arriba al 112 a les 19h11, sobre “l’esfondrament d’un edifici sencer al barri de Torreforta” amb una víctima mortal.

Els tècnics informen a la jutgessa que “es desconeix qui va decidir que els danys a l’exterior (de la fàbrica) eren lleus i afrontar la situació com un accident de categoria 2”, que només contempla danys i víctimes a l’interior de la infraestructura afectada.

Però, el més curiós, i sempre segons l’informe que ha tingut accés el digital larepublicacheca.cat, és el que el CECAT, després de l’explosió, no va aconseguir contactar amb Iqoxe fins a les 19h38, malgrat haver-ho intentat a les 19h05, 19h13 i a les 19h24. “Tampoc es va aconseguir trucant (a les 19h28 i 19h28) al cap de seguretat d’Iqoxe, G.A., ni tampoc a través de les emissores RECAT a les 18h45, 18h56 i 19h04”.

Albert Ventosa assegura que, una hora després de l’explosió, Iqoxe encara no havia enviat cap comunicació al CECAT.

Conversa telefònica entre el CECAT i el cap de seguretat d’Iqoxe

 


REDACCIÓ29 Desembre, 2020
viñaules.jpg

Tot apunta que en els propers dies, el PSC anunciarà que Viñuales serà el número dos per Tarragona al Parlament de Catalunya

Inés Arrimades ha rebut aquest matí un missatge de WhatsApp inesperat. El portaveu de Ciutadans a Tarragona l’ha informat que abandonava la formació taronja perquè la situació ha esdevingut insostenible.

Rubén Viñuales, advocat de professió, abandonarà el càrrec de regidor, i podria anar de número dos en la llista del PSC per Tarragona al Parlament de Catalunya. En una carta als afiliats – a que hem tingut accès -, Viñuales informa que abandona el partit després de nou anys de militància.

Recorda que “a ningú se li escapa que va tenir moltes topades amb la direcció” de Ciutadans a Catalunya, així com amb la direcció a nivell nacional “fruit de la deriva” vers uns “postulats molt diferents dels que inicialment va ser Ciutadans”. El fins ara líder taronja a Tarragona confessa en la missiva que no pot continuar defensant un projecte “que no em representa. Jo no he canviat. Ciutadans ha canviat”.

Viñuales no se’n va sense recordar que abandona el partit, però no renunciarà mai a tot el que va fer durant la seva etapa com a regidor en defensa de Tarragona. “Representar a milers de ciutadans de Tarragona, intentar millorar les seves vides i aportar el meu granet de sorra per donar a conèixer la ciutat més bonica del Mediterrani i la seva província ha estat un luxe”, escriu el regidor de Ciutadans a la carta enviada a la militància.

Rubén Viñuales també aprofita per demanar disculpes a tots aquells que se senten ofesos o decebuts amb la seva decisió. Tot i no revelar quin serà el seu futur polític més immediat – podria anar de número dos a la del PSC per Tarragona al Parlament de Catalunya – demana que mai ningú no dubti de la seva “lleialtat” a Tarragona i a la província. Promet continuar defensant-la “allà on sigui”.


REDACCIÓ22 Desembre, 2020
drons_bombers.jpg

Els Mossos d’Esquadra van ser alertats que tres ocupants d’un vehicle amb matrícula francesa estaven gravant amb un dron la comissaria de la policia catalana a Salou. Segons ha pogut saber el digital larepublicacheca.cat, aquest dilluns, un vigilant de seguretat del PortAventura va informar els Mossos que també va trobar uns individus gravant les instal·lacions del parc temàtic amb l’ajuda d’un dron.

Els joves que manipulaven el dron van ser identificats i la policia els va practicar un escorcoll personal. Segons les nostres fonts, els mossos van requisar un disc dur, pen drives i imatges audiovisuals amb imatges de la comissaria de Salou. A més a més, els joves que es troben a les dependències policials, portaven navalles, una defensa extensible, un tira-xines i una navalla amb curvatura.

Els investigats, un francès, un mexicà i un espanyol, de 27 anys, conduïen un Renault Megane Scénic amb matrícula francesa, no han sabut explicar l’origen del material confiscat i per quins motius enregistraven, amb un dron, la comissaria de Salou i PortAventura.

A Espanya les sancions a particulars poden arribar fins als 225.000 euros, mentre que per a una empresa la multa podria arribar als 4,5 milions d’euros, per volar en zones no permeses.


REDACCIÓ30 Novembre, 2020
merce_martorell2-1280x961.jpg

L’advocada Maria Mercè Martorell és un dels noms que no es poden dissociar de la Declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat. La seva implicació, diplomàcia i esforç de la seva regidoria van ser fonamentals per aconseguir que Tarragona aconseguís aquest reconeixement patrimonial ara fa 20 anys. En una entrevista al digital larepublicacheca.cat, la tarragonina explica com van ser les ‘negociacions’ i què pensa de l’estat del nostre patrimoni. Recomana a l’actual executiu municipal, liderat pel republicà Pau Ricomà, que es cuidi una mica més dels visitants que cerquen les rutes patrimonials i culturals, perquè amb ells tota la ciutat guanya econòmicament.


Com veu el patrimoni a Tarragona?
Per mi el patrimoni de Tarragona, és magnífic, i cada any que passa ho és una mica més, perquè les noves tecnologies i les recreacions virtuals que s’han fet, cada vegada ens permeten entendre més fàcilment aquest patrimoni dins el context de la ciutat actual. Quan vàrem celebrar el Cinquè Aniversari de la Declaració, l’any 2005, vam inaugurar la gran maqueta de la Tàrraco Romana, que va construir el maquetista Elies Torres, i que podem veure a l’Antiga Audiència a la Plaça del Pallol. Aquella maqueta i els anys següents les maquetes de la resta de monuments integrants de la Declaració, van permetre veure el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, en el context de la ciutat al segle II d.JC. Avui les recreacions virtuals, ens permeten fer un pas més, i veure aquests espais tal com eren, i com es transformen, fins a integrar-se en la ciutat actual.

Que representa aquest llegat dels nostres avantpassats?
Aquest llegat dels nostres avantpassats, és un Conjunt Arqueològic excepcional, autèntic i únic com a conjunt, ja que aquests són els criteris que va reconèixer i valorar la Declaració del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO. I ho és perquè ens ensenya la importància i la grandesa que va tenir Tarraco en el context de la Hispania Romana, com a capital de la província més gran de l’Imperi, la Hispània Citerior; però no sols per això, sinó pel fet que aquestes restes arqueològiques perviuen en els carrers, places i negocis de la ciutat, 2000 anys després d’haver estat edificades, ja que la ciutat ha conviscut amb aquest patrimoni fins als nostres dies; i aquest va ser un fet molt valorat pel Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que molt poques ciutats romanes tenen.

El cuidem prou?
El cuidem i l’hem cuidat el que hem pogut en cada moment; però les grans crisis que es van iniciar el 2008, va ser molt llarga, i ara ens trobem amb una nova situació de crisis social i sanitària, i amb aquest escenari, és molt difícil fer inversions en el patrimoni de la ciutat. El que és important és seguir fent el manteniment i la conservació de cada un d’aquests espais, i quan les condicions millorin, tornar a fer projectes i grans inversions…

Vostè va tenir un paper important perquè Tarragona fos ciutat patrimoni mundial. Alguna anècdota digna de registre?
Sens dubte el moment de la Declaració. Recordo estar amb el cor a la gola, i una imatge del nostre Aqüeducte es projectava a la pantalla, de la sala del Centre de Convencions de Cairns on se celebrava l’Assemblea del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Tot això mentre el romanista Henry Clear, que en aquell moment era el president d’ICOMOS, i que havia realitzat el mes de gener de 2000 la visita a Tarragona, anava explicant la importància de la Candidatura. Els minuts es feien eterns, i finalment després de rebre el suport de molts països, el president del Centre del Patrimoni Mundial, va dir que el Conjunt Arqueològic de Tàrraco passava a formar part de la Llista de Béns Declarats Patrimoni Mundial. Sens dubte va ser el millor moment de la meva vida política. Va ser un gran honor i un gran goig, poder encapçalar la Delegació que representava a Tarragona, i rebre en nom de la meva ciutat, una distinció única com és la Declaració.

Quins van ser els hàndicaps perquè Tarragona assumís aquest estatut?
El primer, que quan es va tramitar la Candidatura de Tàrraco, Espanya era el país del món amb més declaracions de Patrimoni Mundial, per tant era complicada la tramitació de noves declaracions.
Per altra part, la Llista de Declaracions del Centre del Patrimoni Mundial, és molt exclusiva, i només hi són inclosos els béns més rellevants, ja siguin béns culturals, naturals, mixtes, industrials o immaterials. Per això, per arribar a la Declaració, es van haver de passar per tres fases eliminatòries, que era el primer examen i aprovació per part d’ICOMOS a inicis de l’any a París, la segona l’aprovació pel Bureau del Centre del Patrimoni Mundial, el mes de juny també a París, i la tercera que era la declaració i inclusió a la Llista de Béns Patrimoni Mundial, per part de l’Assemblea de Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que l’any 2000 es va celebrar a la ciutat australiana de Cairns, molt a prop de la Gran Barrera de Coral també declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
La candidatura feia sis anys que s’havia iniciat, per tant va ser un camí llarg i difícil, però finalment la Declaració de Tarraco va passar les tres fases en només 11 mesos. La primera fase va ser a inicis de l’any 2000 i la Declaració el 30 de novembre de 2000.

De què ha servit aquesta catalogació?
Sens dubte ha servit de molt. Si fem un esforç d’imaginació, per intentar visualitzar com seria Tarragona, sense la Declaració, segurament no ens agradaria massa: ens trobaríem amb una ciutat molt diferent de la que coneixem.
Quan una ciutat pren la decisió d’iniciar la tramitació d’una Candidatura a Patrimoni Mundial, assumeix un compromís d’autolimitació, per protegir cada un d’aquests espais que integren la Declaració, i no només els espais propis, sinó el seu entorn. Això suposa una clara i valenta opció, que en el nostre cas va assumir el govern municipal i la ciutadania. Pensem que tot el subsòl del terme municipal, està protegit, i qualsevol intervenció en el mateix, s’ha de fer sota el control dels serveis d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i del mateix Ajuntament, per evitar la desaparició de restes.
Abans de la Declaració, cada vegada que apareixien troballes arqueològiques en el subsòl o en l’interior d’un local o d’una casa, aquestes restes es veien com un problema i moltes vegades acabaven desapareixent o s’amagaven. Avui 20 anys després, això és impensable. La Declaració va realçar el nostre Patrimoni, pels que ens venen a visitar, però també i – això és el més important – va afavorir el nostre patrimoni, pels mateixos tarragonins i tarragonines, i el que abans es veia com un demèrit, a partir de la Declaració, es va començar a veure com un valor afegit i diferencial.

La Declaració va permetre poder accedir a l’1% Cultural del Ministerio de Fomento, que va portar a la subvenció més important rebuda a Tarragona i que va anar a la restauració de l’Aqüeducte. Ens va permetre rebre fons FEDER per l’Amfiteatre i altres espais; rebre premis per la tasca de recuperació del Circ Romà que va iniciar l’alcalde Recasens. Va permetre accedir amb prioritat a subvencions, precisament per ser Patrimoni Mundial.
D’altra banda, la Declaració va permetre a Tarragona, poder sol·licitar integrar l’exclusiu Grupo de Ciudades Españolas Patrimonio de la Humanidad. Vàrem trigar sis anys, però el juny del 2006 es va aconseguir la incorporació al Grup, amb tot el que això ha significat a nivell de promoció turística, així com de desgravacions fiscals per les empreses que invertien en el Patrimoni de la ciutat.
També va fer possible l’Agermanament amb la ciutat de Pompeia, quelcom impensable per Tarragona, fins aquell moment, i que no seria possible, sense la Declaració.

Creu que Tarragona podria treure més profit pel fet de ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Tarragona en pertànyer al Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad Españolas, es beneficia d’unes promocions a escala nacional, europeu i també internacional, que cap de les ciutats de Grup es podria permetre de manera individual. Recordem quan a la Revista de l’AVE, sortia un magnífic reportatge de cada una de les ciutats, i aquest és només un exemple.
De totes maneres, sens dubte, sempre es pot fer més, i així ha de ser. Ens hem de marcar dia a dia noves fites, per treure més profit d’aquesta Declaració. Ara estem en un moment molt complicat que no permet els viatges, ni la mobilitat, però quan tornem a la normalitat, esperem de cara a la campanya d’estiu, es renovin esforços, per recuperar el temps perdut. Per a moltes persones, Tarraco i el seu patrimoni, encara no són prou conegudes.

Tarragona s’ho creu en el potencial que representa el patrimoni?
Els tarragonins i les tarragonines, sí que s’ho creuen. Pensa Ricard que el dia 30 de novembre de l’any 2000, quan es va conèixer la Declaració, i es va fer una tronada des de la Plaça de la Font, mentre tocaven totes les campanes de les esglésies de la ciutat, i sonaven les sirenes dels vaixells al Serrallo, les persones que es trobaven pel carrer es felicitaven els uns als altres.
Va suposar un reconeixement per part d’un organisme com el Centre del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i això va generar un goig i un orgull de ciutadania, pel seu passat i el seu patrimoni. Però és molt important mantenir aquest sentiment d’amor a la nostra ciutat i al nostre patrimoni. Aquesta és una tasca que s’ha de fer dia a dia des de l’Ajuntament i les entitats de Tarragona i amb la implicació de tots els tarragonins i tarragonines.

Què faria per potenciar-lo encara mes?
Potenciar més Tàrraco Viva. És un model de reconstrucció històrica que va dissenyar en Magí Seritjol, i que junts vàrem treballar molt per a consolidar-lo. Els primers anys no va ser gens fàcil, però ara ja és un clàssic de la ciutat, i s’ha de seguir impulsant el seu creixement.
Per altra part, vàrem posar en marxa amb totes les escoles de la ciutat un projecte que es deia “L’Escola adopta un monument” que liderava la Maite Martorell des de l’àrea de Patrimoni, i que consistia en el fet que cada escola escollia un monument de la ciutat al que adoptar, fos per proximitat o per una altra raó, i dels més petits als més grans treballaven des de diferents vessants aquell monument. Això implicava a totes les escoles i escolars de la ciutat i per extensió a les seves famílies. Per a aquest projecte, que vàrem presentar al Premi Europa Nostra, Tarragona va rebre aquest premi. Va ser una llàstima que es deixés de fer, perquè potenciava la sensibilització de la ciutadania i en especial la dels nens i joves pel Patrimoni de la ciutat, i això és molt important perquè ells són el futur de Tarragona.
Crec que també seria interessant, quan torni la normalitat, recuperar els Cicles de Concerts als espais patrimonials: Muralles, Circ, Pretori, Casa Canals…..

Tarragona té alguna cosa a envejar a les altres Ciutats Patrimoni?
El temps que porten declarades altres ciutats, que van ser pioneres a Espanya. Ara celebrarem 20 anys de la Declaració de Tàrraco, però quan Tarragona ni tan sols es plantejava presentar la candidatura, ciutats com Àvila o Càceres, feia molts anys que havien estat declarades. Àvila va ser declarada l’any 1985 i Càceres en 1986, per tant aquestes ciutats, celebraran aquest any i el proper respectivament els 35 anys de la seva declaració.
Tarragona és una ciutat que té indústria, comerç i un turisme tradicional de sol i platges, per aquest motiu va trigar molt més a veure la importància del seu patrimoni arqueològic romà i plantejar-se emprendre el camí de la Declaració.

Hi ha un sector turístic que cerca només el vessant patrimonial de les ciutats? L’aprofitem prou?
HI ha turistes que cada any s’interessen per visitar les noves declaracions a Patrimoni Mundial, per aquesta raó la declaració és una garantia de que trobaran allò que cerquen. Nosaltres ja ho vàrem poder comprovar l’any següent a la Declaració, moment en què es va veure un gran increment del turisme.
Aquest turisme cultural busca ciutats referents de la cultura i del patrimoni i hem de seguir treballant per fidelitzar aquests sectors. És un turisme que valora el que veu i és un públic exigent de cara al manteniment, la senyalització dels espais i les noves tecnologies.

Crec que l’hem d’aprofitar molt més. Tarragona té un actiu que cap de les altres Ciutats Patrimoni de la Humanitat Espanyoles de la Península tenen: el mar. És un actiu a aprofitar de cara al turisme i als creuers.

Aquest govern s’ocupa prou d’aquest sector?
Crec que s’hauria de treballar molt més. Aquest és el tipus de turisme que més interessa a la ciutat, perquè camina pels carrers, compra al comerç local, va als restaurants, pernocta als hotels, en definitiva, la seva visita ens beneficia econòmicament.
És un turisme que valora el que veu, i que no l’afecta, si l’oferta turística d’un altre país és més econòmica, com pot passar amb el turisme de sol i platja. El turisme cultural si vol visitar Tarragona, és perquè sap el que trobarà. A més no oblidem que la província de Tarragona té tres Declaracions de Béns Patrimoni Mundial, que per ordre d’antiguitat en la seva declaració són el Monestir de Santa Maria de Poblet (1991); l’Arc Rupestre del Mediterrani (1998) i el Conjunt Arqueològic de Tàrraco. També tenim les declaracions immaterials com els Castells i la Dieta Mediterrània (2010). Per tant, tenim molt per oferir i hem de publicitar-ho cada vegada més.

PUBLICITAT




REDACCIÓ24 Novembre, 2020
ministerio-cultura-1280x1707.jpg

L’Ajuntament de Tarragona haurà de tornar 114 mil euros al Ministerio de Cultura y Deporte. Es tracta d’una subvenció destinada al programa cultural dels Jocs del Mediterrani del 2018 que s’hauria de gastar entre el 19 d’abril i el 27 d’octubre. La Subdirecció General de Gestió Econòmica i Assumptes Generals ha rebut la indicació per a iniciar els tràmits amb l’objectiu que el consistori tarragoní torni l’ajuda concedida el 4 de desembre de 2018. El 28 de gener del 2019, el consistori va fer arribar la memòria econòmica i la documentació que justifica en què es va gastar l’ajuda ministerial.

Un cop revisat l’expedient i “després de successives comunicacions entre l’ajuntament i la subdirecció general de Cooperació Cultural amb les Comunitats Autònomes”, el dia 9 de setembre de 2020, l’esmentada subdirecció “requereix a l’Ajuntament de Tarragona perquè en un termini improrrogable de 10 dies hàbils” procedeixi a la correcció de diversos “defectes”. D’acord amb la resolució ministerial, que ha tingut accés larepublicacheca.cat, se sol·licita que es tornin els 114.000 euros perquè, fins al dia 21 d’octubre de 2020, l’ajuntament no havia corregit ni modificat la ‘memòria econòmica’. Per ser oïdes sordes i ignorar les advertències de la subdirecció, el govern municipal, després d’incomplir “l’obligació de justificar adequadament l’ajuda concedida”, perdrà 114 mil euros.

Els defectes a què es refereix la subdirecció general tenen a veure, per exemple, que en la ‘memòria històrica’ no es desglossa els ingressos dedicats al programa cultural dels Jocs. “Els ingressos reflectits no corresponen a l’activitat del projecte cultural, sinó a totes les activitats de l’àrea municipal”. Però, tampoc es presenta una relació de factures, sinó extractes de comptabilitat municipal, en els quals no figuren ni el número de la factura, ni les dates d’emissió i de pagament. A banda de no haver-se presentat un model normalitzat, tampoc s’ha especificat si els imports són amb IVA o sense. “No hi ha cap relació de factures o documents probatoris de cap mena”, informe el document.

D’acord amb el document, “en la primera relació enviada és impossible vincular cap dels conceptes amb l’activitat subvencionada” i que els corresponents a arts visuals són de data anterior. O sigui, “(…) en la memòria no surten les actuacions recollides en l’ordre de la subvenció i, en contrapartida apareixen activitats que no estan assignades ni en l’ordre de concessió ni en el programa dels jocs del Mediterrani”.
En l’informe ministerial es deixa clar que l’ajuntament “no ha aportat mostres de material de difusió de les activitats subvencionades, com poden ser follets, programes, cartells…” A més, “no hi ha documentació probatòria del pagament. Només un certificat de l’interventor municipal de què s’han fet les despeses. No s’han detallat que despeses corresponen a l’activitat subvencionada ni s’ha justificat el pagament”.

S’havia sol·licitat a l’executiu municipal que corregís els “defectes o omissions advertits”, però tot indica que l’ajuntament va donar silenci com a resposta. Per aquesta raó, i “incomplerta l’obligació de justificar adequadament l’ajuda concedida”, el Ministerio de Cultura y Deportes acorda “iniciar el procediment” perquè l’Ajuntament de Tarragona torni la subvenció de 114.000 euros concedida pel programa cultural dels Jocs del Mediterrani 2018.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020
jordi_sierra_subdelegat-e1605002550300.jpg

Comença aquest dimarts, a l’Audiència Nacional, el judici contra tres terroristes per la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils durant l’agost del 2017. Aleshores, Jordi Sierra era el subdelegat del govern espanyol a Tarragona. És cert que el pes de la investigació ha recaigut sobre els Mossos d’Esquadra. Malgrat això, el representant del govern espanyol a Tarragona explica que les forces de seguretat de l’estat estaven atents i han col·laborat en tot allò que feia falta, perquè la seguretat dels ciutadans és responsabilitat de tots. En aquesta entrevista, Jordi Sierra explica, per primera vegada, com va viure els moments durs de la concentració a Cambrils, ja que acabava de perdre una germana. L’exsubdelegat insisteix que Espanya és un país molt segur.


Vostè era el subdelegat del govern a Tarragona. Com va viure els atemptats de Cambrils a l’estiu del 2017?

Amb molta angoixa, em costava de creure el que estava passant.

  Tot i haver estat una operació dels Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil estaven pendents. Com va lidiar els moments de confusió i intentar mantenir la calma generalitzada?
Com passa en totes les crisis, cal mantenir el cap molt fred, per intentar entendre la situació, que, vagi per endavant, no era gens fàcil.

El vam veure força afectat en la manifestació a Cambrils. Què li passava pel cap?
Feia molt poc que havia perdut a la meva germana. No entenia com després de lluitar tant per una vida, hi hagués persones que li donessin tan poc valor. Pensava molt en el patiment de les famílies.

Estem en nivell 4 d’amenaça terrorista. Creu que de vegades se’ns oblida?
No podem viure aterrats, el terrorisme es basa i només vol això. El nivell quatre implica que els cossos de seguretat tenen unes directrius diferents i hem de confiar en ells. Hem de ser prudent, però no tenir por.

Ara que ja no és subdelegat del govern espanyol a Tarragona, es tenia prou informació per pensar que seríem objecte d’un atemptat?
Crec que hi ha uns grans professionals que estan al 100% implicats perquè això no succeeixi.

Arran dels atemptats va sorgir l’eslògan ‘No tinc por’, quan vivint en una societat espantada, són importants aquests missatges?
Molt importants. Com he dit, no podem viure terroritzats ad eternum a causa d’uns quants. La vida ja és prou complicada. Hem de confiar en els professionals i sentir-nos segurs per poder viure lliures.

Comença el judici dels jihadistes… Que n’espera?
Que es faci justícia. Simplement això.

Com ha viscut els darrers atemptats a Nice, a Viena…
Amb molta impotència, veus que el món no canvia i que el comportament humà pot ser terriblement cruel.

Quines precaucions hem de tenir?
No hem de tenir por, però hem de seguir totes les recomanacions. És innat a l’ésser humà ser negacionista. Hi ha gent que nega la pandèmia, que insisteix que la Terra és plana o que l’home encara no ha arribat a la Lluna… No podem negar que estem en una situació d’alerta. Això implica més restriccions, que moltes vegades es pot interpretar com a una pèrdua de llibertats, però no és així. Si hem d’esperar més del normal en un aeroport per un control, ho hem de fer. És per la nostra seguretat.

La convivència és el millor i més complicat estàndard de la Democràcia. Què hem de fer per fer més fàcil aquesta necessitat social?
Tots tenim moltes més coses en comú que no pas les que ens diferencien. Hem de conviure en aquella primera zona, qualsevol radicalitat és molt nociva per a la societat.

Espanya és un país segur?
Sí, No en tinc cap dubte.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Novembre, 2020
mossos_campclar-1280x960.jpg

L’exdirector d’operacions de Carburos Metálicos ha estat posat en llibertat

Els detinguts continuen en la comissaria

Cinc dels sis detinguts pels Mossos d’Esquadra en el marc de l’una operació policial anticorrupció a les empreses Messer Iberica i Carburos Metálicos passen aquest matí a disposició judicial. Ho fan des de les dependències policials, per videoconferència, per protocol anticovid.

Un dels arrestats, l’exdirector d’operacions del sud d’Europa de Carburos Metálicos, José Luis Méndez, ha estat posat en llibertat. Haurà de comparèixer davant l’autoritat judicial sempre que sigui requerida la seva presència.

La resta de detinguts, investigats per presumptes pràctiques empresarials fraudulentes, defraudatòries i corrupció, Ruben Folgado (director tècnic), Karl Hauck (director general) i Enric Acosta (director comercial) de Messer i els dos directius de Carburos Metálicos (Ahmed Hababou i Miguel López) hauran d’explicar – també poden optar per no declarar – quina responsabilitat o implicació tenen en el cas que està intruint el Jutjat número 2 de Tarragona.

És més que previsible que el magistrat no decreti la presó per a cap dels investigats. Les actuacions estan sota secret de sumari.

Ampliarem informació

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Novembre, 2020
folgado-1280x723.jpg

Una llarga investigació dels Mossos d’Esquadra culminarà amb la detenció d’alemenys sis persones, totes elles pesos pesants de la indústria química de Tarragona. En el llistat d’arrestats destaca el nom de Rubén Folgado, director tècnic de Messer (Messer Iberica de Gases, SA) i actual president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Un altre detingut és un alt directiu de Carburos Metàlicos, A. H.

Rubén Folgado és un dels detinguts

Aquesta investigació, sota la tutela del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, podria estar relacionada amb una presumpta corrupció en els negocis, estafa elèctrica, suborn i falsificació de document públic. Les empreses implicades són Messer i Carburos Metálicos, totes dues ubicades al complex industrial de Tarragona.

Segons fonts judicials contactades pel nostre digital, aquesta investigació res té a veure amb el procediment judicial que està en curs contra Rubén Folgado sobre unes subvencions presumptament irregulars concedides al Morell.

Els detinguts en aquesta operació pertanyen a la cúpula del Messer i Carburos Metálicos. Podria estar en causa una estafa de més de 50 milions d’euros. D’acord amb les fonts consultades, les dues companyies estarien accedint, durant més de dues dècades, a un tram tarifari que les permetia obtenir l’electricitat a un preu pràcticament irrisori.

Cal recordar que un dels detinguts, força conegut a Tarragona, Rubén Folgado és Enginyer tècnic industrial. També és consultor en eficiència energètica. Es descriu com un apassionat en les curses de resistència. Es tracta d’una persona que gaudeix “emprenent i engegant nous projectes”.

Ampliarem informació

PUBLICITAT



REDACCIÓ5 Novembre, 2020
folgado2-1280x960.jpg

La Unitat d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra de Tarragona acaba de detenir Ruben Folgado, el director tècnic de l’empresa Messer Gases Iberica i president de l’AEQT, al seu domicili particular. 

La instrucció del cas la condueix el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona.

Segons han confirmat fonts judicials al nostre digital, aquesta investigació no manté relació amb l’accident d’Iqoxe. Es tractaria d’un tema relacionat amb una estafa milionària.

N’hi hauran més detinguts al llarg del dia.

Ampliarem informació

PUBLICITAT

T

 

 


REDACCIÓ27 Octubre, 2020
ajuntament-de-calafell.jpg

 

Agents de paisà dels Mossos d’Esquadra, actuant com a policia judicial, s’han personat aquest matí a l’Ajuntament de Calafell. Segons ha pogut saber el digital larepublicacheca.cat, els policies estan donant compliment a un ordre de la Fiscalia del Vendrell.

Tot i que no es coneixen a hores d’ara els detalls de la investigació, fonts judicials han explicat a la nostra redacció que els agents estan recollint informació relacionada amb algunes “decisions il·legals de l’alcaldia” que podrien ser constitutives d’un delicte de corrupció. El consistori està presidit pel socialista Ramon Ferré.

En arribar a l’edifici, els policies de paisà han demanat la presència del secretari municipal, a qui han sol·licitat informació sobre els expedients que estan sent objecte d’investigació judicial.

En aquests moments, no està prevista cap detenció, però no es descarten quan la investigació estigui més avançada.

Fonts municipals han explicat a la nostra redacció que , efectivament, els Mossos s’han personat a l’edifici municipal per requerir informació referent a “uns ajuts socials” que l’ajuntament va tramitar, però “és la Generalitat que els paga”.

PUBLICITAT

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter