REDACCIÓ
El govern de Ricomà sembla no afluixar en el procés de licitació de la LOTOBROSSA de Tarragona, malgrat la plantofada de les empreses en l’anterior concurs i l’aprovació de l’estructura de costos que en el darrer ple municipal es va aprovar pírricament pel vot de qualitat de l’alcalde.
D’altra banda, els grups municipals de l’oposició aprofiten per sucar-hi pa en el plat del conflicte i no seria d’estranyar l’aparició de ‘sorpreses’ que encara pressionin més al batlle tarragoní.
I, finalment, el Comitè d’Empresa, que ha portat el conflicte a l’escenari d’enfrontament total amb el govern de Ricomà amb la convocatòria d’una vaga prevista per la Setmana Santa.
Està clar que l’alcalde republicà s’ha ficat en un vesper sindical. Aquest que escriu ha consultat experts en el tema i sembla clar que Ricomà diu només una part de veritat: és cert quan afirma que els llocs de treball estan assegurats amb la nova contracta, però no diu tota la veritat quan assegura que els salaris tenen blindada la seva pujada o que la massa salarial no queda malmesa amb la darrera estructura de costos.
Aquest cop assistim a un encreuament diabòlic entre les eleccions municipals (maig) i les sindicals (setembre)
D’altra banda, el Comitè d’Empresa també s’ha ficat en un altre vesper: el de la política. L’acte de suport a Rubén Viñuales – que va aplegar a quasi 250 persones en un conegut hotel de la ciutat, en la seva majoria dels barris, i que va organitzar molt personalment Martin de Sande, president del Comitè d’Empresa –, ha estat aprofitat per ERC, per atacar el líder sindical.
Ricomà acusa Martin de Sande de fer política des del sindicat, però el Comitè d’Empresa sap que fa setmanes, des de l’àrea tècnica de Fortuny, s’han mogut fils per a promoure i organitzar una llista sindical alternativa a la d’UGT de cara a les eleccions sindicals de setembre d’enguany.
Tot va d’eleccions i cadascú vol arreplegar allò que més l’interessa, però aquest cop assistim a un encreuament diabòlic entre les eleccions municipals (maig) i les sindicals (setembre), en mig d’un cataplasma de concurs públic com mai s’havia vist a Tarragona.
Dins d’aquest “fregao”, sorprenen les declaracions públiques de Lídia Bartra, la presumpta lloctinent del regidor Jordi Fortuny, que es despenja amb afirmacions periodístiques i insinuacions que, com a mínim, obren un raonable dubte sobre la no contaminació del procés vers a les possibles empreses concursants i sobre l’excessiva promiscuïtat de l’equip tècnic amb les mateixes.
Des d’aquestes declaracions sobrevola un rumor que apunta a la possible deriva judicial d’aquest affaire, el que vindria a enfangar encara més el procés de licitació i la temperatura del conflicte, perquè qualsevol empresa pot considerar que l’equip de Fortuny ha generat greuges comparatius entre elles. El temps ho dirà.
En l’ànima dels republicans ugetistes pesaria més la família política que la sindical?
També posa més desconcert que el secretari general d’UGT, Joan Llort (simpatitzant d’ERC), es mostri dubitatiu en relació a la manera de fer de Martín de Sande. No oblidem que el màxim responsable d’UGT a Catalunya, Camil Ros, és militant d’ERC. I el predecessor de Joan Llort, l’ara diputat republicà Jordi Salvador, també ha sortit al rescat de Ricomà. En l’ànima dels republicans ugetistes pesaria més la família política que la sindical?
De tot plegat, el que més crida l’atenció és que Ricomà s’hagi entestat a tirar endavant el procés de licitació de la brossa, tot reconeixent que l’haurà de finalitzar el pròxim govern. O sigui, que tot el que estem assistint ara mateix pot quedar en paper mullat perquè el nou equip de govern – sigui quin sigui – decideixi fer marxa enrere del concurs, cosa que sembla molt probable si qui s’asseu en aquesta cadira no és l’actual alcalde Ricomà. Però, per contra, si torna a ser Ricomà, llavors no sembla tan urgent tirar pel dret amb el concurs, perquè a més es podrien perdre tres o quatre mesos, si ara fan un kit-kat.
Des de les declaracions de la tècnica Lídia Bartra sobrevola un rumor que apunta a la possible deriva judicial d’aquest affaire
I aquí sorgeix la sospita de si Ricomà assumeix el desgast de l’enfrontament amb els sindicalistes perquè creu que li reporta algun benefici electoral o, simplement, per ego personal com reacció davant la seva competència qüestionada pel Comitè d’Empresa. Aquest ego ens pot costar una vaga durant la Setmana Santa.
Voleu posar una mica de seny tots plegats, per l’amor de Déu!
Inspector Fortpuny
PUBLICITAT
REDACCIÓ
