Arxius de EXCLUSIVES | Pàgina 2 de 35 | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Febrer, 2021
atropel2.jpg

Després de l’incident d’ahir a Tarragona durant les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél, el jove – de nom Jordi – que afirma haver estat atropellat per un cotxe de la Guàrdia Urbana ha anat a l’hospital Santa Tecla per aprofundir en les seves possibles lesions. Els resultats de l’informe mèdic són els següents: contusió a l’espatlla esquerra, genoll esquerre, canells i maluc esquerre. Com reflecteix l’anàlisi mèdica, no hi ha cap lesió greu i el noi ha de dur un tubigrip al canell dret.

Segons ha comentat Jordi a LaRepublicaCheca.cat, encara no sap si denunciarà a la dotació policial en qüestió. Tot i que ell es trobava en un pas de vianants, “havien posat les llums d’emergència i, per tant, tenien preferència i a nivell judicial pot ser que sempre els hi donin la raó”. “Ho estudiaré millor amb un advocat”, apunta el jove.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Febrer, 2021
sonia-orts7-1280x960.jpg

Una altra garrotada a Ciutadans. Després que el Rubén Viñuales hagués dimitit per anar en la llista del PSC al Parlament de Catalunya i que Lorena Roldán fitxés pel PP, ara la formació presidida per Inés Arrimadas es troba amb dues baixes de pes a Tarragona.

La substituta de Rubén Viñuales a l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts i l’advocat José Luis Calderón es donen de baixa i passen al Grup dels No Adscrits.

 

Ampliarem informació

Carta de renúncia


REDACCIÓ8 Febrer, 2021
paula_varas_.jpg

La regidora de Nova Ciutadania a l’Ajuntament de Tarragona, Paula Varas, està afectada psicològicament pel tracte “desmesurat” que va rebre per part dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra el passat dissabte arran d’una protesta contra un míting de Vox.

En una conversa telefònica amb larepublicacheca.cat, la governant insisteix en la victimització, però entén que a Tarragona i en ple segle XXI accions com aquestes són intolerables i inacceptables. La regidora que presenta hematomes als braços i al pit, considera que l’actitud per part de la Brimo dels Mossos d’Esquadra ha estat desproporcionada i per aquesta raó ha avançat que presentarà una denúncia contra la policia catalana. Varas, que és un càrrec electe, considera que, políticament, no es pot acceptar ni permetre que la policia et tracti d’aquesta manera, sigui qui sigui.

“Ha passat a mi, però podria haver passat a una altra persona”, matisa, per avançar que interposarà la corresponent denúncia contra els mossos que la van estirar i portar-la per la força fins a la zona on estaven aparcats els furgons policials. Paula Varas confessa que encara no ha tingut valor per veure les imatges de l’actuació policial que qualifica de desmesurada.

En aquests moments, està analitzant amb govern municipal i amb Esquerra Republicana els termes de la denúncia, però considera que “s’ha de fer”, per evitar que episodis com aquest es tornin a repetir. “Moralment estic molt afectada. No m’ho esperava això”, observa.

Cal recordar que, diferents polítics s’han solidaritzat amb la regidora republicana després que fos víctima d’una acció policial que ha merescut el repudi de diferents sectors.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Febrer, 2021
AMENACA-1280x720.jpg

El que havia de ser una broma ha acabat convertint-se en un mal de cap. Estem parlant de Salvador. Un vallenc de 56 anys que es dedica a la pagesia i a la caça. De fet, en Salvador és una persona a qui li agrada passar desapercebuda.

No té perfil a Facebook ni compte a Twitter. Només es comunica per WhatsApp. De fet, en un dels grups que forma part va publicitar un vídeo que ha acabat sent viral a les xarxes socials. Des del menjador del mas d’un company, apareix amb una escopeta amenaçant els ‘perroflautas‘ que s’hi acostin al míting de Vox a Valls. En el grup hi ha 16 persones, la majoria amics d’infància d’en Salvador. Solien quedar al primer divendres de cada mes abans de la pandèmia. Ara, les bromes i la ‘gresca’ l’organitzen al xat de WhatsApp.

El contingut del vídeo, que a molts ha esgarrifat, és, segons ha dit Salvador al digital larepublicacheca.cat, força entenedor pels membres del grup. “Quan em refereixo a Picamoixons ho faig perquè un dels companys que està en el xat, en Tondo, és d’allà i està sempre fotent merder. Mai no he volgut ni he tingut cap intenció d’amenaçar a ningú. No sóc de cap partit. Es tractava d’una broma entre amics que va acabar filtrant-se a la premsa”, explica el vallenc, conscient que va cometre “un error”.

En aquests moments, i a conseqüència de la filtració del vídeo, Salvador està imputat. Aquest diumenge al migdia es va personar amb un advocat d’ofici a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Valls per declarar sobre el contingut del vídeo. “És clar que demano disculpes per tot aquest enrenou. Però, vull que se sàpiga que es tracta d’una broma entre amics”, ressalta, tot afegint que sol fer molts vídeos perquè disposa de “molt temps lliure”. Instat a comentar per què tenia 8 armes de foc a casa seva, ha volgut esclarir que és un caçador i un tirador federat. De fet, va participar en diferents campionats a Espanya.

També ha aprofitat per deixar clar que la pistola que apareix en el vídeo és una carabina d’aire comprimit i no un rifle. Assegura que totes les armes que té a casa tenen la seva respectiva llicència. Salvador ara es veu embolicat en un vendaval de crítiques per un “mal entès”.

Confessa que li agrada fer bromes i que mai no amenaçaria a ningú. Això de ser protagonista per un dia no va amb ell, sobretot quan ha triat un poble on hi viu pràcticament sol. “Demano perdó”, insisteix.

Amenaça amb un rifle als “perroflautas” que protestin contra Vox

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Febrer, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

A l’empresa Iqoxe, la planta de La Canonja que va ser escenari d’una explosió mortal, es falsificaven els resultats de les analítiques dels productes químics? La resposta és afirmativa si tenim en compte les declaracions fetes per uns treballadors de la fàbrica als agents que investiguen les causes de l’accident.

D’acord amb un informe que ha tingut accés larepublicacheca.cat, aquestes manipulacions es feien “(…) en funció dels acords que puguin haver-hi amb altres empreses per poder donar sortida a un producte“. És a dir, “si l’anàlisi d’una mostra és 1 i en funció de l’acord de la companyia externa amb Iqoxe ha de ser de 3 – per poder donar sortida al producte – des del laboratori, concretament el Sr. M. modifica al LIMS aquest resultat i dóna sortida al producte“.

Aquest és un dels esfereïdors testimonis d’un treballador d’Iqoxe fet a la policia. Els empleats d’aquesta planta asseguren que la principal preocupació de l’empresa “era elaborar cada cop menys anàlisis als productes per no haver d’augmentar el personal“. De fet, un treballador del laboratori va declarar que, en l’àmbit dels derivats “s’havien deixat de fer moltes analítiques que podien repercutir en el producte elaborat“, tot tenint consciència que “això podia provocar que el producte lliurat al client no fos de la qualitat sol·licitada o que es trobés contaminat“.

Segons la versió d’aquest treballador, l’empresa havia demanat que es fes una “requalificació” dels paràmetres del producte quan aquest ja estava en les cisternes de distribució.

La “requalificació” consistia a “falsificar els resultats de l’analítica”. Val a dir que les modificacions es feien de “forma manual“, evitant així que reprocessar el producte. O sigui, evitar ficar el producte en dipòsits i tornar a passar-lo pel “reactor per fer la reacció química i obtenir així el producte desitjat“. “Aquest producte acabat, amb els seus paràmetres adulterats (per ser homologables), era enviat a diferents empreses. Alguns clients tornaven el producte quan s’adonaven que no es tractava del producte sol·licitat“, narra un treballador als Mossos d’Esquadra. I qui ho ordenava? “El director de la planta, Rodríguez Prats“, d’acord amb l’informe que  està damunt la taula de la jutgessa instructora.

També es fa esment a les condicions de seguretat de la planta, la qual “deixava molt a desitjar“, ja que es vessaven els residus químics en dipòsits amb fuites que acaben, a posteriori, a l’atmosfera en tractar-se de productes volàtils.

En el mateix informe, es pot llegir que els dies 17 i 18 de gener del 2019, l’empresa Iqoxe va ser sotmesa a una auditoria per part d’un dels seus clients: Dow Chemical Ibérica.

L’auditoria de Dow ha deixat palès que Iqoxe hauria d’actuar de forma prioritària en la “seguretat, inclosa la del procés”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Febrer, 2021
raquelSans.jpg

La periodista Raquel Sans encapçala la llista d’ERC al Parlament per Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca.cat, la vallenca explica com va endinsar-se en aquest projecte i també remarca la diferència entre ‘l’independentisme’ de Junts per Catalunya i el republicà. Sans diu que no se sent identificada amb la classe política i apunta quins han estat els ingredients que van contribuir a minvar la credibilitat de la política. La periodista i diputada confessa que la política està pensada i dibuixada pels homes. A aquest respecte, manifesta el seu més vehement repudi en relació amb les crítiques contra la consellera de Salut, Alba Vergés, només pel simple fet de ser dona. En la propera legislatura, aquesta amant del món casteller promet fer el millor que sap: treballar, treballar i treballar.

 

Quan i per què va decidir encapçalar la llista d’ERC al Parlament?
Va ser un procés natural. No va haver-hi un moment determinat. És el resultat de fer feina i d’assumir responsabilitats. El partit, després que jo entrés a formar-ne part de l’executiva, em va proposar ser la cap de llista i jo com no sé dir mai que no, em vaig animar i acceptar fer un pas endavant.

Ara mateix vostè se sent més periodista o política?
Em sento perduda (riu). Quan sento a parlar de la classe política no m’hi sento identificada. Vaig exercir de periodista durant prop de 20 anys, he picat molta pedra, he treballat caps de setmana, he hagut de tenir quatre feines per poder arribar a final de mes. Tinc tres fills… Em sento molt normal. Vull dir… no em sento classe política. De fet, el concepte classe política em genera distància emocional. Ara, de tant en tant, em recorden que en formo part i, he de dir, és quelcom que em costa digerir. La periodista que porto dins no la perdré mai.

En quina fase es troba la ‘periodista’?
En fase de congelació. M’agrada escriure. De tant en tant faig algun article i les històries m’agraden. No ho puc evitar. A qualsevol cosa trobo el punt comunicatiu, periodístic… Darrere de qualsevol tema hi ha una història per explicar.

Com ho fa per poder conciliar el paper de mare, dona, professional i ara cap de llista?
És molt difícil. Entenc que moltes dones, sobretot les que no volen renunciar a la maternitat (amb tot el que comporta) no es vulguin dedicar a la política. La política, malauradament, està pensada i dissenyada per als homes. Si jo m’hi puc dedicar és gràcies a la xarxa familiar i perquè tinc una parella amb qui és possible compartir aquesta i altres responsabilitats.

PUBLICITAT

Abans deia que no se sent representada per (aquesta) classe política. Per què?
Sobretot per les etiquetes que hi hem anat posant entre tots i afegint tota mena de continguts negatius. També és cert que la corrupció ens ha desacreditat i molt. El discurs polític i les necessitats de la ciutadania no sempre coincideixen i això provoca distanciament. Hauríem d’intentar fer que la política sigui una eina per resoldre els problemes dels ciutadans. A la política només s’hi hauria de dedicar persones amb mirada i preocupades pel bé comú.

Però… si no s’hi sent identificada per què vol ser-hi?
Per canviar coses. Les coses no es poden canviar si ens limitem a queixar-nos. Hem d’assumir reptes i responsabilitats.

Quins canvis vol fer sola?
Jo no estic sola. Quan t’hi fixes, te n’adones que hi ha molta fent que es dedica a la política de forma honrada i honesta i que pensa i veu el mateix que tu.

Considera que els caps de llista un cop ocupen el seu escó al Parlament s’acaben oblidant de les promeses fetes?
És un tema complex. Quan ets cap de llista has de ponderar dues coses: la representativitat territorial i aconseguir una veu forta i potent al Camp de Tarragona a les institucions. Inevitablement quan prens decisions polítiques, moltes vegades no ho fas amb criteris d’objectivitat, però amb la mirada posada en el territori que representes. Per exemple, quan es discuteix temes relacionats amb les infraestructures ferroviàries a Tarragona, tots sabem de què s’està parlant, sobretot si et desplaces en tren. El secret és no oblidar a qui representem i quines són les seves necessitats i prioritats.

Per cert, vostè què en pensa de l’accident d’Iqoxe?
Aquell dia jo arribava de Barcelona i 20 minuts després es va produir l’explosió. Vaig veure com la gent passejava pel carrer, sortia i entrada del Parc Central i cotxes circulant com si no res. Després em vaig adonar de la perillositat si l’aire fos tòxic.

Què s’hauria de fer per què un accident mortal com aquest no es torni a repetir?
Hi ha molta feina a fer i en diferents línies. Una és la seguretat industrial que cal revisar i l’altra és el sistema d’emergències en si mateix. En cas que es produís un altre accident d’aquestes característiques cal saber, sense dubtar, qui haurà d’activar les sirenes; què haurà de fer la ciutadania; quin paper hauran de jugar els mitjans de comunicació (sobretot els locals)… Hi ha molta feina pendent i no podem entendre aquest debat com quelcom negatiu.

El debat és complex, delicat… Creu que hi ha la por que la petroquímica es desplaci de Tarragona amb les conseqüències que això representaria?
Hem d’abraçar la indústria química, la qual dóna molts llocs de treball, però hem de ser exigents amb la indústria. Química sí, però més segura i menys contaminant. Crec que hem de prioritzar les nostres vides. Està molt bé tenir llocs de treball, però a costa de què?

PUBLICITAT

Vostè és feminista. Ha pogut posar el seu segell al Parlament?
El segell es va posant en tot el trajecte vital i personal. Al Parlament ser feminista vol dir ser capaç de treballar en equip, fer les coses d’una altra manera (no crec en els lideratges messiànics). Cal definir les prioritats, tot deixant de banda les discrepàncies polítiques i prioritzar allò que és realment important.

Independentista?
I tant.


Independentista com a mitjà per a aconseguir una República Catalana. La societat en la qual vivim no és justa. Penso que hem de construir un país per resoldre diferències i injustícies. Es tracta de lluitar per la igualtat d’oportunitats en tots els nivells: cultural, lingüística i/o històrica.
Hi ha altres comunitats que tenen els mateixos problemes i no demanen la independència…
Sóc independentista perquè crec que Catalunya té el dret de viure en llibertat i de disposar plenament de totes les eines d’un estat, col·laborant amb la resta de pobles.

Creu que el suflé independentista ha minvat?
Les dades de les eleccions del 14F seran un bon indicatiu per saber en quin punt ens trobem. Les darreres eleccions al

Congreso i al Senado no van posar en evidència una davallada. Ens fa falta recuperar la il·lusió. No crec que sigui una qüestió numèrica, però sí d’il·lusió. La repressió no ens ho posa fàcil. De fet, la repressió només busca la divisió, la confrontació i la incertesa, la desmotivació.

Per on passa la Il·lusió?
Passa, sobretot, per mirar-nos als ulls i recuperar les forces i fer els possibles per corregir els errors que vam poder cometre l’1 d’octubre.

Quina diferència hi ha entre els independentistes de Junts per Catalunya, PDeCAT i ERC?
Crec que és una qüestió de projecte polític. Tots tenim clar que volem una república catalana, encara que cadascú posi l’accent en punts diferents. Hem de saber com assolir el desig comú i quin camí ha de seguir la proposta de l’independentisme: la república catalana.

En quina fase estem?
En la d’acumulació de forces i de saber quins estris disposem. Hi ha uns que creuen que podem ser més ràpids, però l’horitzó ha de ser compartit.

PUBLICITAT

S’identifica, per exemple, amb el projecte de Junts per Catalunya?
No.

No?
Tinc molt clar que sóc d’esquerres. A mi pesa ant la qüestió social com la d’ideologies d’esquerra. Els nostres projectes tenen similituds, però són diferents.

Considera que el català està en perill?
Sí. És una llengua minoritària. El català va estar perseguit durant 40 anys. Només cal veure les estadístiques de l’ús que fa la gent del català. Després de fer una repassada per tots els canals de TDT que ens diguin quina és la llengua que cal reforçar, el català o el castellà.

Raquel, en què ha canviat la seva vida després de ser diputada?
Les hores que hi dedico. Estic connectada les 24 hores – el mateix em passava quan era periodista – i estic molt exposada pública i mediàticament.

PUBLICITAT

Li agrada?
De vegades em fa molta mandra. T’has de mesurar en diferents coses. Hauràs de tenir clar que, d’alguna manera, ets un referent, un exemple i, per tant, hauràs de ser hipermega curosa amb tot. També fa que t’endinsis en un món on gairebé sempre són els mateixos. És una mena de bombolla.

Es perd la noció de la realitat?
Si no hi poses mesures, sí. Jo intento conservar les amistats que discrepen políticament…

Ha deixat de parlar amb algú per qüestions polítiques?
No.

Creu que la gent s’hi més en un bon programa electoral o en el carisma d’un(a) candidata(a)?
Estaria bé que s’hi fixessin en les dues coses. En un programa electoral anem a màxims, construïm la realitat que ens agradaria. Després te n’adones que el paper tot ho aguanta i que has de ser realista. De totes maneres, penso que s’ha perdut la cultura de llegir els programes electorals.

Quim Torra va tenir un mandat complicat. Ara governa un republicà (Pere Aragonès). Qui va governar millor?
El govern és el mateix, malgrat tenir dos lideratges diferents. El projecte és el mateix. Hem de valorar el govern en la seva globalitat.

Qui li agradaria que governés Catalunya?
Pere Aragonès, sens dubte.

Ha governat aquest govern?
I tant, sobretot en la gestió de la pandèmia. Amb molts errors, equivocacions o altres decisions, però hi ha hagut lideratge i la gent que s’hi dedica s’ha implicat a fons i amb sentit de la responsabilitat.

Com va viure la pandèmia?
He tingut la sort de no tenir en el meu cercle més proper cap positiu en Covid. He viscut amb molta intensitat, sobretot el primer confinament, tancada en un pis amb un petit balcó i tres nens petits, dos dels quals tot just començava a caminar. Vaig viure el confinament com molts milers de ciutadans.

PUBLICITAT

Es podria gestionar millor la pandèmia?
No oblidem que el virus ens va agafar per sorpresa. Es tracta d’una pandèmia mundial, on no hi ha un acord i una opinió unànime entre la comunitat científica. El que sí que és cert és que qualsevol discrepància en el si del govern no hauria d’haver transcendit a la ciutadania. No tots ho veiem igual, tots rebem pressions, però les discrepàncies internes s’haurien de quedar en el fòrum intern.

Aquesta picabaralla no estava estudiada?
Espero que no. Espero que hagi estat fruit d’una equivocació.

A qui interessa aquesta picabaralla?
A ningú.

Què no trobarem mai a Raquel Sans?
Rendició. No em rendeixo mai. Tampoc tinc excés d’orgull. Intento practicar la comprensió i l’empatia.

Ha plorat molt darrerament?
Molt. Sobretot pels meus companys que estan a la presó. He plorat de ràbia i de tristesa cada cop que sortia de la presó. També quan la meva companya Alba Vergés (consellera de Salut) rebia atacs ferotges i descarnats que no tenen res a veure amb la gestió.

Creu que ella és objecte de tantes crítiques només perquè és dona?
Segurament sí. Se la pot criticar, però és el to. Hi ha un to que no s’utilitzaria si el gestor de la pandèmia fos un home. Curiosament, l’expressió de les emocions en política sembla que no es puguin fer, sobretot si ets una dona. Es qualifica immediatament de feblesa, debilitat. A canvi, a qui no agrada o no entendreix veure un home plorar? Sembla que l’humanitza. En política, les llàgrimes per què són tan diferents si són d’una dona o d’un home?

Es veu consellera?
No n’hi veig ni tinc gens d’interès. És un orgull ser diputada i representar el meu territori.

Fins quan serà diputada? Ha posat algun termini?
No he posat límits temporals, però emocionalment no crec que sigui massa llarg.

Com li agradaria ser recordada?
Com a una bona persona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Gener, 2021
david-rocamora-1280x853.jpg

La climatologia és notícia aquests dies. Després de la borrasca Filomena arriben la tempesta Hortènsia acompanyada d’intenses pluges i vents huracanats. Però, la tempesta també arriba al Col·legi d’Advocacia de Tarragona. Un dels aspirants a la presidència de la institució, David Rocamora, ha decidit impugnar les eleccions que van donar la victòria a Estela Martin.

El prestigiós lletrat  penalista entén que la junta presidida per l’anterior degà, Manel Albiac, va afavorir, sense cap dubte, la candidatura presidida per Estela Martin. Denuncia també que es va contrastar una clara discriminació vers a la resta dels aspirants a la presidència del Col·legi d’Advocacia de Tarragona, amb la més ferma intenció d’aconseguir més vots per a la llista recolzada per l’anterior junta de govern.

Fonts properes a la candidatura de David Rocamora asseguren a larepublicacheca.com que hi ha hagut una clara absència de garanties democràtiques durant tot el procés electoral, designadament en relació amb la confecció del cens electoral i del seu tancament. També es queixen de la manifesta parcialitat de la junta sortint a favor de la candidatura que va acabar sent la guanyadora de les eleccions.

En la impugnació també es posa en relleu la “lamentable” actitud del president Albiac davant l’acte electoral. Recriminen la seva implicació a favor d’una llista en concret. La candidatura de David Rocamora presentarà la impugnació les eleccions del Col·legi d’Advocats en les properes hores.

Després serà el jutge qui haurà de demanar l’expedient electoral per iniciar una ‘batalla’ que es preveu força acalorada entre lletrats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Gener, 2021
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Aquest dijous farà un any que Tarragona va viure la fatídica explosió a la planta química d’Iqoxe. La societat civil, sobretot els veïns perjudicats amb l’incendi, es manifestaran aquesta tarda per recordar que poca cosa ha canviat en la petroquímica d’ençà de l’explosió que va costar la vida a tres persones i ferir gairebé una vintena.

La justícia, a hores d’ara, investiga els motius de l’accident, però la jutgessa encarregada de la instrucció va desbordada. S’espera que el Consell General del Poder Judicial designi un magistrat auxiliar. Un any després, tal com escrivia en un article d’opinió el secretari general de la UGT, tot continua igual. La justícia no es mou, les autoritats polítiques i la fiscalització, tampoc.

365 dies després tothom pregunta què va passar? I per què no van sonar les sirenes? El Parlament de Catalunya va elaborar una comissió d’estudi, però la CUP es manifesta contra les conclusions. De fet, els cupaires han decidit presentar-se com a acusació en el procediment judicial contra Iqoxe. Hi ha moltes preguntes pendents de respostes creïbles.

L’empresa es dedica sobretot a una rentada de cara, mentre es queixa del contingut de la investigació judicial. Sobre la taula de la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona hi ha documents que indiquen que “Iqoxe no hauria pogut” activar el seu Pla d’Emergència Interior (PEI) perquè “mai no hauria obtingut la seva homologació per part de la Direcció General de Protecció Civil”. Fet que podria deixar entreveure que Iqoxe “ha estat operant des de l’inici de la seva activitat sense un Pla d’Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de l’empresa com de l’administració competent”.

D’acord amb l’informe tècnic que va ser lliurat a la jutgessa, a les 18h40 (del dia 14 de gener) els vigilants municipals de La Canonja van informar, via telèfon, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de la ubicació de l’explosió i que estaven caient objectes de la planta fora del recinte.

No obstant, el CECAT “no va tenir en compte el criteri del Cos de Vigilants Municipals de La Canonja” que estaven a prop de les instal·lacions de l’empresa, un fet que va “comportar un endarreriment en la presa de decisions i actuacions”. A més, i segons el mateix document, “des d’Iqoxe no es va fer mai cap trucada al CECAT no es va informar al respecte i, fins a les 19h38 no es va aconseguir contactar amb l’empresa”.

De fet, el cap de la Regió d’Emergències de Tarragona, Albert Ventosa, hauria manifestat que “no tenim constància de la recepció de cap trucada per part de l’empresa a la nostra sala de coordinació territorial” durant l’accident. Els primers avisos arriben de particulars. La informació arriba al 112 a les 19h11, sobre “l’esfondrament d’un edifici sencer al barri de Torreforta” amb una víctima mortal.

Els tècnics informen a la jutgessa que “es desconeix qui va decidir que els danys a l’exterior (de la fàbrica) eren lleus i afrontar la situació com un accident de categoria 2”, que només contempla danys i víctimes a l’interior de la infraestructura afectada.

Però, el més curiós, i sempre segons l’informe que ha tingut accés el digital larepublicacheca.cat, és el que el CECAT, després de l’explosió, no va aconseguir contactar amb Iqoxe fins a les 19h38, malgrat haver-ho intentat a les 19h05, 19h13 i a les 19h24. “Tampoc es va aconseguir trucant (a les 19h28 i 19h28) al cap de seguretat d’Iqoxe, G.A., ni tampoc a través de les emissores RECAT a les 18h45, 18h56 i 19h04”.

Albert Ventosa assegura que, una hora després de l’explosió, Iqoxe encara no havia enviat cap comunicació al CECAT.

Conversa telefònica entre el CECAT i el cap de seguretat d’Iqoxe

 


REDACCIÓ29 Desembre, 2020
viñaules.jpg

Tot apunta que en els propers dies, el PSC anunciarà que Viñuales serà el número dos per Tarragona al Parlament de Catalunya

Inés Arrimades ha rebut aquest matí un missatge de WhatsApp inesperat. El portaveu de Ciutadans a Tarragona l’ha informat que abandonava la formació taronja perquè la situació ha esdevingut insostenible.

Rubén Viñuales, advocat de professió, abandonarà el càrrec de regidor, i podria anar de número dos en la llista del PSC per Tarragona al Parlament de Catalunya. En una carta als afiliats – a que hem tingut accès -, Viñuales informa que abandona el partit després de nou anys de militància.

Recorda que “a ningú se li escapa que va tenir moltes topades amb la direcció” de Ciutadans a Catalunya, així com amb la direcció a nivell nacional “fruit de la deriva” vers uns “postulats molt diferents dels que inicialment va ser Ciutadans”. El fins ara líder taronja a Tarragona confessa en la missiva que no pot continuar defensant un projecte “que no em representa. Jo no he canviat. Ciutadans ha canviat”.

Viñuales no se’n va sense recordar que abandona el partit, però no renunciarà mai a tot el que va fer durant la seva etapa com a regidor en defensa de Tarragona. “Representar a milers de ciutadans de Tarragona, intentar millorar les seves vides i aportar el meu granet de sorra per donar a conèixer la ciutat més bonica del Mediterrani i la seva província ha estat un luxe”, escriu el regidor de Ciutadans a la carta enviada a la militància.

Rubén Viñuales també aprofita per demanar disculpes a tots aquells que se senten ofesos o decebuts amb la seva decisió. Tot i no revelar quin serà el seu futur polític més immediat – podria anar de número dos a la del PSC per Tarragona al Parlament de Catalunya – demana que mai ningú no dubti de la seva “lleialtat” a Tarragona i a la província. Promet continuar defensant-la “allà on sigui”.


REDACCIÓ22 Desembre, 2020
drons_bombers.jpg

Els Mossos d’Esquadra van ser alertats que tres ocupants d’un vehicle amb matrícula francesa estaven gravant amb un dron la comissaria de la policia catalana a Salou. Segons ha pogut saber el digital larepublicacheca.cat, aquest dilluns, un vigilant de seguretat del PortAventura va informar els Mossos que també va trobar uns individus gravant les instal·lacions del parc temàtic amb l’ajuda d’un dron.

Els joves que manipulaven el dron van ser identificats i la policia els va practicar un escorcoll personal. Segons les nostres fonts, els mossos van requisar un disc dur, pen drives i imatges audiovisuals amb imatges de la comissaria de Salou. A més a més, els joves que es troben a les dependències policials, portaven navalles, una defensa extensible, un tira-xines i una navalla amb curvatura.

Els investigats, un francès, un mexicà i un espanyol, de 27 anys, conduïen un Renault Megane Scénic amb matrícula francesa, no han sabut explicar l’origen del material confiscat i per quins motius enregistraven, amb un dron, la comissaria de Salou i PortAventura.

A Espanya les sancions a particulars poden arribar fins als 225.000 euros, mentre que per a una empresa la multa podria arribar als 4,5 milions d’euros, per volar en zones no permeses.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter