Arxius de TARRAGONA | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Agost, 2020
camio-2.jpg

Un camió tràiler carregat de fruita verdura ha bolcat i s’ha incendiat aquest diumenge al matí a l’AP-7 a Ulldecona, al Montsià.

El SEM ha detallat que el sinistre ha deixat un ferit greu, que han traslladat al Parc Taulí de Sabadell, i un ferit lleu, que han evacuat a l’hospital d’Amposta.

L’avís de l’accident s’ha rebut a les 07.41 al quilòmetre 337 de l’AP-7. El tràiler circulava en sentit Tarragona i ha anat a parar al sentit contrari.

Cinc dotacions dels Bombers de la Generalitat, quatre patrulles dels Mossos i dues ambulàncies i l’helicòpter del SEM s’han desplaçat a la zona. L’AP-7 ha estat tallada fins minuts poc després de les nou i després s’ha obert un carril per banda.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Agost, 2020
morSylla.jpg

La família reclama justícia de veritat

La família del manter (Mor Sylla), mort – al precipitar-se del balcó d’un habitatge – durant una operació policial a Salou ara fa 5 anys contra el top manta, exigeix a la justícia que reobri el cas.

En un acte celebrar aquest diumenge a la plaça de la Pau, s’han dut a terme una reconstrucció dels fets per assenyalar les contradiccions de la investigació, la desaparició d’imatges de les càmeres de seguretat de l’edifici així com el fet que no s’hagi citat a declarar els 13 agents que hi van participar.

La família Sylla espera la resolució del contenciós administratiu presentat al TSJC però el cas ha topat amb la negativa de la instrucció i l’Audiència de Tarragona per reobrir-lo per la via penal. Els familiars i la comunitat senegalesa diu que no s’ha fet justícia i adverteixen que no baixaran els braços mentre no es jutgin els responsables de la mort del manter.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Agost, 2020
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

Mario Téllez,  portaveu de Vila-seca en Comú

Vila-seca podria seguir els passos de l’Ajuntament de Tarragona i personar-se en la causa judicial que hi ha pendent contra Iqoxe, la planta química que va patir una explosió mortal el passat 14 de gener. Vila-seca en Comú entén que hi ha prou motius per a personar-se com a acusació en aquesta causa.

El portaveu d’aquesta força política, Mario Téllez, considera que més enllà de les responsabilitats penals seria del tot convenient qüestionar sobre les responsabilitats mediambientals, atenent que se n’ha parlat d’abocaments de residus químics al mar.

“Existeixen indicis més que suficients per personar-nos”, diu Téllez referint-se a la possibilitat que l’ajuntament liderat per Pere Segura. També reiteren la necessitat de fer control exhaustiu de la qualitat dels residus que s’aboquen al mar, tal com passa amb els controls que es realitzen a la qualitat de l’aire.
Els comuns entenen que aquesta personació és important per depurar responsabilitats i també en memòria de les víctimes.

Ara, pertoca a l’equip de govern, consultar els serveis jurídics municipals, i prendre a posteriori una decisió, la qual, de ben segur, seria ben rebuda pels familiars de les víctimes i pels veïns de les poblacions que conviuen amb la petroquímica i que estan cansats de demanar més seguretat i transparència.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ7 Agost, 2020
aloex-arenas.jpeg

Més de 300.000 casos, 28.498 morts confirmades, unes 44.000 morts en excés. Més de 50.000 treballadors de la salut infectats i gairebé 20.000 morts en residències de gent gran.

El catedràtic Àlex Arenas

Aquesta era la radiografia del pas de la COVID-19 fins al 4 d’agost a l’Estat espanyol que, amb una població de 47 milions d’habitants, és un dels països més afectats per la pandèmia. Amb un sistema de salut considerat entre els millors del món molts científics es pregunten: com és possible que s’hagi arribat a aquestes xifres de morts i infectats?

Per buscar respostes, però sobretot per trobar solucions per preparar el país per a noves onades del virus i futures pandèmies, 20 personalitats del món de la recerca han signat una carta publicada a la revista científica The Lancet en la que reclamen una auditoria independent sobre com s’ha gestionat la pandèmia a l’estat Espanyol. Entre els signants hi ha el catedràtic i investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV Àlex Arenas, expert en models matemàtics per estudiar la propagació d’epidèmies i que ha assessorat els governs espanyol i català durant aquesta crisi sanitària.

Entre les possibles explicacions a l’afectació que el SARS-CoV-2 ha tingut al país, els experts signants apunten a “una falta de preparació per a la pandèmia (sistemes de vigilància dèbils, baixa capacitat per fer PCR, falta d’equips de protecció personal i d’equip de cures crítiques), una reacció tardana de les autoritats centrals i regionals, processos lents en la presa de decisions, alts nivells de mobilitat i migració de la població, falta de coordinació entre les autoritats centrals i regionals, poca dependència de l’assessorament científic, envelliment de la població, grups vulnerables que experimenten desigualtats socials i de salut i falta de preparació a les residències de gent gran”.

Aquests problemes, afegeixen, “es van veure exacerbats pels efectes d’una dècada d’austeritat que havia esgotat la força laboral sanitària i reduït la salut pública i les capacitats del sistema de salut”.

El catedràtic de la URV i expert en propagació d’epidèmies Àlex Arenas és un dels signants de l’article.
A l’article reclamen “una avaluació exhaustiva dels sistemes de salut i assistència social per preparar el país per a noves onades de COVID-19 o futures pandèmies, identificant debilitats i fortaleses i lliçons apreses”. En aquest sentit, també demanen que es faci una avaluació “independent i imparcial per part d’un panell d’experts internacionals i nacionals, centrats en les activitats del govern central i de dels governs de 17 comunitats autònomes”. Segons aquest grup d’experts, aquesta avaluació hauria d’incloure tres àrees: governança i presa de decisions, assessorament científic i tècnic i capacitat operativa. A més, “han de tenir-se en compte les circumstàncies socials i econòmiques que han contribuït al fet que l’estat Espanyol sigui més vulnerable, incloent-hi les creixents desigualtats”.

Les preocupacions específiques d’aquest grup inclouen “funcions de salut pública, lideratge i governança, finançament, força de treball social i de salut, sistemes d’informació de salut, prestació de serveis, accés al diagnòstic i tractament, el paper de la investigació científica i l’experiència i valors de les persones, les comunitats i els grups vulnerables.”.

En el seu article també volen deixar clar que aquesta avaluació “no ha de concebre’s com un instrument per repartir culpes. Més aviat, ha d’identificar àrees en les que la salut pública i el sistema de salut i assistència social han de millorar.”. Tot i que aquest tipus d’avaluació no és habitual a l’estat Espanyol -apunten- diverses institucions i països com l’OMS i Suècia han acceptat la necessitat de fer aquest tipus de revisió com a mitjà per aprendre del passat i preparar-se per al futur.

El document finalitza amb una petició al govern de l’Estat espanyol per tal que consideri aquesta avaluació “com una oportunitat que podria conduir a una millor preparació per a una pandèmia, prevenir morts prematures i construir un sistema de salut resilient, amb evidència científica en el seu nucli”.

 


REDACCIÓ7 Agost, 2020
obres_construccio-1280x723.jpg

El Port de Tarragona ha rebut 1,6 MEUR de la Unió Europea mitjançant el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per a la realització del projecte de renovació energètica d’edificis i infraestructures, concretament la rehabilitació amb criteris sostenibles de l’antic edifici d’oficines de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Destaca que la rehabilitació integral dona la màxima importància a l’eficiència energètica mitjançant un sistema que permet aïllar tèrmicament la façana alhora que li dona una funció impermeabilitzant. També s’ha projectat dotar l’edifici d’una fusteria amb trencament de pont tèrmic i envidriament amb vidre càmera amb lluna exterior de control solar i baixa emissió. Les obres s’enllestiran a final d’any.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Agost, 2020
pau_ricoma-1-e1569320188314.jpg

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, entén que l’acord sobre l’ús dels superàvits és “una solució decebedora” que pretén que els ajuntaments financin “la mala gestió de l’estat espanyol”.

El batlle republicà també ha manifestat que “tenint en compte l’infrafinançament que pateix Catalunya, no ens genera gaire confiança que juguin amb el nostre romanent”. “Utilitzen els ajuntaments com a bancs de l’estat espanyol. Això no té no cap ni peus”, ha lamentat Ricomà, qui ha afegit que “ara és un moment en què som nosaltres qui necessitem els diners, que són de la ciutadania, per a poder fer front als efectes de la pandèmia”.

La mesura de transferir els romanents a l’estat espanyol aprovada aquesta setmana és voluntària i l’alcalde de Tarragona ha dit que, tot i que no els agrada, són “responsables” i estudiaran la mesura. “Ja hi estem treballant de valent per valorar-ho i treballarem amb diferents escenaris. Sens dubte, optarem per aquell que defensi millor els interessos de les tarragonines i dels tarragonins”, ha expressat Ricomà.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Agost, 2020
discoteques.jpg

El sector de l’oci nocturn continuarà tancat més enllà del proper diumenge, quan finalitzarien els quinze dies previstos inicialment, segons ha afirmat contundent aquest dijous el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon.

La situació epidemiològica de Catalunya és “estable” en les últimes setmanes i el risc de rebrot va baixant, encara que lentament, i la R (nombre de persones que pot infectar a altres) està situada en l’1.

Argimon ha recomanat també que a les zones de Catalunya en les quals no hi ha restriccions els ciutadans limitin les seves reunions familiars o d’amistat a deu persones o menys i que siguin grups estables de persones amb les quals es té més relació.

 


REDACCIÓ6 Agost, 2020
coronavirus3.jpg

El Departament de Salut confirma 16 brots actius de Covid-19 al Camp de Tarragona amb 134 casos positius i més de 350 contactes en seguiment. El focus més important se situa als municipis de Vila-seca i Reus amb 39 casos – un dels quals hospitalitzats – i 81 contactes en seguiment, que Salut emmarca en contextos de l’àmbit familiar, laboral i d’amistats. També n’hi ha un altre amb 24 casos i 24 contactes originat en un àmbit familiar que s’estén a Cambrils, Móra la Nova, Salou, Tivissa, Móra d’Ebre i la Selva del Camp. A més, destaquen els quinze positius repartits en quatre brots localitzats a Salou, el municipi del territori que presenta un major risc de rebrot i una velocitat de transmissió de la malaltia més elevada.

En concret, el primer brot de Salou és de l’àmbit familiar i consta de quatre positius i setze contactes en seguiment. El segon també té quatre casos, set contactes i té origen en un àmbit social. L’origen del tercer, amb quatre casos i vuit contactes en seguiment, correspon a un àmbit de domicili i laboral, segons Salut.

Per últim, el quart també és de l’àmbit social i consta de tres casos i deu contactes.Pel que fa la resta de brots actius, es manté el que afecta dotze casos i 53 contactes en seguiment amb origen en una comissaria de policia, als municipis de Reus, Mont-roig i Montblanc.

A Reus hi ha un altre brot en un àmbit familiar i d’amistats amb tres casos i 25 contactes en seguiment. El brot de Coma-ruga (El Vendrell) consta de sis casos i quinze contactes, també d’un àmbit familiar i de grup d’amics, mentre que el de Calafell és familiar i té quatre casos -un d’ells hospitalitzat- i quatre contactes. A la Selva del Camp hi ha un brot amb nou casos i 52 contactes en seguiment d’un àmbit laboral i familiar, mentre que a Falset hi ha un focus amb tres casos i quatre contactes en seguiment sorgit de l’àmbit familiar.

Salut també manté un brot amb deu casos i 37 contactes, sorgit dels àmbits social, familiar i laboral, entre els municipis de Constantí, Tarragona, Vallmoll i Reus. I un altre entre Tarragona i la Canonja, de tipus social, amb tres casos i onze contactes.

Els més recents són un brot a Vilallonga del Camp amb tres casos i cinc contactes en seguiment, originat en un àmbit social, i un altre a Cambrils d’un àmbit laboral familiar amb tres positius i cinc contactes en seguiment. En paral·lel, Salut ha confirmat aquest dijous 22 nous positius a la regió sanitària Camp de Tarragona i nou més a la regió sanitària Terres de l’Ebre.


REDACCIÓ6 Agost, 2020
diners_2.jpg

L’Ajuntament de Cambrils ha decidit no acollir-se a la mesura de cessió del superàvit a l’Estat. L’equip de govern municipal -format per ERC, Nou Moviment Ciutadà (NMC) i Junts per Cambrils- considera que aquests diners estalviats s’han d’invertir al propi municipi per fer front a la crisi sanitària i altres necessitats socials, però lamenta que l’Estat limiti l’ús del superàvit i el romanent. La decisió s’ha pres tenint en compte que la mesura té un abast temporal molt extens, ja que el retorn del préstec s’inicia al 2022 per un període de 15 anys i, per tant, la cessió “comprometria la Hisenda d’aquest mandat, però també la de mandats posteriors”.
Per aquest motiu, el govern de Cambrils creu que és més “responsable” mantenir el romanent de tresoreria de l’Ajuntament per tal que sigui el govern de cada moment qui el gestioni en funció de les necessitats de Cambrils.

Jaume Gila, regidor a Cambrils

El regidor d’Hisenda, Jaume Gila, ha explicat que l’equip de govern considera que “el romanent de tresoreria actua com a mecanisme de liquiditat i com a fons de maniobra per als propis ajuntaments, com a xarxa de seguretat, especialment en un moment d’incertesa econòmica com l’actual”. En aquest sentit, ha afirmat que “és important garantir que podem prescindir-ne sense posar en risc la tresoreria municipal i el període legal de pagament a proveïdors”.

El regidor també ha recordat que cal tenir en compte que la normativa actual només permet recórrer a endeutament per a inversions i no per a despesa corrent, mentre que el romanent sí que permet finançar aquest segon supòsit.

L’executiu espanyol proposa que els ajuntaments cedeixin voluntàriament el superàvit a l’Estat a mode de préstec, a canvi de recuperar de manera immediata un 35% de l’aportació en dues anualitats (2020-2021) per destinar a accions determinades i la resta en 15 anys a partir de 2022.


REDACCIÓ6 Agost, 2020
examen.jpg

El doble grau de física i matemàtiques a la UAB torna a ser la carrera amb la nota de tall més alta. Per entrar-hi, els estudiants necessiten com a mínim un 13,528, una dècima més que l’any passat. El mateix grau a la UB és la segona carrera amb més nota, amb un 13,506. Matemàtiques a la UPC passa de la quarta a la tercera posició amb 13,202 i supera filosofia, política i economia a la UPF i la UAB, que passa a la setena posició amb un 13,018. El doble grau en enginyeria informàtica i matemàtiques a la UB passa de l’onzena posició a la quarta amb una nota de tall de 13,140. Els estudiants que s’han preinscrit a universitats públiques catalanes són 54.936 estudiants i un 61,01% han entrat en primera opció.
Medicina al Campus Cínic de la UB amb un 13,135 completa els cinc primers centres d’estudi amb les notes de tall més alta. Al ‘top ten’ hi ha la mateixa carrera a la UPF/UAB amb un 13,042, al Campus Bellvidge de la UB amb un 12,990 i a la URV amb un 12,791. Física i química a la UAB té una nota de 12,802.

Els estudis més sol·licitats en primera preferència han estat medicina al Clínic, amb 1.687 persones per 172 places; psicologia a la UB, amb 1.113 persones per 480 places; administració i direcció d’empreses a la UB, amb 925 persones per 780 places; medicina a la UAB, amb 917 persones per 320 places; i infermeria a Bellvitge, amb 835 persones per 315 places.

Per universitats, la UB ha assignat 11.897 estudiants; la UAB, 9.696; la UPC, 6.067; la UPF, 4.077; les universitats de Lleida, 2.714; la URV, 3.812; la UdG, 3.651; i la Universitat de Vic, 2.115.

Xifres rècord
S’han matriculat 39.914 estudiants a la convocatòria ordinària de les proves PAU, 5.400 estudiants més que en 2019. Per primer cop, se supera la xifra del miler d’estudiants amb distinció PAU, ja que han tret un 9 o més en la fase general. 54.936 estudiants han formalitzat el procés de preinscripció universitària, 7.400 més que en 2019.

Hi ha hagut un augment del 32% dels sol·licitants de fora de Catalunya, especialment de la resta de l’Estat amb 2.600 sol·licituds més que el 2019.

El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Lluís Baulenas, ha destacat “la normalitat i estabilitat en el procés d’accés i admissió a la universitat en un any de circumstàncies excepcionals”.

Baulenas ha dit que les dades evidencien que “s’ha superat la prova d’estrès a la qual el sistema s’ha enfrontat enguany”. Tot i això, aquestes magnituds no han influït en la nota mitjana de PAU (de 6,616, només una mil·lèsima més alta que el 2019) però si en la d’accés: que s’ha situat en el 7,150 versus el 7,092 de l’any passat per l’augment de la nota de l’expedient acadèmic a Batxillerat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter