REDACCIÓ
Pere Virgili és un home més del poble. Fa els possibles per empatitzar amb els seus conciutadans des del càrrec que ostenta: alcalde de Roda de Berà. El cap de l’executiu municipal és molt crític amb algunes decisions polítiques preses per gestionar la pandèmia. 
Entén que hi ha massa improvisació, tot i reconèixer que es tracta d’una pandèmia que ens ha agafat amb el peu torçat. Pere Virgili, en l’entrevista amb larepublicacheca.cat, fa retrets als bancs, perquè exigeixen molt i de vegades no estan a l’altura de les circumstàncies. Repassa l’actualitat política del seu municipi. Acusa el PSC de ser oposició a tot i a tots, fins i tot a la mateixa oposició. El polifacètic alcalde ha alertat pel perill de la burocratització i el control excessiu de les administracions locals: “Ens estan convertint en gestories”. Considera que el projecte polític ha d’estar reservat a l’equip de govern i els secretaris municipals, tresorers i interventors haurien de fer els possibles perquè les iniciatives es facin adaptant-se a la legalitat. Mai frenar projectes. També parla del fenomen okupa i dels problemes d’aigua que pateix el municipi. Ara per ara, no sap si tornarà a postular-se com a president de la corporació. Pere Virigili és un home que parla clar… sempre…
Com conviu amb el coronavirus?
Anem trampejant. Cada dia des del 14 de març que l’estat i la Generalitat es fan gairebé inventar; ens posen damunt la taula consells i poques solucions. Hi ha una improvisació diària.
Algun aspecte positiu que s’hagi destacat amb aquesta pandèmia?
Sí, el treball en equip, el voluntariat i la col·laboració ciutadana. S’ha posat en marxa una ona de solidaritat que ens orgulleix a tots com a poble.
Parlava d’improvisació…
Em refereixo sobretot al BOE i al Diari Oficial de la Generalitat que es publicaven a la vida amb vigència a partir de la primera hora de l’endemà. Això ens feia anar de bòlit i generava confusió. Després ha anat millorant, però hi ha molt de mareig.
I quina repercussió tenia en la ciutadania aquesta incertesa?
Cansar la gent i fer-nos perdre el temps perquè alguns mesures contradient les anteriors.
També heu optat pel teletreball a l’Ajuntament de Roda de Berà?
Sí, però no hem d’oblidar que som servidors públics i hem d’estar al peu del canó i de prestar el servei al ciutadà.
El teletreball ha vingut per quedar-se…
Sí i ha arribat més de pressa del que havíem previst i ha agafat les administracions una mica despistades. Com a ajuntament van reaccionar ràpidament. El març ja vam començar a fer els plenaris telemàtics i ara s’estan estudiant per fer les inversions necessàries per fer plens híbrids, per evitar la presència del regidor.
I pel que fa als funcionaris?
És una eina que funciona molt per la conciliació laboral i familiar, però hem de vigilar que no vagi en detriment del ciutadà. Hem de buscar el mig terme. El ciutadà també té dret a què l’atengui.
Li noto un to crític…
Hi ha de tot. El teletreball és un reflex del treball presencial. S’ha de regular el teletreball per evitar abusos, però també ha de ser una eina eficaç i productiva.
Què li sembla que sigui l’empresari a costejar els gestos del teletreball?
S’ha de parlar. És cert que amb el teletreball gastarem més llum a casa i estaré més hores connectat a Internet, però hem d’estudiar els pros i els contres. Si teletreballo no m’hi desplaço i si no ho faig, potser estaré estalviant temps i diners… Hem de valorar tots els aspectes.
Es parla molt de teletreball però ens oblidem que aviat hi haurà poc treball i més atur…
Exacte. Com a municipi turístic, a l’estiu tota cuca viu. Durant l’estiu hem tingut força afluència de gent. El problema vindrà ara. Com a municipi de serveis, hi ha gent que treballa mig any i gaudeix de l’altra meitat. Enguany tot serà diferent. La hibernació serà complicada, tenint en compte la paràlisi que arrosseguem des del març.
S’ha notat l’increment del padró?
Sí. Des del 14 de març hem notat una pujada d’un 3,5 per cent. En un any normal hauríem crescut un 1,5 %. Hi ha molta gent que s’ha preparat per un altre possible confinament.
Alguns han millorat la fibra òptica…
Hi ha de tot. HI ha uns serveis via ràdio que funcionen molt bé i ajudaran molt al teletreball.
Alcalde, el fenomen okupa és un hàndicap també a Roda de Berà?
Clar, tal com passa a qualsevol municipi de costa o que està situat a prop de les grans urbs. He de diferenciar el ser okupa del ser un delinqüent.
Entén, doncs, que hi ha una okupació per necessitat i una màfica que es dedica a fomentar aquest fenomen?
Evidentment. L’okupació per necessitat se li ha de donar una solució. Hem creat un problema entre tots que no hi era, salvant, amb els diners públics, els bans i no obligant-los a res… Amb els diners invertits els hauríem d’haver obligat a crear un parc públic d’habitatges (real). Vam ser benèvols amb els bancs.
És molt crític amb les entitats bancàries…
Moltíssim. Si pogués hi viuria sense passar pels bancs. Ells obliden que tu ets el seu client i que, per tant, treballen per tu. La presència dels bancs no hauria de ser imprescindible. Ara pràcticament ja no es pot fer res sense el banc. Ells estan controlant el sistema. Si en el seu moment els bancs haguessin estat on haurien d’estar i no haguessin fet fora la gent fora de casa seva, les coses serien ben diferents. Hi ha gent que okupa perquè no té altra alternativa. No deixa de ser curiós que abans tots aquells que eren traficants i delinqüents ara són API (Agent de la Propietat Immobiliària) i tots negocien la propietat…
És molt greu el que m’està dient… Com es frena això?
Canviant lleis i no allunyar-se de pedaços que no resolen res. Hem de salvaguardar la propietat privada. No estic dient que els bancs no tinguin drets, però hem de protegir la propietat dels particulars i defensar l’accés a l’habitatge.
A vostè no li agradaria que okupessin casa seva… oi que no?
Clar que no és agradable. Jo no estic, òbviament, a favor de l’okupació il·legal, però entenc que els bancs haurien d’ajudar perquè han cobrat molts diners públics.
Quina és la solució?
Crear un parc públic d’habitatge i després aprovar lleis que permetin que les persones pugui fer front als lloguers, evitant així les indesitjables okupacions. El que no pot ser és pagar un lloguer de 600 o 700 euros quan només tens 500 d’ingressos. Els ajuntaments, com a primera trinxera, ens trobem amb els problemes de convivència que acaben tenint relació amb la delinqüència. Ens manquen eines per a solucionar aquests problemes. Hi ha gent que okupa pisos d’entitats bancàries des de fa un munt d’anys i ni el veí ho sap.
Com es construeix aquest parc residencial si anem escurats…? Com estan els comptes de Roda de Berà?
Tenim una economia raonablement sanejada, tot i que el PSC diu que hi ha dèficit. Un dia els explicaré que és trobar-se físicament dins un calaix factures de 100 milions d’euros per pagar. Estem per sota del 10% de la ràtio d’endeutament, quan havia estat en el 120%. Ara com, a economia de xoc, hem pogut fer el primer pla de reactivació econòmica del municipi. Ara mateix el nostre programa electoral està desfasat. L’haurem de replantejar, amb l’objectiu de reduir despeses per poder mantenir-nos sanejats i fer front a les necessitats de caràcter social i laboral.
En els contactes que manté amb els empresaris del municipi, quines preocupacions li manifesten?
La incertesa és la principal enemiga. Estem fent els possibles per ajudar-los. Hem pagat les primeres subvencions per les PIME. Tenim previstos 240 mil euros. Som conscients que això són pedaços. Cal un pla de reactivació i ocupació.
El pressupost de l’any que ve serà difícil d’elaborar oi?
Molt. Hem de tenir en compte que els ingressos baixaran. Hem suspès les taxes de la via pública durant aquest any i que l’any 2021 haurem d’activar-les. També no podem oblidar que augmentarà la morositat, ja que la gent no tindrà diners. Els propers pressupostos seran molt complicats. Ja no podrem ser expansius. Estic convençut que, ara mateix, la gent prefereix uns bons serveis més que grans infraestructures o obres faraòniques.
Serà difícil pactar els pressupostos amb l’oposició?
Tindrem feina. En els darrers no he tingut cap vot en contra. Confio en la responsabilitat dels grups de l’oposició.
Vostè sol empatitzar amb els seus conciutadans. Quin ha estat el moment més dur…?
Sóc de tarannà positiu i intento ser pragmàtic. Vaig patir molt quan el virus va començar a entrar als geriàtrics. Vaig tenir moments d’angoixa. Estic orgullós perquè les dues residències del municipi són verdes perquè no tenen cap cas de coronavirus, gràcies a l’esforç dels seus responsables. Hem perdut gent coneguda. Fa pena veure la gent preocupada i angoixada…
Hi ha un clam popular que demana que els polítics no cobrin durant la pandèmia…
Li puc assegurar que els alcaldes i els regidors han treballat i molt. Més que mai.
No parlem dels regidors… parlem dels diputats, eurodiputats, senadors…
És un tema diferent. M’indigno quan algú demana que es pagui les dietes i els desplaçaments quan hi ha confinament. És un absurd. Que cobrin el sou base, però fora els complements.
S’hauria de reveure aquests extres…?
Sí, tenim una administració sobredimensionada.
Itàlia fa poc va reduir el nombre de diputats. S’hauria de fer el mateix a Espanya?
Em semblaria lògic. El Senat és una cambra absurda. Hauria de ser una cambra territorial, federal… També s’hauria de fer alguns canvis en les Diputacions… S’ha de racionalitzar.
Roda de Berà es troba amb un problema molt greu: l’escassetat de l’aigua…
Com a municipi de costa tenim avantatges i inconvenients. El creixement important que es va anar registrant des dels anys 60 ha comportat a un increment abismal del consum de l’aigua. En els darrers 20 anys, hem continuat urbanitzant i els recursos hídrics han anat baixant. La baixada del pou que abasteix gran part del municipi era alarmant en els darrers quatre mesos, un fet que ens ha obligat a imposar restriccions. Hi ha una comissió de l’aigua que estudia un nou servei d’aigua a tot el municipi i ha engegat campanyes de sensibilització i responsabilitat. Hem de saber que els pous no s’omplen quan plou. Farem inversions superiors al milió d’euros per resoldre el problema, però hem de ser curosos i responsables a l’hora d’estalviar l’aigua.
Hi ha pau social i política a l’ajuntament?
Tinc la sort d’haver governat amb majoria absoluta, d’haver passat a l’oposició perquè ens faltava només 12 vots. Vam aprendre molt perquè ens va tocar lidiar amb un govern d’absoluta foscor i poc donada a facilitar informació als partits de l’oposició. Després vam recuperar l’alcaldia però els calaixos estan completament buits. Vam trobar 7 milions en factures pendents de pagament….
Ara està tot al dia?
Sí.
Però hi ha una oposició força fragmentada…
Sí, és cert. El curiós és que el líder de l’oposició (PSC) fa oposició al govern i també als partits de l’oposició. Tinc excel·lents relacions personals amb el 90% del plenari i hi ha respecte mutu.
Es presentarà a les properes eleccions?
Ui, és molt lluny. Ara com ara no ho sé. Si em torno a presentar serà amb la mateixa fórmula: agrupació d’electors.
Però el seu projecte polític té recorregut?
I tant. Hi ha moltes coses a fer. I tenim un equip amb ganes de treballar en un projecte engrescador.
Vostè es preocupa molt en fer les coses bé i insisteix en el fet que siguin legals. És una preocupació?
Cada vegada és més difícil fer coses des de l’administració. Hi ha figures als ajuntaments – els habilitats nacionals: secretaris, interventors i tresorers – que vetllen que les coses es facin bé i dins la legalitat. Jo hi estic d’acord, però nosaltres tenim dos compromisos: amb la legalitat i amb la ciutadania. He d’intentar que caminin en parella. S’ha de ser imaginatiu i s’ha de fer interpretacions legals i llegir entre línies. És cert que hem de fer-ho bé, però hem de fer coses. No podem paralitzar-nos amb por a fer coses o a equivocar-nos.
L’obra de govern s’ha de tirar endavant. La burocratització és la nostra pitjor enemiga. Els ajuntaments ens estem convertint en gestories. Estem inundats de papers. Costa molt sortir la feina al carrer. La ciutadania mereix una mica més d’agilitat. Estem aquí per treballar per la gent. Si no és així, la nostra presència aquí per tot el sentit i val més que posin un gerent als ajuntaments i nosaltres marxem cap a casa. El govern és qui hauria de manar als ajuntaments i els secretaris, tresorers i interventors haurien de dir com dur a terme els nostres projectes polítics i de ciutat, sempre dins la legalitat. No es pot paralitzar per por a equivocar-nos.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
