17. Maig 2024

Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 6 de 78 | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Gener, 2023
raquel-lopez-9-1-1280x960.jpg

Raquel López, tarragona del barri de la Granja, és una dona propera. Un xic tímida.  Va estudiar Magisteri, però la docència no era, ni de lluny, el seu objectiu. Va despertar la seva curiositat per la policia servint cafès en una cafeteria. Després, va descobrir, com a policia interina, la seva veritable vocació. Després es va graduar en Dret. La seva trajectòria ara mateix és envejable. Conscient que les oportunitats a les dones en un món tradicionalment masculí s’haurien d’aprofitar, Raquel va agafar-se amb dents i ungles als reptes que li oferia la vida. No és una feminista extrema, però òbviament sap que cal trencar alguns sostres de vidre perquè les dones puguin tenir no només els mateixos drets sinó també oportunitats. Després de comandar els destins de la Policia Local de Montblanc s’ha convertit en la inspectora cap a Cambrils. Amb 47 anys, s’ha convertit en la primera dona a ocupar aquest càrrec  a Cambrils i la primera a liderar una policia local a la demarcació. Raquel López se sent il·lusionada i és conscient que en aquest moment és el centre de totes les atencions. Però, ella només està preocupada en complir les seves obligacions i superar les expectatives dels seus companys, dels seus superiors polítics i essencialment de la ciutadania. El respecte, els valors i la justícia seran els ingredients de la recepta del seu èxit personal i professional.

Acaba d’arribar. Què tal?
Fa 10 dies que vaig prendre possessió i estic coneixent l’organització i adaptant-me als nous companys de la comissaria. De moment, estic molt contenta. Tenim un gran equip.

Però vostè coneix prou l’organigrama de la Policia Local. En té molta experiència…
Feia 4 anys i 8 mesos que estava la Prefectura de la Policia Local de Montblanc i això ajuda a adaptar-me a una policia amb una estructura més important en una població de més de 35 mil habitants.

La víctima vol trobar empatia, comoditat i sensibilitzat. Algú que no la jutgi. I això tan ho pot fer un home com una dona

La diferència és rellevant, oi? Què espera aportar a la institució?
M’agradaria donar una mica de perspectiva de gènere, una mirada de dona. Conec les problemàtiques d’un municipi d’aquest nivell – vaig estar 6 anys a la Policia Local de Salou. Sé que Salou i Cambrils són diferents perquè el turisme és diferent, però l’increment de la població durant l’estiu és considerable i el nombre d’agents és el mateix. Vull mantenir la qualitat de la Policia de Cambrils en aspectes delinqüencials i en altres sectors. És una de les policies locals millor valorades, segons les estadístiques.

Això és un gran repte… oi?
A Cambrils s’ha fet molt bona feina. I espero poder continuar fent-la.

Parla de perspectiva de gènere. Això sona a modern i a l’hora a ranci… Què vol dir això?
Durant molt de temps no se’ns ha tingut en compte només pel fet de ser dona. No fem millor ni pitjor, ho fem diferent i amb una visió diferent.

M’està parlant del famós sisè sentit?
És una mirada diferent. Evitant derrocar la temorosa frase ‘sempre s’ha fet així’ i els estereotips que no beneficien a ningú.

Quantes dones hi ha a la Policia de Cambrils?
Hi ha un 10% de la plantilla. És poquet.

El fet que ara hi hagi una inspectora en cap potser té un efecte crida, oi?
Sí. Si no m’equivoco sóc l’única inspectora en cap en les Policies Locals de la província. Espero que aquest fet encoratgi les dones a presentar-se i a empoderar-se.

Vull mantenir la qualitat de la Policia de Cambrils en aspectes delinqüencials i en altres sectors. És una de les policies locals millor valorades

Quina és la plantilla?
Som uns 80 policies i ara hi ha una nova promoció de 6 agents. La plantilla està envellida.

El fet que vostè sigui una dona no vol dir que serà una extremista del feminisme… oi?
Ha d’haver-hi igualtat. Jo vaig tenir l’oportunitat de presentar-me i aquí estic. Quan vaig començar, sobretot a la província, no se’ns donava l’oportunitat d’ascendir ni se’ns veia com a comandaments ni capacitades per a liderar. Sort que s’estan trencant els sostres de vidre.

Sempre ha volgut ser policia?
No. La meva primera feina va ser en una pizzeria de Cambrils, ja que els meus pares van construir una casa a La Dorada i passàvem els estius allà. L’hostelaria sempre m’ha agradat molt. M’agrada el contacte amb el client. I, com a policia, sempre he tingut clar que el ciutadà és el nostre client i que ha de rebre un tracte respectuós i de qualitat.

La Policia Local és la policia de proximitat…
Exacte. El ciutadà i la seguretat és la nostra raó de ser. Al final és vocació de servei públic. Ser policia ha de ser més que una professió atractiva pel que fa al sou…

Tornant als seus començaments…
Vaig treballar també en un banc als estius mentre estava cursant Magisteri. També vaig treballar a Salou posant cafès a policies i em van animar a presentar-me com a interina a la Policia Local de Salou. Vaig estar a platges, una àrea que no és tan sancionadora i vaig gaudir molt. Aleshores vaig decidir a què volia dedicar-me.

Com a policia, sempre he tingut clar que el ciutadà és el nostre client i que ha de rebre un tracte respectuós i de qualitat

Quina va ser la seva trajectòria abans d’aterrar a Cambrils?
Vaig començar com a interina a Salou, després a Valls i ja com a funcionària vaig anar a Mont-roig on vaig ascendir com a caporal. En 2011 vaig demanar una comissió de servei a Salou per inquietuds personals. Allà vaig estar gairebé 6 anys, on vaig passar per totes les unitats. Més tard vaig anar de sergent a Montblanc on vaig estar quatre anys. I ara a Cambrils.

Déu n’hi do…
En les policies locals petites aprens a fer de tot… i això és molt positiu.

Es nota un canvi quan es vesteix l’uniforme?
Sí, l’uniforme fa. Per això va bé tenir valors clars i contundents abans de ser policia.

Els cossos policials encara tenen deficiència de la presència de dones… oi?
S’està corregint. La nova cap dels Mossos de Cambrils, la Carme, és una dona i això vol dir que a poc a poc estem revertint la situació. Sé que farem coses coordinades i treballarem conjuntament a favor de la comunitat.

És fàcil la seva conciliació familiar?
Jo com que no tinc fills, ajuda. Però és cert que si la parella no et recolza, la conciliació familiar en aquesta professió és molt més complicada.

Quines són les seves prioritats com a cap policial?
Una d’elles és, sens dubte, la seguretat ciutadana i la convivència.

M’agradaria que la població participi en els projectes que engeguem i que aporti la seva saviesa, experiència i sentit comú

Pot concretar?
Fomentar sobretot la unitat de relacions amb la comunitat, fer que la població participi en els projectes que engeguem i que aporti la seva saviesa, experiència i sentit comú. A la unitat de Relacions amb la comunitat falten persones, sobretot si tenim en compte que és una àrea importantíssima.

Com porteu el tema de violència masclista?
Les relacions amb la comunitat, sovint, ajuden a prevenir alguns casos i a estar amatents. Tenim la xarxa d’atenció a la víctima que funciona, però que volem ‘engreixar-la’. El problema és que no tenim prou personal per a cobrir totes les hores, ja que una víctima no tria l’hora. El telèfon d’assistència les 24 hores ja existeix, però les víctimes necessiten explicar-ho i que algú empatitzi amb el seu drama.

Encara es creu que és millor que una dona atengui a una altra dona?
No. Potser ara no tant. La dona que és víctima vol trobar empatia, comoditat i sensibilitzat. Algú que no la jutgi. I això tan ho pot fer un home com una dona. Es tracta de competència i habilitat. De fet, tenim un company que ho fa de meravella.

Cambrils és una ciutat segura?
Sí, sí…

Teniu la dificultat del top-manta. Alguna solució a la vista?
S’està intentant treballar de forma transversal. En alguns municipis la benevolència ha actuat com a efecte crida. A Cambrils és un tema que està damunt la taula i que les diferents regidories i la Policia Local tenen voluntat de solucionar-ho també en l’àmbit urbanístic. Amb l’ajuda dels comerciants i dels sectors que se senten afectats en buscarem solucions. El que no podem fer és per arreglar-ho, complicar-ho encara més. És fonamental comunicar amb la ciutadania i fer-la partícip.

Si no comuniquem algú ho farà per nosaltres i de vegades ho farà de forma esbiaixada. Abans que parlen de tu, parla tu

Com es fa aquesta comunicació?
Ara estem a Twitter, però hem de tenir un pla de comunicació eficaç i eficient.

Quina relació pretén adoptar amb els mitjans de comunicació?
De confiança. Que ens respectem mútuament. La comunicació ha de ser directa i viva. Si no comuniquem algú ho farà per nosaltres i de vegades ho farà de forma esbiaixada. Abans que parlen de tu, parla tu.

Vostè com a cap de la policia què no permetrà mai a la comissaria?
Faltes de respecte envers el ciutadà. Haurem d’oferir un tracte respectuós i ètic. Hi ha un reglament intern que ens regula. Aquí sí que seré contundent.

El ciutadà sempre té la raó?
No. Però l’hem d’escoltar. Abans de prendre decisions hem de saber què està passant i per saber-ho, hem d’escoltar.

Ara amb els mòbils i les xarxes socials, l’actuació policial sempre està a l’ull de l’huracà…
És cert que hi ha més control i de vegades els policies se senten qüestionats pels mitjans i per una part de la societat. Per això és important escoltar, escoltar i escoltar.

Hem passat del 8 al 80…
Hi ha hagut una pèrdua de valors i de respecte i entre tots i pel bé de tots hauríem de recuperar-los.

A nivell d’ordenança municipal com està el tema dels patinets?
Es fan controls. El problema és que en relació amb els patinets hem estat molt de temps pensant que era una joguina i no hi havia una regulació… Crec que la gent prengui consciència que el patinet és un vehicle.

Els i les policies són persones i com a tal tenen problemes i inquietuds i el cap els ha d’escoltar

Quins són els ingredients que ha adoptat perquè el seu lideratge sigui un èxit?
Donar l’exemple. Evitar les imposicions. Escoltar molt. La gent vol parlar i explicar coses. Hem d’empatitzar, però de veritat. Els i les policies són persones i com a tal tenen problemes i inquietuds i el cap els ha d’escoltar. El mateix passa amb els polítics. Els hem d’escoltar i compartir amb els aspectes de millora. Si parlo amb respecte, em tractaran amb respecte.

Com va ser la seva rebuda per part de la classe política?
Estic molt contenta. Vinc a treballar i això és l’únic que faré. També confio poder aprofitar la bona relació i de col·laboració que hi ha amb els altres cossos policials.

Apolítica total?
Total, total. Jo treballo pel ciutadà i per la dignitat del cos que represento.

Què espera del 2023?
Guanyar la confiança i el respecte dels meus tres actuals ‘clients‘: plantilla, ciutadans i polítics. M’agradaria que la Policia Local de Cambrils continuï sent un referent. Jo m’hi deixaré la pell.

PUBLICITAT










REDACCIÓ27 Desembre, 2022
badaouia-e1672057459581.jpg

Mohammed Said Badaoui ya está en Marruecos. Fue expulsado de España después de que la Policía Nacional haya hecho un informe en el que se le acusa de ser salafista y de adoctrinar a jóvenes no acompañados. Él niega todas las acusaciones, pero el estado no las ha tenido en cuenta. Badaoui continúa con su defensa y promete volver a Catalunya “con la cabeza alta”, después de ganar esta “batalla” en los tribunales. La activista, que vivió en Catalunya durante más de 30 años, lamenta que España no haya permitido un juicio justo.

Finalmente fue expulsado de España. ¿Lo esperaba?
Sabíamos desde un principio que la decisión estaba tomada, ya que por la vía administrativa no había ninguna forma de poder defenderme. Se me ha negado un  juicio justo.

¿Cuáles eran realmente las acusaciones? ¿Han presentado alguna prueba?
Las acusaciones eran afirmaciones de la Policía Nacional sin aportar prueba ninguna, se me acusaba de radicalización, adoctrinamiento de jóvenes, ser muy activo en redes sociales, tener pretensiones políticas o de tener muchos contactos a nivel político.

Mi situación en el CIE no la entendía nadie, ni el propio director

¿Cree que la policía se inventó un relato?
Todas las personas que han visto el informe policial se sorprendían de las mentiras y manipulaciones que había en él. Por eso se me ha privado en todo momento de un juicio justo.

¿Por qué contra usted y no otra persona?
Van a por personas de la comunidad musulmana que son activos tanto a nivel asociativo como político. Las personas activas y reivindicativas molestamos.

¿Cómo fueron los días en el Centro de Internamiento de Extranjeros? ¿Se sintió maltratado?
Mi situación en el CIE no la entendía nadie, ni siquiera el director del CIE, por primera vez tenían una persona como yo internada, una persona con todos los documentos en regla y arraigo social. Mi internamiento en el CIE fue un castigo más a mi persona por denunciar la vulneración de derechos que estábamos sufriendo por el proceso de expulsión administrativa.

La policía asocia que quiero la nacionalidad para acceder al mundo de la política con algún partido independentista

¿Cree que su caso es sobre todo político?
Sin duda alguna. Las alarmas saltan en la policía cuando yo solicito la nacionalidad española. La policía asocia que quiero la nacionalidad para poder acceder al mundo de la política con algún partido independentista.

¿Por qué cree que los partidos que le apoyaban eran sobre todo independentistas?
Eso no es verdad, los Comunes no lo sueño, el PSC en Reus apoyó la declaración que hizo el Ayuntamiento a mi favor. A nivel autonómico y estatal, el PSC no me apoyó y me quitó una gran desilusión.

¿Está contento con el PSC? Ha dicho que se había acobardado… ¿Por qué?
A nivel municipal me apoyaron y tengo constancia de que hicieron lo posible para que el apoyo fuera también en el Parlamento o el Congreso, pero desde la cúpula del partido no les dejaran. Para mí el PSC, nivel autonómico y estatal, tuvo una postura cobarde.  Prefirió callar dejando que la injusticia se salga con la suya, callaron porque que la expulsión la tenía que firmar alguien del ministerio gobernado por el PSOE. Personalmente esta postura cobarde creo que les pasara factura en las próximas elecciones municipales con la comunidad musulmana.

¿Se considera una víctima?
Una víctima del sistema islamófobo y de una ley racista como lo es la ley de extranjería, que permite ejecutar las expulsiones sin un juicio justo.

Nuestros representantes políticos deberían dar explicaciones cuando se vulneren derechos de los ciudadanos

¿Acudirá al Tribunal de Estrasburgo?
Voy a acudir donde haga falta para demostrar la injusticia que he sufrido y limpiar mi nombre y mi imagen.

¿Cómo fue el momento de su expulsión?
Fue un viernes a las 23:00. No es casualidad el día y la hora. Les interesaba hacerlo a escondidas para evitar cualquier obstáculo que pudiera generar la presión política, mediática y social. Llegamos a Madrid a las 05:00, donde nos esperaba un avión totalmente vacío, solo para mí compañero Amarouch y yo.

¿Cómo será su vida en Marruecos? ¿Qué piensa hacer?
Tendremos que empezar de cero, buscar trabajo, alquiler, escuela e instituto para mis hijos. Nos obligan a inmigrar

¿Qué piensa su familia?
Se ven afectados por esta injusticia y no se ha tenido en cuenta sus derechos como ciudadanos españoles que son.

Voy a acudir donde haga falta para demostrar la injusticia que he sufrido y limpiar mi nombre y mi imagen

¿Usted es salafista?
Soy musulmán practicante de mi religión.

¿Quiere volver a Cataluña?
Volveré con la cabeza bien alta, después de ganar esta batalla ante los tribunales.

Hay manifestaciones para protestar por su expulsión. ¿Qué siente?

Soy una víctima del sistema islamófobo y de una ley racista como lo es la ley de extranjería

Estoy muy agradecido a todas las personas, entidades y partidos políticos que me han ayudado, y sobre todo a mi familia y al grupo de apoyo. Sin ellos no habríamos llegado a resistir tanto.

¿Qué piensa que la delegada y el subdelegado del gobierno hayan rechazado comparecer en el Parlamento para hablar de su caso?
Creo que nuestros representantes políticos deberían dar explicaciones cuando se vulneren derechos de los ciudadanos.

PUBLICITAT








REDACCIÓ20 Desembre, 2022
Borja-Vizcarro-1280x1707.jpg

Borja Vizcarro és periodista de cor, tot i que ara es dedica a vendre loteria. Com tants d’altres, va decidir canviar de professió i aventurar-se en una nova experiència. La figura del venedor de loteria és aquella que reparteix sort, i que d’alguna manera o d’altra, s’adona de la majoria de supersticions dels seus clients. En aquesta Conversa de Cafè esbrinarem com s’està adaptant al seu nou dia a dia, i com encara s’estima la vida del periodista i no pot evitar estar pendent de l’actualitat tarragonina. Borja també explica algunes supersticions amb les quals s’ha trobat, i ens dóna la seva opinió al voltant de l’existència de la sort i el fet que les persones més necessitades siguin les que més juguen a la loteria.


Ets periodista i ara has canviat de sector. Com t’estàs adaptant?

Borja Vizcarro

Doncs, com a qualsevol canvi -més si és un àmbit nou i desconegut, on has de sortir de la teva zona de confort-, al principi costa, però a poc a poc vas agafant ritme i et vas adaptant com pots. La veritat és que de moment -toco fusta- la nova aventura va bé. Ara només cal continuar treballant de valent per poder continuar millorant i aprenent cada dia. No et negaré que hi ha coses que trobo a faltar del periodisme, però el canvi ha estat per a bé.

Estar pendent de l’actualitat? Se’t fa inevitable?
Sempre m’agrada estar pendent del que passa a la ciutat. De fet, els mateixos clients ja et treuen algun tema d’actualitat, i “t’obliga” a estar al dia. Però un cop has viscut des de dins el que és la informació de la demarcació, se’t fa inevitable no poder seguir certs temes, sobretot en l’àmbit de la política tarragonina, on em genera més curiositat.

El 8 va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció

Què és el que més juga la gent?
Doncs cada client és un món. Hi ha qui juga tots els sortejos de la setmana, hi ha qui juga de forma diària el sorteig d’aquell dia… Depèn de tot una mica, inclús de l’època on et trobis. Ara mateix per exemple, el 80% dels clients juguen les campanyes dels sortejos de Nadal i de Reis, però tampoc deixen de banda els sortejos convencionals. Ens adaptem a cada persona.

Tu creus en la sort?
La sort existeix. Mira t’explicaré una anècdota que m’ha passat fa poc. Vaig entrar en un sorteig d’una marca esportiva al març -de fet era un sorteig que ni me’n recordava que l’havia fet-. Un d’aquests que has d’omplir una papereta, posar-la en una urna i quan l’obren doncs decideixen el què. La particularitat és que aquesta urna ha anat recorrent diferents llocs d’Espanya. Sense dubtes la sort existeix.

Parlant de sort, quin és el teu número de la sort?
El 8. Va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció.

Tinc la sensació que les persones més necessitades sovint són les que més juguen. És cert?
Hi ha de tot una mica. No es pot jutjar els clients, però sí que és veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada. El que s’ha de deixar clar és que s’ha de jugar de forma responsable i tenint en compte la situació de cadascú.

És veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada

Segur que t’expliquen moltes supersticions, podries compartir alguna?
Ui. N’hi ha moltes. Des de la gent que es posa a mirar i remirar els dècims, sumar els números i que doni un número exacte, fins al que juga sempre el mateix número o la mateixa combinació en cada sorteig. Cada client té la seva.

PUBLICITAT



REDACCIÓ16 Desembre, 2022
martin-de-sande3-1-e1671189407676.jpg

Angel Martin de Sande és el president del Comitè d’Empresa i ara mateix està en el punt de mira de l’Ajuntament de Tarragona. El sindicalista d’UGT és una de les veus crítiques en la polèmica de la brossa. El contracte ha quedat desert i això, segons Martin de Sande, és perjudicial per als treballadors. En una entrevista al nostre digital, el sindicalista assegura que l’ajuntament va calcular malament i amb arrogància. Martin de Sande compta amb el suport de la plantilla i de la direcció sindical. Acusa l’alcalde i el regidor de trair la confiança dels treballadors. Desmenteix que hi hagués prevista un increment salarial del 8%. “No cal tenir moltes llums per entendre que si una empresa perd diners, no pujarà ni el 8% ni l’1%”.

 

El concurs de la brossa ha fet fallida. I ara què?
Nosotros creemos que hay que analizar en profundidad las causas de estropicio y hacerlo sin prisas, porque ha quedado demostrado que el Pliego de Condiciones no estaba bien hecho. Hacer algo ahora, de prisa y corriendo, puede ser una chapuza que pagaremos los trabajadores y los ciudadanos los próximos 10 años.

Però el regidor Jordi Fortuny diu que ja sap el que ha passat…
No puede ser que los mismos que han hecho mal los cálculos, también sean juez y parte y dicten sentencia en 24 horas sobre un documento de cientos y cientos de folios. El Ayuntamiento debería contratar los servicios de una o más ingenierías especializadas para que auditasen el Pliego de Condiciones y detectasen dónde están los errores de cálculo, de previsión, de planificación, de introducción de nuevas tecnologías, etc.

Els tècnics municipals es reuniran amb les empreses per veure què ha fallat i què s’ha de modificar per tal de treure una nova licitació. El Comitè d’Empresa recolza aquest procés?
No lo vemos oportuno. No queda claro cómo se puede viciar el proceso de licitación con esta ronda de reuniones con las empresas. Nadie sabe con qué criterios se convocan unas sí y otras no. Tampoco está claro cómo puede influir esta ronda de reuniones de cara a una nueva licitación, porque la legislación de contratación pública no contempla esta forma de hacer las cosas. Alguien se está metiendo en un charco y ya veremos si acaba todo en los tribunales o en la Fiscalía.

Alguien se está metiendo en un charco y ya veremos si acaba todo en los tribunales o en la Fiscalía

El regidor Jordi Fortuny es defensa dient que el Plec de Condicions es va aprovar per amplia majoria en el Ple de l’Ajuntament…
Nosotros colaboramos en que eso fuese así. Pero lo hicimos dando un voto de confianza al gobierno municipal pensando que las cosas estaban bien hechas, bien pensadas y bien calculadas. El alcalde Ricomà y Jordi Fortuny han traicionado esa confianza con su incompetencia y ahora pretenden que se repita lo mismo y esta vez ya no puede ser.

És veritat que el Plec de Condicions contempla una pujada salarial del 8% pels treballadors del servei? Per què no ho ha dit?
No sé de dónde ha salido esta chorrada. Lo que dice el Pliego de Condiciones, porque así se lo exigimos el Comité de Empresa al Ayuntamiento, es que este no nos limitase la subida salarial de futuros convenios, pero no hay que tener muchas luces para entender que si una empresa pierde dinero no subirá ni el 8% ni el 1%, como está ocurriendo en Salou desde hace 5 años, donde el convenio está congelado en el 0% de subida.

Es más, si es cierto lo del 8%, le pediría a Fortuny que nos haga un adelanto del 4% para estas navidades, a cuenta de la próxima contrata.

Si es cierto lo del 8%, le pediría a Jordi Fortuny que nos haga un adelanto del 4% para estas navidades

Vostè va per lliure o se sent recolzat per la direcció del sindicat en aquest conflicte?
Totalmente apoyado. Pero lo importante es que la plantilla está totalmente unida para defender nuestro futuro y está claro que con la forma de hacer del alcalde Ricomà y de Jordi Fortuny no tendremos un futuro positivo.

Això que ha dit podria semblar un dóna suport implícit a d’altres formacions polítiques?
Nunca nos hemos guiado por intereses políticos. Cuando Jordi Fortuny lo ha hecho bien lo hemos dicho públicamente y le hemos felicitado. Cuando lo ha hecho mal lo hemos criticado. Siempre nos hemos guiado por la defensa de los trabajadores y trabajadoras de saneamiento urbano.

Però ara demanen la dimissió de Jordi Fortuny… No és exagerat?
Primero, fue el propio Jordi Fortuny, en un acto ante más de 100 trabajadores de la plantilla y que tu moderaste y fuiste testigo, que dijo que dimitiría si el concurso perjudicaba a la plantilla. Que haya quedado desierto el concurso nos perjudica gravemente y por eso le recordamos sus palabras, pero claro, quizás sea pedirle peras al olmo.

Que digan qué se ha hecho mal en una licitación de 225 millones de euros… nosotros aumentaremos el nivel del conflicto hasta donde haga falta

Quines accions pensen fer en endavant? Convocaran vagues?
Si un trabajador comete una negligencia grave es despedido automáticamente. Lo mismo debe ocurrir con los políticos. Ya está bien de que cometan errores graves y aquí no pasa nada. Los políticos no pueden ser el gremio de los intocables. Si el gobierno municipal insiste en seguir con el proceso de licitación sin antes haber hecho una auditoría por técnicos especialistas en saneamiento urbano, matemáticos e ingenieros, que digan qué se ha hecho mal en una licitación de 225 millones de euros, repito, 225 millones de euros, entonces nosotros aumentaremos el nivel del conflicto hasta donde haga falta.

Però l’Ajuntament vol tirar endavant la licitació dels Lots 4 i 5. Vostès veuen correcte això?
Es una contradicción más. Si todavía no saben cómo va a quedar el nuevo Pliego de Condiciones que determinará el futuro servicio, ¿cómo pueden adjudicar los servicios complementarios de inspección y educación medioambiental? Normalmente los muebles los compras cuando sabes cómo van a ser las habitaciones de tu casa y ellos no saben ni tan si quiera si va a haber casa. Todo son prisas injustificadas e injustificables.

Què li diria als tarragonins davant d’aquest conflicte?
Las entidades de la ciudad deben tener voz en este asunto. No vale con reunirse con ellas para que hagan la lista de necesidades urgentes. Si el concurso de 225 millones se ha hundido como el Titánic, el gobierno municipal debe dar muchas más explicaciones de las que ha dado y las entidades de la ciudad se lo pueden reclamar. Tienen derecho a saber qué ha pasado, pero que se lo digan personas expertas y neutrales, no los mismos que la han pifiado. 

 

PUBLICITAT











REDACCIÓ12 Desembre, 2022
foto-2-cafe-1280x1707.jpg

El Nàstic i els castells sempre són dos temes d’actualitat a les cafeteries de Tarragona. En aquesta Conversa de Cafè donem veu a un seguidor del club grana i membre acabat d’incorporar a la Colla Jove, Pau Sans. Amb ell, repassem la situació del Nàstic i del seu entrenador, Raül Agné, des del punt de vista dels seguidors. També ens plantegem si paga la pena passar d’eliminatòria de Copa del Rei, sabent que l’objectiu de l’entitat és assolir l’ascens a Segona Divisió. Pel que fa als castells, Sans confessa el que ha significat la seva primera temporada a plaça, una campanya especial per a tothom, ja que ha suposat el retorn de l’activitat castellera. Repassem alhora alguns moments especials de la Jove i de la rivalitat amb els Xiquets. Concloem amb una valoració del pilar de 9 dels Verds, un castell admirat per tothom sense importar els colors de la camisa.

Com veus el Nàstic?
Sincerament, no m’acaba de convèncer del tot, el veig com un equip d’anades i vingudes constants. No el veig com un equip prou sòlid per a estar lluitant per l’ascens directe a final d’any, de fet, fins i tot dubto amb el play-off i òbviament m’agradaria que no fos així. M’agradaria que ens assembléssim una miqueta a la dinàmica del Ràcing de Ferrol, un equip que quasi arriba a la final d’ascens l’any passat i que aquest any és un equip potent i que juga força bé. En resum, m’agradaria que fóssim un equip bastant més fiable.

Confies en Raül Agné?
(Riu) No sé què dir-te, és tot molt estrany. Partint de què estic totalment en contra d’anar canviant d’entrenador cada any (o mig any), cosa a la qual fa uns anys ens vam desgraciadament acostumar, crec que al final de la temporada passada s’hagués hagut d’apostar per un entrenador més fiable. Òbviament que és impossible saber si un nou entrenador ens hagués aportat aquesta fiabilitat de la qual parlo, però el que sí que sabíem és que amb Agnè vam fer play-off de miracle, amb una temporada força irregular i amb ultimàtums i això sembla que s’està repetint aquest any. Tot i això, vam arribar a la final de play-off i perfectament hauríem pogut pujar, és per això que tampoc em va semblar malament que apostessin per la seva renovació. A hores d’ara, després d’aquest últim ultimàtum, només ens cal esperar a veure la dinàmica que agafa l’equip.

T’agradaria avançar de ronda a la Copa del Rei, o millor centrar-se en la lliga?
Aquesta pregunta me la faig cada any. Aquest any crec que realment hi ha un segon bloc de jugadors prou important per a avançar un parell de rondes, guanyar els diners que això suposa i a veure si amb una mica de sort ens toca un primera divisió “atractiu” que ens permeti omplir l’estadi. Això si, sempre reservant la majoria dels titulars per a la lliga i si ens eliminen mala sort, tampoc és cap drama.

Tal com estem ara, creus que pujarem a Segona Divisió?
Ara com ara ho veig molt difícil la veritat, l’equip fa la sensació que no té prou solidesa per a aguantar grans ratxes de victòries i a més a més, tampoc m’està agradant la manera en com es comporta davant els equips de la part alta de la classificació. Però això mai se sap, jo ho desitjo amb tota la meva ànima, espero que m’equivoqui de totes totes! Si es vol pujar s’ha de començar a donar un cop de puny sobre la taula ara, i crec que la victòria contra el Castelló ens va permetre veure que l’equip hi és, però que realment es necessita jugar a alguna cosa més elaborada, ja que molts més partits així no els guanyarem.

Parlem de Castells. Com has viscut aquesta temporada de retorn?
Aquesta temporada ha sigut molt especial, per a mi, la que més de totes. Això es deu al fet que jo sempre he seguit de molt a prop els castells, sobretot la jove, ja que el meu pare havia sigut casteller i el meu germà ja fa uns anys que forma part de la colla, però mai m’havia decidit a formar-ne part com a tal.

Finalment, aquest any, no me’n vaig poder estar més i vaig decidir apuntar-me juntament amb un amic. Senzillament, ha sigut la millor decisió que he pogut prendre, i és que els castells enganxen molt! Els primers mesos de la temporada encara els vaig viure com a espectador, van ser mesos difícils perquè costava arrencar, però crec que la dinàmica era molt bona i de seguida es va poder veure el progrés. En aquest aspecte ara em referia a la Jove, però crec que també és perfectament aplicable a totes les colles en general.

Doncs això, aquesta temporada serà molt especial per a tothom, ja que és la de retorn i aquest és un fet superimportant, però també sempre la tindré com la temporada de debut amb la colla i això, personalment, encara li dóna un plus més.

Què has gaudit més?
Sense dubte, a les diades que he pogut anar, sobretot com a casteller, però també he xalat molt a les que he assistit com a espectador. Si t’he de posar un asterisc en algun moment que hagi gaudit especialment em sembla que triaria la remuntada que fem al concurs de castells després de l’intent desmuntat de 3 de 9. Viure des del terra de la TAP aquella sensació que ho faríem si o si i del nostre públic animant en tot moment, simplement va ser màgica. I coronar-ho tot amb la càrrega del 2 de 9 in extremis li dóna un punt d’èpica que encara fa que es xali més el moment.

Com us vau prendre el concurs des de la Jove?
Jo crec que cada persona se’l pren d’una forma diferent, a més, jo feia poc que havia entrat a la colla i, per tant, és difícil que tingui el mateix punt de vista que la gent que havia estat tota la temporada al peu del canó. El que jo vaig veure va ser una colla molt endollada, amb centenars de persones venint als assaigs i amb ganes de fer coses interessants. Jo crec que l’objectiu es va aconseguir, ja que la colla es va mantenir al lloc que li pertoca i es va poder assolir la gamma extra en un any tan complicat com el de tornada. Tant els verds com les dues colles de Valls estan a un nivell increïble i aquest any no s’hi podia competir, per això dic que el sentiment general de la colla crec que és el de satisfacció.

I què me’n dius del ‘pique‘ amb els Xiquets, ha tornat fort?
Sí, però bé, sempre ha existit no? A mi personalment m’agrada i crec que ajuda a les dues colles a mantenir-se encara més “endollades”. Jo crec que aquesta sensació que s’ha intensificat el ‘pique’ ha sigut perquè els Xiquets realment han tornat forts després de la pandèmia i, en canvi, a nosaltres ens ha costat una miqueta més arrencar. Relacionat amb això també crec que importa bastant el fet que els Xiquets no estiguessin massa bé abans de la Covid, cosa que provocava que hi hagués una diferència molt més gran que ara entre les dues colles i això realment refredava aquesta rivalitat.

Com va acabar la temporada… Què en penses del pilar de 9 dels Verds?
Increïble, estàvem tota la família a casa enganxats al televisor mentre dinàvem, ningú donava crèdit i encara més després del primer intent on se’ls enfonsa. Cal felicitar-los perquè realment hi han cregut, ho han assajat i quan ho han intentat els hi ha sortit. Ara ja només queda que passin de pressa aquests mesos de descans, que ja tinc unes ganes boges de tornar als assajos i quan comencin, a continuar donant-pit o el que faci falta!

PUBLICITAT



REDACCIÓ5 Desembre, 2022
ngel-Xifré5-1280x960.jpg

ENTREVISTAEl ‘divorci’ governamental entre Junts i Esquerra va propiciar una sèrie de canvis que han convertit l’alcalde d’Almoster, Àngel Xifré, en el nou delegat del Govern al Camp de Tarragona. Es tracta d’un càrrec més complex que a altres parts del territori, ja que sobre les seves esquenes recau -entre d’altres- dirigir el Plaseqta en cas de risc químic. Precisament, les primeres setmanes de Xifré a la Delegació no han estat senzilles, tal com ell mateix explica en aquesta entrevista. 

Primer un simulacre inèdit a l’Estat espanyol, després una emergència real a Constantí, i ara li ha arribat el torn a la polèmica amb el projecte Hard Rock. Des de l’executiu de Pere Aragonès es defensa que la iniciativa tirarà endavant quan s’aprovin els detalls urbanístics. Des de l’Ajuntament de Salou, però, no les tenen totes amb si mateixos i consideren que la Generalitat no està anant tan de pressa com podria. En aquesta entrevista, el nou delegat del Govern declara com està vivint aquests primers mesos fent de pont entre Barcelona i Tarragona; també defensa que Hard Rock tirarà endavant i que la transparència és la clau per a la sensació de seguretat de la ciutadania vers la indústria química.

 

Com s’està adaptant al nou càrrec?
La veritat és que bé. En porto un mes i, abans que res he intentat fer visites institucionals a les principals ciutats, com és el cas de Tarragona, el Port i la Diputació i els consells comarcals.

Suposo que és per auscultar i conèixer la realitat social de les comarques…
Efectivament i sobretot per a posar-nos a disposició de tothom.

Quins són els principals problemes?
A l’Ajuntament de Tarragona són reiteratius i pràcticament tothom els coneix. És el cas de la Ciutat de Justícia, el Tram camp, l’abastiment d’aigua també comença a ser una preocupació, la manca de facultatius en el món sanitari que és un tema de país que s’haurà d’abordar conjuntament… Ara estem en una fase de prendre nota i auscultar… Després serà intentar cerca les solucions…

I com ho farà?
Institucionalment em toca fer de pont entre el territori i les diferents conselleries. Sabem que l’administració és lenta a l’hora d’actuar Jo sóc alcalde i ho sé perfectament. Però, a poc a poc, anirem desencallant i avançant.

Com s’ho fa per combinar el càrrec d’alcalde d’Almoster amb el de delegat del govern?
Cada dia començo la meva jornada a l’ajuntament a dos quarts de vuit del matí i després vinc cap a la delegació. Als dijous a la tarda fem les reunions de regidors, intervenció i tècnics municipals. És una feina que ets conscient que t’ocuparà pràcticament les 24 hores del dia.

S’ho havia imaginat mai arribar a ser delegat del govern?
No, mai. És un honor servir el meu país i és un orgull que t’encarreguin aquesta missió. Em fa molta il·lusió i estic aquí per a ajudar.

És un honor servir el meu país i és un orgull que t’encarreguin aquesta missió

Què representa en l’àmbit personal ser delegat del govern?
És un honor, insisteixo. Em fa molt feliç aportar el meu gra de sorra per a ajudar a la gent. És un càrrec que també té un component social, ja que un dels nostres objectius és millorar la qualitat de vida de la població.

És un trampolí polític?
No. D’entrada has de ser conscient del càrrec què ocupes i en quin moment ho fas. Estem en aquests càrrecs de forma provisional i això ho hem de tenir clar. I també ho has de tenir clar que no se sap mai cap on et portarà la vida. Fa dos mesos no hauria pensat mai estar ocupant el despatx del delegat del govern.

I tampoc sent el director del Plaseqta
Tampoc.

Com ho porta?
És una bona experiència i un gran aprenentatge. Hem de saber transmetre un missatge clar i de tranquil·litat, però honest. Cohabitem amb el polígon químic més important del sud d’Europa i això comporta riscs. Per això, les preses de decisions han d’estar sempre a prop d’on està el risc. Hi pertoca a la Generalitat controlar aquesta presa de decisions i assumir el compromís de la seguretat.

Com va anar el simulacre?
Crec que bé. Intentàvem conscienciar la gent per a una actuació crucial en una situació de risc. El confinament és la paraula clau. Després vam tenir un cas real de la sofrera a Constantí. Això ens va servir molt per poder actuar ràpidament i correctament. És obvi que del simulacre i del cas de la sofrera tots traiem les nostres conclusions, tot i que estem en un procés de formació i millora contínua.

Quins problemes han trobat?
Una persona que es troba en polígon industrial – no químic – què haurà de fer en cas d’un accident químic? L’empresa haurà de col·laborar-hi en els aspectes informatius. Protecció Civil ja està preparant una formació pels empresaris i directius de les empreses que operen als polígons industrials. No podem oblidar que la seguretat és cosa de tots.

Com es porta el tema de la missatgeria mòbil?
Això ho estan treballant des de la Conselleria d’Interior.

Com es transmet la sensació de seguretat a la ciutadania en relació amb el risc químic?
Protecció Civil informa sobre tots els accidents programats o no. La transparència aporta molt a la tranquil·litat ciutadana. El president de l’AEQT en una jornada deia que cal renovar la ‘llicència social’.

La transparència aporta molt a la tranquil·litat ciutadana

La seva antecessora tenia un projecte que era reunificar tots els serveis territorials en un sol edifici. Manté aquest propòsit?
És una tema que s’arrossega des de fa almenys 15 anys. Crec que seria positiu per eficiència econòmica. Estalviarem molt en lloguer i factura de l’energia. És cert que la meva predecessora va ja començar a treballar en aquest dossier per poder fer el pla funcional. Una vegada estiguin definides i detectades les necessitats quant a espai i personal ens posarem a cercar l’edifici que més s’adeqüi. S’ha parlat de l’antiga presó que, si tot segons el previst, quedarà buida a partir del primer semestre del 2023. Per a mi és una bona ubicació. Però, també serà una realitat a curt termini.

Però hi ha algun termini establert?
Home, tant de bo poguéssim tenir en 2023 enllestit el pla funcional per després posar en marxa el projecte executiu.

Hard Rock ha tornat a l’escena política carregat de polèmica… Està paralitzat?
Tinc entès que no. La persona que afirma que està aturat que reveli la seva font. És molt fàcil dir que està paralitzat, però s’hauria d’aportar proves. Des del departament de Territori em diuen que el projecte segueix els seus tràmits administratius. No tenim cap constància que l’empresa Hard Rock s’hagi retirat del projecte. Hi ha dipositada una fiança i estem convençuts que continuarà endavant. És cert que hi ha alguns detalls que hauran de passar per la comissió d’urbanisme, però jo no crec que estigui aturat.

És molt fàcil dir que està paralitzat, però s’hauria d’aportar proves

Quan s’aprovarà el PDU que permetrà la construcció del Hard Rock?
No tenim data.

L’alcalde Salou està convençut que hi ha partits propers al govern que està en contra del projecte…
És la seva opinió. Crec que el govern de la Generalitat actua de forma unitària i parla sempre a través de la seva portaveu, Patrícia Plaja. Ella va dir que el projecte no està paralitzat. No sé d’on treu aquesta idea l’alcalde de Salou.

El projecte Hard Rock podria quedar en no res?
No ho crec. Hem de girar la mirada. Hauríem de tenir en compte que just al costat hi ha PortAventura que està fent moltes inversions i el seu projecte inicial encara no està totalment desenvolupat. Està fent una gran feina per a desestacionalitzar la zona. Hard Rock és important, però hi ha projectes ja instal·lats que també són importants.

Quina és la relació entre la delegació del govern i l’Ajuntament de Salou?
Correcte com amb tots els ajuntaments.

PUBLICITAT




REDACCIÓ5 Desembre, 2022
joan-montalà-e1670015898654.jpg

Avui, el digital estrena la secció ‘Converses de cafè‘. Es tracta d’un espai on tothom, independentment del càrrec que ocupa, comparteixi algunes de les seves opinions sobre l’actualitat. L’entrevista intenta fugir del políticament correcte. Volem que ‘Converses de cafè’ sigui el palpar del sentiment ciutadà. El nostre convidat és un jove salouenc apassionat pel pàdel. Joan Montalà ens explica les dificultats que troba a l’hora d’emancipar-se i quina és la realitat sobre la situació juvenil. Les respostes no tenen cap intenció de dictar sentència, però, amb un cafè a la mà, el Dj verbalitza allò que molt senten, però que, per una raó o altra, no ho poden manifestar. ‘Converses de cafè’ pretén ser el micròfon per a les veus silenciades…

 

Joan, com veus el futur des del punt de vista dels joves?
El futur està a les mans de pocs… Trobo que des de dalt, a poc a poc, ens van ficant les coses més complicades. Sense anar més lluny, l’increment dels preus no ve acompanyada de la pujada dels sous. Això fa que viure tranquil sigui una utopia. Aquest fet afectarà molt al futur, perquè qui no té alguna cosa farà el possible per tenir-la a través de mitjans poc ortodoxos, com pot ser robar. És trist, però si treballes tot el dia i no et queda res per a viure i encara has de passar gana, mouràs cel i terra per sobreviure i això, a poc a poc, t’empenyerà a camins que m’estimo més no pensar-hi.

Això vol dir que les polítiques juvenils del govern català i estatal són suficients per motivar als joves?
No, no són suficients en general. Els joves estan poc motivats i, per inri, no saben aprofitar les oportunitats. També és cert que no hi ha massa oportunitats i els joves necessiten més empenta per a avançar.

La covid ha tingut un paper negatiu, oi?
A la majoria no els ha afectat massa, ja que han continuat fent el que han volgut i no s’han preocupat ni de la gent gran ni de la gent propera que estaven en risc, ni complir les normes de seguretat. També és cert que molts joves que s’ho han pres molt seriosament i que per exemple ara, inclòs amb un constipat normal, es fiquen la mascareta o que saben apreciar molt més les coses per totes les situacions que hi han hagut de passat.

Creus que hi ha condicions perquè els joves siguin emprenedors?
Crec que sí. El problema és que han de fer front a moltes traves administratives i burocràtiques i això desmotiva. Per aquesta raó, molt talent marxa a altres països a provar sort, ja que aquí ho veu molt més complicat. Al nostre país impera la sensació que tot són dificultats i això desencoratja.

Quins són els principals problemes del jovent?
Trobo que el jovent s’ha relaxat moltíssim en tots els aspectes, són més “comodons”. És a dir, ho volen tot fet i mastegat i amb poc esforç. Les noves tecnologies, que són un invent fascinant, no estan sent aprofitades pel jovent. Hi ha gent que ho té tot a l’abast i creu que pot guanyar molts diners sense sortir des de casa i sense esforç. Això no existeix.

És fàcil emancipar-se?
No és fàcil emancipar-se i marxar de casa dels pares. Per experiència pròpia, he de dir que és molt complicat perquè ha d’haver-hi una sèrie de requisits i de condicions que et comprometen. I ja no parlo dels preus ni del tipus d’interès… És trist pensar així, però és la realitat…

En termes professionals, hi ha prou sortides per al jovent, cada cop més preparat?
És cert que qui vol treballar no li faltarà feina mai, però penso que no és fàcil guanyar-te la vida fent el que t’agrada o d’allò que vas estudiar. Jo, per exemple, vaig estudiar i visc moltíssim del que treballo, però, quant a salari o a hores, en cap lloc he pogut arribar al sou mínim i és una pena.
Segons el que hagis estudiat, hi ha moltes sortides professionals. Però, és cert que molts joves intenten provar sort a l’estranger perquè creu que a Espanya no se’ls tracta bé. A nivell personal penso que si marxés a l’estranger, tindria un bon contracte i millors condicions laborals.

PUBLICITAT








REDACCIÓ5 Desembre, 2022
Lluc-Crusellas-1280x960.jpg

 

Lluc Crusellas és un artesà de Vic que recentment ha guanyat el títol de millor xocolater del món. Un guardó que per a ell, tan sols és un reconeixement al seu esforç i dedicació per la xocolata: “Tot i haver guanyat el premi, no em considero el millor xocolater del món, em queda molt per aprendre”. El mestre ha publicat un llibre que inclou receptes elaborades amb xocolata, des d’algunes ben senzilles fins a d’altres més complicades. Segons el mateix Crusellas, l’obra inclou fragments d’història per entendre l’origen del cacau i d’algunes postres, així com formacions en nutrició per comprendre els beneficis i les propietats de la xocolata.

En una visita al Mercat Central de Tarragona, Crusellas va confessar alguns secrets de la seva vida com a xocolater. Per exemple, les seves postres preferides és el tiramisú, perquè d’alguna manera li recorda a ell mateix. Concretament, pel seu contrast entre dolçor i certa amargor, un punt de nervi que ho compara amb les seves ganes de treballar i innovar. Les millors postres per Nadal? Crusellas ho té clar: els torrons de pastisseria, perquè són les més tradicionals.

L’artesà també va dedicar algunes paraules als productes de proximitat, apuntant que s’ha de fugir de les grans superfícies optant pels establiments especialitzats. “La gent ha d’entendre que el producte de proximitat té el preu que té per la seva elevada qualitat”, apunta Crusellas, qui destaca que s’ha de conscienciar encara més la ciutadania. Per a ell, la clau és educar el paladar: “Quan proves un producte de qualitat i després tornes a un de menys es nota la diferència, i potser ja no estàs disposat a rebaixar la qualitat de l’aliment”.

VÍDEOS



PUBLICITAT




REDACCIÓ30 Novembre, 2022
yeray-1.jpg

ENTREVISTAL’Ajuntament presidit per Pere Granados ha organitzat aquesta setmana el ‘SalouCongress‘. Es tractava, en definitiva, d’un espai per auscultar, debatre i prendre decisions sobre el futur de la indústria turística. 

L’acte inaugural va comptar amb la presència del secretari d’estat, Fernando Valdés, qui va dir que Salou és un exemple en la promoció turística. Un cop finalitzada la convenció, que ha disposat de experts d’alt nivell, arriba l’hora de fer balanç. Parlem amb el regidor d’Hisenda de Salou i un dels encarregats de coordinar les taules rodones. Yeray Moreno no té dubtes que SalouCongress‘ ha vingut per quedar-se, perquè és un monstre sense sostre. El balanç del certamen és, segons el regidor, força positiu. 

 

Quin balanç fa del ‘SalouCongress‘?
Molt, molt positiu. Aviat tindrem dades completes, però podem avançar que vam tenir més de 1000 visites en streaming, 100 acreditats presencialment, gairebé 3000 visites a la plana web de tot el territori espanyol…

És un congrés que es va organitzar en molt poc temps…
L’Ajuntament oferia l’espai de debat, els ponents el talent i els usuaris l’aprenentatge. Es va fer amb moltes ganes i Salou acaba de crear un monstre que no tindrà sostre.

Vol dir que és una iniciativa que ha vingut que quedar-se?
Sense cap mena de dubte. Salou ha creat una marca que qualsevol persona pot fer-la seva i utilitzar-la per reivindicar i potenciar qualsevol sector del municipi, i per què no… els que han de venir en un futur.

A qui anava adreçat el simposi?
Al públic en general. El turisme, en definitiva, repercuteix en totes les àrees i àmbits. Honestament, crec que les dues jornades del congrés han servit d’aprenentatge i han reunit experts d’un nivell molt alt. La connexió entre usuaris, empresaris, autònoms, treballadors… de negocis i perspectives diferents en una mateixa sala, ha contribuït a l’èxit de la convenció.

Vostè va fer de ‘conductor’ de les diferents taules de debat. Les ponències i els ponents han satisfet les expectatives de l’organització?
Amb escreix. Tenim molt de talent al territori, però està poc aprofitat. Hauríem de crear espais de networking i aprofitar el potencial (molt més) que tenim. Moltes empreses no creixen perquè no se senten secundades per l’administració pública o per no aprofitar sinergies d’altres empreses.

Crec que no som conscients de la importància de ser la referència del turisme de costa a tot l’estat. Hem de saber treure el màxim profit d’aquesta realitat

El ‘SalouCongress’ ha comptat amb el recolzament de la Secretaria d’Estat de Turisme. És un fet força rellevant, oi?
Sí. L’estat ens fa costat a gairebé totes les accions que duem a terme. Darrere d’aquest recolzament hi ha esforç i dedicació per part del Patronat de Turisme de Salou i del govern local. Crec que del govern espanyol tenen molt clar que si nosaltres guanyem, ells també… I al revés.

El secretari d’estat va verbalitzar que Salou és un exemple en l’àmbit de la promoció turística… què en pensa?
Que té tota la raó. I no ho diem nosaltres ni ho diu ell. Ho diuen tots els visitants que tenim a la nostra ciutat amb creixements exponencials cada any. Anem pel bon camí.

‘SalouCongress’ ha coincidit amb el canvi de presidència de l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja… Una oportunitat per reunir tots els representants dels principals municipis de turisme de costa, oi?
Exacte. És un orgull que l’alcalde Pere Granados ocupi la presidència de l’Aliança. Crec que no som conscients de la importància de ser la referència del turisme de costa a tot l’estat i que ens tinguin en compte a l’estranger. Hem de saber treure el màxim profit d’aquesta realitat.

Regidor, quines conclusions s’han extret del ‘SalouCongress’?
Hem creat un ‘hub’ d’unió de talent, treball, idees i sinergies que faran que parlar en un futur proper, mitjançant noves reivindicacions, productes i empreses basades en la sostenibilitat, digitalització, blue spaces, i un llarg etcètera. Insisteixo que hem creat un monstre sense sostre.

 

PUBLICITAT








REDACCIÓ21 Novembre, 2022
Enric-Pujol3-1280x960.jpg

El periodista i nastiquer Enric Pujol presenta aquest dilluns el seu nou llibre –Nou Estadi, cinquanta anys fent història- una peça on relata la història del club grana des dels seus inicis fins avui dia. Un recorregut ple de curiositats, noms, estadístiques i per damunt de tot, sentiment pel Nàstic. El repàs comença el 1901 amb un partit de futbol a l’actual plaça Corsini, i continua amb una mirada a l’antic estadi de l’avinguda Catalunya, arribant a l’actual Nou Estadi. Pujol confessa que aquest nou títol és en el que millor ha plasmat aquests més de 100 anys d’història. En aquesta entrevista, ens explicarà alguns passatges feliços i d’altres més tristos. També llistarà els seus jugadors preferits i definirà la seva relació amb el Nàstic. Alhora, hi ha una resposta dedicada a les curiositats estadístiques.

 

Quin és el partit del Nàstic que recorda amb més carinyo i per què?
El del dia de la inauguració del Nou Estadi l’1 de febrer de 1972 contra el Barça. Pels que portàvem temps seguint l’equip a l’avinguda Catalunya el canvi va suposar entrar a una nova i desconeguda dimensió.

I el que recorda amb més tristor?
El Nàstic-Poli Ejido del maig del 2002, els incidents finals que van desencadenar agressions al col·legiat i que van tancar el camp per sis partits. La imatge donada per alguns nastiquers em va produir molta tristor.

Quin és el jugador que més li ha agradat de tots els que ha vist amb la samarreta grana?
Del camp vell dels que he arribat a veure Valero Serer, únic i extraordinari. Del Nou estadi com a qualitat i tècnica Achile Emaná. Però cal recordar a Santi Coch, més partits jugats, Santi Palanca més gols anotats… i bastants mes. És impossible escollir i quan ho fem no s’acostuma a tirar la vista massa enrere.

D’un total de 685 futbolistes, dels que 87 han estat estrangers, i ull, 150 han estat jugadors de la pedrera

Com ha estat la relació entre el Nàstic i Tarragona?
Com en un matrimoni amb petites crisis, moments idíl·lics i algun cop amb els camins separats. El lligam de Tarragona amb el Nàstic es defineix amb els 3.000 socis que sempre hi són, la resta s’afegeix al carro quan les coses van bé.

Com definiria el seu llibre en una paraula?
Nostàlgic.

Ens podria avançar alguna de les curiositats que s’expliquen al llibre?
Que en els cinquanta anys de vida del Nou estadi el Nàstic ha alineat un total de 685 futbolistes, dels que 87 han estat estrangers, i ull, 150 han estat jugadors de la pedrera. S’han jugat 1.065 partits oficials dels quals 983 han estat de Lliga i jo n’he presenciat 1.016. Ah! I amb la visita del Real Unión el camp celebrarà el partit mil de lliga.

Hi ha alguna persona especial a qui li dediqui el llibre?

Sí, a la meva esposa Cheles i a un grup de 14 amics que fa més de cinquanta anys que ho som i sempre que podem ens reunim en una trobada.

Per què?
Cheles per la paciència que té amb mi, i el grup d’amics per la fidelitat i cohesió que ha tingut el grup, similar al que hauria de tenir un bon equip de futbol. També vull agrair el paper de la editorial per facilitar la publicació del llibre.

Com definiria la seva relació amb el Nàstic?
La meva família comença a ser soci l’any 1890 amb el besavi Estanislau. Continua amb el meu avi Enric, segueix amb el pare, Enric, que durant set anys va ser el soci número u. Jo tinc el número 110 en l’actualitat i el meu fill Oskar el 251. Això no vol dir que si s’ha de ser crític en algun moment, que ho sigui.

 

PUBLICITAT