REDACCIÓ27 Febrer, 2023
LUIS TRINIDAD DURÁN és un dels líders associatius més destacats, reconeguts i inquiets de Tarragona. És el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. La seva lluita és per aconseguir que, en un dels barris més importants del municipi, la convivència i la seguretat siguin una realitat. Trinidad, afable, planer i diplomàtic, s’entrega de cos i ànima al seu barri i lluita com ningú perquè a Sant Pere i Sant Pau hi hagi qualitat de vida. El seu color polític és el compromís que ha assumit amb la seva gent i la seva bandera és la de la integració i de la concòrdia. En una amb Conversa de cafè amb el digital larepublicacheca, el líder associatiu, de forma humil i distesa, repassa els pros i els contres de representar els veïns i les necessitats que reclama pel seu barri, el millor de Tarragona, segons ha dit.
Havia pensat mai ser el líder veïnal?
Fins fa nou anys la veritat és que no. Però és cert que des de petit jo ja formava part d’un grup de ball de l’associació de veïns – que actualment presideixo – amb els meus amics i amigues de la infància, entre les quals eren les filles del president de l’època (Cristòfol Cuesta) i sempre hi participàvem activament en les activitats que es feien.
Què cal tenir un (bon) president?
Abans que res, ganes de fer coses pel teu barri i els seus veïns i veïnes. A més a més, esmerçar hores del teu temps lliure per intentar portar una millor qualitat de vida al barri, ja sigui a nivell d’infraestructures, equipaments, neteja, seguretat, solidaritat, festes…
Però sobretot saber escoltar als veïns i posar-hi la pell en tot el que fas amb honestedat, i transparència per què totes aquestes idees i reclamacions arribin a bon terme. També cal estar disposat a ajudar a tothom sempre que es pugui, i fer-ho sense esperar res a canvi.
É important tenir el valor per a enfrontar-se a l’equip de govern de torn, sempre que el barri ho demani, i quan es vegi que no escolten les nostres reclamacions i reivindicacions. Una altra cosa fonamental és saber agrair sempre que faci falta, quan ens sentim escoltats i acabem assolint els resultats favorables a les nostres peticions, que no són altres que ls millores pel nostre barri i els nostres veïns.
Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats
Parla de valors, quins són?
Els valors de la companyonia, primerament, perquè per presidir una associació de veïns, has de saber i voler treballar en equip. L’altruisme, de fer el que estimes fer posant l’ànima i el cor, sense esperar res a canvi. La tolerància i el respecte , perquè tot el que fas ho has de fer pensant en tothom que hi conviu al teu barri, i per a totes les ètnies, religions, ideologies, i respectar les idees de tots i cadascú d’ells, tot i que de vegades no puguin coincidir amb les pròpies. Solidaritat per poder ajudar sempre que es pugui a les persones més necessitades i vulnerables del barri. Responsabilitat per fer la feina sempre el millor possible per intentar evitar possibles contratemps. I, òbviament, l’amistat, perquè sempre has de ser amic de tothom, tot i que, de vegades, la vida et presenti un desengany, has de continuar sent fidel als teus valors.
Jo tinc la sort de tenir també uns companys que comparteixen aquests valors i això ho fa tot més fàcil. Som pocs, però ben avinguts i això és la clau també de l’èxit assolit aquests anys.
El nostre treball és estar a sobre de tots els polítics
Està content de ser el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau?
La veritat és que sí, estic content i orgullós de presidir la millor associació de veïns del que és (per a mi) el millor barri de Tarragona.
Quins són les grans demandes del barri?
N’hi ha moltes: el gimnàs municipal (que ara com ara) Sant Pere i Sant Pau, sent el barri més gran de Tarragona encara no té aquest equipament municipal; unes pistes esportives perquè els joves, infants i grans puguin practicar l’esport a l’aire lliure sense haver de pagar per poder fer-lo (que això és encara molt més greu), ja que un gimnàs municipal també s’hauria de pagar per poder fer esport. Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants. Més serveis de neteja al nostre barri, i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats, que tan mals de cap i males olors ens estan generant. Millores d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, persones amb cotxets de nadons, persones grans amb els carros de la compra, caminadors, etc … perquè el barri té zones (sobretot a les primeres promocions) on les voreres són molt estretes i a sobre ens hi trobem els fanals enmig de les voreres i els cotxes aparcats pràcticament damunt les voreres. Encara ens hi trobem amb molts passos de vianants on les voreres no estan rebaixades i això, òbviament, complica encara més l’accessibilitat.
Agraeixo als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb l’associació
L’associació, d’on treu els diners per millorar el barri?
Gran part dels diners és de la subvenció que rebem de l’ajuntament, tot i que en el nostre cas, també hem d’agrair als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb nosaltres i de les aportacions dels nostres socis i sòcies. Enguany podem sentir-nos enormement agraïts amb les empreses privades com (Repsol, Dow, Port de Tarragona) perquè han volgut formar part dels nostres actes de la commemoració del 50è aniversari del barri.
És important el color del partit que governa perquè les inquietuds dels veïns siguin una realitat?
Això és relatiu, perquè el nostre treball és estar a sobre de tots ells, siguin quins siguin els qui governin. Nosaltres sempre els hi donem un vot de confiança. Durant tot el mandat prenem nota de les nostres peticions, i després, poc abans de les eleccions, recordem les promeses incomplertes. També fem saber les traves que ens trobem quan presentem sol·licituds per fer actes al barri.
El líder d’una associació veïnal és com un diplomàtic, oi?
En part es podria dir que sí, ja que nosaltres representem a un barri i com a tal, hem de relacionar-nos amb persones rellevants que tenen poder i influència en el nostre barri.
Sant Pere i Sant Pau és tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi
Sant Pere i Sant Pau conviu amb diferents nacionalitats, és difícil aquesta convivència o heu aconseguit harmonia?
Clarament no, ja fa anys que hi conviuen múltiples nacionalitats al nostre barri i avui dia (que jo hi sàpiga) mai ni hem hagut de patir cap altercat racial, tret d’algunes pintades que s’hagin pogut produir puntualment. Sí que potser és difícil arribar a una harmonia total perquè cada nacionalitat té els seus costums, però en general Sant Pere i Sant Pau és un barri tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi tots plegats. La convivència és una realitat.
És un barri segur?
Generalment sí, però si és cert que, de vegades, quan hi ha onades de robatoris, que per sort són esporàdics, se sent un cert sentiment d’inseguretat i de ràbia. També és cert que hi ha algunes zones del barri que la gent hi té més recel a passar que d’altres , però en general no estem tan malament.
Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors
Hi ha alguna zona del barri que necessiti càmeres de videovigilància?
Potser a les zones concretes on la gent té una miqueta més de recel a passejar. Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors. I, d’altra banda, moltes de les façanes del barri i persianes d’establiments estan plenes de grafitis, i anirien bé per poder atacar l’incivisme i actes vandàlics.
PUBLICITAT
Falten pocs dies perquè les millors drags del Carnaval exhibeixin el seu talent damunt l’escenari del Teatre de Tarragona durant un acte presentat per Titania Lennox. En aquesta edició, que celebrarà el dilluns dia 20 de febrer, s’introduiran canvis substancials. El públic assumirà un paper rellevant en la votació dels concursants i el jurat serà més professional. En una entrevista concedida a 
Finalment, el concurs Tarragona Drag es farà sense restriccions. És una bona notícia, oi?
Hi haurà paròdia política, tenint en compte que s’apropen les eleccions municipals?
El públic tindrà un paper important en aquesta edició, oi?
En general, la joventut està desconnectada de la política?
Ha canviat la concepció de la joventut? Ara sembla que un és jove fins a 45 o 50 anys…
Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, perquè per molt ben format que estiguis sobre una determinada matèria o activitat, l’experiència és un grau. Hi haurà situacions que aniran succeint que ningú abans t’haurà dit com s’han d’afrontar, i és aquí, on realment una persona ha de buscar solucions proactives i immediates. Aspectes fonamentals que, al cap i a la fi, permeten a un individu diferenciar-se de la resta.
Porto viatjant des dels 16 anys i he conegut molta gent molt interessant i amb molt valor en l’àmbit personal i professional. Viatjar t’ajuda a obrir la ment, coneixes gent i tens més oportunitats. Va sorgir ara fa dos anys quan vaig pensar que tota la gent que estava coneixent em podria a ajudar i a altres persones.
Clar. A la gent li costa molt abandonar la seva zona de confort a causa de la por. Però, en el moment que desaparegui aquest temor al desconegut i una preocupació avançada del futur, segur que les experiències són enriquidores a tots els nivells.
El primer llibre (Si piensas, pierdes) – que és totalment diferent d’aquest – el vaig escriure sense haver plantejat la seva publicació. Era un llibre d’aprenentatge. No sé si hi haurà un altre llibre, el temps ho dirà. Ni vull escriure per escriure.
Sí…
Què vol dir això?
La sort existeix. Mira t’explicaré una anècdota que m’ha passat fa poc. Vaig entrar en un sorteig d’una marca esportiva al març -de fet era un sorteig que ni me’n recordava que l’havia fet-. Un d’aquests que has d’omplir una papereta, posar-la en una urna i quan l’obren doncs decideixen el què. La particularitat és que aquesta urna ha anat recorrent diferents llocs d’Espanya. Sense dubtes la sort existeix.
El 8. Va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció.
Com veus el Nàstic?
Com us vau prendre el concurs des de la Jove?
El futur està a les mans de pocs… Trobo que des de dalt, a poc a poc, ens van ficant les coses més complicades. Sense anar més lluny, l’increment dels preus no ve acompanyada de la pujada dels sous. Això fa que viure tranquil sigui una utopia. Aquest fet afectarà molt al futur, perquè qui no té alguna cosa farà el possible per tenir-la a través de mitjans poc ortodoxos, com pot ser robar. És trist, però si treballes tot el dia i no et queda res per a viure i encara has de passar gana, mouràs cel i terra per sobreviure i això, a poc a poc, t’empenyerà a camins que m’estimo més no pensar-hi.
Crec que sí. El problema és que han de fer front a moltes traves administratives i burocràtiques i això desmotiva. Per aquesta raó, molt talent marxa a altres països a provar sort, ja que aquí ho veu molt més complicat. Al nostre país impera la sensació que tot són dificultats i això desencoratja.
És cert que qui vol treballar no li faltarà feina mai, però penso que no és fàcil guanyar-te la vida fent el que t’agrada o d’allò que vas estudiar. Jo, per exemple, vaig estudiar i visc moltíssim del que treballo, però, quant a salari o a hores, en cap lloc he pogut arribar al sou mínim i és una pena.
