Arxius de CONVERSES DE CAFÈ | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2023
luist7-1280x960.jpg

LUIS TRINIDAD DURÁN és un dels líders associatius més destacats, reconeguts i inquiets de Tarragona. És el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. La seva lluita és per aconseguir que, en un dels barris més importants del municipi, la convivència i la seguretat siguin una realitat. Trinidad, afable, planer i diplomàtic, s’entrega de cos i ànima al seu barri i lluita com ningú perquè a Sant Pere i Sant Pau hi hagi qualitat de vida. El seu color polític és el compromís que ha assumit amb la seva gent i la seva bandera és la de la integració i de la concòrdia. En una amb Conversa de cafè amb el digital larepublicacheca, el líder associatiu, de forma humil i distesa, repassa els pros i els contres de representar els veïns i les necessitats que reclama pel seu barri, el millor de Tarragona, segons ha dit. 

 

Havia pensat mai ser el líder veïnal?
Fins fa nou anys la veritat és que no. Però és cert que des de petit jo ja formava part d’un grup de ball de l’associació de veïns – que actualment presideixo – amb els meus amics i amigues de la infància, entre les quals eren les filles del president de l’època (Cristòfol Cuesta) i sempre hi participàvem activament en les activitats que es feien.

Què cal tenir un (bon) president?
Abans que res, ganes de fer coses pel teu barri i els seus veïns i veïnes. A més a més, esmerçar hores del teu temps lliure per intentar portar una millor qualitat de vida al barri, ja sigui a nivell d’infraestructures, equipaments, neteja, seguretat, solidaritat, festes…
Però sobretot saber escoltar als veïns i posar-hi la pell en tot el que fas amb honestedat, i transparència per què totes aquestes idees i reclamacions arribin a bon terme. També cal estar disposat a ajudar a tothom sempre que es pugui, i fer-ho sense esperar res a canvi.
É important tenir el valor per a enfrontar-se a l’equip de govern de torn, sempre que el barri ho demani, i quan es vegi que no escolten les nostres reclamacions i reivindicacions. Una altra cosa fonamental és saber agrair sempre que faci falta, quan ens sentim escoltats i acabem assolint els resultats favorables a les nostres peticions, que no són altres que ls millores pel nostre barri i els nostres veïns.

Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats

Parla de valors, quins són?
Els valors de la companyonia, primerament, perquè per presidir una associació de veïns, has de saber i voler treballar en equip. L’altruisme, de fer el que estimes fer posant l’ànima i el cor, sense esperar res a canvi. La tolerància i el respecte , perquè tot el que fas ho has de fer pensant en tothom que hi conviu al teu barri, i per a totes les ètnies, religions, ideologies, i respectar les idees de tots i cadascú d’ells, tot i que de vegades no puguin coincidir amb les pròpies. Solidaritat per poder ajudar sempre que es pugui a les persones més necessitades i vulnerables del barri. Responsabilitat per fer la feina sempre el millor possible per intentar evitar possibles contratemps. I, òbviament, l’amistat, perquè sempre has de ser amic de tothom, tot i que, de vegades, la vida et presenti un desengany, has de continuar sent fidel als teus valors.
Jo tinc la sort de tenir també uns companys que comparteixen aquests valors i això ho fa tot més fàcil. Som pocs, però ben avinguts i això és la clau també de l’èxit assolit aquests anys.

El nostre treball és estar a sobre de tots els polítics

Està content de ser el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau?
La veritat és que sí, estic content i orgullós de presidir la millor associació de veïns del que és (per a mi) el millor barri de Tarragona.

Quins són les grans demandes del barri?
N’hi ha moltes: el gimnàs municipal (que ara com ara) Sant Pere i Sant Pau, sent el barri més gran de Tarragona encara no té aquest equipament municipal; unes pistes esportives perquè els joves, infants i grans puguin practicar l’esport a l’aire lliure sense haver de pagar per poder fer-lo (que això és encara molt més greu), ja que un gimnàs municipal també s’hauria de pagar per poder fer esport. Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants. Més serveis de neteja al nostre barri, i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats, que tan mals de cap i males olors ens estan generant. Millores d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, persones amb cotxets de nadons, persones grans amb els carros de la compra, caminadors, etc … perquè el barri té zones (sobretot a les primeres promocions) on les voreres són molt estretes i a sobre ens hi trobem els fanals enmig de les voreres i els cotxes aparcats pràcticament damunt les voreres. Encara ens hi trobem amb molts passos de vianants on les voreres no estan rebaixades i això, òbviament, complica encara més l’accessibilitat.

Agraeixo als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb l’associació

L’associació, d’on treu els diners per millorar el barri?
Gran part dels diners és de la subvenció que rebem de l’ajuntament, tot i que en el nostre cas, també hem d’agrair als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb nosaltres i de les aportacions dels nostres socis i sòcies. Enguany podem sentir-nos enormement agraïts amb les empreses privades com (Repsol, Dow, Port de Tarragona) perquè han volgut formar part dels nostres actes de la commemoració del 50è aniversari del barri.

És important el color del partit que governa perquè les inquietuds dels veïns siguin una realitat?
Això és relatiu, perquè el nostre treball és estar a sobre de tots ells, siguin quins siguin els qui governin. Nosaltres sempre els hi donem un vot de confiança. Durant tot el mandat prenem nota de les nostres peticions, i després, poc abans de les eleccions, recordem les promeses incomplertes. També fem saber les traves que ens trobem quan presentem sol·licituds per fer actes al barri.

El líder d’una associació veïnal és com un diplomàtic, oi?
En part es podria dir que sí, ja que nosaltres representem a un barri i com a tal, hem de relacionar-nos amb persones rellevants que tenen poder i influència en el nostre barri.

Sant Pere i Sant Pau és tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi

Sant Pere i Sant Pau conviu amb diferents nacionalitats, és difícil aquesta convivència o heu aconseguit harmonia?
Clarament no, ja fa anys que hi conviuen múltiples nacionalitats al nostre barri i avui dia (que jo hi sàpiga) mai ni hem hagut de patir cap altercat racial, tret d’algunes pintades que s’hagin pogut produir puntualment. Sí que potser és difícil arribar a una harmonia total perquè cada nacionalitat té els seus costums, però en general Sant Pere i Sant Pau és un barri tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi tots plegats. La convivència és una realitat.

És un barri segur?
Generalment sí, però si és cert que, de vegades, quan hi ha onades de robatoris, que per sort són esporàdics, se sent un cert sentiment d’inseguretat i de ràbia. També és cert que hi ha algunes zones del barri que la gent hi té més recel a passar que d’altres , però en general no estem tan malament.

Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors

Hi ha alguna zona del barri que necessiti càmeres de videovigilància?
Potser a les zones concretes on la gent té una miqueta més de recel a passejar. Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors. I, d’altra banda, moltes de les façanes del barri i persianes d’establiments estan plenes de grafitis, i anirien bé per poder atacar l’incivisme i actes vandàlics.

PUBLICITAT










REDACCIÓ10 Febrer, 2023
max_max-drag-e1675962111105.jpg

Falten pocs dies perquè les millors drags del Carnaval exhibeixin el seu talent damunt l’escenari del Teatre de Tarragona durant un acte presentat per Titania Lennox. En aquesta edició, que celebrarà el dilluns dia 20 de febrer, s’introduiran canvis substancials. El públic assumirà un paper rellevant en la votació dels concursants i el jurat serà més professional. En una entrevista concedida a larepublicacheca, Max Font, el realitzador del certamen, es mostra satisfet per la feina duta a terme i espera que Tarragona Drag continuï sent una referència del carnaval de la ciutat. No obstant, lamenta que els polítics no facin més publicitat i difusió d’aquest espectacle més enllà de les nostres fronteres.

 

Finalment, el concurs Tarragona Drag es farà sense restriccions. És una bona notícia, oi?
És clar. En primer lloc, i abans que res, per la seguretat dels artistes, però també per a la comoditat del públic assistent, el qual podrà gaudir de l’espectacle sense mascaretes, que vulguis o no, ho feia més complicat.

Es tornarà a omplir el teatre de Tarragona?
En aquests moments, només hi ha 38 localitats lliures. Estem a punt d’assolir el que en diem “Sold Out”. Any rere any, la ciutat demostra la seva estima al certamen Tarragona Drag i enguany no serà menys.

Quines novetats hi ha en l’edició d’enguany?
Us puc avançar que s’ha millorat la part gràfica, oferint una nova imatge, hem millorat molt el sistema de votació i serà un dels anys amb més participants en escena.

Quantes concursants n’hi haurà?
En seran 11 de diferents punts de l’estat: Palma de Mallorca, Saragossa, Alacant, Salou, Reus, Tarragona, Barcelona, Sabadell, Martorell…

Tarragona té un gran Carnaval, però fora de les nostres contrades no se’n fa publicitat

Què pot esperar el públic de les concursants?
Podrà veure drags molt diferents. De fet, crec sincerament que no n’hi ha dues que s’assemblin. Totes tenen un perfil molt diferent des de les més típiques – amb grans plataformes – a les que porten, potser, més artesania en el vestuari o, inclús, les que s’elaboren les seves pròpies perruques. El que és indiscutible és que veurem molta qualitat a l’escenari.

Hi haurà paròdia política, tenint en compte que s’apropen les eleccions municipals?
Diria que no, però també he de dir que, com a realitzador, la resposta hauria de ser donada per la Titania Lennox, presentadora del certamen, i que, ben segur, té alguna sorpresa reservada. En una Drag mai se sap!!!

Encara compteu amb el jurat? Quin paper tindrà?
I tant!!! A més enguany, el jurat és més professional que mai. Ens hem dedicat a buscar de forma minuciosa un jurat que pugui puntuar allò en el que de veritat és professional i, per aquest motiu, cada jutge només podrà puntuar sobre la seva professió envers la drag concursant.

El públic tindrà un paper important en aquesta edició, oi?
Molt, i és que en millorar el sistema de puntuació, obrim al gran públic la votació per a tots els premis de la gala Drag. Així, el 50% de la votació dependrà íntegrament de l’opció del públic present al Teatre de Tarragona i l’altre 50% serà responsabilitat del jurat.

El Carnaval de Tarragona és de gran nivell, per què creu que ens costa tant vendre’l?
Sincerament, crec que el problema no és el Carnaval de Tarragona en si. Jo porto anys fora de la ciutat i des de fora la perspectiva és molt diferent, Tarragona no es dóna a conèixer i això és una responsabilitat política. Tarragona té un gran Carnaval, és cert, però fora de les nostres contrades no se’n fa publicitat.

PUBLICITAT









REDACCIÓ31 Gener, 2023
Kevin-JSC2.jpg

Sovint el jovent reivindica tenir més protagonisme en la presa de decisions. Sigui en l’àmbit laboral, acadèmic o polític, les persones joves continuen patint estigmes associats a la manca d’experiència o les facilitats educatives. Per saber més sobre aquest tema, avui conversem amb el president de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) a Salou, Kevin Moreno. Cafè en mà, dóna el punt de vista de les persones joves al voltant d’afers com la política, els prejudicis i la inexperiència. També exposa el seu parer sobre els nous conceptes de joventut, ja que avui dia sembla que un es pot considerar jove fins passat els 40 o 45 anys.

 

En general, la joventut està desconnectada de la política?
Sí, sens dubte. Cada cop veiem els i les joves més desconnectats de l’actualitat política. No només hi ha una desconnexió generalitzada del sector més juvenil, sinó que també podem apreciar com cada vegada l’interès en aspectes organitzatius socials es va minimitzant.

Per què creus que passa això?
Des del meu punt de vista, un dels potencials factors que podria causar aquesta dissociació entre els joves i la política és la falta de consideració de les opinions dels i de les joves en la presa de decisions, és a dir, moltes vegades, en àmbits on els joves poden aportar la seva experiència o les seves opinions, no se’ns té en compte i això fa que a mesura que passa el temps, la desconfiança pel sistema polític s’agreugi.

És necessari fer una distinció entre el fet de sentir-se jove i ser una persona jove

Quins són els temes que més preocupen al jovent?
Una de les principals problemàtiques és l’atur juvenil. Per exemple, estem veient com una gran part de les persones amb estudis de grau tenen grans dificultats a l’hora d’entrar al mercat laboral, sigui per la seva inexperiència o per la mateixa falta d’oportunitats.

Indubtablement, un dels temes més importants i sobre el que m’agradaria posar l’èmfasi, és la lluita constant per la igualtat de gènere. Volem un món equitatiu i igual per a tots i totes, on tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Finalment, també destacar la nostra preocupació activa per la salut mental, el canvi climàtic i la sostenibilitat.

Ha canviat la concepció de la joventut? Ara sembla que un és jove fins a 45 o 50 anys…
La veritat que al llarg del temps sí que ha anat canviant la concepció del que és ser una persona jove, també perquè el nivell i qualitat de vida de les persones ha millorat exponencialment amb el transcurs dels anys. Tot i això, crec que és necessari fer una distinció entre el fet de sentir-se jove i ser una persona jove. En aquest darrer terme, cal destacar que l’època jove és aquella en la qual has d’aprendre dels errors i formar-te tan personal com professionalment.

Creus que encara hi ha prejudicis sobre les persones joves?
Sí, malgrat això, aquests es van minorant dia rere dia, ja que estem aconseguint revertir aquesta concepció negativa i generalitzada que es té del jovent.

Quins prejudicis pateix el jovent i com es poden desmantellar?
Un clar exemple, el podem trobar en l’atribució directa que se’ns fa amb la llei del mínim esforç. En altres paraules, en trets generals, la societat pressent que nosaltres, la gent jove, no donem el tot pel tot a l’hora de fer les diferents tasques diàries que se’ns encomana, i ja et puc assegurar jo, que per molt que de vegades les coses no surtin com un vol -perquè això de vegades és inevitable- l’esforç que es disposa en totes i cadascuna de les nostres accions és sempre plena.

Yeray Moreno ens ha proveït dels recursos necessaris perquè els joves puguem desenvolupar les nostres idees i transmetre les nostres inquietuds al seu grup de treball

Consideres que des dels partits polítics s’aposta prou pels joves?
Arran de la pandèmia sí que he vist com de mica en mica els partits polítics estan fent una aposta clara pels i per les joves, donant-nos més responsabilitats en determinats àmbits. En el nostre cas, per exemple, el candidat del PSC a les eleccions municipals de Salou, Yeray Moreno, ens ha proveït de tots els recursos necessaris perquè nosaltres, els joves, puguem desenvolupar les nostres idees i transmetre, així mateix, les nostres inquietuds al seu grup de treball.

Amb tot això, si posem el focus en un àmbit més general com és el nivell estatal, considero que continua sent insuficient, ja que molts i moltes de nosaltres tenim les capacitats i competències necessàries per assolir determinats alts càrrecs.

Sempre es diu allò de què una persona jove primer ha d’adquirir experiència abans d’agafar responsabilitats en un lloc de treball. Què en penses?
Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, perquè per molt ben format que estiguis sobre una determinada matèria o activitat, l’experiència és un grau. Hi haurà situacions que aniran succeint que ningú abans t’haurà dit com s’han d’afrontar, i és aquí, on realment una persona ha de buscar solucions proactives i immediates. Aspectes fonamentals que, al cap i a la fi, permeten a un individu diferenciar-se de la resta.

Establint un paral·lelisme amb el món empresarial, podem veure com a les grans empreses moltes de les vegades aquells que suggereixen canvis o aporten idees a l’equip directiu, són aquells treballadors que tenen més experiència dins del sistema productiu, aquells que estan a la base operativa.

PUBLICITAT




REDACCIÓ17 Gener, 2023
marc-cubells-1280x961.jpg

Marc Cubells és un cambrilenc de 24 anys que està acostumat a donar tombs pel món. Amb només 16 anys, el jove ja tenia clar que la millor manera de formar-se i enriquir-se, a molts nivells, era recórrer diferents indrets del planeta. Després d’estar a Balí, Tailàndia i Mèxic, el cambrilenc ja prepara la publicació del seu segon llibre. En una ‘Conversa de cafè’ amb el nostre digital, Cubells explica en què consisteix la seva nova experiència literària.

 

Com va sorgir la idea d’escriure aquest nou llibre (LOS NUEVOS RICOS: El manual hacia la libertad económica y social del nomadismo digital)?
Porto viatjant des dels 16 anys i he conegut molta gent molt interessant i amb molt valor en l’àmbit personal i professional. Viatjar t’ajuda a obrir la ment, coneixes gent i tens més oportunitats. Va sorgir ara fa dos anys quan vaig pensar que tota la gent que estava coneixent em podria a ajudar i a altres persones.

Aquestes experiències suposo que abracen moltes àrees o no?
Sí. Hi ha gent que comparteix la seva experiència com potser llançar-se a la piscina, com trobar treball en remor, gestió de capital i gestionar els recursos espirituals, trobar l’equilibri entre el treball remot i la vida social…

A la gent li costa molt abandonar la seva zona de confort a causa de la por

Com s’aconsegueix aquest equilibri?
Depèn de la persona. La idea és saber com parar-ho per evitar que et cremi i deixis de ser productiu. De vegades cal saber prioritzar i saber dir No a allò que no ens aporta o que, en aquell moment, no fa res més que desviar-nos del nostre objectiu.

El teletreball ens obliga a estar més temps ocupats, oi?
En part sí, però ha de ser cada persona a posar un ‘horari’ i saber compaginar la seva vida personal i privada amb el seu treball encara que sigui en remot.

Tu que viatges molt, suposo que aconselles a la gent a fer el mateix…
Clar. A la gent li costa molt abandonar la seva zona de confort a causa de la por. Però, en el moment que desaparegui aquest temor al desconegut i una preocupació avançada del futur, segur que les experiències són enriquidores a tots els nivells.

Però això representaria llançar-se a la piscina…
Jo animo a la gent a llançar-se a la piscina i faci un balanç del positiu i de menys favorable. El resultat ha de ser la decisió a prendre. Mai no és tard per emprendre nous camins i viatges.

Tu que vas estar en països menys desenvolupats creus que allà són més feliços tot i no viure en un món consumista?
Acostumo a donar l’exemple del cavall. Com el domines? El lligues a una estaca d’una pradera i ell inconscientment va fent la corda més curta. Quan el soltes, després de molt de temps lligat, ell es mantindrà al costat de l’estaca. Està content a la seva zona de confort. Però hi ha més praderes. Per això és important voler conèixer, sortir de la nostra zona de confort i descobrir món. Quan surts d’aquí t’adones que el que tenies no és el millor i que hi ha estils o cultures que t’encaixen més. És un joc on pots perdre i guanyar. Després és qüestió d’adaptar-se i descobrir noves formes de vida i de felicitat.

La felicitat és un conjunt de factors relacionat amb diferents llibertats

Ets feliç?
Això és molt relatiu. La felicitat és un conjunt de factors relacionat amb diferents llibertats.

Quines…?
L’econòmica, social, moviment i espiritual.

El llibre constarà de quantes ‘històries’?
Encara està al forn. Comptarà amb una vintena d’entrevistes i hi haurà més de 240 pàgines.

Qui són els protagonistes del llibre?
Són persones que vaig conèixer en els diferents viatges.

El seu segon llibre serà finançat a través del  micromecenatge

Com es finançarà?
Ara mateix s’està fent el Crowdfunding en format prellançament on es pot adquirir el llibre a un preu més econòmic. Aquest fet m’ajudarà a tenir la col·laboració d’una editorial molt potent.

Quan tens previst publicar el llibre?
Si tot va segons el previst, el juliol.

És el segon llibre que publicaràs amb només 24 anys… Hi haurà un tercer?
El primer llibre (Si piensas, pierdes) – que és totalment diferent d’aquest – el vaig escriure sense haver plantejat la seva publicació. Era un llibre d’aprenentatge. No sé si hi haurà un altre llibre, el temps ho dirà. Ni vull escriure per escriure.

Creus que a la gent li agrada llegir?
És molt relatiu. Depèn del tipus de lectura. Cada vegada més el lector es vol identificar amb el que llegeix…

T’agrada el llibre en paper o en digital?
En paper. Però és cert que depèn de per a què vols el llibre.

PUBLICITAT










REDACCIÓ2 Gener, 2023
gal·la_cafe-1280x1222.jpg

Gala Rouge viu en una ciutat tranquil·la d’interior, on ha viscut un dels pitjors i millors moments de la seva vida. Va ser víctima d’un delicte d’odi. Els agressors, sempre des de la covardia de l’anonimat, li van fer arribar cartes amenaçadores, en les quals pertorbaven la seva tranquil·litat i li advertien del risc que corria la seva integritat personal. La instaven a abandonar el poble només pel fet ser transvestir-se. Aquest fet molesta encara a alguns que, tot i no donar la cara, actuen sibil·linament per inquietar la pau de Gal·la i la seva família. La majoria dels ciutadans de Prades – amb l’alcaldessa, en primera línia – s’ha posicionat a favor de la llibertat de Gala. La denúncia va ser presentada als Mossos d’Esquadra. La investigació continua oberta… Gala va estar en una jornada organitzada per la Guàrdia Civil de Tarragona i agraeix la sensibilitat demostrada per la Benemèrita

Has estat víctima d’un delicte d’odi?
Sí…

Què va passar?
Vaig rebre dues cartes anònimes d’insults i una amb amenaces contra la meva persona.

Et vas sentir recolzat?
Sí, des del minut 1. Vaig comptar amb el suport de la família fins a arribar a escala mundial.

Vas presentar denúncia?
Sí, davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Quin va ser el resultat?
Es va arxivar el cas per no poder identificar l’autor o autors de les missives amenaçadores.

Han d’escoltar el cor i els seus sentiments perquè d’allà surt la força i la valentia

Creus que hem empitjorat pel que fa al respecte per les diferents opcions sexuals?
Sense cap mena de dubte. Actualment, el respecte s’està perdent. I això no és un bon senyal per a un país democràtic.

Quan et vesteixes de Gala, tens por de sortir al carrer?
No, mai no tinc por de sortir i anar cap a qualsevol lloc.

Són suficients les polítiques governamentals per a protegir els col·lectius més vulnerables?
Ho serien si les fessin servir, però alguna més no estaria pas malament.

Creus que les autoritats policials i judicials estan preparades per a resoldre aquesta mena de delictes?
Sí i no.

Què vol dir això?
Estan preparats pera delictes, però de vegades s’obliden que els mateixos delictes per més que se semblin mai són iguals i les víctimes tampoc. Hi ha moments que cal saber gestionar amb més delicadesa.

Quin missatge enviaries a persones que pretenen seguir el teu exemple i no tenen prou valentia?
Si jo puc tothom pot. Han d’escoltar el cor i els seus sentiments perquè d’allà surt la força i la valentia.

Els mitjans de comunicació haurien d’ajudar-ne més?
Sí.

Com?
Abans que res, no fer d’una víctima un circ, sensibilitzar-se més i donar la màxima difusió i visibilitat, però evitant el morbo.

PUBLICITAT









REDACCIÓ20 Desembre, 2022
Borja-Vizcarro-1280x1707.jpg

Borja Vizcarro és periodista de cor, tot i que ara es dedica a vendre loteria. Com tants d’altres, va decidir canviar de professió i aventurar-se en una nova experiència. La figura del venedor de loteria és aquella que reparteix sort, i que d’alguna manera o d’altra, s’adona de la majoria de supersticions dels seus clients. En aquesta Conversa de Cafè esbrinarem com s’està adaptant al seu nou dia a dia, i com encara s’estima la vida del periodista i no pot evitar estar pendent de l’actualitat tarragonina. Borja també explica algunes supersticions amb les quals s’ha trobat, i ens dóna la seva opinió al voltant de l’existència de la sort i el fet que les persones més necessitades siguin les que més juguen a la loteria.


Ets periodista i ara has canviat de sector. Com t’estàs adaptant?

Borja Vizcarro

Doncs, com a qualsevol canvi -més si és un àmbit nou i desconegut, on has de sortir de la teva zona de confort-, al principi costa, però a poc a poc vas agafant ritme i et vas adaptant com pots. La veritat és que de moment -toco fusta- la nova aventura va bé. Ara només cal continuar treballant de valent per poder continuar millorant i aprenent cada dia. No et negaré que hi ha coses que trobo a faltar del periodisme, però el canvi ha estat per a bé.

Estar pendent de l’actualitat? Se’t fa inevitable?
Sempre m’agrada estar pendent del que passa a la ciutat. De fet, els mateixos clients ja et treuen algun tema d’actualitat, i “t’obliga” a estar al dia. Però un cop has viscut des de dins el que és la informació de la demarcació, se’t fa inevitable no poder seguir certs temes, sobretot en l’àmbit de la política tarragonina, on em genera més curiositat.

El 8 va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció

Què és el que més juga la gent?
Doncs cada client és un món. Hi ha qui juga tots els sortejos de la setmana, hi ha qui juga de forma diària el sorteig d’aquell dia… Depèn de tot una mica, inclús de l’època on et trobis. Ara mateix per exemple, el 80% dels clients juguen les campanyes dels sortejos de Nadal i de Reis, però tampoc deixen de banda els sortejos convencionals. Ens adaptem a cada persona.

Tu creus en la sort?
La sort existeix. Mira t’explicaré una anècdota que m’ha passat fa poc. Vaig entrar en un sorteig d’una marca esportiva al març -de fet era un sorteig que ni me’n recordava que l’havia fet-. Un d’aquests que has d’omplir una papereta, posar-la en una urna i quan l’obren doncs decideixen el què. La particularitat és que aquesta urna ha anat recorrent diferents llocs d’Espanya. Sense dubtes la sort existeix.

Parlant de sort, quin és el teu número de la sort?
El 8. Va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció.

Tinc la sensació que les persones més necessitades sovint són les que més juguen. És cert?
Hi ha de tot una mica. No es pot jutjar els clients, però sí que és veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada. El que s’ha de deixar clar és que s’ha de jugar de forma responsable i tenint en compte la situació de cadascú.

És veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada

Segur que t’expliquen moltes supersticions, podries compartir alguna?
Ui. N’hi ha moltes. Des de la gent que es posa a mirar i remirar els dècims, sumar els números i que doni un número exacte, fins al que juga sempre el mateix número o la mateixa combinació en cada sorteig. Cada client té la seva.

PUBLICITAT



REDACCIÓ12 Desembre, 2022
foto-2-cafe-1280x1707.jpg

El Nàstic i els castells sempre són dos temes d’actualitat a les cafeteries de Tarragona. En aquesta Conversa de Cafè donem veu a un seguidor del club grana i membre acabat d’incorporar a la Colla Jove, Pau Sans. Amb ell, repassem la situació del Nàstic i del seu entrenador, Raül Agné, des del punt de vista dels seguidors. També ens plantegem si paga la pena passar d’eliminatòria de Copa del Rei, sabent que l’objectiu de l’entitat és assolir l’ascens a Segona Divisió. Pel que fa als castells, Sans confessa el que ha significat la seva primera temporada a plaça, una campanya especial per a tothom, ja que ha suposat el retorn de l’activitat castellera. Repassem alhora alguns moments especials de la Jove i de la rivalitat amb els Xiquets. Concloem amb una valoració del pilar de 9 dels Verds, un castell admirat per tothom sense importar els colors de la camisa.

Com veus el Nàstic?
Sincerament, no m’acaba de convèncer del tot, el veig com un equip d’anades i vingudes constants. No el veig com un equip prou sòlid per a estar lluitant per l’ascens directe a final d’any, de fet, fins i tot dubto amb el play-off i òbviament m’agradaria que no fos així. M’agradaria que ens assembléssim una miqueta a la dinàmica del Ràcing de Ferrol, un equip que quasi arriba a la final d’ascens l’any passat i que aquest any és un equip potent i que juga força bé. En resum, m’agradaria que fóssim un equip bastant més fiable.

Confies en Raül Agné?
(Riu) No sé què dir-te, és tot molt estrany. Partint de què estic totalment en contra d’anar canviant d’entrenador cada any (o mig any), cosa a la qual fa uns anys ens vam desgraciadament acostumar, crec que al final de la temporada passada s’hagués hagut d’apostar per un entrenador més fiable. Òbviament que és impossible saber si un nou entrenador ens hagués aportat aquesta fiabilitat de la qual parlo, però el que sí que sabíem és que amb Agnè vam fer play-off de miracle, amb una temporada força irregular i amb ultimàtums i això sembla que s’està repetint aquest any. Tot i això, vam arribar a la final de play-off i perfectament hauríem pogut pujar, és per això que tampoc em va semblar malament que apostessin per la seva renovació. A hores d’ara, després d’aquest últim ultimàtum, només ens cal esperar a veure la dinàmica que agafa l’equip.

T’agradaria avançar de ronda a la Copa del Rei, o millor centrar-se en la lliga?
Aquesta pregunta me la faig cada any. Aquest any crec que realment hi ha un segon bloc de jugadors prou important per a avançar un parell de rondes, guanyar els diners que això suposa i a veure si amb una mica de sort ens toca un primera divisió “atractiu” que ens permeti omplir l’estadi. Això si, sempre reservant la majoria dels titulars per a la lliga i si ens eliminen mala sort, tampoc és cap drama.

Tal com estem ara, creus que pujarem a Segona Divisió?
Ara com ara ho veig molt difícil la veritat, l’equip fa la sensació que no té prou solidesa per a aguantar grans ratxes de victòries i a més a més, tampoc m’està agradant la manera en com es comporta davant els equips de la part alta de la classificació. Però això mai se sap, jo ho desitjo amb tota la meva ànima, espero que m’equivoqui de totes totes! Si es vol pujar s’ha de començar a donar un cop de puny sobre la taula ara, i crec que la victòria contra el Castelló ens va permetre veure que l’equip hi és, però que realment es necessita jugar a alguna cosa més elaborada, ja que molts més partits així no els guanyarem.

Parlem de Castells. Com has viscut aquesta temporada de retorn?
Aquesta temporada ha sigut molt especial, per a mi, la que més de totes. Això es deu al fet que jo sempre he seguit de molt a prop els castells, sobretot la jove, ja que el meu pare havia sigut casteller i el meu germà ja fa uns anys que forma part de la colla, però mai m’havia decidit a formar-ne part com a tal.

Finalment, aquest any, no me’n vaig poder estar més i vaig decidir apuntar-me juntament amb un amic. Senzillament, ha sigut la millor decisió que he pogut prendre, i és que els castells enganxen molt! Els primers mesos de la temporada encara els vaig viure com a espectador, van ser mesos difícils perquè costava arrencar, però crec que la dinàmica era molt bona i de seguida es va poder veure el progrés. En aquest aspecte ara em referia a la Jove, però crec que també és perfectament aplicable a totes les colles en general.

Doncs això, aquesta temporada serà molt especial per a tothom, ja que és la de retorn i aquest és un fet superimportant, però també sempre la tindré com la temporada de debut amb la colla i això, personalment, encara li dóna un plus més.

Què has gaudit més?
Sense dubte, a les diades que he pogut anar, sobretot com a casteller, però també he xalat molt a les que he assistit com a espectador. Si t’he de posar un asterisc en algun moment que hagi gaudit especialment em sembla que triaria la remuntada que fem al concurs de castells després de l’intent desmuntat de 3 de 9. Viure des del terra de la TAP aquella sensació que ho faríem si o si i del nostre públic animant en tot moment, simplement va ser màgica. I coronar-ho tot amb la càrrega del 2 de 9 in extremis li dóna un punt d’èpica que encara fa que es xali més el moment.

Com us vau prendre el concurs des de la Jove?
Jo crec que cada persona se’l pren d’una forma diferent, a més, jo feia poc que havia entrat a la colla i, per tant, és difícil que tingui el mateix punt de vista que la gent que havia estat tota la temporada al peu del canó. El que jo vaig veure va ser una colla molt endollada, amb centenars de persones venint als assaigs i amb ganes de fer coses interessants. Jo crec que l’objectiu es va aconseguir, ja que la colla es va mantenir al lloc que li pertoca i es va poder assolir la gamma extra en un any tan complicat com el de tornada. Tant els verds com les dues colles de Valls estan a un nivell increïble i aquest any no s’hi podia competir, per això dic que el sentiment general de la colla crec que és el de satisfacció.

I què me’n dius del ‘pique‘ amb els Xiquets, ha tornat fort?
Sí, però bé, sempre ha existit no? A mi personalment m’agrada i crec que ajuda a les dues colles a mantenir-se encara més “endollades”. Jo crec que aquesta sensació que s’ha intensificat el ‘pique’ ha sigut perquè els Xiquets realment han tornat forts després de la pandèmia i, en canvi, a nosaltres ens ha costat una miqueta més arrencar. Relacionat amb això també crec que importa bastant el fet que els Xiquets no estiguessin massa bé abans de la Covid, cosa que provocava que hi hagués una diferència molt més gran que ara entre les dues colles i això realment refredava aquesta rivalitat.

Com va acabar la temporada… Què en penses del pilar de 9 dels Verds?
Increïble, estàvem tota la família a casa enganxats al televisor mentre dinàvem, ningú donava crèdit i encara més després del primer intent on se’ls enfonsa. Cal felicitar-los perquè realment hi han cregut, ho han assajat i quan ho han intentat els hi ha sortit. Ara ja només queda que passin de pressa aquests mesos de descans, que ja tinc unes ganes boges de tornar als assajos i quan comencin, a continuar donant-pit o el que faci falta!

PUBLICITAT



REDACCIÓ5 Desembre, 2022
joan-montalà-e1670015898654.jpg

Avui, el digital estrena la secció ‘Converses de cafè‘. Es tracta d’un espai on tothom, independentment del càrrec que ocupa, comparteixi algunes de les seves opinions sobre l’actualitat. L’entrevista intenta fugir del políticament correcte. Volem que ‘Converses de cafè’ sigui el palpar del sentiment ciutadà. El nostre convidat és un jove salouenc apassionat pel pàdel. Joan Montalà ens explica les dificultats que troba a l’hora d’emancipar-se i quina és la realitat sobre la situació juvenil. Les respostes no tenen cap intenció de dictar sentència, però, amb un cafè a la mà, el Dj verbalitza allò que molt senten, però que, per una raó o altra, no ho poden manifestar. ‘Converses de cafè’ pretén ser el micròfon per a les veus silenciades…

 

Joan, com veus el futur des del punt de vista dels joves?
El futur està a les mans de pocs… Trobo que des de dalt, a poc a poc, ens van ficant les coses més complicades. Sense anar més lluny, l’increment dels preus no ve acompanyada de la pujada dels sous. Això fa que viure tranquil sigui una utopia. Aquest fet afectarà molt al futur, perquè qui no té alguna cosa farà el possible per tenir-la a través de mitjans poc ortodoxos, com pot ser robar. És trist, però si treballes tot el dia i no et queda res per a viure i encara has de passar gana, mouràs cel i terra per sobreviure i això, a poc a poc, t’empenyerà a camins que m’estimo més no pensar-hi.

Això vol dir que les polítiques juvenils del govern català i estatal són suficients per motivar als joves?
No, no són suficients en general. Els joves estan poc motivats i, per inri, no saben aprofitar les oportunitats. També és cert que no hi ha massa oportunitats i els joves necessiten més empenta per a avançar.

La covid ha tingut un paper negatiu, oi?
A la majoria no els ha afectat massa, ja que han continuat fent el que han volgut i no s’han preocupat ni de la gent gran ni de la gent propera que estaven en risc, ni complir les normes de seguretat. També és cert que molts joves que s’ho han pres molt seriosament i que per exemple ara, inclòs amb un constipat normal, es fiquen la mascareta o que saben apreciar molt més les coses per totes les situacions que hi han hagut de passat.

Creus que hi ha condicions perquè els joves siguin emprenedors?
Crec que sí. El problema és que han de fer front a moltes traves administratives i burocràtiques i això desmotiva. Per aquesta raó, molt talent marxa a altres països a provar sort, ja que aquí ho veu molt més complicat. Al nostre país impera la sensació que tot són dificultats i això desencoratja.

Quins són els principals problemes del jovent?
Trobo que el jovent s’ha relaxat moltíssim en tots els aspectes, són més “comodons”. És a dir, ho volen tot fet i mastegat i amb poc esforç. Les noves tecnologies, que són un invent fascinant, no estan sent aprofitades pel jovent. Hi ha gent que ho té tot a l’abast i creu que pot guanyar molts diners sense sortir des de casa i sense esforç. Això no existeix.

És fàcil emancipar-se?
No és fàcil emancipar-se i marxar de casa dels pares. Per experiència pròpia, he de dir que és molt complicat perquè ha d’haver-hi una sèrie de requisits i de condicions que et comprometen. I ja no parlo dels preus ni del tipus d’interès… És trist pensar així, però és la realitat…

En termes professionals, hi ha prou sortides per al jovent, cada cop més preparat?
És cert que qui vol treballar no li faltarà feina mai, però penso que no és fàcil guanyar-te la vida fent el que t’agrada o d’allò que vas estudiar. Jo, per exemple, vaig estudiar i visc moltíssim del que treballo, però, quant a salari o a hores, en cap lloc he pogut arribar al sou mínim i és una pena.
Segons el que hagis estudiat, hi ha moltes sortides professionals. Però, és cert que molts joves intenten provar sort a l’estranger perquè creu que a Espanya no se’ls tracta bé. A nivell personal penso que si marxés a l’estranger, tindria un bon contracte i millors condicions laborals.

PUBLICITAT








REDACCIÓ2 Desembre, 2022
joan-montalà-e1670015898654.jpg

larepublicacheca estrena secció: Converses de cafè. En aquest nou apartat, pretén donar veu a aquells que, per norma, no són protagonistes de l’actualitat, però que tenen molt a dir.

Joves, gent gran, professionals i pensionistes tenen, en aquesta secció, un altaveu per opinar sobre la seva ciutat i compartir les seves i inquietuds i desitjos.

Converses de cafè comença el proper dilluns amb Joan Montalà. Es tracta d’un jove Dj, apassionat per pàdel. En aquesta ocasió, el salouenc opina sobre les polítiques de joventut implementades per les diferents administracions i les seves conseqüències i eficiències.

Joan Montalà, de forma descomplexada, compartirà amb els nostres lectors les dificultats que travessen els més joves, mentre pren un … cafè.

 

PUBLICITAT











RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter