Arxius de CONVERSES DE CAFÈ | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Juny, 2023

La tecnología ha avanzado más en los últimos 50 años que en los 2.000 anteriores. La innovación, sea en el ámbito que sea, siempre implica consecuencias positivas, pero a menudo también negativas. En ocasiones, el desconocimiento es sinónimo de miedo, y para disipar esas dudas hoy conversamos con Nicolás Dupuy, consultor tecnológico y CEO de DuppCom. Con él aprenderemos las posibilidades que nos presenta la inteligencia artificial y otras nuevas tecnologías como la computación cuántica, el internet de las cosas (IoT), el Blockchain y las energías renovables. ¿Hay peligro en estas innovaciones tecnológicas? ¿Estamos condenados al aislamiento social por culpa de estar conectados con todo lo que nos rodea? Nicolás Dupuy nos lo resuelve en esta conversación de café.

¿Qué papel cree que tendrán las inteligencias artificiales en un futuro?
La inteligencia artificial (IA) ya está desempeñando un papel cada vez más importante en muchas áreas de nuestra vida, estoy seguro de que seguirá siendo una fuerza transformadora y que a medida que la tecnología de la IA continúe avanzando, es posible que veamos un mayor número de aplicaciones y casos de uso para esta tecnología.

Creo que en los próximos años se acelerará mucho más la introducción de la IA en los ámbitos empresariales, de la educación, la salud y la seguridad, entre otros. En el sector empresarial está siendo utilizada para automatizar procesos, también para aumentar la eficiencia y mejorar la toma de decisiones, gracias a que estamos teniendo mayor capacidad de analizar grandes cantidades de datos y extraer información valiosa para mejorar las estrategias empresariales.

En el campo de la salud, se está utilizando para mejorar la precisión de los diagnósticos, así como para desarrollar tratamientos más personalizados y efectivos o para ayudar a los pacientes a gestionar sus propias condiciones de salud. Respecto a la educación, se utiliza para personalizar el tipo de aprendizaje y mejorar la eficiencia de la enseñanza y así aprender de manera más eficaz, se proporciona una experiencia de aprendizaje individualizada y adaptada a las necesidades del estudiante.

Y en el ámbito de la seguridad, ciberseguridad y defensa, se está utilizando para analizar grandes cantidades de datos y así detectar actividades sospechosas, patrones y anomalías, esto ayuda a prevenir delitos, amenazas cibernéticas y así mejorar la seguridad pública tanto en línea como fuera de línea.

¿Cuán lejos estamos de ese futuro?
Yo creo que si estas tecnologías continúan avanzando al ritmo que vamos, en las próximas décadas podríamos ver un mayor grado de automatización en muchos sectores y esto es posible que tenga implicaciones significativas en la economía, la sociedad y la política.

Creo que veremos unos cambios increíbles a nivel tecnológico, pero eso es difícil de predecir exactamente, ya que dependerá de varios factores como el ritmo del avance tecnológico, la inversión, los esfuerzos en investigación y desarrollo, la regulación y las políticas gubernamentales, y la adopción por parte de la sociedad y la industria. De momento, estamos viendo una rápida evolución en áreas como el procesamiento del lenguaje natural, el aprendizaje automático y la robótica.

Hace poco también vimos un robot con un movimiento perfecto a la hora de saltar, llevar cargas pesadas y hasta hacer piruetas. ¿Las máquinas sustituirán al ser humano para realizar trabajos físicos?
Es muy probable que en el futuro algunos trabajos físicos sean realizados por robots y máquinas en sectores como la industria, la construcción y la agricultura, debido a que los robots pueden hacer ciertas tareas más rápidas y precisas que los humanos. Sin embargo, no creo que todos los trabajos físicos puedan ser automatizados al 100%, desde mi punto de vista, creo que siempre habrá trabajos que requieran la intervención humana.

Últimamente se habla mucho del Metaverso y la realidad virtual. ¿Considera que la humanidad terminará gestionando su vida desde el sofá de casa?
Aunque la tecnología y la inteligencia artificial pueden facilitar la gestión de algunas actividades de la vida diaria, como hacer compras en online o controlar los electrodomésticos del hogar, no necesariamente significa que la gente terminará gestionando toda su vida desde el sofá de casa.

La tecnología puede ser una herramienta útil para mejorar la eficiencia y la comodidad, pero muchas actividades de la vida diaria requieren de la interacción social, el movimiento y la experiencia del mundo real. Por ejemplo, las relaciones personales, el deporte, las actividades en la naturaleza, etcétera son algunas áreas en las que la tecnología no creo que pueda reemplazar la experiencia humana.

¿Hasta qué punto esta obsesión creciente por la tecnología puede perjudicar nuestra salud mental?
La obsesión por la tecnología puede tener efectos negativos en nuestra salud mental, en relación con el grado de dependencia puede generar ansiedad, estrés, aislarnos socialmente, afectar nuestro sueño o generar una adicción.

Por eso, es importante usar la tecnología con moderación y establecer límites, como controlar el uso que hacemos de ella para prevenir posibles efectos negativos en nuestra salud, esto comienza por entender que la tecnología tiene que ser un aliado o asistente para nosotros y no una obsesión por controlarlo todo o estar todo el tiempo “conectado”.

¿Qué tecnología innovadora cree que cambiará más el mundo?
Creo que no hay solo una tecnología innovadora, son varias tecnologías innovadoras que van a cambiar el mundo en las próximas décadas, por ejemplo, la Inteligencia Artificial (IA), la Computación cuántica, el Internet de las cosas (IoT), el Blockchain y las energías renovables.

La Inteligencia Artificial (IA) transformará muchos aspectos de la vida futura, como la atención médica, la educación, la logística y el entretenimiento. La computación cuántica permitirá realizar cálculos a una velocidad increíblemente rápida y se espera que tenga implicaciones en campos como la criptografía, la simulación molecular y la optimización de procesos.

El internet de las cosas es la interconexión de dispositivos físicos con sensores, software y conectividad a Internet, y cambiará muchos aspectos de nuestro futuro, desde la logística y la fabricación hasta la gestión de la energía y los servicios públicos. El Blockchain es un registro digital descentralizado e inmutable de transacciones y se espera que tenga implicaciones significativas en campos como las finanzas, la logística y la gestión de la cadena de suministro.

Las energías renovables, como la energía solar, eólica e hidráulica, están en constante evolución y creo que serán una parte cada vez más importante del mix energético del futuro que luchará contra el cambio climático y en la reducción de la dependencia de los combustibles fósiles. Todas estas tecnologías tienen un gran potencial de transformar muchos aspectos de nuestro futuro y se espera que tengan implicaciones significativas en la economía, la sociedad y el medio ambiente.

PUBLICITAT

REDACCIÓ29 Maig, 2023

Raül Gil és un altafullenc que sap 9 idiomes. Des de ben petit, es va sentir atret per l’aprenentatge de noves llengües, fet que el va portar a estudiar per a ser lingüista a la Universitat Pompeu Fabra. Des del rus fins al japonès, els seus coneixements li han permès viatjar pel món i comunicar-se amb altres cultures amb molta facilitat. En aquesta Conversa de Cafè, en Raül Gil ens parla de la seva motivació i de la rellevància que se li ha de donar al fet d’aprendre idiomes. També ens detalla la llengua que més li ha costat aprendre, i exposa la seva opinió respecte als accents en anglès. Realment són un senyal d’incultura?

Per què vas decidir dedicar-te a aprendre idiomes?
Des de ben petit que vaig aprendre francès amb el meu germà, i això ens va permetre anar de vacances a França o Suïssa i poder ser els “nens de casa” qui demanàvem el menjar als restaurants, o qui preguntàvem informació als hotels. L’anglès també em va permetre poder llegir els llibres de Harry Potter abans que sortís la traducció al català. Aquestes oportunitats que em donava el fet de saber idiomes va fer que em sentís empoderat. Més endavant em vaig capbussar amb altres idiomes i vaig veure, en cadascun d’ells, una nova manera de veure el món, d’expandir la meva ment, de relacionar-me i de descobrir. No va ser fins a finals del batxillerat que em vaig adonar d’això i vaig decidir fer el pas.

T’imaginaves arribar a parlar nou idiomes?
Ni de bon tros! Recordo que el 2009 vaig anar a estudiar italià a Florència i vaig conèixer una noia que en parlava 7 (jo en aquell moment només en parlava 6). Era la primera persona que coneixia que en parlava tants, i em vaig proposar que jo també en parlaria 7, però se me’n va anar de les mans… (riu)

Hi haurà desè idioma?
Bé, ja gairebé hi és… Podríem dir que després de parlar 4 llengües romàniques – català, castellà, francès i italià -, aprendre’n la 5a és molt fàcil. Entenc molt bé el portuguès i em defenso prou bé quan el parlo, però no dic que el parlo oficialment perquè no l’he estudiat mai a consciència i em falten coneixements gramaticals, i vocabulari. A més, cada cop que vaig a un país on parlen un idioma que no conec, intento aprendre 4 frases per comunicar-me amb la gent local en el seu idioma; no tinc temps a aprendre’l, però si més no, m’ho passo bé.

Alguns dels idiomes que has après han estat per hobby?
Tots ells! Bé, el català, castellà i anglès els aprenem a l’escola perquè toca, però la resta els he après per voluntat pròpia, sense cap finalitat en concret. Trobo que aprofites més i aprens millor un idioma si l’aprens perquè tens una motivació pròpia al darrere, que no pas si te l’imposen.

Quina seria la teva feina ideal, sense tenir en compte sous o horaris?
Uf… Difícil! Potser em dedicaria només a aprendre idiomes i viatjar per posar-los en pràctica! Ara bé, si he de triar feines més realistes, he de dir que la recepció d’establiments turístics m’agrada perquè parles amb gent de tot arreu, o bé ser professor d’idiomes… Sempre m’ha agradat molt ensenyar, així que ser formador d’alguna matèria en concret en diversos idiomes també m’agradaria.

Quin és l’idioma que més t’ha costat aprendre i per què?
Estaria entre el rus i el japonès. Si bé l’alfabet rus és més fàcil d’aprendre, la gramàtica és bastant més complicada… En el cas del japonès és al contrari; la gramàtica no ho és tant – si ens centrem només en el registre familiar -, però el vocabulari i els kanjis ho són més. Mai podré arribar a aprendre tots els kanjis japonesos…

Consideres que la societat espanyola sap prou llengües?
No. Rotundament. Bé s’ha de dir que les noves generacions pugen amb certs coneixements d’anglès, però és trist quan veus que gairebé ningú sap francès ni portuguès, i són idiomes relativament fàcils d’aprendre per similitud, de països que tenim just a tocar i amb qui es comercia molt… Altres països d’Europa tenen una mitjana de saber 3 o 4 idiomes per habitant… Crec que no li donem prou importància als beneficis de saber-ne. A mi sempre m’ha obert moltes portes al món laboral.

Què opines de l’accent espanyol quan es parla anglès. És correcte o s’ha de corregir?
Bé, no tothom té el mateix accent, i hi ha gent que en sap molt més que d’altra. Tenir un accent molt marcat no és sinònim de saber o no l’idioma. M’he trobat casos amb gent que en sap i entén molt, però tenen un accent tan marcat que se’ls fa difícil entendre’ls (no em refereixo només a Espanya).

A més, parlar l’anglès sense accent no és natural, perquè hi ha molts països i regions on parlen l’anglès, i cadascun té el seu accent particular, que el fa bonic a la seva manera. Al final, crec que se n’ha de saber prou perquè t’entenguin i si tens accent marcat, el faràs bonic a la teva manera.

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Maig, 2023

Marc Casanovas és un dels aficionats més reconeguts a Twitter Nàstic. La seva dedicació pel club, acompanyant i animant l’equip arreu d’Espanya, és una fita lloable tenint en compte els mals resultats de l’equip i la seva curta edat. I és que en Marc tan sols té 16 anys. De fet, és barceloní i sempre ha estat rodejat de culers. En aquesta conversa, ens explicarà d’on ve la seva passió pel Nàstic i la seva motivació per a no perdre’s cap desplaçament (16 viatges amb el Nàstic aquesta temporada).

D’on ve la seva passió pel Nàstic?
Jo vaig néixer a Barcelona. Per tant, quasi tota la família és culer, però el meu pare que simpatitza amb el Barça és nastiquer i em va contagiar aquesta passió. És la millor herència que mai em deixarà.

Qui l’acompanya en els viatges?
M’acompanya el meu pare que també és un boig del Nàstic i sempre que podem agafem el cotxe i anem.

És el club del meu amor i sempre ha sigut el més important que he tingut

A quants desplaçaments hi ha anat enguany?
A Logronyo vaig fer el desplaçament número 16 i a Amorebieta segurament faré el 17. Esperem acabar la temporada salvats.

Per què no es perd gairebé cap desplaçament? En altres paraules, quina és la seva motivació?
Bé, no és una motivació com a tal, és adoptar el Nàstic com a forma de vida. És el club del meu amor i sempre ha sigut el més important que he tingut, i acompanyar l’escut allà on sigui és una demostració de la meva passió pels colors.

No li frenen els mals resultats del Nàstic?
No em frenen pel que et deia, perquè és una forma de vida i si a les bones has estat estimant al club, a les dolentes has de morir pel club.

Què li sembla el rendiment de l’equip aquesta temporada?
És lamentable, no hi ha projecte per cap lloc ni actitud, 3 entrenadors i cap ha pogut posar-hi cara i ulls a uns jugadors que fa la sensació que ni els va ni els ve com vagin els resultats de l’equip.

Què li faria més feliç: El Nàstic a Primera Divisió o guanyar una Copa del Rei?
És una pregunta complicada. Les dues coses serien una sensació d’alegria immensa, però actualment costa molt imaginar-se res així perquè estem enfonsats en una situació que hem de salvar com sigui.

És la meva forma de vida i d’estimar, sigui a Primera RFEF o a Primera Catalana, aniria on sigui

Per què creu que l’equip no acaba d’arrancar?
Crec que l’actitud dels jugadors no dona pas a una millora de joc, perquè els que mostren aquesta falta d’actitud són els que teòricament han de marcar diferències, i crec que des de dalt mai hi ha hagut un projecte real i esportiu perquè el club tingui èxit.

Continuaria acompanyant el Nàstic lluny de Tarragona encara que baixés de categoria?
Sí, i tant. És la meva forma de vida i d’estimar, sigui a Primera RFEF o a Primera Catalana, aniria on sigui perquè no dono lloc a una vida sense Nàstic.

PUBLICITAT

REDACCIÓ27 Febrer, 2023

LUIS TRINIDAD DURÁN és un dels líders associatius més destacats, reconeguts i inquiets de Tarragona. És el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. La seva lluita és per aconseguir que, en un dels barris més importants del municipi, la convivència i la seguretat siguin una realitat. Trinidad, afable, planer i diplomàtic, s’entrega de cos i ànima al seu barri i lluita com ningú perquè a Sant Pere i Sant Pau hi hagi qualitat de vida. El seu color polític és el compromís que ha assumit amb la seva gent i la seva bandera és la de la integració i de la concòrdia. En una amb Conversa de cafè amb el digital larepublicacheca, el líder associatiu, de forma humil i distesa, repassa els pros i els contres de representar els veïns i les necessitats que reclama pel seu barri, el millor de Tarragona, segons ha dit.

Havia pensat mai ser el líder veïnal?
Fins fa nou anys la veritat és que no. Però és cert que des de petit jo ja formava part d’un grup de ball de l’associació de veïns – que actualment presideixo – amb els meus amics i amigues de la infància, entre les quals eren les filles del president de l’època (Cristòfol Cuesta) i sempre hi participàvem activament en les activitats que es feien.

Què cal tenir un (bon) president?
Abans que res, ganes de fer coses pel teu barri i els seus veïns i veïnes. A més a més, esmerçar hores del teu temps lliure per intentar portar una millor qualitat de vida al barri, ja sigui a nivell d’infraestructures, equipaments, neteja, seguretat, solidaritat, festes…
Però sobretot saber escoltar als veïns i posar-hi la pell en tot el que fas amb honestedat, i transparència per què totes aquestes idees i reclamacions arribin a bon terme. També cal estar disposat a ajudar a tothom sempre que es pugui, i fer-ho sense esperar res a canvi.
É important tenir el valor per a enfrontar-se a l’equip de govern de torn, sempre que el barri ho demani, i quan es vegi que no escolten les nostres reclamacions i reivindicacions. Una altra cosa fonamental és saber agrair sempre que faci falta, quan ens sentim escoltats i acabem assolint els resultats favorables a les nostres peticions, que no són altres que ls millores pel nostre barri i els nostres veïns.

Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats

Parla de valors, quins són?
Els valors de la companyonia, primerament, perquè per presidir una associació de veïns, has de saber i voler treballar en equip. L’altruisme, de fer el que estimes fer posant l’ànima i el cor, sense esperar res a canvi. La tolerància i el respecte , perquè tot el que fas ho has de fer pensant en tothom que hi conviu al teu barri, i per a totes les ètnies, religions, ideologies, i respectar les idees de tots i cadascú d’ells, tot i que de vegades no puguin coincidir amb les pròpies. Solidaritat per poder ajudar sempre que es pugui a les persones més necessitades i vulnerables del barri. Responsabilitat per fer la feina sempre el millor possible per intentar evitar possibles contratemps. I, òbviament, l’amistat, perquè sempre has de ser amic de tothom, tot i que, de vegades, la vida et presenti un desengany, has de continuar sent fidel als teus valors.
Jo tinc la sort de tenir també uns companys que comparteixen aquests valors i això ho fa tot més fàcil. Som pocs, però ben avinguts i això és la clau també de l’èxit assolit aquests anys.

El nostre treball és estar a sobre de tots els polítics

Està content de ser el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau?
La veritat és que sí, estic content i orgullós de presidir la millor associació de veïns del que és (per a mi) el millor barri de Tarragona.

Quins són les grans demandes del barri?
N’hi ha moltes: el gimnàs municipal (que ara com ara) Sant Pere i Sant Pau, sent el barri més gran de Tarragona encara no té aquest equipament municipal; unes pistes esportives perquè els joves, infants i grans puguin practicar l’esport a l’aire lliure sense haver de pagar per poder fer-lo (que això és encara molt més greu), ja que un gimnàs municipal també s’hauria de pagar per poder fer esport. Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants. Més serveis de neteja al nostre barri, i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats, que tan mals de cap i males olors ens estan generant. Millores d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, persones amb cotxets de nadons, persones grans amb els carros de la compra, caminadors, etc … perquè el barri té zones (sobretot a les primeres promocions) on les voreres són molt estretes i a sobre ens hi trobem els fanals enmig de les voreres i els cotxes aparcats pràcticament damunt les voreres. Encara ens hi trobem amb molts passos de vianants on les voreres no estan rebaixades i això, òbviament, complica encara més l’accessibilitat.

Agraeixo als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb l’associació

L’associació, d’on treu els diners per millorar el barri?
Gran part dels diners és de la subvenció que rebem de l’ajuntament, tot i que en el nostre cas, també hem d’agrair als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb nosaltres i de les aportacions dels nostres socis i sòcies. Enguany podem sentir-nos enormement agraïts amb les empreses privades com (Repsol, Dow, Port de Tarragona) perquè han volgut formar part dels nostres actes de la commemoració del 50è aniversari del barri.

És important el color del partit que governa perquè les inquietuds dels veïns siguin una realitat?
Això és relatiu, perquè el nostre treball és estar a sobre de tots ells, siguin quins siguin els qui governin. Nosaltres sempre els hi donem un vot de confiança. Durant tot el mandat prenem nota de les nostres peticions, i després, poc abans de les eleccions, recordem les promeses incomplertes. També fem saber les traves que ens trobem quan presentem sol·licituds per fer actes al barri.

El líder d’una associació veïnal és com un diplomàtic, oi?
En part es podria dir que sí, ja que nosaltres representem a un barri i com a tal, hem de relacionar-nos amb persones rellevants que tenen poder i influència en el nostre barri.

Sant Pere i Sant Pau és tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi

Sant Pere i Sant Pau conviu amb diferents nacionalitats, és difícil aquesta convivència o heu aconseguit harmonia?
Clarament no, ja fa anys que hi conviuen múltiples nacionalitats al nostre barri i avui dia (que jo hi sàpiga) mai ni hem hagut de patir cap altercat racial, tret d’algunes pintades que s’hagin pogut produir puntualment. Sí que potser és difícil arribar a una harmonia total perquè cada nacionalitat té els seus costums, però en general Sant Pere i Sant Pau és un barri tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi tots plegats. La convivència és una realitat.

És un barri segur?
Generalment sí, però si és cert que, de vegades, quan hi ha onades de robatoris, que per sort són esporàdics, se sent un cert sentiment d’inseguretat i de ràbia. També és cert que hi ha algunes zones del barri que la gent hi té més recel a passar que d’altres , però en general no estem tan malament.

Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors

Hi ha alguna zona del barri que necessiti càmeres de videovigilància?
Potser a les zones concretes on la gent té una miqueta més de recel a passejar. Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors. I, d’altra banda, moltes de les façanes del barri i persianes d’establiments estan plenes de grafitis, i anirien bé per poder atacar l’incivisme i actes vandàlics.

PUBLICITAT

REDACCIÓ10 Febrer, 2023

Falten pocs dies perquè les millors drags del Carnaval exhibeixin el seu talent damunt l’escenari del Teatre de Tarragona durant un acte presentat per Titania Lennox. En aquesta edició, que celebrarà el dilluns dia 20 de febrer, s’introduiran canvis substancials. El públic assumirà un paper rellevant en la votació dels concursants i el jurat serà més professional. En una entrevista concedida a larepublicacheca, Max Font, el realitzador del certamen, es mostra satisfet per la feina duta a terme i espera que Tarragona Drag continuï sent una referència del carnaval de la ciutat. No obstant, lamenta que els polítics no facin més publicitat i difusió d’aquest espectacle més enllà de les nostres fronteres.

Finalment, el concurs Tarragona Drag es farà sense restriccions. És una bona notícia, oi?
És clar. En primer lloc, i abans que res, per la seguretat dels artistes, però també per a la comoditat del públic assistent, el qual podrà gaudir de l’espectacle sense mascaretes, que vulguis o no, ho feia més complicat.

Es tornarà a omplir el teatre de Tarragona?
En aquests moments, només hi ha 38 localitats lliures. Estem a punt d’assolir el que en diem “Sold Out”. Any rere any, la ciutat demostra la seva estima al certamen Tarragona Drag i enguany no serà menys.

Quines novetats hi ha en l’edició d’enguany?
Us puc avançar que s’ha millorat la part gràfica, oferint una nova imatge, hem millorat molt el sistema de votació i serà un dels anys amb més participants en escena.

Quantes concursants n’hi haurà?
En seran 11 de diferents punts de l’estat: Palma de Mallorca, Saragossa, Alacant, Salou, Reus, Tarragona, Barcelona, Sabadell, Martorell…

Tarragona té un gran Carnaval, però fora de les nostres contrades no se’n fa publicitat

Què pot esperar el públic de les concursants?
Podrà veure drags molt diferents. De fet, crec sincerament que no n’hi ha dues que s’assemblin. Totes tenen un perfil molt diferent des de les més típiques – amb grans plataformes – a les que porten, potser, més artesania en el vestuari o, inclús, les que s’elaboren les seves pròpies perruques. El que és indiscutible és que veurem molta qualitat a l’escenari.

Hi haurà paròdia política, tenint en compte que s’apropen les eleccions municipals?
Diria que no, però també he de dir que, com a realitzador, la resposta hauria de ser donada per la Titania Lennox, presentadora del certamen, i que, ben segur, té alguna sorpresa reservada. En una Drag mai se sap!!!

Encara compteu amb el jurat? Quin paper tindrà?
I tant!!! A més enguany, el jurat és més professional que mai. Ens hem dedicat a buscar de forma minuciosa un jurat que pugui puntuar allò en el que de veritat és professional i, per aquest motiu, cada jutge només podrà puntuar sobre la seva professió envers la drag concursant.

El públic tindrà un paper important en aquesta edició, oi?
Molt, i és que en millorar el sistema de puntuació, obrim al gran públic la votació per a tots els premis de la gala Drag. Així, el 50% de la votació dependrà íntegrament de l’opció del públic present al Teatre de Tarragona i l’altre 50% serà responsabilitat del jurat.

El Carnaval de Tarragona és de gran nivell, per què creu que ens costa tant vendre’l?
Sincerament, crec que el problema no és el Carnaval de Tarragona en si. Jo porto anys fora de la ciutat i des de fora la perspectiva és molt diferent, Tarragona no es dóna a conèixer i això és una responsabilitat política. Tarragona té un gran Carnaval, és cert, però fora de les nostres contrades no se’n fa publicitat.

PUBLICITAT

REDACCIÓ31 Gener, 2023

Sovint el jovent reivindica tenir més protagonisme en la presa de decisions. Sigui en l’àmbit laboral, acadèmic o polític, les persones joves continuen patint estigmes associats a la manca d’experiència o les facilitats educatives. Per saber més sobre aquest tema, avui conversem amb el president de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) a Salou, Kevin Moreno. Cafè en mà, dóna el punt de vista de les persones joves al voltant d’afers com la política, els prejudicis i la inexperiència. També exposa el seu parer sobre els nous conceptes de joventut, ja que avui dia sembla que un es pot considerar jove fins passat els 40 o 45 anys.

En general, la joventut està desconnectada de la política?
Sí, sens dubte. Cada cop veiem els i les joves més desconnectats de l’actualitat política. No només hi ha una desconnexió generalitzada del sector més juvenil, sinó que també podem apreciar com cada vegada l’interès en aspectes organitzatius socials es va minimitzant.

Per què creus que passa això?
Des del meu punt de vista, un dels potencials factors que podria causar aquesta dissociació entre els joves i la política és la falta de consideració de les opinions dels i de les joves en la presa de decisions, és a dir, moltes vegades, en àmbits on els joves poden aportar la seva experiència o les seves opinions, no se’ns té en compte i això fa que a mesura que passa el temps, la desconfiança pel sistema polític s’agreugi.

És necessari fer una distinció entre el fet de sentir-se jove i ser una persona jove

Quins són els temes que més preocupen al jovent?
Una de les principals problemàtiques és l’atur juvenil. Per exemple, estem veient com una gran part de les persones amb estudis de grau tenen grans dificultats a l’hora d’entrar al mercat laboral, sigui per la seva inexperiència o per la mateixa falta d’oportunitats.

Indubtablement, un dels temes més importants i sobre el que m’agradaria posar l’èmfasi, és la lluita constant per la igualtat de gènere. Volem un món equitatiu i igual per a tots i totes, on tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Finalment, també destacar la nostra preocupació activa per la salut mental, el canvi climàtic i la sostenibilitat.

Ha canviat la concepció de la joventut? Ara sembla que un és jove fins a 45 o 50 anys…
La veritat que al llarg del temps sí que ha anat canviant la concepció del que és ser una persona jove, també perquè el nivell i qualitat de vida de les persones ha millorat exponencialment amb el transcurs dels anys. Tot i això, crec que és necessari fer una distinció entre el fet de sentir-se jove i ser una persona jove. En aquest darrer terme, cal destacar que l’època jove és aquella en la qual has d’aprendre dels errors i formar-te tan personal com professionalment.

Creus que encara hi ha prejudicis sobre les persones joves?
Sí, malgrat això, aquests es van minorant dia rere dia, ja que estem aconseguint revertir aquesta concepció negativa i generalitzada que es té del jovent.

Quins prejudicis pateix el jovent i com es poden desmantellar?
Un clar exemple, el podem trobar en l’atribució directa que se’ns fa amb la llei del mínim esforç. En altres paraules, en trets generals, la societat pressent que nosaltres, la gent jove, no donem el tot pel tot a l’hora de fer les diferents tasques diàries que se’ns encomana, i ja et puc assegurar jo, que per molt que de vegades les coses no surtin com un vol -perquè això de vegades és inevitable- l’esforç que es disposa en totes i cadascuna de les nostres accions és sempre plena.

Yeray Moreno ens ha proveït dels recursos necessaris perquè els joves puguem desenvolupar les nostres idees i transmetre les nostres inquietuds al seu grup de treball

Consideres que des dels partits polítics s’aposta prou pels joves?
Arran de la pandèmia sí que he vist com de mica en mica els partits polítics estan fent una aposta clara pels i per les joves, donant-nos més responsabilitats en determinats àmbits. En el nostre cas, per exemple, el candidat del PSC a les eleccions municipals de Salou, Yeray Moreno, ens ha proveït de tots els recursos necessaris perquè nosaltres, els joves, puguem desenvolupar les nostres idees i transmetre, així mateix, les nostres inquietuds al seu grup de treball.

Amb tot això, si posem el focus en un àmbit més general com és el nivell estatal, considero que continua sent insuficient, ja que molts i moltes de nosaltres tenim les capacitats i competències necessàries per assolir determinats alts càrrecs.

Sempre es diu allò de què una persona jove primer ha d’adquirir experiència abans d’agafar responsabilitats en un lloc de treball. Què en penses?
Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, perquè per molt ben format que estiguis sobre una determinada matèria o activitat, l’experiència és un grau. Hi haurà situacions que aniran succeint que ningú abans t’haurà dit com s’han d’afrontar, i és aquí, on realment una persona ha de buscar solucions proactives i immediates. Aspectes fonamentals que, al cap i a la fi, permeten a un individu diferenciar-se de la resta.

Establint un paral·lelisme amb el món empresarial, podem veure com a les grans empreses moltes de les vegades aquells que suggereixen canvis o aporten idees a l’equip directiu, són aquells treballadors que tenen més experiència dins del sistema productiu, aquells que estan a la base operativa.

PUBLICITAT

REDACCIÓ17 Gener, 2023

Marc Cubells és un cambrilenc de 24 anys que està acostumat a donar tombs pel món. Amb només 16 anys, el jove ja tenia clar que la millor manera de formar-se i enriquir-se, a molts nivells, era recórrer diferents indrets del planeta. Després d’estar a Balí, Tailàndia i Mèxic, el cambrilenc ja prepara la publicació del seu segon llibre. En una ‘Conversa de cafè’ amb el nostre digital, Cubells explica en què consisteix la seva nova experiència literària.

Com va sorgir la idea d’escriure aquest nou llibre (LOS NUEVOS RICOS: El manual hacia la libertad económica y social del nomadismo digital)?
Porto viatjant des dels 16 anys i he conegut molta gent molt interessant i amb molt valor en l’àmbit personal i professional. Viatjar t’ajuda a obrir la ment, coneixes gent i tens més oportunitats. Va sorgir ara fa dos anys quan vaig pensar que tota la gent que estava coneixent em podria a ajudar i a altres persones.

Aquestes experiències suposo que abracen moltes àrees o no?
Sí. Hi ha gent que comparteix la seva experiència com potser llançar-se a la piscina, com trobar treball en remor, gestió de capital i gestionar els recursos espirituals, trobar l’equilibri entre el treball remot i la vida social…

A la gent li costa molt abandonar la seva zona de confort a causa de la por

Com s’aconsegueix aquest equilibri?
Depèn de la persona. La idea és saber com parar-ho per evitar que et cremi i deixis de ser productiu. De vegades cal saber prioritzar i saber dir No a allò que no ens aporta o que, en aquell moment, no fa res més que desviar-nos del nostre objectiu.

El teletreball ens obliga a estar més temps ocupats, oi?
En part sí, però ha de ser cada persona a posar un ‘horari’ i saber compaginar la seva vida personal i privada amb el seu treball encara que sigui en remot.

Tu que viatges molt, suposo que aconselles a la gent a fer el mateix…
Clar. A la gent li costa molt abandonar la seva zona de confort a causa de la por. Però, en el moment que desaparegui aquest temor al desconegut i una preocupació avançada del futur, segur que les experiències són enriquidores a tots els nivells.

Però això representaria llançar-se a la piscina…
Jo animo a la gent a llançar-se a la piscina i faci un balanç del positiu i de menys favorable. El resultat ha de ser la decisió a prendre. Mai no és tard per emprendre nous camins i viatges.

Tu que vas estar en països menys desenvolupats creus que allà són més feliços tot i no viure en un món consumista?
Acostumo a donar l’exemple del cavall. Com el domines? El lligues a una estaca d’una pradera i ell inconscientment va fent la corda més curta. Quan el soltes, després de molt de temps lligat, ell es mantindrà al costat de l’estaca. Està content a la seva zona de confort. Però hi ha més praderes. Per això és important voler conèixer, sortir de la nostra zona de confort i descobrir món. Quan surts d’aquí t’adones que el que tenies no és el millor i que hi ha estils o cultures que t’encaixen més. És un joc on pots perdre i guanyar. Després és qüestió d’adaptar-se i descobrir noves formes de vida i de felicitat.

La felicitat és un conjunt de factors relacionat amb diferents llibertats

Ets feliç?
Això és molt relatiu. La felicitat és un conjunt de factors relacionat amb diferents llibertats.

Quines…?
L’econòmica, social, moviment i espiritual.

El llibre constarà de quantes ‘històries’?
Encara està al forn. Comptarà amb una vintena d’entrevistes i hi haurà més de 240 pàgines.

Qui són els protagonistes del llibre?
Són persones que vaig conèixer en els diferents viatges.

El seu segon llibre serà finançat a través del micromecenatge

Com es finançarà?
Ara mateix s’està fent el Crowdfunding en format prellançament on es pot adquirir el llibre a un preu més econòmic. Aquest fet m’ajudarà a tenir la col·laboració d’una editorial molt potent.

Quan tens previst publicar el llibre?
Si tot va segons el previst, el juliol.

És el segon llibre que publicaràs amb només 24 anys… Hi haurà un tercer?
El primer llibre (Si piensas, pierdes) – que és totalment diferent d’aquest – el vaig escriure sense haver plantejat la seva publicació. Era un llibre d’aprenentatge. No sé si hi haurà un altre llibre, el temps ho dirà. Ni vull escriure per escriure.

Creus que a la gent li agrada llegir?
És molt relatiu. Depèn del tipus de lectura. Cada vegada més el lector es vol identificar amb el que llegeix…

T’agrada el llibre en paper o en digital?
En paper. Però és cert que depèn de per a què vols el llibre.

PUBLICITAT

REDACCIÓ2 Gener, 2023

Gala Rouge viu en una ciutat tranquil·la d’interior, on ha viscut un dels pitjors i millors moments de la seva vida. Va ser víctima d’un delicte d’odi. Els agressors, sempre des de la covardia de l’anonimat, li van fer arribar cartes amenaçadores, en les quals pertorbaven la seva tranquil·litat i li advertien del risc que corria la seva integritat personal. La instaven a abandonar el poble només pel fet ser transvestir-se. Aquest fet molesta encara a alguns que, tot i no donar la cara, actuen sibil·linament per inquietar la pau de Gal·la i la seva família. La majoria dels ciutadans de Prades – amb l’alcaldessa, en primera línia – s’ha posicionat a favor de la llibertat de Gala. La denúncia va ser presentada als Mossos d’Esquadra. La investigació continua oberta… Gala va estar en una jornada organitzada per la Guàrdia Civil de Tarragona i agraeix la sensibilitat demostrada per la Benemèrita

Has estat víctima d’un delicte d’odi?
Sí…

Què va passar?
Vaig rebre dues cartes anònimes d’insults i una amb amenaces contra la meva persona.

Et vas sentir recolzat?
Sí, des del minut 1. Vaig comptar amb el suport de la família fins a arribar a escala mundial.

Vas presentar denúncia?
Sí, davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Quin va ser el resultat?
Es va arxivar el cas per no poder identificar l’autor o autors de les missives amenaçadores.

Han d’escoltar el cor i els seus sentiments perquè d’allà surt la força i la valentia

Creus que hem empitjorat pel que fa al respecte per les diferents opcions sexuals?
Sense cap mena de dubte. Actualment, el respecte s’està perdent. I això no és un bon senyal per a un país democràtic.

Quan et vesteixes de Gala, tens por de sortir al carrer?
No, mai no tinc por de sortir i anar cap a qualsevol lloc.

Són suficients les polítiques governamentals per a protegir els col·lectius més vulnerables?
Ho serien si les fessin servir, però alguna més no estaria pas malament.

Creus que les autoritats policials i judicials estan preparades per a resoldre aquesta mena de delictes?
Sí i no.

Què vol dir això?
Estan preparats pera delictes, però de vegades s’obliden que els mateixos delictes per més que se semblin mai són iguals i les víctimes tampoc. Hi ha moments que cal saber gestionar amb més delicadesa.

Quin missatge enviaries a persones que pretenen seguir el teu exemple i no tenen prou valentia?
Si jo puc tothom pot. Han d’escoltar el cor i els seus sentiments perquè d’allà surt la força i la valentia.

Els mitjans de comunicació haurien d’ajudar-ne més?
Sí.

Com?
Abans que res, no fer d’una víctima un circ, sensibilitzar-se més i donar la màxima difusió i visibilitat, però evitant el morbo.

PUBLICITAT

REDACCIÓ20 Desembre, 2022

Borja Vizcarro és periodista de cor, tot i que ara es dedica a vendre loteria. Com tants d’altres, va decidir canviar de professió i aventurar-se en una nova experiència. La figura del venedor de loteria és aquella que reparteix sort, i que d’alguna manera o d’altra, s’adona de la majoria de supersticions dels seus clients. En aquesta Conversa de Cafè esbrinarem com s’està adaptant al seu nou dia a dia, i com encara s’estima la vida del periodista i no pot evitar estar pendent de l’actualitat tarragonina. Borja també explica algunes supersticions amb les quals s’ha trobat, i ens dóna la seva opinió al voltant de l’existència de la sort i el fet que les persones més necessitades siguin les que més juguen a la loteria.

Ets periodista i ara has canviat de sector. Com t’estàs adaptant?

Doncs, com a qualsevol canvi -més si és un àmbit nou i desconegut, on has de sortir de la teva zona de confort-, al principi costa, però a poc a poc vas agafant ritme i et vas adaptant com pots. La veritat és que de moment -toco fusta- la nova aventura va bé. Ara només cal continuar treballant de valent per poder continuar millorant i aprenent cada dia. No et negaré que hi ha coses que trobo a faltar del periodisme, però el canvi ha estat per a bé.

Estar pendent de l’actualitat? Se’t fa inevitable?
Sempre m’agrada estar pendent del que passa a la ciutat. De fet, els mateixos clients ja et treuen algun tema d’actualitat, i “t’obliga” a estar al dia. Però un cop has viscut des de dins el que és la informació de la demarcació, se’t fa inevitable no poder seguir certs temes, sobretot en l’àmbit de la política tarragonina, on em genera més curiositat.

El 8 va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció

Què és el que més juga la gent?
Doncs cada client és un món. Hi ha qui juga tots els sortejos de la setmana, hi ha qui juga de forma diària el sorteig d’aquell dia… Depèn de tot una mica, inclús de l’època on et trobis. Ara mateix per exemple, el 80% dels clients juguen les campanyes dels sortejos de Nadal i de Reis, però tampoc deixen de banda els sortejos convencionals. Ens adaptem a cada persona.

Tu creus en la sort?
La sort existeix. Mira t’explicaré una anècdota que m’ha passat fa poc. Vaig entrar en un sorteig d’una marca esportiva al març -de fet era un sorteig que ni me’n recordava que l’havia fet-. Un d’aquests que has d’omplir una papereta, posar-la en una urna i quan l’obren doncs decideixen el què. La particularitat és que aquesta urna ha anat recorrent diferents llocs d’Espanya. Sense dubtes la sort existeix.

Parlant de sort, quin és el teu número de la sort?
El 8. Va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció.

Tinc la sensació que les persones més necessitades sovint són les que més juguen. És cert?
Hi ha de tot una mica. No es pot jutjar els clients, però sí que és veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada. El que s’ha de deixar clar és que s’ha de jugar de forma responsable i tenint en compte la situació de cadascú.

És veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada

Segur que t’expliquen moltes supersticions, podries compartir alguna?
Ui. N’hi ha moltes. Des de la gent que es posa a mirar i remirar els dècims, sumar els números i que doni un número exacte, fins al que juga sempre el mateix número o la mateixa combinació en cada sorteig. Cada client té la seva.

PUBLICITAT

REDACCIÓ12 Desembre, 2022

El Nàstic i els castells sempre són dos temes d’actualitat a les cafeteries de Tarragona. En aquesta Conversa de Cafè donem veu a un seguidor del club grana i membre acabat d’incorporar a la Colla Jove, Pau Sans. Amb ell, repassem la situació del Nàstic i del seu entrenador, Raül Agné, des del punt de vista dels seguidors. També ens plantegem si paga la pena passar d’eliminatòria de Copa del Rei, sabent que l’objectiu de l’entitat és assolir l’ascens a Segona Divisió. Pel que fa als castells, Sans confessa el que ha significat la seva primera temporada a plaça, una campanya especial per a tothom, ja que ha suposat el retorn de l’activitat castellera. Repassem alhora alguns moments especials de la Jove i de la rivalitat amb els Xiquets. Concloem amb una valoració del pilar de 9 dels Verds, un castell admirat per tothom sense importar els colors de la camisa.

Com veus el Nàstic?
Sincerament, no m’acaba de convèncer del tot, el veig com un equip d’anades i vingudes constants. No el veig com un equip prou sòlid per a estar lluitant per l’ascens directe a final d’any, de fet, fins i tot dubto amb el play-off i òbviament m’agradaria que no fos així. M’agradaria que ens assembléssim una miqueta a la dinàmica del Ràcing de Ferrol, un equip que quasi arriba a la final d’ascens l’any passat i que aquest any és un equip potent i que juga força bé. En resum, m’agradaria que fóssim un equip bastant més fiable.

Confies en Raül Agné?
(Riu) No sé què dir-te, és tot molt estrany. Partint de què estic totalment en contra d’anar canviant d’entrenador cada any (o mig any), cosa a la qual fa uns anys ens vam desgraciadament acostumar, crec que al final de la temporada passada s’hagués hagut d’apostar per un entrenador més fiable. Òbviament que és impossible saber si un nou entrenador ens hagués aportat aquesta fiabilitat de la qual parlo, però el que sí que sabíem és que amb Agnè vam fer play-off de miracle, amb una temporada força irregular i amb ultimàtums i això sembla que s’està repetint aquest any. Tot i això, vam arribar a la final de play-off i perfectament hauríem pogut pujar, és per això que tampoc em va semblar malament que apostessin per la seva renovació. A hores d’ara, després d’aquest últim ultimàtum, només ens cal esperar a veure la dinàmica que agafa l’equip.

T’agradaria avançar de ronda a la Copa del Rei, o millor centrar-se en la lliga?
Aquesta pregunta me la faig cada any. Aquest any crec que realment hi ha un segon bloc de jugadors prou important per a avançar un parell de rondes, guanyar els diners que això suposa i a veure si amb una mica de sort ens toca un primera divisió “atractiu” que ens permeti omplir l’estadi. Això si, sempre reservant la majoria dels titulars per a la lliga i si ens eliminen mala sort, tampoc és cap drama.

Tal com estem ara, creus que pujarem a Segona Divisió?
Ara com ara ho veig molt difícil la veritat, l’equip fa la sensació que no té prou solidesa per a aguantar grans ratxes de victòries i a més a més, tampoc m’està agradant la manera en com es comporta davant els equips de la part alta de la classificació. Però això mai se sap, jo ho desitjo amb tota la meva ànima, espero que m’equivoqui de totes totes! Si es vol pujar s’ha de començar a donar un cop de puny sobre la taula ara, i crec que la victòria contra el Castelló ens va permetre veure que l’equip hi és, però que realment es necessita jugar a alguna cosa més elaborada, ja que molts més partits així no els guanyarem.

Parlem de Castells. Com has viscut aquesta temporada de retorn?
Aquesta temporada ha sigut molt especial, per a mi, la que més de totes. Això es deu al fet que jo sempre he seguit de molt a prop els castells, sobretot la jove, ja que el meu pare havia sigut casteller i el meu germà ja fa uns anys que forma part de la colla, però mai m’havia decidit a formar-ne part com a tal.

Finalment, aquest any, no me’n vaig poder estar més i vaig decidir apuntar-me juntament amb un amic. Senzillament, ha sigut la millor decisió que he pogut prendre, i és que els castells enganxen molt! Els primers mesos de la temporada encara els vaig viure com a espectador, van ser mesos difícils perquè costava arrencar, però crec que la dinàmica era molt bona i de seguida es va poder veure el progrés. En aquest aspecte ara em referia a la Jove, però crec que també és perfectament aplicable a totes les colles en general.

Doncs això, aquesta temporada serà molt especial per a tothom, ja que és la de retorn i aquest és un fet superimportant, però també sempre la tindré com la temporada de debut amb la colla i això, personalment, encara li dóna un plus més.

Què has gaudit més?
Sense dubte, a les diades que he pogut anar, sobretot com a casteller, però també he xalat molt a les que he assistit com a espectador. Si t’he de posar un asterisc en algun moment que hagi gaudit especialment em sembla que triaria la remuntada que fem al concurs de castells després de l’intent desmuntat de 3 de 9. Viure des del terra de la TAP aquella sensació que ho faríem si o si i del nostre públic animant en tot moment, simplement va ser màgica. I coronar-ho tot amb la càrrega del 2 de 9 in extremis li dóna un punt d’èpica que encara fa que es xali més el moment.

Com us vau prendre el concurs des de la Jove?
Jo crec que cada persona se’l pren d’una forma diferent, a més, jo feia poc que havia entrat a la colla i, per tant, és difícil que tingui el mateix punt de vista que la gent que havia estat tota la temporada al peu del canó. El que jo vaig veure va ser una colla molt endollada, amb centenars de persones venint als assaigs i amb ganes de fer coses interessants. Jo crec que l’objectiu es va aconseguir, ja que la colla es va mantenir al lloc que li pertoca i es va poder assolir la gamma extra en un any tan complicat com el de tornada. Tant els verds com les dues colles de Valls estan a un nivell increïble i aquest any no s’hi podia competir, per això dic que el sentiment general de la colla crec que és el de satisfacció.

I què me’n dius del ‘pique‘ amb els Xiquets, ha tornat fort?
Sí, però bé, sempre ha existit no? A mi personalment m’agrada i crec que ajuda a les dues colles a mantenir-se encara més “endollades”. Jo crec que aquesta sensació que s’ha intensificat el ‘pique’ ha sigut perquè els Xiquets realment han tornat forts després de la pandèmia i, en canvi, a nosaltres ens ha costat una miqueta més arrencar. Relacionat amb això també crec que importa bastant el fet que els Xiquets no estiguessin massa bé abans de la Covid, cosa que provocava que hi hagués una diferència molt més gran que ara entre les dues colles i això realment refredava aquesta rivalitat.

Com va acabar la temporada… Què en penses del pilar de 9 dels Verds?
Increïble, estàvem tota la família a casa enganxats al televisor mentre dinàvem, ningú donava crèdit i encara més després del primer intent on se’ls enfonsa. Cal felicitar-los perquè realment hi han cregut, ho han assajat i quan ho han intentat els hi ha sortit. Ara ja només queda que passin de pressa aquests mesos de descans, que ja tinc unes ganes boges de tornar als assajos i quan comencin, a continuar donant-pit o el que faci falta!

PUBLICITAT

Older Posts

Arxius de CONVERSES DE CAFÈ | Diari La República Checa

xxx Partners

NICOLÁS DUPUY: La tecnología no tiene que ser una obsesión por estar todo el tiempo “conectado”

RAÜL GIL: No li donem prou importància als beneficis de saber idiomes

MARC CASANOVAS: Acompanyar el Nàstic allà on sigui demostra la meva passió pels colors

LUIS TRINIDAD: La tolerància i la convivència en St. Pere i Sant Pau són una realitat

MAX FONT: Tarragona té un gran Carnaval, però fora no se’n fa publicitat

KEVIN MORENO (JSC Salou): Les opinions dels joves no se les té en compte

Marc Cubelles: La gent té por a sortir de la zona de confort

Gala Rouge, amenaçat de mort per transvestir-se

BORJA VIZCARRO: Sens dubte la sort existeix

PAU SANS: Amb Agnè vam fer play-off de miracle, amb una temporada irregular i amb ultimàtums