Arxius de TU A TU | Diari La República Checa

Ja som al primer dia del nou curs escolar i, com cada any, a partir de l’1 de setembre, preparem a peu d’aula tot el que hem previst durant l’estiu, tot el que hem somiat que farem mentre fèiem vacances. Enguany, molts dels nostres alumnes tindran monitors de lleure per les tardes en el seu començament de curs. No ho dubteu: la Conselleria busca aplicar a tot el col·lectiu docent les formes de contractació, sou i condicions dels nostres companys i companyes. Per això i perquè tots som treballadors, si ells s’organitzen per millorar les seves condicions, que majoritàriament sempre són lamentables, cal que els donem suport absolut.

I ara que el nou curs ja és aquí, el primer que podem veure és que el desastre de què tants havíem advertit ja el tenim servit. No ho veureu per teletrès (la seva) ni ho sentireu al matí amb la veu de la periodista més propera a ERC que fins ara hi ha hagut a Catalunya Ràdio, però si obrim el sulls i, sobretot si tenim algú proper treballant a l’Educació, si sou docents, pares, mares o alumnat, ja ho sabeu de totes totes.

Només dos exemples que no són menors:
1.- El nou curs escolar 2022-23 arrencarà el 7 de setembre als instituts catalans sense que 20.000 estudiants de Formació Professional tinguin una plaça assignada. Com pot ser si l’any passat en van ser 10.000 amb el mateix problema i des de la Conselleria es va dir i repetir que mai més no passaria un desastre tan gran? Doncs perquè cal tensar el sistema al màxim per tal d’habilitar tants centres privats com faci falta a fer cicles i donar places als estudiants que volen cursar un cicle i que no reben resposta per part de la nostra escola pública. La feina de Cambray al capdavant d’Educació és clara: privatitzar tant com pugui i fer-ho ràpidament. Per això, el que sembla inutilitat és, en el fons, enderrocament planificat de l’escola pública i que enguany siguin el doble d’alumnes els no atesos a començament de curs per la pública a cicles té aquest objectiu i cap altre. No. No són tan inútils…

2.- L’arranca ja ha comptat amb una jornada de caos total entre els centenars d’aspirants a ser especialistes d’educació infantil (TEEI) perquè la improvisació i, segons les tècniques que es van expressar a la premsa que en va fer notícia, «el menyspreu» cap a les presents va convertir l’acte presencial d’adjudicació de places (400 places per a 3.000 persones convocades) en un desastre absolut. El caos va ser gran, sobretot, perquè quan cal acumular dades de joves i infants per als amics de Google des del Departament parlen molt de «digitalització» però quan caldria per fer-ho tot més fàcil, com és le cas d’un repartiment de places, aquesta ni hi és ni se l’espera.

Si tot això és tan desastrós, què han fet tants «pedagogs» d’«ordeno y mando»i gent de bon viure pels passadissos i sales de reunions del Departament d’Educació durant el final del curs passat i aquest estiu? Res? Doncs tampoc.

Entre altre coses, des del Departament, de bon rotllo, s’han dedicat a amenaçar les direccions que van permetre que als seus claustres es votés la reprovació del conseller dient-los que van fer una cosa que la LEC no permetia i que, per tant, no els és permès de fer pública la declaració de Cambray com a «persona non  grata» encara que aquesta hagi tingut el 99% de vots a favor. Sí, els claustres, com a conseqüència de la LEC, els han volgut convertir en una mena de «sidòdroms» on només és permès l’assentiment i el silenci. I si algú es vol queixar d’alguna cosa que ho faci ben d’amagat i de cara a la paret… Això, però, no els ha sortit tan bé com ells es pensaven i per això encara hi ha claustres on es debat sobre el que sigui que afecti l’educació i, és clar, que tinguem aquest sinistre personatge com a conseller ens afecta, i molt. Cal insistir i deixar clar que les decisions de claustre poden ser de tot tipus perquè aquesta és una societat democràtica i en els nostres claustres hi ha un apartat de precs i preguntes on, si el claustre hi està d’acord, es pot proposar de votar el que sigui. I en aquest cas, «el que sigui» estava més que justificat si, en els llocs on s’ha votat, hi ha hagut gairebé unanimitat per rebutjar-lo. O bé ara hem de defensar l’autodeterminació de Catalunya i no permetre, alhora, votar si un conseller fa la seva feina o no? No fotem… No permetem que ens prohibeixin el debat i, molt menys, fer públiques les votacions!

A dia d’avui, Cambray és «persona non grata» arreu i, alhora, un dictador. I dic «dictador» perquè així el vaig definir en el titular d’un article que vaig escriure el curs passat i van ser diversos els mitjans que em van demanar que canviés la paraula perquè els semblava massa forta. No la vaig canviar i, vist el que hem vist durant el curs, em vaig quedar curt. Perquè, malgrat les notícies en el sentit contrari, a dia d’avui i després de tantes jornades de vaga, aquest expert en màrqueting continua anant tan despullat com el primer dia i, malgrat davant la premsa parla d’«acords amb sindicats», de «diàleg», d’«abandonament per part dels sindicats de la negociació»…, no se’l creu ningú i tothom sap o hauria de saber que no n’hi ha cap d’acord, que a les reunions ell es mostra inflexible i no escolta ningú, que és una paret on reboten totes i cada una de les propostes de tots els sindicats que, per primera vegada des que jo soc docent, i en fa 17 anys, van a una per aturar la destrucció de l’escola pública que suposen les ordres d’aquest senyor. Cambray és un liquidador i com a tal actua, té una tasca encomanada i intenta anar tan ràpid com pot perquè sap que destrossar el sistema d’educació pública d’un país genera reaccions en contra. Coneix l’experiència de Boi Ruiz a Sanitat i com, en l’àmbit educatiu, ho han fet en altres indrets. I nosaltres hauríem de saber que tot es pot aturar si som prou gent i tenim prou decisió. Per això, cal buidar els centres d’esquirols i sumar tothom a la lluita, perquè allò que ens juguem no són només les nostres condicions de treball sinó quina mena de futur volem tenir, quina educació triem per als propers decennis. Cal, doncs, aturar-lo.

Per aturar-lo, ens caldrà fer-li sentir un cop més el nostre rebuig i tenir ben clar que el partit que li dona suport és només un partit i que si durant el curs passat esdevingué, al final, l’objectiu de les nostres crítiques per mantenir en el poder una persona que no està capacitada per encapçalar el departament més important per al futur d’aquest país i de qualsevol altre, aquest curs ERC ha de sentir que al seu conseller ni se’l vol ni se l’acata.

Tenim convocades vagues els dies 7 i 28 de setembre, accions als centres d’infantil i primària el 5 i tancades i assemblees als centres educatius del 12 al 23 del mateix mes. Aquestes jornades de lluita han de mostrar clarament que estem farts d’aquest senyor, de les seves polítiques i del partit que l’aguanta… si no rectifica. I deixar clar això vol dir que si ERC no fa fora Cambray i canvia la línia de destrucció de l’escola pública que tan ràpidament ha heretat de CyU, les vagues seran el menor dels mals que els tenim preparats. Al maig hi ha eleccions i aquest llenguatge sí que l’entenen: si aleshores el camí és el d’ara, caldrà rebentar tots els actes electorals d’ERC, i de qui continuï pensant, com ells, que l’educació pública és una negoci per repartir entre amics i coneguts (ara, del tercer sector) i no el que és i ha de ser: l’eina necessària i imprescindible per fer una societat diversa i responsable, lliure i solidària, cohesionada i igualitària, inclusiva, multilingüe i en català. Per fer-ho, cal l’accés gratuït al coneixement d’una forma fàcil, sobretot per a les classes més baixes, per tal de treballar clarament per construir una societat no tan classista com la que tenim (o no és aquest l’objectiu dels que es diuen d’esquerres?) i formada per ciutadans lliures, crítics i capaços d’entendre el món on vivim en tota la seva complexitat.

Quan tinguem una ciutadania així, no ens podran prendre el pèl per exemple, proposant-nos, el dia abans de començar el curs, la contractació de 3.500 mestres més per desactivar mobilitzacions anunciades amb mesos d’antelació perquè durant tot el curs passat el senyor que ho proposa mai no ha volgut negociar res de res. Aleshores, entendrem que l’educació no s’improvisa i que la majoria de matèries estan repartides, preparades… o què es pensen què fem a l’estiu?, i els horaris en molts centres tancats. Quan tinguem aquesta ciutadania no ens prendran el pèl tan fàcilment els aprenents de Cambray de torn amb quatre receptes de màrqueting per a ximples. Per això l’han posat, per això el mantenen i per això l’hem de fer fora.

Jordi MARTÍ FONT