Arxius de TU A TU | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Gener, 2023
marc-cubells-1280x961.jpg

Marc Cubells és un cambrilenc de 24 anys que està acostumat a donar tombs pel món. Amb només 16 anys, el jove ja tenia clar que la millor manera de formar-se i enriquir-se, a molts nivells, era recórrer diferents indrets del planeta. Després d’estar a Balí, Tailàndia i Mèxic, el cambrilenc ja prepara la publicació del seu segon llibre. En una ‘Conversa de cafè’ amb el nostre digital, Cubells explica en què consisteix la seva nova experiència literària.

 

Com va sorgir la idea d’escriure aquest nou llibre (LOS NUEVOS RICOS: El manual hacia la libertad económica y social del nomadismo digital)?
Porto viatjant des dels 16 anys i he conegut molta gent molt interessant i amb molt valor en l’àmbit personal i professional. Viatjar t’ajuda a obrir la ment, coneixes gent i tens més oportunitats. Va sorgir ara fa dos anys quan vaig pensar que tota la gent que estava coneixent em podria a ajudar i a altres persones.

Aquestes experiències suposo que abracen moltes àrees o no?
Sí. Hi ha gent que comparteix la seva experiència com potser llançar-se a la piscina, com trobar treball en remor, gestió de capital i gestionar els recursos espirituals, trobar l’equilibri entre el treball remot i la vida social…

A la gent li costa molt abandonar la seva zona de confort a causa de la por

Com s’aconsegueix aquest equilibri?
Depèn de la persona. La idea és saber com parar-ho per evitar que et cremi i deixis de ser productiu. De vegades cal saber prioritzar i saber dir No a allò que no ens aporta o que, en aquell moment, no fa res més que desviar-nos del nostre objectiu.

El teletreball ens obliga a estar més temps ocupats, oi?
En part sí, però ha de ser cada persona a posar un ‘horari’ i saber compaginar la seva vida personal i privada amb el seu treball encara que sigui en remot.

Tu que viatges molt, suposo que aconselles a la gent a fer el mateix…
Clar. A la gent li costa molt abandonar la seva zona de confort a causa de la por. Però, en el moment que desaparegui aquest temor al desconegut i una preocupació avançada del futur, segur que les experiències són enriquidores a tots els nivells.

Però això representaria llançar-se a la piscina…
Jo animo a la gent a llançar-se a la piscina i faci un balanç del positiu i de menys favorable. El resultat ha de ser la decisió a prendre. Mai no és tard per emprendre nous camins i viatges.

Tu que vas estar en països menys desenvolupats creus que allà són més feliços tot i no viure en un món consumista?
Acostumo a donar l’exemple del cavall. Com el domines? El lligues a una estaca d’una pradera i ell inconscientment va fent la corda més curta. Quan el soltes, després de molt de temps lligat, ell es mantindrà al costat de l’estaca. Està content a la seva zona de confort. Però hi ha més praderes. Per això és important voler conèixer, sortir de la nostra zona de confort i descobrir món. Quan surts d’aquí t’adones que el que tenies no és el millor i que hi ha estils o cultures que t’encaixen més. És un joc on pots perdre i guanyar. Després és qüestió d’adaptar-se i descobrir noves formes de vida i de felicitat.

La felicitat és un conjunt de factors relacionat amb diferents llibertats

Ets feliç?
Això és molt relatiu. La felicitat és un conjunt de factors relacionat amb diferents llibertats.

Quines…?
L’econòmica, social, moviment i espiritual.

El llibre constarà de quantes ‘històries’?
Encara està al forn. Comptarà amb una vintena d’entrevistes i hi haurà més de 240 pàgines.

Qui són els protagonistes del llibre?
Són persones que vaig conèixer en els diferents viatges.

El seu segon llibre serà finançat a través del  micromecenatge

Com es finançarà?
Ara mateix s’està fent el Crowdfunding en format prellançament on es pot adquirir el llibre a un preu més econòmic. Aquest fet m’ajudarà a tenir la col·laboració d’una editorial molt potent.

Quan tens previst publicar el llibre?
Si tot va segons el previst, el juliol.

És el segon llibre que publicaràs amb només 24 anys… Hi haurà un tercer?
El primer llibre (Si piensas, pierdes) – que és totalment diferent d’aquest – el vaig escriure sense haver plantejat la seva publicació. Era un llibre d’aprenentatge. No sé si hi haurà un altre llibre, el temps ho dirà. Ni vull escriure per escriure.

Creus que a la gent li agrada llegir?
És molt relatiu. Depèn del tipus de lectura. Cada vegada més el lector es vol identificar amb el que llegeix…

T’agrada el llibre en paper o en digital?
En paper. Però és cert que depèn de per a què vols el llibre.

PUBLICITAT









REDACCIÓ30 Novembre, 2022
Cambra-Tarragona-Clau-Or-Josep-Maria-Cruset-2022-1-1280x592.jpg

El ple de la Cambra de Comerç de Tarragona va decidir atorgar a l’expresident de l’Autoritat Portuària la Clau d’or de la institució. Es tracta de la màxima distinció que sol lliurar l’entitat presidida per Laura Roigé.

L’obsequi pretén reconèixer la tasca desenvolupada per Josep Maria Cruset durant els anys que va comandar els destins del Port de Tarragona.

La Cambra de Comerç en lliurar la Clau d’or a l’exalcalde de Riudoms ha volgut reconèixer “la brillant trajectòria de Cruset al capdavant d’una infraestructura decisiva pel creixement econòmic i social de la ciutat i les comarques de Tarragona”.

PUBLICITAT








REDACCIÓ10 Novembre, 2022
molero_oscar.jpg

“LOS VERSOS DE ÓSCAR”

 

CALMAS GEMELAS

“Fuimos calor del invierno

un mar con burbujas

caricia y pellizco…

fuimos pecado en silencio

la piel que madruga

despierta en peligro…

Fuimos serenos sin llaves

membrillo en los ojos

un trozo de guinda…

fuimos la gula del hambre

descaro y sonrojo

laberinto sin salida

Fuimos un cruce de cara

la cárcel sin rejas

suspiro y gemido …

fuimos un juego de sábanas

un siempre en el mientras

que luego no ha sido…

Fuimos derroche y rebeldía

la lluvia sedienta

un trozo de nada…

fuimos del viento la brisa

la fresa y la menta

dos cuentos de hadas…

Fuimos la mano del hombro

la miel de unos labios

ilesos…mordidos …

fuimos rutina y asombro

cómplices extraños

mil recuerdos y un olvido …

Fuimos prohibido y probado

murmullo sin ruido

un fuego a dos velas…

fuimos un hoy sin pasado

un mío que intuyo …

dos calmas gemelas”

 

✍🏽 Óscar MOLERO

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2022

  “LOS VERSOS DE ÓSCAR”

 

“Dejar de querer”

“Dejar de querer es muy fácil
cuando piensa ya sin piel,
tan tonto el amor es frágil
que se rompe sin querer…

Por culpa de un adiós
la nostalgia se atraganta,
ni duele el corazón
cuando el latido se aparta…

Dejar de querer no es extraño
a quien quiere todavía,
si convierte en humano
el sentimiento que no entendía…

El uno del dos se separa
con la música en su baile,
hay uno que siempre calla
y otro hay que nunca sabe…

Si querer la pena merece
al punto que llega el final,
la suerte de un martes y trece
que se paró el tiempo en su lugar”

Óscar MOLERO


REDACCIÓ23 Octubre, 2022
woman-race-guanyadora-1280x960.jpg

L’ambient creat a la Rambla president Lluís Companys a Tarragona era inexplicable. El color rosa era que més destacava en el matí d’aquest diumenge. Les cafeteries servien cafès i esmorzars a persones que lluïen una samarreta rosa. Homes i dones la vestien perquè estaven convocats a la setena edició de la Women Roce d’El Corte Inglés. Es tracta de la cursa solidària a favor de l’Associació contra el càncer.

   S’hi van inscriure gairebé 2.200 persones, totes elles conscienciades amb la lluita contra el càncer. La cursa va començar a dos quarts de 10 del matí. Hi havia bon ambient, bona música i la meteorologia ajudava. Els inscrits havien de fer un recorregut de cinc quilòmetres amb sortida i arribada a la Rambla president Companys.

Per primera vegada, els atletes passarien per la plaça de la Font. Les atletes també passaran per la Rambla Nova fins al balcó del Mediterrani. Finalment, els corredors van passar per la Via de l’Imperi Romà, l’avinguda Catalunya i després van arribar a la meta davant d’El Corte Inglés per tancar el circuit. La campiona va ser Stella Beazzuti, que va ser la primera dona a travessar la línia de meta amb un temps total de 20’26”. És el segon any que Beazzuti ocupa el primer lloc del pòdium.

A la competició també hi van participar homes. De fet, Albert Povill va ser el més ràpid una marca de 19’46”, però la competició estava reservada en exclusiva pels atletes i en aquesta Stella Beazzuti, amb el dorsal 2099, va ser la més ràpida. Es vivia un ambient de festa i solidaritat.

La guanyadora d’aquesta edició

L’arribada dels atletes era impressionant. Tots aplaudien, estivaren… felicitaven. No hi havia experit competitiu.  Molts arribaven fatigats, però amb la satisfacció del deure complert. Hi havia persones en cadires de rodes. Perquè la lluita contra el càncer no és cosa d’homes o de dones. És una batalla que ens hem d’implicar tots i totes. Les administracions públiques i les entitats privades. El Corte Inglés dóna l’exemple. Els que volen contribuir econòmicament, però no han pogut participar tenen a la seva disposició el Dorsal 0. Tarragona ha demostrat que és un exemple en solidaritat.

VÍDEOS

 

PUBLICITAT








REDACCIÓ26 Setembre, 2022
keneth.jpg

Ara fa tres anys i escaig, quan començava l’actual mandat, des del Govern municipal teníem molt clar el nostre objectiu: transformar el Vendrell.

Volíem impulsar la gran transformació urbana i social que el nostre municipi necessita i, després de complir amb més del 75% del programa electoral, aquesta transformació és ja una realitat.

En aquest mandat hem impulsat la transformació urbana més important en més d’una dècada. Una transformació que té com a eixos principals: una mobilitat verda, la cohesió territorial, i la dinamització econòmica i patrimonial. L’objectiu és aconseguir un municipi per conviure, cohesionant les trames urbanes i creant centralitats, i on es puguin desenvolupar les activitats socials, turístiques i comercials.

L’ampliació de les illes de vianants, la creació de noves places públiques, la xarxa de carrils bici, la recuperació d’elements patrimonials i el servei de transport públic PasBus son les principals actuacions que hem executat en aquest mandat. Aquesta transformació continua, ara, amb la peatonalització de Pont de França, Plaça de França i Cristina Baixa, amb la naturalització de la riera de la Bisbal i dels torrents – projectes impulsats amb fons Next Generation – i amb la creació del Parc del Botafoc, que es convertirà el gran pulmó verd del Vendrell.

Aquesta transformació evidentment va en concordança amb les polítiques socials que hem impulsat. El Vendrell passarà a la Història com el primer municipi que ha fet realitat la gratuïtat i la universalitat de les escoles bressol. A més, en aquest mandat, hem creat el primer parc d’habitatge social i les activitats educatives i de lleure inclusives.

El Vendrell es transforma i un cop finalitzem aquesta transformació urbana, verda i social haurem fet, en realitat, una revolució. Haurem fet un nou Vendrell per a tots els seus veïns i veïnes, per afrontar amb ambició i determinació el futur del nostre municipi.

Al nucli del Vendrell, hem dinamitzat el centre comercial amb la peatonalització del Doctor Robert. Hem fet una nova plaça pública a les 4 Fonts, que continua pel Pont de França i el barri de França, unint les dues meitats del nucli del Vendrell separats per la riera. Amb aquesta mateixa actuació, posem en valor el punt amb més interès històric i patrimonial: el Portal del Pardo, amb els esgrafiats restaurats, i el camí històric que creua el Vendrell, que és l’origen de la seva fundació.

Als nuclis marítims, amb la nova plaça dels Germans Trillas, la restauració dels elements arquitectònics del llac i el nou edifici Tabaris estem construint un centre urbà, una centralitat, tan necessari per a una zona urbana preferentment turística i de segones residències. El nou Museu Pau Casals, reinaugurat aquest any, ens converteix en un referent internacional.

El Vendrell es transforma i un cop finalitzem aquesta transformació urbana, verda i social haurem fet, en realitat, una revolució. Haurem fet un nou Vendrell per a tots els seus veïns i veïnes, per afrontar amb ambició i determinació el futur del nostre municipi

Mobilitat verda amb la xarxa de carrils bici que estem construint, una xarxa única al país, de 7 km entre el nucli del Vendrell, la platja i Sant Vicenç poble. I un servei de transport públic a demanda, el PasBus, que ens permet arribar per primera vegada a tots els punts del municipi.

Una transformació del Vendrell en marxa, assumint la responsabilitat de fer front als difícils reptes del moment, però sense renunciar al nostre projecte de la mà de tots els veïns i veïnes, de tots els barris i nuclis habitats, perquè no entenem la política d’una altra manera.

En definitiva, el nostre és un projecte per a la majoria. Per a la majoria que reivindica un Vendrell verd, cohesionat, plural, i orgullós de les seves arrels i diversitat d’orígens i sentiments. Un Vendrell de tots i totes per a totes i tots. El Vendrell que avança per a la majoria social i que treballa cada dia per construir un municipi millor.

Kenneth MARTÍNEZ
Alcalde del Vendrell


REDACCIÓ20 Setembre, 2022

Els colors de setembre omplen els carrers d’ocres tebis i acollidors. Tot va tornant a ser com era i la vida arriba de nou tímida i lànguida, amb horitzons de retrobada i escalf, serena i calmada lluny de fulgors estivals. A poc a poc les mirades tornen a parlar i les ànimes se senten més properes, nous aromes de flames que envolten de foscor la tardor.

I de sobte va arribar ella, no és aquella famosa pel·lícula, ni la benvinguda d’una amiga encantadora. Fidel i devota com sempre torna al seu bressol enyorant els tamborins que repiquen amb riures de matinades, campanes que ressonen amb balls de terra mullada. Imperial i fervent arriba Santa Tecla estimant com sempre la seva ciutat, carrers guarnits de fulgents fanals amb vermellors i groguenques les mirades que no s’aturen ni tan sols un instant.

Tocs de gralla i timbal que ja anuncien les tronades, canalla que vol gresca pel seu voltant, àvies que empolainades apareixen pels balcons recordant-nos la grandesa de fer ciutat, de fer tradició.

Tarragona es vesteix de gala des del Serrallo fins a la Catedral, música i fanfàrria per celebrar una mateixa emoció, espectadors amb un privilegi universal, i és que ningú com nosaltres coneix la Santa Tecla patrona i tarragonina, clamorosa i autèntica. Vorejant la multitud sentim el fervor. Les gralles i timbals ens evoquen al passat, la festa és un teler de sentiments que ja hem fet nostre amb els anys.

Els envelats són tan elegants preparats per la màgia d’una escena teatral, balls de gitanetes que empenyen la poca traça dels gegants… Dracs, Bous, Cucafera i Gegants que desborden vida en la mirada dels infants… tot és nostre, tot ha fugit del nostre passat per esdevenir de nou un present ple de caliu emocionat.
Santa Tecla vesteix la tardor de retorn, de veure la vida amb binocles de senzillesa i proximitat, de trobar als amics i recordar que durant uns dies allò és el més important.

Esclata el fervor a Tarragona, llums en el cel que voregen fins al més enllà, pregó de festes que omplen la plaça de tènues anhels de joia. I de sobte va arribar ella… donem pas a Santa Tecla. Ella, la més gloriosa.

Beatriz Álvarez

PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Setembre, 2022
josep_m_buqueras.jpg

Porto els darrers anys cinc articles dedicats al  ‘Sanatori Marítim Antituberculós la Savinosa (1926-1929), projectat per l’arquitecte tarragoní Francesc Monravà López (1888-1968), després del concurs d’idees convocat per la Diputació, propietària del conjunt arquitectònic noucentista,

Recordo que es van presentar vint-i-cinc gabinets professionals, amb majoria d’arquitectes i altres professions, com enginyers, urbanistes, entre altres. Sols un projecte ho enderrocava tot, alguns sols dos edificis, els més pròxims a la línia del ferrocarril pel seu deteriorament, aquests inclús van tenir okupes. Una vegada triat per un jurat format per representants de la Generalitat, Diputació, Ajuntament i Col·legi d’Arquitectes/COAC es van triar els cinc finalistes i d’ells va sortir l’equip guanyador, format per Fuses-Viader-Mansilla-Perea, els guanyadors del concurs, de Cambrils, Girona i dos de Barcelona. Estem l’any 2017.

Aquest projecte, planteja una intervenció que permet la versatilitat i la flexibilitat d’aquest espai, complementant les actuals edificacions amb peces modernes afegides a les existents que afavoreixin la seva funcionalitat. Aquestes noves construccions que es proposen no superarien l’alçada dels actuals edificis, evitant un impacte visual sobre la vegetació i preservant el valor ecològic i natural de la Savinosa, el sky line des de la costa i la platja està molt en la memòria visual de molt ciutadans. L’equip d’arquitectes suggereix donar protagonisme als espais que queden entre les edificacions, així com crear miradors sobre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa accessibles per a la ciutadania. L’estudi d’arquitectes comença a treballar en un projecte que vol obrir oportunitats per prendre decisions, sense fixar prèviament usos concrets. Una transformació de gran modernitat sense alterar la imatge del conjunt arquitectònic i paisatgístic.

L’arquitecte Jordi Guerrero en en la seva ‘Guia d’Arquitectura de Tarragona, s. XX (ISBN 978-84-09-01040-0)’, editat pel COAC, escriu que “… els edificis són de materials moderadament senzills, maçoneria revestida amb morter de calc i ciment, obra vista que emmarca trams i obertures de façana; portam de fusta, greument agredits per la sal del medi marítim, els canvis d’usos i l’absoluta manca de manteniment. La composició geomètrica i l’encertada situació en planta són els trets més destacats”. En el mateix llibre, l’arquitecte Ramon Aloguín puntualitza: “Els edificis del preventori s’estenen damunt del roquer i hi dibuixen un conjunt simètric equilibrat, amb els volums principals al centre i els menors als extrems. Aquesta implantació tan acurada és el llegat més notable”.

No ens enganyem, qualsevol projecte a la Savinosa serà sempre més il·lusionant que la situació que hem viscut els darrers 50 anys

Dies enrere, el baríton, historiador i geògraf tarragoní Àngel Òdena, company en el senat de la ciutat de Tarragona, creada per l’alcalde Pep Fèlix Ballesteros (2008-2019), va publicar en la premsa local l’article “Savinosa: Hub cultural”. D’antuvi em solidaritzo totalment amb aquesta proposta. Òdena escriu: “…

No ens enganyem, qualsevol projecte a la Savinosa serà sempre més il·lusionant que la situació que hem viscut els darrers 50 anys i, per tant, a mi, com a tarragoní ‘obsessiu’ amb els canvis positius per a la ciutat, ho miro amb ganes i anhel.  Parlen d’un hub cultural!… Em dóna més ‘trempera’. Posar-hi allí ubicar allí el Conservatori, l’Escola d’Art, El Museu d’art, l’Auditori. Tot allò que depèn de la Diputació i, per què no, d’alguna altra disciplina que no només digui la Diputació la titular …” Doncs, molt bé, som-hi.
De moment la realitat és que el projecte guanyador va ser l’any 2017. Ara estem ja el 2022, ja han passat cinc anys. Increïble, què fa tota la classe política al respecte, quins interessos s’amaguen, què esperen perquè aquest Bé Cultural d’Interès Local/BCIL torni a tindre vida per gaudi de tota la ciutadania. Crido, exclamo què passa amb la Savinosa?

Josep Ma. BUQUERAS


REDACCIÓ2 Setembre, 2022
nacho-PSC.jpeg

Cada vegada amb més força, des de la dreta mediàtica i política s’escolten frases com que ja no hi ha dretes ni esquerres, ni tan sols lluita de classes, que tot això forma part del passat, d’un temps que ja no tornaran, i que al segle XXI aquestes discussions ja no són necessàries.

La dreta sempre ha utilitzat la mateixa estratègia, fer veure que la teva vida no està predestinada pel fet de néixer en una família amb menys recursos, que les polítiques que es decideixen no tenen un component de classe molt fort o que la classe treballadora no ha de lluitar per la seva emancipació. Basen el seu discurs en que l’únic condicionant que tenim, és la nostra capacitat d’esforç per assolir els nostres objectius vitals, quan totes i tots sabem que no és així.

És una estratègia per desmantellar el sistema públic, la sanitat, l’educació, els serveis socials o les ajudes a la dependència, a l’atur o les rendes mínimes ja no són necessàries si no creuen que existeixi un component de desigualtat que és innat a l’hora de néixer. Però aquesta no és la realitat, continua existint aquesta desigualtat i a més cada cop més agreujada. Continuem estant condicionats pel fet d’haver nascut en una família o en una altra, i continua existint la lluita de classes.

És cert, que aquesta s’ha d’adaptar a uns nous temps, a uns reptes diferents, a un món globalitzat i a un neoliberalisme que ens ha fet creure que totes i tots ja érem rics i que la classe treballadora havia deixat d’existir. El canvi climàtic, la guerra o la crisi energètica tenen un component de classe molt marcat. Un exemple molt senzill el trobem amb el canvi climàtic, els barris amb rendes més baixes pateixen els efectes de l’escalfament global de manera més acusada. Sense aires condicionats que engegar per la falta de recursos, amb espais públics més degradats que no estan preparats per protegir de les calors sufocants, amb edificis antics que no aïllen tèrmicament. Mentrestant, les classes més riques, que tenen capacitat per decidir on volen viure, acaben ocupant els espais amb més parcs i jardins, que s’ha demostrat, que baixen la temperatura dels carrers.

Però la crisi energètica és un exemple. Qui critica augmentar la temperatura dels aires condicionats o pujar la de la calefacció? Les classes que es poden permetre poder engegar-los durant l’hivern o durant l’estiu. És una mesura per evitar que de nou, qui menys té, més pagui les conseqüències de la crisi, però que ha estat fortament criticada per la dreta mediàtica i política que defensa els interessos de les classes benestants, fent-nos creure que en realitat estaven defensant al petit empresari o a l’autònom, quan no és així.

En definitiva, la lluita de classes continua, perquè les noves realitats, els nous reptes continuen tenint aquest concepte de classe. Que la dreta política i mediàtica no oculti la realitat, que no ens diguin més que això forma part del passat, perquè darrere aquest discurs, hi ha la voluntat de desmantellar el sistema públic que protegeix precisament a les classes treballadores i populars del nostre país.

Nacho GARCÍA
Secretari de Política Municipal del PSC


REDACCIÓ31 Agost, 2022
jordi_marti.jpg

Ja som al primer dia del nou curs escolar i, com cada any, a partir de l’1 de setembre, preparem a peu d’aula tot el que hem previst durant l’estiu, tot el que hem somiat que farem mentre fèiem vacances. Enguany, molts dels nostres alumnes tindran monitors de lleure per les tardes en el seu començament de curs. No ho dubteu: la Conselleria busca aplicar a tot el col·lectiu docent les formes de contractació, sou i condicions dels nostres companys i companyes. Per això i perquè tots som treballadors, si ells s’organitzen per millorar les seves condicions, que majoritàriament sempre són lamentables, cal que els donem suport absolut.

I ara que el nou curs ja és aquí, el primer que podem veure és que el desastre de què tants havíem advertit ja el tenim servit. No ho veureu per teletrès (la seva) ni ho sentireu al matí amb la veu de la periodista més propera a ERC que fins ara hi ha hagut a Catalunya Ràdio, però si obrim el sulls i, sobretot si tenim algú proper treballant a l’Educació, si sou docents, pares, mares o alumnat, ja ho sabeu de totes totes.

Només dos exemples que no són menors:
1.- El nou curs escolar 2022-23 arrencarà el 7 de setembre als instituts catalans sense que 20.000 estudiants de Formació Professional tinguin una plaça assignada. Com pot ser si l’any passat en van ser 10.000 amb el mateix problema i des de la Conselleria es va dir i repetir que mai més no passaria un desastre tan gran? Doncs perquè cal tensar el sistema al màxim per tal d’habilitar tants centres privats com faci falta a fer cicles i donar places als estudiants que volen cursar un cicle i que no reben resposta per part de la nostra escola pública. La feina de Cambray al capdavant d’Educació és clara: privatitzar tant com pugui i fer-ho ràpidament. Per això, el que sembla inutilitat és, en el fons, enderrocament planificat de l’escola pública i que enguany siguin el doble d’alumnes els no atesos a començament de curs per la pública a cicles té aquest objectiu i cap altre. No. No són tan inútils…

2.- L’arranca ja ha comptat amb una jornada de caos total entre els centenars d’aspirants a ser especialistes d’educació infantil (TEEI) perquè la improvisació i, segons les tècniques que es van expressar a la premsa que en va fer notícia, «el menyspreu» cap a les presents va convertir l’acte presencial d’adjudicació de places (400 places per a 3.000 persones convocades) en un desastre absolut. El caos va ser gran, sobretot, perquè quan cal acumular dades de joves i infants per als amics de Google des del Departament parlen molt de «digitalització» però quan caldria per fer-ho tot més fàcil, com és le cas d’un repartiment de places, aquesta ni hi és ni se l’espera.

La feina de Cambray al capdavant d’Educació és clara: privatitzar tant com pugui i fer-ho ràpidament

Si tot això és tan desastrós, què han fet tants «pedagogs» d’«ordeno y mando»i gent de bon viure pels passadissos i sales de reunions del Departament d’Educació durant el final del curs passat i aquest estiu? Res? Doncs tampoc.

Entre altre coses, des del Departament, de bon rotllo, s’han dedicat a amenaçar les direccions que van permetre que als seus claustres es votés la reprovació del conseller dient-los que van fer una cosa que la LEC no permetia i que, per tant, no els és permès de fer pública la declaració de Cambray com a «persona non  grata» encara que aquesta hagi tingut el 99% de vots a favor. Sí, els claustres, com a conseqüència de la LEC, els han volgut convertir en una mena de «sidòdroms» on només és permès l’assentiment i el silenci. I si algú es vol queixar d’alguna cosa que ho faci ben d’amagat i de cara a la paret… Això, però, no els ha sortit tan bé com ells es pensaven i per això encara hi ha claustres on es debat sobre el que sigui que afecti l’educació i, és clar, que tinguem aquest sinistre personatge com a conseller ens afecta, i molt. Cal insistir i deixar clar que les decisions de claustre poden ser de tot tipus perquè aquesta és una societat democràtica i en els nostres claustres hi ha un apartat de precs i preguntes on, si el claustre hi està d’acord, es pot proposar de votar el que sigui. I en aquest cas, «el que sigui» estava més que justificat si, en els llocs on s’ha votat, hi ha hagut gairebé unanimitat per rebutjar-lo. O bé ara hem de defensar l’autodeterminació de Catalunya i no permetre, alhora, votar si un conseller fa la seva feina o no? No fotem… No permetem que ens prohibeixin el debat i, molt menys, fer públiques les votacions!

A dia d’avui, Cambray és «persona non grata» arreu i, alhora, un dictador. I dic «dictador» perquè així el vaig definir en el titular d’un article que vaig escriure el curs passat i van ser diversos els mitjans que em van demanar que canviés la paraula perquè els semblava massa forta

A dia d’avui, Cambray és «persona non grata» arreu i, alhora, un dictador. I dic «dictador» perquè així el vaig definir en el titular d’un article que vaig escriure el curs passat i van ser diversos els mitjans que em van demanar que canviés la paraula perquè els semblava massa forta. No la vaig canviar i, vist el que hem vist durant el curs, em vaig quedar curt. Perquè, malgrat les notícies en el sentit contrari, a dia d’avui i després de tantes jornades de vaga, aquest expert en màrqueting continua anant tan despullat com el primer dia i, malgrat davant la premsa parla d’«acords amb sindicats», de «diàleg», d’«abandonament per part dels sindicats de la negociació»…, no se’l creu ningú i tothom sap o hauria de saber que no n’hi ha cap d’acord, que a les reunions ell es mostra inflexible i no escolta ningú, que és una paret on reboten totes i cada una de les propostes de tots els sindicats que, per primera vegada des que jo soc docent, i en fa 17 anys, van a una per aturar la destrucció de l’escola pública que suposen les ordres d’aquest senyor. Cambray és un liquidador i com a tal actua, té una tasca encomanada i intenta anar tan ràpid com pot perquè sap que destrossar el sistema d’educació pública d’un país genera reaccions en contra. Coneix l’experiència de Boi Ruiz a Sanitat i com, en l’àmbit educatiu, ho han fet en altres indrets. I nosaltres hauríem de saber que tot es pot aturar si som prou gent i tenim prou decisió. Per això, cal buidar els centres d’esquirols i sumar tothom a la lluita, perquè allò que ens juguem no són només les nostres condicions de treball sinó quina mena de futur volem tenir, quina educació triem per als propers decennis. Cal, doncs, aturar-lo.

Per aturar-lo, ens caldrà fer-li sentir un cop més el nostre rebuig i tenir ben clar que el partit que li dona suport és només un partit i que si durant el curs passat esdevingué, al final, l’objectiu de les nostres crítiques per mantenir en el poder una persona que no està capacitada per encapçalar el departament més important per al futur d’aquest país i de qualsevol altre, aquest curs ERC ha de sentir que al seu conseller ni se’l vol ni se l’acata.

Tenim convocades vagues els dies 7 i 28 de setembre, accions als centres d’infantil i primària el 5 i tancades i assemblees als centres educatius del 12 al 23 del mateix mes. Aquestes jornades de lluita han de mostrar clarament que estem farts d’aquest senyor, de les seves polítiques i del partit que l’aguanta… si no rectifica. I deixar clar això vol dir que si ERC no fa fora Cambray i canvia la línia de destrucció de l’escola pública que tan ràpidament ha heretat de CyU, les vagues seran el menor dels mals que els tenim preparats. Al maig hi ha eleccions i aquest llenguatge sí que l’entenen: si aleshores el camí és el d’ara, caldrà rebentar tots els actes electorals d’ERC, i de qui continuï pensant, com ells, que l’educació pública és una negoci per repartir entre amics i coneguts (ara, del tercer sector) i no el que és i ha de ser: l’eina necessària i imprescindible per fer una societat diversa i responsable, lliure i solidària, cohesionada i igualitària, inclusiva, multilingüe i en català. Per fer-ho, cal l’accés gratuït al coneixement d’una forma fàcil, sobretot per a les classes més baixes, per tal de treballar clarament per construir una societat no tan classista com la que tenim (o no és aquest l’objectiu dels que es diuen d’esquerres?) i formada per ciutadans lliures, crítics i capaços d’entendre el món on vivim en tota la seva complexitat.

No ho dubteu: la Conselleria busca aplicar a tot el col·lectiu docent les formes de contractació, sou i condicions dels nostres companys i companyes

Quan tinguem una ciutadania així, no ens podran prendre el pèl per exemple, proposant-nos, el dia abans de començar el curs, la contractació de 3.500 mestres més per desactivar mobilitzacions anunciades amb mesos d’antelació perquè durant tot el curs passat el senyor que ho proposa mai no ha volgut negociar res de res. Aleshores, entendrem que l’educació no s’improvisa i que la majoria de matèries estan repartides, preparades… o què es pensen què fem a l’estiu?, i els horaris en molts centres tancats. Quan tinguem aquesta ciutadania no ens prendran el pèl tan fàcilment els aprenents de Cambray de torn amb quatre receptes de màrqueting per a ximples. Per això l’han posat, per això el mantenen i per això l’hem de fer fora.

Jordi MARTÍ FONT

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter