REDACCIÓ
El Nàstic i els castells sempre són dos temes d’actualitat a les cafeteries de Tarragona. En aquesta Conversa de Cafè donem veu a un seguidor del club grana i membre acabat d’incorporar a la Colla Jove, Pau Sans. Amb ell, repassem la situació del Nàstic i del seu entrenador, Raül Agné, des del punt de vista dels seguidors. També ens plantegem si paga la pena passar d’eliminatòria de Copa del Rei, sabent que l’objectiu de l’entitat és assolir l’ascens a Segona Divisió. Pel que fa als castells, Sans confessa el que ha significat la seva primera temporada a plaça, una campanya especial per a tothom, ja que ha suposat el retorn de l’activitat castellera. Repassem alhora alguns moments especials de la Jove i de la rivalitat amb els Xiquets. Concloem amb una valoració del pilar de 9 dels Verds, un castell admirat per tothom sense importar els colors de la camisa.
Com veus el Nàstic?
Sincerament, no m’acaba de convèncer del tot, el veig com un equip d’anades i vingudes constants. No el veig com un equip prou sòlid per a estar lluitant per l’ascens directe a final d’any, de fet, fins i tot dubto amb el play-off i òbviament m’agradaria que no fos així. M’agradaria que ens assembléssim una miqueta a la dinàmica del Ràcing de Ferrol, un equip que quasi arriba a la final d’ascens l’any passat i que aquest any és un equip potent i que juga força bé. En resum, m’agradaria que fóssim un equip bastant més fiable.
Confies en Raül Agné?
(Riu) No sé què dir-te, és tot molt estrany. Partint de què estic totalment en contra d’anar canviant d’entrenador cada any (o mig any), cosa a la qual fa uns anys ens vam desgraciadament acostumar, crec que al final de la temporada passada s’hagués hagut d’apostar per un entrenador més fiable. Òbviament que és impossible saber si un nou entrenador ens hagués aportat aquesta fiabilitat de la qual parlo, però el que sí que sabíem és que amb Agnè vam fer play-off de miracle, amb una temporada força irregular i amb ultimàtums i això sembla que s’està repetint aquest any. Tot i això, vam arribar a la final de play-off i perfectament hauríem pogut pujar, és per això que tampoc em va semblar malament que apostessin per la seva renovació. A hores d’ara, després d’aquest últim ultimàtum, només ens cal esperar a veure la dinàmica que agafa l’equip.
T’agradaria avançar de ronda a la Copa del Rei, o millor centrar-se en la lliga?
Aquesta pregunta me la faig cada any. Aquest any crec que realment hi ha un segon bloc de jugadors prou important per a avançar un parell de rondes, guanyar els diners que això suposa i a veure si amb una mica de sort ens toca un primera divisió “atractiu” que ens permeti omplir l’estadi. Això si, sempre reservant la majoria dels titulars per a la lliga i si ens eliminen mala sort, tampoc és cap drama.
Tal com estem ara, creus que pujarem a Segona Divisió?
Ara com ara ho veig molt difícil la veritat, l’equip fa la sensació que no té prou solidesa per a aguantar grans ratxes de victòries i a més a més, tampoc m’està agradant la manera en com es comporta davant els equips de la part alta de la classificació. Però això mai se sap, jo ho desitjo amb tota la meva ànima, espero que m’equivoqui de totes totes! Si es vol pujar s’ha de començar a donar un cop de puny sobre la taula ara, i crec que la victòria contra el Castelló ens va permetre veure que l’equip hi és, però que realment es necessita jugar a alguna cosa més elaborada, ja que molts més partits així no els guanyarem.
Parlem de Castells. Com has viscut aquesta temporada de retorn?
Aquesta temporada ha sigut molt especial, per a mi, la que més de totes. Això es deu al fet que jo sempre he seguit de molt a prop els castells, sobretot la jove, ja que el meu pare havia sigut casteller i el meu germà ja fa uns anys que forma part de la colla, però mai m’havia decidit a formar-ne part com a tal.
Finalment, aquest any, no me’n vaig poder estar més i vaig decidir apuntar-me juntament amb un amic. Senzillament, ha sigut la millor decisió que he pogut prendre, i és que els castells enganxen molt! Els primers mesos de la temporada encara els vaig viure com a espectador, van ser mesos difícils perquè costava arrencar, però crec que la dinàmica era molt bona i de seguida es va poder veure el progrés. En aquest aspecte ara em referia a la Jove, però crec que també és perfectament aplicable a totes les colles en general.
Doncs això, aquesta temporada serà molt especial per a tothom, ja que és la de retorn i aquest és un fet superimportant, però també sempre la tindré com la temporada de debut amb la colla i això, personalment, encara li dóna un plus més.
Què has gaudit més?
Sense dubte, a les diades que he pogut anar, sobretot com a casteller, però també he xalat molt a les que he assistit com a espectador. Si t’he de posar un asterisc en algun moment que hagi gaudit especialment em sembla que triaria la remuntada que fem al concurs de castells després de l’intent desmuntat de 3 de 9. Viure des del terra de la TAP aquella sensació que ho faríem si o si i del nostre públic animant en tot moment, simplement va ser màgica. I coronar-ho tot amb la càrrega del 2 de 9 in extremis li dóna un punt d’èpica que encara fa que es xali més el moment.
Com us vau prendre el concurs des de la Jove?
Jo crec que cada persona se’l pren d’una forma diferent, a més, jo feia poc que havia entrat a la colla i, per tant, és difícil que tingui el mateix punt de vista que la gent que havia estat tota la temporada al peu del canó. El que jo vaig veure va ser una colla molt endollada, amb centenars de persones venint als assaigs i amb ganes de fer coses interessants. Jo crec que l’objectiu es va aconseguir, ja que la colla es va mantenir al lloc que li pertoca i es va poder assolir la gamma extra en un any tan complicat com el de tornada. Tant els verds com les dues colles de Valls estan a un nivell increïble i aquest any no s’hi podia competir, per això dic que el sentiment general de la colla crec que és el de satisfacció.
I què me’n dius del ‘pique‘ amb els Xiquets, ha tornat fort?
Sí, però bé, sempre ha existit no? A mi personalment m’agrada i crec que ajuda a les dues colles a mantenir-se encara més “endollades”. Jo crec que aquesta sensació que s’ha intensificat el ‘pique’ ha sigut perquè els Xiquets realment han tornat forts després de la pandèmia i, en canvi, a nosaltres ens ha costat una miqueta més arrencar. Relacionat amb això també crec que importa bastant el fet que els Xiquets no estiguessin massa bé abans de la Covid, cosa que provocava que hi hagués una diferència molt més gran que ara entre les dues colles i això realment refredava aquesta rivalitat.
Com va acabar la temporada… Què en penses del pilar de 9 dels Verds?
Increïble, estàvem tota la família a casa enganxats al televisor mentre dinàvem, ningú donava crèdit i encara més després del primer intent on se’ls enfonsa. Cal felicitar-los perquè realment hi han cregut, ho han assajat i quan ho han intentat els hi ha sortit. Ara ja només queda que passin de pressa aquests mesos de descans, que ja tinc unes ganes boges de tornar als assajos i quan comencin, a continuar donant-pit o el que faci falta!
PUBLICITAT
REDACCIÓ
