REDACCIÓ
Borja Vizcarro és periodista de cor, tot i que ara es dedica a vendre loteria. Com tants d’altres, va decidir canviar de professió i aventurar-se en una nova experiència. La figura del venedor de loteria és aquella que reparteix sort, i que d’alguna manera o d’altra, s’adona de la majoria de supersticions dels seus clients. En aquesta Conversa de Cafè esbrinarem com s’està adaptant al seu nou dia a dia, i com encara s’estima la vida del periodista i no pot evitar estar pendent de l’actualitat tarragonina. Borja també explica algunes supersticions amb les quals s’ha trobat, i ens dóna la seva opinió al voltant de l’existència de la sort i el fet que les persones més necessitades siguin les que més juguen a la loteria.
Ets periodista i ara has canviat de sector. Com t’estàs adaptant?
Doncs, com a qualsevol canvi -més si és un àmbit nou i desconegut, on has de sortir de la teva zona de confort-, al principi costa, però a poc a poc vas agafant ritme i et vas adaptant com pots. La veritat és que de moment -toco fusta- la nova aventura va bé. Ara només cal continuar treballant de valent per poder continuar millorant i aprenent cada dia. No et negaré que hi ha coses que trobo a faltar del periodisme, però el canvi ha estat per a bé.
Estar pendent de l’actualitat? Se’t fa inevitable?
Sempre m’agrada estar pendent del que passa a la ciutat. De fet, els mateixos clients ja et treuen algun tema d’actualitat, i “t’obliga” a estar al dia. Però un cop has viscut des de dins el que és la informació de la demarcació, se’t fa inevitable no poder seguir certs temes, sobretot en l’àmbit de la política tarragonina, on em genera més curiositat.
El 8 va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció
Què és el que més juga la gent?
Doncs cada client és un món. Hi ha qui juga tots els sortejos de la setmana, hi ha qui juga de forma diària el sorteig d’aquell dia… Depèn de tot una mica, inclús de l’època on et trobis. Ara mateix per exemple, el 80% dels clients juguen les campanyes dels sortejos de Nadal i de Reis, però tampoc deixen de banda els sortejos convencionals. Ens adaptem a cada persona.
Tu creus en la sort?
La sort existeix. Mira t’explicaré una anècdota que m’ha passat fa poc. Vaig entrar en un sorteig d’una marca esportiva al març -de fet era un sorteig que ni me’n recordava que l’havia fet-. Un d’aquests que has d’omplir una papereta, posar-la en una urna i quan l’obren doncs decideixen el què. La particularitat és que aquesta urna ha anat recorrent diferents llocs d’Espanya. Sense dubtes la sort existeix.
Parlant de sort, quin és el teu número de la sort?
El 8. Va ser el primer número que vaig portar a la samarreta competint i des de llavors tinc predilecció.
Tinc la sensació que les persones més necessitades sovint són les que més juguen. És cert?
Hi ha de tot una mica. No es pot jutjar els clients, però sí que és veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada. El que s’ha de deixar clar és que s’ha de jugar de forma responsable i tenint en compte la situació de cadascú.
És veritat que una persona que tingui menys recursos jugarà més que una persona que econòmicament tingui la vida solucionada
Segur que t’expliquen moltes supersticions, podries compartir alguna?
Ui. N’hi ha moltes. Des de la gent que es posa a mirar i remirar els dècims, sumar els números i que doni un número exacte, fins al que juga sempre el mateix número o la mateixa combinació en cada sorteig. Cada client té la seva.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
