Raquel López: Sóc apolítica, el meu ‘client’ és el ciutadà

Raquel López, tarragona del barri de la Granja, és una dona propera. Un xic tímida.  Va estudiar Magisteri, però la docència no era, ni de lluny, el seu objectiu. Va despertar la seva curiositat per la policia servint cafès en una cafeteria. Després, va descobrir, com a policia interina, la seva veritable vocació. Després es va graduar en Dret. La seva trajectòria ara mateix és envejable. Conscient que les oportunitats a les dones en un món tradicionalment masculí s’haurien d’aprofitar, Raquel va agafar-se amb dents i ungles als reptes que li oferia la vida. No és una feminista extrema, però òbviament sap que cal trencar alguns sostres de vidre perquè les dones puguin tenir no només els mateixos drets sinó també oportunitats. Després de comandar els destins de la Policia Local de Montblanc s’ha convertit en la inspectora cap a Cambrils. Amb 47 anys, s’ha convertit en la primera dona a ocupar aquest càrrec  a Cambrils i la primera a liderar una policia local a la demarcació. Raquel López se sent il·lusionada i és conscient que en aquest moment és el centre de totes les atencions. Però, ella només està preocupada en complir les seves obligacions i superar les expectatives dels seus companys, dels seus superiors polítics i essencialment de la ciutadania. El respecte, els valors i la justícia seran els ingredients de la recepta del seu èxit personal i professional.

Acaba d’arribar. Què tal?
Fa 10 dies que vaig prendre possessió i estic coneixent l’organització i adaptant-me als nous companys de la comissaria. De moment, estic molt contenta. Tenim un gran equip.

Però vostè coneix prou l’organigrama de la Policia Local. En té molta experiència…
Feia 4 anys i 8 mesos que estava la Prefectura de la Policia Local de Montblanc i això ajuda a adaptar-me a una policia amb una estructura més important en una població de més de 35 mil habitants.

La diferència és rellevant, oi? Què espera aportar a la institució?
M’agradaria donar una mica de perspectiva de gènere, una mirada de dona. Conec les problemàtiques d’un municipi d’aquest nivell – vaig estar 6 anys a la Policia Local de Salou. Sé que Salou i Cambrils són diferents perquè el turisme és diferent, però l’increment de la població durant l’estiu és considerable i el nombre d’agents és el mateix. Vull mantenir la qualitat de la Policia de Cambrils en aspectes delinqüencials i en altres sectors. És una de les policies locals millor valorades, segons les estadístiques.

Això és un gran repte… oi?
A Cambrils s’ha fet molt bona feina. I espero poder continuar fent-la.

Parla de perspectiva de gènere. Això sona a modern i a l’hora a ranci… Què vol dir això?
Durant molt de temps no se’ns ha tingut en compte només pel fet de ser dona. No fem millor ni pitjor, ho fem diferent i amb una visió diferent.

M’està parlant del famós sisè sentit?
És una mirada diferent. Evitant derrocar la temorosa frase ‘sempre s’ha fet així’ i els estereotips que no beneficien a ningú.

Quantes dones hi ha a la Policia de Cambrils?
Hi ha un 10% de la plantilla. És poquet.

El fet que ara hi hagi una inspectora en cap potser té un efecte crida, oi?
Sí. Si no m’equivoco sóc l’única inspectora en cap en les Policies Locals de la província. Espero que aquest fet encoratgi les dones a presentar-se i a empoderar-se.

Quina és la plantilla?
Som uns 80 policies i ara hi ha una nova promoció de 6 agents. La plantilla està envellida.

El fet que vostè sigui una dona no vol dir que serà una extremista del feminisme… oi?
Ha d’haver-hi igualtat. Jo vaig tenir l’oportunitat de presentar-me i aquí estic. Quan vaig començar, sobretot a la província, no se’ns donava l’oportunitat d’ascendir ni se’ns veia com a comandaments ni capacitades per a liderar. Sort que s’estan trencant els sostres de vidre.

Sempre ha volgut ser policia?
No. La meva primera feina va ser en una pizzeria de Cambrils, ja que els meus pares van construir una casa a La Dorada i passàvem els estius allà. L’hostelaria sempre m’ha agradat molt. M’agrada el contacte amb el client. I, com a policia, sempre he tingut clar que el ciutadà és el nostre client i que ha de rebre un tracte respectuós i de qualitat.

La Policia Local és la policia de proximitat…
Exacte. El ciutadà i la seguretat és la nostra raó de ser. Al final és vocació de servei públic. Ser policia ha de ser més que una professió atractiva pel que fa al sou…

Tornant als seus començaments…
Vaig treballar també en un banc als estius mentre estava cursant Magisteri. També vaig treballar a Salou posant cafès a policies i em van animar a presentar-me com a interina a la Policia Local de Salou. Vaig estar a platges, una àrea que no és tan sancionadora i vaig gaudir molt. Aleshores vaig decidir a què volia dedicar-me.

Quina va ser la seva trajectòria abans d’aterrar a Cambrils?
Vaig començar com a interina a Salou, després a Valls i ja com a funcionària vaig anar a Mont-roig on vaig ascendir com a caporal. En 2011 vaig demanar una comissió de servei a Salou per inquietuds personals. Allà vaig estar gairebé 6 anys, on vaig passar per totes les unitats. Més tard vaig anar de sergent a Montblanc on vaig estar quatre anys. I ara a Cambrils.

Déu n’hi do…
En les policies locals petites aprens a fer de tot… i això és molt positiu.

Es nota un canvi quan es vesteix l’uniforme?
Sí, l’uniforme fa. Per això va bé tenir valors clars i contundents abans de ser policia.

Els cossos policials encara tenen deficiència de la presència de dones… oi?
S’està corregint. La nova cap dels Mossos de Cambrils, la Carme, és una dona i això vol dir que a poc a poc estem revertint la situació. Sé que farem coses coordinades i treballarem conjuntament a favor de la comunitat.

És fàcil la seva conciliació familiar?
Jo com que no tinc fills, ajuda. Però és cert que si la parella no et recolza, la conciliació familiar en aquesta professió és molt més complicada.

Quines són les seves prioritats com a cap policial?
Una d’elles és, sens dubte, la seguretat ciutadana i la convivència.

Pot concretar?
Fomentar sobretot la unitat de relacions amb la comunitat, fer que la població participi en els projectes que engeguem i que aporti la seva saviesa, experiència i sentit comú. A la unitat de Relacions amb la comunitat falten persones, sobretot si tenim en compte que és una àrea importantíssima.

Com porteu el tema de violència masclista?
Les relacions amb la comunitat, sovint, ajuden a prevenir alguns casos i a estar amatents. Tenim la xarxa d’atenció a la víctima que funciona, però que volem ‘engreixar-la’. El problema és que no tenim prou personal per a cobrir totes les hores, ja que una víctima no tria l’hora. El telèfon d’assistència les 24 hores ja existeix, però les víctimes necessiten explicar-ho i que algú empatitzi amb el seu drama.

Encara es creu que és millor que una dona atengui a una altra dona?
No. Potser ara no tant. La dona que és víctima vol trobar empatia, comoditat i sensibilitzat. Algú que no la jutgi. I això tan ho pot fer un home com una dona. Es tracta de competència i habilitat. De fet, tenim un company que ho fa de meravella.

Cambrils és una ciutat segura?
Sí, sí…

Teniu la dificultat del top-manta. Alguna solució a la vista?
S’està intentant treballar de forma transversal. En alguns municipis la benevolència ha actuat com a efecte crida. A Cambrils és un tema que està damunt la taula i que les diferents regidories i la Policia Local tenen voluntat de solucionar-ho també en l’àmbit urbanístic. Amb l’ajuda dels comerciants i dels sectors que se senten afectats en buscarem solucions. El que no podem fer és per arreglar-ho, complicar-ho encara més. És fonamental comunicar amb la ciutadania i fer-la partícip.

Com es fa aquesta comunicació?
Ara estem a Twitter, però hem de tenir un pla de comunicació eficaç i eficient.

Quina relació pretén adoptar amb els mitjans de comunicació?
De confiança. Que ens respectem mútuament. La comunicació ha de ser directa i viva. Si no comuniquem algú ho farà per nosaltres i de vegades ho farà de forma esbiaixada. Abans que parlen de tu, parla tu.

Vostè com a cap de la policia què no permetrà mai a la comissaria?
Faltes de respecte envers el ciutadà. Haurem d’oferir un tracte respectuós i ètic. Hi ha un reglament intern que ens regula. Aquí sí que seré contundent.

El ciutadà sempre té la raó?
No. Però l’hem d’escoltar. Abans de prendre decisions hem de saber què està passant i per saber-ho, hem d’escoltar.

Ara amb els mòbils i les xarxes socials, l’actuació policial sempre està a l’ull de l’huracà…
És cert que hi ha més control i de vegades els policies se senten qüestionats pels mitjans i per una part de la societat. Per això és important escoltar, escoltar i escoltar.

Hem passat del 8 al 80…
Hi ha hagut una pèrdua de valors i de respecte i entre tots i pel bé de tots hauríem de recuperar-los.

A nivell d’ordenança municipal com està el tema dels patinets?
Es fan controls. El problema és que en relació amb els patinets hem estat molt de temps pensant que era una joguina i no hi havia una regulació… Crec que la gent prengui consciència que el patinet és un vehicle.

Quins són els ingredients que ha adoptat perquè el seu lideratge sigui un èxit?
Donar l’exemple. Evitar les imposicions. Escoltar molt. La gent vol parlar i explicar coses. Hem d’empatitzar, però de veritat. Els i les policies són persones i com a tal tenen problemes i inquietuds i el cap els ha d’escoltar. El mateix passa amb els polítics. Els hem d’escoltar i compartir amb els aspectes de millora. Si parlo amb respecte, em tractaran amb respecte.

Com va ser la seva rebuda per part de la classe política?
Estic molt contenta. Vinc a treballar i això és l’únic que faré. També confio poder aprofitar la bona relació i de col·laboració que hi ha amb els altres cossos policials.

Apolítica total?
Total, total. Jo treballo pel ciutadà i per la dignitat del cos que represento.

Què espera del 2023?
Guanyar la confiança i el respecte dels meus tres actuals ‘clients‘: plantilla, ciutadans i polítics. M’agradaria que la Policia Local de Cambrils continuï sent un referent. Jo m’hi deixaré la pell.

PUBLICITAT