REDACCIÓ
El periodista i nastiquer Enric Pujol presenta aquest dilluns el seu nou llibre –Nou Estadi, cinquanta anys fent història- una peça on relata la història del club grana des dels seus inicis fins avui dia. Un recorregut ple de curiositats, noms, estadístiques i per damunt de tot, sentiment pel Nàstic. El repàs comença el 1901 amb un partit de futbol a l’actual plaça Corsini, i continua amb una mirada a l’antic estadi de l’avinguda Catalunya, arribant a l’actual Nou Estadi. 
Pujol confessa que aquest nou títol és en el que millor ha plasmat aquests més de 100 anys d’història. En aquesta entrevista, ens explicarà alguns passatges feliços i d’altres més tristos. També llistarà els seus jugadors preferits i definirà la seva relació amb el Nàstic. Alhora, hi ha una resposta dedicada a les curiositats estadístiques.
Quin és el partit del Nàstic que recorda amb més carinyo i per què?
El del dia de la inauguració del Nou Estadi l’1 de febrer de 1972 contra el Barça. Pels que portàvem temps seguint l’equip a l’avinguda Catalunya el canvi va suposar entrar a una nova i desconeguda dimensió.
I el que recorda amb més tristor?
El Nàstic-Poli Ejido del maig del 2002, els incidents finals que van desencadenar agressions al col·legiat i que van tancar el camp per sis partits. La imatge donada per alguns nastiquers em va produir molta tristor.
Quin és el jugador que més li ha agradat de tots els que ha vist amb la samarreta grana?
Del camp vell dels que he arribat a veure Valero Serer, únic i extraordinari. Del Nou estadi com a qualitat i tècnica Achile Emaná. Però cal recordar a Santi Coch, més partits jugats, Santi Palanca més gols anotats… i bastants mes. És impossible escollir i quan ho fem no s’acostuma a tirar la vista massa enrere.
D’un total de 685 futbolistes, dels que 87 han estat estrangers, i ull, 150 han estat jugadors de la pedrera
Com ha estat la relació entre el Nàstic i Tarragona?
Com en un matrimoni amb petites crisis, moments idíl·lics i algun cop amb els camins separats. El lligam de Tarragona amb el Nàstic es defineix amb els 3.000 socis que sempre hi són, la resta s’afegeix al carro quan les coses van bé.
Com definiria el seu llibre en una paraula?
Nostàlgic.
Ens podria avançar alguna de les curiositats que s’expliquen al llibre?
Que en els cinquanta anys de vida del Nou estadi el Nàstic ha alineat un total de 685 futbolistes, dels que 87 han estat estrangers, i ull, 150 han estat jugadors de la pedrera. S’han jugat 1.065 partits oficials dels quals 983 han estat de Lliga i jo n’he presenciat 1.016. Ah! I amb la visita del Real Unión el camp celebrarà el partit mil de lliga.
Hi ha alguna persona especial a qui li dediqui el llibre?
Sí, a la meva esposa Cheles i a un grup de 14 amics que fa més de cinquanta anys que ho som i sempre que podem ens reunim en una trobada.
Per què?
A Cheles per la paciència que té amb mi, i el grup d’amics per la fidelitat i cohesió que ha tingut el grup, similar al que hauria de tenir un bon equip de futbol. També vull agrair el paper de la editorial per facilitar la publicació del llibre.
Com definiria la seva relació amb el Nàstic?
La meva família comença a ser soci l’any 1890 amb el besavi Estanislau. Continua amb el meu avi Enric, segueix amb el pare, Enric, que durant set anys va ser el soci número u. Jo tinc el número 110 en l’actualitat i el meu fill Oskar el 251. Això no vol dir que si s’ha de ser crític en algun moment, que ho sigui.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
