REDACCIÓ4 Agost, 2022
Salou celebra les seves primeres Nits Daurades sense restriccions després de la pandèmia. Ofereix un programa amb més de 30 actes gratuïts, on es posa en relleu el potencial dels artistes i grups locals.
El regidor de Cultura, Xavier Montalà, demana als salouencs i a la població en general que gaudeixin de les festes amb il·lusió, alegria, però també amb seny. Ell, per la seva banda, assegura que les viurà al peu del canó, participant en algunes de les activitats programades. Recorda que l’equip de govern s’ha implicat perquè la festa major sigui tot un èxit. S’ha instal·lat un punt violeta perquè les festes siguin segures i lliures de cap agressió sexual. La premissa és gaudir de les Nits Daurades, donant suport al talent i al potencial que Salou disposa.
Les Nits Daurades recuperen la seva normalitat. Hi havia ganes, oi?
Sí, per fi deixem les restriccions enrere i recuperem el fet de poder ballar, reunir-nos, abraçar-nos, i gaudir com mai de l’estiu.
El pressupost dispensat per a les festes d’enguany (290.000 euros) és comparable a les edicions celebrades durant la pandèmia?
No és per a res comparable. Van ser dos anys excepcionals en els quals l’activitat es va veure reduïda per una causa de força major i, per tant, el pressupost no es pot comparar amb altres edicions que es poguessin realitzar durant la pandèmia.
Portar grans personalitats del sector turístic és una bona oportunitat perquè coneguin Salou i perquè vegin la gran tasca que s’està realitzant i el potencial del nostre municipi
30 actes gratuïts…
Una trentena d’actes gratuïts per a tots els públics, gustos i edats, on tothom podrà gaudir de Salou com fa temps que no ho podia fer.
En aquesta edició, s’ha cedit molt de protagonisme als artistes i grups locals…
Durant la pandèmia, la societat s’ha vist truncada. Ha sorgit una necessitat evident de socialitzar i de fer activitats, i d’això es mostra el ric teixit associatiu i cultural de Salou, que han recuperat l’activitat amb més força que mai. Nosaltres, l’equip de govern, sempre hi hem apostat i els recolzarem.
La cultura tradicional està molt impregnada en el programa, què en destacaria?
La cercavila del seguici festiu, on els representants de la societat salouenca, dintre de les associacions culturals, aproparan a residents i visitants, fins al pregó, el dia 8; i per una altra banda, l’altra part del seguici festiu que ens oferirà una nit del foc que omplirà el passeig Jaume I de foc, color imàgia.
Teniu artistes de la talla de David Bustamante o de l’exrepresentant d’Espanya a l’Eurovisió…
Sí, com deia, hem organitzat unes Nits Daurades per totes les edats i gustos. És per això que enguany els quatre concerts són: David Bustamante, Los Diablos, Lírico en la Casa, i Miki Nuñez.
Quan una plaça plena de gom a gom canta a l’unison una cançó de viva veu, a mi personalment, se’m posen els pèls de punta, i, això, serà el que viurem enguany
També heu organitzat actes pensats pels més joves i pels amants dels clàssics…
Quan una plaça plena de gom a gom canta a l’unison una cançó de viva veu, a mi personalment, se’m posen els pèls de punta, i serà això el que viurem enguany. Grups coneguts, dels quals tothom coneix la majoria de cançons i que tant clàssics com joves, gaudiran de les Nits Daurades.
La col·laboració de les diferents regidories és important per l’èxit de les festes, oi?
Sempre, totes les regidories formem l’Ajuntament de Salou i aquest, en definitiva, és el que es preocupa de cuidar i ajudar al ciutadà. És per això que com més regidories participin, millor. Tant l’alcalde com la resta de regidors sempre s’impliquen al 100%, per poder complir amb les necessitatsi expectatives de la ciutadania.
Enguany es durà a terme un dels actes religiosos insígnia de les festes: la sortida de la verge en barca… És un dels moments més multitudinaris…
És un dels moments més esperats, ja que ha estat un dels únics actes que no vam poder fer en dos anys, a causa de les restriccions. Tenim moltes ganes de tornar a reviure’l.
Instal·lareu per primera vegada en l’àmbit de la festa major un punt violeta en els dies de major aglomeració. Què es pretén?
Com comentava, com més participació dintre d’un programa, podrem arribar a més gent, i aquest és el cas d’igualtat i benestar social. El punt violeta permetrà gaudir d’unes festes segures i sense cap risc d’agressió. Si bé és cert que és el primer cop que s’inclou dintre de les Nits Daurades, en altres festes ja ho havíem col·locat, i el resultat ha estat molt positiu.
El pregoner d’enguany és el director de l’oficina de Turisme a Dublín, Rubén López Pulido…
L’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme està treballant de forma intensa i activa per atraure un turisme de qualitat,que impliqui un major benestar pels salouencs i salouenques. Això implica, si s’escau, portar directors de turisme i grans personalitats del sector, perquè coneguin Salou i perquè vegin la gran tasca que s’està realitzant i el potencial del nostre municipi.
El punt violeta permetrà gaudir d’unes festes segures i sense cap risc d’agressió
El turisme és un dels motors econòmics del municipi. Heu anat diversificant l’oferta. S’ha treballat molt la gastronomia, el patrimoni natural i ara aposteu fort per la cultura…
La cultura és un aspecte clau pel progrés. Contribueix a la cohesió social i fa que les persones ens moguem. També mostra la identitat d’un poble, i, per tant, serà la manera que els visitants coneguin la qualitat, talent i cultura que es respira a Salou.
Aquestes Nits Daurades seran les darreres del seu mandat com a regidor de Cultura, com pensa viure-les?
Les viuré com les he viscut sempre, al peu del canó, participant activament de les activitats i gaudint al màxim. No perquè siguin les últimes del mandat, sinó perquè seran les primeres després d’una etapa molt complicada
Quin missatge enviaria a la ciutadania?
Que ha quedat més que demostrat que tots tenim moltes ganes de viure, i, per tant, que ho facin. Que riguin, que s’emocionin, que ballin, que cantin, que xalin i que s’abracin. Però, sobre tot, que ho facin amb seny, per no haver de tornar a viure unes altres ‘primeres’ Nits Daurades.
PUBLICITAT
Els fars continuen sent una eina essencial per tal de garantir la seguretat marítima. Hi ha vaixells de grans magnituds, creuers o transatlàntics que sí que disposen d’una carta nàutica amb GPS, el seu pont compta amb pantalles d’ordinador i altres sistemes de localització més modernitzats; però altres tipus d’embarcacions, més petites, difícilment tenen aquestes tecnologies i, per tant, la seva orientació depèn exclusivament dels fars. És més, potser no és tant per qüestions d’ubicació “geogràfica”, sinó com a guia per aproximar-se a la costa i fer les entrades als ports.
Per la seva funció dins la seguretat marítima i el món de la navegació, no, la població en general no n’és conscient, però com moltes altres coses de les quals no en som conscients fins que s’acaben i les trobem a faltar. Com a patrimoni local de les zones costaneres, sí que és possible que desperti un cert interès i una part de la societat ho valori, com un punt històric o cultural. Alhora, en els últims anys, sobretot, s’han començat a valorar més en un sentit estètic, com a fotos d’Instagram, o romàntic, com novel·lesc.
Va ser una gran oportunitat per mostrar la nostra cuina en un emplaçament diferent i emblemàtic.
El territori a la cuina amb tot el que implica, en definitiva, tot el que ens envolta amb una proximitat relativa.
De l’equip que hem tingut, de la intensitat de la feina que hem fet, d’haver superat una pandèmia amb la qual la universitat ha continuat creixent, d’haver aconseguit formar part de l’aliança europea anomenada Aurora, d’haver pogut modificar l’estatut de la URV. Gràcies a aquesta darrera acció, que va suposar un repte i un desgast, ara cada persona sap el valor exacte del seu vot. Jo vaig heretar una institució que estava ben posicionada, i nosaltres la vam projectar encara més amunt.
No sé si es pot dir que ha fallat alguna cosa. El Dr. Pallarès tenia interès a ser rector darrere del meu predecessor. Ell 
Per un costat, semblava que allò podia estar acordat des d’un principi. L’equip que acompanyava la Dra. Gisbert era molt reduït i això podia ser un senyal que anava junts. De fet, en alguns actes sempre anaven junts i donaven a entendre que podien ser el mateix. Ara bé, el fet demanar el vot obertament pel Dr. Pallarès em va semblar una manca de consideració per a tots els votants que van creure en una candidatura ferma de la Dra. Gisbert. Va ser sorprenent per a tothom, i a més que no es tardés ni dos segons en dir-ho.
Una planta que me la van regalar els meus companys el dia que vaig entrar. Entre tots s’han encarregat de regar-la. També tenen molt significat les fotos dels meus néts que em van regalar per Reis. Una altra cosa que 
Ens dirigim al Museu Apel·les Fenosa, una de les relíquies d’El Vendrell. Acomodats en el porxo de la primera planta, mantenim una conversa informal i sense perjudicis. Parlem pràcticament de tot. Però insistim a conèixer la seva persona, els seus gustos, fòbies, família i somnis. De política i del Vendrell. A Kenneth, professor de professió, li agrada escoltar, però si se sent còmode, també li agrada xerrar. Refusa la imatge de galant i diu ser més aviat humil i un provocador de la convivència. Evita la crispació i els debats estèrils. Li agrada treballar en grup, no obstant això les decisions importants, de vegades, les pren al sofà de casa mentre llegeix (novel·la negra, de preferència). El Vendrell ho és tot per a ell. Per aquesta raó, va dibuixar un projecte ambiciós perquè el municipi es converteixi en una gran capital, tot i que la Generalitat, no rares vegades, ignora que hi ha territori més enllà del Baix Llobregat. L’alcalde parla mirant als ulls i esbossa un somriure quan la situació es tensa. Té mirada de nen entremaliat. Aconsegueix molts dels seus propòsits amb perseverança, diplomàcia i empatia. Acabem l’entrevista i al carrer els seus conciutadans el saluden i li comenten algunes inquietuds. Ell pren nota, perquè el més segur és que es presenti a un nou mandat…
Què li ve al cap quan sent la paraula Vendrell?
Encara ens queda temps.
Efectivament. Les identitats han de ser múltiples i compartides, flexible i fluides. Hem de fugir de tot allò que ens exclogui. La nostra bandera és la convivència i això implica la inclusió i la pau social.
Hi ha de tot. És un municipi majoritàriament socialista. Les identitats les entenem des de la fluïdesa. El futur depèn d’entendre’ns amb Europa i amb la resta d’Espanya. Si no hi ha una bona convivència entre tots els catalans, és impossible demanar estabilitat social i política. Catalunya és un país divers i ric i això és el que ens fa diferents.
M’agrada molt treballar en equip. No m’agraden les discussions ni les cridòries.
Crec que són components essencials per generar bon ambient i confiança. Jo sóc un servidor públic i tracto la gent com a iguals com no podria ser d’una altra manera. Ho faig per convicció.
No trobarem tensió identitària, conflictes entre veïns, guerres territorials… Defensem la bandera de la convivència. Som un municipi integrador.
Combatre’l. Ens pertoca a tots, sense distinció, combatre energèticament tots els discursos de l’odi. Estem als antípodes de qualsevol discurs, acte o actitud que generi odi o desigualtat. Per tant, tot allò que sigui excloent, feixista, racista, homòfob mereixerà el nostre rebuig. L’odi és el pitjor virus que hi ha en una societat i a més s’expandeix molt ràpidament.
M’agrada molt treballar en equip i escoltar a la gent. Això és crucial a l’hora de prendre decisions. No demano opinió a cap persona en concret, però a tots en general. Prenc decisions que ens afecta a tots i per aquest motiu m’agrada el consens. Moltes vegades prenc decisions assegut al sofà de casa, quan estic llegint.
S’hauria d’analitzar prèviament les circumstàncies. Crec que ningú apuja impostos per caprici. Hem congelat els impostos perquè érem conscients de l’impacte econòmic de la pandèmia. Però una cosa ha de quedar clara: tot allò que els ciutadans paguen s’ha de notar en la millora de la seva qualitat de vida. No podem confondre l’austeritat amb la inoperància.
Els he de ser sincers i és que aquestes línies pot ser que siguin les més especials que he escrit mai, des que tinc el privilegi de poder explicar-los coses. Ningú està preparat per perdre el seu fill. No em vull imaginar el que pot arribar a suposar i moltes vegades aquest tipus de qüestions fan que certs temes es tractin la majoria de cops de forma freda, sense empatia i sense pensar amb les conseqüències.
Tarragona es prepara per acollir el 
Sóc dona i
Posar-se les piles en el tema cultural. No vinc sovint i estic generalitzant, però quan vinc aquí penso “quina pena, amb 
Primer, tothom em pregunta per Tarragona ciutat. Si parlo de Tarragona, és Tarragona i punt, si no especificaria un altre municipi. L’afer Salou i petroquímiques encara és un llastre que arrosseguem. Molta gent em fa la broma de què és un poble. Ens ho hem de creure més. El que diuen a Dames i Vells, que Tarragona és una bassa. Doncs no, és un jacuzzi (riu).
Espero que els hi vagi molt bé perquè és la primera edició i tinc molta responsabilitat. Desitjo que aconsegueixin tots els seus objectius: sensibilitzar, debatre, crear nous projectes, que es consolidi… Per exemple el 
Un instrument que em permet fer música i fer-ne gaudir als altres.
La gent sol preguntar quina l’edat que tinc, perquè els sorprèn que sigui tan jove. També em pregunten: A on vius?, D’on ets?, A on sols tocar? I molts cops em diuen que ho faig molt bé i que els agrada com toco. I, de tant en tant, trobo algú que també fa música i llavors parlem una estona.
A mi m’agradaria tenir una carrera professional com a saxofonista. Però també estic considerant altres opcions, puix que és molt difícil viure exclusivament de la música. No obstant això, tinc clar que ho intentaré i que faré tot el que calgui per poder viure de la música; tanmateix, no estaria de més tenir una carrera.
Som-hi doncs, qui és Vicenç Lleonart?
Quin és la seva màxima aspiració en aquest ‘viatge’ que és la policia de Catalunya?
Quan parla de transformació sembla que forma part d’una organització obsoleta…
El Cos dels Mossos d’Esquadra és una policia acomplexada? Sembla que malgrat la seva considerable preparació tenen la necessitat de justificar-se permanentment… M’equivoco?
Parla molt de conèixer el territori. És rellevant que un tarragoní estigui al capdavant de la Regió Policial del Camp de Tarragona?
Ha de fer de psicòleg?
Se sent sol?
Per ser un policia que aposta per la proximitat ha de tenir sensibilitat. Es considera una persona sensible?
Els mossos us sentiu ‘utilitzats’ en els desnonaments?
De fet, ella mateixa reconeix en aquesta conversa que més aviat és una “xafardera”. Actualment, lidera el programa ‘Ja Tardes’, un espai musical on dóna a conèixer alguns artistes a través d’entrevistes i cançons. En aquest ‘Tu a tu’, intentem conèixer els seus inicis a la ràdio, així com les seves rutines, coneixements i sensacions després d’una àmplia trajectòria a l’emissora local.
De casualitat. Jo no coneixia gens el món de la ràdio més enllà d’escoltar-la. Mai m’havia plantejat fer ràdio. Resulta que al costat d’on jo anava a cosir hi havia Ràdio Fòrum. No sabia ben bé que estaven fent fins que un dia, un amic em va dir que volia fer un programa, però necessitava algú més per acompanyar-lo. Em va preguntar si m’animaria i vaig acceptar juntament amb una altra noia. L’espai servia per explicar tota la programació del dia. Després d’aquesta prova vam anar fent formacions de ràdio fins ara, pràcticament no m’he mogut. Gairebé 
S’intenta. No depèn de mi, perquè sóc una treballadora i -com a resultat- m’he de sumar al projecte que es plantegi. Tinc la sort de què ara faig allò que més m’agrada, que és la música.
Sí. A l’
Clar. També quan quedes in situ amb un grup a l’estudi a les cinc de la tarda i no es presenta fins a dos quarts de set… Truques i no l’agafa… Són moments d’histèria que a més no depenen de 
La constància. Encara que vinguin moments durs, un ha de ser constant i sobretot que t’agradi el que facis. Treballar amb passió en qualsevol moment. És un consell per a tothom perquè tinc la sensació que ara la gent es rendeix amb facilitat.
