REDACCIÓ
Sovint, els fars són un element oblidat de la nostra costa. Es tracta d’una eina imprescindible des de fa segles, que a poc a poc ha anat perdent rellevància i visibilitat dins de la nostra societat.
Un grup de joves periodistes tarragonins i reusencs han produït un documental que repassa el passat, present i futur dels fars de la província. Es tracta de ‘Llars de llum’, una peça que descobreix l’evolució de la professió de faroner, i els canvis que ha produït l’automatització, de la mà de diversos testimonis d’experts en seguretat marítima i responsables dels patronats de turisme i museus del territori. Aquest divendres a les 20h tindrà lloc l’estrena al Teatret del Serrallo. L’entrada és lliure i l’acte comptarà amb els seus impulsors: Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raúl Rodríguez. Per conèixer més al voltant dels fars, avui entrevistem a Sandra Pérez, qui destaca la importància que mantenen a la nostra societat.
D’on va sorgir la idea d’un documental que posés en valor la tasca dels fars?
Va ser de la manera més natural possible. Estàvem encara en plena pluja d’idees, buscant un tema per al nostre Treball de Fi de Grau, que ja havíem decidit que seria un documental. Després de descartar propostes que crèiem massa tractades, com la petroquímica, el famós algoritme de Google ens va portar fins a una foto d’un far i tots quatre vam dir “per què no?”. A partir d’aquí, des del principi ens vam plantejar com haurien afectat els avenços tecnològics a la feina de faroner, ens vam preguntar si encara avui dia eren tan necessaris, quants n’hi havia a la província de Tarragona, quines serien les tasques actuals dels faroners…
Per què encara avui tenen tanta importància?
Els fars continuen sent una eina essencial per tal de garantir la seguretat marítima. Hi ha vaixells de grans magnituds, creuers o transatlàntics que sí que disposen d’una carta nàutica amb GPS, el seu pont compta amb pantalles d’ordinador i altres sistemes de localització més modernitzats; però altres tipus d’embarcacions, més petites, difícilment tenen aquestes tecnologies i, per tant, la seva orientació depèn exclusivament dels fars. És més, potser no és tant per qüestions d’ubicació “geogràfica”, sinó com a guia per aproximar-se a la costa i fer les entrades als ports.
A més, fa goig veure’ls. Els faroners ens van explicar que als mariners els reconforta molt que la llum del far els “avisi” que s’estan aproximant a la costa. Esdevenen una icona i, per tant, passarà molt de temps abans que desapareguin.
Creu en la possibilitat que desapareguin algun dia?
“Els fars continuaran sent necessaris sempre”. Els testimonis del documental així ens ho van afirmar, perquè les tecnologies no són infal·libles al 100%, es poden espatllar, i també hi ha contexts en els quals les distàncies no es poden mesurar amb tanta precisió com sí amb la proximitat que indica la llum del far. Els nostres protagonistes ens detallen, a la peça, que, evidentment, a la vida tot té principi i final, però que la seva desaparició hauria de passar per un nou sistema per a substituir els fars, que a curt termini no hi és.
Pensa que la societat valora prou els fars?
Per la seva funció dins la seguretat marítima i el món de la navegació, no, la població en general no n’és conscient, però com moltes altres coses de les quals no en som conscients fins que s’acaben i les trobem a faltar. Com a patrimoni local de les zones costaneres, sí que és possible que desperti un cert interès i una part de la societat ho valori, com un punt històric o cultural. Alhora, en els últims anys, sobretot, s’han començat a valorar més en un sentit estètic, com a fotos d’Instagram, o romàntic, com novel·lesc.
Creu que les institucions contribueixen a fer valdre aquests elements des d’un punt de vista patrimonial o fins i tot turístic?
Hi ha institucions com el Museu del Port de Tarragona, o la mateixa Autoritat Portuària, que fomenten activitats en l’entorn dels fars. També, des dels patronats de turisme es tenen en compte els enclavaments marítims on es troben, recomanen visites i rutes als turistes…, però pel desconeixement de la població aquesta promoció resulta insuficient. Es podria contribuir molt més d’una forma més didàctica o divulgativa.
PUB
Defineixi el documental amb una paraula.
Ho faria en dues, “patrimoni viu”.
Quantes entrevistes van arribar a fer?
Després de cercar nombrosos contactes i intentar quadrar agendes, finalment, vam poder parlar amb una quinzena de testimonis, que apareixen al documental. Al final, però, com les converses enregistrades eren molt més extenses que els 50 minuts que dura ‘Llars de llum’, vam recopilar les entrevistes íntegres en un Webdoc.
Quina és la sensació o sentiment final després d’haver enregistrat el documental?
La primera conclusió és que els fars tenen molta més història i un paper molt més rellevant actualment del que havíem pensat. A banda d’això, hi ha molta satisfacció després de tots els mesos de feina i il·lusió per tal que arribi a la gent de la demarcació de Tarragona, que els ciutadans coneguin els fars i que es pugui donar una empenta a l’ofici de faroner i a la preservació d’aquests edificis.
Sentim molt d’orgull en veure tants mesos de treball en una pantalla. Cadascun dels minuts de producció, gravació i edició han pagat la pena, i amb la presentació oficial de cara al públic continuarem construint aquest camí infinit que és, a partir d’ara, Llars de llum.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
