REDACCIÓ
L’embolic és dantesc i de conseqüències polítiques i socials imprevisibles. Ningú és capaç de predir què passarà a Catalunya al llarg d’aquests 18 mesos. La política és l’art de fer possible l’impossible i de la improvisació.
La marxa de Mas, imposada per la CUP-CC, va resultar una gerra d’aigua freda. Una maledicció pel procés sobiranista. També ha resultat inesperada la tria de Puigdemont com a substitut d’Artur Mas. No sortia en les travesses i la Història ha anat fent de les seves.
Encara estem paint el sotrac. Ara per ara, no hi ha cap analista que sigui capaç de preveure, amb seguretat, què passarà en el tauler d’escacs de la política catalana. Ni els seus protagonistes ho tenen clar. Només sabem que la majoria parlamentària sustentada per la CUP és fartura per avui i gana per demà.
Enalteixo la resistència de la CUP a les pressions i a la seva tossuderia en el vet a Mas, però no hi confio gens en l’ala més heavy de la formació anticapitalista. Junts pel Sí està segrestat per la CUP i pot esdevenir una marioneta en les seves mans. Seran 18 mesos difícils i de desgovern. Què passarà a l’hora d’aprovar els pressupostos? Què faran els uns i els altres quan es torni a parlar de les (necessàries) retallades? El pacte d’investidura només obliga els cupaires a votar favorablement en qüestions relacionades amb la independència. De retallades i gestió governamental res de res. O sigui, aviat la parelleta s’enfadarà i trencarà peres.
L’ombra de Mas esdevindrà una fantasma en la relació del quintet (CDC, ERC, Òmnium, ANC i CUP) independentista. Junts pel Sí no perdonarà mai que els antisistema hagi llençat Artur Mas a la paperera política. La seva resurrecció serà sonada i farà molt de mal. Mas ha sabut sempre ressorgir de les cendres, com si es tractés d’un miracle.
La vida presidencial de Puigdemont tampoc serà fàcil. A banda de la maquinària de l’estat, el nou president haurà de ser curós a l’hora de triar els seus ‘lacais’ i de prendre decisions, sobretot les relacionades amb la secessió de Catalunya.
El seu mandat de 18 mesos hauria de servir per convèncer els catalans unionistes de la necessitat de resoldre el conflicte Espanya-Catalunya. No serà fàcil, és obvi i ell n’és conscient. I el més difícil i complex serà aconseguir que els independentistes es mantinguin units, perquè mentre el desordre sigui una realitat en la política catalana, el viatge cap a Ítaca serà impossible. I la independència no passarà d’un miratge.
Ricard CHECA
Director del Diari La República
REDACCIÓ
0 comments
jaja
13 Gener, 2016 at 4:10 pm
jamas habrá secesión, eso es lo único que esta meridianamente claro
jiji
14 Gener, 2016 at 2:15 pm
Jamás habrá nada meridianamente claro, hasta que no llegue la secesión.
Segurament això que diu vostè també ho dirien a Portugal, els Països Baixos, El Salvador, Hondures, Equador, Colòmbia, Mèxic, Paraguai, Argentina, Xile, Veneçuela, Perú, Costa Rica, Cuba….