Arxius de ricard checa periodista | Diari La República Checa

RICARD CHECA18 Gener, 2021
sonia-orts4-1280x960.jpg

Sonia Orts s’ha convertit en la portaveu del grup municipal de Ciutadans després que Rubén Viñuales marxés cap al PSC. La regidora es va assabentar de la intenció del seu líder un dia abans. Fins ara, no ha rebut cap trucada d’Inés Arrimadas. Orts controla les paraules per evitar polèmiques innecessàries. No obstant això, reconeix que cal que el partit dediqui més atenció al món local. En aquesta entrevista carrega fort contra la inoperància del govern de Pau Ricomà i contra Dídac Nadal a qui acusa de no tenir un vot responsable. Sobre la lluita contra la corrupció a Tarragona, diu que C’s no ha parat de “fer coses”, però no va cada dia als jutjats com sol fer la Cup

La va sorprendre que Rubén Viñuales abandonés Ciutadans?

No he entrat en xoc, perquè un dia abans ell em va trucar i m’ho va explicar. Jo em vaig limitar a escoltar-lo.

Per què que va marxar?
Ell ja ho va dir en una entrevista a La República Checa i ho respecto.

Creu que li assisteix la raó quan va dir que se sentia menystingut?
És un tema molt personal.

Vostè se sent menystinguda a Ciutadans?
No.

Se sent important, útil?
Em sento útil. El meu objectiu és treballar per Tarragona i crec que alguna cosa aporto.

Ha concretat el seu desig de poder ser líder de Ciutadans a Tarragona?
Jo era la portaveu adjunta del grup municipal.

No és el mateix?
Ho sé, però sempre hem treballat com un grup, tot i que Rubén era el que tenia més visibilitat mediàtica. Continuaré fent el mateix. Ciutadans a Tarragona no és una persona, som un grup.

Com és el dia a dia al Grup Municipal de Ciutadans?
Som un equip (amb uns excel·lents assessors) que s’ocupa i es preocupa de millorar la vida dels tarragonins.

Farà canvis al grup municipal, ara que és la líder?
Espero que no.

Inés Arrimadas li ha trucat?
No.

És simptomàtic, oi?
Tenim una estructura a Catalunya i aquests sí que s’han posat en contacte amb mi.

Sabia que Lorena Roldán marxava?
No. Em vaig assabentar pels mitjans. No he parlat amb ella.

Li han proposat marxar de Ciutadans?
No.

Ha pensat mai abandonar el partit i anar-se’n per exemple a un altre?
No.

Si li oferissin aquesta possibilitat…
Estic en un projecte i com en tot en la meva vida, sigui a nivell professional, sentimental o personal em moc per il·lusió, treball i motivació. És cert que a vegades algun d’aquests conceptes falla una mica, però no hi ha raons per marxar.

Què li agradaria que canviés a Ciutadans l’any 2021?
Vàries coses. Donar més visibilitat al món local.

Creu que s’ha estancat en les capitals?
Potser. És cert que no hauria de generalitzar, però seria interessant potenciar el món local.

Us sentiu ‘abandonats’, menystinguts?
No sempre, però puntualment s’hauria de dedicar una mica més d’atenció al món local.

Aspira a ser diputada?
Mai no ho he pensat. Els meus pensaments, ara com ara, no passen pel Parlament.

Per on, doncs?
Per Tarragona. Per intentar que la gestió del Sr. Ricomà – que, per cert, està sent desastrosa per Tarragona, es corregeixi.

Ciutadans està fragilitzat després de l’abandó de Lorena Roldán i Rubén Viñuales?
No ho crec. Formem part d’un equip.

PUBLICITAT

Diu que l’alcalde Ricomà ho està fent fatal. Què està fent de tan malament?
Jo preguntaria: què està fent de positiu en aquests dos anys. No hi ha res que pugui dir que ho ha fet bé. Pujada d’impostos, tots els sindicats en contra per qüestions laborals, s’ha parlat molt i’Iqoxe, però no s’ha fet res. Hi ha falta de gestió, de comunicació entre els membres del govern i no hi ha unitat de criteris. El pitjor és que el Sr. Ricomà pensa que té una majoria i realment governa en minoria absoluta.

Com va anar el culebró de la moció de censura? O vostè no ho sabia?
Es parla d’aquest tema com la intenció fos matar a algú. Tarragona s’està ofegant i hem entès que s’hauria (i s’ha de fer) alguna cosa per reconduir aquest desastre. El Sr. Ricomà compta amb 7 regidors d’Esquerra i dos d’En Comú (el Sr. Pinedo ja no és militant de Comú) són 9 i pensem que s’ha de fer alguna cosa. Tarragona no suportarà dos anys més així. Està paralitzada. Es van prendre cafès o com diu el S. Nadal es van fer insinuacions. El nostre treball sempre anirà en la mateixa línia.

La moció de censura?
Que el Sr. Ricomà rectifiqui i es posi a treballar, d’una vegada per totes, per Tarragona i no només per un segment de la societat. Tarragona, insisteixi, s’està ofegant. Parli amb el comerç, la restauració, els autònoms…

Home, no és un problema exclusiu de Tarragona, Reus, Altafulla o Osca es queixen del mateix…
Sí, però jo sóc regidora de Tarragona i em preocupo amb Tarragona.

Treballarà, doncs, per fer possible una moció de censura (amb èxit)?
No. El que volem és que Tarragona es desperti i que el Sr. Ricomà se’n recordi que Tarragona és una capital de província. Recordeu que tenim un govern Frankenstein, tots donen suport a la independència. L’alcalde no va fer arribar els pressupostos als partits constitucionalistes. Junts per Tarragona va acceptar la presidència d’Espimsa i ara, amb el suport d’En Comú Podem, entrarà al govern.

M’està dient que el Sr. Dídac Nadal s’ha venut?
No ho sé, només sé que ell va sortir criticant la moció de censura i tot seguit va sortir l’alcalde dient que Junts entraria al govern. Cadascú actua segons els seus principis.

La decebria si Dídac Nadal entrés a formar part del govern?
A mi ja m’ha decebut fa temps.

Per què?
Per moltes decisions i moltes irresponsabilitats.

Pot concretar?
No li donarà més temps d’antena al Sr. Nadal. Si ell vol el seu minut d’or que se’n vagi a Tele5. Jo tinc massa feina a Tarragona com per a estar parlant del Sr. Nadal.

Es considera millor política que el Sr. Nadal?
No, però més responsable sí.

Què hauria de fer el govern perquè Ciutadans doni suport a algunes de les seves propostes?
Escoltar, escoltar i escoltar.

Doncs no tindrà temps per treballar…
Té un equip, no? Ell és l’alcalde de Tarragona.

I regidor de Cultura…
¿Como no? Però, no ens oblidem que hauria de ser l’alcalde de tots i treballar per tota, subratllo, tota Tarragona. En les manifestacions del primer aniversari de l’explosió d’Iqoxe, en la Bonavista no va assistir-hi ningú del govern. Dels 9 no hi havia cap regidor disponible per anar a Bonavista.

Li va agradar que hi haguessin dues manifestacions?
No és cosa meva. Però honestament m’hauria agradat que només hi hagués una i potent.

Per cert, Ciutadans va prometre lluitar contra la corrupció, aixecar catifes… Què s’ha fet d’aquell Ciutadans? Només se sent a parlar de la Cup…
Sí que estem fent coses, la diferència és que no anem als jutjats cada dia com la Cup. Nosaltres trepitgem Tarragona, ens reunim amb les entitats, amb la gent que té problemes… Hi ha gent que ja no té per menjar… Al menjador social de Bonavista s’ha triplicat el nombre de famílies que hi demanen ajuda. Nosaltres treballem per Tarragona i no anem ni amb la bandera d’Espanya ni la de Catalunya. Anem amb la bandera de Tarragona. El Sr. Nadal i la Sra. Estrada estan en un altre nivell, un ja està amb una cama al govern del Sr. Ricomà i la Sra. Estrada amb un peu al Parlament…

La noto enfadada amb la política… M’equivoco?
Més que enfadada, decebuda. Un cop estàs dins te n’adones que hi ha molts interessos, que sovint són supramunicipals, i que no sempre pensem en la ciutadania. Vas donant cops contra una paret que és difícil d’enderrocar-la. Jo, malgrat tot, continuaré treballant sempre, sempre, sempre per Tarragona.

Se sent impotent?
No. Tinc força. Marxaré el dia que senti impotència i quan noti que ja no sóc útil.

Vostè diu que pataleja Tarragona, quantes n’hi ha?
Uff, n’hi ha moltes. La Tarragona de Llevant, de la Part Alta, del Centre, de la Part Baixa, de Ponent, dels Barris del Nord, del Serrallo…

Amb quina s’identifica?
Amb totes. Els tarragonins em paguen el sou perquè jo, com a representant pública, vetlli pels seus interessos i solucioni els seus problemes o almenys ho intenti.

Creu que quan s’arriba a governar s’acaba oblidant del ciutadà?
Sí, alguns pensen que des d’aleshores tenen un contracte de treball indefinit a l’empresa privada.

Què espera del 2021?
Més recursos per a Tarragona, més seguretat…

És insegura Tarragona?
Sí i només es fiquen pedaços. No arribem a ràtio. Cal una llei de barris.

Creu que la tornada del Sr. Ballesteros a la presidència del govern municipal seria la solució?
Ell no és el del meu grup municipal.

No, però vostès (Ciutadans) estàveu pactant una moció de censura… Qui seria l’alcalde?
Crec que es va parlar d’en Berni Álvarez o d’en Francesc Roca. No hi havia cap concreció. Es volia treballar perquè Tarragona no continués enfonsant-se.

Diu que Tarragona no pot aguantar dos anys més amb aquest govern… Quina solució? Ciutadans no suma per fer canvis…
El Sr. Nadal es mor per entrar a formar part del govern. Ell porta penjat el cartell ‘En venda’ des que va començar la legislatura. El seu objectiu és entrar al govern.

Si Dídac Nadal entra al govern estarà sentenciant la seva mort política?
Entri o no entri. Ell no té un vot responsable.

És un irresponsable?
El seu vot no és responsable. La prova està en l’aprovació dels pressupostos i d’alguns temes urbanístics.

Per què dues persones de la llista de Ciutadans (Asunción Sancho i Sonia Mateo) declinin assumir el càrrec de regidores?
No és que no vulguin és que no poden per qüestions laborals. Crec que és una actitud responsable que les honora.

Què espera de la nova regidora, Lorena de la Fuente?
Molt. És una persona que coneix bé l’Ajuntament i té una gran capacitat de treball i responsabilitat. Tornarem a tenir un grup municipal consistent.

En les eleccions autonòmiques li agradaria votar a Rubén Viñuales?
Home, jo el respecto molt, però jo sóc de Ciutadans i continuaré treballant per aquest projecte.


REDACCIÓ24 Novembre, 2020
Elecció_tgn2017.jpg

Laia Estrada, portaveu de la CUP

La CUP considera lamentable que l’Estat hagi de demanar a l’Ajuntament de Tarragona el retorn de 114 mil euros per la “incapacitat” del consistori en justificar les despeses referents al programa cultural dels Jocs del Mediterrani (JJMM).

La portaveu del grup municipal del partit cupaire, Laia Estrada, recorda que “el temps no només ens ha donat la raó”, sinó que ha quedat evident que l’Ajuntament de Tarragona ha estat incapaç de “justificar l’injustificable”. Estrada insisteix que la CUP havia denunciat de forma reiterada que el programa Cultural dels jocs forma part de la “monumental” “presa de pèl” que ha representat l’esdeveniment esportiu.

El Rei va ser el President d’Honor del jocs

D’acord amb la formació antisistema, socialistes i populars van intentar “colar com a part d’aquest programa, de forma barroera, tota mena d’actes culturals que es feien a la ciutat, i que era evident que no tenien res a veure amb els JJMM”. La CUP titlla de situació de “lamentable” perquè la “broma” dels jocs “ens segueix costant diners públics”.

Calen explicacions
Davant aquest escenari de veritable escàndol, els cupaires exigeixen als membres del govern de Ballesteros que “donin les pertinents explicacions públiques”. També insta l’executiu de Pau Ricomà a “aclarir si existeixen moltes més situacions com aquesta i per què avui encara no s’ha liquidat la Fundació ni s’ha auditat el desgavell dels Jocs del Mediterrani”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ29 Novembre, 2019

Arriba el Nadal i, amb ell, la temporada del consum, amagat en l’esperit nadalenc. Regalar no és un problema i comprar allò que ens fa falta, tampoc. La qüestió rau en el fet de si comprem perquè necessitem o perquè estem impel·lits a fer-ho, atenent l’entorn, les modes o les amistats.

Confesso que jo soc més aviat seguidor de la verge del puny, o sigui, que només compro quan realment ho necessito o per un capritx, però aquests no m’agafen massa desprevingut. Són moltes les campanyes que alerten els ciutadans per a un consum responsable, però tot i així les compres desenfrenades durant les rebaixes, el Black Friday, Nadal o Reis són una autèntica realitat.

Qui no coneix algú que és addicte a les compres i que compra de forma impulsiva, tant si té diners com si no? Tots coneixen algun cas. Segur. És obvi que els comerços aprofiten aquestes dates per fer caixa i l’economia ho agraeix. El problema és que hi ha qui s’hipoteca per satisfer el vici de comprar compulsivament. No cal dir que hauríem de ser una mica més curosos i menys impacients quan entrem en una botiga.

En general, hauríem de ser capaços de saber remenar, triar i perdre temps cercant les millors gangues. I, parlant de saber escollir, se m’acut que a alguns haurien de fer alguns cursets per evitar que els regals del famós «amic invisible» es converteixin en un «pongo». Són presents de dubtosa utilitat. De vegades, val més no regalar res, d’aquesta manera no contribuïm a omplir, innecessàriament, els prestatges.

Seria aconsellable que, de cara a l’època nadalenca i posterior temporada de rebaixes, els consumidors, sobretot els més compulsius, controlessin la seva addicció. Hauríem de col·laborar per aconseguir un consum sostenible i evitar l’ús del plàstic. No seria una idea desbaratada embolicar els nostres regals amb paper (de diari, si s’escau). Últimament m’he convertit en un apassionat a l’hora d’empaquetar regals amb paper de diaris antics. Us ho prometo que no queda gens malament. Qui s’atreveix a experimentar-ho?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ8 Desembre, 2018
ricardCheca.png

La irrupció de VOX a les institucions democràtiques és un fet que ens convida a la reflexió. És el reflex del divorci de la ciutadania envers el poder polític. El populisme i el radicalisme guanya terreny davant la incapacitat política dels partits tradicionals. Les polítiques socials del PP, del PSOE, de Junts per Catalunya o d’ERC estan esgotades. Ja no serveixen pràcticament a ningú, més enllà de les seves capelletes i per mantenir les portes giratòries.

Els ciutadans ja no s’identifiquen amb la política tradicional, atenent que es fa allunyada del poble i només amb l’objectiu de satisfer interessos que res tenen a veure amb les demandes socials. Recordo perfectament quan el fenomen Ciutadans va irrompre al Parlament de Catalunya i més recentment al Congrés dels Diputats. Deso a la memòria el debat que va suscitar l’arribada del partit d’Albert Rivera a Madrid. El mateix passa ara amb Vox.

Amb la diferència que el partit d’extrema dreta no enganya ningú. Ven un producte que està de moda a tot Europa. Lluiten per la unitat d’Espanya, encara que per això hagin d’eliminar les autonomies. Honestament, no m’agrada que un partit de la tipologia de VOX estigui representat a les institucions, però reconec que la (mala) política a què ens tenen acostumats la resta de partits ens condueix a la desafecció i al precipici democràtic.

A Tarragona la irrupció de VOX també podria ser imminent. Les polítiques dutes a terme per Ballesteros i la tebiesa de la majoria dels partits de l’oposició contribueixen a fer que partits populistes i radicals s’infiltrin, amb el beneplàcit dels electors, en les alcaldies. No descarto que VOX pugui ser el partit revelació el maig del 2019. El seu argument és fàcil: posar en qüestió totes les falses promeses dels partits tradicionals i evidenciar la incapacitat de fer política de socialistes, populars, republicans i exconvergents.

L’extremisme mai no ha estat positiu, però quan els partits de «sempre» estan ancorats en el «laissez faire, laissez passer» o en el «no faig res i així no m’equivoco», el populisme guanyada pistonada i normalment sol agradar almenys als ciutadans més cabrejats. I el pitjor de tot és que els populismes no necessiten res més que… fer populisme i demagògia.

L’èxit de VOX es justifica amb la incapacitat i la inoperància de la resta de partits. Algun argument en contra?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ13 Juny, 2018
ricardCheca.png

Ja els tenim a tocar. Em refereixo als Jocs Mediterranis. Falten exactament onze dies per a la cerimònia inaugural i per als organitzadors és una gran oportunitat per difondre la marca Tarragona arreu del món. Per als detractors de l’esdeveniment esportiu es tracta d’un malbaratament dels diners públics. De fet, ja els anomenen els «Jocs de la fam».

És obvi que si ens posem a analitzar els detalls de l’organització, i fins i tot de protocol, ens posaríem les botes, absorbits per la crítica. Però, honestament, entenc que ara és el moment de sumar, de contribuir a engrescar la gent i de fer tot el possible perquè Tarragona mostri la seva millor imatge.

Malgrat tots els quès i perquès, hem de ser convertir-nos en els millors amfitrions. Les contrarietats, les crítiques i l’exigència de responsabilitats (si s’escauen) han de sorgir després de la cita esportiva. És obvi que jo també tinc dubtes sobre els Jocs, sobre el seu pressupost real i sobre si representaran un endeutament per a la ciutat. Però ara mateix no és el moment de fomentar o alimentar aquesta mena de debats.

Entre tots hem de fer que els Jocs siguin un èxit. Els que no hi estan d’acord i tenen ganes de «gresca» política i de, fins i tot, demanar dimissions (pel que sigui) haurien d’esperar a després de la cloenda.

He de confessar que tampoc em convencen els arguments esgrimits per l’alcalde o la resta dels membres organitzadors. Crec que hi ha detalls que es podrien fer des d’una altra perspectiva. S’ha insistit massa en la participació infantil quan en realitat es tracta d’una competició olímpica per a adults. Hi ha molt desencís i, digui el que digui l’alcalde, la gent no està engrescada.

Sóc conscient que aquests jocs es podrien organitzar d’una altra manera i fer que la ciutadania s’hi bolqués molt més, però atenent que no ha estat així i que falten onze dies perquè s’aixequi el teló… ens toca actuar i demostrar que Tarragona també és capaç.

És hora d’exhibir allò de l’orgull tarragoní que darrerament tothom en parla.

Vinga, som-hi.

Pit i amunt.

Ricard Checa
Periodista

 


REDACCIÓ6 Juny, 2018
ricardCheca.png

Fa uns dies que estic especialment feliç. Sobretot des que, com qui no vol la cosa, s’ha fet fora el PP del govern i s’ha aixecat l’article 155. També estic content que Catalunya tingui, finalment, govern. Només cal que governi per a tothom i que es deixi de foteses que no ens porten enlloc, més enllà del sistemàtic enfrontament.

Fa dos dies que noto i respiro nerviosisme. Gent que no veia des de les passades eleccions torna a aparèixer. Uns volen aconseguir un càrrec i els altres mantenir-lo. Ara és el moment dels favors i de les portes giratòries. La situació és patètica. Hi ha escenes realment rocambolesques. Reunions, dinars i sopars per intentar convèncer i vendre currículums i amics.

El sistema no podrà canviar quan les influències i el pagament dels serveis prestats estan a l’ordre del dia, independentment de qui sigui el president del govern.

M’ho estic passant d’allò més bé, veient les cares de patiment d’alguns «personatges» per assolir o conservar una cadira. En els pròxims dies els favors ja estaran pagats i tot continuarà com fins ara.

Sort que, de tant en tant, hi ha eleccions i situacions inesperades que els fan viure el mateix que la resta de mortals. Encara que sigui per uns dies. Jo he de confessar que m’ho estic passant d’allò més bé. Almenys ric molt… que ja és dir.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ2 Maig, 2018
ricardCheca.png

Quan jo pensava que ja ho havíem vist tot, noto que encara anem per la meitat. Després de debatre en diferents ocasions el sexe dels àngels i la incapacitat dels polítics, ara ens volem carregar un dels pilars més importants del sistema democràtic: la justícia. Només ens faltava això. I els jutges i fiscals han d’admetre que alguns dels seus companys hi han contribuït, en aquesta desconfiança popular.

No poso en dubte la professionalitat dels magistrats ni dels representants del Ministeri Fiscal, però no oblido que són persones i, conseqüentment, poden no ser objectius. Els exemples dels jutges ‘apartats’ disciplinàriament de les seves funcions per discordar o rebel·lar-se contra el poder judicial van ser un greu error. El nomenament dels magistrats del Tribunal Constitucional per part dels partits polítics també està passant factura en un moment de canvi generacional i de descontentament generalitzat.

El poder judicial és, en definitiva, còmplice i corresponsable de la situació de desconfiança social que es viu. Algunes sentències són, com a mínim i per dir-ho d’una manera suau, poc entenedores als ulls de la societat. Els jutges hauran de tornar a administrar la justícia no només en nom de la corona, però també en nom dels ciutadans. Jutges i fiscals han de ‘tornar a la base’ i reflexionar sobre la seva responsabilitat social. No poden convertir-se en extraterrestres ni deixar-se enganyar per missatges polítics partidistes.

Mentre els magistrats i fiscals no entenguin que només són ‘ses senyories’ en un jutjat i que al carrer són uns ciutadans més – amb dret a equivocar-se, a indignar-se i a expressar-se lliurement-, la credibilitat de la justícia estarà en qüestió. Ja ni el ministre del gremi estalvia comentaris tumultuosos contra alguns magistrats. La política no té amics i la justícia hauria de treure’s la bena dels ulls i adonar-se que, si perd la confiança dels ciutadans, la seva credibilitat trontolla. Si alguns dels jutges instructors continuen fent la feina que pertany als polítics la cosa empitjorarà a tots els nivells.

Cal una reflexió profunda, seny i un estricte sentit de la responsabilitat. Cas contrari, ‘ses senyories’, ens ho estarem carregant tot. I arreglar-ho serà massa tard. Els únics que poden lluitar de veritat per la credibilitat de la justícia són els seus actors. Ho estan fent?

I per parlar de canvis i de la necessitat de reflexionar, convidaria els comandaments dels Mossos d’Esquadra a deixar de ser ‘més papistes que el Papa’. La destitució de la seva cap de premsa per una piulada en el seu compte personal de Twitter contra la sentència del cas ‘La Manada’ és una aberració i un precedent perillós. La Patrícia Plaja va veure com la seva gestió durant els atemptats de Barcelona i Cambrils va ser mereixedora de reconeixements internacionals. I ara per haver expressat una opinió personal davant una sentència qüestionable la fan fora. És ridícul.

M’agradaria saber qui va ser l’il·luminat que va prendre la decisió. Si era per quedar bé davant el ministre Zoido i el poder judicial, en un moment poc simpàtic per a la imatge dels Mossos, he de dir que l’han cagat ben cagada.

Ricard CHECA
Periodista

 

 


REDACCIÓ25 Abril, 2018
ricardCheca.png

Passejar pels carrers i avingudes de Catalunya durant la Diada de Sant Jordi és un goig. És quelcom que sovint no podem explicar amb paraules. No són riuades de gent només per comprar un llibre o una rosa. No, no. És quelcom màgic que es converteix en inexplicable i indesxifrable. Fins i tot per als que no ens agraden les aglomeracions, Sant Jordi és una excepció. Tot el que envolta aquesta Diada em sembla genial i impressionant, faci fred o calor.

El que no m’agrada i em genera mal rotllo és l’aprofitament polític de la jornada. La presència d’estands amb insígnes i motius polítics i partidaris em molesten profundament perquè desvirtua l’essència de la diada. Puc entendre que les entitats públiques hi siguin presents, però, honestament, no acabo d’assimilar els fonaments dels polítics per muntar envelats en el dia del llibre.

Em violenta que argumentin que és una bona fórmula per estar més a prop de la gent. No ho nego. Però crec que la millor manera d’apropar-se a la ciutadania és fer polítiques socials, no regalar plantes aromàtiques i roses propagandístiques a les funcionàries municipals. Però el pitjor de tot és que molts dels representants polítics no aprofiten la diada per promoure la lectura i, de retruc, la cultura. Només tenen un objectiu: caçar víctimes, perdó simpatitzants.

No és normal que un ajuntament progressista vulgui limitar l’espai dedicat a les llibreries –que haurien de ser les veritables protagonistes de la festa– per permetre que partits polítics sense cap presència parlamentària a Catalunya puguin tenir un espai a la Rambla de Tarragona durant la jornada. Ja veurem què passarà en l’edició de l’any que ve en plena campanya electoral.

Tal com van les coses, aviat podríem assistir a la perversa realitat que els llibreters seran una presència testimonial a la Rambla. Però què podem esperar d’un govern municipal que no té un objectiu clar ni un projecte real per a les Biblioteques de Tarragona.

M’agradaria veure la regidora de Cultura visitant tots i cadascun els estands presents a la Rambla i transmetent un missatge de promoció de la Cultura i de suport a un sector que, malgrat el milió i mig de llibres venuts, passa per uns moments realment complicats. Potser estaria bé que els polítics i sobretot els governants tinguessin clar que la Cultura és l’únic camí que ens desvia de l’opressió. La resta és folklore i política barata i d’aquesta se’n gasta molt a Tarragona. Molts es preguntaven: «Què hi fan «aquests», a la Rambla?»

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ11 Abril, 2018
ricardCheca.png

És impossible que algú estigui content per la situació política i social que viu Catalunya i, de retruc, Espanya. Crec que estem (molt) pitjor que abans de l’1 d’octubre. I no em refereixo només a la política sinó també a la convivència social i a la pèrdua de llibertats i drets.

La judicialització de la política hauria d’avergonyir els nostres governants. La seva incapacitat per resoldre un conflicte polític ha obligat a la intervenció policial i judicial. És cert que els jutges i magistrats fan la seva feina i allò que els permet la llei, no obstant això, entenc que alguns jutges –i espero no ser imputat per això– s’estan extralimitant.

Estic d’acord que cal reprendre la legalitat i fer respectar el sistema jurídic existent, però la persecució (no se m’acut cap altra paraula) a la qual estem assistint és de bojos. Si algú amb seny no és capaç de frenar tot aquest despropòsit, prendrem mal i la democràcia espanyola en sortirà força perjudicada.

He de confessar que no entenc què fan privats de llibertat uns quants polítics i líders associatius quan no hi ha un risc de fuga motivat. No puc entendre per què s’imputen delictes d’odi a algú que penja una pancarta al balcó de casa seva invitant els policies a marxar. No puc concebre que s’acusi els exaltats membres dels CDR de delictes de rebel·lió i terrorisme. És trist veure que no hi ha voluntat de diàleg ni de seure per buscar solucions al conflicte.

M’entristeix i em confon que els independentistes no tinguin un Pla B i que els constitucionalistes no sàpiguen fer res més que alimentar la foguera de la discòrdia i de la crispació. Sembla que als dos bàndols (separatistes i unionistes) els va bé allò de «pitjor és millor». La situació actual no beneficia ningú. I ningú vol dir ningú. Tractar un conflicte polític als jutjats és un greu error i Mariano Rajoy n’hauria de ser conscient. A què juguen tots plegats?

La bufetada de la justícia alemanya negant-se a extradir Puigdemont per un delicte de rebel·lió és força simptomàtica. Tenim un problema i l’haurem de resoldre, però lluny de les enquestes electorals o rèdits electoralistes. Em preocupen moltíssim les fissures socials que el radicalisme i la tossuderia de les dues bandes estan creant. Si no ens afanyem a posar-hi remei, l’explosió pot arribar a ser dramàtica i traumàtica.

El conflicte no es resol amb jutges estrella ni amb polítics mediocres. Cal intel·ligència, seny i sentit de la responsabilitat. Crec que tots plegats estem fent el panoli. I quan dic tots és tots. Heu entès?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ8 Abril, 2018
ricardCheca.png

Vaig aprofitar les minivacances de Setmana Santa per descansar i allunyar-me del ritual que imposa la mort de Jesús i la seva resurrecció.

El conflicte entre Espanya i Catalunya m’obliga a no fer gaires quilòmetres, ja que la cosa pot complicar-se en qualsevol moment. Vaig poder passejar per Girona i vaig quedar força (ben) impressionat. Sobretot si la comparo amb Tarragona. No feia pas gaire que hi havia estat per motius professionals, amb pressa, un fet que no permet gaudir de la ciutat comme il faut. Aquesta vegada vaig tenir l’oportunitat de caminar pels seus carrers relaxadament, com un turista més, sense pressa.

Per deformació professional no em podia estar de comparar-la amb Tarragona, la ciutat on resideixo. I n’he quedat gratament sorprès. També de veure que Tarragona s’està quedant enrere. Em vaig fixar en la neteja, els grafits, les pintades, els locals buits i com es comportava la gent… Feia goig passejar pels seus carrerons més emblemàtics i dinar en un dels restaurants del nucli antic.

He de dir que Tarragona és molt més maca i atractiva, però no està tan cuidada com Girona. Tarragona, actualment, és grisa i s’hi viu una evident sensació d’inseguretat. Les pintades al mobiliari urbà i al patrimoni arquitectònic, el vandalisme, la brutícia i els locals tancats, bruts (i amb signes evidents de deixadesa) treuen tot l’atractiu de la ciutat que és patrimoni de la humanitat. Faltaria a la veritat si digués que Tarragona és pitjor que Girona.

No obstant això, he de dir que hi ha petits detalls que fan que Girona es distingeixi, i molt positivament. És curiós que Tarragona, una ciutat que viu de cara al mar, s’hagi tornat tan grisa en els darrers anys. De qui és la culpa? Doncs de tots plegats. Dels ciutadans que embruten els carrers i dels governants municipals que no tenen enginy ni imaginació per fer que Tarragona destaqui.

Fixem-nos, com a exemple, en una de les artèries més importants de Tarragona: la Rambla Nova. El paviment és fosc, l’enllumenat públic té bombetes de diferent intensitat i color, el material urbà està pintat, les proteccions blaves de formigó, cedides pel Port, no queden gens bé ni responen  a cap estil, els passos de vianants estan descolorits, hi ha caques de gos per tot arreu… L’excusa que no hi ha diners no me l’empasso, el que cal és imaginació i aprofitar idees d’altres països o municipis. I cal determinació, voluntat i un pla clar per a una ciutat que, a banda de ser capital de província, és patrimoni de la humanitat.

No em serveix que em diguin que els turistes estan contents i que el nombre de visitants s’ha incrementat. Hem de ser més ambiciosos, hem d’oferir la millor ciutat del món i estar-ne orgullosos… hem de respirar capitalitat. El problema és que sembla que als polítics tot això els importa molt poc. I això és perquè no passegen per la ciutat i, si ho fan, encara és més preocupant. Potser als plenaris s’hauria de parlar més de Tarragona i del seu futur i no tant de temes que no ens van ni ens venen. En definitiva, hauríem de practicar una mica més de tarragonisme. En cas contrari totes les capitals de província ens passaran la mà per la cara i… amb raó.

Ricard CHECA
Periodista

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter