Arxius de artur mas | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Juliol, 2022

En un dinar amb el polèmic comissari José Manuel Villarejo, el jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, va assegurar que era partidari de deixar fer la consulta independentista del 9-Novembre i després detenir l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas.
Villarejo va gravar la conversa i els àudios s’han filtrat ara al digital ‘El món’.

Andreu i Villarejo compartien taula amb el qui era cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), José Luís Olivera, amb el president de ‘La Razón’, Mauricio Casals, i amb l’empresari Adrián de la Joya. És el mateix dinar, celebrat en 2014, on Villarejo va confessar a Andreu que la polèmica pel compte fals de Xavier Trias a Suïssa havia estat orquestrada per l’anomenada policia patriòtica.

En la data en què es va fer el dinar el Tribunal Constitucional ja havia suspès la consulta del 9-N, una maniobra que els comensals, Villarejo i Andreu inclosos, consideren errònia. Andreu considera que hauria estat millor menystenir la consulta independentista i, després, detenir Artur Mas.

A la mateixa conversa, Olivera menysté el valor de la consulta tot revelant que s’ha apuntat per votar amb el nom, diu, de Santiago Bernabéu.

PUBLICITAT

REDACCIÓ25 Abril, 2022

El jutge Joaquin Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, ha ordenat a l’Agència Tributària la declaració d’activitats empresarials – model 347 – per comprovar si David Madí, exmà dreta del president Artur Mas, “va cobrar comissions per actes presumptament il·lícits” els anys 2019 i 2020. El magistrat va prendre aquesta resolució en l’àmbit de la instrucció del cas Voloh de presumpta corrupció i desviament de fons destinats pel referèndum independentista.

David Madí assegura que totes les seves activitats com a ‘lobbysta’ van ser lícites, però el jutge sospita que podria haver comès un delicte de tràfic d’influències per la seva constatada capacitat d’accés a la Generalitat de Catalunya fins i tot durant la pitjor etapa de la pandèmia.

David Madí assegura que totes les seves activitats com a ‘lobbysta’ van ser lícites, però el jutge sospita que podria haver comès un delicte de tràfic d’influències

L’excol·laborador d’Artur Mas va al·legar en seu judicial que les seves reunions i trucades amb alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya estaven emparades en estar inscrit com a ‘lobbista’ al registre de grups d’interès del Govern. El magistrat Aguirre deixa clar, en canvi, que Madí no va ser capaç d’aportar cap document per corroborar-lo i que “només per aquest motiu” ja el podria processar per un delicte de tràfic d’influències.

El jutge Aguirre indica a més que, després de comprovar-ho al registre de lobbies del Govern, Madí no està inscrit en ell com a persona física. Sí que consta degudament registrada l’empresa Aigües de Catalunya, de la qual Madí és president executiu.

A la seva declaració el juliol del 2021, Madí va emmarcar les reunions que va mantenir amb el Govern com a consultor de les empreses de VTC en la relació habitual de l’administració amb empreses i taxistes de cara a la nova regulació aprovada pel Parlament el 2019. I també va situar dins de la dinàmica empresarial habitual l’intent que va fer, com a president executiu d’Aigües de Catalunya, de quedar-se amb Agbar, encara que finalment l’empresa d’aigües del grup Suez va passar a les files de Veolia, la fusió de les quals es va consumar l’any passat.

A més de les dades a Hisenda, el jutge ha demanat a la Guàrdia Civil que comprovi si els “seguiments” que va fer a Madí i que van donar un “resultat rellevant” coincideixen amb alguna de les dates en què Aigües de Catalunya va registrar haver mantingut reunions amb càrrecs de l’executiu català.

PUBLICITAT

REDACCIÓ24 Gener, 2022

L’exlíder de CiU, CDC i PDeCat, Artur Mas, ha deixat clar que no formarà part de la marca que impulsa Àngels Chacón, Centrem, ni de cap altre partit. En una entrevista a ‘La Vanguardia’, l’expresident de la Generalitat ha explicat que vol “allunyar-se” dels partits i “subratllar” cada vegada més el seu perfil institucional.

Mentre el PDeCAT existeixi, Mas diu que en serà militant “per coherència amb la seva trajectòria de 30 anys a CDC”. Però afegeix que la seva decisió és no formar part de cap altre partit polític en el futur. Pel que fa a la taula de diàleg, l’expresident s’ha mostrat favorable a l’aposta política pel diàleg, però ha avisat que això no vol dir ser un “venedor de fum o un il·lús”.

Mas admet que la refundació de CDC en el PDeCAT no ha sortit bé. “Hi ha gent que legítimament diu que bona part d’aquell espai està a Junts, i és veritat. Així i tot, no tot està a Junts. I tampoc el PDeCAT ha aconseguit prendre el relleu sencer”, ha assegurat. Així doncs, segons l’exlíder d’aquest espai, “el que neixi a partir d’ara és una incògnita” i arriba a la conclusió que “cap disgregació per principis és bona”.

L’expresident de la Generalitat creu que les tres principals forces del Parlament (PSC, ERC i Junts) intenten fer-se amb l’espai central, però que no ho obtenen. I assenyala que si ERC, a partir del 2012, hagués tingut una actitud com la que té ara, “les coses haurien anat d’una manera molt diferent”. En aquest sentit, ha afegit que està sorprès pel gir “radical i copernicà” de les posicions d’ERC cap a una aposta pel “realisme”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ24 Octubre, 2020

El exconsejero de Justícia será interrogado por videoconferéncia el próximod dia 30 a las 10h

El juez de la Audiencia Nacional José de la Mata ha acordado la citación como investigado del exgerente de CDC i exconsejero de Justícia, Germá Gordó, en la pieza separada del denominado caso 3% en la que se investiga si altos cargos de esa formación política, en connivencia con otros cargos públicos y funcionarios de distintas Administraciones e instituciones públicas de Cataluña y empresarios, “pusieron en marcha una estructura para financiar ilegalmente a este partido político en forma encubierta”.

En un auto, el magistrado atiende así a la solicitud de la Fiscalía Anticorrupción que pedía que citara a Gordó a declarar por un delito de capitales, interrogatorio que tendrá lugar el viernes de la próxima semana, 30 de octubre, a las 10 horas, por videoconferencia desde los juzgados de Barcelona.

El magistrado le cita después de que el extesorero de la formación Daniel Osacar señalara en su declaración ante el juez que “la persona que directa y personalmente ideó esta operativa, la planeó y dirigió su implementación fue el entonces gerente del partido, Gordó Aurabell”.

La resolución explica que en ese procedimiento se investiga la presunta estructura multicanal puesta en marcha y las distintas supuestas vías ilegales de allegamiento de recursos. En primer lugar, indica el magistrado, mediante pagos encubiertos al partido, bajo la apariencia de donaciones, a través de fundaciones vinculadas a CDC, CATDEM y Fundació Forum Barcelona. En segundo lugar, mediante la recepción de grandes cantidades de dinero en efectivo y, por último, mediante la triangulación con empresas que asumían pagos directos a terceras personas por servicios prestados al partido.

PUBLICITAT

REDACCIÓ23 Octubre, 2020

Daniel Osàcar, extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha decidit parlar després d’anys de tancar files amb el partit. La setmana passada, en una declaració davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional, que investiga el finançament de CDC, va admetre per primera vegada el blanqueig de capitals de la formació, i aquest dimarts ha anat un pas més enllà.

Osàcar ha assenyalat Artur Mas i ha dit que el líder del partit i excap del govern català tenia plena constància d’aquestes actuacions en el si de la formació, però que qui controlava el sistema era l’exgerent de CDC i exconseller, Germà Gordó. Mas havia dit fins ara que no sabia res d’aquestes pràctiques. La declaració d’Osàcar com a imputat s’emmarca en la causa “Donacions blanqueig”, una peça separada del cas 3% i que afecta diversos exconsellers de la Generalitat, com ara Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias.

La Fiscalia Anticorrupció sosté que van facilitar el blanqueig de comissions il·lícites pagades per empresaris a la formació fundada per Jordi Pujol. L’extresorer, que fins ara sempre havia tancat files amb el partit, sembla haver canviat d’estratègia i col·laborar ara amb el ministeri fiscal. De fet, Osàcar ha canviat d’advocat en les últimes setmanes. El jutge ha citat a declarar per 26 d’octubre un altre tresorer de CDC, Andreu Viloca.

A l’abril, José de la Mata va imputar quatre exconsellers de CDC perquè considerava que hi havia indicis que les donacions que es van fer al partit entre els anys 2009 i 2012 van ser “actes d’aflorament de diners procedent de delictes realitzats per persones pròximes a CDC seguint un pla superior traçat pels jerarques del partit”.

Això, segons l’instructor i el fiscal, podria suposar un delicte de blanqueig de capitals. En aquesta peça separada també hi ha imputat l’extresorer de CDC.

Osàcar, de 85 anys, compleix condemna de tres anys i mig de presó pel cas Palau des de finals de juliol, quan va entrar amb Fèlix Millet i Jordi Montull a la presó de Brians 2. Actualment es troba en tercer grau.

La Fiscalia, en un gest poc habitual, va acceptar concedir el règim de semillibertat a l’extresorer de CDC i permetre que complís la pena de presó en un pis tutelat per la Generalitat. Va argumentar, a banda de l’edat avançada i la salut delicada, que l’extresorer de CDC, per qui Mas va posar “la mà al foc” en diverses ocasions, havia mostrat “penediment”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ7 Setembre, 2020

El PDeCAT ha pactat amb Artur Mas que l’expresident participi en la seva campanya si va en solitari, tal com ha pogut saber l’ACN. Fonts del partit han explicat que l’acord passa perquè l’excap del Govern no formi part de la llista electoral. A més, Mas ha deixat clar que evitarà fer cap discurs en contra de JxCat ni del seu líder, Carles Puigdemont.

Mas continua mantenint silenci en públic, però ha tingut converses amb la direcció del PDeCAT les últimes setmanes, també després del degoteig de baixes del partit cap a JxCat. La decisió del president del Govern, Quim Torra, d’expulsar Àngels Chacón de l’executiu ha impulsat l’exconsellera d’Empresa com a candidata del PDeCAT a les eleccions.

Mas ja va comunicar a l’executiva de David Bonvehí, fa setmanes, que mantindria el carnet del PDeCAT i que no es donaria d’alta a JxCat. L’expresident també va acceptar aleshores participar de la campanya del partit -almenys en alguns dels actes-, entenent que el PDeCAT s’acabarà presentant en solitari a les pròximes eleccions al Parlament. El 129è president de la Generalitat ha deixat clar a Bonvehí que en cap moment farà cap discurs ni declaració en contra de JxCat ni de Puigdemont, amb qui no vol rivalitzar.

El PDeCAT confia en Mas per enfortir el partit de cara als mesos vinents. L’executiva de Bonvehí confia que el fet que l’expresident del partit mantingui el carnet serveixi perquè molts associats que dubtin de donar-se de baixa per sumar-se a JxCat s’ho repensin. Almenys un 7% dels militants del PDeCAT han estripat el carnet per afiliar-se al nou partit de Puigdemont.

A banda de Mas, el PDeCAT també compta per ara amb Mercè Conesa, com a un altre actiu rellevant del partit, a més dels alcaldes i regidors que manté al territori. Qui apunta com a candidata per encapçalar la llista, però, és l’exconsellera Chacón. I fonts del PDeCAT defensen que Mas veu bé el nom de l’extitular d’Empresa, expulsada del Govern per Quim Torra dijous passat.

PUBLICITAT

REDACCIÓ1 Setembre, 2020

Artur Mas manté la seva militància al PDeCAT

Artur Mas manté el carnet del PDeCAT, segons fonts del partit. L’expresident de la Generalitat no s’ha donat de baixa de la seva formació.

Cal recordar que durant la jornada d’ahir es van produir les baixes del seu successor a la Presidència, Carles Puigdemont, els consellers Damià Calvet, Miquel Buch, Jordi Puigneró i Meritxell Budó, dels presos Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, i del gruix del grup parlamentari.

Mas, que manté el seu silenci, no preveu de moment donar-se d’alta de JxCat, el nou partit de Puigdemont. Mas, que va ser impulsor i president del PDeCAT, i va participar de les campanyes de JxCat del 2019.

El partit de David Bonvehí confia que, si Mas manté el carnet, farà que molts associats que potser ara dubten de sumar-se a JxCat es quedin al PDeCAT.

PUBLICITAT

REDACCIÓ26 Abril, 2020

Artur Mas passa el confinament a Vilassar de Mar, tot i que les fonts ofereixen versions totalment oposades sobre quan va hi va arribar.

D’acord amb El Confidencial, citant testimonis de veïns del municipi, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, va marxar de Barcelona durant la Setmana Santa, en ple confinament, per instal·lar-se a la seva segona residència. Per la seva part, els portaveus del president Mas asseguren que va traslladar-se a la localitat del Maresme el divendres 13 de març, dos dies abans de l’entrada en vigor del decret d’alarma.

Segons l’esmentat digital, els veïns asseguren que Artur Mas va arribar a Vilassar de Mar el Divendres Sant, 10 d’abril, en ple estat d’alarma. Treballadors d’un supermercat del municipi coincideixen en la versió que ofereix el digital, assegurant que el president Mas va fer la seva primera aparició per l’establiment el dissabte 11 d’abril.

L’expresident va decidir passar el confinament a la seva segona residència per estar a prop de la seva mare, que viu al mateix carrer

Per la seva banda, l’oficina del president Artur Mas ha assegurat que es va traslladar a Vilassar de Mar el dia 13 de març, abans que el govern espanyol decretés l’estat d’alarma. En aquest sentit, les mateixes fonts confirmen que l’expresident va decidir passar el confinament a la seva segona residència per estar a prop de la seva mare, que viu al mateix carrer, i poder donar un cop de mà a la seva filla i el seu gendre, ambdós autònoms, cuidant els seus néts.

També hi ha versions diferents sobre la manera en què el president Mas viu el seu confinament a la localitat. El Confidencial, citant testimonis dels veïns, afirma que Artur Mas fa un confinament «relaxat», assegurant que surt sovint a passejar i que el passat divendres a la tarda va ser vist, acompanyat per la seva dona, passejant per la platja, tot i que guardant una prudencial distància de seguretat.

Els portaveus de l’exmandatari, però, assenyalen que «Artur Mas sempre ha sortit al carrer per anar a comprar, complint totes les mesures de seguretat». Així mateix, fonts del PDeCAT han explicat al citat mitjà que l’expresident passa temps amb la seva família, jugant amb els seus néts al pati de la seva residència, alhora que promociona el seu darrer llibre, ‘Cap fred, cor calent’.

REDACCIÓ8 Novembre, 2019

Els dirigents de Junts per Catalunya han ‘desembarcat’ en força a Tarragona. La comitiva electoral d’aquest partit ha estat presidida pel cap de govern Quim Torra. En un míting al Teatre Metropol, ha recordat que JxCat és l’enemic a batre per part de l’estat.

Aclamat al crit de “president, president”, Torra ha desmentit “rotundament” qualsevol vincle amb els CDR empresonats, acusats de terrorisme. Ha exigit conèixer “sota quines condicions s’han produït les declaracions dels detinguts”. No atribueix cap credibilitat a les informacions publicades intencionalment durant la campanya electoral. Quim Torra no té dubtes que estem davant una guerra bruta política i judicial per part de l’estat. L’objectiu és acabar amb Junts per Catalunya perquè són els més “determinats”.

Torra no té dubtes que estem davant una guerra bruta política i judicial per part de l’estat. L’objectiu és acabar amb Junts per Catalunya perquè són els més “determinats”

Ha dit que ja ho van ser els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i “humilment m’incloc en aquesta llista”, ha subratllat el mandatari català, que ha assegurat que l’estat “no es rendirà” i que ell tampoc ho farà.

Torra ha abonat la proposta de JxCat d’un grup únic independentista al Congrés dels Diputats: “És l’única via, un gran grup perquè s’escolti a l’independentisme més fort que mai”, ha subratllat.

En el míting també ha intervingut l’expresident català Artur Mas i els candidats de JxCat Laura Borràs, Ferran Bel (cap de llista per Tarragona), Hèctor López Bofill i el vallenc Albert Batet. Tots han coincidit en la necessitat de seure’s i debatre, per trobar solucions al conflicte existent entre Catalunya i Espanya. En aquesta ocasió, Carles Puigdemont no ha intervingut per videoconferència a causa de la mort del seu pare.

Borràs demana unitat
Per la seva banda, el cap de llista de JxCat per Barcelona, Laura Borràs, ha afirmat que la independència és “irreversible”, però ha demanat a ERC i la CUP que recapacitin i s’avinguin a la seva proposta de crear un únic grup independentista al Congrés. “Qui no vol la unitat no prioritza la independència, nosaltres, que vam prioritzar la independència, oferim unitat”, ha afirmat l’exconsellera.

Borràs ha insistit en la proposta de crear un grup únic independentista al Congrés, que ha assegurat mantindrà “fins a l’últim minut”. I ha demanat a la CUP, que “ha traït la seva tradició” perquè ja ho ha descartat sense convocar una assemblea, i a ERC, que no ha respost encara, que “recapacitin i pensin” la “força” que tindria l’independentisme “al costat”.

REDACCIÓ12 Novembre, 2018

Fonts de les defenses han confirmat la seva intenció de recórrer aquesta sentència.

Artur Mas i el seu equip han estat condemnats pel Tribunal de Comptes a pagar de 4,9 milions d’euros per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014.

L’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, ha estat condemnada al pagament de més de 2,8 milions d’euros, per l’adquisició dels 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, haurà de pagar 1,97 milions per la campanya de publicitat institucional, el suport informàtic, l’enviament de propaganda i la contractació del centre de premsa.

Joana Ortega, que era vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, haurà d’abonar 865.674,90 euros, que és el cost que es calcula que va gastar el seu departament en el suport informàtic i la compra de material per a la consulta.

La sentència inclou condemnes de 806.403,52 per a Jordi Vilajoana, que era secretari general de Presidència, i per a Ignasi el Genovés, exdirector general de Difusió de la Generalitat, en els dos casos per la campanya de publicitat.

El tribunal els declara “responsables comptables directes” de les despeses de fons públics que va generar l’esmentada consulta.

Els magistrats atorguen a Artur Mas la principal responsabilitat, ja que consideren que ell hauria de respondre per tots en cas que els altres no puguin fer front al reemborsament.

Older Posts

Arxius de artur mas | Diari La República Checa

xxx Partners

Un jutge de l’Audiència Nacional va plantejar detenir Artur Mas

El jutge demana a Hisenda el model 347 de David Madí

Mas renuncia: “No vull formar part de cap partit”

Germà Gordó citado como investigado por el 3%

L’extresorer de Convergència esquitxa Artur Mas en el ‘Cas 3%’

Mas farà campanya pel PDeCAT sense entrar en llistes

Artur Mas manté el carnet del PDeCAT

Acusen l’expresident Artur Mas d’haver trencat el confinament

Torra diu que l’estat vol abatre JuntsXCat

Artur Mas arruïnat per la consulta del 9-N