Arxius de OPINIO | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Febrer, 2023
nachoGarcia.jpeg

Des de fa un any els i les socialistes treballem en l’elaboració del programa electoral i en oferir a la ciutadania de Tarragona, no només un compromís, sino un projecte i un model de ciutat digne de la Tarragona del segle XXI.

Durant aquesta gairebé 12 mesos hem rebut de militants i simpatitzants, un cenetar de propostes en diverses sessions presencials a la seu del partit. Però, també, gràcies a una intensa campanya, vam rebre 400 propostes més de la gent que va participar al carrer, a les nostres carpes, però també a través de la pàgina web del Batega amb Tarragona i de les reunions que el nostre candidat, Rubén Viñuales, ha tingut des del passat mes d’abril.

Tot aquest procés ja ha acabat, i va concloure aquest passat cap de setmana amb la convenció municipal dels i les socialistes, que va reunir a Lluïsa Moret, Alcaldessa de Sant Boi, Jordi Hereu, ex Alcalde de Barcelona, Antonio Balmón, Alcalde de Cornellà i Raquel Sánchez, Ministra de Transports.

En total, 500 propostes que estem integrant al nostre programa electoral que veurà la llume molt aviat, i que haurà suposat un gran esforç d’escolta activa i que implicarà un compromís amb la ciutat que ha sorgit de la propia ciutadania, i no dels despatxos d’un partit polític.

En tot aquest procés s’han evidenciat dues coses, que el govern de Ricomà no ha complert les expectatives, i Tarragona està molt pitjor que fa quatre anys, i que només els i les socialites representem una alternativa real de govern a l’Ajuntament.

El govern de Ricomà no ha complert les expectatives, i Tarragona està molt pitjor que fa quatre anys

I també, ens ha servit per actualitzar el nostre model de ciutat, que s’ha de basar en una Tarragona on es pugui viure, gaudir i treballar. Una ciutat que creixi urbanísticament de forma sostenible, que no expulsi a la gent jove a viure a altres localitats per uns preus desorbitats, però també que cuidi de la seva gent gran, dels seus joves i dels seus infants.

Una Tarragona que atrau  talent, tecnlogia i que es el motor turístic del Camp de Tarragona, que lideri la nova àrea metropolitana que volem impulsar i que sigui la capital de les TIC del sud de Catalunya. Però també, una ciutat que cuida del seu patrimoni, que promou la cultura i l’esport, i una ciutat on hi hagi activitat per a tothom.

Durant les properes setmanes anirem explicant les propostes concretes i el model de ciutat en general, ens anireu trobant al carrer, a la prensa o a les xarxes, però cada vegada que ens veieu, penseu que aquest projecte l’hem construït entre totes i tots.

Il·lusiona’t amb Tarragona. Il·lusiona’t amb el teu projecte.

Nacho GARCÍA
Cap de campanya del PSC Tarragona

PUBLICITAT










REDACCIÓ31 Gener, 2023
ricard_checa_opinio.jpg

Es nota que hi ha eleccions a la cantonada. A més a més, s’olora. Es pot palpar el nerviosisme i el neguit dels partits que ja han engegat la maquinària electoral. Mentre hi ha formacions que estan encara decidint els seus caps de llista, d’altres comencen a publicitar, amb grans parangones i rebombori mediàtic, els seus fitxatges estrella.

Les eleccions del 28 de maig, s’intueixen complicades perquè, a hores d’ara, en les grans ciutats, tot està en obert. No hi ha un guanyador clar i on sembla haver-hi un candidat favorit, s’imposa el dubte si hi ha prou majoria per formar govern.

L’altre dia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va proposar que la llista més votada hauria de confeccionar el govern local. Estic totalment d’acord. Entenc que els pactes postelectorals no haurien de pervertir la voluntat de la ciutadania.

No respectar la llista més votada pot contribuir a la frustració i aconseguir que els electors considerin que anar a votar és una pèrdua de temps. Fet que pot ajudar a accentuar el divorci i la fractura entre el ciutadà i la política. Els pactes polítics haurien de servir per a ‘potenciar’ i tirar endavant projectes de ciutat, però mai per a ‘robar’ governs i frustrar la legitimitat popular.

Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís

D’altra banda, tot i que estic d’acord amb rejovenir la classe política, entenc que per a dedicar-se a la res publica s’hauria de passar alguns filtres. Si fessin això evitaríem veure alguns governs que, més que res, fan pena. Els partits estan presentant ara les seves llistes i molts aposten per ‘vendre’ el seu número 2 com un trofeu. És correcte? No ho sé, i tampoc em vull ficar en aquests jardins, però potser hauríem d’intentar que la popularitat no fos l’únic ingredient a tenir en compte. La capacitat de gestionar, de relacionar-se, de prendre iniciatives i la seva visió de ciutat (en un global) haurien de ser tinguts en compte.

Crec que no necessito repetir que estic en desacord amb les llistes cremalleres. No s’hauria de ficar dones en les candidatures només pel fet de ser dona. La governació requereix gent experimentada, amb vocació, entrega i esperit de servei públic, independentment del sexe. Hi ha candidats i candidates que són professionals en el sector privat, però desconeixen la maquinària (pesada) de l’administració.

Estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem

També estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem ni els desitgem. Volem persones que, tot i perdre diners, volen millorar la seva ciutat i aportar el seu potencial personal. Si no és així… millor que es quedin a casa o remenant la cua pels passadissos dels seus partits.

A hores d’ara, per més que m’esforci, sóc incapaç de predir el que passarà el 28 de maig (en les grans ciutats). Però és cert que, ara com ara, no hi ha cap partit ni cap projecte que m’il·lusioni o m’exciti excessivament. Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís i desconfia de la classe política en general. Els programes electorals són importants, però el líder i la seva actitud són fonamentals.

Venen temps difícils i veient els candidats proposats he de confessar que tranquil, tranquil… no n’estic. Almenys per ara…

Ricard CHECA ✍🏽
Periodista

 

PUBLICITAT










REDACCIÓ31 Gener, 2023
AngelJuarez_foto.jpg

La semana pasada tuvieron lugar el Día Mundial de la Educación Ambiental y el Día Mundial por las reducciones de emisiones de CO₂. Esta semana será el Día Mundial de los Humedales, y pronto se celebrarán también el día de la vida silvestre o de las energías renovables.

Y de esta forma, el calendario se va llenando de días mundiales de temática ambiental y ecológica. Estos Días Mundiales se crean con el objetivo de visibilizar las causas que denuncian o reivindican. Si a día de hoy seguimos necesitándolos, significa que aún falta mucha conciencia social y ambiental.

La responsabilidad de esta carencia de conciencia, recae en la falta de compromisos firmes de organismos públicos en campañas, acciones y planes de sensibilización. No logro entender cómo puede costar tanto presupuestar acciones así, de educación ambiental y sensibilización.

En la actualidad, gran parte de las acciones de este tipo que se desarrollan son encabezadas por voluntarios. Y eso es fantástico, pero no debe ser exclusivo, ya que los profesionales deben tener un sueldo digno. Así que, por favor, además de palabras, hay que invertir dinero.

El futuro es ahora, las actuaciones no pueden retrasarse más. Ya conocemos y reconocemos a emergencia climática, la ciencia lleva años advirtiéndonos, y tenemos recursos y opciones a nuestra disposición. ¿Por qué no está ya todo en marcha? ¿A qué esperan?

Tanto desde los organismos locales, provinciales, autonómicos, estatales, internacionales, etc. hay que invertir en la conciencia, que se traduce en educación. Además de, por supuesto, legislar y ordenar, hay que educar. No queremos una sociedad que solo obedezca, sino que aspiramos a una ciudadanía crítica, que piense y entienda por qué actúa.

Tanto desde los organismos locales, provinciales, autonómicos, estatales, internacionales, etc. hay que invertir en la conciencia, que se traduce en educación

Cuando nos referimos a medio ambiente, estamos hablando de vida. Como en sanidad, hay que invertir todos los recursos necesarios. Es la vida.

¿A qué esperan? ¿Estamos ciegos o alguien nos está tapando los ojos?

Desde finales del siglo XIX, la temperatura media del planeta Tierra ha aumentado 1,2 grados centígrados.

Las reservas de agua de cuencas internas de Catalunya están a un 29,6%. El 15,7% del territorio español está en un escenario de emergencia por escasez grave de agua y un 21,5% está en alerta.

Entre 2007 y 2008 ya vivimos una de las peores etapas de sequía en Catalunya. Los embalses del Ter-Llobregat llegaron a estar por debajo del 20% de capacidad. En ese momento, se pusieron las pilas para lanzar campañas de conciencia sobre el uso responsable del agua. Una vez solucionado el problema, se paró.

La conciencia nos enseñará a pensar en colectivo y, sobre todo, promover un cambio de actitud que tenemos frente al planeta y a la naturaleza

Estas campañas no solo deben existir en momentos de crisis. Deben estar siempre presentes, tanto en el ámbito educativo infantil, como en los medios públicos, en los espacios vecinales y asociaciones, etc. Es decir, deben desarrollarse campañas permanentes de sensibilización ambiental en todos los espacios de la sociedad y para todas las edades. Es una cuestión de convivencia y sentido común.

La conciencia nos enseñará a pensar en colectivo y, sobre todo, promover un cambio de actitud que tenemos frente al planeta y a la naturaleza. Una actitud que debe basarse en el respeto.

Y recordad, ¡que nadie os robe vuestra sonrisa!

Ángel JUÁREZ
Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània y de la Coordinadora de Entidades de Tarragona

PUBLICITAT










REDACCIÓ15 Gener, 2023
jaume-casañas-1-e1641637774251.jpg

Acaba l’any i l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica les dades de creixement de població de tots els municipis de l’Estat. A Catalunya, com va sent un tòpic des de fa uns anys, el Baix Penedès, i més concretament Cunit i Calafell som les poblacions que liderem aquest creixement.

Primer de tot cal dir que les publicacions d’INE sempre prenen com a tall temporal l’any anterior (2021), però des de Cunit ja us podem confirmar que l’any que ve tornarem a liderar aquestes estadístiques perquè el padró municipal no para de créixer durant aquest 2022.
Aquestes dades demostren una cosa, el Baix Penedès, i en particular el Penedès Marítim, és una de les àrees territorials més atractives del país per venir a viure. Segurament per la disponibilitat d’habitatge, però, també segurament, perquè al Penedès Marítim la qualitat de vida és envejable.

Però hi ha una variable que no controlem des dels ajuntaments del territori, que són les qualitats dels serveis públics que no depenen de nosaltres, i en especial Ensenyament, Salut, Seguretat, Polítiques d’Habitatge, Mobilitat. Encara hi ha alguns que se sorprenen que demanem més escoles, més Caps i hospitals, més comissaries de Mossos i Bombers, millores en el Parc d’Habitatge Públic, i millores en transport públic i bonificacions a les autopistes de pagament.

No pot ser que tinguem un creixement geomètric i una resposta aritmètica per part de la Generalitat de Catalunya. Crec que ja són molts anys que els municipis del Penedès Marítim estem fent esforços per donar uns serveis de qualitat a la nostra ciutadania, quan moltes coses dependrien de la Generalitat i no se’ns dona resposta.

Ja va sent hora que via Delegació del Govern del Penedès, i des dels Departaments del mateix Govern de la Generalitat, es promogui la creació d’una Taula de Treball específic per aquest territori.

Estem parlant de la qualitat de vida de la gent, estem parlant de garantir la qualitat dels serveis públics, no pot ser que continuï aquest desfàs entre la teoria i la realitat.

Jaume CASAÑAS
Alcalde de Cunit

PUBLICITAT









REDACCIÓ13 Gener, 2023
LLUIS-PASTRANA.jpg

Oriol, et trobaves a la trona de la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de BarCelona, fent un sermó. T’ho imagines, Oriol? En el cor de la Catedral, escoltant-te amb atenció, s’hi trobaven un munt de canonges, algun d’ells conegut per mi i altres no (Pere Aragonès, Josep M. Terricabras, Lluís Salvadó, Raül Romeva, Joan Tardà, Sergi Sabrià…), i canongesses (Carme Forcadell, Anna Simó, Alba Vergés, Marta Vilalta, Dolors Bassa, Marta Rovira, Meritxell Serret…).

Oriol, em recordaves els capellans de quan era petit, que predicaven allò en que no creien i que els agradàvem els nens i volien fer-nos creure que només era a conseqüència d’allò de Marc 10,13-16: “Deixeu que els infants vinguin a mi”. I que quan et confessaves et posaven la cortina per darrere l’esquena i t’apropaven a ells, posant la teva galta contra la seva. I que els pudia tant l’alè que intentaves que acabessin aviat per poder respirar.

Però t’ho explico Oriol, perquè era molt estrany. No parlaves de l’evangeli. En el teu sermó parlaves de la independència de Catalunya i deies que volies la independència i quan deies això, els canonges i canongesses es posaven tots a riure sorollosament, i els feligresos, uns no entenien res, els altres també reien i altres, enutjats, marxaven de la Catedral.

Però de cop i volta deies coses rares, deies “Hem de pactar amb Satanàs” i el Cor de la Catedral, ple de canonges i canongesses, repetien “Satanàs, Satanàs…” i tot i estar dalt de la trona se’t veia agafant amb la mà esquerra una bossa com aquelles que porta Judes, plena de monedes, i que es veu en les imatges de la santa cena. I deies “Aquell de vosaltres que no voti ERC es condemnarà i acabarà al foc de l’infern per sempre més. Penediu-vos i sereu salvats, penediu-vos i anireu al Regne de Cel”.

I després jo ja no entenia el perquè de les coses que deies, ni de les que responien els canonges, les canongesses i alguns dels feligresos. Semblava ben bé una missa. Deien:… És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, que sempre i en tot lloc, Pare sant, us donem gràcies per l’Oriol Junqueras, el vostre Fill. Per això, amb els àngels i els sants, cantem l’himne de la vostra glòria tot dient: Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!… Llavors es produïa un terratrèmol i tu, la trona i la Catedral us fèieu miques i… de cop, plof! m’he despertat!
Buf! Quin malson! Oriol.

Lluís-Ignasi PASTRANA i ICART
Col·lectiu “Silenci”

PUBLICITAT











REDACCIÓ10 Gener, 2023
christian_vendrell.jpg

Ara fa uns mesos des de l’Ajuntament del Vendrell impulsavem la gratuïtat del servei psicològic per a joves de 15 a 30 anys. Des dels partits de l’oposició es tatxava aquesta proposta d’electoralista i es repetia amb una contundència incomprensible que aquest porjecte estava abocat al fracàs.

He de confessar que com a càrrec públic un està acostumat a l’exposició permanent i també a la important tasca de fiscalització que la oposició ha de fer en qualsevol projecte democràtic, però no me’n puc estar de destacar la sorpresa que em va causar aquest posicionament cap a un projecte que objectivament era i és positiu per als i les joves del municipi.

Mesos després de la seva posada en marxa ja podem avaluar els primers resultats del projecte i aquests son més que positius: el 100% de les sol·licituts han estat ateses i el temps d’espera per a ser atès és d’1 mes i 19 dies (la meitat que el que existeix al sistema català de salut).

Apostar pels i les és això. Sovint els partits polítics, i més ara en mesos pre-electorals, comencen a parlar de la importància de la joventut i del paper actiu que hem de tenir dintre d’un projecte de ciutat. Però, és compatible parlar dels problemes del jovent quan et posiciones en contra d’una mesura que els beneficia directament? Sembla contradictori, si més no.

Apostar pels i les joves és potenciar programes formatius en diferents matèries per acompanyar-los emocional y personalment

Apostar pels i les joves és aplicar la gratuïtat del servei psicològic per a millorar el seu desenvolupament personal i emocional. Apostar pels i les joves és programar activitats festives i d’oci per al seu creixement social. Apostar pels i les joves és potenciar programes formatius en diferents matèries per acompanyar-los emocional y personalment.

I això hem fet des de l’Ajuntament del Vendrell. Crèixer amb ells, crèixer amb nosaltres, per acompanyar-nos i escoltar-nos, per a treballar i potenciar el talent dels i les joves del Vendrell.

Christian SORIANO
Regidor de l’Ajuntament del Vendrell

PUBLICITAT






 


REDACCIÓ21 Desembre, 2022
Nazaret-Troya.jpg

En aquestes èpoques de festivitat i retrobament familiar és molt comú que la fraternitat ens envolti, així com la preocupació vers el pròxim arrela amb més força. Buscar la millor situació per aquelles persones que ens envolten és una preocupació altruista i necessària que les administracions públiques han de complir, mitjançant l’aplicació de polítiques socials que millorin el dia a dia de les persones.

I a Reus no poden obviar aquesta necessitat amb el record, encara present, de Rosa, la veïna de vuitanta-un anys que va morir per un incendi provocat per una espelma amb la qual s’il·luminava, per culpa de la situació de pobresa energètica que patia.

Segons dades de les memòries de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, l’any 2020 i el 2021 es van atorgar 2.517 i 2.775 ajuts d’urgència respectivament. L’any 2020, 1.523 d’aquests ajuts van ser per ajudar a pagar l’aigua i 382 per subvencionar la pobresa energètica, mentre que el 2021 van ser 1.297 ajuts per l’aigua i 815 per pobresa energètica. Aquestes dades reflecteixen una realitat: cada vegada són més les persones que necessiten recórrer a ajuts o subvencions per fer front a les despeses en general (+258 famílies l’any 2021), on les demandes per cobrir les despeses de subministraments i combatre la pobresa energètica (aigua, llum i gas) han augmentat en 433 famílies més aquest 2021 en comparació a 2020.

L’any 2020 es van destinar fins a 400.000 € per donar cobertura a les necessitats bàsiques dels col·lectius vulnerables, inversió que va pujar a 640.364 € el 2021 (cobertura a ajuts d’aigua, ajuts d’urgència social com òptica, farmàcia, habitatge, targetes moneder, subvencions per pobresa energètica i xecs Roba Amiga).

Aquest augment de les necessitats de la ciutadania per combatre la pobresa energètica, en canvi, no es veuen acompanyades de polítiques socials que busquin donar cobertura a la demanda. Tot i l’augment significatiu d’usuaris demandants del 2020 al 2021, les inversions públiques per combatre la pobresa energètica no han augmentat proporcionalment a les peticions.

La regidoria de Benestar Social va concedir, el 2021, 711 ajuts per pobresa energètica de les 1.086 sol·licituds rebudes, és a dir, una de cada tres sol·licituds va ser rebutjada (exactament el 34,5%), i va suposar una despesa de 155.174 €.

Per a fer front a la pobresa energètica d’aquest 2022, l’Ajuntament de Reus ha destinat una partida econòmica de 110.000 €, ampliable fins als 200.000 €. Aquestes xifres serveixen per cobrir, aproximadament, la demanda de l’any passat, però obvia la necessitat d’aquesta tercera part de la població demandant que va veure denegada la seva sol·licitud d’ajut per combatre la pobresa energètica.

L’Ajuntament de Reus ha d’impulsar polítiques socials que incloguin a tota la ciutadania

Per donar resposta a les necessitats dels reusencs i reusenques, és necessari ampliar aquesta dotació pressupostària, com a mínim, vora els 70.000 €, per cobrir aquesta tercera part de les demandants que no van veure acceptada la seva petició de subvenció o ajut.

L’Ajuntament de Reus ha d’impulsar polítiques socials que incloguin a tota la ciutadania, així com ampliar i millorar aquelles polítiques que altres anys s’han quedat curtes davant l’alta demanda social. I aquestes polítiques socials són totalment imprescindibles: si bé entenem adequat millorar la il·luminació dels carrers per a les festivitats nadalenques, no podem entendre que es tripliqui el pressupost de l’any anterior en la licitació de les llums de les places i d’altres espais de la ciutat (cost total de 423.100 €) per il·luminar més els carrers, però es permeti que hi hagi habitatges sense llum o gas a la ciutat de Reus. És molt necessari crear un espai agradable i acollidor per festes, on la gent gaudeixi, però és molt més necessari crear uns habitatges agradables i acollidors, on la gent pugui gaudir de les festes a casa seva en unes condicions d’habitabilitat adequades.

Volem un Ajuntament de Reus amb iniciativa, que es preocupi  per combatre la pobresa energètica, i fer  front  a l’augment de sol·licituds de les reusenques si reusencs que es veuen i es veuran desestimades, a raó de l’augment del cost dels subministraments en l’actualitat.

Volem llars i carrers il·luminats, agradables i acollidors!

Nazaret TROYA
Cap de llista d’En Comú Podem Reus

 


REDACCIÓ9 Desembre, 2022
cinta-bellmunt.jpg

En les darreres setmanes hem pogut gaudir de dos festivals molt especials, un dels quals encara continua uns dies: l’SCAN, dedicat a la fotografia, i el REC, que centra la seva atenció en el cinema.

Ambdós són internacionals i juntament amb el FITT, que posa la mirada en les noves dramatúrgies, aconsegueixen que Tarragona sigui un referent per estar al cas de les avantguardes artístiques en els diferents camps que tracten. Tots tres assoleixen un èxit absolut i penso que això és així perquè comparteixen unes característiques que els fan molt singulars.

L’SCAN Tarragona posa el focus en la fotografia explorant la hibridació del llenguatge que li és propi amb altres disciplines artístiques i creatives amb l’objectiu de comprendre el món i amb voluntat de potenciar el pensament crític entre la ciutadania, enguany dedicat a la guerra, tenint en compte la situació bèl·lica a Ucraïna.

El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, porta al públic en exclusiva pel·lícules internacionals amb una mirada àmplia i punyent amb gran diversitat de temàtiques i estils, des de la comèdia, fins al thriller.

PUB

El FITT, Festival Internacional de Teatre de Tarragona, ens dona l’oportunitat de fer una immersió profunda a una diversitat de maneres de viure i presentar aquest art dramàtic per gaudir-lo de forma alternativa.

Fotografia, cinema i teatre. Tres arts magnífiques que ens permeten apropar-nos a conèixer la diversitat humana amb les seves contradiccions i anhels. Tarragona ho té a través de tres festivals que s’allarguen diversos dies, fins i tot, en algun cas setmanes. Ja sigui organitzat des d’alguna entitat (Sala Trono el FITT), associació sense ànim de lucre (PLAY Acció Cultural el REC) o des de l’administració pública (Ajuntamentde Tarragona l’SCAN) sempre hi ha un suport d’altres institucions (Generalitat, Diputació…), de l’empresa privada, i la implicació de la Universitat Rovira i Virgili. Però en la meva opinió el que garanteix el seu èxit és que al darrere d’aquestes iniciatives des de fa molts anys hi ha persones il·lusionades que han picat molta pedra, hi posen molta estimació i ara es comencen a recollir brillantment els fruits d’aquest treball.

Em ve al cap la Chantal Grande, a la qual l’SCAN li ha dedicat un merescut homenatge, perquè ella, juntament amb el David Balcells, als anys vuitanta del segle passat es van atrevir a obrir una galeria sobre fotografia contemporània a Tarragona, la Fòrum, i la nostra ciutat, gràcies a ells dos, va acollir diverses iniciatives de la Primavera Fotogràfica. Pel que fa a la dramatúrgia, el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas va ser un revulsiu que ens ha donat una petita joia com és la Sala Trono, dirigida per Joan Negrié. Pel que fa al cinema, són ja 22 anys de REC, actualment sota la batuta de Xavier G. Puerto, un dels membres fundadors d’aquesta iniciativa, sense oblidar, per altra banda, els esforços que també es fan des de l’oficina Tarragona Film Office perquè aquesta població sigui un plató excepcional.

Els tres festivals que ens ocupen tenen la capacitat de promoure el talent jove, les iniciatives emergents i disruptives

Els tres festivals que ens ocupen tenen la capacitat de promoure el talent jove, les iniciatives emergents i disruptives; incideixen en companyies i artistes de fora de gran projecció i altres que es donen a conèixer i que sovint després han estat molt rellevants o han guanyat premis importants. En paral·lel es dona joc a la creativitat més pròxima.

Un altre dels atractius és la possibilitat de conversar amb les persones que han dirigit les obres que es presenten i amb els diferents artistes. Això ajuda a sentir l’art proper, incita a la curiositat i és una oportunitat per intercanviar opinions amb els protagonistes, descobrir què hi ha al darrere de cada creació, què porta a un individu a dedicar-s’hi, els seus sentiments i motivacions. És una manera molt enriquidora d’humanitzar les arts.


Més enllà dels dies que duren sovint es treballa perquè el que s’ha donat a conèixer en el respectiu festival, allò que s’ha experimentat o que s’ha creat des de Tarragona iniciï una itinerància per altres localitats del país o de l’estranger, i es potencien col·laboracions internacionals.

Em semblen molt atractives les rutes que es propicien per la ciutat gràcies a l’estreta col·laboració que hi ha entre centres com El Mèdol, el Museu d’Art Modern, La Grey o Personal Joieria, que sumen esforços per compartir iniciatives i es coordinen per donar un caire especial a les inauguracions, de tal forma que un mateix vespre, tarda o matí, tinguis l’oportunitat de realitzar un recorregut per diferents espais i amb els protagonistes, donant-li encara més relleu a aquest tipus d’actes.

Tampoc hi falten les trobades professionals, els tallers, els debats, les mastersclass, les presentacions de llibres o els concerts. Així que, per molts motius, Tarragona es converteix en un referent d’arts com el cinema, la fotografia o el teatre i es projecta internacionalment des de la creativitat i amb una gran qualitat.

PUBLICITAT








REDACCIÓ7 Desembre, 2022
joan_planellas.jpg

Benvolgudes i benvolguts, Jesús no sentia cap predilecció pels poderosos d’aquest món. El mateix elogi a Joan Baptista que veiem a l’Evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent (Mt 11,2-11) ho deixa entreveure, tot lloant també la gent que anava al desert a veure el Precursor:

«Què heu sortit a contemplar al desert? […] Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis!» (Mt 11,7-8). Els qui anaven al desert no era gent d’aquella que es deixa seduir per la pompa i el luxe dels grans de la terra. Els oients de Joan no haurien estat, probablement, seguidors assidus dels programes que avui s’especialitzen en els reportatges sobre la vida social i íntima dels famosos de torn, dels reis i dels aristòcrates.

Per més que l’Evangeli contingui el manament de l’obediència a les lleis justes de l’autoritat civil, Jesús, molt sovint, parla dels governants i dels reis en un sentit pejoratiu, que no predisposa pas al respecte i a la lloança incondicionals. En aquest sentit, fa ressaltar el despotisme reial. Diu Jesús: «Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d’actuar pas així» (Lc 22,25-26)).

D’altra banda, anuncia la futura acció persecutòria de les autoritats reials contra l’Església: «Us conduiran davant els governadors i els reis, perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans» (Mt 10,18). D’aquí que Jesús se senti identificat amb la causa de Joan i li surti aquest gran elogi: «Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista» (Mt 11,11).

Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d’actuar pas així

De fet, en el moment d’aquest elogi per part de Jesús, Joan es troba a la presó, la residència habitual dels profetes, perquè s’ha enfrontat intrèpidament amb Herodes que més tard el farà decapitar (cf. Mt 14,10). Amb tota aquesta panoràmica, ni Jesús ni Joan donarien el tipus del prelat cortesà i llausanger del monarca. El sol de la grandesa reial no els fa fred ni calor.

Tant Jesús com Joan admeten l’autoritat, però es permeten de criticar-la. No és una contradicció. És una manera humana i digna d’obeir i de contribuir al bé comú. La crítica pot ser constructiva. És al revés de l’adulació, que és sempre dissolvent i destructiva. El qui adula
l’autoritat la corromp: la tempta perquè es torni antisocial i irresponsable.

Com afirma el Concili Vaticà II, l’Església «no ha de posar la seva esperança en els privilegis que l’autoritat civil li concedeix; més aviat renunciarà a l’exercici de certs drets legítimament adquirits, sempre que consti que el seu ús fa dubtar de la sinceritat del seu testimoniatge […]. Que sempre i arreu, però, li sigui permès de predicar la fe amb veritable llibertat» (GS 76). És de Jesucrist i dels profetes que l’Església ha après a «exposar el seu judici moral, fins i tot sobre coses que afecten l’ordre polític, quan ho exigeixen els drets fonamentals de la persona o la
salvació de les ànimes» (GS 76). I és de Jesucrist i els profetes que l’Església ha après a criticar- se enèrgicament els seus propis defectes —passats o actuals—, per tal de conèixer-los i corregir- se’n (cf. GS 43).

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ5 Desembre, 2022
carta-oberta-.jpg

Excel.lentíssim. Sr. Ángel Xifré
Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona

El motiu de la meva carta és per poder transmetre-li el meu punt de vista respecte al trasllat del CRAE de Voramar del Serrallo. Soc un dels 1600 veïns dels Pallaresos, que hem signat el manifest en contra d’aquest moviment.

Aquest trasllat, què segons vostè l’edifici no reuneix les condicions, el considerem una arbitrarietat i una expulsió en tota regla dels joves de la ciutat de Tarragona. Suposa el desarrelament del seu lloc habitual de residència, la rodalia amb el seu entorn familiar i allunyar-se del que fins ara era la seva llar, amb una platja a mil metres de distància, un port, centres comercials, activitats per a joves, etc…

Penso que portar-los a un poble dormitori, en un entorn rural, on hi ha unes zones verdes, dos col·legis (un en barracons) i un institut, no els va ajudar a prosperar a la vida, ja que quan compleixin 18 anys, no trobaran ni habitatge ni feina, perquè no n’hi ha. És un fet que aquests nois necessiten una oportunitat a la vida i hem de brindar-se-la, però així la Sra. Ester Cabanes de la DGAIA no se la donarà.

També hi he detectat uns interessos que es troben darrere d’aquesta expulsió, a través dels mitjans, he vist el projecte de renovació de façana marítima de Tarragona, cosa que alegra, ja que el podrem gaudir tots, però creiem que no és una simple coincidència. Nosaltres entenem que és aparcar els joves lluny, perquè no siguin visibles produint un profund desarrelament.

A mesura que això ha anat prosperant, hem detectat altres interessos econòmics amb les empreses que es fan càrrec d’aquests centres amb el concert de la Generalitat. Molts mitjans de comunicació citen el cost per infant i més de 5.500 euros sense imputar el corresponent de la DGAIA. D’altra banda, les famílies acollidores només arriben una mitjana de 500 euros per infant i més. Jo crec, tal com explicita la Declaració de Drets de l’Infant de l’ONU, signada per Espanya i Catalunya, que el desenvolupament integral del nen implica estar en família, i es consideren diverses possibilitats per a això (família pròpia, extensiva, acollida o d’adopció), evitant al màxim estar intern en un centre.

Totes les notícies i informació que tenim dels CRAE són terrorífiques, disposo de més de 25 articles de premsa, treballs acadèmics de pedagogia, etc… Hi podem veure el patiment dels joves, de les seves famílies, dels funcionaris, de les forces de l’ordre i de la societat. Des de qui pren la decisió d’internar-los, que és un funcionari i no un jutge, fins a la poca responsabilitat de la DGAIA que no assumeixen les seves innates responsabilitats des que ingressen fins que surten del centre.

Hem estat informats que la DGAIA pretén explicar-nos que és un CRAE. Nosaltres ho desitgem, però no perquè sigui un monòleg, sinó per tenir un diàleg i ens donin una resposta a les nostres inquietuds.

Aprofito l’ocasió per a saludar-lo molt atentament.

Xavier R.F.
(Autor degudament identificat)




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter