Arxius de OPINIO | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Juny, 2023
JORDI.jpg

Vamos hacia el desastre, cada día está más claro el mobbing inmobiliario que estamos sufriendo los pocos vecinos que quedan en la Part Alta. Prácticas de hostigamiento llevadas a cabo por algunos nuevos propietarios de inmuebles con o sin fin de mediación de sociedades inmobiliarias cuyo destinatario es el legítimo poseedor de este y el objetivo de las cuales es que el vecino/na afectado abandone su domicilio y renuncie a cualquier derecho que le pudiera corresponder en virtud de su contrato.

Así, es frecuente que las personas afectadas por dichas prácticas vean como algunos propietarios de los inmuebles, además de negarse a realizar las obras de conservación del edificio necesarias, practiquen cortes en los suministros de agua, electricidad o gas, produzcan averías intencionadas en las instalaciones comunes de los edificios, provoquen ruidos nocturnos o inundaciones e incluso se nieguen a recibir el pago de las rentas arrendaticias para poder demandarles por impago e instar el desahucio.

En la Part Alta últimamente estos acosos son constantes, sobre todo por los pisos o apartamentos turísticos, son un nuevo modelo de alojamiento que ayuda a diversificar el turismo, haciendo llegar los beneficios a negocios y locales de ocio nocturno, mientras se echan a los vecinos de la Part Alta incluso subiendo los alquileres como escusa. La Part Alta de Tarragona se ha desintegrado con tanto piso turístico. La Part Alta la han convertido en un Parque Temático, con turismo de baja calidad. Hay que dejar de dar licencias, ya que nos encontramos calles enteras de casas, locales y pisos turísticos.

Jordi FERRÉ Y FIBLA ✍️

President de l’Associació de Veïns de la Catedral

PUBLICITAT




REDACCIÓ7 Juny, 2023
martin-de-sande.jpg

Como responsable de UGT en el sector de saneamiento urbano he participado activamente en la negociación de decenas y decenas de convenios, todos ellos finalizados en pacto, ¡Todos!

Convenios acordados con, prácticamente, todas las empresas que trabajan en el sector y suscritos en administraciones locales de todos los colores. También he encabezado reivindicaciones ante todas esas empresas y esas administraciones, pues cuando se trata de acción sindical, no tengo color político ninguno, solo el color de los trabajadores.

Por eso me duele ver cómo se han traspasado todas las líneas rojas que uno se pueda imaginar, por la sencilla razón de que el Comité de Empresa que presido se opuso a una licitación mal elaborada.

Tras una campaña sin tregua contra mi persona (que continúa), ha quedado más que demostrado que dicha licitación estaba mal planteada porque, además de decirlo nosotros como portavoz sindical, lo evidenciaron las empresas dejando el primer concurso desierto; lo ratificó el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) de la Generalitat de Catalunya paralizando el segundo concurso, y finalmente, el propio Ayuntamiento se ha visto obligado a suspender la licitación.

Por ello, creo que Tarragona nos agradecerá que hagamos un borrón y cuenta nueva en lo referente a la licitación del nuevo contrato de basuras de la ciudad. Este reset no lo centro solamente en el pliego de condiciones y su estructura de costes, sino también en recuperar y fortalecer un clima de mutua confianza entre las partes en un marco transparente.

Los primeros interesados en que el servicio de saneamiento urbano de Tarragona sea eficiente y ajustado a costes reales somos los encargados de trasladarlo a las calles y plazas de la ciudad

No hay atajos para hacer bien las cosas. La resolución del TCCSP respondiendo a los dos recursos presentados ha obligado al Ayuntamiento a suspender la licitación, pues ha quedado acreditado en el escrito del TCCSP que el cálculo de coeficientes es erróneo y el de la masa salarial también. Todo el montaje político y mediático del gobierno del Sr. Ricomà para defender su relato se ha venido abajo estrepitosamente.

Y en este punto, por los antecedentes vividos y padecidos, tengo claro que la figura del alcalde y la nueva concejal del sector serán clave para establecer un marco adecuado que permita garantizar un proceso administrativamente impecable, técnicamente ajustado a objetivos viables, con visión de futuro y sin concesiones a intereses que no sean los estrictamente ciudadanos. Y los técnicos municipales implicados deberán trabajar para alcanzar estos objetivos… y no otros. Los primeros interesados en que el servicio de saneamiento urbano de Tarragona sea eficiente y ajustado a costes reales somos los encargados de trasladarlo a las calles y plazas de la ciudad.

He encabezado reivindicaciones ante todas esas empresas y esas administraciones, pues cuando se trata de acción sindical, no tengo color político ninguno, solo el color de los trabajadores

Cada parte implicada en el futuro contrato de basuras estamos obligados a ofrecer a la ciudad un nuevo servicio de saneamiento urbano eficaz, equilibrado, viable y dinámico. A la vuelta de la esquina está la negociación de nuestro nuevo convenio, que deberá estar vigente a partir del 1 de enero de 2024 y, no vamos a negarlo, la herencia del gobierno de Ricomà nos deja un escenario poco deseable.

Por parte del Comité de Empresa, como hemos demostrado tantas veces, sabremos estar a la altura de las circunstancias, defendiendo nuestro presente y futuro legítimamente, aunque siendo conscientes de la situación que debemos gestionar entre todos.

Ángel MARTÍN DE SANDE ✍🏾
 Secretario general de saneamiento Urbano de UGT en las comarcas de Tarragona y presidente del Comité de Empresa de Tarragona

 

PUBLICITAT











REDACCIÓ27 Maig, 2023
ricard_checa_opinio.jpg

Aquest diumenge, dia 28, estem citats a un important exercici democràtic: les eleccions municipals. Amb les paperetes en mà, triarem els equips que governaran els ajuntaments durant els propers quatre anys, fins on, clar, permetin els inevitables pactes postelectorals.

Després d’una precampanya i campanya intenses, hem tingut l’oportunitat d’analitzar els candidats, els seus equips i els seus programes. Hem observat les seves promeses i projectes, hem debatut sobre les seves propostes i hem contrastat les seves idees amb les nostres conviccions. Ara, aquest diumenge, afrontem un doble repte: exercir el nostre dret de vot i influir directament en la política.

Només tenim aquest privilegi cada quatre anys, i hem de comprendre el seu valor. Hem de recordar que restar inactius – o només criticar en els bars – no és una opció; creure que “tot està fet” és un malentès que ens allunya de la solució. Abstenir-se o votar en blanc, pensant que aquesta acció és un signe de protesta, és, en realitat, la pitjor de les opcions.

Les eleccions són l’oportunitat perfecta per manifestar la nostra satisfacció o indignació. És l’acte democràtic per excel·lència, i ha de ser exercit, no només perquè és una de les poques maneres de millorar els sistemes de participació ciutadana, sinó perquè és el nostre deure com a ciutadans.

Abstenir-se o votar en blanc, pensant que aquesta acció és un signe de protesta, és, en realitat, la pitjor de les opcions

Després de la jornada de reflexió, tenim l’oportunitat d’influir directament en la conformació del saló de plens dels ajuntaments per al proper quadrienni. Pot semblar una cosa petita, però no ho és. La possibilitat de decidir qui ens governarà la nostra ciutat és un gran privilegi i alhora una gran responsabilitat.

En molts països del món, aquesta oportunitat és un somni llunyà, un dret denegat. Aquest diumenge, tenim l’oportunitat de fer el que altres només poden somiar. No podem quedar-nos a casa ni votar en blanc, i després lamentar-nos de les conseqüències.

Pot semblar una cosa petita, però no ho és. La possibilitat de decidir qui ens governarà la nostra ciutat és un gran privilegi i alhora una gran responsabilitat

Demà, tenim no només un dret, sinó també un deure com a demòcrates. Hem d’estar a l’alçada del repte. Hem de ser actors principals en aquest gran exercici democràtic, no merament espectadors passius.

No podem permetre que l’abstenció o el vot en blanc siguin els guanyadors aquest diumenge. Votar en blanc pot semblar una protesta, però en realitat és una forma de renúncia. És una forma de dir “tot és el mateix” quan no és cert

Aquest diumenge, que la nostra resposta a la crida de la democràcia sigui un “Som-hi” ressonant. L’abstenció és pèssima per a la democràcia. Som-hi, anem a votar!!!

 

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ26 Maig, 2023
joan_llort.jpg

El diumenge 28 de maig ens tornem a jugar el nostre futur, el nostre futur més proper, ja que estan en joc les alcaldies i els governs municipals, però no només això. Aquest cap de setmana estan en joc les polítiques socials més properes als ciutadans i ciutadanes dels propers 4 anys.

Hi ha en joc, per exemple, els problemes de l’habitatge que any rere any ha anat empitjorant i agreujant-se, i que necessitem solucionar als ajuntaments amb altres administracions. Cal que es desenvolupi un pla de l’habitatge articulat i desenvolupat a nivell municipal que asseguri aquest dret a les persones que no tinguin recursos.

Els ajuntaments han de poder dur a terme estratègies públiques de rehabilitació, fixar condicions mínimes d’habitabilitat  o implementar mesures deficiència energètica. I, per descomptat, necessitem que els ajuntaments creïn una protecció específica davant del desnonament, especialment adreçada a protegir els menors i la gent gran.

Són els ajuntaments els que han de donar resposta a les nostres necessitats socials més immediates.

Però per això necessitem sortir al carrer, participar d’aquestes eleccions i votar. Si ens preocupa el nostre futur, el dels nostres grans, el dels nostres joves, aquest diumenge tornem a tenir una altra cita amb les urnes.

Instem la ciutadania  a participar massivament en les diferents conteses electorals i a donar suport a aquelles forces de progrés que aprofundeixin en la democràcia, el reforçament dels serveis públics, la fiscalitat suficient i progressiva

És el moment de votar pel medi ambient, per frenar la contaminació, fomentar les energies renovables i impulsar la formació ambiental, així com també és important posar en valor el medi rural per fixar la població. És l’hora d’apostar pel transport públic i poder recuperar espais naturals. És el moment de votar per les polítiques socials, per la justícia social i pel progrés.

Val a dir que a la UGT continuem apostant per una societat igualitària, amb drets per a tothom i amb l’enfortiment de la nostra xarxa social, els serveis públics amb la sanitat, l’educació o els serveis socials com a primer exemple, però també l’accés a l’habitatge, la seguretat pública, la cultura o l’esport. Totes aquestes matèries que es desenvolupen als Consells Comarcals, les Diputacions i, sobretot, als municipis .

Instem la ciutadania  a participar massivament en les diferents conteses electorals i a donar suport a aquelles forces de progrés que aprofundeixin en la democràcia, el reforçament dels serveis públics, la fiscalitat suficient i progressiva, la igualtat com a condició d’exercici de la llibertat, els salaris dignes o l’ocupació digna. Hem de continuar avançant en drets, llibertats i dignitat perquè les majories socials visquem millor.

No et quedis a casa, vota i decideix qui vols que governi al teu poble o la teva ciutat. És a les teves mans.

Joan LLORT
Secretari general d’UGT Tarragona

PUBLICITAT

























REDACCIÓ24 Maig, 2023
yeray_moreno-1-e1684266870988.jpg

El diumenge, 28 de maig, els ciutadans i ciutadanes de Salou tindrem l’oportunitat de decidir qui seran els membres que ens representaran a l’ajuntament. Aquesta elecció és fonamental, ja que el govern municipal té una implicació directa en la vida dels ciutadans i ciutadanes. Els governants locals són els encarregats de posar en pràctica polítiques que afecten el dia a dia de la població, convertint-se en el primer esglaó de la política de proximitat.

Les eleccions són un moment crucial per a la nostra democràcia, ja que ens donen el poder de triar democràticament els nostres representants polítics. Aquest dret, que pot semblar de poca importància per a alguns, ha estat conquistat amb gran esforç pels nostres avantpassats. Hem arribat a un nivell de democràcia i drets, fruit de la lluita de moltes persones. El sacrifici va ser dantesc perquè les dones tinguessin dret a vot, per eliminar les diferències de classe, raça i estatus social, i fins i tot fa només uns anys les persones amb discapacitat intel·lectual han pogut exercir aquest dret fonamental.

El diumenge 28 de maig, tots aquells que ens preocupem pel nostre futur estem, social i democràticament, obligats a anar a votar

El diumenge 28 de maig, tots aquells que ens preocupem pel nostre futur, per la nostra gent i pel progrés de la nostra ciutat, estem, social i democràticament, obligats a exercir el dret de vot. Ningú hauria de declinar aquesta responsabilitat, ja que el vot és el màxim exponent de la democràcia. Ningú pot reclamar res si no hi participa activament, ja sigui en l’elecció dels nostres representants o en el progrés de la nostra ciutat. Els canvis es potencien a través de les urnes, no a la terrassa d’un bar o durant un dinar o sopar amb amics. L’abstenció és la pitjor enemiga del sistema democràtic i afebleix la democràcia mateixa.

Els joves no haurien de veure la política com una enemiga, sinó com l’art de transformar, de fer possible

Cal destacar el paper fonamental dels joves en el progrés i futur de la ciutat. La seva implicació ha de ser rellevant a l’hora de prendre decisions importants. Els joves no haurien de veure la política com una enemiga, sinó com l’art de transformar, de fer possible.

En aquest sentit, és destacable l’aposta clara i inequívoca de Sumem per Salou-PSC pels joves, que permetrà adaptar la ciutat a les diferents franges d’edat. Els joves tenim l’obligació de participar activament en el canvi de la societat i de la seva pròpia ciutat, ja que només així podrem reivindicar les nostres necessitats i inquietuds.
A més, és crucial que els joves tinguem una presència consolidada en les institucions i en les taules de decisió per poder expressar les nostres idees i aportar frescor i noves perspectives.

Si els joves no ens involucrem en la política, a qui i amb quin dret podrem reivindicar les nostres necessitats i inquietuds?

Sense la implicació dels joves, la societat tendeix a envellir i les seves polítiques a encrustar-se. Si els joves no ens involucrem en la política, a qui i amb quin dret podrem reivindicar les nostres necessitats i inquietuds? La política és una responsabilitat de tots, tan joves com gent gran, ja que tots formem part d’una societat que aspira a ser democràtica, madura, activa, moderna i progressista.

Vull implicar-me personal i políticament en el projecte de futur que té projectat l’alcalde Pere Granados

Per tots aquests motius, estem obligats a anar a votar el proper 28 de maig. L’apatia política no té cabuda en aquest context, perquè pot conduir-nos a penediments durant els pròxims quatre anys. És essencial que cada ciutadà i ciutadana exercim el nostre dret al vot, perquè això ens permetrà influir en la presa de decisions i en el futur de la nostra ciutat. El vot és una eina poderosa que tenim per expressar la nostra opinió i determinar el rumb que volem seguir.

Jo, personalment, aniré a votar perquè considero que és una responsabilitat ciutadana i un acte de compromís amb el meu poble. I també perquè vull implicar-me personal i políticament en el projecte de futur que té projectat l’alcalde Pere Granados.

No hi ha excuses. Jo el diumenge aniré a votar i tu? 

YERAY MORENO
President de la gestora del PSC a Salou i número 2 de Sumem per Salou-PSC

PUBLICITAT

























REDACCIÓ23 Maig, 2023
ballesteros5-1280x960.jpg

Mireu, tots aquells que veu poder seguir el debat electoral dels candidats a l’alcaldia de Tarragona organitzat per TV3 us devia cridar l’atenció el mateix que a mi. En un moment determinat l’alcalde actual va respondre irat a una interpel·lació que l’acusava de no haver apostat pel turisme. Ell, com a president del patronat de turisme, no podia quedar mut davant d’aquesta acusació, va dir.

Doncs bé, a continuació va parlar la portaveu de la CUP (que està al Govern municipal per decisió personal d’aquest mateix alcalde) que, ras i curt, va venir a dir que el turisme és el pitjor que li havia passat a Tarragona en el decurs de la seva història (el que devia provocar la hilaritat, per exemple, dels comerciants tarragonins o dels que treballeu al sector de la restauració) i que ciutats turístiques com Salou eren un paradigma de pobresa i decadència (per cert, una salutació cordial a l’amic Pere Granados, alcalde de Salou, i als salouencs i salouenques que acabaven de descobrir per boca de CUP que viuen en una ciutat “empobrida”). En fi…

Què vull dir amb això? Doncs que no dubto de la bona fe de ningú però que és de pur sentit comú que un equip de Govern on hi ha posicions, no ja equidistants o discrepants, sinó directament antagòniques en qüestions tan importants com la projecció turística de la ciutat és impossible que faci res de bo. Com es pot estar a favor del turisme i dels creuers i, al mateix temps, estar-hi totalment en contra? Què pot sortir d’aquest pleonasme? I així hem perdut quatre anys…

Per això és molt important que aquest proper mandat tinguem un ajuntament amb un alcalde amb capacitat de lideratge i un Govern municipal coherent, ordenat, sòlid i amb les idees clares. Única formula vàlida per avançar i orientar-nos cap al progrés.

I aquí vull parlar-vos del candidat del PSC, el Rubén Viñuales. Com sabeu tots el Rubén i jo vàrem ser adversaris polítics. Això, però, no va impedir que ens respectéssim com a persones, reconeguéssim els mèrits de cadascú i coincidíssim en moltes ocasions pel bé de Tarragona. I sempre des del respecte i l’honestedat. Això és l’essència de la vida democràtica. I, n’estic convençut, tots dos en circumstàncies similars tornaríem a fer el mateix perquè tots dos sempre hem entès que els discursos d’odi i les desqualificacions personals no han tenir cabuda a la nostra estimada Tarragona.

Com sabeu tots el Rubén i jo vàrem ser adversaris polítics. Això, però, no va impedir que ens respectéssim com a persones, reconeguéssim els mèrits de cadascú i coincidíssim en moltes ocasions pel bé de Tarragona

En conseqüència vull demanar-vos a tots aquells que em veu fer confiança durant tants anys (i novament us dono les gràcies infinites per haver-me fet guanyar quatre eleccions municipals consecutives) que, aquest cop, voteu Rubén Viñuales com a alcalde de Tarragona. És, us ho dic amb el cor a la mà, l’alcalde que Tarragona necessita perquè ell sí que creu de veritat en Tarragona.

I creure en Tarragona no és insultar o difamar, ni dir que els que no pensen com tu són “enemics” o “corruptes” o “traïdors” o la tonteria que sigui; creure en Tarragona és defensar els interessos de Tarragona allà on calgui i enfrontar-se amb qui calgui, com em va tocar fer a mi mateix amb un president de la Generalitat del meu mateix partit que en un moment donat va obrir la porta a que la ciutat perdés la capitalitat territorial que, per mèrits propis, ens correspon.

Si penso en a qui voldria encomanar la responsabilitat de liderar Tarragona des de l’alcaldia aquests propers anys no trobaria a ningú més idoni que Rubén Viñuales

Perquè el lideratge no brilla quan la realitat ens somriu i tot ens va de cara. Un autèntic líder, un veritable alcalde, demostra el que val en els moments difícils, quan la vida ens posa a prova. Aleshores els oportunistes desapareixen i els afalagadors es volatilitzen com per art de màgia. És l’hora difícil però també és l’hora de l’autèntica grandesa personal i política.

Quan un planta els peus a terra i aguanta més enllà de les seves forces perquè així li exigeix un ideal al que s’ha lliurat de forma inexorable. I, creieu-me, si penso en a qui voldria encomanar la responsabilitat de liderar Tarragona des de l’alcaldia aquests propers anys no trobaria a ningú més idoni que Rubén Viñuales Elías.

Perquè recordo que quan el vaig conèixer em va dir: “jo no m’he ficat en això (en la política) per fer carrera ni per vanitat personal, m’hi poso perquè vull transformar a millor una ciutat que m’estimo des de que pedalava amb la bici pels carrers de Campclar quan era petit.” I precisament per això, estic convençut que serà un magnífic alcalde. Un alcalde honest, que sí creu en Tarragona. L’alcalde que la ciutat necessita després de quatre anys de paràlisi.

Josep Fèlix BALLESTEROS
Exalcalde de Tarragona

PUBLICITAT

























REDACCIÓ23 Maig, 2023
foto-jordi-2-2-1280x1192.jpeg

“Los ciudadanos tienen el verdadero poder el día que van a votar”; “Los políticos sólo se acuerdan del pueblo cuando se acercan las elecciones”. Estos son unos ejemplos de lo que, sabiamente, dice la gente a pie de calle.

No es para menos. En muchos casos nos encontramos que los políticos durante los años de su mandato, están gestionando en vez de aplicar medidas políticas.

Una gestión que no llega, ni de lejos, al nivel de los tecnócratas, sino que muchas veces llega a ser, incluso, mediocre. Todo ello, sin olvidar el incumplimiento de sus promesas, o bien no están a pie de calle, o no escuchan las peticiones ciudadanas (y con suerte, si las escuchan, es en vano, ya que por una oreja les entra y por otra les sale, con tal de decir que escuchan a los ciudadanos). La oposición, en muchas ocasiones, no hace nada por los vecinos del municipio, y se dedica a esperar el desgaste del equipo de gobierno de turno. Patético.

Ahora bien, cuando se acercan las elecciones salen las promesas por doquier, subastas de promesas electorales (día sí y día también), las buenas falsas caras políticas, y así hasta aburrir a la población. ¡Incluso parece que son los mejores amigos de la gente! Que nos harán la vida más fácil, una vida mejor, que solucionarán todos nuestros problemas. Fantástico ¿Verdad? Pero ¿Por qué esta metamorfosis cuando se acercan las elecciones y/o en plena campaña? Simple. Ven las encuestas, y acto seguido se ponen en acción para asegurarse el sillón más tiempo.

En muchos casos nos encontramos que los políticos durante los años de su mandato, están gestionando en vez de aplicar medidas políticas

Haciendo este escueto análisis, toca llegar a una sana conclusión. Hay que cambiar el tiempo de ir a votar para escoger a nuevos gobernantes (esta sería una de las reformas, de otras tantas, que necesita nuestro país). El tiempo ideal sería 1 vez al año. Sí, una vez al año por los siguientes motivos:

  • No habría demora en aplicar las medidas electorales prometidas.
  • Los políticos con tal de gobernar, estarían siempre en modo campaña y escucharían de verdad las necesidades de la gente.
  • No se perderían tantos años en gestionar, sino en gobernar.
  • La oposición haría de verdadera oposición en presionar a los gobernantes. También escucharían y trabajarían para sus vecinos, y así demostrar que se merecen el voto.
  • Evitaríamos un postureo vacío de los políticos. Al menos, si lo hacen, lo harían demostrando que han estado currando a pie de calle.

Estos son algunos motivos para justificar esta reforma de semejante calado. Lo que no puede ser, por ejemplo, cuando se le dice al alcalde, o concejal, que el asfalto de tu barrio está en mal estado, donde se caen muchas personas haciéndose daño (entre ellas, ancianos o personas discapacitadas) y que sólo dan la razón de los “tontos” para salir del paso, o como mucho, te envían hacer unos eternos trámites burocráticos.

Dicho esto, en mi humilde opinión, que se celebrasen elecciones una vez al año, nos haría mucho bien a todos, porque más de un político se pondría las pilas. Además, la población tendría el verdadero control hacia nuestra clase política, que, por desgracia, está tan degradada.

Jordi FERRÉ REY
Vecino de Tarragona

PUBLICITAT


























REDACCIÓ21 Maig, 2023
LLUIS-PASTRANA.jpg

Considero que ningú, cap ciutadà que pretengui la república i la independència de Catalunya però per damunt de tot la justícia social, la supressió de les desigualtats, en una paraula la Pau, no s’hauria de deixar enredar, ni pels partits ni pels polítics.

Els coneixereu perquè quan els convé són amics entre ells, però si els convé també es difamen; són corruptes i a vegades es denuncien entre ells, però sovint també callen la corrupció, la callen quan els afecta o els pot afectar també a ells; són aquells que ens menteixen, que ens volen a tots amb “Alzheimer polític”, perquè no recordem afirmacions, compromisos, pactes, promeses…

A ells els hi va la butxaca, la poltrona i el poder, en canvi a nosaltres ens hi va la dignitat i l’orgull d’haver lluitat per la república, la independència i pels presos polítics i exiliats. I encara que, després del que hem vist durant aquests darrers 5 anys, potser aquests personatges no s’ho mereixien, calia denunciar la repressió de l’Estat i la “injustícia” espanyola. Però ja hem tingut prou paciència, ja n’hi ha prou de sentir-nos culpables per si puja la dreta, de salvar-los els mobles, d’esperar allò que sabem que no succeirà.

Cal rebel·lar-nos “peti qui peti”. És per això que us proposo que us imprimiu la papereta de l’1 d’Octubre, per introduir-la en el sobre de les votacions del 28 de maig i sumar-vos així al vot nul.

Us proposo que us imprimiu la papereta de l’1 d’Octubre, per introduir-la en el sobre de les votacions del 28 de maig i sumar-vos així al vot nul

A aquells que tingueu dubtes sobre la conveniència o no del vot nul, us diré que el sistema electoral, encara que de diferents maneres,  sempre s’acaba aprofitant dels vots en blanc, de les abstencions i dels vots nuls.

La prova és que, per exemple, els 350 escons del Congreso o  els 135 escons del Parlament de Catalunya, per moltes abstencions, vots en blanc i vots nuls que hi hagi, sempre és cobreixen, no en queda mai cap de buit.  No obstant cal tenir en compte que aquestes tres opcions no tenen el mateix significat i, mentre que l’opció de  l’abstenció la podem entendre com un “ja us ho fareu”,  l’opció del vot en blanc com un “ni cap polític, ni cap partit em convencen”, l’opció, conscient, del vot nul, l’hem d’entendre com un no “no en el meu nom”.

Que és testimonial? Sí, però a diferència de l’abstenció, exerceixo el meu dret, no hi renuncio i, a diferència del vot en blanc, ho faig rebel, desobedient i no-cooperador amb el sistema, perquè surto de la seva norma, per això el declaren nul, quan, en tot cas, podrien entendre’l com un vot disconforme o antisistema, però mai com a vot nul (i a aquestes alçades, no confonguem antisistema amb CUP ni Comuns, siusplau, que a ells el sistema també els hi va de “peles”, perdó, vull dir de “perles”).

És clar que, l’única opció coherent seria que la llei preveiés tants escons buits, com la suma de les abstencions, els vots en blanc i els vots nuls, i si no s’arribés al 50% més u de participació, doncs a repetir les eleccions.

Però això mai ho permetran i ells (tots) malauradament seguiran aferrats escandalosament i sense vergonya, a un sistema que els permet fins i tot governar i cobrir tots els escons, encara que sigui amb un 5% de vots. Això sí, podran fer-ho, però mai en el nostre nom, si el nostre vot és nul. Salut i força.

Lluís-Ignasi PASTRANA
“Silenci… rebel·lem-nos”        

PUBLICITAT






















REDACCIÓ18 Maig, 2023
montse-adan-ruben-viñuales-1280x1280.jpg

Fa mesos que escolto molta gent de totes les zones de la ciutat. Podria dir que he fet un intensiu, arribant a la conclusió que els veïns i veïnes de Tarragona no demanen coses impossibles. En general impera el sentit comú. La gent vol viure en ciutat ordenada, neta, segura, amb un ajuntament àgil i amb serveis públics accessibles per a tothom.

La gent vol una ciutat sense caos. Vol viure en una Tarragona on les males herbes no surtin de les voreres, on no s’acumuli escombraries en gairebé cada illa de contenidors, on es persegueixi l’incivisme, on es pugui caminar sense haver d’anar esquivant caques de colom ni de gossos, on el cablejat no pengi de les façanes, on no calgui anar esquivant terrasses i on algú s’ocupi sempre del manteniment dels espais públics. En resum, volen una Tarragona amb un criteri estètic que la porti a estar sempre tan bonica com sigui possible. La gent vol que els seus impostos es vegin en coses concretes, tangibles, i que el seu ajuntament respongui ràpidament quan es detecta algun problema.

La gent vol viure amb seguretat. Vol caminar amb tranquil·litat a qualsevol hora i per qualsevol part. No vol estar preocupada per si ocupen l’habitatge del costat -o la seva pròpia-, i no vol viure amb por al fet que una tempesta inundi irremeiablement els baixos de la seva comunitat. Volen estar tranquils a casa, però també en els seus barris i en el conjunt de la ciutat. I això és molt important. En cas d’urgència, volen una resposta ràpida i eficient dels serveis d’emergència i cossos de seguretat.

La gent no demana coses impossibles. Vol una ciutat ordenada, neta, segura, amb una administració àgil i amb serveis públics a l’abast de tots

La gent vol una ciutat dinàmica i emprenedora. No vol veure locals buits ni vol una ciutat amb edificis històrics en desús. Vol una major oferta comercial, cultural i d’oci i, amb bon criteri, demana que l’activitat diària de la ciutat sigui compatible amb el descans dels veïns i veïnes de les zones més concorregudes. La ciutat vol un ajuntament que ajudi l’emprenedor, el creatiu i les entitats, que no trigui més d’un any a donar una llicència, que prioritzi el desenvolupament econòmic de la ciutat, que contribueixi a la generació de treball i riquesa com a via a una millor qualitat de vida per al conjunt de la societat, sense deixar a ningú de costat ni cap zona de la ciutat abandonada a la seva sort.

Amb tota la humilitat i treball, crec que al costat de l’alcaldable Rubén Viñuales podem iniciar una dinàmica positiva a la ciutat

La gent vol tenir futur. Tota la població -siguin joves, adults i gent gran-, volen saber quines oportunitats els ofereix la seva ciutat en els pròxims anys. Hi ha aspectes claus com l’evolució del parc d’habitatges, el mercat laboral, el desplegament de serveis públics o els serveis socials que tenen una incidència directa en les decisions de les famílies. És necessari un rumb i decisió. Aquests mesos he sentit moltes persones dir que estan plantejant-se anar-se’n de Tarragona, que estan fartes, un fet simptomàtic que indica falta de perspectiva de futur a la ciutat.

En resum, la gent vol una ciutat en la qual viure, treballar i gaudir. Així de simple i alhora així de complicat. Però tot entra dins de la lògica. No parlem de grans projectes que necessitin inversions milionàries. Parlem d’aplicar sentit comú i de les coses del dia a dia que ens fan la vida més fàcil abans de posar-nos a planificar fites més altes.

El 28 de maig us demano si us plau que voteu. No val quedar-se a casa i després estar quatre anys lamentant-se pels nostres governants

El renovat PSC de Tarragona porta gairebé dos anys treballant per aportar solucions realistes i aplicables a curt termini. Manteniment integral dels espais públics per barris, policia de proximitat i app de seguretat ciutadana, pla d’asfaltatge de la ciutat, renovació de voreres i més il·luminació als carrers, dinamització de les zones comercials, autobús gratuït per a residents i entre zones comercials, tràmit de llicències en col·laboració amb els col·legis professionals, noves places hoteleres, habitatge social, millores urbanístiques…

Sé que no serà fàcil perquè hi ha molta feina a fer. Jo sóc nova en política, però no m’espanta el repte. Vull anar per feina. I si he fet el pas amb el PSC és perquè crec que actualment disposem del millor projecte i del millor candidat per a les necessitats de Tarragona. Sincerament i amb tota humilitat, crec que al costat de Rubén Viñuales -un polític jove, preparat, pràctic i treballador incansable-, formem un bon tàndem per a iniciar una dinàmica positiva a la ciutat. Nova energia per a Tarragona.

El 28 de maig us demano si us plau que voteu. No val quedar-se a casa i després estar quatre anys lamentant-se pels nostres governants.

Montse ADAN
Número 2 de la candidatura del PSC a Tarragona

PUBLICITAT





















REDACCIÓ17 Maig, 2023
josep_m_buqueras.jpg

Hem volgut d’una manera expressa que el calendari modernista del 2023, que editem conjuntament el Museu d’Història i la Fundació Trencadís des de l’any 2019, sigui sobre les obres de l’ínclit arquitecte modernista barceloní Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) que tenim a casa nostra. D’aquesta manera, commemorem i recordem els cent anys de la seva mort. Va ser arquitecte, però també polític, historiador, il·lustrador i dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres.

En l’àmbit cultural, fou president dels Jocs Florals (1895) i de l’Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921). Col·laborà en les publicacions La Renaixença, Lo Catalanista, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, i publicà llibres tècnics, com ara Iluminación solar de los edificios (1877) o Historia general del arte: arquitectura (1886).

En l’àmbit polític, fou membre de La Jove Catalunya, del Centre Català, de la Lliga de Catalunya, que presidí el 1888, i de la Unió Catalanista, que presidí el 1892. Fou un dels organitzadors i president de la sessió inaugural de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa. Més tard, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i a la Lliga Regionalista (1901). Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions de 1901 i reelegit l’any 1903.

L’any següent abandonà la Lliga per discrepàncies amb Cambó, i amb altres dissidents fundà El Poble Català (1904-1918), setmanari i més tard diari polític, del Centre Nacionalista Republicà.

Fou autor d’Estudis polítics (1905) i Conservació de la personalitat de Catalunya (1912).
Posteriorment, abandonà la política i es dedicà a la recerca històrica i arqueològica. Publicà Centcelles, Baptisteri i cella-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona (1921), Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d’Urgell (1930) i Ensenyes nacionals de Catalunya (1936). Fou catedràtic de composició i de projectes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1875) i, més tard, director (1900 i 1905-1919). Com a arquitecte, desenvolupà un estil innovador, fet amb maó vist i ferro forjat, amb decoració de ceràmica policromada i temes florals, que el situen a l’avantguarda de l’arquitectura de la seva època i el converteixen en una de les figures destacades del Modernisme.

L’arquitecte barcelonès Lluís Domènech i Montaner ha estat, sens dubte, un personatge del nostre país de finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Junt amb els arquitectes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol, reusenc, mataroní i tarragoní, respectivament, representen la modernitat d’un estil arquitectònic que ens ha deixat una empremta al nostre territori, admirada i visitada per tothom.

Al Camp de Tarragona tenim, a Tarragona, el mausoleu del rei Jaume I i a Reus, les cases Navàs, Rull i Gasull, l’Institut Pere Mata i la capella Margenat al cementiri.

Josep BUQUERAS

PUBLICITAT




















RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter