Arxius de OPINIO | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Octubre, 2020
Rfa.jpg

Una vez pasados unos días del debate de la moción de censura, presentada por la fuerza política de VOX, en un contesto de alarma preocupante por el COVID-19 en toda España, se puede, desde la tranquilidad y el desasosiego hacer algunas reflexiones que no enfrentamientos, si se quiere criticas, siempre respetando otras opiniones, que puedan ser válidas para el diálogo y el debate, no al enfrentamiento sistemático de imponer verdades absolutas.

La pregunta que nos podemos hacer es, cuál es el motivo real que ha llevado a la presentación de la moción de censura, teniendo en cuenta que no iba a prosperar, aunque algún grupo parlamentario de la derecha la hubiera votado favorablemente, donde está el verdadero motivo entonces, creo pensar, en una operación electoralista, con el fin de reforzar el propio movimiento político que la presenta, un hecho normal de legitimidad política, no tanto, si se pretende desgastar un partido, como es en este caso del PP. Cuando los proponentes de la moción esperaban su rendimiento electoral, poniendo entre las cuerdas al PP, obligándolo al seguimiento complaciente de su moción, en este sentido también se unían, aquellos que vaticinaban como ganador al PSOE de Pedro Sánchez. Pero en el propio debate, irrumpe un Pablo Casado desconocido, con un discurso que no se había  conocido, desde que fue elegido presidente del PP, rompiendo todo tipo de pronósticos, con un perfil propio, envuelto en un proyecto claro, que puede o no gustar, pero un proyecto político de derechas basado en la concordia, convivencia y entendimiento, alejado del no sistemático y el eterno cabreo de otras formaciones políticas, así lo ha reconocido incluso la mayoría de prensa, tanto aquella con tendencias a la derecha, como a la izquierda, con la salvedad de las que son la voz de sus amos.

Pablo Casado ha sido capaz de hacer un discurso valiente, marcando las pautas de lo que tiene que ser un proyecto político de derecha para España, asentado en la concordia constitucionalista, la misma que en todos estos años, desde la recuperación de la democracia y las libertades, tan buenos resultados nos han dado, en contra de los discursos fatalistas, basados en un enfrentamiento rupturista, con cierto sabor amargo a guerra civilista.

Pablo Casado ha sido capaz de levantarse con voz propia, hablando de los problemas reales que tienen los españoles, pero no se ha quedado simplemente en la denuncia, sino también, en presentar un proyecto político realista para solucionarlos, siempre y en eso fue reiterativo, desde la concordia, convivencia y entendimiento.

Ese proyecto ha sido el que muchos afiliados de su formación política esperaban desde hace tiempo. Discurso y proyecto político que se ha recogido en los últimos sondeos, situando al PP a tan solo medio punto de su rival político, que no es otro, no nos confundamos que el PSOE, que no VOX. Pero la intervención de Pablo Casado no ha sido tan solo un posicionamiento político de respuesta a la moción presentada, ha sido también, una crítica contundente al gobierno social comunista, que mientras iba escuchando el discurso de Pablo Casado, se iba perdiendo en el calor hipócrita y oportunista de sus aplausos.

El resto de las intervenciones de los grupos políticos: algunos de ellos lo más parecido a una noria de feria, que da vueltas y vueltas, para volver una vez más al mismo sitio de partida, como es el ejemplo de los independentistas; otros con discursos de cólera, odio, provocación y revanchismo, como ya nos tienen hostigados, en referencia a Bildu, la Cup o bien Unidas Podemos y pasando desapercibidos otros grupos parlamentarios como es el caso Ciudadanos o Izquierda Unida, este último, fuera del debate. Pero tampoco el discurso de Pedro Sánchez movió pasiones, es la canción de siempre cambiando alguna letra, pero la música la misma siempre, no es de extrañar, con la orquesta morada que tiene al lado, mucho más, cuando su discurso de seguidismo del PP a VOX que tenía preparado, se le viene del todo abajo.

Rafa LUNA
Ex senador i diputat

 


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
joan_planellas.jpg

Mentre la nostra relació amb Déu no superi els nostres interessos —«et dono perquè tu em donis»—, no passarem mai el llindar del misteri de Déu. El Déu de Jesucrist és un Déu gratuït i vol que les relacions amb ell siguin gratuïtes. A més, la relació que no s’obre al seguiment no duu a port. Déu és «algú», no una força original ni un primer àtom. És «algú» amb qui hom es pot relacionar personalment.

Precisament, Jesucrist ens ha revelat que Déu és Pare amorós i misericordiós. Per Jesucrist i en el seu Esperit som fills de Déu. Ell ens diu: «Quan pregueu digueu: Pare nostre que esteu en el cel…» Fins que hom no es deixa il·luminar per aquesta llum, Déu resta sempre el gran desconegut, per més eloqüents que siguin els discursos sobre Déu.

L’activisme i la disbauxa de paraules han fet molt de mal a la fe, perquè no deixen lloc al diàleg filial, cert, tranquil i tendre. Però igualment fa mal voler-ho solucionar tot amb pregàries que es desentenen de l’entorn. És una escapatòria de la vida real, que és social per voler de Déu. Jesucrist ens fa pregar «Pare nostre» i no pas «Pare meu», amb tota l’extensió i el pes que porta l’adjectiu «nostre». La pregària cristiana no tracta de captar l’atenció de Déu. Com diu Jesús, «bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu» (Mt 6,8). La pregària, més aviat està ordenada a centrar la nostra atenció en Déu. D’aquí que les paraules que diem quan preguem, més que revelar a Déu els nostres sentiments, els purifiquen.

Per a poder viure el que acabem d’expressar, en la majoria d’ocasions és necessari un bon acolliment i acompanyament espirituals. En la Carta Pastoral de la passada Quaresma afirmava la necessitat que les noves generacions puguin viure a un nivell personal i concret aquella relació fraternal de Jesús amb els deixebles, o la mateixa experiència d’acceptació i d’acolliment que van viure Mateu, Zaqueu, Nicodem o la dona samaritana per part de Jesús. El Bon Pastor és aquell que crida cada una de les seves ovelles pel seu nom (Jn 10,3). El cristià ha rebut també un nom: el nom del baptisme per mitjà del qual ha estat acceptat a la casa de l’Església; casa on s’hauria de trobar acollit al llarg de tota la vida.

A voltes, a les parròquies es fa difícil oferir aquest acolliment i acompanyament en la seva totalitat. D’aquí que hàgim creat un Secretariat per a l’Acompanyament, per tal d’ajudar en aquesta comesa. També, he manifestat la conveniència que en l’àmbit de la nostra arxidiòcesi es potenciïn determinats llocs on, amb una Església de portes obertes, en qualsevol moment de la jornada hom hi pugui trobar aquell escalf que els primers deixebles van trobar en Jesús. En aquest sentit, per exemple, desitgem portar vida consagrada al santuari de la Serra de Montblanc. En altres temples ja té lloc aquest acolliment, com a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. Però encara es vol potenciar més. Dimarts vinent, dia 27 d’octubre, a les 7 de la tarda, beneiré al costat d’aquest temple una petita capella de pregària i d’adoració perpètua al Santíssim Sagrament. L’objectiu és que estigui oberta dia i nit. A més de l’acompanyament espiritual que hi fan els mossens i altres laics al llarg de cada dia, es disposarà d’aquest espai de recolliment i de pregària per tal que, en qualsevol moment hom pugui trobar-se amb el Senyor. Preguem pel bon encert d’aquesta iniciativa eclesial.

Ben vostre,

Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
oscar-peris.jpg

5G. Un número i una lletra, que podria semblar un domicili, o una jugada de barquets, i que  ja sabem que és molt més que això. És, pot ser, volem que sigui, una passa endavant, un  obrir-nos a moltes possibilitats de viure i de treballar millor. Com tots els avenços tecnològics,  és una oportunitat que cal saber aprofitar; és a dir, orientar-la amb uns principis d’equitat,  de sostenibilitat, de seguretat, i d’eficiència. Aquesta és la voluntat del Govern.

El 5G es començarà a desplegar i aplicar a Tarragona, i d’aquesta manera, els tarragonins  i tarragonines podran gaudir de la nova xarxa 5G amb velocitats de fins a 1Gbps en  descàrrega, que multipliquen per 10 les velocitats de la xarxa 4G. Això serà possible gràcies  al desplegament del Pla d’Educació Digital del Departament d’Educació que, d’entre d’altres,

preveu la millora de la connectivitat a Internet dels centres educatius de Catalunya. A partir  d’aquí, l’existència de la connectivitat farà possible gaudir de nous serveis que requereixen  un ús intensiu de dades en mobilitat. I això aplicat a serveis, a l’activitat econòmica, a  l’internet de les coses, a la vida quotidiana.

El fet que això tingui lloc a Tarragona i a partir del pla d’Educació Digital ens dona uns  senyals molt potents. En primer lloc, d’equitat territorial, de tenir en compte tot el país, com  ja s’està fent des del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, que està  desplegant xarxa arreu del territori, amb l’objectiu que ningú es quedi enrere, que viure en  una comarca de muntanya o en un poble petit no sigui cap obstacle per estar connectat. En  segon lloc, per començar a posar aquesta tecnologia al servei de l’Educació, que és una  prioritat. En tercer lloc, que això és possible fer-ho (i també podríem dir que fer-ho a  Tarragona de manera específica) perquè hi ha una sòlida base de preparació i de  capacitació tècnica. Des de la mateixa URV fins a molts professionals preparats, i empreses,  petites i mitjanes, d’alta especialització.

Però també, i això és molt important, està donant un senyal de futur. De com volem que la  sortida a la crisi, a aquesta crisi sanitària, social, econòmica, que estem patint, no sigui un  «tornar com estàvem», sinó que hi hagi un salt qualitatiu, que donem un tomb decisiu a  models esgotats, basats en la mà d’obra barata i precària, i activitats de poc valor afegit.  Això no significa trencar amb tot el que teníem; hem de continuar essent una potència  turística, però aquest cop més basada en la qualitat i en l’excel·lència – per exemple,  experiències turístiques on line en temps real- ; hem de continuar apostant pel pol industrial  del Camp de Tarragona, des de la qualitat i la innovació. Hem de protegir i desenvolupar el  sector primari, i fer-ho també des de la utilització d’eines intel·ligents –per exemple,  gestionar equipaments agrícoles o ramaders a distància en temps real-.

El 5G ens ha d’ajudar a tot això, en el benentès que les tecnologies, per avançades que  siguin, les utilitzem les persones, i que són les persones qui en determinen prioritats i usos.  Des del Govern, aquesta és la nostra prioritat: Educació, equitat territorial, innovació. Per a  tots i totes, a tot arreu.

Óscar PERIS
Delegat del Govern a Tarragona 

 


REDACCIÓ24 Octubre, 2020
alex-cañas.jpg

Feia molt de temps que tenia el “Blog” aturat, perquè la feina no m’ha permès tenir el temps necessari per poder escriure, i ho vaig fent quan puc, però la situació que he viscut crec que s’ho val i vull que tothom sàpiga què en penso.
Dimecres vaig viure una situació on crec que s’ha traspassat la línia que separa amb què podem fer política i amb què no.

Es va filtrar a la premsa, en concret al mitjà digital La República Checa , per part de l’oposició d’Altafulla (o algú dels seus membres), el resultat d’un informe mèdic personal meu i el d’un company. He vist per primer cop vulnerat el meu dret a la protecció de dades, dret a la intimitat i dret a decidir per mi mateix el fet de revelar el resultat d‘un informe mèdic personal.

L’RGPD (Reglament General de Protecció De dades) i l’article 9 del Reglament UE 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament personal i a la lliure circulació d’aquestes dades, estableix que les dades relatives a la salut són considerades categories especials de dades personals i estableix també en quins supòsits es podrien tractar aquestes dades, entre les quals es troba “el consentiment explícit de la persona interessada”. I el fet de tenir un càrrec públic no estem exempts d’aquesta normativa i per això cal acudir a l’article 2 de la llei de transparència 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que estableix el següent:
b) Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei.

Enllaç on us portarà al portal jurídic de la Generalitat on explica què cal saber del portal de transparència sobre els càrrecs públics: https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2014/12/29/19

Per concloure i resumir els fets legals, les dades relatives a la salut d’una persona no formen part de la informació pública. És més, són considerades categories especials de dades i ha de concorre alguna base legitimadora per tal que es puguin tractar aquestes dades, com ho és el consentiment explícit, que, en el meu cas en concret que explicaré més endavant, no vaig donar.

En conseqüència, els regidors de l’oposició no poden fer ús de la informació privada i confidencial que obtinguin d’un altre regidor sense el seu consentiment i, per descomptat, no la poden publicar ni informar a un mitjà de comunicació per tal que en faci difusió.

D’altra banda, els pacients es poden considerar un col·lectiu vulnerable a causa de les circumstàncies personals i emocionals, a l’hora de tractar-ne les dades. Per tant, en aquest context, la responsabilitat proactiva i l’enfocament en el risc dels responsables i encarregats del tractament prenen una gran rellevància. En el meu cas personal només m’ha provocat indignació, però si he patit pels danys colaterals que això pugui suposar als del meu voltant.

Aquí teniu la guia sencera sobre l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT):
https://apdcat.gencat.cat/ca/actualitat/noticies/noticia/LAPDCAT-presenta-una-guia-pionera-a-Catalunya-sobre-la-proteccio-de-dades-de-pacients-en-lambit-sanitari

Per poder entendre-ho, us explico com ha anat tot plegat.
Dimecres 7 d’octubre ens comuniquen que al nostre equip de futbol, hi ha un positiu de Covid-19. Per protocol, des d’aquest dimecres tot l’equip ens confinem a l’espera que ens truquin els rastrejadors per poder fer-nos els PCR.

Divendres 9 d’octubre em toca fer-me la prova (per cert, no em noto cap símptoma).

Dissabte 10, al vespre, em comuniquen que soc positiu. De tots els de l’equip soc l’únic positiu. Gràcies a la prova, detectem que soc positiu asimptomàtic. En resum em contagio a l’escola on treballo (no al futbol com alguns volen fer creure) on han hagut de confinar-se també. Però això és el de menys, perquè tothom està bé.

Aquí comença la meva denúncia.
Jo com em trobava bé, no vaig posar en perill a ningú, vaig ser responsable ja que no vaig assistir a cap acte públic com a Regidor, tot i seguir treballant des de casa (no vaig poder estar físicament a la prova del triatló que vam celebrar, doncs estava confinat a casa des d’abans de saber que era positiu), decideixo, de moment no fer-ho públic. No volia crear cap alarma entre coneguts, perquè tots els meus contactes estrets amb qui havia tingut contacte sí estaven avisats i eren coneixedors del meu estat, com deia decideixo esperar i donar l’avís un cop recuperat.

Des de l’oposició, en concret un Regidor d’Alternativa Altafulla, via xarxes comença a barrejar, insinuar i assenyalar que el negoci familiar està tancat perquè algú proper i en contacte amb el futbol ha donat positiu (el negoci era tancat per vacances des del 28 de setembre, jo soc positiu el 10 d’octubre i al futbol tothom va ser negatiu, excepte jo clar), que al final no li queda un altra que disculpar-se ja que ha fet unes declaracions sense contrastar abans la informació (ell en concret és Periodista de professió) només basant-se en suposicions. A tot això, per privat m’envia l’enllaç de la disculpa i jo li explico el perquè del tancament del negoci familiar, per demostrar-li que havia pixat fora de test. Però molt.

Però no content amb això, aquesta persona torna a preguntar amb ironia, al grup de whatsapp que mantenim tots els regidors, oposició inclosa. El 14 d’octubre, quan fa la pregunta, decideixo en aquest grup, explicar tot el que us he explicat fins ara i comunico que he donat positiu (sense jo donar consentiment a que puguin fer ús d’aquesta informació fora del mateix fent referència als primers paràgrafs on parlo sobre el “consentiment explícit de la persona”) amb tots els detalls i que poden estar tranquils ja que a ells no els implica en res ja que no hem tingut contacte. Entenc que com a càrrecs públics que també ostenten, encara que siguin a l’oposició, no vulneraran el seu deure de confidencialitat ja que s’assabenten per raó del seu càrrec. Hem pogut comprovar que no.

Dimecres quan veig la notícia en aquest pamfletu, m’adono que algú s’ha saltat les normes. Ja no entro a valorar la categoria del periodista que fa la publicació, doncs ja és sabut del seu tarannà. Però filtrar aquesta informació, privada, per poder anar contra el nostre govern i utilitzar-ho com a arma política em sembla d’un nivell molt baix, d’ètica qüestionable i d’irresponsable.

A més d’insistir en altres mitjans perquè també ho publiquessin. Fins on hem arribat. El mateix els dic als qui aplaudeixen a les xarxes, la notícia o informació, ja que en concret Alternativa Altafulla en fa ostentació a les seves xarxes socials. Si més no em demostra la categoria de certa gent. Gent sense escrúpols capaços d’utilitzar aspectes personals per poder “fer política”, com ja ha passat aquest mateix any amb altres tres companyes. Això no és transparència. Estem a punt d’actualitzar el portal de transparència perquè tothom sàpiga el que realment s’ha de saber dels càrrecs públics. Jo sempre dic una cosa, abans d’exigir cal donar exemple. Hi hagut 8 anys per donar-ne.

Penso que no tot s’hi val per poder anar en contra d’un govern, t’agradi més o menys la seva política i encara menys infringint la llei de protecció de dades i el dret a la nostra intimitat i que aquests fets ocorreguts atempten clarament la normativa de protecció de les dades personals i, a més a més, contra un dret fonamental, el de la intimitat personal reconegut a l’article 18 de la Constitució Espanyola.

No quedarà aquí.
Per acabar, dir-vos que m’hagués agradat, ahir, poder-ho comunicar jo mateix a la població via xarxes, perquè era la intenció que tenia i no que us hagueu assabentat per algun mitjà “considerat” de comunicació. No en tinc cap por de fer-ho públic, més quan he estat bé i no he tingut cap símptoma greu. La resta dels meus contactes estrets també han estat bé i seguint les pautes i directrius que ens donaven els metges. Per cert, deixeu-me dir que m’he sentit acompanyat en tot moment, agraït a la Carol i resta de metges que m’han fet el seguiment. També a tots els que m’heu fet arribar el vostre suport un cop assabentats. Moltes gràcies a tothom! M’hagués agradat fos diferent, no en tingueu dubte.

Dir-vos que en tot moment he seguit treballant, confinat, però treballant per la població, ara ja sí presencialment.

A la vida cal saber on estan els límits i si més no responsabilitzar-nos cadascú de posar-los. Només així serem capaços de construir una societat basada en el respecte, amb diferències, però sense mai perdre el respecte. L’empatia ja és d’un nivell superior. La deixem per quan haguem superat el respectar-nos.

Àlex.

 

ND: La direcció del diari La República Checa  decideix publicar aquest escrit perquè l’autor fa esment al digital

 


REDACCIÓ23 Octubre, 2020
alvaro_sola.jpg

Vull dedicar aquest nou article a la memòria de totes aquelles persones que en els darrers mesos han perdut la vida a la ciutat de Tarragona a causa de la pandèmia. Aprofito per desitjar una ràpida recuperació a totes les persones ingressades als hospitals tarragonins, enviar una abraçada a les persones de les residències geriàtriques i adreçar un missatge d’agraïment infinit a tot el personal sanitari.

No sabeu prou com pateixo veient com tarragonins i tarragonines perden la seva vida a causa d’un virus inhumà. No sabeu prou com pateixo al veure com alguns dels responsables polítics es mostren indiferents a la crua realitat dels nostres avis i àvies. No sabeu prou com pateixo al veure com hi ha dones que durant el confinament han estat víctimes del masclisme excloent. No sabeu prou com pateixo veient com es mercadeja amb l’ajut a la dependència o amb les pensions. No sabeu prou com pateixo veient les persones refugiades que arriben a la nostra terra sense futur.

En aquestes circumstàncies, seria un hipòcrita, sinó aixeques la veu per exigir dignitat, responsabilitat i transparència. Sinó fos capaç de demanar un compromís amb la justícia social i amb el canvi climàtic. Sinó  fos capaç d’exigir una mort digna i unes polítiques actives en matèria de joventut. Sino tingués la capacitat de trencar amb un masclisme esgarrifador i apostar-ho tot per un feminisme autèntic, inclusiu i construït a partir de la coresponsabilitat.

No vull lliçons d’odi, fanatisme, hipocresia i corrupció. Vull una societat digna de persones que visquin dignament. Vull una societat on el millor poder sigui el servei i on l’amistat social sigui la lluita col·lectiva pel futur al qual tots i totes pertanyem. Vull una societat que rebutgi tota forma de privatització de la sanitat pública. Vull una societat que escrigui dia a dia la seva història respectant la de tots i el drets de tots.

Aquesta pandèmia ho ha qüestionat tot però cal fermesa, sentit comú i maduresa intel·lectual. No caiguem en provocacions, en la por o  en allò que cerqui la divisió. Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia de la desigualtat amb més igualtat.  Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia de la incultura amb més cultura. Vacunem-nos i no només de la grip sinó també de la pandèmia del feixisme amb més fortalesa democràtica.

Àlvaro SOLÀ


REDACCIÓ22 Octubre, 2020
escribano-1280x853.jpg

La salud es lo primero y sin salud no hay economía. En esto estamos todos de acuerdo y vaya por delante.

El cierre de la hostelería está destinado a evitar la sociabilización. Parece que todavía no han entendido que somos mediterráneos y que sociabilización habrá sí o sí. La que se produce dentro de la hostelería es segura porque los hosteleros respetamos el máximo de seis por mesa, desinfección, uso de mascarilla en los espacios comunes, geles hidroalcohólicos, distanciamiento, evitar que se fume… etc. Un estudio de la empresa Focus, con los datos del propio Ministerio de Sanidad, establece que el contagio en la hostelería es del 3,5%

¿Saben ustedes cual es la fuente de más de la mitad de los contagios? Las reuniones familiares, eventos en domicilios o los botellones y fiestas privadas. Y precisamente ahí es donde la Generalitat está empujando a los ciudadanos a sociabilizar y nos está poniendo en riesgo a todos al cerrar la hostelería.

Nos cierran por su incapacidad de controlar lo que ocurre cuando la hostelería acaba su jornada. Las personas a las que pagamos para que hagan su trabajo, nos quitan el nuestro porque son incapaces de cumplir con el suyo. Kafkiano.

Y por desgracia no se trata solo de la hostelería, hay muchas industrias detrás que se ven abocadas a la ruina: mayoristas de pescado, carne, fruta, hielo, distribuidores de cerveza y bebidas, bodegas, productores locales, agricultores, gestores, comercio…

Anuncian 40 millones de euros en ayudas. Dividido entre todos, no llega ni para pagar un recibo de la luz. El daño ya nos lo han hecho y es evidente que, por su mala gestión, no tienen capacidad económica para ayudarnos de verdad. Pues que cojan esos 40 millones y los destinen a medidas que eviten que lleguemos a otra situación de cierre total como por ejemplo a hacer test rápidos a toda la población, a la contratación de más rastreadores, en evitar las aglomeraciones del transporte público…

No nos corresponde a nosotros decidirlo, solo somos hosteleros y nuestra mayor esperanza es que no tengamos que volver a cerrar porque, por desgracia, cada vez que hay un cierre y lo levantan, abren menos establecimientos de los que cerraron.

Necesitamos planes que se basen en datos objetivos y científicos. Que se tengan en cuenta las realidades de las diferentes regiones sanitarias. Necesitamos unas medidas restrictivas progresivas que se basen en esos datos. Y saber ayudas que recibirá el sector con cada una de esas medidas.

Necesitamos gobernantes valientes que no esperen a estar con el agua al cuello para tomar decisiones. Que escuchen, que sean humildes y entiendan que hay profesionales que tienen un mayor conocimiento en determinadas áreas y se dejen aconsejar. Están jugando con el futuro y la salud de nuestros negocios y de nuestras familias. Y si no son capaces, que dejen paso, hay mucha gente preparada que está deseando ayudar.

Por todo esto protestaremos hoy a las 19h en la calle Sant Francesc de Tarragona. Una protesta pacífica y segura a la que invitamos a los hosteleros de toda la provincia y a todos los ciudadanos que no quieran ver como Tarragona se ahoga un poco más con cada cierre.

Javier ESCRIBANO
President de l’AEH Ciutat de Tarragona


REDACCIÓ19 Octubre, 2020
antidisturbios.png

La serie televisiva de Rodrigo Sorogoyen estrenada en Movistar es excelente, tanto desde el aspecto técnico como artístico, pues su mecánica narrativa con unos virtuosos y descriptivos plano-secuencia, ensalzan un argumento absorbente y profundamente realista que llega a resultar inquietante por la similitud a la realidad cotidiana. Sus personajes están dibujados con un profundo peso psicológico.

Resulta curioso en cambio, cómo una gran mayoría de espectadores, se limita a ensalzar lo que es evidente y meritorio, ignorando el contexto social y político que nos asola. Un propicio y aberrante caldo de cultivo donde se desarrolla la interesante trama, el retrato pesimista y certero que sus creadores nos proponen bajo la excusa de un thriller enrevesado que nuestra heroína de asuntos internos, nos irá mostrando cuando empieza a tirar de un oscuro hilo de sospecha, algo extraño en un típico caso de desahucio.

No voy a caer en el error de ignorar lo que propone esta serie, más allá de su amenidad como obra artística de entretenimiento, hay una recreación nada disimulada de la España actual anterior a la pandemia que es cuando se ha filmado, y el que no quiera verlo, padece una aguda miopía o peor aún, es que vive en la ignorancia supina. Del mismo modo que el cineasta mostraba en “El reino”, la corrupción política del PP, tan detestable como la de la izquierda que suele arrogarse la superioridad moral para la impunidad, resulta curioso que sólo se critica la de la derecha, la Gürtel y Bárcenas, pero de Filesa, Malesa, Time Sport, los Eres en Andalucía, y la red clientelar con dinero público de Chaves y Griñán, de eso no se habla ni se hacen series o películas, los cineastas españoles no lo creen importante.

Los miembros del furgón Puma 93, son la “carne de cañón” de nuestros ineptos y demagogos políticos, policías con sus virtudes y defectos que defienden nuestros derechos y las leyes que, precisamente protegen a los débiles frente a los poderosos, para que se cumplan garantizando nuestras libertades. Ellos son los antidisturbios que dan la cara en la calle, garantizando la seguridad contra violentos y descerebrados radicales del fútbol o de cualquier tema a reivindicar de forma ilegal. Héroes por vocación con salarios indignos, que cumplen con su deber mientras son vejados muchas veces escupidos y atacados violentamente por una jauría, a veces por inmigración ilegal y desesperada. Hay manteros, okupas y drogatas que son vilmente manipulados por unos desaprensivos ideólogos populistas y radicales que desprecian la propiedad privada, sintiéndose impunes y legitimados para saltarse las normas de convivencia y respeto.

El retrato humano de cada uno de estos hombres de valor es desolador, sus conflictos personales son motivados por la tensión en la que trabajan, abandonados a su suerte en situaciones límite, forzados en ocasiones a intervenir sin cobertura suficiente, son censurados injustamente por una opinión pública que empatiza con las soflamas falaces de unos falsos defensores de los pobres y sus voceros afines, que en lugar de ofrecerles un trabajo le prometen un subsidio para comprar su voluntad. No nos engañemos, la corrupción no tiene ideología, la cometen personas mezquinas que no resisten la tentación desde el poder que le otorga temporalmente el pueblo.

La codicia es inherente a la condición humana, no entiende de siglas políticas, lo que se necesita es crear controles democráticos y “cortafuegos” que detecten las irregularidades y actos sospechosos para que una justicia independiente pueda juzgar a los delincuentes y parásitos que vienen a servirse de nuestro esfuerzo y nuestra confianza.

Una sociedad que perdona y olvida conductas inmorales y mentiras obscenas, merece mi más absoluto desprecio y es lo que tenemos en la España actual: Corrupción institucional, gestión desastrosa, manipulación informativa descarada y una economía en quiebra. El pueblo ha elegido a sus representantes, y tiene lo que merece, ahora no puede lamentarse rasgándose las vestiduras.

Antonio MORALES SÁNCHEZ
Emprendedor y cinéfilo

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2020
jordi_marti.jpg

Entre el 5 i el 12 per cent de participació han tingut les dues jornades de vaga convocades a l’ensenyament públic de Catalunya pels sindicats Aspec i CGT. Tant el 9 com el 15 d’octubre, milers de docents de Catalunya hem sortit al carrer per mostrar el nostre desacord amb la gestió de la pandèmia de la covid-19 que ha fet la Conselleria d’Educació des que, al setembre, hem tornat a les aules.

Al juny, ja van provar com seria la tornada sense condicions. Amb el suport de mitjans de comunicació i alguns periodistes, pares i mares, es van reobrir unes poques aules amb ràtios mínimes perquè tothom que va poder no va portar els seus fills i filles a fer experiments a les aules.

De cara a la galeria, va anar tot bé. A l’estiu, els casals d’estiu van servir a l’administració per demostrar quelcom que sabem de fa molt: les treballadores i treballadors precaritzats obeeixen més que els que no ho són. Un èxit, també, diuen que va ser…

Al setembre, en tornar a les aules, un objectiu en què coincidim amb qui n’ha fet lema, tot i que nosaltres afegim que en condicions, vam corroborar que la manca de condicions continuava sent la tònica malgrat les declaracions. De fet, la Conselleria hi va afegir que sense cap condició, però amb molta propaganda. De cara al públic, l’addicte i l’obligat perquè no hi té cap altre remei, teletrès i La Vanguardia van fer un gran desplegament de mentides diverses i publireportatge va, publireportatge ve (si alhora hi poden colar la XXI del Vallori millor).

Ara, després de veure com molta de la gent més lluitadora dels sindicats majoritaris demanaven vaga general i només dues organitzacions minoritàries n’acabaven convocant, podem fer-nos una idea de com aniran les coses. Tindrem i tenim feina de la bona, perquè no només hi ha desconsideració per la nostra feina mentre continuen assenyalant-nos públicament sinó que algunes de les organitzacions en qui podíem confiar han decidit esdevenir pures gestories de papers i redactores de comunicats. Esperem que aquest paper sigui breu que de feina en tenim cada di amés. Perquè la feina se’ns menja i les mentides continuades del Departament no pot fer-nos oblidar les reivindicacions que en aquesta vaga i a tot l’ensenyament tenim, resumides en set punts de mínims:

  1. Reducció de ràtios: 10-15 a EI-PRI; 20 a Secundària. A escoles bressol; 5 per a lactants, 9 per a caminants i 15 per a grans.
  2. Increment de plantilles necessari per reduir les ràtios sense afectar les especialitats, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb NEE.
  3. Dotació de personal sanitari a cada centre.
  4. Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.
  5. Dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).
  6. Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció als centres.
  7. Permís retribuït no recuperable per a les treballadores i els treballadors amb menors al seu càrrec en situació d’espera de resultat de PCR, aïllament o quarantena.

Res d’increment de sous, ni de millora de condicions generals, ni de res que no sigui i pugui ser compartit per tothom. A sales de professors, a passadissos i aules, l’absoluta majoria de docents demanem això i molt més. Quan el silenci es trenca i es parla, entre treballadors de l’ensenyament, de les condicions en què fem feina, aquests i altres temes surten dia sí i dia també. La tristor, el desànim, l’enutjament permanent i altres formes de frustració es passegen per les nostres escoles. Molts companys i companyes han passat a jubilar-se anticipadament perquè no poden més, altres viuen/vivim el nostre dolor en silenci. Molts en parlen fora de la feina. I altres, molts i moltes, hem decidit parlar en veu alta, cridar als quatre vents què volem i què ens cal per poder obrir les escoles sense ofegar-nos en el propi patiment.

De moment, però, hem estat minoria els que hem decidit parlar. El silenci mana encara. La majoria de docents volen pensar que això no va amb ells. El sindicat majoritari a l’ensenyament a Catalunya pensa que no va amb ells. Els i les mestres i professores no confinades encara creuen que no va amb ells. Els acabats d’incorporar i les més veteranes, que no va amb ells… i totes i tots sabem que sí que va amb nosaltres, que som nosaltres qui ha de dir prou i som les que som a les aules dia sí i dia també qui ha d’exigir i aconseguir que treballar no es converteixi en sis hores de neguit cada dia.

Sí, no hem estat majoria. Sí, no hem aconseguit trencar el silenci en què molta gent viu. Sí, no hem aturat l’educació pública per aconseguir canviar les coses. Però és fent-les que es fan les coses i no ens aturarem per aconseguir allò que és de mínims i que representa la dignitat de la professió, que suposa la mínima expressió del que necessitem per fer que aquest tros de món no esdevingui tan capçot com els manaires d’educació volen que sigui. Trobar-nos poques i pocs al carrer ho ha fet i ho farà possible. Perquè hi tornarem i serem més, moltes més, moltíssims més. La llavor està plantada i no defallirem fins a ser-hi totes i tots.

Jordi MARTÍ
Exregidor de la CUP a Tarragona

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2020
Pau-Ricoma-Opinio.png

Els darrers dies hem constatat que estem lluny d’aconseguir el control de la COVID 19 i que la convivència amb l’activitat econòmica i social està resultant molt difícil. Ens trobem davant de l’escenari que menys voldríem tenir, el d’una segona onada d’expansió del coronavirus.

L’extensió i les conseqüències d’aquesta onada ningú les sap amb exactitud. Comprovem, preocupats, com tornen a augmentar les hospitalitzacions i l’ocupació de llits d’UCI. I ens veiem impel·lits a fer tot allò que puguem per allunyar-nos del col·lapse sanitari i evitar que els professionals de la salut i de les residències de gent gran tornin a suportar una situació d’estrès físic i emocional com el que van patir a la primavera.

Si bé és cert que fins ara Tarragona s’ha mantingut amb uns índex de risc millors que altres grans ciutats del país i que poblacions del nostre entorn, hem de preparar-nos per a qualsevol eventualitat i fer tot allò que estigui a les nostres mans, pensant que d’allò que fem cadascú de nosaltres en depèn el control de la pandèmia. La responsabilitat compartida ens fa forts. Això ho saben molt bé les institucions i entitats amb qui hem mantingut un contacte continuat els darrers mesos, des de les governamentals, a les associacions veïnals, passant per les culturals, esportives, econòmiques i socials.

En aquests moments, els especialistes plantegen un creixement dels contagis, a tot el país, superior al 30% en un marge curt de temps. Com Ajuntament, la nostra obligació és fer tot el possible per aturar l’expansió accelerada de la pandèmia i protegir tant com puguem la ciutadania. Es tracta de construir un dic de contenció del COVID19, que inclou l’assumpció de decisions en aquells àmbits on tenim competència.

Aquest dic el construirem si evitem els desplaçaments i limitem la interacció social. Per això prenem mesures quirúrgiques, temporals, que algunes poden semblar contradictòries amb les estratègies de llarg recorregut que el nostre ajuntament manté, fins i tot mesures preses a contracor i amb dolor. Però hem de fer tot allò que està a les nostres mans per poder garantir la màxima activitat com abans millor. Per això evitem les actuacions amb públic als espais esportius i culturals municipals.

Estem compromesos amb la reactivació cívica, econòmica i social de Tarragona. Tornarem a fer de Tarragona un referent cultural del país, com hem fet durant tot aquest estiu, quan hem demostrat, a vegades a contracorrent, que la cultura és segura. Ens ho creiem i en fem bandera. Ni la cultura, ni l’esport, ni la restauració són el problema. El problema és la dificultat per evitar l’expansió dels contagis i la saturació dels hospitals. Ara tocar serrar les dents, abocar-nos a contenir el coronavirus i recuperar l’empenta. En quinze dies podrem fer les primeres valoracions.

Tots hem d’actuar com si tot depengués de cadascú de nosaltres.

Pau RICOMÀ
Alcalde de Tarragona

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
MareTerraFundacioMediterrania_Angel_PremisOnes.jpg

Es evidente que seguimos viviendo en una situación de crisis sanitaria realmente grave. Las  muertes no han dejado de sucederse, y los agentes políticos no hacen nada al respecto. Desde  el inicio de la pandemia no se han ejecutado políticas inteligentes, a ningún nivel, que de  verdad salven vidas.

Salvar vidas. Esta es la misión, la cual los políticos parecen no entender. Y no solo hablamos de  medidas sanitarias, que también, requerimos acciones en todos los ámbitos, como por  ejemplo, en cultura.

Durante el confinamiento que sufrimos, la cultura nos salvó a muchísimos de nosotros y por  este motivo debemos considerarla “un bien esencial”. Desde aquí quiero mostrar toda mi  solidaridad con el mundo cultural y reivindicar que la cultura es segura #culturasegura.

Tres semanas atrás, desde Mare Terra Fundació Mediterrània, celebramos la gala de los XXVI  Premis Ones Mediterrània, y debo reconocer que fue todo un éxito. El acto se retransmitió en  directo a través de TAC12, tanto por televisión como por internet, y de esta forma logramos  que fuese la ceremonia de los Premis Ones más vista de sus 26 años de historia.

Como presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània quiero agradecer a todos los  premiados su participación en su gala, y felicitarles por la gran labor que desempeñan. Cecilio,  Carlos, Grethel, Sicus, Robert, Neus, Santi, Ángeles, María José, José María, Mayte, Nadia, Jon,  Gemma, Eduardo, Sonia, Pere, mi más sincera enhorabuena.

Muchas personas, y de verdadera influencia, intentaron que la gala de los Premis Ones no se  celebrase, alegando que podría ser “peligroso” en materia de salud. Pero la ceremonia  demostró todo lo contrario.

Los Premis Ones fueron otra muestra de que la cultura no mata, la cultura salva vidas,  resumiendo la cultura es segura. En el acto se cumplieron con todas las medidas sanitarias y de  seguridad y, cuando han pasado más de tres semanas desde el acto, debemos decir que no ha  habido ningún caso positivo de COVID-19. Los Premis Ones y Mare Terra Fundació  Mediterrània hemos demostrado que con trabajo, esfuerzo y confianza, se puede.

Debemos dar ejemplo, debemos respetar las medidas de seguridad y todas las políticas  relacionadas, pero eso no significa poner en pausa nuestras vidas. La cultura debe seguir, y las  políticas deben empezar. La sanidad no puede esperar más, y el planeta nos sigue mandando  señales alarmantes, y tampoco puede esperar. Por este último motivo, el mes que viene  celebraremos una nueva edición del Curso Científico de forma virtual: “El Medio Ambiente con  perspectiva de género”. Pronto conoceréis todos los detalles.

Y recordad, ¡que nadie os robe vuestra sonrisa! 

Ángel JUÁREZ
Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània
Presidente de la Red Internacional de Escritores por la Tierra
Presidente de la Coordinadora de Entidades de Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter