Arxius de OPINIO | Pàgina 2 de 228 | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ30 Octubre, 2022
joan_planellas.jpg

L’art i el patrimoni cultural han tingut sempre un mosaic de funcions. Les estàtues dels faraons tenien per funció informar sobre la seva vida o la seva mort. La mètrica dels versos d’Homer facilitava la recitació, ja que la poesia permet recordar millor que la prosa. Els retaules medievals eren pensats per il·lustrar la vida de Jesús a una població que no sabia ni llegir ni escriure. El barroc estimulava el sentiment dels fidels i, per això, les formes eren exagerades i ampul·loses.

La funcionalitat també ha estat present en l’arquitectura, com va mostrar l’historiador Georges Duby en presentar la història de l’època medieval —Le temps des cathédrales— des de tres models d’edificis: el monestir, la catedral i el palau: tot té una funció en el disseny i la disposició dels elements arquitectònics. Trobem, doncs, la funció litúrgica, catequètica i històrica, la de cohesionar la feligresia i socialitzar la població i la de vertebrar la societat i l’urbanisme. I els exemples es podrien multiplicar.

Amb tot, la funció principal de l’art és fer pensar. L’art ens porta sempre més enllà de les formes estètiques. Per això Miró pintava quadres sense formes; fins i tot a un d’ells li va posar per títol «Temple», perquè l’artista considerava que l’actitud de l’observador davant l’obra d’art havia de ser com si es trobés en un temple: res no l’havia de distreure de l’essencial. L’Art fa pensar, ens porta més enllà de les formes estètiques, ens porta a mirar amb els ulls interiors. El pintor expressionista alemany Emil Nolde deia que pintava «quadres invisibles». Com es poden pintar quadres invisibles? Perquè «en els meus quadres» —afirmava— «el més important és allò que no es veu».

La Bíblia és «el gran codi» de la cultura universal: els artistes han impregnat els seus pinzells en aquest alfabet tenyit d’històries, símbols, figures

I així és. L’art cristià ens eleva el cor i ens transporta fins arribar a allò que no es veu, és a dir, al transcendent, al misteri que ens ocupa. L’art cristià poua de la Bíblia, de la Sagrada Escriptura i de la història del poble sant de Déu. Goethe estava convençut que l’Evangeli era la «llengua materna d’Europa».

La Bíblia és «el gran codi» de la cultura universal: els artistes han impregnat els seus pinzells en aquest alfabet tenyit d’històries, símbols, figures… Però és per a tothom, creients o no. Les obres inspirades en l’Escriptura són un reflex del misteri insondable que envolta i és present en el món. Per això, la Bíblia no sols és necessària per a la persona creient, sinó per a tothom, per descobrir novament els significats autèntics de les diverses expressions culturals, i per retrobar la nostra identitat històrica, civil, humana i espiritual.

La Bíblia no sols és necessària per retrobar la nostra identitat històrica, civil, humana i espiritual

Per aquest motiu cal conservar i mantenir el llegat artístic, perquè ens fa pensar, i això és el que ens fa humans. D’aquí la rellevància de Catalonia sacra —que ha celebrat amb goig el desè aniversari— en la tasca de conservar i mantenir l’art cristià a Catalunya. És un projecte conjunt de les deu diòcesis amb seu a Catalunya, creat amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l’Església, tot oferint formació i informació, i generant activitats per a la millora del seu coneixement.

Ben vostre.

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2022
ALCALDE-DE-SALOU-3-1280x1202.png

Aquest acte d’inici de la Festa Major del 30 d’Octubre, es tracta d’una celebració tan especial, simbòlica i assenyalada de la constitució del nostre municipi, amb la qual aquest any commemorem el 33è aniversari.

És bo i convenient que recordem el fet històric que el 30 d’octubre de l’any 1989, una sentència del Tribunal Suprem concedia a Salou el dret a la seva autonomia municipal ia constituir la seva pròpia institució local.

Per tant, s’atorgava el reconeixement definitiu a una llarga, però justa, fonamentada i raonable reivindicació salouenca, de legitimació de l’existència de Salou com a poble, assolint ara una realitat jurídica i administrativa. A partir d’aquell moment, il·lusionant i intens, els salouencs i les salouenques podrem començar a organitzar i dirigir el nostre destí amb totes les eines legals des de la nostra institució municipal. Podíem iniciar el nostre camí amb llibertat, confiança i esperança en el futur, i amb un ferm compromís amb el progrés i la prosperitat.

Ara fa 33 anys, doncs, es complia un gran somni col·lectiu després d’una llarga mobilització i complicat procés, que mereix tota la nostra admiració i reconeixement cap aquells i aquelles que es mantingueren ferms fins a l’últim moment.

La Segregació forma part del nostre patrimoni històric i humà i forma una referència d’identitat col·lectiva

És important, doncs, que cada any realcem l’episodi del naixement de Salou. I ho fem pensant en l’esforç i la lluita de molts homes i dones durant els 10 anys de procés. Perquè la Segregació forma part del nostre patrimoni històric i humà i forma una referència d’identitat col·lectiva. Ja que va ser el punt de partida del Salou actual, i perquè és la mostra viva que la unitat, l’autoestima i la cohesió són aquells elements capaços d’articular la força d’un poble i de forjar la seva identitat des de la diversitat.

Podem, doncs, estar orgullosos del que és Salou avui, perquè és el resultat de l’esforç de molta gent i molts col·lectius, de moltes generacions, que hem seguit l’exemple tenint clares les nostres ambicions i reptes; i pensant d’on partíem per crear un espai vital i dinàmic capaç de vèncer les dificultats i fer front als desafiaments socials i econòmics del nostre municipi.

✍🏽 Pere GRANADOS
Alcalde de Salou

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2022
YERAY-e1667076853608.jpg

Este 30 de octubre los salouenses soplamos velas. Nada más y nada menos que 33 años desde el gran día que el Tribunal Supremo legitimó la independencia administrativa tan anhelada por el movimiento popular que promovía el proceso segregacionista fundamentado en que el desarrollo, modernización, inversiones e infraestructuras debían corresponderse a una gran villa.

Salou acoge a más de 30.000 habitantes de 102 nacionalidades durante todo el año y aunque solo el 12% de nuestros vecinos han nacido en Salou, es un orgullo llevar el gentilicio de salouense con la satisfacción de conservar la identidad de pueblo, de ir por la calle Barcelona y que nuestros padres y abuelos pregunten a la gente joven: ¿Y tú de quién eres? Sabiendo que identificarán a su parentesco en un abrir y cerrar de ojos.

Somos una ciudad capaz de convivir con 250.000 personas en verano, preparado para albergar el parque temático más grande de España, capaz de ser una de las ciudades más solidarias y con más refugiados per cápita del estado.

Estoy orgulloso y agradecido a mis padres, inmigrantes extremeños y andaluces, por haberme enseñado a amar esta ciudad y a quererla como se merece

Salou es única, y dá igual cuantos años, meses o días resides en nuestro municipio. Estoy orgulloso y agradecido a mis padres, inmigrantes extremeños y andaluces, por haberme enseñado a amar esta ciudad y a quererla como se merece, por haberlos acogido con los brazos tan abiertos que nunca les lastró para su integración el no tener ‘apellido’ salouense, igual que a gran parte de mis vecinos y vecinas.

Salou es un municipio social, acogedor… Es especial. Es y será siempre libre

Salou es un municipio social, acogedor… Es especial. Salou es de todos y de todas, y ha sido, es y será siempre libre.  Estoy convencido que alcanzará todas las metas. Salou no tiene límites.

Siempre quedaremos agradecidos a aquellos y aquellas que lucharon durante tantos años por conseguir la identidad que hoy tenemos y de la ciudad que disfrutamos.

Yeray MORENO
Regidor del PSC a l’Ajuntament de Salou

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2022
sonia_orts7-1280x960.jpg

Ya imagino que a algunos el título de este artículo les parecerá una frase redundante. Ya sabemos que la CUP es puro cinismo, pero es que lo de estos últimos días ya roza el esperpento. Quienes decían que venían a limpiar la política municipal de corruptos y corruptelas, de los que sacaban una botella de lejía en el salón de plenos en una performance digna de los mejores teatros, cuando gobernaba el señor Ballesteros, ahora callan cuando descubrimos que existe una fundación que recibe una subvención del ayuntamiento y que al parecer solo sirve para pagar a la gerente, una ex asesora de ERC.

Pero la gravedad del asunto no radica en el pago a la gerente, sino en el hecho de que el propio interventor del ayuntamiento ha indicado que la fundación no está haciendo su trabajo, que no cumple con los objetivos marcados y que se está pagando a una persona directiva que no tiene empleados a su cargo (la fundación no tiene contratado a nadie además de la gerente).

Por eso hemos pedido que se cree una comisión de investigación que depure las responsabilidades y que quede claro en que se han utilizado los recursos públicos.

Sorprende con toda la gravedad del asunto que la CUP esté callada, no diga nada. ¿Por qué miran para otro lado en esto? Durante los años que estuvieron en la oposición inundaron los juzgados con denuncias, que en la mayoría han quedado archivadas, en cambio ahora ni chistan cuando esto afecta a Esquerra. No quiero pensar mal, pero la verdad que empiezo a creer que es el precio que la CUP tiene que pagar por estar en el gobierno y beneficiarse de ello con alguna que otra presunta subvención. Y empiezo a pensar que el gobernar a la CUP le produce una pérdida de valores en un tiempo récord muy preocupante, o ¿es que a lo mejor esos valores que con tanta vehemencia defendieron, no eran reales? Seguro que las regidoras de la CUP tienen alguna excusa sobre porque han mirado para otro lado con la Fundación Tarragona Cultura i Coneixement.

Ya sabemos que la CUP es puro cinismo, pero es que lo de estos últimos días ya roza el esperpento

Pero, esto no nos va a desviar de nuestro objetivo, saber que ha pasado en esta fundación desde el año 2020 cuando se puso en marcha. Y que responsabilidad tenían y tienen el director de la Fundación, Jordi Fortuny y su presidente y Alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. No es de recibo que el gobierno justifique la falta de actividad en el hecho de que se estuviera en pandemia, como si el resto de personal y de trabajadores no hubiera tenido que seguir haciendo su actividad desde sus casas.

Esperemos que todo esto se aclare, y sí no es así, no me cabe duda de que contaremos con la CUP para depurar las responsabilidades que sean necesarias, y si las conselleras no quieren , su asamblea se lo exigirá.

Sonia ORTS
Regidora Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2022
Mario_Garcio_opinio.jpg

A poco más de medio año para que se celebren las elecciones municipales vamos viendo como se producen los primeros movimientos en el tablero político de Salou, y lo que era un secreto a voces se oficializa: Formació Units per Salou (FUPS) y el Partit Socialista de Catalunya (PSC) acuerdan presentar una candidatura unitaria.

Sin entrar a cuestionar las estrategias que libremente pueden adoptar los partidos políticos, es evidente que la decisión adoptada arroja dos verdades.

La primera de ellas es que la actual FUPS no tiene nada que ver con aquel partido que fundó Esteve Ferran, el que fuera alcalde de Salou entre 1990 y el 2007. Ferran dejó Convergència, el que había sido su partido de toda la vida, decepcionado por la posición de la formación nacionalista en el proceso de segregación, creando una plataforma electoral, bajo las siglas Ferran Units per Salou (FUPS), y ganando todos los comicios a los que se presentó como líder de ese partido.

Sin embargo Pere Granados, actual alcalde de Salou, jamás ha tenido el coraje de presentarse en solitario bajo esas siglas (que perdieron su naturaleza cuando en el año 2010 eliminó la referencia al fundador del Partido, Esteve Ferran y pasó a denominarse “Formació Unitat per Salou”)  a unos comicios locales, sino que siempre lo ha hecho en coalición, bajo el paraguas de CiU y Junts, hasta que ha dado por agotado ese “matrimonio de conveniencia”, decidiendo sustituirles por otras siglas en las que cobijarse, las del PSC.

Que cada cual extraiga sus propias conclusiones, yo tengo la mía, y es que nos encontramos ante un camaleón político,  que representa a la perfección aquella frase de “el fin justifica los medios”, un político capaz de cambiar de color sin inmutarse, que ha sabido aprovecharse de las siglas de otros partidos para conseguir mantenerse en la alcaldía, bajo la matraca de que es el candidato de un partido municipalista, pero que jamás se ha presentado en solitario a unas elecciones bajo las siglas del partido al que dice representar.

La segunda verdad es que el PSC busca desesperadamente marcar una chincheta en el mapa de la provincia de Tarragona para poder “presumir” de que ha conseguido la alcaldía de Salou (está por ver), y curiosamente coincide con Granados en aquello de “el fin justifica los medios”, pues no le ha temblado el pulso en crear una gestora que dirija ese “nuevo destino”, sin importarle lo más mínimo las consecuencias de sus actos.

Sé que muchos vecinos de Salou no ven con buenos ojos todo lo que está aconteciendo

En esta ocasión, al igual que en la anterior, que cada cual extraiga sus propias conclusiones, la mía es que el PSC dejó de ser alternativa real de gobierno en Salou hace mucho tiempo, y hoy prefieren diluirse en coaliciones electorales, perdiendo su identidad propia a costa de esa chincheta en el mapa.

Sé que muchos vecinos de Salou no ven con buenos ojos todo lo que está aconteciendo, y a ellos me dirijo para decirles que en Salou no todos los partidos pensamos  que “el fin justifica los medios”. En política no todo vale, y quien así opine nos tiene a su entera disposición.

Mario GARCÍA
Presidente PP Salou

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2022
ricard_checa_opinio.jpg

El conseller d’Interior Joan Ignasi Elena ha fet servir el comissari Josep Maria Estela com un mocador. El va utilitzar per ‘apagar’ la flama del major Trapero i ara el llença a la paperera. La imatge que s’està donant des de fa temps dels Mossos d’Esquadra és lamentable.

La direcció general i el titular del departament no han contribuït a la bona imatge ni a preservació de la reputació i credibilitat de la nostra policia. Ans al contrari. Filtrar i ventilar intencionadament les misèries als mitjans de comunicació és una grolleria.

La guerra i la lluita pel poder que es viu des de fa (massa) mesos entre Interior i la Prefectura dels Mossos evidencia la poca vista que tenen els nostres dirigents polítics. No es pot parlar de feminització i actuar per decret. No estem parlant de plantar patates. Estem parlant de seguretat. De la nostra seguretat. I per arribar a la cúpula i als càrrecs de decisió s’ha de tenir en compte, obligatòriament, els principis de mèrits i capacitat. És obvi que les dones han de ser tractades igual que els homes i disposar de les mateixes oportunitats, però no podem fer trampa només per a fabricar una imatge i vendre titulars.

El que ha passat a Josep Maria Estela és la derrota de la política i de les polítiques del conseller Elena. Sort que polítics com aquests van i venen. Policies del nivell de Josep Maria Estela continuen al cos. S’equivoca el conseller amb aquesta intromissió desmesurada en la policia. Una cosa és marcar unes línies, l’altra (i ben diferent) és decapitar policies vàlids per catapultar la gent que li és obedient. La policia no és una joguina del polític de torn. De fet, el titular d’Interior hauria d’allunyar-se dels directius policials i confiar en els milers de professionals que cada dia arrisquen la seva vida per la nostra seguretat.

Josep Maria Estela se’n recordarà aquest dia i quan passin algun temps agrairà haver-se despertat d’aquest malson

La ‘novel·la’ que estem veient no contribueix a res de bo. Només posa en tela de judici un cos que, lamentablement, està massa sovint a la premsa i se’l qüestiona per tot i res. I això només té un culpable: el departament d’Interior. L’èxit de la policia és la professionalització i la discreció, mai fer bugada als mitjans. Sembla que hi ha gent que només se sent còmode en el fany i la mediocritat. El que està passant a Josep Maria Estela ja ho va viure – amb més acidesa – el major Trapero. I passarà al que vingui. Serà tractat com un mocador. Mentre serveixi, bravo, quan intenti aixecar el cap o faci preguntes, serà enviat al bagul dels records.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer el comissari Estela quan era el cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona. És professional i dialogant. És obvi que té defectes, però en sap molt de la policia. Per contra, els polítics que ara li estan fent la guitza, en un futur podran ocupar, sense cap complexe ni vergonya, qualsevol altra conselleria. Avui parlen com a experts en policia i seguretat i demà són capaços de parlat d’agricultura i donar consells als pagesos. Aquest és el nivell de la nostra política.

Sembla que hi ha gent que només se sent còmode en el fany i la mediocritat

Josep Maria Estela se’n recordarà aquest dia i quan passin algun temps agrairà haver-se despertat d’aquest malson. Li han fet un favor. És que no tot s’hi val. Ell serà més feliç fent de policia a la comissaria de Lleida. No tinc cap mena de dubte. El seu infern ha durat 10 mesos… Massa temps.

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT










REDACCIÓ26 Setembre, 2022
keneth.jpg

Ara fa tres anys i escaig, quan començava l’actual mandat, des del Govern municipal teníem molt clar el nostre objectiu: transformar el Vendrell.

Volíem impulsar la gran transformació urbana i social que el nostre municipi necessita i, després de complir amb més del 75% del programa electoral, aquesta transformació és ja una realitat.

En aquest mandat hem impulsat la transformació urbana més important en més d’una dècada. Una transformació que té com a eixos principals: una mobilitat verda, la cohesió territorial, i la dinamització econòmica i patrimonial. L’objectiu és aconseguir un municipi per conviure, cohesionant les trames urbanes i creant centralitats, i on es puguin desenvolupar les activitats socials, turístiques i comercials.

L’ampliació de les illes de vianants, la creació de noves places públiques, la xarxa de carrils bici, la recuperació d’elements patrimonials i el servei de transport públic PasBus son les principals actuacions que hem executat en aquest mandat. Aquesta transformació continua, ara, amb la peatonalització de Pont de França, Plaça de França i Cristina Baixa, amb la naturalització de la riera de la Bisbal i dels torrents – projectes impulsats amb fons Next Generation – i amb la creació del Parc del Botafoc, que es convertirà el gran pulmó verd del Vendrell.

Aquesta transformació evidentment va en concordança amb les polítiques socials que hem impulsat. El Vendrell passarà a la Història com el primer municipi que ha fet realitat la gratuïtat i la universalitat de les escoles bressol. A més, en aquest mandat, hem creat el primer parc d’habitatge social i les activitats educatives i de lleure inclusives.

El Vendrell es transforma i un cop finalitzem aquesta transformació urbana, verda i social haurem fet, en realitat, una revolució. Haurem fet un nou Vendrell per a tots els seus veïns i veïnes, per afrontar amb ambició i determinació el futur del nostre municipi.

Al nucli del Vendrell, hem dinamitzat el centre comercial amb la peatonalització del Doctor Robert. Hem fet una nova plaça pública a les 4 Fonts, que continua pel Pont de França i el barri de França, unint les dues meitats del nucli del Vendrell separats per la riera. Amb aquesta mateixa actuació, posem en valor el punt amb més interès històric i patrimonial: el Portal del Pardo, amb els esgrafiats restaurats, i el camí històric que creua el Vendrell, que és l’origen de la seva fundació.

Als nuclis marítims, amb la nova plaça dels Germans Trillas, la restauració dels elements arquitectònics del llac i el nou edifici Tabaris estem construint un centre urbà, una centralitat, tan necessari per a una zona urbana preferentment turística i de segones residències. El nou Museu Pau Casals, reinaugurat aquest any, ens converteix en un referent internacional.

El Vendrell es transforma i un cop finalitzem aquesta transformació urbana, verda i social haurem fet, en realitat, una revolució. Haurem fet un nou Vendrell per a tots els seus veïns i veïnes, per afrontar amb ambició i determinació el futur del nostre municipi

Mobilitat verda amb la xarxa de carrils bici que estem construint, una xarxa única al país, de 7 km entre el nucli del Vendrell, la platja i Sant Vicenç poble. I un servei de transport públic a demanda, el PasBus, que ens permet arribar per primera vegada a tots els punts del municipi.

Una transformació del Vendrell en marxa, assumint la responsabilitat de fer front als difícils reptes del moment, però sense renunciar al nostre projecte de la mà de tots els veïns i veïnes, de tots els barris i nuclis habitats, perquè no entenem la política d’una altra manera.

En definitiva, el nostre és un projecte per a la majoria. Per a la majoria que reivindica un Vendrell verd, cohesionat, plural, i orgullós de les seves arrels i diversitat d’orígens i sentiments. Un Vendrell de tots i totes per a totes i tots. El Vendrell que avança per a la majoria social i que treballa cada dia per construir un municipi millor.

Kenneth MARTÍNEZ
Alcalde del Vendrell


REDACCIÓ17 Agost, 2022

Àudios, escoltes il·legals, reunions amb comissaris corruptes i depravats. Xantatges d’alt nivell polític amb flaires de baixa estofa. Mitjans de comunicació on la llibertat d’expressió i imparcialitat és completament nul·la. Corrupte les polítiques per enfonsar altres partits o ideologies no afins a les cúpules de poder. Sabem la ciutadania qui són realment aquests personatges? Coneixem realment qui hi ha darrere d’un suposat altaveu informatiu quan volem assabentar-nos de la realitat?

La decadència en els codis deontològics de la professió periodística no ha fet més que incrementar-se. La recerca de la veritat i la transparència, ser observador de la realitat i informar amb opinions contrastades i sobretot imparcials hauria de ser la màxima més anhelada. Davant tots aquests escenaris incerts i sobretot poc lícits ens preguntem si realment sabem qui ens informa, el perjudici o injúries que s’utilitzen semblen cada vegada més freqüent per arribar a la manipulació del consumidor amb notícies de fets polítics, econòmics o socials.

El deteriorament en els mitjans de comunicació és una de les xacres de la nostra societat, i paradoxalment han fet contribuir encara més a la corrupció del país, amb la intervenció de tota mena de titulars editorials i digitals completament grandiloqüents i distorsionadors de la realitat. Tot absolutament sembla un entramat mafiós i putrefacte sense cap àuria glamurosa hollywoodiana o versemblança cinematogràfica, perquè la realitat és tan inversemblant que potser es pot confondre amb la ficció.

Els tentacles de l’entramat mafiós i les anomenades Clavegueres esquitxen fins i tot aparells policials, tribunals i partits polítics. Les fake news estan a l’ordre del dia i els escàndols se succeeixen. El pitjor de tot, més enllà de la manipulació, notícies falses o la dimensió incrèdula de tot plegat és aquest abús de poder desmesurat per part de molts periodistes i opinadors, l’ego obsessionat i malaltís en veure’s sempre en possessió de la veritat i esdevenir en una mena de Déus.

Diuen que l’excés d’informació és la desinformació. Absolutament desbordats en una interminable voràgine informativa, diaris digitals, tuits i titulars sols ens queda el criteri personal i subjectiu per analitzar la realitat. Sovint arribem al desconcert, al caos desordenat i contradictori d’un món sobrepassat i excessiu.

I és que com deia Sabina: “mentiras las de la realidadpromete todo pero nada te da…”

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Agost, 2022
nacho-PSC.jpeg

Aquesta és segurament, la disjuntiva més important a la qual ens enfrontem com a societat i molt especialment des que va començar la Guerra d’Ucraïna ja fa uns quants mesos. La solidaritat inicial d’acollida a refugiats i refugiades, i el suport a les mesures que la Unió Europea i altres països van emprendre com a sanció cap al règim de Putin, han anat passant a l’egoisme provocat a Espanya per la dreta política i també mediàtica.

L’últim capítol ha estat el pla d’estalviament energètic. Qui penses que la guerra amb Putin no portaria conseqüències a les nostres vides, no havia entès que aniria la guerra. Aquestes conseqüències estarien vinculades a l’energia, però a més, des d’un primer començament, les autoritats europees ja van advertir que hauríem de fer sacrificis per acabar amb la guerra.

El primer sacrifici haurà de ser l’estalvi energètic per no dependre del gas rus. És cert que Espanya té una dependència molt menor que d’altres països europeus, especialment del nord, però també haurem de fer alguns sacrificis. De fet, gràcies a les negociacions del Govern de Pedro Sánchez, aquest estalvi només haurà de ser del 7%, enfront del més del 15% d’Alemanya per exemple.

Però el sol fet de pujar la temperatura de l’aire condicionat o baixar la de la calefacció ja ha suposat una nova batalla política. Especialment amb una Ayuso amb ansies de poder, que fins i tot està eclipsant a un Feijóo que havia demanat un pla d’estalvi energètic idèntic al que la vicepresidenta Teresa Ribera va presentar. Però ja se sap que quan Ayuso parla, el PP canvia de postura de manera ràpida, i abans Casado i ara Feijóo perden qualsevol autoritat dins del partit.

La darrera batalla de la Presidenta madrilenya és fer-nos creure que passar fred a l’estiu o calor a l’hivern és un dret, i que l’enllumenat dels carrers de les nostres ciutats depenen dels establiments comercials.

La darrera batalla de la Presidenta madrilenya és fer-nos creure que passar fred a l’estiu o calor a l’hivern és un dret, i que l’enllumenat dels carrers de les nostres ciutats depenen dels establiments comercials

Però ni l’aire condicionat ni la calefacció són un dret, ni els carrers seran menys segurs per apagar els aparadors. És més, això últim és una competència de les administracions, però quan la teva única política és abaixar impostos, no et queden diners ni per il·luminar els carreres de les ciutats. Que els hi preguntin als més de 4000 veïns i veïnes de la Cañada Real de Madrid, que no tindran la possibilitat de pujar l’aire aquest estiu perquè fa molt de temps que viuen sense llum davant la parsimònia del Govern d’Ayuso i del PP.

Del que realment estem parlant és de solidaritat. Estem parlant de si com a ciutadans i ciutadanes cedim una part del nostre benefici de la nostra vida per aconseguir tenir un món una mica millor. Ja sabem que la dreta no està disposada, ja sabem que el PP s’ha volgut posar del costat de Putin i no de qui pitjor ho estan passant, però la pregunta és: estem disposats i disposades nosaltres a fer-ho?

Sí la resposta és que si, estarem en disposició d’adaptar-nos millor a un món canviant. Sí la resposta és no, l’egoisme d’Ayuso i del PP haurà triomfat, i l’individualisme s’haurà imposat a la solidaritat, i Putin haurà guanyat a la Unió Europea.

Nacho GARCÍA
Secretari de Política Municipal del PSC Tarragona


REDACCIÓ7 Agost, 2022
JoanAguila-e1659710105872.jpg

Avui acaba a Santiago de Compostel·la el Pelegrinatge Europeu de Joves, una trobada que ha aplegat nois i noies provinents de tot Europa després d’unes jornades de camí i que els ha portat a confluir allà on la tradició situa la tomba de l’apòstol sant Jaume.

El lema d’aquest pelegrinatge és «Jove, aixeca’t i sigues testimoni. L’apòstol sant Jaume t’espera». Aquesta convocatòria vol ser una invitació als joves a aixecar-se, a respondre amb promptitud a la crida del Senyor i a difondre la bona nova de l’Evangeli. Aquest lema està inspirat en l’Evangeli de Lluc, on l’expressió aixecar-se es pot traduir, també, com ‘ressuscitar’ o ‘viure’ en el Senyor.

L’any jubilar Xacobeo era el 2021 ja que el 25 de juliol queia en diumenge, però a causa de les restriccions encara vigents aleshores per la pandèmia de la Covid-19 es va ajornar a aquest estiu. Sigui com sigui, aquesta convocatòria ha donat la possibilitat a molts dels nostres joves de fer experiència de pelegrinatge per trobar-se amb les arrels de la nostra fe.

Resulta un fet especialment oportú que aquest Pelegrinatge Europeu de Joves arribi després d’una fase diocesana de procés sinodal en la qual també els joves han pogut participar durant aquest curs. El passat 11 de juny tots els representants de cada bisbat fèiem arribar les propostes diocesanes a la Conferència Episcopal Espanyola i moltes d’elles eren el resultat d’allò que proposen els nostres joves. Tot plegat ha fet possible que aquests mateixos joves que van fer experiència de sinodalitat en comunió, participació i missió, ara puguin viure, també, la culminació d’aquesta experiència pelegrinant a Santiago i trobant-se amb una multitud diversa de persones provinents de tots els racons d’Europa per viure la comunió, la participació i la missió tornant als fonaments de la fe apostòlica i cercant la fidelitat a l’Evangeli.

Els nostres joves estan fent una experiència molt profunda i intensa, i segur que tornaran transformats per aquest pelegrinatge que suposa, en molts casos per a ells, un punt d’inflexió en les seves vides i una oportunitat de conversió per esdevenir deixebles missioners. Procurem tots plegats que, quan tornin aquests joves a les nostres comunitats parroquials, es trobin amb parròquies que continuen fent camí, que han assumit els reptes que proposen les conclusions del procés sinodal i que estan en marxa per donar resposta, també, als reptes que la societat actual ens planteja tot confiant en l’assistència del do de l’Esperit Sant. Si això és així segur que aquest Pelegrinatge Europeu de Joves a Santiago serà, per als joves i per a l’Església en camí, una veritable oportunitat de renovació i de Gràcia.

Joan ÀGUILA, pvre.
Vicari episcopal de la pastoral




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter