Arxius de OPINIO | Pàgina 2 de 234 | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Maig, 2023
merce-puig-ccoo-e1678208833957.jpg

Ja s’ha iniciat la Campanya Electoral per les Eleccions Municipals del 28 de maig. Tots els partits polítics estan transmeten les seves propostes a la ciutadania de cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya.
CCOO com a sindicat majoritari del nostre país, bon coneixedor de les necessitats de la classe treballadora vol fer arribar al conjunt de les forces polítiques aquelles qüestions que creiem que s’han d’abordar de forma prioritària durant la propera legislatura per tal de millorar les condicions de vida de les persones de les classes populars, que són les que tenen més dificultats per dur una vida digna.
Hem estructurat les propostes en 10 apartats que aborden els principals reptes que s’han d’afrontar en els propers anys:
1-Dret efectiu a l’habitatge assequible, sostenible i saludable:
Cada vegada més persones no poden accedir a un habitatge a causa de l’increment del preus de compra i de lloguer, per això cal incrementar el parc d’habitatges públics per tal que es puguin llogar amb preus assequibles. Sense habitatge estable no és pot construir una projecte de vida a llarg plaç.
2-Sistema integral de serveis socials i atenció a les persones: Cada vegada les persones envelleixen més, per tant, s’han de garantir els dispositius adequats per atendre les persones grans: millorant els serveis de cura a la llar,  incrementant les places de residència públiques, pal·liar la bretxa digital per evitar que s no puguin accedir a determinats serveis per manca de suficients competències. Els Serveis Socials han de tenir plantilles estables i suficients per atendre totes aquelles persones vulnerables o dependents.
3-Dret a una bona educació: Els Ajuntaments de Catalunya han d’impulsar polítiques que ajudin a la cohesió social dels infants i joves i afavoreixin l’aprenentatge al llarg de la vida. Així cal aplicar polítiques contra la segregació escolar, tenir suficients places públiques d’Escoles Bressol i formació d’Adults, fer un manteniment adequat dels centres escolars, convertir els nostres municipis en societats educadores perquè tots els comerços i entitats participin en l’educació de la gent.

La gestió dels residus urbans és un dels grans reptes per la sostenibilitat dels nostres municipis

4-Estalvi d’aigua i gestió de residus per una economia circular:
Estem abocats a situacions de sequera recurrents de cara al futur. Per això, cal millorar les xarxes municipals de subministrament d’aigües per evitar-ne pèrdues, apostar per les plantes de dessalació i les de regeneració d’aigua. I conscienciar  a la població de la necessitat d’estalviar aigua davant l’escassetat.
La gestió dels residus urbans és un dels grans reptes per la sostenibilitat dels nostres municipis, per això cal millorar la recollida selectiva, la taxa d’escombraries s’han de pagar segons el grau de residus que es generen, s’han implementar contenidors intel·ligents i generar una economia circular amb el reaprofitament dels residus.
5-Davant l’emergència climàtica pobles i ciutats saludables:
Cal que tots els edificis municipals siguin referents en l’estalvi energètic i en la generació d’energia renovable, per això, cal impulsar des dels Ajuntaments comunitats energètiques a patir de les instal·lacions fotovoltaiques als edificis municipals i promoure comunitats en els polígons industrials.
Hem d’incrementar el transport públic i l’accés adequat als polígons industrials perquè els seus treballadors no s’hagin de desplaçar en vehicle privat. I promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta generant una xarxa de carril bici que ho permeti.
6-Una economia al servei de les persones:
Cal un lideratge públic per reindustrialitzar el país  amb empreses sostenibles, respectuoses amb el territori i que ens permeti incrementar la sobirania industrial i tecnològica. El Pacte per a la Indústria 2022-25 ha de permetre un treball conjunt entre agents socials i administracions per potenciar la transformació industrial cap a empreses digitalitzades i ecològiques des de la transició justa.

Hem d’apropar el patrimoni cultural a la ciutadania propiciant que el conegui i el gaudeixi

7-Promoure el treball digne i la igualtat d’oportunitats: La creació de més ocupació i de més qualitat és l’instrument més eficaç per combatre les desigualtats, la pobresa i la lluita contra l’exclusió social. Per això demanem que les administracions locals contribueixin a assolir un model productiu sustentat en l’ocupació estable, amb drets, amb igualtat d’oportunitats sense discriminació, que aposta per la diversificació, amb R+D+i, amb qualificació professional que permeti satisfer les necessitats materials de les persones treballadores i de la societat.
8-Ciutats i pobles feministes: Cal més suport a les dones que pateixen violències masclistes. Implantació de punts “lila” que permetin cridar l’atenció en cas d’emergència i facilitar una ajuda àgil en cas d’agressió sexual. Facilitar camins segurs, millorar l’enllumenat públic que donin més seguretat a les dones caminar de nit. Carrers accessibles i socialitzadors que permetin la millora de la mobilitat de les persones amb capacitats diverses i facilitin el desplaçament dels cotxets de nadons.

S’han de garantir els dispositius adequats per atendre les persones grans

9-Dret a l’emancipació del jovent: La impossibilitat de la gent jove a emancipar-se no els permet construir un projecte de futur. Per això, cal una regulació del preu dels habitatges de lloguer que permeti el jovent accedir a un habitatge a uns preus en consonància amb els salaris que perceben. Destinar una part del parc públic d’habitatge a la gent jove.
Hem de reduir l’abandonament escolar, potenciar la Formació Professional i incrementar els ajuts per accedir a la formació universitària.
Tenint en compte el alts índex de malestar emocional del jovent hem de potenciar l’atenció a la salut mental comunitària.
10-Dret a la cultura i gaudir dels temps socials: Hem d’apropar el patrimoni cultural a la ciutadania propiciant que el conegui i el gaudeixi. És necessari incrementar l’ús de les biblioteques fomentant el gust per la lectura realitzant activitats que apropin aquests equipaments a les persones.  Cal una programació cultural diversificada i ampla i generar espais per a la creació artística.
Hem de garantir la pràctica de l’esport a tota la ciutadania, i sobretot, a aquells col·lectius més vulnerables: nens, joves i gent gran.
Mercè PUIG
Secretària General de CCOO de Tarragona

REDACCIÓ16 Maig, 2023
yeray_moreno-1-e1684266870988.jpg

Els fons Next Generation han estat una oportunitat per a molts ajuntaments, tot i que no tots han tingut la mateixa sort de rebre’ls. No obstant això, és important comprendre que aquests fons europeus no són qüestió d’atzar. Són ajudes que requereixen una sol·licitud amb projectes ben desenvolupats i coherents.

En el cas del nostre municipi, Salou, hem estat un dels beneficiats i hem rebut un reconeixement significatiu. Tanmateix, darrere de l’arribada d’aquests fons hi ha un treball invisible i un esforç constant. Hi ha projectes amb objectius clars per a millorar diferents àmbits de la nostra localitat.

Com a servidors públics, estarem d’acord que hem de ser curosos amb l’optimització dels recursos del consistori. Per poder fer despesa a les ciutats: Inversions, béns, serveis… s’ha de tindre un bon pla de l’eficiència i eficàcia de l’erari públic i, per tant, dels nostres ingressos, tindre un bon projecte de ciutat i creure en les potencialitats del nostre municipi.

La gran majoria de les candidatures presentades per l’Ajuntament de Salou han obtingut una resposta favorable per part dels responsables d’avaluar-les, i això no és casualitat

Aconseguir els fons Next Generation no és només una qüestió de sort, sinó de preparació i demostració amb fets i projectes creïbles i sostenibles que mereixem aquesta aportació econòmica d’Europa.

El govern municipal, tant el que acaba ara com el que s’estrenarà el 15 de juny, ha lluitat i continuarà lluitant, perquè Salou rebi fons per a potenciar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, així com per continuar avançant cap al progrés. Fins ara, la gran majoria de les candidatures presentades per l’Ajuntament de Salou han obtingut una resposta favorable per part dels responsables d’avaluar-les, i això no és casualitat.

Salou ha lluitat i continuarà lluitan, per rebre fons i així potenciar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes

. Tenen com a únic objectiu la millora de Salou. L’esforç ha donat els seus fruits, ja que els fons Next Generation han arribat i el nostre municipi ha assolit els reptes proposats.

Aquest mèrit rau en la capacitat de dur a terme polítiques que, en última instància, són reconegudes pels experts europeus. Això ens anima a continuar treballant per a un Salou millor i a apostar pel progrés i un futur més sostenible.

Yeray MORENO
President de la Gestora PSC Salou i número 2 de la candidatura Sumem per Salou-PSC

PUBLICITAT


















REDACCIÓ13 Maig, 2023
nacho-PSC.jpeg

Aquests dies s’ha fet públic el model urbanístic que proposem els i les socialistes, després del procés d’escolta activa que hem tingut amb la ciutadania de Tarragona. Volem créixer urbanísticament de forma sostenible, evitant concentrar tot el nou habitatge a Ponent, i repartir-ho de forma més equitativa, per això, la Vall del Llorito és un creixement urbanístic sensat, que ens permet unir el centre amb Sant Pere i Sant Pau.

La nostra no és una proposta només per créixer, sinó perquè sabem que aquest creixement ens permetrà aconseguir habitatge nou, però també habitatge de protecció oficial. La llei del Sól ja ens obliga a guardar entre un 10% i un 30% del total del terreny de les noves urbanitzacions a habitatge social, i el nostre compromís és el d’aconseguir impulsar habitatge de lloguer social també. A això cal sumar la nova llei d’habitatge del Govern de Pedro Sánchez, que a més, mobilitzarà 183.000 habitatges entre els de la SAREB que ja existeixen, i els de nova construcció a través de línies de finançament de l’ICO i els que es construirà a terrenys del Ministeri de Defensa.

En definitiva, hem de créixer si, per aconseguir que la gent que vol venir a Tarragona o es vol quedar, ho pugui fer. Hem de créixer per la nostra gent jove, per a que tinguin oportunitats habitacionals, i de hem de créixer per a tenir uns serveis públics millors.

Que fem amb la gent jove que volen venir o es volen quedar a Tarragona i no poden?

Aquesta és la nostra proposta, però davant tenim a tota aquesta gent que creu que ja no fa falta créixer. A mi m’agradaria saber com volen donar solució al problema de l’accés a l’habitatge a Tarragona? Com és possible que es pressioni al Govern de Pedro Sánchez al Congrés per a construir habitatge públic, però en canvi frenar qualsevol iniciativa al respecte a la ciutat? Que fem amb la gent jove que volen venir o es volen quedar a Tarragona i no poden? Els hi diem que no poden desenvolupar la seva vida a Tarragona? Els hi diem que no hi caben? Els hi diem que la ciutat no pot tenir un futur?

Si aquest és el seu model, que ho diguin obertament. Que diguin que el seu model no contempla oportunitats d’habitatge, que no volen posar-hi solució.

La nostra no és una proposta només per créixer, sinó perquè sabem que aquest creixement ens permetrà aconseguir habitatge nou, però també habitatge de protecció oficial

Per nosaltres no quedarà, nosaltres treballem per posar solucions sobre la taula als problemes reals de la gent. Ho vam demostrar quan vam impulsar el projecte del Pla Parcial 10 entre l’Anella Mediterrània i la T11, que permet construir 400 habitatge de promoció pública, que no s’han impulsat durant aquest mandat. No només això, sinó que durant mesos, el govern municipal, va intentar parar aquesta nova zona urbanística. O també ho vam demostrar amb la construcció d’habitatge a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.

I ara ho volem tornar a fer, amb els nous plans parcials urbanístics, que no posen en perill l’Anella Verda, que ja vam protegir al 2013, i que tornarem a fer quan aprovem un nou POUM pensant en la gent que menys oportunitats tenen.

Nacho GARCÍA
Membre de la candidatura del PSC TGN

PUBLICITAT


















REDACCIÓ10 Maig, 2023
yeray-e1683748142912.jpg

El proper 28 de maig, els ciutadans de Salou i de tots els municipis de la geografia espanyola tindran l’oportunitat de triar els governs locals per als pròxims quatre anys.

La candidatura Sumem per Salou-PSC, liderada per l’alcalde Pere Granados, ha publicat les línies principals del seu programa, que destaca per ser ambiciós i atrevit, perquè Salou i els seus ciutadans es mereixen el millor.

El futur govern haurà de gestionar eficientment els fons Next Generation, i Sumem per Salou-PSC presenta una proposta de futur i projecte de progrés per a un Salou viu, modern i referent turístic, amb una clara aposta per la sostenibilitat.

L’experiència i el bon govern del mandat actual són un avantatge per evitar experiments en un moment crucial pel desenvolupament de la ciutat.

Els reptes del futur requereixen polítiques fermes i decidides, així com polítics amb ganes de treballar i liderar projectes.

Amb ganes de continuar en la senda del progrés, estem convençuts que amb el suport de tots els salouencs i salouenques, serem capaços de fer-ho encara millor

La crítica destructiva només afebleix els ànims d’una població que reclama prosperitat i qualitat de vida. Per això, l’aposta per la sostenibilitat en àmbits com la cultura, la gastronomia, l’eficiència energètica, el turisme sostenible, el medi ambient i la qualitat dels serveis han d’estar en l’origen de les polítiques socials del nou govern.

La candidatura Sumem per Salou-PSC està preparada per desplegar totes les mesures necessàries perquè Salou continuï sent un referent en moltes àrees. Amb ganes de continuar en la senda del progrés, estem convençuts que amb el suport de tots els salouencs i salouenques, serem capaços de fer-ho encara millor.

Yeray MORENO ✍🏾
President de la gestora del PSC Salou i número 2 de la llista Sumem per Salou-PSC

PUBLICITAT
















REDACCIÓ3 Maig, 2023
enric-pujol-1.jpg

Juntos (el mundo entre dos diciendo a los problemas adiós),  así decía la canción de la gran Paloma San Basilio allá por los años noventa. No nos engañemos amigos, si el entorno del Nàstic no firma una tregua, un armisticio, un paréntesis en el fuego cruzado hasta el 28 de mayo para afrontar los cuatro últimos partidos, los doce puntos finales, y se camina en unidad, todos juntos, con las filas prietas, el fantasma del descenso podría ser una cruel realidad. 

Sí, un equipo construido a base de pasta para subir sin pasar por el peaje del play off, ahora está en alerta roja porque en el horizonte ya se divisa la 2ª División de la RFEF y los granas hace treinta y tres temporadas que no residen en el cuarto peldaño del futbol nacional.

Juntos, tocará remar, sin fisuras, sin desfallecimiento, sin excusas: la plantilla, el cuerpo técnico, los miembros de la SAD, los medios de comunicación, los socios y los seguidores. 

Da escalofríos pensar en la deuda que arrastra la SAD y que aumentará el 1 de julio, si encima se milita en una categoría por debajo que resulta invisible en los medios de comunicación

Juntos, olvidando las rencillas, las cuentas pendientes, las ofensas, los engaños, las milongas propagadas durante todo el curso, la falta de transparencia que ha conducido a este punto sin retorno; o si no, el precipicio espera y el futuro podría parecerse  a una tragedia futbolística vivida a 15 quilómetros de la ciudad hace cuatro años. Y se suma ya la cuarta temporada de fracaso.

Da escalofríos pensar en la deuda que arrastra la SAD y que aumentará el 1 de julio, si encima se milita en una categoría por debajo que resulta invisible en los medios de comunicación. Ahora tocará confiar en un entrenador con un bagaje de escasa experiencia; en unos jugadores algunos de los cuales (bastantes) han estado muy por debajo de lo que atesoran y perciben en sus contratos; en unos aficionados que se autogestionan porque la Federación de Peñas está en un largo letargo y sobre todo en los socios veteranos que han sufrido en mil batallas y que son la infantería que nunca falla.

Juntos, tocará remar, sin fisuras, sin desfallecimiento, sin excusas: la plantilla, el cuerpo técnico, los miembros de la SAD, los medios de comunicación, los socios y los seguidores

Al Nàstic le aguardan cuatro finales con rivales muy diferentes, el próximo domingo la UD Logroñés que está prácticamente descendida y de ahí lo vital del choque, perder allí seria hacerse el harakiri porque en la jornada siguiente el Cornellá vendrá a jugarse la vida en el Nou Estadi; luego en la penúltima jornada viajar a Amorebieta donde los locales podrían, caso de triunfo, lograr el ascenso directo.

Y el partido de cierre en casa ante un Alcoyano que lo más probable es que no se juegue nada. Curioso, hace cincuenta y tres temporadas los alicantinos descendieron al Nàstic a Segunda División en el encuentro que cerraba el curso. 

También juntos, Santa Tecla, Sant Magí, Sant Fructuós, Sant Auguri…y de paso Sant Rubiales, interceded por nosotros. Amén.

Enric PUJOL ✍🏾
Periodista
(Article publicat originalment al
blog de l’autor)

PUBLICITAT















REDACCIÓ1 Maig, 2023
estela-e1682974647831.jpg

Segons la història, el filòsof Nietzsche es va trobar una vegada amb un pagès ferit a les muntanyes suïsses. Quan el pagès li va preguntar si creia en Déu, Nietzsche li va respondre que no, que creia en el nihilisme. Davant la pregunta de com trobar consol en el seu dolor, Nietzsche li va recomanar que acceptés el seu patiment com a part de la vida i l’aprengués a estimar.

El passat 21 d’abril a Barcelona, Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra i filòsof de formació va pronunciar, durant l’acte central de les Esquadres que “El nostre territori és conegut per ser poc afectat per delictes greus i orientat principalment cap a delictes patrimonials”.

Una visió que nihilista del patiment de cadascuna de les víctimes, qui són qui veritablement graduen si el delicte que han patit és greu.

Una setmana després d’aquestes paraules, a Lleida, Josep Maria Estela, l’anterior comissari en cap dels Mossos – i fill de pagès –, va pronunciar un altre discurs durant l’acte del Dia de Les Esquadres de Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de Ponent: “Tot i que augmentin els robatoris o els furts, la societat perdonarà als policies; però no els perdonarà que no atenguin bé els ciutadans“. Això li havia dit un intendent durant la seva defensa per a l’ascens a comissari.  Aquestes paraules van impactar profundament a Estela, ja que formava part del tribunal que finalment va decidir suspendre l’ascens de l’intendent. Tot i que Estela creia fermament que l’intendent en causa tenia més mèrits i capacitats que algunes de les intendentes que havien aconseguit l’ascens, la decisió va ser (volem pensar) imposada pels seus superiors polítics.

La insubmissió del fill de pagès per aquesta decisió el va portar a ser desterrat a Lleida, la particular illa de Santa Elena del conseller Elena, com a càstig. I ara, és quan jo parafrasejo al comissari Estela: “Aquest món és per als valents i que lluiten per allò que estimen”.

A Barcelona, es van minimitzar els problemes reals que afecten les persones, considerant-los casos aïllats o simples anomalies estadístiques. En canvi, a Lleida – on Estela és el comissari – es va posar l’èmfasi en atendre bé als ciutadans i donar-los la importància que es mereixen, evitant tractar-los com a simples números o anomalies estadístiques.

La insubmissió del fill de pagès per aquesta decisió el va portar a ser desterrat a Lleida, la particular illa de Santa Elena del conseller Elena, com a càstig

La batalla dialèctica entre el nihilisme de Sallent i l’existencialisme d’Estela, en combinació amb el poder dels silencis i el llenguatge gestual des del reducte de Lleida, s’ha convertit en un símbol poderós de la resistència contra el règim que governa. Un bastió que va convidar una altra víctima del conseller de l’Illa de Santa Elena, el major Josep Lluís Trapero.

Arnau MORA ✍🏾
Expolicia i sociòleg

PUBLICITAT















REDACCIÓ30 Abril, 2023
victoria_hens.jpg

El pasado 28 de abril asistí a la IX Gala de los Premis de la Comunicació Tarragona 2023, organizados por Ricard Checa, director del Diari La República Checa. Fue una noche llena de inspiración y emoción, donde se reconoció el arduo trabajo y dedicación de muchos profesionales del sector.

Uno de los premiados que me conmovió profundamente fue Álex Faura Gómez, un periodista deportivo que estuvo meses sin trabajo, pero que nunca perdió la fe y la esperanza. Me sentí muy identificada con su lucha y sus esfuerzos por encontrar su lugar en la industria, porque yo misma he pasado por momentos difíciles en mi carrera profesional.

Recientemente, he sufrido la pérdida de mi bebé, por lo que decidí reinventarme profesionalmente. Asistir a este evento y ver cómo Álex Faura superó su propia adversidad me inspiró a levantarme aún más fuerte y seguir luchando por mis metas y sueños.

Este evento me recordó que cuando la vida te golpea fuerte, debes levantarte aún más fuerte

Este evento me recordó que cuando la vida te golpea fuerte, debes levantarte aún más fuerte. Me inspiró a seguir adelante.

Además, agradezco a Ricard Checa por la invitación personal a mí y a mi pareja para asistir a este evento tan importante. Fue una noche increíble, y estoy muy agradecida de haber tenido la oportunidad de conocer y aprender de tantos profesionales de la comunicación y el periodismo.

Gracias al Diari La República Checa y a su director Ricard Checa por recordarnos que la comunicación y el periodismo son verdaderamente poderosos y transformadores.

Seguimos adelante, no me rindo, esto también pasará…

PUBLICITAT















REDACCIÓ22 Abril, 2023
Arnau_mora_opinio.jpg

Creu-me quan et dic que les ferides que he sofert mentre t’he ajudat mai no acaben de curar del tot. Al llarg de tots aquests anys, he dedicat tot el meu esforç per ser el millor en la meva professió i resoldre els problemes d’una societat cada vegada més malalta. Però, de vegades, m’he preguntat: a quin preu?

Què he perdut en el camí que he recorregut?
Creu-me quan et dic que hi ha dimonis que no deixen d’empaitar-me i que, alguna vegada, passada la mitjanit, ho aconsegueixen. Dimonis que m’han mostrat la teva cara més fosca i han aconseguit que em qüestioni tot allò que pensava que era “el correcte”, tot allò que pensava que sabia sobre el món i sobre aquells que m’envolten. Dimonis que han intentat posar fi a la meva vida almenys dues vegades.
Creu-me quan et dic que he intentat mantenir-me fort i separar la meva vida laboral de la personal per evitar caure en la monotonia o en la rutina, en qualsevol d’aquestes dues facetes, però has de saber que no sempre ha estat fàcil.

Et demano perdó pels moments en què em deies que estava absent, que estava distant, que estava fred amb tu, que no reia…

Creu-me quan et dic que he perdut els meus millors anys de la meva vida perseguint un objectiu que sovint semblava inassolible. I, tot i que no em penedeixo de la meva elecció, també hi ha hagut moments en què m’he sentit sol, trist, incapaç de retenir les meves llàgrimes i perdut en aquest viatge que, cada cop més arribarà a la seva fi.

Per això, et demano perdó pels moments en què em deies que estava absent, que estava distant, que estava fred amb tu, que no reia… La feina que he triat sovint m’ha obligat a sacrificar el meu temps lliure amb tu, a no descansar o a no poder descansar per respondre a la urgència que reclamava algú que mai no havia conegut i de qui ni tan sols recordaré la cara quan torni a casa. Tot i que ho he fet amb les millors intencions, sé que a vegades he fallat en la meva tasca de ser una presència constant i amorosa a la teva vida.

Et demano que no em jutgis rigorosament, que em comprenguis, que em donis suport, que em brindis el teu amor i el teu afecte

Per això, et demano perdó perquè ningú em va ensenyar a acceptar aquestes ferides. Perquè ningú em va advertir que hauria d’arrossegar per sempre més l’estrès, l’ansietat, la tristor i la frustració que sovint es presenten en la meva feina. Aquest dolor de l’ànima m’ha provocat mals crònics que m’han fet sentir, en alguna ocasió, que el meu cos era una presó.
Però això et demano que, sabent que les cicatrius mai desapareixeran del tot, no deixis que em rendeixi. Sé que he de continuar endavant, enfrontant cada nou dia amb la mateixa determinació i valentia que m’han portat fins aquí. Que ens ha portat fins aquí.

Per això et demano que no em jutgis rigorosament, que em comprenguis, que em donis suport, que em brindis el teu amor i el teu afecte. Perquè encara que les ferides que he patit mai guariran del tot, sé que amb la teva ajuda puc aprendre a portar-les amb dignitat i força. Perquè la solitud pot ser una ombra constant per a un policia, que moltes vegades porta en silenci el pes dels horrors que ha vist i els sacrificis que ha fet en el seu deure de protegir i servir a la comunitat.

Arnau MORA ✍🏾
Expolicia i sociòleg

PUBLICITAT

















REDACCIÓ22 Abril, 2023
jordi_marti.jpg

Corre la idea, ben documentada, que el Dia del Llibre va ser un invent de Vicent Clavel Andrés, un republicà d’origen valencià que va viure molts anys a Barcelona. Clavel va fer una proposta a la Cambra Barcelonina l’any 1923 per crear un «Día del Libro Español» el dia 7 d’octubre, data en què, segons alguns historiadors, havia nascut Miguel de Cervantes. No va ser, però, fins al 7 d’octubre de 1926 que es va celebrar i el 1930 es va canviar al 23 d’abril que coneixem avui, coincidint amb Sant Jordi.

Ara bé, podria ser que això no hagués estat així, només. I dic només perquè aquestes dades són irrefutables però crec que cal contrastar-les amb unes altres que fa uns mesos que conec com a conseqüència de les investigacions que estic fent per a una antologia de la poesia anarquista en català del segle XIX que ja inclou més de 100 autors i autores.

En aquest treball m’he trobat la figura de Joan Usón, un obrer anarquista, poeta i llibreter d’origen aragonès i català de Barcelona que utilitzà el pseudònim Juanonus per signar les seves obres. A ell, R. Franquet li atribueix l’organització de la primera Diada del llibre el 23 d’abril. Franquet va explicar a l’article «Anécdotas de Juan Usón», publicat en el número 799-800, del 28 d’agost de 1960, de la revista CNT. Portavoz de la CNT de España en el Exilio, de Tolosa, que cap a 1924 o 1925 Usón va demanar autorització per celebrar una festa del llibre i li va ser concedida inesperadament. Això va donar lloc al Dia del Llibre del 23 d’abril que avui coneixem. Concretament, l’autora diu que «Un día, estando juntos (ella i Usón) tenía el diario en la mano. […] indignado, lanzó un buen reniego, diciendo: —La prensa se desgañita por los ases del deporte, reinas de los mercados y demás porquería, y de la cultura nadie se acuerda. Ocurría esto por los años 1924 ó 1925, periodo de la dictadura de Primo de Rivera. Cogió papel y pluma y redactó una solicitud a Capitanía General, pidiendo autorización para organizar una Fiesta o Feria del Libro. ¡Caso curioso! La demanda le fue aceptada y la autorización concedida. He aquí el origen de la Feria [Día] del Libro que aun hoy se celebra en Barcelona, cada año en el mes de abril. Pocos, muy pocos saben que el fundador de ella fue el anarquista Juan Usón (Juanonus).»

Usón és una anarquista amb una biografia poc coneguda, més enllà de les dades que conté l’escrita per Ignacio C. Soriano Jiménez per al web de la Real Academia de la Historia (https://dbe.rah.es/biografias/66602/juan-uson). Segons aquestes dades, Joan Usón (Bujaraloz, Saragossa, 1869 – Barcelona, 1949) va ser un obrer anarquista, poeta i llibreter. Aragonès de naixement, de molt jove el van enviar a servir un advocat de Saragossa de qui va rebre maltractaments i a qui va abandonar per aquest motiuVa decidir fugir cap a Barcelona, on va ser acollit pel seu germà gran.

Interessat per les lluites socials del moment, es va afiliar a la Federació Regional Espanyola de l’AIT i va entrar en contacte amb l’anarquisme. En moments de repressió, va ser empresonat tant al Castell de Montjuïc com, el 1904, a la Presó Model i, com a conseqüència dels fets de la Setmana Gloriosa de 1909, va ser desterrat a Almudévar. Va formar part del grup teatral Avenir de Felip Cortiella i del Grup 4 de Maig. El segon (format per Tomàs Herreros, Francisco Cardenal, Anselmo Lorenzo, etc.) era un grup relacionat amb el món tipogràfic i de l’ensenyament, i amb el qual va impulsar la segona època de la publicació Tierra y Libertad i el seu suplement Acracia (1908-1909).

A Barcelona, va aprendre la llengua catalana de forma autodidacta i n’esdevingué un gran defensor, alhora que la va convertir en una de les seves llengües literàries. Va escriure, sobretot, poemes, articles i obres de teatre, representades tant al Teatre Apolo com a locals sindicals de la ciutat, sobretot a un que hi havia la carrer Mercaders. Els seus poemes van anar apareixent publicats en publicacions com La TramontanaL’Esquella de la Torratxa La Campana de Gràcia; i el 1913 va ser un dels cofundadors i col·laboradors del setmanari En Titella. Els seus versos en castellà van aparèixer a les publicacions Acción Libertaria (1910) de Gijón i Los Nuevos (1917) de Barcelona.

Relacionat amb els ambients literaris i populars barcelonins, va participar a la tertúlia dels «dijous romàntics», a la Llibreria d’Antonio López, amb Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i Ignasi Iglésias. Tot i treballar com a peó en un magatzem d’enderrocs, els dies de festa es dedicava a vendre llibres de segona mà pels carrers, fins que aconseguí obrir una barraca de llibres a Santa Madrona que va mantenir entre 1915 i 1925.

La seva activitat editorial es va lligar amb la de l’editor i llibreter Juan Balagué, que el va acollir a casa seva. El 1926, va passar a portar la llibreria que Balagué va obrir al carrer Muntaner, 42, on se celebraven tertúlies en què participaven Barradas, Ghiraldo, Alaiz, Plaja, etc., i on es va establir la seu de l’Editorial Lux, en què Joan Usón va poder publicar al seva obra més coneguda: Dos cents aforismes, de la qual en va fer una tirada especial de 310 exemplars numerats.

El Dia del Llibre va ser un invent de Vicent Clavel Andrés, un republicà d’origen valencià que va viure molts anys a Barcelona

A partir de 1936, amb l’esclat de la revolució, els seus poemes el van fer popular fins i tot el poble d’on procedia, Bujaraloz, on va viatjar i on va desenvolupar feina cultural. Els seus poemes es van publicar aleshores a publicacions com El FrenteCatalunya Solidaridad Obrera, i van ser recollits posteriorment en el llibre Romancero popular de la RevoluciónQuan va acabar al Guerra Civil, es va quedar a Barcelona a casa de Balagué per la seva avançada edat i va morir el 1949.

Així doncs, caldran més investigacions per acabar aclarint si Usón va ser aquest primer organitzador de la Diada del Llibre o no, si la va organitzar el 7 d’octubre o ja directament el 23 d’abril, etc. En tot cas, moltes d’aquestes dades podrien ser perfectament compatibles amb les que atribueixen la idea a Clavel i en cap cas deixen de banda que l’èxit d’una diada cultural com aquesta és, sobretot, col·lectiu, de totes i tots.

Jordi MARTÍ ✍🏾
Exregidor de la CUP a Tarragona

PUBLICITAT

















REDACCIÓ22 Abril, 2023
joan_planellas.jpg

Els pobles són alguna cosa més que un grup humà lligat pels vincles d’una llei o una constitució, un pacte o un reglament. Si no fos així, serien aleshores natura morta, feixos de branques mortes lligades amb una corda.

Els pobles són éssers vius. Tenen ànima. El lligam que els forma no és una pura coerció legal més o menys ben acceptada. Els estreny un afecte. Els dóna vida una saba d’amor. No són un feix de llenya. Són un arbre viu. De vegades els cau la fulla, però després reverdeixen i donen fruit.

Quin lligam social, quina saba vital ha mantingut viva Catalunya i l’ha feta renéixer quan semblava morta? Sense vincles jurídics, sense codis de dret públic, sense constitucions que la protegissin, ha hagut de viure a sol i serena molts segles. D’on ha tret la força per a no desintegrar-se? Doncs d’una afecció social, d’una voluntat fraternal, d’un amor. Els catalans s’han sentit germans. I la història ens diu que la fe cristiana els ha ajudat a sentir-se’n. Repasseu, per exemple, la història de la segona meitat del segle XIX —llavors que l’esperit del poble català tornà a revifar-se— i ho veureu.

Els catalans van trobar-se en una casa pairal amb mil anys d’història, que era un monestir de benedictins i un santuari de la Mare de Déu, Montserrat. Quan l’11 de setembre de 1881 els catalans es reunien al santuari per celebrar que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya, estrenyien els llaços que els feien poble. El papa Lleó XIII els va dir en un missatge per a l’ocasió: «Catalans, en la muntanya de Montserrat i en la devota imatge que allí es venera, teniu la vostra mare.»

Quan l’11 de setembre de 1881 els catalans es reunien al santuari per celebrar que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya, estrenyien els llaços que els feien poble

Molt més tard, acabada la guerra civil, es proposà la idea de construir un nou tron per a la Verge. L’abat Aureli M. Escarré liderà la idea de fer-ho mitjançant aportacions populars. Es connectà amb les parròquies, els patronats catòlics, les congregacions, els moviments religiosos, centres culturals, ordes religiosos… S’organitzaren xerrades, activitats de propaganda, fulletons… i es mobilitzaren milers de catalans.

L’acte d’entronització, el dia 27 d’abril de 1947, fou un èxit. Hi participaren unes 90.000 persones. Milers de pelegrins, congregats a la plaça del monestir, amb la presència de tots els bisbes de Catalunya, invocaren amb fervor la protecció de la Moreneta i escoltaren la lectura de les invocacions de la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torres i Bages. Es va cantar el Virolai, es proclamaren sermons adients i es llegiren missatges de molts catalans exiliats… Ara, d’aquesta efemèride se n’han complert 75 anys. D’aquí que al llarg de tot aquest any s’hagin programat diversos actes, tant al Santuari com a les diferents catedrals i, al mateix temps, es prepari un pelegrinatge a Roma, previst per al proper mes d’octubre, amb tots els bisbes de Catalunya.

Aquesta setmana celebrem Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Demanem a la Verge bruna que vinguin hores de pau i concòrdia per a la nostra terra, hores de treballar per a la reconstrucció de la pàtria, hores de sentir-nos germans, i no hores de divisió i de baralla.

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter