Arxius de OPINIO | Pàgina 2 de 202 | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Juny, 2020
jordi_marti-1.jpg

«La premsa és lliure, no hi ha manipulació i qui ho digui està en contra de la llibertat d’expressió» cantava el Titot quan xafava l’escenari en nom dels Brams. I mentre els grups mediàtics s’unien i creaven grandíssims monopolis manipuladors, falsejadors i mentiders per adoctrinar els «ciutadans», els «bons ciutadans» que cada dia es lleven i fan el cafè llegint les maldats dels antisistema de torn.

Els qui cada dia es treuen les lleganyes de la son mentre el locutor els diu «bon dia, Catalunya» i els mostra les dolenteries dels dolents.  Les qui al migdia dinen amb el tancament d’una altra fàbrica que deixa mil persones més al carrer i el millor que s’hi pot fer és no queixar-se. Les qui miren el Telenotícies i badallen de son mentre un analista en mig minut certifica la impossibilitat de baixar els preus dels habitatges i es plany dels pobres empresaris del totxo que, ves per on, són tan bona gent que els hem d’agrair la possibilitat de tenir pis de trenta metres a preu de torrons.

Crear mitjans contrainformatius és la nostra tasca, fer-los creïbles i possibilitat d’alternativa, que s’aguantin i convertir-los en referents informatius de qui està per la transformació social, de qui pateix les conseqüències del sistema econòmic actual i, finalment, de la major part de la societat. Perquè si la mentida no deixa d’estendre’s, si no n’aturem la proliferació, els qui manen mai no seran vistos com el que són: una autèntica colla de lladres.

VÍDEO >  https://www.youtube.com/watch?v=sfOZE4oTuWQ

 


REDACCIÓ29 Maig, 2020
laia_estrada.jpg

Avui fa just un any que la CUP vam obtenir per segona vegada representació a l’Ajuntament de Tarragona. Està clar que esperàvem obtenir major representació com a resposta a la feinada feta durant l’anterior mandat, no ho hem ocultat mai, però no va ser així. Vam consolidar la nostra presència mantenint els dos càrrecs electes, que en el context generalitzat dels malaurats resultats obtinguts per la CUP les darreres eleccions municipals als municipis grans, va ser tot un èxit.

Així, la nit del passat 26 de maig va acabar amb un gust agredolç, barreja de satisfacció en veure la tangibilitat de la fi de l’era ballesteril, havent-t’hi desenvolupat un paper essencial, i de certa tristor per no poder incorporar més companyes de gran vàlua al grup municipal.

Des d’aquesta lògica de posar fi a tres mandats consecutius de caciquisme que substituí a l’anterior, no vam dubtar en facilitar la investidura de Pau Ricomà. La raó és senzilla: amb ERC i ECP no teníem la certesa de la transformació real que necessitava, i necessita, Tarragona, però s’obria una possibilitat que amb Ballesteros era impossible. De fet, vam ser l’única formació que va prendre aquesta decisió pensant exclusivament en el bé de la ciutat, sense avantposar interessos de partit ni de de cadires. Vam donar la investidura a canvi de 5 punts que eren claus per conformar la base d’un canvi a la ciutat, i que enteníem que compartíem amb el nou govern de la ciutat. Ni més càrrecs de confiança, ni millors remuneracions, ni més representació, ni presidències,… només compromís polític de canvi i de transformació.

Ningú no pot negar que el darrer any han tingut lloc fets realment excepcionals a la nostra ciutat i arreu del país. Començant per la resposta a l’abominable sentència del procés, i la brutalitat policial amb la que va ser reprimida, i acabant amb la pandèmia del coronavirus, passant per l’explosió a IQOXE i el temporal Glòria. Aquest cúmul de situacions extremes, juntament amb el fet que el nou govern municipal hagi comptat amb poques mans, moltes dels quals no tenen una trajectòria d’implicació profunda en la ciutat (no cal ser càrrec electe per tenir-la), amb l’afegit d’una actitud conservadora en alguns casos, ha jugat un còctel fatal pel que fa a les expectatives de canvi generades arran dels darrers resultats electorals municipals.

Tanmateix, i més enllà de l’activitat institucional a la nostra ciutat, tots els fets excepcionals, polítics, ambientals i socials, que s’han succeït al llarg d’aquest any evidencien una realitat amarga:  la nostra societat convulsiona davant una crisi climàtica cada cop més irreversible, unes elits extractives que engrandeixen la bretxa entre rics i pobres, una política autoritària i militarista que redueix els drets i les llibertats a la mínima expressió,… I tot això a les portes d’una nova crisi econòmica fruït de la recessió que s’esperava i accelerada per la Covid-19, que aplanarà encara més el camí per a l’auge del feixisme i el masclisme.

Davant de tot plegat, després de fregar la distopia, els propers anys no seran en absolut plàcids. La qüestió és si es té la capacitat i la valentia per transformar l’adversitat en oportunitat. Oportunitat per acabar amb privilegis i injustícies i construir una alternativa real al servei de la majoria, capaç de preservar el planeta i repartir la riquesa.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ29 Maig, 2020
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

M’encanta la reivindicació de les llibertats per part de la dreta aquests dies. Em poso catxondo veient-los desfilar amb tanta bandera, tan engalanats i mudats com si anessin a la missa del diumenge cridant llibertat. Crec que és històric i no sé si dir-ho perquè em fa una mica de vergonya, però estic amb els ulls humits d’emoció. Per fi, les meves parpelles no es clouran definitivament sense haver vist com la dreta s’incorpora a la petició per abolir l’esclavatge i sumar-se a la causa de la llibertat.

No sé ara, vist el que està passant, si trucar el President del Govern de les Espanyes per agrair-li molt sincerament que hagi aconseguit sumar el fatxerio a la majoria del poble que hem cridat llibertat tota la vida. Un servidor no va votar Pedro Sànchez a les primeres primàries del PSOE sinó que es va inclinar per Fernández Tapia. Ell ho sap perquè li he dit un parell de cops quan encara no era presidente del gobierno d’Espanya que diria el Conseller Buch. Després ja el vaig votar perquè em semblava la millor opció però no m’hauria cregut mai ni en somnis que a més de ser president del Govern aconseguís fer sortir de les cavernes el fatxerio i incorporar-lo a la causa de la llibertat.

Quan Iceta li va dir a Gavà allò de “Pedro, líbranos de Rajoy “, segur que no pensava que a més de deslliurar-nos de Rajoy faria entrar en raó la dreta d’aquest país després de segles instal·lada en la carcúndia i la faria cridar llibertat pels nostres carrers i places tot corrent el risc d’encomanar-se mútuament el Covid-19.

Vinga, ja els falta menys. Perquè ara criden llibertat però… veig que només parlen de la llibertat de moure’s amb aquests vehicles tan macos que desfilen. Vull dir que em temo que no tenen en compte demanar deslliurar-nos de l’esclavatge dels salaris baixos, de la precarietat laboral, de les retallades del sistema sanitari, de l’atenció a la nostra gent gran, de la disminució de recursos per l’escola i la universitat quan ells governen, de la llibertat de les dones, altre cop en aquesta crisi de la Covid19 més perjudicades i maltractades. Totes aquestes llibertats no les ha assumit encara la dreta. Només volen moure’s més i prou.

Però no perdem l’esperança que sempre és l’últim que es perd. Una mica més i reclamaran igualtat i justícia i els tenim en la lluita, braç a braç, per una societat més justa.

Pedro, no te vayas todavía aunque quieran echarte. La historia puede ser tuya.

Xavier SABATÉ
Polític

 


REDACCIÓ26 Maig, 2020
joanruiz3-1280x853.jpg

 “No voy a polemizar con ningún presidente autonómico. Estoy plenamente centrado en superar la crisis provocada por la pandemia. Tengo la convicción que todos los presidentes autonómicos trabajan conjunta y lealmente conmigo para salvar vidas, recuperar el pulso económico y social del país, y derrotar al virus.” Esta es la respuesta del presidente del gobierno, Pedro Sánchez, al ser preguntado por los periodistas sobre la última y diaria andanada de críticas estériles tanto de la señora Ayuso como del señor Torra a la acción del ejecutivo.

Chapeau. No es momento de inventarse agravios que nos distraigan de lo importante ni de pelearse con nadie, sino de superar la tempestad cuanto antes mejor. Tampoco es momento de engaños, ni de edulcorar la realidad. Un presidente tiene la obligación de presentar los hechos y la gravedad del momento, por desagradable que esta sea. Afrontar la realidad no significa gritar a la desesperación.

Ni el virus nos ha derrotado, ni nos va a derrotar. El esfuerzo y el comportamiento ejemplar del conjunto de la ciudadanía estas últimas semanas (en Tarragona, en Catalunya y en el conjunto de España) debe ser un factor de inspiración para todos. Hay que ponerlo en valor. Gracias a vuestra determinación se han salvado miles de vidas, así de claro. Nos hemos enfrentado a una situación extrema y hemos sabido salir adelante.

Pero el desafío sigue vigente. El virus está ahí. No podemos bajar la guardia porque nos jugamos perder todo lo que hemos avanzado estas últimas semanas. Por eso el presidente Pedro Sánchez pide, por un lado, mantener el estricto cumplimiento de las medidas higiénicas y sanitarias establecidas por las autoridades y, por otro, perseverar en la unidad de acción que sí existe en la calle, en los hospitales y en la acción valiente del conjunto de la ciudadanía.

Hemos evitado el hundimiento pero no basta con sacar la cabeza por encima del agua y flotar. Tenemos que nadar, y nadar bien, contra la fortísima corriente que provoca la pandemia. Si nos relajamos ni que sea un momento el virus puede volver a sumergirnos. Mantenerlo a raya depende, también, de la actitud responsable de cada uno de nosotros en nuestra vida diaria.

Segunda convicción subrayada por el presidente: la crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse. Por eso, por primera vez en nuestra historia, el gobierno de progreso ha impulsado medidas de emergencia para establecer moratorias de hipotecas y alquileres, bonos sociales y prestaciones económicas para trabajadores y autónomos que se han visto perjudicados por el parón brusco de su actividad profesional.

La crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse.

Solo en la provincia de Tarragona más de 90.000 trabajadores (unos 20.000 de los cuales profesionales autónomos) perciben estas prestaciones. El virus no puede ser una excusa para profundizar en las desigualdades, al contrario, la experiencia nos demuestra que todos juntos y unidos como sociedad luchamos mejor y superamos incluso los desafíos más temibles.

No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas

Pero la pandemia también debe servirnos para rectificar todo aquello que se ha hecho mal en los últimos años. No podemos volver a permitir los recortes millonarios en la sanidad pública que aplicaron los gobiernos conservadores, tanto en Madrid como en Barcelona. No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas (y espero que así lo entienda también tanto la derecha como el independentismo) para reforzar el crecimiento económico y la creación de empleo una vez hayamos derrotado definitivamente al virus.

Impulsando, así mismo, las transformaciones necesarias que nos permitan elevarnos por encima de cualquier tempestad que nuevamente pretenda sumergirnos. En contra de lo que afirman los profetas políticos del apocalipsis la gran manifestación de dignidad colectiva que todos hemos presenciado y protagonizado estas últimas semanas demuestra que este país tiene mucho futuro si sabemos superar definitivamente la lamentable y atávica tendencia a pelearnos entre nosotros.

Joan Ruiz
Diputat del PSC al Congrés per Tarragona 

 


REDACCIÓ23 Maig, 2020
NACHO.jpeg

«Estos dos años se han caracterizado por la represión feroz que ha sufrido el pueblo de Catalunya.» Represión feroz… ¿Quién dice estas cosas? El señor Quim Torra, actual president de la Generalitat con los votos de Junts per Catalunya, ERC y la CUP. Vaya, vivimos en un régimen de «represión feroz» y usted, amable lector, no se había enterado.

Qué cosas, ¿no?  Si escuchara estas fascinantes declaraciones alguien ajeno al discurso independentista que tenemos que soportar todos los días pensaría, ipso facto, que quien hace tan contundentes valoraciones (vivimos en un régimen de terror que aplica una represión feroz) está en la clandestinidad y emite estas sosegadas reflexiones desde las montañas de tora-bora llamando a la desobediencia y a la insurrección. Pues no. Quien dice sentirse oprimido por un sistema que «niega derechos y libertades» es miembro y representante de las instituciones de este sistema y cobra de él (por cierto, bastante más que el presidente del Gobierno de España). Dice que no reconoce la Constitución democrática… a pesar de que el propio autogobierno de Catalunya emana de ella. Afirma no reconocer las decisiones judiciales… pero los denominados por presos polítics cumplen condena en prisiones catalanas gestionadas por la Generalitat.

Hay que desobedecer, sí, pero el mismo es presidente elegido por un Parlament constituido de acuerdo a la convocatoria de unas elecciones en aplicación del artículo 155 de la Constitución. Es presidente de un gobierno que aprueba medidas legislativas, tiene un presupuesto, recauda impuestos e implementa y hace cumplir normas de todo tipo…pero confiesa sentir empatía hacía los grupos radicales que cortan carreteras y los anima a «apretar».

Fascinante, realmente fascinante…

Solo alguien a quien un dogmatismo cerril haya anulado su escaso sentido del ridículo, unido a una inclinación no consciente hacía la paradoja, puede defender una cosa y aplicar exactamente la contraria.

No creo que haya que ahondar demasiado en el Gobierno presidido por Quim Torra. Las mismas encuestas de la Generalitat (en concreto, del centre d’estudis d’opinió) constatan que tenemos el gobierno catalán que más desconfianza genera entre los catalanes (independentistas incluidos) desde que se llevan a cabo estudios sociológicos. Hace unos meses el mismo Torra anunció la convocatoria inminente de nuevas elecciones después de acusar a sus socios de ERC de ser «desleales» (lo que serían las quintas elecciones al Parlament en los últimos 10 años). Ahora parece que ha vuelto a cambiar de opinión.

Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses.

Pero, cuidado, estos mismos que ahora se acusan mutuamente de deslealtad –los incondicionales del señor Puigdemont y ERC– el día siguiente de las elecciones, si vuelven a sumar, se pondrán de acuerdo no para implementar ninguna República independiente sino para repartirse el poder en Catalunya, lo que incluye un presupuesto superior a los 41.000 millones de euros y centenares de altos cargos de designación política de la estructura de la Generalitat…y seguir todos los catalanes y catalanas atrapados en la noria del despropósito en la que estamos desde 2012 cuando el señor Mas puso, según dijo el mismo, «rumbo de colisión».

Y ya estamos hartos de colisiones, de confrontaciones y de sus consecuencias catastróficas por todos conocidas. Los y las socialistas creamos que es el momento de pasar página de una estrategia política que ha llevado a Catalunya al desastre. Nosotros no vamos a mentir a los catalanes y catalanas y a decirles que tenemos un plan secreto de jugades mestre con un calendario cerrado de 18 meses. No, no lo tenemos. Lo que si ofrecemos es que después de muchos años la Generalitat vuelva a ser un Gobierno, un buen Gobierno, que ayude a resolver los problemas reales de la gente a pie de calle. Un Gobierno que asuma como propios a los más de 7,5 millones de catalanes y catalanas, y no tan solo a menos de 2 millones. Todos somos el pueblo de Catalunya. La calle no es de ningún grupo ideológico concreto, es el espacio público por excelencia y debe ser de todos y todas, sin exclusiones. No queremos una Catalunya dividida en bloques identitarios que se den la espalda mutuamente, la queremos unida entorno a unos objetivos de excelencia social. Si estás de acuerdo con la necesidad de superar la confrontación y de lograr en Catalunya el cambio que ha cristalizado el gobierno liderado por Pedro Sánchez en el conjunto de España, el PSC es tu opción en las próximas elecciones al Parlament. Si «pasas» de ir a votar o tu voto se pierde en opciones minoritarias el señor Puigdemont y ERC volverán a ponerse de acuerdo para decirnos que vivimos en un régimen de «represión feroz»… claro, claro. Tan «feroz» que quienes dicen estas cosas ocupan los poderes públicos, recaudan impuestos y son los titulares de cuerpos policiales y de los servicios penitenciarios.

Sí, es urgente pasar página…

Nacho GARCÍA
Primer Secretari de la JSC Comarques Tarragonines

 


REDACCIÓ22 Maig, 2020
Maialen-Fernández-diputada-Cs.jpeg

El mundo está viviendo una situación desconocida, inmerso en una pandemia provocada por un virus del que todavía se desconocen realmente sus dimensiones, pero que ya ha provocado consecuencias dramáticas tanto en vidas humanas, como económicas y sociales. Y es aquí, en lo económico, en el que quiero centrar mi artículo.

En un momento de crecimiento económico cada vez más moderado como el que tenía España y sin obviar una deuda que superaba ya el 100 % del PIB, nos ha atrapado con un Gobierno formado por verdaderos ilustres de las matemáticas ficticias, de los cuentos de lechera y de promesas de dinero público cuyas mermadas arcas, no sostienen ya el elevado gasto público que estos dirigentes derrochadores pretenden que paguen nuestras quintas generaciones de tataranietos. Eso sí, mientras tanto, dilapidan el dinero de todos, ese dinero de todos los contribuyentes, pero que como dijo la Sra. Calvo: “El dinero público, no es de nadie”.

De momento, la liquidez no llega con suficiente fuerza a los autónomos, a las Pymes y al resto de empresas que son los verdaderos motores de la economía. Mientras muchos trabajadores que están en ERTE todavía no han podido cobrar su sueldo procedente del trabajo, el esfuerzo y la cotización, ahora el Gobierno les anuncia que, por falta de dinero, no se cobrarán hasta el 10 de junio y sin embargo, al mismo tiempo, el Sr. Iglesias se dedica a vender humo. ¿Y con qué dinero lo va a pagar?

El Gobierno ha incrementado el gasto público en altos cargos y asesores en un 46 % desde que está en la Moncloa

Conviene tener presente que estos cálculos son cuentos de lechera que no habrá quien pueda sufragar, puesto que la crisis arroja ya unas cifras de caída del PIB nunca vistas, destrucción masiva de puestos de trabajo y una recuperación en ¨L¨ que será larga y muy dura, mucho más que la crisis vivida desde el 2008 y con un alto coste social y económico.

Eso sí, en nuestro país tenemos al Sr. Garzón, Ministro de Consumo, diciendo que el Turismo es un sector de “bajo valor añadido”, sector que supone el 13% aproximadamente de nuestro PIB y por tanto, fundamental en la generación de riqueza y puestos de trabajo, algo que desgraciadamente muchos dirigentes hoy al frente de este Gobierno no saben ni por asomo, ni han experimentado lo que supone crear un negocio, ni por supuesto, el enorme esfuerzo que ello conlleva.

A su vez la Ministra de Trabajo, la Sra. Díaz, también de Podemos, sacando pecho de la cantidad de prestaciones sociales, más de 5 millones, que ha afrontado el SEPE (Servicio Público Estatal de Empleo) este mes de abril. Enorgullecerse de la cantidad de parados que tenemos en España, es burlarse de la sociedad. Los españoles agradeceríamos cifras de empleo, reducidos porcentajes de desempleo y aumento de cotizaciones sociales. ¿Hay una medida más social que tener a sus ciudadanos rozando el pleno empleo? ¡Qué falta nos harían los casi 700 millones de euros de los ERE de Andalucía!

 ¿Hay una medida más social que tener a sus ciudadanos rozando el pleno empleo? ¡Qué falta nos harían los casi 700 millones de euros de los ERE de Andalucía!

Mientras tanto, el Gobierno ha incrementado el gasto público en altos cargos y asesores en un 46 % desde que está en la Moncloa. Esto supone a las arcas públicas 75 millones de euros, sin contar las cotizaciones a la Seguridad Social. Pasamos de 13 ministerios con el anterior ejecutivo, a uno de coalición PSOE-Podemos de 23. Y a pesar de no poder dormir tranquilos, se crean a dedo, 26 Direcciones Grales, en medio de una debacle económica estratosférica.

A estas alturas, todavía hay que esperar de unos gobernantes como Podemos, que apoyen a nuestras empresas y que sepan que aplicar una fiscalidad basada en la bajada de impuestos, incentiva el consumo. La liquidez en el mercado atrae empresas y negocio extranjero y no todo lo contrario, pretendiendo ser el yugo de los que crean trabajo y generan riqueza.

Nuestros mayores nos enseñaron con su ejemplo el significado del esfuerzo y de ellos aprendimos el espíritu del sacrificio. Sin embargo, con la llegada de Podemos al panorama político y mucho más desde su entrada en las Instituciones, toda esta cultura del esfuerzo se ha roto en pedazos, queriendo imponer su ideología, a través de la inyección masiva de subvenciones con el dinero de todos solo para sus amiguetes, muchas de ellas opacas ó difícilmente controlables.

Maialen FERNÁNDEZ
Diputada de Ciutadans en el Parlament de Catalunya

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Maig, 2020
agustín-pujol-cambra-propietat-tarragona.jpg

 Des del començament de la crisi sanitària i la imposició de l’Estat d’Alarma, la setmana vinent farà ja dos mesos, hem vist com aquesta necessària aturada generalitzada ha provocat que multitud de famílies hagin vist reduïts d’una forma molt significativa els seus ingressos, ja sigui perquè algun dels seus membres han perdut la feina, s’han vist afectats per un ERTO o, en el cas dels autònoms o empresaris, no han pogut dur a terme la seva activitat en condicions normals i per tant les facturacions són molt inferiors o inexistents.

La manca de recursos per afrontar el pagament dels lloguers és un problema per moltes famílies i empreses. En aquestes circumstàncies és molt convenient iniciar la negociació amb els propietaris, cercant l’ajornament o reducció de les rendes, que en la majoria dels casos, per l’experiència acumulada en les mediacions gestionades per la Cambra de la Propietat Urbana, acaben amb un acord entre les parts que permet acomodar les condicions contractuals a les circumstàncies personals i econòmiques de les dues parts. D’altra banda, l’impagament de les rendes o la intransigència a l’hora de negociar ens aboca a una resolució judicialitzada, lenta, cara i inoperativa.

Aquesta setmana l’alcalde Pau Ricomà, m’ha donat una excel·lent notícia pel teixit comercial i empresarial de la nostra ciutat, l’Ajuntament de Tarragona aprova la concessió de subvencions directes per ajudar a pal·liar l’efecte que la pandèmia tindrà en el sector comercial. L’equip de govern, mitjançant el decret 2020/4532, aplicarà 250.000 euros del pressupost municipal a pal·liar els efectes de la COVID-19, condicionada a l’aprovació definitiva de l’expedient modificatiu de crèdit 26A.

Els beneficiaris d’aquestes subvencions seran les persones físiques o jurídiques propietàries d’establiments mercantils, industrials o de serveis, que hagin tingut una disminució demostrable dels seus lloguers a conseqüència d’haver arribat a acords amb els seus arrendataris per tal de condonar una part del preu del lloguer pactat segons contracte durant l’estat d’alarma, en atenció a la paralització de la seva activitat comercial no essencial.

És molt important el temps, si l’Ajuntament actua ràpidament permet que els propietaris encarin les negociacions amb aquest suport, la qual cosa fomentarà de ben segur les condonacions de rendes, alhora que els comerciants disposaran de més recursos per afrontar la reobertura dels establiments i l’activació del comerç local.
Tot i això, l’import de la subvenció serà com a màxim de 500 euros, si bé no podrà superar en cap cas el 50% de les rendes condonades, crec que per millorar l’efectivitat de la mesura seria convenient elevar aquesta assignació unitària. Caldrà estar molt pendents, ja que les sol·licituds s’han de presentar al Registre General de l’Ajuntament via telemàtica, en un termini de 15 dies naturals a la publicació d’aquesta resolució.

El govern de l’Estat ha decretat mesures per tal minimitzar els efectes negatius, socials i econòmics, entre altres, el 31 de març aprovà els ajuts al finançament mitjançant conveni amb l’ICO, desenvolupant una línia d’avals, a fi que les entitats de crèdit puguin oferir ajudes transitòries de finançament per a fer front al lloguer d’habitatge habitual de les llars que es trobin en situacions de vulnerabilitat social i econòmica a conseqüència de l’expansió de la COVID-19.

Posteriorment, l’11 d’abril és publicada una ordre ministerial per regular ajuts directes als llogaters en situació de vulnerabilitat que no puguin pagar el lloguer del seu habitatge habitual a conseqüència d’aquesta crisi sanitària, i trasllada a les comunitats autònomes la gestió d’aquests ajuts. El temps torna a ser important, a hores d’ara, cap d’aquests ajuts està arribant a les persones afectades per la crisi.

Felicito l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona per aquesta iniciativa, adequada i necessària, així com oportuna, sempre que la publicació i aplicació d’aquests ajuts es dugui a terme en un curt espai de temps.

Agustín Pujol Niubó
President de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Maig, 2020
HelenaEscodaCAC-1.jpg

Els bòvids ens van donar la cura per erradicar el virus que més estralls ha causat a la Història de la Humanitat, pel que ja és hora de començar a mostrar el nostre agraïment a les vaques i els toros en lloc d’explotar-los i maltractar-los cruelment, així com ja és hora de replantejar-nos la nostra relació amb la resta d’animals del Planeta. Amb la irrupció de la COVID19hem rebut un avís molt clar. La corba comença aplanar-se i podem iniciar la desescalada del confinament. La quarantena ha alterat les nostres vides, tant pels qui han hagut de parar i confinar-se, com pels qui treballen en serveis essencials i han ofert a la societat el millor de si mateixos. Malgrat les circumstàncies excepcionals, l’obligació de romandre confinat a casa, mentre ensresignàvem davant l’arribada de notícies devastadores, ha fet florir diverses iniciatives ciutadanes solidàries, així com debats profunds sobre com replantejar el modus vivendi de la humanitat de cara al futur. Les xarxes socials i la premsa s’han omplert de reflexions al respecte.

La majoria d’aquests debats s’han generat a partir de diferents qüestions prèviament latents. La reorganització laboral amb la finalitat d’adaptar-la a formes més conciliadores amb la vida personal i a un desenvolupament més sostenible, atès que l’emergència sanitària, com si s’hagués aliat amb l’emergència climàtica, ha fet possible una posada en marxa del teletreball i un gran descens de la contaminació ambiental. Un altre assumpte en el qual s’ha posat l’èmfasi és en les conseqüències nefastes derivades de la manca de previsió i l’infrafinançament que arrossega la sanitat pública catalana. La necessitat d’inversions econòmiques són tan necessàries com urgents, donat que els experts ja han advertit que aquesta pandèmia no serà pas l’última i tampoc podem posposar l’adveniment de la crisi climàtica.

El confinament també ens ha permès disposar de més temps per reflexionar i pensar en el futur. Un punt de reflexió molt rellevant és el possible origen de la COVID19, el qual podria trobar-se al mercat de la ciutat de Wuhan, un de tants altres mercats humits, nomenclatura que deriva precisament de la sang que corre a dojo quan els animals hi són escorxats in situ. Uns mercats que esdevenen un important focus de patògens i que, per molt lluny que es trobin de casa nostra, no deixen de representar un perill per la humanitat sencera. Les hipòtesis que sostenen l’origen zoonòtic del virus han generat moltes reflexions sobre la urgència en un canvi de paradigma amb relació al tracte que dispensem als animals no humans, ja que si ens remetem a altres antecedents històrics relatius a altres epidèmies mundials, entendrem que el gran nombre d’aberracions que l’espècie humana ha comès contra les altres espècies i el medi ambient han comportat conseqüències desastroses. Un antecedent històric d’epidèmia zoonòtica que no podem obviar és el de la coneguda com a grip espanyola, que no va originar-se a Espanya. Entre 1918 i 1920, aquesta pandèmia va causar entre 20 i 100 milions de morts arreu del món i fou descrita com “l’holocaust mèdic més gran de la història” o la pesta negra del segle XX. L’origen de la grip humana el trobem en els virus d’ocells silvestres aquàtics, que després de contagiar l’aviram domèstic, a través d’aquest el virus va infectar també als humans. A voltes, a través de les aus silvestres el virus infecta de nou l’aviram confinat en pèssimes condicions en granges industrials, un camp adobat per produir mutacions que poden resultar en nous brots de grip també per als humans. La grip espanyola fou causada per una soca d’InfluenzavirusA, subtipus H1N1, inusualment virulenta. Segurament, el virus es va originar a conseqüència de diversos fenòmens de recombinació entre virus humans, porcins i aviarsocorreguts durant els anys previs a la gran pandèmia.

Amb relació al present, molts països d’arreu del món encara avui viuen sovint els estralls d’epidèmies com la malària, el dengue, l’Ebola, etc. però històricament, el virus que més s’ha acarnissat amb la humanitat sencera ha sigut el de la verola. Cap altra malaltia altament contagiosa ha causat més fatalitats. Fins al segle XX, una de cada deu persones va morir a causa de la verola. Això no obstant, aquest és l’únic virus erradicat completament per vacunació des de l’any 1980. Quan i com la verola va infectar l’espècie humana encara ésun dels grans enigmes de la ciència, però sabem segur que dels quatre virus que causen la infecció en humans un és el de la verola bovina. Parlar de la història de la verola implica, per una banda, parlar d’epidèmies extremadament mortíferes i rostres marcats per sempre, però per l’altra, també implica parlar del descobriment de la primera vacuna, ja que la paraula vacuna prové del llatí vacca, perquè va ser precisament gràcies als bòvids i a l’observació dels animals que es va poder inventar la vacuna i així deslliurar-nos de la virulència del gran monstre víric.

L’any 1796, a la vila de Sudbury, al sud de l’Anglaterra rural, hi va arribar el Dr. Edward Jenner, un metge format a la Universitat d’Oxford. El primer que li va cridar l’atenció al Dr. Jenner fou la bellesa de les cares dels habitants la vila, ja que a diferència dels habitants de les ciutats industrials, aquests no tenien les devastadores marques de verola que podien arribar a desfigurar el més bell dels rostres. Jennerde seguida va intuir que hi havia d’haver alguna explicació racional per la qual els habitants de les zones rurals no eren tan vulnerables al temut virus que causava estralls en aquell aleshores. Els munyidors de vaques li van explicar que com que les vaques també patien la verola de forma lleu d’alguna manera els munyidors quedaven protegits. Els camperols de les zones rurals solien fer inoculacions amb el virus amb l’objectiu de generar immunitat, però les formes poc segures feien que les possibilitats d’èxit fossin escasses. Reflexionant sobre això, Jennerva concloure que el contacte amb virus de la verola bovina protegia a les persones de contraure el virus humà en un futur. Per posar en pràctica la seva hipòtesi, el 14 de maig de l’any 1796, va portar a terme un experiment amb un nen de 8anys, en JamesPhilips, al qual li va inocular de forma segura una petita quantitat de pus agafat d’una lesió provocada per verola bovina. En Jamestambé es va posar malalt però en pocs dies es va recuperar. Uns mesos després, Jennerva fer la prova de foc, va decidir inocular-li, aquest cop si, una petita quantitat de virus de verola humana. Afortunadament, en Jamesno es va posar malalt i el Dr. Jennerva poder demostrar la seva hipòtesi, la qual va exposar al llibre: An inquiry into the and effects of the vaccine(1798). El terme vaccí prové del llatí variola vaccinia, adaptat de vaccinus, que vol dir vacca(vaca). Vaccineen anglès, vacuna en català. La definició de l’OMS per a vaccí és “qualsevol preparació destinada a crear immunitat contra una malaltia estimulant la producció d’anticossos. Gràcies a l’esforç de Dr. Jenner, al petit Jamesi, sobretot, a les vaques, la vacunació es va divulgar i aplicar immediatament arreu del món. Els bovins ens van ajudar a derrotar el més letal dels monstres vírics, sense cap necessitat d’experimentar amb animals. L’observació de la lògica natural va portar a la solució del mal.

Des del neolític, període en què es van produir els primers processos de sedentarització i domesticació d’animals, la crueltat que la humanitat exerceix sobre la resta d’espècies no ha parat d’incrementar. Com a resposta natural, l’homínid que s’autodenomina Sapiens Sapiens ha contret múltiples infeccions zoonòtiques, així i tot, encara no ens hem plantejat seriosament endreçar aquesta qüestió tan fatídica. Els bòvids, una de les primeres espècies a patir el procés de domesticació, han esdevingut una de les espècies més explotades, tractades sense compassió per «treballar llaurant» la terra, «treballant-la» com el qui més, «treballant-la» fins a morir… i per sort nostra, els seus fems són el millor fertilitzant per augmentar la productivitat dels cultius. Tot i això, els hem tractat com bèsties de càrrega, ens han transportat, hem utilitzat els seus cossos per a poder menjar carn, tenir llet i làctics i hem fet roba i eines de la seva pell i ossos. Els hem tractat sempre com els nostres esclaus. El deute que els humans tenim amb els bòvids és incalculable i impagable, el cert és que els animals, i sobretot els bous i les vaques, sempre han patit els nostres abusos i inclemències mentre ens enriquíem amb el seu treball. Tot i que ens ho han donat tot, fins i tot la vacuna contra la malaltia més letal de la història, els continuem dispensant un tracte degradant, tant a les granges, com als escorxadors, com en l’exportació d’animals vius, etc. però el que és més trist de tot, també els hem utilitzat com a blanc de les festes populars i nacionals més embrutidores per oferir entreteniment de baixa qualitat. Enguany, l’emergència sanitària també ha obligat a suspendre els correbous i les curses de braus; abolir aquestes festes cruels hauria de ser el primer gest d’agraïment cap aquesta espècie que ens va ajudar a combatre la pitjor epidèmia que ha conegut mai la humanitat.

Durant aquestes setmanes, el confinament dels humans ha deixat imatges insòlites de ciutats desertes envaïdes per un silenci fantasmagòric. La frenada de les activitats antropogèniques ha permès donar una treva al nostre Planeta i que alguns animals silvestres s’acostessin a nuclis urbans intentant recuperar el què els humans els hem usurpat. Hem pogut veure imatges tant de felins o elefants imponents com de xais divertint-se jugant a la roda d’un parc infantil amb la mateixa innocència que els infants més purs. Aquest ha sigut un avís molt clar de la natura per tal que ens comencem a plantejar seriosament la fi del malson antropocèntric i ens comencem a reconciliar amb la resta d’espècies.

Helena ESCODA
És historiadora, antrozoòloga, autora
d‘assaig i portaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya

 


REDACCIÓ9 Maig, 2020
Pau-Ricoma-Opinio.png

Avui, 9 de maig, és el dia d’Europa. Europa comença amb la lletra E, d’esperança. L’esperança en un gran territori, on la pau, el progrés social, els drets humans i les oportunitats laborals i econòmiques van ser els anhels que van originar de les actuals institucions europees.

Tanmateix, tenim la sensació que queden massa lluny les grans aspiracions col·lectives. Les desigualtats socials s’han intensificat dramàticament i la incapacitat de donar resposta a la vulneració dels drets humans ha esdevingut manifesta en temes tan importants com la defensa de la mínima dignitat vital pels refugiats polítics i econòmics, alhora que permet l’escandalosa existència de presos polítics en el seu territori, com bé sabem els catalans.

Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta

Fa poc dies vaig sentir a Pere Portabella que criticava que la construcció europea s’havia fet sense comptar amb la Cultura. Ho qualificava de terrible i potser sí que ho és. Si tenim en compte que un dels significats de Cultura és la forma de relacionar-se de les persones, en aquest cas persones de diferents orígens, que parlen diferents llengües i que professen diferents religions, sembla que ningú no ha fet l’esforç de generar un espai compartit, inclusiu i amb una enorme capacitat d’influència en la resta de món.

I això que tenim un immens rebost abarrotat de producció cultural que més enllà de la seva nació d’origen ha influït determinadament amb la manera que tenim els europeus de qualsevol indret de sentir i d’interpretar el món. M’atreveixo a començar amb Casals, Cervantes, Marx, Wilde, Maquiavel,Ciceró, Plató, Freud… però no puc acabar perquè la llista és gairebé infinita i l’herència cultural que hem rebut gairebé tots alhora és immensa. Doncs sí. Sembla mentida però amb aquests fangs no hem sabut fer un bon càntir.

Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’Escepticisme avançarà en substitució de l’Esperança

Ara, Europa, s’enfronta a una nova crisi econòmica i social que no resoldrà posant els ciutadans d’esquenes als uns als altres. El COVID-19 ens força a superar el repte de la reactivació econòmica i social per recuperar. Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta. No pot encarar aquesta crisi amb les retallades propiciades fa 10 anys, no van servir llavors i molt menys ens serveixen ara. Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’Escepticisme avançarà en substitució de l’Esperança.

No ens ho podem permetre i les institucions europees tenen una gran oportunitat per reconciliar-se amb la seva població. Avui és un bon dia per pensar-hi.

Pau RICOMÀ VALLHONORAT
Alcalde de Tarragona


REDACCIÓ8 Maig, 2020
victorCanalda-e1575833544958.jpg

Entre la bateria de mesures per pal·liar els efectes de la davallada d’ingressos fruit de les relacions laborals dels treballadors per compte aliena, destaca l’aprovació per part del RDL 8/2020 de la flexibilització dels procediments d’ERTO per agilitzar el cobrament de les prestacions d’atur.

Per la seva banda, els treballadors autònoms també han vist habilitat mitjançant el RDL 8/2020 una major facilitat d’accés a la prestació per cessament del l’activitat (CATA) per causa de la COVID-19, acomplint simplement els requisits d’estar afiliat i en alta en la data d’efectes del RDL, l’obligació de suspendre l’activitat per la declaració de l’Estat d’alarma o per fer front a la davallada de la facturació del 75% o més respecte a l’anterior semestre i estar al corrent del pagament de les quotes d’autònom.

No obstant, suposadament per una mala tècnica i les presses del moment, existeix un col·lectiu que s’ha pogut veure perjudicat per aquestes novetats legislatives, en concret els treballadors en “pluriactivitat”; és a dir, aquells treballadors que es troben en més d’un règim de la Seguretat social. En el nostre cas, en el Règim general de la seguretat social (RGSS) i en el Règim especial del treball autònom (RETA).

Aquests treballadors, per compte pròpia i aliena, en la majoria de casos han vist afectades les activitats en les que prestaven serveis, raó per la que s’ha fet necessària la seva inclusió en un ERTO (promogut per l’empresa on feien de treballadors per compte d’altri), així com l’aturada de l’activitat que venien desenvolupant com a treballadors autònoms.

Segons la normativa assenyalada anteriorment, per tant, com a treballadors afectats per un ERTO suspensiu, tindrien dret al cobrament de l’atur en els termes de l’article 267 de la Llei General de la Seguretat social (LGSS). Igualment, com a treballadors autònoms, també tindrien dret a percebre el CATA especial per causa de la COVID, si acomplissin els requisits descrits.

S’ha de tenir en compte que el fet de que siguin “treballadors pluriactius” al RGSS i al RETA significa no només que treballen tant sota la dependència de tercers com amb autonomia independent, en cadascuna de les activitats a les que es dediquin, sinó precisament que cotitzen en ambdós règims, o altrament dit, que contribueixen a cadascun dels sistemes de repartiment per tenir dret a prestacions quan les necessitin.

No obstant, amb l’entrada del vigor de l’article 17.4 del RDL 8/2020, es va prohibir la compatibilitat entre prestacions de la Seguretat social per a perceptors del CATA. Aquesta previsió, a totes llums arbitrària, es va rectificar amb la Disposició Final 2a del RDL 13/2020, donant-se nova redacció a l’article 17.5 i condicionant la compatibilitat només a les prestacions que s’estiguessin percebent i que fossin compatibles amb l’activitat que produís el dret a percebre el CATA (és a dir, el treball autònom).

Ara bé, l’article 282 LGSS no ha estat modificat, i aquest determina que la percepció de la prestació d’atur és incompatible, tant amb la feina per compte pròpia (apartat 1r) com amb les prestacions de la Seguretat social derivades (apartat 2n).

Per tant, i com a resultat de tot plegat, encara que s’hagi compatibilitzat el cobrament del CATA amb altres prestacions -com podria ser l’atur en la seva modalitat contributiva (reiterem que s’ha cotitzat per tenir-hi dret)-, el fet que la pròpia prestació d’atur sigui incompatible amb el CATA fa que a la pràctica no s’hi tingui dret, essent la conseqüència d’aquest joc de compatibilitats i incompatibilitats un efecte lesiu pel treballador que és alhora autònom, i que es veu forçat a haver de triar entre una o altra, o si més no, a sol·licitar la suspensió de l’atur durant el temps que es percebi el CATA excepcional per la situació de la COVID.

Com s’apuntava en el titular,  aquest desgavell entre normatives es pot interpretar o bé com una incapacitat majúscula del legislador -cosa que sense ésser del tot descartable es fa difícil de creure-, o bé com una deliberada voluntat de no voler abonar ambdues prestacions alhora als seus legítims drethavents; és a dir, produir un perjudici indegut als treballadors pluriactius que no tenen l’obligació jurídica de suportar (ans al contrari, en ésser aportants nets en termes de cotització). Per tant, és més que evident que la pandèmia és un fet notori imprevisible i involuntari del que no es pot responsabilitzar aquests treballadors, i que en haver cotitzat en els dos règims, haurien de tenir dret a prestació d’atur i al CATA a la vegada, raó per la qual la situació contrària constitueix una autèntica injustícia.

Tanmateix, la situació ara mateix no és pacífica, i existeixen Mútues col·laboradores (entitats responsables del pagament del CATA) que abonen la prestació de cessament als autònoms pluriactius que també perceben atur d’un ERTO (per exemple Mutua Universal) i altres que s’hi neguen i sol·liciten la renúncia a la prestació d’atur (per exemple Egarsat). Encara que l’article 282 LGSS sembla clar al respecte, en ésser la prestació d’atur del RDL 8/2020 una prestació “excepcional” i “sui generis” per les especificitats amb que s’ha de tramitar, es podria defensar que no existeix en el RDL cap previsió sobre la seva incompatibilitat, i per tant podria percebre’s al mateix temps que el CATA. Possiblement, caldrà una resposta judicial davant de la controvèrsia, però mentrestant, alguns treballadors que han cotitzat de més cobraran de menys quan realment ho necessiten.

Víctor CANALDA
Advocat i professor de Dret laboral a la UOC

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter