Arxius de OPINIO | Pàgina 2 de 210 | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Gener, 2021
jordi_marti.jpg

Vidal Aragonès ha escrit un excel·lent llibre d’història política, d’història de les lluites socials i d’història dels Països Catalans des de baix a l’esquerra, posant en solfa d’agradable so la vida, l’obra i el pensament del republicà catalanista i federal Francesc Layret, advocat d’obrers anarcosindicalistes i una de les figures bàsiques i centrals en l’entramat que els primers vint anys del segle XX portà el catalanisme d’esquerres a prendre forma política.

Era el seu un catalanisme d’esquerres federal i republicà, laic i socialista; i, no caldria dir-ho però ho dic, radicalment enfrontat al catalanisme monàrquic, espanyolista i conservador fins a la medul·la de la Lliga Regionalista, del qual en deriva Convergència (com a concepte) i les seves conseqüències. Aquest fet sol ja ens pot fer entendre l’odi que els amos li tenien, que arribà al seu assassinat. Qui el matà? Doncs, més clar, l’aigua.

Amb una formació universitària i popular, perquè ell fou un dels grans de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, la seva família esquerrana facilità el seu accés a un tipus de cultura que no era només de lluïment i de mudar sinó, sobretot, emancipadora i transformadora, popular en el sentit que Gramsci usa la paraula. Per ell, la transformació social era possible tant tenint un càrrec de representació política (fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona i parlamentari a Madrid) com a partir d’un procés revolucionari com la Revolució Soviètica, que defensà amb gran entusiasme. La seva barreja conscient i buscada del catalanisme amb el republicanisme d’esquerres, una barreja que per ell era bàsica per alliberar el catalanisme de les urpes de la burgesia i l’obrerisme del lerrouxisme, el portaren a fundar periòdics com La Lucha i organitzacions diverses entre les quals destaca el Partit Republicà Català.

A banda de les seves relacions d’amistat personal amb Salvador Seguí i Lluís Companys, que ens donen una mica la idea del seu voltant immediat, Layret es convertí en un referent de la política republicana d’esquerres a partir, precisament, de la seva participació en la major part dels esdeveniments polítics del seu moment des d’una postura inclusiva i clarament de suma i d’acord entre les diverses famílies d’esquerres, sempre sense renunciar a la defensa dels drets dels més desafavorits i de les lluites obreres a partir, també, de la seva tasca professional com a advocat. Vidal ens informa també en el llibre de molts altres punts, entre els quals m’han interessat especialment la seva contribució acadèmica, que inclogué la redacció d’una tesi doctoral de suggerent títol: «La sociedad primitiva, su concepto y método de investigación», i la importància del seu «cos trencat», com diu Vidal, a l’hora d’esdevenir la potència intel·lectual i política que va ser. La paràlisi de les seves cames li impedí de jugar amb la resta d’infants de la seva edat i predisposà Layret a construir la seva vida al voltant de l’intel·lecte i del saber.

En aquesta biografia, per tant, Vidal Aragonès recull totes les facetes de Layret i això la converteix encara en més necessària en un tros de país que ha oblidat o desconeix el seu passat, fins i tot el més recent. Però el llibre és també important per a unes generacions de lectors i lectores que desconeixen a voltes de forma absoluta el seu propi passat ideològic i col·lectiu, i per tant quins podrien ser els seus possibles referents. A banda dels llibres d’història, la generació dels 70, per dir-ho així, recuperà Layret a partir del teatre amb l’obra Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, escrita a quatre mans per Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, reeditada per Arola Editors; i, també, amb un poema de Maria Mercè Marçal que en l’imaginari d’alguns com jo esdevingué referencial: «Vint bales foren, vint bales». Són referents culturals que van més enllà de la biografia o del recull del seu pensament i que no passen sinó que continuen essent perfectament vàlides, però a la nostra generació, als d’ara, ens faltava el llibre de tesi, la biografia militant, el text que ens situés el personatge en la seva època i el fes entenedor per a qui avui en vulgui saber els detalls i les línies generals. Ara ja el tenim.

Francesc Layret. Vida, obra i pensament ha estat publicat per Tigre de Paper, una editorial que cada dia més amplia el seu focus d’interessos i dona llum a espais de pensament i de recuperació de la memòria històrica pròpia imprescindibles per reconèixer-nos en un passat que, com tota la resta, ens han volgut robar per tal que no entenguéssim que veníem de lluny i les lluites centrals d’aquest poble i de cada un dels individus que en formem part ni són noves ni massa originals i moltes de les coses que fem i que lluitem tenen antecedents propis que quan els coneixes esperonen, sobretot, a no defallir i tirar endavant.

Jordi MARTÍ FONT
Exregidor de la CUP a Tarragona


REDACCIÓ4 Gener, 2021
estela1-1280x960.jpg

Des de l’àmbit del cos de Mossos d’Esquadra, l’any 2020 ha estat un any diferent a la nostra regió en diversos aspectes. El primer que vull destacar ha estat tot el que ens ha comportat l’arribada de la Covid-19.  Hem hagut de dedicar una part important del nostre temps a fer controls a la via pública per supervisar el compliment de la normativa vigent de cada moment.

No ha estat fàcil perquè els ciutadans han hagut de fer un esforç per entendre el què se’ls estava demanant i alhora adaptar la seva vida a les exigències de les autoritats governatives. Dins de l’activitat delinqüencial el gran protagonista ha estat el cultiu i tràfic de la marihuana.

Els números s’han disparat respecte als anys anteriors i el 2020 ha estat una constatació de la tendència creixent. Un centenar de detinguts relacionats amb aquesta problemàtica i més de 17.000 plantes comissades. També hem seguit treballant per augmentar la nostra col·laboració amb les institucions del territori, especialment amb totes les policies locals de la nostra regió policial. Una prova han estat els dispositius de seguretat ciutadana que s’estan duent a terme amb la Guàrdia urbana de Reus o els dispositius Vibio o Pondus que estem treballant conjuntament amb la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Per altra banda, hem aconseguit baixar aquesta xifra macabra de víctimes mortals derivades dels accidents de trànsit respecte a l’any passat, que és del tot insuportable i que tots plegats voldríem veure reduïa a la xifra de zero.

El meu desig pel 2021 és sense cap mena de dubte que puguem posar fre a la pandèmia del coronavirus. Penso especialment amb totes les persones que estan vinculades amb el sector econòmic del turisme, tan important a la nostra zona, treballadors i empresaris del sector de la restauració, de l’oci, del món hoteler, etc.

També totes aquelles persones que basen la seva economia familiar en el món del comerç a través de les petites botigues. Nosaltres el 2021 seguirem treballant amb el màxim compromís de servei públic, amb encerts i esperem que amb pocs errors, però sempre de forma honesta per augmentar el nivell de seguretat de les persones que viuen al Camp de Tarragona i per tant la seva qualitat de vida.

Josep Ma. ESTELA
Comissari en cap dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de Tarragona


REDACCIÓ3 Gener, 2021
marti_V.jpg

Como siempre, cuando se acercan unas elecciones sean donde y cuando sean, los cabezas pensantes de los partidos se acuerdan de nosotros, los diez millones de jubilados y pensionistas y de los dos millones de discapacitados del país.

Algunos con pomposas declaraciones en los programas, y quizás en alguna visita con cámaras, por supuesto, a alguna residencia o institución, pero, aunque mayores, a la mayoría la memoria no nos falla.

Todas estas promesas y proyectos, siempre terminan en la papelera del recuerdo, ellos los políticos, deciden por nosotros, como está establecido en nuestra Constitución, pero, ¿cuentan con nosotros?, es evidente que para nada. Quizás consultan a las organizaciones filiales y subvencionadas por ellos, sindicatos y otras agrupaciones, que evidentemente no representan a nadie salvo a sus patronos.

Pero de verdad, ¿estamos dispuestos a seguir soportando esta vergonzosa forma de tratarnos?, sinceramente no. Están muy cercanas las dolorosas y desgraciadas decisiones, rozando el delito, tomadas durante la crisis sanitaria de la Pandemia del Covid referentes a residencias. Falta de atención sanitaria en las mismas y en los domicilios, protocolos de triaje por edad en los centros sanitarios, dados por escrito, por tanto, palmariamente comprobables, rayando el delito de negación de auxilio, lo ha padecido todo nuestro colectivo y…  ¿los vamos a seguir votando?

Es el momento de pedir explicaciones y responsabilidades, nuestra arma es nuestro voto, pero después de tantos años de tomarnos el pelo, la única solución es estar presentes en las instituciones, la historia nos avala. Todas las civilizaciones, excepto la actual, han rendido culto a la experiencia dejando en manos de sus consejos de sabios las decisiones más importantes.

Nuestro colectivo representa casi el 30% del censo electoral, esta es nuestra fuerza, ¿vamos a consentir que nos manipulen con subvenciones y promesas que se las lleva el viento? Hay quienes incluso nos toman el pelo anunciando aumentos espectaculares de las pensiones si apoyas sus locuras separatistas y, sin embargo, son incapaces de gestionar una comunidad autónoma, hundiendo una de las regiones, hasta su llegada al poder, más prósperas de Europa.

Cuando estemos en las instituciones crearemos el Ministerio de la Tercera Edad y sus Consejerías correspondientes en las CCAA, como buenos gestores que hemos sido en nuestras casas, negocios, empresas y trabajos, sabemos cómo hacerlo sin que se incremente el presupuesto. Todo lo contrario, vamos a bajar el gasto, sencillamente suprimiendo la gran cantidad de gasto superfluo, ministerios sin sentido, inversiones ruinosas, personal innecesario, sociedades inútiles, observatorios, comisiones, asesores, sueldos estratosféricos, etc., etc., de esto sabemos y mucho, lo hemos estado resolviendo toda nuestra vida.

Queremos poner a disposición del país, nuestra experiencia y saber hacer, y llevar a nuestra sociedad a una reflexión de respeto para que no nos menosprecien más. No queremos ser más tiempos invisibles, queremos ser útiles a la sociedad, nuestra generosidad no tiene límites, lo hemos demostrado en todas las crisis. Para ello solo hay una solución, y es mediante nuestra organización, la unidad de acción y la unión de nuestro voto, este es nuestro poder. Nuestra arma es nuestro voto, disperso no sirve, unido podríamos realizar y llevar a término nuestro objetivo, estar presente en las instituciones y hacer valer nuestra voz, nuestras propuestas y reivindicaciones.

Si nos lo tomamos en serio y nos unimos es posible todo lo anterior, ven con nosotros a Tercera Edad en Acción, porque ya hemos iniciado el camino.

Martí VIRGILI
Delegado 3edad en Acción Tarragona


REDACCIÓ3 Gener, 2021
jesus_arjona-1280x622.jpg

En aquests moments d’incertesa i en un any que hem viscut moments de tota mena, on la vida i la salut han estat per damunt de tot, des de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya volem llençar un missatge d’esperança per aquest nou any 2021, on esperem que junts a la Medicina, la bona feina ciutadana i el respecte, es pugui aconseguir sortir d’aquests moments tan difícils que estem travessant.

Que aquest nou moment vital us7ens porti felicitat i salut, dos dels factors més importants als nostres dies. Nosaltres, des de l’Observatori dels Drets Humans a Catalunya, vetllarem pel respecte de la nostra condició humana i dels nostres drets, perquè aquest any, on no només hi ha hagut pandèmia sigui en tots els sentits, un any de millora absoluta, ple de respecte, amor i felicitat per tothom.

Jesús ARJONA
Secretari de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya


REDACCIÓ3 Gener, 2021
Foto-CV-buena.jpg

El Gimnàstic de Tarragona travessa la millor temporada de les darreres 4. Es troba primer amb 16 punts i un partit menys, i a 3 punts per sobre del Play-Off de la 2a B Pro. I és que aquest any és clau pel club. Si el Nàstic finalitza entre els tres primers, s’assegurarà una plaça a la nova categoria intermèdia entre 2a A i 2a B, la 2a B Pro. D’aquesta forma, els granes podrien guanyar una categoria, apropant-se més a l’objectiu de tornar al futbol professional. És clar, també poden aconseguir pujar a 2a Divisió directament aquesta temporada, però és vital quedar com a mínim entre els 3 primers.

Hi ha arguments per creure en les possibilitats d’aquest Nàstic. En primer lloc la rauxa. Ja hem pogut veure les ganes amb les quals juga la plantilla. El millor exemple és el del matx contra l’Andorra. L’equip grana perdia 0-2 amb un home menys quan faltaven 25 minuts, i li van acabar donant la volta al partit amb un 4-2 apoteòsic. Un altre motiu per creure és l’efectivitat ofensiva. Malgrat començar la temporada amb certs dubtes en aquest aspecte, qualsevol pensament negatiu s’ha dissipat amb les 18 dianes a favor dels de Toni Seligrat. De fet, el Gimnàstic és l’equip més golejador de tota la categoria. Un altre àmbit que ha millorat és la defensa. El curs passat, a la jornada 9 havien rebut 14 gols en contra. Aquest any, a la mateixa jornada només n’han rebut 7, és a dir, la meitat. El darrer aspecte positiu és que en aquesta 2020/2021 el conjunt tarragoní només ha perdut un partit de lliga. Va ser el primer contra el Barça B al Johann Cruyff per 1 a 0. Des de llavors, el Nàstic s’ha mantingut invicte fins avui, havent superat 8 jornades seguides sense conèixer la derrota.

Aquesta temporada el Nou Estadi està vivint una combinació perfecta entre bon joc i resultats. En contrapartida, el Nàstic encara no ha guanyat fora de casa. Tot i haver estat a prop de la victòria com a visitant al Camp d’Esports o a Sagnier, els granes no han sumat 3 punts en cap jornada fora del Nou Estadi. Sense dubte, és una faceta a millorar. De fet, l’equip tarragoní està obligat a fer-ho, ja que a la volta de lliga haurà de jugar més partits lluny del Nou Estadi que dins d’aquest. A més a més, serà crucial aconseguir bons resultats a estadis aliens de cara als Play-Off.

Pel que fa a les sensacions, només se n’ha trobat a faltar una: el caliu del públic del Nou Estadi. Els socis haurien sentit goig de valent amb la remuntada davant l’Andorra o amb la maneta a l’Hospitalet. De ben segur, tant jugadors com equip tècnic troben a faltar un Nou Estadi il·lusionant, ple de gom a gom. Ara que l’equip aconsegueix girar la dinàmica negativa dels darrers anys, el públic no hi pot ser per gaudir. Així de capritxós ha estat el destí amb els aficionats granes. Sigui com sigui, la temporada acaba de començar. Tinguem esperança que en algun moment tothom pugui tornar a cantar els gols del Nàstic mentre se salta d’alegria i, perquè no, es plora celebrant un ascens.

Alex Riba

Redactor en pràctiques

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Gener, 2021
manuel-castaño.jpg

Estem a escassos dies d’acomiadar el 2020, un any que tothom recordarà per tot el que ha suposat. Ha sigut un any complicat, marcat per la pandèmia i la crisi econòmica i social que ha generat. Per aquest motiu, ens agradaria fer un reconeixement a totes les persones i col·lectius que s’han bolcat per ajudar als altres, a cuidar-los i a fer que no se sentin sols. També volem enviar el nostre escalf a aquelles persones que han perdut un ésser estimat durant tot aquest període i un record per tots ells.

Des del consistori tenim la missió i l’obligació de vetllar pels nostres veïns això ho hem estat fent i ho seguirem fent. S’han pres decisions valentes, necessàries i alhora complicades però totes pensant en el millor per la ciutadania i per Tarragona.  S’han portat a terme mesures per pal·liar els efectes de la crisi com l’atorgament de subvencions i la rebaixa de taxes a diferents sectors, la creació de la xarxa de suport solidari, el lliurament de targetes moneder de l’IMSS, inversions per a facilitar material informàtic als alumnes amb menys recursos perquè poguessin estudiar durant el confinament, entre moltes altres. La llista és llarga, un fet que demostra que no hem estat de braços plegats i que hem afrontat la situació des del primer minut.

Des del govern municipal s’han executat accions i mesures restrictives per intentar frenar el ritme de contagis. No ha sigut fàcil, gens, però durant molts mesos hem aconseguit ser una ciutat referent per les mesures i pel comportament cívic i conscient de la ciutadania. Ara no podem afluixar.

La pandèmia ha alterat el nostre calendari com a govern municipal, moltes de les accions que teníem previstes no s’han pogut executar però això no vol dir que no es facin. Tenim clares les nostres prioritats: el benestar de la ciutadania i la millora de la ciutat.

Ara, el repte més gran que se’ns presenta com a Ajuntament de cara a l’any que ve és reactivar l’economia i per descomptat, estar al costat dels ciutadans i ciutadanes. Una de les mesures que portarem a terme són les inversions perquè creiem fermament que això permetrà fer un pas en la reactivació que porta implícita la creació de llocs de treball.

Som conscients que el 2021 novament ens exigirà al màxim i ens obligarà a posar-hi molt esforç, com a ajuntament li posarem i també estem convençuts que els ciutadans i ciutadanes també ho faran perquè a aquesta pandèmia se l’ha de combatre i guanyar tots junts.

Hem de seguir batallant, no podem abaixar la guàrdia i hem de seguir sent corresponsables, necessitem que entre tots mirem endavant, que vetllem pel nou futur que se’ns presenta. Aquesta pandèmia ens ha fet créixer com a societat, ha permès brollar la solidaritat dels ciutadans en els moments més difícils.

Encarem el 2021 amb la perspectiva i la convicció que tot anirà millor. El que més desitgem, però, és que  fem camí perquè es reverteixin tots els efectes econòmics, socials i emocionals que ens afecten.

Manuel CASTAÑO
Portaveu del govern municipal de Tarragona


REDACCIÓ2 Gener, 2021
josep-maria-buqueras.jpg

Queden unes hores per finalitzar aquest any 2020 que amb l’aparició de la nostra pandèmia inesperada ha capgirat tot el món. Ara ens toca fer balanç d’aquest any únic i, esperem, irrepetible.

El vocabulari quotidià ha incorporat paraules com la mascareta, la distància, el teletreball, la desescalada, les moratòries, els ERTO/ERTE, els crèdits ICO, el coronavirus, el toc de queda, l’aïllament, el confinament, les videoconferències a tots els nivells, entre altres. Ara ja tenim la tercera onada. Estem davant una situació que en dietètica es coneix com efecte jo-jo, segons Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Mediambiental de la Facultat de Medicina de la URV.

Es tracta de l’efecte rebot al cicle marcat per pèrdua i recuperació successiva del pes corporal, a conseqüència d’una dieta hipocalòrica excessiva. Amb el Covid-19 passa el mateix: el confinament “dobla la famosa corba” i les xifres milloren significativament, però en cada intent de tornar a la normalitat (nova), apareix la recaiguda (el jo-jo)

Ni Catalunya, ni la resta de l’Estat han sabut desxifrar totes les incògnites aparegudes i la gestió ha estat força contradictòria i dolenta. Ni l’admirada senyora Merkel ho ha resolt. La gestió de la pandèmia a la Unió Europea també ha estat decebedora i l’Organització Mundial de La Salut tampoc ha estat a l’alçada de les circumstàncies, ja que no ha assumit el seu paper essencial per el qual va ser creada. Falta d’informació no ha existit. S’han publicat més de 84.000 articles sobre el tema. Estem probablement en l’inici del fi de la pandèmia. Tots hem d’aprendre, sobretot els governs, d’aquesta duríssima i costosa tragèdia sanitària, socioeconòmica i psíquica.

La dicotomia salut/economia està present en cadascuna de les decisions governamentals. Els recursos que es pretenen estalviar en Salut i en Investigació, es pagaran amb escreix  i desproporcionadament. També hem de saber diferenciar despesa i inversió. Víctor Frankl, neuròleg i psiquiatre austríac, deia que quan no podem canviar la situació a la que ens enfrontem, el repte  consisteix en canviar-nos a nosaltres mateixos. Hem de pensar més en el que tenim i deixar de pensar en el que no tindrem.  Vivim uns temps diferents. Si hem aprés aquest any, inusual i desafiant, és no donar per segures coses ordinàries, que tenim al nostre voltant i a las que poc a poc hem anat perdent el respecte. Hem de ser resilients, és a dir, una persona que sap treure profit dels reptes que la vida aporta. D’això es tracta, practicar la resiliència, que és la capacitat de recuperar l’estabilitat en ésser afectar per pertorbacions o interferències.

Sens dubte, l’any 2020 és una any per oblidar … que no oblidarem. Un milió i mig de morts, setanta milions d’infectats i països sencers paralitzats durant mesos han convertit al coronavirus en l’indiscutible protagonista de l’any … i del que portem de segle, . A més del sofriment, les conseqüències econòmiques són/seran incalculables. La pandèmia ha deixat també mostres  sense precedent d’altruisme, solidaritat, civisme i resiliència. Pensem en el nombre de persones mortes, el dolor dels seus familiars, la pressió i la fatiga amb que han tingut que treballar  els metges i sanitaris en els hospitals. No podem obviar la crisis econòmica i a una taxa d’atur que produeix esgarrifances i que ha provocat la indigència a moltes famílies. 2020, any de la desolació sense pal·liatius.

Les abraçades, els petons i els retrobaments s’han canviat per video trucades, mirades emocionades i bombolles, no pas de cava, de convivència. Potser ara la paraula més usada serà la vacuna. Això esperem. Vacuna, terme científic i, a la vegada, talismà. Les vacunes sempre han resolt les malalties, les epidèmies i les pandèmies. Potser, tal vegada, la vacuna serà/és el compendi de salvació. En qualsevol cas, amic o desconegut lector, et desitjo un pròsper, saludable i joiós 2021. Així sigui.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ2 Gener, 2021
xavi-puig.jpg

Que el 2021 sigui l’any de tocar-se, d’agafar-se les mans, d’abraçar-se, de fer-se petons, d’estar ben a prop, de brindar, de mirar-se els ulls, de deixar l’ordinador i sortir al carrer. Que sigui l’any d’estimar-se, sense mesura, distància ni miraments. Canalla, joves, avis, no importa l’edat, tothom a recuperar el somriure i la tendresa. Que sigui l’hora de viure i no hi hagi temps per perdre.

Que el 2020 no sigui més que una profunda ferida a la pell, res més. Un mal record que ens faci millors. El lloc del nostre passat on vam patir tant pels nostres veïns, amics i familiars, que hem decidit no oblidar mai més que amb ells ho som tot i només amb ells tot té sentit. Que els duem a dins, si se n’han anat. Que volem fer camí amb ells, si encara hi són. I que si aquesta maleïda malaltia antisocial té un sentit, que sigui el de recordar-nos que som i volem ser éssers precisament això, socials, dependents i fràgils, però resilients i solidaris. Que el 2020 sigui la duríssima lliçó que ens va ensenyar a estimar més i millor.

Fem bondat, ajudem-nos molt i generosament, que el 2021 ha de ser l’any de la remuntada en tots els camps, començant per la felicitat i l’amor, dels quals n’emanen tots els altres.

Estimem-nos. Guanyarem.

Xavi PUIG
Portaveu del Grup Municipal d’ERC a Tarragona


REDACCIÓ2 Gener, 2021
didac2-1280x960.jpg

La crisi sanitària generada per la covid-19 ha evidenciat el paper clau dels mercats municipals de Tarragona com a proveïdors d’aliments de proximitat, saludables i de qualitat. Malgrat les nombroses dificultats d’enguany, paradistes, marxats i treballadors i treballadores de l’empresa de Mercats de Tarragona han fet una feina extraordinària per adaptar el seu servei garantint totes les mesures de seguretat i higiene per evitar la propagació del coronavirus. Parlem de totes aquelles parades de productes de primera necessitat, però també de tots aquells marxants que ofereixen productes no alimentaris que, tot i les nombroses restriccions, continuen esdevenint imprescindibles per l’activitat comercial del centre i dels barris de Tarragona.

Gràcies a l’esforç de paradistes i marxants, tots els mercats de Tarragona compleixen escrupolosament el protocol que es va posar en marxa quan va esclatar la crisi sanitària. A més, en els mercats amb més afluència d’usuaris s’han posat en marxa nombroses accions encaminades a millorar el servei a la ciutadania. És el cas del Mercat Central, on s’ha reforçat el servei de compra en línia i les comandes telefòniques. De fet, durant aquestes festes de Nadal, entre altres actuacions, s’ha habilitat un punt de recollida exterior i l’aparcament és gratuït pels usuaris que utilitzen aquest servei. I és que som conscients que malgrat la situació d’excepcional en què ens trobem, les festes de Nadal segueixen sent unes dates especials i l’objectiu ha estat adaptar el servei per donar més facilitats a la ciutadania per fer les compres amb comoditat i màxima seguretat.

Aquesta crisi sanitària tampoc ha frenat, ni de bon tros, el paper clau dels mercats de Tarragona en la dinamització cultural i social de la ciutat. S’ha tornat a evidenciar aquestes festes de Nadal, durant les quals els mercats municipals han acollit nombrosos actes que garantien totes les mesures de seguretat: la instal·lació de magnífics pessebres, música en viu, exposicions, presentacions de llibres, concursos…

 

La situació actual tampoc ha impedit el reforç, en aquest darrer any, del compromís social de l’empresa de Mercats de Tarragona mitjançant la col·laboració amb multitud d’entitats socials de la ciutat. Parlem del ja consolidat recapte solidari d’aliments, de les nombroses campanyes conjuntes amb Creu Roja, així com de la col·laboració amb Formació i Treball i amb les fundacions Topromi i Estela, entre moltes altres. Són iniciatives que s’han fet realitat gràcies a la solidaritat de paradistes, marxants i treballadors i treballadores de l’empresa de Mercats de Tarragona.

L’aposta pels mercats de Tarragona és ferma. Aquesta crisi no ha aconseguit aturar-nos, continuem endavant perquè els mercats municipals són vitals per garantir un model comercial que fomenti la cohesió social, la dinamització cultural i, en definitiva, perquè Tarragona esdevingui una ciutat més amable, sostenible i saludable.

Dídac Nadal

President de l’empresa de Mercats de Tarragona  

PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Desembre, 2020
saloua_bichri.jpg

El año que acaba ha sido fuente de angustia tanto para los adultos como para los niños. Ellos también se enfrentaron a restricciones de Salud, privados de fiestas de cumpleaños y de actividades colectivas, llamados a respetar los gestos de barrera y a usar una mascarilla desde los seis años. La vida familiar se ha trastornado, los abuelos están lejos …

El año 2020 ha sido un año de revelaciones . Me dejo percibir que el Mundo aún puede sorprender tanto por su humanidad como por su ausencia.

Por mucho que hayamos tenido grandes demostraciones de solidaridad en todo el mundo durante este año, particularmente en la crisis del COVID-19, aún nos falta reforzar estos gestos diarios que deben hacer parte de nuestra vida. Estos gestos suponen ayuda desinteresada, empatía, respeto hacia los ancianos, tender una mano a desconocidos, pensar en los demás y no solo en nuestra persona. Considero que tenemos que estar juntos, los unos al lado de los otros y deja de dar muchas cosas por sentado.

Cada uno debe trabajar sobre si mismo, lo cual es bastante aterrador, ya que el individuo y sus intereses suelen primar sobre el resto.

Lo que este año nos ha proporcionado, hasta ahora, es todo lo que hemos dado por adquirido, que es nuestro entorno, nuestra salud, nuestro día a día y un poco de nuestra libertad.

La lección aprendida es no dar nada por hecho, mientras un virus  muy fuerte puede cambiar nuestra vida. Esta pandemia nos afectará durante mucho tiempo. Por eso debemos tomar el tiempo para agradecer y saborear los momentos de libertad que tendremos.

Desde los primeros días del confinamiento, hubo reflejos espontáneos de solidaridad, gente haciendo la compra a sus ancianos, debilitados o en situación precaria.

¿Qué quedará de todo esto cuando salgamos de esta crisis sanitaria? ¿Aprenderemos las lecciones de esta forma de vida que nos empuja a responsabilizarnos por los demás?

¿No es una oportunidad para aprender a trabajar sobre uno mismo y poder vivir en compañía de si mismo? ¿No es esta una oportunidad para restablecer un espacio para el pensamiento individual y colectivo que parece haberse perdido?

Saloua BICHRI
Cónsul general de Marruecos en Tarragona, Lleida y Aragón




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter