Arxius de carles puigdemont | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Octubre, 2020
1Octubre1.jpg

Tres anys després de l’1-O, el referèndum té conseqüències judicials i molts procediments oberts als tribunals. Hi ha polítics complint penes de presó o d’inhabilitació, com els condemnats pel Tribunal Suprem, altres esperant sentència, com l’ex cúpula d’Interior i bona part de l’antiga Mesa del Parlament. Altres encara esperen judici, com l’exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet al Suprem, els síndics electorals, que seran jutjats al novembre, el conseller i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, i Lluís Salvadó i Josep Maria Jové al TSJC. També hi ha desenes de càrrecs processats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, alcaldes, votants i desenes de policies i guàrdies civils, sobretot en dos jutjats de les ciutats de Barcelona i Girona.

El primer jutjat en obrir una causa per l’1-O va ser el d’Instrucció 13 de Barcelona, ja abans que es confirmés que hi hauria un referèndum d’independència i encara menys la data. Mesos de telèfons intervinguts van acabar amb nombrosos escorcolls i detencions el 20-S. D’allà en van sortir desenes d’alts càrrecs de la Generalitat investigats per desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets o falsedat documental, entre ells Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, de Vicrepresidència i Economia. Com que des de finals del 2017 i almenys mentre duri l’actual legislatura són diputats al Parlament i, per tant, aforats, la seva causa es va segregar i es tramita al TSJC. Entre els processats per Instrucció 13 destaquen els aleshores secretaris de Difusió, Antoni Molons; de Presidència, Joaquim Nin; de Treball, Josep Ginesta; d’Exteriors, Aleix Villatoro; o de Comunicació, Jaume Clotet. També hi ha càrrecs del CTTI, de Vicepresidència i Economia, de la CCMA, d’Exteriors, i alguns empresaris.

Però d’aquell 20-S se’n van derivar altres processaments: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que van organitzar la concentració davant de la Conselleria d’Economia, i que van acabar condemnats pel Suprem per rebel·lió al costat dels membres del Govern Puigdemont, i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig. Aquests quatre últims van ser jutjats l’hivern passat a l’Audiència Nacional per rebel·lió, tot i que finalment la fiscalia va rebaixar l’acusació a sedició o desobediència. S’espera que la sentència es faci pública aviat. També hi ha diversos comandaments de Mossos encara pendents d’una investigació contra ells en un jutjat de Cornellà de Llobregat.

Prèviament a Instrucció 13, el TSJC ja havia obert causes penals contra l’aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la seva mesa per tramitar iniciatives parlamentàries a favor de la independència que teòricament estaven vetades pel Tribunal Constitucional. Forcadell va ser inclosa en el judici al Suprem per un delicte de rebel·lió, i condemnada a onze anys i mig de presó.

La resta de la Mesa només va ser processada per desobediència, i la seva causa es va enviar al TSJC. Però Joan Josep Nuet, ara diputat d’ERC al Congrés, va ser separat d’aquesta causa, que es tramita al Suprem. La resta de membres, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, van ser jutjats al juliol i estan pendents d’una possible condemna d’inhabilitació per a càrrec públic.

La principal causa, la del Tribunal Suprem contra els líders del procés, ja està sentenciada, i amb compliment d’importants penes de presó per a la majoria, pendent de recursos al Tribunal Constitucional i probablement a Europa. Els presos van obtenir al juliol el tercer grau, però el Suprem el va revocar per a tots excepte per a Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Al novembre està previst el judici contra els síndics electorals, designats pel Parlament per supervisar la netedat de la votació de l’1-O, però que van dimitir en bloc quan el Tribunal Constitucional els va amenaçar amb multes.

Dies abans del referèndum la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències contra centenars d’alcaldes que havien acceptat col·laborar en la votació. Moltes causes s’han acabat arxivant però algunes van tirar endavant i estan pendents de judici. Una d’elles és la seguida contra l’exalcalde d’Agramunt (Urgell), Bernat Solé, actual conseller d’Exteriors. Com que és aforat, la causa es tramita al TSJC, que ja ha dictat la interlocutòria de processament. Un altre alcalde diputat és el de Mollerussa, Marc Solsona, que també va ser investigat per la Fiscalia Superior, però el ministeri públic ho va arxivar el novembre del 2018. En canvi, a l’exalcalde d’Alcarràs (Segrià) Miquel Serra, el ministeri fiscal li demana 15 mesos d’inhabilitació i 21.600 euros de multa per haver cedit un espai municipal per a la votació.

A les Terres de l’Ebre, l’alcalde de Roquetes (Baix Ebre), Paco Gas (ERC), segueix pendent del recurs que va presentar en contra de l’obertura de judici oral per suposada desobediència per haver facilitat equipaments i haver col·laborat activament amb els organitzadors del referèndum. En la interlocutòria de febrer passat, el jutjat número 3 de Tortosa li va reclamar una fiança de 15.000 euros. La fiscalia va demanar un any i tres mesos d’inhabilitació i 11.250 euros de multa. En el mateix procediment van arribar a estar també investigats dos regidors, un treballador municipal i un membre de la mesa electoral, tot i que finalment la causa contra ells es va acabar arxivant.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Josep Caparrós, i el primer tinent d’alcalde, Albert Salvadó, esperen també notícies del procediment obert contra ells que es va iniciar fa dos anys a instàncies de la fiscalia, quan va citar diversos alcaldes de la demarcació a prestar declaració a Tarragona. Ells són els dos únics càrrecs electes contra qui s’ha mantingut la causa per suposats delictes de desobediència, malversació i prevaricació en l’organització i celebració del referèndum de l’1-O al municipi. El ministeri públic va remetre a finals de 2018 la investigació contra Caparrós i Salvadó al jutjat número 1 d’Amposta, que just fa un any va demanar a l’Advocacia de l’Estat i a la fiscalia que presentessin escrits d’acusació per obrir judici oral. El procediment es troba pendent d’aquest tràmit.

Arran d’aquestes mateixes indagacions de la fiscalia, el TSJC va investigar l’expresident de l’Associació Catalana de Municipis Miquel Buch i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras, però va arxivar la causa. Més tard la va reobrir per a Buch.

Procediments a tot el territori
Respecte l’actuació durant l’1 d’octubre als col·legis electorals, hi ha diverses causes contra votants, per desordres públics i resistència a l’autoritat, i contra policies nacionals i guàrdies civils per lesions i contra la integritat moral. Al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona hi ha prop de mig centenar de policies nacionals i comandaments investigats per l’actuació en una dotzena de col·legis de la capital catalana per lesions i delictes d’odi, com per exemple l’escopeter que va disparar la bola de goma a l’ull de Roger Espanyol, qui també està investigat per desordres.

Finalment, un dels casos més emblemàtics és el de l’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. El seu cas és especial, ja que, d’una banda, és un dels ferits que va denunciar la Guàrdia Civil per l’actuació a l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, i, de l’altra, ha estat acusat per la fiscalia d’un delicte de desobediència greu per no haver complert les ordres dels agents de la Guàrdia Civil. El judici contra ell es va celebrar el 21 de setembre i aquest dilluns va ser condemnat a 14 mesos d’inhabilitació i 2.100 euros de multa.

Al Camp de Tarragona, l’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre de Reus defensa prop d’una vintena de causes. Una de les més rellevants és pels delictes d’odi i malversació contra l’alcalde de l’1-O, Carles Pellicer, alguns regidors, alguns bombers i el propietari i un treballador d’un gimnàs per un manifest i les concentracions, especialment del 3 d’octubre del 2017. Es va arxivar la causa per bona part dels encausats i s’està a l’espera que l’Audiència de Tarragona faci el mateix amb la resta.

Igualment es van arxivar les caues obertes contra un veí de Reus per haver replicat la pàgina web del referèndum i un mecànic de la ciutat per negar-se a arreglar un cotxe particular d’un policia nacional. Una veïna de Reus que va fer una piulada contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ser absolta en segona instància.

A Mont-roig del Camp un guàrdia civil va denunciar quatre votants per lesions, atemptat a l’autoritat i desobediència. Respecte tres ja es va arxivar la causa, i ara s’espera que l’Audiència arxivi el cas contra el quart. A Valls, un ‘hacker’ de 19 anys d’Anonymous s’enfronta a 18 anys de presó per atacs informàtics a institucions de l’estat abans i després de l’1-O.

Aquests mateixos advocats voluntaris mantenen oberta una querella contra la Guàrdia Civil, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial conjunt, caps, càrrecs i comandaments responsables de les actuacions dutes a terme l’1-O a Mont-roig del Camp. La querella es va arxivar provisionalment, així com moltes altres per delictes d’odi, injúries i altres suposats delictes comesos contra persones o entitats sobiranistes.

Al Camp de Tarragona, s’han tancat molts dels procediments penals de fets ocorreguts l’1-O. El jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona, que era el que estava de guàrdia aquell dia i on van anar a parar la majoria de denúncies, ha anat arxivant moltes diligències.

Juristes per la República només té mitja dotzena de causes obertes per fets ocorreguts a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona i a petits pobles de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, on la Guàrdia Civil va actuar. A Vilabella hi ha dos casos, un dels quals és contra un camioner ucraïnès que va anar a protegir els veïns i està acusat d’haver trencat la falange d’un dit a un guàrdia civil.

A Cabra del Camp, l’exjutgessa de pau Rosa Canela va quedar absolta en el judici per haver fet un escrit crític amb la policia.

A les Terres de l’Ebre es va arxivar la causa oberta a l’Audiència Nacional per injúries a la corona contra un veí de Tivissa (Ribera d’Ebre) i també s’investiguen les càrregues de la Guàrdia Civil que van patir els votants a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Més d’una vuitantena de persones van acreditar haver partit lesions com a conseqüència de la intervenció policial i al voltant de la meitat, entre 35 i 40, mantenen oberta la denúncia pels fets. Diversos agents de l’institut armat, identificats gràcies a les imatges gravades durant les càrregues, ja han prestat declaració com a investigats al jutjat número 4 d’Amposta, que instrueix el cas. El procediment, però, avança lentament davant els nombrosos recursos presentats i les dificultats perquè declarin tots els agents identificats.

Causes derivades de l’1-O
Indirectament relacionades amb l’1-O hi ha altres causes, algunes ja jutjades, com les seguida contra diversos manifestants per desordres públics durant l’octubre i novembre del 2017, o l’hivern i primavera del 2018, com l’activista Tamara Carrasco, com a suposada líder de diversos CDR, i participants en les protestes posteriors a la sentència del Suprem l’octubre del 2019. Carrasco va ser jutjada aquest dilluns i s’enfronta a set mesos de presó per incitació als desordres públics, després d’haver estat acusada inicialment de terrorisme per l’Audiència Nacional i haver hagut de passar mesos confinada al seu municipi. Un altre jove CDR, Adrià Carrasco, va fugir a Bèlgica just abans que el detinguessin.

Dues membres dels CDR estan sent investigades per tirar fems a les portes del jutjat de Reus i un jove de Tarragona està pendent d’un recurs per una acusació de desordres públics. De fet hi ha diverses causes obertes per protestes violentes en aquestes comarques. Un total de 23 persones estan sent investigades per aldarulls a la ciutat de Tarragona ara farà un any, dos dels quals van passar-se cinc setmanes empresonats.

També derivada de l’1-O hi ha les dues causes per desobediència contra el president de la Generalitat Quim Torra, que ha estat inhabilitat un any i mig per desobeir la Junta Electoral Central la primavera del 2019 en no retirar a temps una pancarta a favor dels polítics presos. Encara té una altra causa pendent similar per no retirar la mateixa pancarta el setembre del 2019.

D’altra banda, l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, també era investigat pel TSJC per haver contractat d’assessor un sergent dels Mossos d’Esquadra que havia escortat Puigdemont a Bèlgica. Del mateix entorn de Puigdemont, està investigat Josep Lluís Alay, exsecretari de Govern, director de l’oficina de l’expresident, per malversació de fons públics i prevaricació per un viatge a Nova Caledònia durant el referèndum d’autodeterminació del novembre del 2018 i peatges d’autopista per visitar els polítics empresonats a Lledoners. Alay i Jaume Matamala, amic de Puigdemont, també van ser investigats per ajudar Puigdemont en el viatge entre Finlàndia i Alemanya, quan va ser arrestat. De fet, dos mossos que escortaven Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya el març del 2018 s’enfronten a penes de tres anys de presó a l’Audiència Nacional per un delicte d’encobriment.

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2020
puigdemont-e1600353597619.jpg

Abans que conclogui el mes de setembre, l’Antiga Audiència de Tarragona acollirà l’acte de presentació del darrer llibre de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’excap de govern català té previst intervenir-hi durant la presentació de ‘La lluita a l’exili‘ via telemàtica. En aquest llibre Puigdemont exposa la seva versió del que va passar d’ençà que va ser investit president, el gener del 2016, fins que va marxar el 2017 cap a Brussel·les, tot just després de la celebració del referèndum independentista.

Es desconeix qui coordinarà la presentació a Tarragona, però és previsible que a l’acte hi assisteixen cares conegudes de Junts per Catalunya a la província.

La lluita a l’exili‘ és el segon volum de l’obra – ‘M’explico‘ és el primer – compten amb la col·laboració del periodista gironí Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui. Els dos títols estan disponibles a totes les llibreries, així com a les plataformes digitals en català i castellà.

 

 


REDACCIÓ31 Agost, 2020
foto_3677843.jpg

Puigdemont i Budó es dónen de baixa del PDeCAT

L’expresident Carles Puigdemont ha comunicat a David Bonvehí que es dóna de baixa del PDeCAT. Així ho ha anunciat el líder de Junts per Catalunya aquest dilluns en un missatge a les xarxes socials. Puigdemont ha assegurat que treballarà per mantenir una “relació cordial” amb la formació de Bonvehí.

La baixa de Puigdemont es produeix dos dies després que els senadors del grup parlamentari de JxCat i l’exconseller Lluís Puig també anunciessin el seu trencament amb el PDeCAT.

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, també ha estripat el carnet del PDeCAT. La portaveu del Govern té la intenció de comunicar-ho al partit les pròximes hores. Budó, que va ser membre de la direcció de la formació, s’afegeix així al degoteig de baixes al PDeCAT.

El partit que presideix David Bonvehí calcula en unes 800 les baixes de militants, a conseqüència de la pugna amb JxCat (un 7% del total). La vista per la demanda interposada pel PDeCAT contra JxCat pel control de les sigles serà el 25 de setembre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Juny, 2020
foto_3606402.jpg

El Suprem avala la decisió de la JEC

El Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola.

Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”.

Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recurrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”.

Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”.


REDACCIÓ8 Juny, 2020
foto_3614665.jpg

Carles Puigdemont a l’acte de Perpinyà

“Puigdemont ha de concretar ja una proposta per ordenar JxCAT“. La frase és d’una veu autoritzada de l’espai postconvergent, i exemplifica la sensació que hi ha entre molts sectors de JxCAT i el PDeCAT sobre la necessitat d’endreçar les formacions. Membres de les formacions reclamen que Carles Puigdemont detalli abans de l’estiu una proposta per desencallar la reordenació de l’espai.

Els actors implicats en l’endreça de JxCAT, PDeCAT, la Crida, els independents, i també Lledoners i Waterloo reactivaran les converses a partir de mitjans de juny, si bé ja n’hi ha hagut algunes a principis d’aquest mes. Puigdemont es va erigir, de nou, com a líder de la formació durant l’acte del 29 de febrer a Perpinyà -un acte de “reafirmació”, segons un dels consultats.

A ningú no se li escapa que l’expresident és la “peça clau” de l’engranatge de l’endreça, i que la seva proposta o decisió esdevindrà “determinant”. L’expresident de la Generalitat liderarà les converses -que es reprendran aquest juny-, que tornen a tenir el focus al si de les formacions –JxCAT, PDeCAT, la Crida-, però també a Palau, l'”exili” i Lledoners.

De cara a la contesa electoral, Puigdemont insistirà amb una nova “llista unitària”, a l’estil de la del 21-D sota els paraigües de JxCAT, ja que manté que l’eix esquerra-dreta ja no és vàlid per arribar a la independència. D’aquesta manera, es treballa des de fa setmanes per “fer evolucionar” el projecte de la Crida.


REDACCIÓ10 Febrer, 2020
foto_3606400.jpg

Carles Puigdemont atenent els mitjans

L’eurodiputat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dilluns que la figura d’un mediador en les converses entre els governs català i espanyol és “fonamental”. “Seria el més útil si es vol arribar a acords de veritat i complir-los”, ha subratllat Puigdemont.

En una atenció als mitjans a Estrasburg després que el vicepresident segon del govern espanyol i líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, hagi dit que no hi haurà un mediador en les converses entre governs, l’eurodiputat de Junts ha remarcat que “l’experiència” dels fets de l’octubre del 2017 els “aconsella” no “refiar-se” del govern espanyo i que, per tant, la figura del mediador seria “útil”.

“Forma part de qualsevol negociació del nivell que els catalans volem amb el govern espanyol”, ha insistit Puigdemont, que ha afegit que per a ells no serà un “problema” quin tipus de figura pugui ocupar la posició de mediador. Encara es desconeix la data d’aquesta trobada, però els polítics ja reclamen les seves qüestions.

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2020
foto_3603800.jpg

Puigdemont durant la Comissió del 155 al Parlament

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha denunciat el “cop d’estat” de l’aplicació de l’article 155. L’excap del Govern ha comparegut per videoconferència des de l’Eurocambra a la sessió de la comissió d’investigació del 155 del Parlament, aquest dilluns al matí, des d’on ha demanat “responsabilitats” als impulsors de l’aplicació de l’article.

L’ara eurodiputat al Parlament Europeu, Carles Puigdemont també ha defensat la DUI com “l’única opció digna i democràtica” el 2017, i ha afegit que l’Estat va actuar amb “venjança” contra tota la ciutadania de Catalunya per liquidar la seva aspiració de decidir el propi futur.

L’expresident ha insistit que “no es pot passar pàgina innocentment” sense que els responsables del 155 “assumeixin responsabilitats”. El líder de JxCat ha demanat superar una “cultura del 155” que creu que està “molt arrelada” a Espanya: “Aquesta pàtria seva no ens interessa”, ha deixat anar. “No ens hi poden obligar, el futur el decidirem i el lluitarem nosaltres”, ha reblat.

Puigdemont també ha admès que convocar eleccions a canvi d’aturar el 155 hauria estalviat “molt dolor”, però ha apuntat que l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, no va donar “cap garantia” d’aturar l’aplicació de l’article. “Si l’Estat hagués donat garanties, jo hauria convocat eleccions, no puc ser més clar”, ha sentenciat.


REDACCIÓ29 Gener, 2020
foto_35949781.jpg

Els eurodiputats catalans han declinat formar part del grup

Els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín han retirat la petició per entrar al grup Verds/ALE a l’Eurocambra. En una carta enviada als líders del grup, Ska Keller i Philippe Lamberts, Puigdemont i Comín justifiquen la seva decisió per les “serioses discrepàncies” que la seva entrada causava dins del grup.

“L’últim que voldríem és entrar en un grup després d’un procés que hagi pogut causar serioses discrepàncies entre alguns dels seus membres, i que la nostra acceptació sigui un element de discòrdia en un espai polític al qual ens sentim molt propers i al qual ens sentim vinculats”, diu el text.

Després que ERC, que forma part d’ALE, obrís la porta del grup a Puigdemont i Comín, l’entrada dels dos eurodiputats de Junts creava reticències entre la direcció dels Verds. Estava previst que les dues parts es reunissin de nou aquest dimecres per abordar la petició d’entrada de Puigdemont i Comín després del fracàs en les negociacions en trobades anteriors.

Els dos eurodiputats apunten que la retirada de la candidatura “en cap cas és un rebuig al projecte polític” del grup Verds/ALE. Amb 74 eurodiputats, els Verds/ALE són la quarta força política a l’Eurocambra, però amb la sortida dels britànics aquesta setmana perdran una desena de membres.

 


REDACCIÓ28 Gener, 2020

4.146.274 euros és la quantitat que el Tribunal de Comptes reclama a 31 persones que directa o indirectament van participar en el referèndum de l’1 d’Octubre que l’estat considera il·legal. Aquests diners haurien de ser abonats per membres del govern de Carles Puigdemont i per exalts càrrecs de la Generalitat. El tribunal considera que es van emprar diners públics en la celebració de la consulta independentista.

Aquest mateix matí se celebrarà una vista en què els advocats de les persones a les quals se’ls sol·licita aquesta quantitat, entre ells Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, poden presentar les al·legacions que considerin oportunes. Posteriorment es dicten la liquidació definitiva que, en cas d’impagament, comporta l’embargament de béns.

Entre els acusats hi ha l’expresident Puigdemont i l’exvicepresident Junqueras, així com la resta de consellers del Govern que va impulsar el referèndum del 2017. També diversos alts càrrecs de la Generalitat, com ara Antoni Molons, Joaquim Nin, Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové, Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Sierra, Francesc Sutrías, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.

 

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
foto_3594246.jpg

Puigdemont es reivindica com interlocutor

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat Carles Puigdemont s’ha reivindicat com a interlocutor “vàlid” en una taula de negociació argumentant que va ser votat per més d’un milió de persones a les eleccions europees. “Si volen actuar amb realisme polític, no poden ignorar el que represento. Han de comptar sí o sí amb la interlocució de JxCat. Excloure’ns no és intel·ligent”, ha defensat.

Segons Puigdemont, el “problema” que ha de resoldre aquest diàleg és el dret a l’autodeterminació. Així mateix, l’expresident ha defensat que a la taula hi ha de participar una amplíssima representació de partits i moviments favorables a un referèndum d’autodeterminació.

Preguntat per si serà candidat a les eleccions catalanes, Puigdemont respon que “en principi, no”. I aclareix després que si hagués de decidir avui, diria que no. “Vaig dir que no seria candidat a les europees i vaig canviar d’opinió perquè hi havia circumstàncies i possibilitats reals de ser eurodiputat. Com que cada setmana canvien les coses, he de ser prudent”, ha argumentat.

En referència al seu paper a la taula del diàleg i preguntat per si és una condició que se’l reconegui com a interlocutor, Puigdemont respon que si no fos així, no s’estaria parlant d’un diàleg per resoldre el conflicte, sinó “d’un acord, molt lícit, entre dos partits”.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter