Arxius de carles puigdemont | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Juny, 2022
juan-marin.jpeg

Juan Marin i Inés Arrimadas

La desaparició de Ciutadans del Parlament d’Andalusia alegra l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. L’exmandatari, que resideix a Brussel·les pels seus problemes personals amb la justícia, ha celebrat la derrota del partit taronja – a qui titlla de ‘residu polític’ – en les eleccions andaluses.

“Gaudim de la derrota d’aquest residu polític que va néixer a Catalunya amb alguns personatges carregats d’odi (i gràcies a diners que li va facilitar una gent que creia que controlar un banc servia per controlar un país)”, ha destacat en un missatge al vostre compte de Twitter.

C’s ha desaparegut del Parlament d’Andalusia després de perdre els 21 diputats que tenia fins ara i més de mig milió de vots sobre els resultats que va obtenir el desembre del 2018. Juan Marin, portaveu de C’s a Andalusia, va ser el vicepresident del govern liderat pel popular Juanma Moreno, durant tres anys. Juan Marin ha anunciat que abandona tots els seus càrrecs al partit que va fundar Albert Rivera.

PUBLICITAT









REDACCIÓ8 Juny, 2022
7c2c917d-5ddc-4dd4-a93f-861cd67bbc9f-1280x960.jpg

Gabriel Rufián

El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha qualificat a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de “tarat” per haver proclamat la independència. En una entrevista a Planta Baixa de TV3 Rufián ha estat preguntat pel seu premi a ‘millor parlamentari 2.0‘ i per si es penedia d’alguna piulada del passat, concretament el tuit sobre les 155 monedes de plata que va publicar l’octubre del 2017. “Dir que no l’has cagat a la xarxa és mentir. Ara, dir que per un tuit meu es va declarar la independència és de tarat, però tarat és qui la va proclamar, no qui va publicar el tuit”, ha etzibat.

Rufián no ha tardat a demanar disculpes: “Demano disculpes a qui s’hagi pogut sentit ofès començant per Puigdemont, Pere Aragonès i Oriol Junqueras. Crec que es podia explicar de maneres molt diferents i jo ho he explicat de la pitjor manera. O sigui que perdó”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha reaccionat a les declaracions del seu company de partit: “No només no hi estic d’acord, sinó que en discrepo absolutament”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ4 Juny, 2022
PUIGDEMONT_CULPA.jpg

Carles Puigdemont

Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, va donar entrada l’Audiència Provincial de Barcelona un escrit de 12 folis. El document està adreçat al titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquin Aguirre, ja que és qui investiga el cas Voloh, de presumpte desviament de subvencions per al procés sobiranista, en què demana aclarir si està investigat a la causa.

D’acord amb l’escrit que ha tingut accés larepublicacheca.com, Boye sol·licita personar-se a la causa en cas que l’expresident de la Generalitat de Catalunya estigui sent investigat. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha demanat aquest aclariment al Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona arran dels interrogatoris que el jutge ha fet a investigats en la causa, i en què s’ha esmentat l’expresident.

Jutge Joaquin Aguirre

En concret, Boye fa referència a l’interrogatori a l’exresponsable de Relacions Internacionals de CDC i president de la Fundació CaTmón, Víctor Terradellas, a qui va preguntar sobre els contactes de Puigdemont amb Rússia i la suspensió de la declaració d’independència.

L’advocat veu un clar interès del jutge a Puigdemont i les seves activitats, i també qualifica d’«absolut menyspreu» les intervencions de l’instructor respecte a l’expresident a l’interrogatori que va fer Terradellas, en què van abordar reunions amb emissaris russos.

PUBLICITAT











REDACCIÓ1 Juny, 2022
artadi.jpeg

Artadi i Puigdemont en una foto d’arxiu

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont hauria demanat a l’ex-consellera i ex-regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, que assistís a una reunió, a l’Hotel Colón de Barcelona el 2017, per parlar de criptomonedes. La seva assistència era important perquè Artadi és economista de professió. L’existència d’aquesta trobada ha estat reconeguda per la mateixa exregidora en seu judicial.

En la seva declaració com a testimoni davant del magistrat del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona que investiga el cas ‘Voloh’, Artadi ha assegurat que la reunió va tenir lloc entre el 21 i el 24 d’octubre del 2017, i va durar uns 20 minuts.

Així ho han donat a conèixer fonts presents a la sala, afegint que també ha indicat que després no hi va haver seguiment de la reunió, però uns dies després hi va haver una altra trobada a la Casa dels Canonges (residència oficial del president de la Generalitat).

PUBLICITAT











REDACCIÓ19 Maig, 2022
puigdemont_comin.jpg

El Parlament Europeu no ha aconseguit finalitzar el procés de verificació de credencials dels tres eurodiputats de JxCat, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, així com del diputat d’ERC Jordi Solé, perquè no han rebut la notificació pertinent i la documentació necessària de la Junta Electoral Central espanyola.

El president de la comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament Europeu, Adrián Vázquez, ha anunciat en roda de premsa que aquests quatre eurodiputats no han formalitzat davant la JEC “tots els requisits que la legislació nacional els exigeix” i aquesta entitat, per tant, no ha remès al Parlament Europeu la informació.

Per això, la comissió d’Assumptes Jurídics requerirà a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que demani formalment a la JEC espanyola que enviï una notificació i documentació per a la verificació de credencials o, en cas que això no sigui possible, “l’explicació de la seva absència i les conseqüències que d’ella se’n derivin”.

Un portaveu de Metsola ha confirmat que contactarà a la Junta Electoral Central per requerir aquesta informació, tal com li ha demanat la comissió d’Assumptes Jurídics, sense precisar quan enviarà la carta.

Es tracta d’una situació sense precedents en la història de l’Eurocambra que deixa en l’aire i dependent de la decisió de la Junta Electoral Central l’estatus d’aquests quatre diputats, que segons fonts parlamentàries podrien “perdre prerrogatives adjuntes al càrrec” (com a salaris o dret a vot) o mantenir el seu escó de forma temporal.

Una altra opció, segons les mateixes fonts, és que la seva acta quedi vacant, en aquest cas l’escó correspondria als següents membres de les llista electorals del 2019.

La situació actual dels quatre eurodiputats seguirà sense canvis fins que la JEC aclareixi la seva situació legal.

El reglament de l’Eurocambra recull que les autoritats nacionals (en aquest cas, la Junta Electoral Central) han de transmetre al Parlament la informació sobre compatibilitat de càrrecs de cada diputat electe, però els tres membres de JxCat i el d’ERC mai van acudir a la Junta Electoral per jurar el seu càrrec i lliurar aquesta documentació.

Els diputats afectats havien aconseguit la seva acta inicialment després de la sentència europea sobre el cas d’Oriol Junqueras que determinava que els eurodiputats podrien ocupar el seu escó sense necessitat de jurar el càrrec.

En roda de premsa, Vázquez ha dit que per prendre aquesta decisió sobre les credencials dels quatre diputats catalans s’han recaptat opinions jurídiques dels serveis legals de l’Eurocambra i a experts externs al Parlament, motiu -al costat de la pandèmia- pel qual s’ha retardat tant la verificació de les seves credencials.

PUBLICITAT












REDACCIÓ9 Maig, 2022
puigdemont_russia.jpg

Puigdemont i Nikolai Sadovnikov

Carles Puigdemont es va reunir el 26 d’octubre del 2017 amb l’exdiplomàtic rus i empresari Nikolai Sadovnikov. La trobada es va produir un dia abans que Puigdemont proclamés la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

L’entrevista es va gestar amb la intermediació de Víctor Terradellas, exsecretari de Relacions Internacionals de Convergència, que hauria remès un missatge de WhatsApp al president català que indicava que “a les 5 venia emissari de Putin”.

Davant les reticències del president català i en un missatge posterior, Terradellas va insistir -“Estem a la porta de Palau. Ens has de rebre”-, moment en què Puigdemont va acceptar veure’s amb l’emissari rus: “Pugeu a les Canonges (la residència oficial del president)”.

El jutge Joaquín Aguirre interrogarà aquest dimecres Terradellas per conèixer les activitats de la seva fundació, CatMón,i els seus contactes amb Rússia

A més de l’exdiplomàtic rus i Terradellas haurien participat en la reunió el seu compatriota Sergey Motin i el català Jordi Sardà Bonvehí, que va estar implicat en una presumpta estafa amb un contracte de venda de gas a Ucraïna.

Segons la versió oferta per Terradellas, en la trobada s’hauria ofert al llavors president català ajuda econòmica russa per valor de milions de dòlars -una xifra que El Español eleva a 500.000 milions- i, suposadament, també militar, amb l’enviament d’uns 10.000 soldats.

A canvi, els russos demanaven una legislació favorable per engegar un sistema de criptomonedes en una Catalunya independent i crear un gran nínxol mundial de moneda virtual.

Els russos demanaven una legislació favorable per engegar un sistema de criptomonedes en una Catalunya independent

En conversa amb El Periódico, Sadovnikov ha confirmat que va viatjar a Barcelona per aquelles dates per visitar un amic, però assegura desconèixer amb qui es va reunir i que no sabia de què parlaven perquè no parla espanyol, i que simplement es va deixar portar pel seu contacte a Catalunya.

“No tinc res a veure amb la política, l’economia o els esdeveniments a Catalunya”, ha assenyalat Sadovnikov, que considera que “la integritat d’Espanya, com la de Rússia, és un fet indiscutible”.

“No tinc res a veure amb la política, l’economia o els esdeveniments a Catalunya”, ha assenyalat Sadovnikov

Segons El Español, existiria una foto que hauria estat presa pel CNI en la qual es veuria Sadovnikov entrant al Palau de la Generalitat. Aquesta foto hauria estat utilitzada pel CNI per convèncer “els alemanys”, és a dir, el govern alemany i els seus serveis d’intel·ligència, de la ingerència russa a Catalunya.

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre interrogarà aquest dimecres Terradellas per conèixer les activitats de la seva fundació, CatMón,i els seus contactes amb Rússia.

PUBLICITAT











REDACCIÓ14 Octubre, 2021
foto_3852649-1280x853.jpg

L’expresident de la Generalitat i dirigent de Junts, Carles Puigdemont, ha demanat a ERC que la seva situació personal “no formi part de cap agenda de l’anomenada taula de diàleg acordada per ERC i el govern espanyol ni de cap conversa bilateral”.

“No busquem cap indult anticipat, no és solució al conflicte”, ha afegit en un article d’opinió publicat aquest dijous a ‘El Punt Avui’. Després de quatre anys a l’exili, Puigdemont demana respecte per a la seva estratègia i es referma en la convicció que la solució al conflicte polític passa per l’amnistia.

“Que ningú no parli per nosaltres, que no interfereixin en la nostra estratègia buscant dreceres que no volem”, ha conclòs.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Octubre, 2021
foto_3670822-1280x960.jpg

El Consell per la República ha superat els 100.000 registrats. Un comunicat de l’organització assenyala que s’ha produït un creixement significatiu en els inscrits “enmig del procés electoral de l’Assemblea de Representants i a causa de l’última victòria judicial contra l’Estat espanyol del president Carles Puigdemont a l’Alguer”.

L’ens, presidit per Puigdemont, ha tramitat més de 26.000 targetes ID des que es va activar l’opció de sol·licitar-les a l’abril. Hi ha més de 210 Consells Locals constituïts arreu dels Països Catalans. D’altra banda, el Consell té delegacions a la Catalunya Nord i a les Illes Balears, i treballen per obrir-ne una altra al País Valencià.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Octubre, 2021
foto_3849062-1280x853.jpg

Puigdemont en una comissió europea

El Parlament Europeu s’oposa a concedir temporalment la immunitat a l’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont malgrat la seva breu detenció a Sardenya. Fonts parlamentàries confirmen a l’ACN que els serveis jurídics de la cambra tornaran a posicionar-se en contra de les mesures cautelars demanades per l’expresident català al Tribunal General de la Unió Europea.

El Parlament Europeu té fins al 15 d’octubre per presentar les seves al·legacions en la segona petició de cautelars que fa el líder de Junts. Segons afirmen les mateixes fonts, els lletrats de la cambra continuaran defensant “la decisió presa per la plenària” al març, és a dir, l’aixecament de la immunitat a Puigdemont i els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

Després de la detenció, i posterior alliberament a Sardenya, Puigdemont va demanar al TGUE que li retorni la immunitat de forma cautelar per evitar ser arrestat de nou. És la segona vegada que reclama protecció a Luxemburg, que al juliol va considerar innecessari que Puigdemont conservés de forma provisional la immunitat mentre es resolen diversos casos relatius l’euroordre del Tribunal Suprem.

El procediment judicial per l’extradició de Puigdemont tant a Bèlgica, com ara també a Itàlia, està “suspès” a l’espera del que digui Luxemburg en el cas de la immunitat i de les prejudicials del Suprem.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Octubre, 2021
foto_3852478-1280x853.jpg

Puigdemont a la sortida dels jutjats

El tribunal de Sàsser ha decidit aquest dilluns deixar en suspens el procediment de l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont, segons ha informat el seu advocat italià, Agostinangelo Marras.

L’euroordre, per tant, queda pendent fins que Luxemburg resolgui sobre la immunitat de Puigdemont i les prejudicials del magistrat Pablo Llarena. L’expresident ha sortit del tribunal poc després de les tres de la tarda.

“Estic molt content”, ha dit, en italià, l’expresident català mentre saludava algunes de les persones que eren davant del tribunal per donar-li suport. L’advocat Gonzalo Boye ha escrit ‘Giustizia’, també en italià, en el seu perfil de Twitter.

PUBLICITAT











RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter