Arxius de carles puigdemont | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Juny, 2021
PUIGDEMONT_CULPA.jpg

Carles Puigdemont

L’expresident de la Generalitat i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha convocat aquest diumenge a tots els consellers del seu partit, militants i independents, a una reunió que tindrà lloc a Waterloo (Bèlgica).

La trobada tindrà lloc un dia abans que el president de Govern espanyol, Pedro Sánchez, torni a Barcelona per participar davant la societat civil catalana en un acte al Liceu en vigílies de la concessió de els possibles indults als presos de l’1-Octubre.

Serà la primera trobada de Puigdemont amb els consellers del partit i vol que serveixi per fixar les prioritats de la legislatura, per establir una estratègia de futur i per coordinar el treball que han de dur a terme a Catalunya.

PUBLICITAT







REDACCIÓ2 Juny, 2021
puigdemont_comin.jpg

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha suspès avui provisionalment l’aixecament de la immunitat dels eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, permetent-los assistir la setmana vinent a la sessió de l’Eurocambra a Estrasburg (França) sense risc de ser detinguts.

Els jutges han acceptat la demanda que els tres eurodiputats van presentar el passat 26 de maig, en la qual demanaven al TGUE que apliqués mesures provisionals per suspendre l’aixecament de la seva immunitat.

Si no hagués estat així, “consideren que hi ha un risc real i imminent que puguin ser detinguts i empresonats conformement a les decisions del Parlament” Europeu, ha explicat el Tribunal en un comunicat.

Aquesta demanda va seguir a la que havien presentat el 19 de maig passat i en la qual demanaven a la justícia europea que anul·lés la decisió de l’Eurocambra de votar a favor d’aixecar-los la immunitat en virtut del suplicatori que va sol·licitar en aquest sentit el Tribunal Suprem espanyol.

Puigdemont, Comín i Ponsatí al·legaven que el Parlament Europeu havia “vulnerat els drets que els confereixen diversos articles de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”, ha explicat el TGUE.

Com que la institució “no ha pogut presentar les seves observacions” sobre aquesta primera demanda (la del 19 de maig), a dia d’avui no és possible determinar si el seu fonament ha quedat suficientment demostrat”, per la qual cosa “fins que s’analitzin detalladament les al·legacions de les parts”, el Tribunal va decidir suspendre de forma provisional l’aixecament de la immunitat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ31 Maig, 2021
bourita.jpg

L’esperada compareixença, aquest dimarts, del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, davant el jutge de l’Audiència Nacional no acabarà amb el mal rotllo existent entre Espanya i el Marroc.

Rabat pretén que el govern de Pedro Sánchez deixi de banda les ambigüitats i esclareixi per què i amb quines intencions va decidir acollir – amb identitat falsa – Brahim Ghali. Les autoritats marroquines demanen la mateixa claredat en relació amb el Sàhara Occidental”. “Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? (…) Com restablir la confiança després d’un error tan greu? (…) Què busca realment Espanya?”, podem llegir en el comunicat enviat a la premsa.

El Ministeri d’Afers Exteriors liderat per Nasser Bourita, en un COMUNICAT de quatre pàgines compara el conflicte de l’excolònia espanyola amb el procés independentista de Catalunya. “Aquesta crisi planteja tanmateix una qüestió de coherència. No podem lluitar contra el separatisme a casa i fonamentar-lo a casa del veí”, subratlla el Marroc, tot assenyalant que “mai no ha instrumentalitzat el separatisme: Mai no l’ha fomentat com a moneda de canvi en les seves relacions internacionals, sobretot amb els seus veïns

La pregunta clau
Per a Rabat, el polèmic ‘cas Ghali’ no és més que el reflex del Polisario. L’actual crisi diplomàtica, en part motivada per l’accés de Ghali a Espanya, posa en evidència les actituds hostils i les estratègies perjudicials d’Espanya vers la qüestió sahrauí.

El 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell

L’actitud del govern de Sánchez “ha revelat la connivència” amb els “adversaris” del Marroc amb l’objectiu de fer mal a la integritat del regne alauita. En la nota de premsa, el ministre Bourita pregunta: “quina hauria estat la reacció d’Espanya si un representant del separatisme espanyol hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?”.

El Marroc insta Espanya a no tenir “una memòria curta”, tenint en compte que, en 2017, el país alauita va denegar concedir una audiència a “un gran líder del separatisme català (en al·lusió a Carles Puigdemont)”. També recorda que, per exemple, el 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i el Govern a Rabat va modificar el seu programa, a petició de l’espanyol, perquè “no fos rebut al més alt nivell”.

Amistat amb els espanyols
El Ministeri d’Afers Externs alauita defensa la seva solidaritat amb Espanya i recorda el respecte que sempre ha professat al poble espanyol. Però, avui dia, – admet – que hi ha uns cercles polítics espanyols que tenen interès a instrumentalitzar el Sàhara i perjudicar els interessos dels marroquins.

Quina seria la reacció d’Espanya si un representant del separatisme hagués estat rebut en el Palau Reial marroquí?

“Els que, en la comoditat dels seus estereotips antiquats, continuen veient el Marroc des de perspectives anacròniques, sense renunciar, a les restes de l’arcaisme heretades del passat”, resa el comunicat.

“El Marroc – diu la nota de premsa – no té cap problema amb els espanyols, els seus ciutadans, els seus operadors econòmics, els seus actors culturals i els seus turistes, que són ben acollits com a amics i veïns del Marroc (perquè el país magribí) seguirà aferrat a la seva natural i genuïna amistat amb el poble espanyol”.

PUBLICITAT





REDACCIÓ24 Maig, 2021
puignero.jpg

El puzle es va completant. Pere Aragonés ja té vicepresident. Ha estat escollit per Junts per Catalunya. O sigui, és un home de confiança de Carles Puigdemont i del secretari general del partit, Jordi Sánchez. Es tracta del fins ara conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.

El conseller es farà càrrec de la vicepresidència de la Generalitat i del Departament de Polítiques Digitals i Infraestructures, provinent de l’extinta conselleria de Territori i Sostenibilitat, dirigida per Damià Calvet.

PUBLICITAT




REDACCIÓ17 Maig, 2021
Pere-Aragonès.jpeg

La formació del Govern a Catalunya comença a veure la llum després del pacte entre ERC i Junts. L’executiu estarà liderat pel republicà Pere Aragonés i hi comptarà amb membres del partit de Carles Puigdemont.

ERC es quedarà amb Educació, Interior i Empresa mentre que Junts per Catalunya es quedarà amb les conselleres de Salut, Afers Socials i Economia.

El preacord ha arribat quan falten nou dies per a esgotar el termini de la investidura i després de tres mesos des de les eleccions catalanes del 14 de febrer, en què les negociacions entre els dos partits s’han bloquejat en diverses ocasions.

Aquesta és la composició de el nou govern independentista, format per 14 conselleries:

Les conselleries d’ERC
-Presidència
-Conselleria d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació
-Cultura
-Empresa i Treball
-Interior
-Educació
-Feminismes i Igualtat

Les conselleries de Junts per Catalunya
-Vicepresidència, Economia i Hisenda
-Acció Exterior i Transparència
-Salut
-Polítiques Digitals i Infraestructures
-Territori
-Investigació i Universitats
-Justícia i Drets Socials

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2021
puigdemont.jpg

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha criticat que els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya es vagin a vacunar abans que “les persones indefenses i pacífiques a les quals van copejar de forma salvatge l’1-O”.

En un missatge en el seu compte de Twitter difós aquest dimarts, Puigdemont ha dit que els policies “continuen privilegiats i protegits pel sistema espanyol” i s’ha referit als agents com “els que van agredir a ciutadans al crit de ‘a por ellos!'”.

El missatge de Puigdemont arriba el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat la Generalitat que garanteixi “immediatament i sense dilacions” la vacunació dels policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya perquè en deu dies s’equiparin als Mossos d’Esquadra.

Segons les dades aportades per la conselleria de Salut, el 80,3% dels efectius de Mossos d’Esquadra, el 79,1% de la Guàrdia Urbana de Barcelona i el 71,2% de les policies locals ja estan vacunats enfront del 9,9% de policies nacionals i el 6,3% dels membres de l’institut armat.

“Els vacunaran passant per davant de persones indefenses i pacífiques a les quals van copejar de forma salvatge l’1 d’octubre de 2017”, ha assegurat Puigdemont sobre la decisió judicial que afecta a la vacunació dels agents.

Aquest migdia, després de conèixer la decisió del TSJC, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha negat que s’hagi discriminat a tots dos cossos policials en la vacunació i ha atribuït el retard a les especificitats del sèrum d’AstraZeneca, que només pot administrar-se a persones d’entre 60 i 69 anys.

En un altre missatge a Twitter, el líder de Cs en el Parlament, Carlos Carrizosa, ha qualificat de “roí” el tuit de Puigdemont.

“Cal ser molt roí per atacar d’aquesta manera als servidors públics que donen la vida cada dia per protegir els nostres drets i llibertats, havent aguantat tot tipus de discriminacions per part dels governs nacionalistes. I aquest pròfug va arribar a presidir un Govern”, ha replicat Carrizosa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Febrer, 2021
llarena.jpg

El juez instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, ha reactivado la extradición de Carles Puigdemont, después de que la Comisión de Asuntos Jurídicos del Parlamento europeo haya dado luz verde a la retirada de la inmunidad al expresidente catalán, medida que debe ser ratificada en un pleno.

Llarena ha concedido tres días de plazo al fiscal, a las demás partes acusadoras y a los abogados de los procesados que se encuentran en situación de rebeldía -Carles Puigdemont, Lluis Puig, Antoni Comín y Clara Ponsatí- para que formulen alegaciones sobre la necesidad de dirigirse al Tribunal de Justica de la Unión Europea (TJUE) para plantear una cuestión prejudicial acerca del alcance de las posibilidades de petición y de las razones de denegación de una orden de detención y entrega europea.

Esta demanda tiene como finalidad de poder establecer criterios estables que conduzcan la decisión de mantener, retirar o emitir nuevas Órdenes Europeas de Detención contra todos o algunos de los procesados en la citada causa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
Albert-Batet3-1280x720.jpg

La campanya de Junts per Catalunya a Tarragona ha acabat fa uns minuts amb la presència de diverses persones destacades del partit com Laura Borràs, l’exconseller Jordi Turull, el secretari general de la formació, Jordi Sánchez, l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el cap de llista per Tarragona, Albert Batet.

Albert Batet

Aquest darrer ha fet el discurs més potent, recriminant l’actitud de Salvador Illa perquè no va fer-se la prova de coronavirus abans del debat de TV3. “Amb la salut dels catalans no s’hi juga!”, expressava en to imponent el candidat independentista.

“És la persona que ha donat el pitjor exemple de tots”, explicava el cap de llista, i afegia: “Amb quina exigència i com mirarà als ulls a la gent si ell no pren aquestes mesures?”. De fet, Batet s’hi ha referit com al “pitjor ministre de Sanitat de tota Europa en la gestió de la pandèmia”. 

També ha reconegut que a Tarragona es coneix bé al PSC: “És exemple de les oportunitats perdudes. Ho van fer amb els Jocs pel Mediterrani, van convertir una oportunitat en una mala gestió”.

Finalment, Batet ha declarat que “tot vot que no sigui per Junts, és un vot que només facilita la victòria del PSC i la via de la involució, repressió i autonomisme”. “Podem demostrar aquest diumenge que Tarragona és independentista, puigdemontista i feminista. Però això només serà possible si guanya Junts”, ha conclòs.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
Albert-Batet2-1280x720.jpg

Per si algú encara tenia dubtes amb les intencions de Junts per Catalunya respecte al Partit Socialista (PSC), el seu cap de llista per Tarragona, Albert Batet, ha aclarit que no col·laboraran amb el PSC: “no acceptarem cap vot del PSC, que ha aprovat els fons europeus amb Vox”. Així ho expressava ahir en un acte a Valls, poble on va ser alcalde durant molts anys. “Hem de decidir quin model volem: Laura Borràs o Salvador Illa, el president Puigdemont o Pedro Sánchez, un govern independentista unit o un tripartit del 155, avançar o fer marxa enrere, Catalunya o Madrid”, exposava Batet.

Pel que fa a la pandèmia, el candidat ha explicat que cada vot serà decisiu per també decidir el model de recuperació econòmica que es prefereix. “Fem que els vots siguin útils per ajudar els autònoms, les empreses, els comerciants, les famílies, la gent gran; però també per una majoria independentista al Parlament de Catalunya”, apuntava el cap de llista.

L’esdeveniment també va comptar amb la participació – telemàtica – de l’expresident de la generalitat, Carles Puigdemont, i de l’exconseller Josep Rull. En la seva intervenció, Puigdemont ha advertit que “la manera com Espanya està gestionant la seva democràcia està arrossegant la Unió Europea a un ridícul global. Tothom ha vist la feblesa de Josep Borrell, company de Salvador Illa, alumnes de la mateixa escola”. Per això, el president ha insistit: “No podem permetre que governin Catalunya”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Desembre, 2020
Entrevista-Eusebi4-1280x960.jpg

 Eusebi Campdepadrós i Pucurull és el secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya. 

Va estudiar dret, món al qual ha dedicat una gran part de la seva vida. L’any 2017 va ser escollit cap de llista de Junts per Catalunya a Tarragona de la mà de Carles Puigdemont. Campdepadrós havia deixat Esquerra Republicana unes setmanes abans, després de militar-hi durant més de 10 anys. Ara – amb les eleccions del 14 de febrer cada cop més a prop – es presenta com a candidat a les primàries de Junts per tornar a encapçalar la circumscripció de Tarragona.

 

Vostè l’any 2017 militava a Esquerra Republicana. En el seu moment va declarar que “sentia que no podia aportar res al partit”. Què vol dir això?
Efectivament jo era a Esquerra, i a les darreres eleccions em vaig postular per anar a les llistes pel parlament. Jo era l’únic candidat que es presentava, llavors la direcció va considerar oportú anar a buscar una altra candidata, la Raquel Sans, que no era del partit. Malgrat que jo portava una llarga militància i havia fet campanyes anteriors, va sortir la Raquel Sans, que era la novetat. De fet, ara ella és diputada i està confirmada com a cap de llista (a Tarragona) per les properes eleccions.

Des d’aquí (Esquerra a Tarragona) vam tenir una postura diferent de la del partit respecte al 9N, ja que ells volien que es boicotegés el 9N i nosaltres no hi estàvem d’acord. Des del partit també es va tenir sempre una postura contrària al Barcelona World, i en canvi des d’aquí enteníem que, amb les degudes correccions, era una oportunitat d’inversió i de llocs de treball pel territori. És a dir, portàvem tota una sèrie de discrepàncies, per això quan un s’adona que ja no es pot aportar cap tipus de servei, que fas més nosa que servei, doncs et dónes de baixa i ja està. I una setmana després em va trucar un assessor del president Puigdemont.

Aquest és el meu següent punt. Per què el president Puigdemont li truca a vostè i li diu que el vol per encapçalar la llista a Tarragona? Li va dir els motius exactes?
Doncs exactament com va arribar el meu nom allà a Brussel·les no ho he acabat d’esbrinar. L’únic que sé és que un bon amic meu em va trucar per dir-me que un assessor del president tenia interès a parlar amb mi. D’entrada no li vaig fer cas, però al final vaig trucar a l’assessor, vam tenir una entrevista en la qual vam xerrar de la situació política. I al cap de 3 dies em va trucar l’Albert Batet i em va passar inesperadament amb Carles Puigdemont: “Hola Eusebi, sóc en Carles Puigdemont i et truco per dir-te que encapçalaràs la llista per Tarragona”. Una cosa així ni t’ho penses. Si et truca el president, t’hi quadres i llestos. Ell em va preguntar: “Com ho veus?”. I jo li vaig contestar que per una banda molt honorat, però que per una altra no m’ho esperava i estava una mica nerviós. Ell em va contestar: “Ah bueno, com quan a mi em van dir que seria president de la Generalitat”. I ja no vaig poder retreure-li res més. Personalment ni ens coneixíem fins passades les eleccions, només l’he conegut a l’exili.

Tornant amb el tema d’ERC, durant aquestes darreres setmanes s’ha palpat molta tensió amb Junts. Per què creu què es dóna aquesta tensió i divisió de l’independentisme català?
A veure, a mi no m’agrada parlar de divisió, però és evident que la diferència radica en les estratègies de cada partit, diferents maneres d’analitzar la situació, i probablement diferents maneres de veure el que va suposar l’1 d’octubre. També una diferenciació en el que es creu que s’ha de fer ara. La tensió, que jo sàpiga hi ha unes eleccions, per tant és lògic que n’hi hagi. Cadascú òbviament vol treure el màxim de representació i de confiança de la ciutadania.

Llavors, quina creu que és l’estratègia d’Esquerra?
Tal com jo la veig i no la comparteixo, però evidentment és legítima com totes, l’estratègia d’Esquerra passa per intentar unes vies de diàleg, una conciliació. Per tant, entenen que per arribar aquí cal un apaivagament del conflicte. Que cal rebaixar les reclamacions. Ho disfressen com un tema de responsabilitat i governabilitat, però clar, governar s’ha de governar sempre i de la millor forma possible amb els mitjans limitats de l’autonomia. Però aquesta contraposició entre governabilitat i camí cap a la independència és absolutament absurda. I la resposta ja la veiem: pacten els pressupostos amb més rebaixes al final que una modificació que s’havia de fer de la llei del Tribunal Constitucional, que és aquesta que fa que ens enviïn requeriments constantment a la mesa; doncs la retiren i l’endemà els presos passaran el Nadal a la presó. Aquesta és la reacció de l’Estat davant d’un acte de conciliació, de bona voluntat i de negociació. Per tant, jo no comparteixo aquesta estratègia.

Llavors creu que és una estratègia inútil?
Home, no condueix precisament a avançar i millorar la situació de Catalunya. I evidentment, mentre hi ha un conflicte també hi ha negociacions, però el conflicte no es rebaixa. Quan un sindicat de treballadors està en vaga, la direcció de l’empresa negocia amb ell perquè la fàbrica està parada. Si els treballadors estiguessin produint, l’empresa no tindria tants incentius per negociar. Doncs aquí passa el mateix. No vol dir que haguem de parar completament, però tampoc fer veure que el conflicte no existeix. L’Estat no vol fer concessions. Ha de fer inversions aquí a Catalunya que ja vinguin incloses en els pressupostos per obligació. Patim agressions constants en llengua i infraestructures. Que encara no tenim el corredor del Mediterrani, carai! Amb perdó eh, però és que és veritat.

Hi ha coses que són obvies. La indústria química a Tarragona pateix i és més insegura perquè no hi ha aquest corredor del Mediterrani. Catalunya ha d’estar oberta al món cap al centre de la península, cap a Europa i cap al sud d’Espanya amb el Marroc. Per exemple l’A7 que arriba fins a Hospitalet de l’Infant, es talla abans d’arribar a Castelló i després torna a començar. La tenen tallada, i això ens treu oportunitats. Per exemple al Port de Tarragona que necessita aquesta infraestructura per continuar sent competitiu. La gent no sap aquestes coses…
A més l’Estat no permet aplicar la directiva europea del 2009 que permet xarxes tancades d’atenció d’energia elèctrica. Una infraestructura que el polígon químic volia crear i que l’Estat no autoritza. I això és el que posa en perill la continuïtat d’aquesta indústria a Tarragona.

Llavors la independència és la solució?
És que la independència és per això, és per fer coses com el corredor del Mediterrani. No és per fer onejar una estelada o una senyera i cantar els segadors cada matí. La independència és perquè el nostre jovent pugui tenir un lloc de treball el dia de demà. Evidentment també hem de defensar la llengua sense excloure a ningú.
Malgrat les diferències ideològiques, en qüestions de territori tots els diputats de tots els partits ens hem posat d’acord en fer aquestes infraestructures. Xoca perquè alguns tenen el partit equivalent governant (a Madrid). És la nostra obligació com a parlamentaris. De fet, contra més et preocupes pel territori, més independentista et fas. Cada carretera que trobes tallada, cada recurs que no arriba ets més conscient de les conseqüències que se’n deriven. Mercedes Benz volia que el Port de Tarragona fos la sortida de vehicles cap al sud-est asiàtic passant pel canal de Suez. No ho van fer perquè no hi havia el corredor del mediterrani, 200 llocs de treball perduts. Hi ha gent que vota a partits unionistes que estan deixant als seus fills a l’atur. Poden tenir perfectament la rojigualda al balcó, seguir gaudint de ‘la roja’, però els hi seria millor que Catalunya fos una república independent.

Vostè ja ha encapçalat abans una llista per la demarcació de Tarragona, per què s’hi torna a presentar?
Els motius són els que venim parlant. Continuar treballant per aconseguir això. A més, vull posar la meva experiència a la mesa a servei del partit. Sóc conscient que m’inhabilitaran per preservar els drets de tots els diputats i donar curs a totes les iniciatives parlamentàries, des de Ciutadans fins a la CUP. Hem rebut 16 requeriments del Constitucional per incloure en una resolució paraules com “autodeterminació” o “independència”, o per reprovar la monarquia. Llavors m’agradaria que m’agafessin en actiu.

Es presenten més de 15 persones a la llista per Tarragona. Què opina vostè d’aquest nou model més democràtic?
T’ho diré des de diversos punts de vista. Com que sóc el coordinador de la vegueria del Camp de Tarragona, d’entrada ho trobo fantàstic, és a dir, que tinguem afiliats que vulguin fer el pas de comprometre’s amb tot el que significa anar a una llista pel parlament, una campanya… Sent molts d’ells conscients que no sortiran, però disposats a treballar jo l’únic que tinc és agraïment. I des del punt de vista democràtic, en un partit on defenses la democràcia, ho trobo fantàstic i a més ben configurat, perquè no es tracta d’escollir el cap de llista, que sembla una competició, sinó que els afiliats poden votar fins a dos candidats per configurar l’equip que encapçalarà la llista. A més surten els tres més votats per la militància.

Continuant per aquesta línia, què és el que li diferència a vostè de la resta de candidats?
Bé, jo en primer lloc poso a disposició la meva experiència, no només com a advocat, assessor d’autònoms i empreses des de fa 30 anys, sinó també com a assessor d’Ajuntaments. Vaig portar els casos d’Innova per l’Ajuntament de Reus al Tribunal de Cuentas. És una experiència que em mostra la realitat econòmica i empresarial dels autònoms. Per exemple al grup parlamentari jo era l’únic que tenia aquesta experiència, que també serveix per saber la realitat del territori. A més he estat actiu a òrgans com l’ANC, sent voluntari i coordinador al 9-N. També he estat al pacte del dret a decidir que es va fer a Tarragona per part d’Òmnium. De fet, jo vaig participar perquè s’hi adherissin totes les patronals i sindicats. Experiència també com a jurista de l’ANC on vaig ser al secretariat nacional. També formo part del col·lectiu Juristes per la República que continua actuant en defensa dels represaliats. Tota aquesta experiència m’ha anat molt bé a la mesa, ja que cada sessió és com un judici. Per tant, jo em torno a presentar per aquesta experiència i per la determinació personal de continuar fent les obligacions que em pertoquen.

Ha pogut felicitar ja a Laura Borràs?
Sí, a més a més amb molt de gust.

Personalment, és a dir, cara a cara?
Cara a cara no, ja que actualment és molt complicat, però sí telefònicament i via WhatsApp. Va ser ràpid perquè ella tenia una intervenció al Congreso i estàvem tots dos a la feina, simplement ens vam abraçar telefònicament i cadascú va tornar a la feina que li tocava.

A qui li agradaria tenir al seu costat a la llista?
A qualsevol dels altres companys que es presenten. A qualsevol que la militància faci confiança. Faré costat a qui surti. Podem dir que les nostres primàries són estrictament transparents i democràtiques. El que defensem a fora també ho hem de defensar a dintre.

De veritat no hi ha cap persona en especial a qui li agradaria tenir al costat?
Home, la veritat és que amb els 4 diputats que vam sortir a les passades eleccions s’han creat llaços d’amistat i de col·laboració. La Teresa Pallarès, que s’està recuperant d’un càncer com jo també l’he passat, no està en disposició de fer campanya, ha d’estar molt aïllada i és bo que la gent sàpiga que es postula. Malgrat que no la vegin continua estant plenament activa. Ara, qualsevol altra persona, com la Mònica Sales també ha estat una magnífica diputada que sempre ha representat a l’Ebre. Ha d’haver-hi representació de l’Ebre quan parlem de la nostra demarcació. No ens oblidem tampoc del Baix Penedès. No cal dir que l’Albert Batet ha estat el president del grup parlamentari. Hi ha molta altra gent potent a la llista i d’altra no tan coneguda com la Irene Negre, que també és de l’Ebre i membre de la direcció nacional de Junts. També s’ha presentat la Natàlia Carbó que és de les joventuts (JNC), un col·lectiu que s’ha de tenir present. De fet jo vaig incloure a un membre de la JNC a l’executiva de la vegueria.

També es presenta Rai López, l’home que va anar caminant fins a Waterloo.
Sí, admirable. Aquí no puc competir. Si de cas jo em plantejaria anar-hi en bicicleta i en vàries etapes. Reconec que aquí el Rai ens supera a tots. I com a activista ha aconseguit molt de ressò.

El va sorprendre que es presentés?
De fet, cap persona que s’ha presentat m’ha sorprès. Són tot persones que han vingut amb la idea clara de quin és l’objectiu de Junts: unir l’independentisme de cara a assolir un Estat propi. Són gent que es compromet, ja que unir-se a Junts és voluntari i s’ha d’afiliar, és a dir, ha de pagar. Per tant, no m’ha sorprès. Afortunadament gent disposada n’hi ha molta. És el que no entenen, darrere sempre n’hi haurà un altre.

Per a Junts, cap a on es dirigeix Catalunya més enllà de cap a la República Catalana?
La independència en si només t’obre oportunitats: disposar dels teus propis recursos i gestionar-los com es vulgui. Per tant, Catalunya, que sempre ha volgut ser capdavantera i oberta al món, evidentment ha d’anar cap a les coses que són punteres i necessàries a nivell mundial: transició energètica, protecció ecològica, tecnologia 5G, etc. La independència és per ser un país punter en tecnologia, drets i llibertats, i respecte a la ciutadania. Per ser un país com Suïssa, on la ciutadania és consultada per les coses que l’afecten. Els ciutadans han de poder decidir si volen més espais pels cotxes o pels vianants, això és política. Debatre sobre quelcom públic i respondre davant la voluntat de la majoria.

Li agradaria un model així per Catalunya?
M’agradaria un model en la que la ciutadania decideixi la societat que vol.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter