Arxius de carles puigdemont | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2021
llarena.jpg

El juez instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, ha reactivado la extradición de Carles Puigdemont, después de que la Comisión de Asuntos Jurídicos del Parlamento europeo haya dado luz verde a la retirada de la inmunidad al expresidente catalán, medida que debe ser ratificada en un pleno.

Llarena ha concedido tres días de plazo al fiscal, a las demás partes acusadoras y a los abogados de los procesados que se encuentran en situación de rebeldía -Carles Puigdemont, Lluis Puig, Antoni Comín y Clara Ponsatí- para que formulen alegaciones sobre la necesidad de dirigirse al Tribunal de Justica de la Unión Europea (TJUE) para plantear una cuestión prejudicial acerca del alcance de las posibilidades de petición y de las razones de denegación de una orden de detención y entrega europea.

Esta demanda tiene como finalidad de poder establecer criterios estables que conduzcan la decisión de mantener, retirar o emitir nuevas Órdenes Europeas de Detención contra todos o algunos de los procesados en la citada causa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
Albert-Batet3-1280x720.jpg

La campanya de Junts per Catalunya a Tarragona ha acabat fa uns minuts amb la presència de diverses persones destacades del partit com Laura Borràs, l’exconseller Jordi Turull, el secretari general de la formació, Jordi Sánchez, l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el cap de llista per Tarragona, Albert Batet.

Albert Batet

Aquest darrer ha fet el discurs més potent, recriminant l’actitud de Salvador Illa perquè no va fer-se la prova de coronavirus abans del debat de TV3. “Amb la salut dels catalans no s’hi juga!”, expressava en to imponent el candidat independentista.

“És la persona que ha donat el pitjor exemple de tots”, explicava el cap de llista, i afegia: “Amb quina exigència i com mirarà als ulls a la gent si ell no pren aquestes mesures?”. De fet, Batet s’hi ha referit com al “pitjor ministre de Sanitat de tota Europa en la gestió de la pandèmia”. 

També ha reconegut que a Tarragona es coneix bé al PSC: “És exemple de les oportunitats perdudes. Ho van fer amb els Jocs pel Mediterrani, van convertir una oportunitat en una mala gestió”.

Finalment, Batet ha declarat que “tot vot que no sigui per Junts, és un vot que només facilita la victòria del PSC i la via de la involució, repressió i autonomisme”. “Podem demostrar aquest diumenge que Tarragona és independentista, puigdemontista i feminista. Però això només serà possible si guanya Junts”, ha conclòs.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
Albert-Batet2-1280x720.jpg

Per si algú encara tenia dubtes amb les intencions de Junts per Catalunya respecte al Partit Socialista (PSC), el seu cap de llista per Tarragona, Albert Batet, ha aclarit que no col·laboraran amb el PSC: “no acceptarem cap vot del PSC, que ha aprovat els fons europeus amb Vox”. Així ho expressava ahir en un acte a Valls, poble on va ser alcalde durant molts anys. “Hem de decidir quin model volem: Laura Borràs o Salvador Illa, el president Puigdemont o Pedro Sánchez, un govern independentista unit o un tripartit del 155, avançar o fer marxa enrere, Catalunya o Madrid”, exposava Batet.

Pel que fa a la pandèmia, el candidat ha explicat que cada vot serà decisiu per també decidir el model de recuperació econòmica que es prefereix. “Fem que els vots siguin útils per ajudar els autònoms, les empreses, els comerciants, les famílies, la gent gran; però també per una majoria independentista al Parlament de Catalunya”, apuntava el cap de llista.

L’esdeveniment també va comptar amb la participació – telemàtica – de l’expresident de la generalitat, Carles Puigdemont, i de l’exconseller Josep Rull. En la seva intervenció, Puigdemont ha advertit que “la manera com Espanya està gestionant la seva democràcia està arrossegant la Unió Europea a un ridícul global. Tothom ha vist la feblesa de Josep Borrell, company de Salvador Illa, alumnes de la mateixa escola”. Per això, el president ha insistit: “No podem permetre que governin Catalunya”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Desembre, 2020
Entrevista-Eusebi4-1280x960.jpg

 Eusebi Campdepadrós i Pucurull és el secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya. 

Va estudiar dret, món al qual ha dedicat una gran part de la seva vida. L’any 2017 va ser escollit cap de llista de Junts per Catalunya a Tarragona de la mà de Carles Puigdemont. Campdepadrós havia deixat Esquerra Republicana unes setmanes abans, després de militar-hi durant més de 10 anys. Ara – amb les eleccions del 14 de febrer cada cop més a prop – es presenta com a candidat a les primàries de Junts per tornar a encapçalar la circumscripció de Tarragona.

 

Vostè l’any 2017 militava a Esquerra Republicana. En el seu moment va declarar que “sentia que no podia aportar res al partit”. Què vol dir això?
Efectivament jo era a Esquerra, i a les darreres eleccions em vaig postular per anar a les llistes pel parlament. Jo era l’únic candidat que es presentava, llavors la direcció va considerar oportú anar a buscar una altra candidata, la Raquel Sans, que no era del partit. Malgrat que jo portava una llarga militància i havia fet campanyes anteriors, va sortir la Raquel Sans, que era la novetat. De fet, ara ella és diputada i està confirmada com a cap de llista (a Tarragona) per les properes eleccions.

Des d’aquí (Esquerra a Tarragona) vam tenir una postura diferent de la del partit respecte al 9N, ja que ells volien que es boicotegés el 9N i nosaltres no hi estàvem d’acord. Des del partit també es va tenir sempre una postura contrària al Barcelona World, i en canvi des d’aquí enteníem que, amb les degudes correccions, era una oportunitat d’inversió i de llocs de treball pel territori. És a dir, portàvem tota una sèrie de discrepàncies, per això quan un s’adona que ja no es pot aportar cap tipus de servei, que fas més nosa que servei, doncs et dónes de baixa i ja està. I una setmana després em va trucar un assessor del president Puigdemont.

Aquest és el meu següent punt. Per què el president Puigdemont li truca a vostè i li diu que el vol per encapçalar la llista a Tarragona? Li va dir els motius exactes?
Doncs exactament com va arribar el meu nom allà a Brussel·les no ho he acabat d’esbrinar. L’únic que sé és que un bon amic meu em va trucar per dir-me que un assessor del president tenia interès a parlar amb mi. D’entrada no li vaig fer cas, però al final vaig trucar a l’assessor, vam tenir una entrevista en la qual vam xerrar de la situació política. I al cap de 3 dies em va trucar l’Albert Batet i em va passar inesperadament amb Carles Puigdemont: “Hola Eusebi, sóc en Carles Puigdemont i et truco per dir-te que encapçalaràs la llista per Tarragona”. Una cosa així ni t’ho penses. Si et truca el president, t’hi quadres i llestos. Ell em va preguntar: “Com ho veus?”. I jo li vaig contestar que per una banda molt honorat, però que per una altra no m’ho esperava i estava una mica nerviós. Ell em va contestar: “Ah bueno, com quan a mi em van dir que seria president de la Generalitat”. I ja no vaig poder retreure-li res més. Personalment ni ens coneixíem fins passades les eleccions, només l’he conegut a l’exili.

Tornant amb el tema d’ERC, durant aquestes darreres setmanes s’ha palpat molta tensió amb Junts. Per què creu què es dóna aquesta tensió i divisió de l’independentisme català?
A veure, a mi no m’agrada parlar de divisió, però és evident que la diferència radica en les estratègies de cada partit, diferents maneres d’analitzar la situació, i probablement diferents maneres de veure el que va suposar l’1 d’octubre. També una diferenciació en el que es creu que s’ha de fer ara. La tensió, que jo sàpiga hi ha unes eleccions, per tant és lògic que n’hi hagi. Cadascú òbviament vol treure el màxim de representació i de confiança de la ciutadania.

Llavors, quina creu que és l’estratègia d’Esquerra?
Tal com jo la veig i no la comparteixo, però evidentment és legítima com totes, l’estratègia d’Esquerra passa per intentar unes vies de diàleg, una conciliació. Per tant, entenen que per arribar aquí cal un apaivagament del conflicte. Que cal rebaixar les reclamacions. Ho disfressen com un tema de responsabilitat i governabilitat, però clar, governar s’ha de governar sempre i de la millor forma possible amb els mitjans limitats de l’autonomia. Però aquesta contraposició entre governabilitat i camí cap a la independència és absolutament absurda. I la resposta ja la veiem: pacten els pressupostos amb més rebaixes al final que una modificació que s’havia de fer de la llei del Tribunal Constitucional, que és aquesta que fa que ens enviïn requeriments constantment a la mesa; doncs la retiren i l’endemà els presos passaran el Nadal a la presó. Aquesta és la reacció de l’Estat davant d’un acte de conciliació, de bona voluntat i de negociació. Per tant, jo no comparteixo aquesta estratègia.

Llavors creu que és una estratègia inútil?
Home, no condueix precisament a avançar i millorar la situació de Catalunya. I evidentment, mentre hi ha un conflicte també hi ha negociacions, però el conflicte no es rebaixa. Quan un sindicat de treballadors està en vaga, la direcció de l’empresa negocia amb ell perquè la fàbrica està parada. Si els treballadors estiguessin produint, l’empresa no tindria tants incentius per negociar. Doncs aquí passa el mateix. No vol dir que haguem de parar completament, però tampoc fer veure que el conflicte no existeix. L’Estat no vol fer concessions. Ha de fer inversions aquí a Catalunya que ja vinguin incloses en els pressupostos per obligació. Patim agressions constants en llengua i infraestructures. Que encara no tenim el corredor del Mediterrani, carai! Amb perdó eh, però és que és veritat.

Hi ha coses que són obvies. La indústria química a Tarragona pateix i és més insegura perquè no hi ha aquest corredor del Mediterrani. Catalunya ha d’estar oberta al món cap al centre de la península, cap a Europa i cap al sud d’Espanya amb el Marroc. Per exemple l’A7 que arriba fins a Hospitalet de l’Infant, es talla abans d’arribar a Castelló i després torna a començar. La tenen tallada, i això ens treu oportunitats. Per exemple al Port de Tarragona que necessita aquesta infraestructura per continuar sent competitiu. La gent no sap aquestes coses…
A més l’Estat no permet aplicar la directiva europea del 2009 que permet xarxes tancades d’atenció d’energia elèctrica. Una infraestructura que el polígon químic volia crear i que l’Estat no autoritza. I això és el que posa en perill la continuïtat d’aquesta indústria a Tarragona.

Llavors la independència és la solució?
És que la independència és per això, és per fer coses com el corredor del Mediterrani. No és per fer onejar una estelada o una senyera i cantar els segadors cada matí. La independència és perquè el nostre jovent pugui tenir un lloc de treball el dia de demà. Evidentment també hem de defensar la llengua sense excloure a ningú.
Malgrat les diferències ideològiques, en qüestions de territori tots els diputats de tots els partits ens hem posat d’acord en fer aquestes infraestructures. Xoca perquè alguns tenen el partit equivalent governant (a Madrid). És la nostra obligació com a parlamentaris. De fet, contra més et preocupes pel territori, més independentista et fas. Cada carretera que trobes tallada, cada recurs que no arriba ets més conscient de les conseqüències que se’n deriven. Mercedes Benz volia que el Port de Tarragona fos la sortida de vehicles cap al sud-est asiàtic passant pel canal de Suez. No ho van fer perquè no hi havia el corredor del mediterrani, 200 llocs de treball perduts. Hi ha gent que vota a partits unionistes que estan deixant als seus fills a l’atur. Poden tenir perfectament la rojigualda al balcó, seguir gaudint de ‘la roja’, però els hi seria millor que Catalunya fos una república independent.

Vostè ja ha encapçalat abans una llista per la demarcació de Tarragona, per què s’hi torna a presentar?
Els motius són els que venim parlant. Continuar treballant per aconseguir això. A més, vull posar la meva experiència a la mesa a servei del partit. Sóc conscient que m’inhabilitaran per preservar els drets de tots els diputats i donar curs a totes les iniciatives parlamentàries, des de Ciutadans fins a la CUP. Hem rebut 16 requeriments del Constitucional per incloure en una resolució paraules com “autodeterminació” o “independència”, o per reprovar la monarquia. Llavors m’agradaria que m’agafessin en actiu.

Es presenten més de 15 persones a la llista per Tarragona. Què opina vostè d’aquest nou model més democràtic?
T’ho diré des de diversos punts de vista. Com que sóc el coordinador de la vegueria del Camp de Tarragona, d’entrada ho trobo fantàstic, és a dir, que tinguem afiliats que vulguin fer el pas de comprometre’s amb tot el que significa anar a una llista pel parlament, una campanya… Sent molts d’ells conscients que no sortiran, però disposats a treballar jo l’únic que tinc és agraïment. I des del punt de vista democràtic, en un partit on defenses la democràcia, ho trobo fantàstic i a més ben configurat, perquè no es tracta d’escollir el cap de llista, que sembla una competició, sinó que els afiliats poden votar fins a dos candidats per configurar l’equip que encapçalarà la llista. A més surten els tres més votats per la militància.

Continuant per aquesta línia, què és el que li diferència a vostè de la resta de candidats?
Bé, jo en primer lloc poso a disposició la meva experiència, no només com a advocat, assessor d’autònoms i empreses des de fa 30 anys, sinó també com a assessor d’Ajuntaments. Vaig portar els casos d’Innova per l’Ajuntament de Reus al Tribunal de Cuentas. És una experiència que em mostra la realitat econòmica i empresarial dels autònoms. Per exemple al grup parlamentari jo era l’únic que tenia aquesta experiència, que també serveix per saber la realitat del territori. A més he estat actiu a òrgans com l’ANC, sent voluntari i coordinador al 9-N. També he estat al pacte del dret a decidir que es va fer a Tarragona per part d’Òmnium. De fet, jo vaig participar perquè s’hi adherissin totes les patronals i sindicats. Experiència també com a jurista de l’ANC on vaig ser al secretariat nacional. També formo part del col·lectiu Juristes per la República que continua actuant en defensa dels represaliats. Tota aquesta experiència m’ha anat molt bé a la mesa, ja que cada sessió és com un judici. Per tant, jo em torno a presentar per aquesta experiència i per la determinació personal de continuar fent les obligacions que em pertoquen.

Ha pogut felicitar ja a Laura Borràs?
Sí, a més a més amb molt de gust.

Personalment, és a dir, cara a cara?
Cara a cara no, ja que actualment és molt complicat, però sí telefònicament i via WhatsApp. Va ser ràpid perquè ella tenia una intervenció al Congreso i estàvem tots dos a la feina, simplement ens vam abraçar telefònicament i cadascú va tornar a la feina que li tocava.

A qui li agradaria tenir al seu costat a la llista?
A qualsevol dels altres companys que es presenten. A qualsevol que la militància faci confiança. Faré costat a qui surti. Podem dir que les nostres primàries són estrictament transparents i democràtiques. El que defensem a fora també ho hem de defensar a dintre.

De veritat no hi ha cap persona en especial a qui li agradaria tenir al costat?
Home, la veritat és que amb els 4 diputats que vam sortir a les passades eleccions s’han creat llaços d’amistat i de col·laboració. La Teresa Pallarès, que s’està recuperant d’un càncer com jo també l’he passat, no està en disposició de fer campanya, ha d’estar molt aïllada i és bo que la gent sàpiga que es postula. Malgrat que no la vegin continua estant plenament activa. Ara, qualsevol altra persona, com la Mònica Sales també ha estat una magnífica diputada que sempre ha representat a l’Ebre. Ha d’haver-hi representació de l’Ebre quan parlem de la nostra demarcació. No ens oblidem tampoc del Baix Penedès. No cal dir que l’Albert Batet ha estat el president del grup parlamentari. Hi ha molta altra gent potent a la llista i d’altra no tan coneguda com la Irene Negre, que també és de l’Ebre i membre de la direcció nacional de Junts. També s’ha presentat la Natàlia Carbó que és de les joventuts (JNC), un col·lectiu que s’ha de tenir present. De fet jo vaig incloure a un membre de la JNC a l’executiva de la vegueria.

També es presenta Rai López, l’home que va anar caminant fins a Waterloo.
Sí, admirable. Aquí no puc competir. Si de cas jo em plantejaria anar-hi en bicicleta i en vàries etapes. Reconec que aquí el Rai ens supera a tots. I com a activista ha aconseguit molt de ressò.

El va sorprendre que es presentés?
De fet, cap persona que s’ha presentat m’ha sorprès. Són tot persones que han vingut amb la idea clara de quin és l’objectiu de Junts: unir l’independentisme de cara a assolir un Estat propi. Són gent que es compromet, ja que unir-se a Junts és voluntari i s’ha d’afiliar, és a dir, ha de pagar. Per tant, no m’ha sorprès. Afortunadament gent disposada n’hi ha molta. És el que no entenen, darrere sempre n’hi haurà un altre.

Per a Junts, cap a on es dirigeix Catalunya més enllà de cap a la República Catalana?
La independència en si només t’obre oportunitats: disposar dels teus propis recursos i gestionar-los com es vulgui. Per tant, Catalunya, que sempre ha volgut ser capdavantera i oberta al món, evidentment ha d’anar cap a les coses que són punteres i necessàries a nivell mundial: transició energètica, protecció ecològica, tecnologia 5G, etc. La independència és per ser un país punter en tecnologia, drets i llibertats, i respecte a la ciutadania. Per ser un país com Suïssa, on la ciutadania és consultada per les coses que l’afecten. Els ciutadans han de poder decidir si volen més espais pels cotxes o pels vianants, això és política. Debatre sobre quelcom públic i respondre davant la voluntat de la majoria.

Li agradaria un model així per Catalunya?
M’agradaria un model en la que la ciutadania decideixi la societat que vol.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Octubre, 2020
1Octubre1.jpg

Tres anys després de l’1-O, el referèndum té conseqüències judicials i molts procediments oberts als tribunals. Hi ha polítics complint penes de presó o d’inhabilitació, com els condemnats pel Tribunal Suprem, altres esperant sentència, com l’ex cúpula d’Interior i bona part de l’antiga Mesa del Parlament. Altres encara esperen judici, com l’exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet al Suprem, els síndics electorals, que seran jutjats al novembre, el conseller i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, i Lluís Salvadó i Josep Maria Jové al TSJC. També hi ha desenes de càrrecs processats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, alcaldes, votants i desenes de policies i guàrdies civils, sobretot en dos jutjats de les ciutats de Barcelona i Girona.

El primer jutjat en obrir una causa per l’1-O va ser el d’Instrucció 13 de Barcelona, ja abans que es confirmés que hi hauria un referèndum d’independència i encara menys la data. Mesos de telèfons intervinguts van acabar amb nombrosos escorcolls i detencions el 20-S. D’allà en van sortir desenes d’alts càrrecs de la Generalitat investigats per desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets o falsedat documental, entre ells Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, de Vicrepresidència i Economia. Com que des de finals del 2017 i almenys mentre duri l’actual legislatura són diputats al Parlament i, per tant, aforats, la seva causa es va segregar i es tramita al TSJC. Entre els processats per Instrucció 13 destaquen els aleshores secretaris de Difusió, Antoni Molons; de Presidència, Joaquim Nin; de Treball, Josep Ginesta; d’Exteriors, Aleix Villatoro; o de Comunicació, Jaume Clotet. També hi ha càrrecs del CTTI, de Vicepresidència i Economia, de la CCMA, d’Exteriors, i alguns empresaris.

Però d’aquell 20-S se’n van derivar altres processaments: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que van organitzar la concentració davant de la Conselleria d’Economia, i que van acabar condemnats pel Suprem per rebel·lió al costat dels membres del Govern Puigdemont, i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig. Aquests quatre últims van ser jutjats l’hivern passat a l’Audiència Nacional per rebel·lió, tot i que finalment la fiscalia va rebaixar l’acusació a sedició o desobediència. S’espera que la sentència es faci pública aviat. També hi ha diversos comandaments de Mossos encara pendents d’una investigació contra ells en un jutjat de Cornellà de Llobregat.

Prèviament a Instrucció 13, el TSJC ja havia obert causes penals contra l’aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la seva mesa per tramitar iniciatives parlamentàries a favor de la independència que teòricament estaven vetades pel Tribunal Constitucional. Forcadell va ser inclosa en el judici al Suprem per un delicte de rebel·lió, i condemnada a onze anys i mig de presó.

La resta de la Mesa només va ser processada per desobediència, i la seva causa es va enviar al TSJC. Però Joan Josep Nuet, ara diputat d’ERC al Congrés, va ser separat d’aquesta causa, que es tramita al Suprem. La resta de membres, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, van ser jutjats al juliol i estan pendents d’una possible condemna d’inhabilitació per a càrrec públic.

La principal causa, la del Tribunal Suprem contra els líders del procés, ja està sentenciada, i amb compliment d’importants penes de presó per a la majoria, pendent de recursos al Tribunal Constitucional i probablement a Europa. Els presos van obtenir al juliol el tercer grau, però el Suprem el va revocar per a tots excepte per a Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Al novembre està previst el judici contra els síndics electorals, designats pel Parlament per supervisar la netedat de la votació de l’1-O, però que van dimitir en bloc quan el Tribunal Constitucional els va amenaçar amb multes.

Dies abans del referèndum la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències contra centenars d’alcaldes que havien acceptat col·laborar en la votació. Moltes causes s’han acabat arxivant però algunes van tirar endavant i estan pendents de judici. Una d’elles és la seguida contra l’exalcalde d’Agramunt (Urgell), Bernat Solé, actual conseller d’Exteriors. Com que és aforat, la causa es tramita al TSJC, que ja ha dictat la interlocutòria de processament. Un altre alcalde diputat és el de Mollerussa, Marc Solsona, que també va ser investigat per la Fiscalia Superior, però el ministeri públic ho va arxivar el novembre del 2018. En canvi, a l’exalcalde d’Alcarràs (Segrià) Miquel Serra, el ministeri fiscal li demana 15 mesos d’inhabilitació i 21.600 euros de multa per haver cedit un espai municipal per a la votació.

A les Terres de l’Ebre, l’alcalde de Roquetes (Baix Ebre), Paco Gas (ERC), segueix pendent del recurs que va presentar en contra de l’obertura de judici oral per suposada desobediència per haver facilitat equipaments i haver col·laborat activament amb els organitzadors del referèndum. En la interlocutòria de febrer passat, el jutjat número 3 de Tortosa li va reclamar una fiança de 15.000 euros. La fiscalia va demanar un any i tres mesos d’inhabilitació i 11.250 euros de multa. En el mateix procediment van arribar a estar també investigats dos regidors, un treballador municipal i un membre de la mesa electoral, tot i que finalment la causa contra ells es va acabar arxivant.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Josep Caparrós, i el primer tinent d’alcalde, Albert Salvadó, esperen també notícies del procediment obert contra ells que es va iniciar fa dos anys a instàncies de la fiscalia, quan va citar diversos alcaldes de la demarcació a prestar declaració a Tarragona. Ells són els dos únics càrrecs electes contra qui s’ha mantingut la causa per suposats delictes de desobediència, malversació i prevaricació en l’organització i celebració del referèndum de l’1-O al municipi. El ministeri públic va remetre a finals de 2018 la investigació contra Caparrós i Salvadó al jutjat número 1 d’Amposta, que just fa un any va demanar a l’Advocacia de l’Estat i a la fiscalia que presentessin escrits d’acusació per obrir judici oral. El procediment es troba pendent d’aquest tràmit.

Arran d’aquestes mateixes indagacions de la fiscalia, el TSJC va investigar l’expresident de l’Associació Catalana de Municipis Miquel Buch i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras, però va arxivar la causa. Més tard la va reobrir per a Buch.

Procediments a tot el territori
Respecte l’actuació durant l’1 d’octubre als col·legis electorals, hi ha diverses causes contra votants, per desordres públics i resistència a l’autoritat, i contra policies nacionals i guàrdies civils per lesions i contra la integritat moral. Al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona hi ha prop de mig centenar de policies nacionals i comandaments investigats per l’actuació en una dotzena de col·legis de la capital catalana per lesions i delictes d’odi, com per exemple l’escopeter que va disparar la bola de goma a l’ull de Roger Espanyol, qui també està investigat per desordres.

Finalment, un dels casos més emblemàtics és el de l’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. El seu cas és especial, ja que, d’una banda, és un dels ferits que va denunciar la Guàrdia Civil per l’actuació a l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, i, de l’altra, ha estat acusat per la fiscalia d’un delicte de desobediència greu per no haver complert les ordres dels agents de la Guàrdia Civil. El judici contra ell es va celebrar el 21 de setembre i aquest dilluns va ser condemnat a 14 mesos d’inhabilitació i 2.100 euros de multa.

Al Camp de Tarragona, l’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre de Reus defensa prop d’una vintena de causes. Una de les més rellevants és pels delictes d’odi i malversació contra l’alcalde de l’1-O, Carles Pellicer, alguns regidors, alguns bombers i el propietari i un treballador d’un gimnàs per un manifest i les concentracions, especialment del 3 d’octubre del 2017. Es va arxivar la causa per bona part dels encausats i s’està a l’espera que l’Audiència de Tarragona faci el mateix amb la resta.

Igualment es van arxivar les caues obertes contra un veí de Reus per haver replicat la pàgina web del referèndum i un mecànic de la ciutat per negar-se a arreglar un cotxe particular d’un policia nacional. Una veïna de Reus que va fer una piulada contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ser absolta en segona instància.

A Mont-roig del Camp un guàrdia civil va denunciar quatre votants per lesions, atemptat a l’autoritat i desobediència. Respecte tres ja es va arxivar la causa, i ara s’espera que l’Audiència arxivi el cas contra el quart. A Valls, un ‘hacker’ de 19 anys d’Anonymous s’enfronta a 18 anys de presó per atacs informàtics a institucions de l’estat abans i després de l’1-O.

Aquests mateixos advocats voluntaris mantenen oberta una querella contra la Guàrdia Civil, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial conjunt, caps, càrrecs i comandaments responsables de les actuacions dutes a terme l’1-O a Mont-roig del Camp. La querella es va arxivar provisionalment, així com moltes altres per delictes d’odi, injúries i altres suposats delictes comesos contra persones o entitats sobiranistes.

Al Camp de Tarragona, s’han tancat molts dels procediments penals de fets ocorreguts l’1-O. El jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona, que era el que estava de guàrdia aquell dia i on van anar a parar la majoria de denúncies, ha anat arxivant moltes diligències.

Juristes per la República només té mitja dotzena de causes obertes per fets ocorreguts a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona i a petits pobles de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, on la Guàrdia Civil va actuar. A Vilabella hi ha dos casos, un dels quals és contra un camioner ucraïnès que va anar a protegir els veïns i està acusat d’haver trencat la falange d’un dit a un guàrdia civil.

A Cabra del Camp, l’exjutgessa de pau Rosa Canela va quedar absolta en el judici per haver fet un escrit crític amb la policia.

A les Terres de l’Ebre es va arxivar la causa oberta a l’Audiència Nacional per injúries a la corona contra un veí de Tivissa (Ribera d’Ebre) i també s’investiguen les càrregues de la Guàrdia Civil que van patir els votants a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Més d’una vuitantena de persones van acreditar haver partit lesions com a conseqüència de la intervenció policial i al voltant de la meitat, entre 35 i 40, mantenen oberta la denúncia pels fets. Diversos agents de l’institut armat, identificats gràcies a les imatges gravades durant les càrregues, ja han prestat declaració com a investigats al jutjat número 4 d’Amposta, que instrueix el cas. El procediment, però, avança lentament davant els nombrosos recursos presentats i les dificultats perquè declarin tots els agents identificats.

Causes derivades de l’1-O
Indirectament relacionades amb l’1-O hi ha altres causes, algunes ja jutjades, com les seguida contra diversos manifestants per desordres públics durant l’octubre i novembre del 2017, o l’hivern i primavera del 2018, com l’activista Tamara Carrasco, com a suposada líder de diversos CDR, i participants en les protestes posteriors a la sentència del Suprem l’octubre del 2019. Carrasco va ser jutjada aquest dilluns i s’enfronta a set mesos de presó per incitació als desordres públics, després d’haver estat acusada inicialment de terrorisme per l’Audiència Nacional i haver hagut de passar mesos confinada al seu municipi. Un altre jove CDR, Adrià Carrasco, va fugir a Bèlgica just abans que el detinguessin.

Dues membres dels CDR estan sent investigades per tirar fems a les portes del jutjat de Reus i un jove de Tarragona està pendent d’un recurs per una acusació de desordres públics. De fet hi ha diverses causes obertes per protestes violentes en aquestes comarques. Un total de 23 persones estan sent investigades per aldarulls a la ciutat de Tarragona ara farà un any, dos dels quals van passar-se cinc setmanes empresonats.

També derivada de l’1-O hi ha les dues causes per desobediència contra el president de la Generalitat Quim Torra, que ha estat inhabilitat un any i mig per desobeir la Junta Electoral Central la primavera del 2019 en no retirar a temps una pancarta a favor dels polítics presos. Encara té una altra causa pendent similar per no retirar la mateixa pancarta el setembre del 2019.

D’altra banda, l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, també era investigat pel TSJC per haver contractat d’assessor un sergent dels Mossos d’Esquadra que havia escortat Puigdemont a Bèlgica. Del mateix entorn de Puigdemont, està investigat Josep Lluís Alay, exsecretari de Govern, director de l’oficina de l’expresident, per malversació de fons públics i prevaricació per un viatge a Nova Caledònia durant el referèndum d’autodeterminació del novembre del 2018 i peatges d’autopista per visitar els polítics empresonats a Lledoners. Alay i Jaume Matamala, amic de Puigdemont, també van ser investigats per ajudar Puigdemont en el viatge entre Finlàndia i Alemanya, quan va ser arrestat. De fet, dos mossos que escortaven Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya el març del 2018 s’enfronten a penes de tres anys de presó a l’Audiència Nacional per un delicte d’encobriment.

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2020
puigdemont-e1600353597619.jpg

Abans que conclogui el mes de setembre, l’Antiga Audiència de Tarragona acollirà l’acte de presentació del darrer llibre de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’excap de govern català té previst intervenir-hi durant la presentació de ‘La lluita a l’exili‘ via telemàtica. En aquest llibre Puigdemont exposa la seva versió del que va passar d’ençà que va ser investit president, el gener del 2016, fins que va marxar el 2017 cap a Brussel·les, tot just després de la celebració del referèndum independentista.

Es desconeix qui coordinarà la presentació a Tarragona, però és previsible que a l’acte hi assisteixen cares conegudes de Junts per Catalunya a la província.

La lluita a l’exili‘ és el segon volum de l’obra – ‘M’explico‘ és el primer – compten amb la col·laboració del periodista gironí Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui. Els dos títols estan disponibles a totes les llibreries, així com a les plataformes digitals en català i castellà.

 

 


REDACCIÓ31 Agost, 2020
foto_3677843.jpg

Puigdemont i Budó es dónen de baixa del PDeCAT

L’expresident Carles Puigdemont ha comunicat a David Bonvehí que es dóna de baixa del PDeCAT. Així ho ha anunciat el líder de Junts per Catalunya aquest dilluns en un missatge a les xarxes socials. Puigdemont ha assegurat que treballarà per mantenir una “relació cordial” amb la formació de Bonvehí.

La baixa de Puigdemont es produeix dos dies després que els senadors del grup parlamentari de JxCat i l’exconseller Lluís Puig també anunciessin el seu trencament amb el PDeCAT.

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, també ha estripat el carnet del PDeCAT. La portaveu del Govern té la intenció de comunicar-ho al partit les pròximes hores. Budó, que va ser membre de la direcció de la formació, s’afegeix així al degoteig de baixes al PDeCAT.

El partit que presideix David Bonvehí calcula en unes 800 les baixes de militants, a conseqüència de la pugna amb JxCat (un 7% del total). La vista per la demanda interposada pel PDeCAT contra JxCat pel control de les sigles serà el 25 de setembre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Juny, 2020
foto_3606402.jpg

El Suprem avala la decisió de la JEC

El Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola.

Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”.

Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recurrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”.

Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”.


REDACCIÓ8 Juny, 2020
foto_3614665.jpg

Carles Puigdemont a l’acte de Perpinyà

“Puigdemont ha de concretar ja una proposta per ordenar JxCAT“. La frase és d’una veu autoritzada de l’espai postconvergent, i exemplifica la sensació que hi ha entre molts sectors de JxCAT i el PDeCAT sobre la necessitat d’endreçar les formacions. Membres de les formacions reclamen que Carles Puigdemont detalli abans de l’estiu una proposta per desencallar la reordenació de l’espai.

Els actors implicats en l’endreça de JxCAT, PDeCAT, la Crida, els independents, i també Lledoners i Waterloo reactivaran les converses a partir de mitjans de juny, si bé ja n’hi ha hagut algunes a principis d’aquest mes. Puigdemont es va erigir, de nou, com a líder de la formació durant l’acte del 29 de febrer a Perpinyà -un acte de “reafirmació”, segons un dels consultats.

A ningú no se li escapa que l’expresident és la “peça clau” de l’engranatge de l’endreça, i que la seva proposta o decisió esdevindrà “determinant”. L’expresident de la Generalitat liderarà les converses -que es reprendran aquest juny-, que tornen a tenir el focus al si de les formacions –JxCAT, PDeCAT, la Crida-, però també a Palau, l'”exili” i Lledoners.

De cara a la contesa electoral, Puigdemont insistirà amb una nova “llista unitària”, a l’estil de la del 21-D sota els paraigües de JxCAT, ja que manté que l’eix esquerra-dreta ja no és vàlid per arribar a la independència. D’aquesta manera, es treballa des de fa setmanes per “fer evolucionar” el projecte de la Crida.


REDACCIÓ10 Febrer, 2020
foto_3606400.jpg

Carles Puigdemont atenent els mitjans

L’eurodiputat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dilluns que la figura d’un mediador en les converses entre els governs català i espanyol és “fonamental”. “Seria el més útil si es vol arribar a acords de veritat i complir-los”, ha subratllat Puigdemont.

En una atenció als mitjans a Estrasburg després que el vicepresident segon del govern espanyol i líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, hagi dit que no hi haurà un mediador en les converses entre governs, l’eurodiputat de Junts ha remarcat que “l’experiència” dels fets de l’octubre del 2017 els “aconsella” no “refiar-se” del govern espanyo i que, per tant, la figura del mediador seria “útil”.

“Forma part de qualsevol negociació del nivell que els catalans volem amb el govern espanyol”, ha insistit Puigdemont, que ha afegit que per a ells no serà un “problema” quin tipus de figura pugui ocupar la posició de mediador. Encara es desconeix la data d’aquesta trobada, però els polítics ja reclamen les seves qüestions.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter