29. Març 2024

Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Maig, 2023
rviñuales14-e1685521732800-1280x960.jpg

Rubén Viñuales, aquell noi que va nèixer un 26 de juny a Campclar, fill d’una perruquera i d’un cambrer, s’ha imposat finalment a la resta de candidats i serà, a partir del dia 17 de juny, l’alcalde de Tarragona. Encara està en xoc. Reconeix que la campanya – sobretot a les xarxes socials – va ser cruenta i va provocar algun desgast. No obstant això, diu que, malgrat el vertigen, té ganes de començar a treballar i a desplegar el seu programa. Evitarà els macroprojectes i apostarà molt, almenys en un principi, per la neteja i el manteniment de la via pública. Ara per ara no pensa pactar amb cap partit en concret. Quan comenci a governar demanarà una auditoria al polèmic dossier del contracte de la drossa. Durant aquesta setmana anunciarà el seu cartipàs, tot i que ja ha avançat que ell s’ocuparà personalment de la Seguretat Ciutadana. Té la intenció d’obrir una comissaria a Ponent i un espai físic a Llevant durant la temporada estival. Rubén Viñuales es prepara ja per deixar el càrrec de diputat al Parlament de Catalunya…
1

Rubén Viñuales durant l’entrevista

Ja deia la cançó dels companys de la Ràdio Ciutat: “Viñuales, calienta que sales…“.
(riu)

L’impressiona que el tractin com a alcalde?
Mentiria si ho negués. Em provoca vertigen, però és una realitat.

Com ho està paint?
Alegria, satisfacció per la feina feta, però també amb molt sentit de la responsabilitat. Estic ansiós per començar a treballar.

Què sent la seva família pel fet que arribi un Viñuales a la presidència de l’ajuntament?
La meva família és gent molt assenyada i mai no acabem de posar-nos eufòrics. M’han felicitat i a l’instant em diuen que vagi a treballar i que ho faci el millor que sé i puc i que no decebi a ningú.

Tenim una ciutat bonica, ara només l’hem de cuidar i mantenir-la neta entre tots

Ha explicat a les seves filles que vostè és l’alcalde?
La gran, l’Alba, ja comença a entendre les coses i a fer preguntes…. En la nit electoral, les  vaig deixar amb la meva mare i quan les vaig trucar, un cop coneguts els resultats, la meva filla em va dir: papa has guanyat? Ja ets l’alcalde? (riu…)

Trobarà molta feina…
Serà inacabable. Però soc conscient que la política està feta de demandes interminables amb recursos finits.

Què farà només prengui possessió?
Vull visitar tots els companys i companyes que treballen a l’ajuntament i explicar personalment que compto amb tots i que el nostre projecte és inclusiu perquè té en el centre la millora de Tarragona. Penseu que hi ha més de 1200 funcionaris i altres centenars que treballen indirectament.

A la CUP se li assenta malament governar

I l’endemà?
Vull començar a projectar la millora de l’espai públic i de la seguretat. Però no podem perdre la mirada del POUM que és important i implementar el model de tecnologia, turisme i talent.

No m’ha quedat clar que vol dir via pública…
Em refereixo a la neteja i el manteniment de la ciutat. Si comencem a rentar la cara de la ciutat és un gran avenç i si vetllem perquè la seguretat sigui una realitat i una percepció ja és un gran què. Tenim una ciutat bonica, ara només l’hem de cuidar i mantenir-la neta entre tots. La cura de l’espai pública és responsabilitat de tots.

De moment, vull intentar governar en solitari

La neteja depèn d’una empresa adjudicatària…
Les relacions que s’han mantingut amb retrets permanents en les pàgines dels mitjans fent veure que hi havia una màfia no han ajudat gens. Semblava que hi havia una animadversió contra una empresa en concret. Jo no tinc amor ni animadversió contra cap empresa. Només demano que ho facin bé i el que pertoca. Si no és així, sempre hi ha les sancions.

Mantindrà els gerents actuals?
Sí, la gran majoria.

Amb qui pactarà?
De moment, vull intentar fer-ho en solitari i comptaré amb tothom per a temes puntuals i pactes de ciutat. Jo vaig trucar a tothom – menys a Vox – i tots s’han predisposat a treballar en prol de la ciutat.

Durant quant de temps?
No ho sé. No és important amb qui sinó per a fer què.

També comptarà amb ERC?
Clar. De fet, Pau Ricomà va ser més que elegant en la seva conversa i es va oferir a generar consensos en temes de ciutat. Li agraeixo molt.

Què espera trobar a l’ajuntament?
Espero trobar il·lusió pel canvi, independentment de les afiliacions de cadascú. Vull intentar engrescar i imbuir la gent amb el nostre projecte.

Està pensant fer alguna auditoria?
Tinc curiositat en saber com s’ha dut a terme el dossier referent a la brossa. M’agradaria saber on i què ha fallat. De moment, només tenim una interlocutòria del Tribunal Català de Contractes

Em sap greu que (Pere Aragonès) ens hagi titllat d’extrema dreta

Com reaccionarà si veu alguna cosa que “no quadra“?
Qui em coneix sap que soc taxatiu amb qualsevol mena de fets il·legals.

Vostè va intentar mantenir, durant la campanya, un to respectuós vers l’adversari. Quan va sentir el míting d’ERC i del president de la Generalitat parlant de màfies i corrupció i referint-se a vostè amb tons depreciatius… què va sentir?
Em va saber greu. Al Parlament, coincideixo amb el president Aragonès i mantenim un contacte afable… Em sap greu que ens hagi titllat d’extrema dreta. No havia vist mai un president de la Generalitat venir dos dies abans d’unes eleccions a insultar a un candidat que podria ser alcalde. No va estar bé. Ell és el president de tots els catalans… Espero un tracte cordial i fins i tot d’estima per Tarragona. Per cert Tarragona necessita molt carinyo per part de la Generalitat que, històricament, no l’hem rebut. Després de prendre possessió, enviaré una carta al president per demanar-li una reunió. Ja veurem quin serà el tracte.

Es considera membre d’alguna màfia?
(riu) Quina pregunteta!!! M’agraden molt les pel·lícules d’El Padrino, de la resta no entenc massa, la veritat.

En aquesta campanya vostè va ser el blanc de moltes crítiques, les xarxes s’encenien contra vostè…
Em va saber molt greu. Però, cal que aquestes persones sàpiguen que això és una pràctica que no funciona. Vull deixar clar que les crítiques amagades darrers de pseudònims i d’anònims no m’afecten. També crec que no és útil.

Tinc curiositat en saber com s’ha dut a terme el dossier referent al contracte de la brossa. Vull saber on i què ha fallat

Qui diria que va començar a Ciutadans i acaba sent alcalde socialista de Tarragona…
Són d’aquelles coses que té la vida. De vegades sembla que hi ha un guionista que escriu històries que certifiquen la realitat supera la ficció.

Deixarà l’acta de diputat al Parlament de Catalunya?
Sí.

Quan?
De seguida que sigui investit com alcalde. La meva vocació és dedicar-me a Tarragona el 100%.

També va dir que mai no seria diputat i al final… Mesurarà més les seves paraules?
(riu) Crec que ha quedat demostrat que el meu somni no era ser diputat. Però en aquell moment era la manera d’ajudar a Tarragona i a la província. Hem aconseguit moltes coses…

Crec que ha quedat demostrat que el meu somni no era ser diputat

Quines?
Doncs, el Fòrum de la Justícia, la rehabilitació de l’Hospital Joan XXIII, l’Institut de l’Arrabassada, el pla de Muralles que es doti de la cinquena fase…

Tornem a les eleccions. Dia 23 de juliol tornem a votar… hi participarà activament?
En tot allò que em demani el president Pedro Sánchez. L’estic molt agraït que, per primera vegada en la història de la democràcia, el president del govern tanqui la campanya a Tarragona quan hi ha més de 8 mil municipis.

Si de cara a les autonòmiques guanyen els socialistes i Illa li demana ser conseller de la Generalitat, què farà?
No. Aconseguir ser l’alcalde de la meva ciutat és l’orgull més gran que hi ha. Vull fer coses per la meva ciutat i crec que hi ha gent molt més preparada que jo per estar al govern de Catalunya.

Vostè assumirà la responsabilitat de la seguretat a Tarragona… oi?
Sí. Vull acabar amb un mantra que fa servir l’extrema dreta: la seguretat és d’esquerra i no dretes com ells volen fer creure. No hi ha res més d’esquerres que la seguretat. És la garantia perquè hi hagi llibertat i si hi ha llibertat hi ha democràcia. De fet, crec que els governs socialistes a Espanya no són gens sospitosos de no lluitar per la seguretat. Per tant, jo seré el regidor de la seguretat ciutadana.

Els governs socialistes a Espanya no són gens sospitosos de no lluitar per la seguretat

No serà fàcil. La Guàrdia Urbana té moltes carències…
Sí, sobretot en l’àmbit de personal. Hi ha criteris d’eficiència sobretot als caps de setmana que haurem de canviar. Hi ha alguns drets no laborals que cal repassar…

Si hi ha falta d’efectius com vol potenciar la policia de proximitat o les patrulles a peu…?
Deixi’m conèixer la situació i després ja prendrem les decisions escaients. A més he de dir que la regidora Cristina Guzmán va fer una molt bona feina i a més tenim un intendent major que és brillant i a més té una visió progressista de la seguretat i és un luxe poder comptar amb ell…

Té previst obrir alguna comissaria fora de la ciutat?
Ens agradaria que hi hagués un espai físic permanent a Ponent i un a La Móra durant l’estiu.

Repeteixo… d’on sortiran els agents?
Haurem d’obrir convocatòries. Intentarem arribar als 280 agents durant aquest mandat.

Li preocupa la situació econòmica de l’ajuntament?
Sí, sobretot la despesa corrent. Fa no res, vam tenir una alegria, ja que vam guanyar un recurs que es va presentar que va ser l’impulsor el regidor Francesc Roca contra la Generalitat perquè no ens pagava les llars d’infants. Guanyarem més de 2 milions, ara caldrà saber quan ens ho pagaran.

Vull obrir un espai físic permanent de la Guàrdia Urbana a Ponent i un a La Móra durant l’estiu

I el capítol de les inversions?
No em preocupa tant perquè tenim capacitat d’endeutament. Intentarem amortitzar deute i a la vegada vull fer coses a la ciutat com ampliar voreres, reservar alguna zona exclusiva pels vianants a la Rambla, vull millorar els carrers de la zona d’Apodaca. També vull renovar la gespa dels 8 camps municipals de futbol…

Diu que vol que Tarragona sigui un municipi turístic. Quan arriben en tren, la imatge i la impressió d’aquella zona és bastant millorable… què pensa fer?
Tenim un projecte per aquella zona que és fer una rambla de mar… Aquella zona està realment degradada i hauríem de fer alguna actuació de microurbanisme que ens permeti generar una nova tendència.

Tarragona serà un polo de convencions i congressos?
Ens agradaria intentar-ho. Si donem vida a la zona del Palau Firal, podem revitalitzar tot aquell entorn perquè es generaria activitat. A Tarragona som molt bons generant motors de pobresa, però molt dolents generant motors de riquesa.

Com serà el seu cartipàs?
Serà diferent. Unificarem turisme i comerç que portarà la Montse Adan; Esports i Turisme esportiu es farà càrrec en Berni Álvarez. També vull fer un sistema gerencial que inclgui tres grans àrees: urbanisme, serveis centrals i promoció econòmica, projecció de ciutat i atracció de fons supramunicipals.

I la resta de regidories?
La Isabel Mascaró s’ocuparà de serveis centrals; Sandra Ramos es farà càrrec de Cultura i Festes i les altres li diré més endavant… Només li dic que tinc un equip excel·lent.

Qui serà el seu cap de gabinet?
Li dic el mateix… Ho anunciaré aviat.

Hem de saber fer i saber comunicar allo que fem

Vostè té moltes idees i ganes, però l’administració és lenta. No té por que la gent pensi que vostè parla molt i fa poc… o sigui que és igual que els altres?
La gent és conscient que cal tenir paciència. Tothom sap que les coses no es canvien en quatre dies. Només prometo treballar els 365 dies de l’any i deixar-me la pell per Tarragona.

Quin paper tindrà les xarxes socials?
El màrqueting digital és essencial. El WhatsApp és la xarxa social que tothom fa servir. Hem de saber fer i saber comunicar allo que fem.

Quines són les seves línies vermelles personals?
La corrupció, la manca de respecte institucional i personal i la política de baixa estopa.

A qui demanarà consells a l’hora de governar?
A molta gent. Jo vull escoltar molt per després prendre decisions.

Està preparat per dormir poc i tenir molts problemes?
Sí. Jo vull dormir tranquil, perquè em deixaré la pell per servir la meva ciutat, el meu equip també.

Té por que li comencin a sortir canes?
(riu) Ja comencen a sortir… Però tinc més por que em caigui el cabell, això sí que seria un drama.

No toleraré la corrupció, la manca de respecte institucional i personal i la política de baixa estopa

Ja no tindrà temps per anar al gimnàs o sí?
Ho intentaré. El que sí que vull fer és tornar a jugar a futbol.

Sé que li agrada molt caminar però ara tindrà cotxe oficial…
Continuaré passejant i caminant per la ciutat. La millor campanya que un alcalde pot fer és caminar i escoltar. A mi m’agrada caminar…

Està neguitós perquè arribi el dia 17?
Una mica sí, però sobretot perquè tinc ganes de començar a treballar. Soc un perfil de polític estrany. Em sento més tècnic que polític. Vull fer coses.

Apujarà el sou dels regidors?
Com? Per què ho hauria de fer? Crec que ja estan bé, tot i que és mol fal•laç dir que amb sous baixos vindran gent bona a fer política…

Només prometo treballar els 365 dies de l’any i deixar-me la pell per Tarragona

Què pensa que la CUP no hi sigui a l’Ajuntament?
A la CUP se li assenta malament governar perquè es torna víctima de les seves contradiccions.

Com vol ser recordat com a alcalde?
Com a un alcalde treballador i bona persona.

PUBLICITAT















REDACCIÓ27 Maig, 2023
ricard_checa_opinio.jpg

Aquest diumenge, dia 28, estem citats a un important exercici democràtic: les eleccions municipals. Amb les paperetes en mà, triarem els equips que governaran els ajuntaments durant els propers quatre anys, fins on, clar, permetin els inevitables pactes postelectorals.

Després d’una precampanya i campanya intenses, hem tingut l’oportunitat d’analitzar els candidats, els seus equips i els seus programes. Hem observat les seves promeses i projectes, hem debatut sobre les seves propostes i hem contrastat les seves idees amb les nostres conviccions. Ara, aquest diumenge, afrontem un doble repte: exercir el nostre dret de vot i influir directament en la política.

Només tenim aquest privilegi cada quatre anys, i hem de comprendre el seu valor. Hem de recordar que restar inactius – o només criticar en els bars – no és una opció; creure que “tot està fet” és un malentès que ens allunya de la solució. Abstenir-se o votar en blanc, pensant que aquesta acció és un signe de protesta, és, en realitat, la pitjor de les opcions.

Les eleccions són l’oportunitat perfecta per manifestar la nostra satisfacció o indignació. És l’acte democràtic per excel·lència, i ha de ser exercit, no només perquè és una de les poques maneres de millorar els sistemes de participació ciutadana, sinó perquè és el nostre deure com a ciutadans.

Abstenir-se o votar en blanc, pensant que aquesta acció és un signe de protesta, és, en realitat, la pitjor de les opcions

Després de la jornada de reflexió, tenim l’oportunitat d’influir directament en la conformació del saló de plens dels ajuntaments per al proper quadrienni. Pot semblar una cosa petita, però no ho és. La possibilitat de decidir qui ens governarà la nostra ciutat és un gran privilegi i alhora una gran responsabilitat.

En molts països del món, aquesta oportunitat és un somni llunyà, un dret denegat. Aquest diumenge, tenim l’oportunitat de fer el que altres només poden somiar. No podem quedar-nos a casa ni votar en blanc, i després lamentar-nos de les conseqüències.

Pot semblar una cosa petita, però no ho és. La possibilitat de decidir qui ens governarà la nostra ciutat és un gran privilegi i alhora una gran responsabilitat

Demà, tenim no només un dret, sinó també un deure com a demòcrates. Hem d’estar a l’alçada del repte. Hem de ser actors principals en aquest gran exercici democràtic, no merament espectadors passius.

No podem permetre que l’abstenció o el vot en blanc siguin els guanyadors aquest diumenge. Votar en blanc pot semblar una protesta, però en realitat és una forma de renúncia. És una forma de dir “tot és el mateix” quan no és cert

Aquest diumenge, que la nostra resposta a la crida de la democràcia sigui un “Som-hi” ressonant. L’abstenció és pèssima per a la democràcia. Som-hi, anem a votar!!!

 

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ16 Maig, 2023
viñuales11-1280x960.jpg

Rubén Vuñuales (26 de juny de 1983) vol ser alcalde i es presenta amb les sigles del PSC. Molts el critiquen per haver canviat C’s pel PSC. Ell ho té, perquè entén que el que realment importa és l’estima que té per Tarragona i el projecte que vol desenvolupar. En aquesta entrevista, Viñuales vol deixar que no entrarà en polèmiques estèrils i demana als contrincants que se centrin en les propostes. Està cansat de la guerra bruta que s’està duent a terme a les xarxes (sota perfils ficticis). Ha aprofitat per dir que el partit de Pau Ricomà ha trencat tots els ponts d’entesa, ja que ha travessat totes les línies vermelles, sobretot pel que fa al respecte personal. El candidat socialista demana als tarragonins – sobretot a aquells que estimen i creuen en Tarragona – que aposti pel seu projecte. La seguretat, el turisme, les polítiques juvenils, l’habitatge i la soledat no desitjada de la gent gran són àrees que mereixeran la seva atenció. Tarragona necessita reafirmar-se com a capital, però també despertar-se i tornar al lloc que es mereix… I això, diu, ja no és possible amb Pau Ricomà, perquè, lamentablement, Tarragona cada dia és més poble i menys ciutat. I això s’ha de canviar…

 

Quan li vam demanar fer aquesta entrevista li vam donar l’oportunitat de triar una zona de Tarragona important per a vostè. Estem a la Baixada de la Beneficència, a prop de la Diputació, per què aquí?
Vinc molt aquí. M’agrada molt caminar, perquè m’aclareix molt la ment i sempre m’aturo una estona contemplant aquesta part de la ciutat amb el mar de fons i la muralla al costat. Em transporta al tipus de ciutat mil·lenària que vivim.

Em diu que aquesta zona l’ajuda a aclarir la ment… Què li passa pel cap poques setmanes abans de la trobada amb les urnes?
Un actor deia que ser feliç és arribar a casa cansat sense tenir temps de pensar que és la felicitat. No estic nerviós. Fa un any i mig que treballem per recuperar la il·lusió de Tarragona. Treballem cada dia i tenim un projecte clar i il·lusionador. Creiem en Tarragona. Tenim forces, ganes i il·lusió.

Com troba Tarragona, ara que ha hagut de veure-la més detalladament?
La veig grisa. Hi ha molta gent enfadada amb una sensació que això no tira i el pitjor de tot és que creuen que ja no hi ha solució. Això és fruit de l’acció de l’actual govern. El nostre lema de campanya és ‘Creiem en Tarragona’. Falta una injecció d’orgull i fer que la gent torni a creure en la nostra ciutat que és única.

Hi ha la idea que Tarragona mai no havia estat tan malament

Quants eslògans tindrà, finalment, la seva campanya?
Ja, ja està. El de la precampanya era ‘Il·lusiona’t i el de la campanya: ‘Creiem en Tarragona‘.

Quin balanç fa de l’acció del govern Ricomà?
Negatiu. No soc la persona idònia per valorar perquè si pregunteu a la majoria dels tarragonins, la resposta no difereix molt de la meva. Hi ha la idea que Tarragona mai no havia estat tan malament.

ERC es presentava com l’aposta real pel canvi? Han complert les expectatives?
No. Aquest govern ha generat molta frustració, també entre el seu propi votant. La gent vol un canvi de cicle i de ritme. Hi ha molt desencís.

Hi ha gent que no li perdona que hagi passat al PSC…
Tothom sap que jo sempre havia estat socialdemòcrata. Crec que la majoria creu que ha estat una cosa positiva per a la ciutat. De vegades el projecte de ciutat és més important que les sigles. Crec que potser ja és hora de pensar en el model i projecte de ciutat.

Per què hauríem d’apostar per vostè o fer confiança a la seva candidatura?
Jo soc advocat i no tinc necessitat d’estar en política…

És molt trist que la seva promesa electoral de Ricomà sigui crear una xarxa de 10 lavabos públics

I per què s’hi dedica, ningú l’obliga…?
Per què m’agrada la meva ciutat i crec que puc aportar coses…

Però vostè està al Parlament…
Des d’allà també podem ajudar a la ciutat. Miri el tema dels pressupostos, hem aconseguit moltes coses en relació amb les inversions territorials. Ser alcalde del teu poble és el millor que et pot passar.

El projecte de ciutat que vostè planteja en què es diferencia del seu contrincant més proper (ERC)?
Nosaltres som realistes. Al govern del Sr. Ricomà li falta una dosi de realisme. Volem que la gent visqui i es guanyi la vida a Tarragona, ja que no tothom és físic-nuclear o funcionari. Tarragona ha perdut 1.500 habitants en el darrer any. Això és molt greu. Si perdem habitants donarem pitjors serveis públics. Tarragona no té clar quin model de ciutat vol, quin model econòmic és el millor… Estem quedant enrere. Amb el PSC creiem que Tarragona pot despertar i tenir un projecte de futur. Amb ERC ja hem vist que no tenen res per a oferir. Han estat quatre anys al govern i pràcticament no es nota.

Què li demana la ciutadania?
Sobretot em diuen que Tarragona està fatal i que l’hem de treure d’aquest forat.

A quins nivells?
Em parlen des de les rajoles que estan fetes una vergonya, de la neteja, de les jardineries, del comerç o que els seus fills marxen perquè aquí no tenen oportunitats. Tarragona cada dia és més poble i menys capital.

El manteniment de la ciutat deixa molt a desitjar

Com pensa recuperar la capitalitat?
No podem viure només de l’IBI. Hem de tenir clar el model econòmic i de ciutat que volem pels propers 10 anys. Cal apostar per les tres ‘T’: Tecnologia, Talent i Turisme. En el turisme tenim molt de marge, ja que jugar amb la gastronomia, el patrimoni i la cultura. El turisme a Catalunya representa el 19% del PIB. No podem maltractar aquest sector. Hem d’aprofitar els creuers i fer de Tarragona una gran ciutat tecnològica. Tenim espai, una qualitat de vida espectacular, tenim aeroport, un Port que funciona molt bé, una universitat i empreses privades potents … Ara només cal una administració que acompanyi aquesta puntada de peu cap al futur i que cregui en les capacitades que ofereix Tarragona.

Però l’administració és molt feixuga, lenta…
Tot pot canviar. Hem deixat de tenir els faraons… L’eficiència de l’administració pot ser millorada amb la tecnologia. A l’ajuntament tenim un gran cap dels serveis informàtics…

Els creuers no són problema a TGN
Què hem de fer amb els creuers?

És un debat que no l’entenc gaire. Crec que és un debat molt influenciat per Barcelona. A Barcelona el tema creuers genera polèmica, però a Tarragona no. Les dades que tenim indiquen que els creueristes que arriben a Tarragona només el 10% es queden a Tarragona, els altres fan excursions a Andorra i al Roca Village. El que hauríem de fer és aconseguir que es quedin. Cada vegada els creuers són d’emissió 0 al Port i s’està investigant que siguin menys contaminants. Haurem d’aprofitar aquest turisme, però hem de fer que hi hagi més pernoctacions a Tarragona.

Però no hi ha prou llits a Tarragona i menys hotels de 5 estrelles…
Aquest és un problema per a una ciutat que vol ser un referent en turisme de convencions. Fa poc vam tenir el congrés de l’advocacia espanyola i els congressistes van dormir a Salou. No tenim capacitat per a rebre aquests esdeveniments. Tenim un bon Palau de Congressos, però ens falta llits i oci nocturn (de qualitat). A aquest turisme també li podríem afegir l’esportiu. Tenim una Anella Mediterrània espectacular.

Tarragona ha perdut 1.500 habitants en el darrer any. Això és molt greu. Si perdem habitants donarem pitjors serveis públics

Tenim, tenim, tenim… llavors per què això no tira?
És una qüestió de voluntat política i de vista. Si arribo a l’alcaldia, tindrem turisme i turisme esportiu. Volem que els esdeveniments esportius que se celebrin a Tarragona, un percentatge dels participants pernoctin a Tarragona, sigui en hotels o càmpings. De vegades, les coses no costen diners, només cal tenir idees i ser proactiu. No conec a ningú que hagi visitat Tarragona i digui que és una ciutat lletja.

Però està poc ‘estimada’, oi?
Està poc cuidada, deixada…  trista. Hi ha males herbes per tot arreu. Mai no havia vist una cosa semblant. El manteniment de la ciutat deixa molt a desitjar.

No entenc el comportament d’ERC en relació al contracte de la brossa

El contracte de la brossa és un ‘marró’, oi?
Bufff Sí. Un de tants. Aquest és un dels principals temes que preocupen a la ciutadania. A més s’ha volgut aprovar en el darrer ple municipal. No entenc el comportament d’ERC. Han fet una hipoteca a 10 anys per 200 milions d’euros sense saber si continuaran a la casa. L’orgull és molt mal conseller.

Va dir que assumiria la regidoria de Seguretat, vol dir que és una decisió encertada?
Portar seguretat no sol donar alegries, però és una preocupació de la ciutadania i jo no vull fugir de les meves responsabilitats. Vull encarregar-me directament d’allò que preocupa a la gent. La gent només vol que li arreglis les jardineres o la neteja si, en primer lloc, tenen seguretat. Sense seguretat no hi ha llibertat.

Però Tarragona és una ciutat insegura o és només una percepció?
No hem d’enganyar que darrerament hi ha una percepció de molta okupació d’immobles. Quan t’assabentes que han ocupat el pis del davant, de dalt o de baix, la veritat és que ja no estàs tranquil. La sensació existeix.

Hi ha qüestions que no costen diners perquè es resol amb gestió i eficiència

Què s’ha de fer per reconduir la situació?
Hi ha hagut una reforma legislativa: la primera i la segona residències estan protegides, però el problema són els grans tenidors. El problema és que hi ha temes que no són de la competència dels ajuntaments, però són de la seva incumbència.

A la Part Alta i Baixa de la ciutat hi ha o no inseguretat? Diuen que no hi ha policies…
És cert que falten uns 60 efectius i no soc jo qui diré que els veïns no tenen motius per sentir inseguretat. Si es queixen és per alguna cosa. De vegades, hi ha episodis personals que generen aquesta percepció o sensació… L’objectiu és intentar treballar amb tots els veïns la solució a aquesta sensació d’inseguretat.

Es veu amb cor d’arreglar aquesta situació?
Entre tots hem de ser capaços. En definitiva, hem d’escoltar els veïns per després poder actuar en conseqüència. He de dir que la regidora Cristina Guzmán va fer una molt bona feina al capdavant de la policia. Ella ja s’estava ocupant de l’augment de la plantilla, intentant passar dels 230 als 280. El que sí que és cert és que poden haver-hi només dues patrulles als caps de setmana per a tota Tarragona. Això és insostenible. També hem de potenciar les noves tecnologies i treballar amb geocalitzacions per a situacions de risc. Tenim els drons que poden servir per a moltes coses, sent una d’elles l’incivisme o okupacions i degradació de l’espai públic. Hem d’apostar i adoptar mesures que generen un efecte dissuasiu.

Si soc alcalde, el primer que faré és reunir-me amb tots funcionaris i explicar quin és el nostre projecte real i demanar la seva implicació per despertar Tarragona

Vostè coneix la realitat econòmic-financera de l’Ajuntament de Tarragona, d’on pensa treure els diners per dur a terme el seu programa electoral?
Hi ha qüestions que no costen diners perquè es resol amb gestió i eficiència. Hem d’intentar ser seriosos amb els comptes i mantenir-los sanejats i l’endeutament ha de ser justificat i responsable. No vull ser un alcalde que pretén amortitzar el deute per fer feliços els bancs, jo vull fer projectes (controlats i necessaris) per a la ciutat.

Com per exemple?
M’agradaria renovar tota la gespa dels vuit camps municipals de futbol que fa 18 anys que allà no es fa res.
Crec que estem al 84% de l’endeutament… I què hem de fer? Pagar només els deutes als bancs perquè ells estiguin contents o podem, de forma controlada, fer millores a la ciutat? Intentarem eixugar deute i fer coses perquè Tarragona no quedi estancada.

Si es converteix en el proper alcalde de Tarragona, quina seria la seva primera mesura…?
Reunir-me amb tots funcionaris i explicar quin és el nostre projecte real i demanar la seva implicació per despertar Tarragona. I després posar en marxa el nostre decàleg dels 100 primers dies, subratllant la seguretat, el patrimoni, la promoció turística i intentar despertar la ciutat. Sé que passaré molt de temps picant a les portes dels ministeris demanant coses per a Tarragona, des de l’àrea de transports fins a la cultural. També demanaré ajuda a la Generalitat. L’alcalde no ha d’estar al despatx veient com les coses passen, ha de fer que elles passin i de generar oportunitats.

Creu que Tarragona s’ha beneficiat per tenir un alcalde d’ERC i un govern a Catalunya també d’ERC?
Per desgràcia, molt poc. No deixa de ser curiós que al Parlament, hi ha molta gent d’ERC que no saben com es diu l’alcalde de Tarragona. És preocupant.

Dirà que el govern d’Espanya sí que ho ha fet, oi?
I és veritat. 12 milions d’euros que s’invertirà per humanitzar tota l’N-340 des d’Altafulla fins a la Via Augusta. Hem d’anar a picar a la porta, sigui govern d’Espanya o de Catalunya… També hem d’anar a demanar a Europa. Volem una oficina de captació de fons europeus… Però, malauradament, amb aquest alcalde, no ‘rasquem’ res. Fora de les nostres fronteres hi ha moltes oportunitats, només hem d’anar a buscar-les. Hem de sortir i pensar en gran…

No entrarem en guerres ni en polèmiques que només ajuden a crispar

Vostè es va reunir amb l’alcalde de Roma… per…?
Hem de tenir una agenda internacional. Vam sortir d’allà amb compromisos d’establir convenis entre Roma i Tarragona en qüestions de gestió del patrimoni. Podem aconseguir Next Generation per a partners dedicats al patrimoni, per exemple… A Tarragona tenim la ruta dels primers cristians que és molt desconeguda… Hem de cercar turisme complementari… Tenim molt per a oferir. Faré tot el possible perquè Tarragona creixi i contra ‘vientos y mareas‘.

Allunyat de polèmiques
Esperava que fos tan dura aquesta campanya?
Nosaltres no entrarem a discutir amb ningú. Presentarem les nostres propostes i volem el millor per a la ciutat… No entrarem en polèmiques que només ajuden a crispar. La meva feina és escoltar la gent i intentar buscar solucions. No vull tenir opinions subjectives. Parlaré amb tothom, tothom…

Quan veu que un alcalde, candidat a la reelecció anuncia, amb pompa i circumstància, que vol instal·lar 10 lavabos públics, què en pensa?
La millor campanya d’una persona que ha estat com a alcalde és la feina feta. El problema del Sr, Ricomà és que no té fets per presentar i llavors aposta per les paraules… És molt trist que la seva promesa electoral sigui que crearà una xarxa de 10 lavabos… Això denota la poca altura de mides que té el Sr. Ricomà per a Tarragona…

Creu que ERC podria estar fent servir l’alcaldia/ajuntament per fer campanya?
La llei electoral diu que no es pot fer. Però, poca cosa poden fer perquè no han fet res durant aquests quatre anys. L’acció de govern ha estat gairebé nul·la.

Quina cosa ha fet bé el govern de Pau Ricomà?
La regidoria de Seguretat Ciutadana, liderada per Cristina Guzmán (JxTgn), l’àrea de Parcs i Jardins d’Elvira Vidal ha millorat molt – la part de manteniment no –. La promoció del Mercat, liderada pel regidor Dídac Nadal, també ha estat molt bona. Curiosament, cap d’aquestes regidories són d’ERC.

L’acció de govern de Pau Ricomà ha estat gairebé nul·la

El Sr. Pinedo no ho ha fet bé a Patrimoni?
Ha fet coses, però hi havia coses que estaven projectades des d’època de l’alcalde Ballesteros.

Els pactes…
Si guanya amb qui no pactarà?
Ni CUP ni amb Vox. Són les cares de la mateixa moneda.

I amb ERC?
Malauradament, a Tarragona, ERC ha cremat tots els ponts d’una entesa. Passen el dia “donant pel sac” i alimenten la guerra a les xarxes socials. Haurien de dedicar-se a governar. Nosaltres no entrarem en el camp de la difamació, de la crítica destructiva. No és el nostre estil. Crec que la gent vol propostes i propostes.

Es compromet a no pactar mai amb ERC a Tarragona?
No és possible. És impossible. Han trencat tot el respecte institucional i personal.

I si ho imposen des de Barcelona o Madrid?
No, a mi ningú m’imposa res. Qui fomenta això és que no coneix gent el PSC. El PSC sap que el seu candidat és el que coneix la millor política pel teu poble. Ells no s’hi ficaran.

A ERC Tarragona han trencat tot el respecte institucional i personal

O sigui, descarta un pacte amb ERC?
Totalment descartable.

Per cert, què hem de fer perquè l’administració sigui més àgil… controlar més els funcionaris?
A Tarragona hi ha magnífics professionals en l’administració. Potser, i amb la seva ajuda, perquè realment són els que en saben, hem d’intentar fer una reorganització i millorar l’eficiència de la gestió dels recursos humans que tenim. Hem d’intentar millorar la comunicació entre els departaments per millorar l’agilitat en els tràmits. La tecnologia pot ajudar molt. És cert que la formació continuada és molt millorable i estic segur que molts funcionaris estan d’acord i els sindicats també, però se’ls ha de donar eines i estris… Els funcionaris estan molt cremats perquè, des de dalt, veuen que no hi ha un lideratge i un projecte engrescador.

Intentarà ser aquest líder que sembla que no existeix?
Jo vull que la meva ciutat millori i en tinc un projecte per a aconseguir-ho. Ara només demanaré als funcionaris i als que estimen Tarragona que m’ajudin, perquè tots ells són importants pel canvi. Jo l’únic que prometo és treballar i treballar…
Li fa respecte que pugui canviar la seva personalitat, valors… un cop arribi a la poltrona del poder?
Faré els possibles que no. I demano a la gent que m’ajudin a ser un tarragoní més i el que més responsabilitat tindrà per fer avançar la nostra ciutat. No oblidem que són una persona normal i corrent… amb defectes i virtuts.

El carril bici del carrer Pere Martell és una aberració i un perill

Com se sent en perdre la seva vida privada…
Soc conscient del què representa tot això, només demano que es respectin les meves filles que són molt petites.

Polítiques juvenils
Per cert, què s’ha de fer amb el jovent?
Hem d’apostar per posar assistència psicològica gratuïta i anònima als joves. És sorprenent el nombre de joves que requereixen aquest serveix. No sé si es deu a la pandèmia o a les xarxes socials, l’únic que hem de fer és estar amatents i buscar solucions i, sobretot, estar al costat d’ells. He de confessar que les xarxes socials, en qüestions d’assetjament, em preocupen i molt. Però, a banda de tot això, els joves també es frustren perquè no veuen futur a Tarragona i, llavors, decideixen marxar. Per això, volem apostar per les tres T (tecnologia, talent i turisme) perquè la gent pugui viure i treballar al seu país. No poden sentir-se frustrats, han de trobar feina a la seva ciutat i que sigui treball de qualitat.

Turisme… qualitat?
Escolti, turisme no és només ser cambrer… En aquest sector hi ha de treball i de qualitat… Els joves necessiten habitatge…

Però no poden emancipar-se… els preus són prohibitius…
Per això hem d’apostar pels habitatges de protecció oficial. Hi haurà més de 400 habitatges d’aquest tipus al PP10. Mai no s’han fet mai tantes. A la Vall del Lorito n’hi haurà moltes més…

Jo vull que la meva ciutat millori i en tinc un projecte per a aconseguir-ho. Ara només demanaré als funcionaris i als que estimen Tarragona que m’ajudin

Què s’ha de fer amb la ‘soledat no desitjada’?
És una pandèmia silenciosa. Les dades que tenim confirmen que cada vegada hi ha més gent gran que viu absolutament sola. Això ens preocupa. El voluntariat és fonamental i treballar en xarxa també.

Què en pensa del servei d’assistència domiciliària … que ara passarà a mans d’una empresa de Madrid…
Exacte, aquest servei que portava la Xarxa de Santa Tecla, governant la CUP s’ha adjudicat a una empresa de Florentino Pérez. Moltes lliçons, però… en fi… Els CUP va dir que només s’actualitzaria el salari dels treballadors en 1% anual, tenint en compte com està la inflació, ningú s’ha volgut presentar, excepte una empresa de l’Ibex-35.

Com entén que els antisistema governin el sistema?
No, no, algú ho entén? El problema que tenen és que ells s’han d’enfrontar a les seves contradiccions. Ells ho critiquen tot, i quan estan al govern municipal i fan un concurs surt licitat a una empresa de Florentino Pérez. Això és un cas de, diria jo, justícia divina. És un servei fonamental i que ens preocupa com es prestarà aquest servei.

Quants quilòmetres ha fet des que s’ha proposat ser alcalde?
Bua… un munt.

Si arriba a ser alcalde, derogarà alguna de les mesures preses pel govern de Ricomà?
El carril bici de Pere Martell és una aberració i un perill. Ho hauríem de replantejar. També em fa molta ràbia el quiosc de la plaça Imperial Tàrraco. Ells diuen que defensen el petit comerç i el quiosc què era, una multinacional? S’han equivocat.

Quant es gastarà en aquesta campanya?
No massa. Pensi que porto un any i mig fent campanya.

Quin missatge li agradaria transmetre als ciutadans?
Nosaltres només podem dir que volem aconseguir engrescar Tarragona, però això es fa amb l’ajuda i implicació dels tarragonins. Som el partit de la gent que creu en Tarragona. Tarragona ho té tot, només necessita un bon equip de govern preparat i una bona gestió. Entre tots, serem capaços de recuperar l’alegria i la vitalitat de la nostra ciutat.

PUBLICITAT

















REDACCIÓ16 Maig, 2023
posat_la-gorra.jpg

El pròxim dissabte 10 de juny, PortAventura serà l’escenari de la primera edició de la Jornada pel Càncer Infantil, una festa que pren el relleu a l’històric esdeveniment ‘Posa’t la Gorra!’.

Aquesta iniciativa, organitzada per la Fundació PortAventura, té com a objectiu fer visible el càncer infantil i recaptar fons per mantenir la qualitat dels serveis oferts a les famílies amb infants i adolescents afectats per aquesta malaltia.

La Jornada pel Càncer Infantil promet una jornada plena de música, animació, tallers i altres activitats per a tota la família. Comptarà amb la participació de tres entitats benèfiques dedicades a lluitar contra el càncer: l’AFANOC, la Lliga Contra el Càncer i l’AECC. El punt central de l’esdeveniment serà la plaça de la Xina, on s’ubicaran els estands d’aquestes entitats, i estarà obert de 10 a 13:30 hores.

El punt central de l’esdeveniment serà la plaça de la Xina, on s’ubicaran els estands d’aquestes entitats, i estarà obert de 10 a 13:30 hores

Durant la Jornada, a l’estand de l’AFANOC, els assistents tindran l’oportunitat de comprar la gorra solidària Eyesores per 8 euros i adquirir diverses peces de marxandatge relacionades amb la causa.

Per a aquells interessats a participar en aquesta festa solidària, l’entrada al parc té un preu reduït de 25 euros i es pot adquirir a través d’Internet fins al 9 de juny.

PUBLICITAT


















REDACCIÓ28 Març, 2023
viroles5-1280x960.jpg

Rosa María Virolés Piñol és una tarragonina que ha fet història en el Tribunal Suprem: és la primera tarragonina presidenta de la Sala Quarta. Té les coses clares i li agrada dir les coses pel seu nom. Sense embuts ni draps calents. La Creu d’honor de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort, passa la setmana a Madrid i als caps de setmana gaudeix del Mediterrani i del bon temps a la seva ciutat, Tarragona. En una conversa amb larepublicacheca, la magistrada especialista en ordre jurisdiccional social li preguntem si la Justícia feminista o masclista. Virolés no té dubtes que que l’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.

 

Començo per preguntar-li si la justícia és masclista…
Podria dir que el terme masclista, aquí, no lliga gaire. El que està clar és que no hi ha una cultura de la igualtat. Si haguéssim crescut en una cultura de la igualtat, ningú ja no formularia aquesta qüestió. Cal no oblidar que la dona ha accedit més tard a la carrera judicial i això pesa.

La dona va haver d’imposar-se per guanyar terreny?
Jo en concret no he hagut de fer res més que treballar i ser professional perquè em tinguessin considerada. Si jo considero a la gent, l’inrevés ha de ser una realitat. Reconec que en alguns casos ha estat així. Particularment no he notat aquestes dificultats, però no tothom ha viscut el mateix. Jo passo olímpicament de segons quines coses.

Vostè és la presidenta de la sala quarta del TS des del passat mes d’octubre, és complicat treballar amb tant d’home, requereix un esforç?
No traiem les coses de polleguera. Treballo amb normalitat amb la gent amb qui hagi de treballar. El problema és que la sala està composta per 13 membres i en aquests moments n’hi ha 5 vacants. I això es deu al fet que no està constituït el Consejo General del Poder Judicial i per consegüent no es fan els nomenaments. La resta no és problema. La plena igualtat ja arribarà.

Quin és el seu principal hàndicap?
Cap ni un. No en tinc cap. La meva funció és continuar arreglant la justícia el màxim que pugui dins de les meves facultats.

Arreglar la justícia?
Necessitem una sèrie de mitjans perquè ho puguem fer efectiu alguns canvis. Tot aniria millor, per exemple, si a la Sala Quarta no hi hagués 5 vacants. Funcionaria amb normalitat.

Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980

La justícia depèn excessivament del poder polític?
Tenim el cas del Tribunal Constitucional i del Consejo, però la resta dels òrgans de la carrera judicial diria que no. Jo no entro en aquestes qüestions i jo mai no he estat en cap associació judicial i actuo lliurement. Mai no he sentit cap pressió política i estic dins de l’administració de la justícia des del 1980.

Li agrada que diferenciïn els jutges per conservadors i progressistes?
Hauríem de preguntar a aquells que fan aquesta qualificació. Jo no sóc de cap associació. Jo no hi posaria cap qualificatiu.

Quin seria el millor qualificatiu per a la justícia del nostre país?
Faria servir les paraules de Kennedy. Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé. Jo aporto el que puc i no demano res a canvi.

Què li sembla que una ministra afirmi i es reafirmi que els jutges són masclistes?
Jo no entro en política. Només veig que tothom parla molt d’igualtat, però des de 1978 que l’article 14 de la Constitució va establir la plena igualtat. Hi ha lleis orgàniques i integrals que també ho determinen… Quan es necessiten tantes lleis per a la igualtat i accions positives això dóna a entendre que alguna cosa no funciona…

Potser no hi ha una igualtat real i només legal…
Potser sí. Veig que ens ho han d’anar recordant… En matèria d’igualtat, trobo que ens posen totes les mesures oportunes perquè això no passi i que no hi hagi cap desigualtat.

Considera que hem avançat?
Sí, clar. No hem assumit de cap manera la plena igualtat, però anem avançant.

Encara queda molt?
Hi ha gent que apunta cap a una dècada. Jo n’estaria satisfeta que ho aconseguissin en dues. Arribarà un dia que ho veurem com una normalitat.

La justícia és femenina en tots els aspectes

A la justícia hi ha un sostre de vidre a la justícia espanyola?
És una realitat. Hi ha 5600 jutges i magistrats, d’aquests 3000 són dones. Això representa un 56% de dones. En les darreres promocions judicials, un 80% són dones. Això em porta a concloure que, tenint en compte les dades, tot això haurà de canviar a la força. La justícia és femenina en tots els aspectes.

L’estàtua símbol de la justícia està inspirada en la deessa grega Temis – la deessa de les profecies – i apareix amb els ulls tancats… Creu que s’hauria de canviar aquesta imatge?
No m’ho he plantejat mai. Sigui com sigui, el cert és que s’estan fent canvis.

En el Tribunal Suprem, no gaire…
L’evolució del temps obligarà a fer canvis i no ho oblidem, insisteixo, la justícia és femenina i serà de dones.

Jo no espero res de la justícia i jo li dono tot allò que puc i sé

Es noten aquest feminisme en les sentències?
Estem obligats, d’acord amb la Constitució, a jutjar amb perspectiva de gènere si convé. Jo m’agradaria que sempre s’hi jutgi amb aquesta perspectiva i en casos selectes.

En una sentència de les famílies monoparentals de 2 de març, potser no va ser resolta amb aquesta perspectiva, oi?
Es podria haver resolt d’una altra perspectiva i vetllant per bé del menor. Jo vaig fer un vot particular.

Els jutges tenen un paper molt important en el canvi. Les vostres sentències dicten jurisprudència…
Nosaltres resolem casos concrets. No donem principis ni dient el que ha de fer el govern ni els polítics…

Fa sentit commemorar el 8 de març?
Tal com ho celebro jo, no veig cap inconvenient en continuar commemorant-lo… El problema és quan se celebra una altra cosa que ja no és el Dia Internacional de la Dona.

Vostè és de Tarragona. Sembla que el Fòrum Judicial de Tarragona ara va de debò…
Ho sé per la premsa i pel president de l’Audiència. No tinc cap coneixement oficial. Només puc dir que és molt necessari.

Si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base

Diuen que en 2026 serà una realitat…
Potser sí, només cal que s’hi posin.

Creu que la justícia està massa mediatitzada?
Crec que cadascú fa la seva feina. No entraré a comentar la feina dels periodistes, tot i que hi ha coses que m’agraden o altres que no tant.

Els abusos sexuals estan a l’ordre del dia…
És una àrea que no entra dins la meva jurisdicció. Però si hi ha abusos sexuals, això vol dir que aquest col·lectiu no té la cultura d’igualtat que es necessita des de la base.

Com s’aconsegueix això?
Donant nocions de cultura per a la igualtat a aquests personatges en concret.

S’està confonent el femení amb el feminisme?
Estem en una època de polítiques actives i això fa que se’n parli molt. Quan es comenci a normalitzar la igualtat ja no s’haurà de parlar. La culpa està en la falta de cultura d’igualtat.

Com es pot resoldre la bretxa salarial?
Amb un control dur per part de la Inspecció de Treball. Sovint el problema no està en salari base, però sí en els complements.

Vostè és tarragonina. Ara que passa molt de temps a Madrid, com veu Tarragona?
Jo vinc cada cap de setmana…

Nota algun canvi?
És una ciutat que s’ha modernitzat força en l’àmbit romànic…

PUBLICITAT












REDACCIÓ19 Març, 2023
raul-1280x720.jpg

Tarragona ha viscut aquest dissabte una jornada històrica. L’auditori de la Diputació de Tarragona i alguns dels salons de l’Hotel Ciutat de Tarragona compartien reunions i formacions del món rotari (amb socis rotari i rotaracts).

Se celebrava en la ciutat la XVI Assemblea del Districte 2202 del Rotary Internacional que aglutina més de 1400 socis repartits pels diferents clubs en Catalunya, País Basc, Cantabria, La Rioja, Aragó i Navarra. Aquesta es tracta de la reunió magna prèvia a la presa de possessió del nou governador (i el seu equip) per l’any 2023-24. A partir de l’1 de juliol de 2023, el reconegut Raül Font Quer substituirà Ingrid Steinhoff.

L’assemblea, que es prolonga fins a aquest diumenge, marca les línies estratègiques del mandat del proper governador que, enguany, es regirà per l’eslògan ‘Crear esperança en el món’.

La jornada ha guanyat encara més rellevància perquè Tarragona ha rebut per primera vegada la visita de la presidenta mundial del Rotary Internacional, la canadenca Jennifer Jones. Ella també passarà a la història de l’associació fundada per Paul Harris en 1905 en ser la primera dona a liderar-la.

Jennifer Jones ha participat en les diferents reunions i accions formatives i ha intervingut en la XVI Assemblea del Districte 2202, la qual ha comptat amb la presència del subdelegat de govern espanyol a Tarragona, Santi Castellà, el diputat del PSC al Parlament i rotaru, Rubém Vñuales, l’exrectora de la URV, Maria José Fugueras i del regidor de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny.

L’exdirector de la Unió Europea, Xavier Prats Monné i l’alpinista Òscar Cadiach, el primer tarragoní a escalar l’Everest ha fet dues conferències motivadores.

 


 

PUBLICITAT














REDACCIÓ15 Març, 2023
ricard_ass-veins.jpg

L’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau ha organitzat amb la col·laboració de l’Associació Bahá’í per l’educació de Tarragona, uns tallers infantils que pretenen fomentar les ‘virtuts del caràcter’. Professionals de Bahá’í segueixen un model educatiu que, a banda de ser patrocinat per la Unesco, va ser guardonat per les Nacions Unides (ONU).

Moment de la conversa amb els nens dels tallers

En aquests tallers, que es realitzen als divendres de 17 h a 18h30, els més menuts poden, de forma didàctica i amena, treballar capacitats ètiques característiques dels éssers humans com potser ara la integritat, la perseverança, la creativitat, la gratitud o el sentit de l’humor. Aquestes són virtuts i valors comuns a tots els pobles, independentment de les cultures, religions i origen de les persones.

El president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya, Ricard Checa, ha estat la persona encarregada d’inaugurar el cicle de tallers. En la seva alocució, ha dit que el secret per a una bona convivència passa pel respecte entre persones i evitar costi el que costi les etiquetes.

PUBLICITAT















REDACCIÓ10 Març, 2023
dansa2-1280x960.jpg

El Teatre de Tarragona ha acollit aquest vespre un espectacle de dansa de la companyia d’Arantxa Sagardoy. Durant una hora i mitja, les 600 persones, que han assistit a l’acte benèfic a favor de la Fundació Bonanit, han pogut gaudir d’una interpretació que no ha deixat ningú indiferent.

El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, el president del Consell Comarcal del Tarragonès, la governadora del districte 2202 del Rotary, els presidents dels clubs Tarragona i Amistat Hispano Marroquí, l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros, el subdelegat de defensa, el president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya, el fundador de la Bonanit han estat algunes de les personalitats que han assistit a l’acte. L’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha excusat la seva absència.

La màgia de la dansa – en aquest cas més contemporània – ha il·luminat els cors de molts dels assistents. La passió dels joves, la seva força i vitalitat transmesa a través de la comunicació no verbal han fet que més d’un emocionés.

No sempre l’aparatós resulta impressionant. De vegades, la senzillesa i la capacitat de comunicar amb gestes acaben esdevenint una experiència colpidora i capaç de generar reflexions (sovint internes i en silenci).

L’espectacle d’Arantxa Sagardoy, organitzat pel Rotary Club de Tarragona i el de l’Amistat Hispano Marroquí, a favor dels sense sostre, ha posat de manifest la crueltat vers aquells que, malgrat no tenir res material, són castigats amb el menysteniment d’una societat que, cada vegada més, s’oblida de l’essencial: la dignitat humana.

La interpretació artñistica dels joves, de molt tendra edat, ha fet que, almenys per un dia, els sense sostre siguin – almenys en el nostre pensament – els veritables protagonistes. En el Teatre de Tarragona, aquesta nit, s’ha fusionat la solidaritat, la cultura, el talent i l’amistat.

La màgia de la roda rotària ha tornat a fer que tot un teatre aplaudís la genial iniciativa d’Antoni Coll de crear en 2005 la Fundació Bonanit i pogués contemplar en directe una estrena mundial de la reconeguda Arantxa Sagardoy. Tot això, òbviament, no té preu.

 

VÍDEOS


PUBLICITAT
















REDACCIÓ5 Març, 2023
granados_insignia-e1678040582701.jpg

Pere Granados, l’alcalde de Salou, va estar a punt de trencar-se quan en un discurs recordar les seves arrels i de retruc de la seva família (d’Arboleas i Almeria). El batlle salouenc, molt forjat en la disputa política, va rebre la insígnia d’or de la Casa d’Andalusia de Tarragona i Província, emocionat. En un acte solemne celebrat al Teatre Auditori del municipi, on es va sentir l’himne de Catalunya, “Els Segadors” i del d’Andalusia, amb lletra de Blas Infante.

La presidenta de l’entitat andalusa, Charo García Caballero, va col·locar en la solapa de l’americana de l’alcalde un pin d’or com a mostra del recolzament que el cap de govern salouenc i el seu equip dispensen a la Casa d’Ansalusia. Feia tres anys que no es lliurava aquesta distinció. Al costat de Pere Granados hi era la seva dona Elena, persona que sol allunyar-se del protagonisme i dels focus mediàtics. Els germans de l’alcalde també van assistir a l’homenatge brindant-li així tot el seu escalf. 

  En el seu discurs, Granados va recordar els seus orígens andalusos i va dir que sempre ha fet els possibles perquè els espanyols del sud es trobessin còmodes a Salou, un municipi, on la convivència entre pobles i cultures, és una realitat. L’edil va agrair el fet que la Casa d’Andalusia l’hagi escollit per lliurar-li un dels seus emblemes més significatius. Va dir que aquesta insígnia pertany a tot el seu govern i al municipi sencer pel “seu esperit obert, humà, hospitalari i acollidor vers el poble andalús”. A Salou hi resideixen gairebé dos mil andalusos.

Granados es va emocionar al parlar de la unió entre pobles i de la nostàlgia que molts dels andalusos que resideixen a diferents punts de la geografia catalana. També va agrair i valorar l’exemple d’integració i d’esforç de la comunitat andalusa a Salou. Va fer esment a la nova escultura instal·lada a la plaça d’Andalusia, un cavall andalús de planxa de ferro i als tarongers que s’hi han plantat en la plaça d’Andalusia, un arbre característic de terres andaluses.

La presidenta de la Casa d’Andalusia a Tarragona, per la seva banda, va fer un discurs més emotiu i nostàlgic. Va repassar la història d’aquells que van viatjar cap a Catalunya cercant un futur millor. Però, també va parlar de la nova Andalusia, la més pròspera i la que s’ha convertit en terra d’acollida. Charo García Caballero va aportar números, en els quals queda reflectida una evolució demogràfica, econòmica, cultural i empresarial de l’autonomia liderada en l’actualitat per Juanma Moreno.

Després del seu discurs – molt aplaudit, per cert – els assistents van poder escoltar d’un poema a Andalusia, d’Iván Navarro, acompanyat d’un guitarrista. La companyia de la reconeguda Mónica Novillo i Alquimia Flamenco van fer les delícies del públic, transportant-los, a través de la música i el ball, a les terres andaluses. També

Entre les autoritats, hi eren presents el regidor de Serveis Generals de Salou, Jesús Barragán; la regidora de Serveis Educatius, Julia Gómez; el regidor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez; el regidor de Serveis Culturals, Xavier Montalà; el regidor d’Hisenda, Yeray Moreno, i la regidora de Sanitat i Salut Pública, Beatriz Morer; i la regidora del PP de l’Ajuntament de Tarragona, Elisa Vedrina.

Així mateix, també hi va assistir Joan Ruiz, diputat al Congrés; Santiago Castellà, subdelegat del Govern; Marta Blanch, diputada provincial; Ricard Checa, president de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya; i José Naveiro, jutge de Pau de Salou.

VÍDEOS


📷GALERIA📷

charo_garcia_caballero
granados_insignia
granados
granados_charo
granados__CHaro
charo
salou1
rc_xavi
granados_mujer Elena
mnivillo
mnovillo2
mnovillo3
mnovillo4
mnovillo5
mnovillo6
mnovillo9
mnovillo9
mnovillo8
mnovillo7
mnivolli
mnovillo10
mnovillo11
mnovillo12
mnovillo13
monicanovillo
mnovillo14
mnovillo15
novillo1
mnovillo3
mnovillo20

 

PUBLICITAT
















REDACCIÓ27 Febrer, 2023
luist7-1280x960.jpg

LUIS TRINIDAD DURÁN és un dels líders associatius més destacats, reconeguts i inquiets de Tarragona. És el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. La seva lluita és per aconseguir que, en un dels barris més importants del municipi, la convivència i la seguretat siguin una realitat. Trinidad, afable, planer i diplomàtic, s’entrega de cos i ànima al seu barri i lluita com ningú perquè a Sant Pere i Sant Pau hi hagi qualitat de vida. El seu color polític és el compromís que ha assumit amb la seva gent i la seva bandera és la de la integració i de la concòrdia. En una amb Conversa de cafè amb el digital larepublicacheca, el líder associatiu, de forma humil i distesa, repassa els pros i els contres de representar els veïns i les necessitats que reclama pel seu barri, el millor de Tarragona, segons ha dit. 

 

Havia pensat mai ser el líder veïnal?
Fins fa nou anys la veritat és que no. Però és cert que des de petit jo ja formava part d’un grup de ball de l’associació de veïns – que actualment presideixo – amb els meus amics i amigues de la infància, entre les quals eren les filles del president de l’època (Cristòfol Cuesta) i sempre hi participàvem activament en les activitats que es feien.

Què cal tenir un (bon) president?
Abans que res, ganes de fer coses pel teu barri i els seus veïns i veïnes. A més a més, esmerçar hores del teu temps lliure per intentar portar una millor qualitat de vida al barri, ja sigui a nivell d’infraestructures, equipaments, neteja, seguretat, solidaritat, festes…
Però sobretot saber escoltar als veïns i posar-hi la pell en tot el que fas amb honestedat, i transparència per què totes aquestes idees i reclamacions arribin a bon terme. També cal estar disposat a ajudar a tothom sempre que es pugui, i fer-ho sense esperar res a canvi.
É important tenir el valor per a enfrontar-se a l’equip de govern de torn, sempre que el barri ho demani, i quan es vegi que no escolten les nostres reclamacions i reivindicacions. Una altra cosa fonamental és saber agrair sempre que faci falta, quan ens sentim escoltats i acabem assolint els resultats favorables a les nostres peticions, que no són altres que ls millores pel nostre barri i els nostres veïns.

Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats

Parla de valors, quins són?
Els valors de la companyonia, primerament, perquè per presidir una associació de veïns, has de saber i voler treballar en equip. L’altruisme, de fer el que estimes fer posant l’ànima i el cor, sense esperar res a canvi. La tolerància i el respecte , perquè tot el que fas ho has de fer pensant en tothom que hi conviu al teu barri, i per a totes les ètnies, religions, ideologies, i respectar les idees de tots i cadascú d’ells, tot i que de vegades no puguin coincidir amb les pròpies. Solidaritat per poder ajudar sempre que es pugui a les persones més necessitades i vulnerables del barri. Responsabilitat per fer la feina sempre el millor possible per intentar evitar possibles contratemps. I, òbviament, l’amistat, perquè sempre has de ser amic de tothom, tot i que, de vegades, la vida et presenti un desengany, has de continuar sent fidel als teus valors.
Jo tinc la sort de tenir també uns companys que comparteixen aquests valors i això ho fa tot més fàcil. Som pocs, però ben avinguts i això és la clau també de l’èxit assolit aquests anys.

El nostre treball és estar a sobre de tots els polítics

Està content de ser el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau?
La veritat és que sí, estic content i orgullós de presidir la millor associació de veïns del que és (per a mi) el millor barri de Tarragona.

Quins són les grans demandes del barri?
N’hi ha moltes: el gimnàs municipal (que ara com ara) Sant Pere i Sant Pau, sent el barri més gran de Tarragona encara no té aquest equipament municipal; unes pistes esportives perquè els joves, infants i grans puguin practicar l’esport a l’aire lliure sense haver de pagar per poder fer-lo (que això és encara molt més greu), ja que un gimnàs municipal també s’hauria de pagar per poder fer esport. Reclamem també una biblioteca adequada a un barri de 20.000 habitants. Més serveis de neteja al nostre barri, i l’eliminació de les illes dels contenidors soterrats, que tan mals de cap i males olors ens estan generant. Millores d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, persones amb cotxets de nadons, persones grans amb els carros de la compra, caminadors, etc … perquè el barri té zones (sobretot a les primeres promocions) on les voreres són molt estretes i a sobre ens hi trobem els fanals enmig de les voreres i els cotxes aparcats pràcticament damunt les voreres. Encara ens hi trobem amb molts passos de vianants on les voreres no estan rebaixades i això, òbviament, complica encara més l’accessibilitat.

Agraeixo als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb l’associació

L’associació, d’on treu els diners per millorar el barri?
Gran part dels diners és de la subvenció que rebem de l’ajuntament, tot i que en el nostre cas, també hem d’agrair als comerços del nostre barri que sempre hi col·laboren amb nosaltres i de les aportacions dels nostres socis i sòcies. Enguany podem sentir-nos enormement agraïts amb les empreses privades com (Repsol, Dow, Port de Tarragona) perquè han volgut formar part dels nostres actes de la commemoració del 50è aniversari del barri.

És important el color del partit que governa perquè les inquietuds dels veïns siguin una realitat?
Això és relatiu, perquè el nostre treball és estar a sobre de tots ells, siguin quins siguin els qui governin. Nosaltres sempre els hi donem un vot de confiança. Durant tot el mandat prenem nota de les nostres peticions, i després, poc abans de les eleccions, recordem les promeses incomplertes. També fem saber les traves que ens trobem quan presentem sol·licituds per fer actes al barri.

El líder d’una associació veïnal és com un diplomàtic, oi?
En part es podria dir que sí, ja que nosaltres representem a un barri i com a tal, hem de relacionar-nos amb persones rellevants que tenen poder i influència en el nostre barri.

Sant Pere i Sant Pau és tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi

Sant Pere i Sant Pau conviu amb diferents nacionalitats, és difícil aquesta convivència o heu aconseguit harmonia?
Clarament no, ja fa anys que hi conviuen múltiples nacionalitats al nostre barri i avui dia (que jo hi sàpiga) mai ni hem hagut de patir cap altercat racial, tret d’algunes pintades que s’hagin pogut produir puntualment. Sí que potser és difícil arribar a una harmonia total perquè cada nacionalitat té els seus costums, però en general Sant Pere i Sant Pau és un barri tolerant i respectuós i un bon barri per conviure-hi tots plegats. La convivència és una realitat.

És un barri segur?
Generalment sí, però si és cert que, de vegades, quan hi ha onades de robatoris, que per sort són esporàdics, se sent un cert sentiment d’inseguretat i de ràbia. També és cert que hi ha algunes zones del barri que la gent hi té més recel a passar que d’altres , però en general no estem tan malament.

Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors

Hi ha alguna zona del barri que necessiti càmeres de videovigilància?
Potser a les zones concretes on la gent té una miqueta més de recel a passejar. Les càmeres jo les instal·laria per vigilar algunes zones on els contenidors de brossa són autèntics abocadors. I, d’altra banda, moltes de les façanes del barri i persianes d’establiments estan plenes de grafitis, i anirien bé per poder atacar l’incivisme i actes vandàlics.

PUBLICITAT