Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Febrer, 2023
teenslab1-1280x961.jpg

Teens Lab, organitzada per BASF, està a punt de finalitzar l’edició de 2023. Durant tres setmanes, uns 400 alumnes d’educació secundària (entre 12 i 16 anys) poden participar en tallers de ciència que es du a terme en els laboratoris de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest “experiment” – el primer contacte amb la química – serveix en molts casos per despertar vocacions i cercar, d’alguna forma, talents.

Aquest matí, alumnes de l’Institut Fontanelles de Borges del Camp, s’han desplaçat al Campus de Sescelades de la URV per gaudir d’una jornada científica en els laboratoris de l’ETSEQ en el marc del “Laberint de les substàncies“, del Teens Lab, amb una durada de tres setmanes.

Avui han pogut sentir-se científics de veritat repartits en diferents grups d’experiments. L’alumnat, en aquests laboratoris, tenen la possibilitat d’estudiar les propietats característiques dels materials i descobreixen que, encara que dues substàncies tinguin el mateix aspecte, es poden distingir i identificar, aplicant mètodes d’investigació físics i químics. Determinen el pH i la densitat de substàncies desconegudes del laboratori i experimenten amb propietats com la solubilitat, la capacitat de fermentació i el color de la flama.

Els alumnes d’ESO que avui han pogut visitar els laboratoris de la URV a Sant Pere i Sant Pau tenen voluntat de tornar a vestir la bata blanca i fer de científics. Les universitats tenen carència de perfils científics i aquestes jornades són fonamentals per cercar vocacions.

Des que es va posar en pràctica el Teens Lab, han participat gairebé 2500 alumnes, alguns dels quals ja s’hi dediquen professionalment.

Els professors Carles Lozano i Jaume Espuny i els alumnes Maryann Araab i Guerau Margalef han fet balanç de la jornada científica organitzada per BASF (veure vídeos).

 

📸GALERIA📸

teenslab4
teenslab6
teeenslab5
teenslab1
tennslab3
teenslab7
teeenslab
teenslab2
teens1
teens2
teens8
teens7
teens5
teens5
teens6

VÍDEOS

PUBLICITAT










REDACCIÓ31 Gener, 2023
ricard_checa_opinio.jpg

Es nota que hi ha eleccions a la cantonada. A més a més, s’olora. Es pot palpar el nerviosisme i el neguit dels partits que ja han engegat la maquinària electoral. Mentre hi ha formacions que estan encara decidint els seus caps de llista, d’altres comencen a publicitar, amb grans parangones i rebombori mediàtic, els seus fitxatges estrella.

Les eleccions del 28 de maig, s’intueixen complicades perquè, a hores d’ara, en les grans ciutats, tot està en obert. No hi ha un guanyador clar i on sembla haver-hi un candidat favorit, s’imposa el dubte si hi ha prou majoria per formar govern.

L’altre dia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va proposar que la llista més votada hauria de confeccionar el govern local. Estic totalment d’acord. Entenc que els pactes postelectorals no haurien de pervertir la voluntat de la ciutadania.

No respectar la llista més votada pot contribuir a la frustració i aconseguir que els electors considerin que anar a votar és una pèrdua de temps. Fet que pot ajudar a accentuar el divorci i la fractura entre el ciutadà i la política. Els pactes polítics haurien de servir per a ‘potenciar’ i tirar endavant projectes de ciutat, però mai per a ‘robar’ governs i frustrar la legitimitat popular.

Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís

D’altra banda, tot i que estic d’acord amb rejovenir la classe política, entenc que per a dedicar-se a la res publica s’hauria de passar alguns filtres. Si fessin això evitaríem veure alguns governs que, més que res, fan pena. Els partits estan presentant ara les seves llistes i molts aposten per ‘vendre’ el seu número 2 com un trofeu. És correcte? No ho sé, i tampoc em vull ficar en aquests jardins, però potser hauríem d’intentar que la popularitat no fos l’únic ingredient a tenir en compte. La capacitat de gestionar, de relacionar-se, de prendre iniciatives i la seva visió de ciutat (en un global) haurien de ser tinguts en compte.

Crec que no necessito repetir que estic en desacord amb les llistes cremalleres. No s’hauria de ficar dones en les candidatures només pel fet de ser dona. La governació requereix gent experimentada, amb vocació, entrega i esperit de servei públic, independentment del sexe. Hi ha candidats i candidates que són professionals en el sector privat, però desconeixen la maquinària (pesada) de l’administració.

Estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem

També estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem ni els desitgem. Volem persones que, tot i perdre diners, volen millorar la seva ciutat i aportar el seu potencial personal. Si no és així… millor que es quedin a casa o remenant la cua pels passadissos dels seus partits.

A hores d’ara, per més que m’esforci, sóc incapaç de predir el que passarà el 28 de maig (en les grans ciutats). Però és cert que, ara com ara, no hi ha cap partit ni cap projecte que m’il·lusioni o m’exciti excessivament. Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís i desconfia de la classe política en general. Els programes electorals són importants, però el líder i la seva actitud són fonamentals.

Venen temps difícils i veient els candidats proposats he de confessar que tranquil, tranquil… no n’estic. Almenys per ara…

Ricard CHECA ✍🏽
Periodista

 

PUBLICITAT










REDACCIÓ5 Gener, 2023
REIMELCIOR-e1673178368872.jpg

Els més menuts són els que més, fàcilment, conviuen amb les diferències. Només volen sentir-se a gust i passar-s’ho bé. Els problemes, les etiquetes i els perjudicis arriben des del seu entorn. Sovint els infants són els exemples perfectes per a dibuixar una bona i pacífica convivència.

Amb l’arribada de la quadra nadalenca, els regals es converteixen en els grans protagonistes. Ells solen avançar-se i confessar que s’han portat bé, tant a nivell personal com en l’àmbit de la seva responsabilitat com a alumnes.

El Cagatió, el Pare Noel i els Reis Mags es converteixen en els avaluadors del seu comportament. En les cartes que els més menuts adrecen als monarques demanen els seus regals i en el ‘postdata‘ remarquen que s’han portat bé. És com si fos un plus que tindrà en compte Ses Majestats d’Orient.

Enguany el Rotary Club Amistat Hispano Marroquí, amb la col·laboració de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya, ha tornat a il·lusionar els més petits. Els ha preparat, en les instal·lacions del Consolat General del Marroc a Tarragona, la visita del rei Melcior, acompanyat dels seus patges i també d’alguns personatges dels dibuixos infantils com és el cas de la Lol Unicornio i el Marshall de la Patrulla Canina.

Un centenar de nens, d’edats compreses entre els 12 mesos i els 13 anys, ha assistit a l’arribada en cotxe del monarca. Melcior ha saludat als infants i ha entaulat conversa amb alguns d’ells. Les càmeres dels mòbils fumejaven. Ja a l’interior de la seu diplomàtica, els nens i nenes, de forma ordenada, esperaven el seu torn per trobar-se amb el rei i rebre el seu regal. La il·lusió era patent en les seves mirades. Hi havia nerviosisme. La tarda s’havia convertit en màgica.

El rei Melcior sabia el nom de la canalla arribada de Lleida, Vendrell, Tarragona. Això encara feia més emocionant la trobada. Sa Majestat els aconsellava a continuar sent bona gent, a cuidar de la família i a contribuir a un món millor.

Els més menuts han gaudit d’un moment de gran interacció i de festa. Hi havia ‘pinta cares’, inflada artística de globus, repartiment de caramels i ball amb cares ben conegudes de les sèries infantils.

A l’acte hi ha assistit, entre altres, la cònsol general del Marroc, Ikram Chahine, l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà, el cap de la Regió Policial dels Mossos d’Esquadra de Tarragona, l’intendent Vicenç Lleonart, les regidores de Tarragona i de la Pobla de Mafumet, Paula Varas i Estefania Serrano, el diputat del PSC Rubén Viñuales, la presidenta del Rotary Club Hispano Marroquí, Pilar Juárez, i el president de l’Observatori dels Drets de Catalunya, Ricard Checa.

 

VÍDEOS

PUBLICITAT






REDACCIÓ1 Desembre, 2022
miguel-angel-1280x960.jpg

El soci fundador del Grup Mimara, Miguel Ángel Márquez, ha estat el guanyador de la primera edició del Premi Rotary Ciutat de Gavà. El lliurament del trofeu ha tingut lloc aquest dissabte a l’Hotel Tropical de Gavà durant un sopar solidari que ha comptat amb gairebé un centenar de persones, entre elles el pilot Marc Alcoba i la governadora del districte 2202, Ingrid Steinhoff.

El president del Rotary Club de Gavà i el president de la comissió de Relacions Institucionals del Rotary Amistat Hispano Marroquí, Carlos Gallardo i Ricard Checa van ser els encarregats d’entregar el guardó. El jurat va considerar que Miguel Ángel Márquez reunia força requisits per ser distingit amb un premi que pretén destacar la solidaritat i la dedicació envers els col·lectius més vulnerables.

En aquest cas, Márquez, infermer de professió, dedica gran part de la seva vida a gestionar residències de gent gran – en té 16 – però des d’una perspectiva que va més enllà de l’econòmic.

Aquest premi anima a continuar treballant a favor de la gent gran que, de vegades, és un col·lectiu oblidat

En aquests centres geriàtrics, el Grup Mimara, amb seu a Tarragona, es preocupa perquè la qualitat de vida dels nostres avis sigui una realitat palpable i no només un objectiu.

Miguel Ángel ha agraït el premi i ha dit que aquest reconeixement, que pertany a tot el seu equip, anima a continuar treballant a favor de la gent gran que, de vegades, és un col·lectiu oblidat.

Fa més de 30 anys que Miguel Ángel Márquez es dedica a la cura dels avis. El seu grup està en vies d’expansió per la geografia espanyola.

PUBLICITAT










REDACCIÓ17 Octubre, 2022
ricard_checa_opinio.jpg

El conseller d’Interior Joan Ignasi Elena ha fet servir el comissari Josep Maria Estela com un mocador. El va utilitzar per ‘apagar’ la flama del major Trapero i ara el llença a la paperera. La imatge que s’està donant des de fa temps dels Mossos d’Esquadra és lamentable.

La direcció general i el titular del departament no han contribuït a la bona imatge ni a preservació de la reputació i credibilitat de la nostra policia. Ans al contrari. Filtrar i ventilar intencionadament les misèries als mitjans de comunicació és una grolleria.

La guerra i la lluita pel poder que es viu des de fa (massa) mesos entre Interior i la Prefectura dels Mossos evidencia la poca vista que tenen els nostres dirigents polítics. No es pot parlar de feminització i actuar per decret. No estem parlant de plantar patates. Estem parlant de seguretat. De la nostra seguretat. I per arribar a la cúpula i als càrrecs de decisió s’ha de tenir en compte, obligatòriament, els principis de mèrits i capacitat. És obvi que les dones han de ser tractades igual que els homes i disposar de les mateixes oportunitats, però no podem fer trampa només per a fabricar una imatge i vendre titulars.

El que ha passat a Josep Maria Estela és la derrota de la política i de les polítiques del conseller Elena. Sort que polítics com aquests van i venen. Policies del nivell de Josep Maria Estela continuen al cos. S’equivoca el conseller amb aquesta intromissió desmesurada en la policia. Una cosa és marcar unes línies, l’altra (i ben diferent) és decapitar policies vàlids per catapultar la gent que li és obedient. La policia no és una joguina del polític de torn. De fet, el titular d’Interior hauria d’allunyar-se dels directius policials i confiar en els milers de professionals que cada dia arrisquen la seva vida per la nostra seguretat.

Josep Maria Estela se’n recordarà aquest dia i quan passin algun temps agrairà haver-se despertat d’aquest malson

La ‘novel·la’ que estem veient no contribueix a res de bo. Només posa en tela de judici un cos que, lamentablement, està massa sovint a la premsa i se’l qüestiona per tot i res. I això només té un culpable: el departament d’Interior. L’èxit de la policia és la professionalització i la discreció, mai fer bugada als mitjans. Sembla que hi ha gent que només se sent còmode en el fany i la mediocritat. El que està passant a Josep Maria Estela ja ho va viure – amb més acidesa – el major Trapero. I passarà al que vingui. Serà tractat com un mocador. Mentre serveixi, bravo, quan intenti aixecar el cap o faci preguntes, serà enviat al bagul dels records.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer el comissari Estela quan era el cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona. És professional i dialogant. És obvi que té defectes, però en sap molt de la policia. Per contra, els polítics que ara li estan fent la guitza, en un futur podran ocupar, sense cap complexe ni vergonya, qualsevol altra conselleria. Avui parlen com a experts en policia i seguretat i demà són capaços de parlat d’agricultura i donar consells als pagesos. Aquest és el nivell de la nostra política.

Sembla que hi ha gent que només se sent còmode en el fany i la mediocritat

Josep Maria Estela se’n recordarà aquest dia i quan passin algun temps agrairà haver-se despertat d’aquest malson. Li han fet un favor. És que no tot s’hi val. Ell serà més feliç fent de policia a la comissaria de Lleida. No tinc cap mena de dubte. El seu infern ha durat 10 mesos… Massa temps.

Ricard CHECA
Periodista

PUBLICITAT










REDACCIÓ16 Octubre, 2022
rc_prego2.jpg

Sant Pere i Sant Pau és un barri que es mou, que té identitat pròpia. Acaba de celebrar el seu 50è aniversari com a barri. I també va celebrar la primera Festa de la Interculturalitat. L’encarregat de fer el pregó va ser el president de l’Observatori de Drets Humans de Catalunya, el periodista Ricard Checa.

En la seva al·locució, ha felicitat els veïns del barri multicultural per posar en pràctica la proximitat ciutadana i per potenciar la convivència real, sense tenir en compte el lloc d’origen.

El poder polític hauria d’evitar els guetos i fer que la gent dels barris estiguin en el centre del debat i de la decisió política

Davant la presència de la regidora de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Tarragona, Paula Varas, regidors del PSC, líders veïnals i el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau, Luis Trinidad, el màxim responsable de l’ODHC ha exhortat el poder polític a evitar els guetos i fer que la gent dels barris estiguin en el centre del debat i de la decisió política.

“No podem parlar d’inclusió i integració plenes si el poder polític – del color que sigui – no s’esforça i només se’n recorda dels immigrants quan s’apropen les eleccions. Si és així, la inclusió serà una pantomima”, ha remarcat.

Ricard Checa ha dit que, entre tots, “hauríem d’evitar l’existència de barris rics i pobres, amb ciutadans de primera i de segona. Però, per a això, cal que el poder polític s’impliqui i escolti les inquietuds dels que hi viuen. No fer-ho és abandonar el talent i enquistar-se en una política discriminatòria entre igual. És no respectar l’essència fonamental dels Drets Humans”.

Parlant d’inclusió, el president de l’Observatori de Drets Humans ha recordat que és funció dels polítics i dels residents fer que “la convivència sigui harmònica i saludable, on els drets i les oportunitats no entenen de carnets, riquesa, creences, sexe, o raça”.

Les persones són les que marquen el camí, les que aconsegueixen coses

Ha destacat la resistència i la fortalesa dels veïns de Sant Pere i Sant Pau, el segon barri més gran de Tarragona. “Un barri que s’ha anat fet a si mateix, amb la seva personalitat pròpia, un barri amb força, energia, dinamisme i que ens demostra a tots que les persones són les que marquen el camí, les que aconsegueixen coses. Sense complexos. El prestigi esportiu en el món del vòlei i la colla castellera són només dos exemples”.

Un cop finalitzat el pregó, Ricard Checa ha visitat les parades que representaven un ‘mirada’ a les diferents cultures i tradicions establertes en el barri. En els diferents estands, ha pogut tastar alguns dels menjars típics de cada un dels països representats en aquesta primera festa de la interculturalitat.

El periodista també ha gaudit de balls típics i del folklore d’alguns països participants.

PUBLICITAT






REDACCIÓ11 Octubre, 2022
d42830fc-de9b-431e-b231-86f8f8b9321d.jpg

Genith Quitiaquez i Ricard Checa

Genith Quitiaquez és una activista colombiana que defensa els drets de les dones aborígens arreu del món.

La setmana passada va visitar Tarragona per oferir una xerrada a l’Institut Vidal i Barraquer, on va parlar sobre els esforços que han de fer totes les societats per salvar l’ecosistema, incidint en la sostenibilitat i el canvi de model econòmic.

Quitiaquez va aprofitar la visita per a reunir-se amb les entitats socials del territori, entre elles l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya, amb qui es va trobar amb seu president, Ricard Checa.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ11 Octubre, 2022
rector_pallares-1280x961.jpg

Josep Pallarès és rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Coneix els budells de la institució universitària atenent que ja va ocupar el càrrec de vicerector. Pallarès està intentant implementar alguns canvis i donar més protagonisme a l’alumnat que, en definitiva, és qui s’haurà de beneficiar de l’excel·lència acadèmica. El rector pretén anar recuperant la plantilla a temps complet fins a arribar a les xifres del 2008. El màxim responsable de la URV vol que es recuperi el sentiment de pertinença i intentarà equilibrar els comptes (que són delicats), oferint, això sí, els millors serveis, competint amb les millors universitàries europees.

 

Quines són les primeres percepcions com a rector?
Són les que jo esperava quan vaig aspirar al càrrec. Coneixia de primera mà les dinàmiques i les qüestions més importants.

Clar, vostè no és nou a la casa, va ser vicerector…
Exacte.

Quins són els seus grans hàndicaps?
La universitat és un gran hàndicap. A nivell intern seria tot el relacionat amb el professorat, la necessitat de poder recuperar la plantilla a temps complet que teníem en 2008…

Quina és la plantilla ideal?
Hauríem de tenir una renovació anual de 15 places en règim permanent. L’actual taxa de reposició és del 50%, però venim d’un dèficit acumulat.

Quan creu que arribarà a una situació relaxada?
En aquests quatre anys volem arribar a una situació normalitzada i, sobretot, que el dèficit no incrementi. Tenim un pla de xoc que pretén recuperar les places perdudes… Intentarem començar a recuperar les places del professorat perdudes i, a nivell d’estudiants, volem afavorir el seu empoderament i que s’impliquin de forma molt activa en la vida acadèmica i universitària. A nivell social, els ciutadans ens reclamen que assumim un rol de lideratge i que s’apliqui el coneixement…

Volem recuperar les places del professorat perdudes i, farem esforços per afavorir l’empoderament dels estudiants

Part d’aquests objectius es resolen amb diners, oi? Què reclama al govern?
Si s’aplica el full de ruta que representa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement no se resoldran tots els problemes, però ens posarem al nivell de finançament d’altres països.

Quan es parla de la URV ens referim a prestigi universitari… Com es fa per mantenir aquesta excel·lència?
Hem de millor per necessitat. El sistema universitari evoluciona i és competiu a nivell internacional. Per tant, no es tracta de ser el millor, però sí de superar a la resta. Hem de seguir el ritme de la resta d’universitats. Hem de donar serveis d’excel·lència mundial. La finalitat no és estar al rànquing sinó oferir els millors serveis i la millor formació.

Com s’empodera els estudiants?
No tenim la recepta màgica. Però, durant la campanya, vam poder observar que els alumnes reaccionen positivament si els tens en compte, els escoltes i són protagonistes. Ells han d’estar presents en els moments de prendre decisions. És fonamental. Els pressupostos participatius és un exemple del que s’ha de fer. Els delegats de classe han de tenir un paper rellevant i les seves propostes/inquietuds han de ser, com a mínim, analitzades. Les associacions també han de tenir un paper actiu que sigui respectat i comprès.

Si s’aplica el full de ruta que representa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement no se resoldran tots els problemes, però ens posarem al nivell de finançament d’altres països

En alguns àmbits es volia fer creure que la URV estava polititzada. Com es desmarcarà d’aquesta percepció?
No sé què es va fer en el passat. Jo no he participat en aquelles decisions. La URV no està polititzada. No parlem d’afeccions ideològiques ni futbolístiques. La universitat és el lloc de la paraula, de la llibertat d’opinió, del debat i de la discussió d’idees i projectes. La universitat no pot anar per un camí diferent d’aquell que marca el Parlament de Catalunya, però sense oblidar que ens devem a la societat. La nostra missió no és fer política, tot i que estem immersos en la política.

Què vol trencar dels quatre anys anteriors?
Recuperar i reforçar el sentiment de pertinença de la institució per poder servir millor a la societat. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer-ho.

S’ha reunit amb els sindicats dels estudiants. Què reclamen?
Volen que respectem els compromisos que vam posar al programa electoral. Volem demostrar amb elements concrets i tangibles que les nostres promeses són possibles de tirar endavant.

Parla de reforçar el sentiment de pertinença. S’havia perdut?
S’està perdent aquesta flama. Es tracta d’una qüestió humana. La universitat arriba als 30 anys de creació i hi ha canvis generacionals i vam passar alguna crisi, per tant, és normal que hi hagi un estancament que cal treballar que sortir-ne. Cal recuperar el ritme de propostes i de creixement. Cal recuperar l’energia.

Com arriba el missatge universitari a la societat?
Ha d’arribar basat en fets. S’ha de fet un combinat. S’ha d’aconseguir que la societat s’interessi per la vida universitària… ja trobarem alguna fórmula. Estem treballant en això.

Com serà com a rector?
Igual que abans quan no ocupava el càrrec.


Tots som persones amb els nostres caràcters i diferències. Tenir un càrrec no ens ha de fer canviar.

Però condiciona?
Sí, això sí, però no t’ha de canviar la personalitat, alterar els valors ni fer perdre l’honestedat ni l’espontaneïtat. I no podem oblidar mai que serem ex i això vol dir que tornarem a allò que érem abans.

Com està la situació econòmica de la URV?
Pressupostàriament falten diners…

Vau tancar la liquidació del pressupost de l’any 21, oi?
Hi havia un dèficit estructural a nivell de gestió que l’any 21 era d’uns 850 mil euros. Això vol dir que partim d’una situació que si no fem cap canvi tenim 800 mil euros menys per equilibrar el pressupost. La situació no és òptima ni molt menys, però és delicada.

Solució?
Haurem de fer una bona gestió i conèixer el sistema universitari català, això hauria de poder cobrir els 850 mil euros que hi havien al 31 de desembre del 21 i intentar, de cara al 2023, negociar un pressupost una mica expansiu per resoldre aquest dèficit. Ens aniria super bé.

PUBLICITAT










REDACCIÓ27 Setembre, 2022
didac5-1280x961.jpg

Dídac Nadal, en aquests moments, suscita molt d’interès mediàtic. No només per la manera com realça l’empresa pública de mercats sinó també perquè ell juga a l’amagat sobre una possible candidatura a l’alcaldia de Tarragona. 

Entrevistar al regidor de Junts per Tarragona no és fàcil, ja que, intenta esquivar les preguntes. Allò que coneixem molt com ‘va molt a la seva’. En aquesta entrevista, el màxim responsable de l’empresa de mercats i la Regidoria de Comerç esclareix alguns dubtes, però també es pronuncia sobre l’actualitat política municipal. A hores d’ara desconeixem si serà candidat amb el suport d’una plataforma. Ha rebut algunes ofertes partidàries, però de moment les ha descartat. Nadal diu que està satisfet amb la feina feta i quan li preguntem si el seu pare està satisfet per la seva manera d’estar i fer política, ell es posa a la defensiva… També diu que cal una revolució en l’administració.

1

 

Quin balanç fa com a responsable dels mercats?
En tant que president de l’empresa pública de Mercats, des del 2019, i ho dic amb tota l’honestedat, ens ho hem passat molt bé, crec que les coses han funcionat, deixem un rèdit molt interessant. Hem estat capaços, no jo, sinó l’equip, de transformar l’empresa. Ara és més moderna, actualitzada al seu temps i amb uns projectes i una manera de fer que això és el petit orgull que me l’emporto.

No ho era?
No.

Què era, doncs?
Des del meu punt de vista era una empresa que en el seu moment s’havia constituït amb grans expectatives, perquè havia treballat en temes d’aparcaments. És una empresa que ha treballat molt, però, des del meu punt de vista, és inacceptable arribar al 2019 i no tenir els arxius escanejats, els sistemes d’informàtica no són els adequats, no adscrita a plataformes preceptives en l’àmbit administratiu i el conjunt d’eines que són obligatòries i no existia. Crec que hi havia alguns circuits que eren caducs i entenc que la tasca feta per nosaltres en un principi va ser la de ser capaços de fer aquest equip, que va assumir la gestió de mercats i mercadets, totes les direccions que ha anat prenent l’empresa em semblen molt positives.

L’empresa, en poc temps ha fet molts canvis. Ens hem trobat obstacles, anomalies…

Entenc que vostè es presenta com una mena de salvador de la pàtria?
Ni de bon tros (4 vegades). El president d’un consell d’administració és el que és. Aquí qui ha salvat l’empresa, o com a mínim l’ha situat allà on li corresponia, és l’equip de mercats, jo sóc el president, el conec, sóc el president, treballo amb ells, però l’equip de mercats és el que ha tirat la feina endavant.

És molt nadalenc (Dídac Nadal)…
A veure, si m’haig de posar algun mèrit és haver estat valent en el moment inicial en el qual jo, era completament segur, que havia de fer canvies en aquesta empresa. Aquesta valentia, si en els primers mesos vaig persistir una mica per aquí, després les coses – ho dic de veritat – és l’equip qui ha assumit la responsabilitat de tot això i els resultats són positius. Em sento molt orgullós.

Ha tingut molts enemics en posar en pràctica modificacions.
No, crec que l’enemic necessita una autonomia pròpia, m’he anat trobant obstacles. L’empresa, en poc temps ha fet molts canvis. Ens hem trobat obstacles, anomalies… les persones que han de canviar circuits, persones que treballaven en paper i ara han de digitalitzar-ho tot. Tots aquests canvis sempre generen incidències, però enemics, la veritat és que no.

Ha trobat provocadors d’incidències?
No, tot canvi dins una administració és complicat m’he pogut trobar persones que els sorprenia les propostes de canvis i transformació, però salvats aquells obstacles, tot al final ha salvat la seva pròpia inèrcia. Si per exemple hem canviat processos aquí, l’empresa de mercats depèn de patrimoni i ajuntament i et pots haver trobat que ens diguin anem coordinant, aneu fent, però aneu avisant com fer. Nosaltres només preparem la feina a l’ajuntament perquè la competència és municipal i hi ha departaments a l’ajuntament que tenen sobreesforç de treball. El ritme de l’empresa de mercat ha canviat, hem ocupat més espai dins els serveis municipals, tot això genera incidències de treball, benvolgudes siguin, però enemics que hagin volgut parar la feina de mercats, no.

Quan entrem al plenari a les 9h i sortim a les 5 de la tarda, vol dir que totes aquelles hores són eficients?

Es considera la persona indicada per revitalitzar mercats?
No. Perquè un pugui atorgar-se la condició de persona adequada, ha de tenir coneixements en la matèria, jo sóc un trist advocat que, en un moment determinat, es fa president del consell d’administració de l’empresa de mercats. No obstant, crec que potser ho he fet bé: tenir capacitat de generar i confiar en aquest equip. És el secret de l’èxit.

Està satisfet amb l’actual gerent?
Satisfacció màxima. També amb la directora de mercats, amb tot l’equip, comunicació… Ha estat una experiència molt satisfactòria, de veritat ho dic.

Havia pensat mai a ser president de mercats, mercadets i paradetes …
Insisteixo, sóc un trist advocat que en un cert moment agafa una determinada responsabilitat política i en aquells acords de 2019, de constitució de govern, se m’ofereix tenir una presidència d’una empresa pública, i sí és veritat que dins l’escenari de possibilitats tenia moltes ganes que fos mercats, perquè creia que hi havia molta feina per fer. Hi havia molt recorregut, és un lloc molt gratificant perquè quan feies quelcom i sortia bé, el resultat i la repercussió sempre és molt gratificant. També és veritat que el món dels mercats és molt dur, les satisfaccions són més fàcils d’obtenir si fas bé la feina que, per exemple, en l’empresa de tanatori de Tarragona. En definitiva, es van prendre unes decisions, hi ha un nou equip i les coses no només són professionals sinó que també són divertides.

Li agradaria tornar a repetir regidoria?
El cor em demanaria que sí, i el cap no. Seria una lluita bastant intensa.

En política, a qui fa més cas: al cor o al cap?
Bona pregunta, no sabria què dir-li, permanentment al cap amb certs trets de cor. Li serveix?

Actualment, està en política pel cap o pel cor?
Pel cor, sóc republicà, no sóc extremadament religiós, però gràcies a Déu, va ser pel cor. Si hagués estat pel cap no hi hauria entrat mai.

Està content d’estar a la política?
És una mica contradictori, hi ha moments que són meravellosos i d’altres que dius, home, si tinc la meva feina i la meva família, que faig en tot això?

Què fa aquí?
Vol que sigui pràctic i posant exemples? Quan, amb l’equip, preparem algun acte, ho tirem endavant i funciona, em quedaria en política tota la meva vida. Quan m’assento al plenari, a la Sala de Plens i veig i tinc la percepció que tots estem perdent el temps, sempre penso, ostres, jo no hauria d’estar aquí. Aquesta és la reflexió contradictòria.

Els plenaris haurien de ser més intensos, i això vol dir tenir la boca més callada i treballar una mica més

Se sent incòmode a la Sala de Plens?
No, però es fa massa política i poca feina. No crec que sigui reversible.

Però és el lloc adequat per fer política, oi?
Es fa massa política. Sempre he diferenciat el que és política local, nacional i estatal. La política local es fa treballant, dedicant hores, hores intenses que han de ser de treball intern de despatx, de decidir i resoldre i de sortir al carrer. Quan entrem al plenari a les 9h i sortim a les 5 de la tarda, vol dir que totes aquelles hores són eficients? Home, hi ha alguna que no…

Quina durada hauria de tenir el plenari?
El plenari és un mecanisme que els grups municipals utilitzem per fer política i…

Quina durada?
Depèn del plenari. No voldria ser irreverent, tinc molt de respecte a la meva sala de plens, amb això no em trobarà. Haurien de ser més intensos, i això vol dir tenir la boca més callada i treballar una mica més. I això a la ciutat li vindria molt bé.

O sigui, seguir el seu exemple?
Seguir el meu exemple? No vull ser exemple de res. Cadascú que faci el que creu que haurà de fer, però sí que hi ha alguns exemples que haurien de ser coincidents i aquests principis són, sobretot, hores de feina, intensitat i rigor, i a tots ens aniria millor, una mica menys de política.

Em veu a mi 20 anys fent de regidor, minoritari, anar saltant de l’oposició a un govern. De veritat em veu?

Ha somiat mai en presidir la sala de plens?
No cal somniar. A qualsevol persona li fa il·lusió ser l’alcalde de la seva ciutat. Però, a quin preu? Aquesta és la qüestió, almenys és la meva qüestió. A quin preu? Quin preu ha de pagar la família, els meus amics? La meva part professional i personal també paga un alt preu.

El que ve a dir és que li agradaria ser alcalde però viure la vida…
No. No, el que li he dit no és viure la vida: sóc autònom des que tenia 22 anys i li asseguro que viure la vida boja ni de conya. El que dic és si vols ser alcalde, d’acord, tens les condicions adequades? Perfecte, perquè jo arrossegar-me en política, Sr. Checa, ja li dic que no ho faré…

A data d’avui no em presento a les eleccions locals del maig del 2023

Que vol dir arrossegar-se en política?
Vostè em veu a mi 20 anys de regidor, minoritari, anar saltant de l’oposició a un govern. De veritat em veu?

Deixi que sigui jo a fer-li les preguntes. Quants anys porta ja en política?
Tres i un, quatre.

Quants anys n’estarà?
Li podria dir cap, li podria dir algun més, però, en qualsevol cas…
Contesti’m sense evasives…

Perquè jo sigui alcalde s’han de donar una sèrie de condicions. Tenir un suport potent, que normalment es diu partit polític, i jo no el tinc

Què no ho estic fent?
Li pregunto, vostè vol ser alcalde. M’ha contestat sí, no a qualsevol preu…
Permeti’m un matís. Perquè jo sigui alcalde s’han de donar una sèrie de condicions. Tenir un suport potent, que normalment es diu partit polític, i jo no el tinc.

Es penedeix de no tenir-lo?
No, perquè si l’hagués tingut hauria compromès la meva llibertat. Va ser una època en que els partits han estat molt dominants. Honestament, el fet d’haver-me donat de baixa, temps enrere, del PDeCAT m’ha donat una llibertat que l’he gaudit moltíssim.

Ara no té cap partit?
Cap.

Està creant o preparant una plataforma?
No.

Com es presentarà a les properes eleccions?
A data d’avui no em presento a les eleccions locals del maig del 2023.

a data de demà?
(riu) Demà tampoc, perquè d’avui a demà no passarà res.

Llavors, quan passarà?
Quan passarà? Bona pregunta!!!

Doni’m una bona resposta…
Hi ha condicions que jo entenc que s’haurien de donar perquè jo em presentés i crec que no es donen aquestes condicions, almenys ara mateix.

Quines són?
Que noti que, d’alguna manera, tinc els suports suficients per optar a alguna cosa important.

Suport polític?
Suports en general, m’és igual, partits, societat civil, clubs esportius, col·lectius, entitats…

Vaja, no té suport per formar plataforma…
Que jo en tingui coneixement, no. La veritat és que ho desconec.

Li agradaria formar-ne una, sí o no?
Crec que les plataformes no funcionen.

Es podria presentar amb el suport del PDeCAT?
El PDeCAT no existeix.

Ja m’entén, els exmilitants del PDeCAT?
Insisteixo, el PDeCAT està liquidao‘…

Hi ha partits que m’han demanat presentar-me. Quins? No li diré per respecte

Amb qui aniria, doncs?
No, no, no, no, no vull partits polítics.

Amb qui i com es presentaria?
En la mesura que pogués veure que tinc certs suports o em vaig engrescant pel camí, sí que em presentaria com a plataforma, però insisteixo, la pregunta a si em presento és no, una resposta ara mateix no existeix.

El temps juga en contra. Quina és la data límit?
M’agradaria decidir a l’abril del 2023 el que em dóna la gana fer, però sóc conscient que això no pot ser i sé que d’aquí a finals d’any hauria de tenir les idees clares, no només per la meva salut, per la de la meva dona i la dels meus fills…

Doncs, per quan?
Li poso una data? Per la missa del gall.

Ha anat parlant amb gent?
He tingut diferents propostes, totes elles de partit. Propostes en general, hi ha partits que m’han demanat presentar-me. Quins? No li diré per respecte.

M’agrada la gent que té la seva pròpia professió i dedica uns anys de la seva vida en política, i ja està

Pau Ricomà li ha demanat?
No.

I junts?
En tinc moltíssims amics. La gent de Junts li hauria encantat que jo hagués fet un pas a Junts, però ja els vaig anticipar, des del primer dia, que no el faria.

Què pensa del Jordi Sendra, l’alcaldable?
Tot el meu respecte.

És la persona adequada per liderar el projecte de Junts?
Tot el respecte, si recorda els live motive de la meva candidatura, eren intentar regenerar, que cadascú vingui de la seva pròpia feina, entri uns anys en política i marxi. És evident que Jordi Sendra potser no recull aquestes característiques. Avui dia, dins la sala de plens potser l’alcalde les recull, la resta de companys no sabria què dir-li. El Sr. Ballesteros òbviament no recull aquesta característica. M’agrada la gent que té la seva pròpia professió i dedica uns anys de la seva vida en política, i ja està.

Tinc inquietud per la política nacional i estatal, però no em crida gens comprometre la meva vida i anar-me’n a Barcelona o a Madrid tampoc m’acabo de considerar un polític

Li agradaria ser diputat?
Més enllà de la meva inquietud no tinc cap mena d’interès. Tinc inquietud per la política nacional i estatal, però no em crida gens comprometre la meva vida i anar-me’n a Barcelona o a Madrid tampoc m’acabo de considerar un polític, per definició…

Quina mena de polític és?
Fixi’s en el model de Suïssa: hi ha una persona que potser està quatre hores a la seva feina i després es reuneix amb persones que, tampoc els etiqueten com a polítics, i van prenent decisions sobre el seu món local. A mi aquesta fórmula m’encanta, m’encanta, m’encanta…

Quina relació té amb alcalde de Tarragona?
Molt bona, l’alcalde de Tarragona és bona persona.

És bon gestor?
Sí. No crec que em correspongui atenent que estic al govern valorar-lo. Hauria de ser la ciutadania.

Vostè és un líder polític, de junts per Tarragona…
Crec que l’alcalde Ricomà és una persona amb coneixements i dots per poder ser alcalde. És un gestor, bona persona, però – i segur que ell s’enfadarà amb mi – en moments determinats potser li caldria més mala llet. Caràcter en té, quan es fot de mala llet, es fot de mala llet. Som perfils diferents, li reconec les seves virtuts. A les eleccions del 19 per mi era molt important que el Sr. Ballesteros fes un pas al costat, i ho continuo mantenint. El Sr. Ricomà va ser la persona adequada per aquell moment i en un context determinat.

A Pau Ricomà en moments determinats potser li caldria més mala llet

La ciutat està millor o pitjor?
La ciutat batega d’una forma diferent. La ciutat es mantenia amb un mal estar i amb molta crispació.

I ara ja no?
No, n’hi ha tanta.

Tarragona és ciutat neta?
Més del que estava.

Segura?
Més segura del que era.

Segons vostè, Tarragona és un paradís…
No, des del meu punt de vista, i no m’he amagat mai, hem de canviar models. La ciutat batega millor, els serveis es presenten millor, la ciutat està millor, però no hem canviat models, calien alguns canvis profunds, per exemple en l’administració, en relacions amb la Diputació, Generalitat, en qüestions de capitalitat.

Sobren funcionaris a Tarragona?
No.

S’hauria de controlar més els funcionaris?
Crec i li dic de veritat, durant 12 anys de mandat del Sr. Ballesteros hi ha hagut absentisme, i falta de control. Vol dir que, d’alguna manera, el Sr. Ballesteros s’hauria d’haver ocupat d’altres coses. Per exemple, li he dit que a l’empresa de mercats no s’havien digitalitzat els expedients, i això, des del meu punt de vista és absolutament inacceptable. Qui és el responsable d’això? Dinàmiques administratives, polítiques, absentismes, manca de control i poc lideratge polític.

La ciutat batega millor, els serveis es presenten millor, la ciutat està millor, però no hem canviat models, calien alguns canvis profunds

Sigui honest i no s’enfadi. El seu pare està content amb vostè pel seu pas per la política?
Tinc 45 anys, em dic Dídac Nadal, tinc un fill que és enginyer químic, l’altre que comença el batxillerat i per a mi, amb la meva feina i els meus projectes, és pràcticament irrellevant si el meu pare està orgullós o no. Què passa? Que si el meu pare no està orgullós he de revisar la meva forma de fer política? No, no. Jo estic molt orgullós de com el meu pare va fer la seva política, però espero que el meu avi no li digués al meu pare com havia d’actuar, m’explico?

Els seus fills estan orgullosos?
Sí. Un està intentant a veure què estudia l’any que ve, l’altre fent alguna cerveseta. Jo també estic orgullós dels meus fills.

Vostè està orgullós pel seu pas per política. Volia ser polític per fer el que està fent?
Sí, estic molt orgullós. Passi el que passi, cada dia he estat treballant per la meva ciutat. La meitat de coses que ara conec, no les coneixia abans d’entrar en la política. M’ha semblat sorprenent, extraordinari el que pot arribar a fer la gent. Això és el que m’ha sorprès, li dic de veritat, el món de les entitats, els col·lectius… El món de l’administració no m’ha sorprès perquè, sóc advocat i ja el coneixia. El món de la política, el que em sap greu és que, trets de política nacional i estatal empastifin polítiques locals, i crec que els partits són molt responsables d’això. En política local tothom hauria d’anar molt més lliure, aquí, dretes, esquerres, amunt i avall, centres o no sé què, no pinten res. Tenim un pressupost, persones que hem de protegir i una ciutat per tirar endavant, crec que això va així. O no?

És feliç en política?
Home, jo sóc feliç amb la meva vida, implica la política també. Un ha d’intentar ser feliç en aquesta vida, espero que vostè sigui feliç…

Vostè és feliç en aquesta política o creu que no és per a vostè?
Per mi, la vida és una línia, no són pujades i baixades. El que m’ha ensenyat la vida és que les pujades i baixades, a la fi, et porten a llocs on, si ho pots evitar, millor no ser-hi. A més la vida m’ha ensenyat que el que és avui, poder demà ha deixat de ser-ho. No grans pujades, no grans baixades, optar per una línia recta, una mitjana aritmètica i intentar ser feliç, agafar-te on puguis per ser feliç…

Amb la meva feina i els meus projectes, és pràcticament irrellevant si el meu pare està orgullós o no. Què passa? Que si el meu pare no està orgullós he de revisar la meva forma de fer política?

Que li falta a Tarragona per ser una gran capital?
Necessitem millorar l’administració, que entengui que el que ha de fer és donar suport a la seva ciutat, en cap cas ha de ser un obstacle, sempre una solució. De l’administració ha de sortir una solució i no un problema. El context és delicat, sortim d’una pandèmia, un accident químic, d’una inflació pels núvols, conflictes bèl·lics… La gent i la ciutat necessita una empenta de l’administració. Hi ha gent molt tarragonina predisposada a treballar, tenim una ciutat potent, de veritat…

Per què no s’aprofita aquest potencial? Per què costa tant?
Hi ha vegades que penso que tenim molt potencial, una administració que, en els darrers anys, per absència política, no ha acompanyat ni ha estat a l’altura del que es mereix la ciutat. Si haguéssim fet els deures, tindríem una ciutat que seria l’enveja del sud d’Europa. N’estic convençut.

No crec en dinàmica de partits en el món local

Per què no ho és?
Així com Ballesteros va entrar com un alcalde que va generar molta il·lusió, aquella il·lusió es va perdre molt aviat. Em fa la sensació que els anys en els quals les ciutats han aprofitat per convertir-se en 2.0, Tarragona no ho va fer i ara mateix hem de recuperar el temps perdut i a més utilitzar catapultes per avançar…

Quina diferència hi ha entre Pamplona, Oviedo o Màlaga?
Vas a aquestes ciutats i trobes que la digitalització ja forma part de el públic, els espais d’enjardinaments no només són smarts, són intel·ligents, sinó que a més tenen un detall: una cura, extraordinària. Crec que nosaltres tenim més potencial pel patrimoni històric que tenim que aquestes ciutats, a més tenim el Mediterrani que tot ho eleva…

Llavors, per què no s’aprofita?
Perquè en l’etapa històrica on era important tenir un treball ben alineat, no es van fer prou.

El seu govern no va arribar ahir, porta 4 anys. No ha tingut temps de fer coses?
El meu és d’1 any i 7 mesos.

Vostè és tan responsable com el Sr. Ricomà, sempre li ha donat suport encara que hi fos a l’executiu…
Vostè creu que jo durant els dos anys de pandèmia no havia de donar suport al govern?

No he dit això…
Si veu tota la meva campanya, creu que en un moment determinat li donaria suport al Sr. Ballesteros? Va notar algun imput en aquest sentit? No, ni un. Jo advocava per un canvi a la ciutat i aquest canvi, si no era possible amb el Sr. Ballesteros, havia de ser el Sr. Ricomà.

Ho vaig defensar en plenari i crec que està als registres i li vaig dir a tots els partits que tothom es posés la medalla d’avançar en pressupostos i avançar amb la ciutat, i crec que el Sr. Ricomà, en aquell moment, l’any 2020, hauria d’haver ofert a tots els partits tenir representació a l’executiu, perquè crec que era l’obligació de tots els partits, donar suport a qui hagués en el govern, fos qui fos, i el Sr. Ricomà hauria d’haver dit: escolteu, aquí hi ha un problema profund, tots hem d’entrar, o com a mínim tots teniu la porta oberta a entrar a govern, és el primer que jo hagués fet.

Durant 12 anys de mandat del Sr. Ballesteros hi ha hagut absentisme, i falta de control

Perquè vostè hi entrés va haver de sortir-ne gent…
No crec en dinàmica de partits en el món local. Crec en determinades persones, 27 d’una sala de plens, davant una declaració de pandèmia poden dir: escolteu, cada partit amb la seva representació, tothom a govern. Això ho faria des del minut 1, li dic de veritat. I no parlaria del PP, parlaria del Sr. Martín, del Sr. Berni Alvarez, parlaria de tothom, de persones…

Se sent més útil dins el govern o quan estava donant suport al govern?
Dins del govern, perquè sóc una persona molt inquieta, necessito fer feina, si no crec que estar en un grup municipal de 2 regidors sense fer res, només anant a la sala de plens, no crec que ho tornes a fer a la vida. El sorprèn?

El que hem de fer ara que tenim els carrils bici és començar amb dinàmiques de sensibilització

Creu que podria fer més per Tarragona?
I tant, però tinc les eines que tinc. Un dia un periodista em va preguntar, li agrada l’excel·lència? M’encanta, però clar, per arribar a segons quines quotes, s’han de donar una sèrie de condicions. Vol que li posi un símil? De jovenet estava a Salou i un noi estava veient com a un amic l’estaven atonyinant, i estava amb por i a distància, i va venir un grup i li van dir, “no, no, ves ves“, i aquell es va reafirmar, es va encoratjar, va anar cap allà com una bèstia i li van fotre una pallissa que gairebé el mata. Això portat a la política, et trobes amb gent pel carrer que et van donant copets a l’esquena i et diuen, “Nadal, tot teu, endavant, endavant”. No necessito copets a l’esquena i que m’envieu, no és això, això seria gent potent, col·lectius tots, treballant i tirant endavant…

Se sent sol?
Sóc una persona molt solitària.

Se sent sol a l’hora d’exercir el poder?
No, hi ha vegades que el que em preocupa és que em sento còmode sol. Sóc una persona que sempre ha estat bastant solitària, m’agrada treballar, tiro, tiro, tiro, amb una determinada marxa posada i de vegades miro als costats i dic, ostres, frena, ningú ha de quedar pel camí…

Va amb bici?
Sí.

Què li sembla el carril bici de Tarragona?
Els problemes del carril bici es repeteixen a tot arreu i a totes les ciutats. Crec que el regidor de Mobilitat, en un moment determinat, hauria d’haver programat moltes més accions per potenciar la mobilitat sostenible, perquè o portem la cultura de la mobilitat sostenible o si tu poses el mecanisme, però a la gent no li ensenyes, sensibilitzes… cos trobar aquesta combinació. Costa molt més tenint en compte que Tarragona és una ciutat de grans desnivells. També, val a dir, aquest desnivell és el que la fa bonica.

El carril bici és útil?
Útils? No, són imprescindibles. Una cosa que és imprescindible és útil. El que hem de fer ara que tenim els carrils bici és començar amb dinàmiques de sensibilització, de posar, d’ensenyar, ensenyar, ensenyar… i que la gent es pugui adonar que s’hi és possible, que és eficient i sostenible. Algú té algun dubte que la Rambla de Tarragona, algun dia, d’aquí 10, 20 anys serà només per a vianants? Crec que ningú no ho posa en dubte. Si algú va a Pamplona, Oviedo, Màlaga, veurà que el centre ja està blindat i a més són aquells centres que quan anem cap allà diem, que bonic!!!

Els preus dels pàrquings estan molt raonables a Tarragona

Què hem de fer amb els pàrquings, el preu?
Els preus dels pàrquings estan molt raonables a Tarragona. De fet, fa un any llarg que vam aprovar les noves tarifes. Al mercat sempre les hem tingut molt correctes, la bonificació ja existia i la resta d’aparcaments també s’hi va afegir respectant aquestes polítiques.

Aquestes polítiques, la gent la percep?
Crec que Tarragona, en els darrers 10 anys, ha perdut mig camí. Digue’m agosarat, però la meva opinió és aquesta.

Què hauria d’haver passat en aquests 10 anys?
S’haurien d’haver fet més tests de talls. Per exemple, durant el mandat del Sr. Ballesteros quants talls a la circulació recorda? Jo no en recordo ni un. Han estat 10 anys en què totes les ciutats europees s’han anat sensibilitzant i aquí no anàvem fent cap passa en aquest sentit. Què ha passat? Hem arribat al 2022 i tots els deures per fer. Anem amb dèficits. Ara a Tarragona prens una decisió, que pot ser mínimament substancial, un punt d’inflexió i veus a la gent angoixada.

No crec que hi hagi cap incompatibilitat per part de la CUP per estar-hi, allà s’hi ha d’estar

Què li sembla el sector comercial de Tarragona, està agònic, oi?
No. Em dirà que sóc repetitiu i s’enfadarà amb mi. Però aquests 10 anys d’absència eren els 10 anys en el que el comerç de la ciutat s’havia d’haver digitalitzat, en els que si haguéssim tingut aquesta digitalització, la comunicació entre els comerços, el potencial per dur a terme campanyes, s’hauria multiplicat exponencialment. No obstant, no va passar res de tot això. Jo entro a la regidoria de Comerç el mes de juliol. Ens tanquem allà i al novembre trèiem els bons. Vostè creu que és raonable que un comerç l’any 2022 digui que li costa molt treballar amb una eina com el telèfon o l’ordinador? Home, no.

Què és el que ha trobat en el comerç?
Molt comerç mitjà, autònoms, que com són autònoms intenten tirar endavant, i com que són autònoms ho aconseguiran. M’he trobat la moral una mica rebaixada pel fet de veure que no portem una direcció concreta, no enfoquem cap a uns objectius clars, no expliquem quins són els objectius. Tingui en compte que em vaig trobar aquell famós pla estratègic – que és un bon pla estratègic – en un calaix de la Regidoria.

Per què no el va reactivar?
Reactivar més coses en un any no en sé.

Quants comerços han tancat des que va arribar?
No ho sabria exactament. Vam fer una enquesta molt esquemàtica, perquè no teníem ni informació sobre els nostres comerços. Ara tenim tota aquesta informació. Hem detectat molta dificultat pel petit comerç. El comerç s’ha mantingut en la mesura de les seves possibilitats i el que ha caigut, és curiós, s’ha vist substituït per la restauració.

Crec que sóc més antisistema que les regidores de la CUP

Per cert, se sent còmode governant amb la CUP?
Hi ha dies que sí, i d’altres que no, perquè crec que sóc més antisistema que elles. Estic d’acord amb moltes de les propostes de la CUP, perquè crec que han d’haver-hi una sèrie de canvis profunds, però hem de tirar endavant i la CUP, en determinades ocasions, la seva tesi política, dificulta avançar i ens quedem una mica en el mateix punt. Ho trobo molt, però si em pregunta per les dinàmiques de treball, hi ha vegades que ens podem quedar aturats, en una decisió molt concreta… Per exemple, li puc dir que la feina que està fent Inés Solè en Serveis Socials és engrescadora i la feina que està fent a Medi Ambient l’Eva Miquel, li puc assegurar que és una gran feina. M’agrada com estan portant les seves àrees.

Junts per Catalunya, no la base, peró sí alguns dels càrrecs orgànics s’han ocupat de fer-me oposició

No van a balcó en actes institucionals, alguna cosa a dir?
Tot representant polític, d’alguna manera, ha d’estar al servei de la gent de Tarragona. No es pensi que jo fer de representant institucional, un diumenge al matí, m’agrada. Crec que s’ha d’anar tant a un col·lectiu musulmà i com a un catòlic. No poso problemes ni als uns ni als altres, estic al servei de tothom. No cal que sempre etiquetin les coses “nosaltres no fem representació institucional” no, no és representació institucional, és estar al costat de la teva gent. Per exemple, fa poc es va fer aquell campionat de futbol a Campclar, d’uns col·lectius meravellosos i allà s’hi ha d’estar i no crec que hi hagi cap incompatibilitat per part de la CUP per estar-hi, allà s’hi ha d’estar.

Per cert, creu que el Sr. Jordi Sendra representa Junts a Tarragona. Va sentir que JxCat li feia oposició?
Sí, Junts per Catalunya, no la base, alguns dels càrrecs orgànics s’han ocupat de fer-me oposició.

Això comportarà conseqüències per part l’electorat?
No. Aquestes lectures ni em corresponen ni sóc bon fent-les. Junts per Catalunya en moments determinats ens ha fet oposició i el PDeCAT a Tarragona, també, d’alguna manera. Crec que no és tant la seva voluntat de fer oposició sinó la seva voluntat de fer-se visibles, que continua sent legítim. Per la meva part, cap discrepància al respecte, però és una certesa, ens han fet oposició.

Si hagués de decidir per algun partit a l’hora de candidatar-se…
VOX, sens dubte. Són els que recullen una mica… (riu) No, partits cap ni un.

Si jo ocupés una altra Regidoria, li puc assegurar que a vostè el sorprendria la meva discreció

Què hem de fer amb VOX?
Res. Cal tenir en compte que el problema no és que existeixi sinó el que fa per fer-se visible.

Si és candidat a les eleccions farà campanya, criticarà al govern municipal?
Sempre m’han dit que les campanyes han de ser en positiu. Sempre m’ho ha dit el meu pare…

Com serà la seva campanya?
Que curiós, quines minitrampetes (riu). Positiva. No em feu presentar-me

Qui serà el seu número dos?
Si no sé la resposta a la primera pregunta i em fa saltar a la casella 7.

El seu eslògan?
Una festa amb història. No, aquesta era la de Santa Tecla. No ho sé. Quin eslògan em faria?

Creu que és un regidor espectacle? Totes les accions que fa intenta donar espectacle i fer cridòria?
The show must go on‘. Crec que no. Tot el que fem al mercat, si fa repàs de què s’ha fet en els últims anys, tot té un component solidari. És una d’aquelles empremtes que tinc claríssim que l’empresa pública ha de dur a terme. Cada vegada que presentem algun acte ho fem intentant donar visibilitat a un col·lectiu que vol fer-se visible. És molt important que el mercat com a equipament públic doni aquesta visibilitat. Si jo ocupés una altra Regidoria, li puc assegurar que a vostè el sorprendria la meva discreció. Per exemple, en Turisme, el Dídac Nadal seria molt més discret. És una mica l’empresa de Mercats que et dóna la visibilitat. En una altra cartera seria un personatge més discret.

Dóna més importància als mercats que als mercadets?
Mai a la vida. La gent que em coneix sap que no és així. Si vol que li digui un secret, la meva principal preocupació era intentar elevar el mercat central, dinamitzar el mercat de Torreforta i potenciar els mercadets. Haurem d’apostar per l’excel·lència.

El Mercat de Torreforta és molt important i el Mercat Central tot un orgull…

I els mercadets de la Part Alta…
Tot això forma part dels meus maldecaps més persistents i permanents. Se’ns han jubilat dues parades al mercat del Fòrum i no em canso de repetir que no només les hem de recol·locar sinó fer-ho amb el millor producte possible. A la plaça dels Carros també se’ns ha ‘caigut’ una altra parada… Estem donant tombs… Costa molt consolidar els mercadets, tot i que per a mi són molt importants. El Mercat de Torreforta és molt important i el Mercat Central tot un orgull…

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Setembre, 2022
emiliPacheco.jpg

Emili Pacheco és periodista, però de petit volia ser pianista. És un professional com ‘la copa de un pino’. És una persona a qui li agrada la disciplina i el rigor. És meticulós i intenta no deixar res a l’atzar. Discret i diplomàtic, el comunicador fa el possible per destacar només per la seva capacitat professional. En aquesta entrevista, El col·laborador de Catalunya Ràdio es mostra obert i tal com és. No li agrada la falsedat i les aparences. Amic dels seus amics, considera que la política, tal com es presenta ara, és avorrida. També revela aspectes més íntims de la seva vida. No li agraden les multituds i, a nivell personal, explica que no ha fet mai un trio… Ara no té parella. Un dels seus somnis és treballar amb Pablo Alboran. Llegiu l’entrevista per saber quina va ser la proposta més indecent que va rebre…

 

Un complex…
La meva panxa.

Una paraula multiusos…
Cultura.

El tamany no importa quan…
Parlem de sentiments.

Platja o muntanya?
Muntanya.

Un sopar romàntic amb qui?
La persona que estimis (en aquest moment no tinc parella).

Una paranoia…
Pensar que l’avió s’estavellarà.

Una fòbia…
Els llocs on hi ha molta gent.

Quants cops fas l’amor a la setmana?
Ara cap.

La política és?
Avorrida.

Què faries per diners?
Res.

La millor posició per llegir el Kamasutra és estirat al sofà

Un pecat:
És inconfessable.

La millor posició per llegir el Kamasutra…:
Estirat al sofà.

Un lloc per fer l’amor…
Qualsevol lloc de casa.

El depiles?
Sí.

Davant de qui no et despullaries?
Davant de molta gent.

La política et provoca…
Cansament.

Un mojito o aigua freda?
Aigua freda.

Una paraula prohibida…
Enemics.

Quant cobres al mes?
Poc, el meu ofici està mal pagat.

Què volies ser de petit?
Pianista.

El meu somni és treballar amb Pablo Alboran

La darrera multa de trànsit…
No condueixo.

Has pagat factures en B?
Sí.

L’homosexualitat és…
Una opció més.

El teu símbol de la Pau…
La mirada d’un nen.

La pel·lícula de la teva vida:
Brokeback mountain.

Pontélo, ponsélo…
Sempre.

El teu somni?
Treballar amb Pablo Alborán.

T’operaries alguna part del teu cos?
Sí.

Flipes amb…
La gent egoista.

Coronavirus és …?
Un malson.

Masclisme és?
Ser retrògrad.

Faries un trio?
No.

Un/a tio/a ha de tenir…?
Una mirada bonica.

Una mascota…
En Píxel, el meu gos.

Com t’agradaria envellir?
Al costat dels meus.

La proposició més indecent que m’han fet?  Treballar sense cobrar.

Tanga, calces, calçotets o bòxers?
Bòxers.

Un esport favorit:
Caminar.

Ells, elles, ell@s…
Nosaltres.

No suportes…
La falsedat.

La moda és?
Passatgera.

Un piropo ranci:
“Que bona que estàs”.

Un corrida de toros és?
Anacrònica.

La família és….
El meu pilar.

L’avortament és…
Una opció.

La religió és…
Vida espiritual.

La proposició més indecent que t’han fet…
Treballar sense cobrar.

Què fas abans d’anar a dormir?
Raspallar les dents.

 

PUBLICITAT












RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter