Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Setembre, 2021
drets_humans_icat.jpg

La degana del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) ha llegit un manifest en defensa dels drets de les dones i la població de l’Afganistan. Estela Martin, acompanyada pel vicedegà de l’ICAT, Julio de Parellada, i del president de l’Observatori de Drets Humans de Catalunya, Ricard Checa, ha denunciat la violència i la vulneració dels Drets Humans que s’estan produint arran de la imposició del règim integrista talibà.

Estela Martin, Julio Parellada i Ricard Checa

Martin recorda que en els darrers anys ha prevalgut la violència contra les dones i les nenes, així com la impunitat dels autors de pràctiques abusives com les tortures. “Lamentem que la restauració del poder talibà faci encara molt més profunda la ferida de la intransigència i la repressió dels drets a l’Afganistan.

La degana de l’ICAT ha exhortat a la comunitat internacional a mobilitzar-se de forma immediata davant aquest drama humanitari, sense perjudici de jurisdiccions i competències. Considerant que l’Afganistan és un estat signatari de l’Estatut de Roma, “existeixen mecanismes, com l’actuació de la Cort Penal Internacional, per tal que es jutgin i s’aturin els crims de guerra i lesa humanitat que s’hi estan produint”.

Existeixen mecanismes perquè es jutgin i s’aturin els crims de guerra i lesa humanitat a Afganistan

D’acord amb les paraules d’Estela Martin, l’advocacia “ha estat, està i estarà sempre per la defensa dels Drets Humans”. “Volen llibertat i una vida digna per a la població afganesa i les seves dones i dones”, ha conclòs Martin.

El mateix manifest ha estat llegit pels diferents col·legis de l’advocacia a Catalunya.

PUBLICITAT












REDACCIÓ1 Juliol, 2021
Cindy-López-Drets-Humans-1280x960.jpg

L’Observatori dels Drets Humans de Catalunya (ODHC) s’ha presentat oficialment a la ciutat de Tarragona. Properament es presentarà a la resta de províncies catalanes. Ho ha fet amb la convicció de defensar la “justícia, la igualtat, la pau i les oportunitats per a tots”, segons ha exposat la seva vicepresidenta, Cindy López, qui ha excusat l’absència per compromisos laborals del president nacional, Ricard Checa.

En un dinar amb gairebé 40 persones, s’ha explicat les línies generals del pla d’acció de la nova junta. La igualtat entre persones i la justícia són les fites que es reivindicaran sense importar la raça, el sexe, la ideologia política o qualsevol altre aspecte. En aquest sentit, els dirigents de l’ODHC han convidat a la ciutadania a pujar-se a un vaixell que té com a destí la dignitat humana.

“És un projecte amb caràcter català, on la visió de tots i totes vol tenir una perspectiva de dron, per tal de protegir i conscienciar sobre el respecte cap a l’ésser humà sense excepció”, ha apuntat López.

L’acte de presentació s’ha dut a terme aquest migdia al Club Nàutic de Tarragona i ha comptat amb la participació -entre altres- de la junta de l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya, així com la del delegat de l’organisme a Lleida, Òscar Ros, i la del president de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya.

VÍDEO


PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Maig, 2021
ricard_checa_opinio.jpg

El que està passant a Ceuta ens preocupa o ens hauria de preocupar a tots. I quan dic a tots em refereixo al més ampli sentit de la paraula. Evitaré cercar culpables i responsables en aquesta ‘guerra’ política i diplomàtica. Posaré l’accent en la crisi humanitària que hi ha darrere de tot aquest embrolli. No cal massa astut ni un crac en anàlisi política per adonar-se que la política internacional de Pedro Sánchez – sobretot amb el Marroc – pateix d’una estratègia clara, sobretot quan estem parlant de relacions entre dos països d’interès aliats i de bon veïnatge.

La malaptesa i l’arrogància del govern espanyol ens ha conduït a uns quants errors diplomàtics. I no només amb el Marroc. Fins al dia d’avui, el president dels Estats Units, Joe Biden, encara no ha trucat a Pedro Sánchez, Pot ser es tracta d’un fet aïllat (i pot tenir les seves justificacions), però no deixa de ser simptomàtic. Dit això, m’agradaria centrar-me en el desastre de Ceuta. Desconec si la gota que ha fet vessar el got és l’acollida (al·legadament per raons d’índole humanitària) del líder del Front Polisario, Ibrahim Ghali. En el meu parer, España es va equivocar i va actuar amb arrogància. No podem oblidar que Ghali té causes judicials pendents (entre elles de lesa humanitat)… França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà…

No podem ignorar que l”estrès‘ en les relacions entre Espanya i el Marroc s’accentua a mesura que passen els mesos. De fet, la trobada entre Sánchez i el monarca alauita encara està pendent, tot i que la Moncloa ha trobat en la pandèmia del coronavirus l’excusa perfecta.

França es va negar acollir el polèmic líder del Front Polisari. Per alguna raó serà

Les imatges que hem pogut veure en els darrers dies de l’arribada massiva de migrants a Ceuta són d’un crueltat indescriptible. Tots dos països estan jugant amb el dolor de la gent (la més vulnerable i necessitada) per mesurar forces.

Puc arribar a entendre que el Marroc estigui enfadat amb l’acollida de Brahim Ghali, però discordo de la presumpta deixadesa de funcions de la policia marroquina en les fronteres. Estem parlant de persones, d’éssers humans i no d’animals. Cada una de les persones que intenta arribar (de forma desesperada) a territori espanyol (arriscant la seva pròpia vida) representa una història, un drama… A mi personalment em fa molt de mal veure com els indescriptibles representants de Vox parlen d’invasió i demanen que s’apliqui la força. A aquests senyors, execrables, els aconsellaria a fer política de la bona, allunyada de l’odi, del populisme i de l’enfrontament.

La política espanyola està fallant i això afecta també a Vox que, malauradament, no deixa de formar part ja d’aquesta casta política. És molt fàcil atacar, criticar, amenaçar i fer-se el valent quan s’està agafat a la mamella de l’estat i que (treballis o no) cobris a final de mes. A aquests polítics (de la discòrdia) els hi demano empatia, solucions, responsabilitat… Si no sóc capaços haurien de plegar pel bé de tots.

El drama humà no entén ni de banderes ni de llengües. Estic convençut que ningú planteja abandonar el seu país, deixar enrere la seva família i posar en risc la seva pròpia vida si no confia que el seu somni (d’un futur millor) està a la cantonada. En aquesta ‘guerra’ diplomàtica és imprescindible sentit comú i no pensar en qui guanya o qui perd.

La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Cada país ha de fer el que li pertoca, assumint les seves responsabilitats, però per damunt de tot evitar jugar amb el drama dels éssers humans que acaben sent sempre els damnificats. La pobresa no entén de política ni de banderes. El pitjor enemic dels Drets Humans són els polítics de pacotilla.

Ara és el moment de demostrar altura de mires, d’actuar amb responsabilitat i pensar en aquells que són capaços de morir perquè confien que el futur els reserva una (altra) oportunitat. Ha arribat l’hora d’apartar els orgulls i seure a dialogar i pensar en aquells que estan patint, recordant que no són pura mercaderia política. Ens mereixem aquests polítics? Cadascú que respongui en silenci per no tenir conseqüències.

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ23 Abril, 2021
saloua_b-1280x960.jpg

La lectura i de retruc la Cultura són els millors aliats per a una excel·lent relació entre pobles i paísos veïns. Conscient d’aquest fet, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, ha aprofitat la Diada de Sant Jordi, que coincideix amb el Dia Internacional del Llibre, per dur a terme una iniciativa lloable a tots els nivells. 

Saloua Bichri ha convidat persones de diferents àmbits professionals per participar en la lectura col·lectiva que ha tingut lloc aquest divendres al Consolat marroquí, respectant totes les mesures anticovid. Cada convidat havia de compartir amb els assistents un fragment del seu llibre favorit. La lectura es podria fer en qualsevol idioma, tot i que s’ha fet predominantment en castellà, àrab i català.

Amb aquesta iniciativa, la diplomàtica, que també és fundadora del Rotary Club Amistat Hispano Marroquí, pretenia apropar encara més els ciutadans d’Espanya i del Marroc amb un llibre com a pretext. Els assistents han agraït la sensibilitat manifestada per Saloua Bichri a l’hora de voler afegir-se a la celebració de la Diada de Sant Jordi, festivitat que coincideix amb el Dia d’Aragó. La cònsol ha obsequiat amb una rosa vermella a tots els assistents. 

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2021
ropinio_ricard.jpg

És més que evident que el que està passant als carrers de les grans ciutats de Catalunya, amb l’excusa de l’empresonament del raper Pablo Hasél, res té a veure amb la reivindicació del respecte per la llibertat d’expressió.

Això és només un pretext perquè els radicals continuen fent bretolades i fent destrosses. Insisteixo que no es pot demanar respecte amb pals, pedres, cremant contenidors, destruint material urbà o robant botigues. No es pot privilegiar les actituds violentes en detriment del diàleg.

És obvi que no me n’alegro que Espanya comenci a ser un país hiperjudicialitzat. Però ha d’haver-hi respecte per la convivència i saber on comencen i acaben els drets. Escampar la por i el terror no és la solució encara que es compti amb el suport de la CUP o dels moviments més radicals.

El que més em xoca és la passivitat política. La deshonestedat institucional de qui ens governa. La seva desídia. Fan els suecs només per aconseguir un grapat de vots, els suficients per formar govern. Els que no reproven la violència no estan capacitats per governar el país. No hi ha res a discutir en matèria de seguretat. No podem donar joc als violents, els que fomenten i protagonitzen la kale borroka. Defenso la llibertat (les llibertats), però m’agradaria que no ens oblidéssim dels deures i obligacions.

Entenc perfectament el cabreig i la decepció del jovent. Els polítics no s’han preocupat (ni ho estan fent) amb les seves lluites, anhels i inquietuds. El seu futur s’aveïna magre. Però, la pregunta que segurament toca fer és si els joves estan mal acostumats i s’han desentès excessivament de les seves responsabilitats, drets i deures com a ciutadans de ple.

M’espanta que un partit encoratgi els radicals i faci servir la seguretat (model policial) com un canvi de moneda per donar llum verda a la formació de l’executiu. És una actitud irresponsable. Inconscient. És obvi que cal investigar algunes males praxis per part dels Mossos d’Esquadra, però haurem d’evitar generalitzar.

És molt fàcil crispar i escalfar motors quan un està a l’oposició. Tot canvia quan un és cridat a governar per a tots i sota el paraigua de la responsabilitat. Catalunya necessita retrobar-se, tornar al sentit comú i estimar-se. Amb la kale borroka, els radicals i extremistes de dreta i esquerra no arribarem enlloc. Si la violència continua al carrer, la policia qüestionada i els polítics fent-se el longuis, el nostre futur serà decebedor, terrible…

Haurem d’eradicar la violència dels carrers i recuperar la bona convivència… El problema no és l’empresonament d’Hasél, és la poca qualitat i dignitat política… Diguin el que diguin… Ja m’agradaria saber què farien si els violents anessin a ‘tocar lo suyo‘… Un altre gall cantaria…

Ricard CHECA
Periodista
@ricard_checa


REDACCIÓ28 Febrer, 2021
ricoma03-1280x960.jpg

L’alcalde de Tarragona rep un periodista del digital larepublicacheca.cat al seu despatx. Fa un balanç de l’actualitat política i també explica la seva gestió de la pandèmia. Pau Ricomà, que està decidit a presentar-se a la reelecció, es manifesta molt crític al canvi de jaqueta de Rubén Viñuales. No obstant això, defensa el canvi de partit de Carles Castillo. El batlle reconeix que li costaria passar a l’oposició després d’ocupat la presidència de la corporació. També parla de la moció de censura que s’estava coent entre els partits de l’oposició. L’alcalde assegura que no ha canviat gens des que va arribar al despatx presidencial de la Plaça de la Font. També fa referència a les crítiques dels sindicats i a la contracta de la neteja…


Abans que res, començo per preguntar-li com està Tarragona…

Tinc una sensació ambivalent. Tarragona pateix com tots els pobles. Tenim preocupació pel sector sanitari que està treballant sota molt d’estrès i en condicions difícils, per la gent que treballa a les llars i també pels sectors de l’hostaleria, restauració i comerç. Estem vivint situacions realment complicades. Estem intentant respondre a aquesta realitat amb responsabilitat, serietat i solidaritat. Intentem ajudar-los en la mesura de les nostres possibilitats.

Quan surt al carrer què no li agrada de Tarragona?
No m’agrada que la gent no es pugui guanyar la vida tranquil·lament. M’agradaria que tot fos diferent i que hi hagués més alegria. Però no depèn de nosaltres… La situació és difícil a nivell mundial.

Què s’està fent l’ajuntament per ajudar a aquesta gent a guanyar-se la vida?
Fem tot el que està a les nostres mans. Donen ajudes directes – aviat en donarem més –, vam tallar carrers per permetre la instal·lació de terrasses – n’hi ha 100 de noves –. Són accions discretes, però que estem veient que estan donant els seus fruits. No puc amagar que la situació és difícil. Van intermediar entre propietaris d’establiments i llogaters, també hem tingut cura dels sensesostre…

Les ajudes directes respecten a algun pressupost?
Estem parlant d’un pressupost d’un milió i les ajudes eren, bàsicament, de 400, 500 i 2.000 euros. Érem conscients que el sector de l’oci nocturn era el més perjudicat i de retruc el que més ajuda necessitava…

Són suficients aquestes ajudes?
No, clar que no. Nosaltres fem el que podem i el curiós que l’estat, que és qui pot endeutar-se, no fa les ajudes directes que fem nosaltres.

Fa sentit que a algú que no té ingressos se l’incrementi, la taxa d’autònom?
És incongruent. És obvi. Però, no oblidem que qui pot ajudar realment és el govern central.

Tarragona va celebrar les festes populars amb les conseqüències que representen per a la pandèmia…
Durant les festes que va organitzar l’ajuntament es va respectar escrupolosament les mesures anticovid. La programació cultural es va fer amb tota la seguretat. És evident que les festes de Tarragona generen molta activitat i atrauen molta gent. Si hi ha hagut episodis reprovables van ser al marge de les festes. Aquí, he d’agrair l’esforç i la diligència de la Guàrdia Urbana.

Com se celebrarà la Setmana Santa?
Estem preparant un programa alternatiu basat en activitats que estem acabant de dissenyar. No serà de professons, però es realçarà els elements dels Misteris i la música religiosa.

Està satisfet amb la seva gestió de la Covid?
No és el moment d’ensenyar galons, hem fet coses que altres municipis no ho han fet i ens ho hem pres molt seriosament. Vam ser dels primers que vam prendre decisions pròpies. Vam crear una xarxa de voluntaris, vam intentar ajudar els sensesostre durant un confinament que sembla llunyà, però que va ser molt difícil gestionar-lo.

S’ho va passar malament?
És clar. Quan ets l’alcalde fas teu el patiment dels altres. No va ser fàcil. Hi ha un detall que em posa la pell de gallina: quan et diuen que has de tenir un equipament supletori al Tanatori Municipal. És molt dur. Ho passes molt malament.

Ha plorat en algun moment?
En algun moment, com tothom.

Com a persona va sentir por?
No. No sóc gens poruc.

Quan es vacunarà?
Quan em toqui.

Què pensa dels càrrecs públics que es van vacunar irregularment?
Aprofitar-se d’una posició dominant és d’absoluta misèria. Jo sóc molt aficionat al Nàstic, jo podria anar a veure els partits…

Per què no hi va?
Perquè la gent no pot anar-hi. Jo he de predicar amb l’exemple.

I per què no hi ha públic si es respecten les mesures de seguretat?
Marca el Procicat i els protocols anticovid. El problema d’un camp del Nàstic no és tant l’espai com les aglomeracions a les entrades i sortides.

Ha arribat a pensar que estava millor a l’oposició?
No, mai. Malgrat els problemes i les dificultats, gaudim molt del que estem fent. A vegades sí que penso que tornar a l’oposició seria un pal.

I això?
El que vol un polític és canviar les coses i solucionar problemes i això només es pot fer des del govern.

Entén el que deu estar vivint l’exalcalde Ballesteros, qui va ser alcalde durant 12 anys?
Cadascú pren les seves decisions.

Vostè després d’alcalde tornaria a l’oposició?
No, m’agradaria gens. A nivell personal, em costaria molt.

Què li va passar pel cap quan el digital larepublicacheca.cat va publicar que el portaveu del seu govern havia estat en una festa il·legal?
M’ho va trucar ell per dir-m’ho. Crec que no podem titllar-la de festa il·legal. No era una rave, però era una festa que tenia més assistents dels permesos per llei…
Vaig entendre que hauria d’haver-hi un correctiu, però amb proporcionalitat. Crec que aquest cas ha servit a tots per aprendre’n.

Alcalde, vostè estava al corrent de la ‘moció de censura’?
Sí, ens van assabentar quan el tema estava força avançat. Fins i tot vam saber abans que la portaveu del PSC (Sandra Ramos). La moció es presentava com a molt poc atractiva i a més en el futur de coalició hi hauria dues persones imputades. Crec que seria un suïcidi polític acceptar això i entrar a formar part d’un govern amb aquestes característiques. M’agradaria saber qui va dibuixar aquesta moció, crec que no toca de peus a terra.

Dídac Nadal va jugar net?
Totalment. Ell encara no està al govern, però porta una empresa municipal, que per cert, estem contents de la manera com ho està fent i suposo que ell també. La relació entre ell i el govern municipal és honesta.

Quan entrarà al govern?
No li puc avançar cap data, però m’agradaria que els quatre partits que van donar suport a la investidura formessin part del govern.

Quan li cursarà la invitació?
Més que una invitació és un tema que hem anat treballant junts . Ell coneix la nostra voluntat.

Depèn d’ell?
Depès una mica de tots. Estic optimista.

La CUP també, tot i que marxa Laia Estrada al Parlament?
Tinc dues sensacions ambivalents: d’una banda alegria per ella perquè l’aprecio i és una persona honesta i de l’altra, la sensació que hem perdut una bona interlocutora. La veritat és que li desitjo el millor en aquesta nova etapa.

Està grat perquè la CUP sempre li ha aprovat els pressupostos o…
No, no. La relació amb ella sempre ha estat honesta. Recordem que quan ella va ser condemnada i que l’anterior alcalde la volia fer fora, jo vaig intervenir directament perquè això no passés. Ella és molt coherent en la defensa dels seus idearis.

La ser molt crític amb l’abandó de Rubén Viñuales de Ciutadans…
Vaig ser objectiu. El que va fer demostra que els seus valors són molt flexibles.

El mateix va passar amb Carles Castillo, oi?
No, en absolut. Carles Castillo, d’entrada és republicà i d’esquerres. Ell va anar a visitar el presos polítics (Junqueras i Forcadell) en més d’una ocasió. Ell fa una reflexió que el porta a abandonar el Parlament. Alguns partits van mostrar interès, però ell va escollir ERC, gràcies als seus valors republicans i d’esquerres. La història de Rubén Viñuales no té res a veure.

La cap de llista d’ERC, Raquel Sans, deia que no s’identificava amb la classe política. Vostè s’identifica?
Jo treballo des dels 16 anys, avui sóc alcalde i suposo que quan acabi em jubilaré. Però sempre he treballat. La majoria de nosaltres – d’ERC – estem per ajudar i servir perquè ens agrada i ens apassiona. No ens atrau formar d’una elit.

Forma part d’una elit?
Jo conservo les mateixes amistats de quan tenia 16 anys. No pertanyo a una altra classe per ser alcalde, a cap elit.

Però la gent el tracta diferent…
Jo no exigeixo a ningú que em tracti distintament ni amb protocol. Només amb respecte i educació mutus. Continuo baixant la brossa, anant a comprar al súper o que als caps de setmana faci una cervesa en una terrassa. Estic a disposició de la gent. Sóc l’alcalde.

Què li diuen al carrer?
Normalment m’expliquen aspectes que requereixen millores. Sempre m’interpel·len educadament. Trobo més afecte que aspresa.

Va haver una pintada en la paret d’una església que deia ‘Ricomà paga la coca‘… Què és això?
És una bretolada.

Va fer ús del seu sentit de l’humor…
Sí, tot i que des que sóc alcalde controlo molt més les ironies.

Ara s’ha de contenir molt més?
Sempre dic el que penso, però em controlo molt més que abans. He de ser una mica més creatiu a l’hora de dir les coses.

Fa molt cas a les xarxes socials?
M’agraden molt, però no tinc massa temps. Les miro per saber que pensen els col·lectius que ens ajuden a estar pendents del que passa a la ciutat. Per contra, no faig massa cas als perfils falsos que només critiquen.

Renovarà el govern?
Sí, si entra nous regidors sí.

I vostè continuarà sent el regidor de Cultura?
En principi sí.

Però perquè li agrada o no hi veu algú capaç…
Perquè m’agrada molt. És una àrea que m’apassiona.

Tarragona ja té patinets… Els barris es queixen perquè allà n’hi ha molt pocs… S’està fomentant més el centre…?
El desplegament s’està fent, però s’haurà de tenir en compte la legislació que prohibeix circular fora de les vies urbanes. Hi ha tres empreses que s’encarregaran de repartir-los per tot el municipi.

Després de la crisi sanitària arribarà la inseguretat?
La pandèmia ha incrementat les desigualtats. I això és una qüestió que em preocupa com a govern. No obstant això, a nivell de seguretat hem de tenir en compte que els delictes han baixat. S’ha reprès la col·laboració entre els Mossos i la Guàrdia Urbana, fet que qualifico de molt positiu, sobretot per la importància que tenen aquests dispositius als barris. També estem treballant en el desplegament de la Guàrdia Urbana amb visió de districtes…

S’obriran comissaries de la Guàrdia Urbana als barris?
De moment no, però és un tema que estem estudiant i serien als cinc districtes de Tarragona; Ponent, Nord, centre, Eixample i Llevant.

Per on es començaria el desplegament policial?
La idea és que sigui una operació harmònica.

Hi ha alguna data?
El reglament de districtes podria estar aprovat durant el mes de març…

Vostè ara se n’adona de la dificultat que representa gestionar l’administració que és un veritable monstre…
L’administració necessita una reforma profunda i que requereix temps i molt d’esforç. L’assignatura pendent és sens dubte l’administració, en tots els seus vessants: tecnològic i operatiu. Tenim una inversió molt important en l’àrea tecnològica.

Quin feedback rep vostè dels ciutadans?
Positiu. La gent ens contacta moltíssim per l’aplicació que hem posat en marxa. El seu ús ha augmentat considerablement.

Vostè sol contestar als ciutadans que li interpel·len a través de les xarxes…
Sí i m’agradaria tenir més temps per fer-ho. Sóc el primer que lamento no poder arribar a tot arreu. Hi ha molta dedicació per part dels membres del govern i intentem que els tècnics se sentin acompanyats. No som del tarannà del ‘mando y ordeno‘, fem els possibles per estar sempre al peu del canó. La nostra (pre)ocupació és estar al costat de la gent.

Els sindicats no diuen el mateix…
Hi ha una cosa que tots estem d’acord: els problemes no han començat ara, vénen de molt abans. Són crònics. A nivell laboral, hem trobat un desgavell absolut, un veritable desastre. Per resoldre-ho, hem contractat un director de recursos humans. Ara mateix hi ha 200 reclamacions que s’han de resoldre, sobretot per qüestions econòmiques: triennis. El mes de març volem tenir-ho tot encaminat i arreglat.

Però per què hi ha aquest mal rotllo?
Volem que la gent tingui una carrera professional clara tant a nivell horitzontal com vertical. Volem per hi hagi un estímul per anar a treballar. Nosaltres ara mateix estem analitzant la situació genèrica i després ens hi abocarem en la solució. No volem pedaços, perquè així no ho arreglarem.

Però hi ha molt de neguit…
Jo entenc la preocupació i el neguit, per això ho estem analitzant. A l’àrea de Recursos Humans hi ha aspectes que calen millorar…

Vostè parla de desgavell…
Tal qual.

Hi ha hagut molt endollisme?
Hi ha hagut situacions molt rares. Per exemple, hi ha gent que fa anys que no està en un departament i continua cobrant un complement i un plus i el que havia de cobrar no cobra. Hi ha persones oblidades als departaments sense poder accedir a cap tipus de promoció. Crec que la gent entendrà que això s’ha d’endreçar.

Quan sent el PSC criticar-lo per les seves decisions, què en pensa?
Entenc el joc polític, però esperava que fes un mica d’acte de contrició. El model socialista dels darrers 12 anys està esgotat. Ells parlen de molts projectes, però no havien consignat pressupost per dur-los a terme. Tenen dret a expressar-se, només caldria, però tenen molt poca credibilitat.

Fa poc vam noticiar una agressió a un funcionari de l’EMT. Què s’està fent per evitar-ho?
Això no ho ha de tornar a passar. Tolerància zero a la violència.

Quan estava a l’oposició parlava de diferents Tarragones. Què està fent des del govern per evitar els tarragonins de primera i de segona?
No s’arreglen les coses a cop de màgia. Cal temps. Hi ha dos aspectes importants, l’urbanisme i la cultura. La nostra aposta urbanística és acostar, nord, centre i ponent. Volem omplir espais com Horta Gran i, per exemple, Sant Pere i Sant Pau. A nivell cultural, cal enfocar les propostes culturals per tot el municipi i no només al centre. Els barris s’han de sentir implicats i hem de permetre que siguin còmplices amb els nostres projectes i propostes festives, només així podrem unificar i recuperar l’orgull de ciutat. La cultura ha de ser un element de cohesió. En menys d’un any tindrem una biblioteca, com Déu mana, a Torreforta i a Sant Pere i Sant Pau.

Té algun projecte important que vulgui destacar?
Si es refereix a projectes megalòmans, no. No farem altres Jocs. S’està treballant molt en el projecte de divulgació científica dibuixat pel Banc d’Espanya. També estem compromesos amb el projecte de l’hidrogen, ja que volem ser capaços de generar energia a través de Sirusa. A nivell cultural, el Centre d’Art tindrà tres espais: Casa Canals, l’antic mercat del Fòrum i el magatzem 6 de la Tabacalera.

Què es farà a la Tabacalera?
Volem conservar la idea que sigui un centre bàsicament cultural i tecnològic.

Quan acabi el mandat creu que ha deixat l’ajuntament més hipotecat?
No, home no. Estarà menys hipotecat. Segur.

Segur?
Baixarem la ràtio d’endeutament i a més tindrem un ajuntament molt més eficient i hi haurà més generació d’ingressos, perquè hi haurà més inspecció fiscal. El deixarem molt millor.

Parlava dels jocs…
Els jocs ja s’han acabat. S’ha liquidat i han quedat amunt una pèrdua petitona. Qui se’n recorda dels jocs? Gairebé ningú. Pasqual Maragall volia els jocs per transformar Barcelona i a Tarragona es volia fer uns jocs per semblar-nos a Maragall, però no ha estat així. Ha acabat en l’oblit.

Per què existeix en posar la pancarta solidaritzant-se amb els presos polítics?
Crec que és una qüestió de defensa dels drets humans. Va més enllà del que pensem sobre el futur del país. És inconcebible, avui dia, que per una qüestió política hi hagi gent empresonada.

I el llacet groc…
El porto per solidaritat als presos.

Creu que amb el llacet a la solapa representa tots els tarragonins?
La meva obligació és ser alcalde de tots i això implica que les meves actuacions i decisions diàries vagin a buscar una millor qualitat de vida dels meus conciutadans. Jo tracto tothom igual, però no hem d’oblidar la meva ideologia que és perfectament inclusiva. Ningú a Tarragona podrà dir que ha tingut un desaire meu.
Vostè quan estava a l’oposició era reticent a l’arribada de vaixells militars a Tarragona…

Ha canviat d’opinió?
No. Però no és una competència municipal.

Trobarem algun cas de corrupció en aquest govern?
No, no, al contrari. Davant un cas de manifesta corrupció procediria al seu cessament i actuaria sense cap contemplació. A Tarragona més que la gran corrupció hi havia molta permissivitat: Segurament no eren penalment reprovables, però volem evitar-les.

Quants viatges oficials ha fet des que és alcalde?
Vaig anar a Fitur i diria que a expenses de l’ajuntament, cap més. Vaig anar a Ginebra, però ho vaig pagar jo.

És curós amb aquest aspecte?
Sí, molt.

Va dir que es tornaria a presentar a les properes eleccions. Com vol ser recordat com a alcalde?
No he pensat massa en això. Vull que Tarragona, que és una ciutat meravellosa, sigui més pròspera i preparada pels reptes del futur.

Li trèiem tot el suc d’aquesta ciutat que vostè considera meravellosa?
No.

Per què sempre hi ha el fantasma de la brutícia…?
És una sensació. A nivell de neteja, crec que hem canviat radicalment.

Es municipalitzarà el servei de neteja?
Ho estem analitzant. El 2023 s’haurà de fer la renovació i estem a hores d’ara estudiant el que més convé a la ciutat. Estem analitzant totes les possibilitats.

Però li agradaria municipalitzar aquests serveis?
M’agradaria que fos un servei eficient amb un preu raonable.

És massa cara la contracta?
M’agradaria que no ho fos tant. Hem de cercar sistemes que bonifiquin els que més respecten i penalitzin els que menys. Estaria bé premiar les bones actituds.

Rebaixarà els impostos municipals?
Si volem canviar la ciutat, hauríem de fer-ho entre tots i les coses no cauen del cel.

(Aquesta entrevista es va realitzar abans de les eleccions autonòmiques)

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Gener, 2021
Consejo-Nacional-de-los-Derechos-del-Hombre-en-Dakhla-1280x960.jpg

Salía el sol por cuarta vez desde que aterrizamos en Dakhla, una región de 150 mil habitantes en el sur de Marruecos. Hoy nos tocaba visitar algunas infraestructuras y entrevistar a algunas personalidades. Con esa idea en mente, la comitiva de periodistas españoles y mexicanos nos dirigimos rumbo a la ciudad.

Por supuesto y, al igual que el resto de días, acompañados por el vicepresidente de la Asociación Marroquí por la comunicación, el desarrollo socioeconómico e incitación a la inversión (Nord Sud Action), Omar El Alaoui.

Primero tuvimos la oportunidad de ver una escuela pública. Nada que se alejase de la normalidad española y europea. Después pudimos deleitarnos con la zona marítima, una combinación de restaurantes, hoteles y el reflejo del sol en el mar. No podemos olvidarnos del paseo marítimo, coronado por una tetera enorme y un camello de metal. “El sitio perfecto para una foto que te recuerde siempre a Dakhla”, pensé justo antes de proceder a la instantánea.

Le llegó el turno al puerto, lugar donde ya estuve. La diferencia en este trayecto fue que sí me bajé del coche para observar de primera mano la labor de los pescadores. De hecho, una de las principales actividades económicas que nutren la zona es la pesca. Así pude constatarlo hablando con los verdaderos protagonistas, que querían expresar su esfuerzo y constancia del día a día en las aguas de la región. Uno de estos navegantes nos mostró la pureza del pescado de Dakhla, enseñándonos lo limpias – y sanas – que estaban las sardinas que acababan de pescar. Las gaviotas inundaban las explanadas del puerto, esperando – al acecho – llevarse a la boca un pez extraviado.

El siguiente punto a admirar fue la costa atlántica. Era impresionante ver la línea del océano partida por la mitad. Solo unas piedras al pie de la costa dejaban entrever el desgaste que el retumbar del agua provocaba a la tierra. Precisamente hablando de las olas, se podía observar el porqué del éxito turístico de Dakhla, en cuanto a los deportes marítimos. El océano arremetía con fuerza, provocando unas olas que emocionarían a cualquier amante del surf.

Ahmed Abdellaoui

Antes de comer, pudimos entrevistar al presidente del Consejo Regional de Turismo (una espécie de Patronato de Turismo), Ahmed Abdellaoui, quien destacó la importancia de las infraestructuras del territorio para atraer inversores. Para Abdellaoui, son tan relevantes como el interés de los políticos españoles por Marruecos, país con el que España comparte grandes lazos históricos. Es por eso que el presidente quiso hacer un llamamiento a todos los ciudadanos españoles para que se animen a conocer Marruecos y en especial a invertir en la región de Dakhla.

Dlimi y Cherif (a su izquierda)

La tarde traía consigo misma una visita a la Comisión de Derechos Humanos, presidida por la periodista Maimouna Essayed. La reunión nos dejó conversaciones y ‘historias de vida’ no solo para el recuerdo, sino también para la reflexión. Primero para desmitificar los prejuicios que muchos españoles tenemos en relación a Marruecos. Como cualquier otro país, tiene sus más y sus menos. Personalmente, el mejor instante del encuentro fue cuando Maghlaha Dlimi y Mohamed Cherif relataban su terrible vivencia en el Frente Polisario. En sus rostros se podía palpar el sufrimiento y la rabia causada por todo lo que habían pasado.

Ricard Checa y Maimouna Essayed

A grandes rasgos, ellos fueron víctimas del Frente Polisario, el cual los mandó a Cuba siendo niños y separándolos de sus padres. Al volver, ya con una mayor edad y estudios, tuvieron que trabajar duro para la milicia, sin poder ser “libres”. Es horrible a la par que interesante escuchar como alguien describe los zulos dónde se castigaba a las personas que intentaban huir del régimen.

En la reunión nos sorprendió gratamente la presencia de muchas mujeres, todas ellas emprendedoras luchando – desde diferentes aspectos e niveles – por un país mejor.  El acto, así como el día, terminó con un intercambio de impresiones entre el presidente del Observatori de Drets Humans de Catalunya, Ricard Checa, y la líder de la Consejo Nacional de Derechos Humanos en Dakhla, Maimouna Essayed. La periodista es también presidenta de una asociación de Autismo.

 

El resto de la comitiva periodística también pudo intervenir, al igual que los miembros de dicha comisión. Lazos que se tejen entre Cataluña y Dakhla, ahora desde el punto de vista más humano. Bajo ese hermanamiento y compromiso de colaboración terminaba nuestro día, mañana será nuestras últimas horas para seguir disfrutando del hermoso paisaje y la tranquilidad de Dakhla.

Alex RIBA
Enviado especial a Dakhla

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Gener, 2021
ropinio_ricard.jpg

Quina colla. Aquesta pandèmia està servint per adonar-nos dels cares dures i poca vergonyes que tenim a les institucions. En els darrers dies assistim, ja pràcticament sense enfurismar-nos, com uns quants insolidaris – siguin polítics o militars- s’aprofiten del seu estatut i dels privilegis que els proporciona el càrrec (pagat amb diners públics) per endollar-se a una vacuna que, de moment, no els toca. Però a banda de ser decebedor i irresponsable, és molt trist veure com cerquen excuses per ‘tapar’ les seves misèries. I per justificar allò que, perdoneu-me la sinceritat, no té justificació possible. Alguns dels arguments són realment patètics.

Hem pogut veure com molts dels càrrecs electes són insolidaris i que només pensen a servir-se (i als seus lacais) oblidant el dolor de milers de ciutadans que, aquests sí, necessiten ser vacunats (i amb urgència). Però què hem de fer amb aquests il·luminats? El president valencià, Ximo Puig, recomanava no administrar la segona dosi. És la millor solució? Jo crec que no. Entenc que tots aquests impresentables haurien de ser responsabilitats penalment. La Fiscalia hauria d’actuar ofici. Ja ho sé que es tracta d’un desig, ja que en aquest país de pandereta mai no passa res i els polítics solen anar-se’n de rosetes. No hi ha prou amb les dimissions. Aquesta gent no té dignitat per ocupar (mai més) un càrrec públic. A més, enfanguen tota la (bona) feina que estan fent alguns. Hi ha aspectes de la responsabilitat individual que s’haurà de revisar, sobretot quan es tracta de salvar vides (de qui realment ho necessita). En un moment en què la política i la seva credibilitat toquen terra, els màxims dirigents haurien de fer-se un plantejament sobre com dignificar la ‘cosa pública’ i de qui són els ‘nostres servidors’. Hem comprovat que no tothom està a l’altura de les circumstàncies. Molts han vingut a servir-se i a viure dels privilegis i de l’endollisme. L’única vocació de servei que tenen és aprofitar-se. Aquesta gent no és exemplar ni sap donar l’exemple, per tant, és obvi que molesten i que són un destorb. S’ha de purgar la política per recuperar la seva dignitat, prestigi i respecte. Serem capaços?

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ21 Gener, 2021
vacuna.moderna-1280x853.jpeg

La vacuna contra el coronavirus ha sido, sin duda, la mejor noticia de un muy duro año 2020. “Es el principio del fin”, anunció el ministro Salvador Illa. Sin embargo, su aplicación no está siendo tan ágil como se esperaba en algunas comunidades autónomas y además está provocando imágenes inaceptables por parte de muchos políticos, que aprovechan, descaradamente sus privilegios para vacunarse antes de lo que les corresponde.

El alcalde Sergi Pedret de Riudoms

El último caso lo ha protagonizado el consejero de Salud de Murcia, Manuel Villegas.  En una rueda de prensa, dio unas excusas baratas los motivos por los que se le ha suministrado la vacuna, mientras los partidos de la oposición y algunos miembros de Ciudadanos, su socio de gobierno, pedían su dimisión. Además, para más inri, su mujer María Teresa Martínez Ros, que es directora general de Planificación, Investigación, Farmacia y Atención al Ciudadano, también habría recibido la vacuna.

Villegas dijo que “se ha hecho lo que tenía que hacerse y sin exclusiones”, pero ha pedido disculpas “porque seguro que habrá gente que se ha sentido decepcionada con mi comportamiento”.

Su justificación alega a que, en primer lugar, la vacuna es voluntaria. En este sentido, ha declarado que todos los sanitarios de primera línea que lo han solicitado ya están vacunados, por lo que era turno de los que están en segunda línea, donde se incluye Villegas, “porque igual de importante es una persona que publica concursos como el que va a inspeccionar residencias”. Villegas es sanitario, pero ahora solo ejerce como político.

Por desgracia, y para vergüenza, Villegas se suma a una lista que es ya bastante numerosa y que implica a alcaldes y altos cargos de diversos partidos, principalmente del Partido Popular y del PSOE. Hasta seis hay en la Comunidad Valenciana, en concreto, los alcaldes socialistas de Rafelbunyol, Fran López, El Verger, Ximo Coll, y Els Poblets, Carolina Vives, además del alcalde del PP de La Nucía, Bernabé Cano, el edil popular de Orihuela, José Galiano, y Juan Baustista Roselló, diputado provincial de Alicante también del PP y encargado del centro de salud mental de la corporación.

Pero la Comunitat Valenciana no es el único lugar. Tarragona, más concretamente Riudoms, també se encuentra en el mapa de la vergüenza. Sergi Pedret, alcalde a Riudoms, de Junts per Catalunya, també se aprovechó para vacunarse. Responsabilizó la gerencia del geriátrico Onada.

El secretario de Salud Pública, José Maria Argimon, considera que la vacunación de la Covid19 del alcalde y un concejal de Riudoms en una residencia geriátrica no es «el ejemplo» y que «no se debería haber producido». «No es ético vacunarse si eres un responsable público y no tienes más de 70 años», afirmó.

Francisca Alamillo, la alcaldesa socialista de la localidad cordobesa de Torrecampo, así como los alcaldes de los municipios cordobeses de Alcaracejos, José Luis Cabrera (PSOE), y de El Guijo, Jesús Fernández, de Ciudadanos Demócratas e Independientes (CDEI), también engrosan esta lista de personalidades públicas que se han saltado, sin ruborizarse, el protocolo para ser vacunadas, que suman un total de 12 personas.

“Sobraban algunas vacunas”
Debido a que las autoridades sanitarias han advertido del lento proceso que va a ser vacunar a toda la población, se han hecho una serie de planes con grupos de preferencia para recibir la dosis, ya que estas llegan poco a poco a España y de momento no hay para administrar a toda la población.

Sin embargo, la excusa que han puesto los diversos dirigentes políticos que se han saltado estos protocolos ha coincidido. Prácticamente todos alegan que se les han administrado las vacunas “que sobraban” y que de no haberse administrado “se iban a tirar a la basura”.

Otros cargos han sido más originales y han alegado estar “todo el día expuesto y en contacto directo con mucha gente”.

Los criterios establecidos por el Ministerio de Sanidad son muy claros a este respecto. Una vez se vacune a un grupo entero de personas, se comenzará con el inmediatamente siguiente, sin saltarse grupos. En ningún caso contempla administrar las vacunas a una persona que pertenece al cuarto grupo si falta gente por recibirla en los tres anteriores.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter