Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Setembre, 2020
marc_homedes_.jpg

Patrícia Plaja i Marc Homedes

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, continua fent canvis en Departament. Després de cessar el secretari general, Brauli Duart, el governant ha decidit substituir el director de comunicació d’Interior, el periodista tarragoní Joan Maria Piqué. Ocuparà el càrrec l’excap de comunicació de Protecció Civil i del telèfon d’emergències 112, Marc Homedes.

El fins ara director de comunicació de Protecció Civil va néixer a Barcelona el 1974 i va estudiar Dret i Periodisme a la UPF. Homedes va rebre diversos guardons arran de la política comunicativa arran de l’atemptat jihadista de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost del 2017.

El nou director de comunicació d’Interior i la cap de premsa dels Mossos d’Esquadra, Patricia Plaja van ser els responsables de gestionar la comunicació de crisi dels atemptats del 2017.

 


REDACCIÓ8 Setembre, 2020
rdescarrega6-1280x960.jpg

Ramon Descarrega és el màxim responsable del Departament de Salut a Tarragona. Li ha tocat lidiar amb una esgarrifosa pandèmia del coronavirus. És una persona que parla sense embuts per evitar malentesos. En aquesta entrevista, concedida al digital larepublicacheca.cat, explica cabdalment els protocols que s’estan seguint i quines preocupacions estan damunt la taula. La situació, reconeix, no és fàcil i admet alguna improvisació, però tot serà més fàcil si la ciutadania continua col·laborant. Quan preveu que es comenci a fer una vida normal? Ell vaticina almenys 12 menys més. De moment, el remei passa per les tres M: metres (distància), mans i mascareta. Demana que siguem responsables i evitem caure en les narratives dels negacionistes. 

Com està la situació?
Actualment és un moment en el qual s’està complicant tot el procés per l’aparició de casos, per la dispersió, per les dificultats que davant la detecció de casos i brots poder esbrinar els contactes, perquè hi ha un nombre elevats de contactes, fer proves, aconseguir l’aïllament*…* i l’augment de casos requereix molta cura perquè la situació no es descontroli.

És  preocupant?
Relativament preocupant perquè la major part dels casos són lleus i asimptomàtics. Això vol dir que el nombre d’ingressats a l’UCI està estabilitzat (a Joan XXIII i a Sant Joan de Reus). No és preocupant des del punt de vista de saturació del sistema de Salut però si no aconseguim aturar-ho això se’ns complicarà i molt.

Què hem de fer per aturar-ho?
La millor vacuna actual és distància, la mascareta i el rentat de mans. Les tres ‘M’: els metres, la mascareta i les mans. Hem pogut comprovar que en la majoria dels casos diagnosticats no s’han pres aquestes mesures. Hi ha gent que durant el dia porta la mascareta però al vespre arriba a una terrasseta  o a una trobada familiar i l’excés de confiança fa que es descuidin. Només cal que hi hagi un cas asimptomàtic per complicar la situació.

Podem interpretar, doncs, que els rebrots es deuen a inconsciència i irresponsabilitat?
No parlaria d’irresponsabilitat. Però m’agradaria que hi hagués una major conscienciació i solidaritat per part de la població juvenil i també entre les persones de 40 i 50 anys. El problema que trobem és que entre els joves hi ha més persones asimptomàtiques i tenen una major mobilitat social i integren molts grups. A aquests joves demano que després tinguin cura i no vagin a veure els avis o els familiars que tenen a les residències ja que són una població vulnerable.

Està comprovat això?
Sí. Sabem que aquestes persones tenen més possibilitats de, en cas positiu, agreujar la seva salut, d’ingressar a l’hospital, ser traslladats a l’UCI i morir-se. Són normalment homes de més de 70 anys amb alguna malaltia de base…

Per això s’està sent molt estrictes amb les residències…
Exacte. Estem tenint molta cura. Volen cuidar la nostra gent gran. Per això demanem als joves que siguin conscients del risc. També haurem de ser rígids amb les persones que tenen cura de la gent gran, ja sigui personal del sistema sanitari o treballadors de residències o que fan assistència a domicili. Hem de començar a assumir que l’estiu se’ns ha acabat i que la nostra vida durant uns mesos haurà d’estar limitada al nostre nucli familiar i laboral – mantenint els protocols de seguretat – i a un entorn social molt reduït i si és possible que no sigui amb companys de treball. Caminem cap a un escenari on en els propers mesos caldrà tenir molta cura, anar a treballar, portar els nens a l’escola, anar a comprar i mantenir un contacte social molt limitat.

Per què no es fan més tests?
A Reus, per exemple, no podem fer 100 mil proves. En primer lloc perquè és voluntari. Nosaltres vam convidar moltes persones a fer-se les proves i no han volgut.

Com? Per què?
Hi ha gent que es desentén i altres que entenen que en cas de ser positiu, en la feina pressuposa un problema. També hi ha d’altres que assumeixen el risc de contagiar-se però no volen perdre la seva interacció social. És difícil controlar-ho tot. Cal la col·laboració de tothom.

Quins municipis requereixen ara mateix més atenció?
La zona del Vendrell, Valls, alguns barris de Ponent de Tarragona, alguns barris de Reus, alguns municipis de la costa com potser Salou (que va fer el pic), Cambrils… Estem amatents. Som conscients de que el perfil de les persones i de la forma de transmissió és diferent. No descartem prendre accions segons la situació.

Hi ha molta controvèrsia amb el tema del tabac… A Madrid un jutge s’oposa a les restriccions preses per l’autonomia. A Catalunya està prohibit… Això no genera confusió?
Crec que hem d’apostar per no ficar política en la Salut sinó fer polítiques de Salut. Nosaltres des del departament fem recomanacions i no restriccions legals. Tots plegats com a societat hem de fer un canvi de mentalitat i assumir que estem en un moment d’excepcionalitat i això vol dir que hem de replantejar alguns comportaments mentre no arribi la vacuna.

Però el tabac pot ser una font de contagi o no?
Hi ha informes que deixen clar que si exhales més fort del que respires pot ser un mecanisme de contagi i a més si el fumador és contagiat té més possibilitats que les coses li vagin malament. El fet de fumar i fer l’exercici d’exhalar sabem que això facilita la transmissió. Cridar, cantar també pot ajudar…

Creu que es podria confinar perimetralment Reus?
La veritat és que no. Amb l’afectació que hi ha, a hores d’ara no hem pensat en això. No prens decisions segons les PCRs que fas o del nombre d’afectats, hem de tenir en compte el sistema sanitari. Ningú pot descartar ara per ara que si no hi ha una millora i una tendència a la baixa, ningú pot descartar que en una zona, un barri o una urbanització sigui confinada per controlar la situació.

El sistema està preparat? Tenim prou Epis, personal suficient?
Diria que sí. És molt difícil tenir una onada com la que vam tenir al març/abril. Tot i que el virus ens sorprèn sovint,  hem aprés que hem de blindar la població vulnerable i evitar un dalt baix del sistema sanitari. Abans tampoc teníem capacitat de diagnosticar ni d’evitar contactes, ara davant qualsevol asimptomàtic fem proves PCR, proves preventives. Som conscients que el sistema es pot tensar, però tenim mecanismes i recursos per evitar que la tensió sigui extrema.

Salut té estoc acumulat?
Sí, tenim material per a uns quatre mesos. Hem aprés a fer-ne un bon ús dels recursos. No oblidem que quan va començar la pandèmia, en alguns centres desapareixien caixes de guants i mascaretes.

Hi ha espais alternatius per si la situació es complica més del compte?
Clar. Hi ha un pla de contingència. Tenim la previsió que si necessitéssim espais afegits a nivell hospitalari, tenim a disposició un dels tinglados del Port. Des de l’Autoritat Portuària es va fer l’oferiment i tenim el material preparat. D’altra banda, l’hospital de Reus disposa de molt d’espai que, en cas de necessitat, podríem reconvertir-lo en zona covid. La planta -1 o les mateixes d’espera a consultes externes podrien ser equipades per rebre pacients amb coronavirus.

Abans parlàvem d’estocs. A banda del material, com estem de recursos humans?
A nivell de metges i infermeria tenim els professionals que tenim. No podem fabricar-ne d’un mes per l’altre. De cara a la tardor i hivern, hem recomanat que aquests professionals gaudissin de les vacances abans del 30 de setembre. És cert que aquest fet està tensionant l’Atenció Primària perquè no preveiem que a l’estiu tindríem aquest increment. El fet de fer més proves ha fet que hi hagués més tensió als CAP. Hem d’incorporar altres tipus de professionals. En els equips d’atenció primària pensem que hi ha un perfil de gestió i serveis de personal administratiu que gestiona les demandes de la població, els contactes, les notificacions d’un resultat que, segurament, professionals de Medicina i d’Infermeria no cal que les facin. S’hauria d’aplicar al màxim el principi de la subsidiarietat.

Ja s’està preparant aquests professionals?
En relació als gestors Covid ja hem arribat a una cinquantena. Són persones que alleugeraran la tasca dels metges i infermers (en el vessant administratiu).

Estem parlant de gestors. No és pas el mateix que rastrejadors, oi?
No. Crec que hauríem de parlar de procés de rastreig on encabeixen quatre actors: metge o infermer del CAP (que fan la primera valoració); gestors covid (davant de casos sospitosos el valoren, diuen el què s’ha de fer i detecten els seus contactes estrets); trucadors (estan centralitzats a Barcelona i s’ocupen de trucar als contactes del positiu per recordar-los que han de fer l’aïllament de 14 dies) i el quart actor és el servei de vigilància epidemiològica (són els que detecten els brots a través dels contactes).

Per cert, què hem de fer en relació a les demandes dels MIR?
En primer lloc he de dir que es tracta d’una competència del Ministeri, ja que es refereix a formació sanitària. Personalment, crec que aquests metges tenen raó ja que són persones formades i que en el moment en que tenen la seva especialitat han de ser contractats com adjunts i tenir un sou com adjunts i incorporar-los al sistema de salut. Crec que hem de cercar un solució urgent perquè pot passar que aquests professionals busquin altres alternatives.

La ciutadania està cansada de tants missatges contradictoris per part dels polítics… A qui hem de fer cas? Per què no hi un missatge únic?
A qui no hem de fer cas són als negacionistes. Aquests ens haurien de fer molta por. Aquestes persones que diuen que això és un invent i que no cal ficar-se mascareta em sap molt de greu. A qui hem de fer cas? Hauríem de facilitar i clarificar els missatges. En la primera onada, la població vivia amb por (al desconegut, a la gravetat o a la mort) i això va fer que la gent obeís quan li van que es quedés a casa. Ara la gent la canviat de marc mental i ara vivim diferents processos diferents, el que vol dir que un sol missatge no serveix. Encara hi ha una part de la societat que té por i una altra que està en altres escenaris: uns estant vivint un dol (una pèrdua de llibertat, de la seva economia, de no poder marxar de vacances allà on vulgui) i aquest dol té diverses fases que poden variar d’un moment a l’altre: negació, negociació, la depressió, l’enuig i l’acceptació. Hi ha molta gent emprenyada, trista, deprimida i per arribar a tota aquesta gent el missatge ha de ser diferent i entenedor. El que em sap greu és que les persones que estan passant la fase d’enuig ho traslladin contra persones que s’estan esforçant per fer-ho bé. Per exemple, quan va haver la concentració davant el CAP de la Granja em va doler molt saber que alguns dels manifestants havien escopit contra personal administratiu. Puc entendre que s’enfadin però no que actuïn d’una manera que no ho entén ningú. Els aplaudiments han donat pas a altres escenaris. Hem d’evitar els negacionistes.

Com estan les residències?
Estan controlades. Tothom s’hi està esforçant molt per protegir la nostra gent gran. No podem oblidar que si ha algun positiu a una llar no apareix del no res. Algú de fora l’ha portat. Per aquesta raó estem sent molt curosos amb les visites.

Però la gent gran també necessita veure els seus familiars…
Exacte, no podem posar els residents tancats en una habitació sense que vegin a ningú. Potser no es contagiaran de coronavirus però els amargarem els últims dies de la seva vida i això no es pot permetre. Hem de permetre les visites però de manera controlada, amb una periodicitat, en un espai adequat i la distància necessària. Hem d’aconseguir que les coses es facin sempre bé i evitar els descuits. Un error pot ser fatal.

Aquest virus és extremadament oportunista, oi?
Tots ho són. Tots els virus necessiten un cos per viure. Hi ha refrany que es feia servir en la guerra que deia ‘No matis el teu enemic, fereix-lo’. Aquest virus el que fa és contagiar, generar una situació complicada…

Quin paper ha de tenir els mitjans de comunicació?
Diguem-ho tu Ricard. Ha d’haver transparència i claredat. La gent ha de poder saber què està passant i què s’està fent per solucionar-ho. No podem amagar res. A tots ens interessa que la informació publicada sigui contrastada. No fer-ho genera més confusió i angoixa.

Fins quan tindrem el virus atemorint a la gent?
Crec que d’aquí a un any ja podrem explicar batalletes. El coronavirus deixarà seqüeles. Ara mateix hem de ser conscients que la nostra vida serà excepcional.

Creu que s’està polititzant massa la salut?
És inevitable i més quan s’està vivint un període pre-electoral. Des del primer moment, des del Servei Català de la Salut hem tingut molt clar que estàvem treballant tres capes: personal/pacient; soroll mediàtic i la tercera té a veure amb la gestió de la pandèmia. El nostre objectiu ha estat sempre el de centrar-nos en el personal i recursos humans. A la segona capa hem intentat dedicar el menys temps i energia possibles i la tercera volem fer-ho bé perquè necessitem la col·laboració dels ajuntaments, de la Diputació i d’altres entitats.

S’ha improvisat força, oi?
Quan et trobes amb una situació d’aquestes és normal que ningú estava preparat per donar una resposta. Hem hagut de prendre decisions segons la situació que és d’excepcionalitat. Hem intentat no improvisar. Les decisions les hem preses des de la reflexió i les informacions que teníem en aquells moments.

Hem deixat de prendre decisió en qüestions de salut per no malmetre encara més l’economia?
Això no depenia ni depèn de mi com a autoritat sanitària. El que s’està fent és treballar per evitar confinar a la població.

És cert que ha augmentat la demanda del servei psicològic?
Hi ha canals de recolzament psicològic tant a la ciutadania com a professionals sanitaris. A nivell d’Atenció Primària va haver un augment d’aquests casos. A l’estiu aquestes situacions es calmen una mica més.

La consellera Alba Vergés va prometre l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII. S’acabarà fent?
No tinc cap dubte. Si no hi ha cap (altra) situació d’extrema excepcionalitat estem treballant en l’escenari del projecte de Joan XXIII tirarà endavant igual que l’ampliació del CAP de La Granja. Una altra cosa és el ritme. Sóc conscient que hi ha molta gent incrèdula, però sí que es farà.

 

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
castillo1-1280x960.jpg

Carles Castillo va ser el protagonista de l’actualitat política en anunciar que deixaria enrere 27 anys de militància socialista. Les discrepàncies amb el partit liderat per Miquel Iceta i els canvis a la federació a Tarragona li han empunyat a la porta de sortida. Deixarà la vida parlamentària per dedicar-se a l’advocacia. No obstant, confessa que podria muntar un partit municipalista que es podria dir ‘Juliol del 78’. Després de criticar de forma àcida l’exalcalde Ballesteros aCarlesra reconeix que, si surt absolt del Cas Inipro, es convertiria en el millor alcaldable del PSC/Tarragona. En aquesta entrevista, Castillo explica com serà la seva nova etapa vital i política. Està dolgut que Assumpta Escarp no li hagi trucat i també té una espineta clavada amb Rosa Maria Ibarra. El tarragoní, que quan no és rebel és Kalimero, confessa que vol ser alcalde de Tarragona, però sobretot vol ser feliç. Castillo ha plorat molt aquests dies…

 

Com estan els ànims?
Va a estones. Avui una mica millor perquè la tensió s’ha rebaixat.

Què farà de la seva vida?
Viure, gaudir més de la família, organitzar-me perquè hauré de reunir-me amb els socis del meu despatx per poder incorporar-me com més aviat millor.

Però vostè es considera més advocat o més polític?
Bastant més polític.

Ha plorat aquests dies?
Sí, molt. Sobretot a causa d’alguna trucada que no me l’esperava i pels missatges d’afecte que he rebut.
Esperava alguna trucada que finalment no s’ha produït?
Sí, però encara confio que aquesta trucada es produeixi.

De qui estem parlant?
De l’Assumpta Escarp amb qui tinc una relació especialment afectuosa i de respecte. (S’emociona) Sé que ella em trucarà.

Li han trucat des del PSC Tarragona?
Estic molt dolgut perquè no he rebut cap trucada. I em sap molt greu perquè malgrat les diferències i de rebel·lia sempre he treballat de manera molt lleial.

Ha demostrat que és honest al decidir deixar l’escó i no anar Grup Mixt. Per què ho fa?
Perquè després de 27 anys en un partit que estimo i defensant que l’escó pertany al PSC, seria incoherència molt incòmoda no fer-ho. La meva dignitat i la meva estima al PSC val més que tot això.

Deixa amics al PSC?
Els que estimo marxen amb mi, no els deixo.

No estic desesperat
Vostè en les darreres declaracions públiques semblava que es venia al millor postor… Està de rebaixes?
No, ni de bon tros. Crec que no em vaig saber explicar. I odio la imatge que vaig transmetre. El problema és que no m’agrada mentir i això sembla molt revolucionari en política.

Està desesperat per trobar un lloc en la política?
No. Tot el contrari. Estic desesperat per trobat temps i gaudir-lo amb la meva família i reorganitzar la meva vida.

Quin partit s’ha posat en contacte amb vostè?
Un col·lectiu indeterminat format per sectors socials de la ciutat. Permeti que per respecte no concreti res més, almenys per ara.

Estic pendent d’una reunió amb els Comuns
Fins ara amb quins partits s’ha reunit?
Amb Esquerra i estic pendent de mantenir una trobada amb un altre d’esquerres.

Quin?
Només en queda un, si tenim en compte que la CUP de ben segur que no em trucarà.

Estem parlant dels Comuns?
Sí.

No sóc independentista
Amb ERC se sent còmode?
Clar que hi ha aspectes que em grinyolen com és el cas de la independència i la guerra que mantenen amb Junts Per Catalunya… Jo no sóc independentista i no ho seré.

Doncs, què vol fer a Esquerra?
No ho sé.

No se n’adona que abans d’entrar ja està posant ‘condicions’ o entrebancs?
Aclarim-ho: no vull entrar enlloc ni poso condicions. No descarto deixar la política.

Esperi… aleshores per què parla d’un projecte municipalista?
Si veig un projecte que m’atrau, és engrescador i representa una part de la societat, ho podríem parlar.

Si veig…? Però no va parlar de crear un partit? En què quedem?
Sí, sí que podem parlar de la possibilitat de muntar un partit municipalista. No he parlat de cavalcar sobre un partit ja existent… Però tampoc vull un projecte individualista.

Com es diria aquest partit?
Juliol del 78, és una possibilitat.

Per què aquesta designació?
Perquè és socialdemòcrata, té relació amb els ideals del socialisme a Catalunya…

Honestament crec que té alguna possibilitat com a alcaldable a Tarragona?
Segurament poques, però potser convertir-se en un projecte interessant i engrescador i pot significar un daltabaix a la ciutat de Tarragona que tradicionalment és molt conservador. Aquest projecte pot ser un esperó pels sectors que volen introduir canvis.

El seu somni és ser alcalde de Tarragona, oi?
Sí.

Ballesteros el millor candidat
Amb quins alcaldables li agradaria disputar unes eleccions?
Del PSC, ara mateix amb la situació existent, el millor candidat és, digui el que es digui, Josep Fèlix Ballesteros. Jo em podria entendre, sense cap problema, amb el Pep Fèlix.

Escolti, no hi ha qui l’entengui. Als dilluns diu una cosa i al dimecres la contrària. Fa poc va posar a parir l’exalcalde de Tarragona a causa del cas Inipro. Ara diu que és el millor alcaldable socialista. En què quedem?

Vaig dir que després de ser 12 anys alcalde de Tarragona, no entenc que passi a ser regidor a l’oposició. Si Ballesteros surt ‘net’ del judici del cas Inipro – ell té tots els números per ser absolt – sortirà reforçat i es converteix en el millor alcaldable del PSC a Tarragona.

I en relació amb els altres partits?
A nivell d’ERC, Pau Ricomà és un contrincant digne; Ciutadans: Rubén Viñuales que és una persona que estimo molt; Per part d’En Comú Podem, el candidat que triïn ja em va bé; del PP m’agradaria molt i seria fascinant enfrontar-me a les urnes amb Alejandro Fernández. Pel que fa a JxCAT, Dídac Nadal és una persona interessant i vàlida.

Acaba de celebrar el seu 45è aniversari. Que n’ha après? Com engega aquesta nova etapa?
He après que no puc pretendre que m’estimin sí o sí. T’has d’estimar a tu mateix i fer el que tu creus abans de cercar el reconeixement. Massa sovint he buscat que m’estimessin i em reconeguessin dins el PSC i potser aquest ha estat un dels errors. Em sorprenia molt i no sabia pair que em ‘fotessin tanta canya’. Em vaig sentir molt maltractat.

No m’han regalat mai res
Maltractat o castigat?
Alguns ciutadans segurament no ho entendran, ja que vaig ser diputat del PSC. Però volia que no s’oblidessin que no m’han regalat res. Jo vaig guanyar unes primàries. Crec que no se m’ha respectat. Se m’ha anat castigant a poc a poc, com la tècnica de la gota malaia. I això era molt incòmode.

Quina relació manté vostè amb la seva companya, la vallenca Rosa Ma. Ibarra?
Des de fa força temps res més enllà que saludar-nos.

I això?
Considero que ella no va tenir la generositat quan va perdre les primàries. No va tenir sensibilitat.

És rancuniós vostè?
Potser sí. A bones sóc un gatet, en les dolentes puc arribar a ser molt ‘cabró’.

Vostè va anar a visitar l’expresidenta Carme Forcadell i Oriol Junqueras a la presó. Ho tornaria a fer?
Sí, clar que sí. No em penedeixo d’haver anat a visitar els polítics presos. No suposa cap adhesió política. És un suport humà. Res més.

M’agrada el contacte amb la gent
Creu que va ser un bon diputat?
Vaig fer un bon treball. Mireu l’historial del meu Facebook. Feia moltíssims quilòmetres. Pregunti als sindicats dels Mossos d’Esquadra, de Bombers, de Protecció Civil… Crec que vaig fer bona feina.

I que diria a aquells que insisteixen a vendre la imatge que vostè és un dropo?
Són rumors que es fan corre de manera interessada i per fer mal. He de dir que el treball de despatx no m’agrada. Seure’m en una cadira, concentrar-me i treballar davant d’un ordinador em costa. M’agrada el contacte amb la gent, però això no vol dir que no treballo. Recordi que sóc expert en Dret Urbanístic, en Riscos Laborals…

Diu que tot ho publicava a les xarxes socials. No ha exagerat en la sobre exposició?
Potser sí. La meva filosofia era aconseguir la que la ciutadania veies la feina que jo feia, justament perquè alguns insistien a negar el treball que jo feia.

Amb quina edat espera ser l’alcalde de Tarragona?
No tinc cap pressa. I no em sentiré frustrat si no ho aconsegueixo. La meva ambició prioritària ara mateix és ser feliç.

A les xarxes va passar de ser ‘locaragirat‘ a ser el Carles de Tarragona…
(Riu) Sóc el Carles. Una persona rebel. Però no sóc un rebel sense causa.

Com a republicà com veu el què passant amb la família reial espanyola?
Fatal. És un error estratègic i una estupidesa el fet de pretendre salvar la monarquia amagant els problemes sota la catifa. Em sap molt greu que el PSOE no accepti una comissió d’investigació del rei emèrit.


REDACCIÓ15 Agost, 2020
levi_marques-e1597499291868.jpg

El periodista Levi Marqués treballa a una de les revistes del cor més importants de Portugal (Nova Gente). El redactor ha parlat amb larepublicacheca.cat i ens explica com viuen els lusos el fet que el monarca emèrit triés Cascais o Estoril per exiliar-se. 

Levi Marques confessa que una gran part de la població no agrada el fet que D. Juan Carlos I fixi la seva residència al país presidit per Marcelo Rebelo de Sousa, ja que els escàndols de corrupció no és una bona publicitat pel país d’acollida. També comenta que els portuguesos nodreixen una simpatia especial per la Reina Sofia i el seu fill, el rei Felip VI. Ara per ara, cap partit polític amb representació a l’Assemblea de la República s’ha manifestat públicament sobre la crisi que travessa la monarquia espanyola i sobre l’exili del rei emèrit al país del respectat José Saramago

 

– Què li sembla als portuguesos que el rei emèrit pugui acabar residint a Portugal?
A una gran part dels portuguesos aquest tema no resulta interessant, ja que no hi ha monarquia a Portugal i hi ha qüestions polítiques, econòmiques, sanitàries o culturals al nostre país que preocupen molt més que la possibilitat de Juan Carlos I de viure a Portugal. Si ve a viure serà un retorn als seus orígens, ja que va aquí hi va viure la seva infantesa i, a Cascais i Estoril va passar diversos estius amb la seva família (Dona Sofia i els fills).

– Com han encaixat aquesta història entre la societat lusa?
Els portuguesos van quedar impactats amb la ràpida sortida de D. Juan Carlos d’Espanya. Va ser un procés molt sobtat i va sorprendre a tothom. A tots ens va sorprendre els presumptes delictes de corrupció i blanqueig de capitals que se’ls atribueix i pel fet que l’emèrit gaudeixi d’immunitat per tot allò que va fer fins al 2014. Després, Juan Carlos és la segona figura de la família reial espanyola implicada en escàndols financers, després d’Iñaki Urdangarin. Els dos han tacat i enfosquit molt la imatge de la monarquia espanyola als ulls dels espanyols i a escala internacional.

– On creu que es troba el monarca?
A Portugal vam pensar que estaria a Cascais, però després vam saber (per la premsa) que estava a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs.

– Què significa per a Portugal que D. Juan Carlos I resideixi temporalment al país? 

Levi Marques, periodista de ‘Nova Gente’

A Portugal es comenta que a finals de setembre, el rei Juan Carlos podria venir a viure-hi, sense saber si aniria a una casa que va comprar o llogar a la zona de Cascais o Estoril o en un habitatge d’un amic portuguès, molt important i influent al país

– El nivell mediàtic és important a Portugal quan tothom pensa que s’hi pot exiliar?
Si D. Juan Carlos ve a viure a Portugal, atraurà la curiositat de molta premsa estrangera, sobretot espanyola. Hi haurà més fotògrafs i periodistes a la zona on viurà, durant els primers mesos de la seva estada i Portugal esdevindrà més mediàtic, com va passar l’any 2017 quan Madonna va visitar Lisboa. Aleshores, es parlava molt de la seva estada a Portugal i fotògrafs i periodistes d’arreu del món van venir a investigar la seva forma de vida. Jo crec que passarà el mateix amb el rei emèrit. En els primers mesos hi haurà molta gent amb ganes de conèixer les seves rutines, la seva vida diària, però al cap d’un mes o dos, els mitjans de comunicació es calmaran…

– Però la majoria dels portuguesos els agrada la idea?
El rei emèrit no és ben vist per a la majoria dels portuguesos, a causa dels seus escàndols permanents. En realitat, a una gran part dels portuguesos només els agrada dos membres de la família reial espanyola: Dona Sofia i Felip VI. També hi ha una minoria a qui Letícia cau bé, per la manera com va aconseguir imposar-se i convertir-se en reina.

– En el cas que el monarca vulgui instal·lar-se a Portugal, quina ciutat triaria?
En una primera fase, es podria allotjar a casa d’un amic portuguès, a la zona de Cascais o Estoril, on viu la seva germana, la Infanta Margarita, que ha viscut durant dècades. Però crec que més endavant trobarà una casa pròpia per viure, adquirida amb els seus diners.

– Quines relacions manté el rei amb Portugal?
D. Juan Carlos té molt bones relacions amb Portugal. A més d’haver viscut al país durant molts anys, va fer moltes bones amistats, tant a la joventut, a l’edat adulta com també com a rei d’Espanya. Té quatre amics molt rics, influents i poderosos: Patrick Monteiro de Barros, amic de la joventut amb qui practicava la vela. Va ser administrador del Grupo Espírito Santo (entre 1989 i 1996), un dels bancs més coneguts del país – aquest banc ha estat involucrat en polèmiques i escàndols en els darrers anys, amb diversos banquers i empleats d’aquest banc acusats de corrupció, el procés està judicialitzat.

Un altre gran amic de la infància del pare de Felip VI és João Brito e Cunha, que té arrels aristocràtiques i és Conde Portugal i Faria i té connexions amb la banca portuguesa. Té una propietat (Quinta do Peru) a Azeitão, a la zona de Setúbal (a aproximadament una hora de Lisboa). Es deia que aquí es podia allotjar D. Juan Carlos, al tractar-se d’un lloc tranquil i allunyat dels ulls dels paparazzis i de la premsa.

 PUBLICITAT

Vasco Pereira Coutinho, empresari del sector immobiliari i de la construcció, en diversos països, com ara Brasil, Angola o la Xina també és amic del rei. Té diverses propietats de luxe a tot el país i l’abril de 2011 Juan Carlos I li va concedir el títol de Primer Marquès de Pereira Coutinho.

Finalment, Francisco Pinto Balsemão també és un gran amic d’infància del rei emèrit, ja que tots dos vivien a Cascais. Aquest va ser un dels fundadors del PSD i primer ministre de Portugal entre 1981 i 1983. Fou fundador del primer canal privat de televisió portuguès, SIC, administrador del grup Impresa – el grup de mitjans més gran de Portugal. Cada cop que arriba a Portugal, Juan Carlos es troba amb el seu amic per dinar, en un hotel de luxe de 5 estrelles a Cascais.

– Hi ha algun partit polític portuguès que s’oposi al rei Joan Carles I a Portugal?
Cap partit polític portuguès no ha fet encara cap referència a l’estada de Juan Carlos a Portugal. Només el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, va negar públicament la notícia que seria una de les persones que estaria ajudant al monarca a instal·lar-s’hi a Cascais. “És un disbarat. Qualsevol persona que sigui mínimament sensible i intel·ligent s’adonaria que no podrien intervenir en una qüestió que causaria problemes amb Felip VI i la sobirania d’Espanya“, va dir el president als periodistes portuguesos.

 PUBLICITAT

 


REDACCIÓ14 Agost, 2020
ricard_checa_opinio-1.jpg

Aquest divendres fa set mesos que Tarragona va viure una explosió mortal en una planta química de la Canonja. Es tracta d’un fet gravíssim i que ens hauria d’induir a la reflexió col·lectiva de les mesures de seguretat que s’haurien d’exigir a la petroquímica.

Durant aquests mesos molt s’ha dit, escrit i especulat sobre l’accident fatídic. Curiosament, els dubtes continuen i la impotència dels familiars de les víctimes i dels afectats també. La justícia continua investigant per depurar la responsabilitat penal de l’empresa Iqoxe. La planta, per la seva banda, es limita a blanquejar la seva imatge i a encarregar informes que, amb tot el respecte pels seus autors, no ajuden a clarificar res de res (almenys sobre allò que va passar el passat 14 de gener).

L’opacitat informativa ha estat el denominador comú en tota la posada en escena per part de l’empresa. Cap responsable d’Iqoxe – amb cara i ulls – no ha donat les explicacions necessàries i oportunes. Tampoc sabem si s’ha reunit personalment amb els familiars i amb els damnificats de l’explosió. Ans el contrari, sembla ser que han optat per presumptament pressionar, perseguir i fer xantatge als representants sindicals o a tots aquells que s’aparten del discurs oficialista.

A la interlocutòria judicial n’hi ha per a sucar-hi pa i òbviament mereix una lectura pausada. El modus operandi de l’empresa deixa molt a desitjar, ja que segons la jutgessa no s’ha respectat importants mesures de seguretat (també en l’àmbit laboral) a causa de l’afany del benefici econòmic. És obvi – i el que digui el contrari menteix – que la prepotència, la poca empatia i la foscor adoptades per la direcció d’Iqoxe perjudica i molt la resta de la petroquímica.

En aquest riu de contradiccions, de poca transparència i de supèrbia, els dirigents de la polèmica empresa enfanga la credibilitat de tot el sector químic instal·lat a Tarragona, els que són escrupolosos i els que són més menfots. L’AEQT, sense ‘comer ni beber‘, s’ha vist empentada cap a l’abisme del descrèdit. I el cert és que ningú pot alçar la veu o contrariar els ‘senyors’ d’Iqoxe perquè el seu producte és essencial. I és per això que el silenci ha esdevingut el gran protagonista en el sector. Aquest silenci no vol dir que tots estan d’acord o aplaudeixen la manera de fer o actuar d’Iqoxe. Que va.

El problema és que l’empresa dels Srs. Morlanes i Leal encara ara, té la paella pel mànec. Ja arribarà el moment en què sabrem el que pensa cada empresa que dibuixa el puzle petroquímic a Tarragona. Però cal donar temps al temps.

Ara cal esperar el dictat de la justícia – esperem que la jutgessa sigui realment valenta i independent – i aconseguir que el sector sigui (encara) més segur. Ens hem de posicionar al costat de les famílies i fer els possibles que l’asseguradora s’espavili i faci front a tots els danys provocats arran de l’incendi.

Entre tots haurem de fer els possibles que aquest accident no passi impune. I els de fer que els ‘senyors’ d’Iqoxe baixen del seu pedestal i assumeixin les conseqüències de la seva avarícia i responguin davant la justícia. No oblidem que ha mort persones i que s’han comès delictes mediambientals. Algú tindrà el que s’ha de tenir per demostrar que els diners no sempre són la solució. Confiem en els investigadors (autèntics valents) i en la justícia. Ja n’hi ha prou d’impunitats… Esperem que arribi l’hora de la veritat i que les pressions o els xecs en blanc no continuïn fent de les seves…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ30 Juny, 2020
VITO-TARRACOLEONE-1280x960.jpg

Properament, i cada dilluns, larepublicacheca.cat estrena secció: Vito Tarracorleone. Aquest personatge de ficció periodística substituirà el desaparegut per sempre James Font. Serà una secció en castellà.

Vito ja ha arribat a Tarragona

Recent sortit del confinament, el nou espia del nostre digital està preparat per, durant l’estiu, explicar als nostres lectors alguns detalls que deixarà preocupat a més d’un. És que Vito Tarracorleone coneix millor que ningú les intrigues, traïcions, cops baixos i ambicions desmesurades d’una societat atrapada en el temps com és el cas de Tarragona.

Vito va néixer a Tarragona però va emigrar a Sicília de les mans dels seus ‘fraticelli’. Ara, fugint, segurament de la pandèmia, torna a la Ciutat Patrimoni de la Humanitat per ajustar comptes. Ve disposat a dir veritats com a catedrals.

Esperem que ningú s’ofengui perquè, a banda de tractar-se d’una fórmula d’animus iocandi, no és res personal, són només negocis… Així és Vito Tarracorleone i té ulls a tot arreu…

 

 


REDACCIÓ17 Juny, 2020
quicoSalles.jpg

A poc a poc anem recuperant la (nova) normalitat, després de l’atzucac provocat per la pandèmia del coronavirus. El proper dia 10 de juliol, a partir de les 19h30, l’esplanada del Moll de Costa de Tarragona (davant el Tinglado 1) acollirà l’acte de lliurament a periodistes i comunicadors, organitzat pel digital larepublicacheca.cat.

Gloria Elizo presidirà lacte

La 8a. edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2020, que enguany serà presidida per la vicepresidenta del Congrés dels Diputats, Gloria Elizo, és la més atípica que s’ha celebrat mai, ja que estarà molt condicionada a les recomanacions establertes per les autoritats sanitàries. La distància social, la higiene i l’ús de la mascareta seran tres dels ingredients que formaran part de l’acte. Un acte que servirà, més que res, per homenatjar periodistes i comunicadors que, d’una manera exemplar, han estat considerats pel jurat els ‘Primus Inter Pares‘.

El jurat enguany està presidit pel músic Raül Cid i format per Maria Checa (Psicòloga); Cindy López (Empresària i vicepresidenta de l’Observatori de Drets Humans de Catalunya); Anna Ibars (Empresària), Ricard Checa (Periodista); Nicolas Dupuy (Enginyer informàtic); Jesus Arjona (Comissari) i Víctor Canalda (advocat). Aquests jutges han deliberat que els guanyadors de la VIIIa edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2020 siguin els següents:

Quico Sallés

Premi Nacional – Quico Sallés, periodista judicial al ‘Món’ i col·laborador de FAQS a TV3
Transparència Periodística ‘Montse Gasull’ – Informatius Tarragona Ràdio
Premsa Esportiva – Secció Esports del Diari de Tarragona
Millors Imatges – Projecte Límits de Quilòmetre Zero
Periodisme Ciutadà: Associació Internacional de Policia a Tarragona
Premsa Radiofònica – Ràdio Cambrils
Premi Gabinets de Premsa – Ajuntament de Tarragona; Gabinet de Comunicació de Renfe i Gabinet de Premsa de la Regió Sanitària Camp de Tarragona.
Premi del Públic – (votació feta el directe pel públic).

Durant l’acte de reconeixement, presentat pel periodista Oliver Márquez, els assistents – aquest cop l’aforament és força limitat per les restriccions sanitàries – podran gaudir de les actuacions del bailaor Jesús Blanco, del tenor Agustí Mallol Jr. i de Josep Cardona.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

 

 


REDACCIÓ15 Juny, 2020
herman_pinedo.jpg

Hermán Pinedo és el regidor de Patrimoni de Tarragona. És una persona força contestada, ja sigui per l’exregidora Bego Floria o pels dirigents del seu partit. En una entrevista a larepublicacheca.cat assegura que, com a historiador, gestionar el patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat és un regal. Reconeix que l’administració no és tan ràpida com li agradaria. És crític amb l’etapa de Bego Floria, persona a qui diu nodrir respecte personal. Està convençut que Pau Ricomà acabarà el mandat i diu que si es modifica el cartipàs municipal, ell vol continuar tutelant el Patrimoni de Tarragona

El regidor durant l’entrevista

Fa just un any que forma part del govern liderat per Pau Ricomà, com veu la ciutat i com veu el seu govern?
Veig la ciutat bastant bé, millor que fa un any. És cert que ens hem enfrontat a tres crisis seguides (IQOXE, el temporal Glòria i el coronavirus), però veig un govern fort, que va en el bon camí i que vol seguir fent canvis a la ciutat, que és això que vam venir.

Govern fort… és broma?
En absolut. Jo sempre intento veure les coses des d’un punt de vista molt realista i racional. Hem aprovat uns pressupostos i estem fent la nostra tasca de governança. No és cap secret que som 9 regidors, un terç del consell plenari, però hem aprovat totes o gairebé totes les mocions que s’han portat a debat, mitjançant la fórmula de cercar consensos i negociant. En definitiva, la política es tracta d’això: buscar aliances i negociar. Crec que un govern amb 9 regidors que ha tirat endavant la majoria de les seves propostes, significa que ha tingut èxit en la governació la ciutat.

Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’

Quin ha estat el moment més difícil per vostè?
Hi ha hagut uns quants, però el meu primer va ser quan vam rebre l’informe de l’estat de l’amfiteatre. Trobar-te amb un problema d’aquesta magnitud, no s’ho esperava ningú. Després d’aquest moment difícil, ens ha colpejat IQOXE, el coronavirus… Tot això ens ha obligat a adaptar-nos i a treballar per a recuperar la ciutat dels efectes de la crisi. Crec que aquest últim ha estat el moment més difícil per aquest govern. Estem doblant esforços per tirar endavant la recuperació i només el temps dirà si ho hem fet bé o malament.

No serien més forts si la CUP o JxTGN entressin al govern?
No és una cosa que decideixi jo. En el cas del meu partit, En Comú Podem, és una cosa que haurà de decidir l’assemblea. Som conscients que va haver-hi converses amb la CUP per ampliar govern, però s’han quedat allà. És una cosa que no decidiré jo personalment, sinó les assemblees dels partits polítics. Jo ara mateix em sento còmode amb les competències on treballo i qualsevol canvi que pugui haver-hi es decidirà en assemblea. Però, ara per ara, està parada.

Si l’alcalde canviés el cartipàs, seguiria a Patrimoni o hi ha altra regidoria que li agradaria tutelar?
Absolutament no. Jo sóc historiador de formació i és un autèntic somni ser el regidor de Patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat. És una oportunitat única i en cap cas l’abandonaria, per molts problemes que hi pugui haver.

Quins problemes hi han?
Els que ja se sabeu. Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’. Estem invertint molts recursos per al seu manteniment. Els monuments són part de la nostra identitat i s’han de conservar. La situació no és fàcil, però m’agraden els reptes.

El que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors

Vostè ha comès alguna ‘cagada’ aquest mandat?
Sí, i tant! (rialles). Per exemple, quan va sortir el tema de l’amfiteatre. En una entrevista em devia expressar malament – o van posar que jo vaig dir -, que volíem enderrocar una graderia de l’amfiteatre. En cap moment ho vaig platejar.  Em devia expressar malament, cosa que pot passar perquè sóc humà i m’equivoco. Sigui com sigui, allò va ser una cagada important. Vaig haver de sortir a rectificar i són errors que fas. Cada dia m’equivoco. Jo crec que el que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors.

Molta gent el va criticar per permetre un acte multitudinari a l’amfiteatre, abans de l’informe.
El que està clar és que segons l’informe, l’estat crític de l’amfiteatre no és una cosa que venia d’uns mesos. Evidentment, si l’estat de l’amfiteatre el setembre passat era així, també estava igual de malmès el novembre de 2018. Nosaltres quan vam rebre l’informe i va ser analitzat pels tècnics, vam decidir tancar-lo. Ara bé, si haguéssim conegut abans que l’estat era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte d’aquest tipus. Però no ho sabíem. La prova és que fa 10 mesos que l’amfiteatre està tancat, per causes que realment són alienes a la meva persona, però les assumim com a ajuntament. Em consta que s’està treballant per solucionar aquests problemes.

Fins quan estarà tancat?
El temps que sigui necessari i fins que no es pugui reobrir garantint que l’amfiteatre és 100% segur.

Si haguéssim conegut abans que l’estat de l’amfiteatre era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte

Amfiteatre en obres
Com es troben les obres de reforma, ens pot avançar alguna actuació en altre element patrimonial?
Les obres a l’amfiteatre van començar al març però es van aturar a causa del coronavirus. Es van reactivar fa poc i tenen una durada de dos mesos. Quan s’acabin aquestes actuacions iniciarem el projecte de reforç de la graderia excavada a la roca i ens trobem en vies de poder treballa a la porta ‘triumphalis‘, l’accés de l’arena. Quan estiguin acabades es podrà obrir l’amfiteatre. Pel que fa a la resta d’intervencions, estem en contacte amb la Generalitat per poder invertir i conservar el patrimoni i ens trobem realitzant convenis, com els projectes de la muralla. En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat.

En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat

Tots els projectes que anuncia, veuran la llum abans de finalitzar el mandat?
Jo tinc les coses molt clares. Hi ha coses que són imputables als polítics i altres que s’han d’atribuir al funcionament de l’Ajuntament. No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny. Ara està començant a canviar, però quan vam arribar, no ho era. Per exemple, nosaltres vam començar a treballar en l’obra de l’amfiteatre a l’octubre i l’obra va començar el maig per qüestions que no depenen de l’ordre polític. Hi havia diferents àrees a l’Ajuntament que quan arriba qualsevol tràmit, es paralitzava.

Quines són aquestes àrees?
Parlo de contractació o personal. Quan tu ja has fet el teu treball i de sobte arriba a una àrea on es paralitza durant dos mesos, al final jo sentia una sensació d’impotència, perquè l’amfiteatre és una de les peces clau del nostre Patrimoni. Evidentment que volíem tenir-lo adequat des de fa mesos, però els tràmits van com van i, de postres, ens ha vingut la COVID-19. Per tant, ja teniu una altra cagada meva: creure que els temps de l’administració pública són els del món real (rialles).

Com es troba el projecte de les graderies dels Sedassos?
M’agradaria poder donar bones notícies… És el que comentava abans. Vam entrar en un ‘debat’ entre l’empresa encarregada de les obres i l’Ajuntament, on defensaven que l’obra estava acabada i els tècnics de l’Ajuntament deien que no. L’empresa sembla que no va fer les coses de la manera adequada i es va decidir treure-li aquest encàrrec. Ara bé, des que es va fer aquest procés fins que vam aconseguir entrar dins de l’obra, que en aquell moment no era nostra; van passar dos mesos. Ara estem buscant una nova empresa perquè acabi el projecte.

Tropa d’inútils
Quan veurem acabat el projecte?
Realment, la durada de les obres per acabar el projecte és de dues setmanes. Però algú podrà pensar: “A veure, tropa d’inútils, us passeu un any per acabar una obra que ha de durar dues setmanes?”. Sí, tot i que em sap greu. Però penseu que només el tràmit per a poder accedir a les obres es va demorar dos mesos. No són coses polítiques, la voluntat existeix i tant de bo ho poguéssim haver acabat fa mesos. Espero que es pugui obrir com més aviat millor i provarem les graderies, si no funcionen, les retirarem. Si hi ha algun problema que ens fa veure que no tenen lògica (que per a mi no la tenen), a la plaça dels Sedassos, aniran fora.

No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny

Quants projectes ha vist que s’ha invertit una ‘morterada’ de diners i es podrien haver invertit en altres elements o àrees, des que és regidor?
Des que estic jo en cap. No obstant, sí que és veritat que el projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt. I no ho dic jo, ho diuen tots els tècnics, experts en Història i Arqueologia, que afirmen que la plaça dels Sedassos no era el lloc per fer aquesta recreació. Em sembla que van ser 240.000 euros i allí han quedat. Si les hem de treure, les traurem. Penso que no es va pensar prou bé les coses quan es podien haver fet molt millor.

Quan vostè veu la seva ‘enemiga intima’, Begoña Floria, donar consells, que li passa pel cap?
A Begoña Floria li tinc molt de respecte…

El projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt

Sigui honest…
Sé que la Regidoria de Patrimoni és una de les àrees més difícils de gestionar, però el que sí que és cert és que cal voluntat política. Crec que podria haver fet les coses diferent durant el seu mandat. Potser les circumstàncies no ho van permetre, però sincerament crec, havent vist i conegut la regidoria, que les coses realment les podien haver fet millor, partint d’una base que és fonamental: invertir en Patrimoni. Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula. Quan tu ja parteixes d’aquesta base, poc més pots fer. I els pressupostos, precisament, són qüestió de voluntat política. Si tot és com ella (Bego Floria) diu, que el que s’està fent a Patrimoni és perquè ella ho va deixar mig fet, dec ser l’home amb més sort del món, perquè casualment que el pressupost passi de 15.000 euros a 100.000 euros en conservació i que, amb el que ja s’ha invertit i el que està previst invertir, arribem al milió d’euros… Doncs no ho sé, seré jo el més afortunat del món i Begoña una crac. El que importa és com quedi el Patrimoni i que sigui digne.

Vostè se sent capaç de comunicar bé, és a dir, Patrimoni comunica bé amb la ciutadania?
Hi ha dues coses diferents: jo en l’àmbit personal comunico bé perquè sóc actiu a les xarxes socials i en les tecnologies. Crec que jo, en aquest sentit, ho faig bé, perquè de fet hi ha moltes coses que es fan que les publico jo mateix. També destacar la feina del departament de premsa que és genial. Ara bé, com a museu, no hem sabut comunicar gens bé.

Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula

Se sent còmode amb la situació comunicativa actual del Museu?
És evident que no. Només cal passejar pel circ o per la Rambla Vella i et trobes cartells absolutament cremats, calcinats o inclús destruïts del Museu d’Història. Això, amb tot el respecte, és una merda. Estem en vies de retirar aquests elements per sempre i cercar alternatives. La capacitat de comunicar del museu en l’àmbit del carrer és molt dolenta i en som conscients, assumeixo la responsabilitat. Ja estava així quan vaig arribar, però també és veritat que en un any de govern has d’assumir responsabilitats. Per tant espero que, com més aviat millor, podem solucionar el problema.

Vostè va a visitar els museus i els monuments per saber les seves mancances i sentir l’opinió dels turistes?
Intento visitar els recintes i museus cada vegada que puc. Però mireu, la prova que fa que conegui perfectament la situació real del Patrimoni és que la museïtzació del Museu de Tarragona és nefasta. Que en el Fòrum de la Colònia no s’hi pot estar, que pagar 3,30 euros per entrar-hi és un autèntic atracament, perquè ara mateix no es pot veure res i no tenim res a oferir. Si tu vens un producte (està bé cobrar per veure els espais i recintes), has d’oferir quelcom bo i en condicions. Hi ha molts monuments que no s’hi pot estar a l’estiu. Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria, dit pel regidor de Patrimoni.

Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria

S’està intervenint o canviant l’espai?
Estem intentant fer el recinte molt més amable. Intentant que hi hagi ombra, bancs… En definitiva fent un lloc on es pugui anar. D’altra banda, també som conscients que hi ha alguns llocs on l’accessibilitat per persones minusvàlides és molt difícil o no estan adaptades. Se’m trenca el cor quan veig una persona que no pot entrar en algun recinte pel simple fet d’anar en cadira de rodes. Hi ha moltes coses que estan malament, no tot depèn de mi perquè si així fos, hi hauria coses que ja estarien fetes.

Això sona a la història de sempre…
No, us ho estic reconeixent. La museïtzació del Museu de Tarragona és dolenta. Us ho dic claríssim i estem treballant-hi. Si no s’ha fet ja, és perquè no tenim els recursos suficients, pel que fa al personal per fer-ho i els tràmits van massa lents. Som conscients.

Llavors, mereixem el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Sí i tant que sí. Perquè tenim un llegat patrimonial impressionant. Som la capital de la Hispània Romana durant molts anys, vam ser ciutat imperial… Per tant ens correspon. No obstant això, no s’han fet gens bé les coses fins ara i, per la part que em correspon, ara sí que ens creiem aquest Patrimoni i ara sí que invertim.

Liderar el partit

Assemblea d’En Comú Podem

Per què volia liderar Podem a Catalunya i per què es va retirar?
Mireu, les coses a Podem Catalunya no s’han fet gens bé. Quan tu veus a les mateixes persones assegudes tres i quatre vegades, les disputes de sempre en l’àmbit de partit, et fan veure que cal un canvi real i radical. També entenc que les circumstàncies actuals, amb cinc candidatures i un perill real de repetir errors i tornar a les dinàmiques destructives; el que cal ara és més unitat. Jo entenc que la meva candidatura dividia el vot i entenc que el millor era retirar-se perquè els que estem en la mateixa línia política puguin anar a una.

 

No podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques

Quin és el seu model per liderar el partit?
Doncs en primer lloc, una nova organització interna, és a dir, no podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques. Hem de tenir un partit que estigui al carrer amb la gent, per poder governar i canviar les coses. Podem Catalunya, fins al moment, no ha estat aquest partit, desgraciadament. En segon lloc,  cal descentralitzar el partit a Barcelona. A la resta de territoris ens tenen oblidats. Això no pot ser. Calen recursos. De fet a mi em van fer fora per fer una assemblea. Això no va del Joc de Trons, va de política i de defensar els drets de les persones.

Creu que la gent del seu partit li té ‘tírria’?
Insisteixo que no s’han fet les coses bé. Quan tu ets l’abanderat del canvi polític, has de ser molt escrupolós amb tot allò que fas. Coses que es permeten al PSOE o al PP, a Podem no se li permet, i entenc que l’opinió pública ha estat extremadament rigorosa amb nosaltres. Ho entenc. Però si t’alces com el líder dels que lluiten contra la corrupció i defenses la radicalitat democràtica, has d’exercir-los tu mateix, i aquí és on hem fallat.

Ricomà acabarà mandat

Pinedo al costat de l’alcalde Ricomà

El seu govern acabarà el mandat?
Aquest govern acabarà el mandat al 150%. I ho podeu guardar a l’hemeroteca i si no us convidaré a alguna cosa el 2023. Segur. Som un govern molt preparat, molt capacitat i amb moltes ganes.

 

Fa un any de l’assemblea de la Casa del Mar, que va acabar amb 12 anys de govern socialista. Canviaria alguna cosa?
En absolut. Vam fer el correcte, no tenia cap sentit fer dues assemblees per separat, una d’En Comú i l’altra de Podem. Vam fer-la conjuntament, com el fet d’haver-nos presentat conjuntament a les eleccions. No em penedeixo de res. Es va votar per majoria absoluta donar suport a Pau Ricomà i s’està demostrant que es va fer el correcte.

Tot en ordre…
En aquella assemblea hi va haver gent que es va queixar que hi havia ‘infiltrats’ que van votar sense ser del partit.
En aquella assemblea va haver-hi un control del cens. Tota persona que va entrar i va votar és perquè era d’En Comú o Podem. Companys de partit s’encarregaven del cens i va estar tot controlat. No va votar ningú que no estigués inscrit.

Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat

Com li agradaria ser recordat com a regidor de Patrimoni?
Jo vull que, quan s’acabi el meu mandat, poder anar al Museu d’Història i als recintes i poder sentir orgull de què estic veient. Viatjo quan puc i  em fixo sempre en els museus d’altres ciutats. Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Tindran, a l’estiu, aigua pels treballadors dels museus?
Espero que sí, però com he dit abans, una decisió com aquesta es torna un tràmit burocràtic terrible. Tindran, espero que l’abans possible.

ENTREVISTA


REDACCIÓ9 Juny, 2020
jurat_2020.jpg

Ja estan en marxa els motors perquè els VIII Premis de Comunicació Tarragona 2020 sigui un veritable èxit, tot i l’emergència sanitària que ens obliga a viure una ‘nova normalitat’. L’edició d’enguany serà molt diferent de les anteriors.

Els membres del jurat reunits a la Casa Joan Miret

L’organització i el jurat van mantenir una reunió presencial per ultimar els darrers detalls sobre un acte que pretén ser “auster, solidari, empàtic sensible”. El lliurament de guardons tindrà lloc el proper dia 10 de juliol a les 19 hores al Moll de Costa del Port de Tarragona.

Enguany, es tindrà especialment en compte l’actuació dels professionals durant el període de confinament motivat per la pandèmia del coronavirus. A causa de les normes imposades per l’emergència sanitària, l’acte de reconeixement a periodistes i comunicadors, que serà presentat pel periodista Oliver Màrquez, haurà de limitar irremeiablement l’aforament, conservar la distància personal d’un metre i mig i usar obligatòriament la mascareta. Els ‘VIII Premis de Comunicació – Tarragona 2020‘ tenen també un vessant solidari. Els diners recaptats aniran íntegrament destinats al Banc d’Aliments de Reus.

Alguns membres del jurat després de la reunió

Públic important
En aquesta edició, el públic també un paper rellevant en el lliurament d’un dels premis. Un dels guardons serà lliurat seguint el resultat de la votació popular. El proper dia 10 der juliol, coneixerem els guanyadors del Premi Nacional de Comunicació; Transparència periodística – Montse Gasull; Premsa Esportiva; Periodisme Ciutadà; Millor fotografia; Premsa Radiofònica i Gabinet de Premsa.

El jurat d’enguany està format per Victor Canalda (Advocat); Ana Ibars (Emprsària); Maria Checa (Psicòloga); Jesús Arjona (Comissari); Nicolás Dupuy (Empresari Telecomunicacions); Ricard Checa (Periodista); Raül Cid (Músic) i Cindy López (Empresària i Real Coach). En els propers dies es farà públic el nom dels guardonats.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Maig, 2020
espanya-coronavirus-morts.jpg

Ja és oficial. Ja existeix la primera reclamació per via administrativa contra la Generalitat per la seva responsabilitat patrimonial en la gestió de les residències de la Tercera Edat. Ángel Juárez, president de Mare Terra, és el portaveu de la Plataforma d’Afectats pel coronavirus, va perdre la seva mare, interna en un geriàtric del Clot de Barcelona.

En una roda de premsa telemàtica, Ángel Juárez ha recordat que la seva denúncia judicial és “només el començament” del que podrà convertir-se en una macro causa, ja que és d’esperar que milers afectats reclamin danys per falta de diligència en la gestió de les residències. Aquesta reclamació és el pas previ a una possible demanda contra la residència i la seva asseguradora si no s’estima aquesta reclamació en la qual se sol·licita una reparació per danys morals d’uns 150.000 euros, segons van explicar representants de la plataforma afectadoscoronavirus.org, de la qual Juárez n’és el portaveu.

Són moltes les persones afectades que s’estan posant en contacte amb la plataforma per sol·licitar suport legal. Juárez ha explicat que familiars d’ancians morts a La Nostrallar dels Pallaresos s’han posat en contacte per demanar ajuda, ja que estan “desemparats”. Només a Pallaresos han mort més de 50 avis.

El despatx Cremades & Calvo Sotelo Advocats, que representen a Juárez, calcula que si els familiars de totes les 19.000 persones que han mort en residències pel coronavirus, segons algunes estimacions, plantegen una reclamació similar a la presentada contra la Generalitat, la indemnització s’elevaria fins als 2.470 milions d’euros. En aquests moments, la plataforma assessora més de 20 afectats que podrien exercir accions contra residències ubicades en regions com Madrid i Castella i Lleó.

PUBLICITAT

Juárez ha insistit que amb aquesta acció judicial no es tracta de fer política, sinó de reclamar justícia. Malgrat no sentir-se culpable d’haver deixat la seva mare a la residència, diu que cal “fer quelcom” perquè els geriàtrics recuperin la dignitat, ja que “no són un parc de cotxes. Estem parlant de persones humanes, les quals han mort en plena solitud. Amb aquesta reclamació estem intentant donar dignitat als difunts”.

En aquests moments, els advocats estan tenint problemes per accedir a la informació sobre la mort dels avis a les residències. Denuncien falta de transparència per part de l’administració catalana i negant informació. Un fet que provocarà retards en la investigació, però Juárez promet lluitar fins al final contra la impunitat, la injustícia i la indignitat com es va tractar la gent gran.

El portaveu de la plataforma és conscient que passaran molts anys fins que se sàpiga que va passar als geriàtrics. “Jo pensava que la meva mare estava assistida les 24 hores del dia. I ara em pregunto si vaig fer bé en confiar en un geriàtric”, es qüestiona un Ángel Juárez emocionat, assegurant que espera que “paguin pel dany, sofriment i dolor que han provocat a milers de famílies, és un tema de justícia” va assenyalar el reclamant qui també va demanar una auditoria independent davant l'”opacitat i falta de transparència a totes les residències”. “Amb els diners no recuperarem les abraçades”, conclou Juárez.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter