Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Maig, 2022
vicen_mossos-1280x960.jpeg

Tots coneixem l’expressió que darrere d’un policia hi ha una persona. Conscients d’aquesta realitat, hem intentat conèixer, a nivell personal, el nou cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra. Vicenç Lleonart és un tarragoní que va accedir al cos fa més de 25 anys. Va tenir diferents encàrrecs de gestió en diversos punts de la geografia catalana. Després del seu pas per la comissaria de Terres de l’Ebre, aquest fill de Perafort i casat amb una veïna del Morell, va ser l’escollit per substituir Josep Maria Estela com a màxim responsable dels Mossos a Tarragona. Vicenç Lleonart Lleonart és un home un xic ‘tiquismiquis‘, perquè tal com confessa li agrada l’ordre i no deixar res a la improvisació. Li agrada el contacte amb la gent i fa els possibles per empatitzar amb la seva gent. Creu que si els policies – que són servidors públics – estan cuidats, l’èxit està més o menys assegurat. Vicenç treballa perquè la percepció de seguretat i benestar social esdevinguin una realitat. Per a això, intenta relacionar-se i interactuar el màxim possible amb les entitats i institucions. Malgrat aixecar-se molt d’hora, passa molt poc temps tancat al despatx. És al costat de la gent que es pot percebre el rum-rum del carrer i les preocupacions dels ciutadans. Està feliç amb el repte que li han proposat i espera estar a l’altura de les expectatives de la prefectura dels Mossos. Diu que s’hi deixarà la pell perquè la policia catalana sigui un referent i un model de proximitat. La família i la cuina són dos elements que li aporten tranquil·litat. Vicenç Lleonart és d’aquells policies vocacionals. D’aquells que saben que l’honestedat, el respecte, l’esforç i la dignitat són els ingredients per a l’èxit. “Som persones que treballem per a les persones. No ho podem oblidar”. Per a Vicenç Lleonart, els números i les estadístiques són importants, però les relacions humanes, de vegades, encara no són més. El cap dels Mossos defensa el llenguatge amb els ulls… Aquesta és la conversa mantinguda amb el cap dels Mossos, conegut com el Vicenç de ‘Cal Manresa‘ del Morell, amb lligams a Cal Carafí

 

Podem començar aquesta entrevista, convençuts que els nostres telèfons no estan sent espiats?
Pot estar tranquil. No hi ha res a amagar. Ens regim per la màxima transparència. No espiem a ningú.

Som-hi doncs, qui és Vicenç Lleonart?
És un intendent que va començar la seva carrera professional als anys 90…

Em refereixo en l’àmbit personal?
Sóc de Perafort i estic casat amb una filla del Morell des de fa 25 anys. M’agrada dedicar-me a la família, als amics i als Mossos d’Esquadra.

Per què va decidir ser policia?
Va ser una casualitat. Tenia 23 anys i venia del sector industrial de l’automoció i a través d’uns amics que es preparaven per a Mossos i de membres de la família de la meva dona, vaig decidir presentar-me a Mossos.

Tinc la sort de ser del territori. És un avantatge? Podria ser. Però no oblidem que el bagatge i la capacitat de treball i de comunicar són rellevants

Per què no va optar per la Guàrdia Civil o la Policia Nacional?
Va ser per qüestions de proximitat. Hi havia el desplegament d’un projecte policial nou i això em va il·lusionar. M’agrada molt el contacte amb les persones…

Va estar destinat a diferents indrets, entre ells Reus, Tarragona, Terres de l’Ebre… Era és el màxim responsable de la regió policial del Camp de Tarragona. On se sent més còmode?
En totes les etapes que he viscut com a mosso ha conegut diferents maneres de treballar, persones increïbles i diversos estils de lideratge. Sóc un afortunat pel gran aprenentatge. Sempre he deixat la porta oberta dels llocs on he estat. He intentat ajudar a la gent i no m’hi fixo excessivament en els números i sí en els fets. La gent també. No resoldre més no vol dir que no ets un bon policia. Sóc un acèrrim defensor del model d’una policia de proximitat, més comunitària.

Quin és la seva màxima aspiració en aquest ‘viatge’ que és la policia de Catalunya?
No l’enganyo si dic que sóc ambiciós. Vull el millor també pel cos que tan estimo. Estic molt orgullós perquè en aquest ‘viatge‘ sempre he estat acompanyat per la meva família.

Però on vol arribar realment?
El meu eslògan és ‘picar pedra’ i fer la formigueta. I vull ser útil a l’organització que represento i estar a prop de les persones tant a nivell de carrer com de plantilla. L’ambició només fa sentit si és per sumar i que hi guanyem tots. Cas contrari no té sentit.

Quines són les fites dels Mossos?
És un gran cos de policia. Ens afrontem a una gran transformació.

En què consisteix?
Amb la nova prefectura s’estan preparant accions i objectius de cara al 2030. La transformació serà a nivell de humà, de plantilla i serveis, incidir més en el model proximitat, sense oblidar la desitjada digitalització… Els atemptats han contribuït a transformar-nos internament a correcuita.

Quan parla de transformació sembla que forma part d’una organització obsoleta…
No, no, que va. Però no hem d’oblidar que vivim en una societat molt canviant, diversa i complexa. Hem de treballar per estar preparats, com a estructura, per a afrontar qualsevol problemàtica i donar la millor resposta.

Digui’m que entén vostè per feminitzar el cos… És una de les propostes del comissari en cap, el Sr. Josep Maria Estela… Què vol dir?
No sé si és o no la paraula més correcta. No podem oblidar que els homes, pels motius que siguin, han tingut més oportunitats de càrrecs, destinacions i espais de lideratge.

Puc interpretar que els Mossos no donaven les mateixes oportunitats a les dones?
No és cosa del cos. Abans es presentaven més homes que dones.

A Tarragona no deixa de ser curiós que lidera la regió un home (intendent) quan ja havia una dona també intendent a la comissaria fent de sotscap de la regió policial… On està la feminització?
És una pregunta que s’hauria de formular al comissari en cap. Per hem de tenir en compte que no té és blanc o negre. Només sé que les capacitats professionals i de lideratge s’hauran d’incloure en les estructures de comandament del cos. Homes i dones han de ser tractats de la mateixa manera i tenir les mateixes oportunitats. Aquest és el plantejament del nou comissari en cap i estic segur que farà els possibles per corregir aquest biaix.

Però referint-nos a Tarragona…
Amb la sotscap fem un binomi i treballem molt bé. El més important és satisfer els interessos del cos.
Així i tot no podem amagar que hi ha determinades tasques que requereixen molta força física…
Hi ha d’altres en què la tàctica i la formació tècnica són rellevants. Crec que hem de fugir de debat si és home o dona i hem d’apostar per les habilitats amb la mateixa condició i oportunitats.

El Cos dels Mossos d’Esquadra és una policia acomplexada? Sembla que malgrat la seva considerable preparació tenen la necessitat de justificar-se permanentment… M’equivoco?
No faria servir la paraula acomplexada. Parlaria més de l’autocrítica i de l’autoavaluació. Som una policia moderna i preparada. L’èxit dels Mossos és el model de policia integrada i la proximitat al territori.

Creu que hi ha percepció d’inseguretat?
Això depèn de la zona. Nosaltres, com a cos policial, fem el que podem per esborrar aquesta percepció o sensació. I per a això hem apostat més per estar al costat dels ciutadans que tensar-se pels números. Ha d’haver-hi un equilibri.

Com es fa això?
Perseguir els delictes òbviament però estar al costat de la gent, de les entitats i de les institucions. No podem obviar també la interacció a través de les noves tecnologies. També és important que tots els operadors judicials i les policies treballin conjuntament i amb criteris unificats.

Vostè demana fugir dels números, però el cert és que tothom reclama números, o sigui resultats. Oi?
Els números són importants, clar que sí, però la pedagogia i el treball de camp també són eines fonamentals. Els delictes contra les persones tenen molt d’impacte, sobretot mediàtic…

Parla molt de conèixer el territori. És rellevant que un tarragoní estigui al capdavant de la Regió Policial del Camp de Tarragona?
Tinc la sort de ser del territori. És un avantatge? Podria ser. Però no oblidem que el bagatge i la capacitat de treball i de comunicar són rellevants. Jo passo molt poques hores tancat al despatx. Intento estar amb la gent. Escoltar-la i entendre-la.

Ara s’hi acosta l’estiu… Ja esteu treballant en els plans de prevenció i seguretat?
Clar. Les campanyes d’estiu no es programen un dia abans fins i tot perquè hi ha moltes branques que requereixen ser tingudes en compte.

Per què no es recuperen les patrulles mixtes: Mossos-Guàrdia Urbana?
No es pot generalitzar perquè no és el mateix activar-les en una població que una altra. No són la solució. Hauríem de tenir més en compte l’estratègia per poder solucionar més eficaçment el problema.

La majoria de mossos és conscient que som un servei públic i que si exigim a la gent un tracte i un respecte adequat, hem d’oferir la mateixa exemplaritat i rigor

Necessiteu personal?
Ara mateix no estem malament. Estem en una línia ascendent. Tindrem reforços a l’estiu.

A nivell de material…
Durant molts anys van patir restriccions perquè no hi havia pressupost. Ara la situació ha millorat i hem anat adquirint més material i més dotacions pel parc mòbil.

També està previst que es canviï l’uniforme, oi? Per a quan?
És una reivindicació important del cos.

Quina relació hi ha entre els diferents cossos policials que operen al territori?
És molt bona, de respecte i de gran col·laboració. Hi ha molts equips mixtos en àrees d’investigació.

Vostè substitueix el comissari en cap Josep Maria Estela. Quin consell li va donar abans de fer-se càrrec del cos?
Ell no és de parlar massa, però és molt assertiu. Em va demanar que cuidés les persones (interna i externament) perquè és la clau del nostre èxit.

Parlava d’unitat de criteris. Això també és vàlid per a la judicatura?
Sí, per a tothom. Units sumem i serem més eficaços i forts contra la delinqüència. La gent ha d’entendre que la policia no és ni pot ser un calaix de sastre. La població vol que entre tots trobem una solució. A nivell intern, també hem de fer acompanyament als policies, recordant que darrere d’un uniforme hi ha una persona i una família.

Ha de fer de psicòleg?
No, però hem d’escoltar i empatitzar.

Com es descriuria com a policia?
Estic molt orgullós. Vinc d’una família molt humil i molt treballadora. El cos m’ha donat molt i, per tant, també he d’estar a l’altura. Sóc feliç fent de policia i també cuidant l’hort al mas.

Creu que és un bon ‘jefe‘?
M’agrada molt l’ordre i tenir el control. M’agrada acompanyar les problemàtiques i conèixer la resolució. M’agrada que tothom hi participi. Intento ser humà…

Deia que para poc al despatx que li agrada molt el contacte amb la gent… Amb quina gent parla? Què li diuen? On va?
Sóc de Tarragona i vaig tenir càrrecs de responsabilitat a diferents punts del territori i això és important a l’hora de prendre decisions i d’interactuar amb la gent i fent xarxes amb entitats i institucions. També és veritat que la nostra societat ens demana ser propers. I tots, des del comanament fins a l’agent que acaba d’arribar, fem un treball de proximitat, tots a la seva manera.

Units sumem i serem més eficaços i forts contra la delinqüència

Vostè porta des del gener al càrrec. Es va espantar quan li van dir que vostè seria el cap de la regió a Tarragona?
Jo era el cap de la regió a Terres de l’Ebre, però és cert que em va impactar, em va fer respecte. Aquest respecte ajuda al fet que prenguis consciència d’on ets i que tinguis cura a l’hora de prendre decisions. Estic molt agraït del repte i d’aquest vot de confiança.

Se sent sol?
No. Molt acompanyat. Tinc el suport dels meus companys i de moltes entitats i institucions. De vegades hi ha moments de soledat i que has de prendre decisions importants després d’una gran reflexió.

Vostè és exigent. És un perepunyetes?
(riu) Hauria de preguntar als altres, però sóc exigent amb els altres tal com m’autoexigeixo. Som servidors públics… Sóc curós, ordenat i estic molt pendent de les coses.

Li costa delegar?
He millorat molt. Però hi ha coses que no són delegables, tot i confiar en el meu equip de treball.

Quants WhatsApp envia al dia?
Els necessaris perquè la situació estigui controlada. No ens carreguem de WhatsApp.

Per ser un policia que aposta per la proximitat ha de tenir sensibilitat. Es considera una persona sensible?
Estic formats i entrenats per no evidenciar excessivament la nostra sensibilitat. Intentem ser propers i tenir vocació de servei. Jo personalment confio molt en les relacions humanes. Moltes vegades la sensibilitat va afegida a l’ètica.

Ja que parla d’ètica, com se sent quan veu mossos detenint a mossos?
Es refereix al departament d’afers interns, oi? A nivell personal fa molt de mal, sobretot si coneixes la persona. Pel que fa a l’organització crec que és molt positiu perquè això vol dir que els nostres mecanismes interns de supervisió i control funcionen. És important allunyar les males praxis i els comportaments que poden comprometre la credibilitat i la reputació del cos. Però si passen aquestes coses és perquè als Mossos ens esforcem perquè hi hagi transparència.

No hem parlat intencionadament sobre números ni d’estadístiques. Què pot assegurar que no passarà al cos mentre vostè sigui el cap de la regió?
A nivell intern crec que els mecanismes de control funcionen. La majoria de mossos és conscient que som un servei públic i que si exigim a la gent un tracte i un respecte adequat, hem d’oferir la mateixa exemplaritat i rigor. No podem oblidar que som persones que tractem amb persones.

Els mossos us sentiu ‘utilitzats’ en els desnonaments?
No. Hem de tenir en compte que es tracta d’una problemàtica social que provoca molta pressió a diferents nivells, també mediàtic. És obvi que no ens agrada participar en els desnonaments, però aquest és un debat que necessita una reflexió de tota la societat i dels diferents operadors. Els mossos hem de saber explicar les nostres línies de treball i els nostres límits. Hem de fer complir la llei, tot i que intentem moltes vegades fer valer la mediació…

Esteu polititzats?
No ho crec. Vostè creu que sí?

Els mossos hem de saber explicar les nostres línies de treball i els nostres límits. Hem de fer complir la llei, tot i que intentem moltes vegades fer valer la mediació

Estem en el nivell 4 d’amenaça terrorista…
En aquesta àrea treballen de forma consensuada amb la resta dels cossos policials i amb la Conselleria i el Ministeri d’Interior. És obvi que estem atents i treballem en tots els àmbits i de forma conjunta.

Per cert, una pregunta personal. Vostè és ploraner?
Hi ha moments en la vida que, tot i l’edat, i tenir la pell curtida, és inevitable manifestar els sentiments i les emocions. No sé si sóc ploraner, però no puc negar que sóc de pell fina.

Quan parla de sentiments, es refereix a l’empatia…?
Parlo amb els ulls i als ulls. M’agrada arribar a l’ànima de les persones i recordar que tots, qui més qui menys, tenim un bon fons.

Què podem esperar de vostè com a cap dels mossos a Tarragona?
Treball i molta dedicació a un cos que m’ha donat molt. L’objectiu és treballar dia a dia i pica pedra.

Com va explicar als seus fills que vostè era el màxim responsable dels Mossos al Camp de Tarragona?
El dia que m’ho van dir vam anar a sopar tots cinc (els meus tres fills i la meva dona) i els vaig detallar que tindria més responsabilitats al cos i que hi tindria que dedicar més temps, però que estaria més a prop de la família i que comptaria amb ells. Ells estan contents i crec que orgullosos (riu).

 PUBLICITAT



PUBLICITAT









REDACCIÓ21 Abril, 2022
xaviM_2-1-e1650489141105-1280x1083.jpg

La Diada de Sant Jordi és molt més que una trobada d’escriptors. És l’exhibició del potencial literari i cultural del nostre país. És amor, flors, llegenda, passió, història… Salou ha preparat un programa ric en activitats per seduir uns i apassionar altres. El regidor de Cultura, Xavier Montalà, en una entrevista a larepublicacheca.com, explica en què consisteix la programació de Sant Jordi i confessa algunes de les sensacions que experimenta en llegir un llibre. Montalà – un amant de la lectura – entén que cal fer mans i mànigues per provocar la curiositat per la lectura d’aquells que encara l’observen des de la distància. Incideix en la necessitat d’inculcar el gust per la lectura (i de retruc per la Cultura) dels més menuts. La plataforma és indiferent… És un repte que es guanyarà amb persistència i imaginació. Llegir per a Montalà és una manera d'”omplir el teu cap i el teu imaginari de colors i sensacions…“.
|

S’hi acosta Sant Jordi, quin significat té aquesta Diada per a vostè?

Xavi Montalà és regidor de Cultura de Salou

Sant Jordi, és una diada molt emotiva. Té els components perfectes per esdevenir una jornada única: lectura, participació, amor, flors, bon temps, primavera, llegenda, solidaritat, tradició, i sobretot Cultura.

Dedueixo que com a regidor de Cultura de Salou, aquest és un dels esdeveniments més importants, oi?
Si, com deia abans s’acoblen molts aspectes, i hi ha sobretot un que és clau: les entitats salouenques. És un dels moments on es pot veure tot el teixit associatiu abraçant la seva cultura a la tradició catalana i de Salou.

No volem obligar a ningú a llegir, volem, això sí, despertar la curiositat per la lectura

 Què heu preparat per enguany?
Aprofitant que la diada cau en dissabte, l’hem traslladat al Passeig Jaume I, on hi haurà una gran participació per part de les entitats, les quals mostraran una part de la seva activitat. També l’hem convertit en una jornada solidària, ja que al migdia farem un vermut on els guanys aniran destinats a l’Associació Ucraïnesa de Salou.
Els autors locals també hi tindran cabuda. Conjuntament amb el Grup de Dones de Salou, disposaran d’una paradeta per donar a conèixer el potencial del nostre nostre municipi.
I moltes activitats diverses per a tots els públics, perquè tothom pugui treure la seva millor part, regalant, essencialment, amor i Cultura.

Aquesta edició s’assemblarà més a la ‘normalitat’, confia que la diada serà multitudinària?
La diada de Sant Jordi acostuma a acollir molta gent, però aquest any més que mai. Si afegim que és dissabte, la ubicació i totes les activitats que hem preparat des de les diferents regidories, l’èxit està assegurat.

Com s’organitza un Sant Jordi quan hi ha la sensació que ja no es llegeix tant?
La clau és que la població s’atansi a la lectura. Potser el primer dia no llegiran, però de ben segur, que entre totes les paradetes, només que es mirin les portades, hi haurà un títol que els atraurà i recordaran. I això els despertarà la curiositat.
No volem obligar a ningú a llegir, volem, això sí, despertar la curiositat per la lectura i que vegin que hi ha moltíssimes opcions, i segur que una és per a ells.

La lectura és omplir el teu cap i el teu imaginari de colors, sensacions, i emocions. La resta sorgeix….

Enguany hi ha moltes publicacions infantils, això ens podria indicar que els nens comencen a interessar-se una mica més per la lectura?
Els nens són el futur. Per això és important inculcar el gust per la lectura (i la cultura) des de ben petitets. Com? Trobant relats i contes que siguin interessants per les generacions que ara ens relleven. Aconseguirem que els nens s’interessin per la lectura i no abandonin mai aquesta passió tan bona i bonica.

Hi ha joves que mai no han visitat una biblioteca… Google ha substituït aquest centre cultural?
La biblioteca, com també Google, és una eina. Hi ha gent que visita la biblioteca per llegir la premsa, alguns fan treballs de classe en grup, altres utilitzen els ordinadors, i fins i tot hi ha aquells que van a la biblioteca per la pau i tranquil·litat que allà hi troben. Hi ha gent que els agrada llegir a la platja, per internet…. La peça clau és conèixer totes les eines que tenim, com fer-les servir, i en quins moments és la més adequada i útil.

Però, tot i així, com se suscita de forma eficaç l’interès per la lectura?
Com deia abans: donant a conèixer tots els temes que hi ha dintre de la lectura. Passejant per les paradetes de Sant Jordi es troba poesia, prosa, novel·la negra o històrica, inclòs potser algun llibre relacionat amb els videojocs, amb l’esport o amb la cuina. També juguem una carta molt important que són els escriptors locals. Si coneixes a l’autor del llibre, suscita més interès llegir-lo. És per això que des de l’ajuntament, posem en aquest gran aparador de la Cultura tot el que tenim i convidem els ciutadans a què trobin el llibre que l’acabi convertint en un apassionat o apassionada per la lectura.

Els mòbils (xarxes socials) han fet mal als llibres?
El problema que tenim no són les xarxes socials, sinó el contingut que allà s’hi mostra.
Hi ha comptes d’Instagram, Facebook, TikTok, etc. que aporten un contingut interessant: com fer un pastís, com practicar esport a casa, podcasts, tertúlies… Hi ha molt més que ‘postureig‘.
És això el que hem de potenciar. Que Internet no sigui només d’entreteniment, sinó una eina de conreu cultural i de coneixement.

Des de l’ajuntament convidem els ciutadans a què trobin el llibre que l’acabi convertint en un apassionat o apassionada per la lectura

Què sent quan fulleja per primera vegada un llibre?
Moltes sensacions. Has de deixar la ment en blanc per començar a utilitzar la imaginació i deixar-la volar.
Recordo un llibre que vaig llegir fa temps que començava així: ‘Cada cosa tiene un color y mi color es el blanco‘ i a poc a poc, anava omplint d’emoció, de sensacions i de colors el seu semblar, i al final resultava que aquella ment en blanc, s’havia tornat en un arc de Sant Martí, on realment com deia al principi, ‘cada cosa tiene un color‘ i no necessàriament és tot blanc o negre. La lectura és igual. És omplir el teu cap i el teu imaginari de colors, sensacions, i emocions. La resta sorgeix….

Quin llibre està llegint en aquest moment?
Ara llegeixo ‘El libro negro de las horas‘ d’Eva Sáenz de Urturi. És una novel·la policíaca on s’aborda la bibliofília, de com funciona i fins a on està disposada a arribar una persona per aconseguir un llibre.

PUBLICITAT








REDACCIÓ8 Abril, 2022
cruset7-1280x1707.jpg

Era un alcalde d’interior amb més o menys influència al seu partit. És una persona dedicada, aplicada, astuta i amb altura de ‘mires’. Va ser mereixedor de la confiança del conseller de Territori per liderar l’Autoritat Portuària de Tarragona. Ha volgut aprendre i conèixer la ‘casa’ per, posteriorment, introduir canvis que considera importants per fer del Port de Tarragona una referència. La seva jovialitat, el seu tarannà proper i actitud didàctica són ingredients importants en la recepta del seu èxit personal i professional. És conscient que un bon equip pot ser clau. Explicar les funcions d’un transatlàntic com és el Port no és una tasca fàcil. La pedagogia és rellevant a tots els nivells, també a les xarxes socials. I Josep Maria Cruset les fa servir ‘comme il faut‘. En aquesta entrevista, el president de l’Autoritat Portuària fa un balanç del seu mandat i comparteix alguns detalls de la seva vida més privada. Cruset ara mateix viu i es desviu per dignificar i potenciar el Port de Tarragona, la seva principal prioritat…


Com se sent liderant aquest projecte que, en el fons, se sembla a un transatlàntic?

M’hi trobo còmode, perquè he tingut la sort de trobar un equip humà molt potent, 250 treballadors i el comitè executiu amb què gestiono el dia a dia. Ells permeten que allò que estem desplegant, que té una musculatura i un propòsit important, es pugui fer amb tranquil·litat mentre desdoblem tota aquesta estratègia.

Vostè ha aconseguit marcar la seva pròpia petjada. Com ho ha assolit? Quantes hores hi ha al darrere?
Aquesta és una organització que -pel fet de ser presidencialista- acaba transmetent el tarannà de la presidència. Per això cada president deixa una empremta diferent. Intento traslladar al Port el que he après en matèria de gestió pública i -sobretot- allò que he adquirit amb el municipalisme. Els 11 anys d’alcalde i en contacte directe amb el ciutadà, les empreses… T’acaben donant un aprenentatge que és el que intento aplicar al Port.

És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona

És molt complicat comandar una institució com el Port de Tarragona, oi?
És una organització que no té similituds amb la resta d’administracions públiques del territori, però al final tampoc gosaria dir que és complicat. Cal saber quin és l’objectiu d’un òrgan com l’Autoritat Portuària, a què es dedica i saber utilitzar els actius per assolir les metes. Intentem treballar així. És molt important tenir un horitzó dissenyat.

Vostè era un alcalde d’interior i ara ha hagut d’aprendre moltes coses relacionades amb la mar. Com ho ha fet?
Primer, la sort d’arribar i trobar un coneixement molt potent a la mateixa casa. Després, passar una etapa d’escoltar molt i deixar que t’expliquin i finalment aplicar el que has après. Per tant, també he incorporat aprenentatges posteriors a la meva etapa municipalista.

Vostè també té la capacitat de transmetre els missatges.
Avui dia la comunicació és molt crític i alhora fonamental. No només la institucional, sinó totes. Especialment, la més propera, sigui amb els treballadors o amb el teu entorn. Intento ser transparent i que la comunicació flueixi. És la millor manera perquè hi hagi un retorn. Que el canal sigui bidireccional.

Les seves piulades són molt didàctiques…
Els Ports tenen una particularitat. Són recintes duaners i, com a tal, l’accés al ciutadà està tancat. Per això, és crucial ser pedagògic i fer entendre el que passa dins el Port, així com els motius. Intentem poder transmetre aquests coneixements perquè la ciutadania conegui cada cop més el funcionament de la institució.

Vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució – davant de la Covid – i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència

Quin és el dossier més complicat que ha hagut de gestionar fins ara?
Els moments més complicats i alhora els més apassionants van ser els dies previs i les primeres setmanes de la Covid. Recordo sentir que això del coronavirus quedava molt lluny, i nosaltres vam preparar un pla de contingència pensant d’aquesta forma. El 14 de març anuncien l’estat d’alarma, i vam pensar “què se’ns està venint a sobre?”. Altrament, vam sentir satisfacció en veure la reacció ràpida de la institució i com altres Autoritats Portuàries agafaven el nostre model per aplicar els seus plans de contingència.

I el dossier més positiu?
Aquí tenim una llista. La celebració del 150è aniversari va anar més enllà del motiu de la festivitat i va ser un símbol de muscologia del territori, d’orgull… Hi ha dies que s’han aconseguit fets importants com l’aprovació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Cada fita és una alegria enorme perquè som conscients del gran esforç que hi ha al darrere.

Per quina gesta li agradaria ser recordat com a president del Port?
Els presidents de l’Autoritat Portuària no estan aquí per ser recordats. Una de les nostres funcions és que tot vagi el millor possible. Sobretot estic content per fer equip. Però, vull destacar el fet d’obtenir, en dos anys, una ZAL quan feia anys i anys que es lluitava…

Quins projectes s’està desenvolupant al Port?
Estem fent execució a la curta distància i simultàniament, aixecant la vista per mirar a mig termini. Si no corres el risc que el dia a dia et mengi el temps i quan hagis recorregut un tros llarg de camí, miris enrere i pensis en què més has fet a banda de gestionar cada jornada. És molt important mirar lluny. Ara estem amb les obres a la ZAL, a la connexió amb Guadalajara, el Museu… Tot això ens acredita perquè el que diem, finalment, s’està complint. En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation que estem tramitant.

En l’horitzó tenim 2023, la confluència de molts aspectes estratègics pel Port, on trobem el projecte Cal·lípolis Next Generation

El seu hàndicap és la credibilitat?
No, jo explicava quelcom abans perquè tinc la sensació que allò que expliquem es fa realitat.

Hi ha hagut moments de tensió amb figures com per exemple l’alcalde de Salou. Què ha passat?
No és una qüestió de tensió, al contrari. És un tema de què s’han de descobrir els encaixos. Tot passa per diferents etapes i ara amb Salou tenim molt ben definit allò que és del seu interès. Estem executant unes obres que obriran el camí de Ronda perquè l’Ajuntament pugui aprofitar aquest element tan important per a la seva estratègia. De cara a la temporada turística estarà enllestit. Estem treballant de manera molt interessant i crec que fructífera.

El Port de Tarragona ha perdut influència en relació amb altres molls?
No. Fa uns mesos nosaltres superàvem el Port de Bilbao en volum de tràfic. És l’indicador que es fa servir per classificar mensualment els ports. Per davant només quedaven els 3 gran superports de l’Estat: Algesires, València i Barcelona. Feia 20 anys que el Port de Tarragona no es trobava en aquesta quarta posició. Estem exercint un lideratge econòmic molt potent al territori.

Com es manté aquest nivell?
Hem mantingut i reforçat aquest lideratge havent-nos deixat pel camí 7 milions de tones de carbó. El Port de Tarragona movia anualment 7 milions de tones de carbó. Aquest tràfic gairebé ha desaparegut i, malgrat això, seguim mantenint els 30-32 milions de tones. Per tant, hi ha hagut un esforç per substituir aquests tràfics per uns altres. El treball de 2023 servirà per preparar aquesta casa pels propers 10/20 anys. El que està passant a Guadalajara, el que passarà a l’estació intermodal de la Boella, a la ZAL, al contradic dels Prats que tancarà el Port pel costat de la Pineda… Tot això ens permetrà continuar sent competitius durant molts anys.

Mandat al capdavant del Port: Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho

Per quant de temps li agradaria ser president del Port?
Mentre hi hagi la confiança de qui nomena els presidents, m’agradarà ser-ho… Vaig passar a ser president del Port quan em plantejava deixar la política activa i tornar a la meva feina. Per tant, no tinc una urgència o necessitat. M’ho passo bé i gaudeixo de compartir projecte amb un equip molt potent.

De vegades té ganes de recuperar l’anonimat?
No he tingut mai la sensació d’estar carregat o molest. Tot el contrari, el dia que això et passa has de ser honest i anar-te’n cap a casa. En conseqüència, ho tinc molt incorporat en el meu ADN.

Parlem del Serrallo. Sembla una altra ciutat, amb zones modernitzades. Vostè se sent com l’alcalde d’aquest barri?
Alcalde de Tarragona tan sols n’hi ha un. Jo amb el Serrallo tinc la sort de tenir una relació molt directa. Té un volum de població on em puc sentir com a Riudoms on vaig exercir d’alcalde. Gairebé ens coneixem tots, si hi ha un problema amb alguna de les entitats podem trobar-nos i parlar-ne… És un privilegi tenir el Serrallo dins del Port de Tarragona. Quan parlem amb altres autoritats portuàries sobre aquest tema els hi brillen els ulls amb un cert punt d’enveja. A més, és un barri conegut arreu del país.

La plataforma del Miracle està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu

Després tenim dos punts més negres com és el port esportiu i la plataforma del Miracle. Què en farem d’això?
La plataforma està fora del domini públic portuari i per tant jo em centraré en el port esportiu. Hem  tingut molta sort en haver entès en conjunt -amb la junta del Reial Club Nàutic- com ha de ser el futur d’aquests molls. Tenim clar que és un element clau en l’eix familiar del Port. La concessió del port esportiu s’acabava, però la junta actual ens ha presentat un projecte molt potent de reformulació, molt en la línia familiar…

Com es tradueix això?
S’entendrà millor si dic que no serà el que havia estat el port esportiu fa 20 anys.

No, serà un complex de discoteques?
No perquè la societat que l’explota no vol que ho sigui i nosaltres estem d’acord. Avui dia tampoc ho és.

Vostè ha desencallat el nou edifici de l’Autoritat Portuària. Què representa per a vostè?
És mèrit d’en Josep Andreu per haver decidit no enderrocar aquest edifici. El president va tenir l’instint de salvar l’estructura, que era un gran actiu per a la ciutat. Ell va impulsar un projecte de reformulació d’aquest edifici. S’ha acreditat que és un encert, sent modern, integrat i que a més forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Sovint ens diuen “sort que no el vau tirar a terra”. Va ser una decisió encertada.

Els accessos al Port de vegades es troben en situacions complicades. Qui s’encarrega de la neteja i vigilància?
Perquè ens entenguem: les escales mecàniques i els ascensors no són del Port de Tarragona. Nosaltres gestionem la part que es trepitja quan passes la zona d’accés al mar. És evident que hi ha un actor, Adif, que, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Tarragona i el mateix Port, haurà de donar una visió ciutadana vers aquest tema.

Tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu

S’han perdut importants zones d’aparcament al Serrallo. On s’estaciona ara?
Donar prioritat als vianants i a la mobilitat no motoritzada forma part del nostre dia a dia. No tenim la percepció de què hi hagi una problemàtica amb els aparcaments. Hi ha espais d’estacionament i n’hem recondicionat d’altres. Fins i tot podríem haver eliminat més i, en canvi, els mantenim per trobar aquest equilibri. Per a nosaltres l’eix que va des de la passarel·la al Serrallo té un pes molt rellevant la mobilitat sostenible.

Què passarà amb els creuers?
Després de la covid, aquest és el segon sector on ningú s’atreveix a fer pronòstics. Els vaixells enviats a l’altra punta del món en zones de fondeig, les tripulacions al seu país d’origen… En el moment en què la llei permet el trànsit de creuers no és només obrir ‘la paradeta’. Van haver de començar a comercialitzar els bitllets i les persones no decideixen agafar un creuer d’avui per demà. Es planifica amb temps. Requereix un període d’arrencada que els exigeix ser molt prudents.
Nosaltres tenim un nivell de reserves d’escala molt més alt del que esperàvem. Estem al voltant de 30 escales, uns 60.000 creueristes que són una bona recuperació. Hi ha múscul i Tarragona continua sent un destí molt atractiu. Ara també s’ha licitat la gestió de la terminal de creuers pels propers 12 anys.

El binomi turisme-ciutat troba dificultats en qüestions com el tancament dels museus els dilluns? Què ha de passar perquè totes les administracions es posin d’acord amb aquests temes?
En la taula institucional de creuers, on hi som totes les institucions, hi ha interès i la prova està en qui ve a representar a cadascú. No hi ha delegacions. Sempre hi ha aspectes a millorar, però els indicadors objectius són molt potents. El 93% dels creueristes es queda al territori i – per tant – no va a Barcelona. Quan han fet la visita la nota mitjana és de 9 sobre 10. I 9 de cada 10 recomanaria la destinació. Aquesta és l’evidència matemàtica de què la ciutat i el territori té un potencial enorme.

Ens creiem el potencial que realment tenim?
Nosaltres ens ho creiem. Noto que a la taula de creuers tothom s’ho creu. En els primers anys el projecte ha anat creixent a força de creure-s’ho. Ara estem entrant en la fase de què l’impacte econòmic serà evident. Això s’ha fet gran i la prova és el concurs de la terminal. Cap empresa apostarà per Tarragona si no saben que hi haurà una bona repercussió econòmica.

Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant

On està el màxim de creueristes?
És una bona pregunta. La taula institucional va acordar amb l’Ajuntament de Tarragona que quan se superessin els 200.000 creueristes es faria un estudi de càrrega de la ciutat per esbrinar-ho. Tots tenim la voluntat que a la ciutadania no li molesti que vingui gent de fora. Si això passés, ja no voldria cap visitant. El creixement és progressiu i en xifres de creixement pel territori. En el moment en què això pugui ser un problema, es modularà.

És un actiu, oi?
Ho és. Entenem que algú discrepi amb el projecte i ens ajuda a ser més exigents amb nosaltres. Els creuers desestacionalitzen el turisme, donen més recorregut a la temporada turística i genera sinergia amb marca turística. Passa el mateix amb PortAventura.

Després trobem amagada la marca Tarragona a FITUR…
Perquè en el concepte màrqueting necessites que la marca sigui un global.

La marca Tarragona no és prou forta?
Quan tu vas a Londres t’és igual per quin aeroport arribes. Ens hem de posar en els ulls del que creua el planeta per venir al nostre territori. Ens hem de fer forts junts. Les zones d’interior també aporten… El localisme ens fa petits.

S’ha posat en qüestió la seguretat dels vaixells que passen pel Port?
No. Nosaltres estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria. Pel que fa a l’incendi del vaixell de fa mesos en el qual segurament ha pensat, aquest es va solucionar sense cap afectació per l’entorn.

Estem en un procés de reforç dels mecanismes de seguretat del Port. Aquests darrers anys hem fet inversions milionàries en aquesta matèria

En l’àmbit personal, què vol fer després del seu mandat com a president del Port?
Vivim en un món molt canviant, però la meva convicció és tornar a la meva feina i dedicar-me a temes domèstics. Estar amb la família i treballar a la pagesia amb els meus pares.

Com és el seu dia a dia?
Surto de Riudoms sobre tres quarts de set i en punt ja sóc al Port. Després fins a la nit estic fent feina, d’igual manera que quan feia d’alcalde. Va amb el càrrec i és el que em pertoca.

Quins defectes té vostè?
Jo visc les coses molt emocionalment. Els vincles que creo de vegades em provoquen disgustos emocionals. Qui és patidor ho és encara que li diguis que no sigui. Entenc que les relacions humanes i professionals han de ser així, amb un vincle que vagi més enllà de la simple feina.

Vostè té un vessant solidari i empatitza molt amb les persones. Això li fa ser més fràgil?
No, no és un tema de fragilitat. Això ajuda a saber on posar el focus i l’esforç. Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric i que cada família té una realitat. Per tant, no es pot menystenir ningú.

Vaig ser gairebé 15 anys monitor d’esplai, i em va fer veure que el món és molt polièdric

Quina és la seva gran fòbia?
No me’n reconec cap.

I mania?
(Riu). No sortir mai de casa sense haver fet un petó a la família, i tornar-los a petonejar en tornar. La meva àvia sempre em deia que no saps mai el dia que no tornaràs.

PUBLICITAT





REDACCIÓ20 Març, 2022
fred-1280x591.jpg

260 quilòmetres separen el centre de Cracòvia a Przemysl. En aquesta zona fronterera amb Ucraïna hi ha dos centres humanitaris: Madyka i Przemysl. El més gran és del de Madyka. Es tracta d’un descampat convertit en camp de refugiats. S’hi ha instal·lat unes 30 carpes, on les diferents ONG’s proporcionen tota mena de suport a les víctimes de la guerra. Per aquest camp passen més de 20 mil persones al diari. Moltes d’elles arriben caminant, ja que la frontera està a menys de 3 quilòmetres. L’activitat és frenètica. Tothom aporta el seu gra de sorra fer més ‘lleuger’ el seu pas per aquesta zona. Distribueixen menjar i mantes per protegir-se de les tres graus negatius que marcava el termòmetre. Hi ha un pianista que malgrat el fred intenta aportar alegria a través de les tecles del seu piano.

Als nens també regalaven joguines i pelutxos. Un grup de pallassos intenta treure un somriure als més menuts, fent que per uns instants s’oblidin del soroll de les bombes i tornen a ser nens feliços. L’objectiu principal, en definitiva, és fer menys cruel l’estada dels desplaçats. Fora del recinte, fortament controlat per la policia, hi ha un impressionat tràfic d’autobusos que deriven els refugiats a altres centres i estacions, on han d’emprendre viatge al país que han triat. El periodista de larepublicacheca.com va visitar aquest camp i va poder parlar amb diferents representants d’entitats humanitàries i molts voluntaris, alguns d’ells catalans).

Mentre estaven en el centre, vam assistir a la detenció d’un militar prorús. La policia està molt atenta a tots moviments ‘estranys’ a fi d’evitar que s’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones – sobretot dones i nenes – que es refugien en aquest centre humanitari.

Les ONG’s s’esforcen per satisfer els desitjos d’aquells que, a conseqüència de la guerra, ho han perdut tot. Ara, la solució més dramàtica és reunir-se amb els seus éssers estimats residents a diferents països d’Europa. El drama està estampat a la cara de totes i cada una de les persones que entren en el centre humanitari de Madyka (on només poden estar un màxim de 12 hores). Les seves mirades perdudes i el seu somriure trencat evidencien que psicològicament estan afectades. És difícil no enfonsar-se davant aquest escenari dantesc, provocat per les pretensions imperialistes d’un dictador que sembla impune.

El centre humanitari Tesco

D’altra banda, a escassos 11 quilòmetres de Madyka es troba Przemysl. En aquesta ciutat, l’ajuntament ha decidit adaptar un antic centre comercial (en desús) – Tesco – per acollir als millers de refugiats que arriben dia rere dia. En el seu interior hi ha diferents espais d’ajuda i zones de descans. Els desplaçats reben assessorament jurídic i psicològic. Diferents metges també aporten el seu granet de sorra. Menjar calent és possible gràcies a una empresa que va decidir instal·lar una mega cuina que dóna servei les 24 hores.

Al contrari del centre de Madyka, aquí estan protegits per un sostre. A l’exterior, entre altres paradetes, troben en David Juan, un empresari alacantí que prepara racions de paella. N’ha servit fins avui més de nou mil. En el pàrquing, el moviment és frenètic. Autobusos de diferents països es preparen per portar ucraïnesos, on una cadena solidària intenta allunyar-los de la guerra.

El cert és que Polònia està sent un dels països més ‘castigats’ pel conflicte bèl·lic rus-ucraïnès. La situació a les seves estacions de tren i autobusos comença a descontrolar-se.

Les autoritats governamentals ja estudien mecanismes per evitar el caos. D’entrada, pretenen tancar momentàniament el pas fronterer per ‘reordenar’ tota la cadena humanitària. De fet, les autoritats locals han decidit que tant a Madyka com a (Tesco) Przemysl només s’hi pot estar un màxim de 12 hores.

Durant aquest temps, els refugiats hauran de decidir cap on volen anar. Els països fronterers amb Rússia també pateixen les conseqüències de la guerra engegada per Vladímir Putin pel seu afany imperialista.

VÍDEO

De la frustració de la guerra a l’acció solidària

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ16 Març, 2022
Expedició-Ucraïna9-1280x960.jpg

La guerra a Ucraïna és un tema de màxima actualitat en tot el món. Des de fa dies s’estan organitzant combois humanitaris en direcció a la frontera. En un d’aquests viatja el nostre periodista, en Ricard Checa, qui relatarà de primera mà les històries amb què es trobarà pel camí i -per descomptat- a la destinació final. El seu trajecte ha començat avui i compta amb sis furgonetes plenes de subministraments i voluntaris. Fins i tot hi ha una família ucraïnesa que torna a l’Europa de l’est per retrobar-se amb els avis. Aquestes són les millors imatges de la seva sortida des del col·legi el Turó, a Tarragona.

GALERIA

Expedició Ucraïna
Expedició Ucraïna-Ricard Checa
Expedició Ucraïna2
Expedició Ucraïna3
Expedició Ucraïna10
Expedició Ucraïna9
Expedició Ucraïna8
Expedició Ucraïna7
Expedició Ucraïna6
Expedició Ucraïna5
Expedició Ucraïna4

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Març, 2022
Expedició-Ucraïna-1280x703.jpg

 

Segurament no hauria de ser jo qui escrivís aquest pròleg d’un viatge solidari des del col·legi el Turó, Tarragona, fins a Ucraïna. No ho expresso per manca de ganes o d’informació, sinó perquè no serè pas el protagonista. El nostre enviat especial és Ricard Checa, a qui com a periodista envejo per poder explicar de primera mà tantes vivències úniques i emotives. Ara mateix ja va camí de la frontera ucraïnesa en un comboi d’ajuda humanitària que trigarà unes 24 hores en arribar a la seva destinació. Sigui com sigui, sóc l’encarregat d’introduir la seva odissea, un camí que recorrerà amb sis furgonetes plenes de medicaments, roba d’abrigar, menjar i sobretot, històries.

Persones altruistes, experts en guerres i fins i tot una família ucraïnesa acompanyaran en Ricard en aquest relat. És un exemple en Luís Purcallá, un dels conductors que afirma haver estat en molts altres conflictes armats. El seu passaport ho demostra. Em crida l’atenció que ja ha estat a Ucraïna, i ens confessa que ha treballat allí durant uns anys. Ha viscut les revoltes del Donbass i Crimea, i assegura conèixer a la perfecció la situació a l’Europa de l’est. “Dos companys de feina ja han mort, i com que no puc agafar un kalàixnikov, doncs agafo una furgoneta”, expressa amb la fredor pròpia de la guerra que està tenint lloc.

Conversant amb algunes de les passatgeres ens confirmen que hi ha ucraïnesos a l’expedició. Es tracta d’una dona i dos infants, un nen de 6 anys i una noia de 14, que van arribar a Tarragona des del seu país fa una setmana. Se’n tornen per retrobar-se a Cracòvia amb els avis, tot desitjant que el seu pare pugui sobreviure lluitant a primera línia de la batalla contra l’exèrcit rus. La seva mare també es troba en plena guerra treballant com a infermera. 

No és un camí per a tothom. Sentim a dir que una dona ha necessitat ajut psicològic després d’un d’aquests viatges. De fet, ella hauria d’estar aquí per sumar-se al comboi, però no ha pogut ser-hi per les seqüeles mentals. Abans d’iniciar el trajecte, el mossèn de l’escola entona una oració perquè tot vagi bé. Els voluntaris sabien d’abans que és una missió per canviar vides, el que comencen a imaginar-se ara és que la seva vida també canviarà.

VÍDEOS



PUBLICITAT




REDACCIÓ12 Març, 2022
b9094011-e955-4392-9595-d2f38dcab1df-1280x854.jpg

 

“La igualdad entre sexos no entiende de culturas”, este era el mensaje de la velada conmemorativa del Dia de la Mujer que tuvo lugar ayer en la Casa Joan Miret de la mano del consulado general de Marruecos en Tarragona. Un evento lleno de homenajes que provocaron sonoros aplausos y sentidas emociones entre el público asistente. El acto empezó con un discurso de la cónsul, Saloua Bichri, quien reivindicó una igualdad efectiva entre hombres y mujeres a nivel mundial, sin importar la procedencia, creencias o ideologías.

“Los hombres tienen la obligación de aportar soluciones desde un nuevo enfoque, el de las nuevas masculinidades”, exponía Bichri añadiendo: “Esto supone que los hombres deben romper moldes tradicionales, siendo conscientes de que el machismo perjudica tanto a mujeres como a hombres; que el hombre cambie su percepción negativa hacia la mujer”. “Hay que acabar con una discriminación que afecta al 50% de la población. Ese día no habremos ganado una batalla, sino todo un reto”, concluyó. 

La diplomática le cedió el turno de palabra al presidente del Observatorio de Derechos Humanos en Cataluña i del Club Rotary de Amistad Hispanomarroquí, Ricard Checa, quien también dedicó unas palabras a la lucha feminista global: “Poco importa si una mujer es de aquí o de allá, o si llevan túnica o se cubren la cabeza con el polémico velo; esto no debería ser motivo para discriminar a nadie”. 

La cónsul, Saloua Bichri

Acto seguido hablaron el diputado en el Parlament de Cataluña, Rubén Viñuales, y la rectora de la Universidad Rovira y Virgili (URV), María José Figueras. Ambos destacaron que la lucha feminista es el camino hacia la igualdad, y que aún queda mucho por recorrer hasta alcanzar dicha meta. La última figura en pronunciar unas palabras fue la vicepresidenta de la Asociación en Defensa de los Derechos de la Comunidad Musulmana (ADEDCOM), Salima El Youssoufi, quién puso de relieve que las mujeres árabes también son feministas y deben visibilizarse en cada protesta. 

Las actuaciones musicales y de danza también levantaron sonrisas y aplausos entre los asistentes. Aziz, Adil y María Arjona fueron los músicos encargados de hacer vibrar a los comensales, junto con los magistrales bailes de Hakima Laroussi. Ayer era su cumpleaños, por lo que después de su número se la sorprendió con una gran tarta que emocionó a todo el mundo. 

Moha Quach con Saloua Bichri

No sería la única sorpresa, pues se homenajeó a diversas personalidades por su papel relevante en la sociedad. En este sentido, Bichri i Checa entregaron reconocimientos al chef de ‘El Terrat’, Moha Quach, por su amplio palmarés de premios gastronómicos pese a su corta trayectoria; la gerente del comedor social de Bonavista, Raquel Quílez, por su labor al frente de un órgano tan necesario en tiempos de pandemia; a la periodista Norian Muñoz, del Diari de Tarragona, por ser ejemplo de sensibilidad a la hora de ejercer el periodismo; a Cruz Roja en Tarragona, por mantener e intensificar su trabajo en plena crisis social; a Zineb Asri por su liderazgo en la plataforma Baraka, una entidad dedicada a apoyar a mujeres vulnerables y maltratadas; y a Hasna El Aouaji por ser una referente para la comunidad marroquí en Tarragona. 

Finalmente, el evento terminó con un desfile femenino de moda tradicional marroquí, con vestidos Khadija y maquillaje de Bouchda. El público rompía en aplausos mientras las mujeres se paseaban por la alfombra roja con sus coloridas prendas. Hubo hasta tres pases antes de que llegara el tradicional té marroquí  y con él, el final de este canto a la igualdad que no entiende de culturas.

LES MILLORS IMATGES

GALERIA: Les millors imatges de l’acte del 8M del consulat marroquí a TGN


VÍDEOS


PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Març, 2022
Drags-Tarragona-2022-1280x608.jpg

El concurs de Tarragona Drag ha tornat per la porta gran i amb alguns canvis que s’agraeixen. Després d’haver de cancel·lar l’edició anterior a causa de la Covid-19, les millors ‘reinones‘ del territori -i no tant territori- han tornat a fer vibrar un Teatre Tarragona ple de gom a gom (amb 700 persones). 

El moment estrella de la nit ha estat l’actuació ‘Ay, Ricomà‘ d’Oscaberto, una paròdia de la famosa cançó de Rigoberta Bandini, ‘Ay mamá‘. El públic ha sabut reconèixer l’excel·lent sàtira sobre el mandat de l’alcalde, el republicà Pau Ricomà, convertint Oscaberto en el guanyador popular d’aquest 2022.

Pel que fa al jurat -amb un Ricard Checa (àlies estrellita) enfadat com el senyor Dídac Nadal quan li pregunten per Bego Floria- ha tornat a donar per guanyadora Lady Savanna, amb el número Sexy Savanna. Tota una experiència carnal que haurà escalfat fins al més hetero de tot el teatre.

El segon guardó ha estat per Oscaberto, qui no content amb la seva cançó protesta, ha tornat a donar una clatellada a l’alcalde en el seu discurs de tancament. Pau Ricomà, assegut al costat del jurat, no ha perdut la compostura i ha encaixat la sàtira amb aplaudiments. 

En tercera posició ha quedat Drag Nervio, una gòtica poc parladora però amb un sentit de l’equilibri i una flexibilitat envejable. Fins i tot per a la regidora d’Esports, Mary López, qui mirava incrèdula les sabates amb plataformes de Mario Bros. de la Nerviosa.

En també tercera posició -sí, hi ha hagut un inoportú empat- ha quedat Drag Divax, la Isabel Pantoja de Castelló, qui ha intentat seduir sense èxit el membre més cabrejat i dur del jurat, Checa, l’estrellita. Els dos presentadors també es mereixen una molt bona nota. 

En definitiva, una gala de retrobament, reivindicació del col·lectiu LGTBI i fins i tot de la pau a Ucraïna. Sí, també hi ha hagut un moment seriós i emotiu per defensar el ‘No’ a la guerra protagonitzada per la Rússia de Putin. I ‘colorín coloradoeste cuento no se ha acabado‘, ja que el món de les Drags aviat tindrà nous espais a Tarragona. Això, en el pròxim capítol. Aneu escalfant motors…

Lolita Salsera

VÍDEOS









PUBLICITAT



REDACCIÓ27 Novembre, 2021
7Q9A0361.jpg

Els VIII Premis de Comunicació (mira aqui les millors fotos) han tornat a lliurar-se amb un èxit rotund, reunint gairebé a 300 persones en el Tinglado 1 del Moll de Costa. L’esdeveniment va barrejar humor, emotivitat i actuacions artístiques per fer gaudir al públic d’una vetllada apassionant. A més, la gala va servir per posar de relleu el món de la comunicació i el periodisme.

Els guardonats van ser el periodista Quico Sallés (Premi Nacional de Comunicació); Conxita Esteve (premi difusió amb veu de dona); Tarragona Ràdio (reconeixement per la transparència periodística duta a terme durant l’accident d’Iqoxe); Ràdio Cambrils (Premi radiofònic); la secció d’Esports del Diari de Tarragona (premi de periodisme esportiu); Associació Internacional de Policia a Tarragona (Premi Periodisme Ciutadà); Projecte Límit Quilòmetre 0 (Millor imatge); Renfe, la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona (Premi ex aequo al millor gabinet de Premsa); i el xef Moha Quach del restaurant ‘El Terrat’ (Premi del Públic).

A aquest darrer, novetat d’enguany, també hi optaven Càritas Diocesana, el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, la Creu Roja i la Protecció Civil de Tarragona. En aquesta edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2021, organitzats pel digital La República Checa, han format part del jurat Raül Cid, Maria ChecaNicolás Dupuy, Jesús Arjona, Maria Pinyol, Ricard ChecaAna IbarsCindy López i Víctor Canalda.

Pel que fa al públic, l’acte presentat pel periodista Oliver Márquez va comptar amb l’assistència – entre altres – de la vicepresidenta del Congrés dels Diputats, Gloria Elizo; l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; el president del Port de Tarragona, Josep Ma. Cruset; la delegada del Govern, Teresa Pallarès; el subdelegat del Govern d’Espanya, Joan Sabaté; la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri; la rectora de la URV, Maria José Figueras; i més d’una desena d’alcaldes del Camp de Tarragona.

PUBLICITAT

Gran part dels assistents va poder fer entrega d’un premi i – a tall de cloenda – Gloria Elizo, Pau Ricomà i Ricard Checa van exposar un discurs. Aquest darrer, principal organitzador dels premis i director del digital LaRepublicaCheca.cat, va emfatitzar les seves paraules cap a la necessitat d’impulsar una Llei de premsa que garanteixi la llibertat del sector. “Només serem grans i farem coses increïbles si el periodisme és lliure de política i econòmicament”, va expressar Checa.

“Als polítics (…) els hi demano que les seves estratègies no passin per matar el missatger i que entenguin que els periodistes no som un ingredient més de la recepta de les guerres de capelletes o l’eina perfecta per satisfer els seus egos personals”, aprofundia el director de ‘La República Checa‘.

PUBLICITAT



REDACCIÓ25 Novembre, 2021
bolaños1-1280x853.jpg

El periodista Toni Bolaño ha decidit escriure el primer sobre un consultor polític espanyol. Va trigar un any en escriure’l, després de fer cas a la seva dona. S’ha fet amic de l’excap de gabinet del president del govern, Pedro Sánchez, persona per qui nodreix estima personal i un profund respecte professional. Toni Bolaño es desplaça aquest dijous a Tarragona per presentar el seu llibre, el qual està sent un veritable èxit de vendes. En ‘Moncloa. Ivan Redondo. La política o el arte de lo que no se ve’, Bolaño desgrana la personalitat de Redondo i explica ‘batalletes’ que esdevenen com a mínim curioses per a la majoria dels lectors. Una cosa és clara: Redondo no ha volgut mai ser ministre. Diu que hi ha gent que menjava a la mà d’Ivan i ara, quan ja no està al govern, intenten menjar-li els ulls.


Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
La primera  persona que em va suggerir fer un llibre sobre la trajectòria política d’en Iván Redondo va ser la seva dona.

Això va passar en el període entre eleccions de l’any 2019. Certament a la Sandra no li vaig fer massa cas. Més aviat la vaig mirar amb condescendència. Un any després, m’ho vaig replantejar. El meu pare va morir el 17 d’octubre i és en aquell moment quan pren la decisió de fer un llibre per honrar la seva memòria perquè sóc el que sóc gràcies als seus esforços. I quin llibre? Que millor  un que parlés de  comunicació i estratègia política tenint com a fil a Iván Redondo que em semblava una persona que marcava pauta en una professió per la seva independència, en un país on a la professió només s’arribava de la mà dels partits polítics, com va ser el meu cas. Aleshores vaig recuperar la idea de Sandra i em vaig posar mans a l’obra.

Quant va tardar a escriure’l?
Gairebé un any. Vaig començar a parlar amb Ivan i vaig veure que no tenia recorregut perquè no diu més del necessari. O sigui, que no em donava peu a construir una història d’estratègia i comunicació política seguint la seva trajectòria. Aleshores vaig pensar que uns altres haurien de parlar per ell. El resultat més de 120 entrevistes amb una versió plural i coral. He parlat des de VOX a Podemos, passant per PP, PSOE, Junts per Catalunya, ERC, Bildu o el PNV, professionals del sector, familiars, amics, empresaris, evidentment tota la gent per a la qual ha treballat i, finalment, amb ell.

Ningú és infal·lible, però amb la marxa d’Iván les coses no li van massa bé al Govern ni al PSOE

Qui és realment Ivan Redondo?
Una persona honesta, treballadora i innovadora. Que aposta per les idees i no per les ideologies, i que aposta per persones i no per partits. És independent i porta la seva independència fins al final. Ha desenvolupat una nova forma de treballar en la professió, avançant-se als esdeveniments o provocant-los. No són ocurrències, sinó propostes conseqüència de dades, interpretacions multidisciplinaris, budells demoscòpics, màrqueting, big data. Proposa idees i estratègies, la ideologia la posa el líder. És agosarat i pot treballar per líders agosarats. Els seus clients segurament eren agosarats perquè no tenien res a perdre i arriscaven. En política si no arrisques no guanyes. Si actues amb por, t’aixequen la camisa. Potser això és el que li ha passat a Pedro Sánchez. Ja no vol arriscar i fa de la por la seva forma d’actuar. Així no arribarà enlloc.

Si Ivan era tan bo perquè creu que Pedro Sánchez es va desprendre d’ell?
Va ser al revés. El 5 de maig Iván rep la proposta del president de ser ministre. Li diu que no. El 6 de juliol dues persones properes al president i, suposadament, amigues, de l’Ivan li demanen que es quedi de secretari d’estat. També diu que no. Ho afirmo amb contundència perquè sóc com Harrison Ford en la pel·lícula Único Testigo. Ivan va considerar que li havien perdut el respecte i la confiança quan no l’informen de la moció de censura a Múrcia. I després, quan el president afronta la renovació del Govern no estava d’acord en la seva intenció d’envoltar-se només del PSOE. Diu Sánchez que ha tornat el PSOE. Potser sí, però el PSOE del 2014 0 2016 que no guanyava res de res, oblidant-se que Ivan feia propostes, les decisions eren de Sánchez, o sigui del secretari general del PSOE. Ha tornat el PSOE perquè Sánchez ja no vol arriscar. Jo no sé si Iván es bo o no, perquè ningú és infal·lible, però amb la marxa d’Iván les coses no li van massa bé al Govern ni al PSOE. I si era tan dolent, com ara diuen a la Moncloa, perquè tenen la síndrome Redondo i parlen tot el dia d’ell? Si una parella trenca, el que es queda abandonat sempre diu que ell ha trencat, és la zarina ofesa.

No sé si seria un bon ministre, però si et dic que ha estat un magnífic cap de gabinet

Li ha pogut l’ànsia de poder? Ivan seria un bon ministre?
Al contrari. Un assessor independent no vol ser ministre, ni vol fer carrera política. Un assessor independent treballa pel líder i no pel partit, i el més important, no té necessàriament lligar el seu futur professional al líder polític, perquè els polítics sempre acaben cadàvers. Redondo va marxar i ara tornarà a la professió. Si hagués tingut ànsia de poder hauria acceptat ser ministre el 5 de maig o l’1 de juny de 2018 quan també li va proposar el president. No sé si seria un bon ministre, però si et dic que ha estat un magnífic cap de gabinet. El seu llegat és crear un gabinet del president a l’alçada dels països més rellevants a Europa i que no té res a envejar a la Casa Blanca. Canviaran els caps de gabinet, canviaran les persones, però l’estructura que Iván ha creat, perdurarà … tant amb el PSOE com amb el PP.

Què va passar exactament perquè Ivan sortís per la porta del darrere i en silenci?
Un assessor polític no parlar del que passa al vestuari. Ara se l’acusa de parlar molt, però no ha dit res de la cuina de la Moncloa, com no va dir res de la cuina a Extremadura, Badalona o Euskadi. Ara parla del que sap, perquè ha tornat el consultor independent i un consultor no dirà res en contra del seu client. No dirà res de Sánchez, del que va passar, del que varen parlar. Només parlarà d’actualitat. Del passat ni una paraula.

Què es pot trobar al llibre i que mai no s’havia explicat en públic?
Un debat seriós, plural i transversal d’estratègia i comunicació política. Un llibre que interessarà a les joves generacions que estudien empresarials, economia, polítiques, humanitats o dret. A Espanya n’hi ha grans autors teòrics sobre estratègia i comunicació política. N’hi ha llibres sobre grans consultors estrangers. Aquest és el primer d’un consultor espanyol.

Ivan és un estratega polític desitjat pels altres partits polítics?
Això hauríem de preguntar als partits. Ara per ara ja et dic que no treballarà per a cap. Una altra cosa és que digui el que pensa, interpretant les enquestes. A l’Iván si li dones una dada has begut oli, perquè li dóna totes les voltes per a saber que diuen aquestes dades, que signifiquen i quines conseqüències tenen.

A l’Iván si li dones una dada has begut oli, perquè li dóna totes les voltes per a saber que diuen aquestes dades, que signifiquen i quines conseqüències tenen

S’ha apagat la seva màgia com a consultor?
En absolut. Els partits estan interessats en la seva feina. No necessàriament en Iván Redondo. Fixa’t, estic presentant el llibre arreu de Catalunya i a les presentacions venen representants de la majoria de partits. A Espanya també. El PSOE, més aviat la Moncloa, ha donat l’esquena al llibre, però jo diria que ha donat l’esquena a la realitat. A Barcelona, quan es va presentar van venir dos expresidents, dos membres del govern, el PSC en ple, membres de Junts, d’ERC, diputats, alcaldes, professionals del sector i molt important, estudiants. El dilluns vaig presentar el llibre davant d’estudiants de la Universitat de Barcelona en un acte organitzat per ells. Això és el que és important, això és la màgia de Redondo, que aplega a gent de totes les edats i ideologies.

A qui va informar prèviament de la seva intenció de publicar aquest llibre?
Vaig tenir la idea, vaig buscar una editorial i em vaig posar a treballar. Però et dic que en aquest temps he compaginat la feina de fer el llibre, de transcriure les 120 entrevistes i construir un relat amb la meva feina quotidiana. També et dic que molts es veien sorpresos quan rebien la meva trucada. Alguns s’han retractat. Parlaven bé d’Ivan quan estava al govern i ara no en volen saber res. Són els voltors, que menjaven de la seva ma i ara li mengen els ulls.

Ivan ara està al consell assessor del grup Godó, ha estat una bona contractació?
Escriurà cada dilluns a La Vanguardia. Ha tornat a la seva feina sense utilitzar portes giratòries.

Sánchez ha guanyat un enemic íntim?
No ho crec, perquè Iván és i serà discret. Si el posés a parir seria un gran estadista. Com no ho fa ni ho farà, alguns el menyspreen. Ivan tenia un poder delegat de Pedro Sánchez i està orgullós de treballar pel president del Govern. I pot estar orgullós perquè és el primer cap de gabinet del president del Govern que no és diplomàtic, jurista, alt funcionari o economista. És el primer cap de gabinet que n’és consultor polític. Ha arribat al més alt de la professió i només en té 40 anys. És envejable la seva trajectòria i la seva edat.

Ivan és una de les grans víctimes del sanchismo?
La política és per definició caïnita i sagnant, però Iván no és la víctima. La víctima és Sánchez que s’ha quedat sense un assessor agosarat i valent que el va dur a la Moncloa, i ara la Moncloa, s’ha quedat sense trinxera defensiva. Ho hem vist amb el preu de la llum o amb la reforma laboral. Iván feia de trinxera per defensar el president, perquè no tenia aspiracions polítiques. Ara els que hi són a la Moncloa tenen aspiracions polítiques i no faran de trinxera.

PUBLICITAT









RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter