REDACCIÓ11 Juliol, 2016

CLAVELES

JOSEP BOSCH (Juez “Dredd” del Vendrell). No es un juez estrella, aunque los junteros le querrían “estrellado”. Los políticos, cuando ven peligrar su poltrona, arremeten contra todo y todos, pero especialmente contra aquellos que ellos suponen que son los responsables de sus desgracias. Pues bien, a pesar de las derrapadas declaraciones de la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, afirmamos que tener un juez que vela por el cumplimiento estricto de la ley sin titubear bien merece un clavel.

OCTAVI BONO (De la Dipu a la Gene). Seguimos premiando con un clavel la ascensión profesional meritoria. Bono ha demostrado un gran conocimiento de lo que hay y de lo que no hay que hacer en el sector turístico, especialmente en la Costa Daurada. Y lo más importante, sabe cómo regatear los egos políticos. Esperemos que no se le suba el cargo a la cabeza al nuevo director general de Turismo de la Generalitat. Le deseamos mucha suerte pues la necesitará, sobre todo, para que no se vaya de vacaciones el nuevo proyecto que sustituye al de BCN World.

MARÍA RUIZ (Belleza desacomplejada). Esta joven de Reus ha ganado un concurso de belleza XL. No me gusta separar a la gente por tallas, ni por su altura, o color de pelo o de piel. Pero debemos admitir que este tipo de concursos enfrentan la belleza real y desacomplejada frente a la de los estereotipos y tópicos. En cualquier caso, bravo por ella. (Book)

TOMATES

JORDI SENDRA (Gallifante). Ya sabemos que Artur Mas haciendo de doctor Frankenstein, juntando los órganos esparcidos del post pujolismo, no es nada estimulante. Pero si hay que estar se está. ¿Dónde están Sendra y los suyos en la nueva cosa? El papel jugado por la pandilla de Sendra este fin de semana ha sido un monumento a la insignificancia.

ANTONI COMÍN (Enteropijus). Hemos llegado a la conclusión de que este Conseller es un repipi de la comunicación. Teme a los medios, a la opinión pública y a la sociedad en general. Si la pasada semana nuestros colegas le daban la “Petxina tancada” nosotros le damos un buen tomatazo por su incomunicación en el caso del enterovirus.

JOSEP FELIX BALLESTEROS (Alcalde alcaloide). El proceso judicial de Inipro más el desbarajuste en la preparación de los Juegos más lo que le pueda caer próximamente al alcalde son motivos suficientes como para estar atacado de los nervios… pero sin perder las buenas maneras. Ballesteros debería vigilar más a sus colaboradores, ya que alguno se está excediendo y sobreactuando en el cumplimiento de su deber y en la carrera por saber quién es más fiel a su amo. Tarragona es muy pequeña y todo acaba sabiéndose.

REDACCIÓ12 Gener, 2016

L’embolic és dantesc i de conseqüències polítiques i socials imprevisibles. Ningú és capaç de predir què passarà a Catalunya al llarg d’aquests 18 mesos. La política és l’art de fer possible l’impossible i de la improvisació.

La marxa de Mas, imposada per la CUP-CC, va resultar una gerra d’aigua freda. Una maledicció pel procés sobiranista. També ha resultat inesperada la tria de Puigdemont com a substitut d’Artur Mas. No sortia en les travesses i la Història ha anat fent de les seves.

Encara estem paint el sotrac. Ara per ara, no hi ha cap analista que sigui capaç de preveure, amb seguretat, què passarà en el tauler d’escacs de la política catalana. Ni els seus protagonistes ho tenen clar. Només sabem que la majoria parlamentària sustentada per la CUP és fartura per avui i gana per demà.

Enalteixo la resistència de la CUP a les pressions i a la seva tossuderia en el vet a Mas, però no hi confio gens en l’ala més heavy de la formació anticapitalista. Junts pel Sí està segrestat per la CUP i pot esdevenir una marioneta en les seves mans. Seran 18 mesos difícils i de desgovern. Què passarà a l’hora d’aprovar els pressupostos? Què faran els uns i els altres quan es torni a parlar de les (necessàries) retallades? El pacte d’investidura només obliga els cupaires a votar favorablement en qüestions relacionades amb la independència. De retallades i gestió governamental res de res. O sigui, aviat la parelleta s’enfadarà i trencarà peres.

L’ombra de Mas esdevindrà una fantasma en la relació del quintet (CDC, ERC, Òmnium, ANC i CUP) independentista. Junts pel Sí no perdonarà mai que els antisistema hagi llençat Artur Mas a la paperera política. La seva resurrecció serà sonada i farà molt de mal. Mas ha sabut sempre ressorgir de les cendres, com si es tractés d’un miracle.

La vida presidencial de Puigdemont tampoc serà fàcil. A banda de la maquinària de l’estat, el nou president haurà de ser curós a l’hora de triar els seus ‘lacais’ i de prendre decisions, sobretot les relacionades amb la secessió de Catalunya.

El seu mandat de 18 mesos hauria de servir per convèncer els catalans unionistes de la necessitat de resoldre el conflicte Espanya-Catalunya. No serà fàcil, és obvi i ell n’és conscient. I el més difícil i complex serà aconseguir que els independentistes es mantinguin units, perquè mentre el desordre sigui una realitat en la política catalana, el viatge cap a Ítaca serà impossible. I la independència no passarà d’un miratge.

Ricard CHECA
Director del Diari La República

REDACCIÓ30 Novembre, 2015

Discurs amb motiu del lliurament dels III Premis de Comunicació Tarragona 2015


: Ricard Checa durant el seu parlament

Benvolgut conseller, delegat i subdelegat del govern, diputats, senadors, alcaldes, regidors, magistrat de l’Audiència Provincial, fiscal degana de Reus, representants dels diferents col·legis d’Advocats, responsables de les forces i cossos de seguretat, representants de diferents entitats socials i cultural, companys, senyores i senyors…

Aquest acte que hem volgut que fos auster però sentit té un doble objectiu: reconèixer públicament la tasca desenvolupada per uns quants companys i col·laborar amb aquells nens que amb tenen dificultats econòmiques – fent-nos càrrec d’algunes beques menjadors, aconsellats per la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona.

Encara que alguns intentin vendre’ns la moto, tapada amb fum, dient que l’economia desplega i que tot comença a rutllar, la realitat al carrer és ben diferent. A les redaccions també: en el darrer any, només a la província de Tarragona, s’ha acomiadat més de 117 professionals.

S’ha fet servir la crisi per netejar redaccions i substituir els veterans per uns joves amb poca personalitat professional. Ha guanyat la precarietat i ‘el cortar y pegar’…

La prova que alguna cosa no va bé és fet que el premi d’Investigació ha quedat desert. Hi ha qui al·legui que no hi ha diners ni temps per fer investigació. De fet, és una paradoxa que els mitjans no investiguin quan, en to jocós es diu que ‘si no estàs imputat no ets ningú’.

Realment, i parlant clar, a alguns mitjans els va millor no investigar – i si possible no contrastar res. … Així no molestem… i no perdem les subvencions… ni el poder que creuen tenir en un sistema cada cop més obsolet…

Si no fem res en contra, correm el perill de deixar de ser periodistes per convertir-nos en publicistes.

Quan s’està assistint a un debat nacional reclamant independència per Catalunya, tenint en l’horitzó, un futur millor. Crec que els periodistes es podríem afegir a la demanda i exigir també independència professional. Que les subvencions, la publicitat o els amiguismes no posin el perill l’essència del periodisme ni a la seva pluralitat.

Em cansem i m’avorreixen aquells que reclamen objectivitat quan saben que som subjectes i no hauríem de fer cas a aquells que, intentant silenciar-nos o despistar-nos, acusen els altres mentre tapen misèries que haurien de ser notícia i objecte de judici.

Avui reconeixem 8 professionals que, dia rere dia, intenten fer arribar al públic – la nostra raó de ser – el seu punt de vista sobre el nostre entorn. La democràcia i el pluralisme agraeixen les diferents opinions i els debats constructius.

Som els missatgers i el missatge només pot arribar amb credibilitat si les nostres fonts són saludables i no estan encasellades en altres interessos que no siguin el públic. No hi ha periodistes bons i dolents – – Hi ha històries i missatges més o menys interessants.

La llibertat de premsa i d’expressió no poden ser excusa per la guerra bruta que estem assistint en determinats sectors, però tampoc no hem de permetre que els periodistes es converteixin en la veu del seu amo.

Potser el nostre sector també hauria de fer una reflexió sobre què està passant amb la nostra credibilitat i què espera de nosaltres el públic…

El públic vol confiar en nosaltres i per això demana i exigeix honestedat i rigor… Si som capaços de reunir aquests dos ingredients… estarem donar un pas de gegant en la nostra credibilitat

La pregunta és… serem capaços? Ens interessa?

Jo espero que sí perquè ens hi juguem molt…

Bona nit i moltes gràcies… i bones notícies

Ricard CHECA
Director del Diari La República

REDACCIÓ18 Novembre, 2015

Des del petit que els meus pares – més aviat a partidaris – m’aconsellen eviti alimentar polèmiques relacionades amb la política i la religió. Segons ells són guerres dialèctiques que no porten més enllà de la confrontació. Jo, com sempre, faig el revés i hi caic de quatre potes en aquests debats que, si més no, em serveixen per descomprimir i desfogar-me.

És obvi que no puc quedar en silenci davant la barbàrie terrorista i la radicalització d’uns fanàtics que (mal) utilitzen la religió com a arma bèl·lica. En el meu entendre tota mena de violència ha de ser condemnada i combatuda fins a l’exhaustió. No podem romandre en silenci ni immobilitzats. Hem d’actuar i reaccionar amb contundència.

Els atemptats salvatges de Paris, sumats a les víctimes de les polítiques d’uns quants governants grillats, estan aconseguint que la por ciutadana potenciï la radicalització social. Hem d’aconseguir que Europa, que es distreu a l’hora de defensar-nos cabdalment, i els nostres governs s’apliquin, de cos i ànima, en les polítiques d’immigració i que, una vegada per totes, agafem el bou per les banyes i intentem que la seguretat dels europeus no estigui condicionada a uns quants assassins tarats. Si no es prenen mesures urgents i contundents correm el perill d’acabar segrestats pels fanàtics que gaudeixen matant i que Europa es converteixi en un polvorí gihadista.

No podem perdre el temps negociant o dialogant amb gent que només entén d’odi i crueltat. Fins quan podrem quedar-nos de braços plegats veiem com els passegen d’un país a l’altre els refugiats com si fossin ‘morts vivents’? Fins quan la (in)justícia internacional permetrà que uns quants dictadors indesitjables desmantellin països i posin en perill nacions pel seu fanatisme o ànsia de poder? Fins quan els interessos econòmics o l’existència de petroli seran més importants que la vida dels civils? No entenc que quan volen maten dictadors – Saddam Hussein o Gaddafi – sense trobar armes de destrucció massiva i concedeixen impunitat a un(s) assassí(ns) fastigosos.

No m’identifico amb aquesta Europa, aquests governants atemorits ni amb una justícia internacional que a hora d’ara fer plorar. La democràcia i en definitiva el món estan en perill i els nostres polítics, tancats en despatxos, intenten cercar solucions impossibles. Als radicals ni aigua. Amb intolerants no es pot negociar.

Cal que ens organitzem i fer que els contraris a l’estat de dret deixin de respirar… No podem morir a mans d’uns fanàtics que disparen mentre criden que ‘Ala és gran’… Europa i el món ha de fer-se valer per… salvar-nos. Ara no pot badar, com sempre.

Ja deien els meus pares que no parlés de política ni de religió, públicament.

Ricard CHECA
Director del diari La República

Arxius de diari la república | Diari La República Checa

xxx Partners

TOMATES Y CLAVELES

CLAVELES

TOMATES

RICARD CHECA: ‘Mare meva… quin embolic’

RICARD CHECA: ‘Correm el perill de deixar de ser periodistes per convertir-nos en publicistes’

Discurs amb motiu del lliurament dels III Premis de Comunicació Tarragona 2015

RICARD CHECA: ‘Al·là, què fem amb els radicals?’