DÍDAC NADAL: L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut

La gestió de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives municipals SA (Espimsa) no ha estat fàcil, en plena pandèmia del coronavirus, tal com ens admet el seu president, Dídac Nadal. Ens desplacem al Mercat Central de Tarragona per conversar sobre com ha estat la gestió en el seu primer any de presidència, on el coroanvirus sense dubte ha marcat la seva gestió d’una empresa municipal que ha estat en l’ull de l’huracà, després del canvi de gerent i de govern municipal. D’aquest últim en destaca que l’ha decebut i que ja no l’engresca, destacant també la situació del Palau d’Esports i de Mas d’en Sorder. De tot això parlem amb el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal.

Primer any de nou govern i, tot i no estar dins, presideix Espimsa
Des del meu punt de vista, jo vaig agafar el càrrec d’Espimsa perquè per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals. Per mi és impensable. Necessitava un espai on realment pogués fer coses i treballar, però treballar de veritat.

Espimsa és aquest espai?
El Mercat és un lloc molt atractiu per qui tingui ganes de treballar i fer coses. Perquè és un lloc on cada dia passen coses, es prenen decisions, s’han d’executar i t’obliga a tenir el cap pensant en què s’ha de fer demà, o la setmana, o el mes vinent. És molt interessant. A més, la gent quan parla d’Espimsa, només pensa amb el Mercat Central. S’obliden del Mercat de Torreforta, què suposa una autèntica alegria el fet de poder participar del seu dia a dia. Qualsevol decisió la prenen amb molt orgull, i el fa molt atractiu. També portem els mercadets, que és un tema complex, però sempre tenen ganes de treballar i són un punt molt simbòlic de Tarragona.

Quin balanç en fa, n’està satisfet d’aquest primer any?
Hi ha tant recorregut i capacitat de millora, que és com escalar una muntanya, sempre vas cap amunt. Per mi ha estat una satisfacció. Ha estat una satisfacció, per exemple, els primers terminis per poder fer el contracte de resolució de l’antic gerent, però simultàniament deixéssim enllestit el seu successor. Si compares amb la resta d’empreses públiques, allò que ha estat un via crucis per la resta d’empreses, el que havia de ser el més bèstia a la història d’Espimsa, es va gestionar amb uns mesos. En el cas del Daniel Milà ho va posar tot molt fàcil, és una autèntica enciclopèdia del món dels mercats de Tarragona i estic convençut que hem encertat la seva figura. És una persona que s’estima els mercats. També ha estat una sorpresa haver-me trobat l’equip humà dins l’empresa. Si a les sis del matí un diumenge s’ha de treballar, allà hi són. En definitiva, crec que amb aquestes peces, i amb la rapidesa dels moviments, el resultat de tot plegat és molt positiu.

Creu que la gent ha notat aquest canvi?
A mi la gent em sembla que tots els canvis els han recollits i els han fet seus. Per exemple a Torreforta em diuen que, com s’han fet concerts, actuacions i s’ha vist que hi ha vida, estan contents amb el que passa allà. La gent del centre, amb les accions que s’han fet a la plaça Corsini, col·locant bancs a la plaça, i les millores que necessitava el Mercat Central, ho han valorat molt positivament. A més amb aquesta època marcada per la Covid-19, l’adequació que hem hagut de fer en matèria sanitària i preventiva ha estat espectacular i amb temps rècord. Però després totes les qüestions de caràcter social que hem impulsat, com el recapte d’aliments, el conveni amb Creu Roja per les cistelles… Tots aquests elements han fet que el Mercat funcioni i han fet agafar embranzida. Estic content.

Què és el que ha fet per distingir-se d’anteriors presidents ‘polèmics’ d’Espimsa?
Jo et diria que per sobre de tot, dos elements. Per fi Espimsa té un president que fuig de les càmeres i dóna protagonisme als mercats. Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins. Ha passat a ser una empresa de mercats de la ciutat. A conseqüència d’això, hem aconseguit donar protagonisme a la part tècnica. La gestió dels mercats i dels mercadets, dels marxants i dels concessionaris, és tan tècnica i tan poc política que tot això s’està notant. Estem introduint els programes de millores a Bonavista, el programa de millores en els aparcaments, s’està millorant en el fet que totes les decisions que es prenen són de caràcter tècnic i cap és política. S’ha aconseguit treure els polítics dels mercats i això funciona.

Quan va entrar a Espimsa, les coses van dir que no anaven gens bé, ha millorat l’empresa?
Econòmicament no, perquè és impossible, perquè pràcticament, a causa de la situació que vivim, no s’ha pogut fer gaire cosa, en l’àmbit econòmic. Quan arribo a l’empresa em trobo que econòmicament el PSC se l’ha carregat. En el moment que tenen un actiu, que són els aparcaments i decideixen que aquests surtin de l’empresa, però fent que tot el passiu financer, tot el crèdit i les amortitzacions financeres es quedin a l’empresa. Han deixat una empresa en la que actius com els aparcaments, que et permetien tenir uns ingressos, se les emportin cap a l’empresa d’aparcaments i a Espimsa només han deixat els deutes.

Què es va trobar quan va accedir a Espimsa?
Quan vam entrar, la situació era de col·lapse financer. Qualsevol empresa mercantil ho tindria molt difícil, però com en definitiva té un soci públic, mercats no col·lapsa. Com tinc aquest soci (l’Ajuntament) que inverteix, vaig aguantant. Més greu que això ens trobem amb unes observacions a les auditories que diuen que l’empresa no era transparent i no té processos de transparència. No es feia cas als informes de l’auditor. Estem intentant que l’empresa sigui moderna, com faria qualsevol persona.

En definitiva, s’havia de posar ordre i modernitzar la casa?
Modernitzar, ajustar, regularitzar, per tal d’aconseguir tenir una empresa d’acord amb els temps que estem vivint.

Parlava abans de la Covid-19. Quines accions s’han pres?
Hem intentat seguir amb la fórmula de tres principis: distància social, higiene personal i l’ús de la mascareta. S’ha de pensar que les mesures que vam haver de prendre a l’empresa, va ser dos dies abans que s’implantés l’estat d’alarma. Es va senyalitzar tot el mercat, es va exigir a tots els paradistes i concessionaris que portessin posada la mascareta i que les condicions d’higiene a les seves parades fossin immaculades, també insistint i ajudant-los a instal·lar les pantalles de metacrilat, vam ajustar tots els horaris del mercat per tal d’intentar concentrar compres ràpides, d’entrada i sortida, donant una hora d’aparcament gratuït per facilitar la compra i que no es perdés el temps aquí i també vam fer un protocol per facilitar les compres a la gent gran i que tinguessin prioritat.

I en l’àmbit intern de l’empresa i els mercadets?
Internament, vam establir dos torns de treballadors per tenir un torn ‘net’ que en qualsevol moment pogués ajudar en cas que algú s’hagués infectat; vam exigir els concessionaris que intentessin tenir gent sana a casa. També vam contractar un servei extern per poder fer les entregues a domicili, no cobrant-lo a les compres de volum, per intentar evitar les compres esporàdiques. Vam demanar al supermercat que tanqués abans, perquè vam entendre que era important no tenir cap cas dins del mercat. Amb el tema dels mercadets, vam implementar les reduccions d’espai, començant per la fruita i la verdura com a serveis essencials i després la resta de parades.

La negociació amb els marxants va ser polèmica. Com va ser la tornada dels mercadets?
En un entorn on tothom intenta sobreviure, crec que és molt legítim que les reivindicacions arribin on es cregui convenient. Tots els municipis de Catalunya van decidir tancar tots els mercadets. Nosaltres vam fer una anàlisi d’on existia demanda de fruita i verdura fresca i vam arribar a la conclusió que per exemple la Part Alta tenia poca oferta, i que s’havia de mantenir, o en el cas de la Móra, on no hi ha oferta. Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum. Després la gerència va estar pensant com seria la reentrada de les paradetes, donant prioritat a la fruita i la verdura, sense cobrar taxes. Era molt important establir condicions higièniques i sanitàries, on nosaltres els vam facilitar els plàstics per a mantenir segura la parada. Vam seguir el que marcava el decret, hem hagut de ser seriosos i aplicar tot, fent les reduccions del 25%, prioritzant la fruita i la verdura. La reentrada de la roba va ser més complicada perquè ells tenien un protocol molt més farragós, amb les distàncies entre clients i parades, a més de la roba. Nosaltres els hi vam dir que tot el temps que s’havia parat no es cobraria i que des de l’empresa no tenien capacitat per decidir les taxes de futur. Van negociar amb l’Ajuntament i caldrà veure com anirà.

Els expedients sancionadors a paradistes, s’han posposat per la Covid-19?
Jo tinc competència fins on arribo i, per exemple, en el cas dels horaris quan vam arribar, existeix un preacord, que amb la Covid-19 és de difícil aplicació, perquè amb la reducció d’horaris i altres mesures que s’han pres, era impossible complir amb allò. Volem fer, amb tota la capacitat, calma i tranquil·litat de tothom un debat constructiu de quin seria el millor horari pel mercat. En el cas de les multes, jo no puc fer res perquè és una resolució administrativa, però des que hem entrat no hi ha cap multa a ningú, perquè fins que no arribem a un acord basat amb la cordialitat i amb el consens de tothom, no es pot sancionar. Ara, en quant s’arribi, aquell acord s’aplicarà amb rigor.

Quin balanç fa del primer any de govern Ricomà-Aguilar?
Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut. És una llàstima perquè els hi vam dir en tot moment, si recorda a més el meu discurs a la investidura, que li donàvem la confiança, que li permetríem errors en el fons, les formes, però no li permetríem ‘tics’. I aquest govern té molts ‘tics’. Ha comès errors en les formes i ha comès errors en el fons. Ha estat un primer any decebedor.

Hi ha paradistes que no se senten representats per la regidora de Comerç
Preferiria que fos un tema entre els paradistes i la regidora. No vull entrar.

Li pregunto d’una altra manera. Està content amb la gestió de la regidora?
Estem vivint un context de pandèmia mundial, no és fàcil perquè tot el que estava previst ha saltat pels aires i ens hem hagut de reconduir cap a altres terrenys. Jo em vaig sentir recolzat quan inicialment vam intentar organitzar el ‘Pugem a Tarragona’. Malauradament, quan hem entrat en aquesta crisi, veig que potser s’ha preocupat amb altres coses, que potser són més prioritàries. És el que li deia abans, jo em preocupo fins on arriben les meves competències i la meva autoritat. Reconec que la regidora s’haurà enredat molt en tot aquest context i potser ara anem més justos aquí.

Posi un exemple.
Nosaltres no vam tenir el suport de l’Ajuntament quan vam intentar programar un concert acústic a la plaça Corsini, que ens exigien que havia d’estar perimetrat i amb mesures de seguretat. Els músics de carrer estan perimetrats? Com és que al músic de carrer no li demanen res i a mi em demanen uns requisits que em fan impossible tirar endavant aquest acte. Ens van obligar a fer-lo dins del mercat i què va passar?, que no va ser el que nosaltres volíem. Volem una plaça Corsini relaxada, però amb ambient, amb gent de Tarragona tocant i fent bon ambient. Són coses que em costen d’assumir.

Què ha passat amb el Palau d’Esports?
Des del meu punt de vista, tot ha quedat molt clar. És completament públic que el Palau, tal com s’ha obert en anteriors ocasions, es pot obrir quan faci falta. I això es pot fer mentre s’està negociant realment per aconseguir un acord que beneficiï a la ciutat de Tarragona, sent propietaris, o cedint un altre terreny a la Generalitat. Crec que s’està intentant tancar un acord provisional per obrir-lo i crec a més que s’ha fet públic, tal com es va dir a la comissió, va quedar molt clar que el govern podia seguir negociant, però ja amb el pavelló obert.

El govern els va titllar d’irresponsables per estar dinamitant les negociacions
No és cert que vulguem dinamitar res. A més a la comissió el regidor Xavi Puig va dir a la comissió que la proposta de l’oposició l’encoratjava a seguir treballant i després vaig veure que va fer una roda de premsa que no vaig entendre absolutament res d’aquell contingut.

Aquesta ha estat una altra decepció que s’ha emportat d’aquest govern?
No. Les meves decepcions no s’ajusten a rodes de premsa puntuals. Són una poesia general i és una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern.

I Mas d’en Sorder?
Mas d’en Sorder era un pla que no havia estat treballat, des del punt de vista de l’interès general, com es mereixen aquestes coses. El meu grup municipal el que ha fet ha estat dir: parem un moment les màquines, veiem què s’està tramitant i què és el que s’està aprovant i poder prendre les decisions convenients. Però no tenir pressa, si tens dubtes amb relació al planejament urbanístic de la ciutat. Mentre estem en fase de planejament, la llei faculta a l’administració a què pugui revisar el que es cregui oportú. Quan s’acaba el planejament i comença la gestió, és el mateix que va passar amb Ten Brinke, on s’havia d’indemnitzar amb molts diners i allò no es podia parar. Aquí podem veure com estan les coses i veure si es pot parar. Estem en fase de poder obtenir totes les dades i estudiar el pla, i estem intentant que les persones amb coneixements patrimonials a la ciutat ens orientin per seguir l’opció més segura per Mas d’en Sorder

I posar en risc una inversió de 14 milions?
No estem posant en risc res. El que a mi em preocupa és posar en risc l’interès general, no la inversió privada. La inversió privada sempre ha d’estar sotmesa a l’interès general i públic. A mi no em preocupa quina és la inversió que pugui tenir una iniciativa privada, em preocupa que des del vessant de l’administració pública, s’estan fent les coses bé. Llavors, si a Mas d’en Sorder, hi havia una part de sòl no urbanitzable i en cap cas es donava aquesta densitat d’habitatges tan alta, per què o quina causa general per l’interès públic, justificava aquest canvi? Quan preguntàvem això se’ns deia, que d’aquesta manera era l’única opció de conservar Mas d’en Sorder, de manera correcta. Si aquest és l’interès públic, llavors ens podríem quedar amb el valor patrimonial de Mas d’en Sorder i que si s’ha de cedir en explotació, es faci. El que no és un interès general és que es permeti, que de sòl no urbanitzable es faci urbanitzable, perquè un equipament patrimonial continuï en mans privades i interès privat.

Junts per Catalunya, amb el PDeCAT o sense ells?
La meva teoria és més elaborada: o Junts per Catalunya o ningú. O es posen d’acord, amb els temes que siguin, o Dídac Nadal es queda sense partit. Els partits han d’estar al servei de la gent i quan els partits es distreuen d’aquesta funció, no engresquen. És un problema que s’havia d’haver arreglat fa molt de temps. Ara tenen l’obligació i la responsabilitat de resoldre aquest tema i a més fer-ho bé. A mi ningú em pot dir que Junts és una cosa i el PDeCAT és una altra. No. Tot aquest soroll mai havia d’haver succeït.