Les eleccions generals pròximes han generat cautela en el context polític local. Després de les eleccions municipals del 28-M, les forces polítiques ERC, PSC i Junts per Catalunya s’han posicionat com les tres més votades a la Diputació de Tarragona.
Amb ERC i PSC empatant en nombre de diputats, es requerirà la formació d’aliances per aconseguir la presidència. Fonts consultades indiquen que Junts podria jugar un paper clau en aquest sentit. Tot i això, cap formació ha fet declaracions públiques sobre pactes concrets i asseguren que les negociacions encara estan en curs.
La constitució dels ajuntaments el proper 17 de juny manté les tres forces polítiques a l’espera. A Tarragona, sembla probable que el PSC governi en solitari, almenys en el curt termini, mentre que a Reus s’ha anunciat un pacte de govern entre el PSC i Ara Reus, obert a altres partits per garantir l’estabilitat. A més, Junts estaria negociant amb ERC per formar govern a la capital del Baix Camp, amb el suport dels regidors de la CUP i el PP en el dia de la investidura. No obstant això, algunes figures de Junts al Camp de Tarragona expressen reserves envers aquesta opció.
L’anunci de les eleccions generals ha afegit una nova variable a considerar en l’àmbit local i especialment a les Diputacions
L’anunci de les eleccions generals ha afegit una nova variable a considerar en l’àmbit local i especialment a les Diputacions. A Tarragona, tant Junts com PSC coincideixen que és massa aviat per a negociacions i pactes. Les fonts socialistes neguen un pacte amb Junts, però no descarten que pugui esdevenir una realitat. En general, es considera que els acords futurs podrien estar entre Junts i ERC o entre Junts i PSC.
Molts ajuntaments esperen el 24 de juliol per reprendre les ‘negociacions’ en l’àmbit local
Recentment, s’ha celebrat l’últim ple ordinari del mandat 2019-2023 a la Diputació de Tarragona, on els diputats s’han acomiadat i han reconegut la bona entesa entre les diferents forces polítiques durant un mandat marcat per la pandèmia i altres dificultats. La cautela política s’accentua davant la convocatòria d’eleccions generals.
L’oci nocturn i la restauració han estat els protagonistes d’aquest tercer debat electoral a Tarragona. Dues qüestions que sempre són tema de debat a la ciutat. En aquest cas, els partits que han assistit a la discussió han estat el PP, PSC, ERC, Junts, Sí Tarragona, En Comú Podem (ECP) i Valents. L’indret escollit per l’Associació d’Oci Nocturn i l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria ha estat el Totem Cafè de la Rambla Vella.
Rubén Viñuales (PSC): “Tarragona és una ciutat molt avorrida”
Tots els candidats han coincidit en el fet que l’oci nocturn tarragoní no travessa pel seu millor moment, i que cal posar-hi remei. L’alcaldable de Valents, Robert Hernández, ha demanat tractar el sector com la solució a alguns problemes com els ‘botellons’. El líder de la candidatura socialista, Rubén Viñuales, ha estat més contundent: “Tarragona és una ciutat molt avorrida”. Per aquest motiu, la seva formació aposta per la dinamització fora de l’horari nocturn a través de convenis entre l’Ajuntament i els locals d’oci nocturn. D’aquesta manera, els establiments podrien acollir activitats fora del seu horari habitual.
D’altra banda, el representant de Junts, Marc Giménez, ha recordat que l’oci nocturn i la restauració són dos dels sectors més afectats per la pandèmia, i ha demanat ajudar-los com cal. El participant de la candidatura de Jordi Sendra ha reclamat que aquest suport es doni d’acord amb les peticions de les associacions pertinents.
Per part del PP, la seva número 2, Elisa Vedrina, ha posat en relleu la feina duta a terme pel seu partit en anteriors mandats. “Hem de promoure diferents propostes per crear un circuit d’oci amb un pla urbanístic que permeti desenvolupar estratègies”, ha defensat. En el cas d’ERC, Xavier Puig ha suggerit tres iniciatives per a dinamitzar l’oci nocturn i la restauració: portar activitats culturals als locals d’oci nocturn, incoporporar una representació del sector al consell de turisme de Tarragona i instal·lar l’escola d’hostaleria a la Tabacalera. Puig també ha valorat analitzar els canvis que ha de dur a terme l’oci nocturn d’acord amb els nous interessos del jovent.
Mar Giné (Sí Tarragona): “Hem de generar ambient al carrer”
L’alcaldable dels comuns, Jordi Collado, ha destacat que cal tenir en compte quin tipus d’oci es vol perquè una part de la ciutadania pugui descansar i una altra gaudir. Collado també ha tornat a reivindicar la creació d’un pla d’usos perquè l’oci nocturn no es concentri només a la Part Alta. Una proposta que s’allunya completament de la de Sí Tarragona. La seva candidata, Mar Giné, aposta per trobar el millor espai a la ciutat per a l’oci nocturn, sempre de la mà del sector.
Concentrar aquesta mena d’establiments, sota el seu parer, contribuiria a la tranquil·litat dels pares i mares. Pel que fa a les terrasses, Giné reclama un model de ciutat que ompli els carrers de vida: “Hem de generar ambient al carrer”. La seva proposta és facilitar tràmits i aspectes econòmics als negocis. En el cas de Valents, Hernández ho té clar: “Hem d’entendre que hem de conviure amb les terrasses (…), no només són necessàries, sinó que a més són les que donen vida a una ciutat”.
Robert Hernández (Valents): “Hem d’entendre que hem de conviure amb les terrasses (…), no només són necessàries, sinó que a més són les que donen vida a una ciutat”
Pel que fa al PSC, Viñuales ha proposat modificar l’ordenança per a homogeneïtzar els horaris. El candidat alerta que si hi ha diferències horàries entre zones, les persones s’acumulen a les terrasses que tanquen més tard. “Aquesta reducció dràstica que ha fet el govern de Ricomà sense previ avís no té cap sentit”, ha apuntat just abans de remarcar que també s’haurà de tenir en compte el veïnat.
Jordi Collado (ECP): “No pot ser que privatitzem l’espai públic”
Collado, per la seva banda, ha afirmat que “no pot haver-hi un criteri arbitrari en aquesta àrea depenent de si governa un o altre”. El dels comuns semblava més contrari a donar llibertat als negocis en l’afer de les terrasses: “No pot ser que privatitzem l’espai públic”. Tot i això, ha tornat a dirigir el seu discurs cap a un pla d’usos que contempli tot allò relacionat amb les terrasses.
La publicació del decret de convocatòria de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 implica que, des del 5 d’abril, estan prohibits els actes d’inauguració i les campanyes institucionals de propaganda. Una prohibició similar va motivar la multa de la Junta Electoral a l’aleshores president Quim Torra, pels llaços grocs, un episodi que va derivar en un judici per desobediència. I és que la convocatòria d’eleccions impedeix actes d’inauguració, la propaganda de les institucions i l’ús dels cotxes oficials per a fins partidistes.
No es poden fer inauguracions
La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) – un cop publicat el decret de convocatòria comença oficialment el període electoral – obliga els poders públics a ser-ne neutrals.
En altres paraules, entra en vigor la prohibició de dur a terme actes d’inauguració i campanyes de propaganda institucional per difondre fites assolides pels governants. Només es permetran campanyes informatives “que resultin imprescindibles per a la salvaguarda de l’interès públic o per al correcte desenvolupament dels serveis públics”, però sense “connotacions electoralistes ni al·lusions a les fites assolides pels poders públics electes”.
S’haurà d’evitar el cotxe oficial per a actes partidistes
Segons la Junta Electoral Central (JEC), encarregada de controlar el compliment de la normativa electoral, els poders públics no podran dur a terme cap campanya institucional que “atempti contra els principis d’objectivitat i transparència del procés electoral i d’igualtat entre els actors electorals”.
En concret, segons estableix l’article 50 de la LOREG, des de la convocatòria dels comicis fins a la seva celebració, queda prohibit “qualsevol acte organitzat o finançat, directa o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o a les fites assolides, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions”.
La JEC està formada per jutges
Està prohibit…
En una resolució, la JEC va especificar que no es podran, a més, repartir llibres, revistes, fullets, quaderns, catàlegs, tríptics, suports electrònics; enviar correus electrònics o SMS; distribuir continguts per bluetooth; inserir anuncis als mitjans amb al·lusions a les fites assolits per qualsevol poder públic o usar imatges, sintonies o expressions similars emprades pels partits en les seves pròpies campanyes electorals. Tampoc es permetrà dur a terme actes d’inauguració d’obres o serveis públics.
Els candidats no podran enviar correus electrònics o SMS com a forma de guanyar electors
En aquest sentit, la Junta Electoral Central també prohibeix el repartiment de llaços o altres símbols partidistes o electorals així com l’ús de vehicles oficials amb finalitat propagandística, entre altres activitats que puguin ser considerades com a atemptats contra la neutralitat dels poders públics durant el període electoral.
D’altra banda, la Junta Electoral recorda que els partits polítics també estan sotmesos a una sèrie de restriccions durant la campanya electoral, com ara la prohibició de fer campanyes electorals en espais públics o l’ús de símbols o emblemes que puguin generar confusió amb les institucions públiques.
S’han acabat els rumors. Dídac Nadal ha desvetllat, finalment, el seu futur polític, sobretot a curt termini. No es presentarà a les eleccions del proper 28 de maig. En una roda de premsa, amb força expectació, el portaveu de Junts per Tarragona ha dit que abandona la política activa, desencantat i perquè, també, no ha vingut a perpetuar-se: “Faig un pas enrere i me’n vaig”, ha estat taxatiu.
En la base de la seva decisió estan motius personals, professionals i, òbviament, polítics. Ha confessat que la política nacional és “repugnant” i la catalana un lamentable desordre. De fet, ha dit que no es reconeix en els partits ni en l’actual Parlament de Catalunya.
Durant els plenaris es diuen “bestieses d’important calibre”
En l’àmbit local, pensa que “no estem sent honestos i ja no representem allò que hauríem de representar” i que les estratègies polítiques locals són controlables i de butxaca (“se les veu venir”). Nadal no amaga que l’actual panorama l’entristeix. “Sóc una persona que em considero valent, però ara no és una època per a valents”, ha dit, deixant clar que les regidories gestionades per Junts són les que tenen una activitat més intensa. Però també s’ha queixat del guirigall que, de vegades assistim a saló de plens. En la seva opinió, durant els plenaris es diuen “bestieses d’important calibre”.
No li ha costat prendre aquesta decisió perquè està decebut amb “la política trapera que no hauria d’existir en la política local”. Recorda que sempre ha intentat que les seves actituds i accions fossin conseqüents amb les seves afirmacions.
Preguntat si marxa satisfet, ha estat contundent en afirmar que no. “Mai no estaria satisfet amb la Tarragona que deixo”, ha remarcat.
Ningú no em pot prendre el dret de tornar en un futur
Ara que està amb peu fora del palau municipal, ha dit, amb to irònic, que no sap si anirà a votar. En el cas que ho faci, en l’urna dipositaria la papereta del PDeCAT perquè és l’únic partit que no ha sucumbit a les sacsejades i ha sabut estar a l’altura tot i tenir presència en llocs de poder.
Quina relació manté amb Jordi Sendra, l’alcaldable de Junts per Catalunya a Tarragona? “Relació d’amor”, ha dit de forma sarcàstica. Ha precisat que no té en contra de Jordi Sendra, però no és el seu amic.
El regidor de Comerç i president de l’empresa de Mercats Municipals ha dit que la seva decisió no pot ser interpretada com un adeu definitiu, perquè “m’agrada la política”. Tot i que ara mateix té ganes de poder dedicar més temps a la seva família, no ha descartat poder fer un pas endavant de cara al futur. “Ningú no em pot prendre el dret de tornar en un futur”.
Dídac Nadal ha tingut paraules d’agraïment per a les seves companyes regidores i pels assessors del grup municipal i l’equip dels mercats.
Sovint el jovent reivindica tenir més protagonisme en la presa de decisions. Sigui en l’àmbit laboral, acadèmic o polític, les persones joves continuen patint estigmes associats a la manca d’experiència o les facilitats educatives. Per saber més sobre aquest tema, avui conversem amb el president de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) a Salou, Kevin Moreno. Cafè en mà, dóna el punt de vista de les persones joves al voltant d’afers com la política, els prejudicis i la inexperiència. També exposa el seu parer sobre els nous conceptes de joventut, ja que avui dia sembla que un es pot considerar jove fins passat els 40 o 45 anys.
En general, la joventut està desconnectada de la política?
Sí, sens dubte. Cada cop veiem els i les joves més desconnectats de l’actualitat política. No només hi ha una desconnexió generalitzada del sector més juvenil, sinó que també podem apreciar com cada vegada l’interès en aspectes organitzatius socials es va minimitzant.
Per què creus que passa això?
Des del meu punt de vista, un dels potencials factors que podria causar aquesta dissociació entre els joves i la política és la falta de consideració de les opinions dels i de les joves en la presa de decisions, és a dir, moltes vegades, en àmbits on els joves poden aportar la seva experiència o les seves opinions, no se’ns té en compte i això fa que a mesura que passa el temps, la desconfiança pel sistema polític s’agreugi.
És necessari fer una distinció entre el fet de sentir-se jove i ser una persona jove
Quins són els temes que més preocupen al jovent?
Una de les principals problemàtiques és l’atur juvenil. Per exemple, estem veient com una gran part de les persones amb estudis de grau tenen grans dificultats a l’hora d’entrar al mercat laboral, sigui per la seva inexperiència o per la mateixa falta d’oportunitats.
Indubtablement, un dels temes més importants i sobre el que m’agradaria posar l’èmfasi, és la lluita constant per la igualtat de gènere. Volem un món equitatiu i igual per a tots i totes, on tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Finalment, també destacar la nostra preocupació activa per la salut mental, el canvi climàtic i la sostenibilitat.
Ha canviat la concepció de la joventut? Ara sembla que un és jove fins a 45 o 50 anys…
La veritat que al llarg del temps sí que ha anat canviant la concepció del que és ser una persona jove, també perquè el nivell i qualitat de vida de les persones ha millorat exponencialment amb el transcurs dels anys. Tot i això, crec que és necessari fer una distinció entre el fet de sentir-se jove i ser una persona jove. En aquest darrer terme, cal destacar que l’època jove és aquella en la qual has d’aprendre dels errors i formar-te tan personal com professionalment.
Creus que encara hi ha prejudicis sobre les persones joves?
Sí, malgrat això, aquests es van minorant dia rere dia, ja que estem aconseguint revertir aquesta concepció negativa i generalitzada que es té del jovent.
Quins prejudicis pateix el jovent i com es poden desmantellar?
Un clar exemple, el podem trobar en l’atribució directa que se’ns fa amb la llei del mínim esforç. En altres paraules, en trets generals, la societat pressent que nosaltres, la gent jove, no donem el tot pel tot a l’hora de fer les diferents tasques diàries que se’ns encomana, i ja et puc assegurar jo, que per molt que de vegades les coses no surtin com un vol -perquè això de vegades és inevitable- l’esforç que es disposa en totes i cadascuna de les nostres accions és sempre plena.
Yeray Moreno ens ha proveït dels recursos necessaris perquè els joves puguem desenvolupar les nostres idees i transmetre les nostres inquietuds al seu grup de treball
Consideres que des dels partits polítics s’aposta prou pels joves?
Arran de la pandèmia sí que he vist com de mica en mica els partits polítics estan fent una aposta clara pels i per les joves, donant-nos més responsabilitats en determinats àmbits. En el nostre cas, per exemple, el candidat del PSC a les eleccions municipals de Salou, Yeray Moreno, ens ha proveït de tots els recursos necessaris perquè nosaltres, els joves, puguem desenvolupar les nostres idees i transmetre, així mateix, les nostres inquietuds al seu grup de treball.
Amb tot això, si posem el focus en un àmbit més general com és el nivell estatal, considero que continua sent insuficient, ja que molts i moltes de nosaltres tenim les capacitats i competències necessàries per assolir determinats alts càrrecs.
Sempre es diu allò de què una persona jove primer ha d’adquirir experiència abans d’agafar responsabilitats en un lloc de treball. Què en penses? Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, perquè per molt ben format que estiguis sobre una determinada matèria o activitat, l’experiència és un grau. Hi haurà situacions que aniran succeint que ningú abans t’haurà dit com s’han d’afrontar, i és aquí, on realment una persona ha de buscar solucions proactives i immediates. Aspectes fonamentals que, al cap i a la fi, permeten a un individu diferenciar-se de la resta.
Establint un paral·lelisme amb el món empresarial, podem veure com a les grans empreses moltes de les vegades aquells que suggereixen canvis o aporten idees a l’equip directiu, són aquells treballadors que tenen més experiència dins del sistema productiu, aquells que estan a la base operativa.
Sergio Píriz Martín es un hombre sencillo, discreto y desenfadado de mediana edad. Es una persona servicial con espíritu activo. Desde fuera puede parecer tímido, pero realmente es extrovertido y risueño. Tiene un interesante sentido del humor. Correcto en todo momento, no suele levantar la voz, pues respeta tal y como le gusta ser respetado. Sergio es leal y honesto, y en esta entrevista íntima lo demuestra con algunas respuestas. A través de deseos, confidencias y secretos, el regidor de Ciudadanos se desnuda ante el lector.
|
¿Eres más de estar dentro o fuera de casa?
Pues depende. Me encanta pasar ratos en casa, pero también en la calle y, sobre todo, viajar.
¿En qué piensas antes de ir a dormir?
En algo que me relaje.
¿Qué querías ser de pequeño?
Mmmm jugador de baloncesto🤣, también actor de doblaje.
Un defecto reconocido:
Soy un poco “cabezón”.
La política tarraconense es…
Como Juego de Tronos en serie B 🤣🤣.
Mi cubata favorito:
Ya ni me acuerdo🤣, gintonic quizá.
No entendería Tarragona sin…
El mar.
Nunca utilizaría la lengua para…
Meterla donde no toca 😜.
Un miedo:
Sufrimiento de los míos.
Iría a cenar con (el regidor del PSC) Berni Álvarez, porque es un gran tipo
¿Con qué concejal o concejala te gustaría ir a cenar?
Con algunos sería interesante, quizá con Berni, que es un gran tipo y da gusto charlar con él, sobre todo de baloncesto.
¿Con cuál nunca cenarías?
No tendría problema con ninguno, la verdad.
Tu postura favorita es…
Reflexionar 🤣🤣🤣.
Una motivación:
Mi hija.
¿Cuánto cobras al mes?
Puede variar.
Antes de salir de casa siempre…
Reviso que lleve cartera, llaves y móvil.
¿Un screto? Soy merengón
Un secreto:
Soy merengón 😜.
Una peli:
Me encanta el cine… quizá El Padrino.
¿Qué objeto de tu vida valoras más?
Un regalo de mi hija.
¿Cuál es el sitio más extraño dónde lo has hecho?
Comodín del público 😜🤣.
Una persona que admires:
A mis padres.
¿Qué haces cuando estás triste?
Escuchar música.
El momento más feliz de tu vida:
Mi boda y el nacimiento de mi hija.
¿Ser infiel o que et sean infiel?
Ninguna de las dos.
¿Qué harías por dinero?
Espero que esta entrevista 😜🤣🤣.
Quarts d’onze del matí i el Palau de la Diputació de Tarragona bull d’activitat. L’edifici del passeig de Sant Antoni és un formiguer constant de gent entrant i sortint en un dia de treball laboral. Accedim a l’ens supramunicipal per conèixer quina ha estat la tasca en aquest mandat de Noemí Llauradó (ERC), la nova presidenta que ha agafat el relleu de Josep Poblet (CiU), després de dotze anys al càrrec. I no ha estat una gestió gens fàcil, tal com admet Llauradó qui ens explica com s’han hagut de reinventar i gestionar tres anys “d’emergències” climàtiques, socials i econòmiques. La presidenta ens obre les portes del seu despatx i conversem sobre aquest mandat, marcat per la crisi sanitària i social esdevinguda per la Covid-19, també sobre els reptes del nostre territori i la relació entre la Diputació i les diferents administracions locals, i quin ha estat el seu paper durant aquests mesos marcats per la incertesa i una recuperació econòmica que es veu amenaçada per una nova ombra de crisi.
Quin balanç fa d’aquests tres anys presidint la Diputació?
Balanç positiu. Però ha estat el mandat -no només a la Diputació, sinó també a la resta d’administracions- de la gestió d’emergències. Recordo que només entrar, vam haver de gestionar els incendis de la Ribera d’Ebre, que evidencien, en bona part, i que són fruit del canvi climàtic. Després van venir els aiguats de la Conca de Barberà, més tard el temporal Glòria, Filomena… Una sèrie d’episodis climàtics que van fer mal a la demarcació, amb víctimes mortals, danys als carrers i equipament públics… per tant, gestió de desgràcies. També l’explosió d’Iqoxe i, per descomptat, l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Ha estat el mandat del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.
Com ha estat el fet d’haver de gestionar una pandèmia amb la incertesa i el desconeixement sobre la mateixa?
Tot i que l’esclat de la Covid-19 ens va sorprendre a tots, crec que hem tingut la capacitat necessària per adaptar-nos i poder fer front a tot el que succeïa, hem pogut estar al costat de tots els ajuntaments, que són els nostres destinataris per tal de poder garantir tots els serveis. La desinfecció dels municipis, el manteniment de les carreteres, la compra de material sanitari (mascaretes, gel desinfectant). Crec que ha estat una bona gestió, tot i haver de gestionar-ho tot telemàticament amb el teletreball.
Noemí Llauradó amb larepublicacheca.cat
I ara els plans de reactivació econòmica per fer front a la crisi econòmica.
Hem destinat molts recursos als ajuntaments per fer front a aquesta crisi, sobretot a les entitats socials. Tot i que també ens hem fixat en altres línies de treball. El sector cultural ha estat un dels més afectats i que més ha patit la conseqüència de les restriccions i els aforaments. En definitiva, afrontant tots els flancs on atacava la pandèmia. Un altre dels sectors on hem incidit ha estat en el Turisme, que també s’ha vist molt afectat per aquesta crisi.
Aquesta pandèmia també ha evidenciat la necessitat de tenir cura dels municipis i evitar el despoblament de les àrees rurals. Com s’ha afrontat?
És un dels nostres grans reptes. Ens hem posat les piles per donar cobertura de serveis a aquells municipis petits de l’interior que es troben en aquesta problemàtica i que, lamentablement, perden població de manera continuada. Sabem que hi ha eines per poder combatre el despoblament i nosaltres (la Diputació) som una d’elles, perquè ens permet poder injectar recursos a les localitats tarragonines, uns 85 milions pels municipis, que poden destinar a inversions o despesa corrent. Al final el més important és que els pobles puguin oferir serveis de qualitat, per tal que la gent s’hi quedi i atreure més població.
Ha estat el mandat de les emergències i del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.
Un altre dels reptes és l’arribada de la fibra òptica per poder digitalitzar els municipis.
És de vital importància. De fet, a través de la xarxa de carreteres de la Diputació, a través dels treballs de manteniment i gràcies al pacte amb la Generalitat, s’està desplegant la fibra òptica per tal de poder arribar a tots els municipis de la demarcació. És vital estar ben connectats, tant a través de la xarxa de carreteres, com amb les telecomunicacions, ja que d’aquesta manera també ajudes a les localitats a poder atreure empreses i generar un teixit empresarial. També garanteixes que la població pugui teletreballar des dels pobles i és una eina molt important contra el despoblament.
I pel que fa al canvi climàtic? Quines eines s’han destinat a les administracions locals?
Hem doblat totes les partides pressupostàries per tal que els ajuntaments puguin dur a terme polítiques contra la crisi climàtica, en l’àmbit de l’enllumenament per exemple, fomentant el canvi de les llums convencionals a les de tipus LED, o les calderes de biomassa per alimentar energèticament les poblacions.
Vizcarro i Llauradó en l’entrevista
Quines són les comarques que més preocupen a causa d’aquest despoblament?
Totes les de l’interior. Conca de Barberà, Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Priorat. Són les quatre comarques que més s’han vist afectades. Tot i que en alguns d’aquests municipis ens hem trobat que molta gent arran de la pandèmia, s’han plantejat anar a viure a aquests pobles més petits durant el confinament i que han decidit quedar-s’hi. Una de les parts positives d’aquesta pandèmia ha estat el fet de veure com algunes persones deixen la ciutat per anar al seu poble. No necessàriament tots hem de viure en les ciutats, sempre que hi hagin garantits en un radi assumible, tots els serveis necessaris. Tots hem de tenir l’oportunitat de poder decidir viure al poble on hem crescut i no haver de marxar. Aquest és un dels reptes demogràfics més importants que tenim com a societat.
Quina importància tenen en aquest context els ‘esperats’ fons Next Generation europeus?
Aquests fons en definitiva el que busquen és que siguem una societat molt més resilient. Davant de les amenaces del canvi climàtic, els efectes de la crisi de la Covid-19 i la recessió econòmica, hem d’estar preparats i treballar en aquests escenaris per tal que les generacions futures puguin continuar gaudint d’un futur sostenible, tant en l’àmbit climàtic, com econòmic i social. Crec que el treball de la Diputació amb els municipis és positiu en aquests projectes de sostenibilitat i transformació energètica.
Hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.
Quin és l’objectiu de la seva gestió més rellevant en aquest mandat?
És poder fer de les nostres comarques un lloc millor per viure. Sempre he dit que hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.
Un altre dels grans reptes és la mobilitat i el transport. Sembla que s’estan fent passes per millorar les connexions ferroviàries amb l’estació intermodal. Quina valoració en fan?
Tot allò que sigui inversió pel nostre territori és positiu. I l’estació intermodal és una prioritat que ha de garantir el servei a tot el territori, que faciliti la mobilitat de les persones i, a banda, que millori les connexions amb l’aeroport de Reus, per tal de millorar la dinamització econòmica i turística de la demarcació. No pot ser que un viatge a Barcelona ara trigui el mateix que fa trenta o quaranta anys. Hem de progressar i s’han de garantir unes infraestructures dignes, per poder vertebrar el territori, amb un transport públic sostenible.
Un altre dels grans objectius pel Camp de Tarragona és aquest projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd. Quines novetats hi ha sobre aquest pla?
Estem a l’espera que sigui publicat el PERTE, on les diferents valls de l’Ebre de l’Aragó, País Basc i Catalunya, amb aquest anomenat eix de l’hidrogen de l’Ebre opten a ser generadores d’aquesta energia més sostenible a través dels fons europeus. Hem tingut resolucions favorables i estem a l’espera que els plans avancin, però som optimistes.
Noemí Llauradó a l’interior de la Diputació
Sobre la qüestió territorial. Hi ha desigualtat entre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Pel que fa als recursos que destinem a ambdós territoris, tenim un equilibri. També amb el Baix Penedès. Sempre hem de garantir una equitat i un equilibri i sempre vetllem per aquest equilibri. És cert que les Terres de l’Ebre han estat oblidades durant molt de temps i un exemple ha estat les desgràcies climàtiques. Apostem molt per la marca turística de les Terres de l’Ebre, que està creixent i que ajuda a mostrar la seva gastronomia, la seva geografia o amb la memòria històrica. És una terra amb un potencial enorme i que s’ha de sentir acompanyada per totes les administracions.
Quina és la situació del Baix Penedès? Els alcaldes han decidit alçar la veu i es veuen maltractats i oblidats.
És una comarca fronterera amb dues demarcacions i hem de facilitar l’apropament del Baix Penedès, millorant la mobilitat. Hem de reflexionar sobre el fet que la gent s’estimi més mobilitzar-se cap a Barcelona i no cap a Tarragona. Una altra de les problemàtiques són les ocupacions il·legals en les segones residències que afecten directament els municipis del Penedès. En l’àmbit econòmic s’ha de continuar apostant, tant pel teixit industrial que és molt potent, com pel sector agroalimentari i vitivinícola, també amb el turisme i, entre tots, els hem de fer valdre. Hem de continuar apostant i destinant recursos.
Precisament la pandèmia ha fet que aquestes localitats del litoral penedesenc i tarragoní hagin crescut i ara es faci més evident la manca de serveis davant aquest augment. Com ho valoren?
Valorem aquest creixement dels pobles del litoral de forma positiva. Però sí que és cert que creixen les localitats de la costa, però perden població les de l’interior i hem de fer que hi hagi un equilibri, com he esmentat abans. És cert que la pandèmia ha evidenciat que la gent pot viure a la costa sense la necessitat de desplaçar-se cap a les ciutats per treballar, gràcies al teletreball. Tenim un clima i unes condicions i qualitat de vida que atreuen la gent i que són privilegiades. El repte d’aquestes localitats és el fet d’haver de mantenir aquests serveis durant tot l’any i no fer-ho només durant uns mesos a l’època vacacional. Això se soluciona destinant més recursos i donant eines als municipis.
Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració.
Com valora la relació entre Tarragona i Reus?
Perfectament bona. Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració. El que és important pel desenvolupament de la demarcació és que Tarragona i Reus sumin i el que cada vegada és més evident és el fet que han esdevingut una àrea metropolitana. Treballem a Tarragona, però vivim a Reus, o al revés. També ho podem traslladar a Cambrils, Salou o Vila-seca. Ens comportem com si fos una sola ciutat i això és el que fa que la demarcació avanci. I això ens fa més forts.
Llauradó i Vizcarro durant l’entrevista
La capitalitat l’ha de continuar exercint Tarragona?
La capital administrativa és evident que és Tarragona. Però ja no és tant el fet de parlar de capitalitat administrativa, sinó que tenim una capitalitat coral molt distribuïda per tota la demarcació. Som una gran ciutat difosa i crec que hem d’observar els municipis i les ciutats tarragonines de forma molt més oberta.
Reus està demostrant que pot acollir esdeveniments esportius d’alt nivell (WorldPadel Tour). Què li falta a Tarragona per poder fer-ho, a banda de no tenir una jugadora d’elit com Ari Sánchez?
Això ha estat molt determinant. És un fet que Ariana Sánchez és una jugadora reusenca i en aquest cercle esportiu va sortir la possibilitat de portar el circuit de pàdel a la seva ciutat. Si hagués estat de Tarragona, s’hauria fet aquí. De fet, també s’acullen altres esdeveniments, com en altres localitats de la demarcació. La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.
La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.
Però la realitat és que la ciutadania percep que és molt més fàcil ara mateix fer coses a Reus que a Tarragona.
A mi el cert és que no m’arriba. Crec que ara mateix tots els municipis estan bullint d’activitats, ja que la gent tenia moltes ganes de recuperar la normalitat. No puc valorar un municipi més que un altre, ens hem de valorar i fer estimar molt més en el nostre conjunt. No ens valorem i no som conscients del potencial que tenim tots junts com a territori, si sumem plegats Tarragona, Reus, El Vendrell, Amposta i Tortosa. Tenim un territori molt ric.
No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines.
Un altre dels punts calents és el futur del preventori de la Savinosa. Com està el projecte?
Va ser una de les primeres qüestions que vam abordar. Hi havia un acord de consens a la Diputació que es preserva, que és el més important per tal d’impulsar qualsevol projecte a la finca de la Savinosa. Però la pandèmia i la caiguda del POUM han obligat que s’hagi de replantejar allò que s’hi vol fer. Vam haver d’esperar la nova normativa urbanística que supleix l’antic planejament urbanístic, les estem analitzant i hi ha una comissió que està estudiant totes les línies. Quan hi hagi un projecte, tant de l’ajuntament com de la Generalitat, qui ha d’aprovar el nou planejament, mirarem d’impulsar-lo. És complex, si no fos així no faria més de cinquanta anys que està així. El projecte ha de tenir un impacte més enllà de Tarragona, ha de ser beneficiós per la ciutat, però també pel territori.
Així i tot, des del mateix govern de la ciutat, amb l’aprovació de la moció per obrir la tanca de la Savinosa, parlen de poder apropar el preventori a la ciutadania.
No és tan fàcil. Hi ha molts condicionants. No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines. Estem treballant. Quan hi hagi una sintonia entre Generalitat, Diputació i Ajuntament, estarem en disposició d’explicar alguna cosa més, però no tenim pressa. Hem de mantenir aquest consens i fer les coses ben fetes, treballant amb certeses i anant plegats de l’ajuntament i de la Generalitat. No volem generar expectatives que després generin frustracions.
Nova polèmica a la ciutat. El PSC de Tarragona ha carregat de nou contra l’alcalde Pau Ricomà, assegurant que “la seva manca de lideratge atura Tabacalera“, tal com ha afirmat la portaveu socialista, Sandra Ramos, en referència a les declaracions del ministre de Cultura, Miquel Iceta, qui va afirmar que l’actual govern municipal no li ha presentat cap projecte per l’antiga fàbrica de tabacs.
D’altra banda, Sandra Ramos espera que la inversió de set milions d’euros del govern de Pedro Sánchez per a la Necròpolis esperoni al govern municipal a actuar i a dialogar amb totes les administracions perquè el pla funcional comenci a posar-se en marxa. Els socialistes expliquen que aquest pla funcional per la Tabacalera defineix un full de ruta ben treballat i és un punt de partida per negociar amb la Generalitat i l’Estat.
“El problema resideix en què no s’ha mogut res en aquests tres anys del mandat de Ricomà. Ni tant sols han posat en marxa els espais d’àmbit municipal, com per exemple obrir els jardins a la ciutadania”. Per a la portaveu socialista, l’important és donar vida a aquest gran espai al costat del riu Francolí com un gran centre cultural i d’economia taronja.
Segons el PSC, per a dur terme aquest diàleg amb totes les administracions públiques, caldria un lideratge polític fort amb capacitat negociadora i una visió clara per liderar el territori, “però la realitat és que Ricomà representa tot el contrari”. Per a Ramos, les declaracions del ministre Iceta “malauradament no són cap sorpresa i són una mostra més de la manca de gestió d’ERC, Junts i la CUP“.
El portaveu de Cs al Parlament, NachoMartínBlanco, ha explicat que el seu partit presentarà demà dimecres una denúncia contra el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, davant de Fiscalia per “incompliment flagrant” de la resolució del TSJC que fixa un 25% de classes en castellà.
En roda de premsa, MartínBlanco s’ha referit al decret del Govern com a “presa de pèl” i ha criticat que les instruccions enviades als centres educatius demanin explícitament que no s’apliquin percentatges en les llengües, precisament el contrari del que diu el TSJC.
També ha carregat contra el PSC. I és que, segons Cs, el decret i la llei “són dues cares de la mateixa moneda” i formen part d’una “ofensiva” contra els drets lingüístics dels ciutadans.
Vila-seca en Comú ha reclamat a l’executiu municipal millorar en el manteniment del nucli de la Pineda. Segons els comuns, el veïnat els ha traslladat el seu malestar per la manca de reposició de mobiliari, l’existència d’una rasa que fa mesos que està sense tapar i pels molts buits a les voreres, en llocs on abans hi havia arbres i que generen perillositat als vianants.
En aquest sentit, els Comuns asseguren que l’equip de govern va decidir treure arbres a carrers estrets, com per exemple al carrer Enric Morera, per ampliar la vorera i garantir l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.
Mario Téllez, portaveu dels Comuns al municipi indica que ja ha passat un temps prudencial i que, malauradament, “no s’han tapat els forats, tot generant una situació de perillositat als vianants. Ens hem quedat sense arbres i no s’ha millorat pas l’accessibilitat” assegura.
REDACCIÓ3 Juny, 2023
Les eleccions generals pròximes han generat cautela en el context polític local. Després de les eleccions municipals del 28-M, les forces polítiques ERC, PSC i Junts per Catalunya s’han posicionat com les tres més votades a la Diputació de Tarragona.
Amb ERC i PSC empatant en nombre de diputats, es requerirà la formació d’aliances per aconseguir la presidència. Fonts consultades indiquen que Junts podria jugar un paper clau en aquest sentit. Tot i això, cap formació ha fet declaracions públiques sobre pactes concrets i asseguren que les negociacions encara estan en curs.
L’oci nocturn i la restauració han estat els protagonistes d’aquest tercer debat electoral a Tarragona. Dues qüestions que sempre són tema de debat a la ciutat. En aquest cas, els partits que han assistit a la discussió han estat el PP, PSC, ERC, Junts, Sí Tarragona, En Comú Podem (ECP) i Valents. L’indret escollit per l’Associació d’Oci Nocturn i l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria ha estat el Totem Cafè de la Rambla Vella.
Concentrar aquesta mena d’establiments, sota el seu parer, contribuiria a la tranquil·litat dels pares i mares. Pel que fa a les terrasses, Giné reclama un model de ciutat que ompli els carrers de vida: “Hem de generar ambient al carrer”. La seva proposta és facilitar tràmits i aspectes econòmics als negocis. En el cas de Valents, Hernández ho té clar: “Hem d’entendre que hem de conviure amb les terrasses (…), no només són necessàries, sinó que a més són les que donen vida a una ciutat”.
S’han acabat els rumors. Dídac Nadal ha desvetllat, finalment, el seu futur polític, sobretot a curt termini. No es presentarà a les eleccions del 
No li ha costat prendre aquesta decisió perquè està decebut amb “la política 
El regidor de Comerç i president de l’empresa de Mercats Municipals ha dit que la seva decisió no pot ser interpretada com un adeu definitiu, perquè “m’agrada la política”. Tot i que ara mateix té ganes de poder dedicar més temps a la seva família, no ha descartat poder fer un pas endavant de cara al futur. “Ningú no em pot prendre el dret de tornar en un futur”.
En general, la joventut està desconnectada de la política?
Ha canviat la concepció de la joventut? Ara sembla que un és jove fins a 45 o 50 anys…
Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, perquè per molt ben format que estiguis sobre una determinada matèria o activitat, l’experiència és un grau. Hi haurà situacions que aniran succeint que ningú abans t’haurà dit com s’han d’afrontar, i és aquí, on realment una persona ha de buscar solucions proactives i immediates. Aspectes fonamentals que, al cap i a la fi, permeten a un individu diferenciar-se de la resta.
Sergio Píriz Martín es un hombre sencillo, discreto y desenfadado de mediana edad. Es una persona servicial con espíritu activo. Desde fuera puede parecer tímido, pero realmente es extrovertido y risueño. Tiene un interesante sentido del humor. Correcto en todo momento, no suele levantar la voz, pues respeta tal y como le gusta ser respetado. Sergio es leal y honesto, y en esta entrevista íntima lo demuestra con algunas respuestas. A través de deseos, confidencias y secretos, el regidor de Ciudadanos se desnuda ante el lector.
Una persona que admires:
Quarts d’onze del matí i el Palau de la Diputació de Tarragona bull d’activitat. L’edifici del passeig de Sant Antoni és un formiguer constant de gent entrant i sortint en un dia de treball laboral. Accedim a l’ens supramunicipal per conèixer quina ha estat la tasca en aquest mandat de Noemí Llauradó (ERC), la nova presidenta que ha agafat el relleu de Josep Poblet (CiU), després de dotze anys al càrrec. I no ha estat una gestió gens fàcil, tal com admet Llauradó qui ens explica com s’han hagut de reinventar i gestionar tres anys “d’emergències” climàtiques, socials i econòmiques. La presidenta ens obre les portes del seu despatx i conversem sobre aquest mandat, marcat per la crisi sanitària i social esdevinguda per la Covid-19, també sobre els reptes del nostre territori i la relació entre la Diputació i les diferents administracions locals, i quin ha estat el seu paper durant aquests mesos marcats per la incertesa i una recuperació econòmica que es veu amenaçada per una nova ombra de crisi.
Quin balanç fa d’aquests tres anys presidint la Diputació?
