Arxius de política | Diari La República Checa

porn
REDACCIÓ2 Setembre, 2022
Sergio-Píriz.jpg

Sergio Píriz Martín es un hombre sencillo, discreto y desenfadado de mediana edad. Es una persona servicial con espíritu activo. Desde fuera puede parecer tímido, pero realmente es extrovertido y risueño. Tiene un interesante sentido del humor. Correcto en todo momento, no suele levantar la voz, pues respeta tal y como le gusta ser respetado. Sergio es leal y honesto, y en esta entrevista íntima lo demuestra con algunas respuestas. A través de deseos, confidencias y secretos, el regidor de Ciudadanos se desnuda ante el lector.

|

¿Eres más de estar dentro o fuera de casa?
Pues depende. Me encanta pasar ratos en casa, pero también en la calle y, sobre todo, viajar.

¿En qué piensas antes de ir a dormir?
En algo que me relaje.

¿Qué querías ser de pequeño?
Mmmm jugador de baloncesto🤣, también actor de doblaje.

Un defecto reconocido:
Soy un poco “cabezón”.

La política tarraconense es…
Como Juego de Tronos en serie B 🤣🤣.

Mi cubata favorito:
Ya ni me acuerdo🤣, gintonic quizá.

No entendería Tarragona sin…
El mar.

Nunca utilizaría la lengua para…
Meterla donde no toca 😜.

Un miedo:
Sufrimiento de los míos.

Iría a cenar con (el regidor del PSC) Berni Álvarez, porque es un gran tipo

¿Con qué concejal o concejala te gustaría ir a cenar?
Con algunos sería interesante, quizá con Berni, que es un gran tipo y da gusto charlar con él, sobre todo de baloncesto.

¿Con cuál nunca cenarías?
No tendría problema con ninguno, la verdad.

Tu postura favorita es…
Reflexionar 🤣🤣🤣.

Una motivación:
Mi hija.

¿Cuánto cobras al mes?
Puede variar.

Antes de salir de casa siempre…
Reviso que lleve cartera, llaves y móvil.

¿Un screto? Soy merengón

Un secreto:
Soy merengón 😜.

Una peli:
Me encanta el cine… quizá El Padrino.

¿Qué objeto de tu vida valoras más?
Un regalo de mi hija.

¿Cuál es el sitio más extraño dónde lo has hecho?
Comodín del público 😜🤣.

Una persona que admires:
A mis padres.

¿Qué haces cuando estás triste?
Escuchar música.

El momento más feliz de tu vida:
Mi boda y el nacimiento de mi hija.

¿Ser infiel o que et sean infiel?
Ninguna de las dos.

¿Qué harías por dinero?
Espero que esta entrevista 😜🤣🤣.

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Juliol, 2022
IMG_4857-1280x960.jpg

Quarts d’onze del matí i el Palau de la Diputació de Tarragona bull d’activitat. L’edifici del passeig de Sant Antoni és un formiguer constant de gent entrant i sortint en un dia de treball laboral. Accedim a l’ens supramunicipal per conèixer quina ha estat la tasca en aquest mandat de Noemí Llauradó (ERC), la nova presidenta que ha agafat el relleu de Josep Poblet (CiU), després de dotze anys al càrrec. I no ha estat una gestió gens fàcil, tal com admet Llauradó qui ens explica com s’han hagut de reinventar i gestionar tres anys “d’emergències” climàtiques, socials i econòmiques. La presidenta ens obre les portes del seu despatx i conversem sobre aquest mandat, marcat per la crisi sanitària i social esdevinguda per la Covid-19, també sobre els reptes del nostre territori i la relació entre la Diputació i les diferents administracions locals, i quin ha estat el seu paper durant aquests mesos marcats per la incertesa i una recuperació econòmica que es veu amenaçada per una nova ombra de crisi.

Quin balanç fa d’aquests tres anys presidint la Diputació?
Balanç positiu. Però ha estat el mandat -no només a la Diputació, sinó també a la resta d’administracions- de la gestió d’emergències. Recordo que només entrar, vam haver de gestionar els incendis de la Ribera d’Ebre, que evidencien, en bona part, i que són fruit del canvi climàtic. Després van venir els aiguats de la Conca de Barberà, més tard el temporal Glòria, Filomena… Una sèrie d’episodis climàtics que van fer mal a la demarcació, amb víctimes mortals, danys als carrers i equipament públics… per tant, gestió de desgràcies. També l’explosió d’Iqoxe i, per descomptat, l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Ha estat el mandat del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Com ha estat el fet d’haver de gestionar una pandèmia amb la incertesa i el desconeixement sobre la mateixa?
Tot i que l’esclat de la Covid-19 ens va sorprendre a tots, crec que hem tingut la capacitat necessària per adaptar-nos i poder fer front a tot el que succeïa, hem pogut estar al costat de tots els ajuntaments, que són els nostres destinataris per tal de poder garantir tots els serveis. La desinfecció dels municipis, el manteniment de les carreteres, la compra de material sanitari (mascaretes, gel desinfectant). Crec que ha estat una bona gestió, tot i haver de gestionar-ho tot telemàticament amb el teletreball.

Noemí Llauradó amb larepublicacheca.cat

I ara els plans de reactivació econòmica per fer front a la crisi econòmica.
Hem destinat molts recursos als ajuntaments per fer front a aquesta crisi, sobretot a les entitats socials. Tot i que també ens hem fixat en altres línies de treball. El sector cultural ha estat un dels més afectats i que més ha patit la conseqüència de les restriccions i els aforaments. En definitiva, afrontant tots els flancs on atacava la pandèmia. Un altre dels sectors on hem incidit ha estat en el Turisme, que també s’ha vist molt afectat per aquesta crisi.

Aquesta pandèmia també ha evidenciat la necessitat de tenir cura dels municipis i evitar el despoblament de les àrees rurals. Com s’ha afrontat?
És un dels nostres grans reptes. Ens hem posat les piles per donar cobertura de serveis a aquells municipis petits de l’interior que es troben en aquesta problemàtica i que, lamentablement, perden població de manera continuada. Sabem que hi ha eines per poder combatre el despoblament i nosaltres (la Diputació) som una d’elles, perquè ens permet poder injectar recursos a les localitats tarragonines, uns 85 milions pels municipis, que poden destinar a inversions o despesa corrent. Al final el més important és que els pobles puguin oferir serveis de qualitat, per tal que la gent s’hi quedi i atreure més població.

Ha estat el mandat de les emergències i del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Un altre dels reptes és l’arribada de la fibra òptica per poder digitalitzar els municipis.
És de vital importància. De fet, a través de la xarxa de carreteres de la Diputació, a través dels treballs de manteniment i gràcies al pacte amb la Generalitat, s’està desplegant la fibra òptica per tal de poder arribar a tots els municipis de la demarcació. És vital estar ben connectats, tant a través de la xarxa de carreteres, com amb les telecomunicacions, ja que d’aquesta manera també ajudes a les localitats a poder atreure empreses i generar un teixit empresarial. També garanteixes que la població pugui teletreballar des dels pobles i és una eina molt important contra el despoblament.

I pel que fa al canvi climàtic? Quines eines s’han destinat a les administracions locals?
Hem doblat totes les partides pressupostàries per tal que els ajuntaments puguin dur a terme polítiques contra la crisi climàtica, en l’àmbit de l’enllumenament per exemple, fomentant el canvi de les llums convencionals a les de tipus LED, o les calderes de biomassa per alimentar energèticament les poblacions.

Vizcarro i Llauradó en l’entrevista

Quines són les comarques que més preocupen a causa d’aquest despoblament?
Totes les de l’interior. Conca de Barberà, Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Priorat. Són les quatre comarques que més s’han vist afectades. Tot i que en alguns d’aquests municipis ens hem trobat que molta gent arran de la pandèmia, s’han plantejat anar a viure a aquests pobles més petits durant el confinament i que han decidit quedar-s’hi. Una de les parts positives d’aquesta pandèmia ha estat el fet de veure com algunes persones deixen la ciutat per anar al seu poble. No necessàriament tots hem de viure en les ciutats, sempre que hi hagin garantits en un radi assumible, tots els serveis necessaris. Tots hem de tenir l’oportunitat de poder decidir viure al poble on hem crescut i no haver de marxar. Aquest és un dels reptes demogràfics més importants que tenim com a societat.

Quina importància tenen en aquest context els ‘esperats’ fons Next Generation europeus?
Aquests fons en definitiva el que busquen és que siguem una societat molt més resilient. Davant de les amenaces del canvi climàtic, els efectes de la crisi de la Covid-19 i la recessió econòmica, hem d’estar preparats i treballar en aquests escenaris per tal que les generacions futures puguin continuar gaudint d’un futur sostenible, tant en l’àmbit climàtic, com econòmic i social. Crec que el treball de la Diputació amb els municipis és positiu en aquests projectes de sostenibilitat i transformació energètica.

Hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Quin és l’objectiu de la seva gestió més rellevant en aquest mandat?
És poder fer de les nostres comarques un lloc millor per viure. Sempre he dit que hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Un altre dels grans reptes és la mobilitat i el transport. Sembla que s’estan fent passes per millorar les connexions ferroviàries amb l’estació intermodal. Quina valoració en fan?
Tot allò que sigui inversió pel nostre territori és positiu. I l’estació intermodal és una prioritat que ha de garantir el servei a tot el territori, que faciliti la mobilitat de les persones i, a banda, que millori les connexions amb l’aeroport de Reus, per tal de millorar la dinamització econòmica i turística de la demarcació. No pot ser que un viatge a Barcelona ara trigui el mateix que fa trenta o quaranta anys. Hem de progressar i s’han de garantir unes infraestructures dignes, per poder vertebrar el territori, amb un transport públic sostenible.

Un altre dels grans objectius pel Camp de Tarragona és aquest projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd. Quines novetats hi ha sobre aquest pla?
Estem a l’espera que sigui publicat el PERTE, on les diferents valls de l’Ebre de l’Aragó, País Basc i Catalunya, amb aquest anomenat eix de l’hidrogen de l’Ebre opten a ser generadores d’aquesta energia més sostenible a través dels fons europeus. Hem tingut resolucions favorables i estem a l’espera que els plans avancin, però som optimistes.

Noemí Llauradó a l’interior de la Diputació

Sobre la qüestió territorial. Hi ha desigualtat entre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Pel que fa als recursos que destinem a ambdós territoris, tenim un equilibri. També amb el Baix Penedès. Sempre hem de garantir una equitat i un equilibri i sempre vetllem per aquest equilibri. És cert que les Terres de l’Ebre han estat oblidades durant molt de temps i un exemple ha estat les desgràcies climàtiques. Apostem molt per la marca turística de les Terres de l’Ebre, que està creixent i que ajuda a mostrar la seva gastronomia, la seva geografia o amb la memòria històrica. És una terra amb un potencial enorme i que s’ha de sentir acompanyada per totes les administracions.

Quina és la situació del Baix Penedès? Els alcaldes han decidit alçar la veu i es veuen maltractats i oblidats.
És una comarca fronterera amb dues demarcacions i hem de facilitar l’apropament del Baix Penedès, millorant la mobilitat. Hem de reflexionar sobre el fet que la gent s’estimi més mobilitzar-se cap a Barcelona i no cap a Tarragona. Una altra de les problemàtiques són les ocupacions il·legals en les segones residències que afecten directament els municipis del Penedès. En l’àmbit econòmic s’ha de continuar apostant, tant pel teixit industrial que és molt potent, com pel sector agroalimentari i vitivinícola, també amb el turisme i, entre tots, els hem de fer valdre. Hem de continuar apostant i destinant recursos.

Precisament la pandèmia ha fet que aquestes localitats del litoral penedesenc i tarragoní hagin crescut i ara es faci més evident la manca de serveis davant aquest augment. Com ho valoren?
Valorem aquest creixement dels pobles del litoral de forma positiva. Però sí que és cert que creixen les localitats de la costa, però perden població les de l’interior i hem de fer que hi hagi un equilibri, com he esmentat abans. És cert que la pandèmia ha evidenciat que la gent pot viure a la costa sense la necessitat de desplaçar-se cap a les ciutats per treballar, gràcies al teletreball. Tenim un clima i unes condicions i qualitat de vida que atreuen la gent i que són privilegiades. El repte d’aquestes localitats és el fet d’haver de mantenir aquests serveis durant tot l’any i no fer-ho només durant uns mesos a l’època vacacional. Això se soluciona destinant més recursos i donant eines als municipis.

Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració.

Com valora la relació entre Tarragona i Reus?
Perfectament bona. Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració. El que és important pel desenvolupament de la demarcació és que Tarragona i Reus sumin i el que cada vegada és més evident és el fet que han esdevingut una àrea metropolitana. Treballem a Tarragona, però vivim a Reus, o al revés. També ho podem traslladar a Cambrils, Salou o Vila-seca. Ens comportem com si fos una sola ciutat i això és el que fa que la demarcació avanci. I això ens fa més forts.

Llauradó i Vizcarro durant l’entrevista

La capitalitat l’ha de continuar exercint Tarragona?
La capital administrativa és evident que és Tarragona. Però ja no és tant el fet de parlar de capitalitat administrativa, sinó que tenim una capitalitat coral molt distribuïda per tota la demarcació. Som una gran ciutat difosa i crec que hem d’observar els municipis i les ciutats tarragonines de forma molt més oberta.

Reus està demostrant que pot acollir esdeveniments esportius d’alt nivell (World Padel Tour). Què li falta a Tarragona per poder fer-ho, a banda de no tenir una jugadora d’elit com Ari Sánchez?
Això ha estat molt determinant. És un fet que Ariana Sánchez és una jugadora reusenca i en aquest cercle esportiu va sortir la possibilitat de portar el circuit de pàdel a la seva ciutat. Si hagués estat de Tarragona, s’hauria fet aquí. De fet, també s’acullen altres esdeveniments, com en altres localitats de la demarcació. La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

Però la realitat és que la ciutadania percep que és molt més fàcil ara mateix fer coses a Reus que a Tarragona.
A mi el cert és que no m’arriba. Crec que ara mateix tots els municipis estan bullint d’activitats, ja que la gent tenia moltes ganes de recuperar la normalitat. No puc valorar un municipi més que un altre, ens hem de valorar i fer estimar molt més en el nostre conjunt. No ens valorem i no som conscients del potencial que tenim tots junts com a territori, si sumem plegats Tarragona, Reus, El Vendrell, Amposta i Tortosa. Tenim un territori molt ric.

No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines.

Un altre dels punts calents és el futur del preventori de la Savinosa. Com està el projecte?
Va ser una de les primeres qüestions que vam abordar. Hi havia un acord de consens a la Diputació que es preserva, que és el més important per tal d’impulsar qualsevol projecte a la finca de la Savinosa. Però la pandèmia i la caiguda del POUM han obligat que s’hagi de replantejar allò que s’hi vol fer. Vam haver d’esperar la nova normativa urbanística que supleix l’antic planejament urbanístic, les estem analitzant i hi ha una comissió que està estudiant totes les línies. Quan hi hagi un projecte, tant de l’ajuntament com de la Generalitat, qui ha d’aprovar el nou planejament, mirarem d’impulsar-lo. És complex, si no fos així no faria més de cinquanta anys que està així. El projecte ha de tenir un impacte més enllà de Tarragona, ha de ser beneficiós per la ciutat, però també pel territori.

Així i tot, des del mateix govern de la ciutat, amb l’aprovació de la moció per obrir la tanca de la Savinosa, parlen de poder apropar el preventori a la ciutadania.
No és tan fàcil. Hi ha molts condicionants. No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines. Estem treballant. Quan hi hagi una sintonia entre Generalitat, Diputació i Ajuntament, estarem en disposició d’explicar alguna cosa més, però no tenim pressa. Hem de mantenir aquest consens i fer les coses ben fetes, treballant amb certeses i anant plegats de l’ajuntament i de la Generalitat. No volem generar expectatives que després generin frustracions.

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ31 Maig, 2022
Sandra-Ramos9-1280x1054.jpg

Nova polèmica a la ciutat. El PSC de Tarragona ha carregat de nou contra l’alcalde Pau Ricomà, assegurant que “la seva manca de lideratge atura Tabacalera“, tal com ha afirmat la portaveu socialista, Sandra Ramos, en referència a les declaracions del ministre de Cultura, Miquel Iceta, qui va afirmar que l’actual govern municipal no li ha presentat cap projecte per l’antiga fàbrica de tabacs.

D’altra banda, Sandra Ramos espera que la inversió de set milions d’euros del govern de Pedro Sánchez per a la Necròpolis esperoni al govern municipal a actuar i a dialogar amb totes les administracions perquè el pla funcional comenci a posar-se en marxa. Els socialistes expliquen que aquest pla funcional per la Tabacalera defineix un full de ruta ben treballat i és un punt de partida per negociar amb la Generalitat i l’Estat.

“El problema resideix en què no s’ha mogut res en aquests tres anys del mandat de Ricomà. Ni tant sols han posat en marxa els espais d’àmbit municipal, com per exemple obrir els jardins a la ciutadania”. Per a la portaveu socialista, l’important és donar vida a aquest gran espai al costat del riu Francolí com un gran centre cultural i d’economia taronja.

Segons el PSC, per a dur terme aquest diàleg amb totes les administracions públiques, caldria un lideratge polític fort amb capacitat negociadora i una visió clara per liderar el territori, “però la realitat és que Ricomà representa tot el contrari”. Per a Ramos, les declaracions del ministre Iceta “malauradament no són cap sorpresa i són una mostra més de la manca de gestió d’ERC, Junts i la CUP.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Maig, 2022
43fc438f-7456-44da-a757-8e173ec5f4f7-1280x853.jpg

El portaveu de Cs al Parlament, Nacho Martín Blanco, ha explicat que el seu partit presentarà demà dimecres una denúncia contra el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, davant de Fiscalia per “incompliment flagrant” de la resolució del TSJC que fixa un 25% de classes en castellà.

En roda de premsa, Martín Blanco s’ha referit al decret del Govern com a “presa de pèl” i ha criticat que les instruccions enviades als centres educatius demanin explícitament que no s’apliquin percentatges en les llengües, precisament el contrari del que diu el TSJC.

També ha carregat contra el PSC. I és que, segons Cs, el decret i la llei “són dues cares de la mateixa moneda” i formen part d’una “ofensiva” contra els drets lingüístics dels ciutadans.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Maig, 2022
3.jpg

Vila-seca en Comú ha reclamat a l’executiu municipal millorar en el manteniment del nucli de la Pineda. Segons els comuns, el veïnat els ha traslladat el seu malestar per la manca de reposició de mobiliari, l’existència d’una rasa que fa mesos que està sense tapar i pels molts buits a les voreres, en llocs on abans hi havia arbres i que generen perillositat als vianants.

En aquest sentit, els Comuns asseguren que l’equip de govern va decidir treure arbres a carrers estrets, com per exemple al carrer Enric Morera, per ampliar la vorera i garantir l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.

Mario Téllez, portaveu dels Comuns al municipi indica que ja ha passat un temps prudencial i que, malauradament, “no s’han tapat els forats, tot generant una situació de perillositat als vianants. Ens hem quedat sense arbres i no s’ha millorat pas l’accessibilitat” assegura.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Maig, 2022
3866267-1280x853.jpg

El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que les explicacions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés sobre el ‘Catalangate’ van ser “més que exhaustives”.

En una atenció als mitjans aquest divendres, Marlaska ha negat que el govern espanyol faci “cessions” a l’independentisme i ha defensat la “necessitat” de reformar les lleis de secrets i del CNI.

“Ja s’està treballant en aquesta matèria”, ha explicat. Sobre el xoc amb Unides Podem en la votació de la llei audiovisual, el titular d’Interior hi ha tret importància i ha assegurat que “la relació està perfecta”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Maig, 2022
Marc-Rovira-1280x720.jpg

Novetats polítiques a la Diputació de Tarragona. L’alcalde Barberà de la Conca, Marc Rovira ja és nou diputat de l’ens supramunicipal, substituint a Marc Ayala en el grup de Junts per Catalunya, després de la seva renúncia a l’escó pel suposat cas d’abusos sexuals a menors.

Rovira ha estat designat representant de la Diputació de Tarragona al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i a la Comissió Executiva i a l’Assemblea General del Consorci Català de Desenvolupament Local. A més, formarà part de diferents comissions informatives permanents i especials.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Maig, 2022
camping-las-palmeras.jpg

Nova polèmica a l’Ajuntament de Tarragona. El Càmping Las Palmeras portarà a judici al regidor de Serveis Centrals, Jordi Fortuny, qui ha rebut una citació per declarar per un presumpte delicte de prevaricació, segons ha avançat el ‘Més’ i ha pogut confirmar larepúblicacheca.cat.

L’empresa que gestiona l’equipament turístic ‘C de Barraquer SA’ considera que van ser perjudicats en el cobrament de l’Impost sobre béns Immobles per la consideració fiscal de les finques com urbanes en lloc de rústiques. Des del consistori tarragoní argumenten que el regidor, en exercici de les seves funcions, aprova anualment un padró fiscal que conté prop de 105.000 rebuts, que es confecciona pel departament gestor de l’impost d’acord amb el padró cadastral tramès per la Gerència territorial del Cadastre.

Cal tenir en compte que L’IBI és un impost de gestió compartida entre l’Estat i l’Ajuntament i correspon a l’Estat, entre d’altres, fixar la naturalesa fiscal del sòl, no tenint l’Ajuntament competència per alterar les dades que conté el padró cadastral, tal com remarquen des de l’Ajuntament de Tarragona.

Fonts municipals han assegurat a aquest mitjà que, “en tot moment s’ha procedit amb tota la legalitat la tramitació dels impostos”. I afegeixen: “L’IBI és un impost on intervé l’Estat fixant el valor cadastral i l’Ajuntament l’únic que fa és aplicar-lo segons la seva ordenança”. Torna, de nou, l’ombra de la polèmica a la casa dels tarragonins.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Maig, 2022
4791ae0c-0db6-435e-ad76-b52c1d5efecb-1280x961.jpg

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous tres actuacions del seu executiu en resposta a les demandes dels seus socis per l’escàndol del ‘Catalangate’.

Es tracta, en primer lloc, de la redacció d’una nova Llei de secrets oficials que arribarà al Congrés durant el pròxim període de sessions –a partir de setembre- i que substituirà la de 1968, vigent fins ara.

També una nova Llei del CNI per superar la del 2002 que augmentarà els controls judicials i interns dels serveis secrets en la línia del que demana el PNB, i en tercer lloc la desclassificació de la documentació sobre l’espionatge a líders independentistes, però no de mutu propi, sinó únicament si ho demana l’Audiència Nacional.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Maig, 2022
1bbaf719-befb-4054-b01a-ba30241f4cde-1280x853.jpg

Vox i Ciutadans han anunciat que portaran la nova llei del català a l’escola al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). La llei s’havia de votar divendres al ple, però amb el moviment d’aquests dos grups queden paralitzats tots els tràmits a l’espera que el CGE emeti un dictamen.

El president del grup parlamentari de Vox, Ignacio Garriga, ha anunciat la decisió en roda de premsa i ha explicat que, a parer seu, la llei proposada per PSC, ERC, Junts i comuns és “un assalt a la legalitat i una vulneració dels drets i les llibertats dels ciutadans”. Per la seva banda, fonts de Cs han confirmat que tenen previst dur-la al CGE, també.

Per tal que el CGE pugui estudiar i emetre dictamen sobre una norma calen com a mínim dos grups parlamentaris, de manera que amb Vox i Cs ja és suficient per a paralitzar l’aprovació de la llei a l’espera del dictamen.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter