Arxius de política | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Desembre, 2020
antonio-morales_opinio.jpg

Soy consciente de lo políticamente incorrecto que suena esta afirmación que da título a mi reflexión, pero la generosidad de vertebrar el poder descentralizándolo para hacerlo más cercano al ciudadano, a través de la Constitución, respetando su diversidad y cultura ha resultado fallida, ineficaz y muy costosa. Algunas de esas competencias cedidas han sido gestionadas con deslealtad institucional por unos gobernantes cicateros y traidores al espíritu de la carta magna.

El tiempo y sus circunstancias han despejado las incógnitas, el torticero uso y abuso del poder, sólo ha servido para duplicar competencias con el consiguiente gasto de muchos parlamentos, muchos políticos (más del doble que Alemania que nos dobla en población), estructuras de estados inexistentes, coches oficiales, mucho enchufismo, consejos comarcales de cariz separatista, prebendas a cambio de lealtad y seguidismo de estómagos agradecidos. Multitud de ineficientes funcionarios públicos que se precisan en otros organismos como sanidad, oficinas de  empleo o seguridad social.

Una aberración insufrible que nos ha dado 17 modelos diferentes e incompatibles, 17 en educación, algunos adoctrinando en el odio a España, tergiversando la Historia para complacer el ego aldeano de unos mentecatos, 17 tarjetas sanitarias incompatibles, normas y requisitos discriminatorios, una cosa es respetar la idiosincrasia de una tierra y otra muy distinta es la anarquía indiscriminada y caprichosa, que siembra división, envidias y rivalidades estúpidas avaladas por necios provincianos que presumen de ser superiores a sus semejantes de otras tierras españolas. Se trata de competir por ver quién es más radical y están dispuestos a erradicar o ignorar la lengua de Cervantes para imponer su lengua minoritaria que ya está sobradamente reconocida y garantizada.

Con la gestión de la maldita pandemia del covid-19, ha quedado demostrado el descontrol y la desorganización para combatirla, pleiteando en competencias y culpándose de la nefasta gestión, se da la paradoja actual de cara a las fiestas navideñas que cada autonomía va a imponer unas normas casi siempre diferentes de la comunidad vecina, convirtiendo al país en un laberinto de decretos siempre diferentes e inteligibles, hay que aprenderse los 17 decretos de distinta actuación, con sus peculiares normas para viajar por España, es patético el escenario que nos muestra el ejecutivo central al delegar las competencias sin ningún criterio unitario.

Hay mecanismos legales en la Constitución para devolver el poder mal gestionado, tantos dislates, redes clientelares, barreras burocráticas, galimatías de normas administrativas que entorpecen y desmotivan al emprendedor por un laberinto de procedimientos absurdos incluyendo un infierno fiscal en algunas de ellas. Pero los partidos políticos, en su mayoría no están dispuestos a renunciar a las prebendas del sistema autonómico, pues les sirve para colocar a sus miembros, ya que la política es su medio de vida y muchos no han trabajado nunca ni creo que lo hagan. Según calculan los economistas, las autonomías nos cuestan a los españoles 50,000 millones de euros, ¿saben cuántos servicios esenciales se podrían mejorar con esa cantidad de recursos?, en ayudas a dependencia, mejora educativa, y otros servicios públicos. Para algunos les resultará demagógica la comparación, pero a mí, dilapidar el dinero público que es de todos, me parece obsceno y no debe permanecer escondido en la memoria.

Antonio MORALES SÁNCHEZ


REDACCIÓ14 Desembre, 2020
antonio-morales_opinio.jpg

Charles-Louis de Secondat, señor de la Brède y barón de Montesquieu (1689-1755), fue filósofo, juez, ensayista ilustrado y precursor de la teoría de la separación de poderes que influyó poderosamente en los estados democráticos avanzados, especialmente en la Constitución de los EE. UU.

Se basa en una estructura de tres poderes independientes: El poder legislativo (Parlamento representativo que discute y aprueba leyes); El poder ejecutivo emanado de las urnas (Gobierno); y El poder judicial (los jueces que aplican la ley). Todos ellos independientes que asumen su función con tal, incluidos en nuestra Constitución.

Pero los políticos golpistas catalanes,  no lo entienden así, creen que ellos están por encima de la ley y los jueces deben estar al servicio del político de turno. Tras ser condenados por sedición y mucho antes cuando todas sus iniciativas ilegales eran tumbadas por la justicia, ello siempre las rechazaban por considerar que los tribunales estaban politizados, claro que si alguna vez les daba la razón, entonces eran justos y ecuánimes.

Al tener el control de las instituciones penitenciarias,  los políticos independentistas intentan ahora sacar a la calle cuanto antes a sus amigos golpistas (los cuales se jactan de que lo volverán a hacer… el golpe de estado), pervirtiendo las normas establecidas de beneficios penitenciarios como muy bien se lo ha recordado el Tribunal Supremo, constantemente desprestigiado por los independentistas que sueñan con una “republiqueta” en la que ellos coloquen a los jueces afines a sus intereses. Esos que tergiversan la historia de España, esos que adoctrinan en las aulas a los niños, esos que arrinconan la lengua de Cervantes, derrochan el dinero de todos en estructuras de un estado inexistente, esos que mienten con el “España nos roba”, son los que se lamentan de ser perseguidos porque se creen de una casta o raza superior que no se someten a la ley que juraron defender cuando tomaron uso del cargo.

Desgraciadamente, los dos partidos mayoritarios españoles desde el año 1985, han estado colocando con amplio consenso a algunos de los jueces afines en las altas instituciones de la justicia. Y lo han hecho con la peregrina escusa de que la justicia debe ser elegida por los representantes del pueblo, al menos en gran medida, cuando está demostrado que todos estos enjuagues han degradado la institución que debería regirse profesionalmente por sus miembros y su código ético, siendo totalmente independiente del poder político, un poder pernicioso para la imparcialidad y la objetividad a la hora de aplicar la ley. Si esto lo tiene claro un ciudadano común que no ha estudiado derecho, simplemente guiado por la lógica y la razón, por qué no lo asumen nuestros dirigentes políticos… muy sencillo, porque siempre buscan los privilegios de la impunidad para perpetrar sus flagrantes fechorías. Hay que recordar que las leyes son aprobadas para proteger a los débiles de los poderosos, y el verdadero demócrata es el que respeta la ley. La prueba más lamentable es el actual Gobierno sectario  que padecemos, empeñado en domesticar la justicia al servicio del totalitarismo más abyecto, infiltrando a sus peones más fieles. Y de esta forma llegamos al verdadero dilema… ¿Quién controla al poder? Esa es la incógnita de mi reflexión.

Antonio MORALES SÁNCHEZ

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

Estela Martín aspira a ser la primera degana del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. S’enfronta a David Rocamora i a Rocío de Mantaras. Les eleccions tindran lloc el proper 26 de novembre. La candidata a degana assegura que l’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Martin assevera que l’administració no tracta bé a l’advocacia. Si guanya les eleccions i es converteix en la primera degana de l’ICAT diu que el seu equip aportarà experiència i treballarà per unificar i dignificar encara més la professió. Té paraules d’elogi pel mandat de Manel Albiac. El fet que hi hagi tres candidatures per a Estela Martin no representa divisió sinó pluralisme i participació


Qui és l’Estela Martín?

L’Estela Martín és una advocada que treballa amb il·lusió, rigor i compromís per als seus clients i, també, per als seus companys, amb l’objectiu que l’exercici de l’advocacia es pugui dur a terme en les millors condicions possibles.

Per què ha volgut ser advocada?
Em vaig diplomar en Turisme l’any 1997. A la carrera havia fet assignatures de Dret i em van agradar molt. Després d’un temps treballant vaig decidir que volia fer un gir a la meva carrera i que volia fer una cosa que m’apassionés. I aquesta passió va resultar ser el Dret.

Que li va fer prendre la decisió de presentar-se a la presidència de l’ICAT?
Va ser una decisió meditada que vaig trigar uns dies a prendre. Els meus companys em van engrescar amb l’argument que la meva experiència de gestió s’havia d’aprofitar i que ho podria fer bé. Ho vaig rumiar i vaig pensar que era un repte, però que valia molt la pena intentar-ho. I aquí estic, uns mesos després, en plena campanya electoral.

Com a advocada què li demanaria al nou degà/degana?
Que li posi tantes ganes, il·lusió i responsabilitat com li posaria jo.

Per què l’ICAT hauria de tenir una degana al capdavant?
L’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Si es compleixen aquests requisits, que sigui una dona seria un fet natural, perquè som més de la meitat del col·lectiu. Però no ha passat mai. Potser ja comença a tocar. S’han d’anar trencant els sostres de vidre que encara tenim massa vigents.

En què es diferencia la seva candidatura de la resta?
Aportem experiència, sabem com es poden fer les coses bé, no tindrem una corba d’aprenentatge i ens podrem posar a treballar per la professió des del primer moment. A banda, totes les nostres propostes són realitzables i es poden aconseguir amb els mitjans humans i materials amb el que ja comptem. Però també incorporem gent nova, amb idees fresques i renovadores.

Quin balanç fa del darrer mandat del degà Manel Albiac?
En Manel ha tingut un mandat duríssim a causa de la COVID 19 i ha hagut de solucionar problemes cada dia, ja que les condicions de treball i de relacions amb l’administració canviaven cada dia i s’havia d’estar molt a sobre per tal que tot sortís el millor possible. L’experiència d’en Manel i del seu equip ha fet possible que la feina tirés endavant i que els companys i companyes poguéssim seguir treballant. D’altra banda ens ha deixat una pujada de l’1,5% del Torn d’Ofici com a president del CICAC.

Si és la futura degana, farà una auditoria interna al Col·legi?
Com a corporació de dret públic no només es fa una auditoria interna a l’ICAT cada any, sinó que tots els comptes, pressupostos i auditories que es fan estan penjades al portal de transparència de la institució.

Creu que l’administració tracta bé l’advocacia o creu que cal millorar la relació?
L’administració no tracta bé a l’advocacia, això és un fet. És prioritari canviar aquesta manera de fer. Per això la nostra candidatura proposa una ‘App’ amb la que podrem recollir qualsevol mal funcionament de l’administració en qüestió de segons. Tota aquesta informació és la que la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia utilitzarà per reclamar millores al TSJ.

Hi ha advocats que ho estan passant molt malament. Quin pla té previst per dignificar la professió i les remuneracions?
La Fundació ICAT està treballant per poder ajudar a tots els companys i companyes que ho necessitin amb ajuts extraordinaris creats per intentar pal·liar l’efecte COVID. D’altra banda hem condonat quotes col·legials als moments més durs del confinament i quan les quotes coincidien amb períodes de despesa extraordinària, com ara setembre amb les matrícules i compra de llibres, o l’octubre amb el pagament de la meitat de la quota de responsabilitat civil obligatòria. La nostra manera de treballar pel col·lectiu és mirar que no es quedi ningú enrere. Però aquest exercici de compromís amb els companys és possible perquè en els últims anys hem estat molt rigorosos en la gestió econòmica. Tenir les arques sanejades ens ha permès introduir aquestes ajudes extraordinàries.

D’altra banda, com he comentat abans, al juliol, amb el Manel Albiac al capdavant del CICAC, es va tancar una pujada de l’1,5% de les retribucions del Torn d’Ofici, que estaven congelades per la Generalitat des del 2017. Aquestes retribucions es pacten anualment des del CICAC, en nom dels 14 col·legis catalans, amb la Generalitat. I depenen dels pressupostos de Justícia.

La ciutat de la justícia, el torn d’ofici, l’empoderament de la dona, la dignificació de la professió, la formació contínua… quina és la seva prioritat?
No hi ha una única prioritat. Totes les àrees que menciones són importants i no excloents. Tenim un equip que ja fa anys que reivindica la ciutat de la justícia, lluitant pel torn d’ofici, fent el col·legi més igualitari, donant formació contínua de qualitat i gratuïta i exigint el tracte de respecte i el reconeixement social que mereix la nostra professió…

Quina novetat porta vostè al seu programa electoral?
En portem moltes. Entre d’altres, la digitalització de tot l’expedient del torn d’ofici, incloent-hi la justícia gratuïta, que fins ara s’havia de portar en paper. Fa mesos que estem treballant amb la Generalitat per modernitzar la justificació. També posarem equipaments informàtics a tots els despatxos de l’ICAT per tal de fer més àgil i més fàcil la nostra feina. Farem una aplicació per intercanviar guàrdies entre els advocats, per no haver de trucar a tots els companys fins a trobar a algú que ens pugui fer un canvi. No és una novetat, però volem aplicar un deganat obert, per tal que els companys i companyes puguin venir a parlar amb mi i tractar personalment qualsevol problema o inquietud. També portem al programa una nova rebaixa de quotes, i això tampoc és una novetat, ja que seria el novè any que es farà.

En els darrers anys s’ha polititzat l’ICAT?
Tota la societat s’ha polititzat. I és lògic, perquè hem viscut i estem vivint temps molt convulsos. Però sota el meu criteri, i el que hem mantingut des de la Junta en els darrers anys, el col·legi s’ha de dedicar exclusivament a lluitar per la dignitat de la professió, pel reconeixement de l’advocacia dins la societat i per l’exercici lliure del Dret. La política ha de quedar fora. A la nostra llista hi ha perfils de sensibilitats polítiques diverses, però tots compartim aquest objectiu.

La seva candidatura és feminista?
És una candidatura a favor de tota l’advocacia. Dit això, la meva candidatura està encapçalada per una dona i si hi ha gent que per això que la titlla de feminista és una demostració de fins a quin punt existeixen els sostres de vidre als que em referia abans. No vull jugar aquesta carta per captar el vot femení. Però treballar per la igualtat és una de les nostres prioritats, no només meva o de les dones que formen aquesta candidatura, sinó de tots. Com hem demostrat en els darrers anys a la Junta impulsant el Pla d’Igualtat o canviant el nom de la institució a Col·legi de l’Advocacia. Una sensibilitat que volem projectar també fora del Col·legi, implicant-nos en aquelles iniciatives que treballin en pro dels drets de la dona. Quan parlem de funció social de l’advocacia ens referim a apostes com aquesta.

Continuista si comparem amb el mandat del degà Manel Albiac?
En Manel es va trobar un Col·legi amb moltes mancances i el va portar al segle XXI. Ara no deixarem de banda tota la feina feta, especialment la part de gestió econòmica. Hem de recollir aquesta base, pujar de nivell i millorar, per això incorporem a l’equip 8 persones que no han participat en les juntes de l’ICAT abans. Per tal que ens donin una visió nova als 7 que continuem el projecte. Tenim bona base i tenim un projecte diferent, però amb arrels en fites que ja s’han aconseguit. Volem ser continuistes i renovadors. És el nostre repte.

Què no faria mai com a degana?
Prometre coses que sé que no puc complir, sigui per desconeixement de la institució o perquè el que vull són titulars que cridin l’atenció.

Què li diria als seus “contrincants”: David Rocamora i Rocío de Mantaras?
Que tinguin molta sort, la feina és dura i és una gran responsabilitat.

El fet que hi hagi tres candidatures significa que la professió a Tarragona està molta dividida?
Significa pluralisme, participació i obertura de la institució a tot el col·lectiu, que era un dels objectius que teníem l’equip que vam arribar a la Junta fa vuit anys.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020
donaire.jpg

Albert Donaire, conegut activista independentista, influencer i mosso independentista, ha comunicat a través de les xarxes socials que abandona el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana per fer al pas a la política des d’un partit, una activitat incompatible en seguir formant part de l’ANC, tal com marquen els estatus.

Així doncs, la baixa de Donaire d’avui s’afegeix a la de fa uns dies d’uns altres 7 secretariats més, en aquest cas per discrepàncies amb la posició de l’ANC de cara els comicis catalans del 14-F, tal com va detallar La República.

Ara doncs, la intenció de Donaire és participar activament en política i té la intenció d’encapçalar la llista de Demòcrates a la demarcació de Girona.

Donaire creu que “ha arribat un moment en què em veig obligat a fer un pas més enllà i fer una nova aposta: lluitar per poder canviar les coses des d’una posició on es pugui fer una incidència directa” i considera que des de l’ANC li ho han impedit demana que no es renunciï “a què l’Assemblea canalitzi la pressió i segueixi essent un actor determinant per a la mobilització del poble de Catalunya en la lluita de llurs llibertats”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2020
congres.jpg

El director general de la Organización Mundial de la Salud (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, subrayó hoy que la politización de la pandemia y la falta de concienciación en algunos casos sobre la gravedad de ésta son grandes obstáculos en la lucha contra una crisis “que está muy lejos de su final”.

“Nos preocupa particularmente la cuestión del compromiso comunitario y la politización de la respuesta ante la pandemia”, reconoció hoy Tedros en la quinta reunión de expertos del Comité de Emergencia sobre la COVID-19, que la OMS ha de convocar trimestralmente desde la declaración de emergencia internacional.

“La pandemia está muy lejos de su final, y tenemos que ajustar todos nuestros esfuerzos para que se adapten al largo plazo”, y para ello, indicó Tedros, es necesario un “liderazgo fuerte” y la integración de toda la sociedad.

El director general subrayó que desde la anterior reunión del comité en julio “algunas cosas han evolucionado a mejor y otras a peor”, y señaló que en el lado positivo se comprenden mejor las pautas epidemiológicas del coronavirus y los tratamientos más eficaces.

En un momento en el que se advierte cierta fatiga de las sociedades ante la lucha contra la pandemia, Tedros recalcó que “la salud mental debe ser parte importante de los esfuerzos en la respuesta”, así como “atender el impacto socioeconómico de las medidas para aumentar la confianza de la población”.

Tedros insistió en que deben combatirse la desinformación y los rumores en torno a la pandemia, a la vez que se prepara a todos los países para la introducción de posibles vacunas contra la COVID-19 “evitando que haya un nacionalismo de vacunas” en el que se compita por promocionar las de uno u otro país.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
votar3-1280x960.jpg

La amplia majoria al Senat s’ha posicionat en contra de la presa en consideració d’una Proposició de Llei presentada per ERC per establir l’edat mínima electoral en els 16 anys. El PSOE s’ha sumat al rebuig de PP, Ciutadans, Vox, PNB i PRC, i ha acusat els republicans de presentar aquesta proposta a les portes d’un procés electoral a Catalunya.

L’encarregat de defensar aquesta iniciativa parlamentària ha estat el senador Bernat Picornell, qui ha expressat la “decepció” del seu grup davant la negativa del PSOE a donar suport a aquesta presa en consideració. El parlamentari català s’ha mostrat molt crític amb el Grup dirigit per Ander Gil i li ha recordat que aquesta reivindicació es troba en l’acord programàtic signat entre la formació ‘socialista’ i Unides Podem.

Segons ha defensat Picornell, en aquest escrit entre les dues formacions que estan en el Govern de coalició, sengles partits es comprometien a iniciar el debat per ampliar l’espectre electoral als joves de 16 i 17 anys. “Falten a la seva paraula”, ha retret el senador d’ERC, que ha assegurat que aquesta iniciativa és una presa en consideració, de manera que s’obriria el camí per debatre sobre aquesta qüestió.

A més, ERC recorda que el PSOE ja va recolzar aquesta reivindicació històrica al Congrés el 2016, però que no obstant això, no va arribar a iniciar el seu tràmit parlamentari davant la dissolució de les Cambres al no conformar-Govern.

En aquest sentit, el senador ‘socialista’ Raúl Díaz ha retret a ERC que aquesta iniciativa no va tirar endavant al Congrés durant 2006 perquè la seva formació no va donar suport al debat d’investidura de l’aleshores candidat de PSOE, Pedro Sánchez.

Així mateix, el parlamentari socialista ‘ha justificat el seu vot en contra perquè considera que no es dóna el “tempo polític” com per a tramitar-ara, si bé ha defensat que es tracta també d’una reivindicació històrica per part de les joventuts del seu partit i que seguiran treballant per tenir-la en compte.

Modificación profunda
Durant el torn de portaveus, el senador de Ciutadans Fran Hervías també ha carregat contra la iniciativa “una mica sospitosa” d’ERC perquè considera que, amb aquesta proposta, pretenen aconseguir més suport per a les seves “deliris separatistes”. Alguna cosa en el que també ha coincidit VOX, que ha mostrat el seu rebuig a la iniciativa perquè creu que, ampliant l’espectre electoral, els republicans busquen “carregar-se la Constitució”.

No obstant això, el parlamentari de Ciutadans ha plantejat una modificació més profunda de la llei electoral, que ha titllat d'”injusta” recordant que ERC té més diputats que la seva formació al Congrés, “amb la meitat de vots”. Així, ha demanat una reflexió sobre les llistes desbloquejades, el vot pregat i el que el vot valgui més en alguns territoris que en altres.

Per la seva banda, el Partit Popular també ha rebutjat la proposta d’ERC i ha defensat que, en l’actual marc constitucional, s’estableix la majoria d’edat en els 18 anys, condició per poder exercir el dret a vot. En aquesta línia també s’ha dirigit el senador d’el PNB, que ha defensat que aquesta qüestió requereix d’un major consens i s’ha mostrat disposat a afrontar un debat integral.

També s’ha posicionat en contra el parlamentari de l’PRC: “Estem d’acord amb que cal una reflexió, però no estem d’acord amb que als 16 anys es pugui votar i a més ser elegit per representar en òrgans públics”.

El dilema
La proposta sí que ha comptat amb el suport de Més Madrid, que portava en el seu programa electoral aquesta reivindicació històrica, i que a més ha instat el PSOE a donar-li suport. També els socis de Govern d’ERC a Catalunya, Junts, han mostrat la seva conformitat amb la iniciativa de rebaixar l’edat electoral als 16 anys.

Qui ha mostrat la seva abstenció ha estat el parlamentari de Terol Existeix, que ha reconegut que té un dilema amb què els joves de 16 i 17 anys tinguin algunes responsabilitats laborals o d’una altra índole i no puguin votar.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Setembre, 2020
Rfa.jpg

Las nuevas formas de hacer política no son las mismas que cuando se empezó a instaurar la democracia y en años posteriores. Las formas de hacer política en aquellos tiempos se basaban más en lo que se conocía como “tierra de misiones” y sus protagonistas “misioneros  políticos” o “reporteros políticos” por aquello de estar presente en el lugar de los hechos, es decir en el territorio, con las personas y consecuente conocer sus problemas reales, se trataba de instaurar una presencia institucional de la formación política en el territorio, una correa humana de transmisión de proyectos y soluciones a los problemas reales de cada rincón geográfico.

Me acuerdo con  mucho cariño que, mi mentor político, el tortosino Juan Manuel Fabra Valles, quien fue diputado, eurodiputado y Presidente del Tribunal de Cuentas de la Unión Europa, me instruía en que el buen político es aquel que menos tiempo pasa en los despachos, dedicando la mayoría en la propia calle, al pie del cañón, con las gentes, en los pueblos o ciudades, al lado de los problemas que afectan de verdad a las personas, añadía, que un partido político sin infantería era una batalla electoral perdida.

No le faltaba razón y a los buenos resultados electorales se refería, comentaba que cada reunión en un municipio, por muy pocas personas que asistan, la posibilidad de crear una célula del partido se hacía realidad, más tarde se convertiría en una lista municipal, para acabar teniendo alcaldes o como menos concejales, contribuyendo todo ello en tener diputados que defiendan los problemas de las personas y hacer notar sus municipios en las distintas instituciones.

Hoy lamentablemente la pirámide se ha invertido, se piensa más en el candidato que debe ir en listas, defendiendo un programa electoral genérico populista que no, especifico al territorio que es al fin y al cabo es lo que reclaman los ciudadanos, aquellos que ven a sus líderes políticos o cargos electos cada día más lejanos.

Es cierto y algunos defenderán con toda la razón que,  las nuevas tecnologías han llegado para quedarse, llegando a la mayoría de los rincones,  la informática, las redes sociales, los medios de comunicación digitales, etc., nadie pone en duda que debemos adecuarnos a esta revolución de la información, pero es también cierto, que no todo el mundo la utiliza, porque no dispone de la práctica de la misma, porque no quiere o bien porque prefiere el acercamiento humano.  Se me hace difícil creer que, un trabajador del campo de cualquier rincón del interior de Cataluña, como ejemplo, se pase todo el día enganchado a su móvil, de trabajadores de industrias que se pasan la mayor parte del día en su puesto de trabajo y que desean llegar a casa para estar con su familia, así como a nuestros mayores.

Sin olvidar la saturación, manipulación, en algunos casos delictiva de la información que recibimos de las redes sociales. Son muchos los ciudadanos que prefieren estar con sus dirigentes políticos, con sus cargos electos, estar cara a cara, lo que se conoce como “tocar purpura”, mirar a los ojos por encima de las mascarillas, escuchar la voz de quien les habla o bien la propia suya. Hoy y no generalizo, es más fácil para muchos políticos el preparar una intervención, sobre un tema en concreto, sentados ante el ordenador de sus casas o despachos, hacer un “copy pega” del google para sin perder tiempo colgar en las redes sociales, que no estar presente en el lugar de los hechos y desde el mismo poder enviar las imágenes o comunicados en sus medios sociales.

La realidad de la política no puede ser o no debería ser una pantalla de ordenador, sino la misma calle, quizás, espero en un futuro se reforma de una vez por todas la Ley Electoral, para que aparte de las listas abiertas de las formaciones políticas que comparezcan, el tiempo  de los mandatos, sería necesario recogiera los cargos electos por  distritos, con sus correspondientes oficinas en el territorio, para de esta manera permanecer mucho más cerca de los ciudadanos y de sus necesidades.

Si tengo que ser sincero, yo me siento orgulloso de pertenecer a la escuela de los “misioneros o reporteros políticos”, como fue Juan Manuel Fabra Valles, Josep Maldonado, Pep Jai, Maties Vives, entre otros y los que hoy siguen los mismos pasos como el veterano Joan Ruiz, Quim Nin o la innovación en la política catalana de Alejandro Fernández.

Rafa LUNA
Exsenador i diputat

 


REDACCIÓ10 Setembre, 2020
carles-castillo-parlament-2-1280x958.jpg

Castillo en un torn de paraula al Parlament

Carles Castillo s’ha acomiadat aquest dijous del Parlament com a diputat amb una crida a tornar a la política, a “rebel·lar-se contra les trinxeres i reivindicar l’empatia”. El fins ara parlamentari va trencar amb el carnet del PSC la setmana passada per la “deriva” que considera que ha pres el partit i aquest ha estat el seu darrer ple. Castillo ha donat les gràcies als socialistes catalans per haver-li “ensenyat tot” i haver-li donat “absolutament tot”.

“Ha estat un honor treballar-hi”, ha expressat Castillo, que ha admès que li sap greu deixar “una mica a mitges” la comissió d’investigació sobre IQOXE. I ha acabat amb un darrer missatge per a la resta de diputats: “Portin-se bé, els seguiré per la tele”.

Castillo s’ha mostrat agraït amb el territori que l’ha acollit quan han fet viatges, administracions locals i sindicats amb qui ha tractat durant la seva tasca com a parlamentari. D’altra banda, ha donat les gràcies als treballadors del Parlament per haver-li “facilitat la feina”, “als cambrers, parlin l’idioma que parlin” i als companys de grup parlamentari.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Setembre, 2020
foto_36842081.jpg

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha reclamat al govern espanyol un “nou decret urgent” sobre els romanents després que el Congrés hagi tombat aquest dijous la proposta de PSOE i Unides Podem. Des de les portes de la cambra baixa, Pellicer ha defensat que els ajuntaments necessiten de manera “immediata” ajudar la ciutadania en el context de pandèmia i crisi econòmica.

Carles Pellicer reclama a l’Estat “ajuda urgent”

“Necessitem ajuda. No és un tema polític”, ha afegit tot defensant que els 5.000 MEUR han d’arribar a tots els ajuntaments. A més, ha assegurat que el govern espanyol té “l’obligació” de plantejar una alternativa i ha demanat més diàleg. Per la seva banda el diputat Ferran Bel ha reivindicat que ha d’existir un pla B i que, en cas que no hi sigui, almenys el govern de coalició no ha d’obstaculitzar les propostes que tramiten altres grups.

El decret de romanents dels ajuntaments tombat establia un sistema que permetia que els consistoris accedissin a 5.000 milions dels seus propis superàvits a canvi de cedir a l’Estat la resta dels seus estalvis durant un termini de 10 anys a partir del 2022.

Podem finalment ha votat a favor després d’assolir un acord amb l’executiu espanyol perquè el 60% del fons de 5.000 milions, és a dir 3.000, es repartissin amb criteris poblacionals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Setembre, 2020
foto_3693143.jpg

El Parlament aprova la llei per regular els lloguers

El Parlament ha aprovat la proposició de llei per regular els preus dels lloguers d’habitatges a Catalunya. Amb els vots a favor de JxCat, ERC, CatECP i la CUP; i els contraris de Cs, PSC, PDeCAT, PPC i Demòcrates, la cambra catalana ha validat la mesura que pretén regular la “contenció” i “moderació” de les rendes quan es destinin a la residència permanent i es trobin en zones declarades amb “mercat d’habitatge tens”.

L’aprovació de la regulació ha estat possible després d’un acord ‘in extremis’ entre el Sindicat de Llogaters, JxCat, ERC, CatECP i la CUP. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) no ha avalat bona part de la llei en creure que alguns dels articles contradiuen la Constitució i l’Estatut.

De fet, al llarg del debat previ a l’aprovació Cs, PSC i PPC han advertit als grups promotors que la llei no té recorregut perquè el Parlament no té competències per legislar en la regulació dels lloguers. Cs i PSC han acusat JxCat, ERC, CatECP i la CUP de buscar confrontació amb l’Estat i rèdits electorals. Per la seva banda, el PPC ha anunciat que “aviat” recorrerà la norma davant el Tribunal Constitucional (TC).

Quatre diputats del PDeCAT, que formen part del grup parlamentari de JxCat, han votat contra la proposició de llei. El Partit Demòcrata ha emès un comunicat on ha descartat donar suport a la mesura perquè “no es defensa el petit propietari i perquè es produirà l’efecte que hi haurà menys pisos de lloguer al mercat en els pròxims anys com s’ha acreditat en altres experiències a escala internacional”.

També dos diputats de Demòcrates, que formen part del grup republicà, han votat en contra de la norma per regular els lloguers. En un comunicat, han defensat que la mesura “beneficiaria a les estructures econòmiques, com els fons d’inversió, perjudicaria els petits propietaris, que a Catalunya representa un 80% dels llogaters, i tindria l’efecte de disminuir l’oferta de pisos de lloguer”.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter