NOEMÍ LLAURADÓ: La guerra entre Reus i Tarragona és un mite

Quarts d’onze del matí i el Palau de la Diputació de Tarragona bull d’activitat. L’edifici del passeig de Sant Antoni és un formiguer constant de gent entrant i sortint en un dia de treball laboral. Accedim a l’ens supramunicipal per conèixer quina ha estat la tasca en aquest mandat de Noemí Llauradó (ERC), la nova presidenta que ha agafat el relleu de Josep Poblet (CiU), després de dotze anys al càrrec. I no ha estat una gestió gens fàcil, tal com admet Llauradó qui ens explica com s’han hagut de reinventar i gestionar tres anys “d’emergències” climàtiques, socials i econòmiques. La presidenta ens obre les portes del seu despatx i conversem sobre aquest mandat, marcat per la crisi sanitària i social esdevinguda per la Covid-19, també sobre els reptes del nostre territori i la relació entre la Diputació i les diferents administracions locals, i quin ha estat el seu paper durant aquests mesos marcats per la incertesa i una recuperació econòmica que es veu amenaçada per una nova ombra de crisi.

Quin balanç fa d’aquests tres anys presidint la Diputació?
Balanç positiu. Però ha estat el mandat -no només a la Diputació, sinó també a la resta d’administracions- de la gestió d’emergències. Recordo que només entrar, vam haver de gestionar els incendis de la Ribera d’Ebre, que evidencien, en bona part, i que són fruit del canvi climàtic. Després van venir els aiguats de la Conca de Barberà, més tard el temporal Glòria, Filomena… Una sèrie d’episodis climàtics que van fer mal a la demarcació, amb víctimes mortals, danys als carrers i equipament públics… per tant, gestió de desgràcies. També l’explosió d’Iqoxe i, per descomptat, l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Ha estat el mandat del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Com ha estat el fet d’haver de gestionar una pandèmia amb la incertesa i el desconeixement sobre la mateixa?
Tot i que l’esclat de la Covid-19 ens va sorprendre a tots, crec que hem tingut la capacitat necessària per adaptar-nos i poder fer front a tot el que succeïa, hem pogut estar al costat de tots els ajuntaments, que són els nostres destinataris per tal de poder garantir tots els serveis. La desinfecció dels municipis, el manteniment de les carreteres, la compra de material sanitari (mascaretes, gel desinfectant). Crec que ha estat una bona gestió, tot i haver de gestionar-ho tot telemàticament amb el teletreball.

I ara els plans de reactivació econòmica per fer front a la crisi econòmica.
Hem destinat molts recursos als ajuntaments per fer front a aquesta crisi, sobretot a les entitats socials. Tot i que també ens hem fixat en altres línies de treball. El sector cultural ha estat un dels més afectats i que més ha patit la conseqüència de les restriccions i els aforaments. En definitiva, afrontant tots els flancs on atacava la pandèmia. Un altre dels sectors on hem incidit ha estat en el Turisme, que també s’ha vist molt afectat per aquesta crisi.

Aquesta pandèmia també ha evidenciat la necessitat de tenir cura dels municipis i evitar el despoblament de les àrees rurals. Com s’ha afrontat?
És un dels nostres grans reptes. Ens hem posat les piles per donar cobertura de serveis a aquells municipis petits de l’interior que es troben en aquesta problemàtica i que, lamentablement, perden població de manera continuada. Sabem que hi ha eines per poder combatre el despoblament i nosaltres (la Diputació) som una d’elles, perquè ens permet poder injectar recursos a les localitats tarragonines, uns 85 milions pels municipis, que poden destinar a inversions o despesa corrent. Al final el més important és que els pobles puguin oferir serveis de qualitat, per tal que la gent s’hi quedi i atreure més població.

Un altre dels reptes és l’arribada de la fibra òptica per poder digitalitzar els municipis.
És de vital importància. De fet, a través de la xarxa de carreteres de la Diputació, a través dels treballs de manteniment i gràcies al pacte amb la Generalitat, s’està desplegant la fibra òptica per tal de poder arribar a tots els municipis de la demarcació. És vital estar ben connectats, tant a través de la xarxa de carreteres, com amb les telecomunicacions, ja que d’aquesta manera també ajudes a les localitats a poder atreure empreses i generar un teixit empresarial. També garanteixes que la població pugui teletreballar des dels pobles i és una eina molt important contra el despoblament.

I pel que fa al canvi climàtic? Quines eines s’han destinat a les administracions locals?
Hem doblat totes les partides pressupostàries per tal que els ajuntaments puguin dur a terme polítiques contra la crisi climàtica, en l’àmbit de l’enllumenament per exemple, fomentant el canvi de les llums convencionals a les de tipus LED, o les calderes de biomassa per alimentar energèticament les poblacions.

Quines són les comarques que més preocupen a causa d’aquest despoblament?
Totes les de l’interior. Conca de Barberà, Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Priorat. Són les quatre comarques que més s’han vist afectades. Tot i que en alguns d’aquests municipis ens hem trobat que molta gent arran de la pandèmia, s’han plantejat anar a viure a aquests pobles més petits durant el confinament i que han decidit quedar-s’hi. Una de les parts positives d’aquesta pandèmia ha estat el fet de veure com algunes persones deixen la ciutat per anar al seu poble. No necessàriament tots hem de viure en les ciutats, sempre que hi hagin garantits en un radi assumible, tots els serveis necessaris. Tots hem de tenir l’oportunitat de poder decidir viure al poble on hem crescut i no haver de marxar. Aquest és un dels reptes demogràfics més importants que tenim com a societat.

Quina importància tenen en aquest context els ‘esperats’ fons Next Generation europeus?
Aquests fons en definitiva el que busquen és que siguem una societat molt més resilient. Davant de les amenaces del canvi climàtic, els efectes de la crisi de la Covid-19 i la recessió econòmica, hem d’estar preparats i treballar en aquests escenaris per tal que les generacions futures puguin continuar gaudint d’un futur sostenible, tant en l’àmbit climàtic, com econòmic i social. Crec que el treball de la Diputació amb els municipis és positiu en aquests projectes de sostenibilitat i transformació energètica.

Quin és l’objectiu de la seva gestió més rellevant en aquest mandat?
És poder fer de les nostres comarques un lloc millor per viure. Sempre he dit que hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Un altre dels grans reptes és la mobilitat i el transport. Sembla que s’estan fent passes per millorar les connexions ferroviàries amb l’estació intermodal. Quina valoració en fan?
Tot allò que sigui inversió pel nostre territori és positiu. I l’estació intermodal és una prioritat que ha de garantir el servei a tot el territori, que faciliti la mobilitat de les persones i, a banda, que millori les connexions amb l’aeroport de Reus, per tal de millorar la dinamització econòmica i turística de la demarcació. No pot ser que un viatge a Barcelona ara trigui el mateix que fa trenta o quaranta anys. Hem de progressar i s’han de garantir unes infraestructures dignes, per poder vertebrar el territori, amb un transport públic sostenible.

Un altre dels grans objectius pel Camp de Tarragona és aquest projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd. Quines novetats hi ha sobre aquest pla?
Estem a l’espera que sigui publicat el PERTE, on les diferents valls de l’Ebre de l’Aragó, País Basc i Catalunya, amb aquest anomenat eix de l’hidrogen de l’Ebre opten a ser generadores d’aquesta energia més sostenible a través dels fons europeus. Hem tingut resolucions favorables i estem a l’espera que els plans avancin, però som optimistes.

Sobre la qüestió territorial. Hi ha desigualtat entre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Pel que fa als recursos que destinem a ambdós territoris, tenim un equilibri. També amb el Baix Penedès. Sempre hem de garantir una equitat i un equilibri i sempre vetllem per aquest equilibri. És cert que les Terres de l’Ebre han estat oblidades durant molt de temps i un exemple ha estat les desgràcies climàtiques. Apostem molt per la marca turística de les Terres de l’Ebre, que està creixent i que ajuda a mostrar la seva gastronomia, la seva geografia o amb la memòria històrica. És una terra amb un potencial enorme i que s’ha de sentir acompanyada per totes les administracions.

Quina és la situació del Baix Penedès? Els alcaldes han decidit alçar la veu i es veuen maltractats i oblidats.
És una comarca fronterera amb dues demarcacions i hem de facilitar l’apropament del Baix Penedès, millorant la mobilitat. Hem de reflexionar sobre el fet que la gent s’estimi més mobilitzar-se cap a Barcelona i no cap a Tarragona. Una altra de les problemàtiques són les ocupacions il·legals en les segones residències que afecten directament els municipis del Penedès. En l’àmbit econòmic s’ha de continuar apostant, tant pel teixit industrial que és molt potent, com pel sector agroalimentari i vitivinícola, també amb el turisme i, entre tots, els hem de fer valdre. Hem de continuar apostant i destinant recursos.

Precisament la pandèmia ha fet que aquestes localitats del litoral penedesenc i tarragoní hagin crescut i ara es faci més evident la manca de serveis davant aquest augment. Com ho valoren?
Valorem aquest creixement dels pobles del litoral de forma positiva. Però sí que és cert que creixen les localitats de la costa, però perden població les de l’interior i hem de fer que hi hagi un equilibri, com he esmentat abans. És cert que la pandèmia ha evidenciat que la gent pot viure a la costa sense la necessitat de desplaçar-se cap a les ciutats per treballar, gràcies al teletreball. Tenim un clima i unes condicions i qualitat de vida que atreuen la gent i que són privilegiades. El repte d’aquestes localitats és el fet d’haver de mantenir aquests serveis durant tot l’any i no fer-ho només durant uns mesos a l’època vacacional. Això se soluciona destinant més recursos i donant eines als municipis.

Com valora la relació entre Tarragona i Reus?
Perfectament bona. Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració. El que és important pel desenvolupament de la demarcació és que Tarragona i Reus sumin i el que cada vegada és més evident és el fet que han esdevingut una àrea metropolitana. Treballem a Tarragona, però vivim a Reus, o al revés. També ho podem traslladar a Cambrils, Salou o Vila-seca. Ens comportem com si fos una sola ciutat i això és el que fa que la demarcació avanci. I això ens fa més forts.

La capitalitat l’ha de continuar exercint Tarragona?
La capital administrativa és evident que és Tarragona. Però ja no és tant el fet de parlar de capitalitat administrativa, sinó que tenim una capitalitat coral molt distribuïda per tota la demarcació. Som una gran ciutat difosa i crec que hem d’observar els municipis i les ciutats tarragonines de forma molt més oberta.

Reus està demostrant que pot acollir esdeveniments esportius d’alt nivell (World Padel Tour). Què li falta a Tarragona per poder fer-ho, a banda de no tenir una jugadora d’elit com Ari Sánchez?
Això ha estat molt determinant. És un fet que Ariana Sánchez és una jugadora reusenca i en aquest cercle esportiu va sortir la possibilitat de portar el circuit de pàdel a la seva ciutat. Si hagués estat de Tarragona, s’hauria fet aquí. De fet, també s’acullen altres esdeveniments, com en altres localitats de la demarcació. La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

Però la realitat és que la ciutadania percep que és molt més fàcil ara mateix fer coses a Reus que a Tarragona.
A mi el cert és que no m’arriba. Crec que ara mateix tots els municipis estan bullint d’activitats, ja que la gent tenia moltes ganes de recuperar la normalitat. No puc valorar un municipi més que un altre, ens hem de valorar i fer estimar molt més en el nostre conjunt. No ens valorem i no som conscients del potencial que tenim tots junts com a territori, si sumem plegats Tarragona, Reus, El Vendrell, Amposta i Tortosa. Tenim un territori molt ric.

Un altre dels punts calents és el futur del preventori de la Savinosa. Com està el projecte?
Va ser una de les primeres qüestions que vam abordar. Hi havia un acord de consens a la Diputació que es preserva, que és el més important per tal d’impulsar qualsevol projecte a la finca de la Savinosa. Però la pandèmia i la caiguda del POUM han obligat que s’hagi de replantejar allò que s’hi vol fer. Vam haver d’esperar la nova normativa urbanística que supleix l’antic planejament urbanístic, les estem analitzant i hi ha una comissió que està estudiant totes les línies. Quan hi hagi un projecte, tant de l’ajuntament com de la Generalitat, qui ha d’aprovar el nou planejament, mirarem d’impulsar-lo. És complex, si no fos així no faria més de cinquanta anys que està així. El projecte ha de tenir un impacte més enllà de Tarragona, ha de ser beneficiós per la ciutat, però també pel territori.

Així i tot, des del mateix govern de la ciutat, amb l’aprovació de la moció per obrir la tanca de la Savinosa, parlen de poder apropar el preventori a la ciutadania.
No és tan fàcil. Hi ha molts condicionants. No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines. Estem treballant. Quan hi hagi una sintonia entre Generalitat, Diputació i Ajuntament, estarem en disposició d’explicar alguna cosa més, però no tenim pressa. Hem de mantenir aquest consens i fer les coses ben fetes, treballant amb certeses i anant plegats de l’ajuntament i de la Generalitat. No volem generar expectatives que després generin frustracions.

PUBLICITAT