Arxius de política | Pàgina 2 de 48 | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Gener, 2021
Miquel-Iceta-PSOE-Gobierno-Sanchez_1414668533_16119983_1200x675.jpg

Pedro Sánchez i Miquel Iceta en un míting

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest dimecres el nomenament de Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial així com el cessament i posterior nomenament de Carolina Darias que passa d’aquest ministeri a Sanitat en substitució de Salvador Illa, que deixa la cartera per centrar-se en la campanya electoral a Catalunya.

El butlletí també oficialitza el relleu al capdavant de l’exèrcit després de la polèmica per haver-se vacunat abans que els toqués. Cessa el fins ara cap de l’estat major de la Defensa (JEMAD), Miguel Ángel Villarroya Vilalta, i es nomena en el seu lloc a l’almirall Teodoro Esteban López Calderón.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Gener, 2021
rocio-monasterio-vox-1280x720.jpg

Monasterio diu que no donaran suport al PSC

La portaveu de Vox a l’Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, ha assegurat que el partit d’ultradreta no facilitaria una investidura del candidat del PSC al 14-F, Salvador Illa. “En cap moment afavorirem una investidura de qui és soci del colpisme”, ha afirmat aquest dimarts al matí en una entrevista a ‘TVE’.

El secretari general de la formació, Javier Ortega Smith, va dir divendres en una entrevista a ‘Ok Diario‘ que la facilitaria “perquè no governin els colpistes”, però Vox ho ha rectificat. “Que perdin tota la il·lusió”, ha dit Monasterio al PSC. “Mai serem socis indirectes dels enemics d’Espanya”, ha insistit.

Monasterio ha afirmat que en una piulada a Twitter de divendres al vespre Ortega Smith ja va dir que Vox mai ho facilitaria i deia que “PSC i ERC són socis en el Front Popular”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Gener, 2021
josep-sort-2.jpg

Josep Sort, suspès de militància

Junts per Catalunya ha suspès de militància el president de Reagrupament, Josep Sort, que era el número 65 de la candidatura per Barcelona a les eleccions previstes per al 14 de febrer.

Així ho ha anunciat la formació en un comunicat poc després que el mateix Sort expliqués que plegava per la polèmica suscitada a les xarxes socials per comentaris masclistes i xenòfobs o que es referien als espanyols amb to despectiu.

Segons JxCAT, la decisió de suspendre-li la militància s’ha pres per unanimitat. El partit ha condemnat “qualsevol conducta política que no passi pel respecte a l’adversari” i ha emplaçat la resta de formacions a actuar de la mateixa forma “si es donen casos similars”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Gener, 2021
foto_3745605.jpg

Daniel Serrano, del PP, investigat pel TSJC

El TSJC investiga al diputat i secretari general del PP a Catalunya, Daniel Serrano, per un presumpte delicte d’agressió sexual contra una companya de partit. Segons ha avançat ‘El Mundo’ i ha confirmat l’ACN, la víctima va presentar la denúncia el 2019 en un jutjat d’instrucció, que es va inhibir el 2020.

L’admissió a tràmit va tenir lloc fa tres mesos i els dos ja han declarat. Serrano ha assegurat a través d’un comunicat que els fets “són falsos” i que responen a “extorsió” i “xantatge”. Un fet que s’ha fet públic “en plena campanya electoral” amb l’objectiu d’erosionar “la seva imatge”. En aquest sentit, ha subratllat que “confia plenament en la justícia”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Desembre, 2020
antonio-morales_opinio.jpg

Soy consciente de lo políticamente incorrecto que suena esta afirmación que da título a mi reflexión, pero la generosidad de vertebrar el poder descentralizándolo para hacerlo más cercano al ciudadano, a través de la Constitución, respetando su diversidad y cultura ha resultado fallida, ineficaz y muy costosa. Algunas de esas competencias cedidas han sido gestionadas con deslealtad institucional por unos gobernantes cicateros y traidores al espíritu de la carta magna.

El tiempo y sus circunstancias han despejado las incógnitas, el torticero uso y abuso del poder, sólo ha servido para duplicar competencias con el consiguiente gasto de muchos parlamentos, muchos políticos (más del doble que Alemania que nos dobla en población), estructuras de estados inexistentes, coches oficiales, mucho enchufismo, consejos comarcales de cariz separatista, prebendas a cambio de lealtad y seguidismo de estómagos agradecidos. Multitud de ineficientes funcionarios públicos que se precisan en otros organismos como sanidad, oficinas de  empleo o seguridad social.

Una aberración insufrible que nos ha dado 17 modelos diferentes e incompatibles, 17 en educación, algunos adoctrinando en el odio a España, tergiversando la Historia para complacer el ego aldeano de unos mentecatos, 17 tarjetas sanitarias incompatibles, normas y requisitos discriminatorios, una cosa es respetar la idiosincrasia de una tierra y otra muy distinta es la anarquía indiscriminada y caprichosa, que siembra división, envidias y rivalidades estúpidas avaladas por necios provincianos que presumen de ser superiores a sus semejantes de otras tierras españolas. Se trata de competir por ver quién es más radical y están dispuestos a erradicar o ignorar la lengua de Cervantes para imponer su lengua minoritaria que ya está sobradamente reconocida y garantizada.

Con la gestión de la maldita pandemia del covid-19, ha quedado demostrado el descontrol y la desorganización para combatirla, pleiteando en competencias y culpándose de la nefasta gestión, se da la paradoja actual de cara a las fiestas navideñas que cada autonomía va a imponer unas normas casi siempre diferentes de la comunidad vecina, convirtiendo al país en un laberinto de decretos siempre diferentes e inteligibles, hay que aprenderse los 17 decretos de distinta actuación, con sus peculiares normas para viajar por España, es patético el escenario que nos muestra el ejecutivo central al delegar las competencias sin ningún criterio unitario.

Hay mecanismos legales en la Constitución para devolver el poder mal gestionado, tantos dislates, redes clientelares, barreras burocráticas, galimatías de normas administrativas que entorpecen y desmotivan al emprendedor por un laberinto de procedimientos absurdos incluyendo un infierno fiscal en algunas de ellas. Pero los partidos políticos, en su mayoría no están dispuestos a renunciar a las prebendas del sistema autonómico, pues les sirve para colocar a sus miembros, ya que la política es su medio de vida y muchos no han trabajado nunca ni creo que lo hagan. Según calculan los economistas, las autonomías nos cuestan a los españoles 50,000 millones de euros, ¿saben cuántos servicios esenciales se podrían mejorar con esa cantidad de recursos?, en ayudas a dependencia, mejora educativa, y otros servicios públicos. Para algunos les resultará demagógica la comparación, pero a mí, dilapidar el dinero público que es de todos, me parece obsceno y no debe permanecer escondido en la memoria.

Antonio MORALES SÁNCHEZ


REDACCIÓ14 Desembre, 2020
antonio-morales_opinio.jpg

Charles-Louis de Secondat, señor de la Brède y barón de Montesquieu (1689-1755), fue filósofo, juez, ensayista ilustrado y precursor de la teoría de la separación de poderes que influyó poderosamente en los estados democráticos avanzados, especialmente en la Constitución de los EE. UU.

Se basa en una estructura de tres poderes independientes: El poder legislativo (Parlamento representativo que discute y aprueba leyes); El poder ejecutivo emanado de las urnas (Gobierno); y El poder judicial (los jueces que aplican la ley). Todos ellos independientes que asumen su función con tal, incluidos en nuestra Constitución.

Pero los políticos golpistas catalanes,  no lo entienden así, creen que ellos están por encima de la ley y los jueces deben estar al servicio del político de turno. Tras ser condenados por sedición y mucho antes cuando todas sus iniciativas ilegales eran tumbadas por la justicia, ello siempre las rechazaban por considerar que los tribunales estaban politizados, claro que si alguna vez les daba la razón, entonces eran justos y ecuánimes.

Al tener el control de las instituciones penitenciarias,  los políticos independentistas intentan ahora sacar a la calle cuanto antes a sus amigos golpistas (los cuales se jactan de que lo volverán a hacer… el golpe de estado), pervirtiendo las normas establecidas de beneficios penitenciarios como muy bien se lo ha recordado el Tribunal Supremo, constantemente desprestigiado por los independentistas que sueñan con una “republiqueta” en la que ellos coloquen a los jueces afines a sus intereses. Esos que tergiversan la historia de España, esos que adoctrinan en las aulas a los niños, esos que arrinconan la lengua de Cervantes, derrochan el dinero de todos en estructuras de un estado inexistente, esos que mienten con el “España nos roba”, son los que se lamentan de ser perseguidos porque se creen de una casta o raza superior que no se someten a la ley que juraron defender cuando tomaron uso del cargo.

Desgraciadamente, los dos partidos mayoritarios españoles desde el año 1985, han estado colocando con amplio consenso a algunos de los jueces afines en las altas instituciones de la justicia. Y lo han hecho con la peregrina escusa de que la justicia debe ser elegida por los representantes del pueblo, al menos en gran medida, cuando está demostrado que todos estos enjuagues han degradado la institución que debería regirse profesionalmente por sus miembros y su código ético, siendo totalmente independiente del poder político, un poder pernicioso para la imparcialidad y la objetividad a la hora de aplicar la ley. Si esto lo tiene claro un ciudadano común que no ha estudiado derecho, simplemente guiado por la lógica y la razón, por qué no lo asumen nuestros dirigentes políticos… muy sencillo, porque siempre buscan los privilegios de la impunidad para perpetrar sus flagrantes fechorías. Hay que recordar que las leyes son aprobadas para proteger a los débiles de los poderosos, y el verdadero demócrata es el que respeta la ley. La prueba más lamentable es el actual Gobierno sectario  que padecemos, empeñado en domesticar la justicia al servicio del totalitarismo más abyecto, infiltrando a sus peones más fieles. Y de esta forma llegamos al verdadero dilema… ¿Quién controla al poder? Esa es la incógnita de mi reflexión.

Antonio MORALES SÁNCHEZ

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

Estela Martín aspira a ser la primera degana del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. S’enfronta a David Rocamora i a Rocío de Mantaras. Les eleccions tindran lloc el proper 26 de novembre. La candidata a degana assegura que l’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Martin assevera que l’administració no tracta bé a l’advocacia. Si guanya les eleccions i es converteix en la primera degana de l’ICAT diu que el seu equip aportarà experiència i treballarà per unificar i dignificar encara més la professió. Té paraules d’elogi pel mandat de Manel Albiac. El fet que hi hagi tres candidatures per a Estela Martin no representa divisió sinó pluralisme i participació


Qui és l’Estela Martín?

L’Estela Martín és una advocada que treballa amb il·lusió, rigor i compromís per als seus clients i, també, per als seus companys, amb l’objectiu que l’exercici de l’advocacia es pugui dur a terme en les millors condicions possibles.

Per què ha volgut ser advocada?
Em vaig diplomar en Turisme l’any 1997. A la carrera havia fet assignatures de Dret i em van agradar molt. Després d’un temps treballant vaig decidir que volia fer un gir a la meva carrera i que volia fer una cosa que m’apassionés. I aquesta passió va resultar ser el Dret.

Que li va fer prendre la decisió de presentar-se a la presidència de l’ICAT?
Va ser una decisió meditada que vaig trigar uns dies a prendre. Els meus companys em van engrescar amb l’argument que la meva experiència de gestió s’havia d’aprofitar i que ho podria fer bé. Ho vaig rumiar i vaig pensar que era un repte, però que valia molt la pena intentar-ho. I aquí estic, uns mesos després, en plena campanya electoral.

Com a advocada què li demanaria al nou degà/degana?
Que li posi tantes ganes, il·lusió i responsabilitat com li posaria jo.

Per què l’ICAT hauria de tenir una degana al capdavant?
L’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Si es compleixen aquests requisits, que sigui una dona seria un fet natural, perquè som més de la meitat del col·lectiu. Però no ha passat mai. Potser ja comença a tocar. S’han d’anar trencant els sostres de vidre que encara tenim massa vigents.

En què es diferencia la seva candidatura de la resta?
Aportem experiència, sabem com es poden fer les coses bé, no tindrem una corba d’aprenentatge i ens podrem posar a treballar per la professió des del primer moment. A banda, totes les nostres propostes són realitzables i es poden aconseguir amb els mitjans humans i materials amb el que ja comptem. Però també incorporem gent nova, amb idees fresques i renovadores.

Quin balanç fa del darrer mandat del degà Manel Albiac?
En Manel ha tingut un mandat duríssim a causa de la COVID 19 i ha hagut de solucionar problemes cada dia, ja que les condicions de treball i de relacions amb l’administració canviaven cada dia i s’havia d’estar molt a sobre per tal que tot sortís el millor possible. L’experiència d’en Manel i del seu equip ha fet possible que la feina tirés endavant i que els companys i companyes poguéssim seguir treballant. D’altra banda ens ha deixat una pujada de l’1,5% del Torn d’Ofici com a president del CICAC.

Si és la futura degana, farà una auditoria interna al Col·legi?
Com a corporació de dret públic no només es fa una auditoria interna a l’ICAT cada any, sinó que tots els comptes, pressupostos i auditories que es fan estan penjades al portal de transparència de la institució.

Creu que l’administració tracta bé l’advocacia o creu que cal millorar la relació?
L’administració no tracta bé a l’advocacia, això és un fet. És prioritari canviar aquesta manera de fer. Per això la nostra candidatura proposa una ‘App’ amb la que podrem recollir qualsevol mal funcionament de l’administració en qüestió de segons. Tota aquesta informació és la que la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia utilitzarà per reclamar millores al TSJ.

Hi ha advocats que ho estan passant molt malament. Quin pla té previst per dignificar la professió i les remuneracions?
La Fundació ICAT està treballant per poder ajudar a tots els companys i companyes que ho necessitin amb ajuts extraordinaris creats per intentar pal·liar l’efecte COVID. D’altra banda hem condonat quotes col·legials als moments més durs del confinament i quan les quotes coincidien amb períodes de despesa extraordinària, com ara setembre amb les matrícules i compra de llibres, o l’octubre amb el pagament de la meitat de la quota de responsabilitat civil obligatòria. La nostra manera de treballar pel col·lectiu és mirar que no es quedi ningú enrere. Però aquest exercici de compromís amb els companys és possible perquè en els últims anys hem estat molt rigorosos en la gestió econòmica. Tenir les arques sanejades ens ha permès introduir aquestes ajudes extraordinàries.

D’altra banda, com he comentat abans, al juliol, amb el Manel Albiac al capdavant del CICAC, es va tancar una pujada de l’1,5% de les retribucions del Torn d’Ofici, que estaven congelades per la Generalitat des del 2017. Aquestes retribucions es pacten anualment des del CICAC, en nom dels 14 col·legis catalans, amb la Generalitat. I depenen dels pressupostos de Justícia.

La ciutat de la justícia, el torn d’ofici, l’empoderament de la dona, la dignificació de la professió, la formació contínua… quina és la seva prioritat?
No hi ha una única prioritat. Totes les àrees que menciones són importants i no excloents. Tenim un equip que ja fa anys que reivindica la ciutat de la justícia, lluitant pel torn d’ofici, fent el col·legi més igualitari, donant formació contínua de qualitat i gratuïta i exigint el tracte de respecte i el reconeixement social que mereix la nostra professió…

Quina novetat porta vostè al seu programa electoral?
En portem moltes. Entre d’altres, la digitalització de tot l’expedient del torn d’ofici, incloent-hi la justícia gratuïta, que fins ara s’havia de portar en paper. Fa mesos que estem treballant amb la Generalitat per modernitzar la justificació. També posarem equipaments informàtics a tots els despatxos de l’ICAT per tal de fer més àgil i més fàcil la nostra feina. Farem una aplicació per intercanviar guàrdies entre els advocats, per no haver de trucar a tots els companys fins a trobar a algú que ens pugui fer un canvi. No és una novetat, però volem aplicar un deganat obert, per tal que els companys i companyes puguin venir a parlar amb mi i tractar personalment qualsevol problema o inquietud. També portem al programa una nova rebaixa de quotes, i això tampoc és una novetat, ja que seria el novè any que es farà.

En els darrers anys s’ha polititzat l’ICAT?
Tota la societat s’ha polititzat. I és lògic, perquè hem viscut i estem vivint temps molt convulsos. Però sota el meu criteri, i el que hem mantingut des de la Junta en els darrers anys, el col·legi s’ha de dedicar exclusivament a lluitar per la dignitat de la professió, pel reconeixement de l’advocacia dins la societat i per l’exercici lliure del Dret. La política ha de quedar fora. A la nostra llista hi ha perfils de sensibilitats polítiques diverses, però tots compartim aquest objectiu.

La seva candidatura és feminista?
És una candidatura a favor de tota l’advocacia. Dit això, la meva candidatura està encapçalada per una dona i si hi ha gent que per això que la titlla de feminista és una demostració de fins a quin punt existeixen els sostres de vidre als que em referia abans. No vull jugar aquesta carta per captar el vot femení. Però treballar per la igualtat és una de les nostres prioritats, no només meva o de les dones que formen aquesta candidatura, sinó de tots. Com hem demostrat en els darrers anys a la Junta impulsant el Pla d’Igualtat o canviant el nom de la institució a Col·legi de l’Advocacia. Una sensibilitat que volem projectar també fora del Col·legi, implicant-nos en aquelles iniciatives que treballin en pro dels drets de la dona. Quan parlem de funció social de l’advocacia ens referim a apostes com aquesta.

Continuista si comparem amb el mandat del degà Manel Albiac?
En Manel es va trobar un Col·legi amb moltes mancances i el va portar al segle XXI. Ara no deixarem de banda tota la feina feta, especialment la part de gestió econòmica. Hem de recollir aquesta base, pujar de nivell i millorar, per això incorporem a l’equip 8 persones que no han participat en les juntes de l’ICAT abans. Per tal que ens donin una visió nova als 7 que continuem el projecte. Tenim bona base i tenim un projecte diferent, però amb arrels en fites que ja s’han aconseguit. Volem ser continuistes i renovadors. És el nostre repte.

Què no faria mai com a degana?
Prometre coses que sé que no puc complir, sigui per desconeixement de la institució o perquè el que vull són titulars que cridin l’atenció.

Què li diria als seus “contrincants”: David Rocamora i Rocío de Mantaras?
Que tinguin molta sort, la feina és dura i és una gran responsabilitat.

El fet que hi hagi tres candidatures significa que la professió a Tarragona està molta dividida?
Significa pluralisme, participació i obertura de la institució a tot el col·lectiu, que era un dels objectius que teníem l’equip que vam arribar a la Junta fa vuit anys.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020
donaire.jpg

Albert Donaire, conegut activista independentista, influencer i mosso independentista, ha comunicat a través de les xarxes socials que abandona el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana per fer al pas a la política des d’un partit, una activitat incompatible en seguir formant part de l’ANC, tal com marquen els estatus.

Així doncs, la baixa de Donaire d’avui s’afegeix a la de fa uns dies d’uns altres 7 secretariats més, en aquest cas per discrepàncies amb la posició de l’ANC de cara els comicis catalans del 14-F, tal com va detallar La República.

Ara doncs, la intenció de Donaire és participar activament en política i té la intenció d’encapçalar la llista de Demòcrates a la demarcació de Girona.

Donaire creu que “ha arribat un moment en què em veig obligat a fer un pas més enllà i fer una nova aposta: lluitar per poder canviar les coses des d’una posició on es pugui fer una incidència directa” i considera que des de l’ANC li ho han impedit demana que no es renunciï “a què l’Assemblea canalitzi la pressió i segueixi essent un actor determinant per a la mobilització del poble de Catalunya en la lluita de llurs llibertats”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2020
congres.jpg

El director general de la Organización Mundial de la Salud (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, subrayó hoy que la politización de la pandemia y la falta de concienciación en algunos casos sobre la gravedad de ésta son grandes obstáculos en la lucha contra una crisis “que está muy lejos de su final”.

“Nos preocupa particularmente la cuestión del compromiso comunitario y la politización de la respuesta ante la pandemia”, reconoció hoy Tedros en la quinta reunión de expertos del Comité de Emergencia sobre la COVID-19, que la OMS ha de convocar trimestralmente desde la declaración de emergencia internacional.

“La pandemia está muy lejos de su final, y tenemos que ajustar todos nuestros esfuerzos para que se adapten al largo plazo”, y para ello, indicó Tedros, es necesario un “liderazgo fuerte” y la integración de toda la sociedad.

El director general subrayó que desde la anterior reunión del comité en julio “algunas cosas han evolucionado a mejor y otras a peor”, y señaló que en el lado positivo se comprenden mejor las pautas epidemiológicas del coronavirus y los tratamientos más eficaces.

En un momento en el que se advierte cierta fatiga de las sociedades ante la lucha contra la pandemia, Tedros recalcó que “la salud mental debe ser parte importante de los esfuerzos en la respuesta”, así como “atender el impacto socioeconómico de las medidas para aumentar la confianza de la población”.

Tedros insistió en que deben combatirse la desinformación y los rumores en torno a la pandemia, a la vez que se prepara a todos los países para la introducción de posibles vacunas contra la COVID-19 “evitando que haya un nacionalismo de vacunas” en el que se compita por promocionar las de uno u otro país.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Octubre, 2020
votar3-1280x960.jpg

La amplia majoria al Senat s’ha posicionat en contra de la presa en consideració d’una Proposició de Llei presentada per ERC per establir l’edat mínima electoral en els 16 anys. El PSOE s’ha sumat al rebuig de PP, Ciutadans, Vox, PNB i PRC, i ha acusat els republicans de presentar aquesta proposta a les portes d’un procés electoral a Catalunya.

L’encarregat de defensar aquesta iniciativa parlamentària ha estat el senador Bernat Picornell, qui ha expressat la “decepció” del seu grup davant la negativa del PSOE a donar suport a aquesta presa en consideració. El parlamentari català s’ha mostrat molt crític amb el Grup dirigit per Ander Gil i li ha recordat que aquesta reivindicació es troba en l’acord programàtic signat entre la formació ‘socialista’ i Unides Podem.

Segons ha defensat Picornell, en aquest escrit entre les dues formacions que estan en el Govern de coalició, sengles partits es comprometien a iniciar el debat per ampliar l’espectre electoral als joves de 16 i 17 anys. “Falten a la seva paraula”, ha retret el senador d’ERC, que ha assegurat que aquesta iniciativa és una presa en consideració, de manera que s’obriria el camí per debatre sobre aquesta qüestió.

A més, ERC recorda que el PSOE ja va recolzar aquesta reivindicació històrica al Congrés el 2016, però que no obstant això, no va arribar a iniciar el seu tràmit parlamentari davant la dissolució de les Cambres al no conformar-Govern.

En aquest sentit, el senador ‘socialista’ Raúl Díaz ha retret a ERC que aquesta iniciativa no va tirar endavant al Congrés durant 2006 perquè la seva formació no va donar suport al debat d’investidura de l’aleshores candidat de PSOE, Pedro Sánchez.

Així mateix, el parlamentari socialista ‘ha justificat el seu vot en contra perquè considera que no es dóna el “tempo polític” com per a tramitar-ara, si bé ha defensat que es tracta també d’una reivindicació històrica per part de les joventuts del seu partit i que seguiran treballant per tenir-la en compte.

Modificación profunda
Durant el torn de portaveus, el senador de Ciutadans Fran Hervías també ha carregat contra la iniciativa “una mica sospitosa” d’ERC perquè considera que, amb aquesta proposta, pretenen aconseguir més suport per a les seves “deliris separatistes”. Alguna cosa en el que també ha coincidit VOX, que ha mostrat el seu rebuig a la iniciativa perquè creu que, ampliant l’espectre electoral, els republicans busquen “carregar-se la Constitució”.

No obstant això, el parlamentari de Ciutadans ha plantejat una modificació més profunda de la llei electoral, que ha titllat d'”injusta” recordant que ERC té més diputats que la seva formació al Congrés, “amb la meitat de vots”. Així, ha demanat una reflexió sobre les llistes desbloquejades, el vot pregat i el que el vot valgui més en alguns territoris que en altres.

Per la seva banda, el Partit Popular també ha rebutjat la proposta d’ERC i ha defensat que, en l’actual marc constitucional, s’estableix la majoria d’edat en els 18 anys, condició per poder exercir el dret a vot. En aquesta línia també s’ha dirigit el senador d’el PNB, que ha defensat que aquesta qüestió requereix d’un major consens i s’ha mostrat disposat a afrontar un debat integral.

També s’ha posicionat en contra el parlamentari de l’PRC: “Estem d’acord amb que cal una reflexió, però no estem d’acord amb que als 16 anys es pugui votar i a més ser elegit per representar en òrgans públics”.

El dilema
La proposta sí que ha comptat amb el suport de Més Madrid, que portava en el seu programa electoral aquesta reivindicació històrica, i que a més ha instat el PSOE a donar-li suport. També els socis de Govern d’ERC a Catalunya, Junts, han mostrat la seva conformitat amb la iniciativa de rebaixar l’edat electoral als 16 anys.

Qui ha mostrat la seva abstenció ha estat el parlamentari de Terol Existeix, que ha reconegut que té un dilema amb què els joves de 16 i 17 anys tinguin algunes responsabilitats laborals o d’una altra índole i no puguin votar.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter