Arxius de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Agost, 2020
jesus_arjona-1280x853.jpg

“A la nostra vida tenim molts enemics. Per a tu, qui és l’enemic?”

Segurament amb aquesta frase molts hauran pensat o posat nom i cara a aquests enemics, però realment en tenim més dels que no podem posar cara i ulls, que dels que en tenen. Normalment no pensem en ells, però hi són i viuen amagats en nosaltres.

Existeixen una sèrie d’enemics que no controlem, i que possiblement són els més perillosos per nosaltres, es troben al nostre dia a dia com la demagògia, la discriminació d’origen, la discriminació de pensament, la xenofòbia, les oligarquies, la maldat, la malaltia… i també l’amor.

És curiós que hagi dit “l’amor”, veritat? Realment si miréssim i comparéssim la quantitat de coses dolentes que ha fet l’amor, és molt més gran de les que ha fet la mort. Qui ho diria? I és que quan l’amor falla i cau, moltes relacions es trenquen per sempre, i no cal que sigui una relació d’amor de parella, també d’amistat o familiar, quan l’amor arriba, trenca. Oblidant el que han sigut i el que s’han estimat per tornar-se enemics, el sentiment que sentien esdevé el seu principal mal.

Avui us presento una obra per la que tothom té una apreciació molt diferent, ja que sembla un extraterrestre i provoca incomoditat, com si fos us enemic forà, els hi fa por, i la veritat és que és una obra a la qual hauríem de tenir un estima especial. Es tracta d’una màscara casc dels Yoruba de Nigèria, que rep el nom de “Egungun Agobori”, representa la mare suprema, el ser més pur i respectat de tots, el gran esperit de la natura i la vida.

Aquesta màscara i l’amor tenen molt en comú, ja que tenen una relació antagònica que les torna molt properes una de l’altra, no creieu? La màscara és agressiva i dóna una impressió dolenta a tothom, però esdevé quelcom molt positiu per la societat; en canvi l’altre, dolç i bonic per fora, pot esdevenir el pitjor dels mals sons de qualsevol persona que ha estimat o estima i pot provocar més pèrdues que cap altre mal.

“Quan l’amor es posa entre nosaltres, ens pot arribar a destruir.”

 

PD: Podeu veure aquesta obra a l’exposició “Onye Obia: l’home vermell a l’Àfrica” al Museu de la Mar de l’Ebre de Sant carles de la Ràpita fins al 30 d’Agost.

 


REDACCIÓ7 Agost, 2020
mossos_emergencies.jpg

Un espanyola de 39 anys i resident a Tarragona va ser detinguda pels Mossos d’Esquadra com a presumpta autora d’un delicte de robatori amb força en un habitatge a l’Avinguda Josep Maria Casas de Muller.

Un dels propietaris, que eren dins de la casa quan l’arrestada hi va accedir, la va poder retenir i va avisar a la policia. La va descobrir quan va trobar a faltar el seu ordinador portàtil i va pujar a buscar-lo a la segona planta, on va sorprendre la dona que anava descalça.

Els fets van passar als volts de les dues de la matinada d’aquest dijous. La lladre havia saltat la tanca perimetral de la casa i havia accedit a l’interior de l’habitatge per una porta del pati posterior que estava oberta.

 PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Agost, 2020
jugador-del-nastic.jpg

Els jugadors del Club Gimnàstic Tarragona s’han sotmès a la prova de la Covid-19 i els resultats constitueixen una molta bona notícia: totes han donat negatiu.

S’han fet testos al cos tècnic, als treballadors i als futbolistes i tots han respirat alleugerats quan els han dit que no estan contagiats.

D’aquesta manera, el Nàstic podrà continuar la temporada, sense sobresalts, tal com està programada.

Aquest dimecres, el club grana durà a terme el primer entrenament al Nou Estadi, sabent que en l’entitat no ha cap persona contagiada per coronavirus.


REDACCIÓ4 Agost, 2020
palau-justicia-tgn.png

La Fiscalia demana gairebé 2 anys de presó per a un lladre que va intentar robar la bossa de mà a una dona a Tarragona. Els fets van passar al carrer Caputxins el 7 de novembre de l’any passat. Cap a dos quarts de dotze de la nit, la dona obria el portal de l’immoble situat el número 29 quan l’individu s’hi va apropar corrent i amb la cara tapada amb un mocador.

D’acord amb el Ministeri Públic, l’home s’hi va abraonar i va agafar amb les dues mans la bossa que ella duia al braç. Com que la dona s’hi resistia el lladre la va fer caure a terra i la va arrossegar durant diversos metres mentre li clavava cops al cap per tal que deixés la bossa. Uns veïns van acudir a auxiliar la dona i van poder retenir el lladre fins a l’arribada de la Guàrdia Urbana.

La dona va patir múltiples contusions i el jutjat va decretar presó provisional per al lladre, un home de 34 anys i nacionalitat espanyola sense antecedents. Ara la fiscalia li demana 1 any, 11 mesos i 29 dies de presó per un delicte de robatori amb violència en grau de temptativa i una multa de 720 euros per un delicte lleu de lesions. El cas arribarà properament a judici als jutjats penals de Tarragona.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
Cartell-definitiu.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ha anunciat aquest dimecres que Manel, Stay Homas i Miguel Poveda protagonitzaran els principals concerts de les festes de Santa Tecla, que es mantenen per al setembre adaptades a la pandèmia. A l’espera de presentar el gruix del programa, l’alcalde, Pau Ricomà, ha admès que hi ha activitats com el Seguici on el compliment dels protocols de seguretat es fa més complicat. Per això, el consistori ha obert fins el 10 d’agost un període de recollida de propostes per si les entitats volen incorporar al programa alguna activitat que sigui viable i compleixi amb les exigències del pla de represa del Govern.

L’alcalde s’hi ha referit durant la presentació de la imatge gràfica de Santa Tecla 2020, que dona el protagonisme a les matinades a la Baixada de Misericòrdia. El seu dissenyador, Octavi Torné, conegut amb el sobrenom artístic Octavius, ha explicat que el cartell intenta evocar la música, els sons que omplen els carrers a trenc d’alba, el dels timbalers i grallers.

La imatge d’enguany es veurà reflectida en el marxandatge habitual, dut a terme per diferents entitats de la ciutat amb el suport de l’Ajuntament, com són la samarreta del Ball de Diables; la bossa de la Colla de Diables Voramar del Serrallo; el mocador, de la Moixiganga; la totebag de l’Agrupació de Portants dels Nanos Vells; el Ventall per part de Comerciants Via T i enguany també la polsera, del Ball de gitanes.

Pel que fa a les actuacions musicals, Ricomà ha avançat que el 15 de setembre hi haurà el concert de Manel; el dia 16 de setembre actuaran els Stay Homas i el 17 de setembre actuarà Miguel Poveda. Els concerts es faran al teatre auditori del Camp de Mart i tots tres començaran a dos quarts de deu de la nit. Les entrades ja estan a la venda.

A més, l’alcalde també ha anunciat que la Perpetuadora de la Santa Tecla 2020 serà la restauradora de bona part del Seguici i el Bestiari Tarragoní, Àngels Cantos. A principi de juliol el consistori ja va informar que la pregonera d’enguany serà l’actriu tarragonina Agnès Busquets.

Dossier premsa marxandatge 2020

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
IMG_9175-1280x960.jpg

La gestió de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives municipals SA (Espimsa) no ha estat fàcil, en plena pandèmia del coronavirus, tal com ens admet el seu president, Dídac Nadal. Ens desplacem al Mercat Central de Tarragona per conversar sobre com ha estat la gestió en el seu primer any de presidència, on el coroanvirus sense dubte ha marcat la seva gestió d’una empresa municipal que ha estat en l’ull de l’huracà, després del canvi de gerent i de govern municipal. D’aquest últim en destaca que l’ha decebut i que ja no l’engresca, destacant també la situació del Palau d’Esports i de Mas d’en Sorder. De tot això parlem amb el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal.

Primer any de nou govern i, tot i no estar dins, presideix Espimsa
Des del meu punt de vista, jo vaig agafar el càrrec d’Espimsa perquè per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals. Per mi és impensable. Necessitava un espai on realment pogués fer coses i treballar, però treballar de veritat.

Espimsa és aquest espai?
El Mercat és un lloc molt atractiu per qui tingui ganes de treballar i fer coses. Perquè és un lloc on cada dia passen coses, es prenen decisions, s’han d’executar i t’obliga a tenir el cap pensant en què s’ha de fer demà, o la setmana, o el mes vinent. És molt interessant. A més, la gent quan parla d’Espimsa, només pensa amb el Mercat Central. S’obliden del Mercat de Torreforta, què suposa una autèntica alegria el fet de poder participar del seu dia a dia. Qualsevol decisió la prenen amb molt orgull, i el fa molt atractiu. També portem els mercadets, que és un tema complex, però sempre tenen ganes de treballar i són un punt molt simbòlic de Tarragona.

Per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals.

Quin balanç en fa, n’està satisfet d’aquest primer any?
Hi ha tant recorregut i capacitat de millora, que és com escalar una muntanya, sempre vas cap amunt. Per mi ha estat una satisfacció. Ha estat una satisfacció, per exemple, els primers terminis per poder fer el contracte de resolució de l’antic gerent, però simultàniament deixéssim enllestit el seu successor. Si compares amb la resta d’empreses públiques, allò que ha estat un via crucis per la resta d’empreses, el que havia de ser el més bèstia a la història d’Espimsa, es va gestionar amb uns mesos. En el cas del Daniel Milà ho va posar tot molt fàcil, és una autèntica enciclopèdia del món dels mercats de Tarragona i estic convençut que hem encertat la seva figura. És una persona que s’estima els mercats. També ha estat una sorpresa haver-me trobat l’equip humà dins l’empresa. Si a les sis del matí un diumenge s’ha de treballar, allà hi són. En definitiva, crec que amb aquestes peces, i amb la rapidesa dels moviments, el resultat de tot plegat és molt positiu.

Dídac Nadal, al Mercat Central de Tarragona

Creu que la gent ha notat aquest canvi?
A mi la gent em sembla que tots els canvis els han recollits i els han fet seus. Per exemple a Torreforta em diuen que, com s’han fet concerts, actuacions i s’ha vist que hi ha vida, estan contents amb el que passa allà. La gent del centre, amb les accions que s’han fet a la plaça Corsini, col·locant bancs a la plaça, i les millores que necessitava el Mercat Central, ho han valorat molt positivament. A més amb aquesta època marcada per la Covid-19, l’adequació que hem hagut de fer en matèria sanitària i preventiva ha estat espectacular i amb temps rècord. Però després totes les qüestions de caràcter social que hem impulsat, com el recapte d’aliments, el conveni amb Creu Roja per les cistelles… Tots aquests elements han fet que el Mercat funcioni i han fet agafar embranzida. Estic content.

Què és el que ha fet per distingir-se d’anteriors presidents ‘polèmics’ d’Espimsa?
Jo et diria que per sobre de tot, dos elements. Per fi Espimsa té un president que fuig de les càmeres i dóna protagonisme als mercats. Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins. Ha passat a ser una empresa de mercats de la ciutat. A conseqüència d’això, hem aconseguit donar protagonisme a la part tècnica. La gestió dels mercats i dels mercadets, dels marxants i dels concessionaris, és tan tècnica i tan poc política que tot això s’està notant. Estem introduint els programes de millores a Bonavista, el programa de millores en els aparcaments, s’està millorant en el fet que totes les decisions que es prenen són de caràcter tècnic i cap és política. S’ha aconseguit treure els polítics dels mercats i això funciona.

Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins

Quan va entrar a Espimsa, les coses van dir que no anaven gens bé, ha millorat l’empresa?
Econòmicament no, perquè és impossible, perquè pràcticament, a causa de la situació que vivim, no s’ha pogut fer gaire cosa, en l’àmbit econòmic. Quan arribo a l’empresa em trobo que econòmicament el PSC se l’ha carregat. En el moment que tenen un actiu, que són els aparcaments i decideixen que aquests surtin de l’empresa, però fent que tot el passiu financer, tot el crèdit i les amortitzacions financeres es quedin a l’empresa. Han deixat una empresa en la que actius com els aparcaments, que et permetien tenir uns ingressos, se les emportin cap a l’empresa d’aparcaments i a Espimsa només han deixat els deutes.

Què es va trobar quan va accedir a Espimsa?
Quan vam entrar, la situació era de col·lapse financer. Qualsevol empresa mercantil ho tindria molt difícil, però com en definitiva té un soci públic, mercats no col·lapsa. Com tinc aquest soci (l’Ajuntament) que inverteix, vaig aguantant. Més greu que això ens trobem amb unes observacions a les auditories que diuen que l’empresa no era transparent i no té processos de transparència. No es feia cas als informes de l’auditor. Estem intentant que l’empresa sigui moderna, com faria qualsevol persona.

En definitiva, s’havia de posar ordre i modernitzar la casa?
Modernitzar, ajustar, regularitzar, per tal d’aconseguir tenir una empresa d’acord amb els temps que estem vivint.

Parlava abans de la Covid-19. Quines accions s’han pres?
Hem intentat seguir amb la fórmula de tres principis: distància social, higiene personal i l’ús de la mascareta. S’ha de pensar que les mesures que vam haver de prendre a l’empresa, va ser dos dies abans que s’implantés l’estat d’alarma. Es va senyalitzar tot el mercat, es va exigir a tots els paradistes i concessionaris que portessin posada la mascareta i que les condicions d’higiene a les seves parades fossin immaculades, també insistint i ajudant-los a instal·lar les pantalles de metacrilat, vam ajustar tots els horaris del mercat per tal d’intentar concentrar compres ràpides, d’entrada i sortida, donant una hora d’aparcament gratuït per facilitar la compra i que no es perdés el temps aquí i també vam fer un protocol per facilitar les compres a la gent gran i que tinguessin prioritat.

I en l’àmbit intern de l’empresa i els mercadets?
Internament, vam establir dos torns de treballadors per tenir un torn ‘net’ que en qualsevol moment pogués ajudar en cas que algú s’hagués infectat; vam exigir els concessionaris que intentessin tenir gent sana a casa. També vam contractar un servei extern per poder fer les entregues a domicili, no cobrant-lo a les compres de volum, per intentar evitar les compres esporàdiques. Vam demanar al supermercat que tanqués abans, perquè vam entendre que era important no tenir cap cas dins del mercat. Amb el tema dels mercadets, vam implementar les reduccions d’espai, començant per la fruita i la verdura com a serveis essencials i després la resta de parades.

Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum

La negociació amb els marxants va ser polèmica. Com va ser la tornada dels mercadets?
En un entorn on tothom intenta sobreviure, crec que és molt legítim que les reivindicacions arribin on es cregui convenient. Tots els municipis de Catalunya van decidir tancar tots els mercadets. Nosaltres vam fer una anàlisi d’on existia demanda de fruita i verdura fresca i vam arribar a la conclusió que per exemple la Part Alta tenia poca oferta, i que s’havia de mantenir, o en el cas de la Móra, on no hi ha oferta. Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum. Després la gerència va estar pensant com seria la reentrada de les paradetes, donant prioritat a la fruita i la verdura, sense cobrar taxes. Era molt important establir condicions higièniques i sanitàries, on nosaltres els vam facilitar els plàstics per a mantenir segura la parada. Vam seguir el que marcava el decret, hem hagut de ser seriosos i aplicar tot, fent les reduccions del 25%, prioritzant la fruita i la verdura. La reentrada de la roba va ser més complicada perquè ells tenien un protocol molt més farragós, amb les distàncies entre clients i parades, a més de la roba. Nosaltres els hi vam dir que tot el temps que s’havia parat no es cobraria i que des de l’empresa no tenien capacitat per decidir les taxes de futur. Van negociar amb l’Ajuntament i caldrà veure com anirà.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Els expedients sancionadors a paradistes, s’han posposat per la Covid-19?
Jo tinc competència fins on arribo i, per exemple, en el cas dels horaris quan vam arribar, existeix un preacord, que amb la Covid-19 és de difícil aplicació, perquè amb la reducció d’horaris i altres mesures que s’han pres, era impossible complir amb allò. Volem fer, amb tota la capacitat, calma i tranquil·litat de tothom un debat constructiu de quin seria el millor horari pel mercat. En el cas de les multes, jo no puc fer res perquè és una resolució administrativa, però des que hem entrat no hi ha cap multa a ningú, perquè fins que no arribem a un acord basat amb la cordialitat i amb el consens de tothom, no es pot sancionar. Ara, en quant s’arribi, aquell acord s’aplicarà amb rigor.

Quin balanç fa del primer any de govern Ricomà-Aguilar?
Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut. És una llàstima perquè els hi vam dir en tot moment, si recorda a més el meu discurs a la investidura, que li donàvem la confiança, que li permetríem errors en el fons, les formes, però no li permetríem ‘tics’. I aquest govern té molts ‘tics’. Ha comès errors en les formes i ha comès errors en el fons. Ha estat un primer any decebedor.

Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut

Hi ha paradistes que no se senten representats per la regidora de Comerç
Preferiria que fos un tema entre els paradistes i la regidora. No vull entrar.

Li pregunto d’una altra manera. Està content amb la gestió de la regidora?
Estem vivint un context de pandèmia mundial, no és fàcil perquè tot el que estava previst ha saltat pels aires i ens hem hagut de reconduir cap a altres terrenys. Jo em vaig sentir recolzat quan inicialment vam intentar organitzar el ‘Pugem a Tarragona’. Malauradament, quan hem entrat en aquesta crisi, veig que potser s’ha preocupat amb altres coses, que potser són més prioritàries. És el que li deia abans, jo em preocupo fins on arriben les meves competències i la meva autoritat. Reconec que la regidora s’haurà enredat molt en tot aquest context i potser ara anem més justos aquí.

Posi un exemple.
Nosaltres no vam tenir el suport de l’Ajuntament quan vam intentar programar un concert acústic a la plaça Corsini, que ens exigien que havia d’estar perimetrat i amb mesures de seguretat. Els músics de carrer estan perimetrats? Com és que al músic de carrer no li demanen res i a mi em demanen uns requisits que em fan impossible tirar endavant aquest acte. Ens van obligar a fer-lo dins del mercat i què va passar?, que no va ser el que nosaltres volíem. Volem una plaça Corsini relaxada, però amb ambient, amb gent de Tarragona tocant i fent bon ambient. Són coses que em costen d’assumir.

Què ha passat amb el Palau d’Esports?
Des del meu punt de vista, tot ha quedat molt clar. És completament públic que el Palau, tal com s’ha obert en anteriors ocasions, es pot obrir quan faci falta. I això es pot fer mentre s’està negociant realment per aconseguir un acord que beneficiï a la ciutat de Tarragona, sent propietaris, o cedint un altre terreny a la Generalitat. Crec que s’està intentant tancar un acord provisional per obrir-lo i crec a més que s’ha fet públic, tal com es va dir a la comissió, va quedar molt clar que el govern podia seguir negociant, però ja amb el pavelló obert.

El govern els va titllar d’irresponsables per estar dinamitant les negociacions
No és
cert que vulguem dinamitar res. A més a la comissió el regidor Xavi Puig va dir a la comissió que la proposta de l’oposició l’encoratjava a seguir treballant i després vaig veure que va fer una roda de premsa que no vaig entendre absolutament res d’aquell contingut.

Aquesta ha estat una altra decepció que s’ha emportat d’aquest govern?
No. Les meves decepcions no s’ajusten a rodes de premsa puntuals. Són una poesia general i és una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern.

I Mas d’en Sorder?
Mas d’en Sorder era un pla que no havia estat treballat, des del punt de vista de l’interès general, com es mereixen aquestes coses. El meu grup municipal el que ha fet ha estat dir: parem un moment les màquines, veiem què s’està tramitant i què és el que s’està aprovant i poder prendre les decisions convenients. Però no tenir pressa, si tens dubtes amb relació al planejament urbanístic de la ciutat. Mentre estem en fase de planejament, la llei faculta a l’administració a què pugui revisar el que es cregui oportú. Quan s’acaba el planejament i comença la gestió, és el mateix que va passar amb Ten Brinke, on s’havia d’indemnitzar amb molts diners i allò no es podia parar. Aquí podem veure com estan les coses i veure si es pot parar. Estem en fase de poder obtenir totes les dades i estudiar el pla, i estem intentant que les persones amb coneixements patrimonials a la ciutat ens orientin per seguir l’opció més segura per Mas d’en Sorder

És una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern

I posar en risc una inversió de 14 milions?
No estem posant en risc res. El que a mi em preocupa és posar en risc l’interès general, no la inversió privada. La inversió privada sempre ha d’estar sotmesa a l’interès general i públic. A mi no em preocupa quina és la inversió que pugui tenir una iniciativa privada, em preocupa que des del vessant de l’administració pública, s’estan fent les coses bé. Llavors, si a Mas d’en Sorder, hi havia una part de sòl no urbanitzable i en cap cas es donava aquesta densitat d’habitatges tan alta, per què o quina causa general per l’interès públic, justificava aquest canvi? Quan preguntàvem això se’ns deia, que d’aquesta manera era l’única opció de conservar Mas d’en Sorder, de manera correcta. Si aquest és l’interès públic, llavors ens podríem quedar amb el valor patrimonial de Mas d’en Sorder i que si s’ha de cedir en explotació, es faci. El que no és un interès general és que es permeti, que de sòl no urbanitzable es faci urbanitzable, perquè un equipament patrimonial continuï en mans privades i interès privat.

O es posen d’acord, amb els temes que siguin o Dídac Nadal es queda sense partit

Junts per Catalunya, amb el PDeCAT o sense ells?
La meva teoria és més elaborada: o Junts per Catalunya o ningú. O es posen d’acord, amb els temes que siguin, o Dídac Nadal es queda sense partit. Els partits han d’estar al servei de la gent i quan els partits es distreuen d’aquesta funció, no engresquen. És un problema que s’havia d’haver arreglat fa molt de temps. Ara tenen l’obligació i la responsabilitat de resoldre aquest tema i a més fer-ho bé. A mi ningú em pot dir que Junts és una cosa i el PDeCAT és una altra. No. Tot aquest soroll mai havia d’haver succeït.

 

 


REDACCIÓ28 Juliol, 2020
atur-tgn.jpg

L’atur a les comarques de Tarragona va pujar en 8.700 persones durant el segon trimestre en comparació amb els tres primers mesos de l’any, fins a les 58.900 persones, com a conseqüència del coronavirus, segons l’EPA publicada per l’INE.

La taxa d’atur s’ha situat en el 15,34% davant el 12,83% de fa tres mesos. Pel que fa la població ocupada, va ser de 325.200 persones (57,05%), és a dir, 16.200 persones menys que en els tres mesos anteriors.

En el conjunt de Catalunya, les dades ja recullen de ple l’efecte de la pandèmia, que en el segon trimestre ha causat la destrucció de 223.700 llocs de treball i un increment de la xifra d’aturats de 61.300 persones en comparació als tres primers mesos de l’any. La taxa d’atur s’ha situat en el 12,78%.

 


REDACCIÓ27 Juliol, 2020
diputacio-de-tarragona-1280x854.jpeg

El líder de Ciutadans, Rubén Viñuales, ha avançat que “el turisme, molt afectat per la crisi, podria ser el proper sector a qui la Diputació atorgui ajudes, ja que els visitants del Regne Unit i de França tenen un pes important i les notícies no són gens esperançadores”. “Aquest Pla de Xoc és el primer pas, però no serà l’últim”, ha remarcat durant la presentació d’aquest document, el qual contempla ajuts excepcionals per als consistori i que compta amb una dotació de 8 milions d’euros.

A més, s’ha felicitat perquè el document, que s’aprovarà demà, contempla ajudes per als autònoms i per la digitalització. “La Diputació ha estat a l’alçada en la lluita contra aquesta gran pandèmia i ha demostrat que és una eina per ajudar els ciutadans”, ha dit el diputat de Ciutadans.

En l’opinió del politic, “avui és un dia exemplar, per la utilitat de les mesures anunciades i per la unitat política aconseguida” i ha afegit que “tot i que cada grup pensa diferent, ens hem unit per lluitar contra els efectes d’una pandèmia que ningú no podria preveure”.

 


REDACCIÓ25 Juliol, 2020
coronavirus_malats.jpg

Catalunya ha sumat 1.243 nous positius per covid-19 confirmats per PCR o epidemiològicament respecte al balanç de fa 24 hores, segons les últimes dades del Departament de Salut. Això situa la xifra global de positius en 77.534, però puja fins a 89.727 si es tenen en compte proves serològiques (1.493 més).

Dels casos nous amb prova confirmada, 428 són a la regió metropolitana sud (197 amb PCR a l’Hospitalet de Llobregat), 280 a la regió de Barcelona ciutat (279 per PCR a la capital catalana), 213 a la regió metropolitana nord i 177 a la de Lleida (137 al Segrià per PCR). Pel que fa a les morts, les funeràries n’han reportat tres més i la xifra total és de 12.677.

Pel que fa a la retrospectiva de casos, on no s’hi inclouen els tests serològics, a tot Catalunya s’han registrat 158 casos corresponents al 24 de juliol, 901 al 23 de juliol, 1.124 al 22 de juliol, 1.177 al 21 de juliol i 851 al 20 de juliol.

A les residències hi ha un total de 15.584 confirmades com a positives. Són 32 més que els informats el dia anterior. Pel que fa a les altes hospitalàries des de l’inici de la crisi, n’hi ha hagut 40.734 i són 101 mes respecte a l’últim balanç.
En el cas del Camp de Tarragona, es registren 2.242 persones amb coronavirus confirmades, 16 més (2.460 amb proves serològiques). A l’Alt Pirineu i Aran sumen un total de 433 casos confirmats, tres més (544 amb tests d’anticossos) i a les Terres de l’Ebre pugen a 409, una vintena més (499 amb les altres proves). Un total de 1.709 casos no tenen un origen conegut, set més que fa 24 hores. A la Catalunya Central són 6.460 els confirmats per PCR o epidemiològicament, 18 més (7.509 amb serològics).

La regió de Barcelona ciutat registra 3.917 casos confirmats en residències. A l’àrea metropolitana nord n’hi ha 3.697, mentre que a l’àrea metropolitana sud en són 3.129. A la Catalunya Central registren 1.722 residents confirmats i a Girona n’hi ha 1.711. A les residències del Camp de Tarragona hi ha 475 casos positius confirmats, i a Lleida en registren 745. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran, hi ha 106 casos confirmats en les residències, mentre que a les Terres de l’Ebre se n’han registrat 25.

Tres morts més
Pel que fa a les morts, les funeràries n’han reportat tres més. En total, ja hi ha 12.677 víctimes, de les quals 6.948 han estat en un hospital o centre sociosanitari, 4.116 en residències, 805 en domicilis, i 808 no classificades per falta d’informació.

Les funeràries han registrat una mort corresponent al 24 de juliol, dos més al 23 de juliol, cinc al 22 de juliol i nou al 21 de juliol. Aquestes dades, però, poden anar variant quan les funeràries actualitzin la informació en propers balanços.

Per territoris, a la regió sanitària de la ciutat de Barcelona han mort 4.281 persones, entre positius i sospitosos; a la zona metropolitana nord han mort 2.910 persones; la xifra a la regió metropolitana sud puja a 2.368 (un més que fa 24 hores); a la Catalunya Central 1.579 persones mortes (un més); a Girona 820 morts (un més); al Camp de Tarragona es mantenen en 400 morts; a Lleida en 229 defuncions; a l’Alt Pirineu i l’Aran es mantenen amb 30 morts, i a les Terres de l’Ebre en 50 defuncions.

 


REDACCIÓ24 Juliol, 2020
banderes-plaça-imperial-tarraco.png

TGN mantindrà els símbols d’Espanya

Fi al debat sobre les banderes i símbols d’Espanya a Tarragona. El consell plenari tarragoní ha tombat la moció presentada per les entitats independentistes, a través de la CUP de Tarragona i Junts per Tarragona, per quinze vots en contra del PSC de Tarragona, En Comú Podem, Partit Popular i Ciutadans.

La moció, presentada per les entitats ANC, Arran, CDR de Tarragona, Endavant, 3a Joventut x la República, JNC i Òmnium Cultural, van fer arribar a l’Ajuntament de Tarragona aquesta petició amb l’objectiu de retirar de la ciutat “tots els símbols espanyolistes”, com les banderes al carrer i durant les Festes de la Ciutat o el quadre del rei Felip VI del plenari.

La petició ha estat defensada per la portaveu de la CUP de Tarragona, Laia Estrada i la regidora de Junts per Tarragona Elvira Vidal, on en el torn de debat, el PP i Ciutadans han criticat aquesta moció. El portaveu popular, José Luís Martín ha acusat Ricomà de ser covard i Rubén Viñuales de fer mocions “inoportunes” i en clau electoral.

Per la seva banda, Hermán Pinedo, ha defensat el vot en contra de la retirada de simbologia, defensant-se de les acusacions de la CUP, assegurant que “ningú pot posar en dubte el seu republicanisme”. Elvira Vidal, ha lamentat el resultat de la moció i ha demanat respecte per les entitats que han presentat la moció.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter