REDACCIÓ27 Maig, 2023
Victòria contundent del Gimnàstic de Tarragona per tres gols a zero enfront del CD Alcoyano. Un triomf que certifica la seva participació en la Copa del Rei la temporada vinent. El duel s’ha decidit a la primera meitat amb triplet dels Fernández. I és que allò que tant costava les altres jornades, aquesta s’ha obtingut fàcilment. Potser perquè els dos equips ja estaven pràcticament salvats, i per tant no hi havia res important en joc. O potser perquè els de Dani Vidal ja no tenien cap pressió al damunt.
El xoc es posaria de color grana ben aviat. Al minut 1, Guillermo deixava enrere una pilota llarga que aprofitava Pablo Fernández per a endinsar-se dins de l’àrea i afusellar amb violència la porteria rival. Res podia fer Stopajnik per a evitar l’u a zero. Els de Dani Vidal continuarien trepitjant l’accelerador, cercant el gol de la tranquil·litat. Trilles tindria una oportunitat amb una rematada de cap que marxava fora.
El conjunt alacantí, per la seva banda, intentava empatar amb un xut potent des de la frontal d’Agüero que desviava Manu García. Poc després, una errada doble de Quintanilla i de Manu García gairebé els hi costa l’u a u. Però quan el Nàstic semblava tenir més dubtes, Marc Fernández rematava a plaer una centrada d’Andy que augmentava la distància en el marcador. La culminació d’una primera part perfecta la signaria Guillermo gràcies a una jugada assajada executada al mil·límetre per Marc Fernández. El 19 grana rematava de forma magnífica la centrada, i Stopajnik tan sols podia tocar lleugerament l’esfèric amb la punta dels dits abans que es confirmés el tres a zero en el minut 42′.
Ja en el segon temps i a causa del resultat, el ritme de partit baixaria força. Seria moment per a donar oportunitats a joves de la casa com Boaz i Albert Querol. Ocasions de gol, poques. Andy ho provaria sense èxit des de lluny al 59′. L’Alcoyano també comptaria amb algun intent perillós amb un remat de cap de Fran Miranda que aturava Manu García. La més clara, però, arribaria al 64′ amb un obús llunyà de Rubio que s’estavellava contra el pal de la porteria grana. Amb absolutament tot decidit, el duel acabaria sense gaires al·licients.
Finalment, victòria del Nàstic per a segellar la seva participació en la Copa del Rei de la temporada vinent. Després d’una temporada confusa i amb més decepcions que no pas èxits, el conjunt tarragoní haurà d’esperar un any més per a tornar a Segona Divisió. Un camí, el del retorn al futbol professional, que ja s’allarga durant 5 anys. Esperem, això sí, que la campanya vinent es jugui fins a la darrera jornada amb possibilitats d’assolir l’anhelat ascens.
Alineacions
Nàstic: M. García (P), Joan Oriol, Trilles (Boaz 55’), Quintanilla, Tirlea, Gorostidi (Montes Arce 76’), Montalvo, M. Fernández (Pochetino 55’), Andy (Albert Querol 72’), Guillermo, Pablo Fernández (Marc Álvarez 55’).
CD Alcoyano: Stopajnik (P), Lobato (Armental 60’), Álvaro V., Fran Miranda, J. A. Soler, Agüero (Alcaina 76’), Liberto, Koke Saiz (Pablo Carbonell 60’), Lillo, Rubio, Akono (José Carlos 60’).
Gols
Pablo Fernández (1’), Marc Fernández (23’), Guillermo (42’)
Targetes
Trilles (52’) per part del Nàstic. Agüero (52’) i José Carlos (75’) per part del CD Alcoyano.
Àrbitre
Imanol Irurtzun Artola (col·legi navarrès)
Observacions
Partit corresponent a la jornada 38 del grup 2 de Primera Federació disputat al Nou Estadi Costa Daurada, Tarragona.
PUBLICITAT
La Llar Xaloc de Tarragona, un centre que acull infants i adolescents de 12 a 18 anys en situació de vulnerabilitat, continuarà sent gestionada directament pel Departament de Drets Socials.
A les 8h del matí d’aquest dissabte, s’ha començat a desmuntar una grua de grans dimensions que havia estat instal·lada el juliol de l’any passat a la plaça del Pallol.
La grua, que té una altura d’uns 40 metres, ha estat utilitzada principalment per dur a terme les tasques de construcció del beateri, especialment en relació amb la nova estructura metàl·lica. Gràcies a aquesta infraestructura, s’ha pogut dur a terme la rehabilitació de la façana de l’edifici.
El candidat
En la seva resposta, 
La plaça Corsini de Tarragona ha esdevingut aquest dissabte al matí un espai esportiu i solidari. El Nàstic ha organitzat una jornada solidarària – de recollida d’aliments – en benefici de la Fundació 
El gerent del club Gimnàstic de Tarragona, Josep Joan López, ha explicat a 
Aques acte solidàri ha demostrat un cop més la implicació social del Nàstic i el seu suport incondicional cap a les persones més necessitades de la comunitat. A través de la recollida d’aliments i les activitats esportives, el club ha contribuït a donar suport a la Fundació 
Aquest cap de setmana, se celebra una nova edició del tradicional Rocío andalús a l’Ermita del 
Durant aquest cap de setmana, les casetes són les protagonistes, enguany s’han muntat nou casetes, una més que en l’edició anterior. En aquestes casetes es realitzen diversos actes com la missa cantada del dissabte al vespre i l’Àngelus del diumenge.
Amb aquesta 37a edició del Rocío andalús a l’Ermita del 
Esquerra Republicana opta per la versió de ‘Sweet Caroline’ que va crear el Ball de Diables de Tarragona a les passades festes. Tot un hit musical que a Pau Ricomà li posa en safata dir allò de “ni viñuales ni la CUP”. Respecte a l’eslògan, el republicà no ha estat gaire original i ha optat pel mateix de la campanya: “Endavant Tarragona”. Clar, seria xocant dir ‘Enrere Tarragona’ postulant-se a la reelecció.
I parlant de temps passats de Viñuales, Ciutadans ha triat un ritme més mogut. La seva alcaldable, Lorena de la Fuente, sent debilitat per ‘La passion’ de Gigi d’Agostino, perquè també li porta bons records. En moments crítics val més pensar en positiu. El lema de Ciutadans ben bé podria haver-lo pensat un nen petit: “Per una Tarragona millor”. Típic i poc original. Bé, en sintonia amb la resta.
La CUP, en canvi, cau en els estereotips escollint ‘Corbelles’ de Zoo. Les anticapitalistes han estat les darreres a decidir el seu tema, probablement perquè van haver d’escollir-lo per assemblea. El lema, “Bastim alternatives per construir sobiranies”, també cau en els clixés cupaires, però com a mínim rima.
En els darrers mesos el govern de Pau Ricomà s’ha autodenominat com “el del canvi”. Una expressió que va més enllà del sol fet que abans la ciutat era liderada pel PSC i ara per Esquerra. Els republicans es refereixen a un canvi a nivell de ciutat en diversos àmbits com l’urbanístic o el de mobilitat. Des de 
A ponent, la relació amb el govern de Ricomà és tensa. El president de l’Associació de Veïns de La Granja, Francisco Rosillo, declara que “han fet el que han volgut, (…) sense consultar res a ningú”. Rosillo apunta que s’han dut a terme petites obres, que no eren el que demanàven des de la seva entitat.
Afirma que ara la comunicació és molt més directa. “Valorem que hagin sortit al carrer i hagin vist les preocupacions de la ciutadania”, declara. Tot i això, López defensa que a Tarragona encara hi ha molt de treball per fer, i que governi qui governi en els pròxims 4 anys, hauria de continuar reunint-se amb el veïnat i sortint al carrer. A Llevant, les opinions són diverses. Meritxell Vilella, de l’Associació de Veïns de Sant Salvador, apunta que el canvi més gran ha estat l’ampliació d’un dels parcs del barri, una reivindicació històrica. Malgrat aquest avenç, encara han quedat coses pendents com millorar les freqüències d’autobusos o fer un vial per a vianants al costat de l’N-240 que arribi fins a Tarragona. De nou, dos punts en comú que destaca Vilella: cal millorar la neteja i mantenir la bona comunicació exercida pel govern d’Esquerra Republicana.
D’altra banda, el president de l’Associació de Veïns de la Savinosa, Antoni Fernández, assegura estar “satisfet” per la col·locació del semàfor a Cala Romana, una reivindicació de fa gairebé 20 anys. No obstant això, alerta que la mancança principal és el fet que no es pugui caminar des de la Savinosa cap a l’Arrabassada seguint la carretera nacional.
Diversitat d’opinions i algunes versemblances entre els líders veïnals. Una de les reclamacions generals és la necessitat de millorar la neteja, un tema que ja fa uns quants anys que es troba enmig del debat públic i polític de Tarragona. L’altra gran coincidència és la bona comunicació exercida per l’equip de Pau Ricomà, tot i que hi ha discrepàncies entre el dit i el fet. La pregunta és: Hi ha hagut un canvi a Tarragona en aquesta darrera legislatura? Tal com recullen les diferents associacions de veïns, no seria el cas. Almenys, pel que fa a la situació de cada barri.
Jordi Sendra s’autodefineix com un tarragoní de tota la vida que estima la seva ciutat. El seu amor per Tarragona és tan gran que ara ha decidit fer el pas de presentar-se com a candidat a l’alcaldia. Tot i que sigui sota les sigles de Junts per Catalunya, l’alcaldable es considera a si mateix una persona no sectària, que busca el bé comú sense importar qui vota a qui. Aquesta història d’amor va començar ara fa 61 anys, quan un petit Jordi Sendra pujava fins al terrat de casa seva per a sentir el xivarri de l’estadi del Nàstic a l’avinguda Catalunya.
El juntaire encara recorda els dos moments polítics que més l’han marcat. D’una banda, l’1 d’Octubre, una experiència “brutal” plena d’anècdotes per a la posteritat. D’entre les més interessants hi ha la no celebració de l’aniversari de la seva dona, que va néixer un 1 d’octubre. “Aquest any no el vam poder celebrar”, recorda Sendra. El segon moment que més emoció li porta és la votació de la declaració d’independència: “Aquell va ser el dia més emotiu de la meva vida”. Sendra lamenta, però, que el final no pogués ser el que tants catalans i catalanes desitjaven (i encara desitgen), perquè ell assegura que mai “no ens rendirem”.
