Arxius de Entrevistes | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Novembre, 2021
21.07.01_El-Terrat-Restaurant-511-DAVID-OLIETE-1280x853.jpg

Se trata de uno de los cocineros de moda en Tarragona. El Chef Moha Quach ha revolucionado la cocina del Terrat, después de que se pusiera al frente de sus fogones hace tres años. Nos acercamos al restaurante tarraconense para conocer al joven cocinero, natural de Nador en Marruecos. Quach se formó en la Escuela de Hostelería de Cambrils y ha pasado por diferentes restaurantes en las dos grandes capitales españolas, Madrid y Barcelona; y en experiencias a nivel internacional en Lyon. El chef ha conseguido dar la vuelta con su concepto gastronómico a algunas recetas tradicionales y ha conquistado a los clientes de la capital tarraconense con su cocina ‘atrevida’, tal como reconoce.

¿En primer lugar, qué tal estáis y cómo está este proyecto gastronómico después del golpe de la pandemia?
La verdad que bien. Desde que abrimos hace ya tres años seguimos manteniendo la ilusión como en nuestro primer día. Aunque haya venido una pandemia hemos seguido luchando y conseguido salir adelante. Estamos muy contentos, afortunadamente podemos decir que el restaurante está todos los días lleno y creo que esto nos ayuda a seguir trabajando.

El Chef Quach nos recibe en su restaurante

¿Cómo es el cliente de Tarragona? ¿Cuáles son sus preferencias?
Más que cómo es el cliente, es el enfoque que le queremos dar a nuestra cocina. Intentamos ofrecer algo ‘a nuestra manera’. Yo siempre digo que no prestamos atención a los productos que tenemos alrededor. Nosotros apostamos mucho por el producto local, trabajado con nuestro concepto y yo pienso que eso es lo que valora la gente, el hecho de decir, vamos al Terrat a comer algo diferente y a disfrutar de la experiencia. Eso es lo que buscamos, hacer disfrutar a los clientes con nosotros, que prueben diferentes texturas y sabores, apostando por el producto de la zona.

¿Cómo definirías el concepto del Terrat?
Es un concepto divertido, que busca sorprender al comensal. Siempre buscamos innovar y buscar cosas nuevas. Pero lo más importante es nuestra apuesta por los productos de temporada, productos ecológicos, de producción integrada y sostenible. En nuestros menús podrás encontrar la combinación entre el mar y la tierra. Creemos en la sostenibilidad del planeta y la afrontamos a nivel gastronómico, dando importancia a lo que tenemos alrededor y cuidarlo.

Apostamos mucho por el producto local, trabajado con nuestro concepto y yo pienso que eso es lo que valora la gente, el hecho de decir, vamos al Terrat a comer algo diferente y a disfrutar de la experiencia

Estamos ya en temporada de otoño. ¿Cuáles son sus productos preferidos para trabajar en esta época?
Yo pienso que si le preguntas a cualquier cocinero, es una de nuestras temporadas favoritas y que más ilusión nos hace (risas). Es la que más esperamos durante el año porque tenemos esas setas, la calabaza, el boniato… Productos superricos, con sabores intensos a tierra… Por ejemplo todos esos productos acompañados de pescados y mariscos hacen un juego muy interesante.

¿Cuántos sois en el equipo?
Seis personas que trabajan en la cocina y cuatro en sala.

¿Qué destacarías de este espacio del Terrat? ¿Cómo te gusta que se reciba a los clientes?
Lo que buscamos nosotros, siendo siempre profesionales, es el trato cercano y familiar. Hacer que la gente se sienta como en casa y teniendo en cuenta que cada mesa y cada comensal es especial, dando la misma importancia a todos los clientes. Esto creo que es lo más difícil de conseguir en un negocio. Queremos que se sientan en casa, que pasen un buen rato y disfruten de nuestra cocina.

En definitiva, animar a la gente a que venga y pruebe la experiencia del Terrat by Quach.
Eso es, claro (risas)

Siempre hemos tenido en casa esa cultura de cocinar en casa, de sentarnos alrededor de la mesa. A pesar de venir de una cultura diferente, creo que en eso somos muy parecidos. Compartimos esa cocina de guiso, de cocción lenta

¿Cómo te enamoraste de la gastronomía?
Pues en mi casa la cocina siempre ha estado presente. Tanto mi abuela como mi madre siempre han cocinado. Mi padre ha sido pescador. Siempre hemos tenido en casa esa cultura de cocinar en casa, de sentarnos alrededor de la mesa. A pesar de venir de una cultura diferente, creo que en eso somos muy parecidos. Compartimos esa cocina de guiso, de cocción lenta.

¿Es en ese ambiente de cocina en familia en el que decides dedicarte a este mundo?
En realidad ha sido un poco por accidente. Nunca me había imaginado que yo acabaría dentro de una cocina. Todo empezó como un trabajo de verano. Empecé a trabajar en un restaurante y me gustó. Decidí apuntarme a la Escuela de Hostelería de Cambrils y a partir de allí fui descubriendo este mundo, cada día me fue gustando más y hasta hoy.

Vizcarro y Quach en un momento de la entrevista

¿Recomendarías a los jóvenes con inquietudes gastronómicas la Escuela de Cambrils?
Sí por supuesto. Yo he pasado unos años fantásticos allí y he estado muy a gusto. Además de que aprendes un montón, te enseñan las bases de la cocina, te envían a restaurantes a hacer las prácticas para seguir con la formación. Yo lo recomiendo sin lugar a dudas. Para la gente que se quiera dedicar a esto, tener una base es fundamental.

¿Cómo fue ese periodo de formación, cuándo decides ser chef?
Yo creo que, como todo en la vida, depende de las inquietudes que tenga cada uno y la pasión que se le pone a las cosas. No te voy a engañar esto es como todo, empiezas pelando cebollas y poco a poco vas ascendiendo. En ese proceso tú vas absorbiendo todo aquello que te van enseñando, como en la vida en general, no es una cosa de la cocina solo (risas).

Y llega el momento de empezar con El Terrat by Quach. ¿Cómo tomas esa decisión?
Mi opinión es que todo cocinero aspira a llegar algún día a tener un restaurante propio. Yo llevaba un tiempo dándole vueltas hasta que llegó ese momento y estoy muy contento y no me arrepentiré nunca de haber tomado esa decisión.

Se puede hacer un plato maravilloso con un calabacín, sabiendo sacarle todo el partido, jugando con las texturas. Yo les doy importancia a todos, no me declino en uno en particular porque cada uno tiene sus características y se le puede sacar todo el partido

¿Cuáles son esos ingredientes con los que más te gusta trabajar?
En realidad lo que intento hacer es adaptarme a todo tipo de productos, porque cada uno de ellos tiene una característica, su sabor único… Entonces lo que intento es sacar el máximo provecho de ellos, haciendo hincapié en la importancia de las temporadas, que es precisamente cuando los productos tienen su punto, su maduración y su punto óptimo para ser degustado. Todos los productos son extraordinarios. Se puede hacer un plato maravilloso con un calabacín, sabiendo sacarle todo el partido, jugando con las texturas. Yo les doy importancia a todos, no me declino en uno en particular porque cada uno tiene sus características y se le puede sacar todo el partido.

¿Qué es lo que has importado al Terrat de esa cocina de casa?
Sobre todo las especias, que le dan magia a la comida. Es la diferencia que se puede encontrar entre la cocina de Marruecos con la de España. Se guisa mucho con las especias, que aportan un montón de aromas y matices a los platos. De momento ese tipo de especias están teniendo aceptación en los comensales. De alguna forma son mis raíces y tienen que estar presentes en los platos de los menús. Ahora estamos trabajando el Tajin de ciervo, con boniato y Ras el Hanut, que es una mezcla de especias marroquíes.

Lo que se conoce como ‘lo mejor de la tienda’
Exacto. Cada tienda tiene su propio Ras el Hanut, o incluso el cliente se lo puede hacer al gusto, eligiendo entre treinta o cuarenta variedades diferentes de especias. Una vez ya tienes la mezcla que te gusta, lo normal es ir y coger 100 o 200 gramos. Así es como funciona allí y aquí la verdad es que está teniendo bastante aceptación.

Para mí es una forma de vivir. Saco tiempo de donde sea para poder ir a visitar estos sitios y los mercados y lonjas

¿El Chef Quach es un hombre de pasear en el mercado y el campo, elegir en definitiva el producto?
Es fundamental para mí y de hecho es lo que hago. Me gusta ir al campo y visitar los diferentes cultivos, hablar con la gente del campo, que te expliquen qué es lo que pasa, cuál es el proceso desde que se planta la semilla hasta que se recoge el producto. Es vital y es muy bonito. Para mí es una forma de vivir. Saco tiempo de donde sea para poder ir a visitar estos sitios y los mercados y lonjas. Por ejemplo en la Canonja hacen un mercado dos veces por semana, donde son todos agricultores y se vende lo que se recolecta en ese mismo día. Productos de una calidad máxima, recién recolectados.

¿Cómo empieza la aventura de venir a Tarragona?
Eso lo decidieron mis padres hace muchos años (risas). Yo he crecido y he estudiado aquí, siempre he estado muy a gusto y cómodo. Nunca me he sentido ni diferente por el hecho de ser de fuera. He tenido buena relación con todo el mundo, he respetado a los demás y siempre me han respetado. Me he sentido como en casa.

¿Cuál es tu plato favorito de la infancia? ¿Le has podido dar una vuelta aquí en el Terrat?
Uf, hay varios. Pero uno que en concreto hace mi madre en casa cuando tiene tiempo son las manitas de ternera, que las hace guisadas con garbanzos. Es uno de los que más he disfrutado y de los que deseas que se hagan. Este de momento no lo he trabajado aquí. Otro es el cuscús, que siempre lo he disfrutado también.

El chef Moha Quach, una de las revelaciones de TGN

¿Entre manitas y cuscús?
Las manitas, sin duda (risas). Me gusta esa textura gelatinosa, el sabor. Mi madre se tiraba toda la mañana haciendo el guiso, con ese cariño de la cocina de casa, lenta. Hoy en día cogemos cualquier cosa, la metemos en el microondas y ya es comida.

Siempre ‘slowcooking
Siempre.

¿Cuál ha sido ese plato ‘estrella’ con el que te han felicitado especialmente?
¡Uy! ¡Es que hemos hecho muchos!… Pero mira, te contaré una anécdota. Un día llegamos a tener emociones y gente en la mesa que se ha puesto a llorar mientras degustaba un plato.

Ostras, pasa de verdad y no es cosa de película (risas)
De hecho fue una chica que era asiática. Recuerdo como se emocionó. Los camareros se acercaron preocupados a la mesa preguntando si se encontraba bien, pensaban que se había discutido con su pareja o tenían algún problema. Su chico les dijo que no, que se había emocionado con el plato. Eso fue superbonito, que alguien se emocionara comiendo.

¿Y cómo fue ese momento de salir de la cocina?
Pues fue muy bonito. Una satisfacción de todo el equipo -porque al final todos somos un equipo- que salgas a la mesa y que estén tan contentos y emocionados a lágrima viva, no tiene palabras.

Muy curioso
La verdad es que sí. Y después también han venido clientes desde Toulouse y Perpiñán solo para venir a comer y volver, porque nos conocieron a través de unos amigos que habían comido aquí este verano. O unos clientes belgas que se cogieron un avión para estar dos días en Tarragona, porque unos amigos suyos estaban comiendo aquí y les dijeron que tenían que venir a probarlo. Todo esto es genial. Te da mucha satisfacción.

Y dan fuerza y ganas de seguir mejorando
Fuerza y sobre todo responsabilidades, para no fallar.

Una de las creaciones del chef Quach

El Club Rotary Amistad Hispano-Marroquí te hará este miércoles un homenaje. ¿Qué sientes?
Muy contento. A todos nos gusta que nos hagan un reconocimiento por nuestro trabajo. Estoy superilusionado y muy contento. Sé que los miembros del Club son como una familia, hacen una labor importantísima ayudando a un montón de personas y cada día hace falta más gente como este colectivo para acabar con la pobreza de una vez por todas. Me siento muy agradecido por este reconocimiento, no hago nada en especial, me dedico a lo que me dedico, con lo que disfruto.

La revista ‘Cuina’ también te ha reconocido
Fue muy curioso. Alguien de la revista vino a comer y nos han nominado como uno de los 27 restaurantes finalistas del premio ‘El plat favorit’. No va conmigo el hecho de decir ‘somos los mejores’. Disfrutamos de nuestro trabajo, nos gusta lo que hacemos y estamos muy contentos de estos reconocimientos.

¿La Estrella Michelin sería más un objetivo o un sueño?
Yo creo que más que un objetivo, es un gran reconocimiento a un establecimiento y a su equipo. A todo cocinero le hace ilusión cuando llega este reconocimiento. Pero no nos volvemos locos pensando solamente en eso. Al final esto no deja de ser un negocio que está lleno todos los días. Estamos contentos tal como estamos y si algún día llega algo, será bienvenido (risas). Pero nuestro objetivo es hacer disfrutar a la gente que viene y lo más importante es que tengamos trabajo todos los días.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Novembre, 2021
IMG_2339-1280x960.jpg

Moments intensos per la política tarragonina. El govern de Tarragona es troba en una situació delicada i cal analitzar tots els factors de ben a prop. Parlem amb la portaveu de Ciutadans, Lorena de la Fuente, qui des del mes de febrer és la veu del grup municipal taronja, després dels últims esdeveniments que han sacsat el partit. De la Fuente ens parla que el partit taronja té futur dins la política tarragonina i no defuig cap de les qüestions. Parla de “vergonya” el fet que no s’hagin esgotat totes les ajudes destinades als sectors per pal·liar la crisi de la pandèmia. També assegura que aquest govern no té cap direcció, ni pla estratègic per la ciutat i parla dels últims fets que han afectat la política tarragonina.

Quin balanç fa d’aquests cinc mesos del nou govern?
El que veiem des de Ciutadans és que és un govern que no té cap lideratge, no té planificació, ni model de ciutat. Tampoc sembla que tinguin clares quines són les seves prioritats, amb la qual cosa estan fent ingressos sobre la marxa, sense cap rumb.

La ciutadania té la sensació que no se sap cap on va la ciutat
Estan fent una molt mala gestió. Sense anar més lluny, el desmantellament de l’emblemàtic quiosc de la plaça Imperial Tàrraco, que segons els tècnics municipals era compatible amb el carril bici i després surt un altre informe on diu que s’havia de desplaçar… El que està clar és que hi ha hagut una manca de transparència. No sabem quins han estat els motius reals pel seu desmantellament, ni s’ha donat audiència a les persones que l’estaven gestionant.

Lorena de la Fuente, portaveu de Cs

Un altre tema que està aixecant polèmica és el traçat del carril bici, què en pensen?
Sabem que els veïns del carrer Pere Martell i dels voltants estan enfadats i es queixen que el govern no els hagi consultat. Ens consta que estan tenint molts problemes, falten zones de càrrega i descàrrega, o els usuaris dels pàrquings tenen problemes per accedir o sortir. A Marquès de Montoliu es veu perfectament com hi ha una vorera gran on podria conviure el vianant amb les bicis. En lloc d’això, es carreguen un carril i llocs d’aparcament de pujada. Però per la plaça Imperial Tàrraco no pot anar per la calçada i s’han de carregar el quiosc… No té cap sentit. Des de Cs estem d’acord amb la mobilitat sostenible, però s’ha de fer un traçat de manera ordenada i correcta.

Preocupa la sensació d’inseguretat?
És un problema que afecta tota la ciutat, des de Ponent fins a Llevant. Un cas són les ocupacions il·legals, cada dia són més habituals.

Veurem algun dia els grans edificis ‘deixats’ de la ciutat amb algun projecte?
Hi ha molts fronts oberts. Els casos del Banc d’Espanya i la Tabacalera són edificis que fa molts anys que s’han abandonat i no sé a què esperen a activar algun projecte. Deien que Justícia no veia encara amb bons ulls el Fòrum de la Justícia a la Tabacalera. Ja va sent hora que s’aclareixin. L’actual govern de la ciutat creu que el millor per l’espai és fer una ‘Tabacalera multiespai‘…

La Tabacalera és el comodí del govern?
Exacte. És veritat que és un edifici molt gran, però amb moltes limitacions. No pots encabir-ho tot allà. El Fòrum Judicial, la nova Biblioteca, el Museu Arqueològic, el Centre d’Art… Nosaltres apostem perquè a la Tabacalera es traslladi les dependències de l’OMAC de la Rambla Nova, un lloguer que costa una barbaritat. Ja que li veuen tantes funcions, es podria encabir allà. Cal recordar que és de titularitat municipal i tots els projectes que es volen aplicar són de la Generalitat.

Creiem que s’hi ha de traslladar el Patronat de Turisme, perquè actualment està ubicat al carrer Major, en una zona sense gaire visibilitat i a més l’edifici s’ha quedat petit

I el Banc d’Espanya?
Fa més de disset anys que està abandonat. És un edifici emblemàtic que no hauríem de deixar perdre. No compartim el nou ús que ha previst l’Ajuntament. Creiem que s’hi ha de traslladar el Patronat de Turisme, perquè actualment està ubicat al carrer Major, en una zona sense gaire visibilitat i a més l’edifici s’ha quedat petit. Apostem per potenciar el turisme, i que millor que estar en ple centre de la ciutat, a la Rambla Nova on seria molt més visible.

Una altra qüestió és el turisme. Creuen que s’estan fent bé les coses?
L’equip de govern no aposta pel turisme. S’haurien d’estar fent campanyes publicitàries en l’àmbit autonòmic i nacional, inclús en l’àmbit internacional. No estan fent res. L’alcalde assegurava que la dotació pressupostària destinada a Turisme no s’ha “d’augmentar per augmentar”, sinó que s’han de gastar de forma efectiva els diners dels quals es disposa. Això demostra que no tenen cap plantejament pel turisme. No s’està fent absolutament res.

En resum, un govern que dóna pals de cec
Exactament. El que haurien de fer és començar a executar coses i no s’estan fent coses. Un exemple també és el Patrimoni. Només actuen allà on és imprescindible i no s’actua de forma general, com en el cas dels despreniments a la muralla o a l’amfiteatre. S’està parxejant, però no s’està invertint. Un altre cas és el del Parc de la Ciutat, on tenim un edifici modernista que fa anys que està sense conservació ni manteniment, totalment deixat. No tenen tampoc cap idea de quin serà l’ús que li donaran. Ja va sent hora que posin en ordre les idees.

En l’àmbit comercial, com veuen la ciutat?
Veiem que s’ha fet tard amb els bons comercials. Ara el regidor Nadal treia pit de l’arribada dels bons. Nosaltres diem que ja era hora. Han arribat tardíssim, s’havien d’haver aplicat en plena pandèmia. Un exemple és Reus, on ja van per l’última edició. A més nosaltres posem en dubte que l’objectiu d’aquests bons sigui el que busquen, perquè els ciutadans quan fan ús dels bons els poden gastar en el mateix establiment, per tant el repartiment de les ajudes d’aquests bons no es distribuiran de manera equitativa entre els negocis, beneficiant a dos o tres establiments. I aquests 500.000 euros vénen d’altres partides destinades a ajudes de la covid. El problema és que el comerç a la ciutat hauria de dinamitzar-se sempre. Sembla que hagin fet un 2×1.

El que no pot fer el senyor Nadal és treure pit quan tenim una ciutat on en l’àmbit comercial no s’ha fet res i perquè en un cap de setmana s’hagin fet algunes coses vas i treus pit

Des de Comerç asseguren que ha estat un èxit
El problema és que una ciutat com Tarragona hauria de dinamitzar el seu comerç sempre. No només un cap de setmana. El que no pot fer el senyor Nadal és treure pit quan tenim una ciutat on en l’àmbit comercial no s’ha fet res i perquè en un cap de setmana s’hagin fet algunes coses vas i treus pit. És una llàstima veure com els negocis amb molta història en ple centre de la ciutat hagin tancat. Un cas és l’estat del carrer Apodaca, que ha estat històricament un dels més comercials i ara fa llàstima. Hi ha molta feina a fer, en tots els àmbits de la ciutat, que no s’està fent o que és molt dolenta.

Sembla que s’estan redistribuint algunes partides d’ajudes per fer altres accions. Que els hi sembla?
Ens sembla fatal. Quan tu vens d’una pandèmia i veus que hi ha tants sectors que estan patint, també les famílies, que de cop i volta s’han vist en la ruïna no pot ser que no arribin els ajuts econòmics. No sabem per què hi ha part dels diners que no s’han destinat a les ajudes. Això demostra la nefasta gestió i planificació econòmica i és una vergonya. No pot ser que sobrin diners d’ajudes. És impensable i demostra que no tenen capacitat per solucionar aquests temes

De la Fuente conversa amb Vizcarro durant l’entrevista

Aquesta setmana han tombat l’increment d’impostos. Sense la pujada, l’Ajuntament està en crisi?
Una pujada d’impostos no soluciona el tema. El problema és que aquest equip de govern no ha fet una bona planificació ni una bona gestió econòmica. Nosaltres teníem clar que no votaríem a apujar l’IBI i la taxa de brosses. Venim d’una pandèmia on tots els sectors encara s’estan recuperant del cop de la pandèmia. Augmentar aquests impostos és una sentència de mort per molts ciutadans. Hem de tenir en compte l’increment de la factura de la llum, els productes bàsics, els aliments, els carburants… No volem que Tarragona lideri el rànquing de pujada d’impostos, volem que sigui líder en turisme, en l’oci, en comerç, en patrimoni… Però no en la pujada d’impostos. És vergonyós.

L’impost de plusvàlues ja no està
Els va servir una mica per intentar enredar per donar suport a la pujada d’impostos. Va ser com l’excusa, quan sabem que el pla de pujar les taxes era anterior. És un tema que compet a l’Estat. Ciutadans allà on governa, abaixa impostos. La plusvàlua és un impost injust i el que volem és treure’l perquè no sempre és positiu. Sabem que des d’Hisenda estan treballant.

El senyor Fortuny és un alarmista, quan diu que ens quedarem sense 8 milions d’euros. Que no es preocupi perquè és una pèrdua momentània i tornarem a tenir aquest impost de la plusvàlua.

El regidor Jordi Fortuny parlava d’una manca de 8 milions d’euros
El senyor Fortuny és un alarmista, quan diu que ens quedarem sense 8 milions d’euros. Que no es preocupi perquè és una pèrdua momentània i tornarem a tenir aquest impost de la plusvàlua. El que no es pot fer és amenaçar als ciutadans sense cavalcada de reis o Tàrraco Viva. Això demostra la manca de sensibilitat que tenen cap als ciutadans. Després surt l’alcalde dient que hi hauria cavalcada i carnaval. Des de Ciutadans li donem les gràcies, ja que li vam donar la solució al ple. Vam argumentar que si treus diners de les aplicacions pressupostàries per a festivitats posteriors, els pots aplicar a partides per a festivitats més pròximes i un cop tinguis els diners de l’impost de les plusvàlues, destines una part per augmentar una partida pressupostària per aquelles festivitats. Li donem les gràcies al govern per escoltar-nos.

Fortuny també parlava que des de l’oposició hi ha intenció de desgastar i fer mal al govern
Crec que quan parlem de fer mal, hem de saber què significa el concepte de “fer mal”. Per nosaltres fer mal significa apujar els impostos als tarragonins. Què és fer mal pel senyor Fortuny? No votar a favor d’una mesura que ells porten al plenari? Això és fer mal? Nosaltres pensem en Tarragona i els tarragonins. I ara mateix l’últim que es necessita és una pujada d’impostos, ens estem recuperant d’una pandèmia i els sectors estan en una situació molt delicada. El senyor Fortuny s’hauria de replantejar què és fer mal.

Un altre dels temes calents és el contracte de la brossa
El preu del contracte de la brossa és un disbarat. Si ens fixem en municipis com Mataró, amb unes característiques similars a les de Tarragona, el seu preu és inferior. Un altre problema és la CUP. Mentre estaven a l’oposició criticaven l’alt cost d’aquest contracte i amenaçaven amb investigacions. Ara que són al govern, estan en silenci i sembla que ho trobin tot bé.

Un contracte que està a punt de vèncer. Temen que es deixi sense servei de Neteja a la ciutat?
El problema és que potser no hi haurà contracte quan sigui necessari. Perquè fins avui dia no s’ha fet res. No tenim ni els plecs redactats. Estem parlant d’un contracte que, per la seva envergadura, requereix molts mesos de treball. Arribarem a 2023 i ja veurem que és el que passarà. Ens preocupa i no ho veiem clar. Això sí, esperem que si finalment tenim un nou contracte de la brossa, que tingui millors prestacions i serveis, i que en l’àmbit econòmic sigui més benevolent. El comitè d’empresa d’UGT va presentar aquesta setmana les propostes pel nou contracte, parlant de “persecució policial” als treballadors. Sense contracte i amb els treballadors mosquejats, cap a on anem? En primer lloc el que ha de fer l’equip de govern és a fer un treball eficient. Ha de començar ja a redactar tota la documentació per licitar el nou contracte i adjudicar-lo. Ha de fer que en l’àmbit econòmic aquest nou contracte sigui més rendible per la ciutat i, sempre també poder pensar en els treballadors per oferir les millors condicions. És normal que UGT s’hagi mobilitzat. Ha de sortir guanyant tota la ciutadania. El problema és que això els hi queda gran a l’equip de govern.

A banda, la sensació és que la ciutat està cada vegada més bruta
Fatal. Hi ha molta brutícia. No hi ha carrer que estigui net. Però no només és la neteja, passes pels diferents carrers i ens trobem que moltes rajoles de les voreres estan trencades i es mouen. La ciutat està que no saps per on agafar-la. La sensació és que no estan fent cap cosa positiva cap a la ciutat. Fixi’s que podem parlar de més coses dolentes que bones. I la ciutadania està molt enfadada.

Si realment el pressupost de 2022 és igual que l’anterior, Tarragona ja pot tremolar. Què s’està fent a la ciutat? Absolutament res.

Tenen alguna proposta pels pressupostos d’enguany? Han començat a negociar?
Hem tingut una primera pressa de contacte amb el govern, on ens pensàvem que ens donarien detalls dels comptes i el seu contingut, que ens ensenyarien un esborrany d’aquests pressupostos. Vam sortir com vam entrar. Ens van fer una explicació molt general, que no ens va aclarir res. Com pots valorar un pressupost municipal si no saps el seu contingut? L’únic que ens van afirmar és que els comptes d’enguany, seran els mateixos que 2021 amb petites modificacions, sense especificar quines serien. Si realment el pressupost de 2022 és igual que l’anterior, Tarragona ja pot tremolar. Què s’està fent a la ciutat? Absolutament res. Des de Ciutadans volem que es desencallin d’una vegada els grans projectes de ciutat abandonats. A més sense saber els ingressos que tindrem ni les despeses que volen fer, què tenim sobre la taula? No donarem idees sense veure el pressupost.

Un dels temes pendents és saber el romanent disponible
Està clar que hi ha un romanent de més de deu milions d’euros. Ells argumenten que del romanent no et pots fiar perquè és inestable. Però centrem-nos en la realitat, el romanent és positiu i d’acord amb la llei es pot utilitzar perfectament. Tornem al mateix. No tenen cap planificació ni estratègia econòmica. A més no et pots guardar un pressupost només per l’equip de govern, demostres que realment no vols negociar amb l’oposició. Hi ha falta de transparència.

Quin balanç fa dels seus nou mesos com a portaveu de Ciutadans?
Estic molt contenta. Hi ha molta feina a fer la veritat. Però estic contenta. Em dona molta satisfacció, en l’àmbit personal perquè sóc una persona molt responsable i inquieta. I m’agrada marcar-me objectius, en aquest cas ara és la ciutat. Sé que estic donant tot el que puc i em dóna satisfacció personal. És gratificant, si és que em preguntava per l’àmbit personal (rialles)

De la Fuente i Vizcarro minuts abans de l’entrevista

I en l’àmbit polític?
Doncs també estic satisfeta. Em vaig incorporar al febrer i m’he hagut d’espavilar força, ja que no porto massa anys de carrera política. Entres i trobes que hi ha un munt de problemes a la ciutat i t’has de posar molt de pressa al dia. Crec que m’estic sortint prou bé per no haver estat mai en política.

Com està Ciutadans a Tarragona?
Bé, nosaltres som un equip fort que treballa diàriament. Tenim moltes ganes de canviar coses en aquesta ciutat, que les necessita de forma urgent. També som realistes, sabem que no tenim el poder de decisió, però des de la nostra posició estem fent tota la pressió que cal i seguirem treballant per aconseguir-ho.

Quin és l’objectiu de cara a les municipals de 2023?
Continuar treballant per la ciutat de Tarragona i seguir pensant amb els tarragonins. No ens podem adormir, mai ha estat l’objectiu. Intentem arribar a tot arreu, però de vegades és impossible. Però estem treballant de valent, el convido a veure les nostres xarxes socials. Ens movem força.

Per tant, Ciutadans té futur en la política tarragonina?
Aquesta fama que Ciutadans estava mort políticament no sé on es veu. Moltes vegades el fet de criticar és gratuït i sembla un esport nacional. La gent de vegades parla sense fonament. No hem pensat en cap moment que estem morts, seguim treballant i no hi ha res perdut.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Octubre, 2021
IMG_2077-1280x960.jpg

Iniciat el nou curs polític, cal fer una anàlisi acurada de la situació de Tarragona. Conversem amb Sandra Ramos, portaveu del PSC tarragoní, el partit cap de l’oposició al plenari de la capital qui ens fa una valoració del nou pacte de govern “sense direcció ni coordinació”. Des del partit socialista veuen amb preocupació alguns temes, com la neteja, la mobilitat i la possible pèrdua de fons europeus que donarien una empenta a alguns equipaments, com és el Banc d’Espanya. En definitiva, una entrevista on no defuig cap qüestió i analitza tots els temes de l’actualitat tarragonina.

Quin balanç fan des del PSC dels quatre mesos del nou govern?
Doncs sembla mentida, però el fet de tenir més mans dins el govern no els ha ajudat a fer una millor gestió. Aquest govern és més inestable, i la sensació és que els regidors de govern no tenen cap direcció ni coordinació entre ells. Cadascú gestiona el seu ‘corralet’. Tothom busca el seu titular per la seva banda. També passa dins del grup municipal d’ERC entre els seus regidors, que cadascú busca el seu protagonisme. Ara aquest fet és més evident i crec que hi haurà xocs importants, com per exemple entre CUP i Junts.

Com valora el nou pacte de govern?
Va ser un pacte ‘in extremis’, trencant amb els comuns, però mantenint Hermán Pinedo, un pacte a la desesperada perquè evidentment necessitaven mans -tot i que sembla que no els hi estan servint de gaire cosa- però no és un govern cohesionat i es nota moltíssim. I ens preocupa molt. No hi ha il·lusió.

La llista d’ERC no estava preparada per governar i el temps ens ha donat la raó

La sensació és que és un govern a la deriva? És irreconduïble aquesta situació?
No sé sí aquesta situació es podrà reconduir fins al 2023. Han comès la irresponsabilitat de governar sense saber què vols fer amb la ciutat que governes. Sempre hem dit que la llista d’ERC no estava preparada per governar i el temps ens ha donat la raó. Hi ha persones dins del govern que estan sobrecarregades de treball i això els impossibilita a fer un seguiment acurat de certes competències i altres persones no gestionen tantes àrees i això denota que no era una llista preparada per governar. No hi ha un projecte de ciutat. Dos anys després del començament del mandat ha quedat demostrat. El cas del Banc d’Espanya, la inseguretat, la ciutat està més bruta que mai… etc.

Sandra Ramos, al pati Jaume I a l’Ajuntament

On creuen, des del PSC, que està portant la ciutat aquest govern?
Aquest govern no té cap rumb fix. Han continuat per inèrcia projectes que ja estaven previstos en l’anterior mandat, però no es veuen nous projectes, ni es percep cap nou impuls, ni que s’estiguin aprofitant noves oportunitats. Veiem difícil també que puguin atreure grans projectes -un exemple seria atreure projectes a través dels fons europeus-. El fet també d’aturar projectes que ja estaven adjudicats -Banc d’Espanya- fa que es generi molt poca confiança.

Creu que la ciutat ha perdut el lideratge territorial?
Hem perdut claríssimament el lideratge territorial. Comencen a passar-nos la cara tots els municipis de la demarcació, ja no només Reus. Un exemple és el lideratge en l’àmbit esportiu que ha agafat Salou, on teníem totes les de guanyar després de l’herència dels Jocs Mediterranis. Vila-seca és un altre bon exemple. En canvi Tarragona va a menys. L’alcalde s’ha vist que no té capacitat per liderar cap projecte territorial, quan ara és el moment de parlar d’àrea metropolitana per resoldre temes com el del transport al territori. Però estem parlant d’un alcalde que va renunciar a l’escó a la Diputació, un espai on es tracten tots aquests temes i creiem que és una errada. Tot va lligat. Sense projecte de ciutat no hi ha capacitat de lideratge.

Estem cansats de veure consellers i conselleres prometent coses que després no es faran

Com es recupera aquest lideratge?
Amb gent capacitada per liderar. Hi ha persones que tenen aquesta capacitat i altres que no la tenen. L’alcalde Ballesteros era una persona amb una gran capacitat per liderar projectes i de posar d’acord a tots els municipis, com en el cas del Corredor del Mediterrani. Aquesta és una capacitat que tens o no tens, i l’alcalde Ricomà no la té. Mentre sigui alcalde, serà difícil poder recuperar el lideratge. No s’enfronta a la Generalitat per defensar els interessos de la ciutat. Estem cansats de veure consellers i conselleres prometent coses que després no es faran. No ens ha servit de res que l’alcalde de la ciutat i el president de la Generalitat comparteixin partit, perquè en dos anys no hem vist cap avenç amb els temes que tenim enquistats amb la Generalitat.

Per tant, amb tots aquests factors, és viable una moció de censura?
És un tema que ara mateix no està sobre la taula. Perquè ara el que tenim damunt són ordenances i pressupostos municipals, són els principals reptes que tenim. Veurem que passa amb aquests temes.

La moció de censura no està sobre la taula, però els escenaris canvien i tot pot passar

No la descarten?
Jo no sé fer anar les boles de vidre (rialles), mai sé que pot passar en un futur. Ara mateix no és un tema que estigui sobre la taula, no hi ha cap conversa, però evidentment si els pressupostos no s’aproven, s’obre un nou escenari. No es pot descartar res al 100%. No és una prioritat i no està sobre la taula. Creiem que els mandats municipals s’han d’esgotar, pel bé de l’estabilitat de la ciutat. Però estem en moments convulsos. Un exemple és a Cambrils, on la situació també era de certa paràlisi i insostenible.

I sembla que a Badalona també
També
. Tot i que no compararia la situació del senyor Garcia Albiol amb la del senyor Ricomà. Ara bé, també li asseguro que si demà li troben al senyor Ricomà una societat o una empresa ‘offshore‘ a algun paradís fiscal, crec que els seus socis de govern serien els primers a demanar una moció de censura. No és comparable. La moció de censura no està sobre la taula, però els escenaris canvien i tot pot passar.

El que no farem serà aprovar uns comptes que no siguin bons per la ciutat, crec que seria molt irresponsable

Hi haurà un bloqueig als pressupostos per part del PSC o es mirarà pel bé de la ciutat?
Ho planteja com una dicotomia que no sé si és real. Nosaltres el que no farem serà aprovar uns comptes que no siguin bons per la ciutat, crec que seria molt irresponsable. El que sí que ens agradaria seria poder veure’ls, que encara no ha passat.

Encara no han vist cap proposta?
Hem tingut una primera presa de contacte amb el regidor Fortuny, on es va explicar a grans trets que els pressupostos serien similars als de 2021 i que no hi hauria gaire marge de maniobra. El que interpretem que ens estava dient és que la seva capacitat i voluntat de negociar els pressupostos no és gaire elevada. És la segona vegada que podran fer ús del romanent, és una cosa històrica, que no s’ha donat mai. El senyor Fortuny té les seves prioritats de què fer o no fer amb aquest romanent. Nosaltres li demanem, com ja vam fer l’any passat que una previsió de l’ingrés ja sigui incorporat al debat pressupostari. Creiem que anirem pel mateix camí i no ho aconseguirem.

Ens pot avançar alguna proposta del PSC pels pressupostos?
Hi ha diversos temes. Creiem que s’ha fet molt poc esforç en els plans d’ocupació municipal. D’altra banda, ens sembla que no s’estan destinant els fons del romanent, en una època complicada, allà on realment han d’anar. Els plans d’ocupació és una ajuda directa per als tarragonins. Un altre tema que ens preocupa és el Banc d’Espanya i que passarà. Ens veiem a venir que perdran els 2 milions dels fons FEDER.

Ja ho va afirmar en una entrevista en aquest mitjà el mateix regidor Fortuny
Exacte. I creiem que encara som a temps que no es perdin aquests diners. Vostè preguntava cap on va Tarragona? Cap on ha d’anar si tenim un projecte clar per un equipament, que ja compta amb una part dels fons per fer-ho i ho deixes perdre… És al·lucinant i així ens va.

Cap on va Tarragona? Cap on ha d’anar si tenim un projecte clar per un equipament, que ja compta amb una part dels fons per fer-ho i ho deixes perdre…

Com veu l’estat de la mobilitat a la ciutat?
Doncs sembla que hi hagi una guerra entre l’EMT, el senyor Fortuny, i el senyor dels patinets, el regidor Puig. Falta una política coordinada de mobilitat en aquesta ciutat i s’està fent una aposta errònia amb els carrils bici. És obvi que s’han de fer, però potser se’ns està anant de les mans i en canvi quin esforç s’està fent amb els autobusos? Moltes famílies no poden fer ús dels patinets o les bicis en la seva vida diària i necessiten un servei de bus a l’alçada per no agafar el cotxe. Trobem a faltar, ja no la gratuïtat del servei de bus, que vam defensar; sinó una estació intermodal a l’antic Aparcament Battestini per millorar la freqüència de les línies i la connectivitat. D’altra banda no s’ha renovat la flota d’autobusos durant 2021. Estem esperant a veure què passarà amb els busos d’hidrogen verd, però estàs fent ús de molts vehicles antiquats.

Vizcarro i Ramos en un moment de l’entrevista

Un dels objectius del regidor Fortuny és la Vall de l’Hidrogen Verd
Sí, però aquest projecte on no només hi ha l’Ajuntament. Està format per un gran nombre d’empreses implicades i amb el lideratge de la URV, perquè si no el tirava endavant la universitat, no ho feia ningú. Però és que no hem d’apostar-ho tot només en aquest projecte. No sabem si tots els autobusos de la ciutat funcionaran amb hidrogen d’un dia per l’altre. Però aquí hi havia un compromís per renovar la flota, un cop acabat el contracte de lísing de l’era Nadal, que ens ha obligat a pagar i fer ús d’uns autobusos que estan vells i segrestats per aquest contracte.

La gent diu que la ciutat està bruta. S’està gestionant bé Neteja?
La ciutat està bruta, és un fet. No sé quina relació tenen amb l’empresa que s’encarrega del tema, però el que realment és greu és que el 2023 s’acaba el contracte del servei de Neteja. Es tracta del contracte més important de la ciutat, 22 milions d’euros que se’n van en recollida d’escombraries i neteja. Per poder tramitar un projecte d’aquest tipus, necessites temps. Des del primer dia ho vam avisar al govern. Encara no s’ha licitat ni el plec de prescripcions tècniques. Amb molta dificultat s’arribarà a 2023 amb un contracte de neteja que s’adeqüi a les necessitats actuals de la ciutat. Tot això canvia. Ara ja no tens gairebé contenidors soterrats, tots són de superfície. Potser ara no cal invertir tant en la recollida i es pot invertir més en la neteja dels carrers. També preocupa que es parli de municipalitzar algun d’aquests serveis perquè què passarà amb els treballadors de la neteja de Tarragona? Són moltes famílies, s’ha d’anar amb compte. Tot el que no sigui tenir un contracte de la Neteja a temps, serà perdre diners per aquesta ciutat.

S’han de buscar solucions i alternatives a la seguretat, no val posar el cap sota l’ala i dir que les dades diuen no sé què

Una altra de les qüestions és la inseguretat a la ciutat, Tarragona és més insegura ara?
Tarragona és més insegura avui del que ho era fa dos anys. És una obvietat. No ens agrada l’actitud del govern de ficar el cap sota l’ala i escudar-se amb les dades dels cossos policials, perquè hi ha casos on es genera aquesta inseguretat que no es veuen reflectits. Aquí el que preocupa és la incoherència amb què es tracta aquest problema. Un cas és Rancho Grande al Serrallo, vas muntar un macrooperatiu per desallotjar uns okupes d’un barri, que no tenen més alternativa que seguir ocupant, i has traslladat aquest problema a altres zones de la ciutat. Aquest operatiu només val pel Serrallo? No val per Torreforta, o el barri del Port? S’han de buscar solucions i alternatives a la seguretat, no val posar el cap sota l’ala i dir que les dades diuen no sé què.

Com valoren la caiguda del POUM?
També hem de reconèixer que aquest alcalde no ha tingut massa sort. Hi ha una sentència judicial que suspèn el POUM, això que no es pot atribuir a ningú. El que sí que no ens agrada és que davant d’aquesta situació, la primera reacció sigui d’alegria perquè així ens carregarem els plans parcials que no ens agraden i que ja estaven aprovats en l’anterior POUM. Fa més d’un any que no tenim aquest pla urbanístic. Encara no s’ha obert un debat sobre com s’ha de treballar aquest pla. Sabem que un POUM no es pot fer en dos dies. Tenen una base bona en l’anterior pla, s’ha d’obrir debats i canviar algunes coses. Però fem-ho ja. El govern crec que no té massa interès a obrir un debat, perquè entre els socis hi ha posicions totalment enfrontades. Però aquest no és un motiu per posposar-lo.

Sobre Santa Tecla, la regidora Solé va afirmar que els hostalers estaven polititzats
La regidora Solé, que no fa massa que exerceix el seu càrrec, hauria de pensar una mica més les seves reflexions quan les diu. Els hostalers de la plaça de la Font no estan polititzats, el que estan són espantats perquè la situació ha estat dura i han aguantat com han pogut. Sembla que ni ella ni l’alcalde s’hagin reunit amb ells per conèixer la seva realitat. Durant les festes de Santa Tecla fan molts diners i l’activitat, des que acaben les festes fins Setmana Santa, baixa. Si amb una Santa Tecla que ja és fluixa i s’organitza de manera que els bars de la plaça no puguin treballar, tenim un problema. Havien d’haver arribat a un consens amb els bars. I el balanç de les festes en general és que han estat les festes de les teles negres. Creiem que s’havien d’haver organitzat de manera que fossin més accessibles per la ciutadania. Hi ha hagut molta gent que s’ha queixat, i han tingut els seus motius.

Això ho diu un equip de govern que contracta advocats integrats en la seva llista municipal per defensar l’Ajuntament en segons quins casos

En una entrevista en aquest mitjà, Inés Solé Afirmava que només calia veure qui era l’advocat dels hostalers per veure que estaven polititzats
Això ho diu un equip de govern que contracta advocats integrats en la seva llista municipal per defensar l’Ajuntament en segons quins casos. Els representa perquè serà un bon advocat. Els empresaris amb els seus diners contracten l’advocat que volen i si el van triar com a portaveu serà perquè el troben competent o que sap defensar bé els seus interessos. A mi em preocupa més que amb diners públics es facin contractes menors perquè sigui un senyor de les llistes d’ERC que porti la representació legal de l’Ajuntament en diferents casos. Això sí que em preocupa.

La portaveu socialista a la plaça dels Sedassos

Quin és l’objectiu que s’estan marcant des del PSC de cara a 2023?
L’objectiu és recuperar l’alcaldia de Tarragona, pel bé de la ciutat. És evident que aquesta ciutat ara mateix no està avançant i l’única alternativa de govern és el PSC. És l’únic partit que està preparant un projecte de ciutat adaptat a les noves realitats i necessitats dels ciutadans. Som l’única esperança perquè la ciutat tiri endavant. La gent troba a faltar el lideratge del PSC, el bon govern i el seny que el partit li posa a les coses. Un dels problemes d’aquest govern és que tenen una visió parcel·lada del que és la ciutat. Nosaltres tenim una visió global de Tarragona.

Estan treballant amb qui serà el candidat? Hi ha alguna cosa decidida?
No, nosaltres ara celebrarem un congrés extraordinari del PSC que escollirà Salvador Illa com a primer secretari del partit. Després s’obrirà el període de primàries per les grans ciutats de Catalunya. Però ara mateix això és anecdòtic. És el que més crida i genera molta expectació, però nosaltres estem treballant en el nostre projecte i amb un bon equip de treball. Aquestes dues combinacions ens faran imparables el 2023.

Vostè es presentarà per ser candidata?
Com he dit abans, em sembla molt més interessant la perspectiva de formar part d’un equip i aquest sigui potent, que no pas d’encapçalar el projecte. No és que sigui rellevant ara mateix.

Plena confiança en la justícia, no sabem com afectarà o no, però no ens preocupa, sincerament

Com ha estat l’entrada de Rubén Viñuales al PSC?
Ha estat de manera molt natural. Ens coneixem des de molt abans que entrés a Ciutadans i és un home de pensament socialdemòcrata, que havia votat al PSC en moltes ocasions i que va entrar al partit taronja amb el conflicte amb el procés i la independència de Catalunya. L’entrada ha estat molt natural, ha estat molt ben acollit i que és una persona amb la qual és molt fàcil treballar. Està fent molt bona feina treballant al Parlament i estem treballant de forma coordinada. La valoració és molt positiva.

Afectarà el judici del cas Inipro al PSC de cara a les eleccions, o forma part del passat?
És una cosa que està en mans de la justícia. Nosaltres tenim plena confiança en la justícia, creiem en la innocència de tots els companys i les companyes que s’han vist afectades per aquest cas. És una acusació molt injusta i que va aturar programes molt importants que després han acabat afectant la ciutadania. Programes de mediació i d’integració social que ha provocat que s’aturin molts projectes. Plena confiança en la justícia, no sabem com afectarà o no, però no ens preocupa, sincerament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Octubre, 2021
IMG_1783-1280x960.jpg

Passa el mes d’octubre i toca fer balanç del món de la Festa i el fet cultural de la ciutat. En una època on sembla que la pandèmia comença a donar treva i s’estan començant a recuperar vells costums que ens recorden a altres temps, entrevistem a Inés Solé. L’edil cupaire fa tot just tres mesos que va entrar al govern municipal i encapçala les àrees de Serveis Socials i Cultura, que han hagut de fer mans i mànigues durant aquest període. Solé ens parla de la necessitat d’invertir en tots aquells espais culturals, que són la base de la difusió de la cultura, recuperar el fet casteller i ens fa balanç d’una Santa Tecla que desitja que sigui l’última en aquest format, amb la mirada centrada en la nova normalitat.

Fa tres mesos que són dins del govern. Quin balanç fan i què s’han trobat?
Doncs han estat tres mesos de situar-nos. De veure que les àrees on treballem -concretament les meves- com ja he reiterat abans en el cas de Serveis Socials hi havia una manca de lideratge i això ha fet que ens hàgim trobat amb coses que es podien haver previst i no han estat previstes, com és el cas dels desnonaments. Hem traçat una estratègia amb la meva companya Eva Miguel, que porta Habitatge de manera conjunta. En temes de Cultura, és una àrea que s’ha anat desballestant durant els anys i que hem de reestructurar i marcar una estratègia com a ciutat cultural que creiem que és clau. Durant aquests tres mesos he aprofitat per situar-me i tenir una radiografia de tot, per poder posar l’engranatge en marxa. Hem vingut per dos anys i hem vingut per treballar i deixar les coses millor del que ens les hem trobat i marcar-nos objectius reals.

Fins ara a Serveis Socials s’estava deixant algú enrere?
No crec que es tracti de deixar algú enrere, que per descomptat no es pot deixar ningú enrere. S’ha de ser efectiu i operatiu. Hi ha decisions que no poden esperar i és necessari fer una estratègia en temes puntals com és el cas dels menors migrants no acompanyats, les persones sense llar o inclús en Cultura, fent una cultura inclusiva que cusi la ciutat. Tot això requereix celeritat i treball constant i això és el que evita que ningú es quedi enrere.

La regidora de la CUP de Tarragona, Inés Solé

Quins són els objectius que s’ha marcat la CUP a Serveis Socials?
En primer lloc, dignificar l’àrea. Hem de tenir uns Serveis Socials a l’alçada dels temps en què vivim i cal invertir en els equipaments dels Serveis Socials. En el cas dels menors migrants no acompanyats, estem exigint a la Generalitat aquest contracte programa que s’ha d’adequar a les necessitats actuals. Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap. No podem funcionar amb els sistemes actuals, no tenim les eines necessàries. D’altra banda, necessitem uns Serveis Socials actualitzats. És clau també un pla de Serveis Socials a Tarragona, que sigui viu i es pugui anar transformant. Tard o d’hora en algun moment tots haurem de passar per Serveis Socials, perquè necessitarem alguna de les seves ajudes i hem de trencar amb el relat que és exclusiu d’una determinada capa de la societat.

Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap

És a dir, busquen muscular i dotar l’àrea?
Exacte, és una àrea que des de fa dos anys no ha tingut cap inversió o pràcticament cap inversió i això requereix un canvi. Hem d’invertir i hem de posar el fil a l’agulla. Evidentment que en dos anys no tindrem temps suficient per fer tot el que volem o tenim a l’imaginari, però sí que farem accions que siguin rellevants a Serveis Socials.

Pel que fa als joves, el preu de l’habitatge és cada vegada més car i es veuen obligats a deixar la ciutat buscant un preu més assequible. Ho han previst?
Efectivament i per aquest motiu vam agafar Habitatge. El preu de l’habitatge és part d’aquest orquestrat capitalisme ferotge per tant ningú és aliè. Des d’Habitatge treballem per potenciar el parc d’habitatge social i una sèrie d’accions que ajudin a fer més assequible l’habitatge. És bàsic per a la dignitat de les persones.

Cultura no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser.

Cultura era la nineta dels ulls de l’alcalde Ricomà. Què s’ha trobat Inés Solé?
Era la nineta de l’alcalde i ho és la meva pròpia. I que també ho ha estat per molta gent, però que segurament no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser. I en això estem, en la reconstrucció de l’àrea. Crec que hi ha hagut una sèrie de desencerts que han fet que s’hagi debilitat l’àrea i cal fer un plus per donar-li força. Agrair als tècnics que s’hi deixen la pell per seguir mantenint la cultura en aquesta ciutat.

Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura

Vostè considera que fins ara Tarragona ha tingut una oferta cultural a l’alçada de la ciutat?
Jo crec que Tarragona té oferta cultural, però no hem estat capaços de coordinar-la perquè la gent la conegui. Aquí tenim molta gent amb molt de talent, es fan moltes coses. Però per alguna raó no sabem treballar de forma conjunta, transversal o col·laborativa. A mi m’agradaria poder canviar això. Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura. És una reunió que ja hem mantingut i estem treballant amb el regidor Castaño. Un cas serà la campanya de Nadal. Volem que sigui Nadal a Tarragona, no només de Cultura. És la forma de no trencar amb el cicle festiu i que la sensació és que hi hagi tot l’any una bona oferta cultural.

Sempre s’ha criticat la manera de ‘dirigir’ Cultura. Què és el que canviarà ara amb Inés Solé?
El que pretenem amb el canvi de gestió és reforçar l’estructura, que Cultura no es torni mai a trobar en aquesta situació, que hi hagi una estructura potent, amb una coordinació, un cap de gestió que sigui un líder internament. En l’àmbit extern, nosaltres apostem pels equipaments. En els equipaments, que és on ha de florir i s’ha de viure la cultura, no pot ser que ens caiguin a trossos i hem d’invertir, és clau. Hem de fer un pla general per fer que la cultura sigui transformadora, transversal i que treballi amb diferents àrees, fent que sigui transversal i que pugui servir per cosir la ciutat. També hem de trencar amb uns certs privilegis adquirits. Tothom ha de seguir un procediment per adquirir un equipament. Tothom ha de ser tractat per igual.

El que va passar amb les Festes arriba ara a Cultura, trencant privilegis?
De fet, igual que per Santa Tecla vam seure amb Protocol perquè hem de distingir amb les competències de Cultura i les de Protocol que depèn d’alcaldia i s’ha de trobar un punt mitjà. Però igual que vam fer aquest primer pas per les Festes respecte als concerts i festivals, on abans hi havia cessions d’invitacions, nosaltres creiem que una manera de potenciar la Cultura i fer-la democràtica i igualitària és fer que tothom pagui la seva entrada.

Tarragona està preparada per encapçalar una programació de festivals pels joves, com Canet Rock?
Jo crec que sí. Tarragona està preparada. Més que res perquè Tarragona hauria de ser allò que vol ser. S’ha de posar tot en solfa, veure com podem encaixar-ho tot i com poder fer esdeveniments de referència. El que no es poden fer són nyaps. Si ens hi posem, anem a fer-ho bé, però crec que sí que podríem ser un lloc de referència per poder fer algun festival notori. No cal que sigui el Canet, pot ser altre model de festival de gran envergadura. De fet, el FITT o el REC, en teatre i Cine són referents. Però per què no fer el salt també en música? Agents no ens falten per ser capaços de muntar alguna cosa o aprofitar alguna iniciativa existent i que ens arrib

Inés Solé atén a larepúblicacheca.cat

i a Cultura.

Quina és la situació amb el Teatre Tarragona?
Ara al Teatre Tarragona estem treballant en les oficines, perquè tota la part de producció pugui tenir un lloc digne. És un teatre que té una sèrie de carències i haurem d’anar fent petites intervencions, com el cas de l’ascensor, que s’instal·larà en la pròxima parada. No pot ser que un equipament tingui l’accessibilitat garantida per tota classe de companyies.

I en el cas del Teatre Metropol?
Hem començat a fer una intervenció general en tot l’edifici. Primer l’hem de netejar, perquè s’ha deixat caure en un estat molt dolent. Hem de treure tots els coloms i fer una neteja important per poder realitzar una intervenció amb profunditat i tenir aquest equipament a l’alçada.

Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments.

Pel que fa al pressupost, on s’ha d’invertir a Cultura?
A equipaments. Evidentment la resta l’engreixarem com es consideri, però hi ha una cosa clau. Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments. Si tu no tens la casa o el lloc on has d’aixoplugar la vivència cultural, estàs venut i això és clau. Sense full de ruta no anem enlloc i, possiblement, per la manca de full de ruta a Cultura, estem on estem.

El criticat Camp de Mart serà un d’aquests escenaris?
El criticat, o el ben recuperat Camp de Mart. S’hauran de fer una sèrie d’actuacions, en matèria d’accessibilitat. Però el lloc és magnífic i l’hem d’aprofitar. Que no s’usi només per Sant Magí, Santa Tecla o el cicle d’estiu, hem d’aprofitar que tenim un gran clima en un espai que és màgic i que l’hem descobert els que aquests dies per les Festes. La gent comentava que feia quatre dies que vivia al Camp de Mart, és important mantenir aquesta vivència.

Entrant en matèria ‘festiva’, com està la Casa de la Festa?
Té un pressupost assignat. Ara estarà tancada perquè s’hi està fent una primera intervenció. Fa 15 anys que no s’hi fa una intervenció ‘gran’, en un edifici que mostra una sèrie d’imperfeccions estructurals i d’obra importants, com ha passat amb les humitats que han perjudicat molt l’estructura. Amb aquesta inversió esperem solucionar aquests problemes estructurals. També aprofitarem per museïtzar la Casa i fer valdre tots els elements del Seguici Popular. Volem que quan torni a obrir sigui ja de manera definitiva i mostri una altra cara pel ciutadà.

Quin balanç fa de la ‘Santa Tecla del retrobament’?
Fem un balanç molt positiu, tenint en compte que tant de bo hagués pogut ser diferent. Però dins dels mecanismes de maniobra que teníem, hem fet la millor Santa Tecla possible -i esperançats que sigui l’última amb aquest format-. Esperem que l’obertura que s’anunciï les pròximes hores des de la Generalitat ens porti a un camí sense aturada per tornar a la normalitat. O poder fer la vida d’abans, però amb mascareta, ja ho comprem. Però el balanç és positiu. La gent ha participat i s’ha implicat, tots els aforaments s’han omplit, la gestió de l’entrada amb fiança ha funcionat molt bé i no hi ha hagut cap problema, evitant veure cadires buides i jo crec que, dins de les limitacions, ha estat positiu. Agrair de nou a totes les entitats del Seguici i de la Festa, als tècnics tot l’esforç. Sempre hi ha coses a millorar, hem pres nota i ja estem treballant en la Santa Tecla vinent.

Una de les queixes dels ciutadans ha estat la fallida dels servidors a l’hora de comprar les entrades
Tenim la previsió de licitar un nou servei i en el seu plec hem incorporat una sèrie d’accions per evitar que aquestes coses tornin a passar. Hem de tenir un gestor de tot aquest tema que estigui a l’altura d’aquesta ciutat i que sàpiga que en 10 minuts poden connectar-se milers de persones per agafar unes entrades. Hi ha hagut unes deficiències que crec que es van resoldre amb l’agilitat més gran possible. Ens sap greu. Però estem treballant per trobar una empresa que ens pugui solucionar aquest problema que s’arrossega de fa molt de temps.

A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.

I les protestes dels restauradors de la plaça de la Font
A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.

Han estat polititzades les demandes dels restauradors?
Això que ho diguin ells o que la gent vegi la foto del seu advocat i tregui les seves conclusions, que crec que és fàcil. Però en qualsevol cas m’haguera agradat no haver tingut aquest enfrontament amb ningú. Vam seure amb ells abans de publicar el BAN, vam acollir totes les seves peticions menys una. Així i tot no van estar contents i van fer aquesta protesta. Cadascú és lliure de fer el que consideri oportú. A mi em va saber greu, entenc que a ells per la part que els toca també i a partir d’aquí hem de saber relativitzar les coses, quan veus d’on vénen i com funcionen.

No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta

Els barris que no s’han sentit seves les Festes. S’ha de portar les Festes als barris o apropar als barris a les Festes?
S’ha de millorar tot. Jo he de dir que aquest programa de Santa Tecla venia treballat d’un any abans i ens hem centrat en els fets consumats i treballats, més enllà del marge de maniobra en les decisions que hem anat prenent en el dia a dia. Una de les coses que defensem des de la CUP és que no només hem d’ampliar el cicle festiu a tota la ciutat. No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta. Hem de fer que se sentin aixoplugats pel consistori, que no sigui només per Sant Magí i Santa Tecla -que per descomptat-. Fins ara hem esgotat tot allò que hi havia previst a les àrees i l’empremta de la CUP es començarà a veure ara. Es tracta d’una reivindicació històrica dels barris i està en les nostres mans poder-la canviar.

L’any vinent serà la Santa Tecla dels 700 anys, ens pot avançar en què s’està treballant?
Es tracta d’una competència directa de l’alcalde, perquè ens hem repartit algunes comissions dins de l’àrea. A les comissions de Cavalcada de Reis i de Carnaval estem tots dos, però tant la Setmana Santa com la Santa Tecla 700 se les ha quedat l’alcalde i ho gestionarà ell.

Solé, tres mesos al capdavant de Cultura i Serveis Socials

Però com a partit del govern podran dir la seva sobre el programa festiu
Podrem dir la nostra. Quan ens proposin tota la programació exacta i concreta direm la nostra, però de moment aquesta reunió no s’ha donat i ens esperarem a quan es produeixi. Crec que la CUP té molta feina amb les quatre regidories que tenim, però evidentment sempre amb les companyes del consistori per fer de Tarragona una ciutat millor.

Hi ha nens i nenes que han fet arribar algunes peticions sobre com serà la Cavalcada de Reis, ja estan treballant?
Estem treballant, ja hem convocat les dues comissions, tant la Cavalcada com la de Carnaval per posar el fil a l’agulla amb aquestes noves mesures de la Generalitat. Tot apunta que tindrem una Cavalcada com abans. Així i tot seguirem amb el Magatzem Reial, perquè l’any passat va funcionar molt bé i generava un caliu molt maco abans de l’arribada dels Reis i tota la canalla gaudia del recorregut.

Alguna novetat per Carnaval?
Doncs de moment encara no tenim cap novetat, durant aquesta setmana tindrem la primera reunió amb la comissió per veure com estan les entitats i què és el que volen fer. Per descomptat comptaran amb tot el suport de l’Ajuntament. La intenció és mantenir tot el cicle festiu de Carnaval, amb la rua que sigui el més semblant a la rua de 2019, amb l’Enterrament de la Sardina, el Correfoc i tot l’element festiu.

Pel que fa als castells, vostès i les colles de la ciutat s’han reunit amb el president Aragonès. Quines conclusions han tret?
Les colles i jo mateixa vam manifestar la preocupació amb les restriccions amb el nombre de castellers, el fet de tenir el públic assegut i volíem veure quina era l’aposta de la Generalitat per aquesta represa. Els castells han estat símbol de país i tenen una repercussió internacional. També vam parlar del Concurs de Castells, que serà l’altra fita estrella de 2022 i la resposta del president va ser que s’eliminarà el límit de castellers i el públic podrà estar dret veient les actuacions, on tornarem a veure una certa normalitat, com la teníem entesa i com ha de ser. Tots són bones notícies, les colles van sortir contentes de la reunió i estem desitjant fer alguna cosa també a escala de ciutat, que ho decidirem amb les quatre entitats i poder tornar a la normalitat.

Per tant estan treballant amb una diada castellera abans del ‘final de temporada’?
De moment encara no hi ha res. Hem de seure i mirar. Evidentment cerc que a tothom li agradaria, tenint en compte que segurament aquest any no hi haurà un ‘final de temporada’, que hi haurà una certa continuïtat amb el calendari marcat amb les Decennals de Valls i tota la temporada ordinària i amb el Concurs a l’horitzó, després d’un any de parada hi ha ganes, necessitat i la revifada implica fer les mínimes aturades possibles.

Tot apunta al fet que hi haurà Concurs
Tot apunta, i estem treballant

Parlava que el Concurs no tindrà un caràcter ‘competitiu’ amb les puntuacions dels castells sinó més encarat al retrobament casteller
Exacte. Crec que serà el Concurs del retrobament, de fer valdre el fet casteller, de transmetre els seus valors característics i en aquesta línia anirà. Val a dir que hi ha una comissió gestora que serà l’encarregada de decidir com serà la puntuació, quines seran les puntuacions i definir les bases d’un Concurs ‘anòmal’ en tant que no hi ha hagut una temporada per treure referències dels punts de les colles i s’haurà de reinventar.

Tarragona seguirà sent la capital dels castells?
Tarragona ho seguirà sent. Sí.

Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller

Des de Cultura treballen en algun cicle més enllà del ‘Tarragona ciutat de castells’?
Hem de mirar a veure com ho encaixarem, però evidentment, jo com a castellera ‘freaky‘ (rialles), m’agradaria seure amb la Coordinadora i veure com podem vestir aquest retrobament i pot ser que no només sigui aquells tres dies de Concurs, sinó que arreu del territori es pugui fer certes coses. Al cap sempre tens idees i coses, però s’ha de posar tot sobre la taula per veure com s’articula. Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller.

Amb la necessitat d’unir el món casteller. Vostè com expresidenta de la Coordinadora, entén les reivindicacions de les colles que l’han posat en dubte? S’ha fet tot el que es podia fer?
Com a expresidenta de la Coordinadora, en primer lloc el meu suport a qui està al capdavant de l’entitat perquè la seva gestió és molt difícil. A partir d’aquí hi ha una nova junta, que treballa de la millor manera que han sabut o han pogut. Respecto la seva feina. Gestionar-la en un any normal ja és molt complex, en pandèmia i amb portes a la represa -més lenta del que hem desitjat- crec que no ha faltat l’esforç per pressionar als òrgans pertinents. És molt difícil gestionar en aquest context el món casteller.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1214-1280x960.jpg

Quarts de nou del vespre. Al Cós del Bou, un dimarts previ a la Diada de Santa Tecla, al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona l’activitat és frenètica. Maleïda pandèmia. Una cua formada pels castellers liles espera pacient a què els facin tests per poder actuar amb seguretat. Els més petits acaben l’assaig i esperen que comenci el dels més grans. Amb aquesta bogeria ens rep el Jordi Alomà, amb qui tenim una conversa castellera. Parlem de passat, de present i futur, dies abans del seu debut com a cap de colla. El casteller tarragoní s’obre amb nosaltres i se l’il·lumina el rostre parlant de Santa Tecla, amb l’esperança que tota la colla, una de les masses socials castelleres més compromeses del país, pugui tornar a casa seva a fer castells.

Com està la colla després del nou canvi de protocol?
Estem contents, però no satisfets del tot. Aquesta és la sensació que tenim. Com ja sabràs no hem tornat tots. També t’he de dir que ara mateix estem treballant amb el protocol que vam pactar les colles castelleres amb l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla, que marca que som 140 persones assajant. És un protocol que pot demostrar un estudi que pot assentar unes bases de cara a una tornada més ampla, encara que sigui més restrictiu que el nou protocol aprovat per cultura.

Com ha estat aquest procés d’agafar les regnes de la Colla Jove en plena pandèmia?
Doncs estrany (rialles). Segurament és molt diferent del que ens haguéssim trobat en una temporada normal. Però ja sabíem de la dificultat d’aquesta ‘temporada’, no només pel que fa a la pràctica castellera, sinó també social, de planificacions… La pandèmia no ens permetia poder planificar. Havies d’anar dia a dia i fent i refent per arribar al moment de la reactivació en les millors condicions. Estem preparats i amb la faixa a punt per engegar.

Jordi Alomà, cap de colla de la Colla Jove

Com està la massa social de la colla? Una de les més compromeses del món casteller
La massa social està amb moltes ganes. Però llastimosament no hi som tots. Estem limitats, en aquest cas per l’actuació de Santa Tecla amb només 140 castellers. Vam explicar a tota la colla tot el protocol per aquesta actuació i vam fer una reunió i una consulta per poder veure quina era la disponibilitat i quina direcció havíem de prendre. Vam decidir tots tirar endavant acceptant aquesta situació i anar assajant. Però la colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

La Colla Jove en té prou amb aquest protocol?
No. Nosaltres en tindrem prou quan ens autoritzin a tornar a tots. Fins al moment ens podem anar adaptant i treballant, però entenem que és una cosa provisional i que no s’estengui gaire en el temps. Esperem que gràcies als estudis que s’estan fent es pugui comprovar que l’assaig casteller és segur, que les colles treballem amb seny i que donin peu de forma ràpida a què tornem tots a assajar. No podem estar contents si no hi som tots. Si d’una activitat en poden participar 160 persones, també ho poden fer 300, 500 o 800. N’estem segurs.

La colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

Us heu sentit ignorats per les administracions?
A veure, la situació sanitària és la que és. A vegades el nostre plantejament pot semblar egoista el dir que no se’ns ha fet cas. Tots coneixem a algú que ha perdut a algun ésser estimat. A la colla mateixa hem perdut companys. Però creiem que s’havia d’haver treballat d’una manera més oberta i transparent, per anar informant de quins passos s’anaven fent. També tenir un protocol de tornada molt més clar, que ens permetés saber en cada moment totes les dades covid per nosaltres poder organitzar-nos. Però bé, sembla que les dades actuals són bones i esperem que aquest nou protocol només sigui l’inici per poder tornar tots al local. Així i tot, sí, creiem que hem estat una mica deixats per part de les administracions. Els hi demanem que ens escoltin i ens tinguin en compte.

Quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis

Creus que el fet que hi ha hagut diferents protocols de reactivació castellera, on alguns ajuntaments i colles han volgut fer la seva, ha ajudat a fer que hi hagués més incertesa sobre la tornada a plaça?
Clar, és que aquí hem de veure una cosa, i és el que parlàvem abans. No teníem cap protocol de reactivació únic per totes les colles definit. Algunes colles han decidit treballar de manera independent, segurament amb l’objectiu de traslladar els resultats dels seus protocols per a tot el món casteller. Però quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis. Realment no teníem cap més opció que fer una mica la guerra pel nostre cantó, treballant amb un protocol determinat amb una entitat sanitària i un ajuntament coordinant-ho. De veritat, no teníem altres eines.

Assaig a Cós del Bou / @JoveDeTarragona

Em ve al cap la polèmica amb la Coordinadora. El fet que estigui més en dubte que mai ha agreujat aquesta situació?
Sense dubte. Segurament aquests dubtes que hi ha amb el lideratge de la Coordinadora han fet que les colles decidíssim treballar de forma ‘paral·lela’ o ‘independent’ a les seves decisions o reunions. També et dic que des de la Coordinadora s’han adonat d’aquesta situació i penso que treballaran d’una manera diferent ara.

Seguiu formant-ne part?
Sí, seguim formant part. Hem deixat de formar part de la seva junta. Creiem que hi ha hagut decisions que no formaven part o que no coincidien amb la visió que tenim de l’entitat des de la nostra colla i vam decidir fer un pas al costat dins la seva junta. Però seguim formant-ne part del que és la Coordinadora.

Què significa Santa tecla per Jordi Alomà?
Santa Tecla per mi significa festa major (rialles). Evidentment és un d’aquells dies que tinc marcat en vermell al calendari, molt especial on vols donar tot. Segurament com a casteller vols que tot surti bé i deixar-ho tot a plaça. T’aixeques ja amb nervis al matí, l’esmorzar amb els companys i l’última reunió amb tots els castellers al local. Després l’entrada a la plaça de la Font plena de gom a gom. Al final és un dels cims de la temporada.

L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells

Què podem esperar d’aquesta primera ‘diada’?
En primer lloc, no és una ‘diada’ com la coneixem. És arribar a la part final de l’estudi que estem realitzant de cara a Santa Tecla. Esperem que tot vagi bé, que totes les colles descarreguin tots els castells i els seus pilars. I, el més important, que no es detecti cap positiu entre castellers, ja que ens donarà molta força de cara a tornar tots a plaça. L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells.

Castellers testejant-se / @JoveDeTarragona

Estem parlant que ‘debutaries’ com a cap de colla de la Jove?
Tècnicament ja vaig debutar amb els pilars de Sant Magí (riu)

En una ‘diada’ de format a l’antiga amb castell i pilar, em referia
Sí, podríem dir que seria el debut (rialles). Evidentment no és el debut que hagués volgut. Però bé és el que ens ha tocat i amb això treballem.

Un moment per la colla que destacaries per Santa Tecla?
Uf, hi ha molts! El moment segurament és quan vam aconseguir aquell punt d’inflexió amb el cinc de nou i el nou de vuit descarregat, que en aquell moment només l’havia descarregat la Vella. Aquell nou va ser el primer gamma extra de la història i va marcar que poguéssim descarregar uns dies més tard el cinc. Destacaria aquell punt d’inflexió que va tenir la colla, un pas de qualitat endavant.

Aquell primer cinc de nou descarregat, és el castell del Jordi Alomà?
Crec que és el castell de la Colla Jove (somriu). El cinc de nou amb folre és el castell que ens ha donat més mals de cap, però també és el que més alegries ens ha donat.

Com es presenta el futur?
Una mica incert, amb la incògnita de saber quanta gent podrem tenir al local, com estarà la nostra canalla, com estarà la gent de tronc… Moltes incògnites que anirem desvetllant a mesura que aquestes setmanes anem assajant i veient la seva evolució. La paraula és incertesa, però també confiança. Confio en les ganes que tenen els castellers de la colla i que en breu serem molts per poder treballar de nou per assolir grans fites.

La vacunació ajudarà en aquest procés?
Ajudarà i ens està ajudant. Segurament serà una de les claus per a la tornada.

Just avui s’ha sabut que hi ha prevista la Diada del Mercadal a Reus el 3 d’octubre, què ens pots avançar com a colla participant?
Que evidentment la Colla Jove hi serà present. Sembla que serà una diada més ‘normalitzada’ pel que fa als castells i el seu funcionament i amb ganes de trobar-nos amb les colles a plaça, començar a tirar endavant i a normalitzar les actuacions castelleres. El treball anirà enfocat a trobar de nou sensacions amb la canalla, rodatge dels castellers de tronc. Segurament no trobem el nivell casteller que tenia el Mercadal, però hem d’iniciar el que per nosaltres seria la planificació que tindríem els mesos de març i abril.

Per últim, veus possible un Concurs de Castells 2022?
Sí. El veig possible i crec que se celebrarà.

PUBLICITAT









REDACCIÓ22 Setembre, 2021
IMG_1156-1280x960.jpg

No està sent una Santa Tecla a l’ús. És evident que la pandèmia segueix causant estralls en les entitats que formen part i participen de la setmana gran de tots els tarragonins. Però hi ha brots verds, després d’aquesta aturada estem davant d’un inici per recuperar la majoria d’actes. Conversem amb en Jan Magarolas, periodista tarragoní que ha tractat amb totes les entitats festives i que, com a professional de la comunicació, ha viscut l’època de joia, l’aturada i la reactivació cultural. Parlem sobre les polèmiques d’aquestes festes, amb entrades i aforaments. Ens descobreix com es va enamorar de la Santa Tecla festiva i parla sobre la necessitat del fet que els joves reivindiquem les festes i les fem més nostres. En definitiva, parlem de la màgia festiva.

Com estàs vivint aquestes Festes de Santa Tecla?
Doncs d’una manera molt diferent de la que estava acostumat, tot sigui dit. Pot ser també per qüestions d’edat i perquè també canviem molt nosaltres (rialles). Però és evident que la pandèmia ha fet molt, així i tot veus com s’estan començant a recuperar actes, tornes a haver de quadrar horaris per intentar assistir, i que ens recorda a altres temps on sí que es produïa aquella explosió d’identitat festiva tarragonina que tant ens agrada.

Què és allò que has notat diferent d’aquest programa festiu adaptat a la pandèmia?
El sentiment festiu i identitari i és, malgrat que la pandèmia segueix present. No podem fer unes festes com les hem entès fins ara. Hi ha molts actes que s’han deixat de fer, sobretot aquells tan massius com la Baixada de l’Àliga, el Cafè, Copa i Puro… Crec que tots ho entenem que no es facin. No és que et sàpiga greu, acabes entenent que no es pot fer i ja està, però es troben a faltar.

Jan Magarolas, peridoista especialitzat en el món festiu

Quins serien els actes que es podrien haver fet d’una altra manera?
Dins del món de la festa tarragonina, hi ha molts actes que són molt ‘sentits’. Un exemple és el Correfoc, una explosió d’orgull i la traca final a les festes. Clar, no sé fins a quin punt era factible poder fer-lo. Sobre aquells actes que es podrien haver fet o no, el que sabem és que l’Ajuntament ha estat treballant, que les circumstàncies han canviat molt recentment, on s’han tret moltes restriccions. Però la logística és la que és i en dos dies no es poden canviar les coses. No pots dir de sobte, fora entrades, fora aforaments i tots al carrer. Seguim marcats per una pandèmia. Vull pensar que l’Ajuntament ho ha fet el millor que ha pogut i entenc que hi hagi actes que no s’hagin celebrat o que s’han reformulat.

Hi ha una part dels tarragonins que celebra aquesta represa, però l’altra ho porta a l’extrem per desgastar el govern municipal
Segurament. No sé si amb la voluntat o no de desgastar el govern de la ciutat. Es percep una certa negativitat. Però he de dir que comparteixo alguna de les crítiques que es puguin fer. Al cap i a la fi com a espectadors de la festa i participants actius, crec que hem de demanar exemplaritat a l’Ajuntament. I això passa perquè el sistema d’entrades funcioni, perquè l’organització sigui més bona i tothom tingui accés a les festes. Un exemple seria si algú s’ha quedat fora d’algun acte per les seves capacitats físiques, això seria imputable a l’Ajuntament. O el tema del sistema de venda d’entrades, que ha col·lapsat en alguns moments, ens ha saltat la cua i això podia provocar que no entressis a l’acte. O el tema de guardar certes entrades per a les entitats del Seguici. Per una banda és comprensible, ja que ells fan la festa. Però també s’hauria d’establir un ordre de prioritats i buscar un equilibri.

El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer.

En aquesta línia. Seguici Popular per tothom, o només per uns quants? És el que més s’està criticant d’aquestes festes
El mateix nom ho diu. El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer. A tothom ens hauria agradat i n’estic segur que no hi ha ningú dins l’Ajuntament que pensi que s’ha de fer un Seguici a la plaça de la Font perquè algú en concret es quedés fora. S’ha fet així perquè no es pot fer d’altra manera. Ara, el fet que molta gent no el podrà veure és una conseqüència d’aquesta pandèmia. Crec que s’ha plantejat el millor possible, per garantir que el Seguici tornés a actuar. Són 800 persones les que assistiran als quatre passis, unes 4.000 en total i a més hi ha una cobertura per part dels mitjans públics per veure-ho des de casa. Que no és el mateix, és evident, però hem d’entendre que estem en pandèmia.

En el cas del Retaule de Santa Tecla, vam poder veure com les millors entrades estaven reservades a les autoritats i la resta de gent s’havia de mirar de lluny l’espectacle. És just?
Partint de la base que el Retaule era un acte gratuït i les entrades no eren numerades i el primer que entrava era el primer que seia. Des d’un punt de vista simbòlic, crec que els representants del poble han de ser-hi, però per la meva manera de pensar, allunyat del pensament més catòlic, crec que s’hauria de reformular l’assistència d’alguns representants eclesiàstics.

Com descobreix el Jan el Seguici de Tarragona?
Els primers records de la festa els tinc des del balcó familiar al carrer Major, envoltat de cosins i cosines. És un balcó d’un primer, on veus passar els gegants, on pràcticament pots tocar alguns elements, com el turbant del Gegant Moro (rialles). Quan sentia els tres petards d’inici del Seguici, corria de pressa cap al balcó. Després ens hem fet grans i els he conegut millor, però el meu primer contacte és com a espectador.

Com prens la decisió de dir, ep, vull dedicar-me a escriure sobre les festes?
Per un sentiment de pertinença i d’identitat molt fort. No estic dient que només el tingui jo (riu). Sóc periodista i la meva feina és escriure i parlar d’això i sobretot de temes dels quals en saps. No parlaré d’una cosa que no en tinc ni idea, per una qüestió de responsabilitat periodística. Sempre m’he sentit identificat amb el Seguici i amb les entitats de la Festa. Tarragona és com una gran família, si no coneixes a un, coneixes l’altre. La meva feina és explicar això i és un orgull per mi.

Jan Magarolas davant la façana de l’MNAT

Quin és l’acte de Santa Tecla més especial pel Jan?
Uf. És una pregunta que em faig sempre. Crec que el moment de l’entrada del Braç de Santa Tecla. Probablement és el més espectacular i emotiu de les festes, per la seva simbologia, veient com totes les entitats s’acomiaden de la relíquia, amb joia i dient-li “fins a l’any que ve”. Un altre és els Pilars Caminant. Aquests dos moments són els que tothom hauria de veure alguna vegada.

Un lloc especial per veure el Seguici?
La Baixada de la Misericòrdia és un bon lloc, tant si va de pujada com de baixada. Alguna vegada m’hauria agradat veure’l des de les escales de la Catedral, però ha estat impossible (rialles).

Com expert en el món de la festa. Hi ha garantida una pedrera de petits ‘teclers‘ que garanteixi la continuïtat de la festa, després de l’aturada de la pandèmia?
Et responc amb un rotund sí. Per sort la continuïtat de la festa està garantida per molts anys més perquè té una gran capacitat d’atracció, tant pels tarragonins com per a les persones que no són de Tarragona i que no han viscut des de petits aquesta manera de viure la festa, ja que a les seves localitats les festes majors no es viuen amb aquest sentiment identitari. Només cal veure amb quina joia es viu la Santa Tecla petita. Moltes vegades la viuen amb més goig que els adults.

Hi ha dues Tarragones, la que se sent part de la festa i la que no?
Sí. Hi ha una Tarragona que se sent atreta pels actes festius i en forma part i l’altra que no se sent cridada per diferents raons, siguin polítiques, socials o geogràfiques, que es poden sentir apartats del que és la ciutat.

Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles.

I els joves, s’hi senten identificats?
Abans hem parlat que amb els infants tens una pedrera garantida i una continuïtat. Si parlem de joves i adolescents, probablement si sents aquest sentiment de pertinença, probablement formes part d’alguna de les entitats del Seguici o de la festa o vàries. Però hi ha molts joves que no se senten cridats a això. Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles. Hi ha un gran patrimoni popular i la tradició ens ha portat fins on estem ara.

Hi ha relleu generacional dins les juntes de govern de les entitats?
Tinc la sensació, i no les conec totes, que això va en funció de cada entitat. S’ha de tenir en compte que les festes es van recuperar fa més de quaranta anys i clar, en moltes entitats hi ha hagut una renovació necessària en aquests anys. Si en aquell moment tenies 20 anys quan vas començar, ara implica que pots tenir 60. Parlem d’una renovació necessària. Crec que a més la majoria estan obertes a la renovació i a acceptar els punts de vista dels joves, perquè la festa és un element viu que ha d’anar canviant.

PUBLICITAT








 


REDACCIÓ21 Setembre, 2021
IMG_1087-1280x960.jpg

Són dies molt atrafegats per totes les entitats del món de la festa tarragonina. Però també s’ha de dir que beneïda ‘normalitat’ festiva. Avui hem volgut apropar-nos a conèixer la realitat que estan vivint els castellers dels Xiquets de Tarragona, amb una conversa amb el seu cap de colla, l’Alfredo González, a qui la pandèmia li va robar el seu debut dirigint a la seva gent a plaça. No té por en explicar les coses que s’han fet bé i malament i ens obre les portes del local prestat per l’Ajuntament al patí del Pou. Ens parla de moments personals i ens apropa la realitat d’una entitat que agafa aquesta Santa Tecla amb molta força i es mira el futur amb l’esperança de poder tornar a fer castells amb normalitat.

En primer lloc preguntar-te, què tal està i com es troba la colla?
Doncs després de veure l’assaig de l’altre dia, la veritat que superengrescats, amb ganes que comenci ja tot, malgrat que comenci més tard castellerament parlant, però és com si comencéssim com si fos Sant Jordi o els primers assajos del febrer. La gent està engrescada i amb moltes ganes.

Un ‘inici de temporada’ marcat per la pandèmia
La veritat és que és tot una mica diferent, lògicament per la situació que estem vivint amb aquest virus. Tot i això jo vaig veure la colla molt bé en aquest primer assaig. La gent està donant tot el que els hi estem demanant i la veritat és que tant la tècnica com tots estàvem molt contents de l’assaig.

L’aturada castellera, en l’àmbit organitzatiu, ha servit als Xiquets per posar una mica d’ordre?
Nosaltres, quan vam agafar la colla i abans de l’aturada, ens vam proposar començar des de zero, poder reestructurar algunes coses i donar un nou aire. La veritat és que veníem d’una temporada dura l’any anterior i ens vam proposar una reestructuració i que la gent tornés a agafar confiança. Als assajos del febrer ho vam aconseguir i ens arriba la pandèmia i hem d’aturar-nos.

Alfredo Gonzalez al pati del Pou

Què és el que ha estat més dur de la pandèmia i l’aturada?
Castellerament parlant, ha estat un pal, com per la resta d’activitats al món. De sobte et veus obligat a parar de fer el que més t’agrada que són fer castells. No saps exactament què has de fer i com gestionar-ho tot. Comences a veure que passen els dies i els mesos i no pots fer res i t’has de començar a inventar activitats i coses perquè la colla no es desenganxi. També comences a detectar diferents problemes, com que la canalla se’t fa gran, gent que et venia molt a assajar et deixarà de venir… Però gràcies al treball de la tècnica, hem pogut detectar els problemes a temps i a poc a poc hem pogut gestionar-ho.

Com se soluciona la problemàtica de la canalla?
La veritat és que ara és més difícil. No pots anar a buscar nens i nenes com abans. Però a poc a poc anem avançant. Ara hem tornat amb la iniciativa ‘Santa Tecla a les escoles’, que ja és un inici. Però a mesura que puguem tornar a fer alguns actes als centres escolars. Per altra part, és evident que el problema més gran és amb la canalla i estem treballant per solucionar-ho.

Com a cap de colla, què és el que ha estat més dur d’aquest període sense castells?
Doncs tu mateix ho has dit, el fet de no poder fer castells. És com si tu et presentes a fer una cosa que t’encanta i de sobte no pots fer res. Més dur que això crec que hi ha poques coses. Gestionar la pandèmia i haver d’inventar coses i reinventar-se de manera contínua no ha estat gens fàcil. Però gràcies al treball s’ha anat solucionant. El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res. El més positiu ha estat veure com la gent ha tornat amb moltes ganes de fer castells i tot el nucli dur de la colla ha tornat amb molta força.

El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res

Us heu sentit desemparats per part de les autoritats?
Jo crec que tots érem conscients que els castellers seríem els últims en tornar a la nostra activitat. Precisament perquè la nostra activitat requereix un contacte directe entre persones i el virus no t’ho permet. Sabíem que costaria tornar a treballar. Però crec que sí que ens hem sentit una mica desemparats. Crec que es podien haver fet molt millor les coses des de la Generalitat, tot i que no crec que tinguin ells tota la culpa. Gestionar una pandèmia no és fàcil i han intentat fer les coses el millor que sabien. Però sí que van deixar clar que seríem els últims en tornar. Havien d’haver estat més a sobre del món casteller i la sensació que tenim és que ens han deixat com als últims, fins que s’ha alçat la veu i ens han començat a tenir en compte.

Castellers testejant-se / @xiquetstgn

En teniu prou amb la normativa actual que marca el PROCICAT?
No. Som conscients que les coses han d’anar pas a pas i si ara tenim aquest protocol, l’hem d’aprofitar, però la colla som tots. Hem d’estar tots a plaça i al local. No podem quedar-nos amb quatre o cinc castellers. Hem de tornar i hem de tornar tots. És obvi que si torna tota la colla i tenim moltes persones, podrem fer millors castells. El virus no es fixa en si som 160 o 25 persones. Els castellers per desenvolupar la nostra feina necessitem a tota la massa social i no podem deixar a gran part de la colla a casa.

Per aquella gent que desconeix els castells, què es pot fer amb 160 persones?
No fa molt un casteller d’una de les colles punteres va assegurar que amb 160 persones pots arribar a fer un castell de nou pisos (rialles). A veure, amb plena seguretat, jo crec que no es podria fer. Amb 160 persones podries arribar a fer un castell de vuit, però amb poca seguretat en cas de caiguda. Però no es tracta del que puguis fer o no amb un nombre tancat de persones, sinó que les colles necessiten a tota la seva gent. No es tracta del nombre de persones per fer un castell determinat, el concepte és que tota la teva gent sigui assajant al local. És com si en un concert només poguessin tocar el bateria i el cantant, i el guitarrista es quedés a casa.

Tal com s’afirmava des d’altres colles del país, la vacunació completa ajuda a fer castells de forma més segura?
La pauta de vacunació és el quid de la qüestió. És la clau per tornar a fer castells. Nosaltres dins la colla tenim inputs que ens indiquen que aproximadament el 85% de la nostra massa social té posada la pauta completa. Sense pauta completa, no només els castells, si no la vida quotidiana serà complicada. Tots sabem que la vacunació no t’eximeix d’agafar el virus i en el primer assaig ho vam dir. Però igual que ho pots agafar assajant ho pots agafar en un bar, al tren, o a qualsevol lloc. Però la vacunació és la clau per tornar a la normalitat i és primordial per la nostra activitat.

Com veieu des dels Xiquets el paper de la Coordinadora i la polèmica en el seu model?
En primer lloc, nosaltres formem part de la Coordinadora, tenim un membre dins la junta, com la majoria de colles. Jo no em puc tirar pedres sobre la meva teulada, això està claríssim. Que les coses es podien haver fet millor? Segur. Què és el que es podria haver millorat? Doncs realment és molt difícil de dir. Qui sap gestionar una pandèmia com la que ens ha vingut? Ningú estava preparat i cadascú ha fet la feina el millor que ha pogut. Sobre les veus que diuen que l’actual sistema de la Coordinadora està caduc, jo crec que tot és renovable. El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles. Però culpar a la Coordinadora perquè no ha sabut fer la feina… Crec que ens hem posat tots molt nerviosos, donant les nostres opinions, però ningú ha anat a destruir-la.

El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles

Entrant en matèria festiva, com es gesta la Diada de Santa Tecla d’enguany?
Doncs després dels pilars que vam fer les quatre colles per Sant Magí, ja es va arribar amb l’Ajuntament de Tarragona a un compromís per a poder treballar perquè hi hagués una ‘diada’ per Santa Tecla. Ens vam reunir amb les quatre colles i l’Ajuntament per veure què es podia fer perquè hi hagués castells per Santa Tecla. Al principi hi havia molta incertesa i no hi havia cap protocol i no volíem desobeir cap llei i sempre vam dir que es faria una actuació dins dels marcs legals. La Xarxa Santa Tecla ens va oferir la possibilitat de poder fer un estudi, per veure quin és l’impacte del virus dins d’una colla castellera i ens ho van presentar a les colles i al consistori i es va veure bastant factible. Creiem que aquest estudi pot marcar diferències i ser interessant per la resta de colles del país, per demostrar que els castells són segurs.

Com han rebut els castellers de la colla el fet d’haver-se de testejar, sobretot els més petits?
Al principi des de la junta teníem una mica de por per veure com reaccionaven els castellers de la colla quan els comuniquéssim que s’havien de testejar. Voldran passar pel fet d’haver-se de fer quatre testos abans de l’actuació? La resposta és positiva. En quant ho vam comunicar a través de la nostra app, ens va sorprendre que només en les primeres hores ja s’havien apuntat més de 60 persones i en pocs dies vam assolir el nombre màxim de persones. La gent està molt predisposada i crec que el fet de poder tornar a fer castells a plaça, ajuda a tot (rialles).

Què significarà aquesta diada per l’Alfredo González?
Uf (rialles). Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona. Recordo que aquell moment va ser increïble, mai havia viscut una cosa semblant. Aquesta Santa Tecla serà similar. Aquell cúmul de sensacions, on et passen moltes coses pel cap. Encara que sigui un tres de set, o el castell que sigui, a tots els castellers ens passaran moltes coses pel cap, com la primera diada que vas fer. Jo et dic que la gent miri les cares dels castellers, sigui per la tele o els que siguin a plaça, i sabreu que significarà per nosaltres aquella diada. No només per mi, sinó per la resta de la colla.

Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona

Podríem estar parlant del teu ‘debut’ com a cap de colla en una ‘diada’ a l’ús?
Com a cap de colla l’única actuació que he fet han estat els pilars de Sant Magí (rialles) i ja va ser una actuació molt emocionant per mi. Sentir el toc d’entrada, agafant la mà d’una de les enxanetes de la colla… Em va fer posar la ‘gallina de piel‘ que es diu (riu). Però sí, crec que serà com la meva ‘posada de llarg’ com a cap de colla dels Xiquets, encara que sigui fent un castell i un pilar. Tot i que no sóc una persona que em posi nerviós, la nit abans i l’entrada serà emocionant i molt especial.

Assaig a la pl. de la Font/ @xiquetstgn

Quin seria per tu el moment més especial dels Xiquets a la plaça de la Font?
No et sabria dir… Personalment, el meu primer tres de nou descarregat l’any 99, on vaig entrar mig de rebot i molt ràpid, però va ser molt especial. El primer dos de vuit amb folre carregat, el primer gamma extra que ens va marcar una gran època amb tres més… Jo crec que en l’àmbit personal, un casteller sempre té algun moment especial, però realment hi ha molts moments. Cada castell té la seva particularitat i més, a la plaça de la Font, que és la nostra plaça.

Aquesta diada de Santa Tecla pot marcar l’inici de futures actuacions enguany?
La veritat és que amb aquesta situació no podem parlar de calendari casteller, ja que pràcticament estem començant. El que sembla segons el panorama és que haurem de treballar molt, recuperant massa social, fent castellers i fent canalla, fer que la colla es torni a enganxar i a il·lusionar-se. Se’ns presenta un futur amb molta feina i molt de treball i l’agafem amb moltes ganes i molt de treball. Però el panorama l’anirem veient a mesura que vagi passant el temps. Espero que als ajuntaments no els hi costi contractar les colles castelleres i espero que segueixin confiant en nosaltres.

Com està el tema del nou local?
Doncs estem treballant amb l’Ajuntament. De moment hi ha bona sintonia. Ens han ofert un solar al carrer Sant Llorenç, però ‘las cosas de palacio, van despacio‘. Sí que ens agradaria que les coses anessin una mica més àgils, però entenem que la situació és difícil. Hi ha molts actors que hi participen. Tenim un projecte molt ambiciós per la colla, en el moment que ens cedeixin el solar. Al final ara mateix no estem assajant a casa nostra, no tenim un lloc on reunir tota la colla. Necessitem un lloc que sigui nostre. Això és un problema que esperem solucionar aviat, amb la reunió amb el consistori després de les festes. Treballem per aconseguir-ho tan aviat com es pugui.

PUBLICITAT








 

 


REDACCIÓ30 Agost, 2020
9a5fa166-3a17-4222-8d87-1bfa2ef51678.jpg

La situació política a Tarragona és complexa, tant com ens admet Rubén Viñuales. El líder de Ciutadans a Tarragona ens admet que ha estat un any on han passat moltes coses i que és difícil valorar el primer any de canvi a l’Ajuntament. Així i tot, no li tremola el pols en dir que Tarragona té el pitjor alcalde en el pitjor moment i que estan cedint en àrees clau de governança, com el cas de la renúncia de Ricomà al seu escó a la Diputació. També posa en dubte moltes decisions de l’anterior executiu i que ell si fos Ballesteros, hagués dimitit, després de com ha anat el procés judicial. De tot això i molt més ens parla Viñuales, com sempre, sense cap tema tabú.

Un any del canvi de govern a la ciutat. Com el valora?
No ha estat un any senzill. Hem tingut diferents problemes. Els temporals, l’explosió d’IQOXE o la pandèmia del coronavirus. Hem de ser una mica ‘permeables’ amb aquesta situació i els hem de donar més temps.

Malgrat tot, li agrada el que veu?
Del que hem vist fins ara, cap canvi, pot ser que estem anant a pitjor. Si amb Ballesteros ja era un desastre de ciutat, amb Ricomà és un desastre al quadrat. És una llàstima. Tarragona sempre perd oportunitats i crec que, per desgràcia tenim un dels pitjors alcaldes en el pitjor moment. Tenen una dinàmica de no fer coses. Un exemple és el cas de la Savinosa.

Pensa que és un govern populista?
Són molt populistes amb moltes coses i es pensen que aturant tots els projectes de la ciutat, siguin urbanístics o de qualsevol tipus, això agrada a la seva parròquia. El que no pensen és que això està fent un mal horrible a la ciutat. El mateix Ricomà va votar a favor del projecte de la Savinosa a la Diputació. Un projecte conjunt entre la Diputació i l’Ajuntament, que podia ser públic o de gestió privada però que desencallava la situació. Però l’aturen, com la Budellera, Mas d’en Sorder… Em sembla un govern molt populista.

Tarragona sempre perd oportunitats i crec que, per desgràcia tenim un dels pitjors alcaldes en el pitjor moment

Salvaria algun dels membres del govern?
Jordi Fortuny. Em sembla un home molt treballador, molt capacitat, sincer, amb molta capacitat de gestió. Em sembla que és una de les poques persones que hem d’agrair que sigui en aquest ‘paupèrrim’ govern d’ERC i En Comú Podem.

Estaven preparats per governar Esquerra i En Comú Podem?
Òbviament no. Ells tampoc s’esperaven governar. Nosaltres que ens estimem Tarragona intentem ajudar en tot el que podem. És la nostra obligació, no només fiscalitzar sinó també ajudar, mitjançant les propostes que presentem, amb les mocions, etc. És curiós també com canvi el conte. Coses que criticaven a l’oposició, ara les exerceixen com a govern, inclús pitjor que l’anterior.

La crisi de la Covid-19 ha fet replantejar l’oposició al seu partit?
Nosaltres vam dir que ara és moment de donar suport al nostre alcalde i a la ciutat. Òbviament ens va fer replantejar tota la situació i vam escollir l’estratègia que és més bona per la ciutat, no la que és bona políticament. Tarragona necessita suports polítics. Si no ens posem ara d’acord, quan ho farem?

Aquesta oferta de suport al govern tindrà un termini.
Òbviament. I ja comença a acabar-se. De moment hem votat a favor de tots els modificatius de crèdit que s’han fet durant aquest temps, per tant, no se’ns pot negar que estem tenint una voluntat d’ajuda.

Han gestionat bé la crisi fins ara?
És molt fàcil parlar sense governar de com s’ha de gestionar una crisi d’aquestes. Ningú ha sabut com fer-ho. Miro molt com s’ha gestionat la crisi en altres països i, sincerament, és una situació tan difícil, imprevisible i complexa que jo crec que no és just ni valorar. Es podrien haver fet coses millor o pitjor. Nosaltres el que podem fer és ajudar, com oposició responsable.

Però sí que han criticat que no han estat capaços de seure amb tots els agents econòmics.
Però aquí veiem que hi ha un problema de base, que és que no tenen un projecte de ciutat. Que és el mateix que li passava al senyor Ballesteros. Aquest és el gran drama de Tarragona. Algú alguna vegada s’ha preguntat com vol que sigui Tarragona, d’aquí a quinze anys? Una ciutat turística? Una ciutat cuidadora? Una ciutat industrial? O tot a la vegada? Ningú s’ho ha plantejat. I aquesta visió tant a curt termini, a mi m’ofèn. Perquè al final totes aquelles ciutats que han aconseguit canviar, com Bilbao, València o Barcelona; va ser possible perquè tots es van posar d’acord.

Està d’acord amb el model urbanístic del govern?
Quan veiem que aquest govern ataca fins i tot el model urbanístic, moltes vegades amb arguments inexistents. Parlen que la ciutat és inconnexa. I Què faran? Canviaran la història de Tarragona? Eliminaran Ferran i Boscos? O Bonavista i els barris de Ponent? Tarragona és com és. El que s’ha de fer és vertebrar-la i cohesionar-la. Per exemple el tema de l’habitança social és un tema sagnant. Quan fa que no fan habitatge social? El que passa que construir a Ponent ‘no mola’, perquè per Ricomà l’únic important és el centre i com a la resta de la ciutat no el voten, ja no és important.

Per Ricomà l’únic important és el centre i com a la resta de la ciutat no el voten, ja no és important

I de Mas d’en Sorder?
Ho pinten com si fos construir enmig del bosc. Si vostè mira el mapa, el primer de tot és que es protegeix la gran part de la zona verda, que es construeix al costat d’una zona que ja està construïda i l’altra és on s’ha de construir de nou, però és molt poc tros. El problema és que el que es vol fer són habitatges de classe mitjana-alta. Jo no em puc comprar una casa o un pis allà. Però si algú pot, és dolent que se la compri? És dolent que hi hagi oferta? És que no pagaran impostos? Què passa, que la gent que té un cert poder adquisitiu, ja és dolenta per aquest fet? Que jo sàpiga, si aquesta gent vol venir a gastar-se els diners a la nostra ciutat, millor que se’ls gasti aquí que a Reus, si se’m permet.

Tarragona és una ciutat sense oferta d’habitatge?
Personalment conec a moltes parelles joves que han marxat de Tarragona a altres localitats com Vila-seca, Cambrils, Altafulla o Reus, on hi ha molta oferta de pisos nous que fa que els preus siguin més assequibles i han acabat marxant. La gent marxa de Tarragona. Correm el perill de ser una ciutat fantasma. Si continuem així serem un poble fantasma d’aquí 10 o 15 anys. I això no ho veuen.

Temen perdre la confiança de grans inversors que vulguin invertir a la ciutat?
A Tarragona no vol invertir ningú. Hi ha una inseguretat jurídica enorme. Ara vostè imagini que vostè vol construir i agafa el POUM i quan ja has fet tots els tràmits, et diuen que no i li canvien les regles del joc a mitjan partit. Però no només això, també els hi passa a les empreses en general. En el cas de Ten Brinke ho van intentar aturar, però no ho van fer finalment perquè costava molts diners. Recordem, més de 400 habitatges a Ponent, però clar, no els hi agrada. Els hi agrada el centre perquè és on els voten. A mi m’agrada tota la ciutat. No hi ha diferències entre la gent del Serrallo o els de l’Eixample o els de Bonavista. Tots som tarragonins i estic cansat de la visió ‘Ramblacentrista‘. Tarragona ho és tot.

No hi ha diferències entre la gent del Serrallo o els de l’Eixample o els de Bonavista. Tots som tarragonins i estic cansat de la visió ‘Ramblacentrista‘. Tarragona ho és tot

La Generalitat s’ha oblidat de Tarragona?
El problema és que el mateix Ajuntament té oblidada Tarragona. Som com l’aneguet lleig. És una llàstima, perquè nosaltres realment som el cigne de Catalunya. Som l’única ciutat Patrimoni de tot el territori. Crec que tots ens estimem molt Tarragona, però hem tingut molts governs acomplexats respecte a Barcelona. Crec que els i hem de dir que nosaltres som, com a mínim, igual d’importants que ells. Com a exemple, el parquet del Palau d’Esports.

Creu que serà nostre, o se’l quedarà la Generalitat?
Vam llegir els informes i no existia cap conveni que regulés aquesta cessió, i el que sí que deia és que si hi havia una cessió sense cap mena de regulació o de contraprestació, en trenta anys passaria a mans de la Generalitat. Lògicament, vam votar que no aquesta proposta. Volem un conveni que digui que la Generalitat ens cedeix l’espai en propietat. Es tracta de la inversió més gran que han fet a Tarragona en anys.

Parlant d’inversions, què passa amb la Ciutat de la Justícia?
Miri, som l’única capital que no té una Ciutat de la Justícia nova. Si mirem altres municipis, Reus té jutjats nous, El Vendrell també. Tarragona no. I sap què diuen? Que si volem que ens facin la Ciutat de la Justícia, primer han de vendre l’antiga presó. Ens condicionen per fer-nos la Ciutat. Ho van fer amb Barcelona, Girona o Lleida? Si no és per posar els collons sobre la taula i dir ja n’hi ha prou, doncs digui’m vostè.

Entrem ja en període preelectoral. Tornarà la consellera a vendre l’ampliació de Joan XXIII?
Quan nosaltres diem que no ens creiem aquesta classe de promeses, ens diuen que som oposició, som dolents… No hi ha cec més gran que el que no vol veure. Tornem amb un cas a Girona. Amb l’Hospital Dr. Josep Trueta, una partida amb nom i cognoms i pressupostada. En el cas de Joan XXIII ens diuen que sortirà d’una partida genèrica. Un altre greuge cap a Tarragona. No és que pensem que hi ha teories conspiradores contra nosaltres, és que al final un es farta bastant.

Amb la cessió de l’Hospital Sant Joan, ara tenen un altre motiu per no fer-ho.
És molt senzill. Mentre la Generalitat rescata un hospital municipal, deixen anar l’Hospital Universitari Joan XXIII, referent amb la majoria de camps i també estan abandonant els centres d’atenció primària. Fa temps que no hi ha especialistes a alguns CAPS de la ciutat, l’atenció telefònica és complicada i les llistes d’espera van augmentant cada vegada més. Però, era més fàcil rescatar un hospital municipal, suposo que per altres motius.

Els partits dels dos alcaldes de Reus i Tarragona formen part del Govern. Qui defensa millor els seus interessos?
Si jo hagués de posar en mans d’algú els interessos de la meva ciutat, li puc assegurar que no les posaria en mans del senyor Ricomà.

Entén la decisió d’abandonar la Diputació?
És la primera vegada que un alcalde de Tarragona no forma part del ple de la Diputació. Els únics polítics que quedem representant la ciutat som Ballesteros i jo. És a dir, quan es debaten coses que afecten Tarragona, que hi ha un munt, qui lluitarà pels nous plans que es proposen? Ricomà no hi és, ho farem nosaltres. Ha abandonat la lluita per la seva ciutat en el lloc on hi ha els diners. Suposo que es deu atabalar i se li fa molt gran.

Ricomà ha abandonat la lluita per la seva ciutat en el lloc on hi ha els diners. Suposo que es deu atabalar i se li fa molt gran

Com es troba la ciutat, en matèria turística, encapçalant una campanya sense gerent i amb un canvi de regidora?
Jo recordo quan encara no érem ni grup municipal. En l’època Ballesteros ens vam reunir i li vam preguntar pel turisme. Ell ens va reconèixer que era una cosa a què no havien fet massa cas. Jo vaig al·lucinar. El turisme ha de ser també una indústria i és una errada no veure-ho així. La indústria química no depèn de nosaltres. Si algun dia Dow, BASF o Repsol decideixen marxar, perquè ho decideixen els CEO que estan a fora, marxaran. I no podrem fer res com a ciutat. Hem de tenir sempre un pla B. No només pel turisme. Hem de ser una ciutat universitària, innovadora, que aposti per la regió del coneixement. Tenim estructura per ser líders i pioners en moltíssims àmbits en el desenvolupament i la investigació. I el turisme és essencial també. Som l’única ciutat Patrimoni de la Humanitat de Catalunya i de les poques d’Espanya. Creu que s’està explotant dignament això? Un exemple: la Catedral recapta amb tiquets un milió d’euros, per a l’Arquebisbat. Tot el conjunt patrimonial, que és de la ciutat, recapta 833.000 euros. Després els problemes amb els museus que es van reconèixer. Aquesta és la cura que tenim del nostre patrimoni.

La ciutat mereix el reconeixement de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Per mi sempre ho mereix, fins i tot havent tingut els governants que hem tingut. El que passa que és un títol que es pot retirar. La imatge icònica del turisme a Tarragona és l’amfiteatre. Nosaltres vam anar a fiscalia per aquest tema. Crec que és la nostra obligació. La muralla qualsevol dia pot caure. Vostè s’imagina que passaria si la muralla caigués, en un mandat en el qual tu ets regidor? No m’ho perdonaria en la vida.

Parlava de la indústria química. Set mesos després de l’explosió d’IQOXE, sembla que tot segueix igual.
El primer de tot és no confondre que tot el sector industrial petroquímic fan el mateix. La majoria d’empreses fa moltíssims anys que són aquí i no havia passat mai una cosa com la d’IQOXE. Després que tenim una administració, com la de la Generalitat que és la competent per inspeccionar i cessar el que convingui. El problema és que hi ha una manca d’informació cap a la ciutadania i molta claredat. Vam veure l’informe de l’expert, però també les conclusions del sumari que hi ha la jutjat d’instrucció i són bastant diferents. Estem ansiosos per veure el resultat, sobretot perquè van morir tres persones i podia haver estat una desgràcia descomunal.

Però avui dia encara no s’ha arranjat l’edifici a Torreforta on va caure la tapa del reactor.
Nosaltres vam exigir que es creés una oficina per ajudar els propietaris i afectats per reclamar i ajudar fent de mediadors amb les asseguradores i sembla que no s’està fent res. Nosaltres vam visitar l’edifici. Imagini per un moment la imatge d’aixecar-te cada matí i veure allò, saber el que va passar i que pot tornar a passar crec que mereix molt més respecte del que està tenint.

Hi ha hagut corrupció a Tarragona? Com valora els últims casos?
Això ho hauran de dir els jutges. Respectem al màxim les decisions judicials. En el cas d’Inipro hi va haver un aute amb més de 160 pàgines, ho van recórrer i ara han d’anar a judici. El que sí que crec és que si Ballesteros hagués estat alcalde hauria d’haver dimitit òbviament.

Si Ballesteros hagués estat alcalde hauria d’haver dimitit

I com a regidor no?
Jo li dic el que nosaltres faríem. Jo dimitiria. Sens dubte. Però ells com a partit tenen els seus estatuts, diuen que no han de posar el càrrec a disposició, s’han donat de baixa de militància i segueixen a títol personal. Nosaltres haguéssim dimitit, segur. No estem parlant d’una imputació, estem parlant d’un aute d’apertura judicial amb una acusació. També li dic, personalment jo dubto que el senyor Ballesteros s’emportés cap cèntim. Una altra cosa és si la gestió ha estat bona. Però no crec que Ballesteros s’hagi emportat diners.

L’Ajuntament s’ha de personar en el cas Inipro?
Si considera que està perjudicat sí. També està personat en el cas Jaume I. I que jo sàpiga no ha ajudat massa en aquell cas. Més aviat tot el contrari.

Què pensen del cas Tarragona Ràdio?
És com ‘Falcon Crest‘. Ens van donar unes explicacions i hi ha coses que no ens quadren. Tot és molt estrany. Ara han agafat l’advocat Ramon Setó, el mateix d’Inipro i que, ningú s’oblidi, anava en llistes d’ERC a les eleccions municipals.

Ara han agafat l’advocat Ramon Setó, el mateix d’Inipro i que, ningú s’oblidi, anava en llistes d’ERC a les eleccions municipals

Aquest govern Ricomà-Aguilar acabarà el mandat?
Sí. No hi ha res més poderós per unir dues persones que el poder. Aguantaran, per desgràcia per Tarragona.

L’efecte Ciutadans s’ha diluït?
No sé. A nosaltres a Tarragona també ens deien que l’efecte Ciutadans el 2019 estava molt fotut i vam pujar més d’un miler de vots. Jo no puc valorar Ciutadans més enllà de la meva ciutat. Pujar mil vots està molt bé, partint de la base que jo volia guanyar. No vam poder, però vam millorar registres. Jo el que noto al carrer és que amb nosaltres estan igual. ERC fa nou anys van desaparèixer de l’Ajuntament sense tenir representants i ara governen.

En l’àmbit personal, s’està replantejant deixar la política?
Sincerament, amb tot el que passa a la ciutat i el que s’està decidint, el menys important de l’univers és si jo em torno a presentar o no. És el menys important.

Si com vostè parla que no s’estan fent les coses bé, creu que és el millor moment per deixar la política?
Em queden tres anys, vam treure 9.000 vots, que són moltíssims i jo he de treballar al 200% per aquesta ciutat. I jo diré la meva opinió fins a l’últim dia que sigui regidor i si em permet, quan no ho sigui també la donaré. Em queda molt per donar a aquesta ciutat. Però ara mateix parlar de mi em sembla egoista i absurd.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Agost, 2020
IMG_9453-1280x960.jpg

Es tracta d’un dels homes del moment. Josep Gonzàlez, president del Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona i propietari de la Pastisseria Conde, ha centrat les últimes notícies després que l’entrepà del bastó de Sant Magí es viralitzés i fos una de les converses més repetides entre els tarragonins durant aquest dimecres.

L’artesà pastisser, Josep Conde

Per conèixer la història d’aquest entrepà ens hem desplaçat aquest matí a la pastisseria, situada al carrer Comte de Rius. Gonzàlez ens atén amablement i ens admet que encara no s’acaba de creure l’expectació que ha aixecat aquest element gastronòmic, sobretot a les xarxes socials, explicant que ja fa més de quatre anys que elaboren aquest entrepà.

El seu origen sorgeix de la necessitat de reivindicar la Festa Major de Sant Magí. “Fins i tot nosaltres, antigament, tancàvem de vacances quan arribava l’època de Sant Magí”, explica el pastisser, on també fa èmfasi de la necessitat de fer un dolç típic per aquestes dates. “La idea va sorgir del tortell de Sant Antoni, el vam adaptar en forma de Bastó i el vam fer de massapà”. Actualment, l’han readaptat, farcint-lo de trufa, nata i crema “i la veritat és que sempre ha tingut èxit”, explica en Josep.

“Des de la Pastisseria Conde el que volem és reivindicar i fer ciutat; incentivant també al nostre patró”, destaca l’artesà pastisser. Sobre l’entrepà, Josep Gonzàlez ens explica que feia anys que volien adaptar-lo al que és un esmorzar típic de les festes majors. Al principi volien reivindicar la gamba de Tarragona, però el faria un entrepà bastant car i “busquem que els nostres productes estiguin a l’abast de totes les butxaques”, diu.

El bastó de Sant magí, versió entrepà

“Una tarda ens vam posar tota la família a fer proves i vam optar per aquesta forma: el pa amb forma de bastó, la llonganissa esparracada, típica dels esmorzars tarragonins i de Cal Tòful; amb un allioli de fesols, amb el seu brou, amb un oli d’alfàbrega, fet per nosaltres i amb un toc especial amb una pols de pernil ibèric”, relata Gonzàlez sobre l’entrepà.

Sobre el rebombori a les xarxes, l’artesà pastisser ens admet que s’ho ha pres amb “molta conya”. “No ens esperàvem aquest rebombori, fa quatre anys que fem l’entrepà amb la mateixa fotografia. He de donar les gràcies perquè ningú m’ha ofès a mi, ni a la meva botiga. Potser en aquesta època de pandèmia ha servit per treure una miqueta la tristor. El que m’han ensenyat és sa, de conyes que se les tiren els uns als altres. Veig que ha estat una cosa bonica”, assegura.

Josep González a l’interior de la pastisseria

Josep Gonzàlez també ha volgut demanar disculpes a tots aquells que es puguin haver pogut sentir ofesos, “tot i que no n’he vist cap”. Segons ell “perquè sembli el que diuen que és, hauria de tenir dos costats” i també diu que li han donat idees per fer alguna cosa “per als comiats de solter”, explica divertit.

El que sí que li ha sabut greu, segons el propietari de la Conde, ha estat les crítiques que ha rebut l’Ajuntament, matisant que des del consistori l’únic que han volgut fer és que aquest esmorzar es pogués realitzar amb totes les mesures de seguretat possibles. També assegura que ja es troben treballant amb una altra proposta per les festes de Santa Tecla.

L’esmorzar es podrà gaudir el dia de Sant magí el dimecres 19 d’agost, des de les 8 del matí fins a les 13 hores, reservant a través de la plataforma ‘inscribete‘, que permetrà que tots els interessats puguin esmorzar i recollir el Bastó de Sant Magí amb normalitat.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
IMG_9175-1280x960.jpg

La gestió de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives municipals SA (Espimsa) no ha estat fàcil, en plena pandèmia del coronavirus, tal com ens admet el seu president, Dídac Nadal. Ens desplacem al Mercat Central de Tarragona per conversar sobre com ha estat la gestió en el seu primer any de presidència, on el coroanvirus sense dubte ha marcat la seva gestió d’una empresa municipal que ha estat en l’ull de l’huracà, després del canvi de gerent i de govern municipal. D’aquest últim en destaca que l’ha decebut i que ja no l’engresca, destacant també la situació del Palau d’Esports i de Mas d’en Sorder. De tot això parlem amb el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal.

Primer any de nou govern i, tot i no estar dins, presideix Espimsa
Des del meu punt de vista, jo vaig agafar el càrrec d’Espimsa perquè per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals. Per mi és impensable. Necessitava un espai on realment pogués fer coses i treballar, però treballar de veritat.

Espimsa és aquest espai?
El Mercat és un lloc molt atractiu per qui tingui ganes de treballar i fer coses. Perquè és un lloc on cada dia passen coses, es prenen decisions, s’han d’executar i t’obliga a tenir el cap pensant en què s’ha de fer demà, o la setmana, o el mes vinent. És molt interessant. A més, la gent quan parla d’Espimsa, només pensa amb el Mercat Central. S’obliden del Mercat de Torreforta, què suposa una autèntica alegria el fet de poder participar del seu dia a dia. Qualsevol decisió la prenen amb molt orgull, i el fa molt atractiu. També portem els mercadets, que és un tema complex, però sempre tenen ganes de treballar i són un punt molt simbòlic de Tarragona.

Per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals.

Quin balanç en fa, n’està satisfet d’aquest primer any?
Hi ha tant recorregut i capacitat de millora, que és com escalar una muntanya, sempre vas cap amunt. Per mi ha estat una satisfacció. Ha estat una satisfacció, per exemple, els primers terminis per poder fer el contracte de resolució de l’antic gerent, però simultàniament deixéssim enllestit el seu successor. Si compares amb la resta d’empreses públiques, allò que ha estat un via crucis per la resta d’empreses, el que havia de ser el més bèstia a la història d’Espimsa, es va gestionar amb uns mesos. En el cas del Daniel Milà ho va posar tot molt fàcil, és una autèntica enciclopèdia del món dels mercats de Tarragona i estic convençut que hem encertat la seva figura. És una persona que s’estima els mercats. També ha estat una sorpresa haver-me trobat l’equip humà dins l’empresa. Si a les sis del matí un diumenge s’ha de treballar, allà hi són. En definitiva, crec que amb aquestes peces, i amb la rapidesa dels moviments, el resultat de tot plegat és molt positiu.

Dídac Nadal, al Mercat Central de Tarragona

Creu que la gent ha notat aquest canvi?
A mi la gent em sembla que tots els canvis els han recollits i els han fet seus. Per exemple a Torreforta em diuen que, com s’han fet concerts, actuacions i s’ha vist que hi ha vida, estan contents amb el que passa allà. La gent del centre, amb les accions que s’han fet a la plaça Corsini, col·locant bancs a la plaça, i les millores que necessitava el Mercat Central, ho han valorat molt positivament. A més amb aquesta època marcada per la Covid-19, l’adequació que hem hagut de fer en matèria sanitària i preventiva ha estat espectacular i amb temps rècord. Però després totes les qüestions de caràcter social que hem impulsat, com el recapte d’aliments, el conveni amb Creu Roja per les cistelles… Tots aquests elements han fet que el Mercat funcioni i han fet agafar embranzida. Estic content.

Què és el que ha fet per distingir-se d’anteriors presidents ‘polèmics’ d’Espimsa?
Jo et diria que per sobre de tot, dos elements. Per fi Espimsa té un president que fuig de les càmeres i dóna protagonisme als mercats. Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins. Ha passat a ser una empresa de mercats de la ciutat. A conseqüència d’això, hem aconseguit donar protagonisme a la part tècnica. La gestió dels mercats i dels mercadets, dels marxants i dels concessionaris, és tan tècnica i tan poc política que tot això s’està notant. Estem introduint els programes de millores a Bonavista, el programa de millores en els aparcaments, s’està millorant en el fet que totes les decisions que es prenen són de caràcter tècnic i cap és política. S’ha aconseguit treure els polítics dels mercats i això funciona.

Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins

Quan va entrar a Espimsa, les coses van dir que no anaven gens bé, ha millorat l’empresa?
Econòmicament no, perquè és impossible, perquè pràcticament, a causa de la situació que vivim, no s’ha pogut fer gaire cosa, en l’àmbit econòmic. Quan arribo a l’empresa em trobo que econòmicament el PSC se l’ha carregat. En el moment que tenen un actiu, que són els aparcaments i decideixen que aquests surtin de l’empresa, però fent que tot el passiu financer, tot el crèdit i les amortitzacions financeres es quedin a l’empresa. Han deixat una empresa en la que actius com els aparcaments, que et permetien tenir uns ingressos, se les emportin cap a l’empresa d’aparcaments i a Espimsa només han deixat els deutes.

Què es va trobar quan va accedir a Espimsa?
Quan vam entrar, la situació era de col·lapse financer. Qualsevol empresa mercantil ho tindria molt difícil, però com en definitiva té un soci públic, mercats no col·lapsa. Com tinc aquest soci (l’Ajuntament) que inverteix, vaig aguantant. Més greu que això ens trobem amb unes observacions a les auditories que diuen que l’empresa no era transparent i no té processos de transparència. No es feia cas als informes de l’auditor. Estem intentant que l’empresa sigui moderna, com faria qualsevol persona.

En definitiva, s’havia de posar ordre i modernitzar la casa?
Modernitzar, ajustar, regularitzar, per tal d’aconseguir tenir una empresa d’acord amb els temps que estem vivint.

Parlava abans de la Covid-19. Quines accions s’han pres?
Hem intentat seguir amb la fórmula de tres principis: distància social, higiene personal i l’ús de la mascareta. S’ha de pensar que les mesures que vam haver de prendre a l’empresa, va ser dos dies abans que s’implantés l’estat d’alarma. Es va senyalitzar tot el mercat, es va exigir a tots els paradistes i concessionaris que portessin posada la mascareta i que les condicions d’higiene a les seves parades fossin immaculades, també insistint i ajudant-los a instal·lar les pantalles de metacrilat, vam ajustar tots els horaris del mercat per tal d’intentar concentrar compres ràpides, d’entrada i sortida, donant una hora d’aparcament gratuït per facilitar la compra i que no es perdés el temps aquí i també vam fer un protocol per facilitar les compres a la gent gran i que tinguessin prioritat.

I en l’àmbit intern de l’empresa i els mercadets?
Internament, vam establir dos torns de treballadors per tenir un torn ‘net’ que en qualsevol moment pogués ajudar en cas que algú s’hagués infectat; vam exigir els concessionaris que intentessin tenir gent sana a casa. També vam contractar un servei extern per poder fer les entregues a domicili, no cobrant-lo a les compres de volum, per intentar evitar les compres esporàdiques. Vam demanar al supermercat que tanqués abans, perquè vam entendre que era important no tenir cap cas dins del mercat. Amb el tema dels mercadets, vam implementar les reduccions d’espai, començant per la fruita i la verdura com a serveis essencials i després la resta de parades.

Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum

La negociació amb els marxants va ser polèmica. Com va ser la tornada dels mercadets?
En un entorn on tothom intenta sobreviure, crec que és molt legítim que les reivindicacions arribin on es cregui convenient. Tots els municipis de Catalunya van decidir tancar tots els mercadets. Nosaltres vam fer una anàlisi d’on existia demanda de fruita i verdura fresca i vam arribar a la conclusió que per exemple la Part Alta tenia poca oferta, i que s’havia de mantenir, o en el cas de la Móra, on no hi ha oferta. Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum. Després la gerència va estar pensant com seria la reentrada de les paradetes, donant prioritat a la fruita i la verdura, sense cobrar taxes. Era molt important establir condicions higièniques i sanitàries, on nosaltres els vam facilitar els plàstics per a mantenir segura la parada. Vam seguir el que marcava el decret, hem hagut de ser seriosos i aplicar tot, fent les reduccions del 25%, prioritzant la fruita i la verdura. La reentrada de la roba va ser més complicada perquè ells tenien un protocol molt més farragós, amb les distàncies entre clients i parades, a més de la roba. Nosaltres els hi vam dir que tot el temps que s’havia parat no es cobraria i que des de l’empresa no tenien capacitat per decidir les taxes de futur. Van negociar amb l’Ajuntament i caldrà veure com anirà.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Els expedients sancionadors a paradistes, s’han posposat per la Covid-19?
Jo tinc competència fins on arribo i, per exemple, en el cas dels horaris quan vam arribar, existeix un preacord, que amb la Covid-19 és de difícil aplicació, perquè amb la reducció d’horaris i altres mesures que s’han pres, era impossible complir amb allò. Volem fer, amb tota la capacitat, calma i tranquil·litat de tothom un debat constructiu de quin seria el millor horari pel mercat. En el cas de les multes, jo no puc fer res perquè és una resolució administrativa, però des que hem entrat no hi ha cap multa a ningú, perquè fins que no arribem a un acord basat amb la cordialitat i amb el consens de tothom, no es pot sancionar. Ara, en quant s’arribi, aquell acord s’aplicarà amb rigor.

Quin balanç fa del primer any de govern Ricomà-Aguilar?
Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut. És una llàstima perquè els hi vam dir en tot moment, si recorda a més el meu discurs a la investidura, que li donàvem la confiança, que li permetríem errors en el fons, les formes, però no li permetríem ‘tics’. I aquest govern té molts ‘tics’. Ha comès errors en les formes i ha comès errors en el fons. Ha estat un primer any decebedor.

Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut

Hi ha paradistes que no se senten representats per la regidora de Comerç
Preferiria que fos un tema entre els paradistes i la regidora. No vull entrar.

Li pregunto d’una altra manera. Està content amb la gestió de la regidora?
Estem vivint un context de pandèmia mundial, no és fàcil perquè tot el que estava previst ha saltat pels aires i ens hem hagut de reconduir cap a altres terrenys. Jo em vaig sentir recolzat quan inicialment vam intentar organitzar el ‘Pugem a Tarragona’. Malauradament, quan hem entrat en aquesta crisi, veig que potser s’ha preocupat amb altres coses, que potser són més prioritàries. És el que li deia abans, jo em preocupo fins on arriben les meves competències i la meva autoritat. Reconec que la regidora s’haurà enredat molt en tot aquest context i potser ara anem més justos aquí.

Posi un exemple.
Nosaltres no vam tenir el suport de l’Ajuntament quan vam intentar programar un concert acústic a la plaça Corsini, que ens exigien que havia d’estar perimetrat i amb mesures de seguretat. Els músics de carrer estan perimetrats? Com és que al músic de carrer no li demanen res i a mi em demanen uns requisits que em fan impossible tirar endavant aquest acte. Ens van obligar a fer-lo dins del mercat i què va passar?, que no va ser el que nosaltres volíem. Volem una plaça Corsini relaxada, però amb ambient, amb gent de Tarragona tocant i fent bon ambient. Són coses que em costen d’assumir.

Què ha passat amb el Palau d’Esports?
Des del meu punt de vista, tot ha quedat molt clar. És completament públic que el Palau, tal com s’ha obert en anteriors ocasions, es pot obrir quan faci falta. I això es pot fer mentre s’està negociant realment per aconseguir un acord que beneficiï a la ciutat de Tarragona, sent propietaris, o cedint un altre terreny a la Generalitat. Crec que s’està intentant tancar un acord provisional per obrir-lo i crec a més que s’ha fet públic, tal com es va dir a la comissió, va quedar molt clar que el govern podia seguir negociant, però ja amb el pavelló obert.

El govern els va titllar d’irresponsables per estar dinamitant les negociacions
No és
cert que vulguem dinamitar res. A més a la comissió el regidor Xavi Puig va dir a la comissió que la proposta de l’oposició l’encoratjava a seguir treballant i després vaig veure que va fer una roda de premsa que no vaig entendre absolutament res d’aquell contingut.

Aquesta ha estat una altra decepció que s’ha emportat d’aquest govern?
No. Les meves decepcions no s’ajusten a rodes de premsa puntuals. Són una poesia general i és una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern.

I Mas d’en Sorder?
Mas d’en Sorder era un pla que no havia estat treballat, des del punt de vista de l’interès general, com es mereixen aquestes coses. El meu grup municipal el que ha fet ha estat dir: parem un moment les màquines, veiem què s’està tramitant i què és el que s’està aprovant i poder prendre les decisions convenients. Però no tenir pressa, si tens dubtes amb relació al planejament urbanístic de la ciutat. Mentre estem en fase de planejament, la llei faculta a l’administració a què pugui revisar el que es cregui oportú. Quan s’acaba el planejament i comença la gestió, és el mateix que va passar amb Ten Brinke, on s’havia d’indemnitzar amb molts diners i allò no es podia parar. Aquí podem veure com estan les coses i veure si es pot parar. Estem en fase de poder obtenir totes les dades i estudiar el pla, i estem intentant que les persones amb coneixements patrimonials a la ciutat ens orientin per seguir l’opció més segura per Mas d’en Sorder

És una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern

I posar en risc una inversió de 14 milions?
No estem posant en risc res. El que a mi em preocupa és posar en risc l’interès general, no la inversió privada. La inversió privada sempre ha d’estar sotmesa a l’interès general i públic. A mi no em preocupa quina és la inversió que pugui tenir una iniciativa privada, em preocupa que des del vessant de l’administració pública, s’estan fent les coses bé. Llavors, si a Mas d’en Sorder, hi havia una part de sòl no urbanitzable i en cap cas es donava aquesta densitat d’habitatges tan alta, per què o quina causa general per l’interès públic, justificava aquest canvi? Quan preguntàvem això se’ns deia, que d’aquesta manera era l’única opció de conservar Mas d’en Sorder, de manera correcta. Si aquest és l’interès públic, llavors ens podríem quedar amb el valor patrimonial de Mas d’en Sorder i que si s’ha de cedir en explotació, es faci. El que no és un interès general és que es permeti, que de sòl no urbanitzable es faci urbanitzable, perquè un equipament patrimonial continuï en mans privades i interès privat.

O es posen d’acord, amb els temes que siguin o Dídac Nadal es queda sense partit

Junts per Catalunya, amb el PDeCAT o sense ells?
La meva teoria és més elaborada: o Junts per Catalunya o ningú. O es posen d’acord, amb els temes que siguin, o Dídac Nadal es queda sense partit. Els partits han d’estar al servei de la gent i quan els partits es distreuen d’aquesta funció, no engresquen. És un problema que s’havia d’haver arreglat fa molt de temps. Ara tenen l’obligació i la responsabilitat de resoldre aquest tema i a més fer-ho bé. A mi ningú em pot dir que Junts és una cosa i el PDeCAT és una altra. No. Tot aquest soroll mai havia d’haver succeït.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter