Arxius de Entrevistes | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Agost, 2020
IMG_9453-1280x960.jpg

Es tracta d’un dels homes del moment. Josep Gonzàlez, president del Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona i propietari de la Pastisseria Conde, ha centrat les últimes notícies després que l’entrepà del bastó de Sant Magí es viralitzés i fos una de les converses més repetides entre els tarragonins durant aquest dimecres.

L’artesà pastisser, Josep Conde

Per conèixer la història d’aquest entrepà ens hem desplaçat aquest matí a la pastisseria, situada al carrer Comte de Rius. Gonzàlez ens atén amablement i ens admet que encara no s’acaba de creure l’expectació que ha aixecat aquest element gastronòmic, sobretot a les xarxes socials, explicant que ja fa més de quatre anys que elaboren aquest entrepà.

El seu origen sorgeix de la necessitat de reivindicar la Festa Major de Sant Magí. “Fins i tot nosaltres, antigament, tancàvem de vacances quan arribava l’època de Sant Magí”, explica el pastisser, on també fa èmfasi de la necessitat de fer un dolç típic per aquestes dates. “La idea va sorgir del tortell de Sant Antoni, el vam adaptar en forma de Bastó i el vam fer de massapà”. Actualment, l’han readaptat, farcint-lo de trufa, nata i crema “i la veritat és que sempre ha tingut èxit”, explica en Josep.

“Des de la Pastisseria Conde el que volem és reivindicar i fer ciutat; incentivant també al nostre patró”, destaca l’artesà pastisser. Sobre l’entrepà, Josep Gonzàlez ens explica que feia anys que volien adaptar-lo al que és un esmorzar típic de les festes majors. Al principi volien reivindicar la gamba de Tarragona, però el faria un entrepà bastant car i “busquem que els nostres productes estiguin a l’abast de totes les butxaques”, diu.

El bastó de Sant magí, versió entrepà

“Una tarda ens vam posar tota la família a fer proves i vam optar per aquesta forma: el pa amb forma de bastó, la llonganissa esparracada, típica dels esmorzars tarragonins i de Cal Tòful; amb un allioli de fesols, amb el seu brou, amb un oli d’alfàbrega, fet per nosaltres i amb un toc especial amb una pols de pernil ibèric”, relata Gonzàlez sobre l’entrepà.

Sobre el rebombori a les xarxes, l’artesà pastisser ens admet que s’ho ha pres amb “molta conya”. “No ens esperàvem aquest rebombori, fa quatre anys que fem l’entrepà amb la mateixa fotografia. He de donar les gràcies perquè ningú m’ha ofès a mi, ni a la meva botiga. Potser en aquesta època de pandèmia ha servit per treure una miqueta la tristor. El que m’han ensenyat és sa, de conyes que se les tiren els uns als altres. Veig que ha estat una cosa bonica”, assegura.

Josep González a l’interior de la pastisseria

Josep Gonzàlez també ha volgut demanar disculpes a tots aquells que es puguin haver pogut sentir ofesos, “tot i que no n’he vist cap”. Segons ell “perquè sembli el que diuen que és, hauria de tenir dos costats” i també diu que li han donat idees per fer alguna cosa “per als comiats de solter”, explica divertit.

El que sí que li ha sabut greu, segons el propietari de la Conde, ha estat les crítiques que ha rebut l’Ajuntament, matisant que des del consistori l’únic que han volgut fer és que aquest esmorzar es pogués realitzar amb totes les mesures de seguretat possibles. També assegura que ja es troben treballant amb una altra proposta per les festes de Santa Tecla.

L’esmorzar es podrà gaudir el dia de Sant magí el dimecres 19 d’agost, des de les 8 del matí fins a les 13 hores, reservant a través de la plataforma ‘inscribete‘, que permetrà que tots els interessats puguin esmorzar i recollir el Bastó de Sant Magí amb normalitat.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
IMG_9175-1280x960.jpg

La gestió de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives municipals SA (Espimsa) no ha estat fàcil, en plena pandèmia del coronavirus, tal com ens admet el seu president, Dídac Nadal. Ens desplacem al Mercat Central de Tarragona per conversar sobre com ha estat la gestió en el seu primer any de presidència, on el coroanvirus sense dubte ha marcat la seva gestió d’una empresa municipal que ha estat en l’ull de l’huracà, després del canvi de gerent i de govern municipal. D’aquest últim en destaca que l’ha decebut i que ja no l’engresca, destacant també la situació del Palau d’Esports i de Mas d’en Sorder. De tot això parlem amb el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal.

Primer any de nou govern i, tot i no estar dins, presideix Espimsa
Des del meu punt de vista, jo vaig agafar el càrrec d’Espimsa perquè per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals. Per mi és impensable. Necessitava un espai on realment pogués fer coses i treballar, però treballar de veritat.

Espimsa és aquest espai?
El Mercat és un lloc molt atractiu per qui tingui ganes de treballar i fer coses. Perquè és un lloc on cada dia passen coses, es prenen decisions, s’han d’executar i t’obliga a tenir el cap pensant en què s’ha de fer demà, o la setmana, o el mes vinent. És molt interessant. A més, la gent quan parla d’Espimsa, només pensa amb el Mercat Central. S’obliden del Mercat de Torreforta, què suposa una autèntica alegria el fet de poder participar del seu dia a dia. Qualsevol decisió la prenen amb molt orgull, i el fa molt atractiu. També portem els mercadets, que és un tema complex, però sempre tenen ganes de treballar i són un punt molt simbòlic de Tarragona.

Per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals.

Quin balanç en fa, n’està satisfet d’aquest primer any?
Hi ha tant recorregut i capacitat de millora, que és com escalar una muntanya, sempre vas cap amunt. Per mi ha estat una satisfacció. Ha estat una satisfacció, per exemple, els primers terminis per poder fer el contracte de resolució de l’antic gerent, però simultàniament deixéssim enllestit el seu successor. Si compares amb la resta d’empreses públiques, allò que ha estat un via crucis per la resta d’empreses, el que havia de ser el més bèstia a la història d’Espimsa, es va gestionar amb uns mesos. En el cas del Daniel Milà ho va posar tot molt fàcil, és una autèntica enciclopèdia del món dels mercats de Tarragona i estic convençut que hem encertat la seva figura. És una persona que s’estima els mercats. També ha estat una sorpresa haver-me trobat l’equip humà dins l’empresa. Si a les sis del matí un diumenge s’ha de treballar, allà hi són. En definitiva, crec que amb aquestes peces, i amb la rapidesa dels moviments, el resultat de tot plegat és molt positiu.

Dídac Nadal, al Mercat Central de Tarragona

Creu que la gent ha notat aquest canvi?
A mi la gent em sembla que tots els canvis els han recollits i els han fet seus. Per exemple a Torreforta em diuen que, com s’han fet concerts, actuacions i s’ha vist que hi ha vida, estan contents amb el que passa allà. La gent del centre, amb les accions que s’han fet a la plaça Corsini, col·locant bancs a la plaça, i les millores que necessitava el Mercat Central, ho han valorat molt positivament. A més amb aquesta època marcada per la Covid-19, l’adequació que hem hagut de fer en matèria sanitària i preventiva ha estat espectacular i amb temps rècord. Però després totes les qüestions de caràcter social que hem impulsat, com el recapte d’aliments, el conveni amb Creu Roja per les cistelles… Tots aquests elements han fet que el Mercat funcioni i han fet agafar embranzida. Estic content.

Què és el que ha fet per distingir-se d’anteriors presidents ‘polèmics’ d’Espimsa?
Jo et diria que per sobre de tot, dos elements. Per fi Espimsa té un president que fuig de les càmeres i dóna protagonisme als mercats. Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins. Ha passat a ser una empresa de mercats de la ciutat. A conseqüència d’això, hem aconseguit donar protagonisme a la part tècnica. La gestió dels mercats i dels mercadets, dels marxants i dels concessionaris, és tan tècnica i tan poc política que tot això s’està notant. Estem introduint els programes de millores a Bonavista, el programa de millores en els aparcaments, s’està millorant en el fet que totes les decisions que es prenen són de caràcter tècnic i cap és política. S’ha aconseguit treure els polítics dels mercats i això funciona.

Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins

Quan va entrar a Espimsa, les coses van dir que no anaven gens bé, ha millorat l’empresa?
Econòmicament no, perquè és impossible, perquè pràcticament, a causa de la situació que vivim, no s’ha pogut fer gaire cosa, en l’àmbit econòmic. Quan arribo a l’empresa em trobo que econòmicament el PSC se l’ha carregat. En el moment que tenen un actiu, que són els aparcaments i decideixen que aquests surtin de l’empresa, però fent que tot el passiu financer, tot el crèdit i les amortitzacions financeres es quedin a l’empresa. Han deixat una empresa en la que actius com els aparcaments, que et permetien tenir uns ingressos, se les emportin cap a l’empresa d’aparcaments i a Espimsa només han deixat els deutes.

Què es va trobar quan va accedir a Espimsa?
Quan vam entrar, la situació era de col·lapse financer. Qualsevol empresa mercantil ho tindria molt difícil, però com en definitiva té un soci públic, mercats no col·lapsa. Com tinc aquest soci (l’Ajuntament) que inverteix, vaig aguantant. Més greu que això ens trobem amb unes observacions a les auditories que diuen que l’empresa no era transparent i no té processos de transparència. No es feia cas als informes de l’auditor. Estem intentant que l’empresa sigui moderna, com faria qualsevol persona.

En definitiva, s’havia de posar ordre i modernitzar la casa?
Modernitzar, ajustar, regularitzar, per tal d’aconseguir tenir una empresa d’acord amb els temps que estem vivint.

Parlava abans de la Covid-19. Quines accions s’han pres?
Hem intentat seguir amb la fórmula de tres principis: distància social, higiene personal i l’ús de la mascareta. S’ha de pensar que les mesures que vam haver de prendre a l’empresa, va ser dos dies abans que s’implantés l’estat d’alarma. Es va senyalitzar tot el mercat, es va exigir a tots els paradistes i concessionaris que portessin posada la mascareta i que les condicions d’higiene a les seves parades fossin immaculades, també insistint i ajudant-los a instal·lar les pantalles de metacrilat, vam ajustar tots els horaris del mercat per tal d’intentar concentrar compres ràpides, d’entrada i sortida, donant una hora d’aparcament gratuït per facilitar la compra i que no es perdés el temps aquí i també vam fer un protocol per facilitar les compres a la gent gran i que tinguessin prioritat.

I en l’àmbit intern de l’empresa i els mercadets?
Internament, vam establir dos torns de treballadors per tenir un torn ‘net’ que en qualsevol moment pogués ajudar en cas que algú s’hagués infectat; vam exigir els concessionaris que intentessin tenir gent sana a casa. També vam contractar un servei extern per poder fer les entregues a domicili, no cobrant-lo a les compres de volum, per intentar evitar les compres esporàdiques. Vam demanar al supermercat que tanqués abans, perquè vam entendre que era important no tenir cap cas dins del mercat. Amb el tema dels mercadets, vam implementar les reduccions d’espai, començant per la fruita i la verdura com a serveis essencials i després la resta de parades.

Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum

La negociació amb els marxants va ser polèmica. Com va ser la tornada dels mercadets?
En un entorn on tothom intenta sobreviure, crec que és molt legítim que les reivindicacions arribin on es cregui convenient. Tots els municipis de Catalunya van decidir tancar tots els mercadets. Nosaltres vam fer una anàlisi d’on existia demanda de fruita i verdura fresca i vam arribar a la conclusió que per exemple la Part Alta tenia poca oferta, i que s’havia de mantenir, o en el cas de la Móra, on no hi ha oferta. Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum. Després la gerència va estar pensant com seria la reentrada de les paradetes, donant prioritat a la fruita i la verdura, sense cobrar taxes. Era molt important establir condicions higièniques i sanitàries, on nosaltres els vam facilitar els plàstics per a mantenir segura la parada. Vam seguir el que marcava el decret, hem hagut de ser seriosos i aplicar tot, fent les reduccions del 25%, prioritzant la fruita i la verdura. La reentrada de la roba va ser més complicada perquè ells tenien un protocol molt més farragós, amb les distàncies entre clients i parades, a més de la roba. Nosaltres els hi vam dir que tot el temps que s’havia parat no es cobraria i que des de l’empresa no tenien capacitat per decidir les taxes de futur. Van negociar amb l’Ajuntament i caldrà veure com anirà.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Els expedients sancionadors a paradistes, s’han posposat per la Covid-19?
Jo tinc competència fins on arribo i, per exemple, en el cas dels horaris quan vam arribar, existeix un preacord, que amb la Covid-19 és de difícil aplicació, perquè amb la reducció d’horaris i altres mesures que s’han pres, era impossible complir amb allò. Volem fer, amb tota la capacitat, calma i tranquil·litat de tothom un debat constructiu de quin seria el millor horari pel mercat. En el cas de les multes, jo no puc fer res perquè és una resolució administrativa, però des que hem entrat no hi ha cap multa a ningú, perquè fins que no arribem a un acord basat amb la cordialitat i amb el consens de tothom, no es pot sancionar. Ara, en quant s’arribi, aquell acord s’aplicarà amb rigor.

Quin balanç fa del primer any de govern Ricomà-Aguilar?
Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut. És una llàstima perquè els hi vam dir en tot moment, si recorda a més el meu discurs a la investidura, que li donàvem la confiança, que li permetríem errors en el fons, les formes, però no li permetríem ‘tics’. I aquest govern té molts ‘tics’. Ha comès errors en les formes i ha comès errors en el fons. Ha estat un primer any decebedor.

Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut

Hi ha paradistes que no se senten representats per la regidora de Comerç
Preferiria que fos un tema entre els paradistes i la regidora. No vull entrar.

Li pregunto d’una altra manera. Està content amb la gestió de la regidora?
Estem vivint un context de pandèmia mundial, no és fàcil perquè tot el que estava previst ha saltat pels aires i ens hem hagut de reconduir cap a altres terrenys. Jo em vaig sentir recolzat quan inicialment vam intentar organitzar el ‘Pugem a Tarragona’. Malauradament, quan hem entrat en aquesta crisi, veig que potser s’ha preocupat amb altres coses, que potser són més prioritàries. És el que li deia abans, jo em preocupo fins on arriben les meves competències i la meva autoritat. Reconec que la regidora s’haurà enredat molt en tot aquest context i potser ara anem més justos aquí.

Posi un exemple.
Nosaltres no vam tenir el suport de l’Ajuntament quan vam intentar programar un concert acústic a la plaça Corsini, que ens exigien que havia d’estar perimetrat i amb mesures de seguretat. Els músics de carrer estan perimetrats? Com és que al músic de carrer no li demanen res i a mi em demanen uns requisits que em fan impossible tirar endavant aquest acte. Ens van obligar a fer-lo dins del mercat i què va passar?, que no va ser el que nosaltres volíem. Volem una plaça Corsini relaxada, però amb ambient, amb gent de Tarragona tocant i fent bon ambient. Són coses que em costen d’assumir.

Què ha passat amb el Palau d’Esports?
Des del meu punt de vista, tot ha quedat molt clar. És completament públic que el Palau, tal com s’ha obert en anteriors ocasions, es pot obrir quan faci falta. I això es pot fer mentre s’està negociant realment per aconseguir un acord que beneficiï a la ciutat de Tarragona, sent propietaris, o cedint un altre terreny a la Generalitat. Crec que s’està intentant tancar un acord provisional per obrir-lo i crec a més que s’ha fet públic, tal com es va dir a la comissió, va quedar molt clar que el govern podia seguir negociant, però ja amb el pavelló obert.

El govern els va titllar d’irresponsables per estar dinamitant les negociacions
No és
cert que vulguem dinamitar res. A més a la comissió el regidor Xavi Puig va dir a la comissió que la proposta de l’oposició l’encoratjava a seguir treballant i després vaig veure que va fer una roda de premsa que no vaig entendre absolutament res d’aquell contingut.

Aquesta ha estat una altra decepció que s’ha emportat d’aquest govern?
No. Les meves decepcions no s’ajusten a rodes de premsa puntuals. Són una poesia general i és una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern.

I Mas d’en Sorder?
Mas d’en Sorder era un pla que no havia estat treballat, des del punt de vista de l’interès general, com es mereixen aquestes coses. El meu grup municipal el que ha fet ha estat dir: parem un moment les màquines, veiem què s’està tramitant i què és el que s’està aprovant i poder prendre les decisions convenients. Però no tenir pressa, si tens dubtes amb relació al planejament urbanístic de la ciutat. Mentre estem en fase de planejament, la llei faculta a l’administració a què pugui revisar el que es cregui oportú. Quan s’acaba el planejament i comença la gestió, és el mateix que va passar amb Ten Brinke, on s’havia d’indemnitzar amb molts diners i allò no es podia parar. Aquí podem veure com estan les coses i veure si es pot parar. Estem en fase de poder obtenir totes les dades i estudiar el pla, i estem intentant que les persones amb coneixements patrimonials a la ciutat ens orientin per seguir l’opció més segura per Mas d’en Sorder

És una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern

I posar en risc una inversió de 14 milions?
No estem posant en risc res. El que a mi em preocupa és posar en risc l’interès general, no la inversió privada. La inversió privada sempre ha d’estar sotmesa a l’interès general i públic. A mi no em preocupa quina és la inversió que pugui tenir una iniciativa privada, em preocupa que des del vessant de l’administració pública, s’estan fent les coses bé. Llavors, si a Mas d’en Sorder, hi havia una part de sòl no urbanitzable i en cap cas es donava aquesta densitat d’habitatges tan alta, per què o quina causa general per l’interès públic, justificava aquest canvi? Quan preguntàvem això se’ns deia, que d’aquesta manera era l’única opció de conservar Mas d’en Sorder, de manera correcta. Si aquest és l’interès públic, llavors ens podríem quedar amb el valor patrimonial de Mas d’en Sorder i que si s’ha de cedir en explotació, es faci. El que no és un interès general és que es permeti, que de sòl no urbanitzable es faci urbanitzable, perquè un equipament patrimonial continuï en mans privades i interès privat.

O es posen d’acord, amb els temes que siguin o Dídac Nadal es queda sense partit

Junts per Catalunya, amb el PDeCAT o sense ells?
La meva teoria és més elaborada: o Junts per Catalunya o ningú. O es posen d’acord, amb els temes que siguin, o Dídac Nadal es queda sense partit. Els partits han d’estar al servei de la gent i quan els partits es distreuen d’aquesta funció, no engresquen. És un problema que s’havia d’haver arreglat fa molt de temps. Ara tenen l’obligació i la responsabilitat de resoldre aquest tema i a més fer-ho bé. A mi ningú em pot dir que Junts és una cosa i el PDeCAT és una altra. No. Tot aquest soroll mai havia d’haver succeït.

 

 


REDACCIÓ18 Juliol, 2020
IMG_9171-1280x960.jpg

 No es pot dir que el primer any de govern de Carla Aguilar – Cunill al capdavant de les àrees més socials de l’Ajuntament de Tarragona hagi estat fàcil. Des de l’acord de la Casa del Mar, el pacte de governabilitat amb Esquerra Republicana i l’accés al govern, s’han hagut d’enfrontar a una sèrie d’esdeveniments inesperats que han obligat a reaccionar a correcuita. Segons Aguilar se senten forts governant en minoria, assegura que compliran amb els pactes d’investidura i parlem amb ella de les últimes conseqüències marcades per la pandèmia del coronavirus.

Un any al capdavant del govern de la ciutat, quin és el balanç?
Políticament ha estat un any molt dur, en el que com a govern ens hem hagut d’enfrontar a situacions inesperades, molt greus i que mai havien passat. Sobretot ha estat un any molt exigent. En l’àmbit personal ha estat un any on he tingut molts reptes, però sobretot molt aprenentatge, a correcuita, de tot i que, des d’En Comú Podem crec que també ens ha servit per créixer molt.

Van tenir sempre la clau de la governabilitat. Com ho van viure?
Aquell moment va ser un moment de canvi per Tarragona, sobretot el que es va decidir a l’assemblea de la Casa del Mar. Sobretot per dues qüestions, d’una banda la decisió de liderar un canvi i en segon lloc per la manera amb la qual vam prendre la decisió. Va ser una decisió presa en conjunt, que ha acabat marcant l’inici d’una nova etapa per la ciutat i per l’Ajuntament de Tarragona.

Creiem que som un govern cohesionat en què anem contínuament parlant i coordinant cada dia

Se senten còmodes treballant amb ERC?
Molt còmodes. Creiem que som un govern cohesionat en què anem contínuament parlant i coordinant cada dia, de fet s’ha vist que durant el confinament això s’ha estretit molt més i la veritat és que les circumstàncies ens han fet agafar forces entre tots i tirar endavant amb tot el que ha passat.

Com és governar en minoria?
És governar d’una manera nova en què, tant a Tarragona com en general, és una forma de govern en la que necessites parlar amb tothom molt més i això significa que es poden generar oportunitats de participació per a la resta de grups municipals i una oportunitat de participació per a poder transformar la ciutat. Quants més agents participen en molts casos fa que s’enriqueixin les polítiques i els resultats. És una manera de governar molt més exigent i més difícil però que també et genera altres oportunitats.

Per la coalició d’En Comú Podem ha afectat la situació interna de Podem amb Hermán Pinedo?
Nosaltres hem seguit treballant com una mateixa coordinadora i totes les decisions les hem pres en comú. Això ha afectat més directament a ell però a l’hora hem seguit treballant com a grup municipal. Ha afectat més en l’àmbit supramunicipal que en el govern, però ha servit per enfortir-nos i per dir que som un mateix equip, amb una proposta conjunta. És una candidatura que neix a Tarragona de forma conjunta, ha estat un camí que hem iniciat junts i per tant fa que el projecte es basi en la unitat.

Preocupa el discurs de la CUP dient que no estan complint amb el pacte d’investidura?
Crec que durant l’any han tingut diferents moments on han estat més properes a la gestió que estàvem fent i altres on això no ha passat. Tenim reunions amb elles molt seguides per veure com estan els acords del pacte d’investidura. Penso sincerament que és una cosa que en alguns dels acords necessitem més temps, però que els tenim al cap. Som un govern d’esquerres i estem d’acord en fer-ho, crec que ha estat ocasional. En general penso que tenim una bona relació.

Per tant, compliran els acords?
Sí, anirem complint els compromisos que hem adquirit amb elles.

Creiem que tenim un govern que té la capacitat de ser flexible, per poder arribar a pactar amb altres forces i això ens fa forts

Estan oberts a ampliar el govern, que entrin Junts per Tarragona i la CUP?
Sempre podem parlar de tot. Però avui dia creiem que tenim un govern que té la capacitat de ser flexible, per poder arribar a pactar amb altres forces i això ens fa forts. Però en política mai se sap. Aquest any hem estat capaços de tirar endavant els projectes, amb una bona fórmula i cal seguir treballant.

Se senten còmodes sent 9 regidors
Sí.

Amb la marxa de Laura Castel vostè agafarà més competències?
Probablement no. Crec que les regidories que porto he aconseguit que tinguin una bona sinergia entre elles, de fet segueixen totes una mateixa línia, que és tot allò que té a veure amb les persones i els grups més vulnerables. Per tant les competències que tinc estan relacionades entre elles. Ara mateix estic bé tot i que si hagués necessitat, es podrà veure.

Sempre ha repetit, tant en campanya com ara al govern, que vol una ciutat feminista i cuidadora. Què significa?
Ha estat un dels lemes de campanya. El fet de voler ser una ciutat cuidadora implica que la ciutat ha de canviar la mirada cap a la seva ciutadania i cap a la gent que hi viu, que sigui una ciutat acollidora, amable i una ciutat on es pugui viure bé, siguis qui siguis. Des del feminisme, a més parlem sempre que allò que definim com ‘normal’ sempre té un gènere i sempre té altres atribucions. Per exemple, quan fem un edifici, no sempre pensem en les persones discapacitades. O quan es fan polítiques, no es tenen en compte totes les situacions de les poblacions. La ciutat cuidadora vol que ningú es quedi enrere ni fora. Crec que a poc a poc anem canviant cap aquesta mirada i generant pedagogia.

I des de la banda feminista?
Volem fer una ciutat que sigui capaç de generar ni reproduir aquelles jerarquies i desigualtats i que són violències. Necessitem polítiques que abordin aquest problema i que no el reprodueixin.

La campanya ‘Respecta’, tornarà a ser ‘Respecta’m’?
No. Ha sigut un canvi que simplement és un pas endavant. Hi havia una campanya que va funcionar molt bé (Respecta’m), a partir d’ara el que fem és mantenir-la, canviant-li el nom, perquè volem canviar també la direcció de la política i que no és un canvi que sigui gratuït ni que sigui un invent. Tampoc pretén dilapidar la gestió anterior. El canvi l’entenem perquè el feminisme també evoluciona i que també té demandes noves. Des de l’Ajuntament tenim un document que es va fer en el seu moment, on es preguntava a la gent que pensaven de la campanya i moltes asseguraven que no veien bé que fossin les mateixes dones les que s’haguessin de defensar, dient-li ‘Respecta’m’ a l’agressor. Aquest canvi es fonamenta en aquest sentit i ens permet arribar a tothom, sent més inclusiva.

Entrant en altra de les seves àrees, com a regidora de Salut Pública, està satisfeta amb els serveis que ofereix la ciutat?
Crec que hi ha moltes coses a millorar. Veiem com ara hi ha moltes concentracions i manifestacions per exigir millores en el sistema de salut i cerc que aquest moment és clau. Hem de treure de totes les crisis oportunitats. Les coses bàsiques s’han de valorar, on hem de tenir un sistema de salut públic i de qualitat en el que capiguem tots i on estem tots ben cuidats, inclosos els mateixos treballadors. Penso que la paga extra a les persones que han lluitat en primera línia durant la pandèmia està bé però ha de ser un altre.

Que hi ha de la demanda de l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII?
L’estem lluitant. Des del nostre espai polític i des del Parlament, on també s’ha de treballar més. Nosaltres des d’aquí hem de defensar el nostre territori i els nostres hospitals, però també en l’àmbit català s’ha de buscar que això estigui ben blindat i protegit.

Està pressupostat per la Generalitat
Un pressupost que vam ajudar a aprovar i que és a canvi que fos més social i estirar-lo una mica.

Preocupa que no es faci, ja que Reus ha cedit l’Hospital Sant Joan?
Aquest argument sempre hi és i aquest és el que probablement ens diran. Crec que com a Regió Sanitària també hi ha una planificació territorial. Això està bé però com a ciutat hem de defensar que la població ha d’estar ben atesa.

Per què no veuen bé el projecte de Mas d’en Sorder?
Des d’en Comú Podem Tarragona apostem per un urbanisme sostenible, d’una ciutat compacta, i que fomenti l’habitatge social. Celebrem que la Generalitat aposti per revisar i replantejar aquest projecte i el de la Budellera. Ens sembla una bona decisió que reafirma la nostra aposta al municipi per un urbanisme sostenible i equitatiu

Què es va trobar a Serveis Socials quan va arribar?
Em vaig trobar amb un equip amb moltes ganes de fer coses. Sobretot amb ganes de fer coses noves, i això ens ha permès connectar amb l’objectiu d’establir nous reptes per anar més enllà del que es feia tradicionalment. S’ocupaven molt de les qüestions materials i qüestions econòmiques i de fer els acompanyaments, però també volíem integrar aquelles qüestions que no són materials, per vetllar per les persones més vulnerables. Projectes com evitar la soledat de les persones grans, amb ‘Radars’, als barris de Ponent, on es detecten a les persones grans en solitud; i amb ‘Àpats en companyia’. Queden encara molts reptes, però la pandèmia ens ha frenat.

Ningú estava preparat pel que ha acabat venint

Estava preparada l’àrea de Serveis Socials per la crisi del coronavirus?
Ningú estava preparat pel que ha acabat venint. Hem sigut un equip amb molta resiliència. En una setmana van estar preparats per reconvertir un servei absolutament presencial per fer-lo telemàtic i agilitzant els tràmits burocràtics per accelerar els tràmits el màxim possible. Sempre hem tingut clar que la pandèmia afectaria els sectors econòmics i els equips de Serveis Socials han treballat molt, fent un gran esforç amb molta professionalitat i bona resposta.

Quantes persones s’han atès?
Aquesta passada setmana vam presentar les dades i veiem com des de gener fins al maig es van quadruplicar les persones ateses, més de 5.000 persones. Aquest augment ha estat escalonat, on com més durava el confinament, més gent hi havia afectada i que necessitava ajudes.

Preocupa que això només sigui l’inici d’una nova crisi social?
El problema és que no hem tingut un antecedent d’una crisi d’aquestes característiques. És difícil saber què passarà en un futur, pel fet que directament encara no sabem com estarem d’aquí a un mes, ni com evolucionarà la mateixa pandèmia en l’àmbit de la salut. Depenen de la seva evolució per determinar el futur, però així i tot hem aconseguit que en aquesta crisi s’actués ràpidament, oferint ajudes i estan al costat de la gent. La situació és molt complicada per moltes famílies.

S’ha musculat Serveis Socials?
Sobretot s’ha augmentat en personal, que és molt important. En l’àmbit pressupostari també hem augmentat. Hem fet un nou modificatiu per poder dotar de més pressupost per l’àrea i de moment l’estat d’aquesta àrea és bo, però hem de seguir reforçant-la amb més personal, amb equipaments socials i amb mètodes d’ajuda.

Quin pressupost té Serveis Socials?
Exactament, 11.276.106 euros

Ja ho hem fet un cop i ja sabem què és i si la pandèmia va a més hauríem de tornar-ho a fer

Està preparada Tarragona per tornar a confinar-se?
Crec que la població en el seu dia va saber respondre. També hem tingut sort i la responsabilitat ciutadana ha fet que vagi tot bé. Si és necessari ho haurem de fer. Ja ho hem fet un cop i ja sabem què és i si la pandèmia va a més hauríem de tornar-ho a fer. L’àrea de Serveis Socials, com ja he dit abans està més preparada, tenim la intenció de contractar més gent i que facilitaran la feina i acceleraran el procés. Crec que estem millor preparats, amb més experiència i més personal. Estem preparats.

Van ser pioners habilitant el pavelló del Serrallo per als sense sostre
El pavelló del Serrallo ha
suposat una important experiència que va posicionar Tarragona en el mapa de ciutats que van donar resposta a les persones sense sostre. Amb la col·laboració de Creu Roja, Joventut i Vida i Bona Nit, vam ser la primera ciutat de Catalunya en posar-lo en marxa i la segona d’Espanya. L’experiència que hem tingut amb el pavelló durant l’estat d’alarma ens ha donat l’oportunitat de tenir una experiència de treball molt intensa amb aquesta part de la nostra població. Aprofitarem aquesta experiència per reforçar els projectes que tenim i les intervencions en coordinació amb la resta d’entitats.

Tornarien a habilitar-lo?
Si tornés a haver un estat d’alarma, es tornaria a plantejar la possibilitat. Precisament ha estat un recurs que ha fet possible que tothom tingués un lloc on poder confinarse en condicions de seguretat i amb accés a menjar i necessitats bàsiques.

Com veuen des de Serveis Socials la situació amb els menors no acompanyats?
Nosaltres quan vam entrar al govern ja vam veure que des de Serveis Socials era una qüestió que s’havia d’abordar. Al gener vam contractar un equip de tres educadores socials que es dediquen exclusivament a abordar aquesta qüestió. És un primer pas per començar i iniciar polítiques. Sabem que això també parteix d’unes polítiques de la Generalitat i de l’Estat (lleis d’estrangeria), que ens imposa un marc de regulació en el moment que aquestes persones arriben al nostre país. Són qüestions que ens agradaria canviar, però des del municipi no podem. El problema també ve quan just arriben a la majoria d’edat i es troben de la nit al dia, sense llar, sense feina i sense papers, havent estat dins del sistema. Ens sembla que són problemes molt greus, d’una injustícia estructural brutal. L’Ajuntament no té competències directes en aquest àmbit, però sí que volem abordar-les perquè és una qüestió que ens afecta.

I els preocupa també els últims episodis d’inseguretat?
Sí. A més aquests conflictes amb els menors contribueixen a generar més estigmatització i els hi genera encara més problemes per poder integrar-se o poder ser acollits en la nostra societat. Estem destinant recursos i busquem formes de intervenir. Ara com a mínim tenim un seguiment de les persones que hi ha.

La seva àrea, Serveis Socials, és l’origen del cas Inipro, han trobat relació?
Avui dia en la meva gestió no. És una qüestió que ja ha quedat en mans dels jutges i serà la justícia qui ens anirà dient, però jo no he observat res. Ens hem trobat una organització post Inipro, una nova generació.

Quins són els seus objectius durant el mandat?
Per una banda, aconseguir que la ciutadania percebi que estem fent coses pel benestar animal. És una qüestió que estava molt oblidada i que són polítiques que s’han de fer i que fins ara no s’havien fet. També m’agradaria que es consolidés el reforç de l’Institut de Serveis Socials, que tingui més capacitat i més equip. Sobre feminisme, volem aconseguir que Tarragona canviï i que la mirada de gènere sigui transversal. Tot just estem començant i en aquesta matèria és un camí llarg i difícil. Hem aconseguit integrar les polítiques LGTBIQ+ en les polítiques feministes i que aquesta mirada ens fa estar a l’altura de les demandes de la ciutadania.

 


REDACCIÓ8 Maig, 2020
Fortuny-3.png

És una de les figures amb més influència del cartipàs del govern de Pau Ricomà i Carla Aguilar. Alguns l’han definit com el súper regidor, ja que concentra la gran majoria d’àrees municipals: Neteja, Serveis Econòmics, EMT, Aparcaments… La llista és llarga. Jordi Fortuny, ens atén per primer cop des que es va iniciar la pandèmia del coronavirus des del seu despatx, això sí per via telemàtica. El regidor republicà no deixa sense resposta cap de les qüestions, definint l’Ajuntament de Tarragona com aquell malalt que es troba ingressat a l’UCI i que un cop el baixen a planta, es troba amb la crisi del coronavirus. Destaca que només es pot sortir de la crisi treballant i valora positivament el capital humà del consistori. Sobre la neteja es mostra moderadament satisfet, destacant que gràcies a les mesures de prevenció, cap treballador s’ha contagiat. Analitzem l’economia i l’actualitat de Tarragona amb el regidor Jordi Fortuny.

A l’inici del mandat, vostè parlava que Tarragona es trobava en un equilibri inestable…
Quan vam agafar el relleu a l’Ajuntament, vaig dir que es trobava en un equilibri inestable perquè en aquell moment era molt complicat aconseguir crèdit, veient les xifres. No diré noms d’ajuntaments que es trobaven en una situació similar i han acabat en nombres negatius. Nosaltres hem aconseguit acabar en positiu perquè hem impulsat una política d’austeritat econòmica i hem adequat la despesa que cal fer en cada moment. Això ens ha permès tenir un romanent econòmic important que ens permet afrontar la crisi del coronavirus amb certa tranquil·litat.

El regidor Fortuny en l’entrevista telemàtica

La COVID ha agreujat la situació econòmica del consistori?
Si no haguéssim implantat aquestes mesures, no disposaríem d’1,2 milions d’euros per poder pal·liar la crisi, també per intentar cercar l’autorització per poder utilitzar el capital de la ciutat i poder reactivar l’economia de la ciutat. A principis de març estàvem molt contents perquè veiem un programa de sanejament econòmic. Fent una comparativa amb un malalt que es troba a l’UCI, arran de la crisi econòmica del 2008 i ens estàvem sortint. Estàvem a planta i podíem portar l’Ajuntament a donar-lo d’alta hospitalària. Amb convalescència, però a casa.

Estava en disposició de fer vida normal el malalt?
Almenys de començar a fer-la. A tornar a fer inversions i poder començar a planificar-les. Ara ens hem trobat amb una nova realitat, que ens ha canviat els plans i ens obliga a planificar una temporada que encara és incerta. D’alguna manera ens obliga a plantejar escenaris que encara no sabem com anirà. Desconeixem com anirà l’economia de Tarragona aquest estiu, si podran obrir els establiments i en quines condicions ho faran… És una crisi que ens demana adaptar-nos al dia a dia.

Sí que estàvem preparats, des del punt de vista que tenim un gran capital humà que està treballant a fons

El govern està preparat per fer front a una nova crisi?
De qualsevol crisi, l’única manera de sortir és treballant. I el que hi ha hagut aquí és molt de treball. Diria que sí que estàvem preparats, des del punt de vista que tenim un gran capital humà que està treballant a fons, que amb els mitjans actuals, amb teletreball i tothom s’hi està abocant. Aquesta és la millor preparació que podem tenir. Després de tot el que vindrà només podrem sortir treballant. Si tu no estàs planificant i rectificant el que surt malament és impossible. Pensi que és una crisi, però ja hem sortit de set anteriors: l’incendi de Miasa, els incidents de l’octubre amb les revoltes a la ciutat, el temporal de pluges al novembre, el tall de l’aigua del CAT (que ningú va patir), l’explosió d’IQOXE, el Glòria i per rematar el coronavirus. Hem treballat totes aquestes crisis i tenim ja les espatlles ben cobertes.

Han fet un màster en crisis…
Sí, jo crec que sí, hem fet un bon màster en crisis.

Hi ha tarragonins que ho estan passant molt malament i demanen saber quan arribaran les ajudes…
Cal assenyalar que ja hi ha moltes ajudes que ja estan en marxa. S’han anat repartint més de 600 targetes moneder i l’àrea de Serveis Socials no ha parat i té força i diners per fer el que està fent i moltes més. Tota la infanteria de mesures i ajudes ja estan en marxa. A més es muscularà encara més l’àrea amb nou personal que entrarà ben aviat. Respecte a les ajudes de reactivació, aquesta setmana sortiran els decrets per incentivar el comerç de proximitat i l’ajut als propietaris que han arribat a acords amb els llogaters per rebaixar el preu del seu lloguer. Totes aquestes coses s’han retardat perquè s’han de fer bé. Però han acabat sortint. Depenent de l’Estat i la Generalitat. Podem fer ajuts, però han de ser subsidiaris als de la Generalitat i el govern estatal, perquè si coincidim en alguna mesura, eliminem la possibilitat que la ciutadania pugui accedir als ajuts territorials o estatals. Hem de reforçar aquells conceptes que no cobreixen l’Estat i Generalitat.

Vostè ha defensat que una de les maneres de sortir de la crisi és amb inversió pública…
Tenim un reguitzell d’inversions que només cal fer-les. Durant el mandat hem anat agilitzant els processos per poder realitzar-les. El que hem de fer en aquests moments són totes aquelles inversions que puguem i en el mínim temps possible per començar-les perquè aquesta és una manera d’arrencar el motor econòmic. Estem intentant que això vagi endavant a curt termini.

D’aquestes inversions que menciona, quines arrencaran de forma immediata?
Estem amb el tema del Banc d’Espanya, amb les inversions als barris, el carril bici, les actuacions a la Part Baixa pel sanejament del col·lector… Estem parlant d’aquelles obres petites o accions als barris d’arranjar espais públics, tot aquest tipus d’accions, que ja hem anat anunciant. Ara cal posar-les sobre la taula, tenim els diners i només cal fer-ho. Però a vegades aquest procés, que sembla més fàcil del que és, és el que més costa. Em refereixo als sistemes de contractació, els sistemes de provisions… tots aquests tràmits que tractem d’accelerar.

L’Ajuntament podrà disposar del romanent?
Sabem el que s’ha dit. L’alcalde Ricomà ha liderat la petició de poder utilitzar el 100% del romanent, però encara estem així. Seria un gran ajut. L’oportunitat de poder treballar amb millors condicions. Es tracta també que ens el deixin utilitzar lliurement, sense restriccions, cobrint les necessitats de la ciutat.

No estic veient una oposició política, sinó més aviat a col·laboradors, per intentar remar tots cap al mateix lloc.

Com valora el suport dels partits tarragonins?
Jo crec que el suport ha estat a l’altura d’una situació d’estat d’alarma i de la crisi que estem vivint. En aquests moments, no estic veient una oposició política, sinó més aviat a col·laboradors, per intentar remar tots cap al mateix lloc.

L’Ajuntament reinvertirà els pressupostos previstos per les festes que s’han cancel·lat, inclús si no es poguessin celebrar Santa Tecla i Sant Magí, en ajudes per a la crisi?
De moment el que s’ha fet amb aquelles partides que no es podran gastar és dedicar-les a altres qüestions dins de la mateixa àrea. Un exemple és la partida que hem aprovat de 100.000 euros a Cultura, que anirà destinada a subvencionar el sector cultural. Això és el que s’ha fet fins ara, però caldrà veure si podrem mantenir aquesta política d’anar transformant les partides a les mateixes àrees.

Sobre aquestes àrees, quines es dotaran amb més pressupost o recursos, a banda de Serveis Socials?
S’està donant molta força a Territori i a Neteja. En el cas de la Neteja perquè si aquesta àrea fa bé les coses, es poden estalviar molts diners. Per exemple, cada vegada que portem a valoritzar energèticament (incinerar) una tona de residus, són 100 euros, per tant en aquests dies ens hem estalviat més de 2.500 euros. Es pot estalviar molt, ens hem marcat la xifra d’estalvi en un milió d’euros a Neteja. En el cas de Territori i Urbanisme, és l’encarregada de fer els projectes i s’ha dotat de personal. Perquè hem de fer el Banc d’Espanya i els altres projectes que he esmentat abans.

Parlava de portar bé el servei de neteja. N’està satisfet de com s’ha gestionat amb la crisi?
Quan parlem de segons quins temes, mai pots estar satisfet. Estic moderadament satisfet. Perquè d’alguna manera sempre hi ha marge de millora…

Estic moderadament satisfet

I com s’ha gestionat?
Vam començar a reservar i confinar a personal de l’empresa de neteja i a establir un sistema de torns, variant-los per evitar contagis. Crec que han anat molt bé. Una mostra és que no hi ha hagut cap baixa de moment en cap treballador i esperem que es mantingui. Necessitem que estiguin sans perquè són fonamentals. Imagini si s’haguessin produït contagis entre les plantilles… Hagués estat una situació kafkiana. Els hem intentat protegir el màxim possible. De ben segur que hi ha coses que podem millorar. Un altre dels aspectes que s’ha implantat ha estat veure el comportament de la ciutadania, per resoldre les principals necessitats. Hem desinfectat els diferents espais amb més afluència, zones sanitàries i també regat la ciutat amb molta freqüència, arribant a passar diverses vegades.

Part de la ciutadania s’ha queixat perquè no veien passar les màquines…
Moltes vegades les màquines passen de nit. Això pot fer que algú no les vegi, però passen. Tenim uns recorreguts i controlem que les màquines passin.

S’han posat moltes multes als incívics durant la crisi?
Moltes, més de les que ens agradaria.

Pot concretar?
Una vintena i de diferents tipus i per diverses qüestions. Hauria de preguntar millor a la Guàrdia Urbana.

Quan començarà la recollida de mobles?
Anirem incrementant aquells serveis a mesura que hi hagi demanda. Aquesta setmana s’ha començat amb el servei de recollida de mobles a domicili i preveiem que dissabte es puguin obrir les deixalleries. Aquesta setmana serà de transició, per poder reactivar tots els serveis amb eficiència. Això es fa perquè encara hi ha restriccions de mobilitat. No podem agafar el cotxe, ja venim nosaltres. Però ja comencem amb aquests serveis.

Ara ens trobarem una ciutat ‘relativament’ neta. Com s’afrontarà l’incivisme que és un dels grans problemes?
Tenim la unitat de Medi Ambient de la Guàrdia Urbana que es dedica a aquesta tasca. A més també tenim quatre inspectors a tota la ciutat. Entre aquests dos serveis podem controlar les diferents problemàtiques. Però, a més, tenim un gran inspector que és el ciutadà, que té a disposició el servei verd i l’aplicació, que constantment fa que ens arribin informacions de com es troben les coses. Incrementarem el personal de neteja de control. Si tenim a gent que pensa com millorar el servei, estalviarem diners i donarem un bon resultat mediambiental, que d’altra banda, estem obligats.

Sobre la polèmica dels contenidors soterrats i el mal estat d’alguns, s’aplicarà alguna mesura?
La setmana passada vam licitar la substitució de 119 illes de contenidors i ja està adjudicada la seva realització. Ara ha de passar un mes per poder començar amb els tràmits i començarem a eliminar els contenidors soterrats. És fonamental substituir-los, per diverses raons. Una d’elles és perquè amb els últims aiguats, han fet que s’inundin. És un sistema que no ha funcionat, que ens ha donat molts mals de cap i que s’ha d’eliminar ja.

Sobre les empreses municipals, estan preparades per fer front a la crisi?
Ho estan, des del punt de vista en què ho estava l’Ajuntament.

Tenen bona salut?
Alguna més que altres. Les més afectades són les que han vist com s’ha reduït radicalment els seus ingressos, sense rebre diners. En conseqüència s’haurà de compensar aquest menyscapte d’ingressos. Però les empreses són fortes, en quant l’Ajuntament també ho és.

Quines mesures de seguretat s’implementaran als autobusos de l’EMT?
Hi estem treballant. Una de les mesures serà l’ús obligatori de la mascareta, tal com marca el govern central. S’estan dispensant mascaretes per aquells usuaris que no en portin però no serà etern. És a dir, hi haurà un moment que els usuaris hauran de sortir de casa amb les seves mascaretes, haurà de ser una peça de roba habitual. Però en aquests moments ho mantindrem. També posarem gels desinfectants als autobusos i altres mesures de seguretat. A banda tot el sistema de desinfecció dels vehicles, que s’incrementarà quan es reprengui el servei.

Incentivar l’ús de l’aplicació per fer el pagament des del dispositiu mòbil.

Pel que fa als parquímetres, com es farà per evitar contactes?
Hi ha diferents opcions. Una d’elles és incentivar l’ús de l’aplicació per fer el pagament des del dispositiu mòbil. També s’està estudiant un sistema per desinfectar i netejar els parquímetres. Però bàsicament el que és recomanable és que cada usuari prengui les seves mesures d’autoprotecció, ja sigui portant gels desinfectants, guants… cadascú ha de ser responsable. Però també s’estan prenent mesures.

Com gestionaran el menyscapte de l’EMT i Aparcaments, sense ingressos o moviment?
Moviment sí que hi ha hagut, perquè en el cas d’Aparcaments s’han lliurat diferents targetes als sanitaris per poder aparcar, a més dels abonats que han estat dins dels aparcaments, el que no hi ha hagut és recaptació.

Només en zona blava, s’han perdut de l’ordre de 80.000 euros setmanals.

En les zones blaves, verdes i taronges quan s’ha deixat d’ingressar?
Només en zona blava, s’han perdut de l’ordre de 80.000 euros setmanals. Estem dia a dia monitorant tot el que es deixa de recaptar. També s’ha deixat d’ingressar uns 80.000 euros setmanals a l’EMT. Podem parlar d’un menyscapte de 500.000 euros en les dues empreses, en els últims dos mesos.

Sobre la inversió de la flota d’autobusos, es realitzarà malgrat la crisi?
En aquests moments tenim 8 autobusos nous, que són vehicles que ja estan en marxa, que han costat un milió i mig i que s’estan pagant. D’altra banda el futur d’inversions és una qüestió que s’ha de debatre entre tots els grups polítics, per veure si s’ha de fer algun canvi. Jo no sóc partidari de no fer les inversions en autobusos, perquè al final necessitem una flota actualitzada, moderna, mediambientalment bona… I només ho aconseguirem si es fan inversions i es renoven, any rere any els vehicles. Això no es pot frenar, perquè en dos o tres anys tindrem un gran gruix d’autobusos vells, que ens acabaran sortint molt més.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Abril, 2020
20141004_114957-1280x958.jpg

 La situació de crisi sanitària provocada pel coronavirus ens ha posat a prova de manera brutal. Sobretot als metges, infermeres i tota la resta del personal sanitari que cada dia es deixen la pell per poder guanyar la batalla a la COVID-19. Però en aquesta batalla, la majoria de professionals mèdics l’estan afrontant sense mitjans. La manca de material sanitari, sobretot d’autoprotecció, i de tests de detecció ràpida estan posant a prova als professionals, posant en evidència que alguna cosa està fallant en el sistema. Parlem amb el doctor Fernando Vizcarro, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) per conèixer, de primera mà, com es troben els sanitaris tarragonins i com estan afrontant aquesta crisi sanitària sense precedents.

Com es troba el col·lectiu sanitari?
En general angoixat perquè s’enfronta a una situació desconeguda fins ara. Veuen com s’han d’esforçar, tan física com psíquicament, donant el màxim. En un moment donat, s’han pogut sentir desbordats per poder afrontar la situació (l’excés de malalts i la gravetat de l’estat dels pacients) que donava una sensació d’impotència que, afortunadament, s’ha superat gràcies a la fortalesa moral i coneixements tècnics dels professionals.

Com s’afronta aquesta crisi?
La crisi s’afronta com es pot. Tant bon punt apareixen els problemes, es busquen solucions, es creen nous espais hospitalaris (com poden ser els hospitals de campanya) o bé s’habiliten edificis, com poden ser els hotels. Es reubica als professionals fent tasques davant aquesta epidèmia, modificant horaris i torns, o adaptant les visites d’atenció primària entorn de la telemedicina. En aquesta situació es demostra la capacitat d’adaptació i professionalitat dels nostres sanitaris.

Quines són les preocupacions i què és el que més angoixa als metges durant la lluita contra el virus?
Una preocupació fonamental és el fet de poder complir amb el propòsit més important: protegeix-te a tu mateix, per poder protegir. La falta d’equips de protecció individual crec que és la màxima preocupació de tots els col·lectius sanitaris, tal com hem denunciat des de les institucions professionals. També la manca de tests de diagnòstic de la malaltia, que ha suposat un retard en el fet de poder evitar contagis, tant pels professionals com per als ciutadans. En l’àmbit hospitalari, la manca de llits a les UCI, i també de material fonamental, com són els respiradors; juntament amb la possibilitat de trobar un tractament universal per evitar els èxitus dels pacients, han estat exemples de preocupacions que afecten el col·lectiu mèdic.

“Si caus malalt, et veus obligat a abandonar el teu lloc de treball, en un moment crucial per lluitar contra la COVID-19”.

Què reivindiquen els professionals? Tenen prou material per a lluitar contra la COVID-19?
Tal com he comentat abans, la manca de material de protecció és evident, i això és motiu d’angoixa pels nostres professionals per diversos motius. Primer, per no poder evitar el contagi propi, després per la possibilitat d’anar contagiant (pacients, companys o familiars). I també perquè si caus malalt, et veus obligat a abandonar el teu lloc de treball, en un moment crucial per lluitar contra la COVID-19.

Hi ha prou personal per fer front a la crisi?
Depèn de la zona geogràfica i de la professió, dins de l’àmbit sanitari. Tots sabem que la situació a zones com la Comunitat de Madrid és caòtica, també en altres províncies com Sòria o Segovia. A Catalunya tenim l’exemple de la Conca d’Òdena i a Barcelona la situació és angoixant. Aquí a la demarcació de Tarragona de moment ens anem sortint, en l’àmbit de la professió medica. Probablement la demanda d’infermeres i d’auxiliars és la que més necessitats ha creat.

Estava preparat el sistema sanitari de Tarragona per afrontar la crisi?
Crec que cap sistema estava preparat per afrontar aquesta crisi, i tampoc vam aprendre del que estava passant a altres països, algun d’ells ben propers com Itàlia, amb estils de vida similars. No vam ser capaços d’avançar-nos i poder preveure aquesta situació. Només hem de tirar d’hemeroteca per veure les declaracions que van fer els responsables sanitaris de la conselleria. Hem anat a remolc, depenent de com anava evolucionant la situació i no anticipant-nos. No es van consultar experts en situacions d’emergències, com exèrcits, científics o les ONG, fins que es va arribar a una situació límit.

Cap sistema estava preparat per afrontar aquesta crisi, i tampoc vam aprendre del que estava passant a altres països

Aquesta crisi, on ha posat en evidència alguns aspectes negatius del sistema sanitari, en part ha estat provocada per les retallades d’anteriors governs?
Per descomptat. Ara s’ha fet evident tot allò que anem denunciant des de les institucions professionals. Fa molt de temps que defensem una injecció de pressupost, per no provocar que el sistema sanitari ‘peti’ en poc temps. S’ha de canviar el model sanitari, tant en l’àmbit professional com en el de canvi de material sanitari, des de l’instrumental, equips de diagnòstic i tractament dels nostres hospitals i centres d’atenció primària. D’altra banda s’ha ‘espremut’ als professionals d’una manera molt injusta i és precisament gràcies a ells, que el sistema funciona. Com diu la dita: “No tenim un dels millors sistemes sanitaris del món, sinó els millors professionals del món”.

Hi ha metges infectats? Quants professionals mèdics s’han contagiat?
Lamentablement, com no podia ser d’una altra manera donades les circumstàncies on no tenim material de protecció ni tests suficients. Hem denunciat que a causa d’aquestes condicions laborals, un 15% de la població afectada pel coronavirus, a escala nacional, són personal sanitari. És una xifra molt alta. Això sense comptar als professionals contagiats que són asimptomàtics. Desgraciadament hem de lamentar la mort de 18 metges a Espanya.

Estan satisfets amb com ha arribat el material? Hi ha prou per poder fer front a la pandèmia?
Ha sigut un autèntic desastre. En tractar-se d’una pandèmia, el mercat internacional és una batalla continua, entre els governs dels diferents països afectats. Es requisen comandes de material sanitari de qualsevol manera. Tots hem vist les notícies. S’ha de promoure la fabricació i elaboració de material sanitari en les indústries del nostre país. Tothom ha pogut veure l’exemplar actuació d’algunes empreses com Seat, a l’haver reconvertit les seves cadenes de muntatge per poder fabricar respiradors, o el cas de l’empresa Puig, o BASF a Tarragona, fabricant hidrogel pels centres sanitaris; així amb infinitat d’empreses i particulars que estan col·laborant per aportar, amb el seu esforç material sanitari. Ara bé, tot això s’ha de fer sota la supervisió de tècnics i experts perquè aquest material sigui correcte i efectiu. Per exemple, no totes les mascaretes protegeixen adequadament, inclús algunes s’ha vist com poden perjudicar

Des del COMT s’ha articulat una borsa de treball dirigida a metges jubilats, estrangers i estudiants, quantes s’han acollit?
La veritat és que s’ha acollit molta gent. Es va habilitar una adreça de correu electrònic i la gent també s’hi ha pogut inscriure per via telefònica. La borsa de voluntaris la vam posar a disposició del Departament de Salut i dels diferents proveïdors de Salut, institucions socials i entitats d’ajuda social. Pel que fa als metges, s’han inscrit 15 professionals que es trobaven jubilats i 61 que han estat col·legiats o són metges estrangers. Pel que fa als estudiants, hem registrat 385 voluntaris, dels quals 136 són estudiants de medicina, 124 d’infermeria i 135 més que formen part d’altres ensenyaments de l’àmbit de la salut.

Sobre la situació dels metges MIR, quines reivindicacions han fet arribar?
És un col·lectiu molt agredit. Són professionals que, després de sis anys de carrera i cinc més de formació especialitzada, no se’ls vol reconèixer la seva condició d’especialistes. En molts casos, no se’ls contracta com adjunts, ajudant a prolongar el seu període formatiu, amb l’excusa que no se’ls pot avaluar; quan en molts casos ja estan mostrant la seva vàlua, treballant a primera fila davant la malaltia i assumint tots els riscos. Estem realitzant, en l’àmbit estatal, una enquesta als tutors perquè ens diguin si és possible fer aquesta avaluació. Per part de l’administració i els polítics, és evident que s’abusa i maltracta als metges especialistes que inicien la seva trajectòria professional. Després es queixen que no troben especialistes per treballar al nostre sistema. Hi ha comunitats autònomes que ja s’han pronunciat sobre aquest problema.

 


Borja Vizcarro12 Octubre, 2019
IMG_4076-e1570877709134-1280x1707.jpg

He de reconèixer que avui estic una mica més nerviós del normal. Avui entrevisto a David Marqués, guionista d’una de les pel·lícules més exitoses del cinema nacional, ‘Campeones‘. Fa tot el dia que estic en contacte amb ell per tal d’establir una hora per trobar-nos, paciència que li agrairé sempre. Jo mateix m’hauria enviat a pastar fang. Ens trobem a la plaça Corsini, al Mercat Central de Tarragona i em reconeix que Tarragona ha canviat, des de l’última vegada que la va visitar, en un festival de curtmetratges, fa més de 30 anys. Seiem a prendre un cafè i m’explica que ha suposat per ell el rodatge de la pel·lícula, el que costa fer una producció d’aquest tipus a Espanya. Em parla de normalitzar i no visibilitzar, que tots tenim discapacitats i que ens hauríem de mirar més en el mirall d’aquestes persones, que enveja com veuen la vida i el món que ens envolta. Entrevistem a David Marqués, que ens obre a una realitat desconeguda.

Marqués davant del Mercat

Com sorgeix la idea de ‘Campeones‘? Doncs la idea surt de llegir un article del País sobre un equip real d’un poble de València, de Burjassot. El Club Aderes, un equip format per persones discapacitades de bàsquet, que havien guanyat deu vegades el campionat d’Espanya. Tornant a l’article era una peça que tenia de tot. Tenia un punt molt emotiu, un punt de comèdia, estava molt ben escrit i sobretot les històries que explicava em van provocar totes aquestes sensacions. Vaig anar a veure’ls i a poder conèixer-los. Jo en aquell moment no tenia ni idea de bàsquet (rialles) ni de discapacitat intel·lectual, però em vaig trobar amb uns nois que tenien una visió de la vida súper optimista, divertida… de seguida vaig creure que en aquesta història hi havia una pel·lícula i vaig escriure el guió.

Quina va ser la resposta en aquell moment? Els primers a llegir el guió van ser l’entrenador de l’equip i el president de l’associació, perquè tenia clar que volia que fos una comèdia. Tenia claríssim que aquesta història havia de ser una comèdia, però fer una comèdia amb un tema tan sensible com aquest… Podies travessar la línia i que es pensés que ens estàvem rient d’ells, o quedar inclús per darrere, semblant que fos una història paternalista, aquell “ai pobrets“… I jo tampoc volia això. Total, se’l van llegir i em van dir que havia encertat de ple. “Això és el que no s’ha fet mai i és un gran tema”, em van assegurar, i aquest pas va ser el que em va encoratjar a fer la pel·lícula, fins que va arribar Javier Fesser.

Marqués i Fesser

Com va ser el procés de parlar amb Javier Fesser? Mira, van passar 5 anys des que vaig escriure el guió i es va fer la pel·lícula. Durant aquest temps vaig arribar a perdre els drets del guió, durant un període, fet que va complicar el projecte. Quan els vaig recuperar, torno a engegar el procés de poder fer la pel·lícula, anant a totes les productores, porta per porta. La gran majoria el van rebutjar o simplement ni se’l van llegir, fins que a una d’elles li va agradar el projecte. Em vaig reunir amb ells, anàvem a impulsar per fi la producció, volien inclús que fos jo el director… però em va trucar l’última productora a la qual havia enviat el guió, Pendelton de Luís Manso i Javier Fesser. Luís Manso em va dir “Aquesta pel·lícula és pel Javier. Ara estem preparant una altra cosa però és que crec que ha de ser per ell”. A les portes de firmar amb l’altra productora, em vaig reunir amb Pendelton i amb Fesser, un dels directors que sempre he admirat. Només en parlar amb ell vaig veure que tenia la mateixa visió de la història que tenia jo i em vaig plantejar el fet de deixar el guió a les seves mans, ja que estava segur que seria una pel·lícula amb molta més repercussió, pressupost i mitjans dels que podia disposar jo amb un altre projecte. El vaig deixar a les seves mans i no me’n penedeixo (riu).

I el procés de càsting? Els personatges s’assemblen als jugadors de l’equip ‘real’? Els personatges del guió original estan basats en els nois de l’equip de l’Aderes. El que sí que és cert que en el primer guió, la primera versió abans de realitzar el càsting, eren set jugadors. Quan es va fer el càsting, ja hi havia una selecció de 600 persones entre totes les associacions de Madrid. Llavors va començar la selecció, fins que van quedar deu persones. Va ser Javier qui va dir que no volia treure més gent i que volia aquests deu personatges. La qüestió és que el que vam fer va ser crear personatges nous en base, no només de la personalitat d’aquests nois de l’Aderes, sinó complementant-los amb els personatges que havíem trobat als càstings. Tres o quatre personatges estan pràcticament igual que al primer guió, amb aportacions dels actors, però el millor de tot és que és tot real, no ens hem inventat gairebé res. Les situacions i els diàlegs sí que són inventats, però aquesta manera de reaccionar dels actors, aquesta manera de veure el món i de dir les coses està molt basat en la realitat.

Escena de ‘Campeones’ a una platja canària

Creus que des de la societat tendim a donar-li l’esquena als problemes de salut mental? Mira en el meu cas particular, sí que és cert que tenim la barrera que ens posem nosaltres mateixos, jo mateix m’incloc. Jo no tenia cap mena de contacte amb persones amb discapacitat, però sí que és cert que tenia la barrera posada. Pensava, “val estan allí, però no em vull apropar-me a aquest món”. No vull dir la paraula ‘rebuig’, però sí que és aquella cosa que tractes d’evitar. Tot això existeix. Però clar, en el moment que els vaig conèixer, se’m van caure totes les barreres i tots els prejudicis i em vaig arribar a adonar del ‘gilipolles‘ que arribes a ser, quan li dónes l’esquena a coses que no coneixes. Descobreixes una manera de veure la vida que hauríem d’aprendre a tots els estrats de la societat.

Aquí a Tarragona vam ser pioners amb la iniciativa La Liga Genuine, són aquest tipus d’iniciatives les que ajuden a visibilitzar… Més que visibilitzar hem de normalitzar. Tots tenim discapacitats, no hi ha ningú que sigui perfecte. Digues-li enveja, ego, por… com vulguis, però tothom tenim alguna discapacitat que ens impedeix arribar a aquella felicitat plena que podem arribar a assolir a la vida. Ens anem carregant de problemes, mogudes… ens anem carregant el cap des de ben petits. Et vas tornant més aspre, ho veus tot de manera més negativa, i crec que si ens miréssim més en el mirall d’aquests nois, com viuen el dia a dia, que el viuen d’una manera que jo envejo. M’encantaria poder afrontar la vida com ho fan ells i et deixes de tonteries. En el moment que et rodeges d’ells i de les seves famílies, t’adones de les discapacitats pròpies que arribes a tenir.

Marqués amb alguns dels actors de ‘Campeones’

Com ha estat l’experiència de compartir rodatge amb ells? Un autèntic plaer. Al rodatge l’únic problema era que no eren actors professionals, però és un problema que et trobes sempre que treballes amb una persona que no té formació artística…

Però passa amb totes les persones que no són actors (Rialles) Sí, exacte! Un rodatge és una cosa súper complicada, però ells van respondre millor que la majoria d’actors. Els hi deies, anem a rodar aquesta escena i tot era festa i alegria (rialles). Digues-li això a un actor professional després de més de 10 hores de rodatge… (més rialles). Ells són súper professionals i tot era una festa. Però del que més orgullós em sento és de tot el que ha vingut després. El fet de poder viatjar amb ells per tota Espanya presentant la pel·lícula i veure com gaudien moltíssim de tot això.

I les nominacions als Goya ja devia ser… Sí i tant! Però torno a insistir, des del primer moment i des de l’estrena (somriu), ha estat tot una alegria contínua, no s’ha acabat encara! De fet la setmana passada vam estar recollint premis, vam estar amb tres dels nois; de fet avui estic aquí (rialles). La pel·lícula aquest estiu s’ha posat a tots els pobles d’Espanya. Cada festa de poble que veia, ‘Campeones‘ estava anunciada. Hem estat a tot arreu, els nois porten una agenda brutal, segueix sent un no parar. Per això dic, la pel·lícula ha estat una alegria contínua, i els Goya, doncs una més! Per ells els hi és igual que els hi donin un Goya o una ampolleta d’aigua a cadascun (més rialles), els hi és igual que no els hi donin res. Tal com se’ls veu a la pel·lícula, són a la vida real.

I en l’àmbit personal, què suposa haver guanyat un Goya, t’imaginaves que aquesta història podia guanyar-lo? Jo crec que mai et planteges guanyar un Goya, prou difícil és arribar a fer una pel·lícula (somriu). Suposa un esforç immens arribar a fer-la, llavors en l’últim que penses quan estàs fent-la és en guanyar premis, el que vols és acabar-la de la millor manera possible, i després a veure què passa. Hem tingut la sort que tot el que ha passat ha estat meravellós, sent una de les pel·lícules que ha recaptat més a la història del cinema espanyol, que ens han donat un munt de premis… Però aquestes coses, quan estàs rodant, no les penses. Si no seria una professió de frustrats i el que intento és que es faci la pel·lícula de la millor manera possible.

Marqués amb el Goya

Com està la indústria del cinema nacional? Doncs com totes les indústries… molt complicada. Molt difícil, però és que no hi ha res fàcil avui en dia! (rialles). Si fos fàcil, tothom faria pel·lícules cada any en aquest país. Mira’m a mi mateix, fa 5 anys que no dirigeixo cap pel·lícula i en tinc ganes. Però és complicat. Tinc alguns projectes, però porta molt temps el fet de realitzar una producció.

Finançament o temps? (Rialles) Tot, tot! Són molts factors. Moltes potes d’una taula gegant que si falla alguna, la resta cauen a terra. Posar totes les parts d’acord és molt complicat.

Què li diries a les persones que no han vist ‘Campeones‘ perquè s’animin a veure-la? Em sembla molt malament que encara hi hagi gent que no l’hagi vist… (rialles). Sobretot que s’animin a veure-la per passar una estona molt divertida. Si no que li preguntin a algun dels més de tres milions d’espectadors que l’han vist al cine (bromeja). Que s’animin que segur que els hi agrada.


Borja Vizcarro13 Setembre, 2019
IMG_3121-1280x960.jpg

Es tracta d’un d’aquells festivals que, gràcies a l’esforç i al treball s’ha convertit en un dels espais més consolidats de les Festes Majors de Santa Tecla. La Terrasseta del Parc Saavedra és la seu de la música alternativa i un oasi per molts dels ‘teclers’ més alternatius. Parlem amb la seva programadora, l’Aida Bañeres, que ens parla sobre el naixement d’aquest espai i com s’ha consolidat dins de les festes tarragonines. També ens explica el nou format i les noves idees que han incorporat com la Terrasseta Feminista, que avui obrirà el certamen. Parlem amb Aida Bañeres, de la Terrasseta de Santa Tecla.

Què és la Terrasseta de Santa Tecla? La Terrasseta de Santa Tecla és un festival que ja porta vuit anys, amb l’edició d’enguany, de cultura contemporània per un públic intergeneracional. Hi pots trobar molta música en directe, sobretot, amb DJ’s i artistes, però també hi ha cinema, una oferta gastronòmica molt cuidada amb els ‘foodtrucks‘, tallers més familiars, també amb xerrades… però l’objectiu principal del nostre festival és reivindicar l’espai públic, en aquest cas el parc Saavedra, com un espai per poder gaudir de la comunitat, del barri i una mica de les festes.

Com comença aquesta iniciativa? Cal destacar que és una proposta autogestionada, amb l’Associació la Terrasseta, que ha anat creixent molt a poc a poc i paulatinament. Primer el festival només comptava amb DJ’s i després va anar creixent amb més propostes, fins a arribar on ens trobem, amb artistes internacionals. Sobretot crec que ens hem convertit en un punt de trobada de molta gent, que sap que a la Terrasseta fan alguna cosa cada dia. Som un dels espais que estem cada dia fent coses i la gent sap que som l’espai que cada dia tenim activitats durant les festes.

Us considereu l’espai de la música alternativa de Santa Tecla? Sí que és cert que intentem sortir fora del que és la música més comercial. Sobretot intentem tenir una personalitat pròpia i intentem mantenir-la. Jo sempre dic que és un festival que, amb tot el que es programa, jo hi aniria (rialles). Sobretot tractem d’escoltar a la gent, intentar no repetir grups i tractar de portar formacions musicals que no se solen trobar a Tarragona durant l’any i durant les festes, amb projecció internacional i amb propostes musicals diferents, que tingui una línia de coherència, tant amb l’espai musical com amb la resta dels seus elements. Per exemple, els nostres ‘foodtrucks‘ ofereixen productes de proximitat. Sobretot la idea és intentar mantenir la màxima qualitat pel públic. Intentar mantenir el nivell i augmentar-lo.

Amb quins estils musicals treballeu aquesta edició? Molta varietat. Enguany hi ha molt d’espai per a la música jamaicana, noves idees com la proposta Terrasseta Feminista, amb el grup ‘Maluks‘, després espai per la cumbia, el rap feminista amb ‘Tribade‘, després també un dia amb l’Associació de Hip Hop de Tarragona, Reggae, Ska, Rock & Roll, Trash i Blues, Indie… També hi ha Punk i Oi!… la idea és intentar mantenir un ventall bastant ampli d’estils, amb músiques del món.

Parlaves de grups feministes. Què és la Terrasseta Feminista i com neix? És una idea que teníem en ment fa uns anys, però no sabíem com encabir-ho dins del programa del festival, però també hi teníem moltes ganes. Creiem que la cultura és part de l’educació i que tenim un espai on li podem donar l’oportunitat de tenir veu a algú que habitualment no la té. Sincerament és una prova, que no sabem com anirà, però també és una oportunitat per veure com funcionaria un espai de diàleg obert. No pretenem que siguin xerrades, ni cap format així de farragós, però amb ganes de convidar i donar veu a la ciutadania sobre el feminisme. La idea és convidar a diferents col·lectius feministes del territori, que ens expliquin experiències de com a vegades s’han trobat episodis de sexisme a la nit. Ens explicaran experiències com el Punt Lila, protocols no sexistes, estan convidades Cau de Llunes, Alerta Violeta, la iMAGInada, el col·lectiu Fridas… tot coordinat i dinamitzat per Alicia Valdés, professora de la URV i membre d’Assexora‘t. Seguidament tindrem el ‘Meet and Greet‘, seguint amb la programació feminista, totes les bandes seran feministes, no només integrades per dones, també hi ha homes que es declaren feministes, que explicaran quines experiències han viscut a l’hora d’entrar a la indústria musical i ens explicaran les seves experiències. Després hi haurà el concert d’Amazonians, Tribade i Maluks, que tancaran aquest espai.

La Terrasseta Feminista obre el festival Si, aquesta és la idea. Venen molts dies de festa, amb molts col·lectius que munten coses i és intentar fer la reflexió i intentar estar conscienciats amb això. És obert a tothom. No és quelcom només per dones, és obert també per tothom.

També pels nens? Si sí! Tot està pensat per un públic familiar. Mira tenim totes les tardes activitats, no només el dia de la Terrasseta Feminista. Hi haurà activitats familiars, clown, cinema a la fresca entre setmana també. La idea és que tal com surtin del cole, vinguin cap aquí, que es quedin a sopar i a veure la peli, per exemple. També s’ha de dir que la programació està pensada per nens però no està infantilitzada. Els concerts els poden gaudir tant els pares, com els nens, els avis…

Us heu trobat algun cas de sexisme? Directament no. Però tampoc perquè no teníem una forma o una campanya com existeix ara per gestionar-ho. Jo crec que ara, per desgràcia, es comença a visualitzar més. Ara estem més acostumats a veure Punts Liles i protocols, sabem millor com podem actuar. També he de dir que no hem tingut mai cap baralla, cap conflicte i ningú ens ha dit que hagi patit cap mena d’agressió. A vegades la majoria d’aquestes agressions sexistes no es desenvolupen al nostre espai, sinó que es traslladen fora. La idea és que la Terrasseta és un espai obert a tota la ciutadania, on impera el respecte.

Tindreu algun Punt Lila dins del festival? Nosaltres l’hem demanat però encara ens l’han de confirmar. L’hem demanat sobretot pels caps de setmana, on tindrem més activitats més de nit.

Quins horaris podrem trobar? Obrirem a dos quarts de sis, les activitats començaran a partir de les sis, els concerts de tarda seran a les set i entre setmana a dos quarts de deu tindrem les pel·lícules. Aquest serà el format d’entre setmana, de diumenge 15 a divendres 20 i el dimarts 24. Al cap de setmana ampliarem horari cap a la nit, sobretot amb els concerts i DJ’s, que començaran a dos quarts de dotze i fins a les cinc de la matinada.

Què els hi diries als nostres lectors perquè vinguin a la Terrasseta? Sobretot que és una proposta feta amb molta cura i amb molt ‘carinyo‘. Ens hi tirem treballant en l’organització de la Terrasseta durant tot l’any, pensant què és el que pot agradar a la ciutadania de Tarragona. Dir que estem molt contents amb la programació que hem pogut tancar aquest any, estant darrere de molts grups durant molts mesos. El primer cap de setmana és molt potent, amb grups com Tribade, que ens va costar bastant d’aconseguir, entre d’altres… l’aposta de portar bandes internacionals. El que els hi dic és que tal com surtin de treballar, vinguin a fer una cervesa i a gaudir de la bona música i les propostes d’aquest any. Que vagin venint i esperem que s’ho passin molt bé.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter