Arxius de didac nadal | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Octubre, 2020
busos_tgn.jpg

El grup municipal de Junts per Tarragona demana al Govern de la ciutat a contractar línies privades de busos per a les hores punta. Segons el portaveu de la formació, Didac Nadal, es té constància “que hi ha passatgers que s’han hagut de quedar a terra, a conseqüència de les restriccions de capacitat màxima dels autobusos municipals“.

Des del grup independentista no s’entén com “tots els autobusos disponibles estan en funcionament, però el servei no està cobrint totes les necessitats”. Nadal ha qualificat “d’inadmissible” que la principal mesura del Govern amb relació al transport públic sigui “demanar a les persones majors de 65 anys que no agafin l’autobús”.

Per aquests motius, des de Junts per Tarragona es demana el reforç de les línies de busos més demandades durant les hores punta, és a dir, a les entrades i sortides escolars i laborals. Tot per tal de “garantir les ràtios d’afluència i que no es deixi a ningú a terra”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Octubre, 2020
Junts-per-Tarragona-Consum-responsable-aigua-1280x773.jpeg

Junts per Tarragona reclamarà al Govern de Ricomà que es respectin i es compleixin les mocions aprovades pel plenari de l’ajuntament. Les dades mostren que des de juliol de l’any passat, s’han presentat 94 mocions, de les quals s’han aprovat 79 i s’han executat menys d’un 5%. En molts casos, només s’ha complert una part de la proposta.

El portaveu municipal de Junts, Didac Nadal, ha explicat que tot i que les mocions no són vinculants, la majoria “recullen els neguits i necessitats dels tarragonins i tarragonines, que es posen en contacte amb els grups municipals per poder buscar solucions a problemàtiques concretes”. 

Finalment, Nadal ha destacat que el Govern tampoc executa les propostes que feia quan eren part de l’oposició. “Executar les mocions és una qüestió de voluntat política, l’incompliment dels acords evidencia una manca de sensibilitat de l’equip de govern, que tantes vegades havia reivindicat el seu compliment mentre estava a l’oposició”, declarava el portaveu.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Octubre, 2020
Ricomà_Nadal-e1602013934539.jpg

Para poder ser investido alcalde, Pau Ricomà tuvo que desencallar el bloqueo de Comuns-Podem a Junts perTarragona y lo hizo alcanzando un acuerdo con Dídac Nadal que se podría equiparar a lo que antiguamente se conocía como un pacto entre caballeros.

Dicho pacto se asentaba en tres puntos básicos: a) el gobierno municipal liderado por ERC canalizaría las propuestas de JxC consensuándolas previamente entre ambos grupos municipales; b) JxC tendría espacio de gestión municipal ya fuese a través de las empresas municipales o de cargos técnicos de alto nivel; c) Dídac Nadal tendría interlocución directa y periódica con Pau Ricomà.

Podemos afirmar que Ricomà tan solo ha tardado unos pocos meses en diluir sus tres compromisos con Nadal en el agua balsámica de la gestión del Covid o arrinconándolos por las presiones de sus socios de gobierno y de las CUP, e incluso olvidándose de los mismos por esa preocupante tendencia del alcalde a la parsimonia.

El caso es que Nadal tiene razones para sentirse traicionado por Ricomà. Y eso debería preocupar -y mucho- al alcalde, ya que hasta el día de hoy solamente hemos conocido esa versión poética de Nadal, más emotivo y voluntarista (estilo Agustí Mallol) que su versión en prosa, más pragmática y astuta (estilo Joan Miquel Nadal), pero eso no significa que el buen Dídac no pueda convertirse en un Django Desencadenado.

Al alcalde le empiezan a acuciar los problemas: sus socios de gobierno Comuns-Podem se están haciendo con el control de algunos enclaves estratégicos en los barrios, por otra parte, internamente, Xavier Puig suena cada vez más en diversos sectores de la dirección de ERC, que buscarían un alcaldable para 2023 que tenga más largo recorrido que el ya jubilado Ricomà y por si fuese poco todo esto, las CUP ven en el desgaste de los republicanos un interesante filón electoral y, al mismo tiempo, le han impuesto a Ricomà una serie de decisiones que hacen inviable un acuerdo de los republicanos con el PSC a corta plazo.

¿Qué gana Dídac Nadal dando apoyo a un gobierno que le es extraño? ERC en Tarragona compite por un importante botín electoral que también desea JxC y que en su día estuvo en el zurrón convergente. Ambos ansían dicho botín, pero no les es viable compartirlo. Nadal también debe soportar las continuas zancadillas y empujones de Comuns-Podem, que han abierto misiones pastorales en la mayoría de los barrios sin que ni Ricomà ni Nadal se hayan percatado del alcance de esa estrategia tentacular. En definitiva, el apoyo de Nadal al gobierno municipal es un mal negocio para el Hereu. Todo tiene un precio…

Parece difícil dibujar el horizonte de Nadal en 2023, pero parece claro y evidente que las cosas no le van bien tal cual están.

Vito TARRACORLEONE

No es nada personal, son solo negocios.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2020
Contenidors-carrer-Mallorca-1280x886.jpg

Contenidors del carrer Mallorca

JuntsxTarragona reclama elaborar un nou contracte de la brossa més eficient i menys costós. “No s’assoleixen els mínims estàndards de neteja” ha manifestat el seu portaveu, Dídac Nadal, afegint que cal “disposar d’un bon servei perquè Tarragona, d’una vegada per totes, esdevingui una ciutat neta”.

Per a Nadal, l’objectiu d’aquest “nou contracte actualitzat, dinàmic i eficient”  ha de ser optimitzar la neteja i recollida de residus, com ja estan fent altres ciutats.

Contenidors de Pere Martell

Per aconseguir-ho, el portaveu de Junts per Tarragona aposta per “un contracte fragmentat per zones i serveis” o una combinació d’ambdues.

També ha destacat els 20 milions d’euros que paga anualment  l’Ajuntament per l’actual contracte, vigent fins a 2023, i ha reiterat la possibilitat d’acordar un contracte millor a un preu més baix. 

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Setembre, 2020
didac_nadal-1280x960.jpg

Dídac Nadal, en una más de sus ya habituales escenificaciones psicodramáticas, se ha descolgado de la elección entre PDECAT y JxC con unas declaraciones en las que mostraba su negativa a elegir entre los herederos de CiU y los fans de Puigdemont.

Entre angustiado y distópico, Nadal se confesaba incapaz de renunciar a uno de los dos partidos que forman partes inseparables de su avatar político personal. El problema surge cuando Nadal, en un intento de explicación a la militancia que quería ser pretendidamente original, envió un potcast a sus compañeros y compañeras interpretando la letra modificada de la célebre canción de Antonio Machín “Corazón loco”.

De inmediato, dicha iniciativa ha provocado la intervención de la SGAE (Sociedad General de Autores de España) que ha interpuesto denuncia a Nadal por plagio. A continuación, les transcribimos la letra origen del conflicto:

No te puedo comprender,
corazón loco,
no te puedo comprender,
y ellos tampoco.
Yo no me puedo explicar,
cómo los puedes amar tranquilamente,
yo no puedo comprender,
cómo se pueden querer,
dos partidos a la vez, y no estar loco.
Merezco una explicación,
porque es imposible seguir con los dos.

Aquí va mi explicación,
pues me llaman sin razón, corazón loco,
una es el amor sagrado,
compañeros de mi vida,
amigos y colegas a la vez,
el otro es el amor prohibido,
complemento de mis ansias,
y a quien no renunciaré,
y ahora puedes tú saber,
cómo se pueden querer,
dos partidos a la vez, y no estar loco.

*  Tarracosquillas, la secció humorística del digital larepublicacheca.cat


REDACCIÓ9 Setembre, 2020
IMG_9746-1280x720.jpg

La fractura entre el PDeCat i Junts per Catalunya ha deixat desconcertada la militància de l’espai postconvergent i Tarragona no és una excepció. Totes les mirades es giraven cap al portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal, per saber quina postura agafaria. I finalment, s’ha quedat en terra de ningú.

Dídac Nadal admet un “suïcidi polític”

Nadal ha comunicat que s’ha donat de baixa del PDeCAT i alhora ha assegurat que tampoc fitxarà per Junts. El portaveu de JxTGN s’ha referit a la decisió que ha pres la militància que va començar “un projecte de ciutat”. “No escolliré entre la meva gent. No vull escollir entre els uns o els altres. Sé que pràcticament és un suïcidi polític i que em distancia del PDeCAT i Junts”, ha assegurat Nadal.

Malgrat tot, Dídac Nadal també ha deixat clar que “seguiré treballant per qui considero que és el meu president legítim, el president Puigdemont, amb els consellers que són el nostre Govern legítim, i no pararé de treballar ni un minut per aconseguir l’amnistia dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per treballar pel retorn de la democràcia a Catalunya”.

Sobre el futur del grup municipal de Junts per Tarragona, el seu portaveu ha assegurat que de moment seguirà “tot igual”, ja que la llista municipal estava formada per persones independents. “Més enllà de les sigles, som un col·lectiu de persones que veiem la ciutat d’una determinada manera i continuarem així. El nostre objectiu és Tarragona”, ha insistit Nadal.

VÍDEO

 


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
Foto-estació-bombament-platja-llarga.jpeg

Estat de l’Escola de Vela després del temporal

Junts per Tarragona ha demanat a l’executiu municipal de Pau Ricomà i Carla Aguilar que dugui a terme “totes les accions necessàries” per poder protegir l’espai natural de la Platja Llarga, zona que fa uns dies va tornar a patir els greus efectes d’un violent temporal meteorològic.

El seu portaveu, Dídac Nadal, ha posat l’accent en l’estació de bombament que actualment està ubicada a tocar de la sorra i que durant el darrer temporal es va convertir en la zona més malmesa. “En un futur està previst que aquesta instal·lació canviï d’ubicació, però el litoral no pot esperar llargs terminis de temps, cal agilitzar aquest projecte”, ha apuntat.

Nadal ha insistit en el fet que “alliberant aquest espai protegim el litoral tarragoní recuperant aquesta zona natural, una actuació que ha de ser una prioritat per a l’equip de govern”. El responsable de dur a terme el canvi d’ubicació de l’estació és l’Agència Catalana de l’Aigua. Nadal creu que és fonamental que l’Ajuntament “exigeixi a l’ACA agilitzar el projecte, atès que actualment ni tan sols s’ha redactat el projecte de canvi d’ubicació de la infraestructura”.

D’altra banda, el portaveu de Junts per Tarragona ha posat sobre la taula una altra mesura urgent per contribuir a la renaturalització de la Platja Llarga. “L’Ajuntament ha d’insistir i posar-se d’acord amb la Generalitat perquè cedeixi les antigues pistes esportives de la Ciutat Residencial actualment abandonades i reconvertir-les en aparcament”, ha apuntat Nadal, per alliberar i recuperar les dunes i l’espai natural.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ7 Agost, 2020
didac2-1280x720.jpg

El sector cultural ha patit, pateix i patirà de manera sagnant les conseqüències d’una pandèmia mundial que els ha deixat en un estat agònic. Ara més que mai, la cultura necessita suport i acompanyament. I malauradament, a Tarragona no l’està trobant.

Fa uns dies vaig tenir el plaer d’assistir al primer concert de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) després de l’Estat d’Alarma. Un espectacle meravellós, amb una forta càrrega emocional, tenint en compte els mesos que els seus membres havien estat lluny dels escenaris. Uns dies abans, em van convidar a la presentació del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) 2020 de noves dramatúrgies. Els seus organitzadors han aconseguit crear un festival original i carregat de creativitat. Tristament, en cap dels dos casos vaig coincidir amb cap membre de l’equip de govern municipal. On està el Conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona?

També les entitats culturals i populars que conformen el Seguici Popular viuen amb preocupació i incertesa el futur més proper en matèria d’actes populars i celebracions tradicionals. Des de fa setmanes, s’ha fet palès el malestar dels diferents sectors de la ciutat que consideren que no s’han tingut en consideració les seves propostes alternatives per tal de poder celebrar Santa Tecla buscant l’equilibri entre les noves exigències i el respecte a les tradicions.

Ara fa dos mesos, pràcticament la totalitat dels col·lectius que participen en el Seguici Popular van treballar de manera conjunta en l’elaboració d’un document que van fer arribar a l’Ajuntament, amb un total de sis elaborades propostes que buscaven el mencionat equilibri. Una a una, totes aquelles propostes van ser descartades, ja que s’havia decidit que l’únic escenari possible per acollir els elements del Seguici aquest any era l’Auditori del Camp de Mart.

Dos mesos després, s’ha fet arribar una carta a les mateixes entitats demanant, ara sí, “propostes” per incorporar al programa de Santa Tecla. Una carta que hauria d’haver signat el Conseller de Cultura, assumint una responsabilitat i competència que li és pròpia.

Tots i totes som conscients que ens trobem davant d’una situació de màxima excepcionalitat. Però és en moments així quan cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats i escoltar les inquietuds i propostes dels que més coneixen i estimen aquestes celebracions, és a dir, les mateixes entitats tarragonines.

El món de la cultura ha patit molt. Ara més que mai, cal no amagar-se i estar al costat de la cultura.

Dídac NADAL
Portaveu de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona 

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
IMG_9175-1280x960.jpg

La gestió de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives municipals SA (Espimsa) no ha estat fàcil, en plena pandèmia del coronavirus, tal com ens admet el seu president, Dídac Nadal. Ens desplacem al Mercat Central de Tarragona per conversar sobre com ha estat la gestió en el seu primer any de presidència, on el coroanvirus sense dubte ha marcat la seva gestió d’una empresa municipal que ha estat en l’ull de l’huracà, després del canvi de gerent i de govern municipal. D’aquest últim en destaca que l’ha decebut i que ja no l’engresca, destacant també la situació del Palau d’Esports i de Mas d’en Sorder. De tot això parlem amb el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal.

Primer any de nou govern i, tot i no estar dins, presideix Espimsa
Des del meu punt de vista, jo vaig agafar el càrrec d’Espimsa perquè per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals. Per mi és impensable. Necessitava un espai on realment pogués fer coses i treballar, però treballar de veritat.

Espimsa és aquest espai?
El Mercat és un lloc molt atractiu per qui tingui ganes de treballar i fer coses. Perquè és un lloc on cada dia passen coses, es prenen decisions, s’han d’executar i t’obliga a tenir el cap pensant en què s’ha de fer demà, o la setmana, o el mes vinent. És molt interessant. A més, la gent quan parla d’Espimsa, només pensa amb el Mercat Central. S’obliden del Mercat de Torreforta, què suposa una autèntica alegria el fet de poder participar del seu dia a dia. Qualsevol decisió la prenen amb molt orgull, i el fa molt atractiu. També portem els mercadets, que és un tema complex, però sempre tenen ganes de treballar i són un punt molt simbòlic de Tarragona.

Per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals.

Quin balanç en fa, n’està satisfet d’aquest primer any?
Hi ha tant recorregut i capacitat de millora, que és com escalar una muntanya, sempre vas cap amunt. Per mi ha estat una satisfacció. Ha estat una satisfacció, per exemple, els primers terminis per poder fer el contracte de resolució de l’antic gerent, però simultàniament deixéssim enllestit el seu successor. Si compares amb la resta d’empreses públiques, allò que ha estat un via crucis per la resta d’empreses, el que havia de ser el més bèstia a la història d’Espimsa, es va gestionar amb uns mesos. En el cas del Daniel Milà ho va posar tot molt fàcil, és una autèntica enciclopèdia del món dels mercats de Tarragona i estic convençut que hem encertat la seva figura. És una persona que s’estima els mercats. També ha estat una sorpresa haver-me trobat l’equip humà dins l’empresa. Si a les sis del matí un diumenge s’ha de treballar, allà hi són. En definitiva, crec que amb aquestes peces, i amb la rapidesa dels moviments, el resultat de tot plegat és molt positiu.

Dídac Nadal, al Mercat Central de Tarragona

Creu que la gent ha notat aquest canvi?
A mi la gent em sembla que tots els canvis els han recollits i els han fet seus. Per exemple a Torreforta em diuen que, com s’han fet concerts, actuacions i s’ha vist que hi ha vida, estan contents amb el que passa allà. La gent del centre, amb les accions que s’han fet a la plaça Corsini, col·locant bancs a la plaça, i les millores que necessitava el Mercat Central, ho han valorat molt positivament. A més amb aquesta època marcada per la Covid-19, l’adequació que hem hagut de fer en matèria sanitària i preventiva ha estat espectacular i amb temps rècord. Però després totes les qüestions de caràcter social que hem impulsat, com el recapte d’aliments, el conveni amb Creu Roja per les cistelles… Tots aquests elements han fet que el Mercat funcioni i han fet agafar embranzida. Estic content.

Què és el que ha fet per distingir-se d’anteriors presidents ‘polèmics’ d’Espimsa?
Jo et diria que per sobre de tot, dos elements. Per fi Espimsa té un president que fuig de les càmeres i dóna protagonisme als mercats. Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins. Ha passat a ser una empresa de mercats de la ciutat. A conseqüència d’això, hem aconseguit donar protagonisme a la part tècnica. La gestió dels mercats i dels mercadets, dels marxants i dels concessionaris, és tan tècnica i tan poc política que tot això s’està notant. Estem introduint els programes de millores a Bonavista, el programa de millores en els aparcaments, s’està millorant en el fet que totes les decisions que es prenen són de caràcter tècnic i cap és política. S’ha aconseguit treure els polítics dels mercats i això funciona.

Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins

Quan va entrar a Espimsa, les coses van dir que no anaven gens bé, ha millorat l’empresa?
Econòmicament no, perquè és impossible, perquè pràcticament, a causa de la situació que vivim, no s’ha pogut fer gaire cosa, en l’àmbit econòmic. Quan arribo a l’empresa em trobo que econòmicament el PSC se l’ha carregat. En el moment que tenen un actiu, que són els aparcaments i decideixen que aquests surtin de l’empresa, però fent que tot el passiu financer, tot el crèdit i les amortitzacions financeres es quedin a l’empresa. Han deixat una empresa en la que actius com els aparcaments, que et permetien tenir uns ingressos, se les emportin cap a l’empresa d’aparcaments i a Espimsa només han deixat els deutes.

Què es va trobar quan va accedir a Espimsa?
Quan vam entrar, la situació era de col·lapse financer. Qualsevol empresa mercantil ho tindria molt difícil, però com en definitiva té un soci públic, mercats no col·lapsa. Com tinc aquest soci (l’Ajuntament) que inverteix, vaig aguantant. Més greu que això ens trobem amb unes observacions a les auditories que diuen que l’empresa no era transparent i no té processos de transparència. No es feia cas als informes de l’auditor. Estem intentant que l’empresa sigui moderna, com faria qualsevol persona.

En definitiva, s’havia de posar ordre i modernitzar la casa?
Modernitzar, ajustar, regularitzar, per tal d’aconseguir tenir una empresa d’acord amb els temps que estem vivint.

Parlava abans de la Covid-19. Quines accions s’han pres?
Hem intentat seguir amb la fórmula de tres principis: distància social, higiene personal i l’ús de la mascareta. S’ha de pensar que les mesures que vam haver de prendre a l’empresa, va ser dos dies abans que s’implantés l’estat d’alarma. Es va senyalitzar tot el mercat, es va exigir a tots els paradistes i concessionaris que portessin posada la mascareta i que les condicions d’higiene a les seves parades fossin immaculades, també insistint i ajudant-los a instal·lar les pantalles de metacrilat, vam ajustar tots els horaris del mercat per tal d’intentar concentrar compres ràpides, d’entrada i sortida, donant una hora d’aparcament gratuït per facilitar la compra i que no es perdés el temps aquí i també vam fer un protocol per facilitar les compres a la gent gran i que tinguessin prioritat.

I en l’àmbit intern de l’empresa i els mercadets?
Internament, vam establir dos torns de treballadors per tenir un torn ‘net’ que en qualsevol moment pogués ajudar en cas que algú s’hagués infectat; vam exigir els concessionaris que intentessin tenir gent sana a casa. També vam contractar un servei extern per poder fer les entregues a domicili, no cobrant-lo a les compres de volum, per intentar evitar les compres esporàdiques. Vam demanar al supermercat que tanqués abans, perquè vam entendre que era important no tenir cap cas dins del mercat. Amb el tema dels mercadets, vam implementar les reduccions d’espai, començant per la fruita i la verdura com a serveis essencials i després la resta de parades.

Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum

La negociació amb els marxants va ser polèmica. Com va ser la tornada dels mercadets?
En un entorn on tothom intenta sobreviure, crec que és molt legítim que les reivindicacions arribin on es cregui convenient. Tots els municipis de Catalunya van decidir tancar tots els mercadets. Nosaltres vam fer una anàlisi d’on existia demanda de fruita i verdura fresca i vam arribar a la conclusió que per exemple la Part Alta tenia poca oferta, i que s’havia de mantenir, o en el cas de la Móra, on no hi ha oferta. Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum. Després la gerència va estar pensant com seria la reentrada de les paradetes, donant prioritat a la fruita i la verdura, sense cobrar taxes. Era molt important establir condicions higièniques i sanitàries, on nosaltres els vam facilitar els plàstics per a mantenir segura la parada. Vam seguir el que marcava el decret, hem hagut de ser seriosos i aplicar tot, fent les reduccions del 25%, prioritzant la fruita i la verdura. La reentrada de la roba va ser més complicada perquè ells tenien un protocol molt més farragós, amb les distàncies entre clients i parades, a més de la roba. Nosaltres els hi vam dir que tot el temps que s’havia parat no es cobraria i que des de l’empresa no tenien capacitat per decidir les taxes de futur. Van negociar amb l’Ajuntament i caldrà veure com anirà.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Els expedients sancionadors a paradistes, s’han posposat per la Covid-19?
Jo tinc competència fins on arribo i, per exemple, en el cas dels horaris quan vam arribar, existeix un preacord, que amb la Covid-19 és de difícil aplicació, perquè amb la reducció d’horaris i altres mesures que s’han pres, era impossible complir amb allò. Volem fer, amb tota la capacitat, calma i tranquil·litat de tothom un debat constructiu de quin seria el millor horari pel mercat. En el cas de les multes, jo no puc fer res perquè és una resolució administrativa, però des que hem entrat no hi ha cap multa a ningú, perquè fins que no arribem a un acord basat amb la cordialitat i amb el consens de tothom, no es pot sancionar. Ara, en quant s’arribi, aquell acord s’aplicarà amb rigor.

Quin balanç fa del primer any de govern Ricomà-Aguilar?
Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut. És una llàstima perquè els hi vam dir en tot moment, si recorda a més el meu discurs a la investidura, que li donàvem la confiança, que li permetríem errors en el fons, les formes, però no li permetríem ‘tics’. I aquest govern té molts ‘tics’. Ha comès errors en les formes i ha comès errors en el fons. Ha estat un primer any decebedor.

Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut

Hi ha paradistes que no se senten representats per la regidora de Comerç
Preferiria que fos un tema entre els paradistes i la regidora. No vull entrar.

Li pregunto d’una altra manera. Està content amb la gestió de la regidora?
Estem vivint un context de pandèmia mundial, no és fàcil perquè tot el que estava previst ha saltat pels aires i ens hem hagut de reconduir cap a altres terrenys. Jo em vaig sentir recolzat quan inicialment vam intentar organitzar el ‘Pugem a Tarragona’. Malauradament, quan hem entrat en aquesta crisi, veig que potser s’ha preocupat amb altres coses, que potser són més prioritàries. És el que li deia abans, jo em preocupo fins on arriben les meves competències i la meva autoritat. Reconec que la regidora s’haurà enredat molt en tot aquest context i potser ara anem més justos aquí.

Posi un exemple.
Nosaltres no vam tenir el suport de l’Ajuntament quan vam intentar programar un concert acústic a la plaça Corsini, que ens exigien que havia d’estar perimetrat i amb mesures de seguretat. Els músics de carrer estan perimetrats? Com és que al músic de carrer no li demanen res i a mi em demanen uns requisits que em fan impossible tirar endavant aquest acte. Ens van obligar a fer-lo dins del mercat i què va passar?, que no va ser el que nosaltres volíem. Volem una plaça Corsini relaxada, però amb ambient, amb gent de Tarragona tocant i fent bon ambient. Són coses que em costen d’assumir.

Què ha passat amb el Palau d’Esports?
Des del meu punt de vista, tot ha quedat molt clar. És completament públic que el Palau, tal com s’ha obert en anteriors ocasions, es pot obrir quan faci falta. I això es pot fer mentre s’està negociant realment per aconseguir un acord que beneficiï a la ciutat de Tarragona, sent propietaris, o cedint un altre terreny a la Generalitat. Crec que s’està intentant tancar un acord provisional per obrir-lo i crec a més que s’ha fet públic, tal com es va dir a la comissió, va quedar molt clar que el govern podia seguir negociant, però ja amb el pavelló obert.

El govern els va titllar d’irresponsables per estar dinamitant les negociacions
No és
cert que vulguem dinamitar res. A més a la comissió el regidor Xavi Puig va dir a la comissió que la proposta de l’oposició l’encoratjava a seguir treballant i després vaig veure que va fer una roda de premsa que no vaig entendre absolutament res d’aquell contingut.

Aquesta ha estat una altra decepció que s’ha emportat d’aquest govern?
No. Les meves decepcions no s’ajusten a rodes de premsa puntuals. Són una poesia general i és una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern.

I Mas d’en Sorder?
Mas d’en Sorder era un pla que no havia estat treballat, des del punt de vista de l’interès general, com es mereixen aquestes coses. El meu grup municipal el que ha fet ha estat dir: parem un moment les màquines, veiem què s’està tramitant i què és el que s’està aprovant i poder prendre les decisions convenients. Però no tenir pressa, si tens dubtes amb relació al planejament urbanístic de la ciutat. Mentre estem en fase de planejament, la llei faculta a l’administració a què pugui revisar el que es cregui oportú. Quan s’acaba el planejament i comença la gestió, és el mateix que va passar amb Ten Brinke, on s’havia d’indemnitzar amb molts diners i allò no es podia parar. Aquí podem veure com estan les coses i veure si es pot parar. Estem en fase de poder obtenir totes les dades i estudiar el pla, i estem intentant que les persones amb coneixements patrimonials a la ciutat ens orientin per seguir l’opció més segura per Mas d’en Sorder

És una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern

I posar en risc una inversió de 14 milions?
No estem posant en risc res. El que a mi em preocupa és posar en risc l’interès general, no la inversió privada. La inversió privada sempre ha d’estar sotmesa a l’interès general i públic. A mi no em preocupa quina és la inversió que pugui tenir una iniciativa privada, em preocupa que des del vessant de l’administració pública, s’estan fent les coses bé. Llavors, si a Mas d’en Sorder, hi havia una part de sòl no urbanitzable i en cap cas es donava aquesta densitat d’habitatges tan alta, per què o quina causa general per l’interès públic, justificava aquest canvi? Quan preguntàvem això se’ns deia, que d’aquesta manera era l’única opció de conservar Mas d’en Sorder, de manera correcta. Si aquest és l’interès públic, llavors ens podríem quedar amb el valor patrimonial de Mas d’en Sorder i que si s’ha de cedir en explotació, es faci. El que no és un interès general és que es permeti, que de sòl no urbanitzable es faci urbanitzable, perquè un equipament patrimonial continuï en mans privades i interès privat.

O es posen d’acord, amb els temes que siguin o Dídac Nadal es queda sense partit

Junts per Catalunya, amb el PDeCAT o sense ells?
La meva teoria és més elaborada: o Junts per Catalunya o ningú. O es posen d’acord, amb els temes que siguin, o Dídac Nadal es queda sense partit. Els partits han d’estar al servei de la gent i quan els partits es distreuen d’aquesta funció, no engresquen. És un problema que s’havia d’haver arreglat fa molt de temps. Ara tenen l’obligació i la responsabilitat de resoldre aquest tema i a més fer-ho bé. A mi ningú em pot dir que Junts és una cosa i el PDeCAT és una altra. No. Tot aquest soroll mai havia d’haver succeït.

 

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2020
didac1-1280x960.jpg

La ciutat de Tarragona comença a despertar després de rebre un dels cops més forts de les darreres dècades. Com a la resta del planeta, la pandèmia ha sacsejat amb virulència les nostres vides, amb conseqüències terribles. Fa uns dies, al Parc del Francolí, recordàvem les víctimes de la Covid-19 i agraíem profundament la tasca titànica de tots i totes les professionals que han lliurat la batalla des de la primera fila. Però les notícies que ens arriben de zones molt properes a la nostra, ens recorden que la lluita encara no ha acabat.

L’amenaça sanitària segueix present, però també els efectes socioeconòmics derivats de la recent i històrica aturada de molts sectors econòmics. I sovint, la voluntat de recuperar les nostres vides ‘prepandèmia’ sumada a la necessitat de reactivar els motors econòmics es converteixen en un còctel perillós que ens ha de fer reflexionar.

La desescalada ha avançat més ràpidament del que segurament havíem imaginat inicialment, fins al punt que entre tots s’ha creat una falsa sensació de normalitat. I en aquests moments, una passa en fals pot suposar un enorme salt enrere que seria nefast per a tots i totes.

Durant les darreres setmanes, el sector de la restauració ha sigut un dels que millor ha reflectit el batec de la ciutat. La prudència inicial ha anat donant pas de manera progressiva al retorn de la vida al carrer i a les terrasses. Però darrerament hem observat una evident relaxació general, com si el risc de contagi i de propagar el virus de nou no fos real.

En moltes ocasions l’administració  ha posat el focus únicament en una possible mala praxi per part d’alguns establiments, amenaçant amb fortes sancions a un sector molt castigat i oblidant que en la lluita contra la Covid-19, la responsabilitat ha de ser col·lectiva i compartida.

La precaució, la prevenció i el seny són essencials per evitar que es torni a repetir una catàstrofe com la que hem viscut, però m’agrada pensar que la nostra ciutat és prou adulta per a saber escollir entre un negoci que compleix amb els requisits i aquell que no respecta les normes de seguretat i higiene.

Ja n’hi ha prou de criminalitzar el sector de la restauració, ja n’hi ha prou de caces de bruixes a un sector que està lluitant per sobreviure. Si una cosa ens ha ensenyat aquesta crisi, és que només serà possible superar-la si tots i totes assumim la nova cultura, els nous hàbits i assumim la part de responsabilitat que ens correspon com a ciutadans i ciutadanes.

Dídac NADAL
Portaveu de Junts per Tarragona a l’Ajuntament de Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter