Arxius de didac nadal | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Maig, 2022
Dídac-Nadal9-1280x960.jpg

Els camins de Dídac Nadal i Junts per Catalunya s’han separat. La nova direcció del partit a Tarragona ha decidit desmarcar-se de l’excap de llista a les eleccions municipals de 2019 i anunciarà nou candidat al setembre, segons ha avançat el ‘Diari de Tarragona’ i ha pogut confirmar larepúblicacheca.cat.

El motiu que apunten fonts internes del partit a aquest digital és que els tres representants que es van presentar el 2019 amb la marca Junts per Tarragona, Dídac Nadal, Cristina Guzmán i Elvira Vidal, ara mateix són “independents” i “no passen comptes al partit”, ja que s’haurien presentat amb l’antiga fórmula, abans de la ruptura de Junts i el PDeCAT.

Per aquest motiu, des de la direcció del partit juntaire a Tarragona, encapçalada per Eugeni Sedano, aposten per una “renovació” i ja han activat tots els processos per decidir qui serà l’alcaldable de la formació -fins ara presidida per Carles Puigdemont- de cara a uns comicis de 2023 que han fragmentat els partits de la dreta independentista i nacionalista a la capital de la demarcació.

Segons ha pogut saber aquest digital, la intenció de Junts a Tarragona és “trobar la millor opció” de manera consensuada amb la direcció nacional, encapçalada per Laura Borràs i Jordi Turull, i que el nom sigui públic al mes de setembre, abans de les Festes de Santa Tecla. Aquestes fonts del partit han deixat clar que “Nadal està totalment descartat i fora de la llista” de la formació neoconvergent.

Així doncs, amb totes les cartes sobre la taula, el focus es posa sobre el regidor de Comerç i president de l’empresa de Mercats. Alguns rumors apunten que podria unir-se a la llista de l’alcalde Pau Ricomà, tot i que el mateix Dídac Nadal sempre ha apuntat que podria deixar la política al final del mandat. De moment la rumorologia segueix a l’ordre del dia, però el que està clar és que Junts encara una nova etapa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Febrer, 2022
didac0-1280x960.jpg

 

Els marxants de Tarragona confien en el regidor de Comerç i president de l’Empresa de Mercats, Dídac Nadal, per defensar l’exempció de la taxa d’ocupació de la via pública al seu col·lectiu durant 3 mesos. L’entitat municipal s’acull a què els paradistes no van poder dur a terme la seva feina de manera normal a causa de la pandèmia, per la qual cosa consideren just que no se’ls demanin els impostos dels mesos més excepcionals.

Dídac Nadal

Tanmateix, l’Ajuntament ha de modificar l’ordenança que regula aquest afer, ja que l’empresa presidida per Nadal no té la potestat per prendre decisions com aquesta. L’objectiu és poder decidir mesures ràpides en casos especials com una pandèmia o adversitats climatològiques, situacions en què els marxants no puguin desenvolupar la seva feina.

Per tant, la modificació de l’ordenança s’haurà d’aprovar en el pròxim Plenari, on Dídac Nadal s’ha compromès a defensar aquesta causa amb el suport del col·lectiu afectat. Els paradistes també han agraït la tasca al gerent de l’Empresa de Mercats, Daniel Milà. A més, han confirmat que hi seran presents al Ple per presenciar si algun partit vota en contra. Cal recordar que queda poc més d’un any per a les eleccions municipals, i els mercadets són aparadors importants per a tots els alcaldables.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Gener, 2022
Dídac-Nadal7-1280x960.jpg

Dídac Nadal

Més enrenou a Junts per Catalunya per decidir qui serà el seu alcaldable a les municipals de l’any vinent a Tarragona. Segons informa Europa Press, alguns exmembres del comitè local del partit a Tarragona impulsen una nova coordinadora per intentar posicionar Dídac Nadal com a candidat. Així ho recolliria un document que defensaria l’exsecretari de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, i l’expresident del PDeCAT a Tarragona, Oriol Vázquez, entre altres. A més, aquest grup proper a Jordi Sánchez, voldria reconstruir l’espai de CiU arribant a acords puntuals i fructuosos amb el PDeCAT i (el recent nascut) Centrem.

Altres impulsors d’aquesta idea serien el portaveu de la plataforma Mercaderies per l’Interior i exmembre del PDeCAT, Eugeni Sedano, i diverses persones vinculades a la política com és el cas de Gerard Castells, Héctor Álvarez, Elisabet Taulats; Esther Chiveli i Marc Gerard.

Eusebi Campdepadrós

Però, davant d’aquest escenari, fonts de Junts afirmen que és estaríem davant d’una filtració errònia i capciosa. Sigui com sigui, Dídac Nadal, ara per ara, no forma part de la formació liderada per Carles Puigdemont. De fet, no es troba inscrit a cap partit polític.

El mal rotllo i les disputes ideològiques continuen sortint a la llum, després que alguns membres de l’executiva local dimitissin per mostrar el seu rebuig a Campdepadrós i a la idea de construir ponts amb el PDeCAT. El camí és llarg i les primàries són a tocar. La lluita per liderar el partit a les municipals de 2023 només acaba de començar. Hi haurà molt per a escriure…

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ28 Desembre, 2021
Cambra-Dídac-Nadal-27-12-2021-1280x1177.jpg

L’Ajuntament de Tarragona i la Cambra de Comerç han signat un nou acord per tal de continuar col·laborant activament en favor de l’economia de la ciutat. L’acte de signatura ha comptat amb la rúbrica de la presidenta de l’entitat comercial, Laura Roigé, i la del regidor de Comerç, Dídac Nadal.

Ambdues parts han valorat com a molt positiva la relació mantinguda fins ara, que s’ha materialitzat en iniciatives tan reeixides pel comerç i la restauració, i també pel conjunt de la societat, com han estat els Bons Comerç Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Desembre, 2021
IMG_2631-1280x960.jpg

La situació política de Tarragona sembla que cada vegada és més complexa, tal com ens admet Dídac Nadal, el nou regidor de Comerç del govern municipal. Conversem amb ell i analitzem tots els temes d’actualitat que afecten Tarragona i la seva entrada a l’executiu de Pau Ricomà, reconeixent que se sent “identificat” i que és més “anticapitalista” que la CUP. Ens parla d’optimisme comercial en una ciutat que veu com “obren més comerços dels que tanquen” i no es mulla sobre quin serà el seu futur polític, tot i que admet que “farà un pas al costat” si Agustí Mallol acaba sent candidat de Junts a Tarragona.

Ja fa cinc mesos que va entrar al govern, quin balanç en fa?
Si li soc honest, la intensitat de treball ha estat tan ‘bèstia’, que no he estat capaç de reflexionar de tot el que m’ha passat fins avui. Li soc honest. A mitjans de juny entrem al govern, fem l’anàlisi de com estava la regidoria de Comerç. Vostè sap que un dels meus objectius personals van ser els ‘Bons Comerç TGN‘. Vam aconseguir activar tot aquest equip, al qual agraeixo el seu esforç i treball. La realitat és que en dos mesos ha sortit una campanya de bons, acompanyada d’una programació d’una sèrie d’activitats, de la qual em sento molt orgullós. Però no ens enganyem, aquesta feina la vam fer durant juliol, agost i setembre. A l’octubre vam llençar la campanya, i ara ens ve a sobre el ‘Black Friday’ i Nadal. Tot això acompanyat de la dinamització de la zona comercial del centre de la ciutat, amb els talls de carrers i la programació d’actes.

Més enllà d’aquest balanç, vostè s’identifica amb aquest govern municipal ‘d’esquerres’ i anticapitalista, amb les dues regidores de la CUP?
Escolti, el primer anticapitalista que hi ha soc jo. Això és política local. En política local no hi ha extrems, perquè encara que un pretengui posar-se en un extrem, la política local no ho permet. Tenim pressupostos, intervencions, burocràcia, tràmits administratius i uns recursos molt i molt limitats. La política local és més semblant a la gestió d’una comunitat de propietaris que no a la de la Unió Europea. Les ideologies em semblen fantàstiques totes, però hem de tirar endavant el dia a dia de la ciutat.

El regidor de Comerç, Dídac Nadal a la plaça Verdaguer

Però hi ha polítiques de la CUP que xoquen directament amb les del seu partit
Com quina?

Per exemple la Budellera.
Però també xoquem amb ERC. Torno al mateix. No és una tesi filosòfica, és una decisió en concret. Per part meva l’únic que he demanat sempre, i la meva formació és urbanística, és saber quins són els àmbits de creixement de la ciutat i que aquests s’ajustin als estudis de creixement de població que ara existeixen. Això és perquè a vostè no li costi el lloguer un ull de la cara i evitar que la gent de Tarragona marxi a altres poblacions a viure. Jo no és que sigui pro Budellera, sinó que dins de la meva especialització en l’urbanisme tinc molt clar que els àmbits molt petits on ara resideix gent serà complicadíssim que es pugui tirar endavant i jo el que demano és saber quins són els àmbits de creixement de la ciutat. Simplement, vull que algú que en sàpiga em digui per on creixerà Tarragona en els pròxims vint anys.

El primer anticapitalista que hi ha soc jo. Això és política local. En política local no hi ha extrems, perquè encara que un pretengui posar-se en un extrem, la política local no ho permet.

I pel que fa al nou POUM?
Per mi és bàsic que disposem dels informes previs per poder impregnar-nos d’aquelles bases per saber exactament què és el que hem de plasmar dins del nou projecte del pla urbanístic.

Per on s’ha de cosir Tarragona, per acabar amb la complexitat urbanística?
Tots els plans que es facin han de tenir en compte els plans d’habitatge que acompleixi els requisits que siguin aptes per a la majoria de la gent. Això implica que sigui un preu assequible, precisament per evitar que la gent marxi a altres poblacions. Hem de tenir la capacitat per mantenir als tarragonins a la ciutat, on ells treballen i volen residir, perquè puguin fer els seus plans i mantenir les seves famílies. Jo no soc el regidor de Territori, no soc el que està organitzant aquest pla, però crec que primer, abans de fer res, necessitem informes. Perquè realment els informes que teníem abans, ara no són vàlids per un escenari postpandèmic.

Vostè s’identifica amb aquest govern municipal?
Evidentment que formo part d’aquest govern i m’identifico. Jo tenia una proposta personal quan em vaig presentar, que no és la que presentaven el PSC, ERC, ni la CUP. És la que presentava el meu grup municipal. És una llàstima perquè m’hagués agradat tirar-la endavant -i cada dia que passa pensa que encaixa més aquella proposta- però la gent va votar el que va votar i el resultat és el que és i tinc respecte absolut a les majories, només faltaria.

Per tant, aquest projecte inicial del seu grup ha canviat, arran d’entrar a governar?
No vaig guanyar les eleccions (riu). Vostè volia un titular, potser és aquest. Dídac Nadal no va guanyar les eleccions.

No soc tan ambiciós com la gent es pensa o com la gent em veu. Ho dic de veritat. Soc un espectador.

Però això la gent ja ho sap (rialles).
Ja. Així i tot, jo no guanyo les eleccions, és evident que la gent no aposta pel meu programa i ara l’únic que puc fer és assumir les responsabilitats que la vida m’ha posat al davant. En aquest cas, la regidoria de Comerç. Doncs 24 hores pendent d’aquesta regidoria, dels Mercats de la ciutat, del Palau de Congressos i de les Fires. Aquesta és la meva responsabilitat. No soc tan ambiciós com la gent es pensa o com la gent em veu. Ho dic de veritat. Soc un espectador.

Vizcarro i Nadal en un moment de l’entrevista

Què és el que va canviar doncs des que va sortir en roda de premsa, quan els comuns van tombar la seva entrada al govern, per acceptar la proposta i entrar?
Doncs tal com vaig dir en aquell moment se’ns plantejava un decàleg i nosaltres estàvem totalment d’acord, però volíem conèixer la seva forma de treball. Van avançar aquelles dates, es va produir aquella roda de premsa, va haver-hi aquell ‘desacord’. Recordi que sobre aquell ‘desacord’, el nostre grup municipal el que fa és mantenir el nostre suport a l’alcalde Ricomà i al seu govern, però necessitàvem detalls d’aquell encaix. Durant els mesos posteriors, aquell encaix es va acabar de detallar i, des del meu grup municipal es va decidir que s’entrava al govern.

I què s’han trobat?
Miri, quan jo entro en un govern on hi ha un alcalde i uns altres regidors, a partir d’aquell punt d’inflexió, identifico quina és la meva funció, en aquest cas Comerç, Mercats i Palau de Congressos. Doncs jo li dic el que m’he pogut trobar allà. La resta és que entro en un govern i he de defensar la seva tasca. I això són coses que, almenys amb la meva formació i la meva cultura són així. He entrat en aquest govern i seré molt lleial. Vagi per davant i per sobre de tot.

Li pregunto d’una altra manera, què s’ha trobat a la seva àrea?
Hem impulsat una manera diferent de treballar. Potser la meva empremta i la meva forma de treballar és diferent de la resta. A la gent li pot agradar més o menys això. A la regidoria de Comerç, he intentat traslladar quina és la meva empremta. Honestament, em fa la sensació que hi ha hagut bona rebuda i que hem donat impuls amb una activitat que està donant una sèrie de resultats de les que jo em sento molt orgullós, també de tot el meu equip. Des dels Bons Comerç, Mercats, Palau de Congressos… Si entro a mitjans de juny i al setembre som capaços de treure una campanya, deixant sense vacances a tots els tècnics i a l’equip humà, és positiu. Estem molt contents i s’estan veient aquests resultats positius.

Jo crec que més que preguntar-nos per què van arribar tant tard, ens hauríem de plantejar que ara ja estan aquí i el que hem d’aconseguir és que realment ho impregnin tot.

La sensació que té la ciutadania és que aquests ‘Bons Comerç TGN han arribat molt tard.
Jo crec que aquesta és una pregunta molt tarragonina (rialles), des d’una òptica una mica trista, però el que podem dir és que finalment han arribat i que han estat un èxit. Un èxit per part de la rebuda que han tingut en la gent i en els comerços que s’han adherit. També destacar que amb els talls de carrer pels esdeveniments que hem impulsat -soc amant dels talls de carrers- també han estat ben rebuts per la ciutadania. Jo crec que més que preguntar-nos per què van arribar tant tard, ens hauríem de plantejar que ara ja estan aquí i el que hem d’aconseguir és que realment ho impregnin tot. També durant el ‘Black Friday’ i la campanya de Nadal. Crec que hem de ser una mica més feliços, gaudir de la campanya, si ha estat positiva i veure quines sorpreses ens prepararà per a l’any que ve la regidoria de Comerç.

Però mentrestant hi ha hagut comerços que han tancat. Si aquesta campanya hagués arribat una mica abans es podrien haver salvat?
Aquesta també és una reflexió molt tarragonina. Jo tinc a la meva tieta que només em va dient tots aquells comerços que han tancat. I jo sempre li dic: “I tots aquells que han obert?”. És important remarcar-ho i hem de ser una mica optimistes. Sí que hi ha hagut comerços que han tancat, però darrerament han obert noves coses. Crec que han obert més comerços dels que han tancat.

Però en quines zones? Perquè estem veient com al Barri del Port (carrer Apodaca i Unió), han abaixat moltes persianes i fins fa poc al centre (August i Comte de Rius) també.
En aquesta última zona no és del tot correcte. Sí que al centre hi ha hagut alguns comerços que han tancat, però al carrer August i a Comte de Rius hi ha de nous. La cantonada on hi havia Finques Boronat està ocupada, ha obert un nou restaurant de menjar asiàtic -que li recomano-. Colet obre al carrer Sant Agustí, cantonada amb August, una de les cantonades més importants del comerç de la ciutat. Començo a estar molt satisfet en aquests carrers. Afortunadament, un tancament l’anem suplint amb una nova obertura, i això és rellevant.

I la Part Baixa?
Estic d’acord amb vostè. La primera recuperació del comerç a Tarragona, aquella que és més visible, s’està produint al centre. Però estem treballant perquè a poc a poc, amb molts esforços, arribin a tots els punts de la ciutat.

Temen que l’encariment de les matèries primeres, l’encariment energètic i la recessió facin que aquesta recuperació s’aturi?
Si nosaltres hem d’atendre a ràtios i previsions posant-nos en l’escenari de què ens pot venir, que tothom s’agafi ben fort, que es posi el cinturó perquè realment em fa la sensació que aquest 2022 serà un any també dur. Dit això, fa uns quants anys que ja són durs. I ens hem acostumat a treballar en aquests escenaris durs. Jo crec que el teixit comercial de la ciutat han demostrat la seva capacitat i la seva resiliència, passant per aquests moments tan durs. Aquesta resiliència em sembla que cada vegada és més forta i que hi ha molta força i actitud per passar aquests temps tan durs. La gent està apostant més pel comerç local que per allò que es fabrica a l’Àsia. L’any que ve serà dur, però l’actitud ens pot fer pensar que podem ser optimistes, perquè serem més durs nosaltres que els temps que venen.

Nadal durant l’entrevista amb larepúblicacheca.cat

Sembla que no s’ha exhaurit els imports de les ajudes i es juga al ‘trilerisme‘ amb aquests imports, que es van reubicant en altres ajudes.
Hi ha hagut moltes ajudes, sobretot dels fons ‘Next Generation que, per diversos motius de les administracions estatals i autonòmiques, no hem pogut arribar, també en l’àmbit comercial. Espero que des de tots aquests ens públics que hi hagi un compromís perquè totes aquestes finestres es repeteixin, tal com es publicava en premsa, perquè els municipis les necessitem i les necessitem ben a prop. També estic d’acord amb vostè que hi ha certes ajudes que passen de manera molt fugaç i això s’hauria de parlar amb tots els actors per canviar-ho.

I les ajudes locals?
Les ajudes locals tenen un problema. Un exemple, en el cas dels ‘Bons Comerç TGN‘, la subvenció només la podem donar a tot el teixit comercial o de la restauració que no tingui cap deute amb cap administració. Vostè creu que després de deu anys de crisi, ningú té cap deute amb l’administració? Doncs aquestes persones amb dificultat, per una qüestió legislativa que a mi se m’escapa, no poden rebre cap ajuda. No crec que això sigui lògic. En el cas dels Bons, si aquesta exigència no hagués estat, molts més comerços s’hi podrien haver adherit.

Llavors amb tot aquest escenari d’incertesa econòmica, de penúries, de gent passant-ho malament, era el moment d’apujar els impostos de l’IBI i de la brossa?
No, no ho és mai el moment d’apujar els impostos. Però arriba un moment que un ha de prendre una sèrie de decisions. A vostè li agrada apujar impostos?

Ara, en canvi, amb un escenari molt pitjor, resulta que no trobem la mateixa bona voluntat. Cadascú que reflexioni si això és legítim, o si és honest.

Però jo no governo, vostè sí.
Així i tot, és que ens hem trobat amb un dèficit d’ingressos de 3 milions d’euros, que abans de la pandèmia teníem i que ara ja no tenim. Amb aquest escenari només queda una opció per tenir ingressos, i és apujar els impostos. El que és una autèntica animalada és que l’administració local no tingui capacitat de revisar els mecanismes d’ingressos. Quan es perden 3 milions d’euros perquè la pandèmia així ho ha establert, és apujar cèntims d’euro de la taxa de la brossa i de l’IBI. I nosaltres en el seu moment, i quan En Comú Podem formava part del govern i va mirar a l’oposició i ens van dir que hi havia aquest problema, JxTGN va aprovar la seva proposta d’apujada d’impostos. Ara, en canvi, amb un escenari molt pitjor, resulta que no trobem la mateixa bona voluntat. Cadascú que reflexioni si això és legítim, o si és honest.

Tarragona sembla que sigui l’aldea d’Astèrix i Obèlix. Aquí val tot. Insisteixo, potser algú hauria de reflexionar.

Llavors si l’increment proposat era de cèntims d’euro, per què no es va dir? El senyor Fortuny va sortir molt alarmista.
Perquè aquí cadascú porta el fil conductor que creu. Estem en el món local, i en el món local no sé si el PSC ha de fer una política impeditiva. A més és que és molt sorprenent. Salvador Illa surt cada dia als mitjans dient que és molt important aprovar els pressupostos de la Generalitat i que espera la trucada del govern per posar-se a treballar. En el cas de Barcelona, el mateix. Tarragona sembla que sigui l’aldea d’Astèrix i Obèlix. Aquí val tot. Insisteixo, potser algú hauria de reflexionar.

Tenint en compte aquesta economia ‘de guerra’ quines àrees suggeriran muscular en els pressupostos 2022?
No tinc cap dubte que ara les necessitats més bàsiques i més essencials i més ineludibles han de ser els Mercats de la ciutat i el Comerç. Perquè són les responsabilitats que a mi em toca defensar.

I els seus socis de govern li concediran?
No ho sé (rialles).

Jo no soc alcalde, una autèntica llàstima. Jo li hauria resolt algun d’aquests equipaments. Li prometo.

Què s’ha de fer en aquesta ciutat per arrencar els projectes enquistats crònicament com el Banc d’Espanya o Tabacalera? Acabaran caient a terra?
Sí, però també hem d’incloure la Ciutat Residencial i tot allò que la Generalitat va prometre i ens té abandonats, no se n’oblidi. És el meu patiment. El que li deia abans, jo no soc alcalde, una autèntica llàstima. Jo li hauria resolt algun d’aquests equipaments. Li prometo. Cal dir que jo soc una mica més bèstia. El meu projecte no va resultar en unes eleccions. Sé que des del govern municipal s’han fet esforços, però per mi era ineludible fer saber a la ciutadania que l’Ajuntament podria haver estat capaç d’engegar algun d’aquests projectes que vostè ha detallat. Això era imprescindible. I espero que aquest govern sigui capaç de treure un endavant.

Però hi ha alguns que estaven molt encaminats, com és el cas del Banc d’Espanya, que s’ha vist altra vegada ‘encallat’.
No, però el problema del Banc d’Espanya no crec que sigui de naturalesa política. Ha estat més problema tècnic.

Costa fer coses a Tarragona?
No. Conec a molta gent que impulsa projectes.

Em refereixo a impulsar un projecte de gran envergadura.
A l’Ajuntament de Tarragona costa molt.

Dídac Nadal, nou regidor de Comerç de Tarragona

A què es deu?
No crec que això se li escapi a ningú. Tenim especial problema a l’Ajuntament en les fases de proposta, redacció, licitació, execució, adjudicació… Tots aquests trànsits a Tarragona costa molt més que en altres llocs. Vostè dirà que és culpa dels funcionaris. No. Des de l’Ajuntament s’hauria de tenir més celeritat a l’hora de treure projectes, però la ciutat té una sèrie de característiques. Tot el que toquem ha de passar per unes comissions de Patrimoni, de Cultura… El tresor que tenim sota la ciutat és tan bèstia que compromet el nostre present i futur de les següents generacions. És una animalada els esforços que calen per preservar tot això. Cada vegada que intentem fer una cosa, la història se’ns menja. Això no és un problema, és un avantatge i un orgull, però genera dificultats.

Però sembla que hi ha prioritats. Un cas és el carril bici, on la gent està emprenyada. Realment era una prioritat?
Hi havia una frase molt bona de l’alcalde Nadal: “Quan faig una obra soc guapo, quan la començo i hi ha un retard, començo a ser un cabró i quan l’obra es fa soc un fill de …”. A la gent li encanten els carrils bici, el que no li agrada són les molèsties de les obres i els seus impediments. Avui ningú discuteix que necessitàvem un carril bici i que anem molt tard. Mentre dura la implementació i els impediments que provoca a la ciutadania, evidentment que tothom està emprenyat. Quan realment estiguin implantats i la gent comenci a tenir cultura d’utilitzar-los, no pateixi que seran la gran avantatge de Tarragona. N’estic convençut. No li agraden a vostè els carrils bici?

La gent dubta que es faci l’ús que s’ha projectat i creuen que l’ajuda es podria haver destinat a alguna altra qüestió.
Vostè acabarà fent ús del carril bici (rialles).

Soc més d’anar a peu.
No l’he fet jo, ni l’he inventat jo…

Però vostè veu viable que una família porti els nens a escola tots en bici un dia de pluja?
Tothom imagina en aquesta ciutat que els canvis i passem tots del blanc al negre, mai hi ha grisos. No ens hem d’imaginar un moment determinat d’una família. Has d’imaginar que probablement aquella família potser sí que li surt a compte anar amb bici. Una prova és l’estalvi de diners respecte al cotxe. O podran anar a fer un tomb fins al Mercat del Fòrum el cap de setmana. Però mai aquestes situacions són un canvi de blanc a negre.

Parla del Mercat del Fòrum, es quedarà com està?
Parla de l’edifici? Quan jo vaig entrar a Mercats i vaig posar les meves urpes sobre el Mercat del Fòrum, pensant en un ús, va venir l’alcalde i em va dir que ja no estava adscrit a l’empresa de Mercats, i pertanyia ja a Patrimoni i serà cedit pel Museu d’Art. Ara, si es despisten, hi acabarem posant un espai de degustació o el que sigui. La realitat és que hi ha aquest projecte, el respecto moltíssim. El que sí que m’agradaria és que pel bé del mercadet i dels comerços i la restauració de la zona, s’actués en l’edifici i passin coses com més aviat millor.

Quina és la situació dels paradistes i els marxants dels mercadets?
Segons la darrera conversa que vaig tenir amb els seus representants, van estar patint molt per si finalment no es tornaven aquells imports i no podrien accedir a les ajudes que teníem preparades des de Mercats i Hisenda. Hem pogut mantenir aquestes ajudes per al sector. La pèrdua d’ingressos ens ha posat en una situació complexa. Però ens en sortirem i tot anirà bé. D’altra banda, l’oposició ens ha posat en un escenari de molta dificultat.

Com es troba l’empresa de Mercats?
Cada dia fem petits miracles. Tingui en compte que hem aconseguit reduir la massa de salari en aproximadament uns 400.000 euros, llavors aquest esforç és el que ens permet tenir un mínim coixí per atendre els compromisos que entenem que són els que s’han d’atendre.

Quin és el futur polític del Dídac Nadal?
No en tinc ni idea. I cada vegada és més gris. Se’n recorda abans dels blancs o els negres? Anem cap al gris. Serà un gris negre, o un gris blavós?

Jo em plantejo cada dia deixar la política. Cada dia de la meva vida.

S’està plantejant presentar-se per algun partit?
No. Jo em plantejo cada dia deixar la política. Cada dia de la meva vida. Què li sembla? Li han contestat això alguna vegada? (riu).

Sí, ho va dir un cop en roda de premsa a la seu del PDeCAT.
Cert, en aquella mateixa roda de premsa.

Va dir que potser s’estava suïcidant políticament.
Jo em considero una persona com vostè. Tinc la meva professió, la meva activitat professional, estic casat, tinc fills, fa cinc anys que vaig cada dissabte pels mercadets i a les activitats que tinc com a regidor… No ho sé, o la gent no fa el que jo faig en política, o jo és evident que m’he de preguntar cada dia si continuo o no en política. Perquè em considero una persona com vostè.

Ni Junts, ni PDeCAT?
Però jo això ho vaig dir des del primer dia i veig que encara sorprèn. Jo vaig entrar en política amb un escenari que era fantàstic de Junts pel Sí. Vostè ha vist alguna cosa més bonica? Segurament sí (rialles). Però almenys des de la meva banda, jo vaig néixer amb aquest optimisme polític. Amb veure com gent de tots els partits i independents ens posàvem d’acord per fer un millor país. I això ha anat desapareixent i fragmentant-se pel camí. Jo vinc de Junts pel Sí i de tot allò només he viscut trencadisses. És normal que faci totes aquestes preguntes que em faig. Crec que és normal.

Una situació complicada…
Però ho he dit des del primer dia, em sorprèn i la gent em posa cares rares.

Però la sensació és com ‘de mareig’, perquè a la gent li costa molt de creure que una persona que ha liderat l’espai ‘neoconvergent’ de Tarragona, no s’identifiqui…
Que jo li he dit abans que soc més antisistema que la CUP! A mi no em poden dir ‘neoconvergent’. Jo li he dit abans que això és el món local. Soc Dídac Nadal, tarragoní. I la meva filosofia en aquesta política s’apropa més al que passa a Suïssa, on s’ajunta una junta local, professional, no adscrita a cap partit, on disposen i un equip de funcionaris ho tira tot endavant. Estic més a prop d’aquesta lògica municipal, més que el fet que En Comú Podem no aprovi uns pressupostos perquè ho mana la direcció de Barcelona. O el PSC mirant a les eleccions de 2023. I que aquestes qüestions condicionin als meus, fills o als seus fills, pares o als tarragonins. És que no és lògic. I Aquestes polítiques, d’aquí a uns anys ens adonarem que no han estat normals. No tinc cap ambició al Parlament o a Madrid.

Sí el senyor Mallol fa un pas endavant, Dídac Nadal fa un pas al costat.

Per tant, la seva trajectòria política s’acaba el 2023?
Potser sí.

O potser no?
De veritat que encara no ho sé. La gent em diu: “T’has de fer de Junts!”. Jo ara he de fer un partit polític? Vostè s’imagina?

El senyor Mallol s’ha posicionat a les primàries de Junts.
És un dels grans de la ciutat. Jo si es proposa el senyor Mallol, faig un pas enrere. No volia un titular? Sí el senyor Mallol fa un pas endavant, Dídac Nadal fa un pas al costat.


REDACCIÓ21 Octubre, 2021
Dídac-Nadal-JuntsperTarragona-1280x1195.jpg

Ha arribat el dia, aquest divendres els Bons Comerç TGN es posen en funcionament a Tarragona amb l’objectiu principal de recuperar econòmicament un sector que ha patit molt, especialment durant els darrers mesos.

Des de la conselleria de Comerç estem convençuts que aquesta campanya ha de marcar el punt de partida al despertar comercial de la nostra ciutat. No parlem només des d’un punt de vista de reactivació econòmica. Som molt conscients que el sector està cansat i fins i tot instal·lat en una atmosfera de falta d’optimisme provocada per la dinàmica dels darrers anys.

No obstant això, estem convençuts del potencial de Tarragona i de la necessitat de donar un impuls definitiu des de l’administració local, per tal de convertir la ciutat en un sol centre comercial, que vagi des de Ponent a la Part Alta, passant pel Serrallo o Sant Salvador, sense oblidar el paper que juguen els grans agents com Les Gavarres, Parc Central o El Corte Inglés, com a pols d’atracció.

Des de l’Ajuntament de Tarragona hem posat a disposició de la campanya 500.000 euros en forma de subvenció directa a les botigues, negocis de restauració i hostaleria. Es calcula que l’impacte econòmic mínim directe serà d’1’5 milions d’euros, ja que cada bo gastat de 5 euros assegura una despesa mínima de 15. Els Bons Comerç TGN arriben més tard del que tots hauríem volgut, però també ho fan en el moment que més ho necessita el nostre comerç, ja que les setmanes prèvies a la campanya de Nadal tradicionalment sempre han estat una època molt dura per al sector.

Es tracta d’una campanya principalment comercial, però ens equivocaríem si només l’entenguéssim des de la dimensió de la conselleria de Comerç. Amb motiu de la posada en circulació dels bons, hem preparat un programa d’activitats de dinamització comercial a tota la ciutat, ambiciós i apassionant, per fer que la ciutat desperti. Talls de carrers al centre, un trenet turístic gratuït que connectarà els principals reclams comercials, espectacles de carrer, tallers de mobilitat, un rocòdrom, showcookings… més de vint activitats per dinamitzar tota la ciutat. No serà una acció puntual, ja que volem que aquest model es repeteixi de manera continuada durant tot l’any i a tot el municipi.

En aquest sentit, hem d’agrair la col·laboració dels departaments de mobilitat, Guàrdia Urbana, l’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona, així com l’empresa municipal de Mercats, que s’ha bolcat amb la campanya. No podem oblidar tampoc la gran implicació de la Cambra de Comerç, qui ha tingut un paper clau a l’hora de validar els comerços i serà també l’encarregada de donar el vistiplau a les operacions i realitzar la posterior transferència als comerços.

En definitiva volem que la campanya de Bons Comerç TGN sigui un projecte de ciutat. La conselleria de Comerç té una responsabilitat clara a l’hora de capgirar la situació actual, però canviar la dinàmica depèn de tots i totes. És per aquest motiu que el lema de la campanya no podia ser altre que ‘Suma’t al nostre comerç’, ja que quan parlem de la nostra

ciutat i de les nostres botigues és imprescindible sumar esforços per col·locar Tarragona on es mereix.

Amb l’ajuda de tots i totes hem d’aconseguir que Tarragona es converteixi en un referent comercial, amb una oferta àmplia i atractiva que sigui capaç d’actuar com a pol d’atracció tant per als tarragonins i tarragonines com per als visitants i turistes, i que faci bategar els carrers. Per això, us convido a viure i gaudir amb optimisme de la posada en marxa de la campanya dels Bons Comerç TGN. El nostre comerç ens necessita, ‘Suma’t al nostre comerç’.

Dídac NADAL
Regidor de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ27 Setembre, 2021
didac_nadal3-1280x1707.jpg

El consell plenari de l’Ajuntament torna a ser presencial i -alhora – torna a viure moments de tensió. En una moció relacionada amb el comerç de la regidora no adscrita, Sonia Orts, han tornat a saltar les espurnes. La CUP ha votat en contra posant èmfasi en la negativa als APEUs, una mesura que “cedeix funcions públiques per a l’enriquiment del sector privat”, segons ha exposat la portaveu cupaire, Eva Miguel. Junts per Tarragona, liderat per Dídac Nadal, també ha votat en contra, malgrat haver afirmat que era una de les seves propostes principals per reactivar i transformar el comerç de proximitat de la ciutat.

Aquest fet no ha passat desapercebut per a una Sonia Orts amb ganes de retreure-li el seu vot contrari, afirmant que no la sorprén la seva “covardia”. “S’amaga darrere del Govern”, ha expressat. En la posterior intervenció del també regidor de Comerç, Dídac Nadal, ha defensat els APEUs sense girar el cap ni un sol moment a on estaven les seves sòcies de la CUP, situades a uns 2 o 3 metres. Què passarà amb els APEUs? Nadal afirma que s’està treballant en l’afer…

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Setembre, 2021
Dídac-Nadal8-1280x960.jpg

El comerç de Tarragona passa per una situació – a priori – delicada a causa de la crisi derivada amb la pandèmia. A més, la seva regidoria ha viscut un canvi important en el seu lideratge, ja que l’anterior regidora, Mary López, va deixar aquesta competència en mans de Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona i l’entrevistat d’avui. Nadal també és el president de l’Empresa de Mercats, una entitat que ha viscut molts canvis en els darrers anys. Romanen molts projectes per executar-se com per exemple el de l’Illa Corsini, que esperava avançar amb la col·locació de la pèrgola a la plaça aquest setembre i que finalment no serà així. També cal considerar aquests dos anys de Nadal com a edil, i alhora pensar en la seva possible candidatura amb Junts per Catalunya de cara a les pròximes eleccions municipals. 

 

Quina és la situació del comerç tarragoní?
No és que sigui un impacte exclusivament local, sinó de caràcter general. Tots sabem que existeix una crisi en allò que havien estat els paràmetres més clàssics del comerç. S’ha d’anar amb cura perquè els models de comerç van i vénen amb terminis establerts. Fa uns anys es va apostar per un comerç aplegat en centres comercials allunyats dels centres de població i per unes innovacions tecnològiques específiques. Això ha provocat una crisi en el comerç de proximitat que a més sabem que és aquell que ha de persistir. Davant d’aquest escenari global, ara estan naixent altres eines de recuperació d’aquest sector. Tots volem sortir per la ciutat, comprar i tenir moments agradables amb la teva família.

Quants establiments tarragonins han abaixat la persiana des de l’inici de la pandèmia?
No és bo situar-ho en un context de pandèmia. No voldria situar-ho en altes i baixes perquè és un moment que pot donar lloc a una desestabilització del comerç, però alhora a aventures tipus start-ups que donen una visió esbiaixada. No parlaria tant de reducció de comerç. Hi ha hagut una situació de crisi on el comerç local – en la mesura que ha pogut – s’ha anat preservant, però ara és el moment de la seva reactivació. Hi ha certa paràlisi pel que fa a aquest comerç, però la nostra conselleria treballa amb les eines necessàries per assolir-ho.

Però hi ha una dada de quants establiments han tancat?
És que el sector s’està reinventant. Tot el comerç basat en l’interiorisme, és a dir en el mobiliari, ara s’està refent després de la crisi que va patir el 2008. Un altre exemple és el comerç de tèxtils domèstics. Resulta que ara ja no ens vestim amb pijama a casa. Tots aquests comerços ara estan veient finestres d’oportunitats que abans de la pandèmia no tenien.

El comerç de proximitat acabarà desapareixent?
No, s’està reinventant i manca ressituar-se. Les persones al final volen apropar-se a una ciutat i tenir una experiència íntegra i global, que tothom pugui gaudir i fer diferents activitats. Això ha de venir acompanyat d’una bona política d’aparcaments, d’il·luminació, d’aparadors, etc. S’està apostant per això.

A què es deu el retard de 9 mesos dels ‘Bons comerç Tgna‘?
Retard? No. El Dídac Nadal va agafar el càrrec de regidor de Comerç a mitjans de juliol. La conselleria, els treballadors de les empreses municipals i les persones particulars que han col·laborat en la campanya han fet un esforç enorme durant tot juliol i agost. Voldria incloure a la Cambra de Comerç, la qual fa d’agent vertebrador de la iniciativa. Estic molt satisfet i agraït amb la feina de tots.

Vostè ha canviat la regidoria de Comerç?
Jo no entenc que hagi de canviar res. Al final, en els equips cadascú aporta el que és. És evident que la regidora Mary López i jo tenim trets diferencials i els dos hem donat la nostra pròpia impremta. Anirem veient si la meva impremta ha servit per canviar alguna cosa.

Hi haurà una segona convocatòria d’aquesta iniciativa?
S’està intentant dur a terme accions que tinguin un impacte amb certa immediatesa. Aquesta campanya perdurarà en la mesura en què els mateixos ciutadans i establiments puguin anar treballant amb aquesta eina, que si és bona hi podrem continuar. Si no, en trobarem d’altres.

Quines altres idees estan treballant?
Els APEU, una eina que ja s’ha consolidat en el món anglosaxó. El problema és que la nostra llei dels APEU és molt recent i encara s’ha d’establir d’una forma útil. Hem d’intentar reactivar les zones comercials amb aquest mètode.

Alguna eina més?
Continuem treballant amb l’aplicació mòbil, intentem evolucionar aquest marketplace. Insisteixo, ara mateix les polítiques comercials han de ser la suma de diferents factors. Aquí parlem d’alguns, però n’hi ha molts: l’estímul del comerciant, la millora de la il·luminació, programes d’activitats, etc.

En quin estat es troba el projecte Illa Corsini?
És un projecte que no depèn tant de la regidoria de Comerç, sinó de la de Territori. Es va presentar tota la part del projecte relacionat amb el carrer Canyelles, però aquesta és la part més física. La part mental ve acompanya d’una programació duta a terme per l’Empresa de Mercats i d’un acompanyament que tots els negocis estan fent des del carrer Governador González fins al Reding. Hi ha una sèrie d’actuacions que estan a punt de sortir i que formaran part d’aquesta Illa Corsini.

Quan s’instal·larà la pèrgola de l’Illa Corsini?
Jo personalment mai faré fugides ‘hacia delante‘. Les coses es faran ben fetes. El projecte de la pèrgola el tenim, però hem detectat que hi ha potencials incidències que s’estan revisant i redefinint. No tindrem pressa en fer les coses bé.

Com està la situació amb els marxants?
És bona. Vam fer dues reunions positives a l’agost. La relació amb ells és bona i – de fet – la campanya dels bons comercials també està destinada als marxants de Tarragona. A més, hi ha una sèrie d’accions relacionades amb els mercadets i amb ells. Des de la conselleria d’Hisenda s’estan estudiant mesures d’acompanyament als mercadets i als marxants. No els oblidem mai.

Quin és el balanç del nou mercadet de la plaça dels Carros?
És positiu. La consolidació de mercadets és una fita temporal que necessita una evolució. Aquest el vam estrenar abans de l’estiu i lògicament ha viscut els alts i baixos que tenen tots els mercadets. Li estem fent un seguiment i fins i tot es va acordar saber què s’estava fent al mercat del Fòrum i repetir-ho al de la plaça dels Carros per saber d’on són els seus clients. Hi ha molt d’interès en què el barri del Port hi vagi.

Quin balanç fa d’aquests 2 anys al capdavant de l’Empresa de Mercats?
Això possiblement ho hauria de fer algú altre. Crec que hem resolt una sèrie de problemes històrics que tenia l’empresa i li puc dir que el grau de satisfacció de tots els treballadors és extraordinari. Ells treballen a les 5 del matí els dissabtes i diumenges. En aquest sentit, satisfacció plena. Passa el mateix amb els nous càrrecs de gerència i de direcció perquè li han donat un to molt diferent. Li han donat la imatge dels Mercats de Tarragona que molta gent teníem al cap. Finalment, molta satisfacció amb el consell d’administració que està acompanyant les nostres decisions. Crec que s’estan veient resultats i que tenim 4 coses previstes que acabaran de consolidar el canvi vers els mercats i mercadets de la ciutat.

Com a regidor de Comerç de Tarragona, vostè està a favor o en contra del projecte Hard Rock?
Jo crec que en la vida existeixen els grisos, els matisos, etc. Ningú a Tarragona posa cap problema i fins i tot no és un tema a debatre l’existència d’un casino en una altra ciutat. No veig cap trava a la construcció d’un punt d’atracció com el que vostè em comenta. M’agradaria pensar que serà en la dimensió correcta i que com a societat serem capaços de regular el que pugui passar en aquests espais. Ara bé, no és el meu model personal. No instal·laria un projecte així a Tarragona, ja que aquí no hi ha aquesta necessitat. Tanmateix, sóc molt respectuós amb el que passi a altres municipis amb una situació econòmica delicada.

Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
No ho sé. Si no ho sabia quan estava a l’oposició, encara ho sé menys ara que estic a la conselleria de Comerç, perquè estic tan concentrat treballant…

Però li agradaria tornar-se a presentar?
Quan me’n vaig a la plaça dels Carros i em trobo veïns que em diuen que han notat el canvi amb accions com les que comentem, llavors m’entren ganes de presentar-me. Per contra, quan portem 8 hores en un plenari i m’adono que només a les darreres 4 podríem haver estat més pràctics, doncs se’m prenen les ganes. O quan veig que només es parla de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona… Tot és una qüestió de grisos.

En cas que es presentés, amb quines sigles ho faria?
Evidentment seria amb Junts per Catalunya, però ara mateix no he pres cap decisió. Ara només vull treballar per Tarragona des del tarragonisme.

Com valora la feina dels seus companys de Govern en aquests més de 2 anys de mandat?
Jo sempre dic que aquest Govern es va trobar amb una Tarragona que era un Titanic que s’havia de parar amb una mà. És evident que hi ha una inèrcia en parar el Titanic amb una mà, però estic satisfet amb com s’ha reconduït la situació. Anàvem a la deriva.

Què en pensa dels indults?
Que arriben tard i malament des de la perspectiva democràtica, de la del dret, de la justícia, etc. A més, quanta gent jove tenim amb causes penals pels fets dels darrers anys? Quanta gent tenim a l’Audiència Nacional? No és que estigui d’acord amb els indults, sinó que aquests no haurien d’haver existit, ja que no haurien d’haver hagut condemnes. Ara bé, crec que són un primer pas molt petit.

Vostè creu que són una moneda de canvi?
Són petites dosis de somnolència per guanyar temps i evitar tractar frontalment el problema polític que té aquest país. Fixi’s que aquest Govern progressista ha permès que l’energia pugi un 25%, i ara intentarà calmar els ànims amb la pujada del salari mínim interprofessional. Són petites càpsules per intentar dormir temes fonamentals. Així hem funcionat durant molt de temps.

Taula de diàleg o confrontació?
Crec que pot existir la taula de diàleg i alhora certa confrontació. Com no hi han d’haver vies de trobada? Al final el que no resoldrà aquest problema és donar-nos l’esquena els uns als altres. Encara que sigui per insultar-nos, ha d’existir una taula. Si no, com ho arreglarem? Han d’existir eines de diàleg.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ24 Agost, 2021
21.08.24_Productes-Santa-Tecla-Mercats_018_DAVID-OLIETE-1280x853.jpg

El marxandatge de Santa Tecla 2021 romandrà disponible al Mercat Central de Tarragona i al de Torreforta fins al 10 de setembre. Els diferents productes, els quals oscil·len entre els 2 i els 13 euros, també poden trobar-se en alguns mercadets del municipi. A més, alguns dels elements festius es podran adquirir a preus especials aportant el tiquet de compra igual o superior a 5 euros.

La samarreta, la bossa, el domàs o les tradicionals figures de goma són només alguns de la vintena de productes vinculats a la festa que estaran disponibles als mercats municipals. 

Els horaris dels punts de venda seran els següents: al Mercat Central (parada La Teca i la Meca), de dilluns a dissabte, de 8.30 a 21.00 h; al Mercat de Torreforta, de dijous a dissabte, de 8.30 a 14.00 h, i també de 17.30 a 20.30 h els divendres. Per la seva banda, els punts de venda als mercadets seran: St. Pere i St. Pau (27 agost i 3 de setembre), Fòrum (28 d’agost), Bonavista (29 d’agost i 5 de setembre), Pagesia (4 de setembre) i St. Salvador (10 de setembre).

El president de l’empresa de Mercats, Dídac Nadal, ha destacat que “els mercats i mercadets de Tarragona bateguen al mateix ritme que la ciutat i són un reflex del seu calendari cultural, social i festiu. Fa anys que l’empresa s’implica amb les festes de Santa Tecla de manera directa amb activitats ja tradicionals com la venda de marxandatge amb la que, a més, de premiar la fidelitat dels usuaris dels Mercats aplicant descomptes als productes més emblemàtics de la festa es col·labora amb entitats com Topromi, que ajuden a la integració laboral i social de les persones”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2021
20210729_ses2.jpg

El Mercat Central acull una exposició sobre espècies subaquàtiques de la costa tarragonina. Aquesta romandrà visitable de forma gratuïta fins al 21 d’agost en horari de 8:30h a 21h. La mostra consta d’una maqueta del parc subaquàtic, un audiovisual amb imatges d’immersions i un recull de fotografies amb més de 200 espècies diferents.

La iniciativa està organitzada per la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona amb la col·laboració de l’empresa de mercats (ESPIMSA). El president d’aquesta darrera, Dídac Nadal, ha destacat la importància d’aquest tipus d’idees: “Des de fa temps, és habitual veure exposicions als mercats públics de Tarragona, ja que volem que, més enllà de les necessitats dels nostres usuaris, venir a comprar als mercats i mercadets esdevingui una experiència”.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter