Arxius de didac nadal | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Octubre, 2021
Dídac-Nadal-JuntsperTarragona-1280x1195.jpg

Ha arribat el dia, aquest divendres els Bons Comerç TGN es posen en funcionament a Tarragona amb l’objectiu principal de recuperar econòmicament un sector que ha patit molt, especialment durant els darrers mesos.

Des de la conselleria de Comerç estem convençuts que aquesta campanya ha de marcar el punt de partida al despertar comercial de la nostra ciutat. No parlem només des d’un punt de vista de reactivació econòmica. Som molt conscients que el sector està cansat i fins i tot instal·lat en una atmosfera de falta d’optimisme provocada per la dinàmica dels darrers anys.

No obstant això, estem convençuts del potencial de Tarragona i de la necessitat de donar un impuls definitiu des de l’administració local, per tal de convertir la ciutat en un sol centre comercial, que vagi des de Ponent a la Part Alta, passant pel Serrallo o Sant Salvador, sense oblidar el paper que juguen els grans agents com Les Gavarres, Parc Central o El Corte Inglés, com a pols d’atracció.

Des de l’Ajuntament de Tarragona hem posat a disposició de la campanya 500.000 euros en forma de subvenció directa a les botigues, negocis de restauració i hostaleria. Es calcula que l’impacte econòmic mínim directe serà d’1’5 milions d’euros, ja que cada bo gastat de 5 euros assegura una despesa mínima de 15. Els Bons Comerç TGN arriben més tard del que tots hauríem volgut, però també ho fan en el moment que més ho necessita el nostre comerç, ja que les setmanes prèvies a la campanya de Nadal tradicionalment sempre han estat una època molt dura per al sector.

Es tracta d’una campanya principalment comercial, però ens equivocaríem si només l’entenguéssim des de la dimensió de la conselleria de Comerç. Amb motiu de la posada en circulació dels bons, hem preparat un programa d’activitats de dinamització comercial a tota la ciutat, ambiciós i apassionant, per fer que la ciutat desperti. Talls de carrers al centre, un trenet turístic gratuït que connectarà els principals reclams comercials, espectacles de carrer, tallers de mobilitat, un rocòdrom, showcookings… més de vint activitats per dinamitzar tota la ciutat. No serà una acció puntual, ja que volem que aquest model es repeteixi de manera continuada durant tot l’any i a tot el municipi.

En aquest sentit, hem d’agrair la col·laboració dels departaments de mobilitat, Guàrdia Urbana, l’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona, així com l’empresa municipal de Mercats, que s’ha bolcat amb la campanya. No podem oblidar tampoc la gran implicació de la Cambra de Comerç, qui ha tingut un paper clau a l’hora de validar els comerços i serà també l’encarregada de donar el vistiplau a les operacions i realitzar la posterior transferència als comerços.

En definitiva volem que la campanya de Bons Comerç TGN sigui un projecte de ciutat. La conselleria de Comerç té una responsabilitat clara a l’hora de capgirar la situació actual, però canviar la dinàmica depèn de tots i totes. És per aquest motiu que el lema de la campanya no podia ser altre que ‘Suma’t al nostre comerç’, ja que quan parlem de la nostra

ciutat i de les nostres botigues és imprescindible sumar esforços per col·locar Tarragona on es mereix.

Amb l’ajuda de tots i totes hem d’aconseguir que Tarragona es converteixi en un referent comercial, amb una oferta àmplia i atractiva que sigui capaç d’actuar com a pol d’atracció tant per als tarragonins i tarragonines com per als visitants i turistes, i que faci bategar els carrers. Per això, us convido a viure i gaudir amb optimisme de la posada en marxa de la campanya dels Bons Comerç TGN. El nostre comerç ens necessita, ‘Suma’t al nostre comerç’.

Dídac NADAL
Regidor de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ27 Setembre, 2021
didac_nadal3-1280x1707.jpg

El consell plenari de l’Ajuntament torna a ser presencial i -alhora – torna a viure moments de tensió. En una moció relacionada amb el comerç de la regidora no adscrita, Sonia Orts, han tornat a saltar les espurnes. La CUP ha votat en contra posant èmfasi en la negativa als APEUs, una mesura que “cedeix funcions públiques per a l’enriquiment del sector privat”, segons ha exposat la portaveu cupaire, Eva Miguel. Junts per Tarragona, liderat per Dídac Nadal, també ha votat en contra, malgrat haver afirmat que era una de les seves propostes principals per reactivar i transformar el comerç de proximitat de la ciutat.

Aquest fet no ha passat desapercebut per a una Sonia Orts amb ganes de retreure-li el seu vot contrari, afirmant que no la sorprén la seva “covardia”. “S’amaga darrere del Govern”, ha expressat. En la posterior intervenció del també regidor de Comerç, Dídac Nadal, ha defensat els APEUs sense girar el cap ni un sol moment a on estaven les seves sòcies de la CUP, situades a uns 2 o 3 metres. Què passarà amb els APEUs? Nadal afirma que s’està treballant en l’afer…

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Setembre, 2021
Dídac-Nadal8-1280x960.jpg

El comerç de Tarragona passa per una situació – a priori – delicada a causa de la crisi derivada amb la pandèmia. A més, la seva regidoria ha viscut un canvi important en el seu lideratge, ja que l’anterior regidora, Mary López, va deixar aquesta competència en mans de Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona i l’entrevistat d’avui. Nadal també és el president de l’Empresa de Mercats, una entitat que ha viscut molts canvis en els darrers anys. Romanen molts projectes per executar-se com per exemple el de l’Illa Corsini, que esperava avançar amb la col·locació de la pèrgola a la plaça aquest setembre i que finalment no serà així. També cal considerar aquests dos anys de Nadal com a edil, i alhora pensar en la seva possible candidatura amb Junts per Catalunya de cara a les pròximes eleccions municipals. 

 

Quina és la situació del comerç tarragoní?
No és que sigui un impacte exclusivament local, sinó de caràcter general. Tots sabem que existeix una crisi en allò que havien estat els paràmetres més clàssics del comerç. S’ha d’anar amb cura perquè els models de comerç van i vénen amb terminis establerts. Fa uns anys es va apostar per un comerç aplegat en centres comercials allunyats dels centres de població i per unes innovacions tecnològiques específiques. Això ha provocat una crisi en el comerç de proximitat que a més sabem que és aquell que ha de persistir. Davant d’aquest escenari global, ara estan naixent altres eines de recuperació d’aquest sector. Tots volem sortir per la ciutat, comprar i tenir moments agradables amb la teva família.

Quants establiments tarragonins han abaixat la persiana des de l’inici de la pandèmia?
No és bo situar-ho en un context de pandèmia. No voldria situar-ho en altes i baixes perquè és un moment que pot donar lloc a una desestabilització del comerç, però alhora a aventures tipus start-ups que donen una visió esbiaixada. No parlaria tant de reducció de comerç. Hi ha hagut una situació de crisi on el comerç local – en la mesura que ha pogut – s’ha anat preservant, però ara és el moment de la seva reactivació. Hi ha certa paràlisi pel que fa a aquest comerç, però la nostra conselleria treballa amb les eines necessàries per assolir-ho.

Però hi ha una dada de quants establiments han tancat?
És que el sector s’està reinventant. Tot el comerç basat en l’interiorisme, és a dir en el mobiliari, ara s’està refent després de la crisi que va patir el 2008. Un altre exemple és el comerç de tèxtils domèstics. Resulta que ara ja no ens vestim amb pijama a casa. Tots aquests comerços ara estan veient finestres d’oportunitats que abans de la pandèmia no tenien.

El comerç de proximitat acabarà desapareixent?
No, s’està reinventant i manca ressituar-se. Les persones al final volen apropar-se a una ciutat i tenir una experiència íntegra i global, que tothom pugui gaudir i fer diferents activitats. Això ha de venir acompanyat d’una bona política d’aparcaments, d’il·luminació, d’aparadors, etc. S’està apostant per això.

A què es deu el retard de 9 mesos dels ‘Bons comerç Tgna‘?
Retard? No. El Dídac Nadal va agafar el càrrec de regidor de Comerç a mitjans de juliol. La conselleria, els treballadors de les empreses municipals i les persones particulars que han col·laborat en la campanya han fet un esforç enorme durant tot juliol i agost. Voldria incloure a la Cambra de Comerç, la qual fa d’agent vertebrador de la iniciativa. Estic molt satisfet i agraït amb la feina de tots.

Vostè ha canviat la regidoria de Comerç?
Jo no entenc que hagi de canviar res. Al final, en els equips cadascú aporta el que és. És evident que la regidora Mary López i jo tenim trets diferencials i els dos hem donat la nostra pròpia impremta. Anirem veient si la meva impremta ha servit per canviar alguna cosa.

Hi haurà una segona convocatòria d’aquesta iniciativa?
S’està intentant dur a terme accions que tinguin un impacte amb certa immediatesa. Aquesta campanya perdurarà en la mesura en què els mateixos ciutadans i establiments puguin anar treballant amb aquesta eina, que si és bona hi podrem continuar. Si no, en trobarem d’altres.

Quines altres idees estan treballant?
Els APEU, una eina que ja s’ha consolidat en el món anglosaxó. El problema és que la nostra llei dels APEU és molt recent i encara s’ha d’establir d’una forma útil. Hem d’intentar reactivar les zones comercials amb aquest mètode.

Alguna eina més?
Continuem treballant amb l’aplicació mòbil, intentem evolucionar aquest marketplace. Insisteixo, ara mateix les polítiques comercials han de ser la suma de diferents factors. Aquí parlem d’alguns, però n’hi ha molts: l’estímul del comerciant, la millora de la il·luminació, programes d’activitats, etc.

En quin estat es troba el projecte Illa Corsini?
És un projecte que no depèn tant de la regidoria de Comerç, sinó de la de Territori. Es va presentar tota la part del projecte relacionat amb el carrer Canyelles, però aquesta és la part més física. La part mental ve acompanya d’una programació duta a terme per l’Empresa de Mercats i d’un acompanyament que tots els negocis estan fent des del carrer Governador González fins al Reding. Hi ha una sèrie d’actuacions que estan a punt de sortir i que formaran part d’aquesta Illa Corsini.

Quan s’instal·larà la pèrgola de l’Illa Corsini?
Jo personalment mai faré fugides ‘hacia delante‘. Les coses es faran ben fetes. El projecte de la pèrgola el tenim, però hem detectat que hi ha potencials incidències que s’estan revisant i redefinint. No tindrem pressa en fer les coses bé.

Com està la situació amb els marxants?
És bona. Vam fer dues reunions positives a l’agost. La relació amb ells és bona i – de fet – la campanya dels bons comercials també està destinada als marxants de Tarragona. A més, hi ha una sèrie d’accions relacionades amb els mercadets i amb ells. Des de la conselleria d’Hisenda s’estan estudiant mesures d’acompanyament als mercadets i als marxants. No els oblidem mai.

Quin és el balanç del nou mercadet de la plaça dels Carros?
És positiu. La consolidació de mercadets és una fita temporal que necessita una evolució. Aquest el vam estrenar abans de l’estiu i lògicament ha viscut els alts i baixos que tenen tots els mercadets. Li estem fent un seguiment i fins i tot es va acordar saber què s’estava fent al mercat del Fòrum i repetir-ho al de la plaça dels Carros per saber d’on són els seus clients. Hi ha molt d’interès en què el barri del Port hi vagi.

Quin balanç fa d’aquests 2 anys al capdavant de l’Empresa de Mercats?
Això possiblement ho hauria de fer algú altre. Crec que hem resolt una sèrie de problemes històrics que tenia l’empresa i li puc dir que el grau de satisfacció de tots els treballadors és extraordinari. Ells treballen a les 5 del matí els dissabtes i diumenges. En aquest sentit, satisfacció plena. Passa el mateix amb els nous càrrecs de gerència i de direcció perquè li han donat un to molt diferent. Li han donat la imatge dels Mercats de Tarragona que molta gent teníem al cap. Finalment, molta satisfacció amb el consell d’administració que està acompanyant les nostres decisions. Crec que s’estan veient resultats i que tenim 4 coses previstes que acabaran de consolidar el canvi vers els mercats i mercadets de la ciutat.

Com a regidor de Comerç de Tarragona, vostè està a favor o en contra del projecte Hard Rock?
Jo crec que en la vida existeixen els grisos, els matisos, etc. Ningú a Tarragona posa cap problema i fins i tot no és un tema a debatre l’existència d’un casino en una altra ciutat. No veig cap trava a la construcció d’un punt d’atracció com el que vostè em comenta. M’agradaria pensar que serà en la dimensió correcta i que com a societat serem capaços de regular el que pugui passar en aquests espais. Ara bé, no és el meu model personal. No instal·laria un projecte així a Tarragona, ja que aquí no hi ha aquesta necessitat. Tanmateix, sóc molt respectuós amb el que passi a altres municipis amb una situació econòmica delicada.

Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
No ho sé. Si no ho sabia quan estava a l’oposició, encara ho sé menys ara que estic a la conselleria de Comerç, perquè estic tan concentrat treballant…

Però li agradaria tornar-se a presentar?
Quan me’n vaig a la plaça dels Carros i em trobo veïns que em diuen que han notat el canvi amb accions com les que comentem, llavors m’entren ganes de presentar-me. Per contra, quan portem 8 hores en un plenari i m’adono que només a les darreres 4 podríem haver estat més pràctics, doncs se’m prenen les ganes. O quan veig que només es parla de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona… Tot és una qüestió de grisos.

En cas que es presentés, amb quines sigles ho faria?
Evidentment seria amb Junts per Catalunya, però ara mateix no he pres cap decisió. Ara només vull treballar per Tarragona des del tarragonisme.

Com valora la feina dels seus companys de Govern en aquests més de 2 anys de mandat?
Jo sempre dic que aquest Govern es va trobar amb una Tarragona que era un Titanic que s’havia de parar amb una mà. És evident que hi ha una inèrcia en parar el Titanic amb una mà, però estic satisfet amb com s’ha reconduït la situació. Anàvem a la deriva.

Què en pensa dels indults?
Que arriben tard i malament des de la perspectiva democràtica, de la del dret, de la justícia, etc. A més, quanta gent jove tenim amb causes penals pels fets dels darrers anys? Quanta gent tenim a l’Audiència Nacional? No és que estigui d’acord amb els indults, sinó que aquests no haurien d’haver existit, ja que no haurien d’haver hagut condemnes. Ara bé, crec que són un primer pas molt petit.

Vostè creu que són una moneda de canvi?
Són petites dosis de somnolència per guanyar temps i evitar tractar frontalment el problema polític que té aquest país. Fixi’s que aquest Govern progressista ha permès que l’energia pugi un 25%, i ara intentarà calmar els ànims amb la pujada del salari mínim interprofessional. Són petites càpsules per intentar dormir temes fonamentals. Així hem funcionat durant molt de temps.

Taula de diàleg o confrontació?
Crec que pot existir la taula de diàleg i alhora certa confrontació. Com no hi han d’haver vies de trobada? Al final el que no resoldrà aquest problema és donar-nos l’esquena els uns als altres. Encara que sigui per insultar-nos, ha d’existir una taula. Si no, com ho arreglarem? Han d’existir eines de diàleg.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ24 Agost, 2021
21.08.24_Productes-Santa-Tecla-Mercats_018_DAVID-OLIETE-1280x853.jpg

El marxandatge de Santa Tecla 2021 romandrà disponible al Mercat Central de Tarragona i al de Torreforta fins al 10 de setembre. Els diferents productes, els quals oscil·len entre els 2 i els 13 euros, també poden trobar-se en alguns mercadets del municipi. A més, alguns dels elements festius es podran adquirir a preus especials aportant el tiquet de compra igual o superior a 5 euros.

La samarreta, la bossa, el domàs o les tradicionals figures de goma són només alguns de la vintena de productes vinculats a la festa que estaran disponibles als mercats municipals. 

Els horaris dels punts de venda seran els següents: al Mercat Central (parada La Teca i la Meca), de dilluns a dissabte, de 8.30 a 21.00 h; al Mercat de Torreforta, de dijous a dissabte, de 8.30 a 14.00 h, i també de 17.30 a 20.30 h els divendres. Per la seva banda, els punts de venda als mercadets seran: St. Pere i St. Pau (27 agost i 3 de setembre), Fòrum (28 d’agost), Bonavista (29 d’agost i 5 de setembre), Pagesia (4 de setembre) i St. Salvador (10 de setembre).

El president de l’empresa de Mercats, Dídac Nadal, ha destacat que “els mercats i mercadets de Tarragona bateguen al mateix ritme que la ciutat i són un reflex del seu calendari cultural, social i festiu. Fa anys que l’empresa s’implica amb les festes de Santa Tecla de manera directa amb activitats ja tradicionals com la venda de marxandatge amb la que, a més, de premiar la fidelitat dels usuaris dels Mercats aplicant descomptes als productes més emblemàtics de la festa es col·labora amb entitats com Topromi, que ajuden a la integració laboral i social de les persones”.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2021
20210729_ses2.jpg

El Mercat Central acull una exposició sobre espècies subaquàtiques de la costa tarragonina. Aquesta romandrà visitable de forma gratuïta fins al 21 d’agost en horari de 8:30h a 21h. La mostra consta d’una maqueta del parc subaquàtic, un audiovisual amb imatges d’immersions i un recull de fotografies amb més de 200 espècies diferents.

La iniciativa està organitzada per la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona amb la col·laboració de l’empresa de mercats (ESPIMSA). El president d’aquesta darrera, Dídac Nadal, ha destacat la importància d’aquest tipus d’idees: “Des de fa temps, és habitual veure exposicions als mercats públics de Tarragona, ja que volem que, més enllà de les necessitats dels nostres usuaris, venir a comprar als mercats i mercadets esdevingui una experiència”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Juliol, 2021
Eva-Miguel-i-Inés-Solé-1280x720.jpg

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Junts per Tarragona ja compten amb el comandament dues empreses municipals més. En el cas de la CUP, la regidora d’habitatge i portaveu del grup anticapitalista, Eva Miguel, ja és la nova presidenta del Servei Municipal de l’Habitatge (SMHAUSA), anteriorment presidida pel regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo. Pel que fa al portaveu de Junts per TGN i regidor de comerç, fires i mercats, Dídac Nadal, agafa les regnes de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic (EMDE). D’aquesta forma, Nadal ja és president de dues companyies municipals, atès que també lidera els Mercats de Tarragona (ESPIMSA).

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Juny, 2021
mercats_bnavista-1280x853.jpg

Els Mercats de Tarragona impulsen un concurs públic per la realització d’una actuació visual i plàstica al Mercat de Bonavista. Concretament, la proposta escollida decorarà el mòdul que envolta els contenidors de reciclatge del mercadet. Aquesta iniciativa pretén contribuir al foment de l’art urbà i s’emmarca en les diferents actuacions de millora que des de fa temps s’estan impulsant al Mercadet.

Un tribunal format per representants de l’empresa de Mercats i de l’Associació de Veïns de Bonavista valorarà els treballs presentats i escollirà la proposta guanyadora, que rebrà una compensació econòmica de 500 euros. El segon i tercer classificats rebran 150 i 100 euros, respectivament.

La proposta guanyadora decorarà el mòdul que envolta els contenidors de reciclatge del mercadet

Les propostes visuals que es presentin han de ser originals i inèdites i no poden haver estat presentades en concursos previs. Els criteris de valoració que tindrà en compte el jurat es basaran en la qualitat tècnica i artística, l’impacte visual, la capacitat comunicativa, la creativitat, l’originalitat i la versatilitat per adaptar-se a la seva ubicació. Les propostes es poden presentar en sobre tancat fins el proper 16 de juliol a les 14.00h.

El president de l’empresa de Mercats de Tarragona, Dídac Nadal, ha subratllat que “la dignificació i revitalització del Mercat de Bonavista és una de les màximes prioritats de l’empresa. Aquesta actuació se suma a la resta d’accions de millora que s’han fet en els darrers mesos i entre les quals destaquen la creació de lavabos públics i d’un nou espai d’aparcament, la instal·lació d’una pèrgola i els nous contenidors de recollida selectiva. Continuem millorant la imatge d’aquest mercat amb proposta moderna i participativa alineada amb els valors de l’empresa de Mercats de Tarragona”.

PUBLICITAT






REDACCIÓ21 Juny, 2021
tribunal-zasca.png

II SESIÓN DEL TRIBUNAL DE LA “ZASCA” INQUISICIÓN, PRESIDIDO POR REVERENDÍSIMO CARDENAL TARRACOQUEMADA

BLASFEMIA. CINTA PASTÓ. La primera concejal de Turismo que solamente hace “turismo” y no ha podido ocupar el puesto de gerente del Patronato de Turismo de Tarragona.

VEREDICTO: Pecado mayor.

CONDENA: Aprenderse los nombres y apellidos de todos los gerentes municipales de Turismo de los ayuntamientos de la demarcación.

HEREJÍA. DÍDAC NADAL. Su padre fue alcalde tras una moción de censura, mientras a él le censura el alcalde. Pero por lo menos sabe que puede aportar cambios.

VEREDICTO: Pecado menor.

CONDENA: Decir en el próximo plenario municipal: “Soy una persona seria, muy seria, extremadamente seria, y soy capaz de decir sin reírme: biruliru, biruliru, biruliru”.

BRUJERÍA. XAVIER CLIMENT. Arquitecto del nuevo Teatro Tarragona, obra que, tras su reinauguración en 2012, ha sufrido más calamidades que las chapuzas de Pepe Gotera y Otilio.

VEREDICTO: Absolución provisional por no quedar acreditado si el responsable es realmente el arquitecto o terceros interpuestos.

CONDENA: No se establece ninguna condena, pero no estaría mal algún “mea culpa” de los implicados (el cilicio lo pone el Tribunal gratuitamente).

*Esta es la sección de humor del digital La República Checa

PUBLICITAT






REDACCIÓ15 Juny, 2021
Govern-de-Tarragona-1280x1119.jpg

L’executiu de Pau Ricomà a Tarragona s’amplia amb la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Junts per Tarragona (JxTgna). Segons ha anunciat l’alcalde aquest matí, en una trobada amb els periodistes, En Comú Podem (ECP) té l’opció de quedar-se dins del Govern. Les seves ‘carteres’ han quedat intactes en el nou cartipàs. No obstant, el grup liderat per Carla Aguilar ha convocat una roda de premsa a les 13:30 h on segurament s’anunciarà la seva retirada de l’executiu. En una nota, ECP han qualificat de ‘farsa’ la negociació paral·lela mantinguda amb Junts per Tarragona. 

Pel que fa als càrrecs, encara es desconeixen molts detalls. No se sap si Manel Castaño ocuparà aquesta responsabilitat. Aquest, però, cedirà les competències de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil a (la mossa d’Esquadra) Cristina Guzmán, de Junts per Tarragona. El portaveu municipal de Junts, Dídac Nadal, assumirà la regidoria de Comerç (i acumularà la presidència d’Espimsa), i la seva companya, Elvira Vidal serà la nova titular de Contractació, Parcs i Jardins i Accessibilitat.

Pau Ricomà amb Dídac Nadal

La portaveu de la CUP, Eva Miguel, liderarà Medi Ambient i Habitatge; mentre que l’altra regidora cupaire, Inés Solé, serà la responsable de Cultura, Festes, Cooperació i Joventut, funcions que estaven en mans de l’alcalde. Altres canvis importants afecten al cap de l’executiu: assumirà la presidència del Patronat de Turisme, a més de continuar al capdavant de projectes com la Tabacalera, Tecla 700 i Setmana Santa. La regidora d’Esquerra, la metgessa Cinta Pastó, mantindrà l’àrea de Domini Públic, però perd Turisme. 

Encara es desconeix què passarà amb les Regidories que tenen els Comuns en el cas que aquests abandonin l’executiu. Esquerra ha reiterat la seva voluntat que hi continuïn. “No importa el qui, sinó el què”, ha expressat el portaveu del grup republicà, Xavier Puig, reconeixent que els comuns han fet una molt bona feina. 

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Maig, 2021
Mercat-de-Tarragona-1280x960.jpg

Més enllà de les conseqüències directes de la pandèmia en l’àmbit sanitari, les restriccions aplicades pel Procicat han afectat diversos sectors. En els darrers mesos, els Marxants de Tarragona han patit tancaments temporals i han vist disminuïda la seva activitat. Arran d’aquestes limitacions, els paradistes viuen una complicada situació econòmica que només resoldrien amb una reducció de les taxes públiques corresponents.

Els perjudicis de la Covid-19

Al començament de la crisi sanitària, l’Ajuntament tarragoní va decidir tancar alguns mercadets en funció de la necessitat dels seus productes. El president d’ESPIMSA -l’empresa pública que gestiona aquest servei-, Dídac Nadal, descriu com “el primer cribratge va ser mantenir els mercadets oberts en aquells espais on era essencial tenir certs aliments”. Seguint aquest criteri, van primar les parades de fruita i verdura tant als barris de Bonavista, Sant Pere i Sant Pau i La Móra com al Mercat del Fòrum o a la Plaça Corsini.

Tarragona havia de garantir els protocols que es requerien des de Salut i, per tant, únicament era viable l’alimentació. Tot i això, els paradistes es van trobar amb un segon inconvenient: l’estoc dels seus productes. No podien recórrer la província per vendre fruita i verdura arreu, però tampoc comprar als proveïdors una part promocional a la demanda del moment. El sector tèxtil va tenir encara menys sort. Les parades de roba i calçat com la de Juan Benítez, president de Marxants TGN i propietari de Calzados Palma, van reprendre la seva activitat mesos després.

Dídac Nadal

De fet, Benítez té clars els motius de la reclamació per part del sector. Un d’ells és la discriminació que van patir respecte als supermercats i fruiteries dels carrers de Tarragona. “Al mercadet vam haver de mantenir les distàncies i instal·lar mampares de metacrilat”, explica, fent referència al fet que als supermercats no hi ha cap tipus de separació entre persones i, a més, tothom pot tocar els productes. A banda d’això, si seguien comparant, observaven que els mercadets, tot i estar a l’aire lliure, havien de tenir més restriccions o limitar el seu servei que els supermercats, essent aquests un espai tancat. És per això que, una vegada els paradistes van rebre totes les restriccions sanitàries a seguir, van decidir reunir-se i elevar queixes al Procicat.

PUBLICITAT

La taxa d’ocupació dels marxants

Juan Benítez

“No és només una taxa per ocupació de la via pública”, recalca el president d’ESPIMSA, sinó que la taxa trimestral dels paradistes inclou “la seguretat, la neteja i la taxa de gestió de la mateixa estructura i logística dels mercadets”. Aquesta es calcula en funció dels metres quadrats que té cada parada i, conseqüentment, les més grans són les que paguen més. Per exemple, Benítez explica que, anualment, arribaria als 6000 euros de despeses per una parada de 12 metres quadrats.

Fer front a un cost tan elevat va esdevenir inviable amb la irrupció del coronavirus. Al mateix temps, Juan Benítez reivindica que els paradistes haurien de ser considerats petit comerç i rebre “la part promocional dels ajuts segons els dies que treballen a un municipi”, ja que  han de correspondre als impostos de cada indret.

Inicialment, les parades d’alimentació van estar exemptes de pagar la taxa i els tèxtils van gaudir d’una reducció del 50% durant l’últim trimestre del 2020. Malgrat els esforços, això ha suposat que “ESPIMSA, durant el 2020, pràcticament no hagi ingressat amb les exempcions de les taxes”, es queixa Nadal. També assegura que les pèrdues s’haurien de compensar amb una dotació pressupostària municipal per tal que l’Empresa de Mercats fos viable econòmicament.

Aquest alleujament passat, però, és insuficient per a reactivar el sector. El marxant tarragoní argumenta que “la reducció de les taxes els ajudaria molt per millorar les seves condicions laborals”. Actualment, es troben en període de negociacions amb ESPIMSA i la Conselleria d’Economia de l’Ajuntament. Els paradistes proposen una rebaixa de la taxa d’almenys un 30% que es mantingui en el temps, demanen també una ajuda directa al sector (com ara la supressió del 21% d’IVA) i que des del consistori es promocioni els mercats ambulants.

Els paradistes tenen clar que per fer front a la situació i aconseguir aquelles mesures que han demanat, duran a terme, si cal, manifestacions, recollides de firmes o inclús plantar-se al davant de l’Ajuntament fins a poder dir que ho han aconseguit. De fet, l’acció ja ha començat i tenen demanada una reunió amb la Diputació de Tarragona per reclamar tots aquests drets que consideren han de tenir.
Aspiracions i necessitats a llarg termini.

PUBLICITAT

Les conclusions són clares, i és que el tema es resumeix en el fet que, després de totes les restriccions i la consegüent crisi que han patit els paradistes, ha arribat el moment del canvi. Volen lluitar pels seus drets i parlen d’aspiracions -vinculades a les noves necessitats- de cara al futur. Així doncs, Dídac Nadal considera que cal estudiar quines mesures seran cabdals per millorar els mercadets.

Una de les iniciatives implantades, i que està generant bons resultats, és la taxa de reciclatge, que consisteix, bàsicament, a una taxa zero per a aquells paradistes que gestionin bé els seus residus i col·laborin amb el medi ambient. És a dir, només paga qui no és sostenible. La prova pilot s’ha realitzat a Bonavista i “està funcionant molt bé”, explica Nadal. És per això que aquesta mesura s’implantarà a la resta de ciutats, ja que els mateixos paradistes reconeixen que “ara tenen el seu mercadet més net”. Una altra proposta és la d’instaurar un nou mercadet a la plaça dels Carros per tal de, com afirma Nadal, “donar vida i circuit” a la zona. De fet, la preocupació principal respecte a aquesta nova ubicació pels paradistes és plantejar-se si realment aportarà una dosi de vida al barri. També, planteja -a títol personal- que li agradaria que s’aprofités l’espai dels mercadets per a fer difusió cultural o, fins i tot, que “el Mercat Central fos com una ludoteca” adaptada a gens de totes les edats.

Ha estat un any complicat, però Dídac Nadal no s’amaga en un aspecte: l’orgull que sent envers els paradistes i la satisfacció per la resposta de l’Empresa de Mercats. ESPIMSA, a més, té diversos fronts oberts sobre la taula i es troben en negociacions amb el sector dels marxants. L’objectiu és millorar la seva situació d’una vegada i les propostes que sorgeixin es passaran a la Conselleria d’Economia. Malgrat tot, l’esperança protagonitza les converses i Nadal considera que s’aconseguirà una resposta assumible econòmicament per part de l’Ajuntament de Tarragona. I, per tant, en poques setmanes s’arribarà a la solució definitiva pels paradistes de la ciutat.

VÍDEO

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter