El Nàstic de Tarragona ha tornat a posar-se en una situació molt incòmoda, després de caure derrotat contra la UE Olot a La Garrotxa. Els grana no han pogut evitar que els olotins s’avancessin al marcador i malgrat haver aconseguit l’empat abans del descans i haver tingut grans oportunitats per a avançar-se a la segona meitat, els nastiquers no han pogut evitar una nova derrota fora de casa que complica i molt la situació dels tarragonins a la classificació.
Gol de l’Olot i a remar
El partit es va iniciar amb un bon inici més dels locals, que encoratjats per la seva afició, ràpidament han anat arribant a l’àrea grana i generant perill en les accions a pilota aturada. En el minut 13 va arribar el primer gol local, després d’un refús a la frontal que Héctor va aconseguir aprofitar per posar-la al fons de la xarxa.
A partir de la diana dels olotins, els de Xavi Bartolo van mostrar més caràcter sobre la gespa i van agafar les regnes del partit, lligant bons minuts i aconseguint tancar als olotins prop de la seva àrea en diverses arribades per banda que no han trobat rematador. L’aproximació més clara va arribar en el 38, quan Pol Ballesteros va estar a punt d’empatar amb un bon xut, refusat pel porter Ballesté.
Mentre que dos minuts després arribava l’empat grana. Pedro molt ben col·locat aconseguia aprofitar una greu errada defensiva de la UE Olot per posar l’esfèric per sobre del porter i empatar. Amb l’1-1 s’arribava al temps de descans i el conjunt tarragoní gaudia de 45 minuts més per aconseguir la victòria.
La pilota aturada condemna al Nàstic
A l”inici del segon temps el Nàstic sortia decidit pel segon gol. Pedro Martín, abans de ser substituït, i també Habran i Pol Ballesteros s’han trobat amb el porter Ballesté en diverses ocasions, que ha estat el millor pels olotins, aconseguint desesperar a l’ofensiva grana.
Quan el Nàstic gaudia del seu millor joc a l’encontre i més ofensiu va arribar el segon gol dels de La Garrotxa, en una jugada d’estratègia finalitzada des del segon pal per Carles Mas. El Nàstic ho va seguir intentant fins al final del partit i Pol Valentín, en el temps afegit, va tenir la igualada en un remat de cap al servei de cantonada que Ballesté refusava de nou. Final i el Nàstic marca el ‘playout‘ de descens, col·locant-se en una situació molt complicada a la taula.
Dades del partit
UE Olot 2: Ballesté, Carles Mas, Masó, Héctor, Natalio (Xumetra, 67′), J.A. Soler, Aspar (Pedro, 67′), Alan Baró, Chavarria, Eloi (Vivi, 82′), Kilian. Nàstic 1: Bernabé, Pol V, Bonilla, Goldar, J. Rodríguez, D. Petcoff, R. Brugué, Habran JR (S. Montero, 68′), Perone, Pedro (Lolo Plá, 72′), Pol B. Gols: 1-0, Héctor (13′); 1-1, Pedro (40′); 2-1 Carles Mas (78′).
Sí senyors. L’anomenat unicorn blanc dels castells, el 3 de 9 sense folre, ja és aquí i s’ha vist a Valls. No podia ser d’una altra manera. Al kilòmetre 0 del món casteller, allà on tot va començar, s’ha vist un dels castells ficció que finalment ha vist la llum, i per partida doble, en una Santa Úrsula per la història, no només pel seu caràcter reivindicatiu sinó per haver estat la millor diada castellera de la història.
Primer ha estat la Colla Vella dels Xiquets de Valls l’encarregada d’obrir pas en la història, carregant el castell inèdit en segona ronda i després la Colla Joves Xiquets de Valls, a qui la sort o l’atzar ha deixat sense el premi de ser la primera a coronar el 3de9sf però la persistència dels vermells ha fet que finalment li fessin l’aleta.
La millor diada castellera de la història
Els encarregats d’obrir plaça després del sorteig han estat els castellers de la Colla Joves Xiquets de Valls. Els de la camisa vermella han sortit decidits a fer història descarregant el tercer 2 de 8 sense folre i evidenciant que a Valls han aconseguit domar aquesta estructura de manera sublim. A la segona ronda arribava la gran aposta de la jornada pels diables vermells, el 3 de 9 sense folre.
En un primer intent, l’estructura pujava molt apamada però la canalla, després de moments de dificultat per poder arribar a coronar el pom de dalt han reculat, deixant-lo en intent desmuntat. En ronda de repetició els del carrer d’en Gassó han descarregat un 4 de 9 amb folre per agafar confiança.
3de9sf Joves Valls
A la tercera ronda, veient com la Vella havia aconseguit carregar-lo, la Joves hi ha tornat amb decisió, però el segon intent ha fet llenya, en haver-se fet massa llarga l’estructura i trencant-se quan acotxador i enxaneta es col·locaven damunt dels dosos. Però la glòria ha arribat per a la Joves de manera èpica.
En repetició de tercera ronda, hi han tornat amb el 3 de 9 sense folre i aquesta vegada si han aconseguit fer-li l’aleta de forma històrica i la plaça del Blat ha esclatat d’èxtasi. La Joves ha acabat la diada de la patrona vallenca amb un bon pilar de 7 amb folre, rubricant la seva millor actuació de la història.
La Vella fa història amb la tripleta de castells nets
Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha posat de manifest que són els grans dominadors del món casteller actualment. Els rosats han començat la seva actuació, sortint segons, amb el 4 de 9 sense folre. L’estructura presentava alguns canvis en el tronc respecte als que havien fet aquesta temporada i l’han pogut descarregar de manera ben solvent.
4d9sf Colla Vella
A la segona ronda ha arribat l’eufòria. Tot i que havien anunciat en un principi el 2 de 9 sense manilles, han optat finalment pel 3 de 9 sense folre. L’estructura del tres rosat ha estat una batalla constant però l’han sabut defensar de valent per aconseguir coronar el primer tres net de la història.
Quan l’enxaneta ha fet l’aleta, la plaça del Blat ha esclatat en crits de celebració i s’ha viscut el primer gran moment màgic a la plaça vallenca. A la tercera ronda han descarregat un altre castell sense folre, el 2 de 8 sense folre, de manera excel·lent i han acabat la Diada de Santa Úrsula amb un pilar de 8. Valls segueix marcant la història dels castells.
No hi ha manera. El Nàstic de Tarragona ha tornat a empatar, aquesta vegada contra el València Mestalla, a l’Estadi Antonio Puchades. Els homes de Xavi Bartolo van començar bé el primer tram de la primera part, arribant a avançar-se en el marcador després d’una gran rematada de Juan Rodríguez. Però en l’última del primer acte, el filial valencianista va trobar l’empat i va fer que els nastiquers patissin més del normal a la segona part.
Bon Nàstic des de l’inici
El Nàstic va assumir el tempo del partit des del primer instant. L’equip gran va imposar el domini de l’esfèric, ben situats defensivament per recuperar ràpidament la pilota. La primera aproximació va arribar de les botes de R. Brugué, en una jugada per banda en el minut 11.Al servei de cantonada va arribar el gol del defensa Juan Rodríguez. El gallec es va imposar per alt, enviant la pilota al fons de la xarxa per inaugurar el marcador.
Minuts després del gol, els locals van fer un pas endavant i els homes de Xavi Bartolo es defensaven bé, sense arribar a concedir ocasions als valencians. La primera aproximació a la porteria grana va arribar al minut 38, quan Bernabé va refusar amb encert el xut de Pascu.
Ja en el temps afegit, el filial valencianista va igualar el marcador. Una jugada per banda dreta de l’atac local va finalitzar amb una centrada al segon pal que Jordi Sánchez rematava a plaer. Amb el cop psicològic del filial xé cap als grana s’arribava al temps de descans.
Demanant l’hora a la segona part
A l’inici de segona meitat, els locals van sortir més protagonistes. Bernabé va ser providencial per evitar el gol de Carlos González. El de LosPalacios va refusar a córner i al servei de cantonada ha atrapat amb encert el remat local. Jordi Sánchez el millor dels valencianistes rematava creuat i la pilota sortia fregant el pal.
En l’acció posterior, el mateix jugador trobava de nou a Bernabé, que atrapava sense complicacions. El filial valencianista ho tornava a intentar en el 73′, mitjançant Jordi Escobar, en una acció perillosa que acabava rematant prop del pal.
Els tarragonins han tingut la millor al 75′. Ferran Giner aprofitava una pilota a l’espai que per pocs centímetres no s’ha colat a la base del pal llarg del porter Rivero. En el minut 82, Perone es mostrava contundent evitant que una bona acció personal de Jordi Sánchez pogués acabar a gol.
En els últims minuts del temps reglamentari, dues ocasions consecutives per als grana que arribaven per banda esquerra. En el 86‘Brugui no arribava al remat des de l’interior de l’àrea, per poc; i dos minuts després, Bonilla xutava des de lluny, trobant la resposta de Cristian Rivero.
Ja a l’afegit, Bernabé aturava una gran rematada creuada dels ché, evitant que els tres punts es quedessin a València. Final del partit i nou empat que no deixa content a cap dels dos conjunts i que complica la situació a la taula dels nastiquers.
Dades del Partit València Mestalla 1: Cristian Rivero, Marc Ferris, Javi Jiménez, Guillem Molina, Adrián Guerrero, Adri Gómez, Vicente Esquerdo, Carlos González (Alfred Planas, 71′), Pascu, Sergio Moreno (Jordi Escobar, 73′), Jordi Sánchez. Nàstic 1: Bernabé, Pol V, Bonilla, Goldar, J. Rodríguez, D. Petcoff, R. Brugué, Habran JR (Pol B, 66′), Perone, Pedro (Lolo Plá, 46′), J. Carreón (Ferran GP, 56′). Gols: 0-1, Juan Rodríguez (12′); 1-1, Jordi Sánchez (45′). Col·legiat: Daniel David Baiges Dones Estadi: Antonio Puchades, Ciutat Esportiva València CF
He de reconèixer que avui estic una mica més nerviós del normal. Avui entrevisto a David Marqués, guionista d’una de les pel·lícules més exitoses del cinema nacional, ‘Campeones‘. Fa tot el dia que estic en contacte amb ell per tal d’establir una hora per trobar-nos, paciència que li agrairé sempre. Jo mateix m’hauria enviat a pastar fang. Ens trobem a la plaça Corsini, al Mercat Central de Tarragona i em reconeix que Tarragona ha canviat, des de l’última vegada que la va visitar, en un festival de curtmetratges, fa més de 30 anys. Seiem a prendre un cafè i m’explica que ha suposat per ell el rodatge de la pel·lícula, el que costa fer una producció d’aquest tipus a Espanya. Em parla de normalitzar i no visibilitzar, que tots tenim discapacitats i que ens hauríem de mirar més en el mirall d’aquestes persones, que enveja com veuen la vida i el món que ens envolta. Entrevistem a David Marqués, que ens obre a una realitat desconeguda.
Marqués davant del Mercat
Com sorgeix la idea de ‘Campeones‘? Doncs la idea surt de llegir un article del País sobre un equip real d’un poble de València, de Burjassot. El Club Aderes, un equip format per persones discapacitades de bàsquet, que havien guanyat deu vegades el campionat d’Espanya. Tornant a l’article era una peça que tenia de tot. Tenia un punt molt emotiu, un punt de comèdia, estava molt ben escrit i sobretot les històries que explicava em van provocar totes aquestes sensacions. Vaig anar a veure’ls i a poder conèixer-los. Jo en aquell moment no tenia ni idea de bàsquet (rialles) ni de discapacitat intel·lectual, però em vaig trobar amb uns nois que tenien una visió de la vida súper optimista, divertida… de seguida vaig creure que en aquesta història hi havia una pel·lícula i vaig escriure el guió.
Quina va ser la resposta en aquell moment? Els primers a llegir el guió van ser l’entrenador de l’equip i el president de l’associació, perquè tenia clar que volia que fos una comèdia. Tenia claríssim que aquesta història havia de ser una comèdia, però fer una comèdia amb un tema tan sensible com aquest… Podies travessar la línia i que es pensés que ens estàvem rient d’ells, o quedar inclús per darrere, semblant que fos una història paternalista, aquell “ai pobrets“… I jo tampoc volia això. Total, se’l van llegir i em van dir que havia encertat de ple. “Això és el que no s’ha fet mai i és un gran tema”, em van assegurar, i aquest pas va ser el que em va encoratjar a fer la pel·lícula, fins que va arribar JavierFesser.
Marqués i Fesser
Com va ser el procés de parlar amb JavierFesser? Mira, van passar 5 anys des que vaig escriure el guió i es va fer la pel·lícula. Durant aquest temps vaig arribar a perdre els drets del guió, durant un període, fet que va complicar el projecte. Quan els vaig recuperar, torno a engegar el procés de poder fer la pel·lícula, anant a totes les productores, porta per porta. La gran majoria el van rebutjar o simplement ni se’l van llegir, fins que a una d’elles li va agradar el projecte. Em vaig reunir amb ells, anàvem a impulsar per fi la producció, volien inclús que fos jo el director… però em va trucar l’última productora a la qual havia enviat el guió, Pendelton de Luís Manso i JavierFesser. Luís Manso em va dir “Aquesta pel·lícula és pel Javier. Ara estem preparant una altra cosa però és que crec que ha de ser per ell”. A les portes de firmar amb l’altra productora, em vaig reunir amb Pendelton i amb Fesser, un dels directors que sempre he admirat. Només en parlar amb ell vaig veure que tenia la mateixa visió de la història que tenia jo i em vaig plantejar el fet de deixar el guió a les seves mans, ja que estava segur que seria una pel·lícula amb molta més repercussió, pressupost i mitjans dels que podia disposar jo amb un altre projecte. El vaig deixar a les seves mans i no me’n penedeixo (riu).
I el procés de càsting? Els personatges s’assemblen als jugadors de l’equip ‘real’? Els personatges del guió original estan basats en els nois de l’equip de l’Aderes. El que sí que és cert que en el primer guió, la primera versió abans de realitzar el càsting, eren set jugadors. Quan es va fer el càsting, ja hi havia una selecció de 600 persones entre totes les associacions de Madrid. Llavors va començar la selecció, fins que van quedar deu persones. Va ser Javier qui va dir que no volia treure més gent i que volia aquests deu personatges. La qüestió és que el que vam fer va ser crear personatges nous en base, no només de la personalitat d’aquests nois de l’Aderes, sinó complementant-los amb els personatges que havíem trobat als càstings. Tres o quatre personatges estan pràcticament igual que al primer guió, amb aportacions dels actors, però el millor de tot és que és tot real, no ens hem inventat gairebé res. Les situacions i els diàlegs sí que són inventats, però aquesta manera de reaccionar dels actors, aquesta manera de veure el món i de dir les coses està molt basat en la realitat.
Escena de ‘Campeones’ a una platja canària
Creus que des de la societat tendim a donar-li l’esquena als problemes de salut mental? Mira en el meu cas particular, sí que és cert que tenim la barrera que ens posem nosaltres mateixos, jo mateix m’incloc. Jo no tenia cap mena de contacte amb persones amb discapacitat, però sí que és cert que tenia la barrera posada. Pensava, “val estan allí, però no em vull apropar-me a aquest món”. No vull dir la paraula ‘rebuig’, però sí que és aquella cosa que tractes d’evitar. Tot això existeix. Però clar, en el moment que els vaig conèixer, se’m van caure totes les barreres i tots els prejudicis i em vaig arribar a adonar del ‘gilipolles‘ que arribes a ser, quan li dónes l’esquena a coses que no coneixes. Descobreixes una manera de veure la vida que hauríem d’aprendre a tots els estrats de la societat.
Aquí a Tarragona vam ser pioners amb la iniciativa La LigaGenuine, són aquest tipus d’iniciatives les que ajuden a visibilitzar… Més que visibilitzar hem de normalitzar. Tots tenim discapacitats, no hi ha ningú que sigui perfecte. Digues-li enveja, ego, por… com vulguis, però tothom tenim alguna discapacitat que ens impedeix arribar a aquella felicitat plena que podem arribar a assolir a la vida. Ens anem carregant de problemes, mogudes… ens anem carregant el cap des de ben petits. Et vas tornant més aspre, ho veus tot de manera més negativa, i crec que si ens miréssim més en el mirall d’aquests nois, com viuen el dia a dia, que el viuen d’una manera que jo envejo. M’encantaria poder afrontar la vida com ho fan ells i et deixes de tonteries. En el moment que et rodeges d’ells i de les seves famílies, t’adones de les discapacitats pròpies que arribes a tenir.
Marqués amb alguns dels actors de ‘Campeones’
Com ha estat l’experiència de compartir rodatge amb ells? Un autèntic plaer. Al rodatge l’únic problema era que no eren actors professionals, però és un problema que et trobes sempre que treballes amb una persona que no té formació artística…
Però passa amb totes les persones que no són actors (Rialles) Sí, exacte! Un rodatge és una cosa súper complicada, però ells van respondre millor que la majoria d’actors. Els hi deies, anem a rodar aquesta escena i tot era festa i alegria (rialles). Digues-li això a un actor professional després de més de 10 hores de rodatge… (més rialles). Ells són súper professionals i tot era una festa. Però del que més orgullós em sento és de tot el que ha vingut després. El fet de poder viatjar amb ells per tota Espanya presentant la pel·lícula i veure com gaudien moltíssim de tot això.
I les nominacions als Goya ja devia ser… Sí i tant! Però torno a insistir, des del primer moment i des de l’estrena (somriu), ha estat tot una alegria contínua, no s’ha acabat encara! De fet la setmana passada vam estar recollint premis, vam estar amb tres dels nois; de fet avui estic aquí (rialles). La pel·lícula aquest estiu s’ha posat a tots els pobles d’Espanya. Cada festa de poble que veia, ‘Campeones‘ estava anunciada. Hem estat a tot arreu, els nois porten una agenda brutal, segueix sent un no parar. Per això dic, la pel·lícula ha estat una alegria contínua, i els Goya, doncs una més! Per ells els hi és igual que els hi donin un Goya o una ampolleta d’aigua a cadascun (més rialles), els hi és igual que no els hi donin res. Tal com se’ls veu a la pel·lícula, són a la vida real.
I en l’àmbit personal, què suposa haver guanyat un Goya, t’imaginaves que aquesta història podia guanyar-lo? Jo crec que mai et planteges guanyar un Goya, prou difícil és arribar a fer una pel·lícula (somriu). Suposa un esforç immens arribar a fer-la, llavors en l’últim que penses quan estàs fent-la és en guanyar premis, el que vols és acabar-la de la millor manera possible, i després a veure què passa. Hem tingut la sort que tot el que ha passat ha estat meravellós, sent una de les pel·lícules que ha recaptat més a la història del cinema espanyol, que ens han donat un munt de premis… Però aquestes coses, quan estàs rodant, no les penses. Si no seria una professió de frustrats i el que intento és que es faci la pel·lícula de la millor manera possible.
Marqués amb el Goya
Com està la indústria del cinema nacional? Doncs com totes les indústries… molt complicada. Molt difícil, però és que no hi ha res fàcil avui en dia! (rialles). Si fos fàcil, tothom faria pel·lícules cada any en aquest país. Mira’m a mi mateix, fa 5 anys que no dirigeixo cap pel·lícula i en tinc ganes. Però és complicat. Tinc alguns projectes, però porta molt temps el fet de realitzar una producció.
Finançament o temps? (Rialles) Tot, tot! Són molts factors. Moltes potes d’una taula gegant que si falla alguna, la resta cauen a terra. Posar totes les parts d’acord és molt complicat.
Què li diries a les persones que no han vist ‘Campeones‘ perquè s’animin a veure-la? Em sembla molt malament que encara hi hagi gent que no l’hagi vist… (rialles). Sobretot que s’animin a veure-la per passar una estona molt divertida. Si no que li preguntin a algun dels més de tres milions d’espectadors que l’han vist al cine (bromeja). Que s’animin que segur que els hi agrada.
Nou empat del Nàstic de Tarragona que se li comença a complicar la vida a la classificació del grup tercer de Segona Divisió B. Els homes de Xavi Bartolo han plantat cara a tot un CE Castelló, que només ha estat superior als minuts finals de la primera part. Un error de Bernabé ha provocat que els de la Plana s’avancessin al 68, però Brugué ha aconseguit empatar el matx pels grana.
Un nou canvi de sistema de Bartolo
Els primers minuts han estat de tanteig entre els dos conjunts. El Nàstic de Tarragona ha sortit al verd del Nou Estadi, fidel al seu estil, amb la intenció de tenir la pilota, amb un canvi de sistema al centre del camp. Davant d’ells un Castelló més defensiu que buscava les transicions ràpides per sorprendre els centrals grana.
Un empat que fa que no ajuda al Nàstic
La necessitat feia jugar amb ansietat als grana, que veien com els albinegres arribaven amb facilitat a la meta de Bernabé. Al minut 15, una rematada del central castellonenc Verdés, després d’un córner, avisava del perill del Castelló a pilota parada.
El Nàstic intentava mantenir el control del joc al centre del camp i buscava les bones desmarcades de Pedro Martín i Habrán, que tornava a ser de la partida a l’onze de Xavi Bartolo. Al 28‘, una bona combinació entre l’andalús i el camerunès a punt ha estat d’estrenar el caseller grana, però la rematada d’Habran s’ha quedat toveta a les mans d’Álvaro Campos.
La primera meitat avançava sense clares ocasions, bones arribades però sense que cap equip trenqués l’empat. Però el Castelló al 44 l’ha tingut. Jorge Fernández ha disposat de la millor de tot el primer temps. Sol, al cor de l’àrea nastiquera, l’extrem ha rematat una gran centrada, que Bernabé ha tret de manera impossible. 0-0 i tot per decidir-se a la segona meitat.
Enèssim error defensiu nastiquer
El segon acte ha començat amb els mateixos 22 protagonistes, però amb un canvi de sistema a l’onze grana, amb un 4-4-2 molt més definit. I el Nàstic ha començat a carburar. Mentrestant el Castelló es mantenia ferm i rocós en defensa. Dues bones arribades de LoloPlá han animat a la parroquia grana, que seguia amb neguit i ansietat el partit.
Al minut 60, Xavi Bartolo ha mogut la banqueta, donant entrada a Pol Ballesteros i Roger Brugué que li han donat una marxa més a l’atac grana. Però un error defensiu de Bernabé ha condemnat als nastiquers. El porter grana ha volgut jugar una pilota que ha interceptat RubénDíez i sol ha avançat als castellonencs. De nou 0-1 i a remar.
Amb el gol dels de la Plana, el partit s’ha descontrolat un cop més. Però el Nàstic ha aconseguit empatar el partit. Una gran centrada d’Habrán ha deixat a Brugué sol que ha rematat a plaer. 1-1 i 10 minuts al davant. Perone ha tingut la millor a les acaballes del partit, amb un córner que a punt ha estat d’acabar dins de la porteria de Campos, en la que ha acabat sent l’última del matx. El col·legiat ha xiulat el final en un empat que posa molt difícils les coses pel Nàstic de Tarragona a la taula.
Borja VIZCARRO
Dades del Partit Nàstic 1: Bernabé, Pol V, Bonilla, Goldar, J. Rodríguez, Lolo Plá (Pol B 60’), D. Petcoff (J. Lasso 80’), Habrán Jr, Perone, Pedro i Ferran GP (R. Brugué 60’). CE Castelló 1: A. Campos, Satrústegui, Carles, Cubillas (Serra 67’), Rubén Díez Gálvez 88’), César, Víctor, Calavera (Alfredo 89’), Verdés, Jorge F i Muguruza Gols: 0-1 Rubén Díez (68’), 1-1 R. Brugué (84’) Col·legiat: Raúl Martín González Francés Estadi: Nou Estadi 4.047 espectadors
Aquest matí aprofitem la sessió de Control al Govern per traslladar-nos a la casa de tots els catalans: el Parlament de Catalunya. El nostre viatge comença ben d’hora a l’estació de Renfe de Tarragona, on agafem el tren que ens ha de portar a l’Estació de França de Barcelona, on dins del Parc de la Ciutadella, es troba la cambra catalana parlamentària.
Viatgem al Parlament de Catalunya
En primer lloc, observem que l’expectació als exteriors del Parlament és màxima. Avui el president Quim Torra compareix al Saló de sessions, després que el seu judici hagi estat ajornat. Tots els mitjans nacionals són aquí i avui es preveu que la sessió de control serà tensa, tot i que el president tampoc té res important a dir, pel que fa al funcionament del govern.
El bar, lloc de trobada dels grups polítics
Passem el control de seguretat i ens acreditem. És temps per agafar forces, ja que la jornada serà llarga. El ple de control comença a les onze, amb una intervenció del president Torra, que analitzarà l’actualitat a Catalunya i exposarà les accions que ha realitzat i que es portaran a terme a curt termini pel Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, sense límit de temps. Passem pel bar a esmorzar i agafar forces.
Només en entrar al bar es veu als diputats en petits cercles, agrupats pel color del seu partit polític. L’organització de la cambra i el repartiment d’escons es trasllada al lloc ‘d’esbarjo’ dels polítics catalans. Mentre agafem l’esmorzar, un reguitzell constant de diputats i assessors, treballadors del parlament, membres dels Mossos d’Esquadra i seguretat de Presidència… tothom passa pel bar.
L’ambient que es respira en aquest espai no es pensin que és com es veu a les sessions, més ben al contrari. Tota la tensió es queda al Saló de sessions, al bar tothom conviu cordialment sense que hi hagi cap mena de conflicte. Aparentment la convivència és possible. Bé no seré jo el que arrangi ara la qüestió del procés en una visita al Parlament, però són d’aquelles coses que criden l’atenció.
Sala de premsa del Parlament de Catalunya
Tarragona, la gran oblidada
El rellotge marca que queden 5 minuts perquè siguin les onze i ja es comença a veure ‘moviment’. Els polítics entren dins la cambra i els periodistes ens dirigim a la sala de premsa per seguir amb atenció el discurs del president de la Generalitat, sobre l’estat del país i les seves accions de govern. Quan sentim les paraules de Torra, la sensació que queda és: i què hi ha sobre Tarragona?
El problema és el de sempre, tot passa a Barcelona. El president Torra només s’ha referit a la demarcació quan ha parlat de Salut, on ha assegurat que s’han destinat 50 milions d’euros per a l’ampliació de Joan XXIII, cosa que és d’agrair però que s’hauria d’haver realitzat abans. També és l’única actuació que es realitzarà a la demarcació, basant-se en el que ha anunciat el president. Que hi ha de la resta del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Carlos Carrizosa davant els mitjans
La sala de premsa i els passadissos del Parlament bullen. S’acaba la intervenció del president Torra i els diputats s’escampen cap als despatxos a preparar les intervencions de la tarda. Només CarlosCarrizosa, de Ciutadans, atén als mitjans assegurant que presentaran mocions al parlament, que només es mira cap a un costat però es menysprea la ‘Catalunya real’… tot segueix igual al Parlament.
Els polítics assumeixen que la gent està farta
Aprofitem el descans per parlar amb un dels representants polítics de la demarcació de Tarragona al Parlament, Carles Castillo, del grup PSC-Units. Preguntem, com ha vist el desenvolupament del ple i Castillo assegura que “hem vist un exercici d’allunyament de la realitat, amb un discurs que res té a veure amb els problemes de reals de la ciutadania”.
Pel diputat socialista, “entenem el descontentament de la ciutadania catalana, ja que no s’estan plantejant els problemes reals i no es posen damunt de la taula qüestions bàsiques i sobretot no es busquen solucions, sobretot en els serveis públics, ben visibles en matèries d’educació i sanitat”.
El Parlament des del parc de la Ciutadella
També ens atén la diputada de Catalunya En Comú, Yolanda López, qui assegura que “El president Torra ha parlat d’una Catalunya irreal. El que no veu és que cada vegada hi ha més inacció del Govern, a més que no es parla de la resta de províncies. Tot es generalitza i s’emfatitza en Barcelona”.
La sessió de Control al Govern de la Generalitat finalitza a les vuit i recollim per anar a buscar el tren per tornar cap a casa. La sensació que se’m queda, entre tot plegat, és que al Parlament de Catalunya es veuen dues realitats oposades, se li dóna voltes al mateix constantment, i només es parla en clau Barcelona. La qüestió política és un tema delicat, però el país necessita un govern actiu i pel que s’ha vist al primer ple, no canviaran gaire les coses. Mentrestant, la ciutadania cada cop n’està més farta.
Al Nàstic de Tarragona se li segueix resistint la victòria a casa. Els homes de Xavi Bartolo han tornat a cedir un empat al Nou Estadi, on ha tornat a donar dues cares molt diferents. La bona ha estat la capacitat de reacció, després que la UE Cornellà s’avancés al marcador, posant el 0-2 al minut 40 de la primera part. La cara dolenta, la falta d’intensitat i l’innocència que segueix castigant durament a l’equip tarragoní.
0-1 i a remar des de l’inici Poc ha durat el bon inici dels de Xavi Bartolo. Un error en defensa clamorós ha deixat sol a Pablo Fernández que a plaer ha batut la porteria de Bernabé. Des de l’inici tocava remar. Lluny d’encotillar-se davant del gol cornellanenc els jugadors grana han buscat la reacció ràpida. En una al minut 7, contra Brugui a punt ha estat d’igualar el matx.
Les bones incorporacions per banda de Pol Ballesteros també han aportat jugades de perill pels nastiquers, Pedro Martín, fins en dues ocasions, ha estat també a punt de trobar premi, amb una gran rematada de cap a centrada d’Albarran i, posteriorment, en una jugada personal que ha acabat amb un xut a les mans de Ramón.
Pedro Martín posa en joc una pilota
Al quart d’hora de partit la UE Cornellà ha fet una passada endavant, avançant la pressió, fet que ha provocat que la sortida de la pilota dels granes no fos tan fluida. Amb el pas dels minuts el Nàstic anava perdent rapidesa. Al minut 22, Bernabé ha tret una bona mà per impedir que Eloi Gila fes el segon, després d’una jugada polèmica, on un jugador verd s’havia emportat l’esfèrica amb la mà, fet que ha passat desapercebut pel col·legiat.
De nou Pedro Martín al 25, després d’una bona centrada de Brugui, deixava el malagueny sol al segon pal, però no ha estat capaç de connectar una bona rematada de cap. DamiánPetcoff, amb una gran treta de falta a punt ha estat de trobar premi, però el gol, semblava negat pels homes de Xavi Bartolo. A la següent jugada, de nou el migcampista argentí ha enviat una gran centrada al travesser, a punt de fer un gol olímpic.
Però al minut 40 tot el bon treball se n’ha anat norris. Albarrán, en una centrada des del costat dret dels barcelonins, el lateral grana ha comès penal sobre Baro i Abde convertia la pena màxima des dels 11 metres. De nou a remar. Però el mateix jugador emmenaria el seu error. En la següent jugada d’atac dels tarragonins, el defensa trobava la xarxa i retallava distàncies. Primera part de bogeria.
Ja al final d’aquest primer acte, en una jugada molt embarbollada, el Nàstic feia el segon amb una centrada de córner, però el col·legiat l’anul·lava per falta sobre l’arquer cornellanenc. Carbonell Hernández xiulava el final i jugadors al túnel de vestidors.
El treball es queda a mitges
La segona meitat també començava amb dues ocasions clares pels dos conjunts. Primer Pol Ballesteros ha provat sort des de la frontal amb un bon xut que ha aturat Ramón en dos temps. Replicava la UE Cornellà amb una rematada de Pablo que salvava en última instància Perone. El Nàstic seguia buscant bones triangulacions al centre del camp i el Cornellà, amb el resultat a favor, seguia buscant pressionar els centrals grana.
Però a segona meitat avançava amb un ritme molt més lent que el del primer acte. Amb el pas dels minuts, la parròquia grana anava demanant als seus homes molta més pressió i intensitat, i a la banqueta de Xavi Bartolo alguna reacció en forma de canvi d’algun dels seus homes. Habran substituïa Brugué per intentar donar-li més control en zona de tres quarts.
Perone celebra l’empat / Tgna Digital
Al 81 el Nàstic ha trobat l’empat. Una gran centrada de Bonilla en una falta lateral al cor de l’àrea trobava Perone, que de cap, aquesta vegada sí connectava una bona rematada que acabava al fons de la xarxa de la porteria corenllanenca. 10 minuts pel final i els tarragonins tenien temps per buscar el gol de la victòria.
El Cornellà buscava perdre temps, intentant fer bo el resultat. En cada jugada els jugadors verds anaven a terra, fet que desesperava sobre manera als aficionats nastiquers al Nou Estadi. Al minut 87, els barcelonins es quedaven amb un home. Una passada a l’espai deixava sol Pedro Martín i Òscar Prats feia falta sobre el ‘killer‘ grana, fent que el col·legiat li ensenyés la segona targeta groga i el camí als vestidors.
El Nàstic ha tingut la millor en les botes de Pedro Martín, en l’afegit. Una gran passada de nou a l’esquena dels centrals cornellanencs, trobava el davanter malagueny que retallava a Ramón i, quan tot indicava que podria rematar i trobar porteria, un Baro providencial tallava la jugada, fent que s’hagués d’aturar i perdés la referència de la porteria i enviés el xut finalment per sobre del travesser. L’àrbitre xiulava el final del partit, i els jugadors anaven a terra decebuts pel resultat final. La victòria a casa se segueix resistint i aquest empat deixa al Nàstic a la part baixa de la classificació, amb només cinc punts dels 15 possibles.
Dades del Partit Nàstic 2: Bernabé, Bonilla, Goldar, Viti (Carreón 46’), J. Rodríguez, D. Petcoff, R. Brugué (Habran 72’), Perone, Pedro, Pol B. i Albarran (J. Pereira 81’). UE Cornellà 2: Ramón, Òscar Prats, Baro, Javi Jiménez, Eloy Gila, Fer Pina, Mario Robles, Nana, Pablo Fernández (Becerra 61’), Abde (Guzmán 72’) i Lobato (Fall 82’) Gols: 0-1 Pablo Fernández (6’), 0-2 Abde Penal (40’), 1-2 Albarran (43’), 2-2 Perone (81’) Col·legiat: Carlos Alberto Carbonell Hernández Estadi: Nou Estadi amb 3.532 espectadors
Avui canviem de registre. Viatgem cap a Alella, un petit poble del Maresme que s’ha convertit en l’epicentre del cinema català i espanyol, per poder conèixer en profunditat la nova coproducció de Televisió de Catalunya, Radio Televisión Española i sota la producció de Focus. Es tracta d’una adaptació al cinema de l’obra de teatre ‘El crèdit’, que ha estat triomfant als ateneus més importants de Barcelona i Madrid.
Viatgem a Alella per visitar el set de ‘El crèdit’
Agafo el guió i la sinopsi d’aquesta ‘TV movie’ per preparar la jornada i em plantejo una qüestió complexa. Per què totes les produccions, o la gran majoria d’elles, es fan de Barcelona cap amunt? No troben?
Després d’agafar una furgoneta de l’equip de producció a Barcelona, arribem al bell mig d’Alella, on a l’Espai d’Arts Escèniques del municipi, s’està gravant aquesta nova producció de TV3 i RTVE, amb una duració aproximada de quatre setmanes. El primer que sobta és com l’ateneu alellenc s’ha convertit en una seu bancària, com la que podríem trobar a qualsevol barri o ciutat, transformant l’espai teatral, sense alterar la tranquil·litat d’aquest poble de la costa maresmenca.
‘El crèdit’, una coproducció simultània en català i castellà En aquesta comèdia, un home que es veu en la necessitat de demanar un préstec bancari, veu la gestió complicada quan el director de la sucursal l’hi nega perquè no hi veu garanties de solvència. Quan l’home no veu la manera d’aconseguir el crèdit de grat, amenaça el bancari de seduir i anar-se’n al llit amb la seva dona, si no accedeix a aprovar l’operació.
Jordi Bosch i Pere Ponce
Pel que fa al repartiment d”El crèdit’ està encapçalat per Jordi Bosch que interpreta el paper de protagonista a la producció catalana, i Carlos Hipólito que fa el mateix, però en versió castellana.
Tots dos compartiran protagonisme amb Pere Ponce, que actua a les dues versions. Àngels Gonyalons, Agnès Busquets, Abel Folk, Albert Salazar i Carla Schilt completen el repartiment d’aquest telefilm.
Una de les peculiaritats que ens hem trobat en la gravació d”El crèdit’ ha estat que les escenes en català i castellà es graven simultàniament
En arribar, fem una volta pel set de rodatge, que consta d’un espai exterior i un altre d’interior a l’Espai d’Alella, que és on transcorre la majoria d’escenes d’aquesta història, a dins de la seu bancària. Una altra de les peculiaritats que ens hem trobat ha estat que les escenes en català i castellà es graven simultàniament, de manera que els protagonistes, Carlos Hipólito i Jordi Bosch es van alternant de forma constant.
Després d’assistir a la gravació d’una de les escenes, és temps per parlar amb els que millor coneixen aquest projecte, els seus productors. Allunyats de la zona de rodatge, Maite Pisonero, Conxa Orea i Pere Roca ens atenen, assegurant i remarcant que “encara no tenim data d’estrena, però la voluntat és estrenar-la tan bon punt creiem que sigui el moment adient, és a dir, escollint el moment exacte perquè el públic gaudeixi de la pel·lícula”.
Acció d’una de les escenes de ‘El crèdit’
Sobre l’adaptació de l’obra de teatre a la televisió, Pere Roca insisteix en el fet de poder “portar a les dues televisions públiques (TV3 i TVE), les millors obres teatrals, que hagin triomfat. De fet, les vegades que hem fet aquest tipus de produccions, les audiències han respost de manera excel·lent”.
Conxa Orea assegura que “no és la primera vegada que fem una coproducció en les dues llengües. Ja ho vam fer amb l’Enigma Verdaguer”. La novetat? El canvi de protagonista en la versió catalana i castellana. Maite Pisonera ha destacat que “els actors ens han traslladat que per ells es tracta d’una experiència molt interessant pel fet que el canvi de protagonista provoca que hagin d’estar més concentrats i interioritzin molt més els seus personatges”.
Aposta per les produccions de KM0 Un altre dels aspectes que preocupa als productors, és la competència amb els diferents formats i plataformes digitals. “Som conscients que no podem competir amb Netflix ni ‘La guerra de les galàxies VII’. On sí que podem competir és amb treure-li el màxim suc possible als talents que tenim a casa nostra, de KM 0. Per tant: obres de teatre que han tingut èxit al nostre territori i una gran aposta, com la que ha fet en aquest cas el gran Jordi Galceran, que això és garantia d’èxit i que Netflix no té (rialles)”, assegura Pere Roca.
Carlos Hipólito fa de protagonista en castellà
Sobre el repte d’apostar per una obra de teatre, Conxa Orea insisteix en el fet que “la clau està en una bona adaptació teatral. És bàsic saber adaptar bé un bon llibret teatral al llenguatge audiovisual, tenint en compte el canvi d’escenari dels dos gèneres. ‘El crèdit’, per exemple, s’ha adaptat i s’ha ampliat, introduint espais i personatges nous, per tal que l’experiència audiovisual sigui més plena i és el que fa que l’audiència respongui tan bé a aquest tipus de produccions”.
MAITE PISONERO: Es tracta d’intentar apropar als bons autors a més públics. El bon teatre arriba a un tipus determinat de públic, però hi ha molta gent que no s’apropa als teatres
“Es tracta d’intentar apropar als bons autors a més públics. El bon teatre arriba a un tipus determinat de públic, però hi ha molta gent que no s’apropa als teatres. Precisament el treball de les televisions públiques implica poder apropar a més públic els bons autors, actors i guionistes de teatre”, assegura Maite Pisonero.
La qüestió dels 65Kms… Se’n recorden que al principi d’aquest article jo em preguntava perquè una producció com aquesta es grava a Alella i no a qualsevol poble de la demarcació de Tarragona? Doncs incapaç d’estar callat i un xic intrigat, intento cercar una resposta, mentre la resta de companys periodistes assaboreixen els productes del càtering. M’atanso a Pere Roca i intento obtenir resposta al meu dubte.
“Home no és per res en especial, però pensa que la majoria de productores, actors, directors… la indústria audiovisual en general residim a Barcelona. Pensa que si ens desplacem a més de 65 kilòmetres de la nostra residència, hem de pagar dietes als actors i a la resta de l’equip de realització, cosa que encareix els costos totals de la producció i segons quins pressupostos moguis… és per aquest motiu que ens decantem per fer produccions a la ciutat o a pobles dels voltants, depenent de les nostres necessitats”, explica Pere Roca.
Set de producció de ‘El crèdit’
“En el cas concret de ‘El crèdit’, Alella reuneix tot el que buscàvem. Una població amb un bon nivell de vida, benestant, que encaixa amb el personatge principal. A més disposem d’un espai com en el que ens trobem i l’Ajuntament alellenc ha apostat de manera molt ferma per aquest projecte”, conclou el productor de Focus.
Impulsar projectes a Tarragona Aquestes paraules encara em deixen més sorprès. Després d’un matí intens al set, vivint el que es viu en un projecte d’aquesta envergadura, em fa sentir, com a tarragoní, enveja. Enveja sana, però enveja. Per què no ho podem fer a Tarragona? Si volem que les productores catalanes i de la resta de l’estat es fixin en els nostres pobles, ciutats i paratges, per tal d’escollir les localitzacions pels seus projectes, com pot ser el cas de ‘El crèdit’, ens hem de començar a donar valor.
Això no implica picar a la porta de les productores a avassallar. Tot el contrari. Es tracta d’ajudar i impulsar projectes. ‘El crèdit’ és un clar exemple del que busquen les productores: projectes de casa nostra, amb bones històries i que aprofiten per mostrar els millors racons de la nostra geografia. Hi ha molta feina a fer, però molt a guanyar.
Intensa la diada castellera que hem viscut aquest primer diumenge de les Festes Majors de Santa Tecla. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ho ha tornat a fer, demostrant que ara mateix estan una passa i mitja més per sobre de la resta de les colles del món casteller. I ho han fet a Tarragona, descarregant tots els castells que portaven en cartell, seguint el mateix programa de Sant Fèlix: 2 de 8 sense folre, 4 de 9 sense folre i 5 de 9 amb folre, rematat amb un pilar de mèrit.
4de9 sense folre Colla Vella
Sensacions agredolces a les files de la Jove de Tarragona, que ha deixat la feina d’assaig a mitges, carregant el 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb l’agulla, però mantenint una diada de gamma extra. Per la seva banda els Castellers de Vilafranca han plantat de nou una gran torre de 9 amb folre i manilles, però han ensopegat amb el 3 de 9 amb folre i agulla, que els hi ha quedat en intent. Per últim, els Xiquets de Tarragona no han pogut assolir els objectius marcats, caient de nou amb el 5 de 8 i deixant en dos intents desmuntats el 3 de 9 amb folre.
Els Xiquets de Tarragona tornen a ensopegar amb el 5d8 i el 3d9f
Diada complicada pels Xiquets de Tarragona, la del primer diumenge de festes. Els matalassers sortien en primer lloc i ho han fet amb la clara intenció de demostrar les bones sensacions a la Diada Nacional, apostant pel 5d8, descarregat el passat dimecres al Pla de la Seu. El 5 ha començat a pujar bé, un pèl remogut, però se’l veia còmode. Ha estat amb l’entrada dels dosos quan ha agafat unes mides estranyes i el moviment s’ha transformat amb tremolor i ha acabat condemnant el castell quan la canalla es feia enrere.
4de8 Xiquets de Tarragona
En segona ronda els d’Oriol Peiró han apostat per un 4d8 per agafar sensacions de cara al segon gran repte de la diada. El carro gros matalasser s’ha executat a la perfecció i amb molt bones mides, sense cap mena de problema pels tarragonins. A la tercera ronda, els Xiquets afrontaven el 3d9f, una altra aposta ferma per aquesta jornada. El castell ha començat a pujar de manera fina, però en quant el pom de dalt començava a pujar, l’estructura ha tornat a complicar-se i s’ha decidit deixar-lo en intent desmuntat.
Els Xiquets de Tarragona, valents, hi han tornat en quarta ronda, però un cop més l’estructura se’ls hi ha tornat a resistir de nou, aquesta vegada les rengles han començat a treballar massa d’hora i el castell amenaçava llenya perillosament, fet que ha provocat que es decidís deixar-lo de nou en intent. En l’última ronda, els matalassers han apostat per tancar l’actuació amb un sòlid 3d8 i sortir de plaça amb un regust molt amarg, dilluns vinent una altra oportunitat pels d’Oriol Peiró.
La Jove carrega el 5d9f i el 4d9a
La Jove de Tarragona arribava a la diada del primer diumenge de festes amb l’objectiu de descarregar dues estructures: el 5 de 9 amb folre i el 4 de nou amb folre i agulla. Els de Gorka Bertran sortien segons hi han apostat per sortir de 9d8 a la primera ronda, per agafar embranzida per descarregar els dos castells objectiu. No ha estat el millor 9d8 del curs pels del Cós del Bou, que ha patit molt a nivell de la banda del tres, però que s’ha pogut descarregar sense cap mena de problema, però treballant de valent.
4d9fa carregat Jove de Tarragona
A la segona ronda, els castellers de la camisa lila tornaven a portar a casa el seu castell bandera, el 5 de 9 amb folre. L’estructura oferia un moviment constant, però els castellers del tronc l’anaven parant. Quan han entrat els més petitets, el castell s’ha hagut de lluitar de valent per aconseguir la carregada, potser massa aviat. Quan la plaça encoratjava els castellers de la Jove i quan els sisens començaven a baixar, el castell ha acabat saltant, quedant només en carregat. Cares de molta ràbia a les files dels tarragonins.
A la tercera ronda arribava el segon gran objectiu pels de Gorka Bertran, el 4d9fa. El castell ja oferia moviment i treball des de l’inici, però a diferència de la diada de Sant Fèlix la canalleta de la Jove ha estat ràpida i valenta i han aconseguit carregar amb solvència l’estructura dels quatre i amb molta finor, l’acotxador s’ha col·locat dins del pilar. A partir d’aquí la plaça ha fet força de valent i els castellers liles encara més, quina èpica per descarregar l’estructura de quatre. Quan ha quedat el pilar al mig, quedant el castell en carregat, l’espadat s’ha girat quan sortia l’enxaneta i ha acabat saltant. La Jove ha tancat l’actuació amb un pilar de 7 amb folre impecable, però sortint de plaça amb un regust agredolç.
Els Verds ensopeguen amb el 3de9fa
Els Castellers de Vilafranca també han patit una forta ensopegada en aquesta diada del primer diumenge de festes. Els Verds arribaven amb l’objectiu de poder portar a Tarragona el 3de10fm, però la falta de camises ha obligat als vilafranquins a replantejar-se l’actuació. Així i tot els de Toni Bach han sortit en tercera ronda apostant per un dels castells més segurs de la temporada i bandera de la colla, la torre de 9 amb folre i manilles. La torre ha patit més del que ens tenen acostumats els castellers de Cal Figarot, però han aconseguit domar-la des de la carregada amb bastant solvència.
Torre de 9 folre i manilles dels Verds
En segona ronda arribava la segona aposta de la diada, on els Castellers de Vilafranca volien tornar a descarregar el 3de9fa a Tarragona. El tres ha començat a tremolar quan els pilaners començaven a plantar-se dins. L’estructura ballava i el pom de dalt s’ha tancat més del compte. Quan el tres s’ha carregat, una batzegada insalvable ha fet que els més petits saltessin i ha fet que el castell acabés en llenya.
Aquesta caiguda ha obligat als de Toni Bach a canviar els objectius, on han apostat per un 3 de 9 amb folre a la tercera ronda, que fruit de la caiguda i de la durada de la diada, han hagut de treballar més del compte. A quarta ronda, els vilafranquins optaven per un 4 de 9 amb folre, que hi han hagut de desmuntar-ne el peu fins en dues ocasions. A la tercera el quatre verd ha pujat sòlid i s’ha descarregat sense problemes, i acabant la diada amb un espadat de 7, deixant també un regust amarg entre els castellers de la camisa verda, que veien com la Vella feia una altra passada més.
La Vella s’exhibeix al primer diumenge de Santa Tecla
Exhibició castellera al més pur estil Colla Vella dels Xiquets de Valls en aquesta primera diada festiva de la capital tarragonina. Els de la camisa rosada arribaven a la plaça de la Font amb ganes de donar un nou cop d’efecte i vaja si ho han fet. En primera ronda els d’Albert Martínez han decidit sortir ben forts, amb la bèstia indomable: el 2 de 8 sense folre. Els vallencs han pujat el dos amb molta, moltíssima finor i l’han domat a la perfecció. La descarregada ha estat ben treballada, però s’ha assolit amb molta solvència, al més pur estil Colla Vella.
2de8sense folre Colla Vella
A la segona ronda els castellers de la Vella apostaven per repetir el 4 de 9 sense folre, castell que els hi havia quedat en carregat per Sant Fèlix, però que volien assolir a Tarragona. I vaja si ho han fet i amb molta èpica. Després d’un peu desmuntat, els rosats pujaven el castell total que tremolava de valent i a punt a estat de quedar en intent, amb una revinclada terrorífica. Però els castells se suen i es treballen, i aquest és el fet diferencial que fa que la Colla Vella domini el món casteller. Dels castells treballats n’han fet una marca i així han descarregat el 4d9 sense folre, amb molt de treball. Èpic 4de9 net vallenc.
A la tercera ronda els d’Albert Martínez sortien amb un 5 de 9 amb folre, que han hagut de desmuntar en una ocasió i a la segona se’ls hi ha enfonsat el peu, fet que preveia que s’acabés descartant. Però a la tercera i ben tossuts, els vallencs l’han pujat aconseguint descarregar-lo de manera treballada, però força solvent. Els rosats han optat per un pilar de 6 per arrodonir una nova exhibició de poder i seguint dominant el panorama casteller.
Es tracta d’un d’aquells festivals que, gràcies a l’esforç i al treball s’ha convertit en un dels espais més consolidats de les Festes Majors de Santa Tecla. La Terrasseta del Parc Saavedra és la seu de la música alternativa i un oasi per molts dels ‘teclers’ més alternatius. Parlem amb la seva programadora, l’Aida Bañeres, que ens parla sobre el naixement d’aquest espai i com s’ha consolidat dins de les festes tarragonines. També ens explica el nou format i les noves idees que han incorporat com la Terrasseta Feminista, que avui obrirà el certamen. Parlem amb Aida Bañeres, de la Terrasseta de Santa Tecla.
Què és la Terrasseta de Santa Tecla? La Terrasseta de Santa Tecla és un festival que ja porta vuit anys, amb l’edició d’enguany, de cultura contemporània per un públic intergeneracional. Hi pots trobar molta música en directe, sobretot, amb DJ’s i artistes, però també hi ha cinema, una oferta gastronòmica molt cuidada amb els ‘foodtrucks‘, tallers més familiars, també amb xerrades… però l’objectiu principal del nostre festival és reivindicar l’espai públic, en aquest cas el parc Saavedra, com un espai per poder gaudir de la comunitat, del barri i una mica de les festes.
Com comença aquesta iniciativa? Cal destacar que és una proposta autogestionada, amb l’Associació la Terrasseta, que ha anat creixent molt a poc a poc i paulatinament. Primer el festival només comptava amb DJ’s i després va anar creixent amb més propostes, fins a arribar on ens trobem, amb artistes internacionals. Sobretot crec que ens hem convertit en un punt de trobada de molta gent, que sap que a la Terrasseta fan alguna cosa cada dia. Som un dels espais que estem cada dia fent coses i la gent sap que som l’espai que cada dia tenim activitats durant les festes.
Us considereu l’espai de la música alternativa de Santa Tecla? Sí que és cert que intentem sortir fora del que és la música més comercial. Sobretot intentem tenir una personalitat pròpia i intentem mantenir-la. Jo sempre dic que és un festival que, amb tot el que es programa, jo hi aniria (rialles). Sobretot tractem d’escoltar a la gent, intentar no repetir grups i tractar de portar formacions musicals que no se solen trobar a Tarragona durant l’any i durant les festes, amb projecció internacional i amb propostes musicals diferents, que tingui una línia de coherència, tant amb l’espai musical com amb la resta dels seus elements. Per exemple, els nostres ‘foodtrucks‘ ofereixen productes de proximitat. Sobretot la idea és intentar mantenir la màxima qualitat pel públic. Intentar mantenir el nivell i augmentar-lo.
Amb quins estils musicals treballeu aquesta edició? Molta varietat. Enguany hi ha molt d’espai per a la música jamaicana, noves idees com la proposta Terrasseta Feminista, amb el grup ‘Maluks‘, després espai per la cumbia, el rap feminista amb ‘Tribade‘, després també un dia amb l’Associació de Hip Hop de Tarragona, Reggae, Ska, Rock & Roll, Trash i Blues, Indie… També hi ha Punk i Oi!… la idea és intentar mantenir un ventall bastant ampli d’estils, amb músiques del món.
Parlaves de grups feministes.Què és la Terrasseta Feminista i com neix? És una idea que teníem en ment fa uns anys, però no sabíem com encabir-ho dins del programa del festival, però també hi teníem moltes ganes. Creiem que la cultura és part de l’educació i que tenim un espai on li podem donar l’oportunitat de tenir veu a algú que habitualment no la té. Sincerament és una prova, que no sabem com anirà, però també és una oportunitat per veure com funcionaria un espai de diàleg obert. No pretenem que siguin xerrades, ni cap format així de farragós, però amb ganes de convidar i donar veu a la ciutadania sobre el feminisme. La idea és convidar a diferents col·lectius feministes del territori, que ens expliquin experiències de com a vegades s’han trobat episodis de sexisme a la nit. Ens explicaran experiències com el Punt Lila, protocols no sexistes, estan convidades Cau de Llunes, Alerta Violeta, la iMAGInada, el col·lectiu Fridas… tot coordinat i dinamitzat per Alicia Valdés, professora de la URV i membre d’Assexora‘t. Seguidament tindrem el ‘MeetandGreet‘, seguint amb la programació feminista, totes les bandes seran feministes, no només integrades per dones, també hi ha homes que es declaren feministes, que explicaran quines experiències han viscut a l’hora d’entrar a la indústria musical i ens explicaran les seves experiències. Després hi haurà el concert d’Amazonians, Tribade i Maluks, que tancaran aquest espai.
La Terrasseta Feminista obre el festival Si, aquesta és la idea. Venen molts dies de festa, amb molts col·lectius que munten coses i és intentar fer la reflexió i intentar estar conscienciats amb això. És obert a tothom. No és quelcom només per dones, és obert també per tothom.
També pels nens? Si sí! Tot està pensat per un públic familiar. Mira tenim totes les tardes activitats, no només el dia de la Terrasseta Feminista. Hi haurà activitats familiars, clown, cinema a la fresca entre setmana també. La idea és que tal com surtin del cole, vinguin cap aquí, que es quedin a sopar i a veure la peli, per exemple. També s’ha de dir que la programació està pensada per nens però no està infantilitzada. Els concerts els poden gaudir tant els pares, com els nens, els avis…
Us heu trobat algun cas de sexisme? Directament no. Però tampoc perquè no teníem una forma o una campanya com existeix ara per gestionar-ho. Jo crec que ara, per desgràcia, es comença a visualitzar més. Ara estem més acostumats a veure Punts Liles i protocols, sabem millor com podem actuar. També he de dir que no hem tingut mai cap baralla, cap conflicte i ningú ens ha dit que hagi patit cap mena d’agressió. A vegades la majoria d’aquestes agressions sexistes no es desenvolupen al nostre espai, sinó que es traslladen fora. La idea és que la Terrasseta és un espai obert a tota la ciutadania, on impera el respecte.
Tindreu algun Punt Lila dins del festival? Nosaltres l’hem demanat però encara ens l’han de confirmar. L’hem demanat sobretot pels caps de setmana, on tindrem més activitats més de nit.
Quins horaris podrem trobar? Obrirem a dos quarts de sis, les activitats començaran a partir de les sis, els concerts de tarda seran a les set i entre setmana a dos quarts de deu tindrem les pel·lícules. Aquest serà el format d’entre setmana, de diumenge 15 a divendres 20 i el dimarts 24. Al cap de setmana ampliarem horari cap a la nit, sobretot amb els concerts i DJ’s, que començaran a dos quarts de dotze i fins a les cinc de la matinada.
Què els hi diries als nostres lectors perquè vinguin a la Terrasseta? Sobretot que és una proposta feta amb molta cura i amb molt ‘carinyo‘. Ens hi tirem treballant en l’organització de la Terrasseta durant tot l’any, pensant què és el que pot agradar a la ciutadania de Tarragona. Dir que estem molt contents amb la programació que hem pogut tancar aquest any, estant darrere de molts grups durant molts mesos. El primer cap de setmana és molt potent, amb grups com Tribade, que ens va costar bastant d’aconseguir, entre d’altres… l’aposta de portar bandes internacionals. El que els hi dic és que tal com surtin de treballar, vinguin a fer una cervesa i a gaudir de la bona música i les propostes d’aquest any. Que vagin venint i esperem que s’ho passin molt bé.
Borja Vizcarro28 Octubre, 2019
No hi ha manera. El Nàstic de Tarragona ha tornat a empatar, aquesta vegada contra el València Mestalla, a l’Estadi Antonio 
He de reconèixer que avui estic una mica més nerviós del normal. Avui entrevisto a David Marqués, guionista d’una de les pel·lícules més exitoses del cinema nacional, ‘
