Borja Vizcarro
Aquest matí aprofitem la sessió de Control al Govern per traslladar-nos a la casa de tots els catalans: el Parlament de Catalunya. El nostre viatge comença ben d’hora a l’estació de Renfe de Tarragona, on agafem el tren que ens ha de portar a l’Estació de França de Barcelona, on dins del Parc de la Ciutadella, es troba la cambra catalana parlamentària.
En primer lloc, observem que l’expectació als exteriors del Parlament és màxima. Avui el president Quim Torra compareix al Saló de sessions, després que el seu judici hagi estat ajornat. Tots els mitjans nacionals són aquí i avui es preveu que la sessió de control serà tensa, tot i que el president tampoc té res important a dir, pel que fa al funcionament del govern.
El bar, lloc de trobada dels grups polítics
Passem el control de seguretat i ens acreditem. És temps per agafar forces, ja que la jornada serà llarga. El ple de control comença a les onze, amb una intervenció del president Torra, que analitzarà l’actualitat a Catalunya i exposarà les accions que ha realitzat i que es portaran a terme a curt termini pel Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, sense límit de temps. Passem pel bar a esmorzar i agafar forces.
Només en entrar al bar es veu als diputats en petits cercles, agrupats pel color del seu partit polític. L’organització de la cambra i el repartiment d’escons es trasllada al lloc ‘d’esbarjo’ dels polítics catalans. Mentre agafem l’esmorzar, un reguitzell constant de diputats i assessors, treballadors del parlament, membres dels Mossos d’Esquadra i seguretat de Presidència… tothom passa pel bar.
L’ambient que es respira en aquest espai no es pensin que és com es veu a les sessions, més ben al contrari. Tota la tensió es queda al Saló de sessions, al bar tothom conviu cordialment sense que hi hagi cap mena de conflicte. Aparentment la convivència és possible. Bé no seré jo el que arrangi ara la qüestió del procés en una visita al Parlament, però són d’aquelles coses que criden l’atenció.
Tarragona, la gran oblidada
El rellotge marca que queden 5 minuts perquè siguin les onze i ja es comença a veure ‘moviment’. Els polítics entren dins la cambra i els periodistes ens dirigim a la sala de premsa per seguir amb atenció el discurs del president de la Generalitat, sobre l’estat del país i les seves accions de govern. Quan sentim les paraules de Torra, la sensació que queda és: i què hi ha sobre Tarragona?
El problema és el de sempre, tot passa a Barcelona. El president Torra només s’ha referit a la demarcació quan ha parlat de Salut, on ha assegurat que s’han destinat 50 milions d’euros per a l’ampliació de Joan XXIII, cosa que és d’agrair però que s’hauria d’haver realitzat abans. També és l’única actuació que es realitzarà a la demarcació, basant-se en el que ha anunciat el president. Que hi ha de la resta del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
La sala de premsa i els passadissos del Parlament bullen. S’acaba la intervenció del president Torra i els diputats s’escampen cap als despatxos a preparar les intervencions de la tarda. Només Carlos Carrizosa, de Ciutadans, atén als mitjans assegurant que presentaran mocions al parlament, que només es mira cap a un costat però es menysprea la ‘Catalunya real’… tot segueix igual al Parlament.
Els polítics assumeixen que la gent està farta
Aprofitem el descans per parlar amb un dels representants polítics de la demarcació de Tarragona al Parlament, Carles Castillo, del grup PSC-Units. Preguntem, com ha vist el desenvolupament del ple i Castillo assegura que “hem vist un exercici d’allunyament de la realitat, amb un discurs que res té a veure amb els problemes de reals de la ciutadania”.
Pel diputat socialista, “entenem el descontentament de la ciutadania catalana, ja que no s’estan plantejant els problemes reals i no es posen damunt de la taula qüestions bàsiques i sobretot no es busquen solucions, sobretot en els serveis públics, ben visibles en matèries d’educació i sanitat”.
També ens atén la diputada de Catalunya En Comú, Yolanda López, qui assegura que “El president Torra ha parlat d’una Catalunya irreal. El que no veu és que cada vegada hi ha més inacció del Govern, a més que no es parla de la resta de províncies. Tot es generalitza i s’emfatitza en Barcelona”.
La sessió de Control al Govern de la Generalitat finalitza a les vuit i recollim per anar a buscar el tren per tornar cap a casa. La sensació que se’m queda, entre tot plegat, és que al Parlament de Catalunya es veuen dues realitats oposades, se li dóna voltes al mateix constantment, i només es parla en clau Barcelona. La qüestió política és un tema delicat, però el país necessita un govern actiu i pel que s’ha vist al primer ple, no canviaran gaire les coses. Mentrestant, la ciutadania cada cop n’està més farta.
Borja VIZCARRO
REDACCIÓ
