Arxius de FESTES POPULARS | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1431-1280x720.jpg

I, per fi, el dia ha arribat. La plaça de la Font ha tornat a veure castells en el seu dia gran, després de dos llargs anys on la pandèmia ens ha privat de poder gaudir d’un dels actes culturals més especials de les Festes de Santa Tecla, que una vegada més ha obrat el miracle i ha desfet els núvols plujosos que amenaçaven en arruïnar la tornada dels castellers tarragonins a l’actuació.

Les colles castelleres tornen a plaça

I això que el dia ha començat de la pitjor manera possible. L’aiguat ha obligat a cancel·lar les matinades i el passi de la Tanda de Lluïment del Seguici. La pluja ha deixat pas a un sol de justícia, típic de les grans jornades castelleres. Tots els ingredients estaven sobre la graella, només faltaven les colles a plaça. El públic, com ja és habitual en aquesta Santa Tecla esperava impacient a les taules i cadires.

A tres quarts de dues, sonen les gralles des de la bocacalle. Els primers a entrar els Xiquets, com mana la tradició. Els més petitons presideixen l’entrada de totes les colles, que a poc a poc van tenyint de camises amb ratlles rosades, blaves, verdes i liles la plaça tarragonina, una fotografia enyorada des de fa dos anys.

Obren l’actuació la colla més antiga, els Xiquets de Tarragona amb un tres de set nerviós que s’alça sense problemes. En segon lloc la Colla Jove Xiquets de Tarragona hi planten un tres de set tancadet i ben plantat, lluitat en la descarregada. En tercer lloc, els Xiquets del Serrallo alcen un quatre de sis amb agulla. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau tanquen la ronda amb un bon tres de set, castell límit de l’acció castellera.

Però el moment més especial ha estat la ronda de pilars. Concebuda l’acció castellera com una diada a l’antiga, les quatre colles tarragonines han alçat quatre pilars de cinc de manera simultània. La plaça esclatava en una ovació que recordava les grans fites castellístiques, que veia les quatre aletes pràcticament a l’hora.

L’anècdota l’han protagonitzat a l’acomiadament els de la camisa ratllada, quan un dels seus dos pilars ha fet llenya, sense conseqüències greus pels seus castellers. Toc de vermut i cap a casa. Cap casteller ha donat positiu en els tests practicats. Felicitat plena i dinar de festa major. Santa Tecla marca el camí de la represa, amb el desig de tornar a viure grans diades castelleres.

VÍDEOS





PUBLICITAT








 

 

 


REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1214-1280x960.jpg

Quarts de nou del vespre. Al Cós del Bou, un dimarts previ a la Diada de Santa Tecla, al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona l’activitat és frenètica. Maleïda pandèmia. Una cua formada pels castellers liles espera pacient a què els facin tests per poder actuar amb seguretat. Els més petits acaben l’assaig i esperen que comenci el dels més grans. Amb aquesta bogeria ens rep el Jordi Alomà, amb qui tenim una conversa castellera. Parlem de passat, de present i futur, dies abans del seu debut com a cap de colla. El casteller tarragoní s’obre amb nosaltres i se l’il·lumina el rostre parlant de Santa Tecla, amb l’esperança que tota la colla, una de les masses socials castelleres més compromeses del país, pugui tornar a casa seva a fer castells.

Com està la colla després del nou canvi de protocol?
Estem contents, però no satisfets del tot. Aquesta és la sensació que tenim. Com ja sabràs no hem tornat tots. També t’he de dir que ara mateix estem treballant amb el protocol que vam pactar les colles castelleres amb l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla, que marca que som 140 persones assajant. És un protocol que pot demostrar un estudi que pot assentar unes bases de cara a una tornada més ampla, encara que sigui més restrictiu que el nou protocol aprovat per cultura.

Com ha estat aquest procés d’agafar les regnes de la Colla Jove en plena pandèmia?
Doncs estrany (rialles). Segurament és molt diferent del que ens haguéssim trobat en una temporada normal. Però ja sabíem de la dificultat d’aquesta ‘temporada’, no només pel que fa a la pràctica castellera, sinó també social, de planificacions… La pandèmia no ens permetia poder planificar. Havies d’anar dia a dia i fent i refent per arribar al moment de la reactivació en les millors condicions. Estem preparats i amb la faixa a punt per engegar.

Jordi Alomà, cap de colla de la Colla Jove

Com està la massa social de la colla? Una de les més compromeses del món casteller
La massa social està amb moltes ganes. Però llastimosament no hi som tots. Estem limitats, en aquest cas per l’actuació de Santa Tecla amb només 140 castellers. Vam explicar a tota la colla tot el protocol per aquesta actuació i vam fer una reunió i una consulta per poder veure quina era la disponibilitat i quina direcció havíem de prendre. Vam decidir tots tirar endavant acceptant aquesta situació i anar assajant. Però la colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

La Colla Jove en té prou amb aquest protocol?
No. Nosaltres en tindrem prou quan ens autoritzin a tornar a tots. Fins al moment ens podem anar adaptant i treballant, però entenem que és una cosa provisional i que no s’estengui gaire en el temps. Esperem que gràcies als estudis que s’estan fent es pugui comprovar que l’assaig casteller és segur, que les colles treballem amb seny i que donin peu de forma ràpida a què tornem tots a assajar. No podem estar contents si no hi som tots. Si d’una activitat en poden participar 160 persones, també ho poden fer 300, 500 o 800. N’estem segurs.

La colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

Us heu sentit ignorats per les administracions?
A veure, la situació sanitària és la que és. A vegades el nostre plantejament pot semblar egoista el dir que no se’ns ha fet cas. Tots coneixem a algú que ha perdut a algun ésser estimat. A la colla mateixa hem perdut companys. Però creiem que s’havia d’haver treballat d’una manera més oberta i transparent, per anar informant de quins passos s’anaven fent. També tenir un protocol de tornada molt més clar, que ens permetés saber en cada moment totes les dades covid per nosaltres poder organitzar-nos. Però bé, sembla que les dades actuals són bones i esperem que aquest nou protocol només sigui l’inici per poder tornar tots al local. Així i tot, sí, creiem que hem estat una mica deixats per part de les administracions. Els hi demanem que ens escoltin i ens tinguin en compte.

Quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis

Creus que el fet que hi ha hagut diferents protocols de reactivació castellera, on alguns ajuntaments i colles han volgut fer la seva, ha ajudat a fer que hi hagués més incertesa sobre la tornada a plaça?
Clar, és que aquí hem de veure una cosa, i és el que parlàvem abans. No teníem cap protocol de reactivació únic per totes les colles definit. Algunes colles han decidit treballar de manera independent, segurament amb l’objectiu de traslladar els resultats dels seus protocols per a tot el món casteller. Però quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis. Realment no teníem cap més opció que fer una mica la guerra pel nostre cantó, treballant amb un protocol determinat amb una entitat sanitària i un ajuntament coordinant-ho. De veritat, no teníem altres eines.

Assaig a Cós del Bou / @JoveDeTarragona

Em ve al cap la polèmica amb la Coordinadora. El fet que estigui més en dubte que mai ha agreujat aquesta situació?
Sense dubte. Segurament aquests dubtes que hi ha amb el lideratge de la Coordinadora han fet que les colles decidíssim treballar de forma ‘paral·lela’ o ‘independent’ a les seves decisions o reunions. També et dic que des de la Coordinadora s’han adonat d’aquesta situació i penso que treballaran d’una manera diferent ara.

Seguiu formant-ne part?
Sí, seguim formant part. Hem deixat de formar part de la seva junta. Creiem que hi ha hagut decisions que no formaven part o que no coincidien amb la visió que tenim de l’entitat des de la nostra colla i vam decidir fer un pas al costat dins la seva junta. Però seguim formant-ne part del que és la Coordinadora.

Què significa Santa tecla per Jordi Alomà?
Santa Tecla per mi significa festa major (rialles). Evidentment és un d’aquells dies que tinc marcat en vermell al calendari, molt especial on vols donar tot. Segurament com a casteller vols que tot surti bé i deixar-ho tot a plaça. T’aixeques ja amb nervis al matí, l’esmorzar amb els companys i l’última reunió amb tots els castellers al local. Després l’entrada a la plaça de la Font plena de gom a gom. Al final és un dels cims de la temporada.

L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells

Què podem esperar d’aquesta primera ‘diada’?
En primer lloc, no és una ‘diada’ com la coneixem. És arribar a la part final de l’estudi que estem realitzant de cara a Santa Tecla. Esperem que tot vagi bé, que totes les colles descarreguin tots els castells i els seus pilars. I, el més important, que no es detecti cap positiu entre castellers, ja que ens donarà molta força de cara a tornar tots a plaça. L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells.

Castellers testejant-se / @JoveDeTarragona

Estem parlant que ‘debutaries’ com a cap de colla de la Jove?
Tècnicament ja vaig debutar amb els pilars de Sant Magí (riu)

En una ‘diada’ de format a l’antiga amb castell i pilar, em referia
Sí, podríem dir que seria el debut (rialles). Evidentment no és el debut que hagués volgut. Però bé és el que ens ha tocat i amb això treballem.

Un moment per la colla que destacaries per Santa Tecla?
Uf, hi ha molts! El moment segurament és quan vam aconseguir aquell punt d’inflexió amb el cinc de nou i el nou de vuit descarregat, que en aquell moment només l’havia descarregat la Vella. Aquell nou va ser el primer gamma extra de la història i va marcar que poguéssim descarregar uns dies més tard el cinc. Destacaria aquell punt d’inflexió que va tenir la colla, un pas de qualitat endavant.

Aquell primer cinc de nou descarregat, és el castell del Jordi Alomà?
Crec que és el castell de la Colla Jove (somriu). El cinc de nou amb folre és el castell que ens ha donat més mals de cap, però també és el que més alegries ens ha donat.

Com es presenta el futur?
Una mica incert, amb la incògnita de saber quanta gent podrem tenir al local, com estarà la nostra canalla, com estarà la gent de tronc… Moltes incògnites que anirem desvetllant a mesura que aquestes setmanes anem assajant i veient la seva evolució. La paraula és incertesa, però també confiança. Confio en les ganes que tenen els castellers de la colla i que en breu serem molts per poder treballar de nou per assolir grans fites.

La vacunació ajudarà en aquest procés?
Ajudarà i ens està ajudant. Segurament serà una de les claus per a la tornada.

Just avui s’ha sabut que hi ha prevista la Diada del Mercadal a Reus el 3 d’octubre, què ens pots avançar com a colla participant?
Que evidentment la Colla Jove hi serà present. Sembla que serà una diada més ‘normalitzada’ pel que fa als castells i el seu funcionament i amb ganes de trobar-nos amb les colles a plaça, començar a tirar endavant i a normalitzar les actuacions castelleres. El treball anirà enfocat a trobar de nou sensacions amb la canalla, rodatge dels castellers de tronc. Segurament no trobem el nivell casteller que tenia el Mercadal, però hem d’iniciar el que per nosaltres seria la planificació que tindríem els mesos de març i abril.

Per últim, veus possible un Concurs de Castells 2022?
Sí. El veig possible i crec que se celebrarà.

PUBLICITAT









REDACCIÓ22 Setembre, 2021
IMG_1257-1280x720.jpg

Encara tinc la pell de gallina. Després d’uns dies frenètics i intensos, on no ha faltat cap al·licient en aquestes Festes de Santa Tecla de la “reactivació”, avui he gaudit com un nen petit. Però baixant de la plaça tinc sentiments contradictoris. Entenc que avui no hi eren tots els que havien de ser. Els que la maleïda pandèmia s’ha emportat. Els que no han aconseguit la punyetera entrada. No és just.

El Ball de Diables de TGN, obrint el Seguici

Però la vida ha de seguir. I ens hem de tornar a aixecar després d’una caiguda. I de ben segur que tots els que han participat avui a la primera Tanda de Lluïment del Seguici, ens tenen a tots presents. Els que no hi són i s’ho miren des d’allà dalt i els que s’han quedat sense entrada per veure’ls. Tots ells han estat presents i recordats.

El dia ha començat, com les festes. La pluja amenaçava de deixar-nos sense la tornada dels elements més estimats pels tarragonins. Però la Santa patrona, ha obrat el miracle i ha fet que el cel s’obrís i sortís aquell sol de les grans tardes de setembre, quan el Seguici plena de llum i color els carrers de la Part Alta.

Avui, però, ens hem hagut de conformar a veure-ho asseguts en taules a la plaça de la Font. La imatge era estranya i històrica a la vegada. Els més petitets corren entre les taules, neguitosos, mentre sentien els acords dels pasdobles de la Banda de la Unió Musical de Tarragona, que amenitzava els minuts previs a l’inici del Seguici.

La megafonia sona anunciant l’inici de l’acte. Les colles de Diables tarragonines omplen de foc i fum l’escenari. Les primeres taules s’aparten de les espurnes que cauen sobre el públic, el pa de cada dia veient-los. Com es trobava a faltar. De sobte ja entra l’Àliga i el públic embogeix. L’Amparito sona. Tots ballen. Carai, que ja és Festa Major!

A poc a poc, el sol va baixant, amagant-se darrere de l’edifici de l’Ajuntament. Gegants i Nanos, Bastonaires i Pastorets, Cavallets i Turcs… tots tornen a actuar davant els seus ciutadans, els nens somriuen. Els pares i avis s’emocionen. La plaça de la Font esclata de joia. Que privilegiat he estat de veure com avui, de nou el Seguici ha fet somriure els tarragonins. Visca Santa Tecla!

FOTOS

VÍDEOS














PUBLICITAT








 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
IMG_1156-1280x960.jpg

No està sent una Santa Tecla a l’ús. És evident que la pandèmia segueix causant estralls en les entitats que formen part i participen de la setmana gran de tots els tarragonins. Però hi ha brots verds, després d’aquesta aturada estem davant d’un inici per recuperar la majoria d’actes. Conversem amb en Jan Magarolas, periodista tarragoní que ha tractat amb totes les entitats festives i que, com a professional de la comunicació, ha viscut l’època de joia, l’aturada i la reactivació cultural. Parlem sobre les polèmiques d’aquestes festes, amb entrades i aforaments. Ens descobreix com es va enamorar de la Santa Tecla festiva i parla sobre la necessitat del fet que els joves reivindiquem les festes i les fem més nostres. En definitiva, parlem de la màgia festiva.

Com estàs vivint aquestes Festes de Santa Tecla?
Doncs d’una manera molt diferent de la que estava acostumat, tot sigui dit. Pot ser també per qüestions d’edat i perquè també canviem molt nosaltres (rialles). Però és evident que la pandèmia ha fet molt, així i tot veus com s’estan començant a recuperar actes, tornes a haver de quadrar horaris per intentar assistir, i que ens recorda a altres temps on sí que es produïa aquella explosió d’identitat festiva tarragonina que tant ens agrada.

Què és allò que has notat diferent d’aquest programa festiu adaptat a la pandèmia?
El sentiment festiu i identitari i és, malgrat que la pandèmia segueix present. No podem fer unes festes com les hem entès fins ara. Hi ha molts actes que s’han deixat de fer, sobretot aquells tan massius com la Baixada de l’Àliga, el Cafè, Copa i Puro… Crec que tots ho entenem que no es facin. No és que et sàpiga greu, acabes entenent que no es pot fer i ja està, però es troben a faltar.

Jan Magarolas, peridoista especialitzat en el món festiu

Quins serien els actes que es podrien haver fet d’una altra manera?
Dins del món de la festa tarragonina, hi ha molts actes que són molt ‘sentits’. Un exemple és el Correfoc, una explosió d’orgull i la traca final a les festes. Clar, no sé fins a quin punt era factible poder fer-lo. Sobre aquells actes que es podrien haver fet o no, el que sabem és que l’Ajuntament ha estat treballant, que les circumstàncies han canviat molt recentment, on s’han tret moltes restriccions. Però la logística és la que és i en dos dies no es poden canviar les coses. No pots dir de sobte, fora entrades, fora aforaments i tots al carrer. Seguim marcats per una pandèmia. Vull pensar que l’Ajuntament ho ha fet el millor que ha pogut i entenc que hi hagi actes que no s’hagin celebrat o que s’han reformulat.

Hi ha una part dels tarragonins que celebra aquesta represa, però l’altra ho porta a l’extrem per desgastar el govern municipal
Segurament. No sé si amb la voluntat o no de desgastar el govern de la ciutat. Es percep una certa negativitat. Però he de dir que comparteixo alguna de les crítiques que es puguin fer. Al cap i a la fi com a espectadors de la festa i participants actius, crec que hem de demanar exemplaritat a l’Ajuntament. I això passa perquè el sistema d’entrades funcioni, perquè l’organització sigui més bona i tothom tingui accés a les festes. Un exemple seria si algú s’ha quedat fora d’algun acte per les seves capacitats físiques, això seria imputable a l’Ajuntament. O el tema del sistema de venda d’entrades, que ha col·lapsat en alguns moments, ens ha saltat la cua i això podia provocar que no entressis a l’acte. O el tema de guardar certes entrades per a les entitats del Seguici. Per una banda és comprensible, ja que ells fan la festa. Però també s’hauria d’establir un ordre de prioritats i buscar un equilibri.

El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer.

En aquesta línia. Seguici Popular per tothom, o només per uns quants? És el que més s’està criticant d’aquestes festes
El mateix nom ho diu. El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer. A tothom ens hauria agradat i n’estic segur que no hi ha ningú dins l’Ajuntament que pensi que s’ha de fer un Seguici a la plaça de la Font perquè algú en concret es quedés fora. S’ha fet així perquè no es pot fer d’altra manera. Ara, el fet que molta gent no el podrà veure és una conseqüència d’aquesta pandèmia. Crec que s’ha plantejat el millor possible, per garantir que el Seguici tornés a actuar. Són 800 persones les que assistiran als quatre passis, unes 4.000 en total i a més hi ha una cobertura per part dels mitjans públics per veure-ho des de casa. Que no és el mateix, és evident, però hem d’entendre que estem en pandèmia.

En el cas del Retaule de Santa Tecla, vam poder veure com les millors entrades estaven reservades a les autoritats i la resta de gent s’havia de mirar de lluny l’espectacle. És just?
Partint de la base que el Retaule era un acte gratuït i les entrades no eren numerades i el primer que entrava era el primer que seia. Des d’un punt de vista simbòlic, crec que els representants del poble han de ser-hi, però per la meva manera de pensar, allunyat del pensament més catòlic, crec que s’hauria de reformular l’assistència d’alguns representants eclesiàstics.

Com descobreix el Jan el Seguici de Tarragona?
Els primers records de la festa els tinc des del balcó familiar al carrer Major, envoltat de cosins i cosines. És un balcó d’un primer, on veus passar els gegants, on pràcticament pots tocar alguns elements, com el turbant del Gegant Moro (rialles). Quan sentia els tres petards d’inici del Seguici, corria de pressa cap al balcó. Després ens hem fet grans i els he conegut millor, però el meu primer contacte és com a espectador.

Com prens la decisió de dir, ep, vull dedicar-me a escriure sobre les festes?
Per un sentiment de pertinença i d’identitat molt fort. No estic dient que només el tingui jo (riu). Sóc periodista i la meva feina és escriure i parlar d’això i sobretot de temes dels quals en saps. No parlaré d’una cosa que no en tinc ni idea, per una qüestió de responsabilitat periodística. Sempre m’he sentit identificat amb el Seguici i amb les entitats de la Festa. Tarragona és com una gran família, si no coneixes a un, coneixes l’altre. La meva feina és explicar això i és un orgull per mi.

Jan Magarolas davant la façana de l’MNAT

Quin és l’acte de Santa Tecla més especial pel Jan?
Uf. És una pregunta que em faig sempre. Crec que el moment de l’entrada del Braç de Santa Tecla. Probablement és el més espectacular i emotiu de les festes, per la seva simbologia, veient com totes les entitats s’acomiaden de la relíquia, amb joia i dient-li “fins a l’any que ve”. Un altre és els Pilars Caminant. Aquests dos moments són els que tothom hauria de veure alguna vegada.

Un lloc especial per veure el Seguici?
La Baixada de la Misericòrdia és un bon lloc, tant si va de pujada com de baixada. Alguna vegada m’hauria agradat veure’l des de les escales de la Catedral, però ha estat impossible (rialles).

Com expert en el món de la festa. Hi ha garantida una pedrera de petits ‘teclers‘ que garanteixi la continuïtat de la festa, després de l’aturada de la pandèmia?
Et responc amb un rotund sí. Per sort la continuïtat de la festa està garantida per molts anys més perquè té una gran capacitat d’atracció, tant pels tarragonins com per a les persones que no són de Tarragona i que no han viscut des de petits aquesta manera de viure la festa, ja que a les seves localitats les festes majors no es viuen amb aquest sentiment identitari. Només cal veure amb quina joia es viu la Santa Tecla petita. Moltes vegades la viuen amb més goig que els adults.

Hi ha dues Tarragones, la que se sent part de la festa i la que no?
Sí. Hi ha una Tarragona que se sent atreta pels actes festius i en forma part i l’altra que no se sent cridada per diferents raons, siguin polítiques, socials o geogràfiques, que es poden sentir apartats del que és la ciutat.

Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles.

I els joves, s’hi senten identificats?
Abans hem parlat que amb els infants tens una pedrera garantida i una continuïtat. Si parlem de joves i adolescents, probablement si sents aquest sentiment de pertinença, probablement formes part d’alguna de les entitats del Seguici o de la festa o vàries. Però hi ha molts joves que no se senten cridats a això. Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles. Hi ha un gran patrimoni popular i la tradició ens ha portat fins on estem ara.

Hi ha relleu generacional dins les juntes de govern de les entitats?
Tinc la sensació, i no les conec totes, que això va en funció de cada entitat. S’ha de tenir en compte que les festes es van recuperar fa més de quaranta anys i clar, en moltes entitats hi ha hagut una renovació necessària en aquests anys. Si en aquell moment tenies 20 anys quan vas començar, ara implica que pots tenir 60. Parlem d’una renovació necessària. Crec que a més la majoria estan obertes a la renovació i a acceptar els punts de vista dels joves, perquè la festa és un element viu que ha d’anar canviant.

PUBLICITAT








 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
MRG_9084-1280x853.jpg

La plaça de la Font ha tornat a veure un nou Pregó de les seves festes de Santa Tecla, homenatjant un nou personatge il·lustre de la ciutat, el baríton Àngel Òdena qui es va adreçar davant dels tarragonins des del balcó de l’Ajuntament de Tarragona, en una plaça reservada a autoritats i públic amb entrada, amb els establiments -ahir sí- oberts a servir clients.

Àngel Òdena, sigant en el llibre d’honor de la ciutat

L’alcalde Ricomà ha presentat al baríton com “un tarragoní de soca-rel que és passió tot ell, art, interpretació i sobretot pur talent”. El batlle ha recordat la seva trajectòria professional reconeguda internacionalment, havent actuat a ciutats com París, Milà, Lisboa, Amsterdam, Hamburg i Nova York, entre d’altres.

“Aquest sentiment d’orgull que et diu que l’Àngel Òdena és nostre, que pot actuar arreu del món, però que realment és d’aquí, de casa, és de Tarragona”, ha afirmat Ricomà, cloent la presentació del cantant, assegurant que “no oblidis mai el teu origen. Tarragona té la sort de ser la ciutat de grans artistes com ho és l’Àngel Òdena i nosaltres tenim la sort de poder gaudir del seu talent”.

Àngel Òdena ha llegit el pregó emocionat i sentint-se “honorat, perquè tot allò que porta el nom de Tarragona, a mi també m’esborrona, i comporta que se m’obrin els ulls, les orelles i tots els sentits”. Òdena ha reconegut que “potser dels molts escenaris que durant més de 25 he trepitjat, aquest, la casa dels tarragonins, és el que més respecte em fa, amb més pessigolles a la panxa i amb veu més tremolosa que mai”.

“Cadascú de nosaltres tenim la nostra pròpia Tarragona, una Tarragona segurament diferent, personal, autèntica; però nostra”

Òdena ha parlat en el seu pregó de “la seva Tarragona”, ja que, segons ell, “cadascú de nosaltres tenim la nostra pròpia Tarragona, una Tarragona segurament diferent, personal, autèntica; però nostra”. Òdena ha recordat la seva Tarragona “del poble, la Tarragona de la gent d’aquí, d’una família on la guerra, i sobretot la postguerra va fer mal, on una dictadura va provocar por i molta inseguretat, però amb les ganes de girar full i mirar endavant”. També ha explicat els seus primers records de les seves festes de Santa Tecla, “unes festes de Concerts, Castells, Petards, Revetlles, Correfocs, Astracanada, Sopars, Dinars, Sangria, Coques de Recapte, Balls, i festa, molta festa”.

Òdena des del balcó de l’Ajuntament

El pregoner també ha parlat de la Tarragona que li agradaria: “agafem-nos fort, aixequem-nos d’hora com deia aquell, i lluitem, transformem, canviem. Ens convé una ciutat ecològica de llevant a ponent, de l’Anella verda a l’Anella Mediterrània, amb boscos i murs verds; amb carrers pels ciutadans; en parcs pels nens i la gent gran; amb carrils de mobilitat sostenible; amb empreses tecnològicament potents”.

“No hi ha orgull més gran que anar pel món portant el nom de Tarragona”

Òdena ha volgut tancar el seu pregó agraint a l’alcalde Ricomà l’honor atorgat i per fer-lo sentir “el representant de tots els Tarragonins, que parli de vosaltres i per vosaltres, perquè no hi ha orgull més gran que anar pel món portant el nom de Tarragona”.

FOTOS

VÍDEOS







PUBLICITAT








 


REDACCIÓ21 Setembre, 2021
IMG_1137-1280x720.jpg

Seré sincer. Crec que no sé per on començar aquesta crònica. Intentaré anar a pams i seguiré un petit fil, però avui m’he enlluernat dins la Catedral de Tarragona. Bé, tampoc els vull alarmar. No he sentit cap crida a seguir res espiritual, no pateixin. Em refereixo al fet que, probablement, he vist l’últim acte que em faltava per assistir de les nostres Festes Majors i, probablement el més especial i espectacular.

La Catedral plena, amb totes les entrades venudes

Començaré pel principi. Són dos quarts de deu i queden pocs minuts perquè obrin les portes de la Catedral. Baixo la tapa de l’ordinador, guardo les coses, pago el cafè i l’aigua que m’he pres mentre acabava les últimes línies del dia i pujo amb pressa el carrer Comte de Rius. Toca cobrir el Retaule de Santa Tecla i, sincerament, no sé què em trobaré.

Mentre travesso la plaça de la Font (n’hauran sentit parlar aquests dies de ben segur), intento pensar en què em puc trobar. Fa temps que me’n parlen d’aquest acte, però mai he pogut anar (sigui per incompatibilitat o per la misteriosa coincidència d’aquest acte amb altres de més festius, què hi farem sóc així), i absolutament tothom m’ha assegurat que paga la pena assistir.

Canvi (més que encertat) d’ubicació de l’escenari
Bé doncs el cas és que arribo a les escales de la Catedral, i veig que la cua per accedir és llarga. Baixa per un lateral dels mítics esglaons i, com si es tractés d’una serp, arriba fins a la porta d’accés al temple tarragoní, la que queda més cap a la dreta. Em dóna per pensar que, com a mínim, estava a punt de veure un dels actes amb més acollida de les festes, però mai em podia imaginar que sortiria bocabadat.

21 dansaires formen part de l’espectacle

Accedeixo a l’interior de la Catedral i busco la meva localitat assignada. Mentre endreço quatre coses pendents, paro l’orella en una conversa d’un matrimoni gran que parla sobre un canvi d’escenari. Intrigat els hi pregunto per la qüestió i m’expliquen que en anys anteriors, el Retaule s’havia representat sota el rosetó de la façana principal, però en aquesta ocasió, es farà davant de l’altar major, amb el retaule dedicat a la nostra patrona presidint la fotografia.

Aquest canvi és un fet inèdit. L’Esbart de Santa Tecla, que enguany commemora el seu 50è aniversari, és qui realitza i organitza aquest espectacle des de l’any 1991 cada 20 de setembre. La coreografia pertany a Jaume Guasch, la música a Francesc Cassú i la interpretació la protagonitzen 21 dansaires de l’Esbart, acompanyats musicalment per la Cobla Principal de la Bisbal d’Empordà.

Les figures del Retaule cobren vida
Passen tres minuts de dos quarts d’onze i, de sobte, s’apaguen les llums. La cobla, sota la direcció del mestre Cassú comença a tocar. Primer un so metàl·lic, que recorda una campana. A poc a poc la melodia pren força, agafant protagonisme i sonoritat dins la Catedral, captivant els assistents, abans que la màgia aparegui pel braç principal del temple, on lentament s’aproximen fins a l’escenari els personatges del Retaule, que han baixat a veure de prop els tarragonins, que ja esperen neguitosos veure la llegenda del martiri a la seva patrona.

Escena final del Retaule de Santa Tecla

Un cop dalt de l’escenari, Santa Tecla agafa el protagonisme. Ens beneeix i balla a la vegada. Mentrestant, el temps s’atura. Només hi ha espai per la màgia, en forma de dansa. En qüestió d’escassos trenta minuts, l’Esbart ens recorda diferents moments de la “llegenda àuria” de la santa d’Iconi. Una autèntica meravella.

De sobte, bocabadat mentre intento fotografiar i gravar cada petit detall de l’espectacle, Santa Tecla és agafada i aixecada, en el moment més apoteòsic de la funció. El final, espectacular provoca que tot el públic es trenqui en una ovació que ressona per tota la catedral i posa la cirereta a una nit màgica.

Surto de la Catedral. Enfilo el camí de la Cuixa, de camí cap a casa. Intento pensar com puc plasmar un dels espectacles més bells que he pogut veure mai, i crec haver vist a Santa Tecla baixar del retaule i tornar a regnar amb els seus tarragonins, que l’esperen fidels. Només per un instant. Màgic. Mai més em perdré el Retaule.

FOTOS

VÍDEOS







PUBLICITAT








 


REDACCIÓ19 Setembre, 2021
IMG_0978-1280x720.jpg

Tarragona ha tornat a viure una d’aquelles tardes de somni. Avui la plaça de la Font, independentment de la política, la polèmica i altres problemàtiques que han provocat la maleïda pandèmia del coronavirus; ha tornat a somriure, plena de joia i de llum, de la mà de tots els petits i petites que han actuat a la Tanda de Lluïment del Seguici Petit. I per un petit instant, el món de la festa ens ha tornat a fer somiar.

Torna la màgia de Sta. Tecla amb els més petits

L’acte s’ha celebrat a la plaça de tots els tarragonins. Malgrat que per raons de seguretat, s’ha hagut de gestionar una Tanda de Lluïment totalment atípica, on els assistents havien esgotat totes les entrades disponibles per gaudir d’aquesta màgica tarda, amb els nens i nenes com a principals protagonistes, ja que cal recordar que la Covid-19 els va robar la il·lusió d’actuar davant els ulls de la seva ciutat.

Amb tot el paper venut pels dos passis de la Tanda de Lluïment dels més petits, la sensació ha estat estranya en un principi. La gent s’organitzava en diferents taules, repartides per tota la plaça, amb la separació que mana la norma de seguretat sanitària. Per contra, els bars i restaurants tancats, en senyal de protesta contra el consistori, que ha reaccionat amb una carpa d’Ematsa, on s’oferia aigua de franc per tot el públic.

Polèmiques a banda, tot i la sensació estranya, donada per l’estampa mai vista a la Font; en quant ha sonat el Primer Amparito, el públic ja ha connectat amb l’escenari i ha gaudit d’un gran espectacle: el retorn del Seguici Popular tarragoní. La Banda Petita de la Unió Musical de Tarragona ha obert amb el pas doble i dues peces musicals, que anunciaven els elements petits que s’han fet amb tot el protagonisme.

El Ball de Diables Infantil, Drac Petit, Bou Petit, Vibrieta, Griu Petit, Ball d’en Serrallonga Petit, Aligueta, Mulasseta, Cucafereta, Lleonet, Negritos Petits, Gegants Moros Petits, Gegants Vells Petits, Nanos Nous Petits, Ball de Bastons Petit de Tarragona, Ball de Pastorets Petit, Ball del Patatuf Petitet, Ball de Cercolets Petit, Ball de Bastons Petit de l’Esbart Santa Tecla, Ball de Gitanetes, Ball de Cossis Petit i Ball dels Set Pecats Capitals Petit. Tots ells ens han fet somiar. Visquin els nens i nenes de Tarragona.

PUBLICITAT








FOTOS


VÍDEOS





REDACCIÓ19 Setembre, 2021
IMG_0861-1280x960.jpg

“Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins!”. Probablement aquesta sigui una de les meves expressions tarragonines preferides. La santa patrona és més present del que ens imaginem a les nostres vides (no entraré en el debat de l’abstracte i la teologia, en aquest camp que cadascú tregui les seves pròpies conclusions), i una d’aquestes evidències la trobem en la història de la salut a l’antiga ciutat.

Per posar-nos en situació. El passat dimecres 15 de setembre, vaig poder gaudir d’una visita guiada organitzada per la Xarxa Sanitària Santa Tecla i amb les explicacions del guia Paco Tovar d’Argos Tarragona, amb motiu del 700è aniversari de l’arribada del braç de la patrona a la capital. Una visita que, ja d’entrada ens parla de com ha estat l’evolució de la medicina i l’atenció sanitària des del segle XIV, fins a l’actualitat, repassant els fets històrics més destacats de l’època.

El guia d’Argos, Paco Tovar, a l’antic hospital

Doncs bé. Allí anava l’autor d’aquestes línies proveït amb la seva llibreteta i la seva càmera, a l’antic hospital, el que ara coneixem com Consell Comarcal del Tarragonès. La xafogor d’aquest setembre a la costa mediterrània ben present, i reconeixent que em trobava bastant intrigat sobre l’objectiu d’aquesta visita, ja que els fets històrics em generen força curiositat, he de reconèixer. Vaig arribar a punt i hora davant de l’antiga façana del primer hospital, em presento amb el que seria el nostre guia. “Bones, sóc el Borja de la República Checa“, vaig exclamar cofoi. Paco va replicar una de les màximes que més m’han repetit des que escric en aquest mitjà: “Doncs per ser de la República Txeca, parles molt bé el català”. Ja em va guanyar.

Bromes a banda, i amb la mà amb el cor, no m’he trobat mai amb un guia com en Paco. Va començar la seva explicació fent referència als orígens del primer hospital de la ciutat, situat al que ara es coneix com a carrer de les Coques, situat fora de les muralles medievals de la capital tarragonina entre els segles XIII i XIV, construït per ordre de l’arquebisbat tarragoní. L’emplaçament extramurs del primer centre sanitari de la ciutat, conegut amb el nom d’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, es deu bàsicament a un tema d’higiene, i per prevenir que les infeccions i malalties s’escampessin per la ciutat sense control.

Aquest primer hospital era reservat per als més necessitats, ja que els grans senyors o tenidors, podien disposar dels metges a domicili sense problemes. Pel que fa a les tècniques sanitàries, els professionals de l’època seguien les directrius dels primers metges grecs de l’època clàssica, aplicant les sagnies amb sangoneres, entre altres tractaments per guarir els més necessitats. Amb el pas del temps i el creixement de Tarragona, l’antic hospital va quedar en desús i va passar a ser habitatges, fins que l’any 1995 s’hi va establir el Consell Comarcal del Tarragonès, com coneixem actualment.

La visita guiada a la plaça de les Cols

La següent parada de la visita la vam trobar a la plaça de les Cols, però abans vaig aprofitar per apropar-me a en Paco, qui em va explicar que fa més de vint anys que fa de guia, en diferents visites per la ciutat. No perd l’oportunitat de fer alguna broma o algun acudit, resolent alguna qüestió dels assistents a la visita. “Si no fes divertides les visites, la meva feina no m’engrescaria, ni seria bona per vosaltres”, em va admetre. Seguia guanyant-me per moments.

Un cop a la plaça de les Cols, un dels indrets tarragonins més simbòlics, ens va explicar diferents anècdotes i fets històrics del segle, com la rivalitat entre l’arquebisbe de l’època i Pere el Cerimoniós, ja que l’Església controlava Tarragona i el rei volia reclamar una sèrie de terres propietat de l’arquebisbat. La llegenda diu que en un somni del monarca s’hi va aparèixer Santa Tecla i li va clavar una bufetada, ordenant-li que deixés en pau els dominis de l’arquebisbat i deixés les coses tal com estaven. El rei del bon carxot es va despertar i va deixar les propietats tal com estaven, renunciant al control de la ciutat.

La següent parada va ser la plaça de la Font, coneguda anteriorment com a plaça del Corral, en l’època medieval. L’expansió de la ciutat es va produir direcció Rambla Vella. Amb aquest creixement demogràfic, va ser necessari construir un nou hospital, encarregat pel cardenal Cervantes, de nou fora dels murs de la ciutat. Aquest centre hospitalari seguiria vigent fins als nostres dies, sent un dels centres referència en l’àmbit de la salut de la demarcació de Tarragona, tal com coneixem en l’actualitat.

Tovar mostrant imatges de l’hospital

Abans de conèixer una de les zones més desconegudes de l’hospital nou, Paco ens explica una nova curiositat. I és que a la façana de l’entrada de l’antic centre, no trobem cap referència a la patrona, tal com sí que es pot trobar en totes les edificacions que ha realitzat l’Església a la ciutat, sinó que trobem el segell de Tarragona, amb la senyera ondulada característica. Això es va donar, ja que el terreny on es va construir, era de propietat municipal i tot i que la ciutat era controlada per l’arquebisbat, hi havia terrenys propietat de l’ajuntament.

Un cop dins del pati, vam poder conèixer les restes de l’antic hospital medieval, on s’ubica l’actual centre, a banda de l’antiga zona d’urgències i quiròfans dels anys setanta, zona que ha quedat ja en desús des de l’any 1993, amb la millora i ampliació del nou centre hospitalari.

Amb les últimes anècdotes a l’antiga sala de relax dels professionals mèdics vam posar el punt final a la visita. Una activitat que s’hauria de donar més habitualment, tenint en compte l’època actual, on la incertesa marcada per la maleïda pandèmia fa que els tarragonins no podem viure les festes patronals com ens agradaria. Gràcies a en Paco i a la Xarxa Santa Tecla vaig poder conèixer parts de la història de la ciutat que no hauria pogut descobrir, sobretot abans de la pandèmia. “Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins”, diu la dita. Jo dic: “Visca Santa Tecla!”.

VÍDEO

PUBLICITAT









REDACCIÓ16 Agost, 2021
DSC_8029-1280x1918.jpg

Torredembarra gaudirà de la Festa Major de Santa Rosalia amb un format adaptat a la pandèmia. En aquest sentit, del 26 d’agost al 5 de setembre es podrà assistir a multitud d’actes segurs amb aforament limitat i reserva prèvia. Desgraciadament, no hi haurà cercaviles del Seguici Festiu ni revetlles. Un dels plats forts serà el concert que oferirà Oques Grasses a la Zona Esportiva Municipal el proper 4 de setembre.

Les inscripcions als diferents esdeveniments romandran disponibles a partir de dimecres. També serà el dia que es posaran a la venda les entrades per als concerts programats. Cal ressaltar que els principals escenaris de la Festa Major seran l’aparcament de Mañé i Flaquer, la plaça del Castell i també la Zona Esportiva Municipal per a aquells actes que requereixen un major aforament. El programa complet es pot consultar a través d’aquest enllaç.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Agost, 2021
pablolopez-1.jpg

Més de 15 mil persones han passat per la Tàrraco Arena Plaça durant la primera edició del Tarragona Music Festival. L’absència d’incidents és remarcable sobretot en un moment que la pandèmia del coronavirus marca tota la nostra dinàmica quotidiana.

La Tàrraco Arena Plaça s’ha convertit en el temple de la música, per on han passat cares i veus tan conegudes com Pablo López, Rozalén, Vanesa Martin, la banda Oques Grasses, Antonio José, entre altres. Les entrades s’han esgotat sense grans dificultats, fet que demostra que el públic té ganes de tornar a la normalitat. Tot i que la situació dins els espais musicals és anòmala per les restriccions imposades pel Procicat a causa de la Covid-19, els promotors han apostat fet per la “cultura segura”.

El director del certamen, Sergi Solis, valora molt positivament la iniciativa, assegurant que la música en directe “era és necessària que mai”, tot i estar subjecta a les limitacions sanitàries. El promotor d’un dels sectors més castigats per la pandèmia és positiu i recorda que els resultats són encoratjadors, un fet que convida a treballar en la confecció del cartell de l’edició que se celebrarà el 2022.

El promotor Sergi Solis

Malgrat la pandèmia, Solis ha revelat que a la tardor el Tarragona Music Festival durarà a terme un cicle de concerts, en un format més petit, on els protagonistes seran els nous talents i les bandes emergents de la província de Tarragona.

Aquest festival pretén, des d’Abril Produccions, donar resposta a les necessitats de la música que “fem a casa nostra” i als artistes locals. Sergi Solis considera que el festival que se celebrarà a la tardor – i que en les properes setmanes es donaran a conèixer més detalls sobre la programació – és una excel·lent plataforma perquè joves valors de Tarragona tinguin una oportunitat en el món de la música” .

 

PUBLICITAT






RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter