Arxius de universitat rovira i virgili | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Juny, 2022
Figueras2-1280x960.jpg

La Universitat Rovira i Virgili viurà una nova etapa. Després d’unes eleccions històriques on s’han enfrontat tres candidats, el Dr. Josep Pallarès serà l’encarregat de liderar la institució durant els pròxims quatre anys. A un costat ja queda l’anterior rectora, la Dra. Maria José Figueras, que va presentar-se per ser reescollida, però sense èxit. Ara l’entrevistem perquè se sinceri sobre les seves emocions i pensaments respecte a uns comicis que van ser polèmics. 

D’una banda, la candidatura de la Dra. Gisbert es va sumar a la de Pallarès en anunciar-se els resultats de la primera volta. Les discussions per Twitter van ser una constant foguera animada per les piulades i les contestacions entre els candidats. Tot plegat ha finalitzat, d’igual manera que el mandat d’una Maria José Figueras que va haver de comandar la institució amb una pandèmia pel mig. En aquest ‘Tu a tu’, l’exrectora també analitza les accions i decisions que considera que van anar bé, i les que no van quallar com a ella li haguera agradat.

 

Com se sent? Quina sensació té després d’aquestes eleccions on s’ha confirmat que no serà rectora durant els pròxims quatre anys?
Tinc sensacions confrontades. Tenia il·lusió de poder consolidar la feina feta i treballar-la durant quatre anys més, però alhora és una alliberació. És una responsabilitat molt gran a la qual dediques molta energia. Ara puc recuperar temps per a mi mateixa i per a la meva família. Fos el que fos, per a mi seria un guany. Sempre que es tanca una porta s’obre una altra.

De què està més orgullosa?
De l’equip que hem tingut, de la intensitat de la feina que hem fet, d’haver superat una pandèmia amb la qual la universitat ha continuat creixent, d’haver aconseguit formar part de l’aliança europea anomenada Aurora, d’haver pogut modificar l’estatut de la URV. Gràcies a aquesta darrera acció, que va suposar un repte i un desgast, ara cada persona sap el valor exacte del seu vot. Jo vaig heretar una institució que estava ben posicionada, i nosaltres la vam projectar encara més amunt.

Fins a quin punt creu que la pandèmia ha limitat el seu mandat?
He reflexionat molt sobre la pandèmia. Ha impedit que ens veiéssim de forma constant, que poguéssim aproximar-nos als campus i ser propers a les persones. Aquest distanciament ens ha passat factura. És igual, perquè podria haver-hi qui jutgés que eren unes circumstàncies excepcionals i que s’havia de dipositar la confiança en la rectora per saber si allò que s’havia plantejat a l’inici del mandat es podria haver continuat fent. La comunitat universitària ha decidit una altra cosa.

Què creu que ha fallat durant el seu mandat i la campanya?
No sé si es pot dir que ha fallat alguna cosa. El Dr. Pallarès tenia interès a ser rector darrere del meu predecessor. Ell porta dos anys treballant en la campanya, ha tingut temps per a entrevistar-se individualment amb moltes persones. Jo no he tingut aquesta oportunitat perquè havia de gestionar la universitat alhora que fèiem la campanya. La vam començar gairebé un any abans. Potser no hem sabut explicar bé les accions que hem dut a terme. Hi ha hagut uns canvis a la gerència del personal d’administració i serveis que tampoc han afavorit. Així i tot, a cadascú li toca jugar amb unes cartes. També tenia molta importància comptar amb càrrecs clau com per exemple els degans, ja que arrosseguen una gran representació. Tot això ha estat molt ben calculat.

També hem gestionat una universitat amb uns pressupostos prorrogats, per la qual cosa no hem disposat de més recursos. Hem intentat fer una gestió redistributiva, perquè hi havia grans diferències entre uns departaments i uns altres. Hem repartit recursos des dels quals en tenien molts fins als que en tenien poc. Aquells a qui els hi treus es consideren damnificats, i a qui els vas equiparar tampoc ho han valorat.

Jo vaig ser l’alternativa a tota una generació de rectors que provenien de l’àmbit de l’enginyeria, i ara la comunitat ha decidit tornar a la mateixa direcció i àmbit del passat.

Creu que hi ha hagut joc brut durant la campanya?
No diria joc brut, però per exemple el meu compte de Twitter ha estat hackejat dues vegades. Una a l’inici de la campanya i una altra al final. Això no havia passat mai. No sé qui ha estat l’autor ni m’interessa. A les xarxes socials també hi ha hagut comentaris de l’estil “vull ser rectora només perquè sóc una dona”, quan jo sóc la mateixa persona que va sortir escollida fa quatre anys i no per ser una dona, sinó per ser catedràtica i complir els mèrits com qualsevol altre candidat.

Les eleccions han sigut atípiques perquè hi havia tres candidatures, però de sobte una sembla intermèdia com si fos un cavall de Troia. A l’hora de la veritat és per disgregar el vot i finalment per sumar-se als de l’altre candidat. Aquestes coses són una mica estranyes. Són uns comicis que passaran a la història de la nostra universitat, ja que mai s’havien enfrontat tres candidats.

S’ha sentit assetjada durant les eleccions?
No. Una persona només es pot sentir assetjada quan és sensible a l’assetjament. Quan tens un caràcter fort com el meu, aquestes coses t’acaben empoderant més. Vaig intentar ser respectuosa. L’única cosa que vaig dir en aquest sentit és que considerava la victòria del Dr. Pallarès com un retorn al passat. No se’m pot acusar de dir res més a una persona que ha estat 10 anys com a vicerector, que entenc que probablement tota la seva cadena de contactes és molt més potent que la meva.

Què va sentir i pensar quan la Dra. Gisbert va demanar el vot per al Dr. Pallarès just quan es van fer públics els primers resultats?
Per un costat, semblava que allò podia estar acordat des d’un principi. L’equip que acompanyava la Dra. Gisbert era molt reduït i això podia ser un senyal que anava junts. De fet, en alguns actes sempre anaven junts i donaven a entendre que podien ser el mateix. Ara bé, el fet demanar el vot obertament pel Dr. Pallarès em va semblar una manca de consideració per a tots els votants que van creure en una candidatura ferma de la Dra. Gisbert. Va ser sorprenent per a tothom, i a més que no es tardés ni dos segons en dir-ho.

M’ha dit el que va pensar, però no el que va sentir…
No vaig sentir res excepcional. No va ser tant per l’anunci de la Dra. Gisbert, sinó per la diferència de vots entre jo i el Dr. Pallarès. No m’ho esperava i pensava que aquesta seria inferior. Vaig estar decebuda. Jo tenia confiança en què potser no caldria una segona volta.

Què és allò que més trobarà a faltar?
Una de les coses que més m’he sorprès a mi mateixa és en la meva capacitat de lideratge en segons quins àmbits. Quan parlava amb les persones d’alguns projectes, sempre m’inspiraven i no parava de suggerir. Trobaré a faltar aquesta interrelació amb les persones que m’han plantejat reptes o problemes. Ara bé, la nostra activitat com a docents i investigadors no s’acaba. Podré reprendre recerques que havia deixat a mitges. M’he sentit molt còmoda amb tota la societat en general, incloent-hi les institucions públiques. Allà on hi he anat m’ho he passat molt bé i ho continuaré fent.

Quin és l’objecte del seu despatx que té més significat?
Una planta que me la van regalar els meus companys el dia que vaig entrar. Entre tots s’han encarregat de regar-la. També tenen molt significat les fotos dels meus néts que em van regalar per Reis. Una altra cosa que trobaré a faltar és la proximitat amb la casa del meu fill i del meu nét que estan a la cantonada. De vegades em picaven a la porta quan anaven al col·legi i els acompanyava fins al centre.

Què espera del mandat del Dr. Pallarès?
Sempre que hi ha una candidatura hi ha ganes d’aportar a la institució perquè aquesta projecció cap al territori, a Europa i al món sencer continuï. Ha de continuar creixent com a universitat en tots els àmbits on hem estat punters.

Es tornarà a presentar d’aquí a quatre anys?
No, perquè no podré. Em jubilaré.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Juny, 2022
Josep-Pallarès11-1280x1174.jpg

Josep Pallarès Marzal ja és oficialment el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Avui, l’exrectora, Maria José Figueras, li ha traspassat el càrrec en un emotiu acte on no hi han faltat les principals autoritats del territori, l’equip que acompanyarà el rector, i la seva estimada família. Precisament, Pallarès ha volgut destacar l’important paper que han tingut els seus estimats en la seva carrera professional a l’àmbit universitari.

D’altra banda, l’esdeveniment també ha servit com a comiat de l’exlíder de la institució, una Maria José Figueras correcta, sàvia, que ha tingut paraules d’agraïment per a tota la comunitat universitària. No només de gratitud, sinó també de perdó per a aquelles persones que s’hagin molestat per alguna de les seves accions o declaracions durant aquests quatre anys.

Fins i tot la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha valorat la feina de l’exrectora, la qual ha hagut d’encapçalar la URV enmig d’una pandèmia. Sigui com sigui, comença una nova etapa a la institució. L’equip del nou rector ha promès fer realitat deu accions durant els primers 100 dies de mandat. Entre aquests compromisos hi ha la commemoració del mes LGTBI, que es farà mitjançant una festa el 28 de juny.

Pallarès accepta el repte amb il·lusió i ganes. El seu objectiu principal és fomentar el sentiment de pertinença a la URV i consolidar la institució “com a motor social i econòmic del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès”. El nou rector també vol assegurar el millor sistema d’educació superior per al territori.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ13 Juny, 2022
Fira-Experimenta-URV-Ciència.jpeg

La Universitat Rovira i Virgili ha dut a terme la primera Fira Experimenta al Campus Sescelades, un esdeveniment que serveix per despertar la vocació científica dels més menuts del territori. En aquest sentit, més de mig miler d’infants d’entre 6 i 12 anys es van apropar divendres a la fira per dur a terme experiments i reptes científics organitzats per estudiants de primer i segon d’ESO.

La Fira Experimenta, en què s’han lliurat també els Premis Experimenta 2022, és l’acte de cloenda del curs 2021-2022 del programa Repte Experimenta, adreçat a despertar vocacions científiques entre els alumnes de primer i segon d’ESO (dels 11 als 13 anys). Dels 152 equips participants en l’edició 2021-2022 del programa Repte Experimenta (amb 654 alumnes de 6 escoles del Camp de Tarragona), 23 equips ser seleccionats per competir en els Premis Experimenta 2022 als ‘Millors Joves Divulgadors Científics’.

Aquests 23 equips finalistes, integrats per alumnes de 1r i 2n d’ESO, havien preparat una vintena de reptes científics perquè el públic assistent a la Fira (famílies amb nens i nenes entre 6 i 12 anys) experimentés i entengués el fonament científic darrere dels experiments exposats. D’aquesta manera, alumnes d’ESO s’han convertit en professors de nens i nenes més menuts, no només posant en pràctica el que havien après de la mà de 91 padrins científics del món acadèmic i empresarial, sinó demostrant també les seves habilitats comunicatives a l’hora d’explicar i engrescar el públic assistent.

PUBLICITAT



REDACCIÓ31 Maig, 2022
eleccions_1volta_18-1024x768-1.jpg

La Universitat Rovira i Virgili decideix des d’aquest dimecres 1 fins al divendres 3 de juny el futur del seu rectorat. A les 10 del matí obriran de nou les urnes de votació electrònica perquè la comunitat URV decideixi entre les candidatures de María José Figueras i Josep Pallarès, després que no s’arribés al 50% de les votacions.

Josep Pallarès, que va obtenir el 45,75% del vot ponderat, i María José Figueras, que va obtenir el 35,46%. Són cridats de nou a la votació 18.497 persones amb una ponderació de vot diferent, agrupats en 13 circumscripcions. Un cop s’hagi proclamat provisionalment el candidat electe o candidata electa, s’obre un dia de reclamacions, entre el 7 i el 8 de juny, i finalment, el 9 de juny es produirà la proclamació definitiva del candidat electe o candidata electa.

L’accés a la votació electrònica es pot trobar al web de les eleccions. Es pot votar amb les credencials que s’utilitzen per entrar als serveis digitals de la Universitat i des de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil. Al CRAI dels campus també s’han habilitat punts de votació electrònica.

Divendres 3 de juny a les 10:45 h al Paranimf, la presidenta de la Junta Electoral, la professora Michelle Murphy, donarà compte del resultat de la segona volta de les eleccions a rector o rectora un cop acabi el recompte de vots. A continuació, Josep Pallarès i María José Figueras compareixeran per valorar els resultats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Maig, 2022
Josep-Pallarès3-1280x960.jpg

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: l’actual rectora, Maria José Figueras; Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; i Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica, professor distingit URV i el nostre entrevistat d’avui. En aquesta conversa, Pallarès expressa les seves motivacions i objectius, així com les propostes per contribuir al creixement de la universitat. Sobre el polèmic pàrquing del Campus Catalunya, Pallarès es compromet a intentar rebaixar el preu “des d’una posició realista”. Entre les seves accions destaquen uns pressupostos participatius dotats amb 50.000 euros.

 

Per què es vol presentar?
Em presento per un motiu personal i per un altre col·lectiu, i amb un objectiu final, que és aconseguir una millor universitat. A nivell individual perquè vull retornar tot el que la institució m’ha donat. En l’àmbit professional m’ho ha donat tot: m’ha permès estar en molts càrrecs de direcció, conèixer molta gent, i saltar a la direcció general d’universitats. Penso que és el moment de retornar a la URV tot aquest bagatge personal que he anat rebent.

En l’àmbit col·lectiu perquè quan he explicat al meu equip el projecte que impulso, s’han sumat directament. Els hi estic molt agraït de la seva aposta per mi. Per tant, sumo les meves motivacions a les d’aquestes persones. Tenim experiència i sinergia de grup, això fa un paquet immillorable.

És a dir, que s’hi presenta per vocació?
Un professor universitari ja és vocacional. Ens agradà el que fem. Al meu poble diem que xalem. Vull que aquest sentiment d’orgull i pertinença de ser de la URV el tingui tota la comunitat universitària. La universitat no és un lloc on només es va a estudiar o a treballar. Hi ha un creixement personal juntament amb els amics que es fan a les classes.

Què li manca a la universitat?
Diners, però no només això, també capacitat de gestió per treure rendiment als recursos que ja tenim.

Per quin aspecte li agradaria ser recordat si surt escollit?
Per la meva honestedat i per la meva contribució a millorar la URV.

Què vol implantar o canviar a la universitat?
No és important el que vulgui el rector o rectora. L’important és el que vol la societat. La pregunta que ens fem per plantejar un projecte és “què vol la societat de la nostra universitat?”. Hem d’aconseguir que els elements de la URV evolucionin per donar resposta social a les demandes de la ciutadania.

Què pensa de la gestió de l’actual rectora?
La universitat no tenia experiència per gestionar la pandèmia, per tant, s’ha trobat amb aquest impàs. Si traiem això, que és una anomalia, la gestió econòmica que ha fet no és la més adequada.

Quines actuacions faria si sortís escollit?
Actuacions n’hi ha moltes. Al final, ha d’importar l’objectiu final. Vull millorar el sentiment de pertinença a la URV.

I com es millora aquest sentiment?
En els estudiants, fent que la seva etapa formativa sigui fructífera i que la seva estada sigui el màxim efervescent possible.

Ho faria impulsant activitats extralectives?
I tant. Dins de les 10 accions que durem a terme durant els primers cent dies hi ha la Festa Major, que agafarà l’impuls de les darreres festivitats com la de la Facultat de Lletres. La idea es continuar repetint-ho. També la festa de l’orgull que té lloc el 28 de juny.

D’altra banda, tenim els pressupostos participatius, que consistiran en 50.000 euros perquè els alumnes ho destinin a aquells elements que ho consideren oportú. Primer es faran propostes, i les que surtin escollides es faran realitat mitjançant aquests pressupostos participatius. Volem que la gent s’impliqui en la vida universitària.

A nivell d’ocupabilitat impulsem un certificat digital -a banda del títol- per incorporar tots els elements extracurriculars com les estades d’Erasmus, el nivell d’anglès, si un ha estat delegat de classe… Hi ha moltes coses que no apareixen en el suplement europeu del títol, però que realment són importants per a l’ocupador. També volem promoure que totes les pràctiques extracurriculars arribin al salari mínim interprofessional. Tenim propostes des del vessant lúdic, fins al formatiu o d’ocupabilitat.

Quines polítiques d’igualtat vol impulsar?
És un punt que ha d’evolucionar. La societat ens ha avançat perquè el nostre observatori està focalitzat en un aspecte concret, i no en la diversitat. Tenim un comissionat d’igualtat i diversitats amb el qual volem ampliar l’observatori a totes aquestes realitats. Portem a un professor de Ciències Jurídiques que és un expert reconegut del tema i a l’actual degana de Lletres que és molt activa en aquest afer.

Fa uns mesos va sorgir un debat sobre a quin lavabo havien d’anar les persones transgènere. Què opina al respecte?
Per mi no és un problema. Entenc que les persones s’han d’expressar i actuar lliurement, sense etiquetes. Cadascú és cadascú i, per tant, respectem-nos.

Passem a parlar del pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona privada d’estacionament?
Som hereus de les decisions que es van prendre en el seu dia. Tenim un conveni que regeix les regles del joc i mentre duri estem lligats. Ho intentarem millorar des d’una posició realista. L’empresa té la concessió amb unes condicions que intentarem millorar.

Com ho farà?
L’única manera és rebaixant el preu.

Per tant, el pàrquing continuaria sent privat?
Mentre duri la concessió. Parlo sense tenir els documents, però m’imagino que l’única alternativa és trencar l’acord amb la consegüent penalització. Intentarem rebaixar el preu del pàrquing, tanmateix en una negociació l’altra part també ha d’estar d’acord.

Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Hauríem de preguntar-nos per què el projecte que hi havia es va parar. Si s’hagués tirat endavant, ja estaria facabat perquè la covid hauria solucionat el fet de tenir alumnes al voltant de les obres. Actualment, ja és un projecte diferent, el qual actualitzarà l’edifici on encara s’ubica la facultat.

Què passarà amb aquest espai del Campus Catalunya si vostè surt escollit?
Aquest espai s’ha de dignificar. Hem d’aconseguir que sigui una zona habitable al servei de la comunitat. Si volem que hi hagi vida al Campus, aquí tenim un espai que podem aprofitar.

Ha pensat alguna utilitat?
Necessitem tenir projectes de diferents magnituds per poder desenvolupar-los en funció de la capacitat econòmica que tinguem. Tindrem projectes a cada Campus.

Què pensa de la Vall de l’Hidrogen Verd?
És un projecte de país que el territori necessita que tiri endavant. No és un projecte d’universitat com s’ha volgut fer.

Creu que la URV ha perdut lideratge en aquest projecte?
L’important és si el projecte tira endavant o no. El País Basc ens està avançant per la dreta i com a societat no ens ho podem permetre.

Per tant, quina prioritat tindrà aquest projecte si vostè surt escollit?
Insisteixo que s’ha d’impulsar i promoure, però no com a universitat, sinó com a societat. La URV a d’estar al costat per poder tornar a donar vida la Vall de l’Hidrogen Verd.

Remodelaria les aules per millorar la comunicació?
L’educació és un sistema dinàmic i darrerament està canviant a velocitats supersòniques. Normalment, hi ha la necessitat i després t’adaptes a aquesta. Es van pensar per a un tipus de metodologies docents. Hem de ser capaços d’adaptar-nos als canvis.

Es compromet a fer canvis en la distribució de les aules?
Em comprometo a poder dotar els centres de les instal·lacions necessàries per desenvolupar correctament les tasques. L’objectiu és millorar la qualitat docent amb la disposició i el material adequat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Maig, 2022
Mercè-Gisbert2-1280x960.jpg

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: l’actual rectora, Maria José Figueras; Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV; i Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació, catedràtica en Tecnologia Educativa i la nostra entrevistada d’avui. En aquesta conversa, Gisbert exposa les seves propostes i motivacions. Entre moltes qüestions, la candidata afirma que si guanya, farà públic el pàrquing del Campus Catalunya; i destaca la importància de fer activitats a la universitat i crear una marca ‘URV’, una diferencial i identificativa.

 

Per què es vol presentar?
Perquè penso que puc aportar coses a la institució. Tinc experiència i conec bé la universitat, crec que puc contribuir a millorar els aspectes que no funcionen bé del tot. El més fàcil és queixar-se i deixar que les coses les facin altres, però en aquest cas he estat proactiva i he decidit presentar-me. D’altra banda, també em preocupa que la universitat ha perdut visibilitat, que els estudiants sempre són els últims en ser atesos per la institució, i que no tenim un model d’universitat i una estratègia.

Què li manca a la URV?
Visibilitat; més contacte amb el territori; respecte a les persones que hi treballen; política cultural, ja que no hi ha vida al campus més enllà de la celebració 30-50; i una visió global de què volem ser com a institució, puix no tenim una marca ‘URV’ que ens diferenciï de la resta d’universitats.

La universitat també hauria de fer un gran esforç en matèria de mobilitat entre els campus. Els serveis ferroviaris no són bons, i les freqüències d’autobusos no són suficients. Això afecta la sostenibilitat, perquè tothom recorre al cotxe. La qüestió dels bars també s’ha de resoldre i no només amb concessions. Als campus més menuts es podrien instal·lar food tracks.

També necessitem espais per passar una estona. Al Campus Catalunya hi ha una plaça, però això no ho tenim a cap altre lloc. Hem de fer que passin coses a la universitat, que els alumnes no acabin classe i marxin cap a casa. Necessitem la mirada dels estudiants i per això volem incorporar un alumne a l’equip de direcció. També necessitem propostes acadèmiques més flexibles, perquè hi ha persones que si no treballen no poden estudiar, i a vegades pel seu horari laboral no poden anar a classe.

Quin és el seu objectiu principal si surt escollida?
Dissenyar una estratègia integradora per a la institució, entenent que som una universitat generalista, pública i que ens devem al territori. Hem de tenir la capacitat de crear coneixement per afavorir la qualitat de vida de les persones.

Com valora el mandat de l’actual rectora?
L’últim període de la universitat s’ha caracteritzat perquè no s’ha tingut la capacitat de visibilitzar i fer valdre les persones. La URV té molt de talent que -en general- passa desapercebut. Les persones no se senten conegudes ni reconegudes. Això és una gran mancança. Internacionalment ha estat molt restringida. Parlem molt d’Aurora, però és una espècie de pla pilot de què podria ser un procés d’internacionalització. Això no pot ser una carta de presentació exclusiva de la universitat. L’Erasmus és un projecte al qual ens sumem. Quina és la política de la URV en aquesta perspectiva? Algú sense recorregut internacional té menys probabilitats de trobar un bon lloc de treball.

En general, la Universitat no està orientada a ajudar les persones. Els alumnes pensen que no els tenim en compte i no voten. Això és un problema. El professorat pensa que ningú sap que existeix, i si ho sap, no el valora. El personal d’administració i serveis molts cops se sent menystingut. La comunitat universitària té la sensació que ningú vetlla perquè tinguin els millors espais de treball, els millors recursos, les mateixes eines que facilitin el dia a dia…

Per quin aspecte li agradaria ser recordada en cas que fos rectora?
M’agradaria ser recordada per haver aconseguit un model educatiu diferencial; perquè formem als millors titulats que assoleixen els millors èxits en el món laboral; perquè tothom arreu ens identifiqués en sentir el nostre nom; perquè el fet que els territoris formin part de la nostra institució els ha fet més rics culturalment, socialment i econòmicament; i m’agradaria ser recordada per haver assolit una marca URV que realment ens defineixi.

On entra la Vall de l’Hidrogen Verd?
Fins ara, aquest projecte s’ha enfocat molt cap al punt de vista econòmic i professional, però poc des de la perspectiva social i educativa. No és suficient dir que necessitem orientar la indústria cap a un altre model. Hem de convèncer la ciutadania de què ha de ser més sostenible i orientar el seu entorn cap a aquesta idea.

Trobo que també hi ha una part important de la universitat que no se sent interpel·lada per aquest projecte. Una de les missions de l’equip de Govern ha de ser implicar tota la comunitat universitària, incloent-hi els alumnes.

Considera que la URV ha perdut lideratge quant a la Vall de l’Hidrogen Verd?
Un projecte tan gran com aquest té interessos econòmics i polítics. Moltes vegades es tracta de la capacitat que un té per posicionar-se en aquests mons per no perdre oportunitats. Haver liderat el consorci potser no ens ha donat la suficient força per a quedar-nos exclusivament el projecte i evitar que altres en tinguin un tros. No sé si s’ha d’evitar, però els acords estratègics sovint funcionen i ajuden cap a una direcció conjunta.

Què proposa respecte a polítiques d’igualtat?
Crec que tècnicament i legalment fem la majoria de coses que hauríem de fer, tanmateix potser em manca crear un estat d’opinió a la universitat. Hauríem de ser capaços de promoure que la URV tingués una cultura d’igualtat, i no només de gèneres, sinó en general. Ens manca ser més proactius. Hi ha moltes activitats que es fan al respecte, no obstant això per algun motiu la comunitat no se n’adona o no se sent interpel·lada. És un problema greu, perquè les noves generacions haurien de tenir una altra visió pel que fa als problemes d’igualtat. A vegades sento que estem en un procés d’involució. Millorar en aquest aspecte fonamental ens permetria assolir més respecte entre membres de la comunitat universitària.

Fa uns mesos va sorgir un debat sobre els lavabos separats per sexe. Quina és la seva opinió al respecte? Un home que se sent dona pot fer ús del lavabo de dones?
Jo faria temps que hagués canviat aquest aspecte. Els lavabos són això, lavabos. El fet de separar-los per compartiments fa que desagreguem en comptes d’integrar, que discriminem en comptes d’ajudar. Tota la part transgènere i LGTBI s’ha de treballar moltíssim. Parlem molt d’igualtat entre homes i dones i, en canvi, mencionem poc a la resta de qüestions.

Per tant, està a favor de què per exemple un home que se sent dona pugui fer ús del lavabo de dones?
Sí, totalment. No hi ha d’haver cap etiqueta.

Ara li pregunto pel tema més calent del Campus Catalunya: com és possible que una universitat pública tingui un pàrquing privat que obliga a pagar a tota la comunitat universitària?
En el seu dia es va decidir que el pàrquing tingués una concessió semiprivada. Això seria com les autopistes, quan s’acaba la concessió es deixa de lliure accés. Jo crec que tot allò públic hauria de ser totalment públic. Tanmateix, els encarregats de la part econòmica de la Universitat diuen que si fos això, no es tindrien recursos per mantenir l’espai en condicions. La universitat hauria de cercar diners perquè tot el fet públic realment ho fos.

Si vostè és escollida rectora, aconseguirà que el pàrquing del Campus Catalunya sigui públic?
Sí, buscarem els recursos perquè el pàrquing del Campus Catalunya sigui públic.

Creu que va ser un error descentralitzar la universitat?
No. Territorialment no és un error. Econòmicament i organitzativament és molt més complex i car. Si tot estigués en un punt podríem tenir tots els serveis centralitzats.

Què proposa per a la Facultat d’Educació i Psicologia que havia de traslladar-se al Campus Catalunya?
Després de donar-li tantes voltes, definitivament hem de quedar-nos al Campus Sescelades. Tenim l’obligació de trobar el màxim de diners possible per fer un espai digne per a la gent de la facultat.

I què passaria amb l’espai en desús del Campus Catalunya?
La gent del Campus Catalunya demana una Aula Magna més gran, més espai per a serveis complementaris, diversificar les aules… Segurament que també hi ha una zona que es podria recuperar en favor de la sostenibilitat, instal·lant horts socials o equipament esportiu.

Precisament hi ha moltes queixes amb el plantejament i forma de les aules…
S’ha de fer un repensament dels espais de docència, perquè les metodologies actives demanen tot el contrari a aquestes aules. Això necessita un pla de tota la universitat i saber per on comencem. Pel camí podem pensar a crear espais orientats al CRAI, zones de pensament obert que afavoreixin la comunicació.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Maig, 2022
5a40dccc-d6d8-4b15-b78a-fb0a49b67a7c-1280x853.jpg

Per primera vegada, tres candidatures aspiren a la rectoria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La primera és la de l’actual rectora, Maria José Figueras, catedràtica de Microbiologia de la URV. D’altra banda, també es presenta Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa al Departament de Pedagogia de la URV. La darrera proposta és la de Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV, del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica (DEEEA). Des de larepublicacheca.cat entrevistarem a totes les candidatures, de manera que tant alumnes com treballadors de la universitat puguin conèixer millor cada opció.

Els comicis, oberts per a tota la comunitat universitària, se celebraran entre el 23 i el 25 de maig i la votació es farà de forma electrònica. El candidat guanyador serà proclamat el mateix dia 25 de maig, si obté el 50% dels vots ponderats. En cas que cap de les tres candidatures aconsegueixi almenys el 50% dels vots ponderats, hi haurà una segona votació entre l’1 i el 3 de juny, a la qual només podran concórrer els dos candidats que hagin rebut més suports en la primera volta.

PUBLICITAT




REDACCIÓ21 Abril, 2022
urv.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) manté l’ús obligatori de la mascareta en espais interiors. Així ho ha informat l’alumnat via mail. La institució s’acull al Pla Sectorial d’Universitats i al Pla de Contingència de la mateixa URV respecte a la covid-19. “Es manté vigent, fins a nou avís, la Resolució de la rectora de data 3 de setembre de 2021 quant a l’ús obligatori de les mascaretes als espais interiors, la ventilació dels espais tancats i la higiene de mans”, exposa el correu. “Tan bon punt s’estableixin novetats, us les farem saber”, conclouen.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Abril, 2022
URV-Rectorat.jpg

El QS World University Rankings by Subject 2022 ha situat quatre graus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) entre els 500 millors del món. En aquest sentit, els de Química i d’Enginyeria Química se situen entre la posició 251 i 300, mentre que el de Medicina es troba entre el 451 i el 500. El més ben posicionat és el d’Arqueologia, que tot i que baixa posicions se situa entre els 201 i 230 millors.

Amb tot, Química ocupa la tercera posició a Catalunya i la sisena a Espanya, empatada amb tres universitats més. També és la tercera catalana Arqueologia, que se situa en setena posició a l’Estat. Enginyeria Química és la quarta catalana i la novena espanyola, posició que comparteix amb tres universitats més. Finalment, Medicina és la quarta catalana i ocupa l’onzena posició a l’Estat.

Per elaborar el rànquing, es fan enquestes arreu del món per conèixer la reputació internacional de cada grau. També s’avalua l’impacte de la recerca científica a través dels estudis i publicacions que es fan des de la universitat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ10 Desembre, 2021
mal-desquena-urv.jpg

L’estudi ha estat realitzat pels investigadors de la URV

Un equip investigador del grup de recerca ALGOS i de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV-Fundación Grünenthal ha analitzat les dades de quatre onades d’enquestes a joves europeus. Els resultats demostren que el mal d’esquena crònic entre els i les joves va en augment i afecta principalment les noies.

El mal d’esquena crònic és un problema comú que afecta negativament el benestar de molts i moltes adolescents. Alguns estudis suggerien que la prevalença del dolor crònic entre la població adolescent havia augmentat durant les darreres dècades, però les dades disponibles eren molt escasses i d’abast limitat.

El treball actual posa de manifest que la prevalença de mal d’esquena augmenta en cada enquesta successiva al llarg del temps (18,3% el 2001/02, 19,3% el 2005/06, 20,4% el 2009/10 i 21,6% el 2013/14). De mitjana, és més alta la prevalença en noies (21,9%) en comparació amb nois (17,8%).

Quan s’analitzen les dades per edats, en adolescents més grans la prevalença del mal d’esquena encara és major que entre els més joves (14,5% en nenes i nens d’11 anys, 19,6% en els de 13 anys i 25,5% en joves de 15 anys). És a dir un de cada quatre adolescents de quinze anys, té mal d’esquena crònica, un fet que els investigadors del grup de recerca consideren “preocupant”.

El catedràtic Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil i investigador principal del grup ALGOS de la URV assegura que, amb els resultats a la mà, “s’evidencia que s’han de destinar més recursos a la prevenció i tractament del mal d’esquena crònic en adolescents, especialment per a les noies grans”.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter