23. Maig 2024

Arxius de universitat rovira i virgili | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023
2b3d763c-a84f-4c83-baee-697315b837a8-1280x960.jpg

Josep Pallarès ja es troba immers en la posició de rector de la Universitat Rovira i Virgili. De fet, va camí de complir el seu primer any de mandat al capdavant de la institució acadèmica. En aquests primers mesos, ja ha pogut dur a terme un dels seus projectes estrella: la Festa Major de la URV. En aquesta entrevista, coneixerem la seva valoració de l’esdeveniment i les seves sensacions ara que ja coneix bé el càrrec. També sabrem l’estat de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, una iniciativa que ha de ser liderada per les comarques tarragonines a la recerca d’un combustible sostenible. Alhora, el rector anuncia que el contracte d’explotació del pàrquing del campus Catalunya té vigència fins al 2038, i que ja s’estan pensant formes de rebaixar els preus als alumnes.

 

Com es troba després d’aquests mesos?
Amb les piles carregades com el primer dia, amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió del començament. Si no, malament rai.

I com s’ha trobat la Universitat?
Com l’esperava. Crec que partíem d’una situació inicial on hi havia un coneixement prou gran de la situació de la universitat, per tant, no hem tingut sorpreses inesperades, amb una excepció: l’eficiència energètica. Un tema de consum que no només afecta la universitat. Està en uns paràmetres que no tens previstos quan ho fas en un programa electoral i quan penses en quines coses podràs fer… Això ens ha marcat molt en el pressupost de l’any 2023, perquè vam haver de fer una reserva de crèdit, que passàvem de pagar 2 milions i mig a gairebé 7 milions. És una reserva de caràcter molt important que no ha permès pressupostar elements que volíem posar damunt de la taula ja des del primer any. La sorpresa més desagradable ha estat aquesta.

Recordo que abans de les eleccions vam parlar i em deia que encara s’havien d’optimitzar més els recursos. Amb la crisi energètica, imagino que això encara serà més difícil…
És la filigrana elevada a l’enèsima potència. Ens ha forçat a fer un pressupost hiperrealista sense haver de mirar-ho tot al mil·límetre, per poder alliberar aquests 5 milions d’euros que ens donava de més el pressupost inicial i que havíem d’aportar sense una injecció directa de la Generalitat. Això obligava a poder-ho fer de forma que no es notés en el dia a dia de la universitat, però si ha tingut efectes en la mesura que no s’ha pogut planificar actuacions que ens hagués agradat poder dur a terme durant l’any 2023.

A la pràctica, soc optimista, si no no estaria en el càrrec que ocupo. Entenc que la Generalitat farà una aportació cap a finals de 2023. Així ens ho ha promès el conseller. Hi haurà una aportació econòmica per cobrir una part rellevant d’aquest increment final de preus que tindrà el consum d’energia. Pensem que quan es feien les planificacions, els preus estaven més alts i s’ha fet una negociació a nivell de Catalunya amb el consorci del CSUC, que ens han deixat un preu millor del que havíem previst inicialment, els consums van reduint-se… De fet, a cada Consell de Govern, un dels punts que apareix de forma repetitiva és saber com va el consum d’energia en comparació amb el mateix mes de l’any anterior.

Esperem poder activar gran part de les actuacions que teníem previstes. Des del punt de vista positiu, amb el Govern català s’ha materialitzat un pla de xoc que ens ha de permetre transformar la docència de 75 professors a temps complet, que ara ho estàvem fent amb associats. És a dir, al cap de 4 anys hauríem de poder incorporar 75 persones a temps complert. Això ens hauria de cobrir el nostre pla de xoc inicial multiplicat per tres.

L’altre element que també van considerar de la Generalitat era que part d’aquests diners del pla de xoc es pogués destinar també al personal d’administració i serveis. Finalment, l’any 2023 hi haurà una partida de 5 milions per a tot el sistema universitari català, de la qual ens pertocarien uns 400.000 euros per a poder contractar a personal d’administració i serveis.

I que li sembla el càrrec? Imagino que abans de ser nomenat rector tenia una idea preconcebuda. Ara que s’hi troba immers, era el que s’esperava? Què li sembla?
Sí. He estat treballant amb els rectors des del 2006 fins al 2019, fos com a vicerector o com a director general que interaccionava amb altres rectors. El fet de ser-ho et dona una visió molt més àmplia i molt més fina d’allò que és la institució. És una experiència impagable i és molt recomanable per a tothom que estimi la universitat.

Què és el millor d’aquesta posició?

El millor de ser rector és la sensació de tenir la porta oberta a tothom. Aquest contacte personal amb tota la comunitat universitària i la societat civil. És una sensació que quan era vicerector no tenia. Ara ets la universitat les 24 h, estàs en contacte amb tothom les 24 h i sempre estàs representant la universitat.

I què és el pitjor de ser rector?
El pitjor és que no tens vida familiar. Això pesa. Ho sabia d’abans, però una cosa és ser conscient i una altra trobar-t’ho. I en el dia a dia, no et dona la intimitat ni el temps per a poder estar amb els teus. Estàs en un restaurant sopant, i continues sent el rector de la universitat. L’anonimat es troba faltar, i és un preu que paguen els teus familiars.

Com li agradaria que es recordés el seu mandat?
Com un mandat honest. Cadascú té el seu record perquè tot té les seves parts positives i negatives, però al final volem fer el màxim que puguem amb el que tenim. Sortir pensant que si no hem fet més és perquè no hem pogut, no perquè no hàgim posat les hores, les ganes, l’esforç o les capacitats per a fer-ho.

I respecte a obres o canvis… quin li agradaria que es recordés del seu mandat?
Dinàmiques de treball i de funcionament, perquè al final són tan importants com les infraestructures. Són d’aquells elements que perduren un cop tu ja deixes el càrrec. Ja m’agradaria poder completar totes les obres… Tot són elements que abans no estaven i que quan tu els has posat damunt de la taula es mantenen.

Quina valoració fa de la primera Festa Major de la URV?
És un exemple d’aquests elements intangibles que esperem que pugui durar durant molt de temps. La valoració és magnífica. La societat és la que ha de valorar-ho, però tots els imputs que he rebut són genials. Nosaltres havíem detectat la necessitat de crear projectes que ajudessin a cohesionar tota la comunitat URV. Veníem d’un temps de pandèmia en què havíem estat aïllats i tots teníem la necessitat de socialitzar i de passar una bona estona.

Una cosa que em va sorprendre molt de la festa va ser anar al Campus Catalunya i veure gent que baixava amb la samarreta de la universitat. La gent s’ho ha fet seu i ha anat més enllà del que havia previst la comissió, que ha fet una feina brutal i impagable. La festa major va superar totes les previsions que podíem tenir, fins i tot les més optimistes. Que 15 dies abans s’esgotessin tots els tiquets per a la paella… són dades estupendes. Sempre hi ha punts de millora. Petits detalls que et faciliten la vida. També s’ha de valorar positivament que no hi hagués cap incident.

Hi ha certa preocupació en el sector energètic per la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Creu que està en perill?
Són dues coses diferents. Una cosa és la capacitat d’energia renovable que som capaços de produir a les nostres comarques, independentment de l’ús final d’aquesta energia sigui per a aconseguir hidrogen. Com a societat hem de decidir quin tipus d’energia volem, perquè totes tenen aspectes positius i negatius. Tenir renovables implica comptar amb aerogeneradors i molta superfície per a plaques solars.

Hem d’assolir que no se separi la producció d’energia del seu consum. Hem de ser capaços que en aquests espais de producció hi hagi una indústria que consumeixi aquesta energia. Seria aplicar el quilòmetre zero que ja es promou en l’alimentació. En altres països, el preu de l’energia va en funció de la distància on es produeix. Són polítiques per a compensar els efectes paisatgístics de les renovables.

Pel que fa a la Vall de l’Hidrogen, va començar a les nostres comarques de la mà de la URV. Anem avançant en projectes industrials que mantenen el seu retorn. A poc a poc. Ens agradaria que les coses anessin més de pressa, però estem parlant d’instal·lacions que tenen uns temps. Tenim molta potencialitat: amb el Port per a fer arribar i fer sortir l’hidrogen, i amb la indústria tarragonina ha de ser un factor energètic que hem de tirar endavant.

Podríem veure marxar inversions de Catalunya cap a l’Aragó per la negativa a implantar renovables?
A l’Aragó hi ha grans extensions on és fàcil produir energia renovable. El fet que la indústria es deslocalitzi per això? Això passa a nivell mundial en funció de molts paràmetres, no només a l’Aragó. Per tant, hem de ser capaços de donar les millors condicions perquè les indústries es quedin aquí i vagin eclosionant-se. El problema no és que se’n vagin a l’Aragó, el problema és que se’n vagin a Alemanya, a Polònia o a la Xina. Estem parlant d’això.

Quin paper ha de tenir la URV dins d’aquest projecte?
La universitat ha de tenir un paper facilitador i d’acompanyament per a aquestes grans indústries. Poder conèixer les seves necessitats per a aportar solucions tecnològiques que permetin les plantes d’aquí ser competitives amb les seves homòlogues holandeses o americanes. Un exemple d’això és la descarbonització. Tona de CO₂ que s’emet, impost que s’ha de pagar. Hem de ser capaços d’emmagatzemar i utilitzar aquest gas que deixem anar a l’atmosfera. És el que s’intenta amb les empreses químiques del Camp de Tarragona.

Hi ha un tema pel qual sempre li pregunto: el pàrquing del Campus Catalunya. La darrera vegada que el vaig entrevistar em va dir que no disposava de la documentació, però que segurament l’única manera de millorar la situació seria abaratint el preu. Serà possible?
Tenim la informació i ho estem treballant. No hem entrat encara en negociacions amb l’empresa perquè primer hem de tenir clar la feina que es pot fer. Hi ha elements damunt de la taula que podrien ser viables. El problema és la capacitat que tenim per a poder-los implementar ràpidament. Per exemple, si poguéssim cobrir tot el pàrquing amb laques solars, seria una infraestructura que podria repercutir en les condicions del contracte. Necessitem la capacitat econòmica com per a poder cobrir allò, i no és barat. Estem parlant de milions d’euros. No ho descartem.

Dins del pla d’estalvi energètic hem començat a instal·lar plaques solars a dalt dels edificis. Un cop hàgim completat les tres fases, el següent pas seria intentar veure quines superfícies que no siguin teulades es podrien fer servir. Per desgràcia, no parlem d’elements que es puguin construir d’avui per demà.

Quin any acaba el contracte d’explotació?
El 2038.

Canviant totalment de tema… Quin és l’objecte del seu despatx al qual li té més afecte?
Més afecte? (fa un cop d’ull general a tot el despatx). Hi havia un quadre que no m’agradava i ja no està. Mai m’havia agradat.

Per què?
A banda de per què era molt fosc, sortia la cara d’una dona amb unes mans desproporcionades.

Ja sap quin element és el que més li agrada?
El més singular és el Tàpies. És un despatx molt normal. Sorollós, això sí (riu). És un lloc de treball i, per tant, no tinc temps de mirar gaires coses. Ara sí, el que té més valor és el Tàpies original.

Com definiria la seva relació amb la universitat en una sola paraula?
(Dubta) No ho sabria dir en una paraula. Jo sense la universitat no seria com soc. En conseqüència, és una part fonamental de la meva vida.

I com definiria la universitat en una sola paraula?
És motor, energia, vitalitat, és joventut.

PUBLICITAT




REDACCIÓ10 Febrer, 2023
f1-1024x682-1.jpg

La Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat una simulació virtual d’un cas d’urgència pediàtrica com a eina didàctica per als estudis d’infermeria. La iniciativa es basa en la ludificació, un recurs creatiu que utilitza la mecànica del joc per promoure l’aprenentatge. A través d’una càmera subjectiva, els estudiants han de respondre les preguntes que planteja la simulació d’un cas real, que inclou actors i escenificació per fer-la versemblant.

La proposta, que arribarà a les aules universitàries d’arreu del món a partir del curs vinent, s’ha presentat aquest divendres davant d’un centenar de professionals i estudiants. La doctora Mireia Usart, membre del grup de recerca ARGET, ha destacat que l’eina promou la reflexió dels alumnes.

Aquesta és la segona proposta de simulació virtual desenvolupada per la universitat tarragonina, que complementarà les simulacions presencials dels estudis d’infermeria. La primera ludificació ja està disponible a la web del projecte i simula una atenció domiciliària.

Una de les particularitats de la iniciativa és que al llarg de la simulació no hi ha penalitzacions per als estudiants, de manera que poden provar diferents respostes per veure la reacció del pacient. Segons la doctora Leticia Bazo, aquest fet enriqueix l’activitat a través del debat, la reflexió i la pràctica.

L’eina ha estat desenvolupada per la Universitat Rovira i Virgili, a través dels grups de recerca en Infermeria Avançada (Caring) i del grup de recerca en educació i tecnologia ARGET (Applied Research Group in Education and Tecnology). En el projecte també han col·laborat universitats d’Eslovènia, Bèlgica, Finlàndia i Canadà.

PUBLICITAT



REDACCIÓ18 Novembre, 2022
DSC6907-scaled-1-1280x852.jpg

Tres estudiants d’ESO i batxillerat de la demarcació de Tarragona han estat premiats per les seves recerques en l’àmbit químic. Els guardons, lliurats per la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el patrocini de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), tenen l’objectiu de  reconèixer la vocació investigadora i promoure l’interès per la ciència i la tecnologia

El primer premi d’aquesta 24a edició ha estat per al treball “Posa’t les piles!” de l’estudiant Luis Alex Zanfirescu, de l’Institut de l’Arboç. L’autor ha rebut 1.000 euros i 800 euros per al centre on estudia. El segon premi s’ha atorgat al treball “Un semàfor natural. Identificació i separació dels pigments de la Photinia”, de Pere Pardines, del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona. L’estudiant ha rebut 600 euros i 400 euros per al centre.

I el tercer premi ha estat per a Martina Tolós, de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, amb el treball “Avaluació de la presència de tetrodotoxina en mostres de marisc del Delta de l’Ebre”, dotat de 300 euros per a l’estudiant i 200 euros per al centre. En total s’hi van presentar 14 treballs.

L’acte, que es va celebrar a l’Aula Magna del Campus Catalunya, va comptar amb la presència del rector de la URV, Josep Pallarès i Joan Josep Carvajal i Maribel Matheu, degà i secretària, respectivament, de la Facultat de Química de la Universitat. Per part de l’AEQT va assistir la seva directora gerent, Maria Mas.

PUBLICITAT



REDACCIÓ11 Novembre, 2022
ecd45b29-1d0d-4751-afc7-3697c9692abc-1280x960.jpg

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha nomenat doctora honoris causa a l’advocada i biòloga Esperanza Martínez Yánez, per la seva defensa en el reconeixement dels drets de la natura. Amb la seva tasca, Martínez ha aconseguit canvis en àmbits administratius i legislatius. N’és un exemple la llei estatal aprovada aquest setembre, que reconeix els drets propis de l’ecosistema del mar Menor.

El departament de Dret Públic de la URV, que ha proposat a Martínez per rebre aquesta distinció, ha destacat que la seva aportació també ha permès avançar en l’establiment d’obligacions als poders públics, la reiteració de responsabilitats dels estats en la protecció pel clima i l’obligació de reconèixer drets a generacions futures.

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Juny, 2022
Figueras2-1280x960.jpg

La Universitat Rovira i Virgili viurà una nova etapa. Després d’unes eleccions històriques on s’han enfrontat tres candidats, el Dr. Josep Pallarès serà l’encarregat de liderar la institució durant els pròxims quatre anys. A un costat ja queda l’anterior rectora, la Dra. Maria José Figueras, que va presentar-se per ser reescollida, però sense èxit. Ara l’entrevistem perquè se sinceri sobre les seves emocions i pensaments respecte a uns comicis que van ser polèmics. 

D’una banda, la candidatura de la Dra. Gisbert es va sumar a la de Pallarès en anunciar-se els resultats de la primera volta. Les discussions per Twitter van ser una constant foguera animada per les piulades i les contestacions entre els candidats. Tot plegat ha finalitzat, d’igual manera que el mandat d’una Maria José Figueras que va haver de comandar la institució amb una pandèmia pel mig. En aquest ‘Tu a tu’, l’exrectora també analitza les accions i decisions que considera que van anar bé, i les que no van quallar com a ella li haguera agradat.

 

Com se sent? Quina sensació té després d’aquestes eleccions on s’ha confirmat que no serà rectora durant els pròxims quatre anys?
Tinc sensacions confrontades. Tenia il·lusió de poder consolidar la feina feta i treballar-la durant quatre anys més, però alhora és una alliberació. És una responsabilitat molt gran a la qual dediques molta energia. Ara puc recuperar temps per a mi mateixa i per a la meva família. Fos el que fos, per a mi seria un guany. Sempre que es tanca una porta s’obre una altra.

De què està més orgullosa?
De l’equip que hem tingut, de la intensitat de la feina que hem fet, d’haver superat una pandèmia amb la qual la universitat ha continuat creixent, d’haver aconseguit formar part de l’aliança europea anomenada Aurora, d’haver pogut modificar l’estatut de la URV. Gràcies a aquesta darrera acció, que va suposar un repte i un desgast, ara cada persona sap el valor exacte del seu vot. Jo vaig heretar una institució que estava ben posicionada, i nosaltres la vam projectar encara més amunt.

Fins a quin punt creu que la pandèmia ha limitat el seu mandat?
He reflexionat molt sobre la pandèmia. Ha impedit que ens veiéssim de forma constant, que poguéssim aproximar-nos als campus i ser propers a les persones. Aquest distanciament ens ha passat factura. És igual, perquè podria haver-hi qui jutgés que eren unes circumstàncies excepcionals i que s’havia de dipositar la confiança en la rectora per saber si allò que s’havia plantejat a l’inici del mandat es podria haver continuat fent. La comunitat universitària ha decidit una altra cosa.

Què creu que ha fallat durant el seu mandat i la campanya?
No sé si es pot dir que ha fallat alguna cosa. El Dr. Pallarès tenia interès a ser rector darrere del meu predecessor. Ell porta dos anys treballant en la campanya, ha tingut temps per a entrevistar-se individualment amb moltes persones. Jo no he tingut aquesta oportunitat perquè havia de gestionar la universitat alhora que fèiem la campanya. La vam començar gairebé un any abans. Potser no hem sabut explicar bé les accions que hem dut a terme. Hi ha hagut uns canvis a la gerència del personal d’administració i serveis que tampoc han afavorit. Així i tot, a cadascú li toca jugar amb unes cartes. També tenia molta importància comptar amb càrrecs clau com per exemple els degans, ja que arrosseguen una gran representació. Tot això ha estat molt ben calculat.

També hem gestionat una universitat amb uns pressupostos prorrogats, per la qual cosa no hem disposat de més recursos. Hem intentat fer una gestió redistributiva, perquè hi havia grans diferències entre uns departaments i uns altres. Hem repartit recursos des dels quals en tenien molts fins als que en tenien poc. Aquells a qui els hi treus es consideren damnificats, i a qui els vas equiparar tampoc ho han valorat.

Jo vaig ser l’alternativa a tota una generació de rectors que provenien de l’àmbit de l’enginyeria, i ara la comunitat ha decidit tornar a la mateixa direcció i àmbit del passat.

Creu que hi ha hagut joc brut durant la campanya?
No diria joc brut, però per exemple el meu compte de Twitter ha estat hackejat dues vegades. Una a l’inici de la campanya i una altra al final. Això no havia passat mai. No sé qui ha estat l’autor ni m’interessa. A les xarxes socials també hi ha hagut comentaris de l’estil “vull ser rectora només perquè sóc una dona”, quan jo sóc la mateixa persona que va sortir escollida fa quatre anys i no per ser una dona, sinó per ser catedràtica i complir els mèrits com qualsevol altre candidat.

Les eleccions han sigut atípiques perquè hi havia tres candidatures, però de sobte una sembla intermèdia com si fos un cavall de Troia. A l’hora de la veritat és per disgregar el vot i finalment per sumar-se als de l’altre candidat. Aquestes coses són una mica estranyes. Són uns comicis que passaran a la història de la nostra universitat, ja que mai s’havien enfrontat tres candidats.

S’ha sentit assetjada durant les eleccions?
No. Una persona només es pot sentir assetjada quan és sensible a l’assetjament. Quan tens un caràcter fort com el meu, aquestes coses t’acaben empoderant més. Vaig intentar ser respectuosa. L’única cosa que vaig dir en aquest sentit és que considerava la victòria del Dr. Pallarès com un retorn al passat. No se’m pot acusar de dir res més a una persona que ha estat 10 anys com a vicerector, que entenc que probablement tota la seva cadena de contactes és molt més potent que la meva.

Què va sentir i pensar quan la Dra. Gisbert va demanar el vot per al Dr. Pallarès just quan es van fer públics els primers resultats?
Per un costat, semblava que allò podia estar acordat des d’un principi. L’equip que acompanyava la Dra. Gisbert era molt reduït i això podia ser un senyal que anava junts. De fet, en alguns actes sempre anaven junts i donaven a entendre que podien ser el mateix. Ara bé, el fet demanar el vot obertament pel Dr. Pallarès em va semblar una manca de consideració per a tots els votants que van creure en una candidatura ferma de la Dra. Gisbert. Va ser sorprenent per a tothom, i a més que no es tardés ni dos segons en dir-ho.

M’ha dit el que va pensar, però no el que va sentir…
No vaig sentir res excepcional. No va ser tant per l’anunci de la Dra. Gisbert, sinó per la diferència de vots entre jo i el Dr. Pallarès. No m’ho esperava i pensava que aquesta seria inferior. Vaig estar decebuda. Jo tenia confiança en què potser no caldria una segona volta.

Què és allò que més trobarà a faltar?
Una de les coses que més m’he sorprès a mi mateixa és en la meva capacitat de lideratge en segons quins àmbits. Quan parlava amb les persones d’alguns projectes, sempre m’inspiraven i no parava de suggerir. Trobaré a faltar aquesta interrelació amb les persones que m’han plantejat reptes o problemes. Ara bé, la nostra activitat com a docents i investigadors no s’acaba. Podré reprendre recerques que havia deixat a mitges. M’he sentit molt còmoda amb tota la societat en general, incloent-hi les institucions públiques. Allà on hi he anat m’ho he passat molt bé i ho continuaré fent.

Quin és l’objecte del seu despatx que té més significat?
Una planta que me la van regalar els meus companys el dia que vaig entrar. Entre tots s’han encarregat de regar-la. També tenen molt significat les fotos dels meus néts que em van regalar per Reis. Una altra cosa que trobaré a faltar és la proximitat amb la casa del meu fill i del meu nét que estan a la cantonada. De vegades em picaven a la porta quan anaven al col·legi i els acompanyava fins al centre.

Què espera del mandat del Dr. Pallarès?
Sempre que hi ha una candidatura hi ha ganes d’aportar a la institució perquè aquesta projecció cap al territori, a Europa i al món sencer continuï. Ha de continuar creixent com a universitat en tots els àmbits on hem estat punters.

Es tornarà a presentar d’aquí a quatre anys?
No, perquè no podré. Em jubilaré.

PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Juny, 2022
Josep-Pallarès11-1280x1174.jpg

Josep Pallarès Marzal ja és oficialment el nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Avui, l’exrectora, Maria José Figueras, li ha traspassat el càrrec en un emotiu acte on no hi han faltat les principals autoritats del territori, l’equip que acompanyarà el rector, i la seva estimada família. Precisament, Pallarès ha volgut destacar l’important paper que han tingut els seus estimats en la seva carrera professional a l’àmbit universitari.

D’altra banda, l’esdeveniment també ha servit com a comiat de l’exlíder de la institució, una Maria José Figueras correcta, sàvia, que ha tingut paraules d’agraïment per a tota la comunitat universitària. No només de gratitud, sinó també de perdó per a aquelles persones que s’hagin molestat per alguna de les seves accions o declaracions durant aquests quatre anys.

Fins i tot la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha valorat la feina de l’exrectora, la qual ha hagut d’encapçalar la URV enmig d’una pandèmia. Sigui com sigui, comença una nova etapa a la institució. L’equip del nou rector ha promès fer realitat deu accions durant els primers 100 dies de mandat. Entre aquests compromisos hi ha la commemoració del mes LGTBI, que es farà mitjançant una festa el 28 de juny.

Pallarès accepta el repte amb il·lusió i ganes. El seu objectiu principal és fomentar el sentiment de pertinença a la URV i consolidar la institució “com a motor social i econòmic del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès”. El nou rector també vol assegurar el millor sistema d’educació superior per al territori.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ13 Juny, 2022
Fira-Experimenta-URV-Ciència.jpeg

La Universitat Rovira i Virgili ha dut a terme la primera Fira Experimenta al Campus Sescelades, un esdeveniment que serveix per despertar la vocació científica dels més menuts del territori. En aquest sentit, més de mig miler d’infants d’entre 6 i 12 anys es van apropar divendres a la fira per dur a terme experiments i reptes científics organitzats per estudiants de primer i segon d’ESO.

La Fira Experimenta, en què s’han lliurat també els Premis Experimenta 2022, és l’acte de cloenda del curs 2021-2022 del programa Repte Experimenta, adreçat a despertar vocacions científiques entre els alumnes de primer i segon d’ESO (dels 11 als 13 anys). Dels 152 equips participants en l’edició 2021-2022 del programa Repte Experimenta (amb 654 alumnes de 6 escoles del Camp de Tarragona), 23 equips ser seleccionats per competir en els Premis Experimenta 2022 als ‘Millors Joves Divulgadors Científics’.

Aquests 23 equips finalistes, integrats per alumnes de 1r i 2n d’ESO, havien preparat una vintena de reptes científics perquè el públic assistent a la Fira (famílies amb nens i nenes entre 6 i 12 anys) experimentés i entengués el fonament científic darrere dels experiments exposats. D’aquesta manera, alumnes d’ESO s’han convertit en professors de nens i nenes més menuts, no només posant en pràctica el que havien après de la mà de 91 padrins científics del món acadèmic i empresarial, sinó demostrant també les seves habilitats comunicatives a l’hora d’explicar i engrescar el públic assistent.

PUBLICITAT



REDACCIÓ31 Maig, 2022

La Universitat Rovira i Virgili decideix des d’aquest dimecres 1 fins al divendres 3 de juny el futur del seu rectorat. A les 10 del matí obriran de nou les urnes de votació electrònica perquè la comunitat URV decideixi entre les candidatures de María José Figueras i Josep Pallarès, després que no s’arribés al 50% de les votacions.

Josep Pallarès, que va obtenir el 45,75% del vot ponderat, i María José Figueras, que va obtenir el 35,46%. Són cridats de nou a la votació 18.497 persones amb una ponderació de vot diferent, agrupats en 13 circumscripcions. Un cop s’hagi proclamat provisionalment el candidat electe o candidata electa, s’obre un dia de reclamacions, entre el 7 i el 8 de juny, i finalment, el 9 de juny es produirà la proclamació definitiva del candidat electe o candidata electa.

L’accés a la votació electrònica es pot trobar al web de les eleccions. Es pot votar amb les credencials que s’utilitzen per entrar als serveis digitals de la Universitat i des de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil. Al CRAI dels campus també s’han habilitat punts de votació electrònica.

Divendres 3 de juny a les 10:45 h al Paranimf, la presidenta de la Junta Electoral, la professora Michelle Murphy, donarà compte del resultat de la segona volta de les eleccions a rector o rectora un cop acabi el recompte de vots. A continuació, Josep Pallarès i María José Figueras compareixeran per valorar els resultats.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Maig, 2022

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: l’actual rectora, Maria José Figueras; Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; i Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica, professor distingit URV i el nostre entrevistat d’avui. En aquesta conversa, Pallarès expressa les seves motivacions i objectius, així com les propostes per contribuir al creixement de la universitat. Sobre el polèmic pàrquing del Campus Catalunya, Pallarès es compromet a intentar rebaixar el preu “des d’una posició realista”. Entre les seves accions destaquen uns pressupostos participatius dotats amb 50.000 euros.

 

Per què es vol presentar?
Em presento per un motiu personal i per un altre col·lectiu, i amb un objectiu final, que és aconseguir una millor universitat. A nivell individual perquè vull retornar tot el que la institució m’ha donat. En l’àmbit professional m’ho ha donat tot: m’ha permès estar en molts càrrecs de direcció, conèixer molta gent, i saltar a la direcció general d’universitats. Penso que és el moment de retornar a la URV tot aquest bagatge personal que he anat rebent.

En l’àmbit col·lectiu perquè quan he explicat al meu equip el projecte que impulso, s’han sumat directament. Els hi estic molt agraït de la seva aposta per mi. Per tant, sumo les meves motivacions a les d’aquestes persones. Tenim experiència i sinergia de grup, això fa un paquet immillorable.

És a dir, que s’hi presenta per vocació?
Un professor universitari ja és vocacional. Ens agradà el que fem. Al meu poble diem que xalem. Vull que aquest sentiment d’orgull i pertinença de ser de la URV el tingui tota la comunitat universitària. La universitat no és un lloc on només es va a estudiar o a treballar. Hi ha un creixement personal juntament amb els amics que es fan a les classes.

Què li manca a la universitat?
Diners, però no només això, també capacitat de gestió per treure rendiment als recursos que ja tenim.

Per quin aspecte li agradaria ser recordat si surt escollit?
Per la meva honestedat i per la meva contribució a millorar la URV.

Què vol implantar o canviar a la universitat?
No és important el que vulgui el rector o rectora. L’important és el que vol la societat. La pregunta que ens fem per plantejar un projecte és “què vol la societat de la nostra universitat?”. Hem d’aconseguir que els elements de la URV evolucionin per donar resposta social a les demandes de la ciutadania.

Què pensa de la gestió de l’actual rectora?
La universitat no tenia experiència per gestionar la pandèmia, per tant, s’ha trobat amb aquest impàs. Si traiem això, que és una anomalia, la gestió econòmica que ha fet no és la més adequada.

Quines actuacions faria si sortís escollit?
Actuacions n’hi ha moltes. Al final, ha d’importar l’objectiu final. Vull millorar el sentiment de pertinença a la URV.

I com es millora aquest sentiment?
En els estudiants, fent que la seva etapa formativa sigui fructífera i que la seva estada sigui el màxim efervescent possible.

Ho faria impulsant activitats extralectives?
I tant. Dins de les 10 accions que durem a terme durant els primers cent dies hi ha la Festa Major, que agafarà l’impuls de les darreres festivitats com la de la Facultat de Lletres. La idea es continuar repetint-ho. També la festa de l’orgull que té lloc el 28 de juny.

D’altra banda, tenim els pressupostos participatius, que consistiran en 50.000 euros perquè els alumnes ho destinin a aquells elements que ho consideren oportú. Primer es faran propostes, i les que surtin escollides es faran realitat mitjançant aquests pressupostos participatius. Volem que la gent s’impliqui en la vida universitària.

A nivell d’ocupabilitat impulsem un certificat digital -a banda del títol- per incorporar tots els elements extracurriculars com les estades d’Erasmus, el nivell d’anglès, si un ha estat delegat de classe… Hi ha moltes coses que no apareixen en el suplement europeu del títol, però que realment són importants per a l’ocupador. També volem promoure que totes les pràctiques extracurriculars arribin al salari mínim interprofessional. Tenim propostes des del vessant lúdic, fins al formatiu o d’ocupabilitat.

Quines polítiques d’igualtat vol impulsar?
És un punt que ha d’evolucionar. La societat ens ha avançat perquè el nostre observatori està focalitzat en un aspecte concret, i no en la diversitat. Tenim un comissionat d’igualtat i diversitats amb el qual volem ampliar l’observatori a totes aquestes realitats. Portem a un professor de Ciències Jurídiques que és un expert reconegut del tema i a l’actual degana de Lletres que és molt activa en aquest afer.

Fa uns mesos va sorgir un debat sobre a quin lavabo havien d’anar les persones transgènere. Què opina al respecte?
Per mi no és un problema. Entenc que les persones s’han d’expressar i actuar lliurement, sense etiquetes. Cadascú és cadascú i, per tant, respectem-nos.

Passem a parlar del pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona privada d’estacionament?
Som hereus de les decisions que es van prendre en el seu dia. Tenim un conveni que regeix les regles del joc i mentre duri estem lligats. Ho intentarem millorar des d’una posició realista. L’empresa té la concessió amb unes condicions que intentarem millorar.

Com ho farà?
L’única manera és rebaixant el preu.

Per tant, el pàrquing continuaria sent privat?
Mentre duri la concessió. Parlo sense tenir els documents, però m’imagino que l’única alternativa és trencar l’acord amb la consegüent penalització. Intentarem rebaixar el preu del pàrquing, tanmateix en una negociació l’altra part també ha d’estar d’acord.

Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Hauríem de preguntar-nos per què el projecte que hi havia es va parar. Si s’hagués tirat endavant, ja estaria facabat perquè la covid hauria solucionat el fet de tenir alumnes al voltant de les obres. Actualment, ja és un projecte diferent, el qual actualitzarà l’edifici on encara s’ubica la facultat.

Què passarà amb aquest espai del Campus Catalunya si vostè surt escollit?
Aquest espai s’ha de dignificar. Hem d’aconseguir que sigui una zona habitable al servei de la comunitat. Si volem que hi hagi vida al Campus, aquí tenim un espai que podem aprofitar.

Ha pensat alguna utilitat?
Necessitem tenir projectes de diferents magnituds per poder desenvolupar-los en funció de la capacitat econòmica que tinguem. Tindrem projectes a cada Campus.

Què pensa de la Vall de l’Hidrogen Verd?
És un projecte de país que el territori necessita que tiri endavant. No és un projecte d’universitat com s’ha volgut fer.

Creu que la URV ha perdut lideratge en aquest projecte?
L’important és si el projecte tira endavant o no. El País Basc ens està avançant per la dreta i com a societat no ens ho podem permetre.

Per tant, quina prioritat tindrà aquest projecte si vostè surt escollit?
Insisteixo que s’ha d’impulsar i promoure, però no com a universitat, sinó com a societat. La URV a d’estar al costat per poder tornar a donar vida la Vall de l’Hidrogen Verd.

Remodelaria les aules per millorar la comunicació?
L’educació és un sistema dinàmic i darrerament està canviant a velocitats supersòniques. Normalment, hi ha la necessitat i després t’adaptes a aquesta. Es van pensar per a un tipus de metodologies docents. Hem de ser capaços d’adaptar-nos als canvis.

Es compromet a fer canvis en la distribució de les aules?
Em comprometo a poder dotar els centres de les instal·lacions necessàries per desenvolupar correctament les tasques. L’objectiu és millorar la qualitat docent amb la disposició i el material adequat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Maig, 2022
Mercè-Gisbert2-1280x960.jpg

Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: l’actual rectora, Maria José Figueras; Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV; i Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació, catedràtica en Tecnologia Educativa i la nostra entrevistada d’avui. En aquesta conversa, Gisbert exposa les seves propostes i motivacions. Entre moltes qüestions, la candidata afirma que si guanya, farà públic el pàrquing del Campus Catalunya; i destaca la importància de fer activitats a la universitat i crear una marca ‘URV’, una diferencial i identificativa.

 

Per què es vol presentar?
Perquè penso que puc aportar coses a la institució. Tinc experiència i conec bé la universitat, crec que puc contribuir a millorar els aspectes que no funcionen bé del tot. El més fàcil és queixar-se i deixar que les coses les facin altres, però en aquest cas he estat proactiva i he decidit presentar-me. D’altra banda, també em preocupa que la universitat ha perdut visibilitat, que els estudiants sempre són els últims en ser atesos per la institució, i que no tenim un model d’universitat i una estratègia.

Què li manca a la URV?
Visibilitat; més contacte amb el territori; respecte a les persones que hi treballen; política cultural, ja que no hi ha vida al campus més enllà de la celebració 30-50; i una visió global de què volem ser com a institució, puix no tenim una marca ‘URV’ que ens diferenciï de la resta d’universitats.

La universitat també hauria de fer un gran esforç en matèria de mobilitat entre els campus. Els serveis ferroviaris no són bons, i les freqüències d’autobusos no són suficients. Això afecta la sostenibilitat, perquè tothom recorre al cotxe. La qüestió dels bars també s’ha de resoldre i no només amb concessions. Als campus més menuts es podrien instal·lar food tracks.

També necessitem espais per passar una estona. Al Campus Catalunya hi ha una plaça, però això no ho tenim a cap altre lloc. Hem de fer que passin coses a la universitat, que els alumnes no acabin classe i marxin cap a casa. Necessitem la mirada dels estudiants i per això volem incorporar un alumne a l’equip de direcció. També necessitem propostes acadèmiques més flexibles, perquè hi ha persones que si no treballen no poden estudiar, i a vegades pel seu horari laboral no poden anar a classe.

Quin és el seu objectiu principal si surt escollida?
Dissenyar una estratègia integradora per a la institució, entenent que som una universitat generalista, pública i que ens devem al territori. Hem de tenir la capacitat de crear coneixement per afavorir la qualitat de vida de les persones.

Com valora el mandat de l’actual rectora?
L’últim període de la universitat s’ha caracteritzat perquè no s’ha tingut la capacitat de visibilitzar i fer valdre les persones. La URV té molt de talent que -en general- passa desapercebut. Les persones no se senten conegudes ni reconegudes. Això és una gran mancança. Internacionalment ha estat molt restringida. Parlem molt d’Aurora, però és una espècie de pla pilot de què podria ser un procés d’internacionalització. Això no pot ser una carta de presentació exclusiva de la universitat. L’Erasmus és un projecte al qual ens sumem. Quina és la política de la URV en aquesta perspectiva? Algú sense recorregut internacional té menys probabilitats de trobar un bon lloc de treball.

En general, la Universitat no està orientada a ajudar les persones. Els alumnes pensen que no els tenim en compte i no voten. Això és un problema. El professorat pensa que ningú sap que existeix, i si ho sap, no el valora. El personal d’administració i serveis molts cops se sent menystingut. La comunitat universitària té la sensació que ningú vetlla perquè tinguin els millors espais de treball, els millors recursos, les mateixes eines que facilitin el dia a dia…

Per quin aspecte li agradaria ser recordada en cas que fos rectora?
M’agradaria ser recordada per haver aconseguit un model educatiu diferencial; perquè formem als millors titulats que assoleixen els millors èxits en el món laboral; perquè tothom arreu ens identifiqués en sentir el nostre nom; perquè el fet que els territoris formin part de la nostra institució els ha fet més rics culturalment, socialment i econòmicament; i m’agradaria ser recordada per haver assolit una marca URV que realment ens defineixi.

On entra la Vall de l’Hidrogen Verd?
Fins ara, aquest projecte s’ha enfocat molt cap al punt de vista econòmic i professional, però poc des de la perspectiva social i educativa. No és suficient dir que necessitem orientar la indústria cap a un altre model. Hem de convèncer la ciutadania de què ha de ser més sostenible i orientar el seu entorn cap a aquesta idea.

Trobo que també hi ha una part important de la universitat que no se sent interpel·lada per aquest projecte. Una de les missions de l’equip de Govern ha de ser implicar tota la comunitat universitària, incloent-hi els alumnes.

Considera que la URV ha perdut lideratge quant a la Vall de l’Hidrogen Verd?
Un projecte tan gran com aquest té interessos econòmics i polítics. Moltes vegades es tracta de la capacitat que un té per posicionar-se en aquests mons per no perdre oportunitats. Haver liderat el consorci potser no ens ha donat la suficient força per a quedar-nos exclusivament el projecte i evitar que altres en tinguin un tros. No sé si s’ha d’evitar, però els acords estratègics sovint funcionen i ajuden cap a una direcció conjunta.

Què proposa respecte a polítiques d’igualtat?
Crec que tècnicament i legalment fem la majoria de coses que hauríem de fer, tanmateix potser em manca crear un estat d’opinió a la universitat. Hauríem de ser capaços de promoure que la URV tingués una cultura d’igualtat, i no només de gèneres, sinó en general. Ens manca ser més proactius. Hi ha moltes activitats que es fan al respecte, no obstant això per algun motiu la comunitat no se n’adona o no se sent interpel·lada. És un problema greu, perquè les noves generacions haurien de tenir una altra visió pel que fa als problemes d’igualtat. A vegades sento que estem en un procés d’involució. Millorar en aquest aspecte fonamental ens permetria assolir més respecte entre membres de la comunitat universitària.

Fa uns mesos va sorgir un debat sobre els lavabos separats per sexe. Quina és la seva opinió al respecte? Un home que se sent dona pot fer ús del lavabo de dones?
Jo faria temps que hagués canviat aquest aspecte. Els lavabos són això, lavabos. El fet de separar-los per compartiments fa que desagreguem en comptes d’integrar, que discriminem en comptes d’ajudar. Tota la part transgènere i LGTBI s’ha de treballar moltíssim. Parlem molt d’igualtat entre homes i dones i, en canvi, mencionem poc a la resta de qüestions.

Per tant, està a favor de què per exemple un home que se sent dona pugui fer ús del lavabo de dones?
Sí, totalment. No hi ha d’haver cap etiqueta.

Ara li pregunto pel tema més calent del Campus Catalunya: com és possible que una universitat pública tingui un pàrquing privat que obliga a pagar a tota la comunitat universitària?
En el seu dia es va decidir que el pàrquing tingués una concessió semiprivada. Això seria com les autopistes, quan s’acaba la concessió es deixa de lliure accés. Jo crec que tot allò públic hauria de ser totalment públic. Tanmateix, els encarregats de la part econòmica de la Universitat diuen que si fos això, no es tindrien recursos per mantenir l’espai en condicions. La universitat hauria de cercar diners perquè tot el fet públic realment ho fos.

Si vostè és escollida rectora, aconseguirà que el pàrquing del Campus Catalunya sigui públic?
Sí, buscarem els recursos perquè el pàrquing del Campus Catalunya sigui públic.

Creu que va ser un error descentralitzar la universitat?
No. Territorialment no és un error. Econòmicament i organitzativament és molt més complex i car. Si tot estigués en un punt podríem tenir tots els serveis centralitzats.

Què proposa per a la Facultat d’Educació i Psicologia que havia de traslladar-se al Campus Catalunya?
Després de donar-li tantes voltes, definitivament hem de quedar-nos al Campus Sescelades. Tenim l’obligació de trobar el màxim de diners possible per fer un espai digne per a la gent de la facultat.

I què passaria amb l’espai en desús del Campus Catalunya?
La gent del Campus Catalunya demana una Aula Magna més gran, més espai per a serveis complementaris, diversificar les aules… Segurament que també hi ha una zona que es podria recuperar en favor de la sostenibilitat, instal·lant horts socials o equipament esportiu.

Precisament hi ha moltes queixes amb el plantejament i forma de les aules…
S’ha de fer un repensament dels espais de docència, perquè les metodologies actives demanen tot el contrari a aquestes aules. Això necessita un pla de tota la universitat i saber per on comencem. Pel camí podem pensar a crear espais orientats al CRAI, zones de pensament obert que afavoreixin la comunicació.

PUBLICITAT