REDACCIÓ
Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: l’actual rectora, Maria José Figueras; Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica i professor distingit URV; i Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació, catedràtica en Tecnologia Educativa i la nostra entrevistada d’avui. 
En aquesta conversa, Gisbert exposa les seves propostes i motivacions. Entre moltes qüestions, la candidata afirma que si guanya, farà públic el pàrquing del Campus Catalunya; i destaca la importància de fer activitats a la universitat i crear una marca ‘URV’, una diferencial i identificativa.
Per què es vol presentar?
Perquè penso que puc aportar coses a la institució. Tinc experiència i conec bé la universitat, crec que puc contribuir a millorar els aspectes que no funcionen bé del tot. El més fàcil és queixar-se i deixar que les coses les facin altres, però en aquest cas he estat proactiva i he decidit presentar-me. D’altra banda, també em preocupa que la universitat ha perdut visibilitat, que els estudiants sempre són els últims en ser atesos per la institució, i que no tenim un model d’universitat i una estratègia.
Què li manca a la URV?
Visibilitat; més contacte amb el territori; respecte a les persones que hi treballen; política cultural, ja que no hi ha vida al campus més enllà de la celebració 30-50; i una visió global de què volem ser com a institució, puix no tenim una marca ‘URV’ que ens diferenciï de la resta d’universitats.
La universitat també hauria de fer un gran esforç en matèria de mobilitat entre els campus. Els serveis ferroviaris no són bons, i les freqüències d’autobusos no són suficients. Això afecta la sostenibilitat, perquè tothom recorre al cotxe. La qüestió dels bars també s’ha de resoldre i no només amb concessions. Als campus més menuts es podrien instal·lar food tracks.
També necessitem espais per passar una estona. Al Campus Catalunya hi ha una plaça, però això no ho tenim a cap altre lloc. Hem de fer que passin coses a la universitat, que els alumnes no acabin classe i marxin cap a casa. Necessitem la mirada dels estudiants i per això volem incorporar un alumne a l’equip de direcció. També necessitem propostes acadèmiques més flexibles, perquè hi ha persones que si no treballen no poden estudiar, i a vegades pel seu horari laboral no poden anar a classe.
Quin és el seu objectiu principal si surt escollida?
Dissenyar una estratègia integradora per a la institució, entenent que som una universitat generalista, pública i que ens devem al territori. Hem de tenir la capacitat de crear coneixement per afavorir la qualitat de vida de les persones.
Com valora el mandat de l’actual rectora?
L’últim període de la universitat s’ha caracteritzat perquè no s’ha tingut la capacitat de visibilitzar i fer valdre les persones. La URV té molt de talent que -en general- passa desapercebut. Les persones no se senten conegudes ni reconegudes. Això és una gran mancança. Internacionalment ha estat molt restringida. Parlem molt d’Aurora, però és una espècie de pla pilot de què podria ser un procés d’internacionalització. Això no pot ser una carta de presentació exclusiva de la universitat. L’Erasmus és un projecte al qual ens sumem. Quina és la política de la URV en aquesta perspectiva? Algú sense recorregut internacional té menys probabilitats de trobar un bon lloc de treball.
En general, la Universitat no està orientada a ajudar les persones. Els alumnes pensen que no els tenim en compte i no voten. Això és un problema. El professorat pensa que ningú sap que existeix, i si ho sap, no el valora. El personal d’administració i serveis molts cops se sent menystingut. La comunitat universitària té la sensació que ningú vetlla perquè tinguin els millors espais de treball, els millors recursos, les mateixes eines que facilitin el dia a dia…
Per quin aspecte li agradaria ser recordada en cas que fos rectora?
M’agradaria ser recordada per haver aconseguit un model educatiu diferencial; perquè formem als millors titulats que assoleixen els millors èxits en el món laboral; perquè tothom arreu ens identifiqués en sentir el nostre nom; perquè el fet que els territoris formin part de la nostra institució els ha fet més rics culturalment, socialment i econòmicament; i m’agradaria ser recordada per haver assolit una marca URV que realment ens defineixi.
On entra la Vall de l’Hidrogen Verd?
Fins ara, aquest projecte s’ha enfocat molt cap al punt de vista econòmic i professional, però poc des de la perspectiva social i educativa. No és suficient dir que necessitem orientar la indústria cap a un altre model. Hem de convèncer la ciutadania de què ha de ser més sostenible i orientar el seu entorn cap a aquesta idea.
Trobo que també hi ha una part important de la universitat que no se sent interpel·lada per aquest projecte. Una de les missions de l’equip de Govern ha de ser implicar tota la comunitat universitària, incloent-hi els alumnes.
Considera que la URV ha perdut lideratge quant a la Vall de l’Hidrogen Verd?
Un projecte tan gran com aquest té interessos econòmics i polítics. Moltes vegades es tracta de la capacitat que un té per posicionar-se en aquests mons per no perdre oportunitats. Haver liderat el consorci potser no ens ha donat la suficient força per a quedar-nos exclusivament el projecte i evitar que altres en tinguin un tros. No sé si s’ha d’evitar, però els acords estratègics sovint funcionen i ajuden cap a una direcció conjunta.
Què proposa respecte a polítiques d’igualtat?
Crec que tècnicament i legalment fem la majoria de coses que hauríem de fer, tanmateix potser em manca crear un estat d’opinió a la universitat. Hauríem de ser capaços de promoure que la URV tingués una cultura d’igualtat, i no només de gèneres, sinó en general. Ens manca ser més proactius. Hi ha moltes activitats que es fan al respecte, no obstant això per algun motiu la comunitat no se n’adona o no se sent interpel·lada. És un problema greu, perquè les noves generacions haurien de tenir una altra visió pel que fa als problemes d’igualtat. A vegades sento que estem en un procés d’involució. Millorar en aquest aspecte fonamental ens permetria assolir més respecte entre membres de la comunitat universitària.
Fa uns mesos va sorgir un debat sobre els lavabos separats per sexe. Quina és la seva opinió al respecte? Un home que se sent dona pot fer ús del lavabo de dones?
Jo faria temps que hagués canviat aquest aspecte. Els lavabos són això, lavabos. El fet de separar-los per compartiments fa que desagreguem en comptes d’integrar, que discriminem en comptes d’ajudar. Tota la part transgènere i LGTBI s’ha de treballar moltíssim. Parlem molt d’igualtat entre homes i dones i, en canvi, mencionem poc a la resta de qüestions.
Per tant, està a favor de què per exemple un home que se sent dona pugui fer ús del lavabo de dones?
Sí, totalment. No hi ha d’haver cap etiqueta.
Ara li pregunto pel tema més calent del Campus Catalunya: com és possible que una universitat pública tingui un pàrquing privat que obliga a pagar a tota la comunitat universitària?
En el seu dia es va decidir que el pàrquing tingués una concessió semiprivada. Això seria com les autopistes, quan s’acaba la concessió es deixa de lliure accés. Jo crec que tot allò públic hauria de ser totalment públic. Tanmateix, els encarregats de la part econòmica de la Universitat diuen que si fos això, no es tindrien recursos per mantenir l’espai en condicions. La universitat hauria de cercar diners perquè tot el fet públic realment ho fos.
Si vostè és escollida rectora, aconseguirà que el pàrquing del Campus Catalunya sigui públic?
Sí, buscarem els recursos perquè el pàrquing del Campus Catalunya sigui públic.
Creu que va ser un error descentralitzar la universitat?
No. Territorialment no és un error. Econòmicament i organitzativament és molt més complex i car. Si tot estigués en un punt podríem tenir tots els serveis centralitzats.
Què proposa per a la Facultat d’Educació i Psicologia que havia de traslladar-se al Campus Catalunya?
Després de donar-li tantes voltes, definitivament hem de quedar-nos al Campus Sescelades. Tenim l’obligació de trobar el màxim de diners possible per fer un espai digne per a la gent de la facultat.
I què passaria amb l’espai en desús del Campus Catalunya?
La gent del Campus Catalunya demana una Aula Magna més gran, més espai per a serveis complementaris, diversificar les aules… Segurament que també hi ha una zona que es podria recuperar en favor de la sostenibilitat, instal·lant horts socials o equipament esportiu.
Precisament hi ha moltes queixes amb el plantejament i forma de les aules…
S’ha de fer un repensament dels espais de docència, perquè les metodologies actives demanen tot el contrari a aquestes aules. Això necessita un pla de tota la universitat i saber per on comencem. Pel camí podem pensar a crear espais orientats al CRAI, zones de pensament obert que afavoreixin la comunicació.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
