REDACCIÓ
Temps d’eleccions, però no municipals. La comunitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha d’escollir rectora o rector per liderar un projecte que assumeixi els imminents reptes de la institució. Entre aquests, hi ha la Vall de l’Hidrogen Verd, la reforma de la Facultat d’Educació i Psicologia, les noves polítiques d’igualtat, la internacionalització de la URV, els canvis de metodologies educatives, etc. Tres candidatures pretenen comandar la universitat: l’actual rectora, Maria José Figueras; Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica en Tecnologia Educativa; i Josep Pallarès, catedràtic d’universitat de Tecnologia Electrònica, professor distingit URV i el nostre entrevistat d’avui. 
En aquesta conversa, Pallarès expressa les seves motivacions i objectius, així com les propostes per contribuir al creixement de la universitat. Sobre el polèmic pàrquing del Campus Catalunya, Pallarès es compromet a intentar rebaixar el preu “des d’una posició realista”. Entre les seves accions destaquen uns pressupostos participatius dotats amb 50.000 euros.
Per què es vol presentar?
Em presento per un motiu personal i per un altre col·lectiu, i amb un objectiu final, que és aconseguir una millor universitat. A nivell individual perquè vull retornar tot el que la institució m’ha donat. En l’àmbit professional m’ho ha donat tot: m’ha permès estar en molts càrrecs de direcció, conèixer molta gent, i saltar a la direcció general d’universitats. Penso que és el moment de retornar a la URV tot aquest bagatge personal que he anat rebent.
En l’àmbit col·lectiu perquè quan he explicat al meu equip el projecte que impulso, s’han sumat directament. Els hi estic molt agraït de la seva aposta per mi. Per tant, sumo les meves motivacions a les d’aquestes persones. Tenim experiència i sinergia de grup, això fa un paquet immillorable.
És a dir, que s’hi presenta per vocació?
Un professor universitari ja és vocacional. Ens agradà el que fem. Al meu poble diem que xalem. Vull que aquest sentiment d’orgull i pertinença de ser de la URV el tingui tota la comunitat universitària. La universitat no és un lloc on només es va a estudiar o a treballar. Hi ha un creixement personal juntament amb els amics que es fan a les classes.
Què li manca a la universitat?
Diners, però no només això, també capacitat de gestió per treure rendiment als recursos que ja tenim.
Per quin aspecte li agradaria ser recordat si surt escollit?
Per la meva honestedat i per la meva contribució a millorar la URV.
Què vol implantar o canviar a la universitat?
No és important el que vulgui el rector o rectora. L’important és el que vol la societat. La pregunta que ens fem per plantejar un projecte és “què vol la societat de la nostra universitat?”. Hem d’aconseguir que els elements de la URV evolucionin per donar resposta social a les demandes de la ciutadania.
Què pensa de la gestió de l’actual rectora?
La universitat no tenia experiència per gestionar la pandèmia, per tant, s’ha trobat amb aquest impàs. Si traiem això, que és una anomalia, la gestió econòmica que ha fet no és la més adequada.
Quines actuacions faria si sortís escollit?
Actuacions n’hi ha moltes. Al final, ha d’importar l’objectiu final. Vull millorar el sentiment de pertinença a la URV.
I com es millora aquest sentiment?
En els estudiants, fent que la seva etapa formativa sigui fructífera i que la seva estada sigui el màxim efervescent possible.
Ho faria impulsant activitats extralectives?
I tant. Dins de les 10 accions que durem a terme durant els primers cent dies hi ha la Festa Major, que agafarà l’impuls de les darreres festivitats com la de la Facultat de Lletres. La idea es continuar repetint-ho. També la festa de l’orgull que té lloc el 28 de juny.
D’altra banda, tenim els pressupostos participatius, que consistiran en 50.000 euros perquè els alumnes ho destinin a aquells elements que ho consideren oportú. Primer es faran propostes, i les que surtin escollides es faran realitat mitjançant aquests pressupostos participatius. Volem que la gent s’impliqui en la vida universitària.
A nivell d’ocupabilitat impulsem un certificat digital -a banda del títol- per incorporar tots els elements extracurriculars com les estades d’Erasmus, el nivell d’anglès, si un ha estat delegat de classe… Hi ha moltes coses que no apareixen en el suplement europeu del títol, però que realment són importants per a l’ocupador. També volem promoure que totes les pràctiques extracurriculars arribin al salari mínim interprofessional. Tenim propostes des del vessant lúdic, fins al formatiu o d’ocupabilitat.
Quines polítiques d’igualtat vol impulsar?
És un punt que ha d’evolucionar. La societat ens ha avançat perquè el nostre observatori està focalitzat en un aspecte concret, i no en la diversitat. Tenim un comissionat d’igualtat i diversitats amb el qual volem ampliar l’observatori a totes aquestes realitats. Portem a un professor de Ciències Jurídiques que és un expert reconegut del tema i a l’actual degana de Lletres que és molt activa en aquest afer.
Fa uns mesos va sorgir un debat sobre a quin lavabo havien d’anar les persones transgènere. Què opina al respecte?
Per mi no és un problema. Entenc que les persones s’han d’expressar i actuar lliurement, sense etiquetes. Cadascú és cadascú i, per tant, respectem-nos.
Passem a parlar del pàrquing del Campus Catalunya. Com pot ser que una universitat pública tingui una zona privada d’estacionament?
Som hereus de les decisions que es van prendre en el seu dia. Tenim un conveni que regeix les regles del joc i mentre duri estem lligats. Ho intentarem millorar des d’una posició realista. L’empresa té la concessió amb unes condicions que intentarem millorar.
Com ho farà?
L’única manera és rebaixant el preu.
Per tant, el pàrquing continuaria sent privat?
Mentre duri la concessió. Parlo sense tenir els documents, però m’imagino que l’única alternativa és trencar l’acord amb la consegüent penalització. Intentarem rebaixar el preu del pàrquing, tanmateix en una negociació l’altra part també ha d’estar d’acord.
Què passarà amb la Facultat d’Educació i Psicologia?
Hauríem de preguntar-nos per què el projecte que hi havia es va parar. Si s’hagués tirat endavant, ja estaria facabat perquè la covid hauria solucionat el fet de tenir alumnes al voltant de les obres. Actualment, ja és un projecte diferent, el qual actualitzarà l’edifici on encara s’ubica la facultat.
Què passarà amb aquest espai del Campus Catalunya si vostè surt escollit?
Aquest espai s’ha de dignificar. Hem d’aconseguir que sigui una zona habitable al servei de la comunitat. Si volem que hi hagi vida al Campus, aquí tenim un espai que podem aprofitar.
Ha pensat alguna utilitat?
Necessitem tenir projectes de diferents magnituds per poder desenvolupar-los en funció de la capacitat econòmica que tinguem. Tindrem projectes a cada Campus.
Què pensa de la Vall de l’Hidrogen Verd?
És un projecte de país que el territori necessita que tiri endavant. No és un projecte d’universitat com s’ha volgut fer.
Creu que la URV ha perdut lideratge en aquest projecte?
L’important és si el projecte tira endavant o no. El País Basc ens està avançant per la dreta i com a societat no ens ho podem permetre.
Per tant, quina prioritat tindrà aquest projecte si vostè surt escollit?
Insisteixo que s’ha d’impulsar i promoure, però no com a universitat, sinó com a societat. La URV a d’estar al costat per poder tornar a donar vida la Vall de l’Hidrogen Verd.
Remodelaria les aules per millorar la comunicació?
L’educació és un sistema dinàmic i darrerament està canviant a velocitats supersòniques. Normalment, hi ha la necessitat i després t’adaptes a aquesta. Es van pensar per a un tipus de metodologies docents. Hem de ser capaços d’adaptar-nos als canvis.
Es compromet a fer canvis en la distribució de les aules?
Em comprometo a poder dotar els centres de les instal·lacions necessàries per desenvolupar correctament les tasques. L’objectiu és millorar la qualitat docent amb la disposició i el material adequat.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
