Arxius de josep maria estela | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Per ser policia primer s’haurà de ser bona persona. Aquesta no és una frase proferida per un intel·lectual o catedràtic. És la convicció del comissari en cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, el lleidatà Josep Maria Estela.

La seva altura i el físic sovint actuen com a un veritable escut. És un home poc donat a les parafernàlies i a l’exotisme mediàtic. Sap que el temps és or i intenta no perdre’l amb futileses incoherents i inconseqüents. És diplomàtic i alhora força educat i transparent. Té les idees clares tant en l’àmbit personal com professional. Als seus 49 anys, aquest llicenciat en Dret natural d’Alcarràs, és un enamorat de la seva professió.

Estela ens rep al seu despatx a la tercera planta de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra a Camp Clar. Un despatx força lluminós, però amb una decoració senzilla i minimalista. Els reconeixements i guardons més ‘sentits’ ocupen un espai destacat en els prestatges d’un dels armaris.

És un home que sap navegar amb mestria entre l’informal i el protocol·lari. Ens ofereix un cafè i es fa el nus de la corbata. Sense cap tabú ens explica episodis de la seva infantesa i adolescència. Ser policia no era el seu principal (principal) somni, però era una possibilitat que li anava seduint, sobretot perquè anava coincidint amb mossos (de la primera promoció) que freqüentaven el gimnàs, el bar del poble…

Als 25 anys, va arribar el moment de prendre la decisió d’estudiar per convertir-se en mosso d’esquadra. Tot just, començava el desplegament de la policia catalana. Era l’any 1994. Josep Maria Estela va decidir abraçar l’oportunitat i formar part del “projecte engrescador”.

La vocació i el servei públic li motivaven molt més que l’uniforme. Estela és d’aquells que entenen que per ser un bon policia, primer s’haurà de ser bona persona. Els veritables policies són aquells que a banda de fer justícia a la professionalitat, s’esforcen per conèixer el cos i s’encarreguen d’omplir la ‘motxilla’ d’experiència, coneixements, formació permanent i que adopti els valors d’una policia moderna.

Porta la carmanyola a la feina
Seguint l’exemple de Pep Guardiola, el màxim responsable dels Mossos a Tarragona sol matinar. Continua vivint a Lleida. Abans d’emprendre el seu viatge diari a Tarragona, on sol arribar cap a dos quarts de 9, esmorza i prepara la ‘fiambrera’ (tal i com es diu a Lleida). Aprofita el viatge per “pensar i donar tombs a les coses que tinc pendent”.

Un cop a la comissaria despatxa amb la resta de comandaments, supervisa els principals indicadors sobre els paràmetres de seguretat i intenta reunir-se sovint amb els representants dels diferents sectors de la societat tarragonina. “No faria bé la meva feina si quedés tot el dia tancat al despatx”, diu Estela, qui té sota el seu comandament 1.300 mossos.

Diu que els seus galons no el fan diferent dels seus companys, a qui qualifica “d’herois”, ja que s’hi juguen la seva integritat física i fins i tot la seva vida. “Alguns – comenta – han arriscat la seva vida durant els patrullaments”. D’acord amb el nostre entrevistat, el nivell d’implicació personal és, en molts casos, superior a allò que se’ls demana i això no es reconeix mai”.

Josep Maria Estela sol mirar als ulls del seu interlocutor mentre parla. És un home a qui agrada la transparència i la lleialtat. Sap que el rigor i la credibilitat impliquen fer autocrítica. I la fa sense cap mena de complexos.

Creu que es podria potenciar encara més la relació dels Mossos amb les policies locals. “Encara hi ha molt de camí per recórrer”, remarca el comissari, favorable a la creació d’una llei que parli del sistema de policia de Catalunya i de com “ens hem de relacionar, col·laborar i cooperar amb les policies locals”.

A Estela li agrada desmitificar tabús. Per això tira a terra les insinuacions de l’existència d’una relació contorbada amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional qui desenvolupen les seves competències a Catalunya amb “un alt nivell de qualitat i professionalitat”. És explícit: “més enllà de les simpaties o idees personals hi ha molta bona relació”.

De tant en tant, Estela ajusta les ulleres com si volgués transmetre el seu missatge a través de la mirada. Quan li fem preguntes menys ‘simpàtiques’ no perd el somriure ni s’atabala. No fuig dels temes polítics, tot i que entén que no és la millor persona ni la més adequada per contestar-les. No per por, sinó que s’ha d’evitar missatges que poden ser mal interpretats. “Som policies i hem d’estar al servei de la llei i lluitar pel benestar i la seguretat dels ciutadans. Hem de mantenir la neutralitat”. Estela entén que els Mossos no viuen el seu pitjor moment pel que fa a efectius, tot i que sempre fan falta més. A l’estiu vinent està previst que hi hagi més reforços policials. Li parlem de l’operació toga i de la seva necessitat. Ell reconeix que va haver-hi una “sèrie de circumstàncies” que va obligar a activar la vigilància policial als jutjats.

Està convençut que hi haurà un moment que no caldrà mantenir aquest servei perquè imperarà el seny, el sentit comú i la normalitat. De totes maneres, “hem fet el servei que ens van demanar i vam mantenir el nostre servei en quotes altes. Quan revoqui aquest ordre, podem desviar aquests agents a altres serveis i a la seguretat i benestar dels ciutadans”.

El comissari Estela segueix parlant amb tota normalitat i no evita cap pregunta per més incòmoda que pugui semblar. Li preguntem sobre l’estat de la (in)seguretat a Tarragona i la resposta és clara: “Hem aconseguit fer molta prevenció perquè no hi hagués casos de violència extrema i situacions realment greus. Ha estat un bon estiu”. És evident que “no podem evitar les baralles i algunes agressions en les zones d’oci nocturn, però hem fet molta prevenció”, insisteix. Però Estela també és crític amb situacions que depenen més de l’acció i voluntat polítiques que de l’actuació policial. A títol d’exemple ha esmentat el fenomen dels top manta. Considera que la solució efectiva no depèn de jugar al gat i a la rata ni desplaçar el problema d’un carrer a l’altre. Adverteix que “ens podem fer mal” si no s’actua amb rigor i sentit de la responsabilitat.

Entén que cal la implicació del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, ja que és imprescindible “definir clarament” com i quan es pot ocupar la via pública i quines són les competències de cada un dels cossos policials. Estela és taxatiu: “No podem continuar així. Hi ha el perill de fer-nos mal”. Però un dels aspectes que (pre)ocupa el responsable policial són els accidents de trànsit, ja que considera que socialment “s’ha normalitzat massa” aquest tipus d’accidentalitat.

Per a Josep Maria Estela és imperatiu prendre mesures efectives per evitar que la gent es mati en la carretera. “De vegades em pregunto: – confessa el comissari amb un semblant preocupat – donem importància real a la vida humana?”

El nostre interlocutor tem que s’estigui abusant de la paraula accident per justificar la imprudència humana. Diu que quan hi ha excés d’alcohol o de velocitat o de distraccions al volant no es pot parlar d’accident. El responsable policial diu que hem passat de mirar els WhatsApp a enviar missatges, convertint-nos en un perill en la carretera. Per aquesta raó demana una resposta penal més dura, ja que “no estem davant d’un accident sinó d’una responsabilitat del conductor”.

El telèfon sona però el comissari no interromp l’entrevista. Seguim la conversa i un dels assumptes que abordem és l’agressió sexual que va patir una periodista a Vilafranca per part d’un Mosso d’Esquadra. Estela mentre intenta evitar pronunciar-se sobre casos aïllats, diu que la resposta de rebuig per part de les administracions judicials i policials, de la societat i de la política contra els abusos sexuals “ajuden molt”. “Estic molt orgullós que la societat hagi declarat la guerra a aquesta plaga”, comenta el comissari, tot dient que “la nostra resposta ha de ser tolerància zero i si l’agressor és un policia la resposta encara ha de ser més contundent, però hem de ser racionals, respectant la presumpció d’innocència i saber primer que va passar”.

Tot i recordar que el cos dels Mossos d’Esquadra està format per homes i dones que es poden equivocar, Estela fa una defensa acèrrima dels policies perquè una majoria aclaparadora porta una motxilla carregada d’experiència, coneixements i valors que representen el cos: servei públic, honestedat, implicació, professionalitat i compromís. De fet, no amaga que se sent orgullós de pertànyer a una “policia moderna” que és una de les institucions més ben valorades de Catalunya.
Josep Maria Estela fa 25 anys que forma part dels Mossos. Va estar destinat a 6 de les 9 regions policials. Això, òbviament, dóna un bagatge i una visió àmplia de la seguretat a nivell nacional, ja que ha pogut “gestionar recursos, liderar persones i treballar per consolidar objectius.

El cap policial és un home a qui agrada l’ordre i la disciplina, però insisteix en la necessitat d’apropar els Mossos “encara més” als ciutadans. Defensa la tesi que els policies han de tenir sentiments i de ser bones persones. Un policia sense sentiments – assegura – és un monstre. Li fem algunes preguntes d’índole més personal, oblidant per moments que porta un uniforme amb galons. Ell es deixa portar i no amaga que “és una persona feliç”. Aquesta felicitat la busca en “la senzillesa de les coses”, com pot ser “escoltar un ocell, caminant entre un camp de fruiters, passejant en bici o gaudint de la família”. Potser resulta difícil veure que un home (policia) de 90 quilos i un metre noranta emocionar-se. Doncs, sí. Ell confessa que s’emociona més del que li agradaria. “Sí, sí, de tant en tant se m’escapen les llàgrimes”. No es considera un romàntic, però sí sensible.

Diu que li costa moltíssim abstreure’s dels problemes de la feina i li agradaria cercar algunes estratègies per ‘blindar’ el seu cap, evitant així portar els problemes de la feina a casa . “No sé fer un ‘kit kat'”. Però clar, això no depèn de l’ésser humà. Es diu empatia i responsabilitat. Josep Maria Estela intenta no centrar el discurs en la seva persona i evita parla de les seves virtuts, tot i que reconeix que s’esforça per ser un més del seu equip, ja que està rodejat de grans professionals amb una gran capacitat tècnica.

Josep Maria Estela, qui se sent molt còmode i a gust a Tarragona, assegura que és una persona a qui li agrada la transparència, el respecte i la senzillesa.

La nostra conversa termina quan el comissari confessa que està orgullós de capitanejar un equip de més de 1.300 homes i dones, els quals estan compromesos en millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. Recorda que malgrat portar uniforme, els Mossos són persones i tenen sentiments…

De fet, entén que les persones i la seva seguretat han d’estar per damunt de les xifres i les estadístiques.