L’Audiència espanyola ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director general dels Mossos Pere Soler en la causa per l’actuació de la policia catalana durant els fets de setembre i octubre de 2017.
Tanmateix, la sentència no és unànime i té el vot particular de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, que defensa una condemna per sedició.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional rebaixa la seva acusació contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero d’un delicte inicial de rebel·lió a un sedició pel qual demana una condemna de 10 anys de presó.
Fins i tot, planteja com a alternativa una condemna per desobediència, delicte que comporta penes de multa i inhabilitació, però no de presó.
El proper dilluns, el Ministeri Fiscal i les defenses exposaran les seves conclusions sobre el judici contra l’excúpula d’Interior arran del referèndum de l’1 d’octubre. A la banqueta dels acusats es troben l’exsecretari general d’Interior, l’exdirector general de la policia catalana i el major i intendenta dels Mossos. Tots ells estan sent jutjats per la seva ‘implicació’ (en major o menor grau) en la celebració del referèndum independentista. Després de pràcticament de tres mesos, el judici arriba a la recta final.
Abans de quedar vist per a sentència, les parts hauran de fer les seves qualificacions definitives. Ho faran d’una manera poc ortodoxa a causa de la crisi del coronavirus. Així, el proper dilluns, els acusats escoltaran les posicions de la Fiscalia i de la defensa per videoconferència des de Barcelona i no a la sala de l’Audiència Nacional.
Segons la providència de la Secció Primera de la Sala Penal dictada aquesta setmana, per la sessió del pròxim dilluns, 16 de març, els acusats i les seves defenses participaran “mitjançant videoconferència des d’un òrgan judicial de la ciutat de Barcelona”.
El tinent fiscal Miguel Carballo
Rebel·lió i no sedició
Aquest dia està previst que el Ministeri Públic es pronunciï sobre la qualificació definitiva. Tot i que ha mantingut durant tot el judici l’acusació per rebel·lió contra Trapero i els excaps dels Mossos Pere Soler i Cèsar Puig, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo va subratllar, el primer dia de la vista, que tenen en compte la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del ‘procés’.
El més probable és que el Ministeri Fiscal demani penes ajustades al delicte de rebel·lió i no de sedició com fins ara. Pel major Trapero se sol·licita 11 anys de presó i inhabilitació.
Un cop parli el Ministeri Públic, serà el torn de les defenses, que elevaran a definitiva la seva petició al tribunal de lliure absolució. Una setmana després, el 23 de març, està prevista la presentació dels informes finals de les parts, però el tribunal encara no s’ha pronunciat sobre el format de la vista aquell dia. Després el judici quedarà vist per a sentència.
Falten dues setmanes perquè l”excursió’ judicial del major Trapero i la resta de la cúpula d’Interior s’acabi. La darrera sessió està prevista pel 19 de març, tot coincidint amb el Dia del Pare.
Durant poc més de dos mesos, l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de l’Audiència Nacional del carrer Gènova, tanca les seves portes pel judici de la segona part del procés. A partir de la setmana que ve, les sessions es faran des del centre de Madrid, en l’edifici al costat del Tribunal Suprem, on els líders independentistes van ser jutjats.
Trapero amb la seva advocada Olga Tubau
En les dues primeres setmanes, la presència de mitjans de comunicació a les portes de l’audiència era important. Ara mateix, queden una desena de periodistes seguint el judici. Enrere queda el show mediàtic.
A les 9 del matí, els agents de la Policia Nacional obren les portes de l’edifici, expropietat del Grup Rumasa de Ruiz Mateos, adquirit pel Ministeri de Justícia. En aquest mateix edifici s’han celebrat judicis importants i mediàtics, com el cas Gürtel. La sessió té previst començar a les 10 del matí, tot i que mai la puntualitat no és el fort d’aquest tribunal. En poques ocasions s’ha començat abans de les 10h20. No és d’estranyar que els periodistes que fan la cobertura del judici vinguin carregats de menjar. No hi ha cap bar o restaurant al costat de l’edifici judicial que està ubicat en un polígon.
Audiència Nacional a San Fernando de Henares
Els acusats, Josep Lluis Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig, solen arribar una mitja hora abans de l’hora prevista. L’exsecretari i l’exdirector general solen arribar en un taxi compartit. El major Trapero sol arribar acompanyat de la seva advocada Olga Tubau i altres responsables policials i de la conselleria d’Interior. Tots acostumen a vestir de fosc. A les portes del jutjat sol haver-hi una càmera de TV3 i poc més. Els acusats no solen fer declaracions ni a l’entrada ni a la sortida. Els magistrats arriben en cotxes oficials i accedeixen per un dels accessos laterals de l’edifici.
Per accedir a l’edifici, és imprescindible passar per l’arc de seguretat i identificar-se. Els policies lliuren la targeta corresponent als processats, testimonis, públic i periodistes. A la planta -1 de la seu judicial hi ha dues sales adaptades. Una pels redactors i l’altre pels locutors. En totes dues, es pot seguir la sessió a través diferents pantalles de TV. Alguns periodistes – molt pocs – tenen una acreditació especial que els autoritza a accedir a la sala de vistes.
La sala està preparada per acollir mega judicis. Hi ha capacitat per a un important nombre d’advocats i representants del Ministeri Fiscal. Hi ha diferents pantalles de TV. Un cordó custodiat per dos policies del CNP separa els seients dels acusats del públic. Ara mateix els quatre seients estan buits. Els tres processats (Trapero, Soler i Puig) s’han assegut a prop dels seus defensors. La quarta acusada, la intendent Teresa Laplana, no assisteix per motius de salut. Davant dels bancs dels processats hi ha una taula per on estan ‘desfilant’ els testimonis.
La sala està presidida per dues banderes (l’espanyola i l’europea) i la foto de Sa Majestat el rei. A l’entrada de la sala de vistes, se solen concentrar públic, periodistes i alguns acompanyants dels acusats. El major Trapero no sol deixar-se veure gaire.
Els testimonis són conduïts a una sala especial abans de la seva declaració i els advocats solen mantenir-se al despatx reservat per a ells. Hi ha un detall que diferencia aquest judici del dels líders independentistes. Tot i estar prohibit l’ús del mòbil a la sala, la magistrada i presidenta del tribunal Concepción Espejel és bastant permissiva i els policies també.
A títol de curiositat podem dir que la jutgessa sol beure coca-cola, mentre que els altres dos magistrats solen beure aigua en una tassa. El fiscal Rubira sol portar una cantimplora i una tassa. Cèsar Puig i alguns dels advocats, de vegades, porten les ampolles d’aigua (reciclables) disponibles en els vehicles de Cabify.
Però el més ‘interessant’ de la sessió, a banda de les declaracions dels testimonis, és, sens dubte, el moment en què el públic (solen ser amics, familiars o companys de feina dels acusats o estudiants) estableix contacte amb els processats. Les abraçades són assídues. Molts intenten transmetre una injecció d’ànims als acusats.
De fet, ara mateix, Josep Lluís Trapero té un semblant molt menys tens i carregat. Sol sortir al hall de l’edifici quan se n’adona que persones de la seva esfera professional o d’amistat s’han desplaçat a Madrid per seguir el judici en directe.
Els dijous, César Puig, Pere Soler i Trapero solen agafar l’AVE que els porta a Catalunya, on poden tenir una vida normal i allunyada de la pressió mediàtica i judicial. Han passat dos mesos de judici i encara queda el pitjor.
És important saber si el Ministeri Fiscal modificarà la tipificació de l’acusació i rebaixarà la pena sol·licitada. Cal recordar que la cúpula d’Interior està sent jutjada per sedició. Alguns podrien passar onze anys a la presó…
La desfilada de comissaris dels Mossos d’Esquadra per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares continua. Els responsables policials, citats com a testimonis en el judici contra la cúpula d’Interior, intenten aportar ‘llum’ a l’estratègia emprada durant el procés i celebració del referèndum. Curiosament, en el dia d’avui hem sentit com la defensora del major Trapero i alguns comandaments referir-se a la consulta independentista com “referèndum il·legal”.
En la jornada d’avui, la defensa i l’acusació s’han endinsat en qüestions tècniques i de planificació. L’interrogatori més contundent i també més ‘bronco’ ha estat sens dubte el de l’intendent Miquel Justo Medrano, que en 2017 exercia les funcions de cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos. El responsable policial, amb tranquil·litat, amb un discurs perfecte i un discurs molt ben preparat, ha compartit amb el tribunal el dispositiu que s’havia dibuixat per l’1 d’octubre.
Ha dit que tot estava preparat pensant en la col·laboració entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Una cooperació que va acabar explotant quan el Diego Pérez de los Cobos va decidir no respectar el pacte establert. El caos va acabar imposant-se quan tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van decidir actuar pel seu compte, al marge dels Mossos.
La policia catalana, en adonar-se que l’havien marginat ha decidit dissenyar la seva pròpia estratègia d’actuació, “canviant el mètode”. Havia prioritzat on era més fàcil actuar ja sigui per l’escassa presència de votants o altres condicionants.
Els agents d’informació també van dedicar més atenció als grups independentistes radicals, l’extrema dreta i els antisistema. Un dels punts de major preocupació era el Port de Barcelona per la important presència dels antiavalots de la policia espanyola.
L’advocada del major Trapero ha estat molt incisiva en el seu qüestionari, però permetia que el testimoni acabés el seu raciocini, que matisés i aportés informació de calibre per entendre el funcionament d’aquests dispositius especials. Justo Medrano ha estat generós en els detalls. Ha recordat que s’havien comissat 423 urnes i tancat més de 110 centres. Ha deixat clar que mai no ha donat ni ha rebut ordres per vigilar, perseguir o espiar guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.
Interrogatori ‘bronco‘
Justo Medrano abandonant l’Audiència Nacional
Arribat el torn de preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, l’escenari ha canviat radicalment. Les maneres i l’actitud del representant del Ministeri Fiscal ha contribuït a un interrogatori bronco i poc adequat i aconsellable.
A banda d’interrompre constantment el testimoni, Carballo, amb l’únic propòsit d’exemplar l’intendent en una alguna contradicció, ha protagonitzat un moment veritablement desagradable. El nerviosisme ha guanyat terreny. El rum-rum entre el públic – on a més de dirigents dels Mossos hi havia una trentena d’estudiants de Dret i d’ADE de les Universitats Carlos III i Complutense – s’ha fet notar. El fiscal feia preguntes però no esperava les respostes (“Me lo ha parecido entender. Es igual” o Sí, sí, diga… Es igual”). Carballo tenia un objectiu clar i mentre no assolia el propòsit menystenia la declaració de l’intendent.
Però, el fiscal pensava que Justo Medrano seria més de domesticar i no ha estat així. S’ha mostrat dur i inamovible. “Com ja li he dit”, “Insisteixo”, “Em reitero”, “Repeteixo”, “Si em permet contestar”… Aquestes han estat algunes de les frases fetes servir per ‘calmar’ la poca amabilitat i sensibilitat del fiscal que ha arribat a dir que no entenia l'”actitud” del sotscap de la comissaria d’Informació dels Mossos.
El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo
Ha insistit perquè el mosso respongués amb un sí o no si la policia catalana tenia “la certesa que els organitzadors intentarien fer el referèndum” i si hi havia “l’esperança que amb les accions policials que s’havien preparat no s’arribaria a celebrar el referèndum”.
Davant la persistència incomprensible del fiscal, la magistrada i president del tribunal, Concepción Espejel ha hagut d’intervenir-hi ordenant que es deixés que el testimoni acabés el seu raonament i que contestés a les preguntes formulades. Però, Carballo insistia en la seva ruta de cercar contradiccions encara que, de vegades, les seves preguntes o apreciacions estaven fora de lloc o mereixien una radical reprovació. Segurament el fiscal s’està desesperant perquè el seu relat comença a fer aigües per tot arreu. I això, és clar, provoca nervis i neguit…
No podem dir que el judici contra la cúpula d’interior no suscita interès. Almenys mediàtic. Els periodistes estan coneixent dades i detalls que mai no s’havien filtrat a l’opinió pública. En la sessió d’avui, han passat per la sala de vistes de l’edifici de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares diferents comandaments dels Mossos d’Esquadra.
Si ahir els comissaris van parlar dels dispositius, avui s’ha abordat qüestions tècniques, fins ara poc conegudes. El cap de planificació tècnica de seguretat i l’enginyer del pla Àgora, Amadeu Domingo, ha explicat de forma detallada quants efectius van participar en el dispositiu de l’1 d’octubre.
El cap de planificació dels Mossos a l’Audiència Nacional
Dels 16.783 mossos disponibles el setembre i l’octubre del 2017, el cos només va poder comptar amb 11.420, ja que la resta estava impedida per motius varis: 700 d’enllaços sindicals, en segona activitat o amb adaptacions laborals importants. En aquells moments 326 agents hi eren de vacances, 390 de permís per maternitat o malaltia greu de familiar, i 1.633 de baixa o indisposició. També hi havia 1.300 agents que d’acord amb el quadrant i els drets laborals no podien treballar.
Per tant, només van estar actius 11.420 agents en la jornada del referèndum. El 2 d’octubre s’hi van sumar 966. Es va mobilitzar policies d’àrees que no tenen la funció de patrullatge, com és el cas d’investigació criminal, relacions institucionals, afers interns, policia científica o serveis centrals.
Es va mobilitzar policies d’àrees que no tenen la funció de patrullatge, com és el cas d’investigació criminal, relacions institucionals, afers interns, policia científica o serveis centrals
Domingo ha explicat que els mossos van fer moltíssimes hores extres durant el mes de setembre i octubre. De fet, Interior va disponibilitzar 5,2 milions d’euros per compensar la sobrecàrrega laboral dels efectius de la policia catalana. El responsable de planificació dels Mossos ha explicat que ni l’exsecretari general ni l’exdirector general, Cèsar Puig i Pere Soler, havien posat mai cap entrebanc a les peticions necessàries per fer front al procés.
Un altre tema espinós que s’ha abordat durant la vista ha estat la consulta de més de 315.351 matrícules durant el pla Àgora. Domingo ha afirmat que mai es va fer de forma discriminatòria ni tenint en compte si eren o no agents de les diferents forces i cossos de seguretat de l’estat. En aquell moment – ha esclarit el mosso – hi havia 435 punts d’interès especial i a més feia poc que Catalunya havia estat objectiu d’un atemptat terrorista.
Amadeu Domingo també ha destacat que la policia catalana va fer una inversió en adquirir nous vehicles. Als 2.492 existents, es va llogar 160 més. El testimoni d’aquest mosso ha estat realment elucidativa perquè ha ajudat a entendre la planificació que s’havia fet per les setmanes més complicades del procés independentista.
Les preguntes del fiscal Pedro Rubira han tingut com a objectiu matisar interpretacions i esclarir dubtes. A la sortida de la sala, Amadeu Domingo ha rebut abraçades i elogis dels seus companys. Entre els presents es trobava el comissari Ferran López.
Continua el judici contra la cúpula de la conselleria d’Interior de Catalunya a l’Audiència Nacional. Un dels acusats és l’advocat vallenc, que en 2017 exercia les funcions de secretari d’Interior. La Fiscalia demana 11 anys de presó per un delicte de sedició.
Cèsar Puig, exsecretari d’Interior a Catalunya
Aquest matí, quan Cèsar Puig ha arribat a la seu judicial de San Fernando de Henares, compartint taxi amb l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler, ha parlat amb larepublicacheca.cat. Puig ha dit que estava fort anímicament i s’ha confessat satisfet amb el desenvolupament del judici. “Creiem que ens va bé”, però tot i això no vol cantar victòria perquè “cal veure com acaba”.
En la sessió d’avui, en què estaven citats a declarar diferents comissaris de la policia catalana, un grup d’advocats que formen part de la Plataforma Juristes per la República s’han desplaçat a Madrid, més concretament a l’Audiència Nacional per “donar ànims a Cèsar Puig”. Alguns dels juristes eren de Valls, terra natal de l’exsecretari del departament d’Interior durant el procés independentista.
Continua el judici contra la cúpula d’Interior del govern de Catalunya. El major Josep Lluís Trapero, Pere Solé i César Puig (Teresa Laplana ha estat autoritzada a absentar-se del judici per motius de salut) han hagut d’escoltar les versions dels comissaris que durant el referèndum van liderar els dispositius policials en les províncies catalanes.
Els aleshores cap de la regió Pirineus Occidental, Ramon Calsina; el cap de Terres de l’Ebre, Josep Estela; el cap de Girona, José Milán; el cap de Ponent, Xavier Monclús i el cap de la Regió Central, Sergi Pla han compartit les seves vivències i experiències durant els dies abans i durant l’1 d’octubre.
Tots han incidit en un detall: tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil havia fet volar pels aires la col·laboració i la cooperació entre cossos per impedir el referèndum. Però, l’explicació dels comissaris sembla no haver agradat al fiscal, perquè de forma molt desagradable, desafortunada i poc educada, ‘passava’ de les respostes dels testimonis. La presidenta del tribunal s’ha vist obligada a intervenir, sol·licitant al representant del Ministeri Fiscal que deixés contestar. El fiscal tallava la declaració sempre que el testimoni volia fer algun aclariment. Ho ha fet amb tots els comissaris que han passat per l’estrada de la sala de vistes.
Alguns dels comissaris que han declarat
Els caps dels Mossos, citats a declarar com a testimonis, han coincidit en l’escassa intromissió del major Trapero. Al contrari, han recordat que el màxim responsable de la policia catalana havia insistit en la necessitat de respectar les pautes d’actuació imposades per la neutralitat, rigor, disciplina, imparcialitat, professionalitat i dedicació.
El nom de Ferran López ha estat citat en tots els interrogatoris, ja que era la persona que conjuntament amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, havia dibuixat el dispositiu policial per impedir el referèndum independentista.
En la jornada d’avui, tots els caps policials han fet saber que la Guàrdia Civil ha decidit anar per lliure. S’havia “trencat” la col·laboració i cada cos policial havia de fer servir els seus recursos humans i materials. “Quan s’ha trencat la coordinació i s’ha passat a la improvisació, hem entrat en el camí del caos”, ha explicat el comissari de Ponent. Tots ells, han hagut d’explicar quants col·legis electorals van aconseguir clausurar i com ho van fer.
Josep Maria Estela
Esforç i patiment
Josep Maria Estela, aleshores cap dels Mossos a Terres de l’Ebre, ha explicat que va fer 97 actes, referent als 97 punts de votació. Diu que va ser important la proporcionalitat i la mediació. Dels 97 col·legis, dels quals es va aconseguir precintar 26. Va començar a actuar a les 9 del matí sense cap requeriment previ. Tancar aquests punts de votació ha requerit, segons ha confessat Estela, “esforç” i “patiment” i es va fer amb l’ajudat del binomi.
Estela no té dubtes que el trencament de la col·laboració policial va provocar deficiències i disfuncions en el dispositiu. De fet, poc abans de les 10 del matí, “tres equips de la Guàrdia Civil ja havien actuat en tres col·legis sense que ningú els hi hagués demanat”.
El cap dels Mossos a Terres de l’Ebre (actualment comissari en cap a Tarragona) ha acabat la seva declaració assegurant que la “resistència física i pacífica de la gent” va dificultar el pas dels agents, complicant (i molt) la seva actuació.
Tots els interrogats han negat haver rebut o donat ordres als seus subordinats perquè fessin seguiments o vigilàncies a agents de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil.
Cèsar Puig i Pere Soler
Trencament de l’acord
Els responsables policials que han passat avui per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares han coincidit que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil no tenien voluntat de col·laborar amb els Mossos d’Esquadra, ja que, sense cap ordre judici o anunci previ, van decidir llençar per terra l’acord, en el qual s’establia que entre tots farien els possibles per impossibilitar o almenys dificultar la realització del referèndum independentista. Durant la jornada d’aquest matí, pràcticament no s’ha mencionat el nom del director general i de l’exsecretari d’Interior, Pere Soler i César Puig, respectivament.
Ha estat sens dubte una declaració valenta. Sobretot perquè el lletrat d’administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria haver dit que no se’n recordava. Però no ho ha fet. Ha respost a totes les preguntes que fi van ser formulades per les defenses i acusació en el judici contra la cúpula d’Interior per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.
Joaquin Martínez, a través de videoconferència, ha explicat de forma detallada i clara que la magistrada instructora Mercedes Armas va demanar als cossos policials que actuessin amb “paciència, prudència i contenció” durant l’1 d’octubre. D’aquesta manera, l’alt funcionari judicial va corroborar la versió donada per l’exmajor dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero
A la compareixença en qualitat de testimoni al judici que enfronta a l’Audiència Nacional, ha relatat que la jutgessa Armas va advertir Trapero i el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos que la jornada seria “difícil” i que confiava en la “professionalitat” dels agents. Així mateix, Martínez va indicar que Pérez de los Cobos va reconèixer que es va trobar amb “situacions difícils” aquell dia, encara que el coordinador va transmetre al TSJC que les va mantenir “sota control”.
Martínez no ha pogut explicar qui havia convidat De los Cobos a una reunió que havia sol·licitar el major Trapero. Ningú és capaç de dir com es va assabentar el coordinador policial de la trobada entre el cap dels Mossos i la jutgessa. Tot una incògnita….
L’activitat continua a la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Segueix el judici contra l’excúpula dels Mossos d’Esquadra durant el procés.
En la banqueta dels acusats s’asseuen l’exsecretari i exdirector dels Mossos i el major i la intendenta del cos policial. Fiscalia demana un màxim d’11 anys de presó, inhabilitació per un delicte de sedició, entre d’altres. Està previst que el judici quedi vist per sentència el proper 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare. Aquesta setmana està previst que declarin testimonis de relleu. Passarà per l’Audiència Nacional el secretari del TSJC, l’exconseller d’Interior Jordi Jané, l’exsecretari d’Economia Josep Maria Jové i l’exsecretari de Govern Jaume Vidal de Ciurana, alguns dels quals ja van declarar durant el judici al Suprem. Les declaracions arribaran després de les contradiccions entre comandaments de la Brimo i de la Guàrdia Civil sobre el 20-S a Economia.
Així, aquest dilluns estan citats a declarar el comissari en cap dels Mossos a Barcelona d’aquella època, Joan Portals, que haurà de justificar la seva actuació durant el 20-S i l’1-O, i el comissari Emili Quevedo, de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, que al Suprem va responsabilitzar l’expresident Carles Puigdemont de tirar endavant el referèndum tot i els advertiments de possibles conflictes al carrer per part de la cúpula policial. El comissari Miquel Esquius, que va ser designat cap del cos quan el conseller Miquel Buch va agafar la cartera d’Interior i destituït un any després, també es preveu que declari dilluns. Igualment s’ha demanat la declaració de l’intendent Josep Lluís Rossell, adjunt a la Prefectura en el moment dels fets.
Per dimarts està prevista la declaració del comissari Josep Milan, excap del cos abans de Trapero, i cap de la regió de Girona el 2017, el comissari Sergi Pla, cap de la regió central, on dos mossos van ser expedientats per la seva actitud l’1-O en favor del referèndum, i Francesc Xavier Monclús, cap de la regió de Ponent, que va ser investigat per haver conegut moviments per fer arribar les urnes de l’1-O i no haver actuat, entre altres comandaments policials. També declararà l’actual comissari dels Mossos a Tarragona, Josep Maria Estela.
Dimecres es preveu la declaració del número 2 de la Comissaria d’Informació en aquell moment, Miquel Justo Medrano, Carles Anfruns, de la regió Metropolitana Sud, Antoni Verger, número 2 del comissari Joan Carles Molinero, i David Boneta, comissari en cap del Camp de Tarragona. Aquest últim va fer unes declaracions polèmiques en assegurar que els Mossos obeirien la Generalitat.
Jordi Jané
Aquell dia també es preveu la declaració del secretari del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joaquim Martínez, que va estar present en algunes de les reunions de la magistrada Mercedes Armas amb els comandaments policials.
Finalment, per dijous està prevista la declaració de l’exconseller d’Interior Jordi Jané, que va dimitir el juliol del 2017, l’exsecretari de Govern en l’etapa de Puigdemont, Jaume Vidal de Ciurana, i l’exsecretari general de la Vicepresidència i d’Economia Josep Maria Jové, detingut el 20-S i processat pel TSJC.
Aquests testimonis arriben després que aquesta setmana passada hagi declarat el cap de la Guàrdia Civil a Economia el 20-S, que va recriminar l’actitud de la intendent Laplana en no allunyar els manifestants ni recriminar a Jordi Sànchez les seves propostes. En canvi, els caps de la Brimo van declarar dimarts passat que era impossible fer perímetres de seguretat i passadissos sense fer càrregues policials, cosa que hauria pogut provocar allaus humanes.
El coronel de la Guàrdia Civil que coordinava les peticions d’ajuda als Mossos es va desvincular de l’operatiu judicial i va admetre «tensions» amb el comissari Ferran López.
REDACCIÓ21 Octubre, 2020
L’Audiència espanyola ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director general dels Mossos Pere Soler en la causa per l’actuació de la policia catalana durant els fets de setembre i octubre de 2017.
El proper dilluns, el Ministeri Fiscal i les defenses exposaran les seves conclusions sobre el judici contra l’excúpula d’Interior arran del referèndum de l’1 d’octubre. A la banqueta dels acusats es troben l’exsecretari general d’Interior, l’exdirector general de la policia catalana i el major i intendenta dels Mossos. Tots ells estan sent jutjats per la seva ‘implicació’ (en major o menor grau) en la celebració del referèndum independentista. Després de pràcticament de tres mesos, el judici arriba a la recta final.
La sala està preparada per acollir mega judicis. Hi ha capacitat per a un important nombre d’advocats i representants del Ministeri Fiscal. Hi ha diferents pantalles de TV. Un cordó custodiat per dos policies del CNP separa els seients dels acusats del públic. Ara mateix els quatre seients estan buits. Els tres processats (Trapero, Soler i Puig) s’han assegut a prop dels seus defensors. La quarta acusada, la intendent Teresa Laplana, no assisteix per motius de salut. Davant dels bancs dels processats hi ha una taula per on estan ‘desfilant’ els testimonis.
RICARD CHECA
Així, aquest 
Per
Aquests testimonis arriben després que aquesta setmana passada hagi declarat el cap de la Guàrdia Civil a Economia el 20-S, que va recriminar l’actitud de la intendent Laplana en no allunyar els manifestants ni recriminar a Jordi Sànchez les seves propostes. En canvi, els caps de la Brimo van declarar dimarts passat que era impossible fer perímetres de seguretat i passadissos sense fer càrregues policials, cosa que hauria pogut provocar allaus humanes.
