RICARD CHECA, autor a Diari La República Checa

RICARD CHECA4 Març, 2020
tupper_menjar.jpg

El ple de Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una proposició de llei presentada pel PSC-Units que obliga els restaurants a facilitar que els clients es puguin endur el menjar que sobri.

Entre altres mesures per reduir les pèrdues i el desaprofitament alimentari, la llei insta a les empreses a incentivar la venda de productes amb caducitat propera, estableix que les entitats socials que distribueixen aliments els han de conservar en condicions òptimes i promou l’establiment d’acords entre aquestes entitats i les empreses distribuïdores. També estableix que les restes no comestibles s’aprofitin per a altres usos, com els industrials o l’obtenció de compost o de biogàs.

A més, les empreses de la cadena alimentària, excepte les microempreses, i les entitats han de disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari, i el Govern, en col·laboració amb el Consell Català de l’Alimentació, ha d’elaborar un pla estratègic sobre aquest assumpte.

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà, ha destacat que aquesta llei supera les lleis ja existents com la de França i Itàlia: “La nostra va molt més enllà”. Així mateix, considera que aquesta nova norma servirà per avançar en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), ja que contenen un compromís que el 2030 s’hagin reduït un 50% les pèrdues i el desaprofitament alimentari.

 


RICARD CHECA4 Març, 2020
justo_medrano3-1280x722.jpg

La desfilada de comissaris dels Mossos d’Esquadra per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares continua. Els responsables policials, citats com a testimonis en el judici contra la cúpula d’Interior, intenten aportar ‘llum’ a l’estratègia emprada durant el procés i celebració del referèndum. Curiosament, en el dia d’avui hem sentit com la defensora del major Trapero i alguns comandaments referir-se a la consulta independentista com “referèndum il·legal”.

En la jornada d’avui, la defensa i l’acusació s’han endinsat en qüestions tècniques i de planificació. L’interrogatori més contundent i també més ‘bronco’ ha estat sens dubte el de l’intendent Miquel Justo Medrano, que en 2017 exercia les funcions de cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos. El responsable policial, amb tranquil·litat, amb un discurs perfecte i un discurs molt ben preparat, ha compartit amb el tribunal el dispositiu que s’havia dibuixat per l’1 d’octubre.

Ha dit que tot estava preparat pensant en la col·laboració entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Una cooperació que va acabar explotant quan el Diego Pérez de los Cobos va decidir no respectar el pacte establert. El caos va acabar imposant-se quan tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van decidir actuar pel seu compte, al marge dels Mossos.

La policia catalana, en adonar-se que l’havien marginat ha decidit dissenyar la seva pròpia estratègia d’actuació, “canviant el mètode”. Havia prioritzat on era més fàcil actuar ja sigui per l’escassa presència de votants o altres condicionants.

Els agents d’informació també van dedicar més atenció als grups independentistes radicals, l’extrema dreta i els antisistema. Un dels punts de major preocupació era el Port de Barcelona per la important presència dels antiavalots de la policia espanyola.

L’advocada del major Trapero ha estat molt incisiva en el seu qüestionari, però permetia que el testimoni acabés el seu raciocini, que matisés i aportés informació de calibre per entendre el funcionament d’aquests dispositius especials. Justo Medrano ha estat generós en els detalls. Ha recordat que s’havien comissat 423 urnes i tancat més de 110 centres. Ha deixat clar que mai no ha donat ni ha rebut ordres per vigilar, perseguir o espiar guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

Interrogatori ‘bronco

Justo Medrano abandonant l’Audiència Nacional

Arribat el torn de preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, l’escenari ha canviat radicalment. Les maneres i l’actitud del representant del Ministeri Fiscal ha contribuït a un interrogatori bronco i poc adequat i aconsellable.

A banda d’interrompre constantment el testimoni, Carballo, amb l’únic propòsit d’exemplar l’intendent en una alguna contradicció, ha protagonitzat un moment veritablement desagradable. El nerviosisme ha guanyat terreny. El rum-rum entre el públic – on a més de dirigents dels Mossos hi havia una trentena d’estudiants de Dret i d’ADE de les Universitats Carlos III i Complutense – s’ha fet notar. El fiscal feia preguntes però no esperava les respostes (“Me lo ha parecido entender. Es igual” o Sí, sí, diga… Es igual”). Carballo tenia un objectiu clar i mentre no assolia el propòsit menystenia la declaració de l’intendent.

Però, el fiscal pensava que Justo Medrano seria més de domesticar i no ha estat així. S’ha mostrat dur i inamovible. “Com ja li he dit”, “Insisteixo”, “Em reitero”, “Repeteixo”, “Si em permet contestar”… Aquestes han estat algunes de les frases fetes servir per ‘calmar’ la poca amabilitat i sensibilitat del fiscal que ha arribat a dir que no entenia l'”actitud” del sotscap de la comissaria d’Informació dels Mossos.

El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo

Ha insistit perquè el mosso respongués amb un sí o no si la policia catalana tenia “la certesa que els organitzadors intentarien fer el referèndum” i si hi havia “l’esperança que amb les accions policials que s’havien preparat no s’arribaria a celebrar el referèndum”.

Davant la persistència incomprensible del fiscal, la magistrada i president del tribunal, Concepción Espejel ha hagut d’intervenir-hi ordenant que es deixés que el testimoni acabés el seu raonament i que contestés a les preguntes formulades. Però, Carballo insistia en la seva ruta de cercar contradiccions encara que, de vegades, les seves preguntes o apreciacions estaven fora de lloc o mereixien una radical reprovació. Segurament el fiscal s’està desesperant perquè el seu relat comença a fer aigües per tot arreu. I això, és clar, provoca nervis i neguit…

 


RICARD CHECA4 Març, 2020
judici_domingo-1280x722.jpg

No podem dir que el judici contra la cúpula d’interior no suscita interès. Almenys mediàtic. Els periodistes estan coneixent dades i detalls que mai no s’havien filtrat a l’opinió pública. En la sessió d’avui, han passat per la sala de vistes de l’edifici de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares diferents comandaments dels Mossos d’Esquadra.

Si ahir els comissaris van parlar dels dispositius, avui s’ha abordat qüestions tècniques, fins ara poc conegudes. El cap de planificació tècnica de seguretat i l’enginyer del pla Àgora, Amadeu Domingo, ha explicat de forma detallada quants efectius van participar en el dispositiu de l’1 d’octubre.

El cap de planificació dels Mossos a l’Audiència Nacional

Dels 16.783 mossos disponibles el setembre i l’octubre del 2017, el cos només va poder comptar amb 11.420, ja que la resta estava impedida per motius varis: 700 d’enllaços sindicals, en segona activitat o amb adaptacions laborals importants. En aquells moments 326 agents hi eren de vacances, 390 de permís per maternitat o malaltia greu de familiar, i 1.633 de baixa o indisposició. També hi havia 1.300 agents que d’acord amb el quadrant i els drets laborals no podien treballar.

Per tant, només van estar actius 11.420 agents en la jornada del referèndum. El 2 d’octubre s’hi van sumar 966. Es va mobilitzar policies d’àrees que no tenen la funció de patrullatge, com és el cas d’investigació criminal, relacions institucionals, afers interns, policia científica o serveis centrals.

Es va mobilitzar policies d’àrees que no tenen la funció de patrullatge, com és el cas d’investigació criminal, relacions institucionals, afers interns, policia científica o serveis centrals

Domingo ha explicat que els mossos van fer moltíssimes hores extres durant el mes de setembre i octubre. De fet, Interior va disponibilitzar 5,2 milions d’euros per compensar la sobrecàrrega laboral dels efectius de la policia catalana. El responsable de planificació dels Mossos ha explicat que ni l’exsecretari general ni l’exdirector general, Cèsar Puig i Pere Soler, havien posat mai cap entrebanc a les peticions necessàries per fer front al procés.

Un altre tema espinós que s’ha abordat durant la vista ha estat la consulta de més de 315.351 matrícules durant el pla Àgora. Domingo ha afirmat que mai es va fer de forma discriminatòria ni tenint en compte si eren o no agents de les diferents forces i cossos de seguretat de l’estat. En aquell moment – ha esclarit el mosso – hi havia 435 punts d’interès especial i a més feia poc que Catalunya havia estat objectiu d’un atemptat terrorista.

Amadeu Domingo també ha destacat que la policia catalana va fer una inversió en adquirir nous vehicles. Als 2.492 existents, es va llogar 160 més. El testimoni d’aquest mosso ha estat realment elucidativa perquè ha ajudat a entendre la planificació que s’havia fet per les setmanes més complicades del procés independentista.

Les preguntes del fiscal Pedro Rubira han tingut com a objectiu matisar interpretacions i esclarir dubtes. A la sortida de la sala, Amadeu Domingo ha rebut abraçades i elogis dels seus companys. Entre els presents es trobava el comissari Ferran López.

VÍDEOS


RICARD CHECA3 Març, 2020
comissaris-1280x722.jpg

Continua el judici contra la cúpula d’Interior del govern de Catalunya. El major Josep Lluís Trapero, Pere Solé i César Puig (Teresa Laplana ha estat autoritzada a absentar-se del judici per motius de salut) han hagut d’escoltar les versions dels comissaris que durant el referèndum van liderar els dispositius policials en les províncies catalanes.

Els aleshores cap de la regió Pirineus Occidental, Ramon Calsina; el cap de Terres de l’Ebre, Josep Estela; el cap de Girona, José Milán; el cap de Ponent, Xavier Monclús i el cap de la Regió Central, Sergi Pla han compartit les seves vivències i experiències durant els dies abans i durant l’1 d’octubre.

Tots han incidit en un detall: tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil havia fet volar pels aires la col·laboració i la cooperació entre cossos per impedir el referèndum. Però, l’explicació dels comissaris sembla no haver agradat al fiscal, perquè de forma molt desagradable, desafortunada i poc educada, ‘passava’ de les respostes dels testimonis. La presidenta del tribunal s’ha vist obligada a intervenir, sol·licitant al representant del Ministeri Fiscal que deixés contestar. El fiscal tallava la declaració sempre que el testimoni volia fer algun aclariment. Ho ha fet amb tots els comissaris que han passat per l’estrada de la sala de vistes.

Alguns dels comissaris que han declarat

Els caps dels Mossos, citats a declarar com a testimonis, han coincidit en l’escassa intromissió del major Trapero. Al contrari, han recordat que el màxim responsable de la policia catalana havia insistit en la necessitat de respectar les pautes d’actuació imposades per la neutralitat, rigor, disciplina, imparcialitat, professionalitat i dedicació.

El nom de Ferran López ha estat citat en tots els interrogatoris, ja que era la persona que conjuntament amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, havia dibuixat el dispositiu policial per impedir el referèndum independentista.

En la jornada d’avui, tots els caps policials han fet saber que la Guàrdia Civil ha decidit anar per lliure. S’havia “trencat” la col·laboració i cada cos policial havia de fer servir els seus recursos humans i materials. “Quan s’ha trencat la coordinació i s’ha passat a la improvisació, hem entrat en el camí del caos”, ha explicat el comissari de Ponent. Tots ells, han hagut d’explicar quants col·legis electorals van aconseguir clausurar i com ho van fer.

Josep Maria Estela

Esforç i patiment
Josep Maria Estela, aleshores cap dels Mossos a Terres de l’Ebre, ha explicat que va fer 97 actes, referent als 97 punts de votació. Diu que va ser important la proporcionalitat i la mediació. Dels 97 col·legis, dels quals es va aconseguir precintar 26. Va començar a actuar a les 9 del matí sense cap requeriment previ. Tancar aquests punts de votació ha requerit, segons ha confessat Estela, “esforç” i “patiment” i es va fer amb l’ajudat del binomi.

Estela no té dubtes que el trencament de la col·laboració policial va provocar deficiències i disfuncions en el dispositiu. De fet, poc abans de les 10 del matí, “tres equips de la Guàrdia Civil ja havien actuat en tres col·legis sense que ningú els hi hagués demanat”.

El cap dels Mossos a Terres de l’Ebre (actualment comissari en cap a Tarragona) ha acabat la seva declaració assegurant que la “resistència física i pacífica de la gent” va dificultar el pas dels agents, complicant (i molt) la seva actuació.
Tots els interrogats han negat haver rebut o donat ordres als seus subordinats perquè fessin seguiments o vigilàncies a agents de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil.

Cèsar Puig i Pere Soler

Trencament de l’acord
Els responsables policials que han passat avui per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares han coincidit que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil no tenien voluntat de col·laborar amb els Mossos d’Esquadra, ja que, sense cap ordre judici o anunci previ, van decidir llençar per terra l’acord, en el qual s’establia que entre tots farien els possibles per impossibilitar o almenys dificultar la realització del referèndum independentista. Durant la jornada d’aquest matí, pràcticament no s’ha mencionat el nom del director general i de l’exsecretari d’Interior, Pere Soler i César Puig, respectivament.

V Í D E O S


RICARD CHECA18 Desembre, 2019
trapero.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que, presumptament, van entorpir una investigació contra agents de la policia local de Vila-seca acusats d’haver apallissat de forma salvatge un jove de 19 anys, en 2013, continua donant molt a parlar. És com una novel·la de corrupció policíaca, però amb baix pressupost.

L’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera, durant el judici – que va quedar ‘vist per a sentència’ el passat dilluns – han insistit en la teoria de la conspiració. Morón va parlar obertament d’un assetjament orquestrat pels aleshores cap i sotscap de la regió policial, Jaume Giné i Rafel Comes, respectivament. Aquesta guerra bruta, segons va dir al tribunal, tenia com a principal objectiu la seva destitució. Les declaracions de Jaume Morón han posat en relleu un malestar que va tenir coneixement el mateix major Josep Lluis Trapero.

Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida

En una carta, que larepublicacheca.cat ha tingut accés, l’intendent Jaume Morón va informar el màxim responsable de la policia catalana que estava sent objecte d’una situació “motivada per una voluntat clara d’involucrar-me en algun tema greu i tenir una argumentació per demanar la meva destitució”. En la missiva, diu que l’estratègia de cap i sotscap de la regió “ha pogut funcionar, però això té unes conseqüències negatives molt importants per a la meva persona, el meu prestigi professional, però també pel nostre cos de policia” que serà objecte “d’atacs malintencionats i de repercussió pública negativa”.

Morón, en el document de quatre pàgines enviat a Trapero, confessa estar “vivint la pitjor etapa” de la seva carrera i que l’envaeixen sentiments com la impotència, la tristor o la incomprensió. “Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida”. Assegura que durant la seva dilatada trajectòria professional sempre ha complert les seves responsabilitats de forma escrupolosa i que mai no ha realitzat cap conducta digna de perjudicar els Mossos o els seus superiors.

Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió

En relació amb el cas dels policies de Vila-seca, l’intendent qualifica d’incomprensible que l’hagin obert una informació reservada i expedient disciplinari sense que “ni un sols comandament superior m’hagi preguntat o hagi volgut contrastar cap possible incorrecció o errada per la meva part en la gestió d’aquest afer que era molt complex… (…) Ningú no ha parlat amb mi ni m’ha pres declaració”. Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió. Una persecució i animadversió que diu que “he assumit amb resignació i amb lleialtat institucional i respecte”.

El judici va tenir repercussió mediàtica

Jaume Morón informa també al major Trapero que és innocent dels fets que l’acusen. És més: assegura que mai no va donar cap ordre il·legal de fer o deixar de fer cap investigació i esclareix que no coneix els agents de la Policia Local de Vila-seca implicats en la pallissa i que com a cap de l’Àrea Bàsica Policial no es dedica a investigar. Insisteix també en què la supervisió de les investigacions no les fa el cap de l’ABP sinó el responsable de l’Àrea d’Investigació Criminal.

L’intendent, per a qui la Fiscalia demana presó i inhabilitació, recorda que “el cap de la regió (Jaume Giné) ja va intentar involucrar-me en un expedient disciplinari on va implicar el cap de la unitat d’investigació” amb l’objectiu clar de “relacionar-me”. Tot i no haver-hi cap informació “que l’afectés, va argumentar-ho per demanar la meva destitució”.

Morón acusa el cap i sotscap de la regió, Jaume Giné i Rafel Comes, de “pressionar” al cap de l’AIC perquè es fes servir” la visió de la caporala Ester Mas en els expedients per aconseguir així “involucrar-me i al cap de la unitat d’investigació”, però, “pel que sé el cap de l’AIC va mantenir que no havia d’entrar en les diligències”.

Algun periodista ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre ha declinat qualsevol valoració

Però a Jaume Morón li resulta difícil entendre l’obertura d’un expedient disciplinari contra un membre d’escala superior” “sense desobeir cap ordre”. “No em consta un fet similar als Mossos”. Tampoc li quadra instar una investigació interna sobre unes diligències presentades i finalitzades amb detenció dels presumptes autors “sense cap requeriment o queixa judicial, ni de la víctima, ni d’indicis delictius”. “Això és inèdit” i “excepcional”.

En la carta enviada a Josep Lluís Trapero recorda que la seva trajectòria professional és exemplar. Insisteix en el respecte que sempre he tingut vers el cos policial i la prudència. “Algun periodista m’ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre he declinat qualsevol valoració”. Insisteix que mai no ha tingut cap incidència com a cap de l’ABP, “excepte les derivades” amb Jaume Giné.

En l’escrit, Morón sol·licitava al major “empara” i “que em tracti com es fa amb els agents que tenen algun problema”: protegir-los. Convençut que ha estat ‘carn de canó’, l’acusat es pregunta: “Per quin motiu l’intendent cap de Tarragona, en gestions realitzades amb motius de la seva responsabilitat professional, ha de ser diferent? A qui beneficia aquest descrèdit?”

Arriba al punt de dir que els caps de Tarragona van aconseguir el seu propòsit relegant-lo a la comissaria de Gavà. Tanmateix, sol·licitava a Trapero que algú avalués les “accions que han realitzat i reconduir-les”.

Al finalitzar, Morón confessa que està preocupat amb el linxament mediàtic. “Em trenca el cor que els meus fills” vegin en els mitjans que “el meu cos de policia ha demanat que m’imputin quan jo he donat tot per aquesta institució amb lleialtat”.

 

 


RICARD CHECA8 Desembre, 2019
bombers.jpg

Un home de 77 anys ha patit cremades greus, de segon i tercer grau, en el 50% del seu cos després d’incendiar la barraca en què vivia al Vendrell, mentre que una altra persones ha resultat amb cremades més lleus a l’intentar rescatar-lo.

L’incendi, que ha cremat la barraca, situada darrere del carrer Francesc Vidal, s’ha produït, segurament, com a conseqüència de la deflagració d’una bombona petita de butà. L’home ha estat evacuat a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

L’avís de l’incendi, en l’extinció han participat quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, s’ha rebut a les 18.31 hores i a les 18.51 el foc ja estava apagat.

 


RICARD CHECA11 Octubre, 2019
didac2-1280x960.jpg

Dídac Nadal, president d’Espimsa

La situació financera de l’empresa municipal de Mercats (Espimsa) és de col·lapse econòmic. Ho diu el president de la companyia, Dídac Nadal. En una conversa amb els periodistes, el regidor de Junts per Tarragona ha explicat que Espimsa havia sol·licitat amb urgència més de 835 mil euros per poder pagar els proveïdors, els bancs i les nòmines dels treballadors.

Nadal assegura que un cop analitzada la situació econòmica, legal, comptable i laboral s’han adonat que l’empresa es troba en una situació de bloqueig financer. El panorama no és gens agradable, ja que l’empresa no podrà fer front a les seves obligacions de venciment immediat, com és el cas dels proveïdors, treballadors i crèdits. Per aquesta raó, ha sol·licitat amb caràcter d’urgència 835 mil euros per poder tancar l’exercici sense incórrer en impagaments a tercers.

Nadal assegura que un cop analitzada la situació econòmica, legal, comptable i laboral s’han adonat que l’empresa es troba en una situació de bloqueig financer

Nadal està convençut que el govern municipal liderat pel republicà Pau Ricomà – amb qui manté una excel·lent relació – posarà els diners necessaris per evitar una situació caòtica. El president d’Espimsa ha tingut algunes paraules crítiques envers l’anterior presidència perquè, d’alguna manera, ha permès que la situació s’aguditzés.

Dídac Nadal també ha explicat que acomiadar l’actual gerent d’Espimsa, Isidre Prunor, costarà a l’erari públic uns 68 mil euros. El seu contracte finalitza el proper mes de novembre. El nou gerent cobrarà uns 65 mil euros anuals, la mitad del del que cobrava Prunor, que ocupava el càrrec des de l’any 1992. La directora del Mercat Central té una nòmina de 63 mil euros anuals. No és la que més cobra a l’empresa pública.

 

VÍDEO
Declaracions de Dídac Nadal, president d’Espimsa


RICARD CHECA11 Octubre, 2019
estela1-1280x960.jpg

Per ser policia primer s’haurà de ser bona persona. Aquesta no és una frase proferida per un intel·lectual o catedràtic. És la convicció del comissari en cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, el lleidatà Josep Maria Estela.

Moment de l’entrevista a Josep Ma. Estela

La seva altura i el físic sovint actuen com a un veritable escut. És un home poc donat a les parafernàlies i a l’exotisme mediàtic. Sap que el temps és or i intenta no perdre’l amb futileses incoherents i inconseqüents. És diplomàtic i alhora força educat i transparent. Té les idees clares tant en l’àmbit personal com professional. Als seus 49 anys, aquest llicenciat en Dret natural d’Alcarràs, és un enamorat de la seva professió.

Estela ens rep al seu despatx a la tercera planta de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra a Camp Clar. Un despatx força lluminós, però amb una decoració senzilla i minimalista. Els reconeixements i guardons més ‘sentits’ ocupen un espai destacat en els prestatges d’un dels armaris.

Josep Ma. Estela és comissari dels Mossos a Tgna

És un home que sap navegar amb mestria entre l’informal i el protocol·lari. Ens ofereix un cafè i es fa el nus de la corbata. Sense cap tabú ens explica episodis de la seva infantesa i adolescència. Ser policia no era el seu principal (principal) somni, però era una possibilitat que li anava seduint, sobretot perquè anava coincidint amb mossos (de la primera promoció) que freqüentaven el gimnàs, el bar del poble…

Als 25 anys, va arribar el moment de prendre la decisió d’estudiar per convertir-se en mosso d’esquadra. Tot just, començava el desplegament de la policia catalana. Era l’any 1994. Josep Maria Estela va decidir abraçar l’oportunitat i formar part del “projecte engrescador”.

Diu que hem passat de mirar els WhatsApp a enviar missatges, convertint-nos en un perill en la carretera

La vocació i el servei públic li motivaven molt més que l’uniforme. Estela és d’aquells que entenen que per ser un bon policia, primer s’haurà de ser bona persona. Els veritables policies són aquells que a banda de fer justícia a la professionalitat, s’esforcen per conèixer el cos i s’encarreguen d’omplir la ‘motxilla’ d’experiència, coneixements, formació permanent i que adopti els valors d’una policia moderna.

Porta la carmanyola a la feina
Seguint l’exemple de Pep Guardiola, el màxim responsable dels Mossos a Tarragona sol matinar. Continua vivint a Lleida. Abans d’emprendre el seu viatge diari a Tarragona, on sol arribar cap a dos quarts de 9, esmorza i prepara la ‘fiambrera’ (tal i com es diu a Lleida). Aprofita el viatge per “pensar i donar tombs a les coses que tinc pendent”.

Un cop a la comissaria despatxa amb la resta de comandaments, supervisa els principals indicadors sobre els paràmetres de seguretat i intenta reunir-se sovint amb els representants dels diferents sectors de la societat tarragonina. “No faria bé la meva feina si quedés tot el dia tancat al despatx”, diu Estela, qui té sota el seu comandament 1.300 mossos.

La vocació i el servei públic li motivaven molt més que l’uniforme

Diu que els seus galons no el fan diferent dels seus companys, a qui qualifica “d’herois”, ja que s’hi juguen la seva integritat física i fins i tot la seva vida. “Alguns – comenta – han arriscat la seva vida durant els patrullaments”. D’acord amb el nostre entrevistat, el nivell d’implicació personal és, en molts casos, superior a allò que se’ls demana i això no es reconeix mai”.

Josep Maria Estela sol mirar als ulls del seu interlocutor mentre parla. És un home a qui agrada la transparència i la lleialtat. Sap que el rigor i la credibilitat impliquen fer autocrítica. I la fa sense cap mena de complexos.

Creu que es podria potenciar encara més la relació dels Mossos amb les policies locals. “Encara hi ha molt de camí per recórrer”, remarca el comissari, favorable a la creació d’una llei que parli del sistema de policia de Catalunya i de com “ens hem de relacionar, col·laborar i cooperar amb les policies locals”.

A Estela li agrada desmitificar tabús. Per això tira a terra les insinuacions de l’existència d’una relació contorbada amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional qui desenvolupen les seves competències a Catalunya amb “un alt nivell de qualitat i professionalitat”. És explícit: “més enllà de les simpaties o idees personals hi ha molta bona relació”.

De tant en tant, Estela ajusta les ulleres com si volgués transmetre el seu missatge a través de la mirada. Quan li fem preguntes menys ‘simpàtiques’ no perd el somriure ni s’atabala. No fuig dels temes polítics, tot i que entén que no és la millor persona ni la més adequada per contestar-les. No per por, sinó que s’ha d’evitar missatges que poden ser mal interpretats. “Som policies i hem d’estar al servei de la llei i lluitar pel benestar i la seguretat dels ciutadans. Hem de mantenir la neutralitat”. Estela entén que els Mossos no viuen el seu pitjor moment pel que fa a efectius, tot i que sempre fan falta més. A l’estiu vinent està previst que hi hagi més reforços policials. Li parlem de l’operació toga i de la seva necessitat. Ell reconeix que va haver-hi una “sèrie de circumstàncies” que va obligar a activar la vigilància policial als jutjats.

Està convençut que hi haurà un moment que no caldrà mantenir aquest servei perquè imperarà el seny, el sentit comú i la normalitat. De totes maneres, “hem fet el servei que ens van demanar i vam mantenir el nostre servei en quotes altes. Quan revoqui aquest ordre, podem desviar aquests agents a altres serveis i a la seguretat i benestar dels ciutadans”.

La solució efectiva (del top-manta) no depèn de jugar al gat i a la rata ni desplaçar el problema d’un carrer a l’altre. Ens podem fer mal si no s’actua amb rigor i sentit de la responsabilitat

El comissari Estela segueix parlant amb tota normalitat i no evita cap pregunta per més incòmoda que pugui semblar. Li preguntem sobre l’estat de la (in)seguretat a Tarragona i la resposta és clara: “Hem aconseguit fer molta prevenció perquè no hi hagués casos de violència extrema i situacions realment greus. Ha estat un bon estiu”. És evident que “no podem evitar les baralles i algunes agressions en les zones d’oci nocturn, però hem fet molta prevenció”, insisteix. Però Estela també és crític amb situacions que depenen més de l’acció i voluntat polítiques que de l’actuació policial. A títol d’exemple ha esmentat el fenomen dels top manta. Considera que la solució efectiva no depèn de jugar al gat i a la rata ni desplaçar el problema d’un carrer a l’altre. Adverteix que “ens podem fer mal” si no s’actua amb rigor i sentit de la responsabilitat.

Entén que cal la implicació del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, ja que és imprescindible “definir clarament” com i quan es pot ocupar la via pública i quines són les competències de cada un dels cossos policials. Estela és taxatiu: “No podem continuar així. Hi ha el perill de fer-nos mal”. Però un dels aspectes que (pre)ocupa el responsable policial són els accidents de trànsit, ja que considera que socialment “s’ha normalitzat massa” aquest tipus d’accidentalitat.

Per a Josep Maria Estela és imperatiu prendre mesures efectives per evitar que la gent es mati en la carretera. “De vegades em pregunto: – confessa el comissari amb un semblant preocupat – donem importància real a la vida humana?”

No fuig dels temes polítics, tot i que entén que no és la millor persona ni la més adequada per contestar-les

El nostre interlocutor tem que s’estigui abusant de la paraula accident per justificar la imprudència humana. Diu que quan hi ha excés d’alcohol o de velocitat o de distraccions al volant no es pot parlar d’accident. El responsable policial diu que hem passat de mirar els WhatsApp a enviar missatges, convertint-nos en un perill en la carretera. Per aquesta raó demana una resposta penal més dura, ja que “no estem davant d’un accident sinó d’una responsabilitat del conductor”.

El telèfon sona però el comissari no interromp l’entrevista. Seguim la conversa i un dels assumptes que abordem és l’agressió sexual que va patir una periodista a Vilafranca per part d’un Mosso d’Esquadra. Estela mentre intenta evitar pronunciar-se sobre casos aïllats, diu que la resposta de rebuig per part de les administracions judicials i policials, de la societat i de la política contra els abusos sexuals “ajuden molt”. “Estic molt orgullós que la societat hagi declarat la guerra a aquesta plaga”, comenta el comissari, tot dient que “la nostra resposta ha de ser tolerància zero i si l’agressor és un policia la resposta encara ha de ser més contundent, però hem de ser racionals, respectant la presumpció d’innocència i saber primer que va passar”.

Se sent orgullós de pertànyer a una “policia moderna” que és una de les institucions més ben valorades de Catalunya

Tot i recordar que el cos dels Mossos d’Esquadra està format per homes i dones que es poden equivocar, Estela fa una defensa acèrrima dels policies perquè una majoria aclaparadora porta una motxilla carregada d’experiència, coneixements i valors que representen el cos: servei públic, honestedat, implicació, professionalitat i compromís. De fet, no amaga que se sent orgullós de pertànyer a una “policia moderna” que és una de les institucions més ben valorades de Catalunya.
Josep Maria Estela fa 25 anys que forma part dels Mossos. Va estar destinat a 6 de les 9 regions policials. Això, òbviament, dóna un bagatge i una visió àmplia de la seguretat a nivell nacional, ja que ha pogut “gestionar recursos, liderar persones i treballar per consolidar objectius.

El cap policial és un home a qui agrada l’ordre i la disciplina, però insisteix en la necessitat d’apropar els Mossos “encara més” als ciutadans. Defensa la tesi que els policies han de tenir sentiments i de ser bones persones. Un policia sense sentiments – assegura – és un monstre. Li fem algunes preguntes d’índole més personal, oblidant per moments que porta un uniforme amb galons. Ell es deixa portar i no amaga que “és una persona feliç”. Aquesta felicitat la busca en “la senzillesa de les coses”, com pot ser “escoltar un ocell, caminant entre un camp de fruiters, passejant en bici o gaudint de la família”. Potser resulta difícil veure que un home (policia) de 90 quilos i un metre noranta emocionar-se. Doncs, sí. Ell confessa que s’emociona més del que li agradaria. “Sí, sí, de tant en tant se m’escapen les llàgrimes”. No es considera un romàntic, però sí sensible.

S’esforça per ser un més del seu equip, ja que està rodejat de grans professionals amb una gran capacitat tècnica

Diu que li costa moltíssim abstreure’s dels problemes de la feina i li agradaria cercar algunes estratègies per ‘blindar’ el seu cap, evitant així portar els problemes de la feina a casa . “No sé fer un ‘kit kat'”. Però clar, això no depèn de l’ésser humà. Es diu empatia i responsabilitat. Josep Maria Estela intenta no centrar el discurs en la seva persona i evita parla de les seves virtuts, tot i que reconeix que s’esforça per ser un més del seu equip, ja que està rodejat de grans professionals amb una gran capacitat tècnica.

Josep Maria Estela, qui se sent molt còmode i a gust a Tarragona, assegura que és una persona a qui li agrada la transparència, el respecte i la senzillesa.

La nostra conversa termina quan el comissari confessa que està orgullós de capitanejar un equip de més de 1.300 homes i dones, els quals estan compromesos en millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. Recorda que malgrat portar uniforme, els Mossos són persones i tenen sentiments…

De fet, entén que les persones i la seva seguretat han d’estar per damunt de les xifres i les estadístiques.

 


RICARD CHECA10 Octubre, 2019

El color vermell era el que més destacava a la sala de plens de l’Ajuntament de Tarragona. A La sala més noble del palau municipal no hi cabia ni una agulla. Autoritats polítiques, policials i personalitats del món de l’esport i social no han volgut perdre’s l’acte institucional del nomenament del president de Nàstic, Josep Maria Andreu, com a fill predilecte de Tarragona.

El popular líder esportiu ha pujat les escales de l’ajuntament acompanyat de la seva dona i dels seus fills. Al seu rostre es podia apreciar nerviosisme, satisfacció, alegria immensa i gratitud. Andreu anava repartint salutacions. Els seus ulls vidriosos evidenciaven tendresa, agraïment i generositat.

Carla Aguilar, Josep Ma. Andreu, Pau Ricomà i Mary López

Lluïa un vestit negre, camisa blanca i corbata vermella. Ha entrat per la porta que donava accés al plenari. La seva família més propera l’esperava asseguda en les bancades reservades normalment pels regidors. Davant s’asseien les autoritats municipals i figures destacades de la societat tarragonina. Entre el públic podíem trobar cares molt conegudes, algunes d’elles noms rellevants del món de l’esport i altres molt lligades a la figura de Josep Maria Andreu.

Es respirava alegria, tendresa i bon rotllo. Ingredients que troben normalment en el contacte amb el president del Nàstic i la seva gent. Malgrat tractar-se d’un acte altament institucional, la sensació era d’estar entre família. La regidora d’Esports, Mary López, ha estat l’encarregada de fer una descripció personal i professional del nou fill predilecte de Tarragona: un home treballador, patidor, amant de la seva ciutat i bona persona.

El president del Nàstic amb algunes autoritats

Josep Maria Andreu, en el seu torn de paraula, ha començat per dir que no és mereixedor d’aquesta alta distinció. Ha donat a entendre que no ha fet res més que lluitar per esdevenir un bon ciutadà, un bon pare, un bon marit, un bon fill i ara un bon avi. Ha agraït el seu pare el fet d’inculcar-li el sentiment grana. Andreu ha destacat els valors del club grana i s’ha emocionat quan ha parlat del ‘Nàstic Genuïne’, perquè és el millor equip de la història del Nàstic.

També ha volgut dedicar el diploma a la seva família perquè, en definitiva, és qui el recolza de forma incondicional, plogui o faci sol. Una manera bonica de dir en els bons i mals moments. I és que el Nàstic porta una mala ratxa. Els resultats no l’acompanyen. Andreu ha tingut paraules d’agraïment vers els anteriors alcaldes de la ciutat i a tots els partits que van votar per unanimitat la seva candidatura. També ha nomenat el grup de promotors de la seva candidatura, entre ells l’exregidor Agustí Mallol, qui no ha amagat les llàgrimes en abraçar el president Andreu.

Andreu saluda els membres del Nàstic Genuïne

L’equilibre del president
Després de lliurar-li l’alta distinció, l’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha destacat la importància de Josep Maria Andreu en la història del club i en l’esport de la ciutat. El batlle ha recordat la ‘febre’ nastiquera que va viure Tarragona quan el club va pujar a primera. Ha agraït al president del Nàstic la seva implicació, persistència i dedicació. “El Nàstic és una gran realitat” gràcies a l’equilibri i sensatesa del seu president, ha dit l’alcalde, desitjant que la mala ratxa del Nàstic sigui momentània. De fet, Pau Ricomà confia que Josep Maria Andreu serà capaç, amb el seu savoir faire i intuïció, capgirar la situació complicada que travessa el club grana.

La mare d’Andreu visiblement emocionada

Després de l’acte protocol·lari, el president del Nàstic, visiblement emocionat, s’ha fotografiat amb tots i cadascú dels assistents que s’hi ha acostat per felicitar-lo. Una de les darreres fotos que ha fet ha estat amb els seus dos fills: Tono i Jose, qui “aguanten els meus bons i mals moments”. Josep Maria Andreu no s’oblidarà d’aquest dia, igual que reté en la memòria el dia que va fer de pregoner de Santa Tecla. Sap que té responsabilitats afegides a la seva ciutat. És conscient que ara toca ‘estrényer’ perquè el Nàstic continuï donant alegries, com les que el president ha rebut arran d’aquest homenatge.

Josep Maria Andreu continuarà lluint la corbata vermella, però amb l’ombra del color verd, perquè l’esperança no es perd mai. O com diu ell: el got s’ha de veure sempre mig ple.

 

VÍDEOS




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter